CRESCENDO #16 by EMM El Faristol

: R E A T P S NS REVI O I C C TA S U E R U T INS IR AQ G LLE

1 2 3

Aconsegueix uns auriculars. Endolla’ls a l’ordinador.

Connecta’t a internet i clica aquest enllaç.

Gaudeix d’una lectura musicada!

EDITORIAL:TRES DE DOS Benvigudes i benvinguts a CRESCENDO, la revista Sobretot, no voldríem que se us passés per alt que aquesta és una revista interactiva. Per què? Doncs de l’EMM El Faristol! perquè mentre la llegiu poder escoltar una llista de les cançons que més ens agraden als professors En el primer número d’aquest curs us compartim de l’escola. I a vosaltres, quina cançó us agradaria una novetat: enguany la revista sortirà un cop al afegir-hi? trimestre. Esperem que la lectura us sigui molt agradable. No En la revista de setembre-desembre, l’equip patiu, el proper número… el tindreu a l’abril! editorial hem volgut presentar-ne els continguts d’una manera original: barrejant allò digital amb allò analògic. És per això que els textos estan escrits Que tingueu bona música! amb ordinador, però els hem enganxat a sobre d’una Equip Editorial fotografia de la realitat. Així aprofitem el millor dels dos móns! Aquesta és la nostra filosofia: mirem sempre endavant sense deixar de banda la tradició. Què hi podreu trobar en aquest número? Moltes coses! Cròniques d’activitats, presentació de tots els professors i professores de l’escola, notícies variades, un faristol que escriu cartes…

NOVES TEMPTATIVES Ens agradaria escriure un text que parli sobre repte que tenim davant aquest curs. El repte d’engegar un nou any i donar continuïtat a aquest projecte amb un claustre i un equip directiu (novament) renovats. Ens hem de conèixer, hem d’aprendre a treballar plegats, hem d’arribar a consensos, hem de projectar l’Escola i, sobretot, ens ho hem de passar molt bé. Però el problema és que la paraula repte té una connotació bèl·lica que no ens acaba de fer el pes. Un repte és una acció de provocació que sovint està envoltada d’hostilitat: “el repte dels catalans...”, “et repto a arribar fins allà abans que ningú”, “o acceptes o no acceptes el repte”. I nosaltres no hem vingut a guanyar cap batalla ni a arribar abans que ningú a enlloc.

Cartografies de l’autisme. Fernand Deligny

Ens agradaria escriure un text que parli sobre aquest impossible que tenim davant sense haver de provocar cap enfrontament. I per això recorrem a l’educador, escriptor i cineasta francès Fernand Deligny, que tenia una paraula molt encertada per explicar cada nou espai educatiu que obria: temptativa. Una temptativa és la unió de la força de la certesa amb la força de la ignorància. Per la filòsofa Marina Garcés, “la temptativa és propietària del seu temps, del seu ritme, del seu valor. O funciona o no funciona. I només funciona si és capaç de permetre als que l’habiten continuar aprenent, seguir respirant, continuar desplaçant-se, seguir teixint un mapa d’aliances amb altres temptatives”. La temptativa de Deligny ens dóna moltes pistes per pensar com han de ser els espais educatius d’avui dia, i no només en l’àmbit de l’educació musical. Espais que no tenen gaires garanties, que estan oberts a l’imprevisible, espais precaris però alhora insistents i necessaris. Ens agradaria pensar que El Faristol i tot el que hi passa a dins i al seu voltant és una temptativa més dins un mapa de més temptatives que posen en joc l’entusiasme, les ganes d’aprendre i d’equivocar-se, els experiments utòpics, les emocions i el respecte. Ho farem molt bé, diuen, perquè tenim ganes que surti bé. Però també ho farem malament, perquè no ho sabem tot. Si ho sabéssim tot no tindríem marge d’aprenentatge. I les escoles serveixen perquè les persones que hi conviuen, aprenguin. Dani Medina

D’ON VENIM?

