LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
Rubén Aranguren Jose Antonio Comes Berto Gradoli Andrea Cordero Nacho Brun 2º A Página 0
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
Página 1
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
Per a començar podem dir que el primer text pertany a una font primària ja que va ser escrita en el moment històric en el que varen ocórrer els fets analitzats i pot ser tingut en compte com a font original d'informació ja que va ser un discurs que va donar Dolores Ibárruri als voluntaris de les Brigades Internacionals. Contràriament, pel que fa al segon text, pertany a una font secundària ja que és una publicació i un treball fet per persones (en aquest cas la Universitat de Extremadura) que han recollit directament la informació de textos basats en fonts primàries, i impliquen generalització, anàlisis, síntesis, interpretació o avaluació, es a dir que no van ser escrita contemporàniament als successos estudiats. Pel que fa al tipus de text , el primer es por classificar com a polític-testimonial, degut al missatge de agraïment que l’autora dona als voluntaris de les brigades, fent referencia al uns principis democràtics concrets. El segon text es por classificar com a historiogràfic, perquè es un document escrit per un o varis historiadors posteriors als fets i que aborda un moment determinat de la historia. En referencia als autors, el del primer text podria ser un autor individual, ja que es una persona la que dona un missatge concret, en aquest cas Dolores Ibárruri a un data i lloc determinats (Barcelona, 1 novembre 1938). L’autor del segon text podríem considerar-lo com a col·lectiu perquè es tracta de fragments d’una possible enciclopèdia on es pressuposa que han escrit de forma cooperativa diversos autors, tenint com a referencia la descripció de les causes i conseqüències de la Guerra Civil a Espanya. La finalitat dels dos textos es informar sobre uns fets històrics que van ocórrer, exposant uns fets concrets per a cada text. El destinatari del primer text va dirigit especialment a les Camarades de les Brigades Internacionals mostrant l’agraïment cap a ells, mentre que el destinatari del segon text va dirigit a qualsevol persona que estiga interessada en els fets de la Gerra Civil i els seus acords històrics.
Observant el primer text, es por observar que la idea principal va dirigit a les camarades de les Brigades Internacionals en un missatge de comiat que dona Dolores Ibárruri fent referencia al seu exemple heroic de solidaritat i democràcia al donar les seues vides per la defensa de la democràcia. Per altra banda, la idea secundària fa referencia al agraïment cap els soldats vinguts d’altres països per ajudar al bàndol democràtic a Espanya. I a més recalca la importància i l’agraïment que el pobre Espanyol té cap a ells. Fixant-nos en el segon text, la idea principal remarca la importància que va tindre ingerència exterior en el desenvolupament de la Gerra Civil en Espanya. En les secundàries tenen relació amb una de les causes de la Guerra Civil la qual va estar condicionada per el context europeu contemporani. Es va passar d’una nacionalització a una internacionalització que va tindre com a resultat la creació d’una estructura de
Página 2
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
recolzament i inhibicions exteriors. A causa d’això: La participació externa va beneficiar al franquisme i va tindre conseqüències negatives per al govern republicà. En quant a la contextualització direm que els textos pertanyen al període de la Guerra Civil (1936-1939) en el tema “La Segona República i la Guerra Civil”. El primer text el trobaríem en la dimensió internacional del conflicte, concretament a les ajudes que va rebre el govern republicà. Cal destacar la participació del cossos voluntaris de les Brigades Internacionals que es van dirigir a Espanya per a posar-se al servei de les forces armades de la República. Altra força a destacar va ser la de la Unió Soviètica que es va iniciar en 1936, aportant homes i material armamentístic molt necessari per a la República. L ‘importància de la participació externa en la Guerra Civil que parla en el segon text, va ser decisiva per a determinar qui guanyaria la guerra. La Societat de Nacions creada per a solucionar aquest tipus de problemes va demostrar la seua inoperància. Altres de les causes que va perjudicar al bàndol Republicà i ajudar al franquista va ser el pacte de no intervenció. Tot això va fer que al fi de la Guerra Civil el nou règim que s’instaurà fora el franquisme. Definicions: COLECTIVIZACIONS: Eren posades en comú de la propietat i els béns i mitjans de producció, que passen a ser propietat de l’Estat. A partir de 1928, Stalin va determinar suprimir la propietat privada de la terra que havia encoratjat la NEP, procedint a expropiar les explotacions que estaven en mans de particulars. Tal procés va ser objecte d’una dura resistència que va ser vençuda per mitjà d’una fort repressió. BRIGADES INTERNACIONALS: Les Brigades Internacionals van ser unitats militars compostes per voluntaris estrangers de 54 països que van participar en la Guerra Civil Espanyola junt amb l’exèrcit de la II República, enfrontant-se als sublevats contra el govern democràtic triat en les urnes en 1936.
