Butlletí hivern 2015 by CUP Banyoles

Número 09

Butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular Número 09 Hivern 2015

el butlletí

Hivern 2015

EDITORIAL El pressupost municipal defineix les línies mestres en matèria econòmica. Dit d’una altra manera, estableix quin és el model de ciutat dels que governen. Per tant, només ens cal donar un cop d’ull als números d’una ciutat per saber com la volen els nostres governants. Així doncs, podríem construir una ciutat co-

hesionada, culturalment rica, diversa, educadora, sostenible, organitzada, crítica i participativa. O, pel contrari, construir-ne una d’individualista, callada, segregada, competitiva, controlada i d’aparador. Us deixem que vosaltres mateixos tragueu conclusions de quina és la Banyoles que vol CiU.

Sumari Economia Model de ciutat Sobirania alimentària

P. 2 P. 3 P. 4 i 5

Mediambient Política comarcal Breus i humor

P. 6 P. 7 P. 8

banyoles.cup.cat butlleti-HIVERN_2015.indd 1

14/12/2015 22:35:01

MODEL DE CIUTAT

APARADORS: Una eina per fer visible la realitat social banyolina

MOBILITAT SOSTENIBLE: una qüestió de sentit crític i sentit cívic

Tothom coneix el poder d’atracció i de comunicació que té un aparador; la seva contribució tant en la venda com en la bona imatge de l’establiment, esdevé una de les tècniques de marxandatge més explotades per la gran majoria dels comerços dels nostres barris.

Ningú pot posar en dubte la promoció d’anar a peu i amb bicicleta com a mesura eficaç per aconseguir unes ciutats més humanes, menys congestionades i contaminades. També són coneguts els beneficis sobre la salut i la seguretat viària que representen els desplaçaments no motoritzats enfront d’aquests. Indirectament, alhora, també és evident l’impacte positiu que pot tenir sobre el comerç de proximitat. I tot i així, les polítiques de mobilitat continuen prioritzant el vehicle privat.

Però la crisi ha obligat a milers de botigues regentades per autònoms a baixar les persianes sense liquidació, sense atur i endeutats. La brutal competència de les cadenes de supermercats i de les multinacionals ha col·laborat a acabar d’eliminar un sector debilitat i sense cap recolzament. El resultat és una ciutat plena de locals buits, que dibuixa una imatge decadent molt allunyada de la vitalitat que els caracteritzava anys enrere.

I proposem fer-ho per mitjà d’exposicions a peu de carrer, aprofitant la potencialitat dels aparadors dels locals buits com a recurs comunicatiu per als vianants, tot oferint un espectacle visual divers, educatiu i que no oblidi el petit comerç com a motor de dinamització d’un poble. Es tracta de sobrepassar l’objectiu d’augmentar les vendes de les botigues banyolines que ja disposen del seu propi aparador. Els aparadors buits haurien de presentar-nos les botigues de barri, les noves botigues dels emprenedors, les botigues de la gent provinent d’altres cultures, les botigues amb filosofia, les botigues que s’impliquen i formen part de Banyoles més enllà de l’activitat comercial que els és pròpia, per així mostrar que la nostra petita ciutat és rica, diversa i, sobretot, viva. La idea bàsica és fer que la gent conegui què compra, on ho compra i a qui ho compra, i gira entorn de dos blocs bàsics, ben diferenciats: El primer, destinat a tots els petits comerços dels barris; els de cultures diferents, els que acaben d’obrir i aquells que treballen per aplicar mesures d’acció social dins del seu negoci. Per fer-ho, cal buscar l’espai idoni, establir els mecanismes de selecció adients i definir com ha de ser l’aparador perquè el botiguer pugui mostrar el seu negoci de la millor manera.

A la nostra ciutat, Banyoles, han sortit diverses iniciatives per part de les associacions de comerciants que pretenen aprofitar la gran quantitat de locals buits que trobem a la nostra ciutat. Iniciatives que van en una sola direcció: augmentar les vendes de les botigues que han pogut sobreviure. Des de la CUP creiem que ens cal canviar de model. Cal anar més enllà i no estancar-nos només en els beneficis personals que en pugui treure cadascú, sinó que ens cal recuperar els espais per poder-ne treure un rèdit col·lectiu i així mostrar les diferents realitats de la nostra ciutat a través dels diferents col·lectius socials que hi viuen i conviuen.

