Eldrac 106 by El Drac

Drac

BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 106 JUNY’13

SUMARI

Foto portada: Jaume Farrés

EDITORIAL

UN CAFÈ AMB...

CLUB

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

RATLLATS PEL MÓN

TERTÚLIA

HOCKEY

TENNIS

PÀDEL

HÍPICA

GOLF

FITNESS

PATINATGE

BRIDGE

LA TRAVESSA DEL DRAC

LA VEU DEL DRAC

EL POLLASTRE

EDITORIAL Des d’El Drac em van demanar d’escriure un editorial

Un tema que volia comentar és el de la vida social

per al nou format digital. Per una banda és un plaer

del Club: us encoratjo que participeu de tots els

col·laborar amb aquesta estimada revista i per l’altra

esdeveniments que organitzem. Això farà que el Club

vull felicitar tots els que han pogut fer possible que

s’enforteixi amb la incorporació de nous socis a la vida

reprendre la publicació fos una realitat, encara que les

de l’Egara, cosa que considero importantíssima.

circumstàncies ens obliguin a fer-ho de forma digital.

Jo sóc el responsable de la Secció de Tennis. Encara que no són els millors moments d’aquest esport tan

Des del juliol passat, després de moltes negociacions

magnífic, tant jo com els membres de la meva Junta

i de passar quasi dos anys, hem pogut recuperar la

estem lluitant per tirar endavant, animeu-vos a

gestió del Club superant el concurs de creditors. No

practicar-lo, és un esport per a tota la vida, no us en

ha sigut gens fàcil, però hem recuperat la nostra

penedireu.

identitat. L’etapa que ara s’obre és d’una gran complexitat per la situació econòmica que estem

Estic segur que aquest Club, que tan important és per

passant, tant a nivell de Club com en tots els àmbits de

a tots nosaltres, fent les coses ben fetes té corda per

la nostra societat. Per aquest motiu hem d’estar més

molts anys. Tant de bo el puguin gaudir els nostres fills

units que mai, lluitat sense treva, però sobretot amb

i néts.

els peus a terra. Sabem que si volem tirar endavant, a part d’il·lusió els membres de la Junta Directiva hem

Lluís Rull

de fer una gestió econòmica molt acurada. Per tot això necessitem la vostra implicació i suport, també les vostres critiques quan ho cregueu convenient. Segur que d’aquesta manera tirarem endavant, no en tinc cap dubte.

UN CAFÈ AMB

JAVI RUIZ Javi Ruiz i Mirones és llicenciat en Econòmiques, diplomat en Empresarials, i té un màster en Direcció Comercial i de Màrqueting per EADA. Recentment, ha assumit un repte important en el club ja que per encàrrec de la Junta Directiva coordina i lidera un grup de treball que està ultimant el Pla Estratègic d’actuació de l’entitat per als propers anys. És soci director de la corredoria d’assegurances Gestrisk. Casat amb la Clàudia i pare de dos alumnes de les escoles de hockey (Tati) i tennis (Maria), és dels pocs jugadors del club que, al marge de la Copa d’Europa, ho ha guanyat absolutament tot amb els equips de hockey ratllats; des de la lliga i la copa del Rei de l’elit, passant pels campionats de Primera o Segona, i acabant pel de Tercera, equip on encara juga i que ha tornat a ser campió enguany. Professor de la UPC, és home de conversa franca i decidida, que escolta i s’explica. Es recupera satisfactòriament d’un recent ensurt del cor, però segueix compromès en aportar tota la seva bonhomia i experiència al club de la seva vida.

La primera va d’assegurar. És segur que en l’empresa sense un pla definit no hi ha resultats o és bo saber improvisar? El risc zero no existeix i s’ha de saber gestionar. Però l’estratègia, també en els entorns canviants, t’ajuda a definir un pla d’acció que crea i potencia els avantatges competitius. Respecte a la improvisació, com diuen els artistes, t’ha d’enxampar treballant. Si després d’una anàlisi, tens una idea clara i definida d’on vas, pots tenir sorpreses, però el risc es minimitza.

“A l’Egara sempre surt tot rodat quan tenim un objectiu clar”

els millors exemples són les organitzacions de tot tipus de tornejos, sempre un gran èxit, o els múltiples projectes innovadors que han sortit del club i ens fan estar molt orgullosos. Per tant, cal trobar un objectiu clar no ja a nivell d’un esdeveniment concret sinó de l’entitat entesa en global. Ara estem començant a fixar els grans objectius estratègics, que traçarà la línia de la política de màrqueting, com la financera o esportiva.

Estant en etapa de vaques magres, el màrqueting ha d’anar dirigit més que mai a assegurar la viabilitat de qualsevol projecte? D’alguna manera o altra, el màrqueting sempre va dirigit a fer viable allò que potencia. Però és cert que ara es busquen resultats més a curt termini. Però el màrqueting és només una de les potes que aguanta un projecte. Un alt nivell de competència dins dels col·laboradors d’una organització, és també un factor clau d’èxit.

I així va néixer la idea de crear un grup de treball que està configurant el Pla Estratègic del club. En un sopar del projecte Prohockey es preguntava què podíem i havíem de fer un cop recuperada la gestió pròpia. De seguida es va veure, com et deia abans, que no s’havien de buscar solucions per a la secció de hockey, sinó per a tot el club en conjunt. Va quallar la idea de fer el grup de treball, amb socis de perfils diversos i practicants de totes les seccions, per buscar donar respostes a les necessitats de tots els qui formem l’Egara.

En el cas dels clubs esportius, produïm sentiments i oferim oci, salut i convivència. Com ha d’enfocar-se el màrqueting de l’Egara? El màrqueting és part de l’estratègia i com tal, ha de ser coherent amb aquesta.. A l’Egara sempre surt tot rodat quan tenim un objectiu clar. Potser

On arrenca aquesta necessitat d’escoltar el soci per traçar el camí futur? De la pròpia filosofia del projecte. El Pla estratègic és per i per als socis. Per això el punt de partida és l’enquesta que es va fer. Va tenir una alta participació i s’ha d’agrair, perquè era un

resultats, com estem fent aquest mes a El Drac (veure pàgina següent). Penjarem una pestanya al web també, per tal que el soci es faci seu el projecte i sigui sempre obert i transparent, com des del principi, gràcies a la participació de tots ells. Ha existit el consens suficient com per donar respostes concloents? Sense consens, un exercici així no serveix. L’estratègia passa sempre per obtenir grans consensos verificats per la participació social. El següent pas és fixar objectius generals en la gestió del club, des dels prismes econòmic, esportiu i social. I aconseguir que socis i professionals del club se’ls facin seu i, entre tots, anem perfilant l’Egara que volem a mig termini.

En Javi convida El Drac a un cafè a Stick Egara (Restaurant del Club Egara).

qüestionari extens. En l’anàlisi de resultats es detectava que socis de totes les edats i seccions, socis més antics i més nous, tots, configuraven una opinió força positiva sobre l’Egara. Però també desvetllava oportunitats de millora. I d’aquesta sorpresa positiva, a traçar el camí per aconseguir-ho. Sí, i calia fer-ho de la mà dels socis també. Vam reunir un grup de treball amb socis de tots els perfils per acordar la visió, la missió, i els valors propis del club. O sigui, la llavor d’un pla estratègic que derivi en un pla comercial, campanyes de fidelització i captació de socis, etc.; en definitiva, en elements que configurin un full de ruta clar per fer de l’Egara el millor club possible. En quin punt es troba la definició del Pla Estratègic. Ara mateix, s’està començant a comunicar als socis els primers

Què ens indicarà que ho estem aconseguint? El club crearà un seguit d’indicadors que responen al nom tècnic de “quadre de comandament integral”. Permetran verificar que es treballa en tot moment d’acord amb els objectius fixats i, si en algun moment no és així, ens avisarà per posar-hi remei. I així i en resum, quin ha de ser el model de club de l’Egara? El consens ens ho ha deixat clar: la gent del club vol que l’Egara sigui un club multiesportiu, familiar, amb gran activitat social, i capaç d’integrar nous socis sense dificultats. El hockey vertebra el club sobretot a nivell de practicants però l’Egara necessita potenciar totes les seccions. A més, ha aparegut un nou objectiu, tan ambiciós com rellevant: es vol potenciar molt les relacions internacionals, que derivarà amb noves possibilitats de tot tipus per als socis. Sens dubte, una cerca d’Ítaca ambiciosa però realitzable. Al capdavall, es tracta de ser un club on tots els socis se sentin igual d’importants i on les seves necessitats d’oci, amb la possibilitat de practicar tot tipus d’esports, estiguin cobertes. I amb un paper

essencial de la família. El soci viu l’experiència de la família a través del club, i això l’entitat ha de saber aprofitar-ho i donar-hi sentit. Hi ha qui es preguntarà si tot plegat ens ajudarà a guanyar més títols? Crec que l’Egara no ha de guanyar a qualsevol preu. Per això, hem de mirar de fer les coses encara millor a tots nivells, perquè així segur que els èxits, també en la vessant esportiva, estaran més a prop. D’acord, però tu que ho has guanyat casi tot vestit de ratllat i jugant de defensa ens diràs què li falta al primer equip masculí per tornar a vèncer. Com a mer espectador, et diré que potser en els últims temps fem poques faltes i ens fan gols fàcils. Crec que ens ha faltat creure realment que podem guanyar. Perquè podem fer-ho. Som un club guanyador i hem de ser ambiciosos sempre. Has estat un jugador molt competitiu, però el hockey sempre ha estat un divertiment per a tu. Compliré 49 anys i segueixo jugant a hockey. Si no em fes feliç, ho hagués deixat fa temps. Lligat amb la resposta anterior, et diré que en Timón Salvatella, un dels entrenadors més importants de la història del club, després de bastants anys sense guanyar títols, ens va fer canviar de xip a tota una generació. Gaudíem jugant a hockey competint al màxim; i van arribar els èxits esportius. I així ha estat ja per sempre. Els bons seguidors del hockey saben que després d’una falta de Javi Ruiz, sempre apareix un mig somriure victoriós del defensa que sap que fa la seva feina... Quina creu, la dels defenses! Sempre se’ns recorda per les faltes que fem...! (I somriu com si hagués aturat un contracop rival. Estratègicament pensat, és clar...) Xavi Salvatella i Mestres Foto: Rafa Martín

CLUB

El Pla Estratègic, un projecte cabdal per al club La Junta Directiva del club segueix treballant per

El Pla Estratègic serà la base sobre la que es crearan

aconseguir millorar la gestió del Club Egara i fer-la

diferents instruments de projecció i consolidació de

una entitat encara més eficaç i moderna al servei

l’Egara, un cop el club ha recuperat la seva pròpia

dels seus socis. El darrer projecte iniciat amb aquesta

gestió. Per tant, les campanyes de fidelització i

voluntat és la definició del Pla Estratègic del club, un

captació de socis, les directrius econòmiques, o la

full de ruta clar i definit de l’entitat per als propers

filosofia de treball de les escoles i les seccions del

anys.

club, per posar només diversos exemples, vindran ja marcades pel contingut del Pla.

