El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 111 GENER-FEBRER’14
SUMARI
Foto portada: Rafa Martín
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
7
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
8
RATLLATS PEL MÓN
10
HOCKEY
18
TENNIS
20
PÀDEL
22
HÍPICA
24
GOLF
25
BRIDGE
26
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA I ACTIVITATS DIRIGIDES
28
LA TRAVESSA DEL DRAC
30
LA VEU DEL DRAC
31
EL POLLASTRE
amics. Quantes bones estones compartides, per alegries i patiments. Quants partits i festes compartides. I les que em queden! (Mai en tindré prou...) Si no penseu el mateix és que quelcom falla, i us heu de començar a espavilar. Amb la gran i ample oferta
EDITORIAL Club Egara, tot un luxe
d’activitats esportives i socials que té el Club i només us dediqueu a una d’elles? Quan començareu a tirar les primeres boles de golf? I a apuntar-vos al social de tennis? I al proper torneig, encara que sigui amistós, de pàdel? Ja heu provat
Benvolgut consoci,
de tant en tant de fer alguna piscina? I les classes de zumba? Us perdreu la propera activitat social,
m’han demanat que escrigui quatre 4 ratlles
sopar, excursió que estigui prevista, on ben segur que
blaves per aquest editorial d’El Drac, pel fet de ser
coneixereu un munt de gent interessant? Proveu-ho!
membre de la Junta Directiva del Club, i aquí les
Que en aquest cas tot és compatible i enriquidor.
teniu. Ja han anat escrivint pràcticament tots els
Som una gran família, i em refereixo a la família Egara,
membres i ara ja em toca a mi.
no a la de hockey, tennis, pàdel, hípica...
Però realment les escric no per ser membre de la
No fa gaire, al entrar al Club vaig trobar-me un amic
Junta, sinó que em dirigeixo a tots vosaltres com
de tota la vida que és soci d’un altre club i ambdós
un soci més, que en definitiva és el que he sigut,
ens dirigíem al pavelló; i al arribar em va comentar:
sóc i seré.
“Caram! Des que has entrat has saludat pràcticament
Es diu que en aquest món es poden diferenciar
tothom, això no passa al meu club, on la majoria ni ens
dos tipus de persones; els que tenen bona digestió
coneixem”. I amb una mica de sarcasme va afegir: “si
i els que no; o els que dormen bé i els que hi
quasi que has d’anar en compte amb la cartera!”.
tenen dificultats, ...; però el que crec jo és que
I m’atreveixo, convençut, a felicitar-vos per haver
el que marca una veritable diferència entre les
escollit l’opció del Club Egara. Jo sóc el primer que si
persones és els que hem tingut la sort de poder
no estigués convençut (i puc dir que conec molts altres
formar part d’un club familiar i esportiu i, pel
clubs) estaria buscant altres opcions.
contrari, els que no han tingut mai aquesta sort.
També us invito que tota la gent que us rodeja i hi
Abans de tot deixeu-me que agraeixi als meus
teniu estima i que mai s’ha plantejat forma part de
pares haver-me fet soci des de petit d’entitats
un club, els feu un favor que us agrairà tota la vida:
d’aquesta mena, i inculcar-me aquesta forma de
porteu-los a l’Egara i, pel seu bé, aconseguiu que es
viure, i que amb molta esperança de continuïtat
facin socis.
estic transmetent als meus fills.
Gaudiu al màxim d’aquest Club, d’aquest luxe!
D’aquest luxe, perquè realment crec que és un luxe, se n’ha de treure partit.
DAVID GIBERT CRISTANY Membre de la Junta (i delegat, i exentrenador, públic de partits, jugador de tenis, pàdel i exhockey, i vaig al gimnàs i piscina, i no em perdo ni un sopar).
Quanta gent que coneixes, que molts acaben formant part de la teva vida i sent dels millors
3
UN CAFÈ AMB
CARLOS SOLANO Carlos Solano i Abad és propietari i gerent de CSM Grup Vallès Hòlding Automoció, que representa diverses marques de cotxes com Toyota (Terrassa, Rubí, Granollers i Mataró); Fiat i Alfa Romeo (Terrassa i Rubí); Mazda i Hyundai (Terrassa); i Lexus (Mataró). Autèntic apassionat del motor, ha competit en proves tan significatives com els Rallys Zanini Racing o les 24 hores de Montmeló, on va quedar tercer en la categoria scratch absolut. Li encanta viatjar, ja sigui per plaer o per feina, i fotografiar-ho tot, com en la darrera escapada amb tota la seva família a l’Índia. En el seu iphone té prop de 4.000 fotos guardades. Casat amb la Susanna, a qui va conèixer a Can Colapi de ben joves, són pares del Carlos, el Pol i la Susanna. Xerraire, bromista i molt expressiu rep El Drac en el seu despatx professional on hi trobem una taula amb desenes de carpetes plenes de papers –“dóna’m mig minut i et trobo qualsevol document que necessiti!”. Abans de la nostra cita a Terrassa, ha passat per Girona, Mataró i Granollers en una sola tarda i l’endemà marxarà a Berlín. Creu en el jovent i en l’esport com a element vertebrador de la societat. Per això n’és un enamorat seguidor i activista; en general però també i sobretot en el Club Egara i mitjançant el seu suport constant als esportistes i als esdeveniments del club.
Com es resguarda de la crisi la venda d’automòbils? Des d’un punt de vista de concessionari i distribució, és obvi que hem hagut de rebaixar estructures i recursos i afinar molt la gestió tant pel que fa al volum de vehicles com als marges de benefici.
juntament amb el marge. Les marques de luxe han baixat vendes però ho van fer més tard que la resta. Sembla que la crisi no els ha afectat de veritat fins passats uns anys. I en el luxe també és molt rellevant el producte en sí; el model de cotxe farà que venguis molt o poc, ja que el mercat és força més petit.
Es pot dir que és un sector que va deixar d’anar sobre rodes però que ja es recupera? El nostre sector sempre ha estat complex. Quan veníem molts cotxes, Espanya era un país barat on comprar-ne i se n’exportaven. Ara potser tot és més real, tant pel que fa a les empreses que venem com el particular que compra. Això ha fet que es vengui un 50% menys.
