El
Drac
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 103 MARÇ’13
SUMARI
Foto portada: Vicenç Fitó
2
3
EDITORIAL
4
UN CAFÈ AMB...
6
CLUB
10
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
12
RATLLATS PEL MÓN
14
TERTÚLIA
16
HOCKEY
26
TENNIS
28
PÀDEL
30
HÍPICA
32
GOLF
34
FITNESS
38
BRIDGE
40
LA TRAVESSA DEL DRAC
42
LA VEU DEL DRAC
42
LA BÚSTIA
43
EL POLLASTRE
EDITORIAL Bon dia a totes i tots,
El Club és un conjunt d´ànimes, que si fan pinya
Des d’El Drac em demanen la segona editorial de
poden assolir grans reptes, però si tot es mou per
l’era digital. I crec que en primer lloc allò que haig de
interessos i individualitats no anirem enlloc. Tots tenim
fer és felicitar tots els que han participat en aquest
un president a dintre, un entrenador, un vocal o un
nou projecte. Recuperar el Club va ser important,
esportista, però pocs aportem el nostre gra de sorra
però recuperar El Drac, encara que en un format
a la millora del Club. Ara es necessita més que mai la
més modern, crec que ha estat la segona decisió més
força de les persones, l’empenta comuna i l’esperit
important que hem tingut l’actual Junta, ja que és la
ratllat.
forma més adient d’acostar la institució al soci.
En els últims temps, hem vist samarretes amb
Moltes coses han passat des que vàrem cedir la gestió
lemes “Força Egara”, “totes som ratllades”, “Ara
a Fitnesalud Egara i moltes d’altres des que vàrem
toca Egara”, etc. Tots els lemes són comuns, però
recuperar la mateixa. Pel camí, lamentablement, crec
les actuacions no són així. Ens critiquem, no ens
que el Club ha perdut una mica d’identitat. L’arbre no
donem suport, solament ens veiem les virtuts i no els
ens ha deixat veure el bosc i ha comptat més arreglar
defectes... En definitiva, només ens mirem el melic i
la desfeta que teníem que vetllar pel que durant tants
això no va bé. Cada cop menys escolto ànims a l’equip
anys i amb l´esforç de tants socis, directius, jugadors,
del Club i cada cop més s’escolten ànims individuals.
esportistes, seguidors, etc. s’havia aconseguit: una
Això abans no passava.
filosofia pròpia, una manera de fer i el gran orgull de
Esperança en podem tenir, ja que la gent jove segueix
pertànyer a la família ratllada.
lluitant de forma exclusiva pels colors que porten. I
Crec honestament que cada cop hem de ser més
ho he pogut apreciar a l’últim Campionat d’Espanya
crítics amb nosaltres mateixos. De la crítica, si és
Juvenil Femení, a San Fernando (Cadis). Segurament
sincera i constructiva, segur que se n’aprèn. De fet,
el jovent ens hauria d´ensenyar el camí, en aquest
particularment el que més he après en molts aspectes
moment.
és a acceptar el fet que la gent em digui allò que
Companys, socis, amics i amigues, gent ratllada, acabo
pensa, rumiant i aplicant el que pot ser millor en
aquestes línies evidenciant que el que tenim al davant
cada moment i a cada situació. No crec en la crítica
no és un camí de roses, però que si ens ajuntem
destructiva, ni en la màxima que tothom es queixa
amb força comuna, ningú podrà amb nosaltres. Us
per costum. La veritat és que si tots ens queixem,
necessitem, ens necessitem i necessitem els valors de
malament; si ens queixem per res, pitjor; però si a qui
sempre.
li toca no vol veure problemes evidents que poden
Força Egara.
existir, llavors la cosa està que crema i no podrem
Lluís Mercadé Puig de la Bellacasa Vicepresident del Club Egara
avançar.
3
UN CAFÈ AMB
ISABEL MARQUÈS Isabel Marquès i Amat és la Síndica Municipal de Greuges de Terrassa des del 2010. Per tant, té la missió de defensar els drets de la ciutadania egarenca davant de l’administració local. Parla de la seva tasca amb la mateixa devoció que escolta els veïns o que recomana a l’Ajuntament (tècnics i polítics) millors i més justes pràctiques. La Beta, com la coneixen els més propers, és sòcia de l’Egara des de l’any 1981, quan es va casar amb en Ramon Vidal i va traspassar la riera. Defensora de la justícia social, va conèixer Àfrica a través de la lluita de les seves dones pobres per un futur millor. Té l’assignatura pendent de pujar més al gimnàs del club i diu que la superarà quan tingui més temps lliure.
“Defenso els drets dels ciutadans, no només trec multes!”
La Sindicatura és una auditoria constant de l’eficiència dels serveis municipals? Sí. Assentem encara més la democràcia en un ajuntament. El ciutadà té el dret a queixar-se si considera que se li ha vulnerat algun dret. Nosaltres estudiem tots els casos, resolem si creiem que una situació és injusta o no, i recomanem que s’actuï en conseqüència. 1800 actuacions en un any. Els terrassencs són més aviat queixosos? No, tot el contrari! Els greuges reals no arriben a 200 en un any. En una ciutat de més de 200.000 habitants són pocs. Fem més assessoraments al ciutadà que no pas resolucions de queixes. I quan es queixen, ho fan justificadament? A vegades, resolem a favor del ciutadà, però també ho fem a favor de l’Ajuntament. Hi ha de tot. Defenso els drets dels ciutadans, no només trec multes! Ja ho comprenc, però s’entén del tot la teva figura? Molts cops has de dir que ets la defensora del poble i aleshores sí que tothom se’n fa una idea. La gent ho comprèn quan els hi expliques exemples.
4
Veiem-ne alguns. Un cas real. Un senyor aparca a sobre la vorera. El policia li diu des de la distància que surti, sense deixar-li explicar que haurà d’acompanyar la seva dona fins a la porta de casa perquè pateix d’alzheimer. El multa per la infracció amb el cotxe... i per desacatament a l’autoritat! I la Síndica intervé. Per sobre de les ordenances i la llei, hi ha el sentit comú i la justícia social. Vam treballar el tema amb la policia local i, malgrat el ciutadà volia pagar la multa per haver aparcat malament, se li van retirar les dues. Com et deia, hi ha gent que té molta barra en reclamar que se li treguin segons quines multes, però en aquest cas, era de justícia que fos així. Disparo jo: un egarista molt de hockey es queixa que molts camps de futbol de Terrassa tenen gespa artificial nova pagada amb diners públics i el camp 2 està igual que quan el Pol Amat era infantil. D’entrada, es podria queixar l’Egara com a club, perquè també atenem qüestions de persones jurídiques. Documentaríem la queixa i ens posaríem en contacte amb la regidoria d’esports, que ens argumentaria el perquè no s’ha fet. I contestaríem. D’altra banda i si ho trobem oportú, la Sindicatura
cuida força les persones que hi viuen. Crec que sí. I sobretot ara amb les persones que pateixen més per la crisi. La greu problemàtica de l’habitatge no està resolta, però els serveis socials de l’Ajuntament fan un gran esforç en tots els àmbits. A més, la societat civil de Terrassa està consolidada i ajuda molt a tota la ciutat. Trencat l’oasi català és un orgull que aquesta base social impedeixi que s’esfumi l’oasi terrassenc. Sens dubte. Aquí no hi ha hagut casos rellevants de corrupció, el debat polític és sà i els esforços que sumen l’administració i les entitats fan ciutat cada dia. El més important sempre és el respecte als drets humans.