Com ja heu pogut llegir en l’entrevista de les pàgines anteriors al coordinador del projecte, en Javi Ruiz,

Per consens, els primers resultats del grup de treball

es tracta del resultat d’un estudi i debat intern per

han concretat la visió, la missió, i els valors propis del

definir les grans línies que han de marcar el devenir

club. La Junta Directiva vol fer públiques aquestes

del club, des del prisma social, econòmic i esportiu.

primeres conclusions a través del Drac, per tal que

Aquest projecte es va iniciar amb l’enquesta massiva

els socis n’estiguin informats. A més, cal dir que es

a tots els socis i es culminarà amb la redacció final del

seguirà informant periòdicament sobre l’evolució

Pla Estratègic del club, després de la dedicació d’un

del Pla Estratègic, la seva implantació i els seus

grup de treball amb socis de tots els perfils possibles.

resultats.

Visió Volem ser un Club poliesportiu per a famílies, compromès amb la formació, conscient de la nostra responsabilitat social, i referent europeu en intercanvis esportius i culturals.

Missió La nostra missió és fomentar la pràctica esportiva i les relacions socials en un entorn natural excepcional i en unes instal·lacions òptimes que donin resposta a les necessitats de formació, esport i convivència per a socis de totes les edats.

Valors Familiar: tindrà cura i potenciarà el lleure i el benestar de les famílies garantint ser un club adient per a socis de totes les generacions.

Solidari: impulsarà i consolidarà actuacions de responsabilitat social, amb especial atenció als col·lectius menys afavorits.

Integrador: facilitarà la participació i convivència de la massa social, amb major dedicació als nous socis.

Competitiu: amb afany de superació i esforç a la recerca dels majors reptes esportius.

Identitat: impulsarà i dinamitzarà el sentiment de pertinença al club entre els seus socis, enfocat a sentir orgull de formar-ne part.

Viable: buscarà coherentment la sostenibilitat econòmica prevalent la qualitat sobre la massificació.

Nova activitat a la sala de jocs Arran de la demanda d’alguns socis, aquest mes de maig hem començat

oferir

una

nova

activitat per a infants a partir de 7 anys a la nostra Sala de Jocs. Tots els dissabtes de 12 a 14h us proposem que passeu pel Club a fer tallers de manualitats. Si teniu fills de més de 7 anys que vulguin passar una bona estona realitzant diversos tallers creatius, no dubteu a venir a les nostres instal·lacions tots els dissabtes a partir de les 12h. Aquesta activitat té un cost de 3€/infant. Alhora, també us oferim un nou servei a la mateixa Sala fora de l’horari

habitual,

concretament

de 14 a 16, franja que coincideix amb l’hora de dinar. Aquest servei s’oferirà si hi ha una demanda de 5 infants/dia. Per contractar-lo us podeu adreçar a les monitores abans de les 11h del mateix dia. El preu d’aquest servei és de 2€/ infant. Per més informació no dubteu a adreçar-vos a la Sala de Jocs i parlar-ne amb qualsevol de les monitores. Us hi esperem.

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Parlem d’àrbitres

“Jaume Salvatella Camps el dia de l’Homenatge que li va dedicar el Club Egara l’any 1984, rebent la Placa d’Honor del Club, en presència del President del Club, Josep Pi Maseres i del President de la Federació Catalana de Hockey, Jordi Alcover Garcia-Tornel.” “Hola Jaume, sempre parlem de temes diversos

participat un tal Sr. Massip. I si fos així, en Jaume

de hockey, però mai hem parlat dels àrbitres. Avui

seria el segon.

parlarem d’un d’ells, de l’Egara, és clar: Jaume

Seguim amb el seu currículum: després va participar

Salvatella i Camps.

en els Jocs de Mèxic del 68, Munic 72, Montreal 76,

Va tenir una intensa carrera arbitral, amb un

Panamericans de Cali (Colòmbia) 1970, primera

espectacular historial, com després comentaré,

Copa del Món a Barcelona, segona Copa del Món

però, per a mi, un dels aspectes més destacables

a Amsterdam, força copes d’Europa de seleccions

és que va ser el primer àrbitre espanyol que va

nacionals i de clubs, com també, lògicament,

participar en uns Jocs Olímpics, així com també el

campionats de Catalunya, Espanya, etc. i un munt

col·legiat més jove.

de partits amistosos, ja que mai no va tenir un

De totes maneres, sense confirmar, em varen dir

no per a ningú. Era un enamorat del hockey i de

que en els Jocs d’Amsterdam, el 1928, ja hi havia

l’arbitratge.

Com a jugador era un defensa fort, murri, expeditiu: un

fins al moment que va aturar el partit. Va cridar els dos

gat vell. Tenia la virtut de semblar sempre que la falta

capitans i l’altre àrbitre i, atès que ell deia sempre que

era a favor seu, segurament per la simpatia que tenia

no dominava cap idioma, els va ensenyar les targetes

que feia que tothom ho veiés així amb normalitat.

verda i groga, i les va llençar fora del camp. Només

Una dada curiosa: va ser campió d’Espanya de Hockey

es va quedar la vermella, per tant a partir d’aquell

Sala el 1958 a València.

moment qui veiés una targeta només podia ser la

Era un bon àrbitre, probablement perquè com molts

vermella i, conseqüentment, seria expulsat. Tothom

d’altres havia estat jugador i havia mamat aquest

ho va entendre. Reglamentari o no, va tenir efecte.

esport. En coneixia totes les arbúcies dels jugadors i no

L’actitud va ser aplaudida pel públic i no cal dir que el

era fàcil enganyar-lo ni fer-li creure el que no era.

partit va acabar com una seda.

Era molt honrat arbitrant, mai hauria pogut admetre

També ens agrada destacar les nombroses distincions

afavorir el seu equip, això ho sabeu bé aquells a qui us

que el Club li va atorgar, no només per la seva tasca

havia arbitrat. Sempre deia que l’àrbitre ha de passar

arbitral, sinó també per la seva estima i dedicació al

tan desapercebut com pugui, i això amb el reglament

nostre Club, el seu estimat Egara.

actual és una mica més fàcil, però amb el reglament

Jaume Salvatella, enamorat del hockey, gran àrbitre,

d’abans, tan farcit de faltes, era molt més difícil.

millor persona, et recordarem sempre. Continuarem parlant dels àrbitres, del Club, és clar”.

En el capítol d’anècdotes segurament n’hi ha moltes, però n’hi ha una de molt original: arbitrava un partit

Jaume Riera i Cesc Llongueras

Gran Bretanya - Pakistan i s’hi repartia molta “llenya”,

RATLLATS PEL MÓN

Marc Lloveras: Heidelberg, Alemanya Un cop situat, havent trobat un pis on viure i de saber com moure’m per tot arreu (cal dir que el transport públic aquí és freqüent i puntual) vaig buscar una escola d’idiomes per seguir aprenent l’alemany i entendre’m amb tothom, I, evidentment, un club on poder jugar a hockey i fer-hi amics. En aquest sentit, per prestigi, hagués pogut anar a la ciutat veïna, Mannheim, on hi ha dos clubs importants, clàssics de la Bundesliga: el MannheimerHC i el TSVMannheim. Però tenint un club més familiar i modest a prop de casa, el Hockey Club Heidelberg, no calia anar més lluny. Vaig començar al segon equip i més endavant, a l’estiu, l’entrenador del primer em va dir de fer la pretemporada amb ells i ja m’hi vaig quedar. Això va comportar un augment d’entrenaments i d’exigència, però va valer la pena: ara sóc, com dirien a l’Egara, jugador d’un Quan vaig acabar els meus estudis a la UPC de

equip TOP, he he he! Amb el HCH la temporada

Terrassa se’m va presentar l’oportunitat, a través

està sent prou bona, campions de la Overliga i

de l’empresa on havia fet el Projecte Final de

ascens a la lliga regional de hockey sala aquest

Carrera, d’anar a treballar a Alemanya. M’acollien

hivern (destacar que la temporada de sala dura 4

en una empresa constructora de maquinària tèxtil,

mesos, de novembre a febrer). I en aquest moment

així que em vaig iniciar de seguida en l’estudi de

lluitant pel títol de la lliga regional d’herba, a falta

l’alemany i en pocs mesos sortia de Girona amb

de 5 jornades.

dues maletes, per començar una nova aventura.

Un altre punt important que em va ajudar molt a

Un 2x1, ja que m’emancipava i començava la vida

integrar-me al país i a no sentir-me tant lluny de

professional fora de casa i de Catalunya.

casa va ser el fet d’ajuntar-me amb la comunitat de

Ja que el poble on es troba la fàbrica on treballo

catalans de la zona. A través del Facebook tenim

és petit, vaig decidir instal·lar-me a uns 30km de

un grup de “catalans de Mannheim i Heidelberg”,

la feina, a Heidelberg. És una ciutat situada a la

amb els quals ens trobem per sopar, mirar futbol,

vall del Neckar, al nord-oest de l’estat de Baden-

anar a concerts o fer alguna barbacoa... Bé, quan

Wurtemberg. És la cinquena ciutat més gran de

el temps ho permet: aquest últim hivern ha sigut

l’estat, darrere Stuttgart, Mannheim, Karlsruhe i

molt fred i llarg. Recordo algun dissabte de passeig

Freiburg. Hi viuen unes 150.000 persones, un terç

pels Weihnachtsmarkt (mercats típics nadalencs

de les quals són estudiants de la universitat més

instal·lats al centre de les ciutats) a -15º i amb tot

antiga d’Alemanya, la Ruprecht-Karls Universität

nevat. La solució per fer passar el fred més típica

Heidelberg. També és coneguda pel casc antic i pel

del país és una tassa de Glühwein, un vi calent

castell que vigila des de la muntanya.

infusionat amb herbes. També cal agrair molt

les visites dels amics i la família, sempre fa il·lusió

alemanya és molt bona, però la companyia no és la

ensenyar la ciutat, la forma de vida que es porta

mateixa.

aquí i donar a conèixer els nous amics que hi he fet.

