Acte de presentaci贸 Acord Municipal ERC i JUNTS Sala d'actes Entitat Municipal Descentralitzada L'Estartit 16 de mar莽 de 2015
Aquí hi trobareu... Parlament d'Albert Bou..................................................................................................3 Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou).........................................................6 Parlament de la Sandra Bartomeus...............................................................................7 Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou)............................................................11 Parlament de Josep Maria Rufí....................................................................................12
2
Parlament d'Albert Bou Els organitzadors d’aquest acte, us agraïm que hàgiu vingut a escoltar Sandra Bertomeus i en Josep Maria Rufí. Ells i jo som aquí, amb tota humilitat, a explicar-vos seva candidatura conjunta a les properes eleccions municipals. I espero que no hàgiu vingut amb l’ànim que propugnava el rector de Vallfogona que va dir aquella frase “Puix que parla en català, Déu li doni glòria”, sinó que ho hàgiu fet amb la intenció que el descregut Joan Fuster defensava: “Puix que parla en català, vejam què diu”. Començaré agraint-los a tots dos que hagin pensat en mi per presentar-los. I m’agrada dir-vos que quan els vaig dir que si els presentava, no criticaria l’actual equip de govern, van dir que ho trobaven molt bé. No he criticat mai en públic cap decisió de cap dels governs municipals que m’han succeït. Si alguna vegada penso que jo actuaria de manera diferent, em dic que deu haver-hi raons que jo no sé. Per això valoro molt positivament que em diguessin que d’acord, que volien fer una campanya en positiu. Per mi és un honor que pensin que algú que va deixar de ser alcalde ara fa 24 anys, encara pugui ser útil, però, és clar, un dels inconvenients de convidar algú d’una certa edat és que acostumem a mirar enrere. I avui jo penso en ara fa trenta-sis anys. Fa trenta-sis anys, tots nosaltres érem molt diferents, alguns no havíeu nascut i L’Estartit era també molt diferent. Al municipi hi havia la meitat de gent que ara i quasi cap estartidenc d’origen africà o americà. Us recordaré una diferència de com ha canviat la societat: Vaig estar dotze anys a l’Ajuntament i no hi va haver cap regidora, cap dels partits va aconseguir convèncer cap dona que es presentés a llocs per sortir. No us faré un llistat de les diferències perquè tots les recordeu o us les podeu imaginar i una de les grans satisfaccions de la meva vida ha estat haver contribuït que Torroella i l’Estartit avui siguin diferent. Però hi veig algunes semblances entre la situació d’ara i la de fa trenta-sis anys. Una és que aquesta candidatura ve a sumar, com llavors. Ara fa trenta-sis anys, gent de tres partits diferents (PSC-PSOE, PSUC i ERC) es van presentar conjuntament en aquella candidatura que vaig tenir la responsabilitat i l’honor d’encapçalar i que va aconseguir la confiança de la majoria de la gent del municipi tres vegades seguides. Com ara fan gent d’Esquerra Republicana, de Solidaritat Catalana per la Independència i del nou partit municipalista “Junts a Torroella de Montgrí i L’Estartit”, creat per Joan Carles Sánchez i Sandra Bartomeus. Igual que llavors, tota aquesta gent que vol sumar esforços per al bé del municipi pensen que és bo presentar-se junts, comprometre’s entre ells, per després comprometre’s amb la gent del nostre municipi. Una segona semblança que hi veig és que en aquella nostra candidatura del 1979 hi havia gent jove i ara també. Que en moments de descrèdit de la política hi hagi gent jove, no només en aquesta candidatura, que vulgui comprometre’s i servir el seu municipi és molt esperançador.
