El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 104 ABRIL’13
SUMARI
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
8
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
10
RATLLATS PEL MÓN
12
HOCKEY
22
TENNIS
24
PÀDEL
26
GOLF
28
FITNESS
29
PATINATGE
30
OUTDOOR
33
LA TRAVESSA DEL DRAC
34
LA VEU DEL DRAC
34
LA BÚSTIA
35
EL POLLASTRE
EDITORIAL Reflexions sobre el present i el futur Ocupats socis i lectors, alguns de vosaltres ja em
seguint la trajectòria dels seus petits, les generacions
coneixeu i altres no, a aquests últims us confesso que
de famílies dedicades a cridar endavant ben fort, el
no us perdeu gran cosa.
suport de tots, la confiança mútua… no vull obrir els ulls, però suant segueixo pujant, sent conscient de
El nou Drac m’ha donat la oportunitat d’escriure
l’esforç de tots, d’aquesta fastigosa crisi sense llum,
quatre ratlles (sempre blaves) i voldria amb aquestes
de l’atur, de la gent que no ens pot seguir per poder
paraules construir una referència per al present i el
sobreviure, a aquests últims tampoc els podem fallar. I
futur del nostre Club.
reflexiono i penso que ara més que mai hem de posar la nostra imaginació al servei de tots, humilitat per
Fa uns anys varem començar una feina de seguiment,
sobre la supèrbia, alegria contra tristesa, generositat
control i negociació a causa de la fallida concursal de
vers la mancança, a la fatiga ànims, il·luminar la foscor,
Fitnessalut.
mostrar transparència i tenacitat, molta tenacitat, si caiem aixecar-nos, aprendre a no odiar i a estimar
En termes alpinistes el cim és molt a prop, som a
més… I ara em tornen al cap les paraules d’aquell
l’últim camp nou i hem començat de matinada i
que va morir a les muntanyes de Bolívia, “si voy hacia
amb molt fred la rampa final, alguns amb oxigen,
delante, aplaudidme, si me paro, empujadme, si
d’altres amb més empenta, però Club i bancs pugem
retrocedo mat…”.
amunt! El clima no hi ajuda, hi ha prediccions de tempestes i allaus, i tots i cada un dels participants
Avui els temps son èpics i estic segur que el Club Egara
ens fem preguntes inconfessables per després prendre
no fallarà, som sempre un munt d’ànimes positives
decisions sobre el futur. Fent un exercici de sinceritat
sumant i sumant i sempre trobarem solucions.
jo us explicaré les meves en aquest moment. Un xerpa de sobte m’avisa que tan sols queden cent En primer lloc recordo que el meu pare, citant a
metres i faig un crit d’alegria, però torno de cop a la
Wiston Churchill, sempre deia: “El moment és gran,
realitat quan em diu que la baixada serà més dura,
però i els homes? Seran petits o seran grans també?”.
sense bancs, sense cordes, sense ajuda externa…
Segueixo pujant i de sobte veig clar que tocarem el
A la merda! També baixarem i, a més, guanyarem
cim! Tanco els ulls i recordo les persones que han fet
l’Atlètic.
de la nostra Entitat un club de prestigi, la il·lusió dels nens amb sticks, amb raquetes… la il·lusió dels pares
Vicenç Ruiz, aquell qui diuen ser Vicepresident Econòmic
3
UN CAFÈ AMB
“Necessitem més empresa, de sectors més nous i, a poder ser, internacionalitzada”
MARIÀ GALÍ Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua -el 22 de març-, El Drac entrevista a Marià Galí i Segués, president i director general d’Aigües de Terrassa, coneguda popularment com “la Mina”. Aquest soci egarista de tracte amabilíssim i parlar reflexiu també és el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, i vicepresident de l’ASAC (Agrupació d’Empreses de Serveis d’Aigües de Catalunya). Per si no en té prou, no va dubtar en assumir una altra notable responsabilitat: és el delegat del Cadet A de l’Escola de Hockey, equip que té de capità el seu fill Joan. Aquesta tasca li ve impedint participar amb l’assiduïtat de sempre en els tornejos de la Secció de Golf, però no dubta a agafar la bossa de pals quan les seves obligacions el deixen escapar-se a la Cerdanya, on gaudeix de la seva passió per la muntanya.
Ets home d’empresa i d’aigües, així que la primera és ben transparent: el món s’enfonsa? No, tot i que hi ha algunes zones amb situacions difícils. Tenim un greu problema econòmic-financer, especialment a Europa i fruit que hem estirat més el braç que la màniga. I ho estem pagant. Ens portarà anys, però hi ha indicis de que es poden començar a atacar els problemes. Al nostre país, el principal és l’atur. Sobretot el juvenil. Si escoltes els economistes d’aquí, sembla que el jovent només tingui l’opció de fer la maleta. Tant l’atur juvenil com el general són exageradament alts i encara hi ha una dinàmica de destrucció de llocs de treball. L’últim decret del govern preveu mesures per incentivar l’ocupació de menors de 30 anys. Esperem que tinguin èxit i siguin el primer pas per resoldre aquest problema, tot i que tardarem anys a poder tenir índexs d’atur raonables. Una empresa amb 171 anys de servei al ciutadà ha viscut èpoques de tot tipus. Cap amb les dificultats actuals? És difícil d’assegurar, però sí que podem afirmar que en els més de 30 anys de democràcia mai hem
4
viscut una etapa tan greu. Hi ha massa famílies que no poden pagar la factura de l’aigua, que ens demanen ajornaments o fraccionaments... Tant és així que de comú acord amb l’Ajuntament hem instituït una tarifa social per als més necessitats. En què consisteix aquesta tarifa? En descomptes rellevants sobre la quota de servei, que és la part fixa de la factura de l’aigua. Sempre hem mirat d’ajudar les famílies, com amb d’altres mesures per no perjudicar a les nombroses. Amb aquest contacte diari amb la ciutat, detectes que el problema és de poc desenvolupament empresarial o merament social ja? Tots dos, que van de la mà. A major activitat econòmica, menor atur; i a l’inversa. Terrassa té un avantatge respecte d’altres crisis. Ara té un teixit empresarial molt més diversificat, que s’ha de potenciar encara més. No podem tornar a tenir una Terrassa només del tèxtil o de la construcció, vaja. El tèxtil ha estat el sector que més ha fet per a la ciutat en l’últim segle, i el sector immobiliari ha liderat el desenvolupament urbanístic més important. Però les circumstàncies han fet que perdin pes.
En Marià convida El Drac a un cafè a la seu d’Aigües de Terrassa (carrer de la Societat, 26). Refrescs cortesia de l’entrevistat.