El segon bloc, destinat a tots els col·lectius de persones que tinguin alguna cosa a explicar, és a dir, als artistes, a les plataformes ciutadanes, als estudiants i a les associacions. De la mateixa manera que en el cas anterior, calen mecanismes de selecció per escollir quin és el millor lloc i ens caldrà identificar quina és la millor manera de transmetre el que es vol dir a través de l’aparador. Des de la CUP creiem que tenim les eines necessàries per poder convertir els aparadors dels tots els locals buits de la ciutat en eines d’expressió per als comerciants, però també per a tots els col·lectius que ho desitgin, per aconseguir mostrar la Banyoles real a través dels millors expositors que puguem trobar: els aparadors dels comerços que un dia van ser espai d’interrelació i comunicació dels banyolins i banyolines.

Antònia Tubert i Sandra Pazos

butlleti-HIVERN_2015.indd 2-3

El passat mes d’abril, la CUP Banyoles va organitzar una jornada sobre mobilitat on un dels convidats era l’associació Amics de la Bici. Les propostes que ens van exposar eren tan trencadores com sensates i, el més important, de molt baix pressupost econòmic, però d’alta implicació per part de tota la ciutadania. D’alguna manera ens van fer replantejar moltes mesures que fins ara s’havien donat per bones i que molts governs locals han anat adoptant: el disseny de molts carrils bici inadequats que no en promouen la utilització, més aviat el contrari; la separació física entre vianants, ciclistes i cotxes (com la de l’altre costat de l’Estany, amb una barrera de formigó); la prohibició de circulació de les bicis dins el seu carril en sentit contrari als cotxes... Aquestes mesures el que fan és treure el problema de la carretera i traslladar-lo a la vorera, amb la convivència obligada de vianants i ciclistes en el mateix espai. Els nombrosos carrils bici implantats sobre voreres i passeigs, en lloc de millorar la situació, acaben provocant queixes, incivisme i situacions de perill. El conflicte generat per la doble ocupació de la vorera o de zones de vianants només afavoreix els interessos dels conductors i conductores de cotxes, i dóna una imatge negativa i irreal de l’ús de la bicicleta. És a dir, s’aconsegueix fer creure que són les bicicletes, el problema, i no els cotxes, i es continua prioritzant el vehicle rodat mentre es venen polítiques de mobilitat sostenible. Els responsables municipals han d’aplicar, urgentment, reformes profundes en el model actual de mobilitat si volen revertir aquesta tendència. Un dels punts més interessants del debat va ser la gestió de les zones de vianants i com les mesures dissuasòries poden ser molt més exitoses que les restrictives o prohibitives. Així doncs, sembla molt més eficaç provocar que els vehicles hagin de reduir la velocitat fins a 10 km/h, interposant diversos elements a la via, que no pas prohibir-ne el pas. De fet, en tenim un exemple al centre de

Banyoles: en teoria, és una zona de vianants, però hi acaben passant vehicles a molta més velocitat de 20 km/h, amb el perill i sorpresa que això comporta per als vianants i ciclistes. Seria més adequat, doncs, posar molta més senyalització i elements que forcin la reducció de velocitat a 10km/h, que no pas unes pilones que igualment sempre acaben abaixades. D’aquesta manera, hi passaria només qui realment necessita passar i en desincentivaria la resta.

El Butlletí

ECONOMIA

Així doncs, un dels aspectes més interessants a treballar és el disseny i la concepció de la ciutat i les seves vies en funció de la velocitat del trànsit rodat. Ens podem imaginar l’impacte que tindria que a l’avinguda Països Catalans i al carrer de la Llibertat la velocitat màxima fos de 30 km/h? Segurament es reduiria molt el trànsit, ja que es prioritzarien altres vies més ràpides per a molts desplaçaments. Finalment, la conferència ens va servir per adonar-nos que hi ha països d’Europa que ens passen la mà per la cara en aquest tema, que ens porten molts anys d’avantatge i que han acabat adoptant aquestes mesures innovadores incorporant-hi sempre el sentit cívic. A Brussel·les, per exemple, les bicicletes poden transitar pels carrers en tots els sentits de circulació, exactament igual que un vianant. De moment, aquí, és impensable. Us imagineu això a Banyoles? No seria la manera que el cotxe deixés de tenir prioritat? Com a conductors o conductores, acceptaríem aquest nou estatus? Com a ciclistes, ens sentiríem respectats pels cotxes i camions? Ens sentiríem segurs? Queda molta feina per fer. Volem compartir amb vosaltres part del Manifest de Vianants i Ciclistes per a una ciutat més humana (“Abans de tot, les persones”)

http://www.catalunyacamina.org/biblio_ docs/6_Abans%20de%20tot,%20les%20persones.%20Manifest.pdf Núria Palmada