3
La tercera semblança que hi trobo és el sentiment de país. Els qui formàvem part d’aquelles candidatures teníem molt clar que lluitar per millorar el municipi no era incompatible amb la lluita per nostre país i que ser catalans era la nostra manera de ser al món. En aquest aspecte també ha canviat la situació i ara la Sandra i en Rufí i les persones que els acompanyen en la seva apassionant aventura ens garanteixen que el nostre municipi seguirà estant en primera línia per aconseguir una Catalunya lliure. Si seguim comparant les dues candidatures, aquella del 1979 i la d’ara, aquesta, la de la Sandra i en Rufí, hi ha un aspecte en què guanya indubtablement i és en l’experiència de govern municipal. Nosaltres no sabíem res de la Casa de la Vila i, en canvi, en Rufí ha estat alcalde i la Sandra ha estat primera tinent d’alcalde. Evidentment la seva experiència és una garantia d’èxit. No és fàcil venir a L’Estartit a presentar una candidatura que competirà, fixeu-vos que no dic anirà en contra, sinó que competirà amb una candidatura que porta el nom de L’Estartit Som Tots. Que no és fàcil us ho dic per experiència. Una experiència que em dóna el dret de dir a la Sandra, de L’Estartit i a en Rufí de Torroella, que no han de tenir cap complex, que han de governar el municipi amb tota justícia i decidint el millor per tots dos nuclis. I us ho diu qui ha estat l’únic alcalde del municipi de tota la història veí de l’Estartit i per molts estartidencs, el pitjor de tots els alcaldes del municipi. Opinió, per mi injusta i estic segur que també ho consideraria injust un observador imparcial que pensi tot el que es féu durant el temps que vaig estar a l’Ajuntament. Per exemple vam solucionar el problema del subministrament d’aigua i la planificació urbanística de la qual us poso aquest exemple: Aneu a prop de la pineda i mireu-vos el Cap Castell i el Casablanca i veureu la diferència entre l’abans i el després. I les Medes, que en aquella època es va declarar reserva natural i ara és un dels motors econòmics del poble. I moltes de les coses que fan poble: des de la llar d’infants a la nova escola en un solar que vam qualificar i comprar i que té altres equipaments municipals. Per cert, l’escola va estar un temps parada per un plet que ens va posar una persona que anava a la llista del L’EI. I, amb nosaltres, L’Estartit va tenir metge perquè vam obrir el municipi i vam comprar una casa perquè hi vingués, i després el consultori. I un camp de futbol, que quan negociàvem amb els antics propietaris del terreny, un hem va dir: “Ja cal que hi jugueu amb una pilota d’or amb el valdria aquest camp com a solar”. I la biblioteca i la revitalització de l’oficina de turisme, amb la inestimable col·laboració d’en Josep Capellà a qui vam convèncer que vingués des de Barcelona. Fins i tot fer una festa major d’hivern per Santa Llúcia va ser un suggeriment meu a la comissió de festes. He explicat tot això per demostrar que hi ha vida més enllà d’una candidatura que molts voldrien única. Mai ha estat bo el partit únic. I estic segur que la Sandra i en Rufí 4
també poden fer una bona feina per l’Estartit amb tots els altres regidors i col·laborant amb els dirigents de la nova EMD de L’Estartit.
5
Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou) Professionalment la Sandra és enginyera industrial per l’Escola Politècnica Superior de Girona. És Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Està acreditada per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de protecció civil, en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit local i és Màster en Gestió d’Eficiència Energètica. Professionalment ha treballat en diverses empreses relacionades amb el control de la qualitat, l’estudi de peces mecàniques i la prevenció de riscos. Des del 2006 es dedica exclusivament a l’exercici lliure de la professió d’enginyera industrial duent a terme projectes (d’activitats i instal·lacions sobretot) i Coordinacions de Seguretat i Salut en obres de construcció, a més d'altres serveis de consultoria tècnica. Des de juny de 2011 fins al febrer de 2014, ha estat primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme i Medi ambient a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, pel grup de CiU. Durant la tardor de 2014 ha impulsat, juntament amb Joan Carles Sánchez, la creació d’un nou partit municipalista, Junts a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Com a regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, se sent especialment contenta d'haver pogut intervenir en projectes com el Molinet, la parada de busos de Torroella, el projecte de la nova llar d'infants de l'Estartit, el projecte LIFE de la Pletera, la instal·lació d'una caldera de biomassa al Guillem i altres mesures d'estalvi energètic als equipaments municipals, la creació d'un marc de gestió de la muntanya pública. A més de tasques més internes i poc conegudes com reduir els tràmits administratius i els terminis en la concessió de llicències i portar un control exhaustiu de la disciplina urbanística, la planificació urbanística, etc... El respecte, el seny, l’honestedat i la lleialtat són trets definidors del seu caràcter. En ella hi trobareu una persona constructiva, acostumada al diàleg, al consens i al treball en equip, enamorada del seu país i impacient per tal de gaudir d'una Catalunya lliure i sobirana.