Ja no tenim tant “carinyo” als cotxes, que abans eren gairebé un més de la família? Hem viscut i seguim vivint un gran canvi en aquest aspecte. Ha desaparegut la mentalitat que feia que el cotxe era un element quasi sagrat a casa, que se’l cuidava molt... que no el deixaves! Fa dècades, en broma, es deia allò de “el boli, la dona i el cotxe no els deixis a ningú!”
Com es sedueix el client avui en un concessionari a diferència de dècades enrere? L’aparició d’Internet ho ha canviat tot. Més de la meitat de les persones que vénen al concessionari ja s’ho coneixen pràcticament tot del cotxe. Sap què ve a veure i què ve a preguntar per decidir-se. Per això, la clau ara més que mai és la relació amb les persones.
Aquelles dites d’abans...! Ara s’aposta per la practicitat diària i s’ha desmitificat el cotxe com a element de la família. A això se li ha d’afegir totes les fórmules econòmiques (rentings, cotxes d’empreses, etc.) que fan que canviem de cotxe molt més sovint.
Relació humana per vendre una màquina. Sí, perquè aquest client tan informat, que ha remenat tant per les webs de cotxes, el que buscarà sempre és una persona que li miri els ulls i li doni confiança per comprar. El client, a més, vol notar que si mai té un problema amb el cotxe, el concessionari no el fallarà i estarà al seu costat. Nosaltres treballem amb marques japoneses, que són les que tenen més clar aquest respecte i tracte cap al client. Vosaltres que teniu diferents tipus de cotxe, què es ven millor avui en dia un “Lexus” o un “Hyundai”? Com a negoci, el volum sempre és la clau principal, 4
La consolidació dels cotxes híbrids és el pas previ necessari a que l’elèctric sigui el cotxe de la societat del futur? Sí, però el problema és que hi ha molts interessos. No està garantit que el futur dels cotxes sigui al 100% el mercat dels elèctrics; ningú s’atreveix a pronosticar-ho. L’híbrid és un cotxe sensacional, però hi ha moltes marques que no l’han treballat i no el tenen i vénen a dir que per filosofia s’haurà de passar directament a l’elèctric. Quins beneficis tenen els cotxes híbrids? Dos exemples definitius: la gent està de mitjana a uns 30 kilòmetres de la feina, i, per tant, pots anar –hi i tornar-hi sense consumir i, a més, després tens motor per al cap de setmana anar a la platja o a la muntanya sense patir. Segon: si els taxistes
“El ens per
cotxe que tenim s defineix com a rsones”
En Carlos convida El Drac a uns refrescos en el concessionari Toyota situat a l’Avinguda Jaume I, número 41, de Terrassa.
d’una gran ciutat com Barcelona o Madrid anessin tots amb vehicles híbrids, automàticament eliminaríem un 25% de la contaminació. Un vint-i-cinc per cent! I creus que hi ha una voluntat real de les administracions per afavorir aquest canvi cap a vehicles més sostenibles o és un discurs de cara a la galeria? Ha, ha, ha! No vull ser massa políticament incorrecte, però marques com Seat o Nissan, que fabriquen aquí, no tenen desenvolupats vehicles competitius d’aquestes característiques. No cal que digui massa més, oi?! No cal, no! Parlem d’innovació: què tindrà un cotxe d’aquí 5 o 15 anys que no té el que avui podem comprar? Mirant-ho fredament, el cotxe ha anat evolucionant, però tampoc ho ha fet molt. Segueix tenint una forma semblant, quatre rodes, un motor... El que més ha millorat és l’electrònica i entenc que l’evolució seguirà per aquí. Segur que veurem millores electròniques, majors aerodinàmiques, la incorporació de l’hidrogen, etcètera. No crec, però, que els cotxes deixin de ser com són. Jo que em pensava que acabaríem conduint quelcom semblant a naus espacials...
No, no! No em faig la idea que, de cop, els cotxes circulin per l’autopista a tota velocitat guiats per un cable elèctric! I la pregunta del milió: per què volem cotxes cada cop més ràpids si a darrere de cada arbre demà hi posen un nou radar? Ara ja no ens mirem tant el poder córrer. Amb el cotxe hi ha un sentiment de marcar la nostra diferència, de definir-nos personalment. Així doncs, hi ha un cotxe per cada persona? I tant! Després d’haver venut milers de cotxes, et sabria dir com és cadascú pel cotxe que té. Ens defineix com a persones. Tot el que som està en el cotxe que vam escollir per a nosaltres mateixos: la personalitat, la manera de ser, el protagonisme social que volem, la voluntat o no de mostrar un cert estatus... Ben vist. Certament, no he vist mai cap princesa de Matadepera amb un tunning de cinc colors... Per acabar, volem preguntar-te com a soci, com veus l’Egara avui en dia? D’entrada, vull destacar el mèrit que tenen els que avui dirigeixen el club en un context i una situació complicats i amb la gran quantitat de competència que existeix. Sento admiració per al President Marcet i tots els que l’ajuden a 5
tirar endavant el Club perquè jo veig molt bé l’Egara, malgrat les dificultats que existeixen. Queda escrit. Mira, nosaltres fa més de vint anys que som socis. I el club sempre ha estat dirigit per persones que desinteressadament s’hi han deixat la pell per fer-lo créixer i funcionar. Saber que l’Egara està en mans de gent de Club i que ho fan de cor a mi m’omple molt. I sempre que has pogut també has donat un cop de mà al Club i als seus esportistes. Creus que el patrocini esportiu és dels més favorables per a la societat? Rotundament sí. A mi l’esport m’agrada molt. M’agrada per la competició, l’energia de la joventut, la constància a buscar la victòria amb esportivitat. No deixo de portar l’esport al cor i, com a empresari, no puc ni vull dir deixar d’ajudar en quelcom que sento tan a prop. I la tasca que fa l’Egara en la pràctica i la difusió d’aquests valors la sento molt meva. Sens dubte, l’esport és un important vehicle de construcció social. I entre tots hem de fer que no pari el pistó! Xavi Salvatella i Mestres Foto: Rafa Martín
CLUB
Fotos Rafa MartĂn
6
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
L’evolució del hockey i del seu entorn El hockey és l’esport de conjunt que ha evolucionat més
L’evolució ha estat espectacular i probablement on
en el transcurs dels anys, tant en el reglament com en el
també hi ha hagut una gran transformació ha estat en
terreny de joc. Camps de terra batuda, gespa natural i,
els clubs: de jugar sempre en instal·lacions cedides, hem
finalment, gespa artificial.
passat a clubs de Terrassa i altres de Catalunya que ja
Faltes o càstigs que s’han suprimit o canviat: el penal, el
disposen d’unes instal·lacions modèliques, la majoria
penal bully, el fora de joc, el fora de banda, el fora per
pròpies, gespa artificial, llum artificial per entrenar de
línia de fons, etc. S’ha millorat i molt.
nit, etc.