La Isabel convida El Drac a un cafè a Forn de la Rasa (c/ de la Rasa, 118, de Terrassa). Te verd amb llimona: 1,25 € Te verd amb llimona: 1,25 € Preu: 2,50 €
podria recomanar que en la propera despesa pública en instal·lacions esportives es prioritzés resoldre aquesta mancança. I quina influència tenen les recomanacions en el govern municipal o el Ple de l’Ajuntament? Em sento molt escoltada pels grups municipals i els regidors. També per l’alcalde Ballart, un home proper que des del primer dia s’ha mostrat obert a col·laborar. Fantasiegem més: vaig preguntar a l’Ajuntament el perquè de la taxa d’animals de companyia. Primer, no em van respondre. En insistir, em van dir que a Can Parellada hi ha un taller gratuït de sevillanes. Quan no es contesta, jo aixeco el dit. Els síndics no acceptem el silenci administratiu. I tampoc que no es contesti adequadament
o es faci amb textos de copia i enganxa. Estic lluitant perquè no passi en cap cas. Un veí de la Rasa es queixa del soroll dels que surten de les discoteques ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, que deia aquell... Ha passat, vaig demanar que s’actués... i em van pujar al cotxe patrulla perquè veiés com treballava la policia en una nit! Vaig descobrir que hi estan posant remei i que fan tot el possible per garantir oci i descans. Ho vaig viure i ara ho puc explicar perfectament als ciutadans que es queixen. Podríem deduir que les administracions locals funcionen millor del que es vol fer creure? Sempre es pot millorar, però a Terrassa hi ha professionals molt vàlids treballant a l’administració. O sigui, la ciutat de les persones
5
Quelcom que no passa a l’Àfrica, una trista realitat que coneixes. I això que hi ha figures semblants als síndics, en algun país. Però amb tanta corrupció i desequilibris socials, no sé de què deuen servir... No podem acabar sense preguntart’ho: veus viable un Defensor del Soci del Club Egara? I tant que sí! Hi ha moltes entitats que tenen responsables de greuges, com les universitats o inclús grans empreses. I el millor de tot: allà on s’explica i s’entén la seva raó de ser, mai deixen d’existir. El Drac escolta i transmet. Què demana la sòcia Isabel Marqués que es millori al club? Jo només demanaria que no es perdi mai la seva ànima social. Sempre estaré agraïda a l’Egara per haver-me ajudat a educar els meus tres fills a través de l’esport i de l’amistat. Quantes tardes inoblidables haurem passat amb altres mares al club! Lliçó apresa: si mai denotéssim que es va perdent l’esperit de l’Egara, queixa enèrgica! I tant! Però caldria actuar abans que sigui així, que sempre és millor.
Xavi Salvatella Mestres Foto: Rafa Martín
CLUB
La nit que no es van cremar els xiprers
Primer dissabte de febrer. A quarts de dotze del
Arriba la nit, que és ventosa a Terrassa i molt ventosa
matí, pare i filla acaben de veure un intens partit
al Pla del Bon Aire. L’aire és tan fort que fa feredat,
d’infantils: victòria contra els grogs amb remuntada
però aquesta nit no es cremaran els xiprers.
inclosa. El dia comença bé. Marxen del club i a la
Un centenar de socis a taula, també el pare de la
sortida, davant de la pista u, el foc ja crema. A les
nena, gaudeixen de prop de mil vuit-cents calçots,
graelles es torren uns manats d’alls que serviran per
dues-centes botifarres –entre blanques i negres–,
fer el romesco. A la nit hi ha la tradicional calçotada
quilos i quilos de seques, pa torrat del bo –pagès
organitzada pels Bon Soci Cuina.
de quilo– i, com no podia ser d’altra manera, del
El pare aprofita el viatge de tornada per parlar a
romesco casolà. De postres coca de llardons i de
la filla dels Bon Soci Cuina o, millor dit, de per què
crema, n’hi ha per triar i per repetir. Cafè pels que
hi ha coses que fan de l’Egara un club diferent. Li
no tenen por de l’insomni i per ajudar a pair res
explica que el Bon Soci Cuina són un grup de socis
millor que una copa i ballaruga.
–alguns dels quals ja eren amics, d’altres només
La festa s’acaba. Després de recollir, els Soci Bona
es coneixien de veure’s pel Club– que van decidir
Cuina marxen a dormir cansats i satisfets. La gent
agrupar-se per organitzar àpats amb l’objectiu de
s’ho ha passat bé i el Club és més viu que mai.
potenciar la vida social de l’Egara. Continua dientli que sempre tenen un sí i que dediquen al Club
Als Soci Bona Cuina - Rafa Mundet i Milos, Isidre
hores del seu temps lliure. Que la seva motivació és
Graells i Teresa, Joan Gabarro i Rosa, Vicenç Prades
que la resta de socis gaudeixin de la seva cuina i que
i Carme, Josep Amescua i Gemma, Rosa Orriols, Toni
l’Egara segueixi creixent. Final de trajecte, ja són al
Mata, Jordi Freixa Jr. i Joan Prat.- moltes gràcies!
Júnior. Al pare, satisfet, li sembla que la filla ho ha Pere Mora Fotos: Joan Prat
entès.
6
Trofeus Harmonia: Joaquim Broto, Carla Mercadé i Pere Mora, guanyadors Els
guardons
més
del
hockey
ratllat
importants
i profitosa en pro del hockey de
Joaquim
tenen
l’Egara. Carla Mercadé i Broto,
emocionat, va agrair el guardó i
guanyadors de l’any 2013. Amb
jugadora del DH femení, va alçar-
va recordar-se de les persones més
més de 200 persones als salons
se amb el trofeu d’argent, tant
properes amb qui ha col·laborat,
del Club, el sopar de lliurament
pel seu vessant de jugadora com
especialment de Miquel Guilà,
celebrat l’1 de març va ser un èxit.
per l’excel·lent tasca de monitora.
amb qui va compartir el trofeu.
Després de diferents guardons
L’Harmonia
Josep
Va tancar l’acte el President de
a equips i a internacionals per
Pi va ser per a Joaquim Broto i
la Secció, Martí Lloveras, que va
la seva temporada exitosa, al
Sumalla, component de l’equip
demanar la implicació de tothom
final del sopar van arribar els
tècnic de l’Egara 1935 de DH i
per tirar endavant el hockey
Harmonia. El trofeu de bronze
amb una acreditada trajectòria
ratllat.
va ser per a Pere Mora i Segués,
de treball per a la Secció.
amb una trajectòria molt llarga
En unes paraules d’agraïment,
ja
d’Or-Trofeu
7
Broto,
visiblement
Pere Ejarque Foto: Rafa Martín
CAMINADES CLUB
Caminades
Matinal pel turó del Montcau i Cova Simanya La primera sortida del 2013 estava prevista per la
vam començar a baixar cap el Coll d’Eres, lloc que per
rodalia de Matadepera, però a darrera hora la
les seves característiques era l’idoni per a l’esmorzar.
indisposició del Toni Mata ens va obligar a fer un
Quan ja tothom havia omplert l’estómac iniciàrem de
canvi de plans. Vam pensar que seria interessant
nou la caminada, aquest cop davallant per la canal
repetir una sortida que fa anys es va suspendre
del Llor. A la poca estona ja estàvem a la majestuosa
per culpa de la pluja: pujada al turó del Montcau i
entrada de la cova Simanya, la segona més llarga
exploració de la mítica cova Simanya Gran.
de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, amb 368
El diumenge 27 de gener començà mig ennuvolat
metres de recorregut horitzontal. La majoria ens
i ventós i una trentena de caminadors ens
endinsàrem cap a la foscor de la cavitat, fent un
concentràrem a l’entrada del nostre Club per dirigir-
recorregut bastant extens i arribant a la bifurcació
nos cap a l’aparcament del Coll d’Estenalles. Des
final, tot passant per diverses zones inundades.
d’aquí, pujada cap el Coll d’Estella i amunt amunt
Sortint de la cova Simanya, de nou fins el Coll d’Eres i
fins al cim del Montcau, a 1056 m. Allà dalt vam tenir
des d’aquí al Coll d’Estenalles tot passant per l’avenc
l’oportunitat de veure la nova taula d’orientació,
del Montcau.
inaugurada el passat mes de setembre, excel·lent
En resum, una excursió de les clàssiques, de curt
obra d’en Josep Maria Escoda.
recorregut i que ens permeté arribar ben d’hora a
El fred i el fort vent va fer que l’estada al cimal fos
la nostra ciutat.
