2009 2010 by dardanya

C A N

X A L A N T

2 0 0 9 / 2 0 1 0

C A N

X A L A N T

2 0 0 9 / 2 0 1 0

Í N D E X

P R ES EN TAC I Ó

P RO G R A M A

Espais i equips per a la producció Artistes amb taller Projectes residents Cursos i tallers de formació Workshops Produccions Altres produccions Convenis i col·laboracions Jornades de treball

P RO G R A M A

R ES I D ÈN C I A

P RO G R A M A

I N T E RC A N V I S

Can Xalant, R. Roncero, A. Gagliano, A. Parada, J. Navarro, R. Caminal,

L. Marte, V. Luyo, A. Icaza, J-P. Peynot, C. Ibañez-Tarter, E. Marín,

Les Salonnières, Airvoland, AccNeo, M. Salicrú, D. Mutiloa, a77,

F. Caiazza, V. Vázquez, J. Llobet & L. Fernandez Pons, Y. Özcan Kaya,

I. Salas, C. del Fierro, C. Dias, J. Mitjà, C. Astudillo, P. Faus, C. Ruiz,

J.M. Calleja / F. Páez, D. Montlleó, Alterarte, A. Delgado, La Capella

Intercanvi amb el centre El Levante de Rosario (Argentina) Intercanvi amb el centre Platform Garanti d’Istanbul (Turquia) Redesearte Paz: Base 7 (São Paulo) / Matucana 100 (Santiago de Xile) Intercanvi amb el mis de São Paulo (Brasil) Intercanvi amb el crac de Valparaíso (Xile) Intercanvi amb el centre Lugar a dudas de Cali (Colòmbia)

101

P RO G R A M A

102

Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

Impressió

123

P RO G R A M A

Cevagraf, s.c.c.l.

123

Exposicions i mostres

132

Í N D E X

50 61 67 68 74 78 79

Disseny gràfic

L A B O R ATO R I

Albert Ibanyez Imatges

de Barcelona, L. Pérez Traduccions Català i castellà: Delícia Burset i Versus, s.c.p.

C U R ATO R I A L

Anglès: Raymond Lang D I FU S I Ó

Dipòsit legal B-14571-2011

O N O M À S T I C

H I J O S

D E

C A N

X A L A N T

A les pàgines del diari La Vanguardia es va publicar un article d’actualitat cultural dedicat als artistes emergents a Barcelona. La doble pàgina es llegeix amb el títol bíblic de Hijos del MACBA. Sota aquest encapçalament, l’article dóna els noms i d’altres dades d’un conjunt heterogeni de joves artistes que composen, segons la periodista Teresa Sesé, l’escena actual de les pràctiques contemporànies a la capital. La referència del titular està en un comentari de l’artista David Bestué que reconeix com la seva generació ha compaginat estudis oficials i altres pràctiques formatives gràcies als programes i a les exposicions del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, aleshores inaugurat de poc i del tot providencial per oferir lectures crítiques de la contemporaneïtat en una escena catalana mancada de projectes internacionals i molt activa en programes d’abast més local. De fet, els noms llistats a l’article tenen estudis i referents comuns. Han fet formació a la Facultat de Belles Arts de la capital, han estat Hijos de Bellas Artes, amb més o menys fortuna i amb més o menys amor filial per l’acadèmia. Que el terme Beaux Arts resulta anacrònic i que l’acrònim macba és més contemporani, és evident. Tanmateix, només el propi Bestué forma, en aquest moment, part de la col·lecció del museu i el seu comentari crec interpretar que es refereix a la sort que els joves artistes han tingut de poder rebre informació i coneixements de primera mà a través de les programacions i activitats del macba, complement bàsic a la seva formació universitària. Conec personalment a molts d’ells, alguns com a estudiants a les classes de la facultat. Vull destacar que els creadors que composen aquest grup de noms emergents, i ara legitimats per la publicació i en especial pel branding del titular, també han passat per altres projectes i programes de producció de menor escala però imprescindibles. Hi ha un factor molt important i més real que el de l’arbre genealògic del macba en la seva definició com a artistes i en la difusió dels seus projectes: la major part d’ells han estat seleccionats, premiats o acompanyats pels programes tutorials i les convocatòries destinades al artistes joves que existeixen a Catalunya. Entre elles, les convocatòries de la Sala d’Art Jove, els projectes a Can Felipa, el premi Miquel Casablancas de Sant Andreu Art Contemporani, les realitzacions de BCN producció, la formació a Hangar o a Can Xalant de Mataró, les residències a la Nau Estruch de Sabadell, etc. Tots ells s’han presentat a escena en aquests espais de formació, producció i difusió, on han participat de tallers, debats i converses sobre art i desamors estètics.

Presentació. Hijos de Can Xalant · 7

Resulta musical la foto del grup que il·lustra l’article. Són setze persones, entre elles dues noies, i porten a la mà un dispositiu de llum amb la que dibuixen un cercle al voltant de les seves cares. Estan distesos i miren la càmera, a la manera de les caràtules dels vinils i de ben segur en falten d’altres que aquell dia no estaven disponibles per la foto. M’imagino als galeristes prenent noms a les seves agendes i preparant una possible inversió de futur tenint l’article com a barem de cotització. De ben segur que aquesta imatge ha estat resseguida per molts dits lectors, assenyalant a l’amic o reconeixent la cara dels artistes fins aleshores desconeguts! Entre l’enveja i l’entusiasme. La meva reflexió retorna a aquest títol de premsa per fer una altra foto de família dels nous artistes del nostre context i imaginar la marca Hijos de Can Xalant, tot celebrant el primer quinqueni del Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. Al llarg dels múltiples programes que s’han realitzat a Can Xalant, artistes joves i d’altres ja internacionals han estat residents del centre, habitants d’una llar comuna. En definitiva, part d’una filiació. Disposant d’un taller a l’espai de la casa pairal, com a artistes estrangers en residència o bé com a creadors internacionals convidats a dirigir un taller, uns i altres han viscut a la casa i han despertat amb el xivarri de les cotorres que niuen a la palmera del pati. Tots ells composen la nostra fotografia de grup. És una manera recíproca d’autoritzar-nos tots plegats i destacar el paper de la perifèria com a oferta de formació, de producció i de difusió per als joves i no tan joves artistes residents a la nostra comunitat. Els nostres fills de Can Xalant han viscut al centre, fent permanència real als tallers i a la residència. Han rebut auxili per a les seves produccions, companyia durant el trajecte i un cop de mà per realitzar els treballs professionals. Són molts i desenvolupen processos creatius entre el vídeo, la fotografia, la performance, la pintura o els projectes a l’espai públic. El centre de documentació guarda informació sobre tots ells i els visitants poden compartir els seus workshops i presentacions, festes de portes obertes i derives pel territori comarcal. Nosaltres també coneixem els Hijos de Can Xalant. De fet, som una genealogia empeltada de macba!

Pilar Bonet Historiadora i crítica d’art, professora d’Art Contemporani a la ub i url. Membre del Consell de Direcció de Can Xalant.

8 · Presentació. Hijos de Can Xalant

Etiquetats en aquesta imatge: 75 artistes en residència a Can Xalant des de l’any 2006. a77 (Lucas Gilardi, Gustavo Diéguez), Abdoul Aziz Cissé, Accneo (Josep Domínguez i Jaume Aguirre), Airvoland (Teresa Rubio y Charela Diaz), Albert Ibanyez, Alejandra Delgado, Alterarte, Alvaro Icaza, Amasté, Ana Patricia Palacios, Aníbal Parada, Antonio Gagliano, Ayankoko, Beatriz Salinas, Caetano Dias, Carles Palacín, Carolina Ruiz, Cecilia Font, Cecilia Postiglioni, Cevdet Erek, Claudio Astudillo, Claudia del Fierro, Cristina Ibañez-Tarter, Cristina Lucas, David Mutiloa, Edgar Clement, Erkan Özgen, Eva Marín, Fabricio Caiazza, Fredy Serna, GaleríaCallejera (Viviana Corvalán, Pablo Rojas Schwartz), Gilles Coudert, Jean Philippe Peynot, Joan Navarro, Josep-Maria Martín, Julián Waisbord, Katalin Soós, Kiko Montoro, Laura Marte, Laurent Malone, Laurent Quénéhen, Marc Salicrú, Margarita Pineda, Maria Oms, Marie Maurel, Mònica Anglada, Monika Bálint, Nelson Garrido, Octavi Royo, Pau Faus, Raimond Chaves, Raül Roncero, René Francisco, Rirkrit Tiravanija, Roser Caminal, Salonnières (Laura Cardona, Ester G. Mecías, Cèlia Prats, Meritxell Romanos, Marta Xibillé), Scmute, Stalker, Stefano Romano, Tadashi Kawamata, Taniel Morales, Tomás Ruiz-Rivas, Tore Honoré Boe, Verónica Aguilera, Verónica Luyo, Walmor Corrêa, Yasemin Özcan Kaya.

Presentació. Hijos de Can Xalant · 9

R AÜ L

RO N C E RO

Vista de l’exposició El valor dels símbols (Espai F, Mataró, 2010) Detall del projecte Welcome to Mataró (2009)

A N TO N I O

GAG L I A N O

Gramáticas del momento oportuno (2009) Dibuixos impresos sobre paper 360x200 cm Extracte del projecte Las panzas de Sergei Pankejeff

A N Í B A L

PA R A DA

Reflexió a nivell d’exposició (2009) Vídeo

J OA N

N AVA R RO

Autorretrat (2010) Escupelo 09 (2009)

RO S E R

C A M I N A L

L AU R A

M A RT E

Los Palomeros del Carmelo, HĂŠroes de la Resistencia Urbana (2010) SĂ¨rie de 30 fotografies, format postal

Despaisajes (2009)

V E RÓ N I C A

LU YO

Á LVA RO

I C A Z A

Buscando parientes (2010) Verónica Luyo - Celeste Venica JINA (2009) Vídeo 2’34’’ Verónica Luyo Patrimoni UB (2009) David F. Mutiloa / Joaquin Reyes / Glòria Fernandez / Álvaro Icaza Títol de transport (2010)

Álvaro Icaza - Verónica Luyo Mouthpiece (2010) Vídeo 2’34’’ El mar ( fotocòpies) (2010) Animació 1’00’’

Álvaro Icaza

El mar (dibuix) (2009)

Work in progress

Animació 1’33’’

J E A N - P H I L I P P E

P E Y N OT

Ego (2009) Pintura mural (227 x 700 cm)

C R I S T I N A

I B A Ñ E Z-TA RT E R

Transcripció de la retransmissió d’un partit de futbol a temps real (2010) Alfabet de freqüència, lletres classificades segons l'ús (2010)

E VA

M A R Í N

L ES

SA LO N N I È R ES

Lligams (2009) Tacones para hombres. Forbidden Places (Framis for men) ( 2009) Col·laboració amb l’artista Alicia Framis. Nivell-Zero, Fundació Suñol Complexes (en procés) Recorregut fotogràfic

Dibuixant Instruccions (2009) Performance i xerrada. Cercle artístic de Sant Lluc, Barcelona

A I RVO L A N D

Primer lanzamiento internacional de tres torres de control a la órbita espacial: Dubai, Londres y Beijin (2009-2010) Projecció monocanal 3 Vídeos en loop de 40’’

ACC N E O

Red Velvet Cake (2009) Torre de Babel (2010)

M A RC

SA L I C RÚ

DAV I D

M U T I LOA

TIC (2010)

Interferència I, II, III (2010)

Instal·lació (250 x 250 cm)

Tres anomalies en l’espai arquitectònic interfereixen en el desenvolupament d’una presentació artística

Desorientats anònims (2010)

S/T (no passar) (2009/2010)

Sèrie fotogràfica (mides variables)

Una tanca electrificada dificulta l’entrada a l’espai expositiu

W E

C A N

X A L A N T

Workshop We Can Xalant Laboratori de construccions mòbils per a accions efímeres en l’espai públic (2009)

I N T E RC A N V I EL

L E VA N T E

A M B D E

( A RG EN T I N A )

E L

C EN T R E

RO SA R I O

I N T E RC A N V I P L AT F O R M

A M B

E L

C EN T R E

GA R A N T I

D ’ I S TA N B U L

( T U RQ U I A )

Jasmina Llobet & Luis Fernández Pons Towelflag (2009) Fabricio Caiazza Sincita Mataró (2009)

Intervenció efímera Yasemin Özcan Kaya

Vicente Vázquez

Teories de la vida quotidiana (2010) - Vídeo instal·lació

You Kant Max Mix (2009)

Run (2010) - HDfilm 3'40"

R E D ES E A RT E B A S E

PA Z:

S ÃO

M AT U C A N A SA N T I AG O

PAU LO

I N T E RC A N V I /

S ÃO

PAU LO

A M B

M I S

D E

( B R A S I L )

10 0, D E

X I L E

Caetano Dias Irene Salas

Sense títol (2009)

Eu Brasileira (2009)

Fotografies

Claudia del Fierro

Jordi Mitjà

Instalaciones provisionales (2009)

Lines. Everyday moments of maximum intensity #XXI (2010)

Vídeo

Fotografies

I N T E RC A N V I D E

A M B

VA L PA R A Í S O

E L

C R AC

( X I L E )

Claudio Astudilllo Barra

Pau Faus

Cartografías sonoras como visualización de datos urbanos en Barcelona (2010)

La casa inacabada (2010)

I N T E RC A N V I LU GA R

A M B

D U DA S

D E

E L

C EN T R E

C A L I

( CO LÒ M B I A )

C A SA U N A

TO M A DA : E X P E R I ÈN C I A

J O R N A DA

D E

L I T E R A L .

P O RT ES

O B ERT ES

2010

Verónica Luyo i Álvaro Icaza Carolina Ruiz

Presupuesto sin compromiso

Imatges de l'exposició Otoño-Invierno: La Carolina Ruiz en Mataró (2010)

Pressupost de desallotjament de Can Xalant 5,000 folis DinA4

Cristina Ibañez-Tarter

Eva Marin

S/T

Els límits oblidats

Gespa Natural

Videoprojecció

Jean-Philippe Peynot

Roser Caminal

Estimar i Je suis là

Aquí estoy estoy aquí /Artista trabajando para obtener visibilidad

Intervencions en diferents parets i espais de Can Xalant

Accions

Laura Marte

Joan Navarro

DoppelgĂ¤nger

S/T

SĂ¨ries de fotografies emmarcades

Pintura de gran format

Airvoland Bohemian landscape with mount mille

AccNeo

Amb la col·laboració de Caspar David Friedrich

Kit de construcció “senyor-alginato”

Impressió sobre tela / Instal·lació

Videoinstal·lació

Marc Salicrú Efecte resident En Memòria

David F. Mutiloa

Instal·lació al pati de Can Xalant

S/T (excés)

P R O G R A M A

L A B O R A T O R I

ES PA I S

El Programa Laboratori prioritza la utilització dels espais i dels equipaments que oferim, com a servei als artistes i altres agents culturals que presentin projectes a les convocatòries periòdiques. Inclou el lloguer d’estudis i altres espais de treball, el lloguer i/o cessió d’equipaments i recursos audiovisuals i multimèdia, tallers formatius i workshops amb artistes internacionalment consolidats.

L A

E Q U I P S

P E R

P RO D U CC I Ó

Estudis i espais de treball El centre disposa de sis espais de treball per a artistes als que es pot optar mitjançant les convocatòries públiques. El període per romandre en un d’aquests espais és com a mínim d’un mes i com a màxim, de dos anys, amb contractes que poden ser renovats cada sis mesos amb la prèvia presentació d’una memòria. També disposem d’espais de lloguer que es poden utilitzar com a plató de vídeo i fotografia o com a espais polivalents per desenvolupar-hi projectes ocasionals. Equips i recursos multimèdia El centre disposa de tres laboratoris de producció i postproducció de vídeo, àudio i multimèdia, amb la possibilitat de contractar tècnics especialitzats per ajudar als artistes que ho requereixin. › Taller d’edició i postproducció de vídeo. Equipat amb el sistema Final Cut PRO HD 5 studio. Compatible amb els formats DV/DV cam, HDV, DVC Pro 25/50 i DVC Pro HD. › Taller de gravació a estudi, edició i postproducció d’àudio. Equipat amb el sistema Pro Tools HD 2 professional. › Taller de producció multimèdia i tractament d’imatge digital. Programació d’interactius multimèdia, retoc d’imatge digital, disseny de pàgines web, ampliacions fotogràfiques, edicions de CD-ROM, etc.

Programa Laboratori. Espais i equips per a la producció · 49

A RT I S T ES

A M B

TA L L E R

Raül Roncero (Mataró) www.raulroncero.com Llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, fou artista resident a Can Xalant fins el 2009. La seva obra reflexiona al voltant de la importància de les imatges en l’actualitat. La idea de la representació és present en tots els seus treballs, imatges amb significats mal·leables fruit de convencions socials, que representen i alhora influeixen en l’imaginari tant individual, com col·lectiu. Models, estereotips i símbols omplen els seus projectes, amb els quals desvirtua les idees de perfecció, elitisme i admiració que moltes vegades són atribuïdes a aquest tipus de representacions quan són utilitzades per institucions públiques i privades. Des del 2005 ha participat en diverses exposicions d’entre les que destaquen: Ikas-Art 2008 (Bilbao, 2008), L’Aire que respiro (Sala d’Art Jove, Barcelona, 2009), Happy Body (Agent Double, Ginebra, 2009) , Sense Títol 09 (Facultat de Belles Arts, Barcelona, 2009) i les exposicions individuals El valor dels símbols (Espai F, Mataró, 2010) i Prototips (galeria Absolute Art, Barcelona, 2010). Recentment ha estat guanyador de la 9a edició de la Mostra d’Art Jove de Mataró. Margarita Pineda (Medellín) www.margaritapineda.net Va cursar a la Universitat de Antioquia de Medellín els estudis de Belles Arts. El 2000 es trasllada a Barcelona per realitzar el doctorat en escultura “Espai Públic i Regeneració Urbana: Art i Societat” a la Universitat de Barcelona. La seva proposta artística

50 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

se centra a reprendre la pròpia experiència particular i la d’altres, com a eix al voltant del qual s’organitza l’experiència pròpia d’habitar, emmarcada en l’ordre contextual i vivencial, sota tècniques i materials bàsics aportats i condicionats per l’entorn mateix. Sota aquesta temàtica, ha elaborat diferents propostes i investigacions que s’estableixen tant en espai públic com en espais expositius. Antonio Gagliano (Barcelona – Argentina) antonio-gagliano.blogspot.com Llicenciat en Pintura per la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), Màster en Museologia i Estudis Crítics pel pei (macba), ha estat resident durant 2008 i 2009 a Can Xalant. Ha participat recentment en exposicions com Peligrosidad social, minorías deseantes en los 70-80 en el estado español (macba, 2010), Ref. 08001 (Nogueras Blanchard, 2010) i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Sala d`Art Jove, 2010). Prepara el cicle “La lección excéntrica” com a resultat de la convocatòria Terrassa Comissariat 2011 així com la seva participació a Can Felipa Arts Visuals 2010, entre altres projectes. Escriu regularment per a interARTive i Pequeño Deseo, publicació del centre de residències Casa 13, Argentina. Projectes: › Visiting Friends (Dibuixos sobre paper. Projecte editorial/investigació en procés, 2008 fins a la data.) Quantes vegades hem llegit –en una nota o revisant l’argumentació d’un projecte qualsevol– nocions com apropiació, simulacre o discurs, repetides en bucle una i altra vegada? Visiting Friends és un projecte editorial en curs que intenta formular a través del dibuix una aproximació despreocupada sobre alguns dels conceptes i els sistemes de relació que organitzen les pràctiques contemporànies. El projecte, a més

de reclamar el que podríem denominar “la memòria de les paraules” –és a dir: evidenciar els seus desplaçaments i ramificacions mitjançant una mena d’exercici genealògic intensiu– tracta de posar en tensió un paisatge textual “frankestenià”, quallat amb recursos extrets de llocs tan dispars com els estudis culturals, la retòrica mercadotècnica o la crítica musical de petit format. › Las panzas de Sergei Pankejeff (Dibuixos impresos sobre paper, vídeo, texts dramatúrgics, conferència i visita guiada al Mercat dels Encants de Barcelona. Espaidos, Sala Muncunill, Terrasa. Cicle “Kairos, moments de claredat”. Juntament amb Leandro Cardoso / Abril 2009. http://www.a-desk.org/spip/spip.php?article249) Després de ser convidat a participar en un cicle d’exposicions que proposava una visió de l’art com a temps qualitatiu i oportú, vaig proposar posar de relleu la persistència d’algunes velles promeses, avui completament disfuncionals. Així, al costat de Leandro Cardoso –un investigador brasiler resident a Londres– vàrem desenvolupar una narrativa-ficció utilitzant com a base l’historial clínic de Sergei Pankejeff, el mític pacient licàntrop de Freud. La idea general del projecte va ser interrogar a través d’una biografia emblemàtica –rellegida ara en clau especulativa i perversa– la manera en la qual avui s’idealitza la relació entre les pràctiques artístiques, la gestió del temps i la inscripció dels objectes en l’espai social. Aníbal Parada (Barcelona – Argentina) anibalparada.blogspot.com Aníbal Parada va exposar individualment a L’Espai Cub com a guanyador d’una convocatòria de producció de La Capella (Barcelona 2010). Ha participat, entre d’altres, de les exposicions col·lectives Vibracions (suposadament) Aleatòries a la Antigua

Casa Haiku (Barcelona, 2010), Ref. 08001 a la Galeria Nogueras Blanchard (Barcelona, 2010), al loop 09-10 (Barcelona 2009-2010), A titol propi i SAL, Miquel Casablancas, Sant Andreu (Barcelona 2009), Ingravid, Museu de lÉmpordà (Girona, 2009), Synesthesya Espacio Cero, (Thessaloniki, Grècia, 2009), Toys, Scalamata Gallery (Venècia, Itàlia, 2009), i ...Abans léstratègia després del col·lapse, Can Felipa Arts Visuals (Barcelona, 2009). Actualment és resident a lÉstruch (Sabadell, 2010). Projectes: › Reflexió a nivell d’exposició (2009) Poso un venedor il·legal de cerveses a fer d’estàtua a la Rambla de Barcelona. Li demano que utilitzi la postura típica en la qual ells ofereixen els seus productes de venda. Reflexió a nivell d’exposició és resultat d’un model administratiu que utilitza l’imaginari de la immigració per calibrar i potenciar l’aparell turístic de la ciutat, però que alhora desplaça als propis immigrants, implementant polítiques accelerades de gentrificació i precarització laboral. Es tracta d’una pirueta similar a la que ocorre amb les economies submergides, les quals moltes vegades sostenen part de les demandes del turista -com és el cas de les cerveses- mentre que simultàniament són penalitzades amb multes i batudes policials permanents. Potser un exercici autocrític de donar visibilitat a una feina no regulada però quotidiana de la via pública de Barcelona. Joan Navarro (Mataró) El seu treball s’acota bàsicament en l’àmbit de la pintura. Una pintura poc lligada a la realitat, a les normes, però reflexiva, no deixa res a l’atzar. En molts casos les obres expliquen conflictes interiors, mons imaginaris o paranoies. Una pintura que ens deixa entreveure totes les inquietuds personals i les experiències viscudes.

Programa Laboratori. Artistes amb taller · 51

Per a Joan Navarro tot neix d’una idea, d’un repte o d’una il·lusió, en resum, petits invents, petits reptes en essència. Cada treball té la seva motivació, és una lluita interior per a crear quelcom nou, un joc amb la màgia creativa que portes dins (...). Joan Navarro entra en residència a Can Xalant el 2008. A partir d’allà s’inicia un període de pràctica artística i de desenvolupament de treballs com: Espais 2010, El nen de Can Xalant (08/10) i Vicos+vicions 09. Obres posteriors i que formen part de la col·lecció “Viatjant a l’imaginari” són: No hay mente que decida sobre el corazón, Escupuelo 09 i Andele 2010. Obres recents que formen part de la col·lecció “Critica’m”: Quotidians 2010, My territori 2010 i U.S.A. 09. Roser Caminal (Barcelona) Els meus projectes se centren en qüestions al voltant de la intersecció de temes com l’oci, l’articulació de les fonts d’identitat i les seves representacions a l’espai públic, des d’una visió crítica al sistema neoliberal globalitzat. Actualment estic analitzant el futbol com a mirall social dels processos d’identitat i hibridació cultural a través dels moviments transnacionals, la dicotomia local/global, i el gènere. El meu treball gira al voltant de diversos eixos i en la seva confluència en l’espai públic, des d’una visió crítica cap al sistema capitalista neoliberal. Aquests eixos són: - El temps de lleure. Analitzar com la gent es planteja i gestiona un tipus d’oci contraposat a l’ofertat com a producte de consum ja predeterminat. Aquest tipus d’oci sol tenir una forta incidència en altres temes del meu interès ja que crea lligams socials i identitats comunes. - La creació de xarxes de sociabilitat a partir de la pràctica i/o filiació esportiva a peu de carrer. - El futbol com a mirall social dels processos d’iden-

52 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

titat/desidentitat i d’hibridació cultural derivats dels moviments transnacionals i de la dicotomia local/global. El punt de partida es dóna en l´observació de fets que tenen lloc a l’espai públic; quan quelcom crida la meva atenció, ho relaciono amb algun concepte teòric i plantejo un projecte, examinant la seva viabilitat i el seu impacte teòric i visual. La voluntat dels meus projectes és donar visibilitat a determinades qüestions –fent que l’espectador es plantegi el que passa al seu entorn en la vida quotidiana– i implicar el grup estudiat en el projecte. Els meus treballs tenen un caràcter antropològic i social que determina la manera en que estan pensats, produïts i resolts. El procés de treball, si bé està apuntat pels plantejaments inicials, resta obert a les aportacions que els agents implicats van generant, ja que ells i les seves conductes són el centre del projecte. Projectes: › Domingos de Azul y Amarillo (Vídeo) Documental de caire antropològic, que estudia l’univers de la hinchada canaya. Consta de sis capítols que estudien el context que possibilita la hinchada, l’afecció desmesurada dels seguidors envers els objectes de culte simbòlic i que constitueixen la seva història de relació personal amb la col·lectivitat. La construcció, difusió i circulació de mites que formen el seu relat històric. Les apropiacions de l’espai públic en una pugna amb l’equip rival de la ciutat per l’hegemonia del territori, les dinàmiques interurbanes de la hinchada per ocupar temporalment el territori que no li és propi, el temple de la bogeria, el camp local, lloc on es dóna via lliure a les emocions que el seguidor repeteix jornada rere jornada com a prova iniciàtica sense fi. › Los Palomeros del Carmelo, Héroes de la Resistencia Urbana. (Sèrie de 30 fotografies, format postal). La sèrie substitueix la iconografia dels llocs espectaculars per una més reinvindicativa. Els colomaires

›

de la muntanya del Carmel, que pel seu ús subjectiu de l’espai públic, són presentats aquí com a herois de la resistència urbana. La sèrie s’estructura en quatre grups formals; personatges, arquitectures, activitat i context. Identitat col·lectiva // Hi som tots?? (Vídeo) Acció urbana feta per a Acció Cultural Metropolitana dins el programa Les Barraques. Festa Major Alternativa. Sabadell). L’acció consisteix en una sèrie d’entrevistes als ciutadans durant la Festa Major de Sabadell per tal de generar debat sobre els models de integració i la exclusió/ integració dels immigrants a l’imaginari col·lectiu de la ciutat. El Revés de la Trama. Treball col·lectiu en col·laboració amb Rogelio López Cuenca. Mapa alternativo de Mataró. http://www.mapademataro.net) El treball desplega a partir de punts emblemàtics un entramat d’històries no incloses dins la història oficial, que sempre oblida als grups subalterns, protagonistes d’aquest mapa que particularitza sobre Mataró en un anar i venir entre allò local i allò global, enfilant històries a partir de la presència de la dona a la indústria i al tèxtil. “La vida en Azul y Amarillo”: Embajada Canalla / Que bueno estar loco, Un sentimiento que no puedo parar / Los redoblantes / Ruido. Grup de vídeos que completen el documental que vaig fer el 2008, oferint una visió més autorepresentativa i fresca del seguidor. On s’inicia un estudi de la hinchada a nivell transnacional i el paper de la pertenença al grup en la construcció d’identitats de bricolatge. Aquí estoy estoy aquí / Artista trabajando para obtener visibilidad. Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010.