Penso que el resultat ha estat que els partits siguin més
Els clubs CD Terrassa, Club Egara, ATHC i Línia 22 poden
vistosos i més divertits, tant per l’espectador com pels
organitzar, sense problemes, campionats i partits amb
que hi juguen.
tota garantia, ja que les instal·lacions són modèliques.
La gespa artificial ha fet que el joc sigui més ràpid,
Crec que l’esforç que han fet els clubs en el transcurs
també més cansat, i per tant es necessita més físic.
dels anys per poder disposar d’aquests camps i
Fins i tot els àrbitres han canviat. Arbitraven amb
instal·lacions és d’admirar i elogiar. Gràcies a l’actuació
americana i corbata (veure foto, camp del Polo 1950,
de persones i juntes que s’han cuidat de portar-ho
àrbitre Sr. Xavier Agustí, President, aleshores, de la
a terme, sense regatejar esforços, diners i hores de
Federació Catalana d’Àrbitres). Quan arbitraven partits
treball. També mereixen un elogi els pares i mares que
internacionals, vestien d’uniforme, que consistia en
setmana rere setmana acompanyen els seus fills i filles
pantaló gris i americana amb corbata blava o blau marí
als entrenaments i partits.
o verda o grana segons o en funció de com vestien els
És evident que tota aquesta evolució i millores han
jugadors per no confondre-s’hi. Actualment tots sabem
estat fruit de l’esforç i dedicació de moltes persones en
com arbitren els col·legiats (de vestir, vull dir).
el passat, present i de ben segur en el futur. I a tots ells
Desplaçaments, tren, bus o metro per anar al Polo,
i elles els ho volem reconèixer des d’aquí.
Junior o Barça i llavors un bon tros a peu fins al camp. I a la tornada el mateix.
Jaume Riera i Cesc Llongueras Foto: arxiu 7
RATLLATS PEL MÓN
Javi Garcia, Brussel·les Ara just fa un any em vaig plantejar la possibilitat de demanar una beca Erasmus a l’estranger. Em trobava davant del que seria el meu últim any en el món universitari i em van entrar les ganes de veure com s’estudiava l’arquitectura als altres països europeus. Al mateix moment també em van aparèixer les ganes de marxar a jugar a hockey a un equip a l’estranger. Bé, de fet, aquesta idea ja feia anys que em voltava pel cap, i vaig creure que aquest era el moment adequat per fer-ho. Fos com fos, ho vaig tirar endavant, i de seguida vaig optar per Bèlgica. M’apareixia en aquest país l’oportunitat de seguir compaginant els estudis amb el hockey en una lliga molt ineteressant i que està crèixent amb força. Així doncs, que aquí estic, a Brusel·les. El 12 d’agost vaig fer les maletes per emprendre aquesta nova aventura, i per anar a jugar al Royal Daring, un equip de la capital amb poca tradició a la Divisió d’Honor, de fet és la tercera temporada que hi som, però amb una trajectòria clarament ascendent i amb uns objectius molt ambiciosos per a aquesta temporada. El meu club és petit, molt familiar i amb molt ambient cada diumenge de partit. La gent m’ha rebut amb els braços oberts i tots han facilitat la meva adaptació. Al club només hi tenim un camp de hockey gran, un de petit, 4 pistes de tennis i la casaclub amb el bar i els vestidors. Tot plegat, ben diferent als clubs que estem acostumats a conèixer. Això sí, les ratlles no les he deixat: els colors
8
són uns altres, però jo em continuo
fa falta organitzar res, és espontani
De moment, i espero que així
posant la ratllada cada diumenge.
i una gran tradició.
segueixi, el temps i el clima ens
Pel que fa al hockey aquí, és vibrant
El hockey aquí està crèixent amb
estan respectant, de fet, mentre
i
diumenge:
força gràcies a l’equip nacional i
escric aquestes ratlles veig des de
directe…poca
als seus bons resultats últimament.
la finestra el cel blau, així que cal
estructura defensiva i gols, molts
Juntament amb resums a la televisó
sortit al carrer i aprofitar el sol que
gols són els que has de marcar si
belga,
estem tenint.
vols guanyar un partit. És una lliga
cròniques al diari cada setmana,
Estic content de poder gaudir
boja i divertida de jugar en què el
puntuació a cada jugador, patrocinis
d’aquesta experiència, compaginar
nivell del equips és força elevat i a
de bancs i moltes facilitats que el
l’esport i els estudis és un fet que
cada partit es requereix la màxima
club ofereix als seus jugadors.
està a la vida de tots els jugadors del
atenció per afrontar-lo com una
Durant aquesta aturada nadalenca
club, i m’agradaria recomanar a tots
final. Aquesta necessitat d’estar al
i coincidint suposadament amb els
ells que aprofitin les oportunitats
100% a cada partit és el que trobo
mesos més freds, hem disputat la
que aquest petit gran esport ens
més interessant d’aquesta lliga.
lliga de sala. Una lliga que dura dos
dóna per sortir a l’estranger i
Després del partit ningú marxa
mesos i mig i en què participen 8
conèixer altres llocs i altres lligues.
cap a casa. Anem tots cap al club
equips. Era el primer any que el meu
house i les cerveses comencen a
equip jugava a la divisió d’honor i
Espero veure-us aviat pel Club, us
aparèixer. Els dos equips s’hi queden
tothom ha acabat molt satisfet ja
envio una abraçada ben forta!