6
Parlament de la Sandra Bartomeus Moltes gràcies Albert, i bona tarda a tothom, gràcies a tots per compartir aquesta tarda amb nosaltres. Abans de començar ja us avanço que part del meu discurs és semblant al que vaig fer divendres a Torroella. Però avui, i aquí, el que jo us vull dir té una part que és necessàriament diferent. Permeteu-me que, primer de tot, dediqui unes paraules d'agraïment a l'Albert Bou, ja que és un plaer que hagi acceptat compartir aquesta estona amb nosaltres. Si mirem enrere i fem un breu repàs a la seva vida, veiem com l'Albert és indiscutiblement un home amb una clara vocació al servei públic: fou alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estartit durant els anys 1979-1991, exercí com a mestre de secundària durant els anys 1974-1986 (segons paraules seves, "considerava que fer de mestre era una de les maneres de canviar el món"), fou President del Consell Social de la UdG de 2004-2013 (càrrec que va acceptar en el seu afany de "col·laborar amb la societat"), i, a principis d'aquest any, ha estat nomenat President de Joventuts Musicals de Torroella. Deixeu-me destacar especialment com l'Albert va accedir a l'alcaldia d'aquelles primeres eleccions democràtiques l'any 1979. En aquell moment històric, a Torroella es convoquen els militants dels diferents partits d'esquerres i un cop reunits, es van preguntar si "havíem d'anar junts o separats" a les eleccions. I ho van tenir clar de seguida. L'Albert, que en aquell moment no militava enlloc i només tenia 27 anys, va ser el cap de llista del Pacte per un Ajuntament Democràtic (PAD), que agrupava un bon ventall de les forces d'esquerres del moment, formant una candidatura sorgida arran del treball fet des de les associacions i va governar durant els 12 anys amb majoria absoluta. Com es pot desprendre doncs, l'Albert és una persona amb una aposta ferma pel diàleg i el consens, qualitats molt valuoses i necessàries per arribar a grans acords. En nom dels dos partits que formem part de l'Acord Municipal ERC - JUNTS t'agraeixo Albert de tot cor que avui estiguis aquí amb nosaltres. Moltes gràcies!
Permeteu-me doncs que parteixi d'aquestes paraules, "havíem d'anar junts o separats"? És millor anar a les eleccions municipals junts o separats? Doncs com podeu pensar, els dos partits que avui estem aquí representats per en Josep Ma i per mi mateixa, també ens l'hem fet aquesta pregunta i per això estem aquí, avui, per explicar-vos públicament que si, que els partits ERC i JUNTS hem arribat a un acord municipal per tal de concórrer conjuntament a les properes eleccions municipals i que, per tant, estem convençuts que el millor és anar junts.
Com molt bé sabeu, a finals de l'any passat amb els meus companys constituïm JUNTS, nou partit municipalista a Torroella de Montgrí i l'Estartit, amb l'objectiu de presentar candidatura a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit, així com a 7
l'EMD de l'Estartit. Per nosaltres, per JUNTS, estem plenament convençuts que cal donar un gir important a la política municipal, modernitzar-la, ser valents i, sobretot, dialogar molt i molt i amb tothom. No en tenim prou amb el "és el que s'ha fet sempre" o "és el que toca", sinó que creiem que el nostre municipi es mereix molt més, i volem que els nostres veïns tornin a confiar en la política. Per això hem començat a fer les coses de forma diferent. Hem creat les taules d’idees per recollir les propostes dels que hi heu volgut participar aportant suggeriments o propostes de millora per diferents àmbits que ens afecten. També hem rebut via correu electrònic o de forma personal idees de persones que no han pogut assistir a aquestes trobades. I ens hem reunit i ens reunirem amb associacions, entitats, organitzacions, empreses per escoltar-les. Tot el que hem recollit ho tindrem en compte a l’hora de fer el programa conjunt o quan calgui dur a terme accions concretes, en el cas que governem. La nostra idea és fer les coses junts, i per fer això, quantes més aportacions tinguem, millor. I aquest programa conjunt, d’ERC i JUNTS, l’hem començat a fer i ens hem donat unes quantes setmanes de termini per anar-lo treballant. Per fer-lo, els equips de programa d’ERC i de JUNTS ens reunim i posem en comú les propostes que hi ha sobre un tema concret. En una reunió de treball conjunta, es tracten i valoren totes les propostes i les que tenen la major valoració i el consens de tothom s’incorporen al document del programa electoral. I així ho anem fent per totes les àrees de treball.
