Sense Títol 2020

Page 1



S E N S E

T Í T O L

2O2O

FACULTAT DE BELLES ARTS UNIVERSITAT DE BARCELONA


S T’ 2 O


Í

N

D

E

X

INTRODUCCIÓ DE MANUEL ARAMENDÍA, VIceDEGÀ DE CULTURA

PÀG 7

PARTICIPANTS DEL SENSE TÍTOL 2O2O

PÀG 8

PARTICIPANTS DIBUIX

PARTICIPANTS ESCULTURA

PÀG 9 – PÀG 29

PÀG 30 – PÀG 66

PARTICIPANTS PINTURA

PÀG 67 – PÀG 106

PARTICIPANTS GRAVAT

PÀG 108 – PÀG 124

PARTICIPANTS IMATGE

PÀG 126 – PÀG 139

PARTICIPANTS DISSENY

PÀG 141 – PÀG 150

PARTICIPANTS CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

PÀG 152 – PÀG 161


PARTICIPANTS DIBUIX ÍNDEX

STEFFANY MACHICADO

PÀG 10 – PÀG 11

ARIADNA VOCES

PÀG 12 – PÀG 13

CATERINA BALS

PÀG 14– PÀG 15

ÁNGELES RODRÍGUEZ

PÀG 16 – PÀG 17

INÉS PEDRAZA

PÀG 18 – PÀG 19

MADALINA VLADOIU

PÀG 20 – PÀG 21

ELENA GARRIGOLAS

PÀG 22 – PÀG 23

XÈNIA REAL

PÀG 24 – PÀG 25

MARIA SALVADOR

PÀG 26 – PÀG 27

MILENA MILOSEVIC

PÀG 28 – PÀG 29

PARTICIPANTS ESCULTURA

PARTICIPANTS PINTURA

PARTICIPANTS IMATGE

ALÍCIA MASCARÓ

PÀG 67 – PÀG 68

JÚLIA AGUILAR

PÀG 126 – PÀG 127

CLAUDIA GARCÍA

PÀG 69 – PÀG 70

EMILIO CODINA

PÀG 128 – PÀG 129

EWA JAROS

PÀG 71 – PÀG 72

DAVID MONTANER

PÀG 130 – PÀG 131

JOSEP VILA

PÀG 73 – PÀG 74

MIGUEL CORDEIRO

PÀG 132– PÀG 133

MARIA ESTRADA

PÀG 75 – PÀG 76

ADRIANA ORPINELL

PÀG 134 – PÀG 135

LAIA RODRÍGUEZ

PÀG 136 – PÀG 137

ALBA TORRALBO

PÀG 138 – PÀG 139

NORMA ALONSO

PÀG 77 – PÀG 78

ANA GOMILA

PÀG 79 – PÀG 80

BELÉN BARO

PÀG 81 – PÀG 82

ENRIC VIVER

PÀG 83 – PÀG 84

PARTICIPANTS DISSENY

ERIC VINAGRE

PÀG 85 – PÀG 86

MARTA OLIVER

PÀG 141 – PÀG 144

HUGO HIDALGO

PÀG 87 – PÀG 88

LAIA TEIXIDÓ

PÀG 145 – PÀG 147

RITA SALA

PÀG 89 – PÀG 90

RAQUEL GALLEGO

PÀG 148 – PÀG 150

SÍLVIA LÓPEZ

PÀG 91 – PÀG 92

DIANA BONET

PÀG 31 – PÀG 32

AINARA REVUELTA

PÀG 93 – PÀG 94

LÍDIA CAMPRUBÍ

PÀG 33 – PÀG 34

ANNA SEVILLA

PÀG 95 – PÀG 96

ROSER LLORENS

PÀG 35 – PÀG 36

ÍRIA RODON

PÀG 97 – PÀG 98

MIGUEL MOLINA

PÀG 37 – PÀG 38

JOAN TRINIDAD

NOELIA REAL

PÀG 39 – PÀG 40

JÚLIA ZAPATA

PÀG 101 – PÀG 102

PAU REIG

PÀG 41 – PÀG 42

PERE MARTÍ

PÀG 103 – PÀG 104

PAULA RODRÍGUEZ

PÀG 43 – PÀG 44

TÀNIA PADRELL

PÀG 105 – PÀG 106

MARINA ROMERO

PÀG 45 – PÀG 46

JENNIFER ROS

PÀG 47– PÀG 48

MARTA SEGUÍ

PÀG 49 – PÀG 50

IVÁN AVILA

PÀG 51 – PÀG 52

MARIONA BERENGUER

PÀG 53 – PÀG 54

ENCARNA CABALLERO

PÀG 55 – PÀG 56

JORDI CARMONA

PÀG 57 – PÀG 58

ALBA GARCÍA

PÀG 59 – PÀG 60

FRANCESC PUJOL

PÀG 61 – PÀG 62

MIREIA SERRANO

PÀG 63 – PÀG 64

MARTA SUBIRATS

PÀG 65 – PÀG 66

PÀG 99 – PÀG 100

PARTICIPANTS GRAVAT CARMEN GARCÍA

PÀG 108 – PÀG 110

IÑAKI OLARRA

PÀG 111 – PÀG 113

JOAN POLO

PÀG 114 – PÀG 115

MARIA CASTILLEJO

PÀG 116 – PÀG 117

MARIA LÓPEZ

PÀG 118 – PÀG 119

NATALIA RUBIO

PÀG 120 – PÀG 122

PAULA POZO

PÀG 123 – PÀG 124

PARTICIPANTS C I R DAVID ZAFRA

PÀG 152 – PÀG 153

JOAN PIFARRÉ

PÀG 154 – PÀG 155

JENIFER OBAMA

PÀG 156 – PÀG 157

RENE GARCÍA

PÀG 158 – PÀG 159

ELENA CARNERO

PÀG 160 – PÀG 161


UN ANY MÉS PRESENTEM L'EXPOSICIÓ SENSE TÍTOL AMB LA SELECCIÓ DE TREBALLS DE FI DE CURS. EN AQUESTA EDICIÓ, LES MESURES PRESES PER A COMBATRE LA PANDÈMIA ENS IMPEDEIXEN FER UNA PRESENTACIÓ FÍSICA EN ELS ESPAIS

DE LA FACULTAT QUE HABITUALMENT S'HABILITEN PER A ACOLLIR AQUESTA MOSTRA. NO OBSTANT AIXÒ, DONADA LA RELLEVÀNCIA D'AQUESTA EXPOSICIÓ PER A LA FACULTAT DE BELLES ARTS, EL PRÒXIM 16 DE NOVEMBRE PRESENTAREM UNA REVISTA VIRTUAL EN LA QUAL PODRAN VEURE'S LES OBRES SELECCIONADES, VISITAR ELS DOSSIERS DE TFG, I, OPCIONALMENT, ESCOLTAR UN ÀUDIO AMB LES EXPLICACIONS DE CADA AUTOR SOBRE LA SEVA OBRA.


DIBUIX


Stefanny Machicado TINKUNA. ENCUENTRO ENTRE CULTURAS 2o2o INSTAL.LACIÓ 15 x 15 m

Tinkuna surge por la necesidad de preservar y difundir la cultura boliviana a través del Tinku, una danza folklórica de dicho país. En base al estudio de prácticas de coloniales, migración e integración cultural, el proyecto presenta una narración autobiográfica relacionada con mi cultura natal: la cultura boliviana; producido entorno

a

la

sociedad

de

acogida,

tras

migrar

hacia

la

comunidad

catalana/española a una edad temprana. La exposición consiste en una instalación formada por diversas piezas artísticas multidisciplinarias entre las cuales se encuentran el dibujo, la pintura, el vídeo, la danza y la performance. Conjuntamente, estas piezas invitan al espectador a generar una participación e integración cultural activa con la obra. Tinkuna es un término quechua que significa “encuentro”, este encuentro cultural pretende brindar al espectador una incipiente introducción a una de las costumbres practicadas desde antes de la época colonial, el Tinku.

https://drive.google.com/drive/folders/105HaZKMiuAdud1wtst2FQAV-KZaBDmzd?usp=sharing



ariadna voces @arivo.g

LA JOVEN Y EL RELOJ DEL TIEMPO 2o2o dibuix digital 20 x 20 cm

El presente proyecto de final de grado consiste en la elaboración de una historia ilustrada, produciendo tanto la narración como los dibujos, y posteriormente la maquetación para poder convertirlo en un libro editado. Este libro ha sido resultado de experiencias, reflexiones y documentación acerca de cómo vivimos el tiempo, tanto individualmente como el conjunto de la sociedad. Ha supuesto la creación de mi primer libro ilustrado, y presenta una historia acerca de una niña que tendrá que enfrentarse a una serie de retos, empezando por hacer que el tiempo vuelva a la vida de las personas después de que este inexplicablemente haya quedado parado después de que el reloj que lo controla se detuviera.

https://drive.google.com/drive/folders/1NaVwOW8lWP4xz_e0kyEr-w1sOtxU3ntW?usp=sharing



CATERINA BALS @wingaliart

CUALQUIERA PUEDE TENER ALAS 2O2O Óleo y pastel sobre papel y madera 74,1 cm x 122 cm x 1,7 cm

Esta es una memoria de las alas y algunos seres alados como los ángeles y las aves, donde investigo aquello que simbolizan para mí. Investigo, de igual modo, por qué hay gente que, bajo mi criterio, posé alas, teniendo como premisa que esta gente sea capaz de inspirar a otros e impulsarla para lograr que la sociedad cambie. También reflexiono sobre cómo serían esas alas y mi relación con mis propias alas ayudándome de diversos autores y artistas. Se trata de un trabajo de autoexploración y descubrimiento personal donde las alas son el epicentro de ello.

https://drive.google.com/drive/folders/1OsBG0HdvE-1T8R9oC0xVDbWfWgWLHHsE?usp=sharing



ÁNGELES RODRÍGUEZ @angyro.art

ELOGIO: EVOCANDO PAISAJES 2o2o Dibujo Digital DIMENSIONES VARIABLES

Este proyecto surge a partir del interés por el arte japonés y su manera de ver el mundo, ensalzando el ámbito reflexivo y espiritual de esta cultura. Las obras que he realizado están inspiradas a partir del libro El elogio de la sombra (Tanizaki, 2019), publicado por primera vez en 1933. A partir de la lectura del libro de Tanizaki, he escogido la representación de la luz y la sombra relacionada con el espacio, mostrando esta relación a partir del paisaje. Las serie de obras son creadas a través de la técnica del dibujo digital, Elogio son el resultado de una lectura profunda y significativa, de uno de los autores literarios del Siglo XX que mas han marcado mi corta carrera artística. En conclusión, Elogio ha dado como resultado obras llenas de reflexión, luces y sombras.

https://drive.google.com/drive/folders/11aN8J8wWS8SzUznv4wp3O6Ra84kEFEWq?usp=sharing



INÉS PEDRAZA EL CUIDADO 2o2o

DE LA

PLANTA DE INTERIOR

VÍDEO DIGITAL DIMENSIONES VARIABLES

El cuidado de la planta de interior es un proyecto de animación experimental en el que hago uso de distintos medios gráficos y mis propios recuerdos de infancia para contar una historia sobre salud mental y evolución personal. La exploración rechaza la idea capitalista de que todo aquello anterior que no ha funcionado es un fracaso, algo que se debe olvidar y destruir para dejar paso a lo nuevo que, teóricamente, siempre será mejor. En cambio, abraza el proceso, la experimentación y el error como los verdaderos actos que dan sentido a este proyecto y, de forma más metafísica, a nuestra existencia.