A Espanya entre els anys 1936-1939 va ocórrer una guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol feixista. Aquest conflicte va tindre una certa dimensió internacional inclús es pot considerar com un pròleg de la segona guerra mundial. Els països que van ajudar de forma directa als militars sublevats com el cas de Alemanya, Itàlia i Portugal els quals mantenien un règim feixista. La Alemanya nazi de Hitler va ajudar en l àmbit militar amb la intervenció de la legió Còndor d’aviació, també amb una gran participació de soldats. Itàlia va ajudar amb un nombre de soldats elevats i amb
Página 3
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
una ajuda econòmica. Per altra banda Portugal va proporcionar ajuda diplomàtica i també va enviar voluntaris. La república com podem veure en la segona font no va poder obtindre la mateixa ajuda que els sublevats militars ja que vivien baix l’amenaça del expansionisme bel·licista de les potencies feixistes. Els únics països que van suportar a la república van ser la Unió Soviètica la qual va mantenir durant tota la guerra amb aportacions d’homes i de material armamentistic encara que el pago d’aquesta ajuda va ser un dels temes mes polèmics de la historia d’Espanya ja que es va fer mitjançant el depòsit en Moscou de les reserves d’or del banc d’Espanya. El govern de Mèxic va aportar també des de el primer moment armes, aliments i suport diplomàtic. Per últim podem observar en la primera font les Brigades Internacionals que van ajudar al bàndol Republicà per raons ideològiques i de forma voluntaria. Estes brigades estaven formades per 60.000 soldats de 60 nacionalitats diferents i la majoria estaven afiliats a partits comunistes. A més a més com podem veure en la primera font, Dolores Ibárruri dona les gràcies a les Brigades Internacionals per la seua intervenció i el seu suport en la Guerra Civil. Pel que fa a les actituds ambigües hi ha que destacar les potències que van participar en la primera guerra mundial com França, Gran Bretanya i Estats Units que optaren per inhibir-se de forma oficial. Les societats de nacions es va crear després de la primera guerra mundial com organisme encarregat de velar per la resolució pacífica dels conflictes internacionals no obstant això no va intervenir en la guerra civil espanyola ja que es trobava en una profunda crisi. França al principi de la guerra va intervenir en ajuda a la república però les pressions britàniques i les divergències internes van obligar a suspendre la venta d’armes a Espanya. Finalment el paper fonamental de França va ser el d’acollida i el asil dels dirigents republicans i de milers de persones que fugien de les tropes de Franco. Gran Bretanya tenia com a objectiu principal evitar que com va ocórrer en la Primera Guerra Mundial poguera transformar-se en una nova guerra europea. Estats Units no va interpretar la guerra com una amenaça del avanç feixista sinó mes be com una prova del avanç del comunisme. Finalment Gran Bretanya i Estats Units van optar per mantindré una política de no intervenció i van prohibir la venta d’armes a Espanya. Pel que respecta a les conseqüències de la guerra civil podem observar dos concretament: els costs materials que es van cobrar a un alt preu en infraestructures. Açò va produir una disminució en la producció agrària i en la industrial. També va caure la renta per càpita a mes a mes com podem veure en la segona font es va afegir l’ajuda econòmica proporcionada per països estrangers tant al bàndol sublevat: Alemanya nazi i la Itàlia feixista i al bàndol republicà tan sols la Unió Soviètica, i aquesta ajuda
Página 4
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
no serà suficient per a compensar l’enorme suport de les potencies feixistes al bàndol franquista. Tot açò va dur a Espanya una profunda crisi debut a aquests successos. Per altra banda els costs humans van ser molt mes rellevants que els materials ja que la guerra civil va produir un gran numero de víctimes (300000); a més aquest context de guerra entre gent tant propera serà aprofitat per aportar a terme venjances personals. Tota aquesta crueltat d’ambdós bàndols no te ni punt de comparació amb la repressió institucionalitzada que va aplicar el règim franquista. Degut a tot açò prou gent es va exiliar a altres països fugint d’aquesta repressió.
