Número 08
Butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular Número 08 Primavera 2015
el butlletí
Primavera 2015
Sumari Editorial És l’hora del poble Lluita socioeconòmica Model territorial
banyoles.cup.cat
p. 2 p. 2 P. 4 P. 5
Participació popular Drets socials Breus Humor
p. 6 P. 7 P. 8 P. 8
El Butlletí
EDITORIAL
4 anys sota la majoria absoluta de CIU Fa quatre anys la CUP va irrompre per primer cop després de més de 20 anys a l’Ajuntament de Banyoles, per aportar aire fresc i ser el contrapès que comencés a posar en evidència el vell model de democràcia representativa que tant mal ens està fent. Quatre anys on els plens tranquils que CiU esperava s’han convertit a voltes en plens actius on la gent del carrer ha irromput per portar les seves reivindicacions socials, polítiques i crítiques a la gestió clientelista actual. Una gestió, per part de l’equip de govern, amb Miquel Noguer al capdavant, autoritària envers els diferents grups de l’oposició però també vers els ciutadans. Miquel Noguer ha utilitzat la majoria absoluta del seu grup per tombar totes les propostes fermes de ciutat que aquest grup ha fet en matèria nacional, de medi ambient, de participació, de transparència, de drets socials, d’urbanisme... I, a la vegada, ha aprovat qüestions de ciutat irreversibles i amb tota l’oposició en contra: la concessió per cinquanta anys de la gestió dels terrenys municipals de caràcter comunal, fins llavors, per part del CNB o la revisió del pla especial de l’entorn immediat de l’estany; la qual cosa ha beneficiat només a uns pocs i no a la majoria. La participació i la transparència tampoc és el punt fort d’aquest govern: donar la informació dels plens només
tres dies abans, parlar de participació i simplement limitar-se a complir els mínims que marca la llei, sense escoltar les reivindicacions de diferents plataformes com la de Sotamonestir o la d’afectats per la hipoteca. I així ha anat demostrant la poca voluntat política que tenen per fer que els banyolins i banyolines participin. Un Ajuntament que, tot i l’auge del moviment independentista, tot i estar dins de l’AMI (per obligació, no perquè hi creguin), ha continuat fent seguidisme a totes les lleis espanyoles, posant la bandera espanyola a la mínima de canvi o assistint a actes de commemoració de la Guàrdia Civil. Un Ajuntament que no creu en el procés d’emancipació del poble català i que no creu en el poder del banyolis i banyolines mobilitzats per a assolir la independència del nostre país. Quatre anys on Convergència i Unió ha governat amb mà de ferro, però quatre anys on les diverses reivindicacions socials han aflorat i han convertit el que uns esperaven com uns plens ben tranquils, en plens de contingut polític, social i humà. Quatre anys que ens han demostrat que només amb la força de la gent serem capaços de promoure un canvi real per Banyoles que deixi enrere la política clientalista feta per en Miquel Noguer.
Sandra Pazos i Ferriol Masó
ÉS L’HORA DEL POBLE
Una candidatura que treballa per transformar Banyoles La Candidatura d’Unitat Popular de Banyoles no ha parat de treballar en aquests quatre anys dins i fora de l’Ajuntament. Després de fer balanç de la feina feta, és moment de projectar-nos cap al futur. La CUP no és una formació electoralista ni treballa per professionalitzar-se: el seu principal objectiu és obrir les institucions a la ciutadania i que sigui aquesta la que governi l’Ajuntament i no a l’inversa. Des del municipalisme alternatiu, des de les batalles diàries a les places i carrers, treballem per expandir la unitat popular per tots els racons dels Països Catalans per fer ben visible que som ciutadans i ciutadanes; no clients.
2
En els propers comicis del 24 de maig, presentem una candidatura formada per vint-i-set persones compromeses amb Banyoles. Amb més dones que homes a la llista i aplicant la regeneració democràtica, us presentem, en la següent pàgina, unes persones la meitat de les quals s’impliquen per primera vegada en una candidatura. Perquè els problemes són diaris, no ens resignem: volem ser ciutadania activa que treballi des de la base per una democràcia real i al servei de les persones. No hi ha millor govern que la pròpia gent; no hi ha millor alcaldia que el poble.