I també és en aquesta direcció d'innovar i de ser valents i, sobretot, de voler oferir la millor proposta que, després de les corresponents reunions amb els companys d'ERC, arribem a una gran entesa, una entesa de futur, ferma, sòlida i beneficiosa pel municipi, una entesa poc habitual en la política d'avui en dia i en la que dos partits demostren seny i capacitat de diàleg, qualitats necessàries a dia d'avui. Som sincers, i enlloc de presentar-nos a les eleccions cadascú per la seva banda i fer coalicions postelectorals, anem de cara, i us expliquem ja d'entrada i abans del 24 de maig, com volem jugar la partida, és a dir, quina és la que considerem que és la millor opció de govern pel nostre poble: la coalició entre els partits ERC i JUNTS. Haig de dir que la coincidència en la visió del municipi que volem i la plena convicció que a dia d'avui el que cal és sumar esforços, han sigut aliats a que prendre aquesta decisió fos quelcom senzill, tant per uns, com pels altres.
I avui que estem aquí, a l'Estartit, us vull dirigir unes paraules com a veïna que en sóc. Sóc nascuda a Girona però com molts dels que vivim aquí, tot i no haver-hi nascut, quan em pregunten "d'on ets?", sempre dic que "sóc de l'Estartit" perquè, estarem d'acord amb què, per ser d'un poble, no n'hi ha prou amb haver-hi nascut, sinó que a més, un se l'ha d'estimar, viure-hi i voler-ne el millor. La meva relació amb el poble de l'Estartit comença fa molts i molts anys, ja que per qüestions familiars ja des de ben petita hi estiuejava: uns meravellosos estius fent viatges a la Meda amb els Panoramic, els recordeu els Panoramic? Més endavant, als 16 anys, els estius ja van canviar perquè des de llavors els passava treballant en 8
empreses d'aquí de l'Estartit, com ho havíem de fer tots els que necessitàvem cotxe, volíem anar a la Universitat, etc.. i entre setmana estudiant a Girona. I bé, un cop acabada la carrera, vaig passar uns mesos a Alemanya fent el projecte i després cap aquí, cap a l'Estartit, on els anys han anat passant fins arribar a dia d'avui, que ja en tinc 35... I l'Estartit d'ara és molt diferent al d'abans, i més que canviarà. I ha de canviar per bé, per millorar, per avançar i perquè els que en som veïns hi visquem millor. I perquè els que ens visitin, hi tornin i quan hi siguin, hi estiguin molt bé i disfrutin i ho recomanin als seus amics i familiars. I aquí és on ens hi trobareu, treballant per assolir aquest objectiu, perquè volem un Estartit de tots, i quan dic de tots vull dir tant pels que hi vivim com pels que ens visiten. No només ens hem de posar guapos a l'estiu... hem d'estar guapos els 365 dies de l'any. A l'Estartit hem avançat i a dia d'avui gaudim de més autogovern: tenim l'Entitat Municipal Descentralitzada de l'Estartit. I com en tota descentralització en l'administració, tots hem de treballar perquè aquesta funcioni bé, sigui àgil, moderna i sobretot representi una millora en el dia a dia dels veïns de l'Estartit. Uns veïns de l'Estartit que no només són els que ens visiten, també ho som els que hi vivim i/o hi treballem tot l'any. No tindria cap sentit girar-nos d’esquena a la realitat. Si tenim una EMD ha d’anar com una màquina de precisió, ben coordinada amb l’Ajuntament de Torroella i donant el millor servei possible a tots els veïns de l’Estartit. Perquè recordem que aquest n'és el principal objectiu. Estarem d'acord amb què cal molta pedagogia en explicar als veïns què és una EMD, com funciona i què comporta, és un canvi que ha de suposar una millora sobretot per als veïns i no perdrem cap ocasió per explicar-ho bé. En aquest sentit, actes com els que es van fer l'altre dia aquí en aquesta mateixa sala són molt necessaris, però també cal parlar molt amb tothom i resoldre els dubtes que hi ha. La informació és important, i cal donar-la, tal i com van fer, posant-se ells com a exemple, els presidents de les EMDs de Valldoreix i Bellaterra l'altre dia. En els propers anys ens ve molta feina i un llarg camí on de ben segur sortiran problemes que entre tots hem de mirar de resoldre, però per damunt de tot, la informació als veïns és bàsica i deixar de banda velles reticències, també. Això ho hem de tenir clar. Em van agradar molt les paraules del secretari d'EMDs cap al final de l'acte com a tall de conclusions i per això les vull remarcar: "Perquè una EMD funcioni, cal lleialtat institucional en els dos sentits, és a dir, tant per part de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit, com per part de la EMD de l'Estartit". I és ben cert. I aquí ens hi trobareu, perquè per damunt de tot és el que volem, tenir una EMD que funcioni, sigui àgil i dinàmica i representi una millora en els serveis rebuts pels veïns, veïns que ens visiten i veïns que hi vivim i/o hi treballem. Volem una EMD de tots, no d'uns quants, sinó de tots.