Quina gran figura, la dels delegats! Farmaciola amunt, actes avall... Vaig començar de sub-delegat, ajudant al Josep Clapés. I des de fa un parell d’anys, coincidint amb el canvi de categoria dels nanos, sóc el delegat del Cadet A. Ho faig encantat. Vivint-la des de dins, com creus que funciona la nostra Escola? Al club, es treballa molt bé a la base. Això és indubtable. I la prova és que segueixen sortint promocions de jugadors i jugadores que arriben a l’elit. En el hockey formatiu, els pares fan massa de pares? Una miqueta sí. No podem deixar de ser pares que busquem el millor pels nostres fills. Mirem de protegir-los, i a vegades els hi veiem més virtuts esportives de les que potser realment tenen... és normal!
Què cal fer, doncs? Cal transformar i diversificar l’activitat econòmica. No és fàcil arreu, tampoc a Terrassa. Necessitem més empresa, de sectors més nous i, a poder ser, internacionalitzada; ja sigui perquè ven a l’exterior o perquè hi tingui centres de producció, representació o distribució. Per transformació, la que va portar la revolució industrial, que va apuntalar un sistema poc discutit fins fa poc temps. Ve ara una revolució social que portarà també un gran canvi? T’haig de dir que sí. El que no sabem és fins a on ni quan arribarà aquest canvi substancial. La major democratització a tots nivells, a través de la promoció de drets per part de declaracions polítiques de tot ordre, ha fet que ja es vegi en diversos àmbits. Però cal posar-ho en concordança amb la realitat econòmica. En la història de la humanitat, sempre
s’ha fet una passa enrere i dues endavant. Canviant de terç, com valores la col·laboració de la Fundació Mina amb les escoles dels clubs de Hockey per Terrassa? Molt positivament. Fundació Mina sempre dóna suport a les activitats eminentment terrassenques. El hockey ho és i, especialment en temps difícils i dins de les nostres possibilitats, creiem que hem d’estar al costat de les escoles i les seves famílies.
L’Egara no és aliè a les dificultats de l’entorn. Com a gestor, com creus que es pot assegurar la viabilitat dels clubs sense afany de lucre? En la gestió, hem de tendir a la professionalització, tot i que hi pugui haver una certa imatge pejorativa d’aquest aspecte. Això és fàcil de dir, però difícil de fer per la falta de recursos econòmics. Per aconseguirlos, ara que el club torna tenir la gestió pròpia, cal incidir en fer créixer la massa social. Potser en detriment del club històric de 40 ó 50 famílies, però necessitem més socis per seguir endavant.
Pràcticament no hem dit la paraula crisi en tota l’entrevista... Convé deixar de dir-la. Anar-nos-en oblidant tot el que puguem. S’està Desvetlla’ns un misteri: amb totes produint un inici d’un cert tomb. Hem les teves ocupacions, com t’ho fas de confiar-hi, treballar-hi tots, i ser per tenir temps per fer de delegat optimistes. a l’Escola? És una bona distracció que m’he Més clar que l’aigua. buscat...! Per la meva manera de Això mateix! ser, m’agrada implicar-me allà on Xavi Salvatella i Mestres sóc. Al tenir-hi el meu fill jugant Foto: Rafa Martín i si el director de l’Escola de Hockey, en Joan Comerma, t’ho demana, has de dir que sí.
5
CLUB
El web del Club estrena nova imatge El lloc web oficial www.egara.cat ha renovat la
nostres equips, així com fa més visible el suport
seva imatge. Aprofitant el canvi, s’ha potenciat
dels diferents patrocinadors del Club i de les seves
la presència d’informació de totes les seccions del
seccions. També en la seva pàgina inicial tots els
Club, que estaran a l’abast del soci només fent
visitants podran descarregar-hi el butlletí El Drac
un clic. El web, dissenyat per ADIR, ha simplificat
corresponent al mes en curs.
l’accés i la navegabilitat als seus continguts i els socis podran consultar-hi els horaris i la informació
Gaudeix del nou web del Club i informa’t de tot el
de les competicions esportives i de les activitats
que passa a l’Egara!
que s’organitzin al Pla del Bon Aire. A més, seguirà enllaçant amb tots els webs oficials dels organismes
Equip de redacció
que publiquen els resultats i les classificacions dels
6
7
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Ja ha tornat a passar un mes, el temps passa volant
Primer va néixer el CD Terrassa, després l’Egara HC,
i ens tornem a reunir amb el Cesc.
després l’Atlètic Terrassa HC i finalment el Línia 22,
Entusiasta com sempre em diu: “Jaume, aquesta
i que malgrat les dificultats que sempre hi ha hagut
setmana m’agradaria parlar del paper d’equips
han arribat al dia d’avui essent un excel·lent planter
menys coneguts actualment, però que també han
de jugadors i jugadores,
tingut i alguns tornen a tenir rellevància en el
seleccionadors, etc.
nostre esport”.
Permeteu-me també que en el grup de terrassencs
“Per una banda apareixen nous equips, però per
hi inclogui els nostres veïns del Matadepera HC,
l’altra sempre m’ha costat entendre com altres
perquè és com el nostre cosí hockeístic.
clubs de ciutats importants han deixat d’existir”
Si ens preguntem per què a Terrassa ha arrelat tant
“Demano perdó per endavant, perquè en citar-ne
l’hoquei, jo crec que la resposta és doble:
alguns no en mencionaré d’altres que també van
D’una part el sentiment que ha passat de pares/
ser importants”
mares a fills/es i amics/gues.
“Entre ells, com possiblement més antic el RCD
D’altra part la competència. El meu bon amic
Espanyol de Barcelona, el Junior de Madrid, el Club
Jaume Comerma i Pons solia dir que competència
de Campo de Vigo, Amaika de Sant Sebastian, el
vol dir esforç en allò al que un altre també aspira,
GEEG de Girona, El Sabadell HC, Manresa HC, etc.
sempre en la sana confrontació. Si això es tradueix
Tarragona també ho va intentar i és una llàstima
en enveja, els efectes són totalment contraris.
que no hagin continuat en el hockey.
Aquestes són les paraules del meu amic Jaume però
Remarcable és en canvi l’Iluro de Mataró que, essent
que jo, com ja escrivia en aquest mateix racó fa 2
un Club molt antic, havien deixat de practicar-lo i
mesos, comparteixo plenament.”
ara fa uns anys van reprendre l’activitat hockeística,
Gràcies, Cesc, un cop més has demostrat que amb
i que, a criteri dels que escrivim aquest article, estan
tu el hockey, fins i tot aquell que ja no hi és, segueix
fent una tasca molt bona i entusiasta. Felicitats a
viu i present.
tots els del Maresme per aquesta activitat! Terrassa, en canvi, sempre ha estat un cas especial.
