El Drac - 105

El

Drac

BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 105 MAIG’13

SUMARI

2

3

EDITORIAL

4

UN CAFÈ AMB...

8

CLUB

10

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

12

RATLLATS PEL MÓN

14

TERTÚLIA

16

HOCKEY

26

TENNIS

28

PÀDEL

32

HÍPICA

36

GOLF

38

FITNESS

40

PATINATGE

42

BRIDGE

44

LA TRAVESSA DEL DRAC

46

LA VEU DEL DRAC

46

LA BÚSTIA

47

EL POLLASTRE

EDITORIAL Culpables!

Culpable de ser un instigador, conspirador –amb altres

interessant o, si més no, que no us faci passar de

culpables com jo– per dur a terme el renaixement d’El

pàgina. Tinc, però, un motiu de pes del qual parlar,

Drac (digital).

un esdeveniment que mai s’ha produït ni al Club ni al

Culpable de descobrir –pel be de la

món (tal com sona) tot i que a hores d’ara molts ja en

humanitat– el redactor que duia amagat dins seu en

teniu coneixement: el 1r EUROPEAN MAMIS HOCKEY

Pere Mora.

FESTIVAL, que és a punt de celebrar-se al PBA els

Culpable d’haver rescatat per la causa el Sr. Pere

propers 3 al 5 de maig, un FESTIVAL el pas previ del

Ejarque.

qual va ser la creació de l’equip MAMIS RATLLADES.

Culpable de recordar que l’Anna Garcia és una crac de la maquetació i d’aprofitar-me del fet que mai té un

Les ànsies i l’empenta d’anar més enllà d’un seguit

“no” per a res que se li demani des del Club.

de sòcies, encapçalades per la Karina Herms i la Valeria

Culpable de “seduir” –fent servir males arts– els

Capurro, van fer que d’una “idea boja” en sortís

megaperiodistes i megaratllats (no sé què són més

una realitat que s’esdevindrà en qüestió de pocs dies,

“mega”) Xavi Salvatella i Ferran Martinez, perquè

tan pocs, que potser està succeint mentre tu, amic soci,

donessin un cop de mà –que ha acabat sent molt més

m’estàs llegint...

d’un i de dos– als abans esmentats.

Tornem ara al començament, allà on us deia: em Culpable per tant i en fi de veure com aquesta

reconec culpable (tot i que ni de bon tros l’únic) de

estimada publicació ha tornat, amb més empenta

totes aquestes accions, i d’altres, per descomptat.

que mai, amb més contingut que mai, amb noves

Amics, socis, companys del hockey i la resta

i brillants seccions com els “Ratllats pel mon” i

de seccions, des de la Junta us demanem que

alhora mantenint incunables com “Llongueras, Cesc

sigueu igualment “culpables”. De cara endins, si us

Llongueras”, o el “gos que fa anys que s’està menjant

plau impliqueu-vos, participeu, proposeu, critiqueu...

pollastres...”.

I, de cara enfora, doneu a conèixer el nostre Club, les nostres instal·lacions, valors, tarannà... Hem de ser

Culpable, orgullós i feliç de veure’t de nou entre

més, sense deixar de ser qui som o com som. I només

nosaltres, El Drac.

amb el vostre ajut ho podem fer possible.

M’ha calgut revisar les editorials d’aquesta nova

Una forta abraçada.

etapa prèvies a la present, ja que tanta persona il·lustre i tant contingut amb rerefons em deixen

Martí Lloveras President Secció de Hockey

menys opcions de poder-vos transmetre quelcom

3

UN CAFÈ AMB

MARTA PUIG Són les quatre de la tarda d’un divendres i els integrants del Club Egara FUPAR marxen cap a entrenar. A la porta els acomiada la Marta Puig, directora tècnica del Centre Ocupacional de la Fundació President Amat Roumens. Els coneix a tots, tots ells la coneixen. Va ser la impulsora d’aquest projecte d’integració social de discapacitats a través del hockey. Se’n mostra tan orgullosa com del fet de seguir sent la delegada del Juvenil Femení i una “mami hockey”. Quan té temps, la nostra sòcia va al gimnàs a gaudir de les classes dirigides.

Casada amb un dels millors àrbitres de la història del nostre hockey, en Xavi Adell, són pares de la Sandra i la Clàudia. De somriure permanent i caràcter optimista, mai ha volgut ni sabut dir no a aportar el seu gra de sorra en qualsevol bona iniciativa sorgida al Pla del Bon Aire.

“Com més adaptat estigui l’entorn, menys discapacitada serà la persona.”

“La normalització serà més fàcil si veiem una persona amb discapacitat que ens atén en una cafeteria”. La frase és de l’exconseller i actual senador Josep Lluís Cleries. Hi estàs d’acord?

Totalment. La inclusió ens fa ser una millor societat.

La persona i el col·lectiu hi surten guanyant. Les persones amb discapacitat poden estar ateses en un taller com el nostre però han de comptar per a la societat. I ho aconseguirem via el treball o, per altra banda, amb activitats de lleure i compartint els mateixos esdeveniments o instal·lacions.

De fet, FUPAR ja va néixer amb aquesta aposta pionera: la seva tasca es basa en l’ocupació laboral com a forma d’integració.

Així és. I ens trobem que hi ha persones que són fàcilment inseribles en tasques laborals però d’altres que no. La Fundació va néixer amb un únic servei, el dels manipulats, però amb el temps n’hem ampliat el ventall per donar resposta a la diversitat de discapacitats. Segons les necessitats i interessos, ara podem donar-los feina o atendre’ls en els nostres tallers.

Parlant dels serveis, quins n’oferiu ara mateix?

Com et deia, el més tradicional és el de manipulats.

Hi ha moltes empreses que ens confien el manipulat dels seus productes, ben diversos. Tenim

4

també el servei de neteja, de moment per a les nostres instal·lacions, el centre de dia d’avis, i grans superfícies; així com els de jardineria o impressió digital tèxtil, on ens adaptem plenament a les necessitats del client.

I els més característics: el garden i el rentatge de cotxes.

Són els nostres serveis estrella perquè ens permeten estar oberts a la ciutat. Els clients estan acostumats a tractar amb persones amb discapacitat i, per tant, els accepten també quan se’ls troben pel carrer. És una gran satisfacció veure com els clients comproven que les persones amb discapacitat també poden saber més que ells sobre una temàtica concreta.

Tots aquests serveis, com és prou evident, amb el comú denominador de la qualitat.

No hi podem renunciar en cap cas. La diferència és que aquí no compta el temps, però la qualitat dels nostres serveis ha de ser màxima. Treballem per atendre les persones, fer-ho amb l’ètica que pertoca, i hem de gestionar amb eficiència el fet d’atendre 330 discapacitats.

Portes més de dues dècades treballant amb discapacitats, creus que ha millorat la consciència

anés endavant. D’una reunió inicial, ja va sortir-ne l’entrenador: el Lluís Mercadé. Vull fer constar que estem molt i molt agraïts.

Escrit queda. I passem a una altra reeixida iniciativa ratllada. Com va amb les “mami’s hockey”?

Estem que no parem! És fantàstic veure com se’ns encomana a totes la il·lusió per jugar a hockey. Algunes tornem a fer-ho, d’altres comencen ara, però totes ens ho passem d’allò més bé.

