Hi havia una vegada un cercle que estava sol i trist.
Va pujar al cel a fer-se amic dels núvols. Així que es va convertir en sol.
Però es va cansar d’estar allà dalt sense fer res i quan baixava els núvols li van regalar unes gotes de pluja.
Â
Va pensar que potser podria ser una pilota i es va posar a botar i a botar. Es va marejar de tant saltar.
Va continuar el seu camí i va trobar un pal. Va saltar a sobre i aleshores va ser un arbre.
Però els ocells només feien que molestar-lo amb el bec. Així que quan es va cansar...
Es va convertir amb un tambor, però tants cops al cap el van fer canviar d’idea.
Va pensar que podria ser un rellotge, però tota l’estona fent “tic, tac” el molestava molt sobretot a l’hora de dormir.
Així que es va disfressar de CD, però no parava de caure a terra i de ratllar-se.
Va donar tantes voltes que al final va anar a una capsa de galetes.
I no sabia què li esperava! Va arribar en Guillem que tenia molta gana i es va menjar el cercle que tenia forma de galeta.