Suplement setmanal de llibres i art
Dijous, 23 de desembre del 2010
5
Entrevista Roser Amills, poeta
7
Opinió Cançons de Nadal
12
Crítica Màrius Serra torna a Verbàlia
19
TÀSSIES / EDITORIAL CRUÏLLA / ‘NOMS ROBATS’
Art Les dones artistes de X. Barral
3 Emili Teixidor
Jean Genet, un magnífic maleït
6 Jordi Llavina
La memòria de Masoliver Ródenas 12 D. Sam Abrams
Cornudella i el premi Palau i Fabre
Nadal jove: llegir amb el cor i pensar amb el cap
8
23 DE DESEMBRE DEL 2010
Reportatge Andreu Sotorra
DE MASSAGRAN A GERONIMO STILTON D
es de la publicació catalana de Les aventures extraordinàries de Massagran, de Josep Maria Folch i Torres, a l’italià Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton, han transcorregut exactament cent anys. Un segle d’evolució del que s’ha entès com a literatura per a infants i joves i que, en èpoques diferents, ha passat a la història com a fenomen de masses. Si el personatge de Massagran va ser, per als infants de la primera meitat del segle XX, una lectura de capçalera, el personatge de Geronimo Stilton, un rosegador que fa de periodista i que ja té deu anys de vida, des que va néixer a Milà, de la mà de l’autora Elisabetta Dami, ho ha estat per als infants de la primera dècada d’aquest segle. Si Massagran va ser fruit de fulletó a partir de la revista Patufet i, en una represa moderna, adaptació de còmic, teatre i sèrie televisiva, Geronimo Stilton, fent ús de les possibilitats contemporànies, ha seguit un camí similar: llibres, còmics, televisió i, ara, de creació artística catalana, el primer espectacle musical sobre les seves aventures al Regne de la Fantasia. Oblidat ja Harry Potter, almenys pel que fa al seu impacte en el món literari a pesar de les seqüeles cinematogràfiques, Geronimo Stilton ha vingut a ocupar el seu lloc. En català, dels llibres de Geronimo Stilton se n’han venut, segons dades del Grup 62, més d’un milió d’exemplars, xifra rècord en la història d’aquest àmbit literari. Stilton té més avantatges que Harry Potter perquè abasta una franja d’edat molt més àmplia. A més, amb no tant d’esforç de
Aquestes dates nadalenques sempre tenen força novetats de literatura infantil En català s’han venut un milió de llibres de Geronimo Stilton
El sector literari s’aferra amb força al llibre de paper
comprensió com demanava Harry Potter, les aventures de Geronimo Stilton tenen un suport gràfic que s’acosta al que es podria anomenar, sense to pejoratiu, suport de lectura. Imatges, tipografia acolorida i històries que, tot i l’aventura, no deixen de transmetre valors característics del personatge: l’honestedat, l’enginy i l’amistat. Cent anys no passen en va. Però Massagran no ha envellit. I fa la impressió que Geronimo Stilton tampoc ho farà. Tenim precedents emblemàtics d’aquesta longevitat literària: Tintín, per exemple, per cert, reporter com Stilton. Les Tres Bessones, tan locals i universals a la vegada. O Popeye, fent creure que els espinacs et fan forçut, i no és veritat. O alguns incombustibles personatges de la Disney que podríem resumir en un de sol: l’ànec Donald. ¿I com s’han adaptat els editors catalans a aquesta evolució centenària? Aquest 2010, potser a causa de les efemèrides (l’Any Mark Twain, per exemple, o l’Any Maragall), s’ha notat una considerable mirada al passat amb reedicions d’aquests dos autors. De Maragall, Baula n’ha fet un àlbum il·lustrat i alguns reculls de poemes per a diverses franges lectores. De Mark Twain, s’han posat d’acord gairebé tots els editors. Per esmentar-ne dos, Bambú, amb una edició acompanyada d’un material complementari sobre l’autor i l’obra, i La Galera, amb la capsa en blanc i negre, amb dos volums –Les aventures de Tom Sawyer i Hulckelberry Finn–, amb el valuós treball de la il·lustradora Meritxell Ribas elaborat amb la tècnica del grattage.