Sandra Pazos
SOM GENTCOM TU 5
Nuri Palmada
Enginyera industrial
11
Francesc Batchellí
Comunicador audiovisual
17
Anna Sànchez
Ambientòloga marina
23
Enginyera tècnica en informàtica de sistemes
2
Non Casadevall Professor de secundària, antropòleg i historiador
3
4
Nuri Brugada
Ferriol Masó
Tècnica informàtica
Monitor de centre ocupacional
6
7
8
9
10
Zaida Vidal
Maria de Palol
Xavi Reina
Antònia Tubert
Ivan Lluna
12
13
14
15
16
Pere Palmada
Mariona Ponsatí
Josep Ignasi Estany "Runi"
Dolors Fontbernat
Víctor Carreño
Mestra d’educació primària
Conserge
Violoncel·lista, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques
Llicenciada en Dret i graduada en Art Dramàtic
Electricista
Dissenyador gràfic
Comerciant autònoma
Comerç i distribució en el sector alimentari
Electricista
Estudiant de dret
18
19
20
21
22
Coralí Rodríguez
Met Casademont
Maite Gil
Xavi Ros
Collell Brugada
Llicenciada en Medicina
24
Autònom relacionat amb el comerç, distribució i pagesia
25
Diplomada en Relacions Laborals
26
Bomber
27
El Butlletí
1
Diplomada en Empresarials
PER A MÉS INFORMACIÓ
banyoles.cup.cat Cup-Pla de l'estany @cupbanyoles a/e banyoles@cup.cat Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) Banyoles
Sergi Rodríguez Xofer
Angie Lladó
Metgessa de família
Albert Palomer Estudiant de doctorat
Carol Montiel
Mestra d'Educació Física
Jordi Prades Paleta
3
El Butlletí
COMISSIÓ LLUITA SOCIOECONÒMICA
La municipalització: una gestió pública i popular dels serveis Municipalitzar els serveis essencials, com poden ser l’aigua, la llum, la gestió d’equipaments municipals o el servei de recollida de les deixalles, és una pràctica que des de fa uns anys s’està estenent arreu d’Europa sota el concepte que tot allò que afecta els ciutadans ha de ser gestionat públicament.
La municipalització és l’única alternativa per fer que els serveis essencials siguin gestionats públicament per tal que els beneficis reverteixin en la ciutat i no únicament en les empreses concessionàries.
Actualment, l’Ajuntament de Banyoles té un total de seixanta-dos contractes administratius vigents externalitzats, trenta dels quals afecten directament la gestió pública o de domini públic. Estem parlant de la gestió de l’aigua (controlada per Aigües de Banyoles), la recollida d’escombraries (delegada al Consell comarcal i gestionada per Vila S.L.), la neteja dels edificis municipals (gestionada per Clece, S.A., a qui recentment s’ha retirat la concessió per l’incompliment de contractes amb els treballadors) o la gestió privativa dels equipaments municipals, com els Banys Vells i els terrenys municipals del Club Natació Banyoles (tots menys l’edifici), que privatitzen directament espais dels nostre bé comunal, l’estany de Banyoles. Des de la CUP Banyoles portem quatre anys apostant per la municipalització dels serveis públics com a única garantia que aquests reverteixin directament en el poble, respectin els drets laborals dels treballadors i beneficiïn els banyolins i banyolines. Ens hem oposat frontalment a la gestió externa dels serveis que porta a l’augment de preus com a garantia de viabilitat de les empreses i a la precarització dels treballadors, disminuint els sous i afavorint l’enriquiment privat, en lloc d’invertir els guanys en la millora de la ciutat.