I no em vull estar de remarcar que en aquests propers anys viurem també uns moments històrics a nivell de País, i caldrà tenir uns Ajuntaments forts i compromesos al 100% amb el procés cap a la independència de Catalunya. Cal que tinguem a l’Ajuntament una majoria de representants electes que siguin favorables al procés per 9
aconseguir la independència, però compromesos de veritat, de cor, i no només per pujar a la onada de la majoria dels catalans que la volen. També per si cal que els càrrecs electes facin un pas endavant en el cas que el Parlament de Catalunya no el pugui fer, per les raons que siguin. Raons, que com molts de vosaltres heu anat veient i sabeu, normalment tenen a veure amb el govern que hi ha a Madrid i estan relacionades o amb la Constitució o amb els jutges que la guarden. I aquí ens hi tindran, amb un compromís municipal amb el procés cap a la independència inqüestionable i amb un recolzament al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya absolut, estarem disposats a prendre les decisions que calgui, per assolir aquest estat lliure i sobirà que tant desitgem. Finalment remarcar-vos que aquest acord ha estat pres des del diàleg i el consens, des de la convicció de que una manera nova de fer política municipal és possible i que es poden deixar de banda els interessos de partit i els personals pel bé comú, amb l'objectiu de fer un projecte sòlid, innovador, engrescador i necessari pels nostres veïns i, sobretot, amb la premissa de que junts no sumem, sinó que junts multipliquem. Moltes gràcies!
10
Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou) En Josep Maria Rufí és llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa i s’ha especialitzat en Bromatologia i Sanitat i Tecnologia dels aliments. Té els títols d’especialista en inseminació artificial ramadera i en selecció i millora ramadera. Ha exercit lliurement la professió des de 1987, en el camp de la veterinària clínica, en general, però especialitzat en explotacions bovines lleteres. Ha fet de tutor extern d’alumnes en pràctiques de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha participat, com a conferenciant, en diferents cursos de formació agropecuària sobre temes relacionats amb el boví de llet. Pertany a una nissaga de veterinaris (avi, pare i germà), dedicada des de l’any 1924 a la sanitat, la bromatologia, la millora ramadera i la clínica bovina. Des d’un punt de vista polític és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des de 1981. Ha estat Conseller Nacional d’ERC pel Baix Empordà, president de la Secció Local d’ERC de Torroella de Montgrí i membre de la Permanent Comarcal d’ERC. Va ser candidat de la Federació de Girona a les Eleccions Europees del 2005. És membre de l’Executiva Sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de la Medi Ambient i col·laborara amb ERC en temes territorials o relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la sanitat veterinària. Ha estat cap de llista a les eleccions de 2007, 2011 i ara ho torna a ser. Al nostre Ajuntament, del 2007 al 2009 va ser primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea de Dinamització Cultural (Cultura, joventut, festes i Museu de la Mediterrània) i Alcalde (2009-2011). A la Diputació de Girona, a la legislatura del 2007 al 2011, va ser diputat de l’àrea de Medi Ambient i Territori. També, membre de les comissions d’Acció Territorial, de Promoció Econòmica-Noves Tecnologies i de Règim Intern - Hisenda. Com a diputat va ser President del Consorci de les Vies Verdes de Girona, membre del Consell Rector de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona i membre del consell d’administració de Semega. Actualment és conseller comarcal al Baix Empordà, portaveu del grup comarcal d'ERC a l'oposició i és President de la Federació Regional d’ERC de les comarques de Girona des del 2012. A nivell personal, la vida d’en Josep Mª és ben equilibrada. És prou jove per tenir il·lusions i prou madur per haver viscut experiències vitals i polítiques bones i dolentes que li han forjat un caràcter assenyat i dialogant, ferm en les seves conviccions i obert a acceptar les raons contràries. A nivell polític, en Rufí té les idees molt clares de com ha de ser la Torroella i la Catalunya del futur. Arrelades en la història, potents en la seva identitat però obertes a tothom i amb capacitat d’adaptar-se al canvis continus que la realitat imposa. I comparteix amb la majoria de la gent del nostre municipi uns valors indiscutibles, uns valors que Esquerra sempre ha defensat: la llibertat, la igualtat, la raó i el progrés.