La Marta convida El Drac a un cafè a la seu de la Fundació President Amat Roumens (carrer de les Campiones Olímpiques, 36).

T’has tornat a posar de portera, com quan pels anys 80 un grup de noies de l’Airina va rearmar el primer equip femení de l’Egara?

La meva intenció era no fer-ho! Amb l’edat penses que hi ha moviments que feies i ja no pots fer, com tirarte a terra, però una no deixa mai de ser portera i com que tenim diversos equips, m’ha tocat. I al Festival faré de portera, és clar, com tants anys enrere.

De fet, diu Ràdio PBA que vas conèixer el teu marit per culpa d’una pilotada en un entrenament d’aquell primer equip... va dubtar a fer-se seva la proposta És ben cert! Va ser tota una casualitat. que vam presentar de tenir un El nostre entrenador, el Robert Willig, equip diferent dels que tenia fins no es va poder quedar a dirigir un aleshores. Dit i fet, i de seguida entrenament i va demanar-li al Xavi vam fer entrenaments d’usuaris que el substituís. En un exercici, em va de FUPAR barrejats amb cadets de clavar una pilotada...! l’Escola.

No us coneixíeu, però us veu conèixer I la sintonia vital arribà de de cop, vaja. seguida.

(Riu) Això mateix! I fins avui!

Va ser genial! Els nens i nenes cadets es relacionaven amb Per acabar, i com a sòcia que sempre els usuaris de FUPAR com uns col·labora en tot el que pot, com creus esportistes més; celebrant els gols, que el Club pot potenciar encara més acceptant els que encaixaven, la seva vessant social i de convivència? i afrontant junts totes les L’ànima social de l’Egara és la que situacions. ens fa diferents. Com a Club també tenim una vessant esportiva, que ens Sens dubte, la llavor d’un fa estar saludables i poder competir. projecte del que l’Egara se’n pot Però el Club no s’acaba aquí i cal, sentir molt cofoi. per potenciar-ho, seguir alimentant Estem molt satisfets. S’han creat iniciatives i esdeveniments que ens equips també en altres clubs facin conèixer-nos millor i compartir i ara tenim una gran eina de estones de vida. normalització. Només puc fer que agrair de tot cor la immediata i El Club, al servei de les persones que el total implicació de la Junta del formen.

Club per tal que aquest projecte Així ha de ser. De totes elles sense distinció.

Refrescs cortesia de l’entrevistada.

social envers el col·lectiu?

Estic convençuda que sí. La pedagogia que s’ha fet dóna els seus fruits i l’estem potenciant encara més, per exemple amb visites d’escolars. Veiem que el tracte directe és el que fa trencar barreres i que el col·lectiu sigui acceptat fàcilment.

Amb tot, què queda pendent d’aconseguir per garantir la seva plena integració social?

El concepte de discapacitat ja no depèn només de la persona, sinó també del seu entorn. Com més adaptat estigui l’entorn, menys discapacitada serà la persona i estarà més integrada. Aquest és l’objectiu que cal acabar de fer realitat.

La integració també es potencia amb la pràctica de l’esport adaptat. Com va néixer la idea de crear l’equip Club Egara FUPAR? Amb l’Egara ens va passar quelcom molt especial. El Club no

5

Xavi Salvatella i Mestres Foto: Rafa Martín

Imatges dels integrants de FUPAR fabricant les bosses pel “Mamis Hockey Festival” Fotos: Rafa Martín

6

7

CLUB

Projectes:

Un simulador de Golf Fa uns mesos vàrem publicar una llista de projectes de la Secció. Un d’aquests parlava de la creació d’una escola de golf dins del Club. Per portar-la a terme ens calien eines i professors. Era un projecte engrescador, però difícil de dur a terme, tant pel cost econòmic com pel tema humà. Com sabeu la filosofia de la Secció es basa en l’autosuficiència i aquest projecte segueix la mateixa línia.

Doncs bé, a vegades aquelles coses que semblen impossibles es poden fer realitat i no saps com. Encara que el projecte no és definitiu, us volem avançar que estem treballant per tenir un simulador de golf.

Amb aquesta eina i l’ajut d’uns professionals que ens acompanyen en el projecte, l’escola de golf del Club Egara podrà ser una realitat.

De moment us deixem unes imatges del simulador per tal que us en feu una idea.

8

Egara Hockey Solidari Se’ns fan grans i ara no els podem fallar!

Són

9

anys

de

petites

aportacions de tots plegats que han fet que els nostres nens i nenes apadrinats i tot el seu poble hagin rebut l’ajuda suficient per viure molt millor que abans… No es tracta únicament de seguir amb el

compromís

simbòlic

d’ajuda.

Són ells, en Praveen, la Geetha, el Jayachandra, el Jayaramulu, la Vani, la seva germana Sailatha. Els que hem tingut l’oportunitat de viatjar a l’Índia els hem conegut, hem vist el molt que es rep amb el poc que es dóna i ens han regalat uns somriures per no oblidar… I a l’Egara de ben segur que no els oblidarem.

Al Club hi tenim moltes coses que a vegades ens passen desapercebudes...

Sabíeu que hi tenim, des del 2004, permanentment 2 bústies d’EGARA HOCKEY SOLIDARI? Va, som-hi, qui vol trobar-les?

Merche Morera

9

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Oh Europa

Hola Cesc, quina curiositat ens tens preparada

fantàstic”, diu el Cesc. I ja el tens que quan arriba a

aquest mes?

Terrassa va a fer una consulta a la FCH, proposant

Mira Jaume, no t’ho creuràs: Et vull parlar d’aquesta

adaptar la normativa belga aquí. La FCH ho va

foto que pertany a un partit juvenil jugat l’any 1969

consultar a la Real Federación Española, a Madrid, i

a Bèlgica, entre un equip nostre i el Royal Leopold

la resposta va ser un NO total, “no puede ser”. Eren

de Brussel·les.

altres temps, però aquells que ja tenien una idea

En saltar al camp als nostres jugadors se’ls va

més moderna de moltes coses varen, i vaig tenir,

escapar una rialleta, perquè a l’equip contrari hi

una gran decepció.

jugava una noia, fet excepcional per a nosaltres en

Però les temporades van anar passant i així la 84/85

aquells anys.

es va aconseguir que una noia pogués jugar amb

Per cert, l’equip de la foto, com podeu veure, també

l’equip masculí. Era una jugadora nostra, prou

anava ratllat com l’Egara, però les ratlles, que atès

coneguda de tothom, tant pel seu carisma personal,

que la foto no és en color no es pot observar, són

com pels èxits esportius que després va aconseguir.

vermelles i blanques.