Eradiquem l’atur des de la base En una comarca on els nivells d’atur són del 12 % de la població activa o les franges més afectades continuen sent els joves i els majors de 45 anys, és indispensable que es preguin mesures des del nostre Ajuntament. Perquè és a Banyoles on hi ha el percentatge més elevat d’aturats i aturades. L’Ajuntament, com a institució més pròxima, ha de garantir que els banyolins i banyolines puguin accedir a feines dignes i no precàries. Des de la CUP creiem que, per fer-ho, cal donar suport a les persones desocupades creant punts d’orientació laboral, cal continuar potenciant el Servei d’Ocupació Municipal (SOM), cal garantir
4
que s’ofereixen unes condicions laborals dignes i cal fomentar les iniciatives socials, solidàries i cooperatives a favor d’un model de treball equitatiu. També seria necessari crear la regidoria de treball per així poder garantir una ocupació digna i prevenir possibles irregularitats contractuals; així com mantenir el consell econòmic i social com a òrgan de seguiment de totes les mancances que trobem a Banyoles en l’àmbit de l’ocupació. Aquestes són mesures indispensables per afrontar i lluitar contra l’atur. Ens cal eradicar els problemes des de la base per així poder garantir a tothom una vida digna.
Reflexions entorn del model de ciutat: el que acabem decidint per Sotamonestir condicionarà el futur de la nostra ciutat Crisi? Segurament la pitjor crisi que estem patint és la falta d’idees, de valors i de bones intencions. És prou evident que el model de creixement il·limitat basat en l’especulació urbanística és una de les principals causes que ens han portat a la situació actual i creiem que no calen més paraules sobre el tema ja que seria un insult a la intel·ligència col·lectiva tornar a recordarho una vegada més. És per això que moltes ens posem les mans al cap quan ens trobem davant de possibles projectes d’urbanització d’una zona com Sotamonestir. Durant els anys de la bombolla especulativa es van fer les coses molt malament i sembla que més que aprendre dels errors ens entossudim a guarir la malaltia amb el mateix virus que ens ha estat infectant. Ens cal trencar el cercle viciós i reflexionar, frenar i pensar no seria una mala idea. El que ens cal ara és la generació de riquesa, cosa que no necessàriament ha d’estar vinculada amb la generació de benefici econòmic. Aquest valor real en clau territorial està relacionat amb la creació d’una identitat i esperit col·lectius, és a dir, hem de créixer com a comunitat.
El Butlletí
COMISSIÓ MODEL TERRITORIAL
turalesa, afavorint l’ètica i el respecte, reforçant la memòria cultural i col·lectiva i fomentant la protecció de les múltiples creacions i iniciatives –econòmiques, socials o culturals–, tot inventant noves maneres per generar activitat humana, creació de riquesa i sobretot de felicitat. El projecte d’urbanització de Sotamonestir de Banyoles podria deixar-nos sense alguns d’aquests vectors així com hipotecar la possibilitat de generació i materialització d’idees al voltant d’aquesta diferenciació històrica, paisatgística i social. L’extensió de la zona és molt gran i el que s’hi acabi fent pot condicionar la futura qualitat de vida i capacitat de resiliència dels ciutadans. És clar que cal actuar a Sotamonestir ja que la zona ha sofert un procés de degradació important. Cal un projecte dissenyat i consensuat amb els ciutadans, estratègic i amb visió de futur on la preservació i foment de les hortes i el sistema de recs a la zona sigui la peça clau, sense oblidar la recuperació de patrimoni industrial (fàbriques abandonades), però que tingui en compte l’obertura d’aquests espais a la ciutadania i que en fomenti l’ús i benefici col·lectiu