En fi, una experiència molt recomanable, sobretot

Aquests últims dies el sol ja comença a treure el nas i

a la gent jove. A més, aquest esport nostre és un

els termòmetres s’animen una mica, la veritat és que

punt en comú amb moltíssima gent a tot el món,

trobo a faltar la sorra de la platja de la Costa Brava,

facilita l’adaptació a altres cultures i sobretot, ens

una paelleta a la Barceloneta o un diumenge al matí

dóna amics per a tota la vida. Aprofito per enviar

amb el sol a la cara i una cerveseta a la mà mirant

una abraçada molt forta a tota la família ratllada.

hockey des de la grada del PBA, fent el tribunero.

Fins aviat i força Egara!

Això últim aquí també ho podem fer, la cervesa

Marc Lloveras

TERTÚLIA

No es cansen mai de jugar… ni de guanyar

L’equip de Tercera ha guanyat el títol de lliga aquesta temporada fent una campanya gairebé impecable dins i fora del camp. És l’equip de velles glòries.

Toni Sala, un dels membres de

la gran clau segons expliquen els

Una herència de generacions

l’equip de hockey de

Tercera,

protagonistes. “Ens ho passem

diferents,

que enguany ha guanyat la

bé dins i fora del camp”, afegeix

Lliga.

el ‘Tac’. Concretament, recorda

hockey

cracks que

malalts poden

deixar l’stick per molt que s’ho

Són

els

veterans,

“una

l’Esteve Bosch, “cal destacar la

proposin. “Cada any diem que és

combinació de jugadors més

barbacoa que vam fer amb els

l’ultim, però sempre trobem una

joves i més grans que realment

del Castelldefels, per no oblidar

excusa per continuar. Ara m’he

tornem ha fet molta activitat

dels esmorzars que acabaven

comprat unes bambes per jugar

fora del camp. Fem molt tercer

regats amb vodka Beluga. Fins i

el Solidari, perquè se’m van

temps amb els equips contraris

tot ens vam atrevir a muntar un

trencar a l’últim partit. Així que

amb estones molt divertides”,

bar al Festival de Mami’s”.

les hauré d’amortitzar al menys

apunta Jordi Torredemer, que és

El mateix Toni Sala, que segons

una temporada més”, explica

el porter de l’equip. Aquesta és

expliquen

alguns

companys

patia alguns estranys mals de panxa

semblava que podíem remuntar una

pendent que tot estigui en ordre.

diumenges al matí, també corrobora

mica ens van marcar l’1 a 2. A partir

Fa les convocatòries, va rere l’equip,

les paraules del seu porter. “No

d’aquí, ens van berenar”, assumeix

sempre està pendent de fitxar gent

fem ni un entrenament, ens ho

el ‘Tac’. Va ser l’única derrota, un

per a la propera temporada, etc. És

passem bé i a sobre aquest any hem

mal dia que pot tenir tothom.

una figura vital per a nosaltres i li

guanyat. Pensa que a Tercera és

Un cop acabada la temporada li

estem molt agraïts”, comparteixen

gairebé més important la cerveseta

treuen ferro a aquell partit. “Va fer

els

de després que el mateix partit”.

que al final estigués més apretat i

ressalten el mític delegat, en Cesc

Tot i així, quan surten a jugar pocs

que tinguéssim més satisfacció de

Llongueras.

equips de la casa competeixen

guanyar-los”.

Ara

millors que ells. “Hem fet una

Tots els companys de l’equip de

temporada. De fet, en la propera

lliga gairebé perfecte”, comenta

Tercera sempre destaquen la tasca

pretemporada. L’últim dia, durant

l’Esteve. Aquesta temporada només

el sopar de comiat, van sortir un

han deixat escapar un partit. Va

l’entrevista d’aquesta edició de El

centenar de destinacions on anar

ser contra l’Atlètic, a qui ja havien

Drac. Fa de jugador-entrenador i és

a preparar-se. Rússia, Alemanya,

guanyat a la primera volta a Can

qui “tira del carro”. “És una persona

Cuba… No saben on aniran encara,

Salas. “Es va lesionar el Ramon Sala

importantíssima dins de l’equip i

però el que poden assegurar és

només començar. Se’ns van tirar

està sempre al peu del canó. Ha

que la temporada vinent seguiran

a sobre i ens van fer un gol. Quan

d’haver-hi algú que tiri endavant

jugant a hockey.

vam començar a entrar al partit i

i en Javi està molt a sobre de tot,

Javi

Ruíz,

protagonista

tres

jugadors,

pensen

que

també

propera

Ferran Martínez Fotos: Rafa Martín

HOCKEY

DHMA: Pol Amat, el mite

Sí, ja ha arribat aquell moment que ningú volia que

Jan Dinarès: Una de les primeres coses que recordo

arribés mai, aquella decisió que tots volíem que es

és la facilitat amb la que vam connectar. Quan va

posposés any rere any, aquella roda de premsa en

arribar al primer equip els que fèiem els gols érem

què tot seria un mar de llàgrimes. Llàgrimes seves

els del mig camp. Quan va arribar ell això va canviar

per deixar l’esport que ha format part de la seva

i ens vam dedicar a llançar jugades. És sorprenent,

vida i ha estimat durant tants anys; de la Mone i

però en el primer entrenament que vam fer junts ja

els nens per veure com el seu marit i pare es desfà

vam notar mútuament que ens enteníem i llegíem

davant de tanta gent anunciant que plega; dels seus

les jugades de la mateixa manera. En certa manera

companys d’equip, i quan parlo de companys no

va ser fàcil per als dos. També s’ha de destacar la

parlo dels actuals, parlo dels tants i tants jugadors

seva humilitat, que ha mantingut des del primer

que han tingut el plaer de compartir el terreny

moment. Bé això suposo que ho dirà tothom, però

de joc amb ell, Amsterdam, Polo, selecció i una

és un dels fets que el descriuen més.

llarga llista de diferents generacions del Club; però

Un dels somnis que no compliré mai és poder fer

sobretot les llàgrimes de tots els amants del hockey,

una jugada com les que feia el Pol (és una mica de

siguin ratllats, grocs, vermells o lila fosforito, en

conya, però es totalment veritat). Li havia comentat

saber que ja no podran gaudir més a l’elit d’aquella

alguna vegada. M’hagués agradat molt poder fer

conducció elegant amb la mà esquerra, d’aquell xut

(ni que fos una vegada) aquella jugada d’agafar la

de revés creuat que quan el carrega saps que en

bola per l’esquerra, pixar-me dos o tres tios i sortir

breu sentiràs el màgic so croc-croc, gol, i, com no,

disparat cap a porteria amb aquella velocitat. Per

d’aquell eslàlom que feia que els rivals semblessin

les meves condicions tenia clar que no ho faria mai,

simples cons.

però m’hagués agradat notar aquelles sensacions. I per últim, recordo el seu debut amb la selecció, a

Tot i així, pels que hem tingut el plaer de compartir

Sud-àfrica, on la primera nit ens va pillar l’Antonio

moments amb ell, ja siguin en el món del hockey

Guerra tornant a l’hotel a una hora que no tocava.

o fora, sabem que no s’ha anunciat la retirada del

Vam agafar l’ascensor i ens trobem a tot l’staff a

millor jugador espanyol i un dels millors del món

dins. La cara del Pol era molt divertida. Aquesta

de tots els temps, que també. Ha estat la retirada

anècdota és políticament incorrecta, però te la

d’una persona que ha deixat empremta allà on

regalo.

ha anat per la seva senzillesa, el seu joc, la seva

Hi ha més coses, però me les guardo pel llibre de

companyonia, la seva alegria jugant a aquell esport

memòries (és conya, eh!).

del que tots hem mamat de ben petits. Quantes vegades has agafat l’stick amb la mà

Diego Silla: Vaig conèixer el meu amic Pol Amat

esquerra i has començat una conducció de camp a

en la categoria infantil, en una mini Copa d’Europa

camp cridant: Oh Pol Amat, Pol Amaat, oh!

a Holanda l’any 1990. Després va pujar de categoria

Sí, són aquestes coses que quedaran per sempre. De

molt ràpid a l’equip juvenil i en poc temps ens vam

ben segur que generació rere generació anomenarà

adonar que per a ell tot era massa fàcil, per la qual

aquesta conducció “Fer un Pol Amat”.

cosa, de forma molt natural, pujava al primer equip per familiaritzar-se amb la categoria DHM. Per mi

I perquè vegeu què significa el Pol per tanta i

la seva confirmació jugant al primer equip amb 18

tanta gent d’aquest Club, aquí en teniu una petita

anys va ser jugant a casa del gran rival (l’Atlètic),

mostra:

on vam guanyar i en Pol va poder amb tota una

HOCKEY

línia defensiva composada pels Escudé i Malgosa,

nascut per fer qualsevol esport. Per mi ha estat un

en dos grans contraatacs, creuant tot el camp.

gran plaer entrenar aquest gran jugador i viure amb

Després de gaudir de la seva capacitat condicional

molta intensitat totes les seves creacions dintre del

a nivell físic i personal un dia li vaig proposar fer

camp com a millor jugador del món. Moltes gràcies,

una volta a la pista d’atletisme amb una mica de

amic Pol.

entrenament i em va dir que en el moment que pogués ho faria. Va marxa del Club i pensava que

Quico Cortès: Durant la meva carrera com a jugador

no arribaria a fer aquesta prova. I dos anys després

de hockey he conegut dos tipus de jugadors. Els que

de marxar em va trucar per fer-la. Li vaig dir que hi

entrenen per aprendre a jugar i els que entrenant

havia el meeting d’Hospitalet i que podria apuntar-

t’ensenyen a jugar. Els que treballen dur per arribar

lo a la final de 400 metres. Va entrenar dos dies, li

a dalt de tot i els que són exemple de què vol dir

vaig ensenyar a sortir amb starting blocks al mateix

estar a dalt de tot. Els que funcionen quan l’equip

dia amb sabatilles de claus i va fer tercer amb 49”.

tira endavant i els que fan funcionar l’equip. Els qui

Va córrer amb vuit finalistes dels quals dos eren del

són capaços de fer coses increïbles i els que fan coses

relleu nacional de 4x400 metres. Una vegada més

impossibles. Els que defineixen totes les jugades i els

va sorprendre tothom i va deixar clar que havia

qui les creen totes. Durant la meva carrera com a

jugador de hockey he conegut dos tipus de jugadors,

i fer de l’esport un estil de vida per arribar a ser el

el Pol Amat i la resta.

millor i mantenir-se a dalt de tot durant tants anys. Moltes gràcies, llegenda!

