8 de s et emb
re
Meritxell 2008
8 de setembre del 2008
Diada de Meritxell
3
Salutacions amb motiu del dia de Meritxell Fa pocs dies la XXV Universitat d’Estiu d’Andorra va tractar el tema del patrimoni cultural immaterial, i la Universitat de Prada de Conflent va abordar el tema de l’andorranitat. Tant una qüestió com l’altra són el clar reflex que hi ha una inquietud intel·lectual i social per mantenir la nostra memòria de poble, de país i d’Estat. La Diada de Meritxell, amb el seu significat social, polític, religiós i cultural, és el símbol que recull l’ànima, el pensament i el sentiment dels ciutadans d’Andorra. Meritxell –la coexistència dels dos santuaris n’és una prova– serveix per recordar què ha estat Andorra i quin camí ha seguit mentre salvava totes les dificultats i experimentava l’alegria de la prosperitat. Meritxell és el lloc on viu la nostra memòria col·lectiva. La Diada de Meritxell té la virtut de ser una aturada en el camí abans de reprendre el curs o l’any de treball que ens espera. És una pausa necessària per a la reflexió, que ens dóna serenitat per afrontar les dificultats que cada família ha de superar com a presagi d’un creixement futur.
Albert Pintat Cap de Govern
Treball, respecte, esforç, responsabilitat i germanor són els valors ancestrals i presents que constitueixen la nostra força. El plany serveix per expressar un estat de coses, però l’acció transforma les situacions. Cada dia de l’any, els habitants d’Andorra, amb el desenvolupament
En el decurs de l’any, els dies van marcant els aniversaris. Avui, 8 de setembre, Diada de Nostra Senyora de Meritxell, celebrem també el 730è aniversari del primer pariatge, el document signat pel bisbe d’Urgell, Pere d’Urg, i pel comte de Foix, Roger Bernat III, l’any 1278. Aquella data és una fita de la històrica independència i reconeixement d’un territori i d’una gent que l’ha sentit com un país i que n’ha fet un Estat. El passat ens ensenya, ens orienta i ens situa. Som un poble amb història, amb arrels i tradicions creades des de l’esperit de treball, que durant molts segles tots els habitants de les valls, en el compromís amb el sentit comú i la llibertat, han anat forjant fins al dia d’avui. Una festa és també un moment propici per a la reflexió i per al pensament. El respecte per la tradició i per les coses nostres ens fa sentir en aquest dia el record per a totes les persones que amb el seu esforç dins i fora del Principat han fet possible que hàgim arribat al moment actual. La riquesa de la nostra comunitat ens porta per diferents camins d’actuació. Alguns seran matiners, es posaran un calçat adequat, prepararan la brena i a punta de dia emprendran el camí per arribar al santuari com a mostra d’agraïment, per complir una promesa o simplement per tradició; d’altres aprofitaran la festivitat per tancar el període de vacances; molts podran preparar l’entrada al nou curs escolar. Aquesta diversitat és entre altres coses el que ens fa creure en el nostre present i el nostre futur. La societat actual, formada per diverses cultures, és una de les riqueses més grans que tenim. Per això, el fet de sentir-nos andorrans i andorranes de fet o de dit, el motiu de treballar pel nostre país ens uneix a tots en el sentiment d’estima i de respecte al voltant del lloc on vivim. Deien els clàssics que qui estudiava a Roma era romà. Doncs qui decideix viure a Andorra i s’estima el país sens dubte és andorrà. Una persona és d’on decideix que vol ser.
Joan Gabriel i Estany Síndic general
El món canvia, les societats evolucionen, els pobles es transformen, els cicles econòmics segueixen les tendències oscil·lants entre les bonances i les tempestes en uns escenaris a vegades turbulents. La situació actual ens demana un esforç col·lectiu per fer front a una
de múltiples activitats fem créixer el país i fem possible el miracle de veure florir la gavernera. Els missatges polítics no són res sense el treball constant de cada un dels milers d’habitants que, cada matí, posem en marxa Andorra. Tots els valors individuals, que són el gran tresor de les persones però també del país, es manifesten de manera col·lectiva en el sentiment de Meritxell. I de la unió d’esforços i valors col·lectius que es resumeixen en confiança i esperança, és d’on sorgeix la força d’un país. Andorra necessita avui més que mai l’aportació de tots els habitants per construir-se. Tenim a les nostres mans un gran país. Adreço aquestes paraules a tots els habitants d’Andorra. Tots som els protagonistes d’un país que no s’espanta davant la dificultat ni l’esforç. La joia és el signe dominant quan arriba la Diada de Meritxell, la festa dels que vivim a Andorra. Us convido a viure aquesta festa, cadascú a la seva manera, a pouar forces prop de la vostra família, amics, veïns i companys de feina, a trobar-nos, un any més, prop de la Mare de Déu de Meritxell, on tothom és benvingut.