Per finalitzar el tema que hem estat tractant podem veure que el període de la Segona República va estar caracteritzada principalment pels valors del sistema democràtic, la qual va ser implantada després de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Les característiques principals d’aquesta etapa son similars a les del sistema liberal, encara que gràcies als sindicats de treballadors va fer que es produira una millora legislativa, per això no podem dir que la democràcia i el liberalisme son equivalents. Pel que fa a la República podem dir que la sobirania és popular ,es a dir, s’encarreguen els ciutadans de elegir al seu govern i es constituirà un sufragi universal masculí i femení. Fent així que no hi hagueren enganys i farses en la política. El primer pas de arribar a la democràcia seria el període del sistema liberal, en la qual podem observar dos tipus de govern ( Monarquia Parlamentaria o República). En la Constitució es divideix en tres poders: el executiu liderat pel govern, el judicial en mans dels tribunals i el legislatiu corresponent al parlament. Açò implicava major imparcialitat, justícia i objectivitat alhora de expressar-se. En aquest nou sistema les Corts a més de ser consultives, la seua sobirania esta compartida entre el rei i les Corts gràcies a que el poder recau en la nació .A més a més en la Constitució s’adhereixen els drets individuals i col·lectius. Gracies a tot açò el cos electoral va augmentar, provocant un membre mes gran de participants barons en les eleccions. Precedentment durant l’època de l’Antic Règim el model d’Estat que hi havia era la monarquia absoluta la qual tots els poders de l’Estat estava en mans del monarca. La societat era teocèntrica, açò fa que s’acceptara la teoria de l’origen diví del poder, fent així que el monarca havia de respondre dels seus actes davant de Déu. Les Corts en aquell moment tenien un paper consultiu ja que orientaven al
Página 5
LA GUERRA CIVIL 1936-1939 La Dimensió Internacional Del Conflicte. Conseqüències De La Guerra
monarca alhora de prendre decisions. Aquesta situació fa que el tercer estament fora el sector mes perjudicat ja que no es tenia en conter la seua opinió.
L’etapa anterior a la República, el general Miguel Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfons XIII, va establir la seua pròpia dictadura. De fet, el fill de Miguel Primo de Rivera, José Antonio, es va posar al capdavant del partit polític ‘Falange Espanyola' que, després de la seua mort, acabaria convertint-se en el partit únic establert durant la Dictadura Franquista.
Totes les reformes polítiques establides durant la Segona República van ser suprimides degut a la victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil i el posterior Règim Franquista. Els anys de postguerra es van caracteritzar per la fam i l'extrema necessitat que va afectar la majoria de la població espanyola. A pesar que el protagonisme torna a recaure en el sector militar, com va ocórrer en el període d'instauració del Sistema Liberal, la situació de penúria general reflecteix l'ambient viscut en anteriors règims autoritaris i absolutistes, també propi de l'Antic Règim. Hi ha que destacar que Franco tenia el suport de l’església a través de les mostres públiques dels diferents bisbes, perquè veuen que la dictadura era un millor aliat que la república. Açò fa que l’Església tinguera un poder i una influència en Espanya. Al final de la dictadura es va aprovar de nou una Constitució en 1978, on es va tornar a instaurar a Espanya un Sistema Democràtic, el més llarg al nostre país.
Página 6