8
àrbitres, federatius,
Jaume Riera i Cesc Llongueras Foto: Rafa Martín
Vols publicitar-te a El Drac? Si vols que el teu anunci surti publicat a El Drac pots posar-te en contacte amb l’equip de redacció a través de drac@egara.es
9
RATLLATS PEL MÓN
Marta Martín
10
Estic tornant amb tren cap a casa i a fora tot està nevat. Al principi és una cosa que fa gràcia i tot, però al cap d’uns dies n’acabes una mica fins als nassos. Vinc de passar uns dies a Munic, on en aquesta època de l’any s’hi celebra la Starkbierfest. El concepte és el mateix que el de l’Oktoberfest, però a petita escala: es tracta de la festa de la cervesa. Preparen una nau plena de taules llargues i bancs per compartir entre tothom i una banda es dedica a tocar les típiques cançons d’aquestes festes i altres que estiguin de moda (que no falti l’ai se eu te pego). Després d’uns mesos aquí t’adones que tot el que els alemanys poden ser o semblar (freds, distants, tancats...) queda enrere quan es passa l’entrada de la Starkbierfest. Allà es troben en su salsa. I qui diu aquesta festa en diu qualsevol que impliqui unes cerveses de litre i taules gegants on s’ajunten a xerrar amb qui sigui que s’hi assegui, ja a les festes majors o als Biergarten. Conforme passen les hores i l’alcohol es va deixant notar tothom acaba dempeus sobre els bancs i taules al ritme de la banda. Només us diré que el pavelló sencer va acabar cantant i ballant al ritme de la cançó “Que viva España”, si m’ho diuen no m’ho crec. Tornant al tema, no només he vingut a Alemanya per les festes de la cervesa, sinó que l’estiu passat
vaig decidir agafar les maletes i venirhi a fer el projecte de final de carrera. Sempre m’agrada tenir nous reptes que em motivin i trencar amb la monotonia que de mica en mica noto que m’ofega. Em vaig decantar per venir a Darmstadt perquè és una ciutat petita que et pot oferir tot el que necessites per a un Erasmus. A vint minuts d’aquí tenim l’aeroport de Frankfurt i per desplaçar-te per la ciutat pots anar a tot arreu a peu. Es tracta d’una ciutat universitària (vaja, molt universitària, a la meva residència som 950 estudiants i la ciutat compta amb 4 o 5 residències més) on ens reunim molts estudiants d’arreu del món i la universitat té gran prestigi (diuen que en el camp d’enginyeria mecànica està entre les tres millors d’Alemanya). Per què Alemanya? Doncs per la mateixa raó per la qual molta gent està emigrant: tal i com estan les coses a casa i veient el panorama vaig veure que després d’anys dedicant-me únicament als estudis i al hockey era l’hora de formar-me a nivell d’idiomes i preparar-me per a l’entrada al món laboral. Aquí si ets enginyer tens moltes possibilitats de trobar una bona feina i tenir una bona qualitat de vida (això sí, primer assoleix un bon nivell d’alemany, que tampoc regalen res). Per acabar, dir que el món a vegades és molt petit; aquí he coincidit amb un altre ratllat, en Fran Mengíbar, que està fent un Erasmus d’arquitectura. Us enviem records a tots. Per la meva banda, avui és diumenge i espero amb candaletes que arribi el vespre, ja que és el moment de fer Skype amb els pares, que em posin al dia del Club i de com han anat els partits. Cuideu-vos i visca l’Egara! Marta Martín
11
HOCKEY
DHMA: Un tour per l’(H)armonia Ha arribat el gran dia, el dia assenyalat per tot
de desodorant a les aixelles i cap al sopar. Tot està
ratllat i ratllada, aquella nit en què tothom vol
llest: nominats nerviosos, vi a 30 graus a taula, un
ser-hi per demostrar la seva vàlua fora del camp.
canaló, una buti de l’Aldi i, per fi, la fi del discurs del
Acabem l’entrenament a les 20h, dutxa per a alguns,
president de la secció. Això significa que comença lo
duchaja per a altres i els més intrèpids una mica
bo. Passades unes hores, tot està al seu lloc. Si vas a
12
la barra propera a la cuina et trobes
i en Billy se’n va cap a Vacarisses
abismal, ja només li queda el porter,
un cercle de cuiners, cambrers i caps
que el Tim ja té gana. Amb la festa
però abans d’entrar a l’àrea gira el
de sala escoltant anècdotes d’en
ja quasi acabada, el mAmat reunit
cap a la grada i creua una mirada
Gomines Carrey. Si t’endinses dins
amb Toni Mata i Sasa muntant la
de complicitat amb el seu germà i
la cuina trobes en Hulk aixecant
festa de final de temporada i en
nebots que tenen els ulls brillants i
barrils amb el Michail i en Maverick
Pacho fotent-se el seu 17è piti de la
van tintats de blanc-i-blau i, ara sí,
apostant per la victòria romanesa.
nit s’obren les llums del Camp 1, el
és el moment, es col·loca la bola al
Si t’aproximes cap a la pista de ball
murmuri i rumors comencen a omplir
revés, l’empalma com mai ho ha fet
et trobes en Pastanaga fotent uns
la sala, tothom sorprès va cap a fora
i la bola es cola per tot l’escaire. Pip-
bailoteos amb l’equip de 2a femení
a veure què passa i sí, es confirma el
pip-piiiip. Final! Campiooooons!
i les mamis i el Baguette amb un
rumor, en Lupes amb el buff al cap,
Sí Lupes, tots hi confiem. Tard o
grup de noies per demostrar qui és
samarreta sense mànigues i un parell
d’hora acabarà fent-se realitat.
el que mana al Pla del Bon Aire. I
de Kokaboorras segueix practicant
Per motius de privacitat s’han obviat
evidentment, en Rafa fent fotos
el “seu gol somiat”. De ben segur
els noms reals dels personatges aquí
de tot el que succeeix per arribar
que molts de vosaltres ja sabeu quin
representats. Si coneixeu bé l’Egara
als 150 likes, 2.000 visions i arribar
gol és, però per si de cas us l’explico:
DHM no us serà difícil posar cara a
als 500 seguidors al Facebook de
Pròrroga amb gol d’or en el tercer
cadascun d’ells. Si els voleu saber,
l’equip, mentre en JB amb cola està
partit de la final del play-off, Egara-
feu un post a la nostra pàgina de
enganxat al Twitter. A la que la nit
Athc, el camp ple a vessar (com tots
Facebook, i us els enviarem per
avança, en Croqueta comença a
els partits d’aquesta temporada,
missatge privat.
perdre els papers i apreta a totes les
vaja), saquen de fons els grocs i
Cert,clar i breu.