https://drive.google.com/file/d/1FJI14TWO6XImX8EkgyOXjVlZf6tdYoSn/view?usp=sharing



MADALINA VLADOIU @sxft.fox

“YOU’RE NOT ALONE, WE’RE MISSUNDERSTOOD” 2o2o VÍDEO DIMENSIONS VARIABLES

“You’re not alone, we’re misunderstood” es un curtmetratge autobiogràfic que pretén compartir amb el públic com es pot sentir una persona que pateix, en aquest cas, d’angoixa i distímia, i intentar educar sobre alguns trastorns mentals que els pot ser aliè, ja que hi ha un malentès general sobre les malalties mentals. I per aquells que pateixin d’aquestes, que trobin alguna mena de confort.

https://drive.google.com/drive/folders/1OOYDGkTOmOsQC4o8-dP4tsZ72yHMSsQa?usp=sharing



elena garrigolas @internetsect

RELIGARE 2o2o tècnica mixta 1'80 cm x 0,80 cm

Religare és un retaule a partir d’una pintura de la Santa Múnia i un seguit de dibuixos basats en l’experiència personal, sobre un passat que es repeteix a mode de records i accions on la repressió era quelcom normalitzat. El treball és una crítica a una institució i a uns mètodes d’adoctrinament, una reflexió sobre l’anacrocisme de la religió cristiana, i com aquesta afecta a la dona i a la seva sexualitat. Qüestiono,en forma de sàtira, el comportament incoherent segons el que prediquen els fidels, especialment el dels membres de l’Opus Dei. Religare és un reconcilia-ment amb el meu propi cos i una crida a la llibertat, per poder, per fi, establir la cloenda que tant ansiava i no sabia com aconseguir-la. Em sento estranya ara, després d'aquests mesos, al tornar a revisar aquest treball, tota la ràbia ha desaparegut i puc dir que m'ha ajudat a seguir endavant.

https://drive.google.com/file/d/1XpNuVdNrzwOtt6IJTP6zKGlYU9C4MNrj/view?usp=sharing



XÈNIA REAL @XENRG

INTRUSIONES 2o2o Dibuix expandit. Paper, cúter, vidre, fil, foc, oli i paper de vidre

20 x 20 cm .

''Intrusiones'' és un conjunt de set dibuixos, amb distintes tècniques, seguint la idea del dibuix expandit, que retraten la idea dels pensaments intrusius. És una obra autobiogràfica, amb la intenció de crear una autoteràpia que em permetis representar aquestes idees en format físic, utilitzant aquestes imatges com un cos simbòlic, el meu propi cos, seguint els temes com el tall de la mateixa mà o cremar el meu cabell, però danyar i realitzar aquestes idees sense la necessitat de ferir-me.

https://drive.google.com/drive/folders/130VNkTRDZ9iXfI4EeYleZJ4Y3UdL1vA9?usp=sharing



MARIA SALVADOR @CHIWORY

MOONCHILD 2o2o Tècnica digital a Photoshop 21 x 29,7 cm

Els llibres il·lustrats són els primers apropaments que tenim quan som petits al món de l'art i és per això que vaig decidir agafar aquesta modalitat, la il·lustració, per explicar la meva història. En menys de vint pàgines i amb un conjunt de 20 il·lustracions a color, explico el relat d'una nena que es troba en el pas entre la infantesa i l’etapa que s’anomena “infantesa intermèdia”, que comprèn des dels sis als dotze anys; també exploro la peculiar relació que té amb la lluna i el misteri que l’envolta. És un conte bastant breu i obert a la interpretació de cada persona. És una història en primera persona, basada en alguns records i somnis de la meva infantesa i l'he creat amb molta estima i dedicació. Un dels meus objectius principals durant la creació del llibre, era ser capaç de transmetre tots aquests sentiments que tinc dins meu i que estan tan lligats amb la meva infantesa i que qualsevol persona s’hi pugui identificar i connecti amb les meves il·lustracions i el petit món que he creat.

https://drive.google.com/drive/folders/1gqnFroc3AUSxN9YCqt7Trh8BsukFTGG2?usp=sharing



MILENA MILOSEVIC @MILENADEMILO

CADÁVERES EXQUISITOS 2o2o Tècnica MIXTA 21 X 21 CM

Obra autobiogràfica emmarcada com a diari conceptual sense narrativa lineal realitzat mitjançant dibuixos. Reflexions sobre salut mental, feminisme, feminitat, la sanació emocional. Obra centrada a l'entorn d'un personatge caracteritzat amb faccions que ressalten la seva sensibilitat emocional, el seu passat traumàtic, el seu interès en les teràpies emocionals. Estètica infantil femenina: paleta majoritàriament pastel, sobretot rosada. Imaginari dolç barrejat amb imatges macabres -mutilacions, ferides- per donar espai suficient a enfrontar-se a temes dolorosos, amb intenció de convidar al lector a acceptar les seves pròpies vivències traumàtiques. Referència a elements de la cultura Pop com lletres de cançons, objectes quotidians, menjar. Presència d'un ambient d’ensomni amb núvols i flors col·locades en repetides ocasions. Traç lineal, gràfic. Barreja de tècniques com llapis, pintura acrílica aplicada amb pinzell i retolador amb edició digital, fonent-.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/MILENAMILOSEVIC_MEMORIA.pdf



ESCULTURA


Diana Bonet @DIANABONETH

DATA LÍMIT 2o2o Ferro, poliestirè, fusta i fum 180 x 50 x 50cm

De les xemeneies en sortirà la boira, una boira densa, aparentment inofensiva, que anirà apareixent a poc a poc. Toparà amb les muntanyes, buscarà els petits racons, s’enfilarà entre els arbres, convertint en gris la vida lenta i silenciosa de tot allò que és verd. Quan s’hagi avorrit, es mourà pels carrers, per les cases, per les finestres, per les habitacions. Enverinant-ho tot. I ens trobarà als dos, arbre i home. Cobrint-nos d’una capa blanca, ens envairà. No hi veurem ni de prop, ni de lluny. I serà llavors quan pensarem: què hem fet? I la boira ens escanyarà, als dos. “Data límit” és una vitrina en forma de prisma, que encapsula una branca d’un arbre mort envoltada de fum. La intenció és mostrar la relació de destrucció entre home-natura, deixant sobre la taula el debat actual sobre el canvi climàtic

https://drive.google.com/drive/folders/114y69plqS7nZRBzq_6kBpAo7yX75xWGa?usp=sharing



LÍDIA CAMPRUBÍ @LIDIA_CAMPRUBI_ART

LA CRIDA DEL BOSC 2o2o garrafes de vidre i materials vegetals 16 x 40 cm aproximadament

La Crida del Bosc és un procés de treball material i tècnic, dins de l’art i natura, on s’adquireix coneixement de la zona que es treballa. Aquest projecte intenta obrar al màxim amb materials d’extracció natural, conservant-los per a després ser utilitzats. Tots aquests processos volen tenir un caràcter respectuós, dins de les pràctiques de l’observació i , alhora, el fet de caminar, reconèixer, contemplar, trepitjar i passejar per aquests entorns naturals. A més de ser un creixement personal, aquest treball vol dialogar i reflexionar sobre les problemàtiques i possibilitats de la zona rural on ens trobem, al Moianès (Catalunya Central). Aquest projecte ha permès, doncs, estudiar, i experimentar amb els materials, aconseguint crear un procés de treball sostenible, on tot el que s’utilitza és de procedències naturals. La recol·lecta s’ha fet aprofitant els canvis estacionals, conseqüència dels diferents canvis de l’any. Es valora, a més, tot el que està relacionat amb les arrels i tradicions de les zones rurals, com ara, els treballs al camp, treballs del bosc, l’artesania, el patrimoni, etc.; donant, per tant, molta importància a l’ofici i dedicació que actualment gairebé s’ha perdut. El treball manual n’és un exemple: Filar el cordill i teixir-lo, a mà.

https://drive.google.com/drive/folders/1R4GAmeW6uWMVbPHdiCA-fkhXqfkp-OIb?usp=sharing



ROSER LLORENS @ROSERLLT

AGUANTA’M 2O2O Marbre i fusta 3 peces 50 X 50 X 3 cm 2 peces 70 X 70 X 3 cm

Sentir, emocionar, reflexionar. És i seran sempre elements de les nostres vides, i la intenció durant la creació de les meves escultures. Per altra part, equilibri, estabilitat, inversió, pes, suspensió són altres adjectius que personifiquen, defineixen i identifiquen les meves peces. Els grans protagonistes són la pedra i la fusta, dos materials diferents que dialoguen entre si, a la vegada que discuteixen entre ells. Aquesta dualitat de materials ferà escultura, crea una poesia visual que porta al plaer. També amb un tercer material que és el ferro utilitzat per aconseguir aquesta estabilitat i suspensió. Jugant amb les textures i amb la seva combinació cromàtica, amb la inversió del pes, creant una sensació d'estabilitat jugant amb l’equilibri. L’harmonia entre l'oposició, també cobra molta importància en les meves escultures, i l'equilibri inestable de dualitats oposades. Són peces d'observació i reflexió, per gaudir. D'estil natural, minimalista, neutre, humil, senzill. És una obra de puresa formal.

https://drive.google.com/file/d/1LIXalXTrI5u1uDYtkTfL9LN3iRL9JQf8/view?usp=sharing



MIGUEL MOLINA @miguelmestrem_arts

FLUJO 2O2O FANG 3,20 M

Este proyecto materializa las transmisiones de energía que tenemos en nuestro interior y que compartimos con el resto de la materia. Una percepción de un todo más unido por una misma fuerza. Lo enmarco en el concepto de «toma de tierra», el cual se refiere a las cargas medibles físicamente que se efectúan continuamente. La energía de la «toma» contiene una enorme carga negativa, que comparte con el resto de seres vivos en su superficie. Consiste en un flujo constante entre ambos, donde se mantiene el mismo potencial eléctrico negativo. De alguna manera, a cada paso que damos, comunicamos nuestra existencia al resto del mundo para que este pueda seguir con su funcionamiento.

https://drive.google.com/drive/folders/1Sshl88InUM8jO5oFwbFTXDZwS8pcInNa?usp=sharing



NOELIA REAL @eresarte.n

RE2O2O TéCNICA MIXTA dimensiones variables

Este proyecto pretende mostrar soluciones a aspectos como la sobreproducción y el consumismo. Mediante una producción circular, responde a algunos aspectos de la crisis ecológica que se encuentran en la ciudad de Barcelona. Estas soluciones se basan en dos vertientes diferenciadas pero relacionadas entre ellas: Por un lado planteo una transformación de diferentes residuos en skateboards. Propongo alargar su vida útil y otorgarle una segunda, donde adoptarán una nueva función y conservarán en ciertos casos su función inicial. Por otro lado, en este proyecto se han realizado talleres de creación colectiva donde compartir ideas y crear un compromiso social hacia una gestión sostenible de nuestro planeta mediante la construcción de skateboards. Obteniendo en este proceso un resultado de aprendizaje mutuo y positivo.