Cada curs ens pregunten si som de fora, així que us explicarem d’on venim i com hem arribat a petar amb la música!

BETEL - L’ESQUIROL

ALBERT D. - BANYOLES

LAIA - TORELLÓ PAU - CENTELLES

MIREIA - BADALONA

MARC - SANTPEDOR

XAVI - BADALONA

ESTEL·LA - BARCELONA ALBERT C. - BARCELONA

MARIA - BARCELONA

DANI - CALLÚS

PEP - LA GARRIGA

ALBA - BARCELONA

A casa mai ningú ha estat músic (més aviat al contrari) però em van regalar un pianet amb el que vaig conviure hores i hores durant els meus primers anys. Sortia al carrer i regalava als veïns algunes melodies que treia d’oïda fins que un dia una veïna em va fer adonar que per ella no era ben bé un regal.

Sembla un tòpic però és cert: el que em va despertar interès per primera vegada va ser el so d’un solo de Miles Davis. Concretament del seu solo en l’enregistrament d’Autumn Leaves. A partir d’aquí em vaig ajuntar amb els amics del poble i vam fer un grup

Vinc d’una família on la música ha sigut protagonista en varies generacions. La meva mare és pianista, professora del conservatori d’Andorra i els seus pares eren pianistes aficionats i sobretot amants de l’òpera. Així que la música ha estat sempre un membre més de la família. Un dels primers records que tinc és quan a l’estiu ma mare ens feia escriure un diari cada dia, explicant el que havíem fet el dia anterior. Aleshores, recordo que entre l’explicació escrita En Claudi va ser el primer amic que vaig fer quan vaig amb paraules hi afegia cançons inventades que tenien a veure entrar a l’institut. El seu germà tocava la bateria i ens amb coses que havia vist i fet. M’agradava ensenyava ritmes i rudimolt la poesia, i per a ments nous cada setmana. De seguida que vaig poder, mi les cançons eren em vaig apuntar a bateria! poemes amb música.

El meu pare és Quan la meva mare estava embarasun amant de la sada, el meu pare li posava auriculars música jazzístia la panxa amb tot tipus de música, ca, i a casa tenia així que imagino que vaig començar molts vinils de grans saxofoa relacionar-me amb la música abans de néixer. El que si que recordo nistes. Els vaig dir que volia és que als 6 anys, els reis em van portar el meu primer piano! fer saxo, però com que tenia les mans petites i a l’escola He tingut la sort de conviure durant molts anys amb uns avis que semon estava apuntat no hi hapre refilaven. Acompanyaven qualsevol tasca o estona vagarosa amb via saxos sopranos (el més cançons que durant la seva vida havien anat acumulant al seu repertori petit) perque m’arribessin musical. A l’hort, a casa o diumenge a l’hora els dits, em van donar un de les postres. Segurament això va tenir molt clarinet, fins que a l’any a veure amb el fet que quan vaig començar Vaig començar música a Andorra la Vella, perquè vaig següent vaig tenir el meu primer de primària vaig tenir moltes ganes de néixer allà! Els meus pares, però, em van voler apuntar primer saxo! cantar al cor infantil que hi havia a la meva massa aviat (6 anys), i com que encara no acceptaven escola. alumnes tan petits (el concepte de “SensibilitzaDe petit, a les trobades famició” encara no existia...) a Arts Plàstiques... Al liars a ca la meva tia, mentre cap de dos anys ja ens vam traslladar al poble Quan feia P5 em els grans feien el vermut i natal dels meus pares, Artesa de Segre, i vaig passava tot el dia cantant preparaven el dinar, jo anava començar a l’Escola de Música Municipal, tot un Vaig començar a fer a fer soroll amb el piano a la classe: mentre ens orgull en un poble de Lleida de 3000 habitants... de la meva cosina. Cansats músca quan tenia 10 posàvem la bata, quan del merder que feia, en un anys. A l’escola toUns amics meus van fer un grup de fèiem racons, a l’hora de sortir al pati, dinar de Nadal, em van dir a càvem la flauta de bec música, en el que jo hi volia entrar… veure si era capaç de treure quan apreníem a escriure el nostre però no sabia com! Em van explicar que i a part de les cançons alguna cançó nom... La mestra que tenia llavors els faltava un instrument i vaig preguntar que ens posaven, jo “d’oïda”. I “quin?”: em van dir que el baix. De fet, va proposar als meus pares que treia les melodies que aquell dia vaig encara recordo com un amic meu me’l fer el meu prim’apuntessin a la coral de l’escola i a m’agradaven a mi. I va ensenyar a escoltar amb un disc de Queen i de la senmer concert! així va començar la partir de llavors va començar tot. sació que vaig tenir el dia que el vaig tenir a les mans.