14/12/2015 22:35:05

turats en xarxes de magatzems i rebosts, que serveixen com a punts de recollida però també com a espais per fer assemblees, etc. És un sistema molt flexible en el qual tenim un cost de transport de només divuit cèntims per quilo. La CAC no actua com una empresa, no té un marge de benefici. Només carrega al preu que li fan els productors les despeses de transport i un 5 % sobre el preu per altres despeses de la CAC.

Cap a un nou model de producció i consum La sobirania alimentària és el dret que tenen els pobles a decidir sobre el seu model de producció dels aliments. Només es pot garantir si es prioritza la producció i el consum d’aliments locals, produïts amb criteris ecològics i sostenibles i que assegurin que la pagesia pot viure de la terra. Per caminar cap a un model territorial i alimentari equilibrat, que no degradi ni hipotequi els recursos, cal superar les polítiques mercantilistes que regeixen la producció mundial d’aliments. Els municipis són un escenari ideal per capgirar aquestes dinàmiques.

Què ha de fer algú interessat a formar-ne part?

Des de la CUP apostem per la producció d’aliments locals i ecològics, que posin en valor el territori i enforteixin el sector agrari i ramader.

“Cal solucionar l’aïllament que ara mateix poden tenir molts grups de consum, que no tenen facilitat per fer compres col·lectives” L’obrador de l’Arn és un projecte d’obrador vegà del Pla de l’Estany. Però no és només això. Un grup de quatre persones s’han instal·lat a l’antic restaurant l’Arn per obrir-hi una activitat econòmica que s’inscriu dins el projecte de la Cooperativa Integral Catalana (CIC). Hi haurà un hort ecològic i ja és un espai de gestió de la Central d’Abastiment Catalana, un servei de la CIC, que coordina i executa en Salvador Soler, conjuntament amb tres companyes més.

Com neix l’obrador de l’Arn? Neix de quatre persones que tenen un projecte d’habitatge compartit i cooperatiu. El lloguer es fa a través de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), un fet important ja que d’aquesta manera fem realitat el principi d’actuar davant l’administració com a col·lectiu i no com a individus. I a partir d’aquí és quan sorgeix la idea de legalitzar una activitat econòmica per tenir uns ingressos econòmics, a més dels que ja podem tenir a través de l’intercanvi dins la Cooperativa. El restaurant té una bona cuina i, per això, ens plantegem de treure’ns un registre sanitari i poder vendre el que fem. El problema que ens hem trobat és que a les zones rurals no es donen noves llicències de cap tipus, amb la qual cosa, tot i que no era la idea inicial, tirarem endavant amb la llicència de l’antic restaurant i obrirem un espai petit com a restaurant per a reserves i grups i, a més, prepararem menjars per endur i càtering de productes ecològics i vegans. Quan obrireu? De moment anem treballant i preparant el terreny, ho decidirem en una assemblea ben aviat. Consumir productes ecològics és esnob? O, com a mínim, només apte per a persones amb recursos econòmics mitjans? Depèn de si només es considera ecològic el que té el