https://drive.google.com/drive/folders/1HL0FULYQuk-G3X7mNBuqYpvAovYV8cMq?usp=sharing



PAU REIG @paureig24

VOLIAC: IDENTITAT I CATÀRSIS 2O19 Model de fang amb positivat de fibra de vidre i resina de polièster 3,30 m x 2,50 m x 3,20 m

A partir de la dialèctica entre la imatgeria festiva i el sentiment que desperta entorn del poble creo una figura que n’esdevindrà la seva essència. Des d’una base històrica, antropològica i sociològica s’analitza la identitat, la catarsi i el despertar del subconscient com a conceptes d’alliberament social. Aquestes línies descriuen l’entorn i el vincle que conformen el concepte d’imatgeria més enllà de la figura, analitzant l’entramat que la uneix amb una identitat col·lectiva. Des d’un projecte de disseny i construcció d’un element d’imatgeria festiva s’aporta una reflexió crítica i alhora alliberadora pel que fa a l’estancament actual de la societat en un ambient individualista i civilitzat. Aquest TFG es concreta amb la construcció de la meva pròpia peça que porta per nom “Voliac” i que he realitzat en polièster i fibra de vidre com a obra d’encàrrec treballada al meu taller de Solsona. A través del simbolisme, el foc i la catarsi aquest projecte esdevé una porta d’esperança cap a l’eliminació de perjudicis i l’esdevenir del gaudi col·lectiu.

https://drive.google.com/drive/folders/1bCTU3xrZnTNTuKPBwQYUUzEH_wFQXJ_s?usp=sharing



PAULA RODRÍGUEZ @itslerya098art

PERSONA O MUJER. VIOLENCIA ESTRUCTURAL 2O2O Bustos de yeso y un rostro parcial esculpidos en barro, alfombra y panel de metracrilato intervenidos, Granas sobre las paredes. 8 m x 4 m (dimensiones variables)

Persona o Mujer define un espacio que pretende generar una consciencia social sobre la violencia de género y las consecuencias que conlleva. Su propósito es subrayar esta violencia como estructural y trazar una crítica desde la experiencia personal hasta el fondo común, destapando las formas de reproducción de desigualdad que se han perpetuado y reconociendo los derechos que tradicionalmente se negaron a las mujeres. Este mensaje reivindicativo, se construye a partir del feminismo interseccional para describir dos realidades que coexisten, la que vivíamos antes del Covid-19 y la actual, que plantea una situación mucho más vulnerable para las víctimas de violencia de género.

https://drive.google.com/drive/folders/1_EO78Lo8CKW65VYA_5bES5G1t4qNq3xU?usp=sharing



MARINA ROMERO CONNEXIONS. SOBRE LA MEMÒRIA I LA FAMÍLIA 2o2o Teles de cotó, llistons de fusta, pinces d’alumini, ganxos de ferro i fil de pescar 580 x 240 cm

El projecte consisteix en una narració d’imatges en forma d’instal·lació tèxtil que vol reconstruir metafòricament els espais més importants del patrimoni espacial de la infància a través dels records i la memòria. A partir de les connexions espacials, personals i vivencials trobades entre les fotografies de la meva infantesa i la de la meva mare, es crea un recorregut íntim d'històries personals que permeten al públic endinsar-se en un recorregut on s’exploren els vincles familiars, les relacions intergeneracionals, la nostàlgia de la infantesa i el pas del temps a través de les associacions fotogràfiques i els diàlegs entre el jo i el passat.

https://drive.google.com/drive/folders/1kxfK9TnunAILqKcgIQqA5q6P4L204MD9?usp=sharing



JENNIFER ROS @JEN_SAK

SENTIT 2o2o fusta, silicona i claus 300 x 600 cm

SENTIT consisteix en un espai adaptat per a facilitar una estona agradable, participativa i entretinguda dins d'una zona controlada i segura per a persones invidents, alhora que pensat per a la sensibilització de les persones vidents, sobre la pèrdua de la visió i una petita part de les dificultats que això comporta mitjançant un espai com a zona de relaxació, curiositat, tranquil·litat i reflexió.

https://drive.google.com/drive/folders/1CRm856Puueg6WPNbSu9guOXlytC7S0_y?usp=sharing



MARTA SEGUÍ @MARTASEGUI_

LA NECESSITAT D’UN ESPAI PROPI EN EL PARADIGMA ACTUAl

2O2o acer, tela de niló, cinta de ganxo, bucle i fil de cotó 2.5 x 5 m

«La necessitat d'un espai propi en el paradigma actual» és tracta d'una cúpula geodèsica de 2,5 x 5 metres, creada a partir de sis mòduls pentagonals amb estructura d'acer i coberta de tela de niló. Està dissenyada per ser una peça interactiva, en la qual es pugui excedir a l'espai interior i experimentar quelcom sense la intervenció de factors externs.

En un inici, el projecte buscava resoldre una inquietud introspectiva envers l'espai propi i la necessitat d'aquest, posant especial èmfasi en la idea de refugi. Llibres com «Sapiens: d'animals a deus» i «Homo Deus: breu història del demà» de Yuval Noah Harari van ser els al·licients per fer créixer aquest interès i dels quals he extret molts conceptes els quals es veuen reflectits en els conceptes treballats.

Donada la situació de la COVID-19 i el consegüent confinament la conceptualització del treball ha adquirit una visió antropològica envers la conducta humana davant aquesta situació excepcional i la relació i necessitat que s'ha creat davant la demanda d'un espai propi reflexiu. El qüestionament ha estat el meu gran aliat durant la quarantena, preguntar-me el perquè de les coses i les accions que cometem, no només a escala individual, sinó en comú.

El Treball de Final de Grau ha acabat sent un exercici de raonament, amb mirada al passat, al present i el futur, per tal de qüestionar les dinàmiques que ens han portat a l'actualitat i quin ha estat el paper de l'art en aquests esdeveniments.

https://drive.google.com/drive/folders/1j_N2wIDdYKxNZl7nztTwxSwYLWNaVb6f?usp=sharing



IvÁn Avila http://ivan-oliverap.blogspot.com/

ESPACIO CUESTIONABLE 2o2o Termoformat sobre bosses de plàstic transparent de galga 80 1,50 cm x 46 cm

El proyecto pretende crear un espacio de reflexión acerca de la paradoja que plantea los modos de vida del espacio urbano de la facultad de Bellas Artes de Barcelona, donde coexisten la libertad y oferta tanto de formación como de oportunidades dentro de los edificios, junto con la estigmatización y falta de las mismas en el exterior de la institución. Donde se ejerce el trabajo sexual por parte personas trans llegando a coincidir en espacio y tiempo a ultima hora del turno de tarde. La investigación centra el interés tanto dentro como en las inmediaciones de la facultad, mediante una aproximación a la realidad de las personas trans que se dedican al trabajo sexual y las dinámicas que se crean a partir de su presencia en el mismo espacio, a través de la mirada de tres de ellas. Quienes han colaborado activa y de manera desinteresada en todo el proceso, Claudia, Marga y Esther. La interpretación plástica de la visión de estas tres realidades se materializará en piezas termoformadas con bolsas de plástico en el mismo cuerpo de las tres colaboradoras, otorgando estas, forma y significado a las mismas dada su materialidad y las connotaciones adquiridas en lo simbólico, ya que son asociadas a la compra y al mercado, al producto que adquirimos para su posterior consumo. Es por esto que las bolsas actúan como continente y contenido del retrato escultórico, de la identidad del mismo, al tiempo que se le despoja de esta al convertirse durante el proceso de mercantilización en otro producto más del capitalismo más despiadado. La practica sensible pretende, a través de una mirada que subvierte las analogías, de una visión tanto asociativa como de reinterpretación y refundación de las relaciones vitales, sociales, políticas y estéticas; recontextualizar el lugar de las colaboradoras fuera de la institución. Llevándolas a traspasar metafóricamente las puertas de la misma y pasando así a formar parte de ella en forma de esculturas.

https://drive.google.com/file/d/1IwHb4NbiSVp9k-pUlyPipryrm5650aGi/view?usp=sharing



mariona berenguer @mariona.anoiram

ABOUT DESIRE 2o2o instal.lació interactiva: 5 cues de cavall subejectades individualment a una estructura d’acer 160 x 600 x 200 cm (variables)

La instalación interactiva About Desire consta de cinco colas de caballo colgadas verticalmente en la pared y separadas equidistantemente entre ellas. Las colas, conectadas a un sistema de sensores de movimiento previamente programados, se sacuden intermitentemente y sin correspondencia temporal, simulando los movimientos naturales del animal. Dicho movimiento queda interrumpido en el momento que los espectadores se acercan a la pieza y se reactiva de nuevo cuando se alejan de la instalación. La investigación gira en torno al deseo y como éste se desarrolla dependiendo de la tensión generada por la distancia entre el objeto de deseo y el sujeto, utilizando la atracción y el rechazo como principales mecanismos asociados a éste. Se recurre al pelo, al caballo y a la robótica como principales elementos que se articulan con la voluntad de construir y comprender la imagen del deseo. A través de un recorrido por distintos campos del pensamiento se analizan los efectos que tiene sobre nosotros en la actualidad, donde rige la cultura del deseo. Concluyendo en que la esencia del deseo reside, precisamente, tanto en la imposibilidad de ser comprendido como en la falta y el anhelo que lo alimentan. El deseo nos atrae hacia su propia extinción.

https://drive.google.com/drive/folders/1HRq0YmLWpHXVpQmNGwIFuQiq34u0ozDc?usp=sharing



Encarna caballero @encarnifexx

ECOS 2o2o INSTAL.LACIÓ FOTOGRÀFICA I SONORA 300 x 75 cm (DIMENSIONS variables)

El projecte Ecos planteja una reflexió a partir d'una instal·lació sobre el que és propi i personal en el pla de convivència social i política, per a això el concepte clau és l'acte de la cacerolada, on la diferència entre el pla individual i el col·lectiu és més difusa. Així és com neix la idea per a aquesta obra de traslladar les pròpies característiques de les cacerolades tant físiques com simbòliques. El soroll és ara visible i les fotografies que ens envolten han passat a ser ones sonores, les imatges que es presenten ens parlen del propi soroll des del silenci, i tot allò que sentim no és més que el residu proporcionat per imatges. Relacionant aquest soroll o silenci amb la fisicitat de la qual són dotats els objectes busco connectar els diferents plans de vivència que una persona pot arribar a experimentar, dotant així als estris de cuina d'un significat molt més ampli des d'un punt de vista social.

https://drive.google.com/drive/folders/1HHQ6dh7jXLp42vthOf70mdnTMHO9ncVY?usp=sharing



Jordi carmona @FEROMONACOLLECTIVE

CONTRUIR UNA TAULA D’AIR HOCKEY 2O2O tÈCNICA mIXTA 75cm x 75cm x 75cm

L’hoquei gel és un esport d’equip caracteritzat per ser dels més agressius i explosius que existeixen. L’interès de feromona collective per l’hoquei però, no parteix de la lliga NHL, sinó del videojoc que va desenvolupar Electronic Arts 3 on 3 NHL Arcade. Solíem jugar-hi intensament a la Playstation 3. Teníem la versió gratuïta del joc, l’anomenada “demo” i després de cada partit calia sortir del joc i tornar-hi a entrar, similar a una màquina recreativa. La versió física que més es podria acostar a la sensació de descontrol, eufòria i agressivitat que ens dona el videojoc l’hem trobat en l’Air-Hockey. Així que decidim construir una taula nosaltres mateixos. Les circumstàncies canvien i el nostre treball conjunt queda dividit, hem de produïr una meitat a Mallorca i l’altre a Barcelona.