germanes dels companys d’equip,
ell s’anticipa al seu rival creant un
en Pecto segueix el seu particular
1x1 a quart de camp, l’encara i el
Parkineo amb la joventut ratllada
sobrepassa amb una superioritat
13
Peter d’or, plata i bronze
HOCKEY
DHF: Carla Mercadé marxa a Austràlia Amb la Lliga gairebé acabada i la mirada de l’equip a la Copa de la Reina, volem dedicar aquest número a una companya molt especial. Recent guanyadora de l’(H)armonia de plata, la Carla Mercadé és a punt d’embarcar-se en una nova aventura a l’altra punta de món. Una vegada llicenciada en dret, explica’ns com has anat compaginant la teva carrera i el hockey durant aquests anys. Ha! ha! ha! Crec que no hi ha cap secret! Bàsicament organitzant-me molt, dormint poc i, sobretot, amb molta il·lusió. Aquesta temporada l’equip ha patit molts alts i baixos. Quins creus que són els nostres punts forts? En què podem millorar? Que l’equip hagi patit alts i baixos és normal, ha sigut un any amb molts canvis i adaptar-s’hi no és fàcil. De totes formes crec que l’equip té molts punts forts i per això no serà difícil millorar... El que s’ha de fer per aconseguir-ho queda entre nosaltres! No ens podràs acompanyar a la Copa de la Reina. Tot i així, quin paper podem esperar-ne, de l’equip? La veritat és que no sé quin serà el paper de l’equip, però us puc assegurar que en podeu esperar molt. Jo n’espero moltíssim: és el meu equip, les meves amigues, algunes la meva família. De fet, després de la temporada passada, si no fos per elles i per tot el que m’aporta el grup crec que ja hauria penjat l’stick. No em puc permetre deixar de creure en un grup que estimo tant! Tot i així, m’agradaria dir, encara que la majoria ja ho saben, que aconseguir la Copa està a les seves mans, així que: deixeu de costat tot el que no sigui important, creieu en vosaltres, aprofiteu aquest mes per posar-vos a tope físicament, sigueu més amigues i més grup que mai i no pareu de córrer, perquè vosaltres sou les que esteu al camp. La il·lusió, el cor i l’orgull ja els teniu! Ah, i la resta de ratllats aneu a animar-les!
14
La teva implicació amb l’Escola i els fupis farà que les teves nenes et trobin molt a faltar! Què te n’endús? De les meves cuquis i els fupis només puc emportar-me’n coses bones, i molt bones per cert! El carinyo que et donen tant uns com les altres val or. A més, aquest any he tingut la sort d’entrenar unes nenes genials, tant dins com fora el camp. I
que era el moment de centrarme a millorar-lo. I què millor que anar a Austràlia? Espero conèixer-hi gent nova, l’idioma, llocs diferents, espavilar-me... En fi, viure una experiència... I si a sobre trobo un surfista o un caçador de cocodrils estaré més que encantada!
quan dic que són genials preneuvos-ho seriosament, perquè aquestes petites saben el que es fan i a què juguen, en sentireu a parlar, d’elles. Aprofito per dirlos que les enyoraré molt, molt, i que s’han guanyat el coala de peluix que m’han demanat que els porti. Així que Blanqui, Julieta, Carlita, Sofi, Mar, Berta, Judith Ventayol i Mariona tindreu la vostra mascota, però amb una condició: no deixeu que us entreni ningú que no sigui la Carol, que així quan torni em podré ajuntar amb ella per seguir guanyant lliguetes amb vosaltres!
Una manta elèctrica, l’estelada, la camisa de l’Egara, un fuet o dos... I una mica de sorra de Torredembarra.
Com vas decidir emprendre aquesta viatge tan llarg? Què esperes trobar-hi? Algun surfista australià? Vaig decidir marxar perquè la branca que més m’agrada del dret és la internacional, així que m’encantaria dedicar-m’hi. Però evidentment que per fer-ho haig de saber idiomes i el meu anglès no és molt bo... Tenia mig any lliure i vaig creure
Digues cinc coses que segur que posaràs a la maleta.
Abans que marxis, unes preguntes ràpides per saber més coses de tu: Peli preferida: Moltes, però Quiéreme si te atreves m’encanta. Numero de la sort: 18. Menjar preferit: Els macarrons de la meva mami, gratinats! Llibre que llegeixes actualment: La vacant imprevista, J. K. Rowling. Una cançó: You are the one I want, versionada per Angus & Julia Stone. Dia preferit de la setmana: Dijous. Un record de hockey: En tinc molts, però l’any 2005, a juvenils, va ser increïble. Un lloc on desconnectar: TDB PARADISE (Torredembarra). Si poguessis escollir-ho, amb qui dormiries en els viatges d’equip? Amb la Lluvi!
15
Quina és la teva relació amb les altres davanteres de l’equip? Boníssima, tenim un nom i tot: El Gremio. El va posar la Lau! I la veritat és que ens portem súper bé, són moltes hores juntes; exercicis, entrenaments, reunions... I això hi fa molt. Arriba El Gremio, us trobaré molt, però molt a faltar. Quin és el gol més important que has marcat amb la ratllada? Amb les juvenils, l’any 2005, jugàvem contra el Júnior i havíem de guanyar per quedar campiones de Catalunya! I, encara que sembli mentida, ja que ara marco un cop per any, vaig fer el 2 a 1 i vam guanyar la lliga. Molt guai! Quin és el partit més emocionant que recordes? La final del Campionat d’Espanya de Sala del 2006. Anàvem 1 a 1 també contra el Júnior i quedava un minut per acabar el partit. La Caste li va passar a la Marta Martín, la Marta a la Mariona Alujes, la Mariona a mi, jo a la Lluvi i la Lluvi va marcar! Va ser la jugada perfecta de sala... Passades ràpides a un toc i goool, va molar massa i va ser molt emocionant! Moltes gràcies, Carleta! L’equip et desitja tota la sort del món. Et trobarem a faltar! Carola Salvatella Fotos: Rafa Martín
HOCKEY
DHMB: Victòria en el derbi de filials En primer lloc i en nom de tot
tothom sap el Joaquin ha estat
el primer partit no va sortir com
l’equip m’agradaria felicitar un
una persona molt important pel
esperàvem. L’endemà del sopar
cop més el nostre estimat cap
35 en els darrers anys. Moltes
de l’(h)armonia estàvem citats
d’equip, el Joaquin Broto, per
felicitats i moltes gràcies per tot
a les 9 del matí al Don Cándido
l’(h)armonia d’or que va rebre
el que fas, Joaquin!
per agafar el bus cap a València.
a principis de març. És un premi
Pel que fa a la competició, per fi
La nit anterior va passar factura
totalment merescut i que va fer
va tornar la Lliga d’herba. Tot i les
a més d’un i el trajecte es va fer
molt feliç tot l’equip, ja que com
ganes que teníem de competir,
força pesat.