bastant curta i, per decisió general, als vint minuts
8
Salvador Vives i Jorba
9
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Tens fotos de hockey? Continuant les converses amb el Cesc, amb el seu entusiasme habitual m’explicava una anècdota recent i em deia: “l’altre dia em van regalar un llibre titulat Terrassa i l’hoquei: 80 anys d’història”. Li havia proporcionat el soci Vicenç Prades Alejandre. “No cal que et digui que em va fer molta il·lusió, ja que, primera, és un llibre que no tenim a la nostra biblioteca i, segona, ja saps que m’entusiasma tot el que té a veure amb el hockey i de manera especial amb els seus orígens i història a la nostra ciutat”. També m’explica que el curiós és que això hagi vingut d’una persona que no és “home de hockey”, encara que sí que en són els seus fills. El llibre ja forma part de l’arxiu del Club. Em diu el Cesc: “aprofitant aquesta donació vull fer una crida a la massa social: si teniu fotos feu-nos-les arribar,
10
que serviran per ampliar i millorar la nostra col·lecció. Si són antigues, millor que millor. En especial penso en pares i avis que hagin jugat a hockey. Si algú no les vol cedir, perquè les vol conservar, no hi ha problema: en podem fer una còpia i retornar-les-hi”. Però com bé sabeu, el Cesc no només pensa en el Club, que també, sinó en tothom que en forma part. I així m’afegia: “això està molt bé, perquè tot aquell que vulgui una foto de l’equip en què jugava quan era petit, l’hi podem proporcionar sense cap problema”. Fent-nos ressò de les paraules del Cesc us convidem a col·laborar-hi, aportant-li el material gràfic que tingueu per enriquir l’arxiu del Club i, en definitiva, la història de tots plegats. Jaume Riera i Cesc Llongueras Fotos: arxiu Egara
11
Marta Ejarque
Viena: 115 graons
12
RATLLATS PEL MÓN
Sentia l’altre dia per la ràdio que
sempre
arrelades,
a convertir-se en el dolç estrella
durant aquest mes de Jänner*
dictatorials. Protesto en català.
del país. L’he provat a l’hotel
hem gaudit, a Viena, de només
Protesto tant com vull i ningú
Sacher, al cafè Schwarzenberg
16 hores de sol. És per això que,
m’entén. Tret de la Lisa, la
i
quan una escletxa de sol il·lumina
Gràcia, que juga amb mi i que,
pastisseries. Res: secs. Només la
algun racó del menjador, deixo
des de la línia davantera, em
Demmel, la pastisseria Demmel,
qualsevol cosa que faci -que
dóna suport en la llengua mare i
al costat del Hofburg, fa una
el món s’aturi!, baixo els 115
se’n riu. Guanyem, en qualsevol
Sacher esponjosa i amarga; però
graons que em separen del
cas, la majoria de partits.
els preus desorbitats i la massa
carrer i m’assec al banc del parc
Vaig marxar a Viena el gener de
de turistes que omplen les
que em queda més proper de
2012. Volia estudiar relacions
taules dels salons m’impedeixen
Lange Gasse. Els edificis antics,
internacionals en anglès i viure,
visitar-la
a Viena, acostumen a prescindir
a la vegada, a una ciutat on s’hi
Per això, sempre que torno a
d’ascensors per manca d’espai
parlés l’alemany. Vaig decidir-
Terrassa, m’agrada gaudir, ni
als ulls de les escales. Visc a un
me per l’antiga ciutat imperial,
que sigui una vegada, de la
setè pis, i més d’una vegada,
bressol, a més, del meu pastís
Sacher del Turull, que tot i no
quan sóc finalment al replà,
preferit: la Sacher. A la nova
parlar alemany, té el gust més
el sol ja s’ha amagat una altra
ciutat, tant l’objectiu universitari
imperial del regne d’Europa.
vegada. Scheisse*! Amunt, una
com el lingüístic els he assolit,
Certificat!
altra vegada. 115 i 115 són 230.
diguem-ne, amb més o menys
Ho deixo aquí. Que aquestes
Definitivament, viure a un setè
fortuna. La Sacher, però, m’ha
quatre ratlles (blaves i blanques),
és el que em manté en forma.
decebut.
algun dia, ressonin per les quatre
Faig poc esport. Sort de les
Pastís
primera
parets de totxo marró del club,
escales! Quan en faig, jugo
vegada a l’emblemàtic hotel
entre els cérvols i les llars de foc,
a hoquei al Post SV, un club
que porta el seu nom, la Sacher
els trofeus i les finestres que,
municipal que duu el nom del
era les postres preferit dels
en silenci, omplen els racons i
servei de correus (Post). No
emperadors durant l’edat d’or
les sales del xalet. Gràcies per
anem, però, de groc. Rot-Weiβ*
de la ciutat. Després d’un bon
escoltar-me. Us recordo, encara
Gulasch* i un Wienerschnitzel*,
que des de lluny, amb alegria.
són els colors oficials, I jo, que per la falta d’entrenament la
queden
elaborat
per
acompanyats d’un fresc Grüner
Central.
A
tant
restaurants.
com
A
voldria..
Ara he de seguir pujant escales,
coordinació ja no és la que
Veltliner*, als opulents Habsburg
estudiant,
era, reparteixo a destemps (no
els agradava rematar els àpats
noves i seguint cercant, amb la
jugàvem pel servei de correus?)
amb el ditxós pastís de xocolata
il·lusió del primer dia, la Sacher
i rebo alguna targeta, d’àrbitres
negra. Així, la Sacher va anar
perfecta. Visca l’Egara!
injustos i, perquè les tradicions
agafant fama internacional, fins
aprenent
paraules
Marta Ejarque
*Jänner: Gener
*Scheisse!: Os pedrer!
*Rot-Weiβ: Vermell-Blanc
*Gulasch: Guisat de carn ofegada
*Wienerschnitzel: Carn arrebossada
*Grüner Veltliner: Vi blanc típic de la riba del Danubi
13
TERTĂšLIA
Premi a una actitud positiva, a una manera de fer
14
Anna Lloveras, Pere Amat i Karina Herms, guardonats l’any 2012, expliquen com d’especial són els Premis (H)armonia
És una de les cites més esperades de la temporada.
El bronze, la temporada 2012 va ser per a la Karina
El Sopar de l’(H)armonia vindria a ser una mena
Herms. Ella ens explica que li va fer moltíssima
de Gran Gala dels Oscars del hockey ratllat. Bé,
il·lusió perquè “no sóc de la secció de hockey, vinc
potser m’he passat, però per això hem quedat amb
del tennis”. Però la Karina va entrar a la secció a fer
els tres últims guanyadors del guardó, perquè ens
de delegada i actualment és fins i tot jugadora i la
expliquin què són exactament aquests premis.
gran impulsora del Festival de Hockey Mamis. “La
Anna Lloveras, (H)armonia d’Or; Pere Amat, (H)
secció de hockey és una gran família. És un vici i un
armonia d’Argent; Karina Herms, (H)armonia de
cop hi entres ja no pots parar de fer coses perquè et
Bronze. Ells són els escollits per parlar d’aquesta
dóna molts bons moments i t’enganxa”.
data tan assenyalada per a tots els jugadors i
Parlant amb ells, tots admeten que els va satisfer
jugadores de la casa. D’entrada, preguntem al Pere.
molt ser nominats. “És un reconeixement a la
Ell, que després de vint temporades a Primera, ha
tasca que fas pel Club”, comenta la Karina. “Però
assistit a com a mínim una quinzena de Sopars i ha
evidentment que no ho fas per rebre un premi a
estat nominat al guardó en un set ocasions.
canvi. Ho fas perquè et fa sentir bé”, afegeix.
“Què és l’(H)armonia? Ara m’has matat”. No
I el moment més esperat del sopar és l’entrega
comencem bé, però de seguida rumia i troba les
de premis, com no. Aquella lectura del perfil de
paraules adients. “Serveix per premiar una manera
cada guardonat. Aquell ‘rum rum’ al saló. El de la
de fer, una actitud positiva vers la forma d’entendre
taula que ja senyala el guanyador a la cartolina
el hockey i la secció”. Entesos.
de nominats on cadascú ha escrit la seva travessa.
El mateix Pere, que ja ha agafat embranzida, ens
Finalment, el nom. Música i mocadors amunt.
explica què va suposar per a ell rebre el guardó.