Era i és una jugadora nostra, la Ivet Imbers Biosca,

La foto és clara, hi havia una noia. El més curiós del

que va ser la primera que en la categoria aleví

cas és que la noia, lluny d’afeblir l’equip contrari,

va poder jugar en un equip masculí. I crec que

era una meravella, jugant. No era gens fàcil marcar-

no m’equivoco si afirmo que va ser la primera de

la, àgil, forta, intel·ligent i amb un físic excel·lent,

Catalunya i d’Espanya.

total que era una crack. La rialleta esdevingué

Ignoro com està actualment aquest tema, però crec

serietat total per part dels nostres jugadors, i

que seria l’hora que tant d’emmirallar-nos sempre

encara sort que vàrem empatar i gràcies!

en Europa per d’altres coses també ho féssim amb

El Cesc va parlar amb els dirigents del Leopold i

aquesta.

li van dir que la Federació Belga autoritzava que

Jaume Riera i Cesc Llongueras

dues noies juguessin en equips masculins fins que

Fotos: arxiu

passaven de juvenils a sèniors. “Ho vaig trobar

10

11

RATLLATS PEL MÓN

Josep Maria Rodó i Cima: Des de Rússia amb amor dins d’aquest “infern” jo m’hi he fet el meu petit món, el meu i el de la meva família. Per cert: estic casat amb la Irina (també és sòcia del Club, però només va a l’spa...) i sóc pare d’un nen, el Vlad, que va jugar a l’Egara 3 anys (ara viu a Anglaterra) i de la Janna, que té 8 anys i viu a Moscou amb nosaltres.

A Moscou també jugo a hockey, tenim un equip (es diu MOHO’S) format per expatriats de l’Índia, Alemanya,

Holanda,

Pakistan,

Austràlia, etc. La majoria de jugadors són malalts del hockey, Moscou. Abril de 2013. Encara

forma de “Recordo un dijous de

creieu-me

hi ha neu al carrer, és dissabte

fa 15 anys el JM Rodo va dir...” i

Moscou has de ser un malalt,

a la nit, acabo de sopar i vaig

estàs mort.

si no en passes olímpicament.

a complir la promesa que li

Ja fa 14 anys que sóc a Rússia

M’explico: has de llevar-te a les 8

vaig fer al Pere Ejarque fa unes

i tinc ganes de tornar-me’n.

del dissabte i fer hora i mitja de

setmanes al Club. Però abans, i

Vaig

anar-hi

cua per Moscou, les instal·lacions

com que del Pere es tracta, vaig

però

cada

he

són molt dolentes, juguem en un

a posar-me un whisky. Si no, no

anat reenganxant. En diverses

camp d’herba artificial pitjor que

seria fidel a la tradicions més

ocasions he pogut tornar-me’n,

el d’herba amb terra, si hi caus

arrelades en els gens d’algú que

però per raons diferents en cada

a terra és com caure sobre una

ha passat per l’EHC. I tant el Pere

cas he decidit no fer-ho. De fet

llima, sempre som o molt pocs o

com jo som, entre d’altres, d’una

ganes ganes de marxar-ne fins

massa, és a dir, que depèn del

espècie en perill d’extinció que

fa una mica més d’un any que

fred que fot al carrer. Però tot i

es manté fermament agafada

no n’havia tingut. Aquí la meva

així sempre hi som i al final fem la

al clau rogent del whisky dels

vida, dintre de les incomoditats

cervesa tots junts i comentem la

dijous al Club, a la cantonada de

d’un país com Rússia i d’una

jugada. I aquí hi ha al motiu del

sota el cérvol, mut testimoni de

ciutat com Moscou, no està

meu escrit.

tantes nits de... Deixem-ho aquí.

malament. És cert que hi fot

Què té el hockey (també el rugbi)

Al Pere si li promets quelcom

un fred que pela, que la ciutat

que els que hi juguem sempre

ho has de fer, és el que té el

és impersonal, individualista, la

tendim a

poder dels mitjans. Si no ho fas

gent és seca i tot el dia estàs ficat

del partit o de l’entrenament?

la venjança està assegurada en

en embussos de trànsit, però

Aquesta pregunta

per

vegada

12

dos

anys,

m’hi

que

per

jugar

a

fer el beure després em venia

sempre al cap, perquè allà on vagis

sols un esport, el hockey és un estil

I com que jo sóc molt feliç de ser qui

si hi ha hockey hi ha festa, on hi

de vida. I aquest estil de vida que

sóc, de tenir el hockey com a afició,

ha hockey hi ha cervesa (o whisky,

hem mamat de petits, dels pares,

a l’Egara com el meu Club i els meus

Pere). A Holanda, a Àustria, a

dels avis, fins i tot en alguns ja és

amics no els canviaria per res, doncs

Rússia, a Terrassa... A tot arreu on

genètic. Si el hockey fos només un

dic que tenim molta sort de ser qui

he jugat sempre m’ha passat el

esport faria temps que a Terrassa

som i de tenir el hockey i l’Egara a

mateix. I no tan sols això, sinó que

no existiria, estimem el hockey

la nostra vida.

també els estereotips dels jugadors

i l’Egara perquè ens estimem la

Pere, el got de whisky està buit,

a dintre d’un equip també són molt

nostre manera de viure, la cervesa

què faig? Vaig a omplir-lo o vaig

semblants: el porter acostuma a

és un exemple barat del que vull

a dormir? Sempre que tinc aquest

ser un tipus diguem... complex

dir en aquest article. L’important,

dilema penso en el que faries tu... I

d’entendre, sempre n’hi ha un de

en definitiva, és que som qui som

sempre... Vaig a dormir.

l’equip que és un boig, un que va

perquè juguem a hockey i perquè

sortit, etc. I així tot es repeteix. I

som de l’Egara, sinó simplement

la conclusió a la qual he arribat és

seríem altres persones, amb altres

molt senzilla: el hockey no és tan

aficions, i amb amics diferents...

13

Josep Maria Rodó i Cima

TERTÚLIA

Més esport en un entorn privilegiat L’Egara està situat en un punt estratègic que permet gaudir de la natura fent esport. Així neix la Secció d’Outdoor, que ofereix sortides amb bici de muntanya amb la intenció de crear afició

Aquest setembre passat va començar una nova

L’Àlex Aurell, un altre que no se’n perd ni una,

activitat al Club. De fet, els socis tenen una oferta

troba una excel·lent idea organitzar sortides cada

més: la Secció Outdoor. La proposta va néixer de

mes. “Són com excursions més socials. Volem que

Titus Gispert i Oriol Carreras i mica en mica va anar

sigui una manera d’engrescar la gent, homes i

agafant forma.

dones, de tots els nivells i esperem que serveixin per crear afició”, explica l’exporter ratllat, que

La idea inicial era combinar el ‘running’ i la BTT,

afegeix que “aquesta nova secció em va atrapar

però finalment es va començar per la bicicleta de

de seguida. És una gran idea perquè, de fet, ja hi

muntanya i es va deixar la carrera a peu per a més

havia un grup de socis de l’Egara que fa temps que

endavant, segurament per ara que ve el bon temps.

sortíem els diumenges a rodar amb la bicicleta”.

“El Titus Gispert ens va animar a muntar la secció.

La part d’”engrescar la gent”, segons l’Oriol, és

Sabia que nosaltres anàvem amb bici i ens van

la que costa més. “Pretenem fer sortides de 20 a

venir a buscar per animar-nos a moure-ho”, explica

25 km per anar una mica tots junts. Hi ha nivells

l’Oriol, un dels fixes i dels ‘malats del pedal’ que

molt diferents i no tanquem portes a ningú perquè

tenim al nostre Club. “D’entrada vam proposar

volem encabir-hi a tothom”.

començar a fer excursions nocturnes els dimecres i després fer una sortida al mes”.