meva aventura.

EL FARISTOL NEWS CUNCURULLA ALS PREMIS ZIRKOLICA La companyia de circ contemporani Cuncurulla, de la qual n’és membre la Maria Camats, la nostra professora de sensibilització, piano i acordió diatònic, enguany ha estat nominada com a Millor Companyia Emergent als Premis Zirkolika de Circ de Catalunya.

Aquests son els premis de referència del món del circ a Catalunya, i en aquesta edició han estat guardonades companyies de renom internacional com Baró d’Evel, companyia EIA o La Fem Fatal. La ceremònia es va dur a terme el 28 de setembre al Mercat de les Flors. Moltes felicitats!!! FINAL DE GIRA DE “JAZZMAICA” El passat setembre es va acabar la gira del disc “Jazzmaica”, que ens ha portat a fer un total de 64 concerts durant dos anys amb The Gramophone Allstars Big Band. Vist amb certa distància és al·lucinant el que hem tingut la sort de viure durant aquest temps, tal i com ironitza un dels saxofonistes de la banda: “aquesta època la recordarem!”. I és molt possible que no s’equivoqui.

EL FARISTOL NEWS “Poques vegades es té la sort de generar una pinya tan forta, de divertir-te tan fent l’animal en un escenari, de tocar tant i de tenir una rebuda com la que hem tingut. Muntar una banda de 18 persones i que la jugada surti millor que qualsevol de les previsions més optimistes fa molt feliç”, ens diu en Genís. “I tot plegat només fa que confirmar una vella sospita: ¡bendita locura!”.

I no puc acabar sense deixar de pensar en la bonica relació que hi ha hagut entre El Faristol i The Gramophone Allstars Big Band: Genís Bou, Aleix Bou, Dani Comas, Adrià Plana, Pau Vidal, Pep Tarradas, Pol Omedes, Albert Carrique i, sobretot, el nostre estimat Jordi Rodríguez són noms que han passat pels dos llocs! Visca! BEB A LA FIRA DE LA MEDITERRÀNIA El passat 6 d’octubre la Barcelona Ethnic Band, formació on toca la professora de flauta de l‘escola Estel·la Broto, va actuar a la Fira Mediterrània de Manresa dins el concert dels finalistes del concurs Sons de la Mediterrània. Van fer una actuació de vint minuts en la qual van interpretar temes de Portugal, Finlàndia, Islàndia, Geòrgia, Suècia i Estònia. Tot i que no van ser els guanyadors del concurs, els músics de la Barcelona Ethnic Band consideren que va ser una experiència enriquidora en molts aspectes, ja que van gaudir molt de la

EL FARISTOL NEWS

SET TEXTURES VIVES TAMBÉ HI ERA!

promoció a diferents mitjans de comunicació, de la motivació per preparar molt bé el concert i donarho tot en aquells vint minuts de glòria. El concurs el va guanyar el duo de gralla i acordió diatònic Criatures. Felicitats a ells i a tots els que van gaudir del concert dels finalistes del concurs Sons de la Mediterrània!