L’any passat, una Anna Lloveres emocionada
“Em va agradar perquè premiaven una carrera
va creuar el menjador per recollir l’(H)armonia
d’un jugador que justament mai ha estat en els
d’Or. “Va ser molt especial!”, exclama amb el
primer equips. Jo he jugat sempre a Primera, una
somriure que la caracteritza. “La veritat és que poc
categoria més oblidada que les altres. Sempre
m’esperava aquest premi i no t’imagines com de
dic que s’acostuma a reconèixer la feina un cop
feliç em va fer! Realment va ser tot un honor”. I
ets la cirereta del pastís. Però moltes vegades no
per què tan especial? Doncs ras i curt –para i passar,
recordem que el pastís té pisos: l’Escola, Segona,
a dos tocs. “Perquè és la festa més esperada de
Primera, els juvenils... També està bé que es valori
l’any. Ens ajuntem tots els equips, fet poc usual,
la feina de tot aquesta gent que fa possible el
i vius el sentiment ratllat de manera encara més
hockey del Club Egara. En aquest cas em va tocar a
pronunciada”, conclou l’Anna.
mi i vaig estar-ne molt orgullós”. Ferran Martínez Foto: Rafa Martín
15
HOCKEY
DHMA: Egara a la brasa L’últim escrit el vam deixar en l’inici de la competició
a ajuntar tot l’equip, reprenent noves sensacions i
de sala. En ser una competició totalment minoritària
recuperant el ritme d’entrenaments. Dins d’aquesta
i jugada pels jugadors de menys nivell de l’equip,
mini pretemporada ens enfrontem a dos equips de
la passarem per alt i simplement comentarem que
gran nivell, el Tillburg i el Bloemendaal.
van quedar subcampions amb una final disputada
Deixant el hockey a part, l’anècdota del mes ha estat
contra els grocs.
la calçotada d’equip, amb un petit incident amb la
Durant l’època de sala, l’interès es va posar en la
brasa. Va ser una gran història de drama, que de
preparació dels jugadors TOP de l’equip a herba.
ben segur el Joan Gabarró recordarà. Un tros de
Entrenaments de 7-8 jugadors, a 0º, camp congelat,
paper, veient que la seva vida s’estava acabant, va
vents de 80 km/h i amb entrenaments planificats
decidir sortir de la brasa i anar a veure món. Es va
i portats per Xavi Àvila. Així que ja us ho podeu
aliar amb el vent del Pla del Bon Aire i va voltar pels
imaginar, entrenaments intensos, durs, però 100%
camps ratllats. Després de cinc minuts va decidir
eficients. Fins i tot ens vam atrevir a fer un partit amb
d’anar a morir tranquil, però no volia morir sol, si
l’Egara de 2ª, amb jugadors de la talla de Ferran “La
moria volia fer-ho a lo grande: va anar a reposar
Gallina” Martínez, Xavi “Poche” Salvatella, Tommy
en els xiprers. Allà va començar l’espectacle: troncs,
“L’etern” Herreros… Partit que va finalitzar 10-9
pinassa, fulles, xiprers, pinyes… Tots junts aliats per
amb hat-trick de Ferran Martínez.
fer-la ben grossa, per donar un bon toc d’atenció als
Després de les dues setmanes de sala ens vam tornar
xefs Jan Galí i Pacho Keenan. Per sort, diferents socis
16
i assistents, com mana la tradició, es van dedicar a filmar com s’estava cremant el Club mentre jugadors, staff, bombers, Joan Gabarró... es dedicaven a intentar apagar el foc. Això sí, calçots, pollastres i botifarres a taula. Bon àpat i bona companyia de les noies del Atlètic San Vicente d’Alacant, que van fer més de 6 hores de furgoneta per poder estar a prop dels seus ídols Marc Garcia-Chicote i Vicenç Ruiz. Gràcies xiques pel vostre suport, ens veiem prompte a Alacant! I de regal, us deixem una mostra de les disfresses de Carnaval dels components de l’equip. No calen més comentaris ... Cert, clar i breu. I ens veiem a l’(H)ARMONIA. Peter a la brasa
17
HOCKEY
DHF: Cinquè lloc Campionat d’Espanya de Sala Dijous 14 de febrer, últim entrenament de sala al
ATHC molt ben posat i que va saber administrar bé
pavelló del Club Egara. Acabem de retocar els penals,
l’avantatge.
una competició d’strockes, per si fossin necessaris
Tot i així, l’equip no se’n va anar avall, encara hi
durant el campionat, i cap a casa a descansar.
havia opcions d’entrar a semifinals i a les 20h ens
Arribava el dia, l’esperat per totes, el dia pel qual
enfrontàvem al guanyador de l’última edició del
portàvem treballant durant algunes setmanes. Hi
Campionat d’Espanya. I per tal de recuperar forces,
arribàvem molt posades i el fet d’enfrontar-nos en el
què millor que un bon berenar al Forn de la Rasa?
primer partit a l’ATHC suposava una al·licient extra.
No podíem fallar contra el Club de Campo. En un
L’equip estava molt conscienciat del treball que
partit molt intens vam aconseguir un treballat
caldria fer, però a vegades les coses no surten com
empat a 2. L’equip va mostrar un gran nivell i una
un les planteja. Quatre gols molt ràpids del conjunt
molt bona actitud, per això vam marxar amb un
de Can Salas en els 8 primers minuts ens van treure
regust amarg, sabent que havíem lluitat fins al final
del partit. A la segona part, les coses van canviar i la
però la recompensa no havia arribat i les semifinals
reacció va ser molt positiva. Vam sortir molt posades
s’allunyaven.
i conscients que el torneig no s’acabava aquí. Però
El dissabte ens vam llevar amb ganes de guanyar el
el parcial de 2 a 2 va ser insuficient per superar un
nostre primer partit del torneig. Ens enfrontàvem al
18
Tenis de Santander, i seguint la bona línia de joc del dia anterior, les vam superar amb un resultat de 5-1. Amb els resultats dels altres equips, finalment no ens vam classificar per jugar les semifinals. Ens tocava, per tant, jugar a les 17h pel cinquè i sisè lloc enfront el Sardinero, subcampió d’Espanya en l’última edició. Després d’un dinar d’equip (no en revelarem el lloc...), vam tornar a demostrar un alt nivell i amb un resultat de 4-1 vam aconseguir la cinquena posició. I per tancar el campionat, un bon sopar d’equip demostrant, una vegada més, el feeling que hi ha entre les jugadores també fora del camp. Cal destacar la infiltrada de luxe que vam tenir durant la nit, et desitgem molta sort a la World League de València, Glòria Comerma! Carola Salvatella Fotos: Rafa Martín
El tweet del campionat: “@Annacumi: el millor que et dóna l’esport són les persones amb qui el comparteixes! @EgaraDHF”
19
HOCKEY
20
DHMB
Parlem amb Miquel Guilà, l’entrenador de l’Egara 1935 de Divisió d’Honor B. És la seva segona
Miquel Guilà: “No ens volem marcar límits”
que
temporada a l’equip. En la primera va aconseguir els Campionats de Catalunya i d’Espanya de Primera. Abans ja havia entrenat l’Egara 1935 de 1a.
En primer lloc, ens agradaria
Crec
és
un
molt
bon
les ganes, l’esforç i de no baixar
que fessis una valoració de la
resultat, tenint en compte que
mai el ritme en els partits contra
primera part de la temporada
el grup era molt complicat, amb
rivals importants.
d’herba. Esperaves resultats tan
l’ATHC, el Polo i el CD Terrassa,
bons?
tots ells equips de DHA. Vam
Tenir un equip tan jove com el
La valoració és molt bona. Vam
quedar tercers de grup després
nostre pot ser un avantatge o
començar fent un cinquè lloc
de guanyar el CDT i vam assolir
un inconvenient. Quins aspectes
al Campionat de Catalunya,
la cinquena posició guanyant
positius i negatius hi veus?
amb bon nivell de joc. Això
l’Atlètic 52.