Programa Laboratori. Artistes amb taller · 53

Laura Marte (Barcelona – París) www.lauramarte.com Para los Pitagóricos la Tierra, era una esfera que giraba en torno al gran fuego con los demás planetas en órbitas de distancias armónicas, las cuales en su giro producían la música de las esferas (no oída porque la oímos siempre igual). J. M. Valverde, Vida y muerte de la ideas. La principal característica dels meus treballs és que tots incideixen directament sobre la realitat. Proposo intervencions en l’espai públic que manifestin una altra manera tautològica d’observar el propi paisatge quotidià. Després de dialogar amb l’espai distorsiono les seves estratègies, per crear in situ, un nou paisatge simbòlic o físic. Una manera de veure allò que ja no veiem (perquè ho sentim sempre igual). Projectes: › Perifèries de lárt_ -RR_PP. Roser Caminal/Laura Marte El treball és una exploració dels límits de la ciutat, la societat i l’art. La metodologia va consistir en una sèrie de derives actives per l’espai públic mataroní amb la finalitat de relacionar les perifèries socials i urbanes amb Can Xalant. Durant l’Efímer Club 2009 vam cedir el nostre espai expositiu a Mums Gaye, on hi exposà les seves fotografies de la comunitat senegalesa resident a Catalunya i un audiovisual on ell explica i defineix la seva obra. L’objectiu fou mostrar la figura de l’artista com a resultat d’una construcció social. › Despaisajes Despaisajes és la re-edició de tots els vídeos relacionats amb les accions guerrilleres del Camuflatges, per a léxposició Camuflajes a La Casa Encendida. Els vídeos vinculats al treball Camuflatges són okupacions dúna tanca publicitària amb un cartell que mostra la fotografia del paisatge real que hi ha al darrere. És una manera de fer obvi un simulacre: quan un paisatge sámaga rere una tanca, deixa

54 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

déxistir per la seva manca de visibilitat i per la càrrega publicitària que duu, mitjançant lácció de lápropiació, aquest paisatge es torna a fer visible en la seva representació, simbòlica. › El Revés de la Trama. www.mapademataro.net “Mapa de Mataró” forma part del projecte “El revés de la trama”, concebut a partir de la realització del taller Derrotes alternatives: Now/here Mataró (Can Xalant, setembre-octubre 2008). Un grup de treball sorgit d’aquesta trobada i constituït per Roser Caminal, Ismael Cabezudo, Laura Marte, Cecilia Postiglioni, Daniela Ortiz i Anna Recasens, ha treballat amb Rogelio Lopez Cuenca en una investigació entorn de la delimitació d’una geografia “altra” de la ciutat, mitjançant el traçat d’itineraris susceptibles de permetre’ns recórrer la història local de un(s) mode(s) que facin possible donar constància simultàniament d’aspectes que normalment són contemplats d’una manera aïllada, encasellats i congelats en el temps, assetjats en espais específics; una visió transversal que parteixi precisament d’unes no traçades geografies de la quotidianitat, posant-les en relació amb els processos globals dels que són tant conseqüència com protagonistes. El discurs manifest no seria al cap i a la fi més que la presència repressiva del que no diu i aquest “no dit” seria un buidatge que mina des de l’interior tot el que es diu. › Doppelgänger Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. Verònica Luyo i Álvaro Icaza (Perú - Barcelona) Álvaro Icaza i Verónica Luyo treballen com a collectiu, individualment i amb altres col·laboradors en projectes que tenen com a eixos la noció de flux, viatge (com a trajecte o mobilitat), espai (com a lloc d’interacció social) i marge o frontera.

Álvaro Icaza alvaroicaza.wordpress.com Realitzo el meu treball des de la intersecció (entesa com a fricció i/o hibridació) que es dóna entre dos escenaris que poden ser en certa mesura diferents. El que vaig experimentar abans i el que visc ara, mentre travesso el procés d’habituar-me a aquest espai físic i social, on per moments la quotidianeïtat fluctua entre el que és poc usual i viceversa, és a dir com a entrecreuament i replantejament d’experiències en ambdues direccions, desconeixent-les i fent-se habituals. I a on manifesto aquesta manca de seguretat davant del que fins ara entenc per producció i/o pràctica artística. Projectes: › Títol de transport Projecte seleccionat per a la convocatòria Mònica al carrer (Arts Santa Mònica). Intervenció a les Drassanes i els seus voltants. Work in progress, 2010. Aquest projecte busca reflexionar sobre l’ús dels diners públics i dels mecanismes de finançament de la cultura. Utilitzant els diners que dóna la convocatòria per producció, proposo reemborsar multes imposades per viatjar en el metro de Barcelona sense bitllet realitzant un gir sobre el capital públic. La proposta consta de dues parts. D’una banda, el reembors de multes aplicades per viatjar sense el títol de transport vàlid. Per una altra, s’organitzarà un debat per fomentar el diàleg entre persones de diverses i contraposades esferes públiques (vinculades al món de l’art, del transport públic, etc.), i reflexionar entorn de la idea d’allò públic en el transport, l’espai i l’art. › Patrimoni UB. David F. Mutiloa/Joaquin Reyes/Glòria Fernandez/Álvaro Icaza. Obres adquirides per Patrimoni UB el 2006, 2007 i 2008 amb embalatge original. Cada setembre a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona se celebra Sense Títol, exposició en la qual es presenten les obres més represen-

Programa Laboratori. Artistes amb taller · 55

tatives de l’últim any de carrera i que serveix també per l’adquisició d’obra per al seu patrimoni. Com a participants, vam disposar d’una part de les obres adquirides pel fons patrimonial de la Universitat de Barcelona en les tres edicions anteriors de Sense Títol. Aquestes obres serien traslladades des del lloc en el qual es troben (el magatzem) fins a l’espai expositiu que se’ns va assignar. La disposició d’aquestes obres en el nou espai es realitzaria mantenint condicions similars a les donades al magatzem (col·locació, embalatge, etc.). Verónica Luyo Apunts per a un text frankenstein Braindead1 o la Mort de l’Autor Parteixo d’una condició. Física, per començar. Una resposta equivocada del sistema immunològic comença un desgavell químic sense cap ni peus. La histamina m’envaeix. Impossible pensar, el meu cos acapara el panorama, m’invalida i em treu de context. El reclam es difon per la sang. A poc a poc, Cos començarà la reconquesta i expansió de l’espai que ocupo. My body is a battleground too Apareix pels plecs de la pell. Allà on un os acaba per començar-ne un altre, on els músculs fan un límit. O per les parts que ja no recordes. Darrere dels genolls, al revers del colze, entre coll i clatell, a través del canal de l’oïda, a la superfície de l’ull... En aquell moment, ells, l’últim esglaó de la jerarquia corporal, en els seus marges, constitueixen el Lloc Conceptual del Desfasament. El marge és, sobretot, un terme de referència: el límit d’un camp de significat més enllà del qual se situa el que encara no pertany a una definició, perquè no es pot o no es vol incloure’s-hi.2 Cap de negre Pintura, part de la col·lecció del mnac. “El retrat de les minories”, comenta el museu al catàleg educatiu, amb una delicadesa que contrasta amb el cru

56 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

de la seva representació i del muntatge de la sala plena de retrats, tots ells frontals. Identitat, unió “d’ídem” i “entitas” sona impossible. No ens mira o no ens pot mirar, no veiem la seva cara completa, l’hem convertim en cap. In trying to became “objective”, Western culture made “objects” of things and people when it distanced itself from them, thereby losing “touch” with them. This dichotomy is the root of all violence.3 Les mirades blanques, les úniques verdaderes, em dissequen. Sóc mirat de fit a fit, estic amarrat, clavat.4 Ara estem sobre la seva esquena. L’Altre Jo 5 Vermell inflamat, em desconec davant d’un mirall. M’he desproporcionat. La del reflex és una Altra. L’antihistamínic no fa efecte. Dificultat per respirar, suor freda, desvariaments. La llengua em destorba. Deslenguadas. Somos las del español deficiente. We are your linguistic nightmare, your linguistic aberration, your linguistic mestizaje, the subject of your burla. Because we speak with tongues of fire we are culturally crucified. Racially, culturally and linguistically somos huérfanos –we speak an orphan tongue.6 Sala d’espera Limbe on tots sabem que ens ha portat el Cos. A cada un, a la seva manera secreta. Em miren els miro m’esquiven. Jugarem una bona estona.

No tinc cap possibilitat. Estic sobredeterminat des de l’exterior.7 Podríem fer alguna cosa millor? A la sala d’espera: t’aguantes. Si la paciència fos un òrgan seria l’equivalent al meu estómac. Memòria de Cos / Si parpelleges, perds Amb el temps vaig ser capaç d’anticipar-me a les situacions, a reconèixer els símptomes des d’una distància, a veure-me-les amb la meva vulnerabilitat. Estar a l’aguait és una condició del qui no s’imagina conjugar els verbs en futur perfecte. La facultad is the capacity to see in surface phenomena the meaning of deeper realities, to see the deep structure below the surface. It is an instant of “sensing”, a quick perception arrived at without reasoning. When we are against the wall, when we have all sorts of oppressions coming to us, we are forced to develop this faculty so that we’ll know when the next person is going to slap us or lock us away. We’ll sense the rapist even when hes five blocks down the street. Pain makes us acutely anxious to avoid more of it, so we hone that radar. Entre el que seria “el cos vibràtil” de Rolnik i “l’esdevenir animal” de Deleuze, Anzaldúa planteja aquest concepte com a part d’una memòria aprehesa al cos a partir de la por, una estratègia de supervivència. Aquesta manera de girar la percepció a l’inrevés, deixant-nos afectar per allò altre que emana la seva presència, des d’una posició espacial a intencions/desigs, ens revela una cara silenciada, una altra construcció. No puc deixar de recordar un viatge d’ayahuasca, la planta feta serp es va apoderar de mi, va créixer des del centre, de la boca de l’estómac cap a les vores, mans peus dits ungles. Bullia pel meu coll fins a sortir-se per l’alè. Vaig veure que tot estava fet amb un disseny, línies i punts en pantone de festa, l’altra pell viva de les coses, naixent i morint alhora, mai quieta.

The sea cannot be fenced El mar does not stop at borders.8 Moviment, flux, distància, viatge, trajecte inacabat. El moment-espai entre els llocs, abans d’arribar i després de partir. Nepantla, es tradueix com in between, és la referència nahuatl per viure sense fronteres, en els encreuaments de camí. Per reivindicarme com a amassament, com entravessada. 1

Primera pel·lícula de Peter Jackson. El zombie es redueix a les seves urgències i a la solució de les mateixes.

Cottino, Paolo. La ciudad imprevista.

Anzaldúa, Gloria. Borderlands / La frontera.

Fanon, Franz. Piel negra, máscaras blancas.

Conte de Mario Benedetti i nom d’un grup de rock argen-

Anzaldúa, Gloria. Borderlands/La frontera. Fa referència

Fanon, Franz. Piel negra, máscaras blancas.

Anzaldúa, Gloria. Borderlands/La frontera.

tí en referència a la frase de Rimbaud “Je est un autre”. al Chicano Spanish i a la seva condició “bastarda”.

Projectes: › Buscando parientes buscandoparientes.blogspot.com Verónica Luyo/Celeste Venica. Intervenció a l’espai públic. Projecte seleccionat per a la convocatòria d’Idensitat #5. Va consistir en generar una situació d’intercanvi, entre un aliment originari d’Amèrica –la patata– i un objecte, fotografia, història, etc., que donava compte de l’imaginari d’aquest continent a Europa. L’activitat va permetre obtenir una sèrie de materials que, com a informació emmagatzemada, és possible utilitzar de disparador d’altres treballs, investigacions, o com a material de consulta. Aquest material es construeix entre el record (de vegades com a idealització nostàlgica o opinió d’una circumstància sociopolítica determinada), la confrontació amb una altra realitat,

Programa Laboratori. Artistes amb taller · 57

l’estereotip promogut pels mitjans o el souvenir; aportat per cada una de les persones que va accedir a l’intercanvi. A més queda el registre de l’intercanvi comunicacional entre persones desconegudes que van compartir un dinar i històries, a la via pública, i que potser mai abans no haguessin pensat relacionar-se. › JINA (Vídeo) Jina Ishii va venir de Tòquio fa 40 anys i es va quedar a Espanya des de llavors. En conversar amb ella, es pot observar com el viure fora del seu país ha fet que se senti més vinculada amb costums i maneres diferents a les que, suposadament, corresponen a la cultura d’on prové. D’aquesta manera es fa visible com és que la desterritorialització configura el procés de la construcció i reconstrucció de la identitat. Treballs conjunts Álvaro Icaza i Verónica Luyo: › El mar (dibuix) Animació i llapis sobre paper Dibuixos realitzats calcant sempre la mateixa vista aèria de l’oceà Atlàntic. El moviment es genera a partir de la incapacitat de realitzar una imatge igual a l’altra. The sea cannot be fenced el mar does not stop at borders. A border is a dividing line, a narrow strip along a steep edge. A borderland is a vague and undetermined place created by the emotional residue of an unatural boundary. It is a constant state of transition. The prohibited and forbidden are its inhabitants. Los atravesados live here: the squint-eyed, the perverse, the queer, the troublesome, the mongrel, the mulato, the half-breed, the half-dead; in short, those who crossed over, pass over or go through the confines of the “normal” Gloria Anzaldúa › El mar ( fotocòpies) Animació i fotocòpies Sis-centes cinquanta fotocòpies realitzades a partir

58 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

d’una vista aèria de l’oceà Atlàntic. Totes juntes registren la transformació d’aquesta imatge fins a la seva desaparició. En aquesta animació el moviment es dóna per la pèrdua d’informació a cada còpia que es realitza. › Presupuesto sin compromiso Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › Mouthpiece Vídeo Intervenim el vídeo de Ne me quitte pas, interpretat en directe per Jacques Brel, suprimint l’àudio del mateix. Enfocant-nos en el gest de la boca de Brel, aquest queda com a únic vestigi significant d’un text i melodia silenciats. El que era abans una cosa complementària en la comunicació, es converteix en la base de la mateixa. La música a partir del seu caràcter performatiu. El discurs és ara el gest. › Intento Fallido Sèrie de diapositives Aquesta sèrie de diapositives es van realitzar en el límit entre Barcelona ciutat i Badalona. Ens havíem proposat arribar a Mataró amb bicicleta, tanmateix ens quedem en el trajecte, en l’intent per arribar. Jean-Philippe Peynot (Barcelona - París) Viu i treballa a París i Barcelona. Arquitecte i artista, redactor per la revista Archistorm, actualment està fent una investigació de filosofia de l’art sobre la mesura en l’art contemporani. En el seu recorregut, podem destacar el següent: la realització d’un edifici industrial (Bondoufle, França, 2002), instal·lacions a l’espai públic com, L’Espace sans qualité (Pati Llimona, Barcelona, 2003), Quatre Chemins (Centre Cívic Guinardó, Barcelona, 2004), Virus Palmera (Plaça de l’Ajuntament,

l’Hospitalet, 2006) i publicacions entre les quals trobem un llibre sobre Antoni Tàpies, Tàpies: 1, 2, 3, Bang! (2006) i un altre sobre Bernar Venet, Bernar Venet. 1 pour 1 (2008), tots dos publicats a París per Archibooks. Va participar al festival Lilliput de Barcelona (2010) amb les instal·lacions Xóchitl, E veig a Vós, Foc, llum. Jean-Philippe Peynot desenvolupa en l’actualitat un treball artístic en què el text es converteix en imatge per portar la poesia cap a la pintura. Cristina Ibañez-Tarter (Vilassar de Mar) www.ibaneztarter.com Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Akademie der Bilden den Künste de Viena. El seu treball parteix de la pràctica processual que pretén utilitzar la realitat com a principal preocupació contextual. La noció de procés accepta l’atzar o l’error, el factor participatiu o la coproducció, elements que sovint es veuen esmentats dins del treball de l’artista. El registre com a element aglutinador és el modus operandi d’on sorgeixen la majoria de propostes. La recol·lecció d’arxius amb material sense editar construeix una experiència pròpia, on ordenar com a acció productora forma visions diferents de la inicial i en les quals s’hi adhereix sentit. D’aquesta forma, les peces s’inicien amb una recerca de registres que posteriorment seran manipulats, emmagatzemats, reordenats, postproduïts o simplement mostrats com una nova forma de classificar la realitat. Sovint, aquesta acumulació d’informació va lligada a processos repetitius i on la unitat temporal, acotada per l’espai entès com a límit o contenidor, pren una importància especial. El temps no-útil, la necessitat d’omplir un temps específic, la sensació de malgastar o acotar un temps com a unitat contingent es transforma en repte en relació a l’acció productiva.

Projectes: › Perdiendo el tiempo. Tu pareja ideal Consisteix en una plataforma web camuflada dins del sistema com a obra artística. La pàgina conté un test amb preguntes de personalitat per poder definir una parella ideal i està integrat en relació amb pàgines del mateix tipus. La diferència apareix quan l’usuari porta una estona realitzant el test i per un seguit de condicions s’adona de que no té fi. http://testparejaideal.blogspot.com/ › Perdiendo el tiempo. 100 reproduccions a mà d’una caixa de 7cm Instal·lació de 5 prestatges de 2 metres que sostenen 100 caixes de paper realitzades a mà amb voluntat d’acostar-se el màxim a l’original. És una reflexió al temps productiu entès com a treball, que es veu capgirat pel sentit absurd de la pròpia acció. › S/T. Casa tomada, una experiència literal Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › Alfabet de freqüència. Lletres classificades segons l’ús En ocasions la forma establerta per classificar paradigmes no és la més coherent. Partint de l’alfabet occidental es reordenen les lletres segons la freqüència amb la que apareixen en llengua castellana. Partint d’aquesta premissa sorgeix el projecte videogràfic on el nou alfabet es repeteix per ordre i s’atura quan arriba a la lletra que construeix la frase, creant una temporalitat en l’escriptura que prové de la freqüència del nou ordre. › Paraules utilitzades en les prediccions meteorològiques ordenades segons el nombre de repeticions Les prediccions meteorològiques formen part d’un llenguatge específic on el vocabulari és concret i limitat. Partint de les prediccions realitzades durant el mes de desembre es realitza una estadística on

Programa Laboratori. Artistes amb taller · 59

P ROJ E C T ES

s’extreuen totes les paraules utilitzades i s’ordenen segons el nombre de repeticions. › Transcripció de la retransmissió d’un partit de futbol a temps real El transcurs d’un partit de futbol i la recepció d’aquesta informació per part de l’espectador comprèn diferents temps. Per una banda hi ha un temps real de partit on succeeixen els fets. Aquests són rebuts pel comentarista que immediatament explica de forma objectiva el que està passant. Aquest filtre arriba a un tercer temps que és la recepció de la informació per part de l’espectador. La proposta artística consisteix en afegir un quart temps on es transcriu de forma videogràfica el temps real d’aquesta informació i on inevitablement es perd contingut degut a les diferents velocitats d’emissió. Eva Marín (Barcelona) Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Erasmus a la Facultat d’Art, Media and Design de la University of West of England, Bristol. El meu camí artístic transita a través de dues metodologies de treball; d’una banda, la fotografia i el descobriment en solitari de la realitat a través de la recerca de l’inesperat i de l’estranyesa en la quotidianitat. I de l’altra, el treball en col·laboració amb persones que són interpel·lades a participar de l’obra in situ o que són les protagonistes de la mateixa. En ambdues metodologies, però, existeix el mateix esperit de descoberta del paisatge: el natural, el construït i l’emocional. Projectes: › Els límits oblidats Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › Mapes de felicitat (en procés) Aquest projecte vol reconstruir el paisatge emocional de les persones que hi participen. Aquestes han

60 · Programa Laboratori. Artistes amb taller

de proporcionar un nombre determinat d’espais que han significat moments de felicitat a la seva vida, facilitar les coordenades dels punts exactes i puntuar el nivell d’intensitat de felicitat que han experimentat en aquests llocs. El resultat final del projecte són plànols de corbes de nivell on els cims són representats per les puntes de felicitats; i les valls, pels llocs on han estat menys feliços. També s’acompanyarà amb les fotografies dels llocs triats per cada persona tal com són en l’actualitat. › Què somies? (en procés) En un coixí/urna es demana a la gent que introdueixi els seus somnis; el projecte consisteix en una publicació que ha de servir de document de la destrucció del coixí per extreure’n els somnis que conté i on es reflecteixi a través d’una fotografia la interpretació que faig de cada somni que hi ha a la urna. › Complexos (en procés) Complexos és un recorregut fotogràfic pel cos de les persones que hi participen. El resultat final són diferents videoprojeccions per cada participant amb les fotografies de les diferents parts del cos, i l’àudio de la persona relatant quins són els seus complexos físics i com els afecten en la seva vida diària.

R ES I D EN T S

Actualment un gran nombre d’artistes treballen en grup o implicant altres col·lectius en els seus propis projectes. Per poder donar servei a aquesta tipologia d’artistes oferim la possibilitat d’utilitzar altres espais de forma ocasional transformant el centre en una plataforma de reunió i debat, de treball i de producció. També, en alguns casos, hi ha artistes que demanen un espai per a poder realitzar un projecte concret o artistes als quals la seva dinàmica de treball no requereix d’un espai concret per treballar. D’aquesta modalitat sorgeix el concepte dels projectes residents que va iniciar-se el 2006 amb el projecte Rieres i Rambles generat pel col·lectiu Stalker. Saló de te (Mataró-Barcelona) www.salodete.org Les Salonnières és un col·lectiu d’artistes format per Laura Cardona, Ester g. Mecías, Cèlia Prats, Meritxell Romanos i Marta Xibillé. Des de 2006, desenvolupa projectes d’intervenció dialògica. Pretenen establir una genealogia a partir del fet de crear relacions i xarxes dins del circuit artístic, educatiu i social, connectant els diferents agents que formen part d’aquests. La seva pràctica prové de les Salonnières franceses del segle xviii, de les que recuperen la conversa com a pràctica política i la creació de xarxes a partir de la proximitat i el coneixement. Així mateix, utilitzen la performance, el diàleg i l’acció per a investigar sobre noves formes d’intercanvi i producció de coneixement. La seva producció és la construcció d’espais físics, simbòlics, emotius i sobretot vivencials on

poder construir experiències creatives, estimulants i reflexives amb diferents agents. La finalitat del collectiu és la gestió, organització i materialització d’esdeveniments i experiències artístiques compartides que utilitzen dinàmiques relacionals i que tenen efectes dialògics sobre la gent amb qui treballen. Fins avui, Les Salonnières han participat en projectes artístics i educatius, performances, taules rodones, workshops i congressos amb artistes com Alicia Framis o Rirkrit Tiravanija en centres com Arts Santa Mònica (Barcelona) o Can Xalant (Mataró). En diferents ocasions han obtingut suport d’entitats com la Universitat de Barcelona o el Patronat de Cultura de Mataró. Airvoland (Barcelona) www. airvoland.com Airvoland és una agència aereocultural que des de 2007 observa l’ús que es fa avui en dia del cel per crear projectes específics dins de l’àmbit artístic així com accions dissenyades per a la indústria aeronàutica i el seu context. Comparant-ho amb fa tan sols 20 anys, volar ha arribat a ser una activitat quotidiana, gràcies a la qual ens movem lliurement al llarg i ample del planeta. Més gent vola amb més freqüència i l’experiència ha arribat a ser bastant tediosa. Els aeroports i els avions són llocs on s’espera i de vegades, ens resulten senzillament, avorrits. En contrast a tot això, el món que ens envolta és més interactiu i les necessitats i expectatives dels usuaris del cel, per força, estan canviant. Des d’Airvoland hem creat el concepte d’“AirCreative-Time” a partir del qual ideem i desenvolupem estratègies i projectes que volen millorar l’experiència de les persones amb relació a l’acte de volar. Projectes: › Bohemian landscape with mount mille (Airvoland en col·laboració amb Caspar David Friedrich)

Programa Laboratori. Projectes residents · 61

Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › Primer lanzamiento internacional de tres torres de control a la órbita espacial: Dubai, Londres y Beijin (Projecció monocanal 3 vídeos en loop de 40’’) Als aeroports de tres ciutats en plena expansió passa una cosa inaudita: les seves torres de control desenganxen com coets cap a l’òrbita espacial! Aquestes animacions relacionen de manera directa el creixement de les ciutats amb els seus aeroports: com més gran i ben dissenyat, equipat i posicionat sigui aquest, major serà el seu desenvolupament. Per un altre, aquests vídeos connecten la idea de la terra i l’espai, unes fronteres cada vegada mes practicades, alhora que donen forma al desig persistent de conèixer llocs mes allà del nostre planeta. Airvoland reprodueix l’emocionant compte enrere propi de tot llançament espacial per acompanyar a aquestes tres torres de control al seu nou recorregut galàctic. Amb aquest projecte pilot, Airvoland es converteix en una Agència Cultural Aeroespacial especialitzada en turisme espacial, una nova modalitat de viatge que aviat ens posarà a tots en òrbita! › Airplane clock (Vídeo) És un pla fix de 60’ d’un mític skyline de Barcelona: l’escultura de Cristobal Colón assenyalant les Amèriques. Símbol d’un altre temps, el monument conté la història del viatge i de les primeres rutes transoceàniques, on es troba un altre possible origen del nostre món globalitzat. A aquesta estàtica escena se superposa el trànsit aeri d’avions que es dirigeixen a l’Aeroport del Prat (Barcelona) en un matí d’hivern. Després d’una estona d’observació, la cadència del pas dels avions es fa previsible a una certa fracció temporal, oferint als habitants de la ciutat un mesurament similar i actualitzat d’un rellotge de sorra.