14

Els dimecres són grups de set o vuit ciclistes, però a les

prova del Campionat de Catalunya. L’Àlex Aurell fa un

sortides de cap de setmana s’hi han apuntat gairebé

parell d’anys que competeix. En exclusiva, l’Àlex ens

una trentena de persones. “Quan fa fred a la gent li

apunta que s’està preparant amb l’Oriol per competir

costa sortir a pedalar. Ara que arriba la primavera

en l’Andalucía Bike Race, una prova que es fa per

i arribarà la calor, espero que s’hi animin més socis”,

parelles i en què els agradaria competir sota el nom de

comenta l’Oriol.

Club Egara. De fet, segons el ‘Pio’, “estem mirant de fer mallots i tot”.

Tant ell com l’Àlex van molt forts. De fet ja han participat en alguna competició important com la

Ferran Martínez

Volcat aquesta darrera Setmana Santa o en alguna

15

HOCKEY

DHMA: test Tot i que som un equip molt proper en què la majoria dels jugadors són o han estat monitors de la casa, a vegades va bé conèixer de més a prop la personalitat, gustos, opinions, etc. d’ells. És per això que s’ha creat el Test Egara DHM. Un test que intenta sortir dels tòpics tests en què es pregunta menjar, pel·li i llibre favorit, ídol esportiu, adjectiu que et defineix... Tonteries, això a la gent li importa com a mi saber que el Messi s’ha posat uns calçotets amb floretes roses pel partit contra el Madrid o saber que l’Aurell i el Xino han anat a la platja a buscar material... Me la suda.

L’altre particularitat del Test és que no direm qui són els entrevistats, sinó que a través de les nostres xarxes socials muntarem un sorteig en què haureu d’endevinar qui són i l’encertant s’endurà un premi.

I sense més preàmbuls, aquí us deixo el test: 1. Quina cançó ballaràs davant de tota l’afició en la celebració del títol que guanyarem aquest any?

a) Maluca – el Tigeraso.

b) La que em posin, segurament totes em semblaran la millor en un moment així.

c) The Pennywise - Bro Hymn.

2. Celebració que faries en un gol d’or de la final del play-off?

a) Abraçar-me directe amb el primer jugador/seguidor de l’Egara que em trobi.

b) Treure’m la samarreta ratllada i ensenyar una dedicatòria.

c) Anar a celebrar-lo amb els supporters ratllats.

3. Les tres coses que t’enduràs a l’illa deserta on t’enviarem si falles el shoot-out definitiu?

a) Una foto de la meva parella, un penjador i un stick.

b) Si tiro el shoot-out no el fallaré. No m’entra al cap fallar-lo.

c) 3 taules de surf.

4. Jugador de l’equip amb el qual aniries a fer una birra, dues, tres, quatre...?

a) Jordi Clapés.

b) No només amb un, amb uns quants.

c) Pere Arch.

5. Jugadora de l’equip femení amb la qual aniries a prendre uns cocktails?

a) Sònia Sànchez.

b) Aniria amb la Lluvi.

c) Pere Arch (quin cul...).

6. Jugador de l’equip al qual demanaries consell per un tema de faldilles?

a) Pere Arch.

b) Evitaria consells del Clapés! Ha ha!

c) Marc Garcia Chicote.

16

17

HOCKEY

7. A qui donaries el Soberano d’or, plata i bronze d’aquesta temporada?

a) Franc Dinarès, Pere Arch i Ramon Romeu.

b) Cesc, Franc i Rume.

c) Cesc, Vicenç i Pepe.

8. I el “Merci per venir”?

a) Josep Duran.

b) Coke.

c) Pere Arch.

9. Per a tu, què significa EGARA SUMMER FESTIVAL?

a) És el substitutiu de la EHL.

b) Una bona flipada!

c) No es pot descriure amb paraules.

10. Posa un apodo a Jordi Clapés, Marc Chicote, Pol Amat i Franc Dinarès.

a) Tatu, pecto, fòssil, fufa.

b) Sneijder, nen petit, avi i alemany.

c) Papers, pastor, fòssil, mixa.

11. Quantes relacions estables has tingut al llarg de la teva vida?

a) Totes les relacions que tinc són estables, soc un tio estable.

b) Una.

c) Moltes.

12. Què és el Torneig Hockey Costa Brava?

a) Un torneig en què s’uneix hockey, braves i platja.

b) THCB? no ho sé! Ha ha! A veure si d’aquí uns mesos ja

podré respondre’t millor.

c) No ho sé, mai n’he sentit a parlar (resposta d’inútil, ha ha).

13. Defineix l’Egara DHM.

a) Un equip que s’ha sobreposat a moltes dificultats i que, tot

i no haver guanyat res encara, sempre ha donat la cara i no

ha deixat mai de lluitar. Això té molt valor, més que la victòria

en si.

b) Un grup de companys molt units que no pararà fins aconseguir un títol.

c) Un gran equip de grans companys i persones en què vius

temporades inoblidables i en què només falta guanyar un

títol.

18

En breus penjarem el sorteig a les nostres xarxes socials. I com diria un crupier amic del Xino... hagan juego señores! I no podríem acabar aquestes línies sense desitjar una ràpida recuperació dels dos puntals de l’equip, Vicenç Ruiz i Pere Arch. Esperem veure-us a la Copa de l’elefant! I també felicitar el debut de Jan Ferre i Joan Marimon amb l’Egara DHM. Cert, clar i breu.

Peter el manco Foto: Jaume Farrés

19

HOCKEY

DHF. Objectiu: Copa de la Reina

El passat divendres 17 d’abril es va realitzar a les

una feina molt ben feta.

instal·lacions del RC Polo el sorteig de la Copa de la

Les noies de l’equip de divisió d’honor pensem

Reina d’aquesta temporada.

que és un bon rival. Com s’ha demostrat en els dos

L’atzar ens ha posat davant un equip com el SPV’51,

partits jugats contra elles, si estem concentrades i

que ha finalitzat la lliga en posicions de play-off,

fem les coses com sabem podem guanyar-les i entrar

demostrant una gran regularitat durant tot l’any i

a les semifinals. Si això passés, ens trobaríem davant

20

el vencedor del partit entre l’ATHC i el Club de Campo.

que també es preparen per a aquesta competició.

Dos rivals també difícils de batre.

També volem recordar que del 3 al 5 de maig es

A l’altre costat de la graella, el Junior s’enfronta a les

realitzarà l’European Mami’s Hockey Festival al nostre

amfitriones del Polo, mentre que el CD Terrassa juga

Club. Les jugadores del DHF no hi faltarem per ajudar

amb la Real Societat.

en el que calgui i donar-hi suport! Molta sort mamis

La Copa de la Reina tindrà lloc a les instal·lacions de RC

ratllades!

Polo els dies 24, 25 i 26 de maig. Tenim, per tant, un

Per anar acabant (que és hora d’anar a entrenar de nou

mes per preparar-nos per aquesta competició que s’ha

i no podem fer tard...!) en nom de tot l’equip volem

convertit en el nostre objectiu principal. Volem acabar

demanar el vostre suport durant els partits de la Copa

l’any de la millor manera possible, volem treballar de

de la Reina i desitjar molta sort també als nostres

valent i obtenir una recompensa a la feina feta. Per això,

companys de DHM en la tornada del play-off enfront el

ens podreu trobar a totes hores entrenant pels camps i

Club de Campo i en els seus partits de la Copa del Rei.

el gimnàs del nostre Club. Combinarem sessions de físic

Entre tots tornarem a portar el Club Egara a dalt de tot!

amb aspectes més tàctics i tècnics, i realitzarem una Carola Salvatella Fotos: Rafa Martín

sèrie d’amistosos contra els diferents equips catalans

21

HOCKEY

DHMB: Més a prop de l’objectiu Després de la disputa de la primera volta de la segona fase, i gràcies als cinc punts sobre sis possibles aconseguits, el 35 segueix liderant la classificació de la DHB quan resten tres partits per al final.