i normalment l’equip de casa invita
que ens vam classificar pels playoff
el seu rival a la primera ronda. És
per acabar finalitzant a la tercera
el conegut tercer temps que els
posició! Un fet històric per al club.
apassionant
vertical,
cada
ràpid,
programes
belgues porten tan arrelat que no
de
hockey,
À bientôt! Javi Garcia
9
HOCKEY
#elpla de l’Egara DHMA Iniciem el 2014 i deixem enrere el 2013. Un 2013 amb molts alts i baixos, però que, mirat ara amb perspectiva, ha estat un bon any. Vam acabar la temporada amb les sensacions que podíem haver aconseguit quelcom més: eliminats a semifinals del Play-off a 2 partits, eliminats a semifinals de la Copa del “mata elefants” i 2ns de Catalunya. Cap resultat a destacar, vam complir amb els mínims exigits i no vam aconseguir complir els objectius marcats a principis de temporada. Aquesta temporada va iniciar-se com a temporada de canvis. Molts jugadors nous, moltes baixes importants, staff nou i objectiu de permanència com a fita primordial. Evidentment, a mesura que ha anat passant la 1a part de la lliga hem pogut veure com els jugadors veterans han fet un pas endavant i els més joves no s’han arrugat gens davant el repte de jugar al 1r equip de la casa. Tot això, i amb la direcció immaculada del Pacho i tot l’staff (amb aquest piropo espero assegurar-me la titularitat) s’ha aconseguit acabar aquesta 1a part de la Lliga com a líders, havent cedit només un empat davant la Complu i guanyar el Campionat de Catalunya davant el clar favorit, el Polo. Per als més joves, era un Campionat més, després de guanyar el Campionat de 1a catalana, Lliga DHB i Campionat
10
Catalunya DHA de manera consecutiva, però per als més veterans era un títol especial, feia quasi 5 anys que no s’aixecava cap copa. En estar en un moment de gràcia brutal, no volíem parar, però la Lliga així ho mana i hem afrontat aquest mes de gener i febrer de la millor manera possible. Per a alguns la sala, amistosos, entrenaments a 1ºC... però el que destaca per sobre de tot és una paraula temuda per tots els jugadors #elpla. Més dur que el mètode Osmin, ni sexe ni drogues ni Rock&Roll, només hidrats, córrer i gym, vitamines, córrer i gym, proteïnes, córrer i gym, dormir, córrer i gym... però esperem i confiem que amb aquesta currada arribem a la part important de la temporada al 200%. Durant aquests caps de setmana de febrer podreu venir a gaudir de partits d’alt nivell al Pla del Bonaire i a la Diagonal, jugarem contra equips de la talla del Pinoke, Braxgata, Orange Zwart... I tot això per preparar els dos primers partits de la tornada de la Lliga de la pell de brau, Athc i RC Polo. Ens tornem a veure a partir del diumenge 23 de febrer al Pla del Bon Aire. Pietrus ll*ll 1714 - 2014 Fotos: Rafa Martín
11
HOCKEY
DHF: Sant tornem-hi Després de l’aturada de Nadal, us deixem amb les
aspectes físics per tal de rendir al màxim nivell des
impressions, sensacions i previsions de cara a la
del primer partit de la segona fase (jo la que més,
segona fase de la Lliga d’algunes de les jugadores
com totes ja sabeu!). Afrontem la segona part de
del DHF!
la lliga amb molta il·lusió, amb ganes de treballar i
Cumi: Tornar després del torrons, els polvorons i les
sense renunciar a res. FORÇA EGARA!
neules no és gens fàcil. Però sempre hi ha alguna
Kari: Es noten bones sensacions en aquest equip, des
cosa que t’empeny cap endavant, una cosa que n’hi
del primer dia. I per la segona volta veig motivació
diuen motivació. I aquesta vegada és doble: acabar
per part de totes les jugadores i moltes ganes de
de convertir-nos en aquell gran equip que havíem
seguir lluitant fins al final com hem fet fins ara.
arribat a ser i seguir acariciant els play-offs per colar-
Sobretot, no volem posar les coses gens fàcils als
nos-hi. Sensacions? Infinitament positives.
equips rivals!
Gira: Durant aquests dies estem treballant els
Lau: Durante el receso visité mi país, disfruté de la
12
familia, amistades...y del verano! También me sirvió
a l’equip juvenil per gaudir del Campionat d’Espanya
para recuperarme de una lesión... ahora sólo queda
que jugarem al nostre pavelló aquest cap de setmana.
esperar la segunda fase para depositar toda la energía
Això implica no poder jugar amb les meves companyes
recargada!
del DHF durant aquests dies, i cal dir que les trobo
Ivet: Aquesta època serveix per desconnectar de l’equip,
molt a faltar! Ha ha! Els desitjo tota la sort en el seu
dels entrenaments i fer altres coses que no pots fer
Campionat de Catalunya i ens tornem a veure d’aquí
durant la temporada... jo, però, he seguit amb la rutina
poc per preparar la segona part de la Lliga!
dels entrenaments; ja que és l’única manera d’estar en
Carol: Una pausa sempre és bona per recarregar piles
forma a partir dels 36; i sobretot, perquè era l’excusa
i tornar amb més ganes que mai! Un parell de caps de
per deixar una horeta els nens i poder tenir temps per
setmana d’un hockey ben diferent, més ràpid, intens i
mi i fer el que m’agrada!
ben divertit; combinat amb unes bones sessions de físic
Clapés: I després d’uns dies de descans, tornem amb
i... tot a punt per començar herba de nou!
més ganes que mai. Algunes ens aventurem al breu
Tost: Penso que aquesta aturada de Nadal i el Campionat
Campionat de sala, però tot l’equip amb el cap a un
de Sala ens han anat genial per desconnectar una mica,
objectiu comú: tenim ganes de donar guerra al play-
i sobretot, posar-nos les piles físicament! Si em voleu
off!
trobar aquests dies pel Club, busqueu-me al gym!