62 · Programa Laboratori. Projectes residents

Airplane clock recupera idees del passat vigents en els nostres dies: el desig de viatjar i conèixer altres mons i les formes de la mobilitat. Una lectura del temps històric i del temps histèric que regeix els nostres rellotges. › Cénit Barcelona Impressió digital de collage fotogràfic No tots els ciutadans de Barcelona tenen els peus sobre la terra. Què passa amb la quantitat de persones que travessa el seu cel en avions i habita fugaçment el seu espai aeri? Aquest collage fotogràfic és una metàfora hipertròfica de la quantitat de passatgers que sobrevolen el cel de Barcelona cada dia. Una vista panoràmica de la ciutat recull el seu particular skyline: d’una banda, el terra, amb els seus sòlids edificis; per l’altre el cel, dinàmic i frenètic pel flux d’avions. Les aeronaus representades corresponen a les companyies que operen amb destinació o origen Barcelona amb què milers de turistes aterren diàriament a la nostra ciutat i l’“ocupen” breument. La condensació de l’espai aeri es correspon amb la densitat del terra urbà, la principal porta d’entrada del qual és el seu cel. Aquesta falsa instantània funciona com a un retrat de la realitat contemporània que té al cel com protagonista: moviments continus entre espais connectats en un temps accelerat. A més, des del cel, el passatger pot gaudir de la vista panòptica de la ciutat. Una lectura, en sentit vertical, que permet consumir totes les seves icones d’un sol cop d’ull. AccNeo (Maresme) Senyor alginato Josep Domínguez i Jaume Aguirre (AccNeo-grup), treballem plegats des de l’any 2006. El nostre treball hibrida la performance i les noves tecnologies. Sota el nom de Incívics és projecte resident a Can Xalant des del 2009 i a Ca l’Estruch el 2010.

AccNeo-grup aprofita la seva residència a Can Xalant per treballar entorn de la figura del ‘senyoralginato’. Aquest personatge neix a Can Xalant a partir d’una acció al pati, que desvincula a Superincívics del seu ‘univers natal’ sSpace, laboratori d’experimentació del grup (http://accneo.com), per tal de poder fer-lo créixer en d’altres contextos. Els treballs realitzats durant la residència volten entorn d’aquest personatge, tot dotant-lo de referents experiencials a partir d’un itinerari de performances i d’un imaginari propi gràcies als treballs-residu. Així doncs, el senyor-alginato existeix en dos plans de realitat: el físic i l’audiovisual. Idea Creació d’un ésser desposseït de cultura que s’insereix en diferents situacions de tal forma que ha d’interactuar amb el context i tot allò que conté per descobrir possibilitats expressives alternatives en el procés de la comunicació i les relacions socials. L’anulació de l’hàbit cultural del senyor-alginato s’aconsegueix tot alterant la percepció sensorial del mateix a partir de les característiques inherents a l’alginato dental (temperatura, olor, canvi d’estat material...). Projectes: › La performance a sSpace Se centra en el moment d’espera de consolidació de la carcassa del senyor-alginato. És un espai interior on tot allò que succeeix al voltant es percep de forma llunyana i possibilita una reflexió nua dels estímuls habituals. › Red Velvet Cake Entorn de l’acció realitzada a Can Xalant apareixen un seguit de peces en vídeo, com ara Red Velvet Cake (2009) que aprofita el llenguatge vídeo-tutorial per explicar-la, tot establint una picada d’ullet a la batalla de pastissos o Bodhincivic (2009) que fa una lectura mística del procés.

› Chariot Race Al cccb, Chariot Race, sota el format de videoinstal·lació, configura un espai de temps paral·lels que comunica els diferents estats processuals de construcció del personatge. › Torre de Babel Making-of de fragments audiovisuals sobre la realització d’un documental que tracta la problemàtica causada per la mancança comunicativa entre diferents col·lectius que habiten una metròpoli. Vàrem comptar amb la col·laboració de la Ilham Mahure, artista natural d’Irak, i de l’Associació d’Artistes Sords Units –asu– (http://www.asubcn.org). -A la Casa de la Cultura de Girona (2010) es repta als assistents del concert inaugural del festival inund’Art a tenir una actitud transgressora. A l’entrada de l’event, un vídeo mostra als Superincívics destruint tubs de nata a pressió, tot empastifantse en el procés. A l’interludi entre els grups de música AccNeo-grup munta una estructura plena de tubs de nata al bell mig de l’espai on roman el públic, tot oferint l’element necessari per desencadenar una situació imprevista a la festa. › X-pectator X-pectator asseu al senyor-alginato entre el públic que assisteix a una projecció de curtmetratges en un espai d’art amb motiu del festival loop de Barcelona. Hom denuncia la seva condició d’espectador en trobar un assistent incapaç de percebre el que està succeint al seu voltant. De sobte, un vídeo atorga un estímul a l’enigmàtic personatge, que el connecta amb una realitat audiovisual particular. › Kit de construcció ‘senyor-alginato’. Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › L’acció Bateig de l’estada de Superincívics a Can Xalant tot realitzant una performance que vinculés el

Programa Laboratori. Projectes residents · 63

nostre projecte a d’altres obres que romanen al pati. L’acció s’articula en dues parts fonamentals: el ritus iniciàtic (sota l’estructura de Tadashi Kawamata) i la passejada pel pati. kofiq. scmute (Mataró) A principis del segle xx els Futuristes proclamaren el naixement d’un nou art, “l’art del soroll”, com una evolució natural del llenguatge musical contemporani. Segons Russolo, els instruments podien ser reemplaçats per màquines. scmute és l’àlter ego de Marcos Bernabé, format com a desenvolupador de software i auto-format com a artista sonor sota la influència de músics contemporanis com Pierre Schaeffer, Iannis Xenakis, John Cage o Curtis Roads. La seva obra actual consisteix en el desenvolupament d’un software capaç de descomposar el so en fraccions anomenades grans i reordenar-les mitjançant un nou model d’organització del so. kofiq és una obra sonora comtemporània entre la música concreta, els microsons i la música per ordinador. El primer tall –kofiq– parteix de sons de font tan diversa com instruments preparats o gravacions dels exteriors del centre de creació Can Xalant. Mitjançant processos estocàstics es prenen fraccions d’aquestes gravacions i s’organitzen en sèries o núvols de sons. Els dos talls següents –eora i zyo– agafen el primer tall com a matèria primera i mitjançant un procés completament autònom el descomposa en parts que es barregen formant una nova obra. Els noms dels diferents talls han estat escollits mitjançant un sistema que genera paraules per concatenació de vocals i consonants preses a l’atzar. L’obra ha estat realitzada a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. kofiq pot ser descarregada lliurement des de la web del netlabel tecnonucleo.org

64 · Programa Laboratori. Projectes residents

›

› Marc Salicrú (Mataró) Actualment cursant 2n de Batxillerat Artístic a l’Escola Pia de Mataró. Intento d’una manera desenfrenada introduir-me i obrir un petit camí en aquest àmbit de bojos. Al prematur del grup sempre li toca aprendre i conèixer, i la sort és la de tenir l’oportunitat de fer-ho envoltat de companys, amics i artistes que t’obliguen a seguir endavant, creant, pensant, trobant el lloc en la recerca. Amb una fixació de caràcter cinèfila, intento construir un llenguatge personal a cavall de la fotografia, l’animació, el vídeo i el so, amb un aspecte material influenciat per la pintura, el dibuix, la instal·lació i la ironia que captiven la meva motivació creativa i el poder d’una intenció original. Reflexions polítiques i socials, introduccions literàries, provocació, instint, i la personalitat que desemboquen a una peculiar barreja de tècniques i formats que es retroben en una recerca del no saber ben bé què es busca, però que és apte per formar-se. Projectes: › Bcn amb pluja i TMB (Vídeo) Basant-se en la forma primitiva de l’animació utilitzant el flipbook a partir de post-its i la unió de l’animació per stop-motion, es crea d’una manera divertida el joc d’espais i formes que representen una

›

senzilla història partint d’un personatge inicial que recorre un tram de Barcelona. El so com element de referència a l’espai i de relació amb l’acció. Puja-Baixa-Cau-i-Sobrevola (Vídeo) Partint de la tècnica de l’stop-motion, es crea una atmosfera de misteri al voltant de l’escena, una fantasia irreal que desorienta l’espectador pels seus moviments impossibles. Dos personatges que es recreen en uns éssers que sobrevolen l’espai i trenquen el moviment real. Espais temporals que desapareixen. En Memòria (Instal·lació) Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. TIC (Instal·lació) Projecte conjunt amb En Memòria. Llenç blanc on a partir dels articles modificats pel TC i documents recollits del diari Avui, a partir del 29 de juny sobre la notícia de la modificació estatutària, s’escriuen a mà, al llarg dels 250cm2 de tela, les diferents reflexions, modificacions i opinions prèviament agrupades, deixant l’espai en blanc de la paraula que (cadascú) no es vol anomenar. Naturalment Contra Natura (Instal·lació) Projecte d’un contra-disseny d’espai, potenciant la funció estètica i desplaçant la seva funcionalitat, desequilibrant la balança del que podria ser un bon disseny. Com a crítica d’un fet gairebé impossible per sobreviure durant els anys. Un espai tancat, la fauna, sòl viu, quotidià. Desorientats anònims (en procés) Realització de sèries fotogràfiques formades per tres imatges, en que es mostra una situació, una acció i un lloc que determinen un fet concret, a vegades mal interpretat. Jugant amb la modificació de la realitat, i partint de la teoria de Marc Augé referent a ‘Los no lugares’, es determina un espai

anònim fora de poder ser considerat com a tal, on la importància l’agafa el conjunt. › Santes15 (en procés) Participant dins del projecte creat per Eloi Aymerich, amb la col·laboració de Can Xalant, es creen 15 curtmetratges sobre diferents actes de Les Santes, Festa Major de Mataró. Juntament amb Narcís Rovira, creem un d’aquests 15 curtmetratges de 5’ de durada. Com a tema central el correfoc i l’acte de l’Escapada a Negra Nit, intentem innovar excluint-nos de l’estil tradicional dels altres grups, i realitzem el projecte partint de la tècnica d’stopmotion, per tal de recrear una imatge del moment com a congelació d’aquest. Gairebé 17.000 fotos que ballen al ritme d’un so trepidant com a base del moment, l’energia, el foc, la festa. David F. Mutiloa (Pamplona- Barcelona) www.davidfmutiloa.com “…hago lo que me dicen, sorbo la sopa, tiro basura, culpo al inocente, compro abrigos de pieles, empujo a los lisiados, vendo caro mi cuerpo, allano hogares, ignoro a la policía, acepto soborno, exploro mi ano, creo alarma continuamente, fabrico mitos, pateo los muebles, robo limosnas, contagio a mis amigos, ensucio mi nombre, me arrojo al vacío, alabo a mis superiores, escupo a mis padres, hago trampa, piso el césped, no mantengo la calma, someto a mi pareja, pido dinero, tiro la comida, borro las evidencias, me voy sin pagar, esterilizo a mi gato, orino en cualquier parte, aburro a las masas, manipulo los resultados, como huevos de tortuga, miento si me conviene, insulto a los extranjeros, talo árboles, exploto a una dama, señalo con el dedo, escupo en el suelo, exploro todos mis vicios, ensucio la vía pública, fundo una secta, pierdo el tiempo, falsifico documentos, soborno a mis maestros, interrumpo conversaciones, provoco accidentes, asusto a los ancianos, interfiero en las decisiones, descuido las plantas, abandono a mis

Programa Laboratori. Projectes residents · 65

C U RS O S

hijos, provoco el vómito, ignoro las señales, preocupo al público, traiciono a mi familia, uso a los débiles, genero el pánico, invado territorios, no me arrepiento, disparo sin ver, acuso al ausente, pego a los niños, quiero morir joven, conduzco ebrio…” Projectes: › S/T (excés) Una presència inesperada incomoda i interfereix en el correcte transcurs d’un esdeveniment artístic. Producció per a l’exposició “Casa Tomada: Una experiència literal”. Comissariada per Andrea Pacheco González per a la Jornada de Portes Obertes 2010. › Qualsevol semblança amb persones o esdeveniments reals és inintencionada. Tres dibuixos generen un acte de violència encoberta En una exposició tres publicacions que tenen relació directa amb una de les persones convocades són presentades transformades en paper reciclat. Les publicacions originals no són revelades, i les possibles referències a aquestes són tan ínfimes que només la persona atacada és capaç de deduirles. Per a ella, l’obra suposa un acte de violència i crítica cap al seu entorn més directe. › Interferència I, II, III. Tres anomalies en l’espai arquitectònic interfereixen en el desenvolupament d’una presentació artística Part de la pintura gris que cobreix el terra de la sala ha estat eliminada, revelant el terra de terratzo original que s’amaga sota. Un dels fluorescents parpelleja durant tota la jornada. Apareix una textura anòmala en una de les parets. › S / T (no passar) Una tanca electrificada dificulta l’entrada a l’espai expositiu. En una presentació artística, es dificulta l’entrada a la sala mitjançant la col·locació d’una tanca electrificada. La instal·lació, que sembla ser un joc escultòric formal, produeix una considerable descàrrega elèctrica a tota persona que entra en contacte físic

66 · Programa Laboratori. Projectes residents

amb la mateixa. Aquestes circumstàncies alteren la visualització de les obres exposades. › Transacció (Álvaro Icaza/Gloria Fernández/David F. Mutiloa/Joaquín Reyes. Sala d’Art Jove 2010. Projectes de creació, Generalitat de Catalunya, Barcelona) Transacció. 1 1 f. [LC] [DR] Acció de transigir. 1 2 f. [LC] [DR] L’arranjament que en resulta. 2 f. [LC] [ECT] Tracte, especialment de compra i venda. La dotació econòmica que va atorgar la Sala d’Art Jove al projecte Transacció va ser convertida íntegrament en monedes de curs legal. L’espai expositiu va ser envaït per unes 72.000 monedes, en la seva gran majoria de cèntim d’euro, oferint als assistents a l’exposició la possibilitat d’apropiarse part del premi rebut des de la Generalitat. La incomoditat sorgeix en considerar alguns factors com el pes i volum de les monedes, la seva distribució dispersa per la sala, l’ínfim valor de canvi que aquestes tenen o el saber-se exposat en tot moment a mirades alienes.

D E

TA L L E RS

F O R M AC I Ó

Cinema de la Realitat (febrer 2009) Curs a càrrec de la realitzadora Lupe Pérez. El seminari “Història i Estètica del cinema documental”, es va enfocar sobre les formes, les construccions narratives i la història de l’anomenat cinema de la realitat. Es va aprofundir en el reconeixement de la tensió existent entre el documental i la ficció, les diferències entre la veritat fora i dins del cinema i les discussions sobre ètica a la producció documental. Final Cut Pro. Bàsic i avançat (maig i desembre 2009/març, juny i octubre 2010) Cursos a càrrec de Xavier Martínez. Curs d’iniciació a la tecnologia de Final Cut Pro, el programa d’edició digital no lineal més estesa a tot el món. Amb compatibilitat amb gairebé qualsevol format de vídeo. Fotografia digital en els processos artístics ( juny 2009) Curs a càrrec de Daniel Caño. El curs va anar orientat a oferir un reforç de les pràctiques professionals dels artistes que integren la fotografia digital en els seus processos de creació o comunicació i dotar d’una base sòlida que permeti el posterior autoaprenentatge.

Programa Laboratori. Cursos i tallers de formació · 67

WO R KS H O P S

Disruption (abril 2009) Workshop a càrrec de Rirkrit Tiravanija i Martí Peran. Una proposta de Josep-Maria Martín, organitzat per la Pole Art Action, HEAD, Haute École d’Art et de Desing Geneve, la HEART Perpignan i Can Xalant. El workshop fou plantejat com una plataforma de trobada i intercanvi entre estudiants d’art de diferents ciutats. El punt de partida va ser la irrupció del grup en l’espai de Can Xalant amb l’objectiu de romandre al centre durant una setmana, dia i nit, per produir uns treballs que van presentar-se públicament durant la darrera jornada. Participants del workshop: Artistes residents a Can Xalant, alumnes de la facultat de Belles Arts i l’Escola Massana de Barcelona, alumnes de la Pole Art Action, HEAD (Haute École d’Art et de Desing Genève), alumnes de l’escola HEART Perpignan, alumnes de l’École Supérieure des Beaux-Arts de Montpellier Agglomération. We Can Xalant ( juny/juliol 2009) Workshop a càrrec d’a77 i Pau Faus. El workshop va plantejar, d’una banda, reinterpretar l’antiga construcció de l’artista japonés Tadashi Kawamata al pati de Can Xalant i, per l’altra, desenvolupar una unitat mòbil com una extensió del mateix centre cap a l’espai públic. Es tracta d’un projecte de construcció col·lectiva, constituït a partir d’una xarxa d’institucions i persones representatives de l’entorn més immediat de Can Xalant. Durant una setmana, artistes i arquitectes van estar treballant per transformar

68 · Programa Laboratori. Workshops

dues antigues rulots i convertir-les en nous dispositius del centre. “We Can Xalant” és un projecte del col·lectiu a77 i Pau Faus i va formar part d’Activa Disonancias 2009 -que uneix empreses amb artistes o centres d’investigació-. Prèviament al workshop, les Salonnières van organitzar un taller a Can Xalant amb els nens del Centre Obert del Pla d’en Boet per tal que treballessin a partir de la idea d’unitat mòbil i definissin les seves possibles funcions. Col·laboren: Associació de veïns Pla d’en Boet, Centre Obert Pla d’en Boet, L’arca del Maresme. www.wecanxalant.blogspot.com

We Can Xalant www.wecanxalant.blogspot.com Construccions mòbils per a accions efímeres en l’espai públic a77

Can Xalant és un centre de residència, experimentació i producció artística de Catalunya que ha caracteritzat la seva tasca, entre altres variades afinitats, a l’observació crítica del territori, a l’encreuament interdisciplinari i a la formació de xarxes amb institucions d’altres punts del món. El 2006 va convocar a l’artista japonès Tadashi Kawamata per emplaçar en el seu jardí una de les seves reconegudes construccions, coneguda com a Xiringuito Mataró. En poc temps l’artefacte va prendre un fort caràcter d’identitat envers el lloc i es va convertir en una icona de la institució. Després del lamentable incendi de l’emblemàtica instal·lació a mitjans de 2008, Can Xalant va convocar a a77 per a construir una nova estructura que recuperés el rol d’aquest espai, normalment destinat a una nombrosa quantitat d’activitats a més de ser l’habitual escenari per a la jornada de Portes Obertes –Efímer Club- que es realitza cada any el mes de juliol com a tancament del cicle juntament amb diferents espectacles multimèdia i musicals. La resposta d’a77 a aquest encàrrec no només pren com a objectiu la reconfiguració de l’estructura del pati de Can Xalant, sinó també la construcció suplementària d’unitats mòbils, relacionades inicialment amb uns altres dels seus anteriors treballs referits a la producció d’institucions nòmades i efímeres, que puguin sortir de la mateixa institució a realitzar accions en l’espai públic portant els projectes artístics del Centre, i a iniciatives d’ordre sociocultural a l’abast de la població menys propera a aquestes manifestacions. La sortida del Centre cap a l’espai públic formularà, aleshores, un nou complement al concepte de Portes Obertes. Des de l’àrea de I+D+i de Trànsit Projectes es va plantejar la possibilitat d’ampliar l’experiència incorporant el projecte al programa Activa Disonancias a Catalunya en la seva primera edició de 2009, convidant Pau Faus a participar-hi després d’un procés obert de selecció mitjançant una convocatòria internacional. Es tractava d’aprofitar l’oportunitat per explorar noves estratègies d’anàlisi i intervenció en el territori, de dinàmiques col·laboratives, de noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos culturals, i d’incorporar nous enfocaments i plantejaments a les dinàmiques habituals.

Programa Laboratori. Workshops · 69

Llavors, l’equip a77 va treballar amb la col·laboració de Pau Faus, arquitecte català que forma part del col·lectiu Osservatorio Nomade Barcelona i que és autor del llibre “La Ciutat Jubilada”, editat recentment, referit als horts informals als rius de Barcelona. La construcció, entesa en aquest projecte com un exercici de visibilitat social, ha estat interpretada com una tasca amb múltiples facetes ja que es va abocar no només al concret fet material sinó també a la definició d’una xarxa social tant per a la tasca de producció d’un artefacte com per a tot allò que tindrà relació amb les seves futures aplicacions. És per això que s’ha definit un perfil d’aplicació sobre la comunitat de Mataró com és la de produir una sèrie de programes que tinguin com a destí temàtiques lligades amb la infància i als nens com a destinataris. És així com el col·lectiu d’artistes Salonnières va desenvolupar un taller de tres setmanes amb els nens del Centre Obert ubicat en el mateix barri per descobrir i imaginar al costat d’ells les possibles utilitzacions dels objectes a construir. Un objectiu com el proposat va portar a una intensa tasca comunicativa per a produir la interacció dels diversos actors que, d’altra banda, conformen un escenari de proximitat amb el propi lloc de la construcció i donen sentit a la utilització d’un bloc com a eina comunicativa i plataforma de treball col·lectiu en transformació. We Can Xalant és una hipòtesi sobre les dimensions de la visibilitat. Consisteix en fer palès una constel·lació de recursos i persones que formen part d’un mateix ambient en la sospita de que la seva proximitat amaga configuracions relacionals, afinitats latents i projeccions objectives. El desenvolupament del treball s’aconsegueix mitjançant tres vies constructives: 1-La via material basada en la recuperació dels materials rescatats de l’incendi de la instal·lació construïda per Tadashi Kawamata, la cura i rescat de materials rebutjats en els centres de reciclatge des del procediment més econòmic possible i més proper al lloc de treball. Es va obtenir el suport de l’empresa de gestió de residus de la ciutat per a la provisió de material per a la construcció. Es va contactar a més amb càmpings de les proximitats per obtenir caravanes en desús. Després es va organitzar un Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció. Durant una setmana es va desenvolupar la construcció col·lectiva del sistema que finalment va consistir en la posada al punt de l’estructura i el condicionament de les dues caravanes: una per integrar-se a l’estructura en alçada com a sala d’usos múltiples per al Centre amb vista al Mediterrani, i una altra com a mòdul mòbil per a activitats artístiques i socials en l’espai públic. La rampa utilitzada com a element de pujada de la caravana es va transformar, una vegada complerta la seva missió, en un jardí inclinat.

70 · Programa Laboratori. Workshops

2-La via social basada en la identificació, valoració d’esforços i maneres de procedir d’actors pròxims i immediats que deriva en la construcció d’una xarxa d’individus i grups que defineix els programes d’acció i els posa en marxa. Reunions successives amb l’Associació de Veïns del barri van permetre que també ells participessin de les accions futures del mòdul nòmada anomenat CX-R, que es va inaugurar finalment en l’espai públic mitjançant un esdeveniment col·lectiu en què ells van aportar les seves activitats culturals habituals fusionant-se amb les propostes dels artistes residents del Centre. El dia següent es va inaugurar el sistema complet al jardí de Can Xalant com a escenari del concert anual organitzat per l’Efimer Club amb bandes de diferents països. 3-Enmig d’ambdós existeix la via temporal: una aposta a la construcció col·lectiva del temps. Una tàctica del que és efímer o política de l’instant. L’agenda d’activitats va començar a nodrir-se amb propostes que diferents artistes troben per a futures accions. Diferents projectes artístics i socials ja han confirmat la utilització del CX-R. L’habitual concepció de la institució perfila, modela i estableix identitats. L’establiment, l’habitació o generació d’hàbit suposa un estatut del temps. Però quant temps podem suportar l’efímer?

We Can Xalant Concepte: a77 (Gustavo Dieguez & Lucas Gilardi) Projecte i construcció: a77 + Pau Faus Comitent: Can Xalant. Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró Gestió Cultural: Transit Projectes (R+D+i) Plataforma Institucional: Disonancias Activa (Catalunya). Innovació collaborativa entre artistes i empreses. Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció. Participants: Roser Caminal, Mauro Giovannini, Mercè Jara Muns, Mariana López, Joan Navarro, Cèlia Prats, Ivan Riba, Meritxell Romanos, Xavier Rodríguez, Bernat Sancho, Sandra Sàrrias, Ester G. Mecías, Patricia Ward, Marta Xibillé. Ubicació: Mataró. Barcelona Any: 2009

Programa Laboratori. Workshops · 71

Narrar Prestado. Relatos a partir de archivos ajenos (febrer/juny 2010) Workshop a càrrec de Raimond Chaves. El workshop de narració audiovisual plantejat per l’artista colombo-català va convidar a pensar els diferents processos creatius i tecnològics que posen en crisi les nocions convencionals d’autoria, obra, objecte artístic, les seves instàncies de validació i els espais de circulació, amb la proposta d’elaborar nous relats a partir de l’encreuament de les qüestions suscitades per les inquietuds, preocupacions i interessos dels participants. Acoustic Laptops (maig 2010) Workshop a càrrec de Tore Honoré Boe. Taller d’art sonor impartit per l’artista Tore Honoré Boe. L’objectiu principal va ser que els participants construïssin el seu propi acoustic laptop per emportar-se a casa. Tore Honoré Boe (Kristiansand, Noruega, 1969) ha participat activament durant 20 anys en els marges de la música global i en xarxes d’intercanvi d’art. Un dels seus projectes més destacats és la fundació d’Origami Republika, una xarxa oberta que acull creadors de tot el món i totes les disciplines. Ha aparegut en nombroses publicacions d’art i ha realitzat centenars de concerts i performances arreu del món. L’activitat està promoguda per l’associació cultural Tecnonúcleo, en col·laboració amb Can Xalant. Tecnonúcleo, entitat sense ànim de lucre amb seu a Mataró, sorgida del netlabel tecnonucleo.org, promou activitats relacionades amb l’art sonor a través de concerts i tallers.