16
El partit va començar bé, amb el 35
guanyava el clàssic de Lliga al
Vallès qui es va avançar poc abans
dominant la situació i avançant-
Barça. Per als culers de l’equip el
del descans. A la segona vàrem
nos en el marcador a mitjans de
dia va ser per oblidar.
millorar bastant el nostre joc i
la primera meitat. El gol a favor
La derrota a València, tot i no
en un període de menys de 10
va fer que ens relaxéssim i, en dos
tenir efectes en la classificació, va
minuts vam aconseguir remuntar
contraatacs, els valencians van
ser un toc d’atenció important i va
el partit amb tres gols, obra de
capgirar el marcador abans de la
fer que l’equip es posés les piles
Nacho Prat, Pep Codina de penal
mitja part. En la segona meitat
de cara al derbi contra el Vallès,
córner i Josep Duran. Amb el
vàrem sortir disposats a empatar
corresponent a l’última jornada
temps gairebé acabat, el Vallès va
el partit i malgrat disposar de
de la primera fase.
reduir distàncies, però la victòria
moltes i bones ocasions, van
Així, després d’una bona setmana
era ja ratllada.
tornar a ser els locals els que
d’entrenaments, arribàvem a Can
Els triomf a Can Salas va fer que
van encertar de cara porteria i
Salas buscant una victòria que ens
acabéssim
van col·locar un excessiu 4 a 1 al
permetés acabar líders la primera
grup i passéssim a la segona fase
marcador. A cinc minuts del final
fase i obrir forat respecte al
amb 7 punts i líders, amb un punt
vam retallar distàncies, però ja no
Pedralbes i al mateix Vallès.
d’avantatge respecte el Sardinero.
hi va haver temps per a més.
Encara amb el 9 a 1 de la primera
Res més fins el moment, el proper
Amb la derrota, la tornada encara
volta en la memòria, sabíem
partit del 35 serà el 6 d’abril,
va ser una mica més dura i l’únic
que
molt
quan estrenarem la segona fase
que va tenir motius per estar una
forts buscant la revenja. I així va
a Madrid visitant la Real Sociedad
content va ser l’Edu Quemada: a
ser. La primera part va ser molt
1927, el filial del Club de Campo.
la mateixa hora que jugàvem el
igualada, amb clares ocasions
nostre partit a València, el Madrid
pels dos equips, però va ser el
els
grocs
sortirien
primers
del
nostre
Marc Salvatella Fotos: Rafa Martín
17
HOCKEY
ESCOLA Egara Femení Benjamí 5x5 GB
L’equip Egara Femení Benjamí 5x5 GB s’ha proclamat campió de la Copa Federació, finalitzant la seva participació només amb una derrota i la resta de partits guanyats, amb un balanç de 48 gols a favor i 13 en contra. Les integrants de l’equip són Elena Belmonte, Anna Carreras, Montse Estivill, Mariona Perarnau, Júlia Fernández, Carolina Cánivas, Maria Lucia, Carla Alavedra, Mar Clapés, Berta Muñoz, Blanca López i Sofia Keenan, les entrenadores són Carla Mercadé i Carlota Salvatella i la delegada Esther Monfort.
Egara Femení Benjamí 3x3 GA L’equip Egara Femení Benjamí 3x3 s’ha proclamat campió de la Copa Federació. La seva actuació ha esta espectacular, guanyant els cinc partits del campionat amb un balanç de 18 gols a favor i zero en contra. Aquest títol és el segon que assoleixen aquesta temporada després de conquerir la Copa Catalunya. L’equip entrenat per la Carla Mercadé i amb el Ramon Clapés de delegat, està integrat per les següents jugadores: Carla Alavedra, Sofia Keenan, Mar Clapés, Júlia Fernández, Blanca López i Berta Muñoz.
18
Representació ratllada al Campionat d’Espanya autonòmic sub-16 El primer cap de setmana de març es va celebrar, a les instal·lacions del Júnior FC, el Campionat d’Espanya Autonòmic. La selecció catalana masculina es va proclamar campiona en vèncer a la final el combinat de Madrid per un contundent 5 a 1. L’equip femení va finalitzar subcampió en perdre la final contra la selecció madrilenya per 1 a 3. Ambdues seleccions van comptar amb una àmplia
representació de jugadors de la nostra Escola. Jordi Braqué, Pere Divorra, Joan Galí, Pol Gispert i Nico Keenan –màxim golejador del torneig– en la selecció masculina i Marta Fuentes, les germanes Carla i Nona López-Lauder, Esther Pujadé i Alexandra Torredemer en la femenina. Jordi Sanromà va exercir les funcions de cap d’equip de l’equip dels nois. Pere Mora Fotos: Rafa Martín
19
+ HOCKEY
Mamis ratllades: tenim un patrocinador! Hem estat de sort: no ens demana ni resultats,
aconsegueix que cada dia correm més. Sobretot ens
ni espera que guanyem la lliga, tampoc té cap
ajuda i ens porta a passar-ho bé entrenament rere
esperança que alguna de les nostres jugadores
entrenament, partit rere partit. Encara no coneixem
sigui seleccionada per a uns jocs olímpics . El nostre
la derrota: empat i victòria contra el Júnior, empat
patrocinador està cada dia al camp, ens empeny
contra les mamis del Barça i victòria contra les del
a ser cada dia millors, a intentar prosperar, ens
Polo. El resultat tampoc importa tant... El nostre
fa més grans com a persones i més grans encara
patrocinador és la il·lusió.
com a equip. No ens regala vambes ni sticks, però
20
Karina Herms Fotos: Rafa Martín
21
TENNIS
1r Obert Juvenil Josep Rull i Solanes in memoriam Per primera vegada s’ha celebrat l’Obert Juvenil Josep Rull i Solanes in memoriam. Aquest trofeu és una iniciativa de la família Rull que vol retre homenatge al seu pare Josep que ens va deixar fa un any i mig. Persona molt vinculada al nostre Club i gran impulsor de la Secció de Tennis, de la qual en va ser president durant molts anys. Els campions i finalistes varen ser:
Sotscampió/ona
Campió/ona
Final Benjamí Femení Final Benjamí Masculí
Aya El Marrase Agustí Arnau
Karina Aronescu Alejandro Rocabert
Final Aleví Femení Final Aleví Masculí
Gabriela del Val Oriol Bosch
Elena Gunfaus Ernesto Rocabert
Final Infantil Femení Final Infantil Masculí
Andrea Vidal Àlex Martínez
Giraldi Pol Botifoll
Final Cadet Femení Final Cadet Masculí
Laura Gonzàlez Go Mazhar
Laura Ballesteros Daniel Querol
Final Absolut Femení Final Absolut Masculí
Mireia Polo Manel Pérez
Laura Ballesteros Robert López
Hem de fer menció de l’alta participació de jugadors d’arreu de Catalunya, més de tres-cents, que han estat competint durant sis caps de setmana. El diumenge 17 es van fer les finals de totes les proves, amb la presència de Pere Marcet, president del Club Egara, de Josep Antolín, vocal de la Federació Catalana de Tennis, i del fills i néts de Josep Rull. Tots els finalistes i campions van rebre la corresponent copa i un rellotge obsequi de la família Rull. Un aperitiu va posar punt i final al torneig. Fulgenci Vallejo