Ferran Martinez: Pol Amat ha estat el meu ídol

Gràcies, moltes gràcies, Pol, per donar el que has

des de petit. I igual que per a mi, crec que tots els

donat en aquest esport i en especial al Club.

jugadors que hem passat per l’Escola de Hockey de

Ets i seràs un dels grans.

l’Egara en algun moment o altre hem somiat ser Pol Amat. Ell encara manté una cosa que cada vegada és

P.D. Com el Marc o el Jan els posis a jugar a futbol

més difícil de trobar. Pol Amat, a part de ser jugador

en comptes del hockey, et prometo que correré com

de hockey, és esportista. I aquest exemple és el

mai per atrapar-te i fotre’t un bon clatellot!

seu millor llegat. El jugador amb més talent de la

Cert, clar i breu.

història del hockey espanyol ha demostrat que amb Peter Arch, mestre de l’stick Fotos: Rafa Martín

la qualitat no n’hi ha prou. S’ha de treballar cada dia

HOCKEY

Egara DHF: Sempre ens quedarà Kipling... Quan guanyes tot és molt senzill. La derrota, en canvi, sol ser un tema més delicat de tractar. El passat divendres les noies de divisió d’honor vam perdre i de la pitjor manera davant el Valdeluz, que finalment es proclamà campió de la Copa de la Reina. Una barreja de sentiments ens van envair. La ràbia de veure que la feina feta no havia donat els seus fruits, la decepció de saber que ens mereixíem alguna cosa més, el sentiment de fracàs per no aconseguir l’objectiu, l’orgull d’haver lluitat fins al final tot i les circumstàncies del partit... Una barreja d’emocions que segurament ens faran reflexionar a totes de cara al futur. En l’esport, com en la vida, contínuament ens posem metes i objectius. I podem aconseguir-los o no. Aquestes són les regles del joc. Però per tenir èxit, per aconseguir allò que ens proposem, cal creure-hi fermament.

Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.

I, malgrat la derrota, nosaltres

Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.

no deixarem de creure en aquest

Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, no ho assoliràs.

equip. Pensarem en positiu, sabem

Si penses que tens avantatge, ja en tens.

que podem fer molt més, i l’any

Has de pensar en positiu per alçar-te.

que ve tornarem per demostrar-

Has d’estar segur de tu mateix

ho!

abans d’intentar guanyar un premi.

El hockey, com tots els esports, és

Perquè al món trobaràs que l’èxit

una constant lluita contra altres

comença amb la voluntat de la persona.

equips, moltes vegades perdrem,

Tot es troba a l’estat mental.

però cada derrota serà una lliçó per

Perquè moltes curses s’han perdut

no tornar a cometre els mateixos

abans d’haver-se corregut,

errors.

i moltes persones covardes han fracassat,

Seguirem

abans d’haver començat el seu treball.

aprenent. Ens tornem a veure la

Pensa en gran i els teus fets creixeran,

temporada vinent, més fortes i més

pensa en petit i enrere et quedaràs.

grans que mai!

Pensa que pots i podràs.

Visca l’Egara!

creixent,

seguirem

Carola Salvatella Fotos: Rafa Martín

Tot es troba a l’estat mental. La batalla de la vida no sempre la guanya la persona més forta, o la més lleugera, perquè tard o d’hora, la persona que guanya, és aquella que creu que ho pot fer. Rudyard Kipling

HOCKEY

DHMB: Campions! Per fi us podem explicar que hem aconseguit alçar-nos amb el títol que tant desitjàvem. Després d’una temporada gairebé perfecta, el passat 28 d’abril ens van proclamar campions de la DHB i ho vam poder celebrar al nostre camp, guanyant per dos gols a un a la Real Sociedad. Els nervis per la possibilitat d’aconseguir el títol van fer que el nostre partit no fos del tot brillant, però l’important era aconseguir els dos punts i que el títol es quedés a casa. L’esforç fet durant tota la temporada va tenir la seva recompensa i el mateix diumenge a la tarda ho vam celebrar plegats al Club. Tot i ser ja matemàticament campions, el següent cap de setmana havíem de disputar els dos últims partits de lliga, a Santander i Bilbao. Vam marxar amb autocar el divendres i, després de nou hores de viatge, vam

arribar al nostre destí. Després de sopar a l’hotel,

a Bilbao.

vàrem anar a fer una visita al casino de Santander,

El mateix dissabte vam arribar d’hora a Bilbao i

on no vàrem tenir el mateix èxit que hem tingut

ho vam aprofitar per anar a fer turisme. Tot i que

aquesta temporada amb el hockey.

l’hotel es trobava als afores de la ciutat, ens hi

L’endemà ens esperava un partit difícil, davant un

vàrem desplaçar, no sense haver d’esperar força

rival complicat quan juga de local, el Sardinero. La

estona un tren que ens va deixar al centre. Allà vam

primera meitat va ser totalment nostra i ens vam

visitar el famós Guggenheim i vam fer unes tapes

avançar en el marcador. Tot i disposar de nombroses

oportunitats per ampliar-lo, en un contraatac els

l’Athletic de Bilbao, en honor al nostre cap d’equip,

locals van provocar un penal i van igualar el partit.

fidel seguidor dels lleons.

La segona part va ser molt més complicada, ja que

L’últim partit de la temporada, davant el Jolaseta, no

vàrem jugar gairebé amb un jugador menys durant

va tenir molta història i ja a la mitja part guanyàvem

tot el temps, arran de les múltiples targetes que van

per 0 gols a 3. A la segona, ens vam relaxar una mica,

ensenyar-nos els àrbitres. Al final, empat a un i cap

però vàrem acabar la lliga guanyant per 2 gols a 5.

El Rincón del hincha, un bar de seguidors de

El dissabte 18 de maig vàrem fer el sopar de campions

Des d’aquí volem donar les gràcies a tot l’equip que

a la Masia de Sant Cugat. Després dels tradicionals

ens ha ajudat tant aquest any: gràcies Miquel, gràcies

parlaments dels novatos, algun d’ells molt divertit, i

Joaquin, gràcies Edu, gràcies Pino i gràcies Paki.

de les paraules dels entrenadors, vam fer una ruta per

Vosaltres teniu una part de culpa molt important

totes les discoteques de Sant Cugat, deixant el rastre del

d’aquest títol. I gràcies també als familiars i a tota la

35 per allà on passàvem. Festa merescuda per tancar una

gent que ens ha estat animant durant la temporada.

temporada en què tots hem gaudit molt jugant en aquest

Tots sou 35! Força Egara! Marc Salvatella Foto: Jaume Farrés

equip, que per sobre de tot, ha estat un grup d’amics.

HOCKEY

Egara juvenil femení, Campiones de Catalunya El 16 de maig el Club Egara juvenil femení es va

Codina Novell, Queralt Colet Ballester, Berta

proclamar Campió de Catalunya després de guanyar

Domingo Herms, Anna Escamilla Alavedra, Tània

el Polo per 5-1 en un partit avançat de la vintena

Escamilla Riera, Anna Fitó Escamilla, Mariona Fitó

jornada.

Morera, Míriam Gibert Marcet, Carla Gómez Galán,

Com podreu veure en la classificació que us

Clàudia Illa Guix, Georgina Prat Moliné, Laura

adjuntem l’equip ha guanyat un total de 13 partits

Querol Lloveras, Alex Torredemer Llucia (Cadet),

del 18 jugats, perdent-ne tal sols dos, i aconseguint

Anna Castelló Marcet (Cadet), Nona López-Llauder

ser l’equip menys golejat i el màxim golejador de la

Marcet (Cadet), Carla López-Llauder Marcet (Cadet),

categoria.

Marta Fuentes Gutiérrez (Cadet).

Aquest nou èxit se suma al Campionat d’Espanya de

Hockey Sala i al sots Campionat de Catalunya de la

(entrenador), Lluís Mercadé (2n entrenador), Marta

mateixa modalitat.

Puig (delegada) i Edi Tubau (preparador físic).

L’equip esta format per Clàudia Adell Puig, Anna

l’equip

tècnic

formen

Andrew

Wison

Foto: Rafa Martín

Egara infantil masculí, Campions d’Espanya de Sala València, tarda-vespre del primer dissabte de maig,

Migdia de diumenge, final contra el Tenis Santander.

Campionat d’Espanya Infantil de Sala. Es juga la

Partit seriós dels nostres, però massa ocasions

primera de les semis entre l’Egara i l’Atlètic. Una

fallades. Tot i així, a manca de 5 minuts per la

de les jugadores de l’infantil femení, actuant com a

finalització, guanyen 3 a 1. Els del nord juguen des

corresponsal d’El Drac, ens n’informa via whatsapp:

de fa una estona sense porter, la jugada els surt bé

“Ha sigut brutal! El pavelló ple de gent, totes

i a falta de 50 segons empaten el partit. Torna a

nosaltres sense parar de cridar i animar –amb els

entrar el porter rival. Centra l’Egara, falta del Tenis

nostres amics del Pozuelo– i cap al final, el compte

i un de llest surt amb bola i provoca penal. Sona el

enrere dels 10 últims segons, tothom dret, cridant

clàxon, el temps s’ha exhaurit i s’ha de tirar el penal.

i abraçant-se. I a la sortida el millor de tot: tots els

El tira el 23, el para el porter, però torna a ser penal.

grocs plorant i els nens ratllats estirant-se per terra

Segona oportunitat: el 23 el torna a tirar, aquesta

amb una cara d’alegria immensa: brutal!” .

vegada a mitja alçada, ben col·locada i forta, molt

El Santi i el Lluís agafen els seus, els baixen de voltes

forta i el porter ni la veu: gol, golarro i Campions

i se’ls enduen a la residència. Toca oblidar la victòria,

d’Espanya Infantil de Sala!

perquè si l’endemà no guanyen la final no haurà servit de res.

Pere Mora

+ HOCKEY

Mamis hockey: European Mami’s Festival

Del 3 al 5 de maig, per primer cop a Europa i a

unir, vam sentir què és formar part d’un equip. I

les instal·lacions del Club Egara, es va disputar el

ens vam abraçar, primer entre nosaltres, amb els

Festival de Hockey per a dones més grans de 35

equips amb què vam anar jugant i la gran rotllana

anys i que han començar a jugar-hi en edat adulta.

internacional del Festival. Abraçada més forta o més

Vint-i-dos equips i quasi tres-centes jugadores vam

fluixa, abraçada que t’aixeca de terra, abraçada

poder gaudir de tres dies únics i irrepetibles al Pla

que quasi et fa mal, entranyable, encoratjadora, de

del Bon aire. A banda de la pròpia competició, a la

celebració o de consol, ballant, cantant, de felicitat,

haima va haver-hi animació constant, la zona village

abraçada que et fa plorar o petar-te de riure, n’hi ha

va ser molt visitada, les botiges a ple rendiment, el

tantes... L’abraçada de les Mamis ratllades és molt

bar molt actiu... Tot un Club entregat perquè aquest

gran, arriba al cor de totes i tots els que les envolten,

festival fos estat un èxit sense precedents.

s’empelta i és per a sempre.