Al marge d’aquestes commemoracions, el sector editorial dedicat a mantenir la tradició literària per a infants i joves ha canviat substancialment durant aquest 2010. D’una banda, s’ha produït la consolidació d’un macroparaigua, Estrella Polar, dins del Grup 62, sota la direcció de Patrizia Campana, que agrupa una dotzena llarga de segells, amb col·leccions de narrativa com ara L’Odissea, Columna Jove, L’Illa del Temps i La Via Làctia, i sèries de personatges com ara La Tribu de Camelot, Teo, Pocoyo, Diari de Grec i Arcanus, entre altres. D’altra banda, La Galera, sota la nova direcció de Iolanda Batallé, ha obert les sèries Lluna Roja, Narrativa Singular i Bridge, per a lectors adolescents, a banda d’una àmplia línia d’edicions especials i el manteniment, cada vegada més discret i invisible, dels tradicionals Grumets. I una altra iniciativa de renovada direcció editorial, en aquest cas de la mà d’Isabel Obiols, al capdavant de La Magrana-RBA, ha rellançat, amb nova imatge i títols inèdits, la col·lecció L’Esparver, que durant molts anys va aportar al català traduccions sobre clàssics universals. Ara, el segell en recupera alguns dels més significatius i es rellança amb títols nous com ara Barrabum!, de Mark Haddon; L’excursió i d’altres maremàgnums, de Gerald Durrell, i Quan m’atrapis, de Rebecca Stead. Lectures adolescents sense frontera d’edat. Aquests són els tres canvis editorials més remarcables, pel seu volum i també pel seu risc, d’aquest 2010. En general, el sector intenta mantenir-se en una situació que no li és precisa-
ment favorable. La majoria de les editorials dedicades al llibre per a infants i joves han mantingut durant anys una posició alegre gràcies a la promoció de la lectura escolar, aplicada voluntàriament pel professorat, perquè no la regula cap legislació. Ara aquesta posició està amenaçada per una malentesa reutilització del llibre literari. L’arribada del llibre digital a les aules, encara en expansió, no ha estat aprofitada amb força pel sector literari, que fa la impressió que s’aferra com un nàufrag al llibre en paper.
Abandó de la narrativa
Les conseqüències d’aquesta actitud han estat una disminució, si no un abandó, de les edicions de narrativa i, sobretot, de la creació literària dels autors catalans, i un creixement angoixant de la narrativa en sèries de gènere fantàstic, tallades totes pel mateix patró (vampirs, gòtics, sobrenatural i altres mons), avalades per supervendes en els seus llocs d’origen, i presentades en volums gruixuts, en cartoné, amb dues i terceres parts, fins a esgotar la paciència dels seguidors, sense que, pel seu cost, permeti l’entrada en format de butxaca a les escoles i els instituts. La previsible mort anunciada de la mal anomenada literatura juvenil ha iniciat, doncs, un camí sense retorn. En alguns casos, afortunadament, la fusió entre narrativa per a tots els lectors, tant de grans editorials com d’editorials mitjanes o petites, ha difuminat la falsa frontera joves-adults. L’anomenat crossover és una conseqüència positiva que, a la llarga, hauria de posar fi a l’abús de la prefa-
23 DE DESEMBRE DEL 2010
9
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1. Il·lustració de Benjamin Lacombe per a ‘Contes silenciosos’, publicat per Editorial Baula; 2. Il·lustració de Rebeca Luciani per a ‘La Negri té malsons’, publicat per La Galera; 3. Il·lustració de Batia Kolton per a ‘La cadena daurada’, publicat per Editorial Alrevés; 4. Il·lustració de Carles Arbat per a ‘Tres contes de Nadal’, publicat per Baula; 5. Il·lustració d’Olga Lecaye per a ‘Conills, somriures i companyia’, publicat per Editorial Corimbo
bricació literària fomentada pels mateixos que ara no saben com ressituar-la. A l’hàbit de la reutilització del llibre literari, la reconversió del sector, la descatalogació i la retallada dels drets d’autor, cal sumar-hi senyals inequívocs d’una greu crisi com ara la reducció de les dotacions de premis literaris com El Vaixell de Vapor i el Gran Angular que la
Fundació SM ha practicat en un 50% en els premis en espanyol (de 100.000 a 50.000 euros) i en un 40% en els premis en català (de 24.000 a 15.000 euros). Al costat d’això, les dotacions de premis literaris com el Joaquim Ruyra o el Folch i Torres, de La Galera i Enciclopèdia Catalana, es mantenen en la discreció, amb dotacions de 9.000 euros, mentre que la mateixa
editorial, paradoxalment, dota amb 15.000 euros un premi en espanyol, el Jóvenes Lectores. Continuen resistint els premis Barcanova (amb 22.000 i 7.000 euros), el Mallorca amb 10.000 euros i, oberts a totes les llengües de l’Estat, l’Ala Delta dotat amb 12.000 euros i els Edebé, amb 25.000 i 30.000 euros, entre altres de dotacions diverses i en col·laboració amb institu-