Josep Rull Aleví Masculí
Josep Rull Cadet Masculí
22
Bea Escribano, Raqueta d’Or
El 15 març es va celebrar el tradicional sopar del Tennis, durant el qual es van lliurar el guardons de la temporada 2012, entre ells els corresponents al 52è Campionat Social, la 26a Lliga Social i a les 12 Hores. També es va retre homenatge als pares capitans d’equip, a l’equip Campió Comarcal de Catalunya +50 Masculí –capitanejat per Rafael Arguindegui–, a l’equip Campió de Catalunya +50 Femení –capitanejat per Carme Estrada– i a l’equip Campió del Comarcal de Catalunya Júnior Femení –amb Kàtia Arguindegui de capitana–. Al mateix temps l’acte va reivindicar de forma molt especial la tasca del col·lectiu de capitans dels nostres equips, que prestigien
la Secció i el Club arreu. Les persones premiades van ser Xavi Roca, Alfons Solà, Teresa Torres, Neus Martín i Marta Almirall. I per descomptat hi va haver un reconeixement al personal del Club: monitors, pares col·laboradors, patrocinadors i a tots els jugadors de la gran família del tennis. També es féu menció especial de l’organització de l’Interclub Dames. Un any més, i en el seu 33è aniversari, el torneig segueix constituint un pilar fonamental de l’activitat esportiva de la Secció, mobilitzant a més de mil tennistes de Catalunya. El clímax de la vetllada va arribar amb el lliurament de la Raqueta d’Or, la màxima distinció del
23
tennis ratllat. Bea Escribano, amb una trajectòria llarga i fructífera en pro de l’Egara, en va ser la guanyadora. La premiada, professora de la UPC, compta amb un currículum de matrícula d’honor. Component de la Junta de la Secció durant molts anys, Insígnia d’Or de l’Entitat i tennista durant 18 temporades, Bea Escribano és, a més, una jugadora de bridge molt experimentada. Posteriorment, Lluís Rull, president de la Secció, va dirigir unes paraules a tots els assistents. L’acte va finalitzar amb el tradicional sorteig de premis. Fulgenci Vallejo
PÀDEL
Brillant ascens a Primera Categoria del Campionat de Catalunya
El primer equip de pàdel del Club Egara s’ha proclamat subcampió de la fase final del campionat de Catalunya de Segona Categoria, celebrat a les instal·lacions de la Penya Arlequinada, la setmana del 18 al 24 de març El conjunt ratllat va fer un torneig extraordinari. En la ronda de quarts de final es va desfer del Júnior A per un contundent 4-1. En semifinals va doblegar un competitiu CE Laietà per 3-2, assolint així la final, que es va disputar entre el Club Egara y el RC
24
Polo B. La final es va resoldre a favor del RC Polo B per 3-2, resultat molt ajustat, tenint opcions de guanyar la final fins al darrer moment. L’equip masculí de l’Egara que va participar en aquest campionat estava integrat per Vicenç Fitó (Capità), Adrián Biglieri, Joshue Hernández, Manel Nart, Jordi Balcells, Eduard Altimires, Joan Company, Jordi Querol, Pere Salvó, Xavi Moliné, Jorge Tabares, Manel Cots, Agustí Aguilar , Àlex
Aurell, Oriol Torres i Víctor Rusiñol. L’equip ha estat entrenat per Adrián Biglieri, número 1 del rànquing català, que ha sabut reunir i fer créixer un equip en què trobem extennistes, exjugadors de hockey i jugadors iniciats en aquesta disciplina. Capità i entrenador destaquen que ha estat un campionat brillant per al primer equip del Club, amb la consecució del subcampionat de Catalunya i l’ascens a la màxima categoria. L’equip del Club Egara compta amb el patrocini, un any més, de l’empresa egarenca Giem Sports. Àlex Aurell
25
GOLF
5a prova del 9è Campionat Social El passat 16 de març vàrem celebrar la 5a prova del 9è Campionat Social de golf a les instal·lacions del Golf Platja de Pals, recorregut caracteritzat pels seus carrers protegits pels arbres. La música de la bola contra els arbres és una constant durant les 5 hores de partit. Volem fer especial menció als membres de la junta de golf, ja que durant el seu partit (jugaven junts ) varen contribuir a la poda de gairebé tot el camp. És per això que no podem parlar de l’estat del carrer (fairway) ja que no el vàrem trepitjar...
Classificació general S’acosta el final del Campionat i hem de dir que això està més emocionant que mai. A diferència de la lliga de futbol en què només dos equips destaquen, el Barça per guanyar i l’Espanyol en franca recuperació, aquí la cosa és diferent. En handicap inferior hi ha 5 jugadors amb totes les aspiracions per guanyar, Ramon Sala, Karina Herms, Pepe Torredemer, Montse Boada i Javier Jover. En handicap superior la cosa encara va a més i tenim sis jugadors amb opcions, Francisco Dinarès, Marta Torredemer, Carles Font, Marc Bacardit, Gemma Massaguer i Sílvia Gimeno. Tot resta obert i pendent de l’última prova a Torremirona. MOLTA SORT A TOTS!
26
La tecnologia i el golf
Garmin Approach S3
En el darrers temps la tecnologia ha arribat al món del golf. Es sistemes GPS, per exemple, ajuden a mesurar les distàncies i al mateix temps a portar un control del nostre joc. Amb estadístiques i la informació que ens proporcionen ens ajuden a millorar, encara que la part més important del cop l’hem de fer nosaltres. Molts juguem al golf per passar l’estona i xalar amb els amics, però per a aquells que volen una mica més us mostrem alguns exemples.
Rellotge GPS tàctil especial per jugar a golf. A més de les funcions d’un rellotge disposa de més de 27.000 camps de tot el món, sense subscripcions ni quotes. La pantalla tàctil és compatible amb l’ús dels guants de golf. A més de les distàncies a green i dels teus propis cops, pots situar la bandera a les distàncies de green. També incorpora targeta de resultats i estadístiques que descarregues a l’ordinador.
Golfshot
Golf rules – Expert golf
Aplicació per a iPhone on disposeu de 35.000 camps, distàncies al centre, principi i final de green, vistes aèries del camp, mitjanes de cops al carrer, green i puntuació del partit. Una autèntica màquina d’informació dels nostres partits i que en arribar a casa descarreguem a l’ordinador.