11
Parlament de Josep Maria Rufí Bona nit. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta presentació. Gràcies també per les paraules amables de l’Albert Bou, que tot i ser les d’un amic i company d’ERC, agraeixo sincerament. No us sorprendrà que us digui que coincideixo plenament amb les idees que es desprenen del parlament de l’Albert. Aquestes i altres reflexions que ens han portat, després de debatre-les, a l’acord que presentem avui amb la Sandra entre ERC i JUNTS. Un acord treballat des de la diversitat, des de visions distintes que es complementen i s’enriqueixen mútuament. Permeteu-me però que iniciï el meu parlament amb una visió més personal que m’ajudarà amb el relat del que us vull explicar, del perquè som avui aquí. Tot i que vaig néixer a Girona, la meva infantesa està íntimament lligada a Torroella de Montgrí. Per part de l’avi matern els meus orígens són al mas d’en Jomba (ara mas Romaguera) a l’altra costat de riu en terme de Gualta, on els meus besavis eren masovers. Això va fer que per circumstàncies que no venen al cas, de petit passés bona part dels caps de setmana i els estius a la Vila. Uns estius que duraven gairebé tres mesos. De nen, el meu entorn immediat girava al voltant de la part alta del passeig, a la casa dels meus oncles materns: can Carles de la Clareta. Una casa gran on amics de la família de l’Estartit hi deixaven les bicicletes els dilluns de mercat o per la fira. Aquests darrers anys, la mort d'una generació lligada a aquells records, m’ho ha fet reviure amb lucidesa: Juli Casino, Pere Llos... El meu petit món era la vaqueria de can Bagudà, el taller de les embaladores de can Batlle, la plaça d’en Bellido amb la benzinera, la Tintoreria, la basteria-botiga de can Llos... El seu tancament de diumenge passat ens ha deixat una mica orfes després de gairebé un segle d’activitat. Evidentment aquell era un món de nens i nenes que passàvem els dies feliços de l'estiu a la platja a l’Estartit, on ara hi ha el port i el CNE, a on hi anàvem amb el primer veí que s’hi prestava o amb el cotxe de línia, o voltant pels entorns de Torroella sense deixar mai la bicicleta gaire lluny: a la resclosa, a les Dunes, als Tres Pins, al Castell o Santa Caterina. El meu record més personal de l’Estartit és acompanyant els vespres al meu Pare, pescador de canya llarga, en qualsevol indret de la platja, del Panorama a la Gola. Aquests paisatges van lligats a la meva vida i em sento, tot i haver nascut fora, de Torroella i de l’Estartit. Almenys com qualsevol altra persona d’aquí ja sigui nascuda a Girona, a Salt, a Verges, a Jafre, a Serra, a Cornellà de Terri o a Cassà. Després van venir els estudis de veterinària a Saragossa i, casualitats de la vida, una oferta de treball temporal a mitjan dels vuitanta que va fer que ja no m’allunyés més d’aquí. Ho vaig veure clar des del primer dia i em vaig empadronar al cap de poques setmanes. L’exercici lliberal de la professió a l’Empordà i l’assentament familiar han marcar les següents dècades de la meva vida. Sempre he tingut inquietud per la política, primer per la nacional i per la local després. Però el cop d’estat de 1981 amb l’entrada grotesca de la guàrdia civil al Congrés em 12
va decantar per la militància política a ERC. I així he anat participant en les candidatures municipals des de 1991. Com a cap de llista el 2007, el 2011 i aquest 2015. Tots sabeu que el mandat passat, del 2007 al 2011 vam compartir l’alcaldia amb en Joan Margall amb qui mantinc una relació excel·lent, personal i política. Com la mantinc amb la resta d'exalcaldes des del reconeixement i el respecte mutu. Perquè la política municipal ha de ser així, o almenys així havia estat a l’Ajuntament, amb el manteniment d’unes formes respectuoses i educades. També amb uns pilars bàsics en la planificació municipal que s’han esquerdat aquests darrers anys. Uns eixos d’actuació treballats amb naturalitat perquè emanen de