Passaran els dies, els mesos i els anys i totes

Aprofito per agrair a totes les persones que van fer

recordarem que vam ser la primera generació de

possible el Festival, tots els que van col·laborar-hi,

mamis hockey. Recordarem com vam organitzar el

formant part d’ aquesta abraçada.

Festival, el que vam viure, el que vam sentir... Hi

Gràcies a tots!

ha una paraula que ho defineix tot: abraçada. Des del primer moment que vam agafar l’stick ens vam

Karina Herms

+ HOCKEY

EHL: Final a Quatre de Bloemendaal Sempre he pensat que en el món del hockey una

i pateix amb la competició en si, i que sobretot xala

de les competicions mes guapes tant de participar

de tot el que l’envolta.

com de veure és la Copa d’Europa de Clubs, ara

La Final a Quatre de l’EHL 2013 a Blomendaal,

EHL (KO16 i Final Four). És una competició en què

disputada el 18 i 19 de maig, no va ser una

els protagonistes són els millors clubs i jugadors

excepció… Equips i jugadors de renom (De Nooijer,

europeus, en què els jugadors, en general, juguen

Jolie, Ciriello, Brouwer, Wess, Zeller, Montag,

amb el seu club de tota la vida i en què els espectadors

Weissenborn, Taekema, Evers, S.Freixa, Miltaku,

són els pares, germans, amics i membres i seguidors

Denayer, Thys….), bon hockey, molta gent, bona

del seu club… Emoció garantida!

cervesa i un ambientàs espectacular, amb l’al·licient

Això fa que, a més d’un alt nivell de hockey, s’hi

afegit del comiat del hockey d’un mite com Teun

respiri un ambient fantàstic; que sigui una gran festa

De Nooijer, casualment coincidint amb la del nostre

del hockey i de gent del hockey, de gent que gaudeix

mite particular, el Pol.

Dues semis espectaculars El primer dia les dues semifinals (Bloemendaal

partits, amb pròrroga inclosa, i uns shoot outs

davant Amsterdam i Rot Weiss Köln davant Dragons)

d’infart que fins l’últim de tots no van decidir els dos

van ser dos partits espectacular pel joc i l’emoció, i

finalistes, que curiosament van ser els dos que van

molt semblats l’un i l’altre.

començar perdent... Explosió d’alegria dels de casa,

Amb una primera part clara per a un dels dos equips,

el Bloemendaal, i de l’afició belga dels Dragons, la

l’Amsterdam en un cas i els alemanys del Köln en

segona més nombrosa.

l’altre, arriben els dos a la mitja part guanyant 2-0.

Tot

I una segona part pel Bloemendaal per una banda

corresponents Heinekens, les french fries i les

i els Dragons per l’altra. Al final empat en els dos

croketens… I sense pluja!

això

degudament

acompanyat

les

Pòdium europeu El diumenge, amb un camp a rebentar des de

decebre a ningú, amb victòria del Bloemendaal per

primera hora, amb més de set o vuit mil persones

2 a 0, però amb un Dragons amb les seves opcions

i el cartell de “Sold Out”, victòria merescuda de

i que en tot moment va plantar cara, demostrant el

l’Amsterdam pel bronze i els alemanys que, com

bon moment i progressió del hockey belga.

veureu en alguna foto, es van haver de conformar

Com a final de festa, a més de l’equip guanyador,

amb una litrona de birra com a premi.

un protagonista d’excepció: Teun de Nooijer. Un

D’aperitiu de la gran final, la final europea femenina

mite del hockey que després de vint anys a dalt de

de clubs en què el Den Bosch va guanyar per enèsima

tot ha decidit penjar l’stick i que va sortir del camp

vegada.

a collibè com els toreros… Una sort per als que ho

Gran ambient per a una final de l’EHL 2013 que no va

vam poder viure.

+ HOCKEY

6 qüestions 6

Per acabar, i si encara us queden ganes de llegir una mica més, aquí teniu una mini entrevista a dos vells coneguts i protagonistes d’aquesta EHL 2013: Teun de Nooijer i Russell García, capità i entrenador del Bloemendaal.

Teun de Nooijer Se’l veu força emocionat i amb els ulls vidriosos mirant al camp on alguns jugadors i força seguidors encara celebren el títol que acabat d’aconseguir. I imagino que alhora està pensant en tot el que ha viscut en aquest camp al llarg de més de vint anys i que ara deixa enrere. Però trenquem el recolliment del moment, ja que m’ensenya com es grava amb això de l’iphone perquè veu que jo solet no me’n surto… Thank’s, Teun!

1. Un somni, m’imagino… El teu últim partit, a casa,

gran record va ser guanyar el Mundial d’Utrecht el

amb el teu Club, amb la teva gent i guanyant l’EHL...

1998 aquí, a Holanda, i amb un estadi espectacular…

Si, la veritat és que he sigut molt afortunat, després

I sens dubte també els dos ors olímpics. I si n’he de

de vint anys amb la selecció i el Bloemendaal de

triar un em quedo amb el d’Atlanta, ja que van ser

poder acabar amb una final olímpica i ara guanyant

els meus primers jocs, vam jugar una gran torneig i

l’EHL amb el meu club. Em sento molt orgullós,

un gran partit contra Espanya a la final.

d’aquest final. 4. Per als jugadors joves, quin és el secret per estar 2. Quasi 25 anys en aquest club, tens idea de quantes

dalt de tot encara als 37 anys? És només una qüestió

hores has passat en aquest camp d’aquí davant?

física?

Més que a casa teva?

No té gaire secret, has de treballar molt, cuidar el

Uffff….no ho sé, però moltes, i no tan sols en

cos i també descansar. I també és bàsica la qüestió

aquest camp sinó en aquest d’aquí al costat d’herba

mental, les ganes i la il·lusió.

natural on ens hi hem fet un fart de córrer i córrer… Realment sí que el sento com una segona casa.

5. Un missatge per al teu col·lega Pol Amat, que amb “només” 34 ja pensa a plegar…

3. Vint anys a l’elit del hockey… Amb vint segons

No, no, però si encara li queden tres o quatre anys

tres moments àlgids.

més… he he he!

No es fàcil de respondre… Un és ara mateix… Un altre

(Vaig fer tard, ja que als tres dies d’aquesta entrevista el Pol comunicava oficialment que plegava…llàstima!) 6. Per acabar, què significa per a tu Club Egara? Terrassa sempre ha tingut grans jugadors i l’Egara és un club increïble, amb jugadors d’alt nivell i en què sempre m’hi he trobat molt bé. Agraït i gràcies per aquest vint anys de bon hockey que ens has donat, Teun!

Russel Garcia

Flamant entrenador del Bloemendaal, és la seva primera temporada. Exjugador en diverses lligues europees i campió olímpic amb Gran Bretanya a Seül 88, va amb la seva filla al coll, que es mou més que ell quan era jove… La mare ens tira un cable i podem començar.

1. Felicitats, Russell… Veni, vidi, vinci… Primera EHL

cap de setmana, juguem pel tercer lloc del play-off

i títol!

i, per tant, per poder tornar l’any vinent a l’EHL,

Sí, realment és un fantàstic inici per a mi a l’EHL… La

defensant-hi aquest títol.

veritat és que m’he trobat amb un gran equip i ha anat tot molt be!

5. Si no ho recordo malament, l’any 1988, a Seül, vas ser el jugador de hockey més jove de la història

2. Ja tens pla per substituir a De Nooijer?

a guanyar l’or olímpic, amb 17 anyets… Conserves

Uf… Realment és un gran jugador, molt difícil de

aquest rècord, encara?

substituir, però segur que l’any que ve seguirem

Sí, sí, i tant! Encara el segueixo sent, amb uns quants

tenint un gran equip.

anys més, però, de moment, encara conservo aquest

(Esperava que em confirmés el rumor de la incorporació d’en

rècord.

Fürste i d’algun jugador belga, ja que a més han de substituir els tres australians, però com veieu no es va mullar…).

6. Per acabar, què et diu el nom de Club Egara?

3. Has estat en quatre lligues: Anglaterra, Espanya,

Egara… Un club fantàstic, en certa manera molt

Alemanya i ara Holanda... Amb què et quedes de

semblant al Bloemendaal, familiar i amb molta

cadascuna?

història i tradició. I un gran lloc per jugar a hockey.

Bé, totes són diferents, ja que cadascuna té les seves coses i es fa difícil dir quina és millor… Però ara estic

Moltes gràcies i fins a sempre, Russell!

aquí i per tant ara aquesta és la millor! 4. Jo ja he conegut un Russell jugador, un de

Ah, i com que diuen que val més una imatge que mil

jugador/entrenador, un de dinamitzador de la festa,

paraules, us en deixo unes quantes!

ara entrenador… Com serà el del 2020? Pere Arch Sènior Fotos: Lluís Freixa Sènior

El 2020… Uf, em demanes molt… M’agrada més el curt termini i ara l’únic que tinc al cap és el proper

+ HOCKEY

Egara de segona: La derrota és una possibilitat però tenim un pla per evitar-la Els de l’Egara de Segona ens deixem caure per El Drac per explicar-vos breument com ens ha anat la temporada. Ras i curt: hem anat de menys a més. Per què? És senzill. A l’inici érem el que en terminologia esportiva ben pulcra es diu una autèntica banda. Molts jugadors nous, l’equip poc conjuntat, els quilos de més de l’estiu... I és clar, amb aquests condicionants la primera volta va ser força fluixa. Vam arribar a l’equador de la lliga amb només tres victòries i l’equip més a prop del descens que de la zona noble de la taula. Durant les vacances de Nadal, però, ens vam conjurar. Enguany érem l’únic equip del club a la categoria més clàssica de totes i no podíem deixar el bon nom de l’Egara en entredit. Amb fitxatges espectaculars al mercat d’hivern, l’equip va fer pinya i va mostrar-se decidit a fer una gran segona volta. Per aconseguirho, havíem de ser un equip a fora i a dins del camp. Us podem dir que hem assolit l’objectiu, deixant allò de ser una banda només per si algun (H)armonia o sopar d’equip s’allarguen... Als entrenaments, cada cop hem pujat més gent. I per als partits, entre tots hem ideat un pla que, els últims mesos, ens ha fet aixecar el vol a l’equip: la “tàctica Mourinho Hockey”. No, no us penseu que l’entrenador portuguès sigui un home especialment admirat pels ratllats de Segona, però necessitàvem assemblar-nos als seus equips. Aturar la sagnia de punts i fer-ho construint la casa pels fonaments. Dit i fet: entre tots vam teixir un sistema defensiu duríssim i molt difícil d’esquerdar pels rivals que, alhora, ens ha permès sortir a la contra amb la velocitat dels nostres joves, ràpids i hàbils davanters. Cap troballa especial, escoltin. Simplement buscar la coherència que un Egara troba molt més sovint el camí del triomf si juga com un Egara, i no es transvesteix absurdament d’altres clubs i filosofies del hockey. Allò de l’ADN: estic a terra, defensa sense concessions, i atacs de cara a barraca. I així, els porters Xavi Santín i Uri Abella han respirat cada cop més quan ha anat avançant la temporada. Els defenses han tancat la porta i han mossegat com tocava. El “míster” Ramon