Aquesta aplicació per a iPhone, a més de GPS i targeta té una funció molt important. Un resum molt pràctic de les regles de golf amb seccions amb les diferents solucions en cada cas, bases i dropar, què podem fer des del tee, què podem fer al recorregut, carrer i roug, en el bunker, obstacles d’aigua, fora límits, etc. Jordi Prat
27
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Noves promocions i tarifes Estem d’enhorabona. Al Club Egara ens preocupem constantment pel benestar dels nostres socis. En la pràctica esportiva és tan important la constància, com una correcta metodologia d’entrenament. És per això que ara, al Club Egara posem a disposició de tots els socis una major facilitat perquè tothom que ho desitgi pugui practicar esport de la manera més adient, correcta i beneficiosa. Al servei del soci trobaran els tècnics de piscina i sala de fitness més experimentats i amb ganes d’ajudar i ensenyar una bona pràctica esportiva. En els temps difícils que corren, al Club ens volem adaptar oferint noves ofertes i promocions per tal que els socis puguin gaudir d’ajuda en el seu entrenament de la manera més personalitzada. Així doncs els tècnics del Club ja hem començat a lliurar de manera totalment gratuïta vals per a dos entrenaments personals gratuïts de 45 minuts, a la piscina o sala de fitness. No dubtis a demanar-ne al teu tècnic de sala o socorrista habitual. Volem fer gaudir de noves ofertes als socis en aquest servei d’entrenament personalitzat. Així doncs, els que contractin aquest servei per primera vegada gaudiran d’un 20% de descompte. A més, donem inici a dues noves modalitats d’entrenaments: personals de 30 minuts, en què pel mateix preu es beneficiarà del doble de classes; i en grup, en què es dividiran els costos del servei i se’n multiplicaran els beneficis. També volem brindar una nova promoció per als socis del Club de més edat. A mesura que ens anem fent grans, l’esport es va convertint cada cop més rellevant per al benestar i per a vida més saludable. És per això que els socis majors de 65 anys obtindran un descompte del 25% en els serveis d’entrenador personal. Per qualsevol qüestió, no dubteu a consultar el vostre tècnic de piscina i fitness habitual.
Marc Sort Sans Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tècnic Superior d’Animació d’Activitats Físico-esportives.
28
Promocions d’entrenaments personals: PROMO 1 Al soci el primer mes amb un 20% de descompte (mínim 2 mesos). PROMO 2 Entrenament per a grups de 2 persones (mínim 2 mesos) 71€ cadascú. PROMO 3 Entrenaments per a grups de 3 persones (mínim 2 mesos) 48€ cadascú. PROMO 4 Entrenaments de mitja hora al preu de 141,30€ (Total 8 sessions). PROMO 5 Val de 10 sessions, 350€ amb el 20% de descompte la primera vegada d’ús. PROMO 6 Val compartit de 10 sessions a 350 €. PROMO 7 Entrenaments per a majors de 65 anys amb un 25 % de descompte.
PATINATGE
Patinatge artístic sobre rodes
La temporada 2007-2008 el Club va incloure l’activitat de Patinatge Artístic al seu programa esportiu. Des de llavors hem anat consolidant aquest esport, fins arribar actualment a tenir unes 40 patinadores.
La finalitat d’aquest festival és recaptar fons per millorar l’escola, promocionar-la i aconseguir que les patinadores puguin gaudir de tot allò necessari per poder practicar. Tot l’import recaptat amb el preu de l’entrada (2€) anirà destinat a aquesta finalitat.
Aquesta és una disciplina difícil, ja que requereix una bona preparació física i una gran capacitat de concentració. A més els patinadors han de tenir una bona oïda musical per adequar els seus moviments a la música. Tot i no tractar-se d’un esport molt popular és una activitat molt completa i que enganxa a qui la prova.
Una de les coses mes importants que pensem fer amb els diners que recaptem serà pintar la pista amb les línies d’Escola. Aquestes línies són per realitzar una de les proves de competició, “Escoles”, exercici que consisteix a seguir unes línies amb unes formes i mesures determinades. La nostra instal·lació no les té pintades i portem molt temps sense elles, fet que repercuteix negativament en l’evolució de les patinadores. Esperem que d’aquesta manera sigui possible pintar-les. Tu ens hi pots ajudar, així que esperem que vinguis. Gaudiràs del patinatge i col·laboraràs a fer un Club millor.
Cal destacar que en quests últims anys l’evolució ha estat molt bona, obtenint molt bons resultats en les últimes jornades del Jocs Escolars que organitza el Consell Català de l’Esport. Actualment estem organitzant un esdeveniment exclusiu de patinatge al nostre club: el 1r Festival de Patinatge Artístic Club Egara – Col·labora a promocionar aquest esport al nostre Club. Serà un festival amb diversos grups de distintes escoles del Vallès (Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí i la nostra) i patinadors de categoria.
Us esperem a tots el pròxim dissabte 20 d’abril, a les 12 hores, al pavelló del Club. Fem-ho possible! Alex Marín
29
OUTDOOR
30
Sant Tornem-hi! El dimecres 20 de març vam reprendre les sortides nocturnes a les vint hores. Després d’una hibernació molt llarga i coincidint amb l’arribada de la primavera confiem que no ens aturi res ni ningú fins a les pròximes nevades. Així doncs, cada dimecres a partir de les vuit sortirem del Club, amb llums, per mirar de veure-hi clar. D’altra banda, dir-vos que estem buscant un local a dins del Club per tal de guardar-hi les bicicletes, un aparcament de bicis. Quan haguem trobat la ubicació definitiva, us la farem saber per si la vostra parella ja us ha comunicat el tradicional “o ella o jo”.
Més coses. Després de Setmana Santa, de la mà del bon temps, organitzarem una sortida de diumenge. La idea és establir dues possibilitats: la primera una sortida pels verals del Parc, amb dos itineraris (l’un de 25 i l’altre de 50 quilòmetres aproximadament), sortida i primers quilòmetres conjunts i a mig trajecte separació entre estrelles i estrellats. La segona possibilitat consistiria en una sortida conjunta fins al Puig de la Bauma, on faríem parada i fonda, i vehicles per a la tornada. De tot plegat ja en parlarem. text i foto; Oriol Carreras
31
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
CARME GARCÍA,
1 2 3 4 5 6 7 8 9
secretària de la Secció de Hockey
L’Egara és, el teu club o la teva feina? És les dues coses. La feina perquè me la prenc molt seriosament i el meu club perquè me l’estimo.
Abans d’arribar a l’Egara, no sabies ni que existia o ja coneixies el Club? Ja el coneixia perquè feia temps que vivia a Matadepera. A més, seguia el hockey –tot i que no gaire– pels meus fills i els seus amics.
Així doncs, abans d’arribar al Club de qui eres més: Egara o Atlètic? De l’Egara. I t’ho dic molt sincerament. De fet, sempre recordo una anècdota a l’antic Frankfurt de Matadepera. Una amiga de l’Atlètic em va dir que hi havia derbi, però que tenia el cor dividit perquè tenia família als dos clubs. Em va preguntar amb qui anava jo: “Em cauen més bé els de l’Egara”, li vaig contestar. Molts caps de setmana, quan tens festa, véns a veure partits al club. Defecte professional o devoció? Vinc perquè m’agrada veure l’esport. Em sento una més del club i m’encanta estar amb la gent i la resta de l’afició.
Què tira més, DHM o DHF? Sempre més el masculí, la veritat. Ara segueixo el femení, animada pels bons resultats dels últims anys.
1
Portes més de 20 anys al Club. Vas començar al gimnàs antic i ara estàs a la secretaria de hockey. Amb quina secció et quedes? Hockey. La feina és més activa, treballo amb gent, organitzo viatges, etc. Al gimnàs era més de control, una tasca més rutinària i pesada.