la manera de fer d’un poble, d'una configuració territorial peculiar, d'un tarannà en definitiva, que ens identifica com som i que els que hem triat aquest racó de l’Empordà per viure adoptem com a nostres. És ben cert que el municipi ha crescut, ha canviat i que tant Torroella com l’Estartit han agafat una configuració nova. “De tota la vida” en queden pocs. Ni Torroella és aquella vila pagesa dels cinquanta que tan bé descriu Josep Pla als seus llibres, ni l’Estartit és aquell poble de pescadors que pinta bucòlicament Josep Maria Mascort la primera meitat del segle XX en la col·lecció de quadres que la família va llegar a l’Ajuntament en un gest que l’honora i que ara són propietat de tots nosaltres. Alguns es poden admirar a l’entrada d’aquestes dependències. Però com diu el proverbi àrab: “Hi ha quatre coses que no tornen: la fletxa llançada, la paraula ja dita, l'oportunitat desaprofitada i la vida passada.” Cal, doncs, mirar al futur. Això és el que farem ERC i JUNTS. La diversitat econòmica i l’augment de població, fruit de la nostra capacitat d’atracció i de la immigració, han canviat el panorama. Una realitat que no hem de veure com un problema o, si voleu, no només com un problema. Potser, si estem suportant la crisi més bé que d’altres poblacions (les dades de l’atur ho han evidenciat sempre) es perquè tenim turisme, indústria, comerç i una agricultura especialitzada en la fructicultura. Una realitat productiva que es complementa i que es retroalimenta. Què vull dir amb això? Doncs que la barreja de paisatges agrícoles, el Parc Natural i un patrimoni històric remarcable, ens identifiquen, ens singularitzen i ens fan atractius no només turísticament sinó com a lloc per viure-hi i treballar-hi. D’aquí la importància, en aquest escenari natural, amb un rerefons ja sigui del Montgrí, a Torroella, o de les Illes Medes, a l’Estartit, d’un sector turístic potent i competitiu. I al seu voltant industrials (paletes, fusters, lampistes, pintors), professionals amb sensibilitat (arquitectes, enginyers, dissenyadors), i també un sector comercial dinàmic que dona vida a uns nuclis mediterranis com els nostres i evita que es degradin. Sóc dels que penso que amb aquesta idea de fons, des de l’Ajuntament sempre s’ha intentat avançar, segur que des de visions diferents, però sempre amb un sentiment d’estima profund pel conjunt i per totes i cadascuna de les seves realitats. I així ho vaig viure coma alcalde amb encerts i amb errades, només faltaria. Per això ens hem dotat d’eines per gestionar la nostra diversitat territorial, la nostra singularitat d’un municipi amb dos nuclis diferenciats i amb personalitat pròpia. La descentralització s’ha d’implementar des de la col·laboració, la complicitat i la lleialtat. Sempre per donar un millor servei als ciutadans i amb l’interès general com a norma. 13
També és cert que la història mil·lenària d'un municipi relativitza el que pugui passar en els quatre anys d'un mandat, insignificants en una mirada global. Tot i això, les grans decisions han de ser treballades, consensuades i, sobretot, molt reflexionades. Pensant en el present i en el futur que volem. En el darrer mandant això no ha estat així i aquesta seria la nostra principal crítica. Però malgrat tot, i com hem dit abans, el municipi segueix el seu camí i cal repensar-ne el futur a mitjà termini. La planificació programàtica que estem treballant conjuntament ERC i JUNTS haurà d'incidir des de l’Ajuntament en cinc grans eixos: en el model de gestió, en el territori i la sostenibilitat, en l'atenció a les persones, en la dinamització econòmica, turística i cultural i en les estratègies i projectes de futur. Sempre tenint en compte, però, que en temps difícils les persones han de ser la prioritat i que al nostre municipi hi tenim una xarxa extensa d'entitats que treballen en els camps de la cultura, l'oci, la promoció comercial i l'atenció a les persones. És per