Pel que fa als aspectes positius,
ens va donar confiança per al
podem dir que en ser un
començament de la Lliga. Des
La Lliga de DHB no es reprèn fins
equip jove hi ha moltes ganes
del primer partit l’equip ha anat
al març. L’equip agafarà el ritme
d’aprendre, de gaudir jugant a
millorant i això ha fet possible
de competició previ a l’aturada?
hockey. Són molt competitius.
que aconseguíssim aquests bons
Si
lliga
En els negatius, que els costa
resultats.
competitiva no és bo que el
concentrar-se els setanta minuts
jugador
del partit.
Un
cop
aconseguida
es
vol
tenir
estigui
una tres
mesos
la
parat, sense competir. És massa
permanència, quin és l’objectiu
temps. Espero que l’aturada no
Per últim, què et sembla la
que et marques per a la segona
ens afecti i que agafem el ritme
tornada d’El Drac i el seu nou
part de la temporada?
des del primer partit.
format?
No ens volem marcar límits. El
és l’objectiu de la preparació
És una molt bona notícia ja que
nostre objectiu és anar partit a
d’aquestes setmanes prèvies a
ens ajudarà a estar al dia de
partit i intentar aconseguir el
l’inici del campionat.
les coses que passen al Club. El
Aquest
títol.
format és una manera assequible T’han sorprès el bon rendiment
Fent
un
parèntesis
en
la
i fàcil d’arribar als socis.
i les golejades davant rival
competició d’herba, durant el
importants?
mes de gener s’ha disputat la de
El bon rendiment no m’ha
sala. Quina valoració fas de la
sorprès, perquè tinc una gran
cinquena posició al Campionat
confiança en els meus jugadors.
de Catalunya?
I les golejades han estat fruit de
21
Marc Salvatella Panés Foto: Rafa Martín
HOCKEY
Aprofitem aquesta ocasió per parlar amb els entrenadors de l’Egara C Aleví Masculí, Santi Amat i Josep Farrés; i amb dos dels seus jugadors, en Sergi Amat i en Marc Farrés. En Santi ha disputat tres Jocs Olímpics -Barcelona, Atlanta i Sydney- aconseguint-hi una medalla d’argent en els segons. En Josep Farrés ha guanyat quasi tot en les categories inferiors i actualment és una de les promeses del primer equip del Club.
Escola: Egara Aleví Masculí C Santi, una de les principals dificultats d’entrenar equips C és la incorporació de nens que mai han jugat a hockey. Com us organitzeu? Els nens que comencen, abans d’integrarse totalment als entrenaments, necessiten aprendre els conceptes bàsics de tècnica individual, per tant necessiten d’una atenció personalitzada. La dificultat ve quan en un equip tens diversos jugadors novells. Crec que s’haurien de repartir entre tots els equips de la categoria. A part de poder atendre’ls millor en aqueta etapa inicial, resultaria més fàcil donar-los minuts durant els partits. Em sembla percebre que no estàs gaire d’acord en la manera de confeccionar els equips. Com creus que s’haurien de fer? Es dóna massa importància a potenciar els jugadors amb més habilitats. Classifiquen massa prematurament els nens. És important tenir present que un dia hauran de jugar en camp gran i allà necessitaràs tenir 16
jugadors a cada equip. Per tant hem de treballar perquè cada jugador acabi donant el màxim del seu potencial. Al final els campionats no els guanyen quatre bons jugadors, sinó els equips més equilibrats. Josep, quins conceptes s’han de treballar en el 7x7? S’ha de començar des de la base, sobretot ordenant-los bé dins del camp. Una vegada han entès el sistema, ja ens podem posar a especialitzarnos en coses més tècniques, tant col·lectives com individuals. Per què fas d’entrenador? M’agrada transmetre als nens la meva passió pel hockey. Per a mi no és ni una feina, ni una obligació, al contrari, és quelcom gratificant i alhora una responsabilitat i un repte. A principi de temporada cal proposar-se uns objectius i treballar i esforçar-se molt per aconseguir-los. Volem que els nens n’aprenguin i sobretot que en gaudeixen dins i fora del camp, amb tot el que això comporta. També he de dir que entrenant
22
no només són els nens els que n’aprenen, jo al costat del Santi també ho faig i molt. Quin ha estat el millor entrenador que has tingut? He tingut la sort de tenir molts entrenadors, i de molt bons, sincerament és bastant difícil triar-ne només un. Tots m’han ensenyat coses. Alguns m’han ajudat a ser millor jugador, d’altres a ser millor persona. Actualment, al primer equip de l’Egara tinc vuit companys que en el seu moment van ser entrenadors meus, jugar amb ells ara és tot un orgull. Sergi, quina edat tens? Onze anys, avui és el meu aniversari. Felicitats. En quina posició jugues? Defensa central. Què és el que més t’agrada del hockey? Jugar els partits. I el que menys? Quan en els entrenaments ens fan córrer. Josep, defineix-nos el Sergi jugador. És molt obedient, sempre et respon positivament com a jugador i com a persona. És un
model a seguir dins l’equip, ja que mai tindràs problemes amb ell a l’hora dels entrenaments i partits, perquè sempre creu en la paraula de l’entrenador. És defensa, com el seu pare, i no para de millorar tal i com ens està demostrant actualment. També s’ha de dir que com tot nen de la seva edat o com tot jugador encara li queda molt camí a recórrer i seguir creixent a base d’esforç i experiència. Marc, quina posició dins el camp? Jugo de davanter o d’interior
al mig del camp. Què és el que més t’agrada del hockey? Jugar partits. I el que menys? Com en Sergi, quan fem físic. El teu millor gol? Contra el Polo, va ser de coreà. Josep, com veus el Marc? És un nen amb ganes de fer les coses i amb motivació pel hockey, sempre és el primer de preguntar quan començarà l’entrenament, els exercicis o els partits, i això és una gran qualitat, aquesta inquietud per fer les coses. Dins
23
el camp, ja sigui als partits o als entrenaments, s’ho deixa tot i hi posa molt d’esforç en el que el Santi i jo li diem. Sempre acaba molt cansat, que és com tothom hauria d’acabar. Té un xut envejable en la seva categoria, una qualitat que s’ha de potenciar. Com al Sergi, també li queda molt temps per seguir creixent i millorar, i n’estic segur que ho farà. Pere Mora Fotos: Jaume Farrés
+ HOCKEY
Juvenil Femení: campiones d’Espanya de sala Dies 7, 8, 9 i 10 de febrer de
gran,
i
quatre
Madrid; 3-1 contra el Lagunek; 4-0
2013. Un grup de noies joves i
objectius.
el
primer
contra el Junior a semis en un gran
plenes d’il·lusió, el seu staff i un
partit, classificar-nos per a semis,
partit de conjunt, tàcticament
grup de pares incondicionals i
jugar la final i guanyar-la. Tot
i mental; i 5-2 apoteòsic contra
plens d’ànims i ganes d’animar,
es va complir. Vàrem ser molt
l’Atlètic a la final, amb un partit
volen assolir un objectiu comú, el
feliços, o al menys jo ho vaig ser.
sense cap fissura ni física, ni
Campionat d’Espanya de Sala.
El Campionat em va retornar al
mental, ni tècnica. Un deu per a
Ho teníem tot a punt. Havíem
hockey d’il·lusió i amor als colors
tots i quan dic tots permeteu-me
treballat bé, però si voleu que
que vaig conèixer quan m’hi vaig
que inclogui els pares.
us digui la veritat, em sentia una
posar de gran.
Per cert, moltes gràcies als pares
mica desencisat. Sabíem el que
No ho digueu a ningú, però crec
que ens van acompanyar i que
volíem, sabíem com i quan hi
que l’èxit va venir perquè tot ho
varen pagar el desplaçament.
havíem d’arribar, però tot plegat,
vàrem fer convençuts, com amics i
També gràcies a tots els que ens
des de el meu punt de vista, no
com el que vàrem dir que érem...
vàreu donar suport des de Terrassa
estava
perfectament
Una pinya. I si m’ho permeteu, tot
i moltes felicitats a la Berta
perquè
arribéssim
una
i que potser no està bé escriure-
Domingo que, tot i ser portera, va
màquina compacta. Però una cosa
ho en una revista, una puta pinya
ser la millor jugadora del torneig.