El

dissabte

sis

d’abril

vàrem

reprendre la lliga viatjant a Madrid per enfrontar-nos a la Reial Societat 1927. Ens esperava una jornada força llarga, ja que vam viatjar el mateix dia de partit. La gran novetat era el mitjà de transport, l’AVE. Ens vam trobar tots al mític Don Cándido a les 6 del matí i d’allà ens vam desplaçar a l’estació de Sants. El viatge amb tren va ser molt còmode i en un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a Madrid.

El partit va començar molt bé per als nostres interessos, ja que tot i no jugar al nostre millor nivell ens vam avançar per 0 gols a 2 a la primera meitat. A la segona el joc va millorar, però la fortuna no va estar de la nostra part, perquè en els cinc primers minuts ens vàrem fer dos gols en pròpia porteria que igualaven el matx. A partir d’aquest moment el partit va ser un monòleg ratllat i només l’actuació del porter madrileny, combinada amb el nostre desencert en la rematada, van impedir que ens emportéssim els dos punts.

L’empat no ens va deixar bones sensacions, una

però,

setmana

per

després

sort, teníem

22

l’oportunitat de redimir-nos-en en la doble jornada al PBA contra els dos equips que jugaran a la DHA la temporada vinent.

En el primer partit ens visitava el Sardinero, equip amb el qual estàvem empatats a punts al capdavant de la classificació. Conscients del que ens jugàvem, vam dur a terme una de les millors primeres parts de la temporada i vam marxar al descans amb un avantatge de 2 gols. Un avantatge petit per la superioritat mostrada durant tot el primer temps. Els càntabres van retallar distàncies en la segona, però vam reaccionar ràpidament aconseguint dos gols que ens tornaven a donar tranquil·litat i que deixaven un marcador final de 4 gols a 1.

En el segon partit d’aquesta doble jornada ens enfrontàvem al Jolaseta, i en els cinc primers minuts de partit vam aconseguir dos gols que van aplanar el camí cap a una nova victòria, aquesta vegada per 7 gols a 0, en un altre bon partit de l’equip.

El proper encontre del 35 serà el 27 d’abril en què rebrem la visita de la Real Sociedad, amb la intenció de sumar dos punts més que ens acostin al títol. Esperem que en el proper El Drac puguem seguir explicant-vos bones notícies i, si pot ser, amb el títol de Lliga al sac!

Marc Salvatella Fotos: Jaume Farrés

23

HOCKEY

Escola: Propera parada, València Tercer cap de setmana d’abril, hora intempestiva –les tres de la tarda–, comencen les classificatòries pel Campionat d’Espanya de Sala Infantil. Aquest any es juguen al pavelló de l’Egara, sota la direcció tècnica del Joan Comerma.

Per començar, plat fort: derbi amb les grogues. Encara no ha acabat el partit i ja tenim tres punts a la barbeta de l’Anna Querol. Partit molt lluitat però al final no ha pogut ser, derrota ajustada 3 a 1. Mal inici, tot i que no s’han de perdre les esperances.

Sense temps per descansar arrenca la fase sector masculina. Els deixebles del Santi i el Lluís juguen contra el Línia 22. Surten endollats, molta intensitat, bones combinacions, gran partit i gran victòria 7 a 2.

Temps de barra solidària recaptatòria. Acompanyant d’un bon amic, l’Ester i les Martes de l’Infantil B ens serveixen un cafè.

Encara eufòrics comenten el partit dels nois, les parades dels porters, el talent dels laterals, la força dels mitjos i al final la sentència: “He vist bons jugadors, però més llestos que el petitó dels cabells rinxolats, cap”.

Hi estic d’acord.

Les 18.00 hores, a punt de saltar al camp, les ratllades reben les darreres instruccions de la Cris i la Karina, molts nervis, s’ho juguen tot contra les canàries del Tabu. Comencen

24

perdent, empaten, es posen per davant però al final les canàries tornen a empatar. Cares de decepció, encara que hi ha un bri d’esperança.

Si el diumenge les amigues de Can Salas guanyen de més de dos gols, les ratllades estaran classificades.

Darrer partit de la primera jornada.

Els nois juguen contra els valencians, el partit resulta més fàcil del previsible i acaba amb victòria local per 15 a 0. Resta el partit del diumenge contra els canaris, però l’objectiu ja està assolit, propera parada València i proper objectiu guanyar el Campionat d’Espanya.

Diumenge al matí juguen les grogues, fan un gran partit i guanyen les insulars per 5 a 1, queden campiones de grup i, de retruc, classifiquen les nostres cap a València. Moltes gràcies!

Felicitats a tothom per la classificació i molta sort a València.

Força Egara!

Pere Mora Fotos: Rafa Martín

25

TENNIS

L’Infantil Masculí al Campionat de Catalunya El mes passat l’equip Infantil Masculí va iniciar el Campionat de Catalunya per equips. Amb un conjunt en què la majoria de jugadors són de primer any havíem d’enfrontar-nos a equips molt més rodats.

Al final els ratllats vam fer un gran campionat i vam acabar en 7a posició.

El primer partit es va jugar contra el Set- Ball, matx que vam guanyar. Després ens va tocar jugar a Cunit (equip que al final van aconseguir el títol ) i hi vam perdre. Seguidament rebíem a casa el cap de sèrie nº2 del torneig, el CT Sant Andreu, amb qui també vam perdre. Dues derrotes seguides, això sí, contra els dos millors equips de la categoria.

26

Per últim vam tornar a jugar a fora, aquesta vegada a Pallejà, aconseguint el triomf en una eliminatòria molt complicada. Voldria donar les gràcies a tots els pares que ens han ajudat en aquest campionat, així com als capitans de l’equip: Jose Calzado-Basili Busuldu i Miquel Gallardo. I felicitar a tots els components de l’ equip per la seva esportivitat i entrega a la pista. Els jugadors són Jan Aura, Arnau Pérez, Gerard Espel, Jaume Gàzquez i Pere Vidal.

Miquel Gallardo Faura

Intercanvi amb el Set Ball

El passat 23 de març vam organitzar a les nostres instal·lacions un intercanvi tennístic amb els alumnes de l’escola del Set Ball. Preteníem que totes les raquetes juguessin el màxim de partits possibles en un marc de festa. L’objectiu es va complir i vam tenir totes les pistes del Club ocupades des de les 16h fins a les 18h, fent partits al millor de 5 jocs tots contra tots.

Al final dels enfrontaments vam fer un pica-pica entre els nostres jugadors i els jugadors del Set Ball i tots vam coincidir amb una cosa: l’èxit d’aquestes

activitats, que s’han de fomentar més entre la canalla. Aquest tipus d’iniciatives van molt bé al jugador, ja que li permet d’agafar bons hàbits per tal de jugar partits de competició. Per descomptat, vam acordar de repetir l’experiència, aquesta vegada a casa del Set Ball.