Cris: Ara que fa fred què millor que una mica de hockey
Tornem més fortes que mai per a la segona fase!
sala per canviar d’aires i passar-nos-ho bé fent algun golet i relliscades al pavelló! Dies per carregar piles i
Ja ho veieu, l’equip té ganes de fer alguna cosa gran!
tornar a posar-nos en forma per aconseguir el nostre
Som-hi, a pels play-off!
objectiu; jugar i guanyar el play-off!
Carola Salvatella Fotos: Rafa Martín
Fitó: Durant aquesta fase de sala, a mi m’ha tocat tornat
13
HOCKEY
JUVENIL MASCULÍ: Campions d’Espanya de sala El diumenge 2 de febrer el Club Egara Masculí es va proclamar Campió d’Espanya de Hockey Sala en categoria juvenil. Els nostres van debutar amb victòria per 3 a 5 contra els madrilenys de la Complutense, en un partit en què els ratllats van brillar i sempre van anar per davant del marcador, mentre que els vermells, tot i fer un bon partit, no van desplegar el seu millor joc. Oblidada la primera victòria i només 5 hores més tard, tocava jugar contra el RS Tenis de Santander i tornaven a guanyar el ratllats per un ajustat 4 a 5, un partit en què el darrer gol dels
jugar un gran hockey, amb molta
dos va ser capaç d’avançar-se
càntabres arribava en de penal
efectivitat, i des de la grada es va
de més d’un gol: quan un equip
amb el temps exhaurit.
començar a percebre que sobre
s’avançava
Pràcticament amb la classificació
la pista, a part de bons jugadors,
Així doncs arribàvem a la meitat
al sarró, calia assegurar el primer
hi havia quelcom més, un gran
de la segona part amb 4 a 3 dels
lloc de la classificació, davant
equip. 2 a 6 i cap a la final.
vermells,
del segon equip de Can Salas. El
Per la seva part la Complutense va
que va acabar en strocke i amb
partit va ser força difícil i en vàries
derrotar 2 a 1 en l’altra semifinal
el jugador ratllat Paul Buck a la
ocasions es va haver de remuntar.
l’a priori favorit del torneig,
Mútua, per l’impacte de la bola
El resultat al final, nova victòria 5
l’Atlètic, en un partit molt tàctic i
al cap –tres punts de sutura i un
a 6. Imbatuts i primers de grup i
ultradefensiu dels madrilenys.
bon ensurt–. Va ser aleshores
a esperar el rival de la semifinal.
Així doncs, a les 12 del matí
quan l’Egara va posar-hi allò que
L’encreuament ens va portar a
s’iniciava la final del Campionat.
calia posar-hi. Molta actitud, joc
jugar contra els organitzadors
Va ser un partit intens en el qual
d’equip i molt talent. Resultat: a
del torneig, el CD Terrassa, que
els nostres van posar-hi més
falta de 3 minuts del final havien
fins aleshores havia desplegat
hockey i van anar des del primer
remuntat i guanyaven 4 a 5. Però
un gran hockey. Però si diuen
minut a pel partit. Els madrilenys,
només a falta de 5 segons els de
que els grans equips es veuen en
molt ben posicionats, arriscaven
la Complu van marcar de jugada i
els partits importants, els nostre
poc, eren efectius al contraatac
feien l’empat.
juves van complir i de sobres. Van
i letals en els penals. Cap dels
El campió el decidiria la sort dels
14
l’altre
després
l’empatava.
d’un
penal
strockes. Atenent el que es va veure
mòbil que aguantava el delegat;
seu paper en l’equip i l’ha complert
en el camp segurament era injust,
amb qui parlaven? doncs amb el
a la perfecció.
però encara hi havia esperança.
Paul Buck. Un equip ho són tots els
L’equip
Els nostres llançadors van complir
seus components i quan se celebren
pel Jordi Clapés i el Santi Freixa i
tots, 3 llançaments, 3 gols. I per
les victòries no pot faltar-hi ningú.
compta amb els jugadors Roger
rematar-ho va esdevenir-se el final
Val a dir que el treballh a donat
Farriol, David Trujillo, Joan Galí, Pol
somiat de qualsevol porter: el
els seus resultats, ja que després
Gispert, Pere Divorra, Paul Buck,
nostre el Farri es va convertir en
de perdre la final del Campionat
Pol Aurell, Pol Rovira, Jordi Farrés,
gran protagonista, ja que després
de Catalunya han entrenat 15 dies
Pol Casasayas, Nico Keenan i Ferran
de 4 tirs, només un va entrar: dues
seguits, amb la prèvia pel mig, on
Ramal; amb Artur Gispert com a cap
grans aturades i un al pal. Per
van guanyar amb solvència tots els
d’equip.