Fora de programa però dins els actes de la Fira Mediterrània de Manresa, el dia dotze d’octubre es va dur a terme l’espectacle 7 textures vives al teatre Kursaal. Aquest muntatge de música, poesia, dansa i mapping és un cant a la vida. La música, escrita per Xevi Capdevila, anava a càrrec del conjunt Tarasca que està format per la cobla Lluïsos més una base rítmica de baix, guitarra i bateria. Per aquest espectacle s’amplia la formació amb bases electròniques, un instrument de nova creació que es diu Barítona, un violoncel i un cor mixt. En Pau Vila, el nostre professor de guitarra, és tenorista dels Lluïsos i va participar en aquest muntatge amb la tenora i com a guitarra solista. Tan els més de cinquanta artistes que fan possible l’espectacle 7 textures vives com el públic que hi assisteix cada cop tenen ganes de repetir l’experiència, que així sigui!

EL FARISTOL NEWS UAL·LA S’ENDÚ EL 1R PREMI DEL TALENT SHOW DE CATALUNYA RÀDIO El passat estiu, durant el mes d’agost, a Catalunya Ràdio es va organitzar un Talent Show dins del programa El Suplement d’Estiu, dirigit pel periodista i locutor Roger Escapa. En aquest, s’hi podien presentar artistes de tota mena per a mostrar les seves virtuts i talents. El jurat estava format pels actors de Pòlonia Anna Bertran (també coneguda per la sèrie Pop Ràpid o, actualment, per la seva participació en l’APM) i Sergi Cervera (qui du a terme les immitacions d’Albert Rivera i Raül Romeva en el programa de sàtira política de TV3). Entre d’altres, vàren participar els grups Oasi al Mar i Ual·la. Aquest últim, del qual n’és cantant la professora de l’escola Alba Rubió, va guanyar el primer premi: un sopar per a dues persones i una actuació en un local de música en directe de la ciutat de Barcelona.

Aquí podeu escoltar l’últim episodi del concurs: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/elsuplement-destiu/qui-ha-gaunyat-la-gran-final-deltalent-show-del-suplement-destiu/audio/931012/ I si voleu conèixer millor a Ual·la!, entreu a www.ualla.info

I EPISTOLAR Estimat Jordi, Ja hem començat el curs i com qui no vol la cosa ja portem un trimestre a l’esquena! Recordes aquella sensació que teníem tots plegats quan vam engegar el projecte TER amb Torelló, ara fa tres anys? Doncs diria que ara vibració que noto és molt semblant. Amb tu, però amb la diferència que a ells els tornarem a veure, el curs passat van marxar set profes: el Dani Comas, la Maria José, el Pepe, el Genís, el Pol i el David. I per aquest curs 17-18 s’han incorporat el Pau Vila a la guitarra, el Pep Tarradas a la trompeta, l’Albert Carrique al saxo i l’Alba Rubió als cors. Així gaire bé podria dir-te que estem tornant a començar: noves vibracions, noves sonoritats. L’equip directiu també ha canviat. Ara hi ha el Dani Medina a la direcció i el Marc Reguant a la coordinació d’activitats. L’Estel·la, per sort, fa d’unió entre una etapa i l’altra, i continua coordinant la part acadèmica. Aquest curs diuen que engegarem un projecte de conjunts instrumentals a les escoles de primària, i que potser el curs que ve obrim oferta eduactiva per famílies amb

nadons de 0 a 3 anys. Hauries de veure els claustres, Jordi, són una font d’entusiasme i ganes de canviar el món! Ja saps de què et parlo, tu, que feies batucades amb pots de pintura quan et faltaven instruments! Crec que no t’ho vam arribar a dir mai però des de que vas marxar la teva aula va quedar buida i mai més s’hi ha fet res. L’Ajuntament ens va cedir nous espais al primer pis de Can Planoles i els profes van decidir traslladar l’aula de bateria a l’altra costat, més gran, amb més llum i millors vistes. I sense voler-ho, la teva aula es va convertir en un espai entre sagrat, familiar i insòlit. Alguns profes hi entren de tant en tant, miren al voltant i tornen a sortir. D’altres hi fan la bacaina després de dinar i d’altres, directament, no gosen obrir la porta. L’última notícia és que en un futur no gaire llunyà sembla que anirem a l’edifici de l’escola Emili Teixidor! Ves a saber, potser entre alguna formalitat li acaben posant el teu nom a alguna aula. Els que et van conèixer et troben a faltar. I els que no, els agradaria haver-se creuat amb tu abans que marxessis massa aviat. Ho sé perquè jo no m’he mogut d’aquí. I els faristols ho veiem i ho notem tot.