https://drive.google.com/drive/folders/11XFdAPaF6yyoF2YlFaf25yQ5HD-09OkV?usp=sharing



Alba garcÍa @albagarciallue

FILTRAT LO SÓLIDO : PROPUESTAS DE INVERTEBRACIÓN DIGITAL

2o2o instal.lació AUDIOVISUAL dimensions variables

Filtrar lo Sólido és el resultat d’una recerca artística que busca participar en la creació d’un imaginari col·lectiu ecofeminista que replanteja la percepció dels límits del propi cos i la seva interacció amb la resta d’agenciaments matèrics. El projecte es centra en el medi tecnològic com a exemple de corporalitat expandida, desterritorialitzada i descentralitzada d’un organisme principal, que teixeix una interconnexió planetària a través del flux d’energia i d'informació. La cerca d’una concepció rizomàtica i interespècie de la pròpia identitat es formalitza en una instal·lació audiovisual que recrea un escenari postapocalíptic de la rebel·lió de les màquines, que mostren la seva presència en l’espai expositiu mitjançant l’ús del so. Ordinadors, pantalles, altaveus i projectors formen part del gran organisme planetari d’Internet, on la informació es transforma en el flux que interconnecta els cossos. Els diferents dispositius maquínics formen Las voces sin cráneo, una peça sonora en la qual cinc veus sintètiques participen i articulen un diàleg entre elles simultàniament. Les veus expliquen a l’espectador el procés de produc-ció de la veu a través de moviments mecànics, desplaçaments d’aire i la seva vibració en els buits del cos. Són les veus alliberades dels fràgils cossos humans i les seves connotacions socials. La peça sonora s’articula amb l’obra visual Estoma. Un muntatge que resul-ta d’una sèrie de performances telemàtiques, que sorgeixen de l’acció col·lectiva d’escapar-se d’un mateix, fluir pel propi cos, ficar-se cap a dins o treureho cap a fora, com a expressió d’invertebrar-se i sortir dels límits perceptibles del cos.

https://drive.google.com/drive/folders/1T23ZDVCP3zUtSWPNJc5TUTDeZvZ4vaGM?usp=sharing



Francesc Pujol @esculturasonoradeconfinament

TEGULATAE 2O2o 2 M X 1,5 M 23 TEULES DE DIFERENTS DIMENSIONS SOBRE MANTA DE FELTRE

A través de l’estudi de l’escultura sonora Baschet, dels materials utilitzats en la seva construcció, del seu sistema de transmissió del so i del seu propòsit socioeducatiu, he iniciat l'aprenentatge i recerca en el camp de l’escultura sonora. Un cop realitzades escultures pròpies, seguint el seu mètode de construcció i materials utilitzats per tal d'entendre el seu funcionament, he experimentat amb altres materials; les teules, que tenen una sonoritat molt interessant, realitzant un estudi de les propietats sonores d'aquestes, les seves propietats i possibilitats com a material per realitzar escultura sonora. Es un treball que segueix en evolució conjuntament amb el Laboratori d'Art Sonor d'aquesta facultat a través del Dr. Martí Ruiz i Carulla.

https://www.youtube.com/playlist?list=PLqL1zeXLhy1qiACTIFxpt2f2nWpfRyfJL

https://drive.google.com/drive/folders/1fXJeRQoPvfRzQ_hi9L9aAZxhvjTx9XWg?usp=sharing



Mireia serrano @MIREIASERRANO

EL VIATGE SENSE EL VIATGE 2o2o Guided Tours. Vídeo digital. 16:9, monocanal, color. So mono. Idioma anglès. Subtítols en anglès. Itineraris. Àudio, 15min 13seg.

Darrere l’experiència personal del viatge d’oci, el turisme opera com un producte de consum més. El viatge sense el viatge especula sobre la possibilitat d’experimentar la descoberta sense les constriccions pròpies del turisme, a través d’una abstracció dels mecanismes d’aquest. Subvertint instruments turístics com la guia de viatge, els itineraris, el tour o les imatges, l’atracció turística com quelcom concret, significant i localitzable és sostreta. Dotant de capacitat evocativa aquests instruments es fa valdre qualsevol entorn per a la descoberta, a fi d’obrir la mirada a nous escenaris i possibilitats per al viatge sense necessitat de desplaçament.

http://mireiaserrano.com/elviatgesenseelviatge.html

https://drive.google.com/drive/folders/1hidmMriEuw6eN_m53mTltadGcbovSpv2?usp=sharing



Marta subirats @FATHERMACHINES

FATHER MACHINES 2O2o Moldes de silicona y reproducciones en resina de poliester 12 x 25 x 32 cm

Desde los inicios de mi carrera se reflejan en mis proyectos inquietudes justificadas por experiencias, aprendizajes y valores inculcados durante la infancia y adolescencia por mis padres, así como el afecto y empatía sobresalientes que estos han generado en relación a su persona. Sin embargo, es ahora cuando decido tomar conciencia sobre ello y utilizarlo como eje central en la siguiente obra. El proyecto que presento a continuación, es en esencia una retrospectiva, basada en una experiencia personal en el taller de mi padre, herrero de profesión. Recientemente, he tenido la oportunidad de redescubrir su trabajo, y por lo tanto de valorar, aquello que en la niñez me había producido rechazo o descontento. Por ello, me dispongo a analizar aquellas peculiaridades que bajo mi criterio, provocaron mi desagrado, a fin de ponerlas en común con los posibles motivos que hoy en día infravaloran socialmente el oficio del artesano metalúrgico. Destaco entre estas peculiaridades, como la representación iconológica de esta figura y su entorno a lo largo de la historia, han contribuido en este desfavorecido imaginario, a alejar el interés por el proceso creativo y la inteligencia manual que este oficio requiere por parte de una sociedad basada en lo aparente. A continuación, presento una obra de carácter escultórico que reflexiona sobre esta situación, mediante la figura de las máquinas herramienta, características de esta profesión.

https://drive.google.com/file/d/1LblIO9Too2hGsh6IYcGhPguMDqOKq9bv/view?usp=sharing



PINTURA


ALÍCIA MASCARÓ @ALIS_M.MARTIN

MÁSCARAS DE COLORES: 170 DÍAS 2O2O tècnica mixta 200 x 200 cm, 116,5 x 89,5cm, 120,5 x 93cm. 29,7 x 21 i

Las obras que contemplareis a continuación son parte de un proyecto de diario personal, introspección y exploración de las cualidades expresivas del color y las máscaras realizado durante los seis primeros meses del confinamiento vivido a causa del COVID19 en el año 2020. El trabajo que he llevado a cabo durante esta inusual experiencia y etapa de nuestras vidas, ha consistido en realizar una pintura diaria desde el inicio del estado de alarma (15 de marzo) hasta el último día de Agosto (cuatro días antes de la entrega final del TFG), donde he querido plasmar mediante el color y la máscara como pretexto y recipiente vacío, las emociones vividas y causadas por dicha situación. Además de las 170 pinturas que forman este diario cromático, también existen dos grandes máscaras pintadas, cuya función es englobar y contrastar las experiencias generadas primero por el confinamiento, y después por el intento de “vuelta a la normalidad”.

https://drive.google.com/drive/folders/1hpF_HvrNNA95O50r62cMDv_nWnc_eSF8?usp=sharing



CLaUDIA GARCíA de quirós ALEGORÍAS DE LO INVISIBLE 2O2O ÓLEO SOBRE LIENZO 120 x 97 cm

Los relatos mitológicos de la Antigua Grecia están estrechamente vinculados a las artes visuales, entre otras cosas porque quienes formularon sus imaginarios teogónicos fueron tanto poetas-filósofos como artesanos. Los mitos constan de dos partes (una que se manifiesta y otra que permanece oculta), este trabajo pone de manifiesto esta dimensión « invisible », que corresponde en cierto modo al antiguo concepto de philosophia perennis. Este principio parte de la convicción de que existen diversos registros comunes a distintas culturas y que convergen en una forma de sabiduría universal de lo « numinososagrado » que permanece invisible, oculta pero presente en la palabra y la imagen mitológica. Desde esta perspectiva, la presencia de los mitos a través de la historia del arte, especialmente en la pintura, nos lleva a pensar que la representación de dichos relatos mediante los lenguajes propios de las Bellas Artes permite « hacer visible », según Paul Klee, o « traer adelante » (en la terminología de Heidegger), esa philosophia perennis. Estas obras representan una selección de mitos greco-romanos, siendo un intento de hacer de la herencia clásica algo nuevo y legítimo.

https://drive.google.com/drive/folders/1mLhnMizqFbsODo1F68kKfiwLLt93tlz7?usp=sharing



EWA JAROS @ewajaros

METÁFORAS DEL RETORNO 2O2O Óleo sobre tabla 130 cm x 81 cm

“Metáforas del retorno” es un viaje intangible al hogar de mi infancia. Andando sin rumbo en las calles barcelonesas, me encontré hallada en un punto que se encuentra al cruce entre el sueño y el recuerdo de lugares de mi infancia. A través de una creación pictórica y de una reflexión sobre las nociones de camino y del viaje como punto de separación de una tierra congénita, de un oikos, invito a una reflexión acerca de la realidad de la nostalgia, como fuerza que reactiva lo cercano (lo familiar) en la lejanía.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/EWAJAROS_MEMORIA.pdf



JOSEP VILA ESCENOGRAFIES DE SATURN 2O2O TÈCNICA MIXTA 30 x 35 x 30 cm

L’obra que es presenta a continuació és un conjunt de propostes escenogràfiques per una de les òperes més magnànimes de l’univers wagnerià: Tristany i Isolda (1865). L’acte escollit per la representació escenogràfica és el tercer; acte on Isolda consumarà el cèlebre suïcidi romàntic esvaint-se davant del cadàver de Tristany. L’imaginari de la concepció del suïcidi occidental ve de molt enrere, però no exageraríem si diguéssim que durant el romanticisme i, particularment a través de la òpera romàntica, es van construir els fonaments de l’imaginari suïcida

actual. No oblidem la importància que ha jugat la òpera romàntica

com a vehicle de propagació cultural. S’ha encarat el disseny escenogràfic des de una perspectiva contemporània, utilitzant un llenguatge abstracte i senzill, a mode de prototip.

https://drive.google.com/drive/folders/1xdsIdcaRepORQrXuXX_NswbdUiMClO14?usp=sharing



MARIA ESTRADA @m_estrada7

eXHAUSTA 2o2o Sorra 200 x 100 cm

Una proposta artística contextualizada en una metàfora com el concepte de terrain vague, per situar-se entre l'art i l'esport. Dos espais expressius protagonitzats d'una manera subjetiva que comencen convertint-se en l'inici i motiu del treball però acaben desdibuixant-se al final. Durant el desenllaç, el moviment, la suor, el cansament prenent protagonisme per ser l'arrel de qualsevol moviment físic. La formalització de la propia pintura es flexibilitza igual que l'obra i el seu recorregut.

https://drive.google.com/drive/folders/1NP1l5Hd0TVwGafGwdlvgGnaGbcpb_FaS?usp=sharing