Veient una mica les fotos que tens penjades al despatx, és fàcil deduir que tens una estima especial pels germans Alegre. A qui trobes més a faltar, el Ramon o el David? No m’ho facis això! És com si em fessis triar entre dos fills. No puc, em quedo amb tots dos. Del trasto del David trobo a faltar que entri aquí al despatx i m’ho remeni tot; i del Ramon la seva dolçor.
Què és més fàcil de gestionar, el sènior o l’Escola? Feina me’n donen uns i altres (riu), així que tampoc tinc cap preferència.
Ets de Badalona, però també culer. En bàsquet, Barça o Penya? Penya, només faltaria! Força Penya! La meva sang és verd-i-negra.
32
1
10
En futbol també ets aficionada de l’Athletic Club. Bascos o FC Barcelona? De l’Athletic en sóc per herència familiar, però sempre tira una mica més el Barça, és evident. El Bilbao podríem dir que és meu segon equip.
11
12 13 14
15
Ara que fa temps que no la guanyen. Tria: una lliga de l’Egara o una lliga de la Penya. No fotis, quin compromís! Ara mateix em mates. Posa’m una X que no vull problemes amb ningú. És un mal triar… A qui t’estimes més, al papa o a la mama?
Fa 27 anys que vius a Matadepera. Un esmorzar a La Mola o davant del mar a Badalona. Jo sóc de mar, així que per a mi La Mola com si no hi fos. M’hi van fer pujar una vegada, vaig complir, però ja vaig dir que mai més.
Amb qui es treballa millor amb el Joan Comerma o amb el Ramon Sala? Amb el Ramon, de tota la vida. Ja ho pots posar, ja! (Riu) No tinc res contra del Joan, eh! Però és molt perepunyetes.
Portes 20 anys al Club i has viscut les diferents etapes que hem passat. Club Egara o Fitnessalud Egara? Club Egara, de tota la vida. És una família, és una entitat, un club social. Allò altre era una empresa freda, distant... Molt millor l’Egara de sempre.
T’agrada molt llegir i ets una fidel seguidora d’El Drac. Com t’agradava més, en format paper o ara en digital? Sóc una mica gran i m’agrada el paper, però aquest nou sistema està molt bé també. Un cop obert, comences a llegir-lo i t’hi adaptes ràpid. Us felicito.
Ferran Martínez
33
LA VEU DEL DRAC
LA BÚSTIA
Projectar l’Egara, un objectiu
Voldria des d’aquesta secció enviar una efusiva felicitació a tots els qui heu fet possible el renaixement del Drac; tant en
És de domini públic que en els darrers anys s’ha fet un gran esforç per recuperar la gestió de l’Egara i assegurar-ne la viabilitat com a club social. La dedicació dels dirigents de l’Entitat per aconseguir-ho ha estat i segueix sent tan notable com la comprensió i la complicitat dels socis per mirar endavant confiats a fer, entre tots, un Club de present i de futur. En definitiva, darrerament l’Entitat i tots els que la formem hem estat dedicats sobretot a una molt necessària tasca de portes endins del Pla del Bon Aire.
l’aspecte tècnic i formal (impecable) com en els seus continguts. Els clubs esportius, des de sempre, necessiten del voluntariat i d’iniciatives com aquesta. Sobretot en moments econòmicament difícils. Crec molt important, dins de l’era digital, haver retrobat un vehicle de comunicació intern del club que, a més de la seva funció informativa, pot servir per difondre i reforçar els valors positius de l’esport i la seva
Cal insistir en aquesta direcció, però des d’El Drac considerem que també cal mirar més enllà i fixar –amb certa urgència– la projecció de l’Egara com un objectiu principal en el dia a dia. En aquest sentit, caldrà fer autocrítica. Hem d’analitzar si la presència del Club en els mitjans de comunicació, en les institucions rellevants, en els fòrums de debat públic i en els òrgans de decisió correspon
influència, sobretot entre els més petits. Animo a tots aquells qui ens fa il·lusió llegir el Drac a participar-hi, d’una manera o d’altra. Llarga vida al Drac!! Albert Recasens
a la que ens pertoca o és clarament millorable. Creiem que estaríem gairebé tots d’acord en què cal dedicar-nos-hi més. Aconseguir aquesta millora de la nostra reputació no serà un camí fàcil. Potser el més encertat seria augmentar la dedicació de professionals. Si l’economia no ho permet, segur que entre tots trobarem socis i sòcies, persones qualificades i amb ganes d’ajudar, que sembraran d’acord amb la direcció del Club per aconseguir els fruits d’una més i millor projecció del nostre Egara. Considerem que cal reconquerir terreny a l’exterior, tal com hem enfortit la nostra identitat en els últims temps. Força Egara i a seguir treballant de valent... ara també de cara enfora! Equip de redacció
34
Escriu-nos a drac@egara.es
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
49, socis que ho intenten I Quim S, monitor. Camp Cesc Llongueras. Un dissabte. Quim S, que s’ha preparat els exercicis a casa, reuneix el grup de jugadors –sis anys de mitjana– i els explica què han de fer: “Primer de tot, mans separades, la dreta ben avall, on l’stick canvia de color. És important que agafeu bé l’stick. Sí? Doncs sortireu amb la pilota controlada, enganxada a l’stick, repeteixo, enganxada a l’stick, i conduireu fins a la línia de cons, allà. Quan hi arribeu els passeu per l’esquerra, fent servir el revés. Us tornareu a posar la pilota al dret i xutareu a porteria. És important que xuteu a porteria tot just traspasseu la ratlla de l’àrea. Ho faré jo primer i després vosaltres, d’acord?”. Quim S segueix les pròpies instruccions i completa l’exercici. De nou amb els alumnes, els diu: “Fàcil, oi? Qui és el primer?”. El primer és en Jan P, que agafa l’stick amb les mans juntes i xuta la pilota directament a porteria, fora. Quim S mira cap al límit del camp, on el pare d’en Jan P alça el polze de la mà esquerra en direcció al seu fill, mentre amb l’altra mà lluu una càmera de vídeo. Pep E, spinner. La classe comença a dos quarts de nou i Pep E, a cinc minuts per dos quarts, és a la Plaça del Tauró, darrere l’autobús de la línia 9, totalment fora de si, bramant “en bus cap embús!”. Vol arribar a la classe d’spinning. Aconsegueix burlar la baluerna de TMESA i enfila la carretera de Matadepera, saltant-se dos semàfors taronja-vermell i un tercer en vermell-infern. Superats, trenca per la primera entrada cap a l’Egara, gir prohibit. Aparca al pas de vianants del Camp 3. Surt esperitat del cotxe, bossa en mà. Corre per Jacint Badiella, puja les escales de l’entrada, vist i no vist per la consergeria, salta el torn, al camp 1 entrenen, escales cap als vestidors. A la classe ja hi ha colla, però encara s’hi podrà enganxar. Al banc del fons obre la bossa i constata que s’ha deixat les vambes. Quan abandona el vestidor, derrotat, sent el monitor que, a la classe, crida “¡date un homenaje!”. Pere Ejarque
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es
35