tant, Campions d’Espanya, moltes
partits. I han superat la important
abraçades i els jugadors fent una
baixa d’en Nico Keenan. Tots i cada
pinya. Tots en cercle parlant a un
un dels jugadors sabia quin era el
15
campió
està
entrenat
Pere Mora Fotos: Rafa Martín
HOCKEY
JUVENIL FEMENÍ: Campionat d’Espanya de sala El primer cap de setmana de febrer ja ha passat i amb ell s’ha acabat el Campionat d’Espanya de Sala Juvenil. Tan proper i tan viscut en el nostre Club que encara tenim les emocions a flor de pell... Abans del primer partit notàvem papallones a l’estómac, teníem moltes ganes de sortir a la pista i demostrar tot el que durant els darrers mesos havíem estat practicant. Proposar fites concretes, jugar en equip, mostrar confiança entre jugadores i amb l’staff, creure que som Egara i anar avançant partit a partit ens va portar fins a jugar les semifinals. Al partit contra el Valdeluz varem acabar perdent per només 1 gol, tot i la nostra tenacitat no vam aconseguir tombar el resultat. L’esforç i les ganes van ser-hi, però ens va faltar l’encert de marcar els penals. Després d’aquest resultat calia ser més equip que mai per aconseguir una medalla, calia tombar la ràbia de la derrota, calia creure que podíem fer-ho... Diumenge al matí a l’Egara, al nostre Club, l’equip
16
s’enfrontava novament contra el Tenis per aconseguir una medalla. Ens sentíem recolzats per les famílies, per les companyes, per jugadors i jugadores d’altres categories, pels aficionats, per tècnics d’altres equips i d’altres temporades, per directius... jugàvem a casa i volíem guanyar. El partit va ser molt disputat i finalitzà amb el resultat d’empat a 3, després que marquéssim al penúltim minut. Ens tocava anar a strockes... tensió, emoció, confiança, control, sort... i al final victòria. Havíem aconseguit la merescuda medalla de bronze! El Campionat ens deixa el bon gust del podi, ens recorda la feina ben feta i ens anima a continuar en la mateixa línia de treball. Gràcies, reines, pel vostre esforç, gràcies, Andrew i Albert, per la vostra dedicació, moltes gràcies a tots pel vostre recolzament i força Egara! Marta Puig Fotos: Rafa Martín
17
TENNIS
Torneig del Pernil
18
El dissabte 21 de desembre vam tornar a organitzar el popular Torneig del Pernil, amb una inscripció de 40 jugadors. Els partits es van jugar de 9.30 fins a les 14.30, amb dos grups masculins i un de femení. Les parelles es van sortejar, i el sistema de joc va ser de tots contra tots. Com ja és habitual la Carme Estrada es va proclamar campiona, aquest any amb l’Anna Peiró, obtenint com a premi un pernil per a cada cadascuna. En la prova masculina es va imposar la parella formada pel nostre president, Pere Marcet, i el nostre vicepresident de la secció, Rafa Arguindegui, que també es van emportar un pernil cadascú. Els lots de vi van ser, com a subcampions, per a Esther Bonet i Vicky Fuster; i per a Jan Pérez i Ricard Bermúdez. Al finalitzar el torneig es va rifar un pernil, que va guanyar Jordi Rovira.
19
PÀDEL
Torneig solidari amb l’associació Sanfilippo Barcelona El dissabte 22 de febrer l’Egara acollia la celebració del Torneig de Pàdel de l’associació Sanfilippo de Barcelona, amb la presència i participació d’Àlex Corretja i Albert Luque. Els fons recaptats amb les inscripcions a aquest torneig es van destinar íntegrament a col·laborar amb aquesta associació que lluita i treballa contra aquesta malaltia degenerativa i pel desenvolupament d’una cura efectiva.
Francesc Devant
20
El Club Egara presenta:
El proper 28/03/14 a la Sala Polivalent del Club 21
HÍPICA
22
Saltem! Començàvem la temporada de concursos amb el CSN4*, celebrat al CES València el passat cap setmana de gener i amb la participació dels nostres genets Kàtia Caubó i Oliver Singleton. N’Oliver saltava amb Armitage, que sortia d’una lesió de més d’un any; i el debut va ser molt positiu, obtenint la vuitena plaça en la prova de 1,30m. Na Kàtia va participar amb les seves dues eugues, Royal Duquess i Canturada; i va obtenir el cinquè lloc en el Petit Gran Premi (1,30m). El següent cap setmana també van participar en el CSN3*, celebrat al Reial Club de Polo de Barcelona. Hem de destacar la gran actuació de n’Oliver, muntant Armitage, que va guanyar el Premi Gran petit (1,30m), realitzant un zero en la primera ronda i arriscant-ho tot en el desempat per aconseguir la victòria. Na Kàtia, al seu torn, va quedar cinquena en la prova 1,35m, amb Royal Duquess. I en el Gran Premi (1,40m) va fer dos recorreguts magnífics, tot i que un error li va privar d’anar al desempat. També comencem la temporada hípica de concursos de ponies. A mitjans febrer s’inicia la Lliga Catalana, en la qual hi serem presents de la mà dels nostres alumnes més aplicats. Mònica Sala Coronas
23
GOLF
IX Campionat Social de Pitch&Putt L’11 de gener vàrem celebrar la tercera prova del IX Campionat Social de Pitch&Putt, a les instal·lacions d’Oller del Mas, a Manresa. El camp de Manresa és ideal per practicar aquesta modalitat, ideal per iniciarvos en el golf i per perfeccionar el joc curt els més experts. El guanyadors van ser Antonio Poy, amb 39 punts, en categoria masculina; i Montse Turu, amb 43 punts, en la categoria femenina. El Campionat Social està just a la meitat i la classificació general és la següent: Categoria Masculina: 1. Antonio Poy, 109 punts 2. Ramon Sanromà, 106 punts 3. Josep Amèscua, 99 punts
Categoria Femenina: 1. Montse Turu, 110 punts 2. Tere Gispert, 91 punts 3. Àngels Puig, 90 punts
II Campionat Social de Parelles Par 3 El 25 de gener es va disputar la segona prova del Campionat Social de Parelles Par 3, a les instal·lacions del Golf Can Cuyàs. Una inscripció de 18 parelles disposades a jugar al golf i els que tenien possibilitats a intentar guanyar el Campionat . Després de 2 voltes al recorregut de 9 forats els dubtes es van esvair i la parella Isidre Graells i Maria Teresa Planas no van donar opcions a ningú i amb un total de 47 punts van resultar guanyadors d’aquesta segona prova. La parella formada per Marc Bacardit i Montse Pujol, amb 44 punts, van resultar segons. I en tercera posició, amb 43 punts, la parella formada per Artur Moix i Montse Boada . En la classificació final, Isidre Graells i Maria Teresa Planas, amb 91 punts, són els campions. Arnau Izard i Antonio Poy, els segons. I tercers són Josep Amèscua i Santiago Trullàs. A tots ells enhorabona i gràcies a tots el socis per la participació. Jordi Prat
24
BRIDGE