NORMA ALONSO @normalonso98

qUAN EL REFUGI ES FA PRESÓ 2o2o acrílic sobre telA 80 cm x 80 cm x 123 cm

Amb Quan el refugi es fa presó pretenc crear un espai on la pintura assumeixi dimensions arquitectòniques per tal que l’espectador pugui experimentar físicament la complexitat d’algunes reflexions entorn de la identitat, entorn de l’habitar, entorn de l’espai públic i privat entesos des d’una concepció psicològica, entorn de la nostra societat i de com aquesta influeix en la construcció d’aquesta identitat individual. L’espai que he construït convida a descobrir diverses capes del “ser”, les seves friccions i contradiccions, posant en joc algunes dicotomies com dins i fora, societat i individu, custodiar i intempèrie, mostrar i ocultar; exposant així la complexitat de l’individu i la seva multiplicitat.

https://drive.google.com/drive/folders/1oRTLjb2hAvAgB5EnB_xrdKwhziPOyF6m?usp=sharing



Ana gomila @moniosito

ODA A LA EXISTENCIA 2O2O técnica mixta 2 m x 1,5 m

Teniendo como punto de partida el cuerpo, basándome en la intensidad y el espacio, nace un proceso artístico en el cual exploro los conflictos que surgen de mi propia existencia. La intensidad entendida como un proceso de tensión entre la obra y el espectador, entre la obra y el yo, entre la obra y el entorno, entre otros, y el espacio como método de articulación de las obras, pero también como espacio de trabajo, como diálogo directo entre el yo y lo que me rodea. Nace de la necesidad de expresar, pensar y reflexionar sobre cuestiones como la cultura, la política, el género, la vulnerabilidad, la frustración… Es un proceso de tensión entre la identidad del yo y la obra.

https://drive.google.com/drive/folders/10yBKTMqRBOubh-_Yv1mcZi3ZrdeJVFUY?usp=sharing



BelÉn baro @belenbaro.art

TRAMAS DE LA IDENTIDAD 2O2O Técnica mixta 600 x 146 x los 2 m

Retículas del ser, son 6 piezas, donde narro visualmente las tramas y/o retículas que más me marcaron en aquella casa. Donde cada obra es un contenedor de memoria. Mostrando a través de ellas como el arte puede ocupar el papel de nexo entre el hogar y la realidad exterior con la memoria. Donde las aplico a partir de mi identidad y mis recuerdos, mostrando a través de ellas, una obra autobiográfica y memoria narrativa hecha frase a partir de las diferentes obras. Las retículas operan desde la obra de arte hacia fuera, forzando nuestro reconocimiento de un modo situado más allá de la misma obra. Donde las piezas presentan un mero fragmento de aquellas retículas, un diminuto retal de un tejido infinitamente mayor, que de manera abstracta podemos dar continuidad. En las piezas encontramos los dos tipos de tramas, las racionales y las sensitivas. Mostrando en tres obras, tres tipos de tramas racionales, de aquellos elementos de la urbanización y de la casa que almacenan mis recuerdos y que a cualquiera le pasarían desapercibidos. Como la trama de una valla, de una torre de electricidad o de la fachada. Contraponiendo estas obras con otras tres que muestran la trama sensitiva, que tan personales son, ya que las enmarco en elementos que pertenecían al interior de la casa. Aquellas que muestran los tiempos detenidos de la casa y de mi infancia. Donde uniéndolas crean ese contraste de imágenes cálidas y frías de las tramas, del hogar y de lo urbano, de lo público y privado, de lo exterior y lo interior

https://drive.google.com/drive/folders/1uter-cF1b6VdCGuk9l1C9fZYmMUccsbF?usp=sharing



Enric viver @ENRIC.VIVER

TÒTEM II 2O2O dEIXALLA 90 cm x 70 cm x 5 cm aproximadament

Tòtem 2 són retalls de brossa composats en un univers de frustracions i rituals apocalíptics. Una peça que no assumeix cap intenció expositiva, presenta un joc de símbols que apunten a un estat d’ànim: el de trobar-se en un lloc absurd i , en comptes d’entendre’l recrear-se en el seu sense-sentit. Una peça que utilitza aspectes de l’indumentaria i els configura en una composició jeroglífica, que sembla profètica però no ho és, que el què diu queda subterrat en l’absurditat.

https://drive.google.com/drive/folders/12_8s9ET3YSzXu6S4CDp1DYSa_U4x6PdO?usp=sharing



Eric vinagre @vinagrart

ALGUNA COSA A FER 2O2O TÈCNICA MIXTA 150 x 86,50 x 37,20 cm

ALGUNA COSA A FER parteix del “voler crear alguna cosa”. A partir d’una metodologia que he anat definint durant els anys de carrera, desenvolupo una pràctica artística que es projecta a través de diverses tipologies d’obres. Parteixo de la pintura per esbandir-me més enllà del marc pictòric. Un procés creatiu basat en l’acte de caminar, recol•lectar, emmagatzemar i finalment amb l’acte de produir, moure’s en una sèrie de llocs atzarosos, diferents elements amb els quals posteriorment generar continguts i assolir el “voler crear alguna cosa”.

https://drive.google.com/drive/folders/1SwyHX0a3O_HTcQN_hCYRpTxs1lFqwD1W?usp=sharing



Hugo hidalgo @hugohidalgoj

eNTREACTO 2019 - 2O2o Técnica mixta 1,20 m x 2 m x 2 m

Este proyecto artístico nace como consecuencia de tener que obedecer órdenes que odio llevar a cabo. Planteo mi relación con lo cotidiano como una amenaza. Enfoco la creación artística como la construcción de un espacio seguro en el que poder refugiarme. Dentro de este espacio expreso lo que siento y rechazo lo que me rodea. Echo de menos cómo motor emocional. Las piezas son "poetizaciones" basadas en experiencias personales. En ellas hablo de inclemencias y problemáticas nacidas de dinámicas cotidianas, tales como las enfermedades mentales, la identidad transgénero, la cuarentena del covid19 o la obligación de obedecer órdenes injustas. A través de la reflexión y la poesía, realizo una catábasis completa. Expongo, a nivel multidisciplinar, un decadente viaje órfico a las profundidades de mi alma. En él huyo hacia adelante, cuando adelante es de arriba a abajo y de dentro a fuera

https://drive.google.com/drive/folders/1Q-Jla3BqExzAal9H0Mf2YvkxV7IImfdb?usp=sharing



Rita sala @atir.alas

L’ESPAI D’UN PERÍMETRE 2O2O VíDEO dimensIons Variables

Les obres que formen part d’aquesta exposició recullen la idea que la construcció pictòrica pot ser traslladada a altres llenguatges i, per tant, a altres espais. D’aquesta manera, L’espai d’un perímetre, un espai que delimita i rodeja, un espai que conté al mateix temps que és contingut, és una petita investigació entorn a la imatge i al llenguatge, i centra el punt de mira en el que s’entén per espai exterior i com les persones hem après a relacionar-nos-hi. De la paraula, la concepció de l’altre, el gest i l’hàbit o el que queda atrapat en un Augenblick -un tancar i obrir d’ulls-, es proposen unes narracions que es van alternant i superposant; que circulen i es relacionen a través de diferents localitzacions, nivells i punts de vista. Així doncs, es presenta un mapa interactiu en el qual s’hi afegeixen unes peces audiovisuals. Aquest mapa es pot pensar com el recorregut d’un tren que circula al voltant d’un centre, i les obres com les parades des de les quals es pot intuir el centre a l’horitzó.

https://vimeo.com/atiralas

https://drive.google.com/drive/folders/19SNvKkHEbBlnhvoC1Hd3gSUDQ6kU3htR?usp=sharing



SÍlvia lÓpez EL NO HACER Y EL HACER 2O2O pintura sobra tela 116 x 90 cm

“El no hacer y el hacer” és un projecte multidisciplinari que convida a reflexionar sobre la societat del treball, la necessitat gairebé imposada en el fet que hem d’estar constantment “fent” i la importància de la producció en la definició del subjecte contemporani. En un intent de retorn a la vida contemplativa, començo a voler allunyar-me del propi sentit de la productivitat, registrar l’experiència d’aquelles accions gairebé inconscients i quotidianes que evidencien una pèrdua de temps, un temps sense ús que no podem controlar, en definitiva, un temps considerat no productiu.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/S%C3%8DLVIALOPEZ_MEMORIA.pdf



AINARA REVUELTA Tic tac ( ? ) 2O2O Publicació Digital dimensions varibles

Els habitants de la ciutat d’Ersilia d’Italo Calvino tracen tendint fils de colors entre les cases les relacions que tenen entre ells per a fer visible l’intricat que els connecta. Els fils de la ciutat d’Ersilia d’Italo Calvino són molts, i cada vegada més. Així, quan la ciutat es troba saturada per aquest entreteixit filós, els habitants d’Italo Calvino decideixen abandonar-la per a construir Erisilia de nou. Ara, Ersilia pren una altra forma en l’espai i en el temps, però continua essent sempre la mateixa (i així, consecutivament). Tic tac (?) se situa en aquest trasllat, construint-se “de nou” en un moment tremolós i en bellugueig, en una agitació poc clara i indefinida que el constitueix com a ambigu. Ambigu per a ser un híbrid entre obra i teoria, un híbrid entre relacions dicotòmiques i el que en surt de la relació de tensió d’aquestes, del que es queda entremig de dos pols, de l’interstici. Així, tic tac (?) vol ser una circumval·lació, una pèrdua entre marges i camins sense ruta, entre pensaments i intuïcions; cúmuls.

https://drive.google.com/drive/folders/1Dcb7xW-pqmSJjjzPL-3Ru9iK1fqe01TK?usp=sharing



ANNA SEVILLA BULLIRE, AL PÒSIT 2O2o TÈCNICA MIXTA 30 x 45 x 26 cm

Bullire, al pòsit és un artefacte i tot un conjunt de peçes, fragments i moviments, tots materialitzats i encarnats. Penso en un cos que es recolza sobre la matèria i que fa amb ella i amb el temps que les condiciona. Poc a poc, les coses es van mostrant i es van movent. També poden desaparèixer o convertir-se en quelcom abjecte i poc amable; poc tocable, però present i atractor. Això és el resultat de tota una sèrie d’assajos tan materials com escrits que responen a petits exercicis de posada en escena i d’imaginacions concretes, per insistir sobre certs moviments constants i presents que ens afecten, tot residint gairebé imperceptibles. La insistència en el que és processual esdevé central, i jo em pregunto i intento cercar quins rastres deixen aquests processos, quines restes i quins altres recorreguts poden proposar. Des de la inquietud i la insistència per a trobar respostes obertes i poc clares, que l’obra s’ha anat construint, una mica per sí mateixa i a partir de criteris propis. És d’aquesta manera que l’obra també té una certa capacitat per fer presència i per ser un agent actiu en tot plegat. Tot el que la matèria i els gestos han recollit, ha sigut bolcat, i els processos segueixen actius i presents.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/ANNASEVILLA_MEMORIA.pdf