72 · Programa Laboratori. Workshops

Aproximació a la fotografia experimental (maig 2010) Workshop a càrrec de Nelson Garrido. A través del workshop es va dur a terme una aproximació a la fotografia experimental amb l’artista Nelson Garrido a partir d’una presentació del seu treball personal. El programa va constar d’una part teòrica que buscava generar discussió a través de l’anàlisi del treball d’artistes com Cindy Sherman, Natacha Merritt, Jeff Koons o Yasumasa Morimura, entre altres, i una part pràctica on els participants van desenvolupar un exercici mitjançant pautes establertes al llarg del taller. www.nelsongarrido.com nelsongarrido.blogspot.com

Del privat a l’espai polític: sortir de l’armari (octubre 2010) Workshop a càrrec de Josep-Maria Martín. Aquest taller va convertir Can Xalant en un lloc propici per a la participació, investigació i reflexió de la transformació del privat en espai polític. Entenent que “sortir de l’armari” inclou no només qüestions sexuals: els temes personals que incumbeixen a l’individu són rarament valorats encara que constitueixen una part fonamental del desenvolupament sistèmic, ja sigui quant a l’espai, al temps, i al col·lectiu. Organitzat per la Pole Art Action HEAD, Haute École d’Art et Design de Ginebra i Can Xalant, el taller es va desenvolupar durant cinc dies en que els participants van romandre dia i nit al centre, per produir treballs en grup que van ser presentats la darrera jornada. Conferència inaugural a càrrec de Jorge Luis Marzo. Presentació de l’obra “L’astrònom jardiner”, un projecte artístic de Josep-Maria Martín en col·laboració amb Rafael Peñas. Participen: Escola HEAD de Ginebra (Haute École d’Art et de Design), Escola Massana, UB Universitat de Barcelona i els artistes residents a Can Xalant. Taller de Circuit-Bending (desembre 2010) Workshop a càrrec de Juan Matos Capote. Activitat organitzada per Tecnonucleo. La finalitat del taller va ser la de dotar cada participant amb els coneixements i la pràctica necessària per a que, un cop acabat el taller, poguessin modificar un circuit electrònic en el seu propi estudi. Partint de la concepció del Circuit Bending entès com la modificació creativa, a base de curtcircuits, d’aparells electrònics de baix voltatge –joguines, pedals d’efectes, etc.– a fi de crear nous instruments musicals i generadors de so.

Programa Laboratori. Workshops · 73

P RO D U CC I O N S

Beca Mataró El 2009 Can Xalant va convocar un concurs anual per adjudicar una beca per a la producció i presentació d’un projecte d’arts visuals en qualsevol format o per a la producció i presentació d’un treball de recerca teòric en l’àmbit de les arts visuals (exposició, memòria, publicació, material docent, etc.) sobre la ciutat de Mataró. Els projectes seleccionats el 2009 van ser Welcome to Mataró de Raül Roncero i Ombres d’ahir de Francesc Paez i J. M. Calleja. El projecte Welcome to Mataró proposa una reflexió sobre l’estat del turisme en la societat contemporània, estudiant aquest motor econòmic i examinant les estratègies promocionals que aquest utilitza, especialment pel que fa al món del souvenir com a objecte turístic i com a element de representació d’un determinat lloc. Ombres d’ahir de Francesc Paez i J. M. Calleja, curtmetratge experimental, mostra una casa plena d’elements i símbols propis de la ciutat de Mataró: diplomes sobre el món dels pessebres i imatges populars d’en Robafaves i família, postals de catedrals en miniatura, cartilles amb pregaries, verges, etc., ventalls característics de les Santes de Mataró, s’acumulen perfectament apilats. Tot un univers simbòlic, religiós i populista que ens fa volar la imaginació, que ens transporta ineludiblement a un altre temps, que ara ja és un poc nostre. El resultat d’ambdós projectes es va presentar el desembre del 2009.

74 · Programa Laboratori. Produccions

El projecte seleccionat el 2010 fou Decorar la vida dels anys 60 a Mataró. Història d’un fenomen de 10 anys a la ciutat de Mataró de Martí Anson. A principis dels anys 60 va aparèixer a Mataró un fenomen curiós, un projecte anònim que va crear vincles en l’entorn social de l’època. L’arquitecte Jordi Capell –personatge rellevant en el desenvolupament de l’arquitectura local–, fou qui inicià la roda que va fer que moltes cases de Mataró tinguessin el mateix mobiliari de Joaquim Anson. A partir d’una relació personal entre ambdós, Capell va fer la casa d’Anson i Anson es va moblar la casa amb dissenys propis, un sistema senzill i pràctic per optimitzar el material i abaratir els costos. Un amic, en veure’ls, li demanà que en fes també per a ell i, així, amb el boca a boca, va donar-se el fenomen que va distribuir aquests mobles per tota la ciutat. El projecte pretén fer un seguiment per tota la ciutat de Mataró buscant famílies i els mobles que existeixen o van existir, intentant fer un arxiu fotogràfic de l’època i de fotos noves del mobiliari. Amb fotografies, entrevistes i opinions diverses, es pretén crear un arxiu per explicar què va passar amb aquell fenomen i què va representar per a les famílies de Mataró. Finalment s’editarà una publicació sobre aquest fenomen a la ciutat de Mataró.

Programa Laboratori. Produccions · 75

Beca de producció i exposició: Espai Nivell Zero de la Fundació Suñol i Can Xalant. Can Xalant i l’Espai Nivell Zero de la Fundació Suñol de Barcelona convoquen conjuntament un concurs anual per adjudicar una beca de producció i exposició d’un projecte videogràfic. El projecte seleccionat el 2009 va ser Cuentos Crueles. Las dos misiones del explorador de la realitzadora i documentalista Lupe Pérez, resident a Mataró. Las dos misiones del explorador és una de les cinc peces audiovisuals que formen part del projecte Cuentos Crueles. Cadascuna de les peces parlen sobre la representació a través d’un document poètic que es configura a partir de petits fragments de la memòria individual i col·lectiva. Les peces, realitzades amb materials trobats i amb elements audiovisuals obtinguts a Internet –un medi farcit de restriccions i filtres imposats per censors no identificats-, esdevenen una reflexió sobre aquestes limitacions que distorsionen i falsifiquen la visió de la realitat i com això pot afavorir o entorpir la nostra observació i discerniment. La videoinstal·lació va ser presentada al Nivell Zero de la Fundació Suñol el juny de 2010. En la convocatòria de 2010, fou seleccionat el projecte Black Round Table de l’artista Daniela Ortiz, que proposa la realització d’un vídeo documental sobre un artista senegalès que viu en un carrer de Barcelona, prenent com a punt de partida el treball d’aquest artista, l’avantguarda soviètica i l’arquitectura moderna per crear una narrativa comparativa, i traçar a partir de les similituds visuals i biogràfiques, una anàlisi sobre les obres de l’artista senegalès, la precarietat, els contextos de producció i les seves utopies.

76 · Programa Laboratori. Produccions

Beca de producció i exposició: Fundació ArtAids i Can Xalant Can Xalant i la Fundació ArtAids van convocar el 2009 una beca de producció d’un projecte de vídeo inèdit relacionat amb el tema de la SIDA. El projecte seleccionat fou Still sick de l’artista mataronina Verónica Aguilera. En el vídeo es desenvolupen una sèrie d’accions que ens parlen de la malaltia i el seu contagi: a partir d’una manta tèrmica de primers auxilis es desenvolupen una sèrie d’accions on els actors es relaciones, actuen, destrueixen, devoren, s’embolcallen o són embolcallats. Una reflexió subtil i metafòrica que utilitza “l’embolcall” per a tractar el concepte de protecció davant l’amenaça d’una malaltia o d’alguna cosa que ens agredeix. El vídeo va ser presentat al Festival loop el maig de 2010. Sala d’Art Jove L’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Mataró van signar un conveni amb l’objectiu d’establir els termes de collaboració entre ambdues entitats a fi de facilitar la creació i la producció artística realitzada per joves a través de Can Xalant. El 2009 es van produir els projectes Evolucions: Fotogramas, 2009 de Raül Roncero i Camaradas, ciudadanos, hermanos y hermanas! d’Itziar Zorita i Oihane Espúñez. Per aquest darrer projecte es va convocar, amb la col·laboració de l’Associació de veïns del Pla d’en Boet, un taller de teatre i vídeo realitzat amb joves de Mataró, que posteriorment es convertirien en els actors del vídeo presentat a la Sala d’Art Jove. El 2010 es va produir el vídeo Lo mas difícil, nada de l’artista Iván Gómez.

Idensitat Des de 2007 Can Xalant participa a Idensitat, projecte artístic que investiga sobre les maneres d’incidir en l’àmbit de l’espai públic a través de propostes creatives en relació amb el lloc i el territori produïnt projectes a partir de la combinació entre la convocatòria oberta i la invitació, amb la finalitat de promoure propostes per a contextos específics –Calaf, Manresa, Priorat, Mataró o el Prat de Llobregat. Per a ID#5 es va convidar a Rogelio López Cuenca que va realitzar el projecte El revés de la trama, concebut a partir del taller Derrotes alternatives: Now/here Mataró que l’artista havia realitzat a Can Xalant a finals de 2008; un grup sorgit del taller –Roser Caminal, Ismael Cabezudo, Laura Marte, Cecilia Postiglioni, Daniela Ortiz i Anna Recasens- va teaballar conjuntament amb López Cuenca en una investigació entorn de la delimitació d’unes “geografies altres” de la ciutat de Mataró i un traçat d’itineraris que ens permetessin recórrer la seva història de través, a partir de la producció tèxtil de la ciutat. Mapa de Mataró fou el resultat d’aquest projecte. www.mapademataro.net

Programa Laboratori. Produccions · 77

A LT R ES

P RO D U CC I O N S

CO N V EN I S I

2009

2010

› Patricia Ward, “De lo mismo y de lo otro”. Edició vídeo. “Arquitectura emocional”. Projecte de vídeo que forma part del workshop “We Can Xalant. Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció”. El vídeo va ser mostrat durant la presentació de la rulot CX-R. Unitat mòbil. › Roser Caminal, “Recorrido Canaya”. Edició vídeo. Vídeo de registre sobre la recerca de l’artista durant el seu intercanvi a la ciutat de Rosario (Argentina) amb el centre el Levante el 2008. › Glòria Safont-Tria, “Un rècord per Pellestrina”. Edició vídeo. › Àngela Guerrero, “Fundació Fenosa”. Edició vídeo. “Fundació Duran i Sanpere”. Edició vídeo. › Jonàs Sala i Adrià Sala, Sense títol. Documental en procés. › Airvoland, “Skyline BCN” Vídeo i impressió digital. › Esther g. Mecías, “Wings” Edició vídeo. › Domènec i Marta Ramoneda, “No place like home” Edició vídeo. › Martí Anson, “Can Fábregas” Edició vídeo / “Por del porter al penal”. Retoc vídeo. › Joan Solé, “Les Santes” Edició vídeo. › Anna Marin, “Mirleft” Edició vídeo / “Dar Tt” Edició vídeo.

› Xavier Arenós, “Arquitectura desplaçada”. Vídeo. (Canòdrom, Barcelona) › Observatori Nòmada Barcelona, “Canòdrom / Canòdrom”. Edició vídeo (Canòdrom, Barcelona) › Betlem Estrany, “Recorregut vital”. Edició vídeo (exposició “Santi Estrany. Recorregut vital”. Can Palauet, Mataró) › Dani Montlleó, “The Stuarts”. Edició vídeo. › Jean-Philippe Peynot, “Poèmes”. Edició vídeo. › Verónica Aguilera, “Parkplatz”. Edició vídeo. › Josep-Maria Martín, “Casa Digestiva”. Edició vídeo (Arts Santa Mònica) › Aleix Gallardet, “Cants religiosos tradicionals a l’Alt Pirineu”. Edició vídeo (CAN de Farrera) › Eva Marín, “Els límits oblidats”. Edició vídeo. › Verónica Aguilera, “Temps viscut”. Edició vídeo.

78 · Programa Laboratori. Altres produccions

CO L·L A B O R AC I O N S

acca, Associació Catalana de Crítics d’Art La col·laboració entre l’acca i Can Xalant es concreta en una sèrie de jornades de treball amb la participació d’entre cinc a deu crítics de l’acca per tal de conèixer els projectes realitzats pels artistes en residència a Can Xalant. Centre de Formació i Prevenció. Programa Alterarte L’any 2006 ja es va signar un conveni amb el Centre de Formació i Prevenció de Mataró, una associació sense ànim de lucre que treballa amb malalts mentals, perquè puguin venir cada dijous al matí per a la realització d’activitats a l’entorn de les arts visuals a la sala polivalent de la planta baixa. Sala d’Art Jove. Generalitat de Catalunya Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Mataró amb l’objectiu d’establir uns termes de col·laboració entre ambdues entitats a fi de facilitar la creació i la producció artística realitzada per joves a través de Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani. Aquest conveni serveix com a regulador de l’accés i la utilització de les instal·lacions i dels equipaments de Can Xalant per part dels artistes que prèviament hagin estat seleccionats per a exposar a la Sala d’Art Jove de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Fundació Suñol de Barcelona L’any 2008 es va iniciar un conveni de col·laboració amb la Fundació Suñol de Barcelona per tal de convocar anualment una beca de producció i exposició d’un projecte videogràfic, que es va iniciar amb el projecte Goggle Earth, núm.1. Els ulls arran de terra d’Isaki Lacuesta i Isa Campos (2008), Cuentos Crueles. Las dos misiones del explorador de Lupe Perez (2009) i Black Round Table de Daniela Ortiz (2010). Zona Intrusa Zona Intrusa és un projecte pedagògic i artístic que es realitza cada any en els centres d’educació secundària de Mataró, organitzat per l’imac. Entre els mesos d’octubre i novembre de 2009, va tenir lloc Zona Intrusa 3, en la que es va utilitzar la rulot CX-R de Can Xalant com a dispositiu mòbil que es traslladava d’institut en institut cada divendres a la tarda per mostrar al barri els treballs realitzats durant la setmana. Fundació Tecnocampus Mataró L’any 2008 vam iniciar la col·laboració amb TCM Audiovisual per tal d’acollir a Can Xalant la presentació de projectes d’innovació tecnològica d’empreses vinculades a l’àmbit audiovisual. Escola Universitària Politècnica de Mataró El 2009 es va establir un conveni en pràctiques amb l’Escola Universitària de Mataró que permet als estudiants de Graduat en Mitjans Audiovisuals que hagin superat el 50% del seus estudis fer les pràctiques en qualitat de becaris a Can Xalant durant sis mesos, desenvolupant les tasques pròpies de l’exercici professional corresponent a la titulació que estan cursant.

Programa Laboratori. Convenis i col·laboracions · 79

J O R N A D ES

D E

T R E B A L L

Facultat de Geografia i Història de la UB S’ha establert un conveni en pràctiques que permet als estudiants del Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art realitzar les seves pràctiques a Can Xalant. Xarxaprod Can Xalant forma part de Xarxaprod, la xarxa d’espais de producció d’arts visuals de Catalunya, de la qual també en formen part 25 centres més. La xarxa disposa d’una pàgina web on es pot trobar un banc de dades sobre els espais, els equips i els recursos de què disposen, així com programes i calendaris. Aquesta eina té com a objectiu facilitar als creadors la recerca sistematitzada dels recursos i espais adequats a les seves necessitats de producció, i articular la comunicació i la col·laboració entre els membres de la Xarxa. www.xarxaprod.cat Red de residencias artísticas iberoamericanas Can Xalant pertany a la xarxa de Residències artístiques iberoamericanes, una plataforma impulsada des del Centro Cultural Español a São Paulo, que fomenta la producció de projectes i residències artístiques internacionals. http://residenciasind.blogspot.com Tecnonucleo El 2009 es va establir la col·laboració entre Can Xalant i Tecnonucleo –una associació de Mataró que promou llenguatges sonors emergents mitjançant la publicació d’enregistraments sonors de domini públic i la promoció de concerts, així com altres activitats en el camp de l’art multimèdia–, per tal que organitzessin activitats i tallers relacionats amb l’art sonor i la música experimental.

80 · Programa Laboratori. Convenis i col·laboracions

Màster d’Espai expositiu. Escola Elisava (2009-2010) Presentació, visita a Can Xalant i classe teòrica a càrrec de Rosa Pera, directora de Bòlit, Centre d’Art de Girona. Jornades de treball Xarxaprod › Nau Côclea, Camallera (març 2009) › cacis, Calders ( juliol 2009) › tpk de l’Hospitalet (desembre 2009) › TallerBDN, Badalona (abril 2010) › Facultat de Belles Arts, ub (desembre 2010) Jornades de treball sobre el projecte “Redesearte Paz” a Medellín (2009) i a Santiago de Xile (2010) Jornades per establir la xarxa d’intercanvis del projecte “Redesearte Paz”, una xarxa internacional d’agents culturals amb l’objectiu d’enfortir el teixit social mitjançant l’activació de models de participació i sensibilització a través de les metodologies de l’art contemporani. El projecte s’inicia el 2005 amb la col·laboració entre la Galería de Arte Contemporáneo Paul Bardwell del Centro Colombo Americano de Medellín i Trànsit Projectes de Barcelona. “Redesearte Paz” està format pel Centre Matucana 100 (Xile), Base 7 (Brasil), el Centre Colombo Americano de Medellín (Colòmbia), Funarte (Nicaragua), Centro Cultural Cachao (Veneçuela), El Levante (Argentina) i Can Xalant.

iii Simpòsium Internacional d’Art Contemporani del Paço das Artes a São Paulo, Brasil. Can Xalant, va estar convidat a participar en el iii Simpòsium Internacional d’Art Contemporani del Paço das Artes, que va tenir lloc a São Paulo del 25 al 27 d’octubre del 2009, sobre Experiències en l’art contemporani: els camps, les interseccions, les articulacions. Jornades-esmorzar. tcm Audiovisual Durant 2009 i 2010 van tenir lloc a Can Xalant diverses jornades-esmorzar organitzades per TCM audiovisual en les que es presentaven projectes d’innovació tecnològica d’empreses vinculades a l’àmbit audiovisual. 1º Encuentro de Arte en la Periferia (Còrdova) (novembre 2010) Can Xalant va ser convidat a participar en unes jornades de treball a l’entorn de projectes artístics a la perifèria, juntament amb altres centres de producció i projectes artístics de tota Espanya. Espais per a la producció artística (Madrid) (desembre 2010) Can Xalant va ser convidat a participar en unes jornades de treball en relació als espais dedicats a la producció artística i la seva influència en diversos àmbits. Les jornades van ser organitzades per l’avam (Artistas Visuales Asociados de Madrid) i Matadero. Altres › Reunió de l’aavc. › Escola Estiu Xarxa Transversal. › Reunions de treball del Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art de la ub. › Jornada de treball del programa d’estudis avançats en art contemporani A*Study desenvolupat per A*Desk.

Programa Laboratori. Jornades de treball · 81

P R O G R A M A

R E S I D È N C I A

Can Xalant, disposa d’un habitatge al mateix centre per poder assumir residències d’artistes estrangers. La residència és un del mecanismes més efectius per potenciar Can Xalant com a lloc de producció i de formació de manera simultània, així com per establir projectes d’intercanvi i col·laboració amb altres centres i entitats culturals per fomentar el treball en xarxa i enriquir la programació. Podríem distingir entre dos tipus de residències. D’una banda, les plantejades com a col·laboracions amb altres centres culturals i que permeten aprofitar la presència a Catalunya d’artistes internacionals per realitzar activitats a la ciutat de Mataró: els artistes residents són convidats a fer un projecte o impartir un workshop i a mostrar públicament el seu treball artístic (Programa Residència); d’altra banda, la residència d’artistes internacionals a partir dels intercanvis amb altres centres (Programa Intercanvis).

Programa Residència · 83

La mirada estrangera i l’experiència del lloc Voldria apuntar algunes reflexions disperses sobre un tipus de pràctiques artístiques en les quals, al fet que el context sobre el qual s’actua està determinat, s’afegeix un altre element determinant: la mirada forana. Aquest element és definitori en les dinàmiques generades pels processos de treball constitutius del que ha de ser l’experiència de les residències artístiques. L’avantatge de l’artista en residència, és que, precisament, el seu estatus indefinit li permet accedir a llocs, travessar territoris conflictius, relacionar-se amb comunitats enfrontades i convertir-se en espectador privilegiat d’esdeveniments quotidians, activitats que, moltes vegades, per a les pròpies dinàmiques culturals, socials o polítiques estan vedades o, si més no, carregades de dificultats per als propis productors culturals del país i per a la mateixa institució que acull en residència a l’artista. Podríem il·lustrar això amb molts exemples, explicaré breument un; el 2006 vaig ser convidat pel Jerusalem Center for Visual Arts a una residència a Jerusalem amb l’encàrrec de presentar el resultat al cap d’un temps en una exposició. Com tothom sap, el conflicte israelià-palestí és un dels més llargs i complexos. Des de fa més de seixanta anys les dues comunitats “conviuen” en permanent conflicte en una guerra larvada amb moments d’extrema violència. Dins d’un context d’ocupació, el territori és el motiu de la disputa i l’eix sobre el qual gravita l’agenda política de la zona. Cada pam de terreny batalla amb tot tipus de retòriques religioses, d’estratègies administratives i actes de guerra. De fet, Jerusalem són dues ciutats que es rebutgen i s’ignoren. Ni els uns ni els altres creuen mai la “frontera” que els separa. És precisament en aquestes circumstàncies tan extremes que l’ambigu estatus “d’artista en residència” mostra tota la seva possible eficàcia: permet creuar les fronteres i recórrer llocs absolutament vedats per als uns o per als altres. Apropiant-nos del concepte desenvolupat per Pep Dardanyà1 a partir de la definició de l’artista “com si” utilitzat per l’antropòleg Octavi Rofes: artista com a antropòleg, com a urbanista, com a activista, com a investigador, com a gestor, com a productor, com a docent, etc., a l’artista resident li podríem afegir moltes altres categories: artista com a viatger, artista com a flaneur, artista com a reporter, artista com a agent infiltrat, artista com a paracaigudista. Una imatge molt utilitzada, i sempre amb connotacions negatives, quan es parla d’art públic, d’art implicat en contextos socials concrets, és la metàfora de l’artista “paracaigudista”. La imatge negativa de l’artista trasplantat, caigut del cel amb paracaigudes en un context estrany del qual desconeix els mecanismes davant del treball de l’artista local, coneixedor del context i implicat

84 · Programa Residència

amb la comunitat i per tant més eficaç, pot ser cert moltes vegades, però com molt encertadament analitza Octavi Rofes en el seu text “Què té de públic l’art públic?”2 l’eficàcia d’aquesta imatge per a transmetre d’una sola vegada un missatge, no ha de fer oblidar que la qüestió és molt més complexa. El paracaigudista, evidentment, cau del cel, però ve d’un context concret i es cau en un altre context específic. Una vegada ha recollit el paracaigudes només li queda una opció si vol tenir èxit en els seus objectius: aguditzar els sentits, explorar, reconèixer el territori, descobrir els secrets ocults i establir els contactes amb els interlocutors locals. Aquest argument, el de la pretesa bondat de l’agent local davant del paracaigudista, redunda en un concepte cada vegada més estès entre alguns gestors culturals i –el que encara és més greu– entre alguns artistes que tota producció cultural ha de ser prèviament demandada per l’audiència i s’ha de sotmetre, per tant, als dictats del consens. Però el desplaçament dóna lloc a nous coneixements, i tal com diu Octavi Rofes “Les idees, com les plantes, necessiten una influència vinguda de fora. Calen paracaigudistes i calen audiències inapropiades per fer prosperar el coneixement, només les fonts externes garanteixen la fertilitat de coneixement local.”3 En definitiva, la mirada estrangera es pot convertir en una eficaç eina per fer aflorar les contradiccions, per qüestionar i qüestionar-nos el propi context.

Domènec Artista visual i membre del Consell de Direcció de Can Xalant

Pep Dardanyà, “Espacios de contagio. Centros de creación, nuevas prácticas de producción y formas de colaboración en el ámbito de las artes visuales”. Setembre 2009

Octavi Rofes, “Què té de públic l’art públic?” a Ramon Parramon (ed.), Art, experièn-

Idem.

cies i territoris en procés, (Idensitat, Manresa, 2007) pp.19-23

Programa Residència · 85

Rirkrit Tiravanija (Santpatong, Tailàndia) (abril 2009) Rirkrit Tiravanija va ser convidat, juntament amb el comissari Martí Peran i l’artista Josep-Maria Martín, a realitzar el workshop Disruption, plantejat com una plataforma d’intercanvi entre grups d’estudiants d’art de diferents ciutats (Ginebra, Perpinyà, Montpeller i Barcelona), de manera que tots els participants residissin durant una setmana al propi centre. Considerat un exponent destacat de l’art relacional, el treball de Tiravanija se centra en la creació d’espais arquitectònics per a que el públic hi participi activament mitjançant activitats com el menjar, la música o la lectura, qüestionant els límits entre l’artista i el públic, l’art i les activitats quotidianes; l’essència de les seves obres rau en la col·lectivitat, la interelació, la comunicació i l’aconteixement. a77 (Buenos Aires, Argentina) ( juny-juliol 2009) http://plugandlivesystem.blogspot.com Gustavo Diéguez i Lucas Gilardi són dos arquitectes que formen el col·lectiu a77. En els seus projectes combinen l’art, l’arquitectura, la sociologia i l’urbanisme, amb interès per la reutilització de restes industrials i el reciclatge aplicats a l’habitatge experimental, a la formació d’institucions efímeres, a l’activació de dinàmiques socials a l’espai públic i a l’autogestió d’espais culturals. Promouen l’experimentalitat a l’habitatge mitjançant el seu concepte “Plug and live system” i integren els projectes collectius d’urbanisme Rally Conurbano i Charlas de Gasolinería vinculats a una reflexió contemporània sobre la territorialitat de l’àrea metropolitana de Buenos Aires. Durant la seva residència van fer el projecte We Can Xalant. Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció conjuntament amb l’arquitecte i artista català Pau Faus.