Subhasta de menges Ja tornem a ser aquí, els del bridge, tot i que aquesta vegada no us explicarem res del joc com hem fet en d’altres ocasions. Aquest mes toca explicar-vos com vam celebrar el Nadal. Al final del joc de cartes, vam celebrar un sopar tots junts i vam gaudir d’aquestes festes tan boniques. Us en deixem aquestes fotografies perquè els del bridge us hi pugueu trobar i, els altres, per fer-vos dentetes del nivell del menjar! Marta Martí
25
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Sentir-se jove és el més important Avui dia, en els temps que corren, és bàsic tenir temps per desconnectar de les angoixes i nervis de la vida, de l’estrès de la feina i d’altres pressions. I quina és una de les millors formes de fer-ho? Doncs fent esport! Aquí, en les instal·lacions del nostre Club. En un entorn agradable, amb molt bona sintonia, i on et sentis part de nosaltres. Ets una peça important del nostre puzle i per això volem cuidar-te i animar-te a fer esport per estar en forma, feliç i sobretot que tu et sentis jove. La vida ens ensenya a créixer, a aprendre i a envellir; i una de les maneres d’allargar la joventut és ser alegres i fer exercici. Per això, en el nostre Club podem deixar els problemes de costat i dedicar el temps a la teva família, a tu i a la teva salut. Tenim molts bons exemples de socis que han aconseguit aquests objectius de sentir-se jove gràcies a ser forts mentalment i física. Us en puc donar un exemple, un dels molts que tenim: el Sr. Tabueña. Qui dels que juga a tennis no ha sentit a parlar? El seu truc? Constància, força mental, una bona alimentació, fer quatre exercicis i estiraments al gimnàs i saber com millorar i treure el millor rendiment del seu cos. Això es sentir-se jove! I vull que tots ens sentim joves! Fes esport a la teva manera! A la Secció de Fitness hi som per ajudar-te. Xavi Sàez. Entrenador Personal i Coordinador de Fitness Maria Clara Espasa. Entrenadora i instructora d’activitats dirigides
Els abdominals hipopressius Què són els abdominals hipopressius? Constitueixen una nova tècnica destinada a reforçar la faixa abdominal. Són un conjunt d’exercicis (postures i moviments) que permeten rebaixar la tensió de la zona intra-abdominal (cavitat toràcica, abdominal i pelviana) i a la vegada, activen els músculs del sòl pelvià i zona abdominal profunda. La tècnica combina la respiració i el control adequat de l’abdomen. L’objectiu serà millorar la tonicitat de la musculatura abdominal, sòl pelvià i columna vertebral, ja que a causa de l’edat determinats esports d’alt impacte o el postpart aquesta musculatura pot estar debilitada o danyada.
En què consisteix el Mètode Hipopressiu (MH)? És un Mètode Global que permet a qualsevol persona mantenir o millorar el seu sistema circulatori, respiratori, emocional, somàtic... Està constituït per exercicis de postura rítmics, executats normalment en grup segons una seqüència ininterrompuda disminuint la pressió abdominal i toràcica. I gràcies a un fenomen de divergència neurològica s’aconsegueix una activació tònica de la faixa abdominal i del perineu i una relaxació tònica del diafragma.
26
ACTIVITATS DIRIGIDES
En què consisteixen les classes dirigides del RSF? Reprocesing soft fitness és el mètode d’entrenament dels abdominals hipopressius. Consisteixen a agrupar exercicis per reprogramar el cos tenint en compte els desequilibris de postura individuals i permetent al sistema nerviós cerebral modificar l’esquema corporal. Farem un treball d’abdominals hipopressius estàtics i dinàmics centrant-nos sobretot a potenciar la postura correcta i corregirem també les rigideses musculars a través d’estiraments globals axials (SGA). Què aconseguirem amb el Mètode Hipopressiu?
• Millores estètiques i de postura: reduir el perímetre de la cintura i solucionar els mals d’esquena • Tonificar el terra pelvià i la faixa abdominal; transvers i oblics marcant així la cintura • Prevenir lesions corporals freqüents de la pràctica físicoesportiva, gestionant correctament les pressions abdominals • Una nova i bona reprogramació de l’esquema corporal i emocional reforçant selectivament la musculatura de postura evitant així pubàlgies, lumbàlgies i prevenint determinats tipus de prolapses i incontinències urinàries • Com tot exercici físic, proporcionar benestar (serotonina) i plaer (endorfines i dopamina)
Per a qui està indicat el Mètode Hipopressiu?
• • • • • • • • • • • •
Si tens la panxa flàccida o inflada Si tens mal d’esquena Si et manca sensibilitat sexual o falta d’erecció Si tens dolors abdominals, trànsit intestinal lent, restrenyiment Si tens incontinència d’orina o de gasos Si vols recuperar-te després del part o penses quedar-te embarassada Si estàs en època menopàusica Si practiques esports d’impacte (tennis, pàdel, step), o altres com bàsquet, futbol, spinning. I si ets esportista d’elit Si tens un descens dels òrgans (bufeta, úter o recte) Si t’han practicat una cirurgia abdominal o ginecològica Si tens hèrnies umbilicals, inguinals, etc Si tens les cames inflades o pesades
Per què escollir el Mètode Hipopressiu? Perquè el Mètode Hipopressiu ens permetrà evitar i millorar la hipertonia muscular paravertebral (contractures de l’esquena) associada a una variada simptomatologia: cefalees, fatiga, lumbàlgies, dorsàlgies, ansietat, depressió, dolors al pericardi… Patir 2 o més símptomes d’aquests vol dir que tenim el síndrome de deficiència de postura. Això ho podrem corregir gràcies al Mètode Hipopressiu i les classes de RSF. Cada dimecres a les 8.30 del matí a la sala 1. Us hi espero! Ariadna Coll
27
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
JORDI CLAPÉS, jugador de hockey del primer equip i entrenador del juvenil campió d’Espanya de Sala
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Una final guanyada als strockes o per golejada? Per la salut de l’entrenador és millor guanyar-la per golejada, però prefereixo que sigui per strokes. Voldrà dir que el partit ha estat molt disputat i tot plegat ho fa més èpic i encara més sentimental.
Herba o sala? El sala és brutal, perquè són pocs dies, però molt intensos. Ara bé, prefereixo herba, que és en la qual hi dediques més temps i allà, tant com a entrenador com a jugador, hi estàs amb el grup sencer. A més, com a jugador les meves aptituds van molt més amb l’herba que el sala.
Ets un jugador polivalent. Defensa, migcampista o atacant? Bueno defensa, defensa… Era lateral-extrem! (Riu) Diria que ofensiu, en qualsevol posició.