butlleti-HIVERN_2015.indd 4-5

segell del CCPAE. Si és així, potser, però nosaltres no ho creiem. Si no té el segell però en coneixem el productor i el grup local l’avala, a la CIC tenim el concepte Ecocic, que vol dir que és un producte de confiança. Aquests no tenen els mateixos preus que tenen els productes certificats per la Generalitat. Hi ha prou coneixement i consciència del procés de producció dels aliments? Crec que sí. La gent vol viure d’una altra manera i hi ha una reacció visceral davant del sistema, perquè no satisfà a una part important de la població. Com es pot incentivar el consum de productes ecològics locals? Això ja es produeix i no em preocupa córrer en aquest sentit. Hem de mirar de no anar massa ràpid i ens ha de preocupar fer les coses bé per poder gestionar les peticions que hi ha. Crec que és important, per exemple, solucionar l’aïllament que ara mateix poden tenir molts grups de consum, que no estan connectats entre ells i, a més, no tenen facilitat per coordinar-se per fer compres col·lectives. Aconseguir això afavoreix el consum de productes ecològics ja que disminueix temps de gestió i abaixa el preu del producte. A la CIC estem treballant amb un programa per a la gestió de grups d’autoconsum que va en aquesta línia i que, de retruc, facilita la compra a nivell individual. A més, el nostre gestor de comandes suporta tres monedes: de moment s’utilitzen l’eco i l’euro, i la tercera potser serà una criptomoneda. Això s’inscriu dins la Central d’Abastiment Catalana? Formem part d’una comissió que coordina la distribució de productes bàsics (alimentació, higiene personal, utillatge domèstic, etc.). El que fa és enxarxar grups de consum de manera que puguin tenir la distribució amb un cost cooperativitzat, amb la qual cosa és una eina molt vàlida per coordinar el consum col·lectiu i també té l’objectiu que la gent s’autoocupi amb l’intercanvi directe a través de tots els membres de la xarxa. Per exemple, una persona que fa melmelada pot comprar gra, oli o el que cregui. La gent pot posar els preus lliurement, només demanem que els productes siguin ecològics, ètics i, en certa manera, bàsics. Un altre requisit és que els produc-

El Butlletí

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

tes han d’aguantar un mes per poder-ne fer la distribució correctament, és a dir, no poden ser frescos. Estem estruc-

Anar al web de la Cooperativa (cac.cooperativa.cat) i donar-se d’alta d’usuari. Actualment som cinc-cents usuaris. No és requisit ser soci de la CIC per donar-se d’alta tot i que sí que és recomanable.

“La producció d’aliments ecològica i local és el model per garantir la sobirania alimentària” La Cistella és un grup d’ecoconsum del Pla de l’Estany, format per una colla de famílies que s’organitzen per demanar i consumir productes ecològics de proximitat. Parlem amb la Núria Langa i en Josep Maria Reyes, membres de La Cistella.

Com i quan us vau decidir a muntar La Cistella? Núria: L’any 2004, tres famílies de la comarca ens vam posar d’acord per fer comandes conjuntes de productes ecològics. No era res organitzat, simplement anàvem a buscar els aliments als productors. Al cap d’un temps vam organitzar-ho, perquè hi havia més famílies interessades. De mica en mica vam anar creixent i vam traslladar-nos al Centre Cívic de Porqueres per poder repartir-nos les comandes. El 2007 vam formalitzar-nos com a grup i vam repartir les tasques, que són rotatives, entre els membres: rebre i agrupar les comandes, fer llistes amb els aliments que ofereix cada productor, repartir les comandes, fer la facturació... Què enteneu, per “producte ecològic de proximitat”? Josep Maria: Quan vam començar, aquí a la comarca no trobàvem, amb prou feines, el tipus d’aliments que volíem. A nosaltres no només ens preocupa que un producte sigui ecològic, sinó que també sigui local, de proximitat. Som més exigents: volem saber en quines condicions laborals s’han produït els aliments, el benestar dels animals... Anem a veure els productors i ens informem de com treballen. Intentem escollir les opcions més ètiques a l’hora de fer comandes. Així, la decisió no la prenem basant-nos només en el preu, sinó que mirem de triar seguint aquests criteris. N: D’altra banda, també hi ha membres del grup que