86 · Programa Residència

Edgar Clement (Ciutat de Mèxic) (novembre 2009) La residència d’Edgar Clement a Can Xalant respon a l’acord amb el cccb per tal que l’artista treballés al centre l’obra produïda conjuntament amb José Quintero per a l’exposició El (d)efecto barroco. Políticas de la imagen hispana comissariada per Jorge Luis Marzo i Tere Badia i inaugurada el novembre de 2010. Considerat un dels millors il·lustradors i dibuixants de còmic del seu país, actualment desenvolupa “Los Perros Salvajes”, webcòmic que es pot seguir a través de la xarxa a www.interzone.produccionesbalazo. com. La seva residència a Can Xalant li va permetre treballar en l’animació i els mitjans audiovisuals. Tomás Ruiz-Rivas (Madrid) (desembre 2009) Residència de l’artista Tomás Ruiz-Rivas de Madrid, que va participar en el cicle Parabellum 12 mm. comissariat per Martí Peran i Andrea Aguado al Centre d’Art Ca l’Arenas de Mataró, presentant la videoinstal·lació Fosa común, realitzada juntament amb Günter Schwaiger. Artista i comissari d’exposicions, és el fundador del Ojo Atòmico –antimuseo de arte contemporáneo de Madrid. Com a artista (Tom Lavin) treballa sobre la identitat espanyola i la memòria històrica.

Raimond Chaves (Lima, Perú) (febrer-juny 2010) www.puiqui.com L’artista Raimond Chaves va residir a Can Xalant en dues ocasions durant el 2010 amb motiu de la realització del workshop “Narrar prestado”. El treball de Chaves se centra en el dibuix i la instal·lació i principalment en projectes o tallers collectius per intervenir de forma activa en el context local on es desenvolupen. La temática sociopolítica dels seus projectes es basa principalment en problemes concrets de l’Amèrica Llatina, com el tràfic de drogues o la violència política. Alejandra Delgado (La Paz, Bolívia) (març-abril 2010) http://seconalsodico.blogspot.com L’artista Alejandra Delgado va residir a Can Xalant amb motiu del conveni amb l’Oficina de Cultura de l’ambaixada d’Espanya a Bolívia que oferia a un dels artistes guanyadors del Premi d’Art Jove de la Biennal d’Art de Bolívia siart, una residència a Can Xalant durant un mes i mig. Alejandra Delgado és una artista que s’ha mogut

bàsicament en les àrees de la performance i l’acció corporal, així com el vídeo i la fotografia, prenent en múltiples ocasions el seu propi cos com a eix i font principal per al seu treball. A partir d’ell reflexiona sobre la possibilitat d’intervenir-lo com a escenari on succeeixen esdeveniments irreals o inusuals i també com a element artificial a partir del qual discorren històries o documents, cròniques d’estades reals o fictícies. Durant la seva estada a Can Xalant va investigar sobre el paper de la dona en la indústria tèxtil de la ciutat des de principis de segle xx. Col·labora: Fundació Jaume Vilaseca. Tore Honoré Boe (San Fernando, Gran Canaria) (maig 2010) Tore Honoré Boe va residir a Can Xalant amb motiu de la realització del Taller d’Acoustic Laptops coordinat per l’associació mataronina Tecnonucleo. Boe és un artista sonor norueg resident a les Illes Canaries des de fa anys. Ha participat activament durant 20 anys en els marges de la música global i en xarxes d’intercanvi d’art. Un dels seus projectes més destacats és la fundació d’Origami Republika, una xarxa oberta que acull creadors de tot el món i totes les disciplines. Ha aparegut en nombroses publicacions d’art i ha realitzat centenars de concerts i performances arreu del món. Nelson Garrido (Caracas, Veneçuela) (maig 2010) www.nelsongarrido.com Nelson Garrido va residir a Can Xalant amb motiu de l’exposició Liberando al Libertador realitzada a Casa Amèrica Catalunya durant el maig de 2010. Durant la seva residència al centre va realitzar el workshop “Aproximació a la Fotografia experimental”. Garrido va començar la seva formació fotogràfica al taller de l’artista Carlos Cruz Deu, a París. És el primer fotògraf veneçolà distingit amb el Premi

Programa Residència · 87

Nacional d’Arts Plàstiques (1991). Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives arreu del món. És fundador d’ONG (Organització Nelson Garrido), escola de fotografia i centre cultural alternatiu a Caracas. GaleríaCallejera (Santiago, Xile) (maig 2010) www.galeriacallejera.cl GaleriaCallejera va ser un dels projectes convidats a participar al projecte Ceci n’est pas une voiture / Parking 01. Museus portàtils que va tenir lloc a Can Xalant el mes de juny. GaleriaCallejera –formada per Pablo Rojas Schwartz i Viviana Corvalán–, és una galeria d’art multidisciplinària que té la característica de ser mòbil podent recórrer grans distàncies exhibint una obra artística o simplement estacionar en carrers o places per abastar a un públic que habitualment no accedeix a museus o galeries convencionals, això genera que l’obra tingui un públic molt ampli i heterogeni que influeix en la crítica de l’obra. Ayankoko (Tòquio, Japó) ( juliol 2010) Ayankoko és el projecte sobre art sonor del francès establert al Japó David Vilayleck, que va participar en el programa musical de l’Efímer Club de la Jornada de Portes Obertes de Can Xalant. Guitarrista de formació amb influències que beuen del jazz, l’electro i la música tradicional, decideix donar un gir cap a la electrònica-ambient amb un punt noise. Tots els seus treballs estan publicats a través de segells virtuals com headphones, dog-eared records, amp-recs, clinical archives, con johnco records i TecnoNucleo i sota llicència Creative Commons. Desenvolupa estructures i tensions en el panorama sonor artístic contemporani.

88 · Programa Residència

Beatriz Salinas (Santiago, Xile) (setembre-desembre 2010) Llicenciada en Lingüística i Literatura Hispànica a la Universitat Catòlica de Xile, on també obté la llicenciatura en Estètica i Història de l’Art. És sòcia i productora de Salinas Marambio, oficina de projectes de muntatge, disseny i publicacions, des d’on ha realitzat produccions d’exposicions per a diversos espais expositius a Xile, com la Galeria Gabriela Mistral, Galeria Concreta, Matucana 100, Corporación Cultural de Las Condes, a més de produccions per a Metro de Santiago, unicef i acnur. La residència a Can Xalant es gràcies a una beca Fondart del cnca (Consejo Nacional de la Cultura y las Artes) de Xile. És des del 2006 productora de La Nueva Gráfica Chilena i Feroces Editores, projectes que tenen com a objectiu principal difondre i gestionar treballs d’experimentació gràfica i d’investigació artística. Actualment treballa com a coordinadora de l’àrea de producció d’exposicions al mavi (Museu d’Arts Visuals) i gestiona diversos projectes independents, entre ells AA - AnuarioArte. Durant la residència va realitzar una recerca sobre les metodologies i els programes de residència, laboratori, intercanvi i creació curatorial formulats al centre, amb l’objectiu d’enfortir la creació

de xarxes de producció i circulació nacional i internacional, permetent el diàleg amb institucions similars en l’àmbit internacional, incrementant l’accés i la participació, i va organitzar i sistematitzar el centre de documentació de Can Xalant. Cristina Lucas (Madrid) (desembre 2010) Residència de l’artista Cristina Lucas, que va participar en el cicle Warlike, atles d’un món difícil comissariat per Magdala Perpinyà i Jordi Font al centre d’art Ca l’Arenas, presentant el vídeo Pantone -500 + 2007.

Programa Residència · 89

P R O G R A M A

I N T E R C A N V I S

La relació amb altres centres internacionals de característiques similars a Can Xalant ha possibilitat, a partir d’una convocatòria oberta i selecció posterior, un programa d’intercanvis que ha permès a un artista català residir una temporada a l’estranger al mateix temps que Can Xalant acull a un artista seleccionat pel centre amb el que s’ha establert el conveni. Durant 2009 i 2010 s’han realitzat 6 intercanvis diferents: amb el centre El Levante de Rosario (Argentina), amb el centre Platform Garanti d’Istanbul (Turquia), amb el crac de Valparaíso (Xile), amb el centre Lugar a Dudas de Cali (Colòmbia), amb el mis de São Paulo (Brasil), i amb Base 7 de São Paulo i Matucana 100 de Santiago de Xile dins del projecte Redesearte Paz 2009.

Programa Intercanvis · 91

I N T E RC A N V I E L

L E VA N T E

A M B D E

E L

C EN T R E

RO S A R I O

( A RG EN T I N A )

Can Xalant i el centre El Levante de Rosario, van iniciar el seu conveni d’intercanvi el 2008 en el que van establir les bases per a una convocatòria oberta a la que podien accedir artistes i/o curadors d’ambdós països. L’any 2009 l’artista Fabricio Caiazza va romandre a Can Xalant els mesos de febrer i març i l’artista Vicente Vázquez va realitzar l’intercanvi a Rosario durant els mesos de maig i juny. Fabricio Caiazza (febrer-març 2009) http://soyfaca.com.ar Llicenciat i Professor en Belles Arts per la Facultat d’Humanitats i Arts de la Universitat Nacional de Rosario, Argentina. Des de 1995 ha treballat en collaboració amb artistes, tècnics i activistes a Argentina i Espanya en accions estètiques vinculades a l’espai públic i els mitjans de comunicació, investigant les maneres de construcció del programari lliure i buscant analogies amb el camp de les arts plàstiques. Durant la seva estada a Can Xalant, va desenvolupar el seu projecte Sincita Mataró, que va consistir en buscar fragments de textos de la blogosfera i localitzacions a la ciutat per a instal·lar-los en forma de rètol. Aquestes localitzacions van sorgir de la relació que va mantenir amb diferents ciutadans de Mataró. Així doncs, va traslladar els fragments de textos de blocs, -retolats manualment- i va instal·lar-los en espais urbans de Mataró. Finalment, a través de fotografies que documentaven aquestes instal·lacions, els textos van ser retornats a la blogosfera.

92 · Programa Intercanvis

I N T E RC A N V I

Vicente Vázquez (maig-juny 2009) http://weareqq.com Vicente Vázquez és tècnic superior en Grafisme i Publicitat i va estudiar Belles Arts a la uclm, Universitat de Castilla-la Mancha, a Cuenca. Forma part del col·lectiu weareQQ. Durant l’intercanvi, l’artista va realitzar el projecte You Kant Max Mix, un projecte de collaboració basat en gravar nous remixos sobre el Max Mix 5, les primeres cintes de mixes editades a Barcelona per Max Music Productions als 80. Utilitza com a base una de les primeres cintes de remescles editades a Espanya per tornar-la a barrejar modificant la composició original del Max Mix 5 aportant nous beats, sons, a la pista d’àudio original i difuminant la idea d’autoria en unes pràctiques més col·lectives. You Kant Max Mix té com a teló de fons una reflexió sobre els drets d’autor, els nous suports digitals i de la seva gradual i cautelosa formalització cap a l’estrident “Llei del Cànon”. La pàgina web és un bloc on s’incorpora informació rellevant per al projecte. Fins ara s’han penjat tant notícies d’actualitat que concerneixen al conflicte de gestió de drets, a la cultura del remix així com obertures a pràctiques musicals les economies de les quals exemplifiquen alternatives viables al model actual de producció i distribució dominant.

P L AT F O R M

A M B

E L

C EN T R E

GA R A N T I

D ’ I S TA N B U L

( T U RQ U I A )

Can Xalant i el centre Platform Garanti d’Istanbul van iniciar un conveni d’intercanvi el 2007 en el que es van establir les bases per a una convocatòria oberta a la que podien accedir artistes i/o curadors d’ambdós països. El 2009 els artistes Jasmina Llobet & Luis Fernández Pons van residir al centre Platform Garanti d’Istanbul durant els mesos de juliol i agost, i l’artista Yasemin Özcan Kaya ho va fer a Can Xalant durant els mesos de setembre i octubre. Jasmina Llobet & Luis Fernández Pons ( juliol-agost 2009) www.jasminallobet.net Jasmina Llobet i Luis Fernández Pons viuen entre Berlín i Barcelona, i treballen com a col·lectiu artístic des de 2002. El projecte desenvolupat a Istanbul va ser Towelf lag, una intervenció efímera a l’espai públic d’Istanbul. Una peça d’uns 60 metres de tovallola blanca penjada de dues astes preexistents a la façana de l’antiga seu del Platform Garanti Contemporary Art Center, situat en un dels carrers més populars d’Istanbul. Les banderes blanques cauen des de les astes –ubicades al tercer pis– i entren per les finestres del primer pis, creuant habitacions i passadissos fins a arribar al bany, on acaben penjant d’un tovalloler, podent ser utilitzades com a tovallola de mà. Enmig d’una sorollosa explosió de venedors, llums de neó i de l’aclaparadora cacofonia visual i acústica d’aquest carrer, Towelf lag es presenta com un treball força tranquil i parcialment ocult, accessible en la seva

totalitat només pel guàrdia de seguretat de l’edifici, l’única persona que pot utilitzar la bandera com a tovallola. Yasemin Özcan Kaya (setembre-octubre 2009) www.yaseminozcankaya.com Graduada pel Departament de Ceràmica de la Universitat Mimar Sinan, del 2005 a 2007 va participar en el programa d’intercanvis desenvolupat a NorthRhine Westphalia, Alemanya. El seu treball es basa en la intersecció de l’art i la política, la societat civil, les polítiques culturals i socials, així com en les identitats de gènere. Els seus projectes més recents es componen fonamentalment d’instal·lacions fotogràfiques i de vídeo. Durant la seva residència a Can Xalant va realitzar el projecte Teories de la vida quotidiana. El projecte es va centrar en detectar els petits detalls i manies que algunes persones, al realitzar una tasca quotidiana –fer galetes, dissenyar mobles o posar la roba en ordre– desenvolupen amb un mestratge gairebé obsessiu. El resultat serà un vídeo que parlarà sobre aquests treballs quotidians aparentment insignificants que esdevenen significatius segons qui i com es facin.

Programa Intercanvis · 93

R E D ES E A RT E B A S E

PA Z:

S ÃO

M AT U C A N A SA N T I AG O

PAU LO

I N T E RC A N V I /

10 0, D E

X I L E

Aquest intercanvi forma part del projecte “Redesearte Paz”, una xarxa internacional d’agents culturals amb l’objectiu de reforçar el teixit social mitjançant l’activació de models de participació i sensibilització a través de les metodologies de l’art contemporani. Matucana 100 (Xile), Centro Colombo Americano de Medellín (Colòmbia), Base 7 (Brasil), Funarte (Nicaragua), Centro Cultural Chacao (Veneçuela), El Levante (Argentina) i Can Xalant (Espanya), són els centres que van participar el 2009 en aquests intercanvis entre centres d’art. Irene Salas (Barcelona) fou l’artista escollida per realitzar la residència a Base 7 (São Paulo) a l’octubre, i Claudia del Fierro (Santiago de Xile) fou escollida per realitzar la residència a Can Xalant entre octubre i novembre. Irene Salas Intercanvi amb Base 7 (São Paulo, Brasil) (octubre 2009) Llicenciada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, actualment està realitzant el Màster d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de la mateixa universitat. El seu treball se centra en provocar la reflexió sobre aspectes socials relacionats amb la situació de la dona en el món, a través del vídeo, la fotografia o les instal·lacions, combinant estratègies del periodisme, el documental o l’art conceptual amb dinàmiques del treball social. Durant la seva residència a São Paulo va realitzar el projecte Eu Brasileira –una reflexió sobre de quina manera l’estereotip de la dona brasilera projectat als mitjans de comunicació afecta a les

94 · Programa Intercanvis

mateixes dones brasileres– en el que van participar 38 dones de diferents edats i classes socials, que van ser entrevistades sobre la relació d’aquest estereotip. Posteriorment es van realitzar debats i una exposició amb les fotografies i els vídeos gravats. Claudia del Fierro Intercanvi amb Matucana 100 (Santiago de Xile) (setembre-octubre 2009) www.claudiadelfierro.org Llicenciada en Art per la Universitat de Xile, els seus darrers projectes han estat relacionats amb grups o comunitats acotades, treballant des de la recerca d’un conflicte. La seva obra té un caràcter performatiu. El comportament de grups humans i la relació centre-marge és una constant del seu treball. Durant la residència a Can Xalant va treballar amb registres relatius a l’ocupació temporal de l’espai públic per part dels grups gitanos migrats recentment i la diferència amb què s’identifica el poble gitano de l’hegemonia de l’entorn local on habita. Aquesta diferència i les seves connotacions en l’entorn local van estar el fil conductor. Després d’una recerca exhaustiva, va sorgir el guió per un vídeo que aborda el tema de les diferències, no només les diferències de grups ètnics que són marginats, sinó també les diferències com a necessitats per construir identitat, per sobreviure com a col·lectiu, per produir programes de cultura, per permetre la producció d’art contemporani. Tant aquest material com els registres de paisatges i recorreguts configuren una videoinstal·lació que fou el resultat final del projecte. Col·laboren: Associació Cultural Gitana de Mataró i el Maresme, Associació de Veïns del Pla d’en Boet, Aula de Teatre de Mataró.

S ÃO

PAU LO

A M B

M I S

D E

( B R A S I L )

El 2009 Can Xalant va iniciar un intercanvi per invitació amb el mis (Museu de la Imatge i el So) de São Paulo. Durant el mesos d’octubre i desembre de 2009 l’artista brasiler Caetano Dias va residir a Can Xalant i Jordi Mitjà, l’artista català seleccionat, va realitzar la seva residència al mis durant els mesos de juliol i agost de 2010.

contínuament. Col·lecciona experiències, imatges, inventa situacions, indaga en arxius, i proposa accions per examinar les reaccions humanes més simples en front a situacions imprevistes. Extreu i inventa a partir de la realitat, bé a través d’un tractament fílmic, bé creant publicacions o objectes, les seves propostes susciten qüestions sobre l’individu, els comportaments socials i l’art.

Caetano Dias (octubre-desembre 2009) Format com a pintor, a partir del 2000 comença una sèrie d’instal·lacions, escultures i vídeos que aprofundeixen en les relacions entre identitat/cos/ espai. Recentment ha realitzat diverses intervencions en l’espai urbà i vídeos sobre qüestions socials. Ha participat d’esdeveniments com la 3a Bienal do Mercosul (Porto Alegre), la Bienal do Barro de São Paulo, la Bienal de València, i també de festivals com el Festival Internacional Videobrasil o el Festival de Cinema Latinoamericano de São Paulo i ha exposat al Museu de Arte Sacra de Bahia, el centre d’art i media zkm (Alemania) i a altres ciutats sudamericanes com Maracaibo (Veneçuela) o Quito (Equador). Durant la seva estada a Can Xalant va realitzar diferents vídeos i fotografies relacionats amb l’entorn del centre i la gent que hi realitza diferents activitats. Jordi Mitjà ( juliol-agost 2010) www.jordimitja.com El treball de Jordi Mitjà, formalment heterogeni, de factura conceptual, troba les seves fonts en imatges de la vida quotidiana que l’artista registra

Programa Intercanvis · 95

I N T E RC A N V I D E

A M B

VA L PA R A Í S O

E L

C R AC

( X I L E )

Can Xalant i el crac (Centre de Residències per Artistes Contemporanis) de Valparaíso, van convocar un concurs obert per seleccionar a dos artistes per a la residència d’intercanvi entre els dos centres, a partir del fet que a finals de 2010 va tenir lloc a Valparaíso la tercera edició del Fòrum Universal de les Cultures. Com que a Barcelona s’havia celebrat la primera edició el 2004, l’intercanvi es va plantejar com una investigació tant a Barcelona com a Valparaíso sobre els rastres i canvis a les dues ciutats que va suposar la celebració del Fòrum. A més, l’intercanvi es va plantejar com a una residència expandida, de manera que els dos artistes escollits treballessin conjuntament des de març fins al desembre de 2010. Es va seleccionar als artistes i arquitectes Pau Faus (Barcelona) i Claudio Astudillo (Valparaíso). http://residenciaexpandida.wordpress.com Claudio Astudillo Barra (abril-maig 2010) http://arquitecturadisidente.wordpress.com Arquitecte per la Universitat Tècnica Federico Santa María de Xile, és membre del col·lectiu Arquitectura Disidente i fou editor del col·lectiu d’estudiants d’arquitectura Criptonita. Editor del llibre Propagaciones: exploración de nuevos escenarios y campos de investigación tecnológica (2008), ha desenvolupat investigacions en el camp de l’arquitectura, tals com “Exploració del software com a instrument de capitalització” (2008) i “Coberta intel·ligent reactiva a estímuls ambientals” (2009), del Programa d’Investigacions Estudiantils Acadèmiques (PI>A) de la utfsm de Xile.

96 · Programa Intercanvis

Durant la seva estada a Can Xalant va realitzar el projecte Cartografías sonoras como visualización de datos urbanos en Barcelona. El Fòrum de les Cultures a Barcelona va suposar una sèrie de transformacions sobre la trama urbanística de la ciutat i ha tingut una inserció fallida sobre l’amalgama social existent, la qual cosa queda àmpliament reflectida en els espais públics projectats per al Fòrum. Cartografías sonoras és un assaig sobre el desenvolupament d’una metodologia cartogràfica que busca, mitjançant la visualització sonora del lloc, determinar la intensitat d’usos als espais públics des del Fòrum fins al Parc del Besòs, davant del Barri de la Mina.

Pau Faus (agost-setembre 2010) www.paufaus.net Llicenciat en Arquitectura Superior a l’etsab, combina la tasca professional d’arquitecte amb la realització de diversos treballs creatius i de recerca, centrant-se en les dinàmiques que conformen tot allò que entenem per espai públic. Alguns d’aquests projectes han format part d’exposicions a espais com el cccb de Barcelona o La Panera de Lleida; d’altres són fruit d’iniciatives personals o d’encàrrecs específics des d’àmbits municipals o comissariats independents. Va publicar la Ciudad Jubilada, ha impartit tallers a Brasil i Argentina i ha realitzat diverses mostres i projectes amb Osservatorio Nomade. Durant la seva estada a Valparaíso va realitzar el projecte La casa inacabada. A partir de la premisa plantejada pel Fòrum de les Cultures que va tenir lloc a Valparaíso –com que el casc antic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la unesco, l’eix central del Fòrum va ser la idea de “patrimoni”, des d’una perspectiva turística i de mercat, sense contemplar les xarxes socials que el constitueixen– el projecte plantejat partia d’una necessitat per definir i trobar manifestacions patrimonials a Valparaíso que defugissin aquestes lògiques hegemòniques. Així al cerro Cordillera, aliè a la turistificació de la ciutat, amb una tipologia d’habitatges molt peculiar, es va decidir intervenir en una de les cases i establir els factors que determinen la seva morfologia i les maneres de viure-hi. Es va construir una plataforma sobre la casa escollida, el sostre de la qual està a ras de carrer i que es despenja pel barranc en quatre nivells diferents: la casa és genealògica ja que la seva tipologia es relaciona directament amb la història de la família; la casa creix a mesura que ho fa la família, i aquesta condició no es dóna en altres indrets i ciutats, esdevé un altre tipus de patrimoni.

Programa Intercanvis · 97

I N T E RC A N V I C EN T R E D E

C A L I

A M B

LU GA R

E L D U DA S

( CO LÒ M B I A )

El 2010 es va iniciar aquest intercanvi per invitació entre Can Xalant i el centre lugar a dudas de Cali, centrat principalment en persones relacionades amb cada centre. Així, Carolina Ruiz, artista i coordinadora del programa d’exhibició de l’espai “la vitrina” del centre Lugar a Dudas va romandre en residència a Can Xalant d’octubre a desembre de 2010; al seu torn Pilar Bonet, comissària d’exposicions, professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i membre del consell de direcció de Can Xalant, fou convidada a romandre al centre Lugar a Dudas des de gener fins a març de 2011. Carolina Ruiz (octubre-desembre 2010) Artista i coordinadora del programa d’exposicions “la vitrina” del centre Lugar a Dudas, pertany al col·lectiu d’artistes El Camión, al col·lectiu Sangre de Palomo i és cofundadora del col·lectiu Casa Tomada. A finals de 2010 va organitzar l’exposició La Rama Dorada a la Sala de Projectes de Belles Arts de Cali. Com a artista desenvolupa processos en els quals utilitza qualsevol mitjà, objecte o situació per exposar les seves idees a l’entorn de l’art i la seva posició al món, deixant-se portar per la necessitat i l’atzar. Durant la seva estada a Can Xalant, va realitzar un projecte expositiu en forma de dibuixos, objectes i fotografies generats durant el viatge i l’estada al centre, que va ser mostrat a l’Espai Can Xalant de Can Palauet i va impartir una conferència sobre el funcionament i les dinàmiques del centre Lugar a Dudas.

98 · Programa Intercanvis

Programa Intercanvis · 99

P R O G R A M A

C U R A T O R I A L

Podríem considerar el programa curatorial com el compendi de totes les activitats organitzades des de Can Xalant o encomanades a altres agents culturals especialitzats amb la intenció de generar reflexió i debat sobre temes puntuals relacionats directament amb els processos de producció. La majoria de les activitats –seminaris, presentacions, taules rodones o conferències– estan vinculades als altres programes, especialment amb les residències.