nova realitat econòmica. En molt poc temps la societat andorrana s’ha transformat, l’Estat s’ha consolidat i des d’aquella època que la gent d’Andorra havia de sortir a viure fora per manca de mitjans, el país ha pogut generar l’espai suficient per capgirar la situació econòmica i social. En plena transformació mundial, aquesta experiència ens ha de fer pensar en les capacitats d’aquest país. També els paradigmes canvien i els escenaris s’han d’actualitzar, una cosa que dóna una bona oportunitat per continuar forjant aquell futur que volem per als nostres joves, perquè sigui un lloc i un temps de pau, de respecte, de llibertat i sobretot de progrés social i d’oportunitats. Vivim un període que ens reclama més que mai anar units. El món globalitzat exigeix cohesió i estratègies conjuntes, optimitzar recursos i avançar en les noves realitats de manera convençuda i decidida. La nostra festa de Meritxell és l’ocasió per saludar totes les persones que en diferents llocs del món celebren la patrona, totes les andorranes i tots les andorrans que amb els seus familiars i amics recorden la seva terra i la seva gent. És important pensar també avui en aquells que anònimament passaran aquest dia com qualsevol altre, o en els que tenen alguna limitació que els impedeix poder-lo celebrar. Tots formem aquest país i avui més que mai la paraula solidaritat ha de ser la que ens acompanyi a tots. Adrecem un sincer reconeixement a tots els estudiants que reprenen el curs i desitgem als que amplien coneixements i experiència fora de les nostres fronteres un encoratjament especial. La formació i la preparació del nou actiu humà que representen augura un futur prometedor. Bona Diada de Meritxell per a tothom, grans i petits, homes i dones d’Andorra.
8 de setembre del 2008
4
La festa d’un poble, la festa de tots Un any més arriba la tan esperada Diada de Meritxell, símbol de la identitat d’un poble. I ho fa en un context en què el pensament cristià està en ple debat sobre la necessitat de renovar el seu missatge per arribar a una societat cada vegada més allunyada, igual que passa amb la política, de les creences religioses. En un món multicultural i ja del tot globalitzat, i en un país amb ja més de 83.000 habitants, la gran majoria dels quals són immigrants provinents de cultures diferents, es fa necessari repensar quin ha de ser el futur. Meritxell és la festa i la màxima expressió d’un poble, i ha de ser també la gran festa de germanor i un motiu d’unió de tots els ciutadans que habiten a les Valls d’Andorra. És cert que la festa de Meritxell des de fa anys ha deixat el caràcter religiós en un segon terme, i a poc a poc s’ha anat convertint en una festa nacional en què els actes religiosos han deixat de ser per molts el leitmotiv de la Diada. Però no és menys cert que, atrets per la curiosi-
tat o perquè realment hi creuen, molta gent l’aprofita per fer algunes de les activitats relacionades amb la creença religiosa, des de la processó de torxes i la vetlla fins a la missa de la jornada. La festa religiosa ha deixat pas, però, a la festa nacional, i la barreja entre ambdues cada cop és menys visible. Aquest fet, però, no impedeix que se celebri una jornada per molts festiva i que s’aprofiti el dia per, encara que no sigui anant al santuari, mantenir certs valors dels quals s’ha impregnat la societat: la família, l’amistat... Un dia festiu més, segur. Però un dia festiu diferent del de qualsevol cap de setmana. La societat actual viu lluny del missatge que ens arriba des de l’Església. Actualitzar els arguments és una assignatura pendent, un debat en què tot just es comença a fer camí. Malgrat això, Meritxell continuarà sent la festa del poble, de la gent d’aquí i de fora.