Els territoris, i les poblacions com Banyoles no ens escapem tampoc del procés de mundialització, veiem com estan canviant les dinàmiques de desenvolupament territorial i som conscientes del fràgil equilibri social i ambiental en el qual ens movem. Així doncs, amb un futur amenaçador de precarietat endèmica, la capacitat dels individus i de les comunitats humanes per innovar, per cooperar i per participar plenament en les decisions polítiques per tal d’evitar que aquestes afavoreixin els interessos privats esdevé estratègica. Aquesta transició necessària vers l’economia del bé comú així com els imperatius evidents d’un desenvolupament sostenible, fan que els trets diferencials, la cohesió i el lligam social, allò comú, la confiança, esdevinguin activadors essencials dels fluxos de coneixement. Els territoris són els llocs privilegiats i les matrius de la nova competitivitat presenten l’única oportunitat de ser el suport d’una nova forma de gestió del territori al voltant de les competències, coneixements i cultures que els caracteritzen. Així doncs, ara és més necessari que mai potenciar un desenvolupament que respecti els equilibris de tota naFoto: ©Antoni Torres
5
El Butlletí
COMISSIÓ PARTICIPACIÓ POPULAR
El lleure i l’oci: un Pla de Cultura L’actual model d’oci a Banyoles és un model que no pretén la pràctica activa del lleure sinó una pràctica passiva, converteix els ciutadans actius en mers consumidors. No es busca el creixement de les persones, la seva interrelació constructiva, sinó la mera distracció. El lleure, dit també oci, és el temps que dediquem als nostres propis interessos i a la pràctica de les nostres aficions. Però les activitats de lleure tenen una repercussió més enllà del simple fet de passar l’estona: ens eduquen, ens construeixen com a persones. El lleure més sa és el que implica les anomenades 3D: Diversió, Descans i Desenvolupament personal. Des de la CUP, creiem que l’Ajuntament ha de vetllar pels seus ciutadans, no només per la seva seguretat i el benestar físic, sinó també per cercar el seu enriquiment social i cultural. Cal tenir cura de la convivència, la cohesió social que es dóna en els espais de lleure i que alimenta la bona cohabitació d’una societat. Volem, doncs, generar espais, dinàmiques i activitats de cultiu de relacions socials; i alhora generar una oferta cultural que pugui ser eix vertebrador de l’oci de banyolines i banyolins. El lleure va, com dèiem, més enllà de “passar l’estona”, es pot concretar en la realització de cursos, més o menys reglats, de xerrades de noves
perspectives artístiques, de dinàmiques de dansa, pintura, art, etc. Volem un oci diari, que la població gaudeixi d’espais, propostes i productes d’oci pensats en clau participativa, igualitària i educadora. Un oci que no haguem de buscar fora de la ciutat i de la nostra comarca. Cal recuperar el cinema, la música en directe (amb la promoció de grups locals), la pintura i la dansa. Volem un oci que es pugui fer al carrer, a les places i a tots els espais comuns de la nostra ciutat; un oci que ens permeti la recuperació de l’espai públic com a espai de lleure; on créixer com a persones però també com a ciutadania; on conviure i aprendre a conèixer-nos i gaudir de la nostra xarxa social d’interrelacionar. I sobretot, volem que s’atenguin aquelles opcions de lleure i cultura que, per minoritàries, per alternatives o per singulars, no tenen lloc en la lògica del mercat capitalista. Cal estar amatents a les aportacions i suggeriments dels banyolins i banyolines per a poder donar resposta a les seves inquietuds, anhels i/o necessitats. Només així el nostre temps de lleure, els nostres espais d’oci ens ajudaran a construir una Banyoles millor, una Banyoles tal com som.