és el que penses i una altra el que
que ningú ens va trencar. No
El cert és s’ho va merèixer.
realment és.
vàrem arribar mai tard a una cita,
El grup el van formar: Berta
moment
a un dinar, ni a una reunió. No
Domingo,
tot va funcionar gràcies a la
vàrem deixar res sense pensar, les
Queralt Culet, Clau Adell, Clàudia
professionalitat de les nenes, a
xerrades tècniques i motivadores
Illa, Nona López, Anna Fitó,
la forma de fer de les capitanes i
ens varen unir molt i a la pista
Míriam Gibert, Anna Codina, Gigi
del grup, a l’esperit comú que va
jugàvem totes. I quan dic totes vull
Prat, Mariona Fitó, Carla Gómez,
presidir tot el que van fer, i a la
dir totes, inclosos els entrenadors
Andrew Wilson, Lluís Mercadé i
unió que en tot moment va tenir
i la Marta des de la grada.
Marta Puig.
l’equip .
9-2 contra el Tabu; 2-2 contra el
Bon hotel, bons àpats, pista
Club de Campo Villa y Corte de
Des
de
el
primer
greixat
com
fred,
tensió
Guanyar
24
Anna
Escamilla,
Lluis Mercadé Puig de la Bellacasa
Mamis hockey: el primer partit Anàvem cap a Cadis seguint
I el gran pas: trepitjar la gespa per
estem entrenant visquin aquesta
les nostres filles que jugaven el
primer cop en un partit. El camp
sensació màgica i única!
Campionat d’Espanya de Sala i
està
perfectament senyalitzat
Piiiiiii, final del partit, abraçades
vam pensar... I si hi hagués un
i amb aplegapilotes, quin luxe!
amb les mamis, amb els àrbitres,
equip de mamis a Cadis? Teníem
Les mamis de San Fernando ens
vam aplaudir les grades, el resultat
constància
que hi havia un
esperen per fer les fotografies,
cadascú en deia un… Però a ningú
equip a San Fernando. Després
ens col·loquem al camp, fem la
li importava. Unes cerveses i uns
de contactes i més contactes, en
pinya que fan els grans equips
pescaítos al bar de l’estadi, en un
vam trobar els responsables i vam
i veiem les grades plenes... Hi
estat de felicitat i de motivació
poder organitzar un partit. Per mi
ha públic per animar aquestes
insuperable... Ara toca animar les
era el primer partit de hockey com
mamis lluitadores, fins i tot amb
nostres filles! Que vam guanyar el
a jugadora, com a espectadora
“bombo”. És indescriptible, la
campionat d’Espanya!
i mami patidora ja en porto uns
sensació. La pilota ja és terra, al
Per últim volia agrair l’acollida,
quants! Ens van venir a buscar i
mig del camp, i em diuen que s’ha
la
ens van acompanyar fins a l’Estadi
de donar a l’altre equip, primera
i
Pablo
passada i cap a les contràries… No
van obsequiar en tot moment
ho acabo d’entendre!
l’equip de mamis i el club de San
canviem , som jugadores! No ens
El partit és el millor debut mai
Fernando. També volia donar les
ho podem ni creure. Quina pujada
somiat. Sí, vam guanyar, però
gràcies a l’Egara per donar suport
d’adrenalina! Nervis i moviments
l’autèntica victòria era la d’estar
a aquesta iniciativa i a totes les
a la panxa. Quanta por –però por
al camp, amb un stick a la mà
persones que feu possible que les
de la sana– de pensar com seran, si
i jugant. Només
mamis del hockey siguin realitat!
en sabran molt, si hi haurà algú...
totes
Negre.
un vestidor,
Ens
adjudiquen
hi entrem, ens hi
les
mamis
desitjo que hockey
generositat, l’esportivitat
l’hospitalitat amb
què
ens
que Karina Herms
25
TENNIS
Alguns dels alumnes al sopar de l’any passat
Sopar anual El divendres 15 de març se celebrarà el sopar anual de la secció de tennis del Club, en el transcurs del qual s’entregaran els premis de les 12 hores, de la lliga social i del campionat social. Al mateix s’hi retran homenatges als equips campions de la secció, entre ells l’equip +50 masculí, l’equip +50 femení i l’equip junior femení. També s’homenatjarà als diferents pares i mares que han exercit de capitans dels diversos equips de l’Escola.
Premis que s’entreguen durant el sopar 26
Open Juvenil Josep Rull Durant aquest mes s’està jugant al nostre Club el primer Open Juvenil Josep Rull, torneig que rep el nom en homenatge al pare del president de la Secció de Tennis Lluís Rull. És la primera edició que s’organitza al Club d’aquest torneig, en la qual competiran 320 jugadors de tot Catalunya. En el torneig participaran nens i nenes des de la categoria d’aleví fins als participants més grans, en aquest cas els sèniors. Les finals de l’Open es realitzaran el dia 17 de març. Text i fotos: Fulgenci Vallejo
Open Juvenil Josep Rull 27
PÀDEL
CIRCUIT OPEN-TOYOTA CLUB EGARA Del 25 al 3 de març es va disputar la segona edició del Circuit Open Toyota al Club Egara, organitzat per Adrián Biglieri i Ivet Imbers, amb Xavi Gràcia com a jutge àrbitre. El circuit va ser un èxit de participació, amb més de 130 parelles de 9 categories diferents: masculina, femenina, mixtes i menors. Durant el torneig es va poder veure el millor pàdel amateur del Vallès. Alhora, una zona de chillout bar al voltant de les pistes va esdevenir referència obligada. Els patrocinadors del torneig van ser TOYOTA, GIEMSPORTS, NB i GRUP DIGITAL, moltes gràcies a tots ells.
28
QUADRE D’HONOR Primera
masculina:
Carles Adrobau i Xavi Soler. Finalistes Txema Iturmendi i Antonio Ríos.
Campions de consolació: Xavi Fajula i Pere Reñé. Primera femenina: Sara López i Esther Pérez. Finalistes Anna Tubau i Ivet Imbers, del Club Egara. Campiones de consolació: A. Gómez i A. Silvent. Primera mixta: Esther Pérez i Pablo Romero. Finalistes Ivet Imbers i Agustí Aguilar, del Club Egara. Campions de consolació: Sara Redo i Oriol Torres (del Club Egara). Segona masculina: Sergi Escamilla (del Club Egara) i Albert Expósito. Finalistes Oriol Hernandea i Albert Bonavila. Campions de consolació Dani Vallès (Club Egara) i Pablo Honorato. Segona femenina: Neus Morcillo i Anna Solà. Finalistes Montse Lorente i Marta Grandia. Campions de consolació Cheles Marcet (Club Egara) i Neus Recassens. Segona mixta: Marta Grandia i Xavi Palacio. Finalistes: Montse Lorente i Eduard Torres. Campions de consolació: Marta Escudero i Pere Lopez. Tercera masculina: Juan Carlos Bonilla i Dani del Moral. Finalistes Javier Vázquez i Borja Trujillo. Campions de consolació Xavi Lopez i Xavi Méndez del Club Egara. Tercera femenina: Elisenda Tomas i Anna Calmet . Finalistes Sofi Molina i Rosa Cañada. Campiones de consolació: Marta Martin (Club Egara) i Rafi Ladero. 1a categoria menors, de 13 a 16 anys: Marc Niño i Albert Hernandez. Finalistes Pablo Osuna i Marc Vila. Campions de consolació: Alberto de Dios i Oriol Urquizu. 2a categoria menors, menys de 13 anys: Marcel Nieves i Ivan Montes. Finalistes Guillem Ballesteros i Marc Castelló. Campions de consolació Albert Ramis i Jan Borràs.