Villagrasa, el Marc Bermúdez, el Dani Gelabert i el Jordi Martín, de laterals entregats a la causa; el Faust San José i el Pep Pujolà, de centrals contundents; i el Xavi Salvatella, el “capi”, de lliure corregint posicions tota l’estona com si fos un speaker radiant el partit. Al mig del camp, els germans Miqui i Tommy Herreros, tot lluita, amb els comodins Màrius Cuadrat, Guillem Mercadé, Toni Broto i Quim Carrera. Tots ells sumant centenars de quilòmetres, amunt i avall, en sacrifici de l’equip. I a dalt, fent que haguem estat un dels conjunts més golejadors de la categoria, la jovenalla més imparable: el nostre “pitxitxi” Ferran Oteo “Teto”, el Lluís Freixa, el Iago Vinyals, l’Ignasi San José, i l’Òscar Torredemer; acompanyats i guiats pel nostre segon capità, el Ferran Martínez. Tots, amb l’ajuda de jugadors juvenils, cadets o de Primera que ens han donat un cop demà quan ho hem necessitat. Com veieu, som un equip impossible de definir. Juguem plegats nanos que encara no han fet els 20 anys amb veterans que ja han fet els 40. Cracs que han guanyat lligues amb el primer equip amb autèntics professionals de les categories menys mediàtiques. Ens emprenyem amb les derrotes, tot i que el pla “Mourinho hockey” ens funciona sovint i aleshores somriem triomfants com nens petits. Guanyem o perdem, ja ho fem com un equip. Una ex-banda que ara ja està sempre un al costat de l’altre. Patint, lluitant i esforçant-nos junts. I d’això n’estem molt orgullosos. Perquè sabeu què: sí, hem quedat sisens (amb nou victòries finals) i podíem haver fet més punts, però finalment ens ho hem passat teta i l’any que ve pensem batallar per estar a dalt de tot. De fet, ja tenim prevista la pretemporada, amb stages a l’Empordà i a la Cerdanya...! Us diríem que, de cara al proper curs, us convidem a venir en massa als partits, però no patiu, ja ens ho farem sols que tots teniu obligacions. Com seguirem gaudint dels tercers temps més memorables al club. O sigui, sent una pinya que s’estima el hockey com els que més, comandats per un entrenador com no n’hi cap altre, el nostre líder espiritual Ramon Villagrasa. Som els de Segona, aquells que portem deu tipus diferents de camises ratllades. I per molts anys, tu! Força Egara i fins la penúltima temporada vinent! Club Egara de Segona Divisió Fotos: Rafa Martín i arxiu

+ HOCKEY

EHC de 3a: Campions de Catalunya

L’objectiu a principi de temporada era clar, guanyar

La clau de l’èxit: ser per sobre de tot un equip. Els

el Campionat de Catalunya. Feia sis temporades

esmorzars russos, les merescudes canyes al final de

que se’ns escapava, a vegades als despatxos, altres

cada partit amb els companys i a vegades amb els

al camp contra internacionals sub18, i altres perquè

rivals, la barbacoa amb els amics del Castelldefels,

els rivals van ser millors. Aquest any necessitàvem

les hores dedicades a l’organització del festival de

guanyar, tant sí com no, però calia fer-ho al camp i

les Mamis, i, per últim, les dificultats compartides

sense reforços que ratllessin la il·legalitat.

ajuden i molt a reforçar el sentiment de pertinença

Les dificultats han estat moltes. Dins al camp ens

a l’equip. Quan les coses rutllen fora del camp és

hem trobat amb rivals molt difícils, la majoria molt

molt més fàcil que funcionin a dins.

nobles, altres molt lluitadors i d’altres ressentits

Els resultats: disset victòries de divuit partits jugats,

i vestits de groc que creuen que tot s’hi val per

més de 4 gols a favor de mitjana per només un en

guanyar. En el terreny extra esportiu, a les lesions

contra. Resumint, Campions de Catalunya, objectiu

habituals implícites a la categoria enguany s’hi han

assolit. Pere Mora Fotos: Rafa Martín i arxiu

sumat problemes de salut importants.

+ HOCKEY

Treinta y cinco años no es nada El

dissortadament

Joaquim

Jordà,

desaparegut

nostres pares treballaven i nosaltres fèiem deures–. Hi ha també un

ineludible

que, stick a la mà, l’escolten atentament: “Parar la pilota, aixecar e

cos

de la cinematogràfica Escola de

millor. I a la dreta del company”. Consignes clares. ADN del hockey.

Barcelona amb la mítica Dante no

Si analitzem les imatges amb la saviesa dels trenta-cinc anys en sobr

es únicamente severo, va regalar-

equip, guanyant lligues i revolucionant la forma de jugar. Fins i tot

nos una història, al final de la seva

foren punta de la generació, esdevenint olímpics i emportant-se med

carrera, amb el títol Veinte Años No

varen arribar lluny i els que varen quedar a mig camí, han estimat i e

es Nada. Homes i dones, gravades a

blanc-i-blava –aquella que els seus pares els hi posaven i aquella que

principis dels anys 80 en el marc d’un conflicte laboral intens i durador, i tornades a gravar vint anys després ja fora de l’empresa: aparentment res era com abans. La seva vida posterior,

però,

era

inexplicable

sense aquella experiència. Anem al hockey. Primera imatge. Any 2013. 11 de maig. Camp 3. Dissabte 7 de la tarda. Es realitza un cercle. Enmig, una persona dóna les darreres instruccions a un grup que, stick a la mà, l’escolta atentament. Són homes amb arrugues, alguns calbs, d’altres amb cabells blancs, alguns, pocs, sense panxa, i tots, sense excepcions, amb més de 40 primaveres. Els rostres demarquen vides viscudes. Tenen, no obstant, twitter, facebook, whatsapp, viuen a la globalització, mengen sushi i ara són ells, i no els seus pares, els qui paguen la quota del Club. Segona imatge. Any 1977. Una idea del temps transcorregut: Enrique y Ana eren el grup fashion de l’època. Tornem al hockey. Segurament som al Camp 2. I és dissabte. Cap a les 4 de la tarda, que llavors era quan es jugava –els dissabtes al matí els

cercle en què una persona dóna les darreres instruccions a uns nens

Hi ha, però, un altre fet. L’home

el cap i buscar, ràpid, un del nostre equip. Passar-l’hi. Si és endavant

del cercle del 1977 i del 2013 és el mateix. Cesc Llongueras. El primer

resurt un fet: alguns d’aquells nens de l’any 1977 arribaren al primer

mestre d’aquella generació. Haver

quatre d’ells (Ramon Jufresa, Ramon Sala, Santi Amat i Jan Dinarès)

estat deixeble del Cesc fou també

dalla jugant el millor dels hockeys llavors possibles. Però tots, els que

una experiència com les que filmava

estimen l’esport, el hockey, el lloc on sempre l’han practicat i la camisa

Jordà. Va ensenyar-nos a estimar

e ara posen als seus fills i filles–.

l’esport, el hockey i el Club Egara, per aquest ordre. A diferència de les paraules d’amor que cantava Joan Manel Serrat, nosaltres, avui, “sí sabem on és i on para”: sempre al Club, sempre disposat a donar una paraula d’ànim als nostres fills, sempre disposat a recordar les infinites històries de la llegenda del Pla del Bon Aire i sempre disposat a una conversa, amb els socis i també amb els rivals als que, com no podia ser d’una altra forma, ha respectat i valorat com ho sap fer qui estima tant aquest esport i tant el Club Egara. Nosaltres, aquella generació que s’ha fet gran, varem retrobar-nos amb el Cesc Llongueras en un camp de hockey. 35 anys després. Varem tornar a jugar sota la seva atenta mirada. I diem que, efectivament, trenta-cinc anys no són res quan la vivència i l’experiència ho valen. Som inexplicables sense el Cesc. Amb tota la humilitat i sense grandiloqüències, tornem a dir allò que no admet cap matís: el Cesc Longueras és una institució viva del nostre Club. Gràcies per ser-hi. Tomàs Herreros

TENNIS

Campionat d’Espanya +50 Femení Aquets any el Campionat d’Espanya s’ha traslladat a Alacant, res a veure amb el que fins ara i durant 4 o 5 anys hem fet a Mallorca. Les instal·lacions, l’hotel, les habitacions, el preu, el menjar i l’entorn de Palma són paradisíacs, ho tens tot a l’abast, no cal sortir del complex durant tota la setmana. Dit això, el Campionat ha sortit molt bé. Les components de l’equip érem la Sònia Draper, la Pili Costa, la Nuri Verdaguer, la Bea Escribano i jo com a capitana, la Carme Estrada. El primer partit ens va tocar contra el RACE, un equip de Madrid que jugava molt bé i nosaltres anàvem una mica minvades, degut a una lesió meva a la planta del peu, i a la Sònia, que havia caigut uns dies abans en la celebració del Hockey Mamis. Malgrat això, la Pili Costa, que em va substituir en l’individual, va fer un partidàs i gairebé guanya la jugadora contrària amb un gran tennis i un gran físic. Enhorabona, Pili. Però el segon dia i gràcies a les fabuloses mans de la fisio de la federació (Raquel) que ens va deixar noves, vam fer una gran eliminatòria contra un altre equip de Madrid, les Berzosas, guanyant dos individuals i els dos dobles. La tercera eliminatòria ja era més complicada, ja que teníem davant un equip de Madrid, per variar, que sempre ens havia guanyat, el Mirasierra. Tenen un doble que és campió de Madrid i tot passava per

guanyar dos individuals i així el doble s’hauria de partir. A la Bea i a mi ens va sortir un bon partit i vam assolir l’objectiu, guanyar la número dos i la tres. Després la Pili i jo guanyàvem el doble número 1 i no feia falta acabar el doble dos de la Bea i la Sònia que estaven jugant molt bé, també. Ja estàvem a la final de consolació, però ens va tocar l’Internacional de Madrid, no podia ser d’un altre lloc, que normalment juga sempre pel quadre gran i jugaven totes súper bé. Així i tot vaig tenir una oportunitat de guanyar el tie-break i poder disputar els dobles, però la contrària, amb molta sort, va posar les últimes tres boles a la ratlla, fent impossible la proesa de disputar-li els dobles, en què nosaltres comptem amb unes grans jugadores com són la Pili Costa i la Sònia Draper. De totes maneres estem molt contentes perquè vam jugar tota la setmana i vam fer uns grans partits. S’ha de reconèixer que Madrid té molt bons equips. He d’agrair a totes les meves jugadores el comportament tan exquisit dintre i fora de la pista i l’harmonia i la predisposició per fer pinya en tot moment, perquè a part de ser unes magnífiques jugadores són encara millor com a persones, així és un plaer ser capitana. Moltes gràcies a totes. Carme Estrada