íRIA RODON @IRRODCAS

CAMINAR PER CASA 2O2O FOTOGRAFIES ANALÒGIQUES 420 x 297 mm

Caminar per casa neix en un moment social complex, en el que em veig obligada a tancar una etapa abans d’hora. Amb la consolidació de l’acció de caminar com a pràctica artística, em proposo establir un diàleg a partir de generar un recorregut. Enmig d’una pandèmia mundial i sense poder sortir del meu territori, intento fer-me còmplice dels meus dubtes utilitzant el caminar no només com a pràctica artística, sinó que al mateix temps com un espai de reflexió i resistència. Paraules clau: caminar, territori, diàleg, natura, recorregut, geografia humana, art contemporani.

https://drive.google.com/drive/folders/1ZzcyDeP62pIe9TKcKyXl-ktI6KPNhoYJ?usp=sharing



JOAN TRINIDAD @JOANTRINIDADRUEDAS

ENTRE EL TOU DELS DITS I EL TECLAT 2O2O PUBLICACIÓ DIGITAL format pdf 68 pàgines a color (DIMENSIONS VARIABLES)

De resultes, n’escriuré d’altres recull totes aquelles històries que no han tingut cabuda, o bé, tenen un to diferent a les contigudes al llibre Entre el tou de la punta dels dits i el teclat hi ha nous mons a punt de ser esclafats que desapareixeran per sempre. Tanmateix, ajuden a entendre’l. Cadascún dels capítols ofereix un relat a l’entorn de diversos aspectes del meu treball i la deriva feta a través de l’espai, el temps i el cos viscuts. Com si es tractes de píndoles dins un pastiller, independents les unes de les altres però totes juntes en un mateix recipient.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/JOANTRINIDAD_MEMORIA.pdf



JÚLIA ZAPATA @JULIAZAPATALLARGUES

4 ANÈCDOTES 1 CONJUR 2019 tÈCNICA MIXTA 150 x 66,5 cm

Quatre anècdotes i un conjur són un conjunt de peces que actuen cadascuna com a excusa introductòria a diferents reflexions sobre alguns temes contemporanis, totes emmarcades en el context de confinament durant el qual va ser concebut el projecte (entre els mesos de març i abril de 2020) Tot i que cada peça és independent de les altres i pot ser llegida per separat, juntes constitueixen una constel·lació no-jeràrquica d’idees que es retroalimenten i van creixent per acumulació. Normalment treballo per intuïció, combinant elements naturals i quotidians i jugant amb les tensions que això genera per a aconseguir una mena de “desnaturalització” dels símbols, similar al que passaria amb les paraules en la poesia. Quan això succeeix els mots deixen de ser instruments de significació i de comunicació i es converteixen en «alguna altra cosa». Aquest canvi, però, no consisteix a abandonar la seva naturalesa original, sinó a retornar-hi. L’intent d’arribar a la “naturalesa original” de les coses va de la mà de pensar la relació amb l’entorn des d’algun lloc més sincer.  Tal com diria Octavio Paz (1956), es tracta d’un tipus de poètica molt proper a la màgia. El funcionament de la màgia implica l’ús del llenguatge, ja que les paraules s’utilitzen per accedir o guiar el poder màgic. Encara que no féssim servir el llenguatge escrit o oral, sempre hi trobaríem algun tipus de gest simbòlic o alguna coreografia amb l’objectiu de canalitzar l’encanteri. Un conjur és una acció que consisteix en un signe o ritus: conjurar és fer aparèixer o desaparèixer alguna cosa; dir una poesia. (Almirall, 2018)  El conjur, en definitiva, és un poema que invoquem a través dels símbols de cada codi o de diversos codis alhora; la porta entre el món material i el món immaterial. Fem conjurs constantment quan ens relacionem. “Tot allò que passa sense ser vist” són els vincles i els afectes que s’estableixen en les relacions entre els cossos que vehicula aquest conjur.  En aquest cas, diferents anècdotes que han inspirat algunes de les peces serveixen de fil per a teixir un context que amplifiqui les lectures del conjunt. Pel seu caràcter subjectiu, els fets anecdòtics són constituïts d’un material que els permet escolar-se pels racons oblidats, allà on les universalitats del mètode científic no hi van perquè es trencarien.

https://drive.google.com/drive/folders/112p0L6_VOzUKfeuwR5WNHzIM5Cu-PkX_?usp=sharing



PERE MARTÍ @petergynt

The AsSassination of Peter Gynt 2O2O VÍDEO DIMENSIONS VARIABLES

Te Assassination of Peter Gynt pretén ser un monòleg, dissertació i documental –dirigit per

Valèria N. Saurí– sobre la toxicitat de l’ego artístic en l’àmbit del showbusiness.

Amb el suport d’actors i actrius de nivell internacional i local –com Sara Plà Vidal o Bruno Oro Pichot–, va prenent forma com a obra de format Stand Up Comedy, aportant un toc molt americà –similar al Nanette de Hannah Gadsby– a un referent molt nacional com l’Immortal de Bruno Oro –entrevistat durant el procés de guió–. Actualment el projecte té data aquest 17 d’octubre del 2020 a l’Auditori de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. https://www.youtube.com/user/peremarti100/featured?view_as=subscriber

https://drive.google.com/drive/folders/1rIsYXi_vqPOA-PuPgBifinU19zJ1sUEV?usp=sharing



TÀNIA PADRELL @TANIAPADRELL

En el que mires 2O2O VÍDEO DIMENSIONS VARIABLES

Les tres pintures, que formen una unitat quan són posades en context, funcionen com a punt de retorn i de partida. Realitzades en la part posterior d’antics llenços, porten a la llum diversos elements que habitualment quedarien amagats, temptant a l’espectador a transitar entre elles i la resta d’espai expositiu que comparteixen. Tractar la tela entenent-la com un lloc on és possible provocar que hi passin coses, com un lloc que resignifca, ha sigut el que m’ha obert les portes a sortir de la pintura, i m’ha permès continuar els processos al bosc.

http://www.ub.edu/InfoBBAA/wp-content/uploads/2020/11/T%C3%80NIAPADRELL_MEMORIAII.pdf



GRAVAT


CARMEN GARCÍA @carmenaosei

TRANSEÚNTE 2O2O Fotografies i Imatges apropiades DIMENSIONS VARIABLES

Transeúnte es una mirada experimental, íntima y onírica, de aquella realidad cotidiana y aparentemente intrascendente que me ha rodeado durante los meses de confinamiento. Una visión introspectiva, basada en la observación de los objetos y espacios que se me mostraban diariamente desde los balcones y ventanas de mi casa. A partir de una selección de las fotografías de la realidad apresada desde esos espacios recogidos, he elaborado cuatro series de collages, en las que intento que queden plasmadas, tanto mi experiencia vital, como las reflexiones que ha generado este tiempo de obligado encierro. Transeúnte es, en definitiva, una alegoría sobre el tiempo muerto, sobre la concienciación de la fragilidad de nuestra existencia y la mutabilidad e inconsistencia de todo lo real. La paradoja de quien transita con la mirada un mundo que se ha detenido de pronto.

https://drive.google.com/drive/folders/1SQobjIGv4EZRpW9KvRrHeQWxmP1tamL_?usp=sharing




IÑAKI OLARRA @inakiolarra

CARTOGRAFÍAS 2O2O Fotograbado en polímero sobre papel Super alpha 220 g/m Plancha: 148 x 210 mm Papel: 348 x 370 mm

Cartografías es el resultado de un estudio sobre el rostro que, sobre todo, ha sido indagación. Búsqueda. Es expresión de un alfabeto artístico donde la palabra y la obra buscan encontrarse a través de preguntas. La obra, recogida en un cuaderno de artista que lleva por título elkartaratzeak eta itaunak [trobades i preguntes], es reflejo de un itinerario a

través de distintos lenguajes artísticos y discursivos que han querido dar

cuenta de lo que acontece cuando los rostros se encuentran. El proyecto se articula desde una dimensión introspectiva, a través de una estética que va cobrando forma de manera espontánea como expresión de una íntima aproximación al tema de la(s) subjetividad(es). El objetivo ha sido tratar de descubrir la particular narratividad construida por esos rostros en el cuaderno de artista Cada dibujo proyecta esa voluntad de dar sentido a la totalidad de la obra. Cada uno de ellos tiene valor en la medida que contribuye a construir un relato común. La obra muestra el anhelo que que les convoca a todos ellos y que no es otro que encontrarse para despertar en los vínculos.

https://vimeo.com/425871256

https://drive.google.com/drive/folders/1-8QsxXtFaNkGq3xwKQseYHaRZWGbcBzw?usp=sharing




JOAN POLO @JOAN__POLO

SOBRE L’AMOR I lA MORT 2O2o Sobreposició de diapositives DIMENSIONS VARIABLES

Aquest projecte neix amb la intenció de recuperar un imaginari esborrat, pel pas del temps, de les memòries de qui el visqué. Un diàleg entre l'arxiu personal i un de familiar, separats entre ells per tres salts generacionals. Aquest arxiu apropiat s'utilitza com a llavor per a llaurar el que esdevé una reinterpretació dels records de qui capturà aquelles vivències. Tot això, prenent com a principi la idea de reutilitzar l'arxiu fotogràfic que ha evitat l'oblit d'aquells moments.

https://drive.google.com/drive/folders/1vjl2SJgG4pA_nOzy60IQClqww5t8Xlc3?usp=sharing



MARIA CASTILLEJO @m.kastillejof

Lehaim ! Grafismes sobre la vida jueva contemporània aquí 2O2O PÒster, anunci, samarreta, auca, etiqueta de vi, exlibris 200 X 300 cm

Lehaim! és un projecte gràfic per rescatar de la ignorància històries de la vida cultural jueva des del segle XIX fins avui. Partint de la primera tornada a Sefarad després de l’expulsió, aquest treball pretén ser una aproximació als testimonis documentals d’una cultura que com d’altres, ha estat minoritzada en el nostre territori durant molts segles. Heus aquí un lliure compendi de documents gràfics, imatges, objectes, música, i tota classe de manifestacions culturals que fan que sigui innegable la importància de la tradició jueva a casa nostra. Aquest treball, presentat en forma d’arxiu / instal·lació és una recopil·lació de documents de nova creació inspirats en fets i successos històrics.

https://drive.google.com/drive/folders/1n5jvOIl08y-82ph7uctgofvVeUlaqHpl?usp=sharing



MARiA LÓPEZ @_IALO

Poner las cartas soBre la mesa 2O2O Monotipia de impresión dactilar sobre estampa digital 12 x 29’5 cm

Poner las cartas sobre la mesa es un proyecto que parte de un conjunto de vivencias experimentadas a partir de una relación sentimental pasada. Con esta propuesta, se pretende mostrar, de qué forma uno de los protagonistas responde a aquello que tuvo tanta importancia. Esto se desarrolla en forma de réplica, remitiendo a los sentimientos más íntimos, a partir de objetos de su archivo privado personal que guardan vínculo con esta relación. El objetivo es rastrear la vivencia a partir de los objetos. Para llevar esto a cabo, se ha trabajado desde la sinceridad y la introspección, con la intención de dejar al descubierto la historia que estos escondían. Así, se pretende crear un diálogo entre el rastro y la réplica, que se estableció tras esta relación. Sacando a la luz todos aquellos objetos impregnados del sentimiento creado por la situación vivida, se quiere dar por finalizada la etapa que esa representa. Esta propuesta consta de siete piezas en forma de teclado, que mediante la estampación dactilar, se esconde un mensaje en cada uno de ellos. La intención es crear imágenes que inciten al espectador a intentar descifrar dicho mensaje, teniendo en cuenta las siete imágenes que se muestran en el libro anexo que corresponden a las siete piezas. El proyecto se ha desarroyado durante el período de confinamiento, consiguiendo un https://drive.google.com/drive/folders/1R96HvmyFczM-NU7zYWUQumM6pqi8wh_S?usp=sharing resultado que hubiera sido imposible en otras circunstancias. Ha sido un impulso para

trabajar de manera inusual y a la vez resolutiva, acorde a la situación.