Faristol

CRÒNIQUES TASTET DE MÚSICA AL CARRER

El dissabte 22 d’octubre El Faristol va organitzar un Tastet d’Instruments a la Plaça Major de l’Esquirol dirigit a nens de 4-7 anys. La idea era muntar diferents estacions on els nens poguéssin “tastar” les assignatures de conjunt orff, música i moviment, així com tota l’oferta instrumental de l’escola. Malauradament el temps no ens va acompanyar i vam haver d’anular l’activitat ja que, amb el terra mullat, no es podia dur a terme. Esperem que el proper curs el temps ens sigui favorable!

“LA FUGITIVA” A LES JORNADES MIQUEL MARTÍ I POL

El passat diumenge 13 de novembre se celebrà, al Teatre Eliseu, la cloenda de les Jornades Miquel Martí i Pol. Dins de l’acte, s’entregaren premis a poemes i narracions presentades al concurs literari que s’organitza cada any dins de l’esdeveniment, i la Universitat de Vic entregà premis a alguns dels treballs realitzats per alumnes d’Educació. Per tancar l’acte, el grup de Cor 3 i el Quartet de corda de l’Escola Municipal de Música de Roda de Ter varen oferir un petit espectacle produit pel mateix centre. En ell, també hi col·laboraren la ballarina Iolanda Moya i l’actor Roger Vidal. L’obra, anomenada “La Fugitiva”, es basà en poemes de Miquel Martí i Pol i narrava la història d’una persona que viatja a un nou lloc i passa de ser rebutjada a ser acollida pels altres.

Tot plegat fou una experiència única i molt enriquidora. Els alumnes varen poder experimentar el fet de participar en un acte cultural del poble, així com varen conèixer de ben a prop la feina de professionals artístics del món de la dansa i el teatre. Els felicitem per l’entrega durant tots els assajos i perquè ho van fer molt bé! FALQUES NADAL

Com cada any, els alumnes de l’Escola de Música El Faristol han decidit gravar algunes falques de Nadal que es podràn sentir al llarg de les festes nadalenques per Ràdio Roda, l’emisora municipal de Roda de Ter. Enguany, les falques inclouen alguna sorpresa, com un rap, un duet folk o la participació de pares fent percussió... Si les voleu escoltar, estaràn penjades a la mediateca de la web de l’escola! Esperem que les gaudiu! AUDICIONS D’HIVERN

La setmana del 19 al 23 de desembre, just abans de les festes de Nadal, l’escola de música va organitzar un seguit d’audicions obertes al públic, en format concert, on hi van participar tots els alumnes de l’escola.

Aquestes es van dur a terme en diferents espais dels municipis: el dilluns, a l’Espai de Roda de Ter (amb alumnes de guitarra elèctrica, bateria, Conjut Orff i Música i Moviment) i al Bar del Pavelló Municipal de l’Esquirol (amb alumnes de guitarra, saxo, clarinet i flauta). El dimarts es van realitzar al Museu de l’Esquerda de Roda de Ter (amb la participació d’alumnes de guitarra, violí, piano, flauta, clarinet,

saxo, bateria, banda, cant, i el combo i el cor d’adults) i a la Sala Rodona de l’Esquirol (alumnes de piano i bateria), i vam finalitzar la setmana d’audicions el dijous a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter (cambra d’adults, trompetes, pianos, violoncels, orquestra de corda, combos FB2 i FA) i al Casal-Residència de l’Esquirol (amb els alumnes de Música i Moviment, violins, trompetes, violoncels i la Banda).