La Banyoles de totes i tots És conegut per tots que Banyoles és una ciutat viva, dinàmica i amb un teixit associatiu fort que dóna vida a la ciutat i als espais que la conformen. Malgrat això, sovint es limiten els espais públics, derogant iniciatives i propostes ciutadanes, privatitzant la gestió d’equipaments o gestionant-los de manera interessada. L’espai públic va més enllà d’un disseny físic amb uns usos determinats; esdevé, en el seu dia a dia, una eina de socialització i de participació ciutadana que lliga la ciutat en el seu conjunt i amb el seu entorn territorial. Una gran part de l’espai públic es dedica a usos privats, com l’espai destinat als vehicles, oblidant a vegades que l’espai públic és de totes i que els seus usos han de revertir directament al conjunt del poble i no en el benefici d’uns quants. És el moment de recuperar els espais on comunicar-nos, on passejar, on jugar, on organitzar-nos, on coordinar-nos... Espais que fomentin la socialització, la participació i la vida veïnal. En aquest sentit, cal redefinir els reglaments municipals que limiten o penalitzen els usos en les pràctiques ciutadanes en els espais públics. Cal potenciar, agilitzar i
6
facilitar l’ús dels espais així com afavorir les iniciatives que enforteixen els vincles associatius. De la mateixa manera que entenem els espais públics com espais compartits entre tots, també cal apostar per la gestió d’aquests espais de la mà de les mateixes entitats de la ciutat. Cal evitar la privatització o l’externalització en la gestió d’aquests espais, apostant per la cogestió d’equipaments mitjançant les associacions, sense cercar beneficis econòmics sinó actuant segons les necessitats reals del municipi i amb la voluntat de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans. L’espai public permet identificar els ciutadans amb la seva ciutat, amb el seu barri; és el «seu espai» i és un vincle essencial per promoure la participació i la inclusió de tots els banyolins i banyolines. No podem renunciar al nostre espai públic, deixant-lo en mans de l’administració, que ja ha mostrat el nul interès a potenciar el treball en xarxa de la ciutadania, l’intercanvi d’idees, la suma de sinergies i la trobada espontània i democràtica a la plaça pública.
Convivència ciutadana Convivència fa referència a saber viure amb el conjunt de persones que conformen una població i en base als valors de la solidaritat, la responsabilitat mútua i el respecte. Consisteix en que un se senti part de la pròpia comunitat i hi participi des de la igualtat d’oportunitats i drets. Tal com afirma Zygmunt Bauman: “No pot haver-hi una comunitat sense un sentit i una pràctica de la responsabilitat”. Per això, tots i totes tenim el deure de lluitar per a la convivència, per una societat més justa i cohesionada. Cada un de nosaltres pot afavorir la convivència en el seu espai familiar, com a veí/na, com a amic/ga, com a professional en el seu àmbit de treball i com a ciutadà, tot interessant-se per l’altre (per la seva salut, situació laboral, família, preocupacions...). A través de la comunicació i interès mutu s’enforteix el teixit humà sent més pròxims entre uns i els altres. No cal tenir molts coneixements per afavorir la convivència, simplement cal saludar-se i conèixer els teus veïns/es, estar atent a les necessitats dels més propers i saber posar-se al lloc de l’altre per saber com està o si necessita quelcom. Per altra banda, també hi ha una altra part important que té el deure de treballar per a la convivència, en l’àmbit institucional. En aquest punt, parlarem des del nostre entorn més proper, Banyoles. Banyoles és una ciutat d’acollida i amb molta riquesa natural, social, associativa i econòmica (en termes d’indústries de diferents sectors). La nostra ciutat acull un 20 % (dades de l’IDESCAT, 2014) de població d’altres nacionalitats (gambiana, marroquina, romanesa...). Per tant, la seva realitat és complexa i, més que mai, cal dissenyar tots els programes i projectes de ciutat per tal que puguin afavorir la convivència, cenyint-se al que significa ser ciutat educadora. Per concretar-ho en alguns punts, és necessari construir Banyoles del present i del futur tot tenint en compte:
* TALLERS AMB LA COMUNITAT SUBSAHARIANA SOBRE CULTURES I TRADICIONS En l’àmbit educatiu i social, pensem que iniciatives com aquestes s’han de potenciar i donar a conèixer a tota la ciutadania per tal d’acostar-nos molt més entre les diferents cultures que vivim a Banyoles. El company Bakari va assistir, durant el mes de març, a un seguit de tallers amb la comunitat subsahariana de Banyoles sobre les cultures i tradicions organitzat pel CEPAIM: “Es va tractar la problemàtica dels emigrants, la mutilació genital femenina, els drets humans i la religió. En el taller sobre cultures i tradicions es van debatre els aspectes positius i negatius tant de la cultura catalana com de l’africana. Després d’aquest taller ens vam adonar que tant la cultura com la
En l’àmbit urbanístic: potenciar la proximitat entre els diferents barris de la ciutat i fent que cada un d’aquests compti amb espais verds, serveis públics i altres recursos per tal que hi hagi mobilitat ciutadana entre barris i millor qualitat de vida.