Moltes gràcies a tots perquè iniciatives com aquestes es puguin dur a terme amb tant d’èxit.

Miquel Gallardo Faura

27

PÀDEL

Equips Club Egara A part del brillant ascens a primera categoria en l’absolut de Catalunya per equips de l’equip A Masculí del qual parlàvem en l’anterior edició d’El Drac, també volem destacar el bon paper que estan fent els equips femenins de pàdel del Club en la Lliga Catalana.

L’equip Femení A, capitanejat per Cheles Marcet i Anna Brossa, estan en segona posició de segona categoria amb 23 punts.

28

L’equip B, capitanejat per Teresa Pintado i Neu Rodriguez, va cinquè en tercera categoria i amb 14 punts.

L’equip C, de la Glòria Astals i la Carmen Mas, també ocupa la cinquena posició en quarta categoria amb 16 punts.

Des d’aquí, felicitats pels resultats assolits i ànims, que encara queda molta competició de pàdel!

Lliga Social de Pàdel amb format nou: Spring Pàdel 2013

El passat 15 d’abril va començar el nou torneig social Spring Pàdel 2013, amb 88 socis-jugadors inscrits, que finalitzarà el proper dissabte 18 de maig amb la festa de la Secció.

Enguany hem volgut que el torneig sigui molt integrador, combinant-hi parelles de diferents equips i nivells per fer que les partides siguin més equilibrades i competitives.

El proper 18 de maig en disputarem les finals i, a la tarda i al vespre, se’n farà la clausura amb un torneig mixt i una festa sorpresa. Us hi esperem a tots.

Francesc Devant

29

30

31

HÍPICA

Estrena a la Lliga Catalana de Ponis L’equip de competició de ponis de l’Escola d’Hípica es va estrenar els dies 13 i 14 d’abril a la Lliga Catalana de Ponis 2013.

Va participar-hi en la seu de l’Hípica Can Calders de Sant Cugat del Vallès, en una de les convocatòries de la Lliga.

Des dels seus inicis, l’any 2010, la Lliga Catalana de Ponis està organitzada per la Federació Catalana d’Hípica i any rere any ha anat confirmant la seva evolució, tant en nombre de participants com en el nivell dels mateixos Quant als nostres alumnes, els resultats han estat brillants i l’execució de totes les sortides ha estat impecable.

Mariona Garcia amb Juliana du Bibal va ser la guanyadora de la prova de ponis D1 saltant 1,15m i fent un recorregut sense faltes.

Dos alumnes de l’Escola van participar en la categoria C3: Mariona Macià, muntant Sunny, va quedar en tercer lloc a la prova; i Irene Argelich,

32

muntant Miss Goopy, va quedar en sisè lloc en enderrocar un pal del recorregut.

En la categoria A2 teníem Ivan Moreno, muntant Pongo, que va aconseguir un quart lloc molt merescut.

En la prova social Marina Farrés, muntant Rodolfo Langostino, va quedar primera ex aequo de 45cm.

Podem assegurar que la participació de tot el nostre equip va ser un gran èxit, no només per els resultats, sinó també per la forma en què es varen realitzar totes les sortides. I el més important és que tothom, participants, professorat i pares varen passar un cap setmana ple d’alegria, germanor i molts nervis, amb un balanç final totalment positiu.

Només queda que felicitem tots els membres de l’equip per la seva serietat, determinació i actitud, així com pels resultats obtinguts, i els desitgem un camí ple d’èxits i alegries.

Katia Caubo vol saltar a Europa L’esport de competició és esforç, treball i constància. Per poder aconseguir els teus objectius s’ha de treballar dia a dia. En l’esport hípic no només comptem amb un atleta, sinó amb dos: el genet i el cavall. La preparació és dels dos i el binomi ha d’estar compenetrat al màxim per aconseguir bons recorreguts.

Fruit d’aquest esforç i constància és el que està aconseguint na Katia Caubo junt amb el seu entrenador, n’Oliver Singleton, amb la seves eugues Canturada i Royal Duchess. El principi va ser dur, sofrint diverses caigudes

i fins trencant-se el nas en una d’elles, però al final tot va arribant.

Aquesta Setmana Santa es va celebrar al club CES de València el Campionat d’Espanya de Salt d’Obstacles, en el qual na Katia va poder emportar-se una molt merescuda medalla d’argent en la categoria Juvenil, en la prova per equips formant part del de la Federació Catalana i muntant la seva euga Royal Duchess.

En la modalitat individual no es van poder endur cap medalla.

La seva actuació no va acabar amb èxit ja que en la cinquena

33

mànega van patir una caiguda.

El cap de setmana següent van participar en el concurs internacional Mediterranean Equestrian Tour, celebrat durant tres setmanes al Centre Eqüestre Oliva Nova.

Na Katia, muntant Cantunada, es va alçar amb la Copa a la prova de Juvenils, en una màniga a 1,40m plena de dificultats tècniques, sense haver d’arribar al desempat, ja que va ser l’únic binomi que va finalitzar la seva prova amb 0 punts.

Des del 18 al 21 d’abril es va celebrar al Club de Campo

HÍPICA

de Madrid un CSIO júnior (Concurs Hípic Internacional Júnior), certamen que engloba les categories Infantil, Juvenil i Jove Genet.

Na Katia Caubo va participar en aquest esdeveniment amb la seva euga Canturada i va ser la guanyadora del Gran Premi del CSIO de Juvenils del Club de Campo Villa de Madrid. Els grans premis d’Infantils i Joves Genets van tenir accent italià.

Na Katia va mantenir la regularitat amb Canturada al llarg de les tres jornades. Va disputar tres proves amb la filla de Canturo, saldant sense cap enderrocament cadascuna de les seves quatre sortides. Va acabar amb èxit la seva regularitat amb el triomf al Gran Premi, prova que es va caracteritzar pels pocs recorreguts sense faltes i que va guanyar en totalitzar un punt en el desempat.

El portuguès Tomás Matos va ser segon amb Vin Rouge, totalitzant tres punts del desempat. I tercer va ser el recent doble medalla al Campionat d’Espanya Juvenil, Francisco Caba.

Aquest triomf posa na Katia més a prop del seu objectiu, el Campionat d’Europa. Esperem que els seus nous concursos segueixin els passos dels últims campionats i d’aquesta manera pugui veure complert el seu somni: la competició continental.

El seu nou repte és el campionat que tindrà lloc el primer cap de setmana de maig, el Longines Global Champion Tour, al qual ha estat convidada.

Molta sort!

Fotos: Martin Hernandez Pareja

34

35

GOLF

36

Campionat Social El passat dissabte dia 20 vàrem celebrar la darrera prova del IX Campionat Social de Golf a les instal·lacions de Torremirona Golf.

L’estat del camp, immillorable, i la climatologia van permetre gaudir d’una jornada de golf magnífica.

Els guanyadors varen ser Pili Costa en handicap inferior i Sílvia Gimeno en handicap superior.

Santi Alavedra va guanyar la bola pròxima i el drive més llarg masculí va ser per a Carlos Ruiz i el femení per a Maria Cortés.

Finalment, ja podem felicitar els nous guanyadors del Campionat Social: Karina Herms en handicap inferior i Marta Torredemer en handicap superior.