produeixen ells mateixos aliments ecològics, i venen la part que els sobra a altres membres del grup al mateix preu que ho fan els productors. Com es podria incentivar el consum d’aquests productes? J: Una de les maneres d’incentivar-ho és l’educació. Als centres d’ensenyament es fa aquesta feina, i com a professor he notat un canvi de mentalitat entre els alumnes. Entenen que cal que fem un consum més racional dels recursos. La societat en conjunt s’ha conscienciat més sobre aquests temes. Als supermercats hi ha cada cop més productes ecològics i ja no són vistos com una cosa estranya, sinó com un producte de més qualitat i que, per això, té un preu una mica més alt. La gent s’adona que els aliments no només serveixen per sustentar-nos, que també formen part de la cultura, de com ens relacionem amb el territori. És viable, la producció d’aliments ecològica i local? N: És un peix que es mossega la cua. Al petit productor li costa molt viure d’això, si no és que creix, es transforma i abandona els criteris de producció ecològica i de proximitat. No hi ha cap mena d’ajuda de les institucions, no es potencia. Tanmateix, la producció ecològica a escala local seria molt més sostenible, perquè és el petit pagès qui sosté el medi ambient d’una comarca. És el model per garantir la sobirania alimentària. J: No intentar produir com els pagesos convencionals implica dur una vida molt modesta; fins i tot, haver de tenir una altra feina. L’accés a la terra és difícil i costós. La gent que vol viure de l’agricultura ecològica és molt valenta i compromesa, té una filosofia de vida lligada a aquest tipus de producció. Hi ha una demanda clara d’aquests productes, però hem de tenir clar que tindran un preu més alt que l’agricultura industrial, que rep subvencions de totes bandes. Marta Bosch i Eloi Camps

14/12/2015 22:35:06

POLÍTICA COMARCAL

No són només gossos

Els centres educatius: un espai per a tothom

Fa uns mesos (prop de dos anys) una persona va decidir implicar-se a ajudar a la “Protectora” d’animals de la nostra comarca. Li va costar molt, tot s’ha de dir, d’aconseguir que li donessin accés a col·laborar en la cura dels animals -només gossos- recollits. Però ho va aconseguir.

· Tots els gossos tenen diarrea, probablement deguda a la mala qualitat del pinso i a l’estrès que suposa estar tancats en una gàbia sense possibilitat de relacionar-se amb els altres gossos · No es recullen gats A algú li pot semblar que no és tant greu, total són només gossos!... doncs no, no són “només gossos”, són vides. Aquests gossets han estat abandonats per qui ells creien que seria la seva família de per vida i no guarden cap rancor. Alguns, fins i tot, han estat maltractats, i no guarden cap rancor. N’hi ha que fa anys que són allà, abandonats, que han estat adoptats dues o fins i tot tres vegades i han estat retornats... tot això és resultat d’una mala gestió.

Es va iniciar un programa de voluntariat amb una colla de persones sensibles al “tema” i van començar a treballar-hi anant a passejar els gossos quatre dies a la setmana. Durant tot aquest temps que els voluntaris vam estar col·laborant amb l’APAPE (Associació Protectora d’Animals del Pla de l’Estany), vam detectar un seguit d’irregularitats –per no dir-ne directament il·legalitats-, tant pel que fa a les instal·lacions com al funcionament del servei. Els voluntaris –ara voluntaris emprenyats- vam denunciar totes aquestes irregularitats detectades, tot primer es va entrar un escrit de denúncia al Consell Comarcal que va ser directament ignorat. És per això que ens vam decidir a presentar el mateix escrit de denúncia al departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Per fer-ne un resum ràpid: · Cap animal és identificat amb el microxip obligatori · No s’esterilitzen · No es fa la quarantena sanitària obligatòria per a animals que entren nous i que poden estar malalts · Les gàbies no tenen una separació adequada, de manera que els gossos es poden fer mal a través de la tela metàl·lica · No es porta un registre d’entrades i sortides dels animals · No es fa seguiment dels animals adoptats

Malgrat l’expulsió, els voluntaris no vam defallir. De fet, ens vam batejar com a “Voluntaris emprenyats” i vam iniciar una campanya d’informació i denúncia, recollint signatures via “Change.org” i “SOSVOX” a les xarxes socials i també signatures en paper. Ens vam trobar amb el president i amb el polític de medi ambient del Consell Comarcal, cap dels dos va ser capaç de donar-nos una resposta a la nostra demanda: Volem que s’obri concurs públic i que es retiri la gestió del servei a l’APAPE. Ara no sé qui deia la frase: “Val la pena protestar, encara que no serveixi per res”, però és ben certa. A hores d’ara, les persones que estaven al capdavant de l’APAPE ja no hi són, han cedit la gestió de l’associació a unes altres persones que sí, estan canviant les coses, però hauran d’assumir que s’han de presentar a concurs. L’altra bona notícia és que els “Voluntaris emprenyats” ens hem organitzat, hem constituït una associació i pensem presentar un gran projecte al concurs que obrirà el Consell Comarcal. Volem canviar no només el nom de “Gossera comarcal” i dir-ne “Refugi comarcal”, sinó que volem canviar-ne el concepte.