L’Egara B 25 +25, al Campionat Comarcal

L’Egara B 25+25 ha competit al Comarcal. El grup on estàvem enquadrats no era especialment difícil, però dues de les nostres bèsties negres, el Tenis Badalona i el Tenis Sabadell, eren una altra vegada els principals rivals. El Montornès i el Sant Pol semblaven assequibles i no ens preocupàvem massa, perquè ja ens hi havíem enfrontat altres anys amb bons resultats per a nosaltres. A la primera volta vam guanyar tot els equips, fins i tot el Sabadell –a casa seva i per 1-4: es van refiar i cregueren que l’Egara B era fluixet i, és clar, es van endur una bona sorpresa. Amb el Badalona vam guanyar 3-2 a casa, amb un partit final de dobles Bermu-Rovira que no va deixar cap dubte sobre la nostra merescuda victòria.

La segona volta no ha estat tan triomfal i el Badalona i el Sabadell ens han repassat, però no hi fa res, ja estem esperant la propera temporada en què sabem que ells seran un any més vells i tornarem a donarlos feina. El nostre és un Club ben estrany, pel que fa al tennis. Si de gent més jove quasi no n’hi ha, l’any que ve comptarem amb tres nous jovenets que s’acosten al 25+25 i que ens reforçaran l’equip. Els Recasens, Sangra i Palacin faran del nostre B un equip encara més temible. Els rivals ja tremolen, sento com els espeteguen les dents... Fulgenci Vallejo

CURSOS D’ESTIU: La Secció de Tennis us proposa diferents possibilitats per tal que aquest estiu pugueu continuar gaudint de l’esport de la raqueta:

• Curs específic d’iniciació i de perfeccionament. • Curs de competició + Curs d’estiu de la Federació Catalana de Tennis. • Curs d’estiu per a adults. • Curs d’estiu per a jugadors de hockey.

Per a més informació (calendari, horari, preus i inscripció us podeu dirigir a la Secretaria de la Secció.

PÀDEL

Clausura de l’Spring Pàdel 2013 El passat dissabte 25 de maig es varen celebrar els play off entre els primers classificats de la Lliga Social de pàdel Spring Pàdel 2013. En categoria femenina, les campiones van ser la parella formada per Sònia Salvatella i Laura Torredemer, en un partit molt ajustat (6/4- 6/4) contra les sotscampiones Yolanda Del Olmo i Neus Rodríguez. En categoria masculina, els guanyadors Víctor Rossinyol i Sergi Escamilla es van imposar a la parella sotscampiona Xavi Vidal i Eduard Altimires, en un trepidant partit a tres sets.

Resultats de la Lliga Social (amb 88 socis participants) Categoria femenina: Grup 1: Anna Peiró – Núria Betriu. Grup 2: Hermínia Martos – Mercè Gómez. Grup 3: Glòria Salvo – Sònia Salvatella. Grup 4: Laura Torredemer – Sònia Salvatella.

Ascens de categoria D’altra banda, també volem informar-vos que l’equip femení A de pàdel, capitanejat per Anna Brossa i Ivet Imbers, ha assolit l’ascens a Primera Categoria en la Lliga Catalana de Pàdel (Interclubs Vallès) 2013. Enhorabona a totes les jugadores d’aquest equip. Francesc Devant

Resultats de la Lliga Social (amb 88 socis participants) Categoria masculina: Grup 1: Víctor Rossinyol – Sergi Escamilla. Grup 2: Xavi Vidal – Eduard Altimires. Grup 3: Josep Gil – Joan Sanromà. Grup 4: Marcelino Sánchez –Josep Fernández.

HÍPICA

Amazones i genets de l’Egara a Lliga Catalana de Ponis Un dels nostres objectius és que els alumnes participin en els campionats a nivell regional, nacional i internacional. Estem molt orgullosos, perquè els nostres benjamins han començat aquest any a participar a la Lliga Catalana de Ponis, obtenint-hi molt bons resultats i demostranthi un excel·lent nivell, en quedar sempre entre els millors classificats. Això ens demostra el gran treball que s’està realitzant des de l’Escola. El nostre equip de competició de l’Escola d’Equitació va participar en una altra jornada de la Lliga Catalana de Ponis, a la seu de CET Torredembarra, tornant a

recollir-hi grans èxits. En la prova de barres, la nostra benjamina Luana Gómez, de 5 anys, va concloure el seu primer recorregut amb 4 punts. Abelino i Emiliano Inzunza, en la prova de 0,20 m, van aconseguir, respectivament, el primer i el segon lloc, sent la primera vegada que participaven en una competició. Per la seva banda, Alexia Caubo va quedar tercera a la prova de 0,60 m amb Lupi. Quant a Ivan Moreno, informem que no va tenir sort, ja que Pongo va refusar l’últim obstacle, però va realitzar un recorregut fantàstic.

En la prova de C3 Mariona Macià va quedar segona i Cristina Argelich, tercera. Al seu torn, en la prova de D1 Mariona Garcia va quedar tercera. Aprofitem aquestes línies per rectificar una informació del passat butlletí, ja que en la passada jornada de la Lliga de ponis la Mariona va quedar segona i no tercera, com va sortir publicat per error en El Drac de maig. Només ens resta felicitar tots els participants pel seu esforç i els seus resultats. Mònica Sala

GOLF

2n Interclubs Golf Egara Municipal de Matadepera El diumenge 26 de maig es va celebrar el 2n Campionat Interclubs a les instal·lacions del Golf Municipal de Matadepera. Aquest Campionat el disputen els tres clubs de hockey, Atlètic, Terrassa i Egara, més els jugadors del golf municipal de Matadepera L’equip presentat pel Club Egara era: Marta Torredemer, Sílvia Gimeno, Karina Herms, Montse Boada, Santi Alavedra, Javier Jover, Jordi Tost, Pepe Torredemer, Carlos Ruíz i Jordi Prat. La modalitat de joc a la primera volta era individual stableford, aconseguint la primera plaça amb 137

punts, empatats amb l’Atlètic. Aquest dos equips vàrem disputar la gran final en la modalitat d’scramble-match play per parelles. En el cos a cos l’equip de l’Egara va estar intractable, tot i que els rivals partien amb cert avantatge. El resultat de 3,5 punts a 1,5 ( tres partits guanyats, 1 empatat i un perdut) així ho demostra. Al final vàrem compartir el dinar amb tots el jugadors amb el fair-play habitual, com no podia ser d’altra manera. La Copa serà a les vitrines del Club fins l’any que ve.

Torneig de Cloenda i Sopar de Final de Temporada El divendres dia 7 de juny celebrarem el 2n Torneig de Cloenda a les instal·lacions del Vallès Golf . El torneig es disputarà a 9 forats, modalitat individual stableford, i les sortides seran a partir de les 19 hores. Seguidament celebrarem el sopar i l’entrega de premis de la 9a temporada de la Secció, amb el tradicional sorteig d’obsequis.

Preu de jugar i sopar: 45 euros Només sopar: 27 euros Les inscripcions a golf@egara.es

1r Obert Festa Major-Club Egara Estem avançant en l’organització d’aquest torneig. Tindrà lloc el dilluns 1 de juliol a les instal·lacions del Golf Muntanyà. El preu serà de 50 euros i hi haurà un menú concertat al restaurant El Brull (casa club) per 18 euros. Les inscripcions a golf@egara.es Jordi Prat

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Sí a l’Operació Biquini durant tot l’any

Quan arriba el bon temps la gent comença a utilitzar roba més lleugera i veu que el seu cos ha anat a menys amb els mals hàbits de vida de tot l’any (el fred, les festes de Nadal...). De sobte es té una sensació de mala consciència per haver descuidat tant el cos i la reacció automàtica consisteix a voler-ho arreglar tot molt ràpid. Aleshores observo molta més afluència de gent practicant esport estressadament. Així és com neixen els objectius de l’Operació Biquini i el seu frenètic compte enrere per tenir un cos perfecte i adoptar nous hàbits de vida saludable. Molta gent, amb la pressa d’arribar perfectes a les vacances d’estiu, ho fa tot sense control. Passen d’una inactivitat llarga a fer massa esport sense cap progressió ni planificació. S’administren dietes massa estrictes, amb moltes carències nutricionals per perdre pes en molt poc temps. Tot això, creat amb estrés i ansietat, ens portarà a un descans insuficient i dolent, a falta d’energia, a esgotament o a sobre entrenament, a ansietat, a mal humor... Així arriba l’abandó de totes les mesures

i la conseqüent sensació d’impotència, fracàs i insatisfacció. També és molt comuna la deixadesa de tot amb l’arribada de les vacances d’estiu. Personalment us convido a una bona proposta com a estil de vida saludable: Sí a l’Operació Biquini durant tot l’any. Des del servei d’instal·lacions esportives que ofereix el Club i els seus professionals del món l’esport us ajudarem a aconseguir tots els vostres objectius satisfactòriament i a consolidar-los. Una bona planificació esportiva, unes saludables pautes alimentàries, un bon descans i la nostra motivació faran possible les vostres ganes, il·lusió i adherència a l’esport i a un estil de vida saludable amb beneficis de salut tant físics com psíquics. Estic a la vostra disposició per assessorar-vos de tot i per ajudar-vos a aconseguir i consolidar tots aquests objectius que us heu marcat. Vinga! Us espera la Laura a la sala de fitness de l’Egara. Laura Jimenez