Programa Curatorial · 101

S E M I N A R I S, TAU L ES

CO N FE R ÈN C I ES,

RO D O N ES

P R ES EN TAC I O N S

Google Revolution. Les arts del segle xxi: sobre la influència de Google Una proposta de Jordi Carrion (març 2009) Seminari en que es va debatre sobre la influència de Google i els buscadors d’informació a la xarxa en les arts contemporànies: novel·la, teatre, arts plàstiques, cinema... També es van presentar quatre projectes realitzats a l’entorn d’internet, que es van seleccionar a través d’una convocatòria pública realitzada pel centre. Programa: › Projecció de la pel·lícula The net de Lutz Dambeck (2004) › Conferència de Joan Fontcuberta, artista visual › Taula rodona: Les arts a l’era Google amb Caen Botto (músic i artista multimèdia) i Alfredo Sanzol (director de teatre). Modera Jordi Carrion › Goggle Earth 1.0 d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Projecció de vídeo i col·loqui amb Isaki Lacuesta. › Taula rodona: La literatura en l’època de Googgle amb Germán Sierra i Rodrigo Fresán (escriptors). Modera Jordi Carrion › Presentació de projectes artístics vinculats amb Google, amb el col·lectiu D_forma, Andrea Vicente i Alexandre Galera Vernet. Presentació del treball de Fabricio Caiazza (resident a Can Xalant) › Conclusions de les jornades a càrrec de Doménico Chiappe i Ramon González Férriz (escriptors) › Fernández&Fernández. Sessió de videoliteratura amb Agustín Fernández Mallo i Eloy Fernández Porta (escriptors)

102 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 103

Google revolution. Conclusions Ramón González Férriz i Doménico Chiappe

“La primera vegada que vaig navegar per Google, no només vaig veure imatges del passat i del futur, pura literatura. El que em va estranyar més va ser veure el present. Aquesta és la seva veritable troballa: pur present = instant = nihilisme.” Agustín Fernández Mallo. Extracte de la lectura multimèdia Afterpop. Fernández & Fernández. “Facebook és, abans que una “xarxa social”, un format, un dispositiu codificat en què els vincles es van multiplicant, cada xifra a la seva casella. En aquest context, el repertori de situacions i respostes possibles és limitat, convencional i codificat; és l’ombra del vell llenguatge de l’amistat.” Eloy Fernández Porta. Extracte de la lectura multimèdia Afterpop. Fernández & Fernández.

i El ciberespai és un univers d’informació que, com que no té els paràmetres que usualment ordenen el caos, la temporalitat i l’espacialitat, es presenta incomprensible i incommensurable per a la consciència humana. Google, com el cercador més eficaç que existeix ara com ara, simula un ordenament basat en les matemàtiques que ofereix objectivitat (marques, enllaços, visites, clics, clics i més clics que sumen números) a un vast espai subjectiu. La seva ajuda és limitada. Davant d’aquest panorama, els artistes tenen un repte, una missió: ordenar el caos amb la creació d’obres que dotin de coherència i sentit la informació demanada a Google o en altres instàncies del ciberespai. L’artista eleva, així, la seva veu, la seva humanitat, davant del món, la «consciència», dels algoritmes. En utilitzar aquesta matèria primera dispersa en unitats de continguts, nodes o nuclis digitals, reconstrueix, recrea, forja una memòria. Fa de la informació, de la gran quantitat d’informació (filada o oposada; contrària, contradictòria o subalterna) una font de coneixement. Una paradoxa que es produeix, tanmateix, en aquesta generació de l’obra d’art, és que el coneixement que crea l’artista, en ingressar en l’arxiu de Google, es transforma en informació, perd la seva profunditat i s’extravia en allò binari fins que l’usuari capaç de comprendre la seva qua-

104 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

litat artística i el coneixement que engloba el rescata. Així, es produeix una paradoxa: lluita contra la sobrecàrrega informativa i, al mateix temps, l’alimenta. Però en alimentar-la, s’incrusta a l’aparell gàstric de l’enemic per combatre dos grans virus que els cercadors semblen inocular en els creadors que els utilitzen: la banalització de l’art, que produeix el que Joan Fontcuberta denomina «surrealisme de tercera generació», quan «qualsevol idea es du a terme perquè no requereix un gran esforç» i la pedanteriaGoogle, que apareix quan el creador bolca la informació trobada al cercador, sense posseir el coneixement, de la qual cosa resulta una obra dirigida més per l’atzar que per la intenció artística. Google i els altres cercadors encara no han pogut traspassar la barrera de la paraula escrita com a interfície del ciberespai. No és possible buscar una imatge a partir d’una imatge. Es busquen imatges a partir de paraules. És el mateix que passa amb les olors, amb allò que és sonor, abstracte. L’artista intenta transformar aquesta realitat i pretén que la paraula es converteixi en un altre tipus d’art. Gràcies a Google i a la resta de sistemes de cerca, el ciberespai anul·la l’existència del trop retòric (la possibilitat de fer servir una paraula per designar un concepte que no ho és) i la invenció de noves paraules. La seva tasca creativa inclou tant la recuperació d’aquesta mal·leabilitat discursiva com la rebel·lió a la imposició de Google de fer servir paraules com a única via per designar i trobar l’univers. En trencar amb aquesta limitació, contribueix també a diluir la barrera de l’idioma (una paraula en espanyol se sol trobar en una web hispana allotjada en un servidor espanyol, «condiciona el material que hi apareix», diu Fontcuberta) i dissol la frontera nacional que estableix, el cercador per raons comercials, i l’usuari per raons culturals. De manera conscient en alguns casos i inconscient en d’altres, aquesta acció de recórrer a la paraula escrita per dessacralitzar-la preveu la transgressió a la disciplina pura i obliga que l’artista assumeixi un rol multidisciplinari no només en relacionar-se amb un altre tipus d’art –com el literari en el cas del fotògraf, o el visual en el cas del literat–, sinó també en entrar a l’àrea de la informàtica i les possibilitats de la programació com a nou llenguatge, d’una banda, i com a font de documentació, de l’altra. El ciberespai permet i exigeix que l’art sigui multimèdia (combinació d’arts). L’art multimèdia no s’ha de confondre amb la digitalització de les arts. La migració d’un format (el negatiu o el paper imprès) a un altre (el JPG o el llibre electrònic de Kindle) manté el llenguatge trobat amb la invenció del primer format. No modifica substancialment la seva expressió; potser sí la manera amb què el creador treballa i, sobretot, els canals de distribució

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 105

i comercialització així com l’accés a la tècnica –però no al talent– que es necessita per aconseguir l’obra. Quan s’adopta la possibilitat que l’usuari intervingui en l’obra (una altra realitat facilitada pel ciberespai), l’obra multimèdia passa a anomenarse, a partir d’aquesta interacció i per convenció acadèmica, hipermèdia. El receptor assumeix un altre rol i construeix la seva pròpia «identitat virtual», com afirma Caen Botto. Aquesta necessitat que l’usuari interactuï i que, en un tipus d’obra multimèdia, fins i tot genera i manté la pròpia obra, en alimentar-la amb les improvisacions del públic, requereix un component lúdic, com a qualitat que incentivi la participació i «fa una paròdia de si mateixa», com ho delimita Agustín Fernández Mallo. Es recorre a la fragmentació com a estructura i, de vegades, a l’aparent intimitat pròpia reflectida en l’usuari com a tema. Al públic se li proposa «la recerca com a propòsit», l’exercici de l’«exospecció que, al contrari de la introspecció, indaga en la memòria externa creada per Internet», en paraules de Germán Sierra. La multidisciplinarietat condueix al treball en col·laboració i rebat el concepte autorial tal com es coneix en els últims cent anys: se sol treballar en col·laboració, encara que amb una mateixa intenció artística (en cas contrari, ja no es podria parlar d’art). En un mateix espai es produeix una convergència de veus autorials, de consciències creadores, que produeixen l’obra hiperfònica: polifonia en l’àmbit de la creació de l’obra, en la seva concepció i en la seva construcció. La hiperfonia és una característica cada vegada més habitual en l’art multimèdia. Per partida doble, llavors, s’enfonsa el concepte d’autor en les creacions influïdes per la informació continguda a Internet –n’hi ha alguna que avui en dia no ho estigui?–. Primerament, els creadors de l’obra, en diversos rols i diferents arts, són nombrosos. En segon lloc, a partir de la interacció i la pràctica artística d’utilitzar informacions d’usuaris de la xarxa, quin percentatge d’una obra pertany al productor de la informació reciclada i reconvertida en obra? Qui és el propietari d’aquesta «ment universal», com la denomina Alfredo Sanzol, que emmagatzema continguts «casolans» i «introspectius»? Apareix, llavors, una segona paradoxa: es posa en dubte el concepte d’autor, però les eines de publicació fàcil i ràpides, com Blogger o Picasa, el potencien. La irrupció d’autors imprevistos, com aquells que publiquen les seves obres a Internet sense fins professionals i, no obstant això, poden aconseguir tanta difusió com els emparats per l’establishment, es nodreix i uneix la diàspora de la labor crítica i d’indexació jeràrquica que fins ara dominava en el món de l’art. Gràcies al caràcter comercial, i no cultural, de cercadors com Google, en teclejar una paraula sorgeixen textos de rellevància semblant,

106 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

encara que els seus continguts siguin desiguals quant a interès públic o sapiència. Google presenta una falsa democratització que ve dictada, d’una part, per les seves regles mercantils de subhastes d’espais i paraules, i d’una altra, perquè el sistema per avaluar les webs pot manipular-se per mitjà del treball d’experts tecnològics dedicats al «posicionament» en els cercadors, un fet que requereix una inversió de capital que va en augment segons on es vol estar quan algú tecleja una paraula a Google. Per combatre l’excés d’informació i la recambra del posicionament en els cercadors, el coneixement s’ha d’utilitzar per «saber buscar». Si les obres multimèdia s’orienten cap a algun tipus de vocació didàctica és cap a aquest «ensenyar a buscar», que s’aconsegueix en proveir l’usuari d’alternatives perquè interactuï amb les obres, perquè es familiaritzi amb la interfície, perquè obtingui noves eines, perquè s’alliberi a través de l’art. Els artistes reconstrueixen l’univers reunit per Google. No el copien ni es fien de la jerarquia imposada pel cercador, a qui consideren un intermediari. Doménico Chiappe

ii Google és, probablement, l’arxiu més gran de tots els temps però, sens dubte, és també l’hereu d’una llarga tradició humanística: la de tractar d’ubicar, ordenar i atresorar un llegat de coneixement tan representatiu com sigui possible. En part, això ho han estat el periodisme, la literatura, el cinema o la fotografia, però potser Google té més afinitats –encara que l’aire de família no sigui evident d’una manera immediata– amb les institucions oficials, quasi sempre dependents de l’Estat, que, des de fa segles, han tractat d’amuntegar una part específica del coneixement humà: les grans biblioteques nacionals, com la del Congrés dels Estats Units o la de França; els grans museus, com el British o El Prado, els dipòsits legals, l’ISBN i, en una altra escala, tot dispositiu d’acumulació de dades. Les diferències entre Google i aquestes institucions, amb tot, són poques però grans: Google és una empresa privada que opera en borsa i que, per tant, respon als interessos d’uns accionistes i no a un suposat interès general; és sorprenentment gran, perquè no emmagatzema, sinó que només ordena, però sobretot perquè no limita el seu camp d’acció a un sol format com el llibre, el quadre, etcètera, i a més perquè el seu accés és ubic i senzill. Per aquestes tres

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 107

raons –caràcter privat, grandària majúscula i ubiqüitat–, Google ha despertat unes suspicàcies entre els seus usuaris que no havien despertat aquelles altres institucions més o menys anàlogues però molt més velles i totalment físiques de les quals parlava. Com deia Agustín Fernández Mallo, per exemple, Google facilita tant l’accés a la informació que en dificulta el coneixement; per a Alfredo Sanzol i Jordi Carrión, pot ser un abocador on buscar alguna cosa de valor entre tones d’escombraries; Joan Fontcuberta afirma que pot convertirse en un perfecte mecanisme de censura al qual no li cal censurar res, sinó que en té prou de diluir-lo; Rodrigo Fresán expressa la seva intranquil·litat davant del difícil control de la pròpia identitat en el món Google, i Eloy Fernández Porta sosté que «des d’un punt de vista epistemològic», els resultats de Google no són exactament «coneixement», sinó un mer «acte de cerca». Tot això, naturalment, està molt fundat. I tanmateix, el component ontològic de Google del qual parlava Fontcuberta en la seva conferència inaugural, és a dir, la forma revolucionària en què han canviat les nostres relacions amb la informació, es deu a un fet diferent que defineix molt bé Germán Sierra quan afirma que, encara que al segle xxi continuem sense poder teletransportar-nos, almenys, gràcies a Google, podem teletransportar la informació. Quan els diaris van sorgir a l’Anglaterra del segle xviii, el seu objectiu era clar: havien de demanar la informació que sorgia en un lloc central –concretament, al Parlament– i portar-la a una perifèria més o menys llunyana, ja fossin els carrers de Londres o les altres ciutats del país. Aquest va ser, més o menys, el recorregut de la informació en la modernitat occidental: dels centres de poder als afores del poder; de la capital a la província; de la metròpolis a la resta del món gràcies a la intermediació d’una figura –l’impressor, el periodista, l’editor, el marxant– legitimada només per la seva habilitat tècnica i la fiabilitat del seu producte. Doncs bé, Google ha transformat aquest sistema de distribució radial de la informació recolzant-se en la característica principal de l’arquitectura d’Internet: l’absència d’un centre. Tot en Internet és nucli i afores al mateix temps: els servidors que allotgen el New York Times o Le Monde poden trobar-se indistintament en una nau al desert de Sonora o en un soterrani de Harlem; els vídeos de YouTube poden estar en un dels vaixells servidor que aprofiten l’onatge de l’oceà per dotar-se d’energia o en un polígon industrial bavarès; un blog pot escriure’s a Mataró, allotjar-se a Hèlsinki i llegir-se –i rebatre’l– a Canberra. Aquesta elusió –gradual i encara molt parcial– del sistema radial de la distribució de la informació ha comportat la crisi de la figura de l’intermediari tradicional. L’home que, armat amb la seva experiència i el seu coneixement de la tradició, més o menys pròxim a l’establishment cultural i polític i amb accés

108 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

a la producció industrial, discernia què era bona informació i què era morralla ha estat substituït –parcialment, hi insisteixo– per un algoritme que no coneix més jerarquia que la popularitat o la publicitat. Es pot dir quelcom semblant respecte a l’analogia que establia al principi entre Google i els grans arxius tradicionals: aquests sempre es troben al centre polític i són resguardats per professionals acreditats per l’Estat que estableixen, d’una banda, criteris sobre la informació que és digna o no d’entrar en el fons i, de l’altra, codis que ordenen i limiten l’accés a la informació. Amb Google, tot això és una capseta en blanc en qualsevol ordinador o telèfon del món i l’instruït funcionari és una operació matemàtica. Això, naturalment, produeix un efecte de desjerarquització que afecta no sols el sistema de producció i recepció de la informació, sinó també el model econòmic pel qual es regeixen ambdós, la qual cosa té una importància singular per a la indústria periodística, cultural i artística. Però malgrat el que alguns consideren riscos –i que van repetir Sanzol, Botto, Fresán, Carrión i Fontcuberta: acotació del principi d’autoritat, dissolució d’allò valuós entre allò banal, equiparació de la xafarderia amb la notícia, descontrol de les identitats i els drets de propietat–, aquesta desjerarquització té conseqüències beneficioses. La primera és que obliga l’usuari que busca en Google a discernir, a no confiar en la veracitat del que obté i, per tant, a no mantenir amb la informació la relació submisa que, en molts casos, es mantenia pel pes de l’autoritat de certes capçaleres periodístiques o institucions culturals. La segona és que, encara que no fa res semblat a democratitzar el coneixement, almenys sí que el posa a l’abast de gairebé tot el món. Els diaris, l’edició moderna i l’art burgès van crear un nou tipus de ciutadà: el ciutadà informat que participava en el públic gràcies al coneixement d’aquesta esfera que li donava la comunicació industrial. No és clar què ha creat o està creant Google –el ciutadà explorador?, el megaconsumidor de dades?, el cosmopolita tancat a la seva habitació?– però sens dubte es tracta d’alguna cosa ambiguament nova. És probable que, amb totes les seves limitacions, Internet sigui el més semblant al mercat perfecte que va desitjar Adam Smith. Tanmateix, en aquest mercat quasi perfecte, s’ha produït alguna cosa que preocupava Smith i que tota forma de capitalisme ha combatut, almenys sobre el paper: el monopoli. Sí, Google ha aconseguit quelcom molt semblant al monopoli en la indexació d’Internet. Fins a tal punt que, seguint una idea de Doménico Chiappe, gairebé es podria dir que Google s’ha convertit en una espècie d’estat d’Internet: no sols disposa d’un cert monopoli de la violència que decideix què és legítim i què no ho és –amb polítiques publicitàries que censuren continguts, amb les

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 109

seves opinions aparentment indiferents, però actives, sobre la pornografia, amb la col·laboració amb règims totalitaris per realpolitik–, sinó que sap de tots els seus usuaris més del que mai podria haver somiat Orwell en el seu 1984. La gran pregunta és com disposarà Google d’aquest pràctic monopoli, si ja és o es convertirà en el que Octavio Paz denominava un «ogre filantròpic»; allò que, mogut per unes intencions aparentment immillorables, acaba desencadenant un mal. L’única resposta a aquest interrogant serà l’experiència. Els qui dipositem molta confiança en el cercador Google per al nostre exercici creador o intermediari, per als qui tenim en Gmail totes les nostres relacions laborals i personals, per als qui ens informem diàriament gràcies a Google Reader, veiem les fotos dels nostres amics a Picasa i estem al dia en videoart i música gràcies a YouTube, el risc que Google es torni dolent és immens, molt més gran que si el nostre diari ens mentís, la nostra línia telefònica ens fallés, el nostre crític d’art ens estafés o el nostre televisor i la nostra ràdio emetessin només porqueria. El lema de Google ha estat des de la seva fundació Don’t be evil, «no siguis dolent». La majoria de nosaltres no tenim raons per pensar que fins al moment ho hagi estat. Però és cert que alguns –com les empreses, els estats, les esglésies– infonen una por perfectament raonable quan són molt grans i insisteixen en el seu desinterès. I Google és molt gran. I molt bo. Ramón González Férriz

110 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

Disruption Conferència de Rirkrit Tiravanija i presentació dels treballs dels participants al workshop (març 2009) Presentació dels projectes sorgits durant el workshop realitzat per Rirkrit Tiravanija i Martí Peran, en el que hi van participar alumnes de l’Haute École d’Art et de Design de Ginebra, de l’Haute École d’Art de Perpinyà, de l’Escola Massana de Barcelona i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Concert de Simone White (març 2009) Concert de la cantant de folk nord-americana Simone White, organitzat per Tucan Bigotudo amb la col·laboració de l’imac Videoman. Presentació Un projecte de Fernando Llanos. vii edició loop 2009 (maig 2009) Amb motiu de la vii edició del loop 2009, Fernando Llanos va parlar del seu projecte de videointervencions en contextes urbans específics. La presentació de l’artista va ser a càrrec de Laura Baigorri. Fernando Llanos porta quatre anys treballant amb aquest projecte, investigant sobre les diferents maneres de relacionar, mitjançant el vídeo, l’entorn i la seva gent. L’artista fa reflexionar en la classe de consciència que pot generar una societat on les masses obstrueixen, uniformen i ignoren. Les seves reflexions en format de vídeo són projectades en diferents llocs de la ciutat prèviament investigats. El caràcter efímer i mòbil del projecte involucra les persones mitjançant un sistema de circuit tancat que grava les reaccions d’aquesta acció participativa que el seu creador ha definit com “acupuntura urbana”.

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 111

CX-R Unitat mòbil ( juliol 2009) Projecte We Can Xalant CX-R, la unitat mòbil resultat del taller We Can Xalant. Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció, va sortir al carrer per presentar-se en un acte popular realitzat en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet. Amb la CX-R. Unitat mòbil es pretén desenvolupar noves estratègies d’anàlisi i intervenció sobre el territori, explorar dinàmiques de col·laboració i obrir noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos culturals. L’objectiu és establir un vincle amb iniciatives generades tant des de Can Xalant com des d’altres entitats culturals locals. La presentació va comptar amb Joaquim Navarro, president de l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet, a77 i Pau Faus, responsables del projecte We Can Xalant. Programa: Pica-pica popular, a càrrec de Les Salonnières; actuació de Paramont Crew, grup de HipHop de joves del Pla d’en Boet; projecció dels vídeos Arquitectura emocional de Patricia Ward, participant del taller We Can Xalant, i Política en obres d’Itziar Zorita i Ohiane Espuñez, fruit del Taller de teatre i vídeo per a joves amb la participació de joves de Mataró i la col·laboració de l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet. Jornada Portes Obertes i Efímer Club (juliol 2009) La quarta edició de Portes Obertes va mostrar el treball dels artistes residents durant l’any i va oferir un programa de música d’avantguarda i altres disciplines artístiques sota el nom d’Efímer Club. També es va presentar la nova estructura generada durant el workshop We Can Xalant. Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció i realitzada per a77 i Pau Faus amb la col·laboració dels participants al workshop.

112 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

El programa de la jornada va incloure tallers oberts dels artistes residents a Can Xalant i una exposició –a diferents indrets del centre- d’alguns dels seus treballs realitzats durant el 2009 i una selecció de vídeos realitzats a Can Xalant durant tot l’any i una selecció de vídeos d’animació amb el títol Inspiració Animada. Mostra d’Animació Independent Catalana. D’altra banda, la jornada també va estar protagonitzada pel programa de música de l’Efímer Club, durant la qual van actuar Howe Gelb (Tucson, eua), Dent May and his Magnificent Ukelele (Jacson, eua), El Petit de Cal Eril (Guissona), Nueva Vulcano (Barcelona) i Heliogàbal dj’s (Barcelona). Presentació vídeo. Itziar Zorita (octubre 2009) Presentació del projecte Camaradas, ciudadanos, hermanos y hermanas! d’Itziar Zorita amb la collaboració d’Oihane Espúñez, realitzat per a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya, dins del cicle Agitació i propaganda. Projecte de vídeo sobre la retòrica política, per al qual s’ha comptat amb la realització d’un treball de col·laboració amb un grup de joves de Mataró per escenificar alguns fragments dels grans discursos polítics que han marcat la història del segle xx. Amb la col·laboració de l’Associació de veïns del Pla d’en Boet. Presentació projecte DISONANCIAS Catalunya (novembre 2009) DISONANCIAS és una plataforma dirigida a empreses, centres d’investigació o entitats públiques interessades en col·laborar amb artistes per fomentar la seva innovació. DISONANCIAS Catalunya 2008/2009 va aplegar quatre projectes d’investigació desenvolupats entre gener de 2008 i octubre de 2009. El novembre de 2009 es van presentar aquests

projectes -Telefónica I + D i Carme Romero, Eidola i Jazmin Basc, gtd i Moy, TV3 i Diego Soroa- i el projecte We Can Xalant de Trànsit Projectes, a77 i Pau Faus que fou el projecte Activa_Disonancias 2009, desenvolupat a Can Xalant. Presentació de la Beca Mataró 2009: Welcome to Mataró i Ombres d’Ahir (desembre 2009) Presentació a la sala de conferències de Can Palauet dels projectes guanyadors de la Beca Mataró 2009 Welcome to Mataró de Raül Roncero i Ombres d’Ahir de JM Calleja i Francesc Pàez. El projecte Welcome to Mataró proposa una reflexió sobre el món del souvenir com a objecte turístic i com a element de representació d’un determinat lloc. Roncero va editar, en format postal, una col·lecció de 100 elements simbòlics de la ciutat de Mataró, amb la intenció de desvirtuar la idea del símbol com a element perfecte i model d’admiració. Al seu torn, Calleja i Pàez van presentar el seu curtmetratge experimental Ombres d’ahir, centrat en el pas del temps a partir d’una casa plena de símbols i elements propis de la ciutat de Mataró. Mataró. El revés de la trama. Presentació del projecte per a Idensitat-Mataró 2009 (desembre 2009) Presentació a la sala de conferències de Can Palauet del projecte Mataró. El revés de la trama de l’artista Rogelio López Cuenca, convidat a realitzar

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 113

el projecte per a Idensitat #5. L’artista va presentar l’“altre” mapa de la ciutat de Mataró, realitzat juntament amb Roser Caminal, Ismael Cabezudo, Laura Marte, Cecilia Postiglioni, Daniela Ortiz i Anna Recasens, fruit del treball de recerca d’itineraris alternatius i transversals de la ciutat a partir de la història de la producció tèxtil de la ciutat. www.mapademataro.net El toque Criollo. Conferència de Raimond Chaves (febrer 2010) L’artista Raimond Chaves va presentar la conferència musicada El Toque Criollo i el treball en procés Notas y Apuntes para una Teoría Crítica. La presentació de Raimond Chaves va coincidir amb una exposició dels artistes residents a Can Xalant i amb la presentació dels dos últims números de la revista Roulotte editada per acm, Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró. Origami Boe. Concert de Tore Honoré Boe (maig 2010) Concert de Tore Honoré Boe, responsable del workshop Acoustic Laptops. Tore utilitza qualsevol font de so per crear narratives sonores abstractes, unes vegades ultraminimalistes i altres més intenses. Les seves creacions es mantenen lliures de qualsevol context preestablert però amb un deute evident cap a compositors de nova música. L’activitat fou organitzada per l’associació cultural Tecnonucleo, en col·laboració amb Can Xalant.

d’investigació i consulta organitzat pels alumnes del màster, sota la tutoria del professor i curador Martí Peran. Parking 01. Museus Portàtils forma part del projecte Ceci n’est pas une voiture, que es planteja com a un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat d’elements per a una concepció estesa del museu o, en el seu lloc, com una alternativa al mateix. Amb aquest objectiu es distingeixen tres fases del projecte: Parking 01. Museus Portàtils (espai de consulta); Parking 02 (Exposició); Parking 03 (Seminari i publicació). Parking 01. Museus Portàtils pretén investigar, reflexionar i repensar les pràctiques expositives i aportar nous coneixements sobre les institucions, el sistema i les estratègies de socialització de l’art, i té com a objectiu posar en relació diferents dispositius de caràcter portàtil i d’autonomia pròpia, pensats per intervenir de forma directa en el teixit urbà o servir d’infraestructura per realitzar activitats, promovent formes de institucionalitat alternatives impulsant processos creatius oberts i de caràcter col·lectiu. Durant la inauguració van presentar-se alguns dels projectes, a càrrec de Rosa Pera (Ambulantes. Cultura portátil), Domènec (Projecte Motocarro, ID #5-Manresa), Pablo Rojas Schwartz (GaleríaCallejera), Lluc Mayol (Fanzinoteca Ambulant), Tomás Ruiz-Rivas (Centro Portátil de Arte Contemporáneo), Tom Lavin (Museo de la Defensa de Madrid). http://museusportatilsparking01.blogspot.com

Parking 01. Museus Portàtils Ceci n’est pas une voiture. Projecte d’investigació i espai de consulta (maig 2010) En col·laboració amb el Màster d’Estudis Avançats d’Història de l’Art de la UB, Can Xalant va presentar Parking 01. Museus Portàtils, un projecte