Víctor Carreño i Nuri Brugada (ex-voluntaris de la gossera)

butlleti-HIVERN_2015.indd 6-7

de quina ciutat volem i com la volem, passa per entendre l’educació com una eina de transformació de la societat, que va més enllà de les escoles i instituts, que hi involucra els barris i la ciutat, convertint els centres educatius en espais de i per a tothom. És per això que quan pensem en canvis en les nostres escoles i instituts és important pensarlos en clau de barri i ciutat i no només de centre educatiu, obrint els diferents espais i recursos als veïns i veïnes, teixint vincles i establint punts de trobada, construint plegats espais de confluència que ens permetin enfortir els llaços amb l’entorn així com optimitzar i aprofitar els recursos dels quals disposa la ciutat. Zaida Vidal

A rel de les denúncies, queixes i propostes dels voluntaris, vam ser expulsats. L’APAPE va decidir, unilateralment i sense donar-nos cap raó de pes, cancel·lar el programa de voluntariat. Necessitaven treure’s noses de sobre, era evident que tenir-nos voltant per les instal·lacions els incomodava i no interessava que es destapés tota aquesta mala gestió de vint-i-cinc anys d’opacitat, i, deixeu-nos-ho dir, de funcionament més propi d’una màfia corrupta i mentidera que d’una associació protectora d’animals.

· No hi ha una fitxa de cada gos amb les característiques físiques i psicològiques

Darrerament, a la ciutat de Banyoles, ha tornat a sorgir el debat sobre la necessitat d’un nou espai educatiu on ubicar el creixement d’alumnes de secundària que es preveu pels pròxims anys. Cada cert temps ha calgut ampliar els instituts i escoles de la comarca o construir-ne de noves degut a l’augment de població. Ha calgut repensar la ubicació de les aules, la distribució dels espais, els patis, la gestió... El fet de tenir l’oportunitat de repensar els centres educatius ens ha de servir no només per solucionar la problemàtica d’on ubicarem els alumnes, sinó anar més enllà i cercar una visió global dels diferents equipaments de la ciutat dins un context de ciutat educadora. Pensar i repensar com volem que siguin els nostres centres passa per obrir el debat

El Butlletí

MEDI AMBIENT

Mural de Joan Turu

Les NOSTRES DEIXALLES Quan analitzem el nostre territori, com hi vivim, què hi fem, com l’explotem, com el conservem, ... un dels temes clau de l’ànàlisi són les deixalles. Què fem amb aquells materials que, un cop usats, esdevenen inservibles i ens en volem desfer. Dit d’una altra manera, què fem amb les nostres deixalles. La gestió dels residus sòlids de l’actual equip de govern municipal, podríem qualificar-la de miop. Una gestió amb poca visió a mig i llarg termini, amb poca, o nul·la, previsió. En la línia habitual de l’equip de govern d’en Miquel Noguer, es soluciona el dia a dia, amb molta façana i bones paraules i sense previsió de futur, sense planificació, sense definir uns objectius per assolir, sense unes fites marcades, o una reflexió i aposta per allò que es vol. La recollida i tractament de la brossa és una competència comarcal, del Consell Comarcal, on Banyoles hi té molt a dir i molt pes en la presa de decisions. En breu s’han de començar a posar les bases del nou concurs públic per a la gestió de la recollida de la brossa. La CUP voldríem que aquesta tasca fos de gestió pública i no encarregada a una empresa privada que buscarà el seu enriquiment i no el benefici col·lectiu. Perquè com afirma la saviesa popular “si vols anar ben servit, fes-te tu mateux el llit” Ara bé, si hem de cedir a mans privades aquesta tasca o servei, fem-ho amb algun criteri d’eficiència, ecològic i econòmic, de respecte a l’espai que habitem i, posats a demanar, amb visió de futur. No prenen decisions per avui que ens hipotequin el futur, i el territori.