NATàLIA RUBIO @alia.romantra

Ones, de llum 2O2O Edició digital, llapis de colors i anilines DIMENSIONS VARIABLES

Ones de llum és un projecte sobre la representació de sensacions intangibles associades a la percepció d’elements orgànics. Seguint la premissa que tot el que ens envolta es va crear a partir d’un so, s’assaja amb una idea de membrana connectiva. Les ones i les textures naturals són imatges primigènies procedents de la materialització del so i s’estudien mitjançant dibuixos, maquetes i vídeo, com en un petit laboratori, per observar com la llum pren forma final en una instal·lació. Aquesta es desplega com un mantell que convida a connectar els espectadors amb un món oníric. Aquesta

prospecció

d’obra

ha

estat

realitzat

en

unes

circumstàncies

excepcionals, com tots sabem hem estat uns mesos en confinament. Aquest fet ha estat un repte per a totes les persones, i també per replantejar el projecte actual. Lluny de ser un inconvenient la situació en la qual ens hem trobat ha estat una experiència per buscar solucions als diversos problemes que s’anaven presentant. L’actual conjuntura posa de manifest la capacitat de resiliència de cadascú.

https://drive.google.com/drive/folders/1UYsg5qk7RRDc9zpF6nu3IbcWw5WEYPxa?usp=sharing




PAULA POZO @filar_tan_prim

Fílotes, Cosir, una cartA dedicada 2O2O Brodat sobre Material Orgànic Exemplar I 49 x 3,2 cm

Fílotes. Cosir, una carta dedicada és la creació d’una nova espècie a partir de l’imaginari personal. El projecte, on he abocat tota la tendresa, està estretament lligat al meu entorn personal, territorial i familiar. S’articula a partir d’elements naturals que són recosits o teixits a través del ganxet. Aquest acte lent parla d’una tradició provinent de l’herència familiar i cultural i modifica la fisognomia vegetal. L’ acció creativa i recreativa prové d’una necessitat de buidatge personal, que es resol amb la repetició del nus. Els elements recuperats del bosc d’Eucaliptus, evolucionen cap a una altre espècie hibrida, que rep una altra funció i allarga la seva esperança de vida.

https://drive.google.com/drive/folders/1qk04zZp88AqW4D582DmKw04s9Od2CVy2?usp=sharing



IMATGE


JÚLIA AGUILAR @julia____aguilar

FLESH : CODE 2O2O VIDEO DIGITAL DIMENSIONS VARIABLES

flesh:code consiste en un dominio web donde reside un bot conversacional que representa una conciencia que vive en el ciberespacio. Con la posibilidad de que el bot nos responda a las preguntas que le formulemos se crea una narrativa que aborda cuestiones como la necesidad humana de escapismo digital, la voluntad de expandir las capacidades humanas y hacer posible una existencia sin esfuerzo. Los dispositivos digitales y tecnologías como la realidad virtual, la programación y la robótica agrandan nuestros horizontes y nos teletransportan a mundos mejores en los que vivir experiencias alternativas y reconfortantes. Una visión utópica de lo que quizás viene en un futuro: un más allá con un cuerpo digital que nunca muere y es atemporal. http://fleshcode0000.com

https://drive.google.com/drive/folders/1tL9nsZ9wG5TI1szdMGlfDKV9-9VSOl4n?usp=sharing



EMILIO CODINA SENDERISMO ARTÍSTICO EN COLLSEROLA PERI-URBANA 2O2O INSTALACIÓN MULTISENSORIAL 30 X 40 CM

El caminar como práctica artística, y no solo como tránsito entre dos puntos, a través de un estado de meditación contemplativa y observación activa, nos descubre una rica gama de capas y realidades en el ejercicio de la experimentación del paisaje. El territorio del Parque Natural de Collserola, perímetro de Barcelona, la urbe donde vivo, presenta gran riqueza de contrastes rurales y urbanos con una naturaleza inevitablemente rasgada por la acción humana. Esta situación genera lugares dispares entre la planificación metropolitana y la flora y fauna del parque. A través del senderismo meditativo, lento y silencioso, y de la deriva, recorro este espacio peri-urbano con un enfoque de sentir el paisaje multisensorial, también sonoro y olfativo, y de potenciar el arte de caminar en grupo. El proyecto surge de mi necesidad vital de respirar de la monstruópolis y del entorno digital que inunda mi rutina cotidiana.

https://drive.google.com/drive/folders/1LIl3OCIIg4ovx8PE0wu2LkKzyKZfXHpi?usp=sharing



DAVID MONTANEr @davemontaner

QUEERLOGIA 2O2O FOtografia digital 90 x 126 cm

Queerologia consta d’un sèrie de sis retrats fotogràfics on s’hi representen déus i deesses de mitologies de diferents cultures que, a mes a més de tenir una estàtica actual, s’hi presenten expressions de gènere i de sexualitat no normatives des de la perspectiva occidental. Mitjançant la fotografia com a eina que s’utilitza constantment avui dia per a representar cossos, models i construccions d’identitat, s’han creat models inspirats en deïtats de cultures diferents les quals podríem relacionar amb la comunitat LGBTQ. Aquest és un treball on es qüestiona el gènere i sexualitat normatius amb els que ens han educat i que té com a objectiu la visibilització de les identitats sexuals i de gènere perifèriques, i intentar obrir debats entorn al tema.

https://drive.google.com/drive/folders/1gayNhtP2GydxhKN49cabVwl3Dvfo_X68?usp=sharing



MIGUEL CORDEIRO uMWELT 2O2o Tècnica mixta 15 x 15 cm

Todos los seres vivos tienen su propio hábitat ideal, su umwelt, menos el ser humano. Por ello nacemos con la necesidad de cultura para crearlo nosotros mismos construyendo una naturaleza artificial al gusto ¿Pero de quién? ¿Nos conformamos con lo preestablecido o uno mismo puede crear su umwelt? En este proyecto expongo cómo llego a él a través de la mirada, mi punto de vista de las cosas. Una mirada donde las formas se interpretan desde otra perspectiva para representar el mundo. Un umwelt con tres aristas dependientes entre sí que son, la simbólica por medio de la fotografía, la imaginaria gracias al dibujo y la real, la representación de mi umwelt. En ellas muestro de dentro hacia fuera ventanas por las que asomarte a un espacio donde lo que hay, percibo e interpreto se relacionan. Buscando reflexionar sobre uno mismo y la salud de su umwelt.

https://drive.google.com/drive/folders/18khl_s55SsW62yM9zaeOVEa5qrz_9TOS?usp=sharing



ADRIANA ORPINELL @adrianaorpinell

LLARS 2O2O FOTOGRAFIA DIGITAL 21 cm x 14,8 cm

Llars es desenvolupa a partir de les meves vivències entorn a la pèrdua dels habitatges amb els quals hi he tingut un vincle ferm. El projecte és produït en forma de llibre fotogràfic, narrat en primera persona, i està compost per un escrit descriptiu sobre les llars en qüestió e d'imatges d’arxiu que mostren les vivències íntimes passades dins d'aquests immobles, així com de les persones que també hi van tenir un gran vincle. Gràcies als documents esmentats, i usant també fotografies preses a posteriori, s’exposen experiències del pretèrit on el trencament imposat amb les llars es troba a l’epicentre del projecte. Degut a la insòlita situació provocada pel Covid-19, també s’introdueix el present com a element per repensar la pròpia figura de la llar. Així doncs, es presenta l’habitacle com un element més que configura cada ésser i la partença d’aquest com a mort parcial del propi individu. S’exposa la meva necessitat de mantenir el lligam amb les llars que m’han constituït, i que ho segueixen fent, així com la problemàtica que suposa la pèrdua obligada de tals vincles. Aquesta ruptura es percep com un acte imposat, com un succés que no és controlat pel propi ésser i que no és de la seva elecció. És precisament del neguit i desaprovació d’aquest afer d’on sorgeix la necessitat d’atendre la memòria d’allò relatiu a les vivències de les llars, de les seves reflexions afectives i del sentiment d’arrelament que això sol·licita.

https://drive.google.com/drive/folders/1fm3NVbzHC5bvgo3KACI-I6SbQKQkuArH?usp=sharing



LAIA RODRíGUEZ @LAIARODZ

EL CUERPO DESAPARECIDO 2O2O FOTOGRAFIA ANALÒGICA DIMENSIONS VARIABLES

El Cuerpo Desaparecido, a partir de una investigación teórica apoyada en la filosofía y la estética del arte, es un proyecto fotográfico que habla de cómo influyen las emociones ocultas y los miedos del subconsciente en la práctica artística y fotográfica. Arranca a partir de esta investigación de fuentes teóricas y fotográficas que analizan la fascinación por lo siniestro y cómo esto se constituye, hasta la realización de un proyecto fotográfico que refleja dichos intereses. Lo siniestro es aquello oscuro y tenebroso, que nos conmociona y mueve en calidad de su característica ocultista y escurridiza, velada. Entiendo la creación fotográfica como un intento de mostrar al espíritu aquellas cosas que chocan directamente con él y con nuestra naturaleza, con nuestros sentidos y la conciencia que nos proporciona existir en el mundo. El arte es la herramienta de expresión que sirve para comunicar nuestro interior con todo lo que hay más allá de él: no existe ningún individuo sin su propio contexto en el mundo. A partir de un escrutinio interno y una mirada hacia dentro, el arte y la filosofía me sirven como una gran puerta a intentar conocer la naturaleza de la condición humana. El Cuerpo Desaparecido es un proyecto que reflexiona sobre lo oculto, sobre la muerte, el tiempo y las sombras. Es esa mirada hacia el interior, un diálogo entre el yo y el espacio que habita.

https://drive.google.com/drive/folders/1oBOKizrR6BeH6XPhH7HqWOEZl4TTeUSx?usp=sharing



alba torralbo @ALBADACOSTA

MAR I SOL 2O2O FOTOGRAFÍA ANALÓGICA DIMENSIONES VARIABLES

A través de diferentes piezas el proyecto muestra en su conjunto el proceso de destrucción de un espacio a partir de imágenes capturadas durante el periodo de un año. La primera fotografía es tomada en agosto de 2019 y la última el mismo mes del siguiente año, de forma en que a través de la obra se puede observar el deterioro del lugar hasta su completa desaparición. Las imágenes que componen el proyecto han sido tratadas de diferentes maneras, unas han sido creadas a partir de procedimientos analógicos convencionales y otras han sido sometidas a métodos más experimentales. Estos métodos surgen de reflexiones que se desarrollan durante el proceso de creación, reflexiones sobre la desaparición del paisaje, las ruinas o la relación que existe entre la memoria humana y la imagen fotográfica. El territorio cambia y se transforma de la misma manera en que nosotros también lo hacemos, ¿pero que pasa cuando el espacio que se transforma es el que se encuentra relacionado con nuestro lugar de origen y con el hogar? puede que sea un error relacionar el hogar con algo material ya que lo material es efímero y el hogar es algo que en cierto modo nos define. Entonces, ¿debería definirnos algo que es efímero? ¿acaso no lo somos nosotros también? A partir de este tipo de preguntas nacen las primeras ideas que conducen a la creación del proyecto.

https://drive.google.com/drive/folders/1Y7v_HTLs5fsVddQAhiUykJUhfuNgQVBI?usp=sharing



DISSENY


MARTA OLIVER @elmeudisseny

RITUS: DISSENY D’UNA CAFETERA 2o2o

El projecte que es presenta consisteix en el disseny d’una cafetera portàtil individual per facilitar l’opció, a un/a amant del cafè, de consumir una tassa de cafè acabat de fer a qualsevol lloc.