això que cal donar-los suport. Ens cal recuperar aquella capitalitat, prestigi i reconeixement al Baix Ter i al Baix Empordà, que hem perdut. Per constatar-ho, només cal rellegir una hemeroteca farcida de notícies negatives, conflictes, actuacions deplorables i desprestigi. I per recuperar-la cal tenir, primer de tot, una relació fluida amb tots els municipis que ens envolten. Aquestes idees les hem enraonat (quina paraula més bonica) són a la base de l’acord que avui us presentem públicament. També hem albirat un horitzó fragmentat políticament en excés que pot posar en perill la governança i la gestió municipal, perduts en protagonismes absurds, batalletes domèstiques i discussions estèrils. L’any passat vam arribar a un acord de col·laboració amb Solidaritat Catalana per a la Independentista que dóna suport a aquest pacte, des d’aquí els ho agraeixo com ho agraeixi als company d’ERC per la generositat en llegir el moment. Ara, aquest acord amb JUNTS vol ser un pas més en aquesta forma d’actuar per tal de proposar-vos una gran alternativa. ERC i JUNTS presentem candidatura amb la clara convicció que cal sumar esforços i construir una alternativa de govern progressista i independentista. Perquè compartim els valors republicans de l'equitat, del diàleg i de la transparència. Perquè creiem en Torroella de Montgrí i en L'Estartit, en la riquesa del paisatge que ens envolta i en la nostra gent. Perquè aquest acord té un vessant local, que és el més important, però també té un altre vessant nacional, indispensable en aquest moment. No solament no som aliens al procés que viu Catalunya sinó que en volem ser protagonistes. I els ajuntaments són imprescindibles com a primers bastions de la construcció nacional. Ens calen ajuntaments per la independència que estiguin al costat del Parlament i el Govern i que quan se’ls demani, prenguin decisions valentes. El compromís nacional de l’Ajuntament haurà de ser inqüestionable en aquest moment històric per a Catalunya. Nosaltres en volem ser partícips. Als responsables municipals se’ns demana que solucionem els problemes i no que en generem de nous. Que vetllem pels interessos dels nostres conciutadans i que pensem en el futur col·lectiu. Així de senzill. Sempre amb discreció i austeritat.
14
Amb la Sandra, hem volgut ser honestos i oferir una proposta conjunta des de la complicitat de plantejaments. Us oferim, perquè només depèn de nosaltres: transparència, rigor, honestedat i treball. Unes qualitats humanes indispensables que, crec sincerament, us hem demostrat Ella i jo mateix en la nostra activitat a l’Ajuntament. Aquest és un esforç que vol ser compartit. Estem convençuts que junts sabrem trobar un nou rumb i per això comptem amb tots vosaltres. Ara més que mai, els ciutadans necessitem alguna cosa més que una gestió eficaç dels serveis públics. Avui també necessitem sentir-nos orgullosos de ser d’on som, saber que avancem, que progressem, volem en definitiva un present millor per poder garantir un futur per als nostres fills. Deixeu-me que acabi el discurs amb unes paraules de l'Albert Bou que subscric, que m’agradaria repetir d’aquí a uns mesos i que trobareu a la llinda del llibre de la Festa Major del 1979, pocs mesos després de les primeres eleccions democràtiques. Dèia l’Albert fa 36 anys: “Durant aquest quatre anys que ens heu encomanat la tasca, feixuga i difícil, però apassionant, de regir els afers municipals, som conscients que haurem de prendre decisions que, a vegades, no seran acceptades per tothom. Gairebé sempre, les raons que ens mouran a actuar d’una manera podran ser contrarestades per altres raons que obligarien a actuar ben altrament. Ho acceptem, però us demanem que ens jutgeu objectivament i, si algun dubte us queda, si creieu que alguna cosa no la fem prou bé, veniu i en parlarem. L’Ajuntament és casa vostra i nosaltres, estem al vostre servei, ja ho sabeu”. Doncs això. Moltes gràcies.
15