ACTIVITATS DIRIGIDES

Esport a l’estiu Ja estem al mes de juny, i tot i que no ho sembla ens apropem a l’estiu. Amb més hores de sol i millor temperatura molta gent s’anima a fer esport. Des del departament d’activitats dirigides us animem a venir al Club i a provar-hi totes les classes dirigides que us oferim. Si ja sou habituals de les nostres classes no hi podeu faltar, a l’estiu. I si encara no heu provat cap de les nostres activitats dirigides, no dubteu a consultar el nostre horari per preparar un bon entrenament. Recordeu que podeu consultar a qualsevol dels tècnics d’activitats per saber quines són les classes més adequades i quina és la millor manera de combinar-les, segons el vostre nivell, si patiu alguna lesió, teniu alguna patologia, etc. Igualment, és molt important tenir en compte una sèrie de punts perquè la pràctica d’activitat física es faci de forma saludable i beneficiosa, evitant lesions… A continuació us detallem els que considerem més importants: Començar a fer esport gradualment: És important començar per classes més suaus, com Ioga, Pilates, Tai-txi o Aquawellnes, i progressivament anar alternant aquestes activitats amb altres més de més intensitat. Hidratar-se abans, durant i després de l’exercici: Això s’ha de fer durant tot l’any, però especialment en aquesta època en què les temperatures són més elevades i augmentem considerablement la nostra temperatura corporal. Realitzar un bon escalfament i estiraments en finalitzar: Si veniu a qualsevol de les classes que fem al Club recordeu que és molt important que no hi arribeu una

vegada començada l’activitat i que no en marxeu abans que acabi la classe, ja que tant l’escalfament com els estiraments del final són molt importants per evitar lesions i les temudes agulletes posteriors. Anar equipat adequadament: Atès que la temperatura és més elevada en aquesta època de l’any, tot i que a les sales disposen d’un sistema de climatització també és molt important l’equipament esportiu que porteu, utilitzeu roba lleugera, transpirable i porteu un calçat adequat. Portar una alimentació sana i equilibrada: Recordeu que és molt

important fer un mínim de cinc àpats al dia i incloure a la vostra dieta fruita, verdura, cereals... I sobretot mengeu una estona abans de venir a fer esport. Recordeu: L’exercici és bo per a la ment, el cos i l’esperit, així que feu esport i gaudiu de les instal·lacions i activitats que us ofereix el Club, us esperem a tothom a les classes dirigides. Alexandra Marín Martínez, responsable del departament d’activitats

PATINATGE

Primer Festival de Patinatge Artístic al Club El dia 20 d’abril vam celebrar a les nostres instal·lacions el 1r Festival de Patinatge Artístic del Club, al qual van assistir el CPA Sant Quirze, CPA Rubí i CPA Viladecavalls, així com Carla Vila, actual Campiona d’Espanya i Subcampiona d’Europa de combinada. La principal finalitat d’organitzar aquest festival era recaptar fons per tal que les patinadores del nostre Cub puguin entrenar en igualtat de condicions que la resta de clubs. De manera excepcional, doncs, es va cobrar una entrada i la totalitat de l’import recaptat anirà destinat a aquest fi. Per a la gran majoria de les patinadores ratllades aquesta trobada era el seu primer festival exclusivament de patinatge. La nostra intenció era gaudir d’una jornada que no fos competitiva i que les nostres esportistes tinguessin una primera experiència que les motivés.

Els diferents grups varen realitzar diversos xous en els quals van mostrar la seva experiència, amb unes actuacions plenes de tècnica i de dificultats. Les nostres patinadores, malgrat la poca experiència, van mostrar les seves coreografies en unes grans actuacions. També varem tenir la oportunitat de veure Andrea Del Salgado, una de les nostres monitores i 2a classificada 2011 al Campionat de Cadets i Debutants Barcelona, així com una espectacular Carla Vila, Campiona d’Espanya i subcampiona d’Europa, que van fer una gran demostració. Experiència, a la fi, molt positiva. Esperem tornar-la a repetir. Alexandra Marín Martínez, responsable del departament d’activitats Fotos: Jaume Farrés

BRIDGE

Al primer pis Com cada mes, la secció continua ben activa. Els jugadors es troben cada dijous en les seves petites competicions, en què es premia els tres primers guanyadors. Entre partida i partida es fa una pausa per al repartiment de premis del mes. En l’acte de lliurament d’aquests premis tothom espera amb il·lusió esbrinar qui seran els tres primers guanyadors, que rebran un detall. Així ho fem cada mes. Ens podeu anar seguint a la revista per saber els premiats. I qui vulgui sumar-s’hi, ens podeu trobar al primer pis. M. Marta Martí

1er

ROSER BOSCH JAUME TORRAS

63, 49 punts

2on

JOSEP NOGUERA

61, 95 punts

3er

MARTA MARTÍ

60, 55 punts

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

KARINA HERMS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Pàdel o Tennis? Tennis, sens dubte. Així de contundent.

Stick o raqueta? Avui, stick. Espero tota la setmana que arribi divendres per entrenar. Esport d’equip. No ho havia fet mai. Gràcies a les Mamis Hockey estic vivint una segona joventut. La veritat és que al camp de hockey és on més gaudeixo, perquè l’únic objectiu és passar-ho bé.

Sent major de 35 anys, què és més difícil: aprendre a jugar a hockey o aprendre a jugar a pàdel? A hockey. Necessites molt més físic i... ajupir-te molt!

Què és més complicat. Tenir un bon revés amb la raqueta o xutar un bon ‘coreano’ en hockey? Ui, no ho sé! Qualsevol dels dos cop per fer-lo bé has d’entrenar molt. De revés en un partit en pots fer molts, per xutar un bon coreano tens menys oportunitats.

Quina sensació és millor un punt d’ace o marcar un gol? Marcar un gol! Sobretot perquè el comparteixes amb l’equip.

Interclub Dames o Hockey Mami’s? Em quedo amb el Hockey Mami’s.

Festa de l’Interclub Dames o de les Hockey Mami’s? Festa de Hockey Mami’s perquè és nou, és diferent, sorprenent, màgic, és creativa i hi ha molta il·lusió.

Mojito o gintònic? Tot i que les dues begudes m’agraden, sóc més d’un bon gintònic.

Com a bona amant del tennis: Rafa Nadal o Roger Federer? Roger Federer és un geni de la raqueta. És el tennis més fàcil i elegant que he vist mai.

Com a dona: Rafa Nadal o Roger

Federer? Potser Nadal, però no sé si cap dels dos em faria riure gaire.

11 12 13 14 15

Has fet moltes coses al club, una d’ella delegada d’un equip que ho va guanyar tot. On es pateix més: jugant o a la banqueta? Uf, ho tinc molt clar.A la banqueta.

Seguim amb la teva tasca de delegada. Per concentrar l’equip. Un bon hotel o Ca la Karina? A casa, estic molt més aprop de les jugadores, les puc conèixer molt més i m’agrada cuidar-les.

Et dediques a l’art, en concret a la pintura. Surts a pintar a l’aire lliure o prefereixes un estudi? M’agrada pintar quadres grans, no puc pintar a l’aire lliure. Les idees pels quadres són agafades sempre de l’exterior però la realització és a l’estudi.

Quedant-nos en la pintura. Més tirant a clàssica o bé contamporània. La meva pintura és figurativa i el figuratiu s’etiqueta més com a clàssic. Però diríem una clàssica contemporània.

T’agraden molt les illes balears. Eivissa o Formentera? A Formentera em sento més lliure.

Ferran Martínez

LA VEU DEL DRAC La diferència acostuma a ser un bon termòmetre de la salut d’una entitat. Al nostre entendre la riquesa en diferències acostuma a sumar, la uniformitat empobreix. L’Egara, la nostra entitat, no és aliè a aquest mesurament. I, d’entrada, pensem que en la diferència l’Egara és un Club. Opinions diverses, sovint contraposades, hi conviuen. Això és positiu. Des d’El Drac, coneixedors d’aquesta realitat, us convidem a fer-nos servir de vehicle per a les vostres opinions. Volem donar a conèixer punts de vista diferents. Pretenem sumar de la mà de la diferència. Us instem a escriure sobre qualsevol cosa: des de la direcció que ha de prendre l’entitat a la dificultat de trobar pista de pàdel un dijous a les vuit del vespre. Evidentment, de la mà de l’argumentació i mirant de fugir del rampell explosiu, que no sempre és fàcil. Ens teniu a la vostra disposició, els canals són oberts: “La bústia d’El Drac” és vostra. Animeuvos a dir-hi la vostra.

Equip de redacció

Escriu-nos a drac@egara.es

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

51, diccionari ratllat X Valors, Els: Mantra omnipresent amb què el soci-llaminer-i-amb-una-missió basteix tres teories, teories que cal detectar i combatre sense defalliment. Teoria número u: la de l’exhibició de valors –“tinc uns valors”–; teoria número dos: la de la manca de valors –“i els teus valors?”–; i teoria número tres: la més perillosa, la de la inculcació de valors –“aquí t’ensenyarem valors”–. La teoria de l’exhibició de valors cal impugnar-la amb la demostració al soci-llaminer-i-amb-una-missió que els valors no es tenen, sinó que s’exerciten. Els valors són un horitzó al qual mai acabarem d’arribar. És que en tenim algun a la butxaca, de valor? Acosteu-vos a l’exhibicionista i demaneu-li: “–Ensenyi’m la seva implicació, sisplau”. Fugirà esperitat –s’entén que a buscar-la–. La teoria de la manca de valors –“i els teus valors?”– s’esfondra si el soci-llaminer-i-amb-una-missió s’adona que no és que a l’interpel·lat li faltin valors, sinó que simplement no són els mateixos que els d’ell. Cal fer veure a l’inquisidor que de valors n’hi ha més, a banda dels seus. I que els seus, algun dia, també podran ser uns altres. S’ha de contestar sol·lícitament: “–Miri, cuidi’s del moc”. La teoria de la inculcació de valors és la més perillosa, amb diversos casos d’èxit, com el del Carrefour. La pregunta bona per a la detecció de l’inculcador és: “–Senyor soci-llaminer-i-amb-una-missió, vostè podria estar equivocat?”. Si diu que sí, se l’abraça; si diu que no, se l’abraça més fort –no s’hi haurà de tornar a parlar–. Paral·lelament a les tres teories centrades en persones –sí, els socis són persones, fins i tot els llaminers-i-amb-unamissió– hom postula que les institucions tinguin valors. No cal: les institucions –els clubs inclosos– en tenen prou amb ser capaces d’acollir persones, cadascuna amb els seus valors, i permetre que s’hi puguin discutir els valors dels uns i els dels altres. Soci-llaminer-i-amb-una-missió: Soci que en ser preguntat sobre què és l’Egara comença la resposta amb un “Jo”. Pere Ejarque

EL DRAC Equip de redacció:

Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia

CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es

Vols publicitar-te a El Drac? Si vols que el teu anunci surti publicat a El Drac pots posar-te en contacte amb l’equip de redacció a través de drac@egara.es

47, la represa