El Butlletí
COMISSIÓ DRETS SOCIALS
En l’àmbit esportiu: cal acostar l’esport a tothom, des del més gran al més petit, perquè ajuda a tenir una salut més òptima i, per tant, millora el benestar de la persona. En l’àmbit turístic: cal promoure la singularitat de cada barri de Banyoles per tal de crear un mapa turístic i formatiu a partir de la història de la nostra ciutat. En l’àmbit educatiu i social*: s’han de conservar i crear programes interculturals; promoure mediadors comunitaris que treballin des dels barris, els centres educatius i altres serveis de la ciutat per treballar en xarxa i establir taules de treball entre diferents professionals per poder enfocar a llarg termini les necessitats que es vagin detectant. Aquestes propostes són una pinzellada de tot allò necessari que cal promoure a la nostra ciutat i totes aquestes s’han de treballar de manera transversal (entre les diferents àrees de l’Ajuntament) i amb visió de futur, per tal de crear una Banyoles el màxim de cohesionada. Per tot això, creiem que es pot afirmar que és necessari treballar per a la convivència ja que, si no, estaríem ajudant a crear persones cada vegada més individualistes i egoistes, fet que només ens duria conflictes socials.
tradició poden tenir aspectes negatius i positius a la vegada, cosa que abans no havíem pensat. Al taller de problemàtica dels emigrants subsaharians vam exposar els diferents motius que fan emigrar: la guerra, la pobresa, l’afany de millorar l’economia i les poques perspectives de futur. Al taller de mutilació genital femenina vam parlar sobre per què es fa, les conseqüències que té i les tres maneres diferents de practicar-la. Vam veure que es fa per treure el plaer sexual a la dona i que encara hi ha gent que relaciona mutilació i religió, però la mutilació no és un fet religiós, sinó que és una tradició. I, com totes les tradicions amb conseqüències negatives, s’ha d’aconseguir eliminar. És una bona experiència per a debatre diferents problemàtiques, conèixer d’altres punts de vista i reflexionar sobre els diferents temes parlats. Caldria potenciar més aquest tipus d’activitats i fer-les a hores en les quals hi pogués assitir més gent.”
7
El Butlletí
Agenda d’actes
Breus
26/4 -19.30 h. Museu Darder. Xerrada ‘‘Com ens movem per Banyoles?’. A càrrec d’Albert García i Andreu Badii. 6/5 - 20 h. Sala 0, Ateneu. Xerrada ‘Per què apostem per la municipalització? Cap a una gestió pública i popular dels serveis’. A càrrec de Josep Manel Ximenis, exalcalde i regidor a l’oposició per la CUP d’Arenys de Munt. 7/5 - 23:59 h. Enganxada de cartells d’inici de campanya. 9/5 - 18 h a 20 h. Plaça dels Estudis. Tastets culturals: activitats de música i dansa. Per acabar, xocolatada popular entre tots els assistents. 10/5 - 11 h. Sortida davant l’Oficina de Turisme de l’Estany. Bicicletada popular per diversos recorreguts de Banyoles. 16/5 - 12 h - 17 h. Plaça Major. ACTE CENTRAL. SOM GENT COM TU.
VÍDEO PRECAMPANYA ‘FEM UN PAS MÉS ENLLÀ, CAPGIREM LA HISTÒRIA’ L’espot de la CUP és un clam a la societat banyolina a no resignar-se i vol posar de manifest que hi ha alternatives per construir entre tota la ciutadania una Banyoles més crítica, oberta, dinàmica i participativa. El vídeo es pot visualitzar (i compartir) a través d’aquest codi QR o bé a la web banyoles.cup.cat.