Vam aprofitar per gaudir de la música amb totes les famílies, desitjar bones festes a tothom, i despedir-nos fins l’any que ve... amb noves forces i nous projectes!

PROJECTE ANUAL 2017: ENSEMBLATGES ensemblatge

1 m. [Lèxic Poc Comú] [Educació musical] Acció d’ensemblar o d’acoblar; l’efecte. 2 m. [LPC] [EM] Sistema de conjunts instrumentals, cors, grups de cambra i combos que formen ensembles poc homologats. 3 m. [LPC] [EM] Unió de dos o més ensembles vocals i/o instrumentals per tal de crear una formació musical genuïna. Nou curs, nous projectes, noves expectatives, nous alumnes, nous professors... cada any des del claustre d’El Faristol intentem aprofitar totes aquestes novetats i les sinèrgies que se’n generen per treballar en algun Projecte Anual que ens motivi, que ens faci vibrar, que ens emocioni i, sobretot, que ens aporti els coneixements necessaris per transgredir i evolucionar... del passat al present i cap al futur: com diuen alguns savis, sense la tradició no existiria la modernitat.

han posat banda sonora al nostre imaginari col·lectiu, passant per les agrupacions que sorgien als nostres municipis per intentar apropar les músiques urbanes a l’entorn rural. O les bandes que evidenciaven amb el seu so l’inici de les festes, o els conjunts que amenitzaven qualsevol celebració...

Però per fer-ho, ens hem hagut d’inventar un nou verb/ acció que defineixi els processos i dinàmiques que es dónen a la nostra escola per tal de poder generar els nostres propis “ensembles”: les necessitats i les inquietuds de cada alumne, L’any passat, l’eix va girar entorn quatre paraules (Territoris, les motivacions del professorat, les afinitats musicals personals, Patrimoni, Transferència, Memòria) que ens van servir de pretext per vertebrar un projecte on hi tenien cabuda moltes de les ganes de transformació, la cooperació i el traspàs de les nostres inquietuds, i per donar pas a una mirada interna que coneixements entre diversos àmbits, espais o persones... ens fés qüestionar els perquès de les nostres històries musicals Sobretot, enguany volem donar pas a una mirada històrica des de la contemporaneïtat. Perquè si bé és cert que el rigor i cóm aquestes tenien cabuda en el nostre dia a dia actual. històric és necessari, també ho és que la nostra mirada actual Bé, aquest any deixem una mica de banda aquesta mirada mai no serà prou acurada per plasmar les accions dels nostres personal i aprofitem per treballar des d’una òptica més global, tot focalitzant-nos en un dels aspectes més socials de la música: avantpassats, i de fet tampoc és el nostre objectiu... l’evolució de les agrupacions musicals o “ensembles” que s’han Així doncs, ens preparem per fer un salt al temps i descobrir donat al llarg de la història de la música occidental (acotem com ens ha influït les interaccions musicals, els matisos i els la nostra visió a aquest petit fragment geogràfic i artístic que úsos socials de la música dels nostres predecessors, i com el autoanomenem “música occidental” perquè, si no, el nostre seu llegat han evolucionat i han arribat als nostres dies. 3, 2, 1... projecte anual es podria eternitzar!). Ja sigui des de la música comencem! coral -sacra o pagana-, fins a les orquestres simfòniques que Maria Camats

Ens interessa saber la vostra opinió! Us agrada la revista? Què hi trobeu a faltar? Què us sobra? Doneu-nos feedback escrivint a: escola.faristol@gmail.com

Equip Editorial: Maria Camats, Pau Vila, Alba Rubió i Dani Medina. Col·laboren: Estel·la Broto, Albert Dondarza, Xavier Grau, Pep Tarradas, Marc Reguant, Albert Carrique, Mireia Planas, Marc Reguant, Laia Rovira i un faristol de l’aula 1.

Ajuntaments de Roda de Ter i L’Esquirol Regidories d’Educació