29
HÍPICA
Cavalquem! Ja hem acabat la remodelació de la nostra pista de salt amb material geotèxtil d’última generació, importat d’Alemanya, donant als nostres cavalls i genets màxim confort en l’ús de la mateixa. La nostra zona d’esbarjo per a cavalls, així com l’actualització del reg i dels estables, són les obres previstes per a aquest mes. Sense oblidar els avenços de la nostra florent Escola, que aquest mateix mes de març comença la competició de Lliga de Salts de Ponis de Catalunya. La Lliga s’inicia el 10 de març a CEAlt Empordà (Llampaies) i acaba l’octubre al Centre Hípic Torredembarra. Afrontem amb molta il·lusió aquesta nova etapa i des d’aquí donem les gràcies
30
al suport de tots els nens i pares que conformen la nostra Escola. Cal tenir en compte els excel·lents resultats dels nostres genets més avançats al CSN dues estrelles de València i Barcelona, disputats en les últimes setmanes. Aviat afrontaran el circuit de Toledo, amb la finalitat de preparar amb èxit el proper Campionat d’Espanya i el pròxim Europeu. Ells duran el nom de l’Egara a les competicions del més alt nivell, no només regional, sinó nacional i internacional! La nostra il·lusió se centra a crear un nou planter de nens a l’Escola de la Secció Hípica del Club. Mònica Sala Coronas
31
GOLF
9è Campionat Social de Golf Club Egara En aquesta segona entrega d’El Drac us expliquem les activitats de la secció que han estat les següents: El passat 26 de gener es va celebrar el campionat per parelles a les instal·lacions de Golf Can Cuyàs. Golf Can Cuyàs és un camp par 3, més llarg que un pitch&putt, però molt assequible per als jugadors. La parella guanyadora va ser Montse Turu i Pilar Escartin Aquest 16 de febrer vàrem disputar la 4 prova del IX CSG a les instal·lacions del Club de golf d’Aro. Un camp difícil, però de gran prestigi. És la primera vegada que una prova del social es disputa en aquestes instal·lacions. El guanyadors van ser Llorenç Vilanova en handicap inferior i en Francisco Dinarés en handicap superior. La bola propera va ser per a Francisco Dinarés. El drive més llarg masculí el va guanyar en Carlos Ruiz i el drive més llarg femení va ser per Karina Herms.
32
Baptisme de golf
Projectes
Des de la secció estem pensant en programar uns cursets - baptisme de golf per a nens de 6 a 15 anys i si hi ha quòrum també per a adults. Voldríem organitzar-los els dissabte a la tarda o bé diumenge al matí, per grups, de 4-5 setmanes (una vegada per setmana ) i que a més siguin molt econòmics. Si algú hi pot estar interessat que enviï un correu a golf@egara.es per veure si fem grup. La intenció és preparar aquest baptisme per al mes de maig.
I Torneig de Festa Major de Terrassa - CLUB EGARA Us podem avançar que el proper 1 de juliol, festa major de Terrassa, organitzarem un torneig, obert, al CLUB DE GOL EL MUNTANYÀ. Reserveu-vos la data. Jordi Prat Lebrero
33
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Els beneficis de l’aigua: per què practicar Aquawellness? Vols posar-te en forma amb exercicis de baix impacte? El metge t’ha recomanat que facis esport i vols començar suaument? Penses que a la teva edat és massa tard començar a fer esport? El Club Egara t’ofereix la possibilitat de fer classes dirigides a la piscina en què podràs gaudir de tots els beneficis que aporta l’aigua. L’Aquawellness no té restriccions per edat ni per condició física. Amb menys esforç, degut a la flotabilitat del cos, es poden realitzar els mateixos exercicis que es farien fora de l’aigua, però sense patir tan esgotament. I també es fan possibles exercicis impossibles de realitzar fora del medi aquàtic. La pràctica assídua d’aquestes classes aporta, entre altres, els següents beneficis:
• • • • • • • •
Millora el sistema càrdio-respiratori Millora la termoregulació corporal Estabilitza la pressió sanguínia Evita o retarda l’aparició de varius Millora la postura Millora la flexibilitat Alleuja les tensions musculars Ajuda a combatre el sobrepès
Aquest mes de març et convidem a gaudir del medi aquàtic, a fer esport a la nostra piscina coberta. Recordate’n: no importa la teva edat ni la teva condició física, a l’aigua no hi ha límits. Comprova-ho a les màster classes que t’oferim els dies 14 les 18.30 i el 19 a les 10.30 T’hi sorprendràs! I si no et va bé assistir-hi, consulta l’horari d’activitats dirigides i busca-hi la classes que més s’adaptin al teu temps, hi tens diverses possibilitats i cap excusa per començar a provar-ho. T’hi esperem! Alex Marín
34
35
ACTIVITATS DIRIGIDES
T’atreveixes a fer un triatló?
36
L’esport està de moda! Cada dia hi ha més persones que surten a córrer, que van en bicicleta, que neden... fins i tot n’hi ha que combinen i alternen aquestes disciplines esportives per pur plaer, simplement per la sensació que et dóna i deixa la pràctica esportiva. Coneixes algú? Si ets practicant (o no) d’alguna o de totes aquestes activitats -natació, ciclisme i carrera- segur que en algun moment t’ha passat pel cap posar-te a prova i segur que t’has preguntat: podria fer un triatló? n’estaria capacitat? la podria acabar? en seria capaç? I nosaltres us preguntem: I per què no? No series capaç de nedar 400m, pedalar 10km i corre 2500m? Ara és el moment de llançar-te de cap a una experiència única, realitzar un triatló. No existeixen peròs, ara teniu l’oportunitat que estàveu esperant!
Sabeu que amb cinc hores setmanals, amb l’ajuda dels nostres tècnics-entrenadors i la vostra voluntat, es pot optar a fer un super esprint (400m nedant, 10km de bicicleta i 2,5km de carrera a peu)? Us hi atreviu? A partir del mes de març, el Club Egara us proposa classes-entrenaments per preparar un triatló tots els dimarts i els dimecres de 20h fins les 21h. Un dimarts estarà destinat a entrenar la natació i el següent dimarts la part de running. I els dimecres sempre es pedalarà. Aquí teniu la possibilitat de fer realitat una il·lusió, un repte, un somni, un triatló. La voleu aprofitar? Belén Núñez Alonso Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
37
BRIDGE
Ous i botifarra per celebrar dijous gras La Secció de Bridge de l’Egara no es perd ni una celebració. I menys encara quan coincideix en dijous, el dia que juguen setmanalment. El 7 de febrer van celebrar dijous gras amb un berenarsopar en què no hi van faltar els plats tradicionals. Abans, per fer gana, van jugar una estona a bridge, per no perdre el costum i seguir sumant punts per a la classificació mensual. Generalment, quan s’hi juga a bridge, a la sala del primer pis hi regna el silenci i la concentració, perquè tots els jugadors són molt professionals i no els agrada distreure’s. Aquesta ocasió no va ser l’excepció, i entre les vistes a Sant Llorenç per un
38
costat i les postes de sol per l’altre, les cartes es movien de les mans a la taula. Unes hores després, el silenci es va substituir per la conversa, i el centre d’atenció va passar dels números i els pals, al menjar. Les taules i les cadires es van reubicar per posar-hi les truites de verdures, de botifarra negra, els panets amb tomàquet i catalana, la coca de llardons i una mica de vi i cava per beure. Perquè al bridge també saben passar-ho bé. M. Marta Martí
39
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
SALVA SERRANO,
1 2 3 4 5 6 7 8
responsable del Restaurant Stick Egara
L’Egara és: el meu club – la meva feina. Va començar sent la meva feina, evidentment, però cada vegada li he agafat més estima i ja s’ha convertit en el meu club.
Abans d’arribar a l’Egara, el hockey era: un esport de senyorets que acabarien tenint mal d’esquena – una bona sortida professional que et venia de gust. Poso una X perquè si et sóc sincer ni coneixia el hockey. Ara m’agrada bastant, ja el començo a entendre i fins i tot ja conec les principals normes.
Així doncs, segueixes més el DHM o el DHF? Em poses en un compromís ara. La vereitat és que intento seguir els dos equips, però també la resta. Tothom acaba passant un moment o altre per aquí i et diuen si han guanyat o han perdut.
Sense posar-te en cap compromís. Quan feu més caixa, quan juguen les noies o els nois. Aquí si que podem dir que guanyen els nois. Tenen més tirada i sempre ve més públic a veure els seus partits.
Centrem-nos amb els socis de l’Egara. Quins clients són més fidels. Hockey o Tennis-Pàdel? Una altra X. No guanyaré pas aquesta travessa, però és que no em puc mullar en uns o altres. No em facis triar. La veritat és que hi ha de tot a tot arreu. No perquè siguin d’una secció o altra gasten més o menys.