Es tracta d’una cafetera manual adequada per tothom, des de les/els excursionistes que els agrada prendre un cafè a les seves sortides, els i les joves que viuen en un espai reduït i no es poden permetre tenir un aparell per cada producte, fins a les persones que treballen en una oficina o un espai on no tenen màquines dispensadores o cafeteries a l’abast. Ofereix la possibilitat de viatjar lleuger/a d’equipatge sense perdre’s el plaer de degustar un bon cafè fora de casa.

El resultat és la Cafetera Ritus, una cafetera portàtil, senzilla, còmoda i copacta que funciona de forma manual per mitjà de dues palanques. La preparació del cafè esdevé un riutal personal i una experiència la qual es resumeix en tres senzill passos: col·locar el cafè, emplenar el dipòsit i accionar les palanques. També es complementa el producte amb uns accessoris i utensilis per facilitar i millorar l'experiència del consumidor/a com ara cullereta, tamper, termo, càpsules, bossa,... Amb tot això s'ofereix un producte ideal per garantir un bon cafè en qualsevol ocasió a qualsevol lloc.

https://drive.google.com/file/d/1OygDK836XiynVR5cRtamqLGoSDaQSE-y/view?usp=sharing





laia teixidó ProdUcte musical per a infants TONS 2o2o alumini, polipropilè copolímer random, silicona de platí pel producte TONS 24 cm de diàmetre

TONS és un producte que es troba a mig camí entre un instrument, un producte sonor i una interfície, ja que conté una part tecnològica però no perd la sensorialitat i el tacte propi d’un producte tangible. Està format pel producte en si, unes fitxes i una pàgina web senzilla pensada per a ordinador, que permet escollir els grups de sons amb els quals es vol treballar. El projecte sorgeix de la necessitat de dissenyar un complement per al funcionament pràctic de l’assignatura de música a Parvulari, que a la vegada es trobi en consonància amb els productes musicals més recents del context actual. TONS pretén ser un punt de partida per a crear noves experiències en entendre i treballar la música a l’escola d’una manera lúdica.

https://drive.google.com/drive/folders/1SyqW6LzNzTOSjVksodk3vLAgfX358c6-?usp=sharing




raquel gallego SafeT : Diseño de un producto y una app para evitar el hurto de teléfonos móviles 2O2O funda: Goma de silicona MECANISME DE SUBJECCIÓ: POLICARBONAT CORRETJA: CINTA DE KEBLAR funda: 128 x 60,2 x 13 mecanisme de subjecció: 42 x 42 x 12,3 corretja: 420 x 20

Actualmente, Barcelona es la ciudad de España que más cantidad de hurtos acumula, concentrando en 2019 el 57% de casos de toda Cataluña. De enero a septiembre de 2019 se han registrado un total de 84.258 hurtos, lo que se traduce en 308 casos de hurtos al día. Además, estos han ido en aumento en los últimos años, ya que el tercer trimestre de 2019 ha sufrido un incremento del 23,4% en comparación con el de 2017 y un 3% con el de 2018. Debido a esta problemática y después de analizar todos sus aspectos, este proyecto desarrolla como solución un producto antihurto para el teléfono móvil el cual va enlazado a un App. La solución va dirigida a mujeres de entre 28 y 38 años, que utilizan el transporte público de Barcelona para desplazarse en su día a día, aunque lo puede adquirir cualquier persona que posea un teléfono móvil. A partir de este proyecto se pretende solventar en lo posible el hurto de teléfonos móviles existente en el municipio de Barcelona.

https://drive.google.com/drive/folders/1yQ4JwT0xNbnsWFrJt5VNphkL03bZtfuJ?usp=sharing




CONSERVACIÓ

RESTAURACIÓ


DAVID ZAFRA @fotoquimico

CRITERIOS PARA LA ILUMINACIÓN PATRIMONIAL DESDE LA CONSERVACIÓN 2O2O

La iluminación ornamental es una intervención directa en el patrimonio cultural y tal acción puede tener efectos dañinos en los materiales constituyentes y en la imagen del objeto. Este trabajo lo que pretende es establecer criterios aplicables en este tipo de intervenciones, basados en la conservación. Además, incluye una propuesta lumínica que podría ser un punto de partida para la posterior redacción del proyecto de iluminación ornamental y vial ambiental del conjunto histórico del Castillo de Cardona. Para ello es imprescindible estudiar la naturaleza de la luz, saber cuales son los efectos en los bienes culturales generados por la radiación y por la instalación de los sistemas de iluminación, conocer las normativas vigentes reguladoras y recomendaciones de los especialistas en esta disciplina, realizar un acercamiento en la planificación de la iluminación y buscar ejemplos que sirvan como referencia teniendo en cuenta las anteriores premisas. El presente estudio, ha podido comprobar que actualmente muchos proyectos de iluminación no son gestionados por profesionales de la conservación-restauración, no cumplen las normativas relacionadas en materia de alumbrado de patrimonio, ni tienen en cuenta las recomendaciones de los pocos profesionales en iluminación de monumentos dando lugar a imágenes nocturnas del patrimonio que distan de su imagen diurna y ponen en entredicho sus valores culturales.

https://drive.google.com/file/d/1XIOYxuFzQXiODTTWI547Excn4b8kbYwh/view?usp=sharing



JOAN PIFARRÉ @joan.pifarre

Polaroid TM transferencia de difusión de tinta integral en color: descripción, evolución, alteraciones, análisis y conservación 2O2O

En los años 40, Edwin H. Land revolucionaría el mundo de la fotografía, introduciendo en el mercado una película fotográfica capaz de revelar y fijar la imagen al cabo de pocos segundos, sin necesidad de recurrir a un laboratorio. El diseño de este tipo de película instantánea está compuesto por una compleja combinación, muy estudiada y equilibrada, de capas de tintes, emulsiones y reveladores que reaccionan de forma sincronizada para capturar la imagen, desarrollar la película, detener el proceso de desarrollo y neutralizar cualquier químico no utilizado. La evolución de la primera imagen instantánea, que se revelaba en tonos sepias hasta desarrollar la imagen a color, ha estado muy ligada a la fascinación científica del equipo que co-fundó Edwin H. Land en 1937, con el nombre de PolaroidTM. Este tipo de fotografía, a partir de los años 70, llego a ser en un fenómeno de masas por su simplicidad, multiplicando la práctica de la fotografía en el entorno doméstico y científico; convirtiéndose en un icono cultural, del que grandes artistas se dejaron seducir por completo. Lamentablemente, este tipo de imagen es muy frágil, tiene grandes problemas de inestabilidad y requiere de una estricta conservación preventiva para evitar la desaparición o destrucción de la imagen. El trabajo que se presenta a continuación es el resultado de una pequeña investigación teórico-práctica, esta última basada en la metodología científica, a través de la observación sistemática, mediciones, experimentación, análisis y elaboración de hipótesis sobre este tipo de fotografía en color, en particular de las películas SX70 y 600 de la marca comercial PolaroidTM Originals. Para entender en qué consiste esta tipología de imagen se ha realizado un recorrido histórico-técnico, analizando los materiales y procedimientos para la elaboración de la imagen, prestando un especial interés en los mecanismos de degradación y las posibles vías de conservación.

https://drive.google.com/drive/folders/1gYWr8mRFVi-b_bVSurHs6H4MHlA0omZK?usp=sharing



JENIFER OBAMA @jeniobn

ELS OLIS ESSENCIALS: Propietats i Aplicacions en Conservació-Restauració 2O2O

Aquest projecte explora les possibilitats de l'ús d'olis essencials com a alternativa verda en enfront dels biocides tradicionals utilitzats en el camp de conservaciórestauració. En primer lloc, es descriurà amb detall que és un oli essencial i les seves propietats biològiques com a biocides. En segon lloc, es troba una revisió bibliogràfica on es recullen molts dels estudis que s'han realitzat amb l'objectiu d'investigar les aplicacions dels olis essencials en l'àmbit de la conservaciórestauració. Per últim, es pot consultar la documentació d'unes proves realitzades amb l'objectiu de saber si l'oli essencial de farigola deixa residus sobre el paper.

https://drive.google.com/drive/folders/13ehEj0xKrnGRuMm4fyMRyoPgvDWQwejf?usp=sharing



IRENE GARCÍA LES TESSEL·LES DE VIDRE METÀL·LIC DAURAT DE MURANO EMPRADES EN MOSAIC ESTUDI, CARACTERITZACIÓ, EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ 2O2O

En aquest treball s’estudiarà el vidre metàl·lic daurat de Murano, des del punt de vista de la conservació i restauració, tot fent especial èmfasi, en la seva fabricació, i tècniques d’ús en mosaic i les degradacions que se’n poden derivar. Per tal de facilitar les futures intervencions en aquest tipus de material i les seves propostes d’intervenció, s’indagarà en la bibliografia disponible sobre el tema i mitjançant també la pròpia observació d’aquest material emprat en mosaic, es proposaran mètodes simples d’estudi i diagnòstic del material, ja que com és per a tots els d’aquest sector professional ben sabut, el Conservador-Restaurador gairebé mai disposa d’elevats recursos, laboratoris ni eines sofisticades de diagnosi, sinó que en nombroses ocasions ha de treballar en vers la experiència, pròpia o aliena, d’intervencions anteriors de caràcter similar i els coneixements que en tingui o als que en pugui accedir sobre el tema.

https://drive.google.com/drive/folders/1k4_iOUcOk3gIVD4Q4UuQjCxB6dJJepNI?usp=sharing



ELENA CARNERO Tècniques tradicionals d'imitació de pedres ornamentals amb estuc 2O2O

Les pedres ornamentals com el marbre, el pòrfir i altres roques cristal·lines polides han estat extensament apreciades en l’art i l’arquitectura per les seves propietats estètiques, però també són un material car, difícil de treballar per la seva duresa i, depenent de la zona geogràfica, poc disponible. Des de l’antiguitat han sorgit una sèrie de tècniques il·lusionistes per imitar l’aspecte de tot tipus de pedres decoratives. En aquest treball faig un recull d’aquest tipus de procediments tradicionals realitzats amb estucs de calç i guix. Com a base teòrica s’aporta una descripció dels principals materials i eines que intervenen en els procediments i un breu recorregut històric. Finalment s’inclou el resum de les receptes descrites en quatre tractats dels segles XVIII-XIX i un glossari de terminologia rellevant.

https://drive.google.com/file/d/1Sev7yOAN0gyab2d1296sJKZTiczpLjGd/view?usp=sharing





Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.