114 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

Presentació Mataró – Pàrquing 01. Museus Portàtils Tomás Ruiz-Rivas Com que hi ha poc temps, i jo a més hauria de presentar dos projectes, el Museo de la Defensa de Madrid i el Centro Portátil de Arte Contemporáneo, he preferit centrar-me en algunes qüestions de fons, i confiar que la documentació exposada en aquesta sala sigui prou clara com perquè posteriorment els aquí presents puguin contrastar la teoria amb la pràctica. En parlar de museus portàtils estem tocant diversos temes summament complexos: d’una banda la institució museística, que té darrere seu tota una història i un discurs que hem d’analitzar acuradament. A més, el que fa uns anys estava circumscrit a determinat tipus de pràctica artística radical, allò portàtil, l’efímer, ara està sent absorbit des del centre mateix del poder: recentment dos arquitectes absolutament mainstream, si se’m permet usar aquest terme anglès com una qualificació pejorativa, han construït dispositius portàtils, el PradaTransformer de Rem Koolhas i el Chanel Mobile Art de Zaha Hadid. I el centre Pompidou acaba d’anunciar que aviat tindrà una seu mòbil. De la mateixa manera que en la creació artística la innovació formal fa molt que ja no és un contingut, en aquest àmbit podem dir que el fet de que estigui al carrer i es pugui moure no és garantia de res. I això ens porta al segon tema d’aquesta dissertació: art en espais públics. El tipus de pràctica artística radical que associem a aquests museus portàtils s’engloba, encara que potser d’una manera especial, com després veurem, dins d’una noció general d’art en espais públics. Aquesta expressió és fantàstica, perquè tots tenim una imatge més o menys definida del que vol dir, però està composta de tres termes que no podem explicar per separat. Per exemple, i deixant de banda l’art, a què ens referim amb espai? A la res extensa cartesiana, a les categories a priori de Kant? La veritat és que l’espai abstracte i uniforme de la modernitat s’ha fragmentat, i des del pensament marxista ha esdevingut històric, és a dir, vinculat als sistemes de producció de cada societat i a les seves estructures polítiques, i subjecte a un procés de canvi dialèctic. Per l’antropòleg francès Henri Lefèbvre l’espai és un producte. Així ho defineix i explica en el seu llibre més conegut, La production de l’espace, el 1974. Cada societat produeix espais d’acord amb el seu sistema de producció, i aquests espais al seu torn determinen el desenvolupament dels mateixos. El Capitalisme, per exemple, crea l’estat modern per substituir l’antic domini senyorial. El sòl s’allibera del vincle dinàstic i la plebs del seu amb el terra, quedant tots dos disponibles, per a la compra i la venda, el primer,

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 115

i la contractació i l’acomiadament la segona. Les duanes interiors, que s’havien creat com a privilegis per a determinats estaments, s’anul·len, i en el seu lloc s’estableixen les fronteres amb altres estats, per mitjà de les quals es controla no només el trànsit de mercaderies, sinó de capitals i treballadors. El moviment de la nova mà d’obra produirà dos espais característics: la ciutat industrial i, ja en una etapa avançada, la frontera. A diferència de la ciutat dels albors de la modernitat, Lefèbvre ens parla en concret de la ciutat del Quattrocento a Toscana, quan el colonat substitueix la servitud, i on es produeix una dialèctica entre l’espai urbà emergent, representat en la pintura de l’escola de Siena, i el camp, relació que el pensador francès veu expressada en les avingudes de xiprers, a la ciutat industrial es concentren grans contingents humans sotmesos al rigor laboral de la fàbrica. La dialèctica amb el camp desapareix, o es transforma en allò que coneixem com a paisatge, un artefacte cultural que extrema l’“alteritat” del vell món rural, i les vies de trànsit es converteixen en espais de conflicte, el lloc on la lluita de classes pren cos. Avui en dia la deslocalització de la indústria i la terciarització de l’economia han dispersat els exèrcits de treballadors, i aquestes mateixes vies de trànsit on abans es van produir violents enfrontaments són ara espais d’oci, on les classes mitjanes consumeixen experiències elaborades des de la cultura. Hem passat de la ciutat-fàbrica a la ciutatespectacle, d’un lloc on es produeixen mercaderies i un lloc que es gestiona a si mateix com a mercaderia. I això ens obligarà a revisar les categories amb les que hem treballat fins ara, començant per la d’espai públic. El paisatge, aquesta visió de la civilització sobre la natura, podríem seguir, que ha tingut una llarga construcció des dels pintors holandesos del xviii, els romàntics alemanys i els paisatgistes francesos i anglesos del xix, desapareix. El Land Art materialitza la fi de l’oposició entre ciutat i camp, i en les seves intervencions una trama urbana expandida envaeix el que abans es presumia estrany a l’ésser humà i la seva obra: el desert, els paratges remots, les terres sense cultivar. Els espais que habitem i per on transitem amb els nostres cossos es transformen, es construeixen i es desfan. En aquest brevíssim repàs el que vull deixar clar és que els espais no són preexistents, sinó que s’han de construir contínuament. Per a nosaltres, preocupats per les institucions culturals i la seva capacitat de produir espai públic, això és molt important. L’espai públic urbà ha de ser entès des d’aquesta perspectiva de la política. No podem identificar-lo amb els espais de circulació, més o menys lliure, d’éssers humans, ni amb les dotacions, siguin parcs, museus, pistes esportives, etc., que l’Estat o les corporacions privades posen a disposició de tots o gairebé tots els ciutadans. Al contrari,

116 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

l’espai públic, com ens diu la urbanista alemanya Kathrin Wildner, no es caracteritza per l’estabilitat i continuïtat, sinó que és processual i situacional. És per tant un espai de negociació, disputat material i discursivament. Es produeix, usa i negocia de manera heterogènia. L’encontre i negociació continus de diferents interessos i valors, d’atribucions de significat que poden ser contradictòries, és el que distingeix els espais públics. El museu, com un espai públic específic, hauria d’estar sotmès a un procés continu de construcció o regeneració, a partir d’aquesta negociació entre diferents subjectivitats. De fet el seu origen està en la necessitat de separar en diferents esferes allò públic i allò privat, recordem que el museu del Louvre és el resultat de fer públiques les col·leccions de la família reial francesa, i en la necessitat de definir un nou subjecte: el burgès. Per Simon Sheik el museu va contribuir a l’autorepresentació i autolegitimació, del nou subjecte de raó burgès. Més exactament, aquest subjecte, aquesta identitat fictícia de propietari de béns i ésser humà pur i simple era en si mateixa un complex procés d’autorepresentació i autolegitimació. És a dir, estava íntimament lligada a la seva autorepresentació cultural com un públic. No obstant això la nostra experiència del museu és molt diferent. La pretensió d’un públic unitari i homogeni fa temps que s’ha esvaït. Aquell subjecte, a més autònom i propietari, era masculí i de raça blanca. La incorporació a la vida pública de les dones, primer, de les minories racials després, l’aparició del subjecte postcolonial, amb la seva enorme complexitat, i d’altres identitats en conflicte, com gais i lesbianes o grups religiosos, ha transformat profundament la noció de públic, i li ha donat més rellevància política. Per Michael Warner el públic és un espai de discurs organitzat per res més que el discurs mateix. És autotèlic, el seu objectiu és ell mateix; existeix només com un fi per al qual els llibres són publicats, els espectacles emesos, les web pujades, les opinions produïdes. Existeix en virtut de que alguna cosa s’està dirigint a ell. Per Jorge Ribalta el públic no existeix com a una entitat predefinida a la qual cal atreure i manipular, sinó que el públic es constitueix de formes obertes i imprevisibles, en el propi procés de construcció dels discursos, a través dels seus diversos modes de circulació. Aquí apareix un nou concepte: contrapúblic. Nancy Fraser ens diu, en el llibre editat per Calhoun sobre Habermas i l’esfera pública, que els membres de grups socials subordinats –dones, treballadors, gent de color i gais i lesbianes– habitualment han trobat profitós constituir públics alternatius. Proposo –continua– anomenar-los contrapúblics, per assenyalar que són arenes discursives paral·leles, on els membres de grups socials subordinats inventen i circulen contradiscursos per formular interpretacions

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 117

antagonistes (diu oppositional en anglès) de les seves identitats, interessos i necessitats. I tornant a Warner al seu llibre Publics and Counter-Publics, un contrapúblic manté la consciència del seu estatus subordinat. L’horitzó cultural del que s’aparta, fora del qual se situa, no és exactament un públic general o més ampli, sinó un dominant. El discurs que el constitueix no és simplement un llenguatge diferent o alternatiu, sinó un que en un altre context serà vist amb hostilitat. Més enllà del museu, és la mateixa institució art la que hem de considerar com un espai públic. Un camp de batalla, com deia Hans Haacke. No obstant això la transformació del capitalisme industrial en un capitalisme del coneixement -abans ens hem referit a la terciarització de l’economia en els països desenvolupats- ha suposat, entre moltes altres coses, la incorporació del treball creatiu i de la cultura a la producció. Com molt lúcidament augurava Debord els anys 60, ja no consumim objectes, sinó experiències que només podem aconseguir per la mediació d’aquestes mercaderies. L’esfera pública d’Habermas ja no és tant un espai per al debat crític-racional com una arena per a la publicitat, en paraules de l’esmentat Craig Calhoun. La institució art no només ha generat un gegantí mercat d’objectes i marxandatge, internacionalitzat per mitjà d’un sistema de fires no menys sorprenent, sinó que és un actor rellevant en la transformació de la ciutat abans assenyalada, d’espai de conflicte de classe a espai de consum d’oci cultural. El caràcter d’espai públic de l’art, en general, i del museu, en particular, es redueix en la mesura que deixen de ser espais en què la societat pot escenificar els seus conflictes, en la mesura que subjectivitats hegemòniques desplacen i exclouen les subalternes. És en aquest punt on l’Antimuseo planteja la seva reflexió sobre l’anomenat espai alternatiu o independent d’art. El 2003 vam obrir l’espai del carrer Mantuano, on vam començar fent un programa més o menys convencional d’exposicions, algunes comissariades per nosaltres, i altres proposades per artistes en el que vam anomenar el programa obert. Però cap el 2005 ens vam adonar que aquest tipus d’activitat, l’exposició d’un objecte cultural per a que un subjecte, un presumpte subjecte en realitat, el contempli, no tenia molt sentit per a nosaltres. Per abreujar, la conclusió va ser que fins llavors havíem entès que l’espai alternatiu ho és “per a” l’artista. És a dir, que ofereix una alternativa de producció i difusió als artistes els treballs dels quals sobrepassen el marc expositiu de la galeria i el museu. L’espai alternatiu, en aquest sentit, ofereix al creador un context tant físic com crític-discursiu on desenvolupar la seva obra més enllà de les exigències del mercat i de les censures de la institució.

118 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

No obstant això avui en dia hem de pensar en un espai que sigui alternatiu “per” al públic. És a dir, un espai que ofereixi a aquesta entitat social complexa que anomenem públic un context físic, discursiu i polític on prendre forma i accedir a l’experiència cultural d’una manera al menys diferent de la que ens imposa el sistema artístic hegemònic, tant en escales locals com globals. Un espai on la mateixa constitució del públic, com a forma social, es doni des de o al voltant de discursos antagònics. Paral·lelament havíem estat treballant sobre un tipus de dispositiu que vam anomenar Micromuseo, una infraestructura portàtil o efímera, sobretot barata, per a l’exhibició o la producció d’art en territoris amb mancances materials i simbòliques. He d’afegir que en aquests anys vaig dedicar molt de temps a estudiar per una banda la teoria sobre esfera pública que havia sorgit a partir del famós llibre d’Habermas, i per altra textos sobre art des del Situacionisme i el Land Art als clàssics d’art i participació, com Mapping the Terrain de Suzanne Lacy, Conversation Pieces de Grant H. Kester, o els publicats per l’European Institut for Progressive Cultural Policies en la seva web. La connexió entre aquests dos camps és el que ha donat lloc a l’argumentació exposada, i als dos projectes que avui es presenten a Can Xalant: el Museo de la Defensa de Madrid i el Centro Portátil de Arte Contemporáneo. El primer és un objecte complex, que avui en dia segueix transformantse sense acabar de definir-se. Encara que és una obra d’art, té capacitat per a albergar altres obres, d’altres artistes, i en aquesta mesura és museu. El seu origen està en un fet que explica d’una manera particularment clara la naturalesa de la memòria: al barri de Prosperidad, on va estar la seu del Ojo Atómico de 2003 a 2007, hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil, oblidat pràcticament per tothom, i inaccessible per al públic. Aquest lloc ocult simbolitza l’aparició de la memòria involuntària, el llampec que presentitza el passat, i que es contraposa al teixit conscient i mistificador del record, com ens diu Benjamin sobre Proust a la primera Il·luminació. El meu objectiu amb el Museo de la Defensa de Madrid era invocar aquesta memòria als llocs mateixos on es van produir els fets, avui ocults o esborrats per la història pel treball del record institucionalitzat. El Centro Portátil de arte Contemporáneo és en canvi una institució, un museu en tota regla, el principal objectiu és produir espai públic en una trama urbana degradada: la de la Ciutat de Mèxic. La documentació que es presenta a Can Xalant correspon al que podríem anomenar l’experiència pilot, un assaig en el qual s’han buscat diferents interlocutors en diferents territoris, per comprovar l’adequació de la teoria a la pràctica. No m’estendré sobre les accions realitzades, ja que estan recollides en els esmentats documents.

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 119

L’important, i amb això vaig acabant, és que el model ha funcionat, fins i tot per sobre de les nostres expectatives. Si bé no tot el que es va fer al cpac va ser del nostre gust o del nostre interès, la forma en què el dispositiu s’integra en el paisatge de l’economia informal, la relació que s’estableix amb el públic, com s’articula la seva presència al carrer, les possibilitats que obre a autors individuals, tots aquests aspectes generals han resultat increïbles. Tant que el cpac ha quedat a Mèxic en funcionament i s’estan iniciant nous projectes sota la direcció d’Eder Castillo, i a sol·licitud de col·lectius que han tingut coneixement de la seva existència per diferents mitjans. Pretenem que el cpac segueixi en funcionament almenys dos anys, per portar aquest model fins al límit. Volem veure si es converteix en una institució cultural de referència a la Ciutat de Mèxic, i demanem beques i subvencions allà, aquí i als Estats Units per finançar aquest desenvolupament a llarg termini. De moment us convido a dedicar uns minuts, 45 en concret, a veure el documental que vam filmar d’aquest primer assaig.

Jornada Portes Obertes i Efímer Club ( juliol 2010) La cinquena edició de Portes Obertes va mostrar el treball dels artistes residents durant l’any emmarcada dins de l’exposició Casa tomada: una experiència literal, comissariada per Andrea Pacheco González. També es va mostrar una selecció de vídeos produits a Can Xalant durant l’any i una mostra de videoclips contemporanis comissariada per Marcel Pié Barba i Daniel Pitarch. El programa musical de l’Efímer Club va comptar amb la presència de Mark Eitzel (San Francisco, eua), ZA! (Barcelona), Joan Colomo (Barcelona), Heliogàbal dj’s (Barcelona), Noish (Barcelona) i Ayankoko (Tòquio) Del privat a l’espai polític: sortir de l‘armari (octubre 2010) Presentació dels projectes realitzats pels participants del workshop dirigit per Josep-Maria Martín, en el que hi van participar alumnes de l’Haute École d’Art et de Design de Ginebra, de l’Escola Massana de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i artistes residents de Can Xalant.

120 · Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions

Cohabitacions? Algunes preguntes sobre art i ciutat des de Valparaíso (desembre 2010) Jornada en que es van revisar dues experiències de treball a la ciutat de Valparaíso a Xile, amb l’objectiu de reflexionar sobre les pràctiques artístiques, estratègies creatives i pedagogies col·lectives, a partir de l’intercanvi entre Can Xalant i el crac de Valparaíso: › Presentació del projecte Residencia expandida –impulsat per crac Valparaíso i Can Xalant amb el suport de la Red Iberoamericana de Residencias Independientes–, a càrrec de Pau Faus i Claudio Astudillo, artistes seleccionats per a aquest intercanvi. › Presentació d’Aula Permanente -un format obert d’investigació que es planteja com una pràctica de construcció d’una comunitat d’aprenentatge sobre la metròpoli de Valparaíso i la seva condició contemporània, que va partir d’un taller a Valparaíso dirigit per Sitesize, Apariencia pública i crac Valparaíso- a càrrec de Joan Vila Puig i Elvira Pujol (Sitesize).

Programa Curatorial. Seminaris, conferències, taules rodones i presentacions · 121

P R O G R A M A

D I F U S I Ó

E X P O S I C I O N S

Can Xalant no és un espai expositiu, malgrat tot és evident que entre les seves funcions hi figura la difusió com un dels mecanismes de suport a la pròpia producció i a la formació. Durant els anys 2009 i 2010 hi ha hagut diferents exposicions i mostres dels treballs realitzats a Can Xalant –dels artistes amb taller o bé dels projectes realitzats en produccions o durant els intercanvis o residències d’artistes estrangers. Si bé es va habilitar un petit espai al mateix centre com a lloc d’exposició puntual, la majoria d’exposicions de les produccions s’han realitzat en altres centres, com La Capella de Barcelona o el Nivell Zero de la Fundació Suñol, o a l’espai Can Xalant de les Sales Municipals de Can Palauet de Mataró, espai cedit per l’imac de Mataró com a espai on mostrar les activitats realitzades a Can Xalant.

M O S T R ES

Mostra d’artistes residents (2009-2010) El gener del 2009, Can Xalant va inaugurar el nou espai de presentacions de projectes amb una exposició d’alguns dels treballs dels artistes residents a Can Xalant. Des de llavors es realitzen regularment exposicions dels nous treballs. Participants: Margarita Pineda, Raül Roncero, Joan Navarro, Aníbal Parada, Antonio Gagliano, Col·lectiu Airvoland, Les Salonnières, Eva Marín, Cristina Ibàñez-Tarter, Marc Salicrú, David Mutiloa, Alvaro Icaza, Verónica Luyo, Roser Caminal, Laura Marte, Jean Philippe Peynot, Accneo. Espai Can Xalant a Can Palauet (2009-2010) L’abril de 2009 es va inaugurar un espai per a Can Xalant a les sales d’exposicions de Can Palauet de Mataró. L’objectiu va ser crear un punt d’informació i difusió sobre el projecte i les produccions i activitats que es realitzen al centre, i com a lloc d’exposició on els artistes residents internacionals mostren els resultats dels projectes realitzats a Mataró durant la seva residència. › Mostra de l’artista Fabricio Caiazza. Presentació del projecte Sincita Mataró realitzat durant la seva estada a Can Xalant (intercanvi amb el centre El Levante de Rosario) (abril 2009) › Presentació dels projectes We Can Xalant i Zona Intrusa 3. Mostra del desenvolupament del projecte We Can Xalant, realitzat per a77 i Pau

Programa Difusió. Exposicions i mostres · 123

Faus i presentació de Zona Intrusa 3, en què es va utilitzar la rulot CX-R –realitzada durant el workshop– com a espai itinerant per vuit IES de la ciutat. (octubre 2009) › Mostra dels artistes Claudio Astudillo i Alejandra Delgado. Presentació dels treballs realitzats pels artistes durant la seva residència a Can Xalant (intercanvi amb el crac de Valparaíso/residència de l’artista boliviana) (maig 2010) › Otoño-Invierno. La Carolina Ruiz en Mataró. Exposició de l’artista Carolina Ruiz de les obres realitzades durant la seva estada a Mataró. També va fer una presentació a la sala de conferències del centre Lugar a Dudas de Cali i el context artístic d’aquesta ciutat. (intercanvi amb Lugar a Dudas de Cali) (desembre 2010)

treballs i una peça escultòric-arquitectònica que va dissenyar durant la seva estada per a ser instal·lada a Can Xalant. Mery Cuesta va presentar el seu treball Istambul Zombie 2066, un còmic fruit de la investigació i la col·laboració que va establir amb diferents dibuixants de l’escena turca. El còmic mostra una visió futurista i crítica de la Turquia actual. Erkan Özgen va presentar Origin, un vídeo realitzat a Can Xalant, que es construeix com una metàfora sobre el sentiment de ser estranger. També va presentar una selecció d’altres treballs videogràfics i fotogràfics que complementen el projecte produït a Mataró. L’exposició va anar acompanyada d’activitats complementàries: unes Jornades sobre el còmic turc i unes xerrades sobre la situació de l’art a Istanbul, organitzades per Mery Cuesta i Monste Romaní respectivament.

Centri/fugacions (setembre-novembre 2009) La Capella, Barcelona. Can Xalant, Mataró/Platform Garanti, Istanbul. Amb la participació de Montse Romaní, Cevdet Erek, Mery Cuesta i Erkan Özgen. L’exposició Centri/fugacions va presentar els projectes realitzats a partir de l’intercanvi entre Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró i Platform Garanti d’Istanbul durant els anys 2007 (Montse Romaní i Cevdet Erek) i 2008 (Mery Cuesta i Erkan Özgen). La mostra es va emmarcar en el projecte “Roundabout Encounter Programm” que promou l’intercanvi entre La Capella de Barcelona i altres centres expositius d’arreu del món. Montse Romaní va presentar un prototip de quadre cronològic relatiu al període entre 1987- 2009 que es contempla com un punt de partida per a una breu història de l’art contemporani a Turquia complementat amb una selecció de documentals i videoassaigs de realitzadors turcs; Cevdet Erek va presentar una selecció de dibuixos i fotografies de diferents

124 · Programa Difusió. Exposicions i mostres

Programa Difusió. Exposicions i mostres · 125

Llocs que no existeixen (Goggle Earth 1.0) (octubre-novembre 2009) Nivell Zero de la Fundació Suñol, Barcelona. Isaki Lacuesta i Isa Campo. Exposició del projecte videogràfic guanyador de la beca de producció i exposició convocada per Can Xalant i la Fundació Suñol l’any 2008, Llocs que no existeixen (Goggle Earth 1.0), una videoinstal·lació d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. El projecte consisteix en una sèrie de retrats i filmacions d’espais que no apareixen en el Google Earth (terrenys militars, camps d’entrenament, edificis governamentals, parcs naturals on els especuladors construeixen blocs d’edificis il·legals, platges nudistes...), de diferents indrets del món a on ells van viatjar per tal de documentar-ne l’aspecte real i contraposar-lo a la falsa visió que podem obtenir-ne des de l’ordinador. Aquest projecte confronta la mirada hiperrealista i suposadament objectiva de Google Earth, amb el punt de vista realista (i, tanmateix, subjectiu) de les nostres imatges arran de terra d’aquests llocs que, malgrat tot, existeixen. Still Sick (maig 2010) Festival loop 2010. Hotel Catalonia Ramblas, Barcelona. Verónica Aguilera. Presentació del vídeo guanyador de la beca de producció convocada per Can Xalant i la Fundació ArtAids l’any 2009, Still Sick, una videoinstal·lació de Verónica Aguilera, que utilitza el vídeo per a desenvolupar una sèrie d’accions que ens parlen de les malalties i el seu contagi, en aquest cas la sida, utilitzant una manta tèrmica de primers auxilis per realitzar una sèrie d’accions on els actors es relaciones, actuen, destrueixen, devoren, s’embolcallen o són embolcallats. Una reflexió subtil i metafòrica que utilitza “l’embolcall” per a tractar

126 · Programa Difusió. Exposicions i mostres

el concepte de protecció davant l’amenaça d’una malaltia o d’alguna cosa que ens agredeix. Cuentos Crueles. Las dos misiones del explorador ( juliol-setembre 2010) Nivell Zero de la Fundació Suñol, Barcelona. Lupe Pérez García. Exposició del projecte videogràfic guanyador de la beca de producció i exposició convocada per Can Xalant i la Fundació Suñol l’any 2009, Cuentos Crueles. Las dos misiones del explorador, una videoinstal·lació de Lupe Pérez García. Las dos misiones del explorador és una de les cinc peces audiovisuals que formen part del projecte Cuentos Crueles. Cadascuna de les peces parlen sobre la representació a través d’un document poètic qu es configura a partir de petits fragments de la memòria individual i col·lectiva. Les peces, realitzades amb materials trobats i amb elements audiovisuals obtinguts a Internet, esdevenen una reflexió sobre aquestes limitacions que distorsionen i falsifiquen la visió de la realitat i com això pot afavorir o entorpir la nostra observació i discerniment. Ciutats intervingudes. ID#5 ( juliol-setembre 2010) La Capella, Barcelona. Projecte Idensitat 5. Exposició dels projectes artístics realitzats durant la darrera edició d’Idensitat i dels centres collaboradors en la producció dels projectes. Aquesta exposició va reunir alguns dels projectes que van formar part de la cinquena edició d’Idensitat desenvolupada a Calaf, Manresa, Mataró, Sondika, Priorat i Barcelona. Cadascuna d’aquestes ciutats van estar intervingudes per activitats creatives de diferent magnitud, amb objectius propis però amb la voluntat d’incidir en aspectes que tenen a veure

›

› amb accions col·lectives que es desenvolupen en els territoris. El revés de la trama de Rogelio López Cuenca fou el projecte presentat per Can Xalant. Casa Tomada: Una experiència literal ( juliol 2010) Can Xalant Jornada de Portes Obertes 2010 Per la jornada de Portes Obertes 2010 es va organitzar una exposició dels artistes residents a Can Xalant, amb el nom de Casa Tomada: una experiència literal, una proposta curatorial d’Andrea Pacheco González. Aquesta exposició va tenir lloc en diferents indrets de Can Xalant prenent com a punt de partida el conte Casa Tomada de l’escriptor Julio Cortázar, en el que els habitants d’una casa són desplaçats per forces invisibles. Cada artista va realitzar una obra in situ partint de la interpretació d’aquest relat. › Alvaro Icaza i Verònica Luyo. Presupuesto sin compromiso Pressupost de desallotjament de Can Xalant 5000 folis DinA4 La intervenció va consistir en obstruir l’entrada de Can Xalant amb 5000 còpies del pressupost del seu desallotjament. La idea partia de traslladar el supòsit del conte al panorama artístic actual, on

›

la crisi econòmica retalla els pressupostos i capacitats de les diferents institucions de l’art. Són quantificables els costos del tancament de centres de producció d’art com Can Xalant? Cristina Ibañez-Tarter. S/T Gespa Natural La instal·lació va consistir en envair el terra dels lavabos comuns amb una plantació de gespa natural que no permetia anar als serveis sense trepitjar-la, i que impedia tancar la porta d’alguns dels lavabos. Eva Marin. Els límits oblidats Videoprojecció La peça va consistir en una videoprojecció amb loop de fotografies sobre l’entorn de la masia de Can Boet (actual Can Xalant), i amb àudio de la locució d’Enric Subiñà, un historiador que ha realitzat una investigació sobre la mateixa masia, i que relata com han canviat els límits que envoltaven Can Boet des de la seva fundació fins a l’actualitat. També explica com s’ha transformat el paisatge al voltant de la masia i els usos que se li ha anat donant al territori al llarg dels segles. Les fotografies mostren l’escenari del polígon industrial, el campus universitari, les vies de serveis, i els espais de trànsit que envolten avui en dia Can Boet. Jean-Philippe Peynot. Racó, Ego, Estimar i, i Jesuis là Intervencions en diferents parets i espais de Can Xalant. Roser Caminal. Aquí estoy estoy aquí / Artista trabajando para obtener visibilidad Accions Realització de dues accions en diferents indrets de Can Xalant durant la jornada. “...les accions són un paral·lelisme metafòric entre el conte La Casa Tomada, que donà títol a la exposició i l’artista posseït. Els artistes encara que ens posicionem contra la biopolítica no som aliens a les seves conseqüències. El biotreball converteix el nostre

Programa Difusió. Exposicions i mostres · 127

desig de reconeixement en una necessitat, que pren l’artista com l’ens del conte Casa Tomada. Un ens amb el que l’artista a vegades s’identifica i altres intenta defugir, però a fi de comptes un ens que molesta i està present...” › Laura Marte. Doppelgänger Sèries de fotografies emmarcades “Doppelgänger és una paraula alemanya per anomenar al doble d´una persona viva. Segons aquest mite, el doble (doppel) sempre camina (gänger) a la vora nostra. Durant els darrers 5 anys a les ciutats europees que he visitat, he fotografiat a persones que anaven juntament amb una altra persona que se´ls hi assemblava molt, tant en la vestimenta com la cadència al caminar.” › Joan Navarro. S/T. Pintura de gran format › Airvoland (en colaboració amb Caspar David Friedrich). Bohemian landscape with mount mille Impressió sobre tela/ Instal·lació Caspar David Friedrich no podia imaginar que, aquell dia de 1808 quan contemplava i plasmava les muntanyes i el cel alemany, un boeing 737 de la companyia Air Berlin s’anava a colar en la seva tela. Bohemian landscape with mount mille, 2010 és una reproducció a escala real de la pintura de Friedrich, a la qual se li ha afegit una aeronau mitjançant collage digital. A partir d’aquest anacronisme, Airvoland revisa la història del paisatgisme pictòric, aquest gènere amb el qual tradicionalment l’ésser humà s’ha definit a si mateix per contraposició a la naturalesa. Si observem avui en dia el nostre entorn, resulta difícil mirar i no trobar l’estela d’un avió solcant el cel. I és que el fet de volar s’ha incorporat de manera inevitable a la nostra experiència del paisatge. Per això la nostra mirada, que parla de qui som, quan torna al passat ja no pot imaginar el cel sense un avió sobrevolant cap a algun lloc. Amb aquesta mínima però rotunda intervenció sobre

128 · Programa Difusió. Exposicions i mostres

aquesta pintura, Airvoland actualitza l’imaginari celeste i dóna compte de les noves formes de recórrer i vivenciar el territori. › Accneo. Kit de construcció ‘senyor-alginato’ Videoinstal·lació. El kit és un homenatge al primer aniversari del personatge creat a Can Xalant › Marc Salicrú. En Memòria Instal·lació al pati de Can Xalant. Reflexió sobre la confrontació que va tenir lloc amb la resolució definitiva de la retallada de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. La mort del document simbolitzat per un xiprer plantat centralment a l’interior d’un cub marcat per les arestes de ferro que limiten el sòl estèril, i un punt de llum que il·lumina l’escena. Concret, minimalista i una placa inferior que el recorda. › David F. Mutiloa. S/T (excés) Una presència inesperada incomoda i interfereix en el correcte transcurs d’un esdeveniment artístic. Amb motiu de la jornada de portes obertes, es convoca els artistes residents per mostrar el seu treball públicament. El dia de l’esdeveniment, un dels artistes acudeix amb les seves capacitats psicomotrius i sensorials minvades a causa de la ingesta de grans quantitats de begudes alcohòliques i de substàncies estupefaents. La seva presència resulta incòmoda i violenta. En una de les sales de Can Xalant roman exposada una instal lació escultòrica que, encara que no guarda cap relació aparent amb l’acció, està realitzada amb els envasos de totes les substàncies consumides.