Un tercer temps a Holanda o una festa al Pla del Bon Aire? Per favor, Egara Winter Festival, ja estic esperant el Summer.
Has jugat a l’estranger. Austràlia o Holanda? Com a lliga, la holandesa. Com a experiència en general a l’estranger, Austràlia.
Jugador o entrenador? Molt difícil, cada cosa té punts molt forts. Potser ara que encara puc jugar a DHM m’inclinaria més per jugador.
Ets un tècnic més estil Valverde o Aguirre? Entre aquets dos, més Aguirre, tot i que l’estil que més m’agrada és el de Simeone.
Bryan Adams o Bruce Springsteen? Bruce és bonet… però Bryan és el puto amo del firmament!
Si haguessis de triar: una final europea de l’Espanyol o un concert del Bryan Adams? Concert del Bryan, segurament. No visc gaire anar als camps de futbol.
28
10 11
Quin és el club de la teva vida: l’Egara o l’Espanyol? Molt més l’Egara. L’he viscut molt. L’Espanyol és l’equip de futbol que segueixo i ja està.
12
Què ha estat més difícil: conquistar la Sònia o aixecar un títol amb l’Egara? Definitivament, ha estat més difícil que la Sònia caigués en les meves elaborades seduccions.
13
Aquesta temporada. ‘L’Egara aspira a tot’ o ‘no fem volar coloms i anem partit a partit? De moment, partit a partit. Anem bé, l’equip crec que està molt ben compensat. S’ha de treballar molt partit a partit per arribar al nostre millor nivell en el moment decisiu de la temporada. Un cop allà, competir aspirant a tot.
14
Marató o curses de muntanya? Curses de muntanya, sota el meu punt de vista són més entretingudes.
Anton Kupricka o Kilian Jornet? Tots dos són molt autèntics i atletes històrics, però potser té encara més mèrit el Kilian, que és el millor en trail i en esquí de muntanya. Només ell es capaç de completar el calendari que fa cada any.
15
Ets més de postres o directament passes al gintònic? Si les postres són coulant o crep de xocolata, pastís de cupcakes o pastís de formatge, no me les salto ni de conya. Ferran Martínez Fotos: Rafa Martín
29
LA VEU DEL DRAC
Cap al 25 aniversari dels Harmonia: objectiu pavelló El sopar dels Premis Harmonia és l’acte extraesportiu
El sopar dels Premis Harmonia és una fotografia de
més important, juntament amb la Festa de les
la Secció de Hockey del Club. Tanmateix, aquesta
Escoles Esportives –aquest col·legiat–, que organitza
fotografia no és completa.
la Secció de Hockey del Club.
Per què no hi són tots, els equips de la casa? L’Escola
Durant la vetllada es lliuren distincions als equips
hi és representada? Per quants pares? I tots els socis
juvenils i sèniors que van triomfar en la temporada
que han jugat a hockey i no estan en actiu, on són?
anterior, així com a jugadors i entrenadors que van
Quan aconseguirem que a la festa dels Harmonia hi
representar l’Egara en tornejos internacionals de
vingui tot el hockey ratllat?
seleccions . I tanca l’acte l’entrega dels Harmonia de
La feina, amb la Junta de Hockey al capdavant, és
bronze, argent i or, que reconeixen tres trajectòries
de tothom. I tenim un any per començar a preparar
anuals d’èxit, ja siguin esportives, com de suport a
la pròxima edició, que serà la del 25 aniversari dels
la Secció.
premis.
La festa omple els salons del menjador i fins i tot
El 2015 hem d’omplir d’harmonia ratllada el
una part de l’espai del xalet ha de ser ocupada per
pavelló. Som-hi. Redacció Foto: Rafa Martín
encabir-hi els assistents.
Gaudeix de més informació sobre els premis (H)armonia a la següent edició d’El Drac. Escriu-nos a drac@egara.es
30
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
56,l’home i la terra Un dijous. Una tocada de la matinada. El trio del llanto –els tres escarxofats als sofàs blaus presidits pel cérvol del Samaranch– lluita en va perquè el rellotge no marqui les dues. Al Club només hi són ells i la parella de la pizza –a la llar de foc–. Comandes, a Jacint Badiella sense número. Mentre els del trio parlen de la vida i la mort –oh, no! Som éssers finits!– i les del duo investiguen els ingredients de la pizza, un soci que feia vint minuts que havia marxat del Club reapareix al porxo, a l’altre costat dels vidres, a l’alçada del cérvol olímpic: “–Tinc el cotxe en una rasa i no el puc treure”. El tres del llanto s’alcen d’immediat i van cap a la consergeria, on es troben el soci de la rasa: “–M’agraden molt, les bèsties. Quan he pujat al cotxe he vist uns conills i els he anat seguint mentre conduïa. Fins que, pam, m’he fotut a la rasa i ara no en puc sortir. Que quina rasa? La del final de l’aparcament que el separa del sembrat”. Sense més raons, els tres del plor, guiats pel soci que segueix conills, surten del Club, travessen tot l’aparcament i fan fins al cotxe, efectivament amb les dues rodes del davant dins de la rasa que fa frontera entre l’aparcament i el sembrat. La nit és esplèndida. El propietari entra a l’auto i s’hi acomoda al volant. El trio, peus als solcs, es disposa a empènyer. El part va així: el conductor dóna gas amb la marxa enrere posada, els del llanto empenyen; a la primera, no; a la segona, amb caiguda inclosa de l’amant imaginari de la Irene Montalà, el cotxe surt de la rasa. Tant persones com cotxe estan bé –el de la Montalà, només amb els pantalons bruts–. “–Gràcies, nois. Si no hi arribeu a ser vosaltres no sé què li hagués explicat a la dona. Voleu que us acompanyi al Club?”. El trio torna a travessar a peu tot l’aparcament. La nit ja no fa tan bona cara. Entren al Club, saluden la parella de la pizza –l’orenga, indispensable– i retornen als sofàs. Asseguts, s’adonen que el cérvol d’en Samaranch ha tancat un ull. Les dues en punt. Pere Ejarque www.pollastre.blog.cat
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Rafa Martín Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es
31