Podeu veure tota la informació al blog de golf del Club Egara.

Jordi Prat

37

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Mulla’t, diverteix-te i aprèn aquest estiu amb nosaltres!

Vols que el teu fill es defensi en el medi aquàtic, aquest estiu? Que millori les seves habilitats per gaudir com mai a la piscina o a la platja? Vols aprendre a nedar o a millorar la teva tècnica en pocs dies?

I per últim, si tu ets l’interessat a iniciar-te o perfeccionar-te en el món més saludable que existeix, també hem pensat en tu!

No ho dubtis més i demana’n informació a la recepció del Club. I si en tens cap dubte pots trobar-me totes les tardes i nits a la nostra piscina!

Et garantim que en 18 classes el teu fill serà capaç d’assolir una autonomia suficient perquè no hagis de patir quan aneu a refrescar-vos aquest estiu.

Anima-t’hi!

Oriol Subinya, entrenador

Si ja sap nedar també et donem la possibilitat de millorar les seves habilitats a l’aigua d’una forma lúdica i motivadora.

38

SPINNING: practica ciclisme indoor Un dels grans avantatges del Ciclo Indoor és la pèrdua de moltes calories a cada sessió. Nogensmenys fer Ciclisme Indoor trenca amb la rutina diària i deixa de banda l’estrès i l’ansietat, augmenta l’autoestima de qui en practica, ja que et sents més en forma per dins i per fora.

Amb la pràctica habitual del Ciclisme Indoor s’obté:

• Augment de l’oxidació dels greixos.

• Augment del nombre de vasos sanguinis coronaris.

• Millora de la distribució de la sang i del seu retorn.

• Augment de el contingut d’oxigen arterial.

• Disminució del colesterol, triglicèrids, obesitat, de la pressió arterial.

Tot i que moltes persones pensen que en aquestes classes el treball se centra principalment en la part inferior del cos, les cames, es tracta d’un treball generalitzat que també exercita l’esquena, els abdominals i els braços. La constància i el treball progressiu són les claus per aconseguir resultats ràpids i més visibles:

• Deixa els glutis ferms.

• Disminueix el ritme cardíac.

• Disminueix la pressió arterial.

• Augmenta la musculació i tonifica.

Tant se val l’edat de qui el practica, cadascú pot adaptar les sessions al seu ritme, consultant abans amb el tècnic que la imparteix. El monitor marcarà les pautes per fer un bon treball sense realitzar un sobreesforç, i poder avançar progressivament.

Cada sessió de Ciclo Indoor dura aproximadament uns 45 minuts, començant amb una part d’escalfament per anar augmentant progressivament la intensitat de la sessió, anant a buscar el màxim rendiment de cada usuari perquè cadascú pugui assolir els objectius plantejats i planificats per l’instructor que guiarà la sessió. Posteriorment i de manera gradual es torna als nivells inicials de pulsacions, amb un pedaleig suau i pràcticament sense càrrega, per tal de finalitzar la sessió amb exercicis de flexibilitat dels grups musculars més actius, i sortir de la classe com nous.

Esperem que us animeu a assistir a les nostres sessions de Ciclo Indoor. Si us ho voleu passar d’allò més bé només heu de consultar l’horari d’activitats i buscar la sessió que més us convingui, per realitzar un entrenament molt complet i cremar força calories.

Animeu-vos-hi, us esperem a qualsevol de les classes que el Club us proposa!

Beatriz Tórtola Tècnica d’activitats dirigides Titulada oficial Keiser

39

PATINATGE

Participació ratllada a la Final Comarcal El passat dissabte 13 d’abril, al Pavelló Municipal de La Maurina de Terrassa, les patinadores del Club Egara van participar a la Final Comarcal de Patinatge Artístic organitzada pel Consell Esportiu del Vallès Occidental.

Tot i que era la primera vegada que algunes de les nenes anaven a una competició d’aquest esport, la jornada va ser tot un èxit, obtenint els següents resultats. Moltes felicitats a totes!

40

Alícia Lloveras Duran, 1a classificada Benjamí C Nora Dinarès Jordà, 1a classificada Prebenjamí Luana Gómez Sampaio, 2a classificada Prebenjamí Rosa Pujolà Coll, 3a classificada Prebenjamí Júlia Colominas Blanxart 3a classificada Aleví Jana Boada Castro 1a classificada Benjamí B Ariadna Sospedra 2a classificada Benjamí B

41

BRIDGE

Anima’t-hi!

La Secció de Bridge de l’Egara té uns 40 jugadors fixos que participen dels tornejos de l’antic joc de cartes del segle XVI. El seu origen és anglès, però en va fixar les normes un nord-americà mentre navegava en un creuer per davant de la costa de Panamà.

La normativització va fer que passés d’un simple entreteniment a un joc de competició, en què la memòria, la tàctica i l’enginy prenen un paper molt rellevant.

El bridge és una afició perfecta per a aquells que vulguin mantenir actives les neurones, un exercici indicat per a persones de qualsevol edat i que pot millorar les nostres activitats diàries. Però si no és per la ment, també pot ser per diversió. Les tertúlies, les cerimònies d’entrega de premis i els berenars són motius afegits per sumar-se al grup.

Tots aquells interessats poden contactar amb la M. Marta Martí, la responsable de la Secció, preguntant per ella a recepció. Si no heu jugat mai a bridge no us preocupeu, perquè hi ha la possibilitat de fer-ne unes classes introductòries per entendre la dinàmica del joc i, cadascú al seu ritme, anar pujant de nivell.

Aquest mes de març els jugadors habituals no han perdut el temps i han continuat amb les jugades classificatòries habituals. Les parelles que van quedar primeres, segones i terceres van rebre com a premi una mona de xocolata, ja que la cerimònia va coincidir amb les dates properes a Setmana Santa.

ELS GUANYADORS 1rs Roser Bosch – Jaume Torras, 63,67 2ns Glòria Sumalla – Marisa Calsina, 62,69 3rs Ana Gutés – Josefina Massó, 56,69

42

43

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

ARTUR ‘TITUS’ GISPERT

1 2 3 4 5 6 7 8

Vas començar amb hockey, però ara has canviat de pal i jugues a golf. Amb què et quedes?

A mi m’agraden gairebé tots els esports, i en practico uns quants, però el hockey ha estat, és i serà sempre el meu esport.

Què és pitjor, fallar un putt d’un metre per a birdie o perdre un derbi amb l’Atlètic?

Evidentment molt pitjor perdre un derbi, cosa que a mi malauradament em va passar més d’un cop.

A més, pare de l’Escola de Hockey. Prefereixes ser cadi o anar un dissabte amunt i avall.

Seguir els fills és sovint estressant però sempre gratificant, i al tenir-ne tres, t’has de multiplicar cada dissabte.

Com a jugador de hockey eres lateral esquerre. Carrilero o defensiu?

De mi deien que defensivament “no passava ni l’aire”, però el que més m’agradava era pujar la banda.

Què és més exigent, president de la Secció de Golf o jugador del primer equip de l’Egara?

Com a president tens la responsabilitat i la il·lusió que tot i tothom s’ho passi bé gaudint d’una activitat social, però el nivell d’exigència al primer equip és molt alt i un honor.

També ets aficionat a la BTT. Què és més satisfactori. Coronar el primer un port de muntanya o acabar sota el teu par?