En el tema de les deixalles i els residus, Cal avançar en la seva reducció, en limitar allò que llencem per no usar mai més. L’expressió clàssica de les 3R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar) afirma que el reciclatge no és un objectiu, ans el contrari el que cal és no arribar-hi, al reciclatge. Si reciclem és perquè generem rebuig i el que cal és reduir les nostres deixalles, i en la mesura del possible tornar-les-hi a donar ús, reutilitzar, el que llencem. Així doncs, el repte és, ras i curt, embrutir menys. El camí no pot ser amargar la merda sota l’estora, ja sigui metafòricament o literalment, amb contenidors soterrats, amb tripijocs econòmics de taxes d’abocador baixes per incentivar empreses a usar l’abocador de Puigpalter, omplint-lo fins a rebentar.... Cal ser conscient que es trigaran més de 20 anys a tancar l’abocador i durant aquest període de temps, aquest tindrà un cost que no cobriran les taxes d’entrada de deixalles, a tant la Tona, perquè ja estarà ple i no hi cabrà res més. I llavors, caldrà fer un abocador nou. Mirarem d’oblidar que tenim tones i tones de deixalles soterrades i farem un nou forat, a l’espera que, per art de màgia , desaparegui el que hem soterrat, ja que, com fan els infants, si no es veu no existeix. Cal buscar noves fórmules, com la recollida porta a porta, mirar el futur i dissenyar com minimitzem el nostre impacte sobre el territori, com l’habitem, sense malmetre’l. Non Casadevall

14/12/2015 22:35:08

El Butlletí

Breus PLATAFORMA DE SUPORT A LES PERSONES REFUGIADES DEL PLA DE L’ESTANY Aquest setembre es va crear a la nostra comarca la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades del Pla de l’Estany. Aquesta plataforma té com a objectius, d’una banda, treballar per a la difusió i la conscienciació sobre els conflictes que provoca aquest èxode massiu i, de l’altra, la creació d’una xarxa ciutadana solidària que permeti la primera acollida de les persones que vinguin a la nostra comarca. La plataforma també vol actuar com a eina de pressió envers l’Ajuntament i el Consell Comarcal per tal que aquests s’impliquin en l’acollida de les persones refugiades. Des de la plataforma, el passat divendres 6 de novembre es va organitzar una xerrada sobre la situació a Síria i el per què del conflicte, i va tenir un gran èxit de participació. Des de la CUP felicitem aquesta iniciativa i animem a tothom a col·laborar-hi. Us podeu posar en contacte amb la plataforma a través del seu Facebook: Plataforma Suport Refugiats Banyoles. LES RODES La plaça de les Rodes, amb els carrers adjacents, és un dels punts més rellevants de Banyoles. Avui dia s’hi estan fent una sèrie de reformes per tal de connectar el Barri Vell amb l’Estany, i així fer una vinculació agradable entre aquests dos espais. Poc a poc s’han d’anar fent passes per tal de fer agradables espais que són molt transitats per vehicles i on el vianant ha ser el protagonista.

ASSOCIACIÓ DONES MARROQUINES NUR L’Associació de Dones Marroquines NUR (‘llum’, en àrab) ja fa 9 anys que existeix a Banyoles. Treballen amb infants, joves i dones. Quant a les dones, intenten afavorir la seva integració; les acullen, informen i assessoren a través de cursos de català, castellà, informàtica, gimnàstica i cuina. A més a més, cada cap de setmana organitzen cursos de llengua i cultura àrabs per a infants i joves, i el segon dissabte de cada mes utilitzen l’espai del Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany per obrir la cafeta marroquina per tal de donar a conèixer la gastronomia de la seva cultura. Necessiten dones que vulguin col·laborar en les seves activitats. Si hi estàs interessada, truca-les o envia’ls-hi un correu electrònic: nur@plaestany.net

PER UN NOU PAÍS GOVERNAT PER MI, PER TU I PER NOSALTRES Aquest passat 27-S no tothom va poder participar en les eleccions. Persones com en Dani, en Hagi, la Banbeh i la Mina no van poder exercir el seu dret a votar. Des de la CUP Banyoles vam crear aquest vídeo per tal de visibilitzar aquestes persones que també volen decidir sobre el futur d’un nou país. Per una democràcia participativa que no exclogui ningú.

Humor?

Per a més informació: Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) 17820 Banyoles banyoles.cup.cat www.facebook.com/cuppladelestany www.twitter.com/cupbanyoles Si vols estar informat/da de les novetats de la CUP Banyoles i/o col·laborar amb nosaltres, envia’ns un correu electrònic a: banyoles@cup.cat

butlleti-HIVERN_2015.indd 8

14/12/2015 22:35:09