Programa Difusió. Exposicions i mostres · 129

Í N D E X

O N O M À S T I C

Chiappe, Doménico

Luyo, Verónica pàg. 9, 16-17,

AccNeo pàg. 9, 23, 45, 62, 63,

pàg. 102, 104, 107, 109

Gagliano, Antonio pàg. 9, 11,

37, 55-58, 123, 126

Pacheco González, Andrea

Safont-Tria, Glòria

123, 129

Clement, Edgar pàg. 9, 86

50, 123

pàg. 53, 55, 58, 59, 60, 62, 63,

pàg. 78

Aguilera, Verónica pàg. 9,

Colomo, Joan pàg. 121

GaleriaCallejera pàg. 9, 88, 114

65, 66, 121, 126

Sala, Jonàs i Adrià pàg. 78

76, 78, 125

Coudert, Gilles pàg. 9

Galera Vernet, Alexandre

Malone, Laurent pàg. 9

Páez, Francesc pàg. 74, 113

Salas, Irene pàg. 32, 94

Airvoland pàg. 9, 22, 44, 61,

Cuesta, Mery pàg. 124

pàg. 102

Marín, Anna pàg. 78

Parada, Aníbal pàg. 9, 12,

Salicrú, Marc pàg. 9, 24,

Gallardet, Aleix pàg. 78

Marín, Eva pàg. 9, 20, 39,

51, 123

46, 64, 123, 129

62, 78, 123, 129 Alterarte pàg. 9, 79

Garrido, Nelson pàg. 9, 72,

60, 78, 123, 126

Paramont Crew pàg. 112

Salinas, Beatriz pàg. 9, 88

Anson, Martí pàg. 75, 78

del Fierro, Claudia pàg. 9,

87, 88

Marte, Laura pàg. 9, 15, 42,

Pera, Rosa pàg. 81, 114

Salonnières pàg. 9, 21, 61,

Arenós, Xavier pàg. 78

32, 94

Gelb, Howe pàg. 113

54, 55, 77, 114, 123, 126

Peran, Martí pàg. 68, 86, 111, 114

68, 70, 112, 123

Ass. Veïns Pla d'en Boet

Delgado, Alejandra pàg. 9,

Giovannini, Mauro pàg. 71

Martín, Josep-Maria pàg. 9,

Pérez García, Lupe pàg. 67,

Sancho, Bernat pàg. 71

pàg. 68, 76, 94, 112, 113

87, 124

Gómez, Iván pàg. 76

68, 73, 78, 86, 121

76, 79, 125

Sanzol, Alfredo pàg. 102,

Astudillo, Claudio pàg. 9,

Dent May and his

González Férriz, Ramón

Martínez, Xavier pàg. 67

Peynot, Jean-Philippe pàg. 9,

106, 108

34, 96, 121, 124

magnificient… pàg. 113

pàg. 102, 104, 110

Marzo, Jorge Luis

18, 40, 58, 59, 78, 125, 126

Sàrrias, Sandra pàg. 71

Ayankoko pàg. 9, 88, 121

Dias, Caetano pàg. 9, 33,

Guerrero, Angela pàg. 78

pàg. 73, 86

Pié Barba, Marcel pàg. 121

Sierra, Germán pàg. 102,

a77 pàg. 9, 26-29, 68-71, 86,

Matos Capote, Juan

Pineda, Margarita pàg. 9,

106, 108

112 -113, 123

Domènec pàg. 78, 85, 114

pàg. 73

50, 123

Solé, Joan pàg. 78

D_forma pàg. 102

Heliogàbal dj's pàg. 113, 121

Mayol, Lluc pàg. 114

Pitarch, Daniel pàg. 121

Mecías, Esther g. pàg. 9,

Postiglioni, Cecilia pàg. 9, 55,

Baigorri, Laura pàg. 111

61, 71, 78

77, 114

Tecnonucleo pàg. 66, 72,

Boe, Tore Honoré pàg. 9,

Eitzel, Mark pàg. 121

Ibáñez-Tarter, Cristina

Mitjà, Jordi pàg. 33, 95

Prats, Cèlia pàg. 9, 61, 71

73, 80, 87, 88, 114

72, 87, 114

El petit de Cal Erill pàg. 113

pàg. 9, 19, 38, 59, 123, 126

Montlleó, Dani pàg. 78

Pujol, Elvira pàg. 121

Tiravanija, Rirkrit pàg. 9,

Bonet, Pilar pàg. 8, 98

Erek, Cevdet pàg. 9, 124

Icaza, Álvaro pàg. 9, 16 -17,

Mutiloa, David pàg. 9, 16,

Botto, Caen pàg. 102, 106

Espúñez, Oihane pàg. 76, 113

37, 55, 58, 66, 123, 126

25, 47, 55, 65, 66, 123, 129

Ramoneda, Marta pàg. 78

Recasens, Anna pàg. 55, 77, 114

Vázquez, Vicente pàg. 30, 92

Jara Muns, Mercè pàg. 71

Navarro, Joan pàg. 9, 13,

Riba, Ivan pàg. 71

Vicente, Andrea pàg. 102

43, 51, 52, 71, 123, 129

Rodríguez, Xavier pàg. 71

Vila-Puig, Joan pàg. 121

Estrany, Betlem pàg. 78 C

61, 68, 86, 111 R

Cabezudo, Ismael pàg. 55,

77, 114

Faus, Pau pàg. 9, 26-29, 35,

Caiazza, Fabricio pàg. 9, 30,

68 -71, 86, 96, 97, 112, 113,

Noish pàg. 121

Rojas Schwartz, Pablo

92, 102, 123

121, 123

kofiq. scmute pàg. 9, 64

Nueva Vulcano pàg. 113

pàg. 9, 88, 114

Calleja, J.M. pàg. 74, 113

Fernández-Pons, Luis

Romaní, Montse pàg. 124

Ward, Patricia pàg. 71, 78, 112

Caminal, Roser pàg. 9, 14,

pàg. 31, 93

Romanos, Meritxell pàg. 9,

White, Simone pàg. 111

41, 52, 54-55, 71, 77, 78, 114,

Fernández Mallo, Agustín

Lacuesta, Isaki pàg. 79, 102, 125

Observatori Nòmada

61, 71

123, 126

pàg. 102, 104, 106, 108

Llanos, Fernando pàg. 111

Barcelona pàg. 78

Roncero, Raül pàg. 9, 10, 50,

Campos, Isa pàg. 79

Fernández Porta, Eloy

Llobet, Jasmina pàg. 31, 93

Ortiz, Daniela pàg. 55,

74, 76, 113, 123

Xibillé, Marta pàg. 9, 61, 71

Caño, Daniel pàg. 67

pàg. 102, 104, 108

Lopez Cuenca, Rogelio

76-77, 79, 114

Ruiz, Carolina pàg. 9, 36, 98,

Carrion, Jordi pàg. 102, 108

Fontcuberta, Joan

pàg. 53, 55, 77, 113, 126

Özgen, Erkan pàg. 9, 124

124

Chaves, Raimond pàg. 9, 72,

pàg. 102, 105, 108

López, Mariana pàg. 71

Özkan Kaya, Yasemin

Ruiz-Rivas, Tomás pàg. 9, 86,

Zorita, Itziar pàg. 76, 112, 113

87, 114

Fresán, Rodrigo pàg. 102, 108

Lucas, Cristina pàg. 9, 89

pàg. 9, 31, 93

114, 115

ZA! pàg. 121

132 · Índex onomàstic

Índex onomàstic · 133

TECNOCAMPUS MATARÓ 2006

ASS. ARTISTES URBANS DEL MARESME 2006 - 2007

ASS. TECNONUCLEO Taller “Acoustic Laptops” Taller “Circuit Bending” Concerts Portes Obertes 2008 - 2010 BLOGGERS MATARONINS 2006 - 2007

CENTRE SOCIAL LA FIBRA Projecte “Rieres i Rambles” 2007

ESCOLES I IES GEM, THOS I CODINA, SATORRAS Zona Intrusa CENTRE DE FORMACIÓ 2009 I PREVENCIÓ DE MATARÓ ALTERARTE 2006 - 2010

DIVERSOS ARTISTES DE LA CIUTAT 2006 - 2010

MOSTRA DE CINEMA 2006 - 2008

ESCOLA FRETA Zona Intrusa 2009 ESPAI F 2006-2010

AULA DE TEATRE Diversos projectes 2009

ARXIU HISTÒRIC COMARCAL Claudia del Fierro Programa Intercanvis 2009 CAN PALAUET 2006 - 2010

Cia. TRÀNSIT DANSA 2006 - 2007 TCM AUDIOVISUAL 2006 - 2010 FAVM Fed. Ass. Veïns Mataró 2008

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 2008 - 2009 IES MIQUEL BIADA Zona Intrusa 2009

FUNDACIÓ JAUME VILASECA Alejandra Delgado Residències Internacionals 2010

MAPASONOR Associació de produccions audiovisuals 2007

PARAMON CREW Pla d’En Boet CX-R Unitat Mòbil 2009

ÒMNIUM CULTURAL Projecte Yasemin Özcan Kaya Programa Intercanvis 2009

IES PLA D’EN BOET Projecte Idensitat 07 Producció audiovisual 2007 - 2009 CENTRE OBERT PLA D’EN BOET Projecte “We Can Xalant” 2009 UNIÓ DE PAGESOS Projecte “Rieres i Rambles” 2007

CA L’ARENAS 2006 - 2010

L’ARCA DEL MARESME Projecte “We Can Xalant” 2009

EL TALLER Arts plàstiques 2008

FUNDACIÓ HOSPITAL 2009 MUSEU DE MATARÓ 2006 ASSOCIACIÓ ARTISTES DE SANT LLUC 2008

CRONOPIS Espai de Circ 2010 ASS. VEÏNS PLA D’EN BOET Diversos projectes 2009 - 2010

ESCOLA PIA SANTA ANNA Visites Batxillerat Artístic Taller amb Marcel·lí Antúnez Zona Intrusa 2007-2010 ASS. CULTURAL GITANA DE MATARÓ Claudia del Fierro Programa Intercanvis 2009

CETEMSA Projecte Cecília Font Programa Intercanvis 2008

ACCA Ass. Catalana de Crítics d’Art studio-visits 2008 - 2010

XARXA TRANSVERSAL Escola d’estiu 2009

FARRERA Centre d’Art i Natura 2007 - 2010

UNIÓ DE CREADORS DE CATALUNYA 2009

GIRONA Bòlit. Centre d’Art de Girona 2007 - 2010 Centre Cultural La Mercè 2007 - 2010 IGAC 2007 - 2010

VIC Les HAAC / ACVIC “Ceci n’est pas une voiture” 2007 - 2010

AAVC Ass. d’Artistes Visuals de Catalunya Codi de Bones Pràctiques 2008 - 2010 CALAF Projecte Idensitat 2006 -2010

LLEIDA Centre d’Art La Panera 2006

PRIORAT Priorat Centre d’Art Projecte Idensitat 2006 - 2010

AVINYÒ Cal Gras 2009 - 2010

CALDERS Cacis 2007 - 2010

GRANOLLERS Fàbrica de les Arts 2006 - 2010

MANRESA MOLLET DEL VALLÈS S Projecte Idensitat Ab b Museu Abelló 2006 - 2010 2008 TERRASSA Processos Oberts 2007

Universitat de Girona 2007

ÒRRIUS ST. PERE DE VILAMAJOR Col·legi Francesc Macià 2009 - 2010 Centre d’Art La Rectoria 2007 - 2010 LLINARS DEL VALLÈS T Centre d’Art 2007 - 2010 Ajuntament de Llinars Projecte “Rieres i Rambles” 2007

SA SABADELL Centre C Ca l’Estruch 2007-2010

H L’HOSPITALET TPK A Arts Plàstiques 2007 - 2010 A EL GARRAF EL PRAT r Ajuntament del Garraf La Capsa l Projecte “Rieres i Rambles” 2007 - 2010 REUS 2 2007 Salvador Juanpere Workshop “Textualitats i runa” 2007

CAMALLERA Nau Côclea 2007 - 2010

BADALONA Taller BDN Escultors 2007 - 2010

ALELLA Comafosca 2007-2010 Ajuntament d'Alella Projecte "Rieres i Rambles" 2007 Espai d'Art i Creació Can Mañé 2009-2010

ST. ADRIÀ Centre Cultural La Mina Associació Les Adrianes 2008

BARCELONA

PALMA DE MALLORCA Agustín Fernández Mallo Jornades “Google Revolution” 2009

ACSUR. Espai de Joves Intercultural Associació Cutural Fedelatina ARTS SANTA MÒNICA Diversos projectes 2006-2010 CASA AMÈRICA Residència Nelson Garrido 2010 CCCB “Rieres i Rambles”/“Post-it City”/ “El (d)efecto barroco” 2007-2010 DISONANCIAS Catalunya We Can Xalant 2009 ESCOLA ELISAVA Màster Espai Expositiu ESCOLA MASSANA ESDI. Escola Superior de Disseny Festival LOOP 2006 - 2010 FUNDACIÓ ARTAIDS Beca ArtAids 2009 - 2010 FUNDACIÓ SUÑOL Beca Fundació Suñol/Can Xalant 2008 - 2010 FUNDACIÓ TÀPIES “Going Public 06” 2006

KRTU Jornades “Visible/Invisible” 2006 LA CAPELLA Exposició “Centri/fugacions” 2009 EL CUB/BCN Produccions 2010 LA PINTA Jornades de Producció de Projectes Artístics 2008 MACBA PEI. Programa d’Estudis Independents SALA D’ART JOVE Generalitat de Catalunya. Produccions 2008 - 2010 UB. Belles Arts UB. Història de l’Art Màster Estudis Avançats en Història de l’Art Parking 01. Museus Portàtils 2010 XARXAPROD. Hangar, Conservas, La Escocesa, Experimentem amb l’Art, Saladestar, Telenoika, Niu BCN, Transports Ciberians. YPRODUCTIONS. Hamaca. Mostra de cinema 2008.

Santiago de Compostel·la / GALÍCIA Germán Sierra Jornades “Google Revolution” 2009 Santiago de Compostel·la / GALÍCIA CGAC, Centro Galego de Arte contemporánea Producció audiovisual de l’artista Ruben Grilo 2008

Sant Sebastià / PAÍS BASC Santi Eraso Jornades “Visible / Invisible” Arteleku 2006 Sant Sebastià / PAÍS BASC Txelu Balboa Programa Residència 2007

Madrid / COM. DE MADRID Breixo Viejo i David Cortés Jornades “Beckett 101” 2007 Madrid / COM. DE MADRID Cia. Dansa Víctor Ullate Producció audiovisual 2008

Còrdova / ANDALUSIA 1 er Encuentro de Arte en la Periferia 2010

Sevilla / ANDALUSIA Pedro G. Romero Jornades “Art i Memòria” 2006

Màlaga / ANDALUSIA Rogelio López Cuenca Jornades “Visible / Invisible” 2006 Workshop “Derrotas alternativas: Now/Here Mataró” 2008 Idensitat “Mapa de Mataró” 2009

Madrid / COM. DE MADRID Alfredo Sanzol Caen Botto Ramón González Férriz Doménico Chiappe Jornades “Google Revolution” 2009

València / COM. VALENCIANA Daniel García Andújar Jornades “Visible / Invisible” 2006 Workshop “Noves eines per a l’edició de continguts al web” 2007

Madrid / COM. DE MADRID Tomás Ruíz-Rivas Programa residència Jornada “Ceci n’est pas une voiture. Parking 01” 2009 - 2010 Madrid / COM. DE MADRID Matadero Centro de Creación Contemporánea AVAM Artistas Visuales Asociados de Madrid Jornades “ Espacios para la producción artistica” 2010

San Fernando /GRAN CANÀRIA Tore Honoré Boe Workshop “Acoustic Laptops” Programa Residència 2010

París / FRANÇA Laurent Quénéhen i Marie Maurel Residències Internacionals Exposició “Points du vue” 2007 Marsella / FRANÇA Laurent Malone Projecte “Osservatorio Nomade”/ “Rieres i Rambles” 2006 - 2007 Perpinyà / FRANÇA Ecóle des Beaux-Arts Col·laboracions Internacionals 2006 - 2010 Bristol / REGNE UNIT Going Public 08 2008

Nova York / EUA Alfredo Jaar Workshop “Estètica de la resistència” Residències Internacionals 2006

XARXA EUROPEA A DE E CENTRES DE FORMACIÓ DE GESTIÓ STIÓ CULTURAL CULT T 22009 099 - 2010 20100 201

Texas / EUA Luz Maria Sánchez Jornades “Beckett 101” 2007 l’Havana / CUBA René Francisco Workshop “Pedagogia de l’art” Residències Internacionals Post-It City. CCCB 2008 Caracas / VENEÇUELA Nelson Garrido Workshop “Fotografia experimental” Casa Amèrica. Barcelona Residències Internacionals 2010

Mèxic DF/ MÈXIC Edgar Clement Residències Internacionals CCCB 2009 Mèxic DF/ MÈXIC Erick Beltran Workshop “Traducció sense fi. Assaigs sobre visualització i sinestèsia” Residències Internacionals 2006 Cali / COLÒMBIA Intercanvis artístics Lugar a Dudas Carolina Ruiz / Pilar Bonet 2010 - 2011

Mèxic DF/ MÈXIC Taniel Morales Residències Internacionals Centre d’Art Sta. Mònica 2006

A.E.C.I.D. / LLATINOAMÈRICA Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo 2006 - 2010

Lima / PERÙ Raimond Chaves Workshop “Narrar Prestado” Residències Internacionals 2010

RESIDENCIAS_EN_RED (IBEROAMÉRICA) Argentina: Casa 13, el Levante, Centro Rural de Arte Bolívia: Kiosko, Martadero Brasil: Capacete, Casa das Caldeiras, Terra una Colòmbia: Casa tres patios, La agencia, Lugar a dudas, Residencia en la tierra, Taller 7, Trata de artistas Equador: Ceroinspiración Nicaragua: La espora Paraguai: Planta alta Perú: Escuelab, Tupac Uruguai: Fac Veneçuela: Oficina #1 Xile: CRAC 2008-2010 REDESEARTE PAZ/LLATINOAMÈRICA Argentina: El Levante Brasil: Base 7 Nicaragua: Funarte Veneçuela: Centro Cultural Chacao Xile: Matucana 100

Valparaíso / XILE Intercanvis artístics CRAC de Valparaíso Claudio Astudillo / Pau Faus 2010 Santiago / XILE Jornades Redesearte Paz 2010 Santiago / XILE Galeria Callejera Parking 01. Museus Portàtils Residències Internacionals 2010 Santiago / XILE Beatriz Salinas Residències Internacionals 2010

Milà / ITÀLIA Claudia Zanfi. AmazeLab Col·laboracions Internacionals 2006 - 2008 Dakar / SENEGAL Intercanvis artístics Kër-Thiosane Cecília Postiglioni Abdoul Aziz Cissé 2007 - 2008

Medellín/ COLÒMBIA Jornades Redesearte Paz 2009 Medellín/ COLÒMBIA Intercanvis artístics Centro Colombo Americano Miquel García / Fredy Serna Verònica Aguilera / Ana Patricia Palacios 2006 - 2007

La Paz / BOLÍVIA Alejandra Delgado Residències Internacionals Biennal Siart 2010

Roma / ITÀLIA Col·lectiu Stalker Residències Internacionals 2007 Venècia / ITÀLIA Universitat de Venècia Jornades complementàries a la Biennal de Venècia 2007 Mòdena / ITÀLIA Going Public 06 Residències Internacionals 2006

São Paulo / BRASIL Intercanvis artístics MIS São Paulo Caetano Dias / Jordi Mitjà 2009 - 2010

São Paulo / BRASIL Intercanvis artístics Projecte “Redesearte paz” Base 7 Walmor Corrêa / Irene Salas 2008 - 2009

São Paulo / BRASIL III Simpòsium Internacional d’Art Contemporani Paço das Artes 2009

São Paulo / BRASIL Encontre Iberoamericà de programes de residències artístiques independents Centre Cultural d’Espanya 2008

Rosario / ARGENTINA Intercanvis artístics centre El Levante Cecília Font / Roser Caminal Fabricio Caiazza / Vicente Vázquez 2008 - 2009

Santiago / XILE Intercanvis artístics Projecte “Redesearte paz” Centre Matucana 100 Josep-Maria Martín Claudia del Fierro 2008 - 2009

Ginebra / SUÏSSA Haute Ecóle d’Art et Design Workshop "Disruption" 2009 Workshop "Del privat a l'espai polític: Sortir de l'armari" 2010 Budapest / HONGRIA Mònika Bálint i Katalin Sóos Residències Internacionals Projecte Idensitat 2007 Istanbul / TURQUIA Intercanvis artístics Platform Garanti Istanbul Cevdet Erek / Montse Romaní Erkan Özgen / Mery Cuesta Yasemin Özcan Kaya/ JasminaLlobet&Luís Fernández Pons 2007 - 2008 - 2009

Xangai / XINA Alicia Framis Workshop “Objectes per oblidar” 2008

Tòquio / JAPÓ Tadashi Kawamata Workshop “Arquitectures Temporals” Residències Internacionals 2006 Ayankoko Portes Obertes Residències Internacionals 2010

Tirana / ALBÀNIA Stefano Romano Workshop “Crossing the system” Residències Internacionals 2008

Sanpatong / TAILÀNDIA Rirkrit Tiravanija Workshop “Disruption” Residències Internacionals 2009

Buenos Aires / ARGENTINA a77 (Gustavo Diéguez i Lucas Gilardi) Residències Internacionals 2008 Disonancias 2009 Workshop “We Can Xalant”

Imatge satèl·lit de Can Xalant Google earth

Can Xalant és un projecte fruit del conveni entre l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Mataró i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, gestionat conjuntament per Trànsit Projectes i acm, Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró.

Equip de treball de Can Xalant Pep Dardanyà (Direcció) Delícia Burset (Coordinació) Susana Muns / Lina Ramírez (Comunicació) Rafa Ruíz (Suport tècnic) Trànsit Projectes Àngel Mestres (Direcció de suport i seguiment) Cristina Riera (Coordinació de suport i seguiment) Sergi Llampayas (Seguiment econòmic) Òscar Martínez / Eduard Bernal (Suport informàtic) Carles Llampayas (rrhh) Gemma Lladós (Suport administratiu) Consell de Centre Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Mataró Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Consell de Direcció Xavier Arenós (acm), Pilar Bonet (acm), Delícia Burset (Can Xalant), Pep Dardanyà (Can Xalant), Domènec (acm), Gisel Noè (Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Mataró) i Cristina Riera (Trànsit Projectes)

Can Xalant Centre de Creaci贸 i Pensament Contemporani de Matar贸

C/ Francesc Layret, 75 08302, Matar贸 Barcelona

Tel. +34 93 741 22 91 Fax +34 93 741 22 93 www.canxalant.org