Diada de Meritxell
8 de setembre del 2008
Meritxell ahir i avui El 8 de setembre el poble andorrà celebra la Diada de Meritxell, que és la seva festa nacional. La Mare de Déu de Meritxell és el símbol d’identitat nacional i de fervor popular d’Andorra. El dia de Meritxell representa pel poble un símbol d’unitat, de comunió. És una jornada molt popular en què participen el poble, les autoritats, els capellans i el bisbe. Aquesta jornada és plena d’actes, com ara les misses, els cants, les sardanes, els actes folklòrics... És una jornada en què tot s’oblida. Temps enrere, Meritxell era un pelegrinatge. Es pujava a peu, la nit abans o el mateix matí, pels camins amb el menjar al coll, amb la família i els amics. Tots junts arribaven per la missa del matí, i després dels actes del matí i del migdia es reunien pels voltants del santuari per menjar i agafar forces per seguir les activitats de la tarda. A les autoritats, per altra banda, els preparaven un dinar al primer pis de la botiga de records de Meritxell. Un cop acabada la jornada, tornaven a baixar cap a les seves cases. Malgrat el pas del temps, aquest és un costum molt ar-
relat entre els andorrans, és una referència per a tothom. El Principat té com a patrona la Mare de Déu de Meritxell, declarada i confirmada canònicament el 1873. La imatge, coronada canònicament el 1921, era una talla romànica del segle XII que va desaparèixer amb l’incendi del santuari el 1972. Cal reconèixer que la verge de Meritxell és més que un símbol i que els creients d’arreu s’hi apleguen en moviments de fervor. L’antic santuari de Meritxell era d’origen romànic i va ser reformat i ampliat al segle XVII, i després de la seva destrucció, que va passar just després de la celebració de la diada, l’any 1972, se’n va encarregar un de nou a l’arquitecte Bofill. L’any 1976 es inaugurar el nou santuari en presència de tots els representants polítics institucionals, com per exemple el bisbe episcopal, la dona del copríncep francès i representants econòmics i socials del país, a més de feligresos del Principat. El santuari és un temple contemporani, una construcció del tot eclèctica, que sintetitza l’obra de l’home i el paisatge que l’envolta inspirant-se Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar. Meritxell de les neus, ensenyeu-nos a no mentir, a no mentir-nos. Meritxell de la gavernera, ensenyeu-nos la joia del donar i del donar-se. Meritxell de les grandalles, ensenyeu-nos la dolcesa de la vida. Meritxell del cel net i del sol esplendorós, ensenyeu-nos la Llum. Meritxell, veïna dels prats i de les cases de pagès, ensenyeu-nos la senzillesa. Meritxell del sofriment, ensenyeu-nos a pregar. Meritxell dels infants, ensenyeu-nos a somriure. Meritxell de la pau, ensenyeu-nos la solidaritat. Meritxell, Mare dels Andorrans, ensenyeu-nos la unitat. Meritxell, Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar. Déu vos salve Maria...
Diada de Meritxell
8 de setembre del 2008
8
en una barreja de diversos estils. Fent un apartat especial per a la llum, símbol de la vida i de l’esperança. L’antiga capella es va restaurar l’any 1994 i actualment acull l’exposició Meritxell, Memòria, en què les imatges dels records, dels aplecs, de les cerimònies i dels objectes conviuen per transmetre un llegat en la memòria collectiva del poble andorrà. La unitat identificadora de les valls obliga que la Diada de Meritxell es revesteixi, a més d’un caràcter religiós, d’un caràcter polític. En l’àmbit més familiar, es pot destacar que al Principat d’Andorra hi ha sovint una figura de Meritxell per nucli familiar, que de fet esdevé, fora de les fronteres, la portaveu de l’essència de la cultura identificadora andorrana. ORIGEN DEL NOM ‘MERITXELL’ El nom Meritxell fa referència al poble i al santuari del mateix nom. La pronúncia, segons Coromines, era Meritgell fins a èpoques recents. Es tractaria, segons el mateix Coromines a l’Onomasticon Cataloniae, d’un derivat de Mereig (a prop de Canillo hi ha una altra població amb aquest nom). Aquest i altres topònims similars (Meriedo, Merialles, Merades, Meraner, Merea) procedeixen del llatí MERIDIES (‘mig dia’), aplicat pels pastors als llocs on sestejaven o s’amorriaven els ramats i escamots a l’hora de les grans calors. Amb les grafies Meretchel i Merechel està documentat des de l’any 1176.