Sens dubte fer una volta sota par, i molt difícil!

Què és més important. Un bon drive a golf o tenir un bon flic per sortir de darrere al hockey?

Amb una bona sortida de drive el forat és molt més fàcil, els flics ja els feien els meus companys, que en sabien més.

Vas tenir dos entrenadors importants al primer equip. El Timón Salvatella i el Pere Arch. Amb qui et quedes?

Collons, que difícil! El Timón va aportar un nivell d’exigència a l’equip que ens va fer sortir del pou de nou anys durs. Amb el Pere vaig estar-hi poc, em va repescar del 35 per al meu darrer any a DH, on vaig compartir equip amb el millor jugador del món! Un luxe d’equip i entrenador.

44

9

Pàdel o tennis?

Els jugadors dolents de tennis ens veureu més per la pista de pàdel!

10

T’agrada fer excursions per la muntanya, però passes els estius a l’Escala. Mar o muntanya? És que m’agrada tot! A l’estiu mar i a l’hivern muntanya.

11

Quedant-nos al mar. També sabem que et va navegar. A vela o a motor?

A vela! Es gaudeix molt més de la navegació, i és molt més exigent.

12

Metòdic, ordenat i un cul inquiet. Si has de desconnectar prefereixes marxar a l’Escala a mirar el mar o et quedes amb pujar a l’Egara a fer-hi tot el que puguis?

Per desconnectar, a l’Escala. És bo canviar l’escenari de tant en tant.

13

A casa tu ets l’únic culer. Ho tens acceptat o hi ha discussions futboleres?

Jo sóc culer, però, malgrat els periquitos, una mica espanyolista. Els meus fills espero que també siguin respectuosos amb el Barça.

14

Apassionat del motor. F1 o Mundial de Motociclisme?

Motos! El pilot n’és el 50%, als cotxes el 10%.

15

I quedant-nos a les motos: Márquez o Spencer?

T’han informat bé! El que vam veure amb el Freddie Spencer, que guanyava a 250, baixava de la moto, i guanyava a 500, no ho tornarem a veure. El Márquez guanyarà molts títols, és un fora sèrie.

Ferran Martínez

45

LA VEU DEL DRAC

LA BÚSTIA

Iniciativa Mamis Ratllades

Egara 35, Campions de la DHB

L’equip de les mares de l’Egara s’està consolidant

A molts no us conec, som de generacions

com una de les iniciatives més rellevants al Club dels darrers temps. La proposta va començar amb l’empenta de la Karina Herms i la Valeria Capurro que de seguida van engrescar un bon nombre

diferents, a alguns sí que en tinc la sort. Us segueixo des del racó de la grada que hi sota la terrassa. I què veig? Quan teniu possessió ho feu molt fàcil, molta generositat, Si vols que el teu anunci surti publicat a El amb moltes passades i moltaamb mobilitat Drac pots posar-te en contacte l’equipi al definal

de sòcies. L’objectiu primer, la creació d’un equip de hockey, ja estava aconseguit. Després, amb la disputa de partits davant de diversos rivals d’altres clubs catalans, el projecte Mamis ratllades va créixer. Els primers dies maig el torneig

molts agols.

Node hi drac@egara.es veig figures, encara que redacció través segurament en teniu, però, la veritat tampoc en trobo a faltar. El vostre plus, segur que ja ho sabeu, no passa pel joc individual, al

internacional de mares ha estat un esdeveniment al Club, amb equips de diferents països i implicant bona part de la massa social ratllada.

contrari, passa per jugar com el que sou, un gran equip.

En defensa, amb perdó de l’expressió, que no és meva sinó d’un bon amic que està amb mi

Sens dubte la vocació de l’Egara es veu reflectida

al racó que em diu: “has vist aquest nanos,

en les Mamis ratllades. Innovació, atreviment,

hi van com gossos”. I és cert. Quan defenseu

ganes de conèixer i ser coneguts. El seu impacte

feu por als rivals i ens feu vibrar als que ens

ha estat doble, com el de les bones iniciatives: de

agrada el hockey. Màxima intensitat del

cara endins ha cohesionat encara més el Club; de

primer a l’últim, pressió des de davant fins

cara enfora l’empenta ha fet que l’Entitat hagi

a la defensa i qui no vulgui estopa que no

rebut els elogis de diferents institucions pel seu

aguanti la bola. I si teniu dubtes, a la banda

caràcter participatiu i valent.

teniu dos tècnics que d’això en saben un munt.

Des d’El Drac volem felicitar l’organització del

Agraïments pel hockey que ens heu regalat,

festival, agraint-li la projecció del Club i animant

amb moments inoblidables –inclòs un 9 a

la resta d’associats a seguir-ne l’estela. L’Egara

1 als grocs–, felicitats a tots pel títol però

sempre s’ha destacat per l’impuls d’iniciatives

sobretot per l’orgull amb què vestiu la

innovadores i estem segurs que la de les mamis

Ratllada.

ratllades no serà l’última.

Força Egara, Força 35.

Equip de redacció

Pere Mora

Escriu-nos a drac@egara.es

46

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

50, diccionari ratllat IX Monitor-camàlic: Monitor de naturalesa dòcil i taujana, que durant l’entrenament té una relació íntima amb els cons: els va a buscar a la caseta del material a l’inici, els col·loca allà on li manen del camp al llarg de la sessió i els recull i els torna a guardar a la caseta del material al final de la instrucció. A vegades fins i tot li demanen que actuï com a con, tasca que l’omple de joia i de pilotades. El monitor-camàlic mai no duu ulleres de sol i sempre va uniformat amb el xandall del patrocinador de l’Escola. La canalla li pren el número constantment, a alguns pares els cau bé i uns altres –els que més– el troben insofrible.

Monitor-que-ho-veu-clar: Monitor de tarannà messiànic i obstinat, que durant l’entrenament es dedica a indicar al monitor-camàlic quan ha d’anar a buscar els cons, on els ha de posar i quan els ha de tornar al lloc d’on els havia tret. També al monitor camàlic, a qui necessita i menysprea a parts desiguals, li diu sovint “posa’t aquí i no et moguis”. El monitor-que-ho-veu-clar duu sempre ulleres de sol i va abillat amb xandalls diversos, però mai amb l’uniforme del patrocinador. Tant li fa que la canalla, en general, li faci cas: només li interessen uns quants, els bons. Als pares dels nanos que juguen bé els explica les possibles seus dels Jocs Olímpics a quinze anys vista; la resta de pares no existeixen.

Monitor-queixa: Monitor de caràcter apocalíptic i derrotat, la tasca del qual consisteix a animar, sense defalliments, els esforços tant del monitor-camàlic com del monitor-que-ho-veu-clar: “Aquests nanos no et fan cas, que no ho veus?”; o bé “a aquests altres no els agrada el hockey, que els papis els apuntin a tennis”. Alhora el monitor-queixa malda perquè l’harmonia entre els seus companys triomfi: “Mai et deixa muntar un exercici, te n’adones?”. El monitor-queixa un dia duu ulleres de sol, un altre no. Afirma que a ell no li han donat l’uniforme del patrocinador i que no li agraden ni la canalla que ve a entrenar ni els seus pares.

Pere Ejarque

EL DRAC Equip de redacció:

Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia

CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es

47