El soci de l’Egara és més de menú o de carta? Són més de carta. Fins i tot hem tret el menú de cap de setmana perquè gairebé no el demanava ningú. Tothom opta més per triar el que li ve més de gust.
Fora d’hores, per matar el cuquet, els ratllats què prefirim. Un entrepà o alguna cosa per picar? Això va per edats. Els nens van directe a l’entrepà i la llauna de refresc i els pares prefereixen més una tapeta o un pintxito acompanyat d’una canya.
El client ratllat: és callat i reservat - quan es deixa anar no calla ni sota l’aigua. És normal que al principi la gent sigui més reservada, però a mesura que vas agafant confiança el client es va deixant anar. Però, insisteixo, hi ha de tot.
40
1
9
Al bar del club la gent també s’hi reuneix per mirar futbol. Quan omples més, quan juga el Barça o quan juga l’Espanyol? Clarament quan juga el Barça. Aquí a l’Egara hi ha molt perico, tot s’ha de dir, però els culers tiren molt. El Madrid no el mira ningú, només quan perd em fan posar la tele.
10 11 12 13
14 15
Veig que aquí a la barra també ofereixes diaris: As o Mundo Deportivo? Clarament As. Per què? Perquè sóc merengue. I a part, que el Mundo Deportivo ja el poden llegir a la sala de lectura. Vaig portar un parell de vegades el Marca, però la gent prefereix l’As per dues coses: perquè hi ha més informació de l’Espanyol i per la contraportada.
Del Madrid? Deixa’m fer-te la pregunta doncs. Cristiano Ronaldo o Messi? Clarament Ronaldo. Més que res perquè el Messi és molt bo, però té la pega que juga amb el Barça.
I si et fes triar entre el portuguès o Pol Amat. Home, no em facis escollir! El Pol és una institució aquí i CR7 és el millor jugador del club dels meus amors. No puc quedar-me només amb un dels dos. Em quedo amb tots dos.
Deixem el futbol de banda i centrem-nos en el club una altra vegada. Aquí fem sopar èpics cada temporada. Però quin té més marxa. L’(H)armonia o l’Interclub Dames? L’(H)armonia sense cap mena de dubte. A l’Interclub Dames també fan sarau, eh! Però la festa que es munta a l’(H)armonia o, deixa’m afegir-t’ho, al sopar de Final de Temporada és incomparable.
I després dels sopars, que té més sortida. Els gintònics o ‘la perdiu’ tradicional? El whisky té els seus fidels de sempre, però ara està molt de moda el gintònic i tothom en demana. A més, diuen que és un digestiu. (Riu)
Tornant als àpats. Hi ha dos grups mítics que venen dijous. El senat, que dinen plegats, i els veterans, que es reuneixen per sopar . Quins són més exigents. La veritat és que cap dels dos. Tots es porten molt bé i hi ha molt bon rollo. És un ambient distès i agradable en ambdós casos. Text i Foto: Ferran Martínez
41
LA VEU DEL DRAC
LA BÚSTIA
Històric i modern
Agraïments
L’Egara és un Club històric, de tradició i renom en el nostre entorn. Alhora sempre ha estat atent als canvis socials i als esports que la societat ha anat
Agraiments i felicitacions a les promotores de les Mamis Ratllades, Karina i Valeria, per tenir la inconsciència d’endegar el projecte. Als entrenadors Salva, Carlos,
incorporant al llarg dels anys. En aquest sentit,
Sasa i Esteve per l’ofici i la paciència que
és molt destacable l’empenta de les seccions més
demostreu a cada entrenament. Al Xavi
joves del Club.
per les sessions físiques de cada divendres inclosos els imprescindibles estiraments
El pàdel s’ha erigit en un esport de referència al
abans de la dutxa. I en darrera instància a
Club, fet que justifica l’esforç per construir-hi les noves pistes. Atrapa l’esportista i reuneix jugadors de hockey i de tennis amb socis que, agafant
totes les Mamis, per tenir la valentia d’agafar el stick i poder experimentar, en primera persona, les mateixes sensacions que senten
la raqueta gruixuda, han retrobat les ganes de
els vostres fills al camp. Ara ja enteneu el
fer exercici. Aquests dies, el Club ha acollit la 2a
per què a molts ens agrada tant el hockey.
prova del Circuit de Pàdel Open Toyota, que ha
Benvingudes al club.
estat un gran èxit esportiu i social, amb més d’un centenar de parelles. És una gran notícia que el
Pere Mora
pàdel sigui un esport més del Pla del Bon Aire. D’altra banda, la Secció de Golf s’ha consolidat en poc temps amb força en el Club. Es va fundar el
Escriu-nos!
2004 i enguany ja es disputa la novena edició del Campionat Social i la vuitena del de Pitch&Putt, entre d’altres competicions que organitza, sempre
La Bústia d’El Drac és un espai obert a tots
amb nombroses inscripcions. Per als amants dels
els lectors. L’Equip de Redacció us animem
birdies, és tot un orgull lluir el nom del Club
fer-nos arribar a drac@egara.es les vostres
Egara en la llicència federativa, així com practicar aquest apassionant esport amb amics ratllats.
aportacions, felicitacions, agraïmens, oportunitats de millora, etc. Moltes gràcies a tots
La innovadora oferta d’activitats dirigides de tot tipus en l’edifici del gimnàs o la recent creació de
Equip de Redacció
la Secció d’Outdoor corroboren el dinamisme del Club. Des d’El Drac celebrem que l’Egara segueixi demostrant que està al dia oferint als seus socis tot allò que busquen per fer salut. Cal seguir així, casant història i modernitat, amb els ulls ben oberts a les noves tendències esportives. Equip de redacció
42
Escriu-nos a drac@egara.es
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
48, confessions de socis que se’n surten I JSL, 45 anys: “Hola, em dic Joan i vaig ser de Junta quatre anys. Hi vaig entrar ple d’il·lusió, però els correus electrònics me la van acabar. Me n’arribaven més de cinquanta al dia. L’últim mail previ a la reunió de la setmana ens instava a resoldre l’assumpte que tractàvem en la trobada del vespre. I, és clar, al final de la reunió del vespre, sense haver decidit res, ens acomiadàvem dient que ho acabaríem de lligar per mail durant la setmana. Ara només jugo a pàdel i, sobretot els dijous que trobo pista, sóc feliç.” ARM, 24 anys: “Hola, em dic Anna i vaig fer de monitora de l’Escola de Hockey tres temporades. M’agrada molt la canalla, m’ho passava bé. Anava a tots els entrenaments, ho juro. I m’hi implicava. Però, no sé per què, els que manaven feien com si no hi fos: s’havia de decidir alguna cosa i no m’hi comptaven. Un dia el pare d’una nena em va dir: “–la meva filla juga, avui? ah, que tu no portes res...” Ara vaig a classes de body-pump i, especialment els dimarts que hi ha l’entrenadora simpàtica, sóc feliç.” PAA, 42 anys: “Hola, em dic Pere i vaig ser vint anys al mateix equip de hockey, a Primera. Vaig fer-hi de capità, d’entrenador-jugador, de delegat-jugador i fins i tot de jugador ras. Però a la temporada vint-i-una, al setembre, després que cada setembre dels últims vint anys m’haguessin trucat per posar-me en l’equip, no em van telefonar. Ara faig de pare torracollons, sobretot els dissabtes en què el nano em juga a 3 per 3 i a 5 per 5. I m’adono que havia estat infeliç vint anys seguits. Que xalo!” TDN, 58 anys: “Hola, em dic Teresa i els meus fills han jugat quinze anys als primers equips de hockey: el meu Xavi amb els nens, la nena amb les nenes. Durant quinze temporades els vaig anar a veure cada diumenge, o l’un, o l’altra, o tots dos quan jugaven seguit. Em vaig arribar a creure que el hockey m’agradava, però que pleguessin i descobrir els camins del Parc Natural tot ha sigut u. Ara els diumenges sóc feliç. Els néts ja tenen els seus, de pares.” Pere Ejarque
EL DRAC Equip de redacció:
Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia
CLUB EGARA C/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona 93 735 27 09 www.egara.es drac@egara.es
43