LA LLEGENDA Diu la llegenda que un dia de Reis els habitants es dirigien a Canillo a missa, i en passar on ara hi ha el santuari van veure una gavernera florida. Molt estranyats de veure una planta florida el mes de gener, s’hi van apropar i la seva gran sorpresa va ser trobar al peu de l’arbust una bella imatge de Nostra Senyora. Van anar corrent a Canillo, per explicar al mossèn el miracle. Acabada la missa de Reis, el rector, juntament amb tot el poble, es va dirigir al lloc per recollir la imatge i portar-la a Canillo. Després la van posar a l’altar major i varen prometre de construir una església per protegir-la. L’endemà, en obrir la porta de l’església, van veure que la imatge de la verge ja no hi era i tothom es va estranyar, fins que un viatger que ignorava els fets es va presentar dient que en passar pel lloc de Meritxell havia vist una imatge de la verge al peu d’una gavernera florida. Tots els presents van exclamar que aquell fet volia dir que la verge volia estar a Encamp. Després els habitants van anar a buscar-la, i van prometre també fer una església per ubicar-la i protegir-la. Van tornar a Meritxell i van trobar un altre cop la verge al peu de la gavernera, i aleshores tant els habitants de Canillo com els d’Encamp van decidir que la verge havia de quedar-se en aquell lloc i que construirien la capella allí. L’any 1783, el Molt Il·lustre Consell General, reunit solemnement, i per unanimitat, va decidir posar el Principat d’Andorra sota la protecció d’aquesta verge oposada.
Us desitgem una bona diada de
Meritxell
Diada de Meritxell
10
8 de setembre del 2008
Diada de Meritxell Les Verges Trobades
Entre les marededéus trobades, podem destacar la de Núria, de la Salut; la d’Err; la de Font-Ro-
Agenda d’actes Diumenge, 7 A les 21. 00 h: Vetlla de Santa Maria de Meritxell. Processó de torxes, missa i inauguració de l’exposició Lourdes-Meritxell agermanats pelegrins. Refrigeri de germanor.
La categoria de les Verges Trobades engloba un seguit de marededéus venerades a partir de ser trobades en un lloc insospitat. Al fons d’una caverna, enterrades en un camp, amagades en unes branques... El fenomen es reprodueix arreu del món. Molt sovint, l’encontre ve acompanyat de fenòmens sobrenaturals. D’altres vegades és totalment accidental. Antigament, segons la tradició i segons explica la veu popular, els santuaris i les ermites on es veneren marededéus trobades dedicaven una missa solemne al qui havia trobat la imatge. Com que la gran majoria dels qui en van trobar eren pastors, els d’aquest estament es consideraven successors d’aquells i assistien a aquestes funcions religioses amb un peu de prioritat respecte de l’altra gent i com si fossin directament ells els agraciats. Per això, el 8 de setembre ve a constituir també una mena de festa per als pastors.
11
Dilluns, 8 A les 7.30 h: Missa de l’aurora. 9.00 h: Missa jove. 11.00 h: Missa major amb el Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra. 18.00 h: Concert popular. meu; la del Refugi (Castell d’Alaró, a Mallorca); la de Queralt, la de la Bosanova (Barcelona), que, segons explica la llegenda, va ser trobada a la riera per uns gitanos que la van vendre a uns pagesos per tres xavos; la del Tura (Olot), trobada per un bou prop del riu Fluvià, i, no cal dir, la de Montserrat, la festivitat de la qual també se celebrava antigament el 8 de setembre fins que s’establí finalment el dia 27 d’abril.
19.00 h: Missa vespertina amb l’organista Jordi Alcobé. 19.00 h: A l’Auditori Nacional, a Ordino, concert d’homenatge a Andorra a càrrec de la prestigiosa orquestra de cambra italiana I Solisti Veneti. Peces de Vivaldi, Paganini, Albinoni, Pasculli, Rossini i Dragonetti. Entrada gratuïta.