ACTE CENTRAL
SOM GENT COM TU 16 de maig
De les 12 del migdia a les 5 de la tarda. Plaça Major de Banyoles. Animació infantil, actuacions culturals, dinar popular, acte polític i concert. Amb intervencions de: Sandra Pazos, cap de llista de la CUP a Banyoles. Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya.
Fem un pas més enllà, Capgirem la història
banyoles.cup.cat
17/5 - 12 h. Pista de Sant Pere. Juguem a bàsquet: activitat esportiva per fomentar l’esport popular. 20/5 - 20 h. Museu Darder. Projecció d’un documental sobre l’àmbit del treball (el títol de la mostra es detallarà a la web banyoles.cup.cat). 22/5 - 20 h. Plaça del Teatre. ACTE FINAL DE CAMPANYA. Berenar/sopar + concert. PARADES INFORMATIVES: 25/4 - La Farga - de 10 a 14h 2/5 - Vila Olímpica. Pl. Catalunya - de 10 a 14h 9/5 - Canaleta - de 10 a 14h Totes les activitats s’aniran concretant a la pàgina web de la CUP Banyoles (banyoles.cup.cat), al Facebook (Cup-Pla de l’Estany) i al Twitter (@cupbanyoles). Us animem a participar en aquestes activitats per construir conjuntament una ciutat més oberta i dinàmica!
GERMÀ NEGRE DEDICA UNA CANÇÓ A LA CUP BANYOLES, TITULADA ‘AQUEST COP CUP’ El reconegut grup banyolí s’ha sumat a la campanya de la CUP amb una cançó que interpretarà en alguns dels actes de la CUP. També es podrà escoltar a la web i a les nostres xarxes socials. TROBADA D’UNITAT POPULAR PER DEFINIR LES PROPOSTES DEL PROGRAMA ELECTORAL Les iniciatives que la CUP Banyoles incorpora al seu programa van sorgir d’una trobada transversal i participativa amb la població banyolina, on tothom va poder aportar les seves visions sobre les necessitats de la ciutat. L’EQUIP DE GOVERN DE BANYOLES CENSURA DOS ARTICLES QUE LA CUP VOLIA PUBLICAR AL BUTLLETÍ MUNICIPAL. AQUEST ÉS EL PRIMER ARTICLE CENSURAT Des que la CUP va irrompre amb dos regidors a l’Ajuntament són nombroses les imatges que ens han quedat gravades a la retina provocades per l’equip de CIU+TRÀNSFUGA JORDI BOSCH “BARRACA”: la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament; l’homenatge a la guàrdia civil -cos militar que va torturar tres dels nostres veïns l’any 92 per ser independentistes-; el malbaratament de recursos en vetllades com la del “Banyolí de l’Any” per a uns quants escollits... I al mateix temps, com una foto fixa, hem patit l’escarni de veure com un trànsfuga -ells en diuen “regidor no adscrit”- s’emportava la gens menyspreable xifra de 130.000 euros ocupant un càrrec, la regidoria de medi ambient, pel qual ningú l’havia elegit. Ara, pel que es veu, es retira amb una sucosa jubilació, malgrat fer ja una colla d’anys que no treballa a “la Caixa”, abans Caixa Girona. Doncs bon vent i barca nova. No et trobarem a faltar. El teu record serà tan efímer com les lletres que vas fer col·locar per la ciutat, imatge decadent d’un passat que comença ara i volem deixar molt enrere ben aviat.
Humor? Per a més informació: Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) 17820 Banyoles banyoles.cup.cat www.facebook.com/cuppladelestany www.twitter.com/cupbanyoles Si vols estar informat/da de les novetats de la CUP Banyoles i/o col·laborar amb nosaltres, envia’ns un correu electrònic a: banyoles@cup.cat
8