cions, com el Bancaixa (Alzira), amb 18.000 euros. Malgrat tot, les editorials catalanes concentren una allau de novetats per a infants i joves que es desborda quan arriba Nadal. La tria és només una mínima mostra del que ofereix el sector. Es continua anant a la legítima recerca del llibre dels ous d’or. Aquell que proporcioni un bestseller que permeti surar
enmig d’un temporal d’aigües enfurismades. Però tothom també sap que això passa una, dues o, com a màxim, tres vegades cada cent anys. Ho va aconseguir el 1910 el català Massagran i ho ha aconseguit aquest 2010 l’italià Geronimo Stilton. Passat i futur. D’aquí a cent anys, si no ens tornem tots calbs de tant llegir i encara hi som, ja en tornarem a parlar. ❋
10
23 DE DESEMBRE DEL 2010
Reportatge Andreu Sotorra Llegir al ‘núvol’ de Google Acabem la primera dècada del segle XXI amb el triple salt mortal de l’estimat Google cap a la possibilitat que qualsevol lector empedreït mantingui una biblioteca de capacitat incalculable en allò que el gegant digital anomena senzillament el núvol. Tecnològicament no és cap novetat. Ja sabem que això passa amb els arxius audiovisuals des de fa temps. Parlar de Flickr, de Picasa o de Youtube, entre altres patronímics digitals, és ja com si parléssim d’un membre més de la família. Però la diferència entre aquests servidors i el naixement de la Google eBooks Store, la macrotenda de llibres oberta aquest desembre, és notable. Mentre els arxius digitals gràfics acostumen a ser de creació pròpia, professional o domèstica, i els tenim ben arxivats –confiant que un virus desconegut no ens ho espatlli tot d’una bufada–, la tenda de llibres de Google ha arribat –primer als EUA i durant el 2011 ho farà a la resta del planeta– per quedar-se i per començar a substituir les febles prestatgeries d’Ikea que es vinclen amb el pes, les lleixes metàlliques amb feixucs llibres de paper, l’encara per estrenar i farcir lector digital, àlies e-reader, el màgic iPad i tots els seus parents, i també per substituir la incapacitat humana de disposar en un minúscul cervell del més enllà tots aquells llibres que ni l’espai físic ni la butxaca ens han permès que en disposéssim fins ara. Els bibliòfils de segles passats que van crear biblioteques personals, per a alegria dels corcs, amb tresors inimitables per complicar la vida dels seus hereus, ja són com els venerables monjos copistes de l’antigor. Figures mítiques de la vella història. És clar que sempre hi haurà qui reflexionarà en veu baixa que no es pot comparar una biblioteca personal –per tot allò de l’amor al llibre, la nostàlgia i sobretot l’olor, la sentor de tinta, ni que sigui impresa en un fastigós paper reciclat– amb un núvol invisible al reialme del Google, per molta capacitat que aquest tingui. Reflexió comprensible però que es fa també incomprensible si recordem els petits i mitjans editors catalans que no fa pas gaire han hagut de llogar desenes de camions tràiler per transportar milers i milers de quilos de paper fets llibre, més de mig milió d’exemplars, diuen –molts d’ells condemnats a la pasta de paper en bona part subvencionada–, des de la cova dipositària de la fallida distribuïdora L’Arc de Berà fins als seus nous magatzems. Reflexió incomprensible també si ens adonem de l’exercici físic de músculs que fan diàriament els atlètics llibreters carregant i descarregant, embalant i desembalant, doblegant i desdoblegant l’esquena, amb capses i capses de llibres que van i vénen, de les editorials a les llibreries i viceversa, sense que ningú –o molt pocs– els digui marieta si em vols llegir. Reflexió encara més incomprensible si tenim en compte les entranyables cartes de descatalogació que, com si fossin aquelles velles nadales del carter, el vigilant i l’escombriaire de barri, arriben cada any per aquestes dates a casa dels autors felicitant-los les festes i anunciant-los que els seus llibres es descataloguen perquè s’estan florint al magatzem o simplement perquè no hi caben i, si hi caben, continuar mantenint-los es fa insuportable econòmicament. Per a tots ells –artesans admirables de l’edició, la llibreria, la distribució, l’escriptura i fins i tot la biblioteca–, el núvol de Google ha arribat per canviar-los la vida. I també ha arribat per posar fi a aquesta mena de genocidi literari que ha estat i que és cada vegada més la descatalogació
salvatge, aquella que només es fixa en les xifres de venda sense mirar ni de reüll l’interès o la qualitat literària dels títols que esquartera. ¿Té sentit en ple segle XXI, amb la facilitat del suport digital, que una editorial descatalogui títols i autors pels quals ha apostat tota una vida? ¿Té sentit que una marca editorial esborri una part de la seva història i del patrimoni literari collectiu? Fins ara, a causa de l’allau de paper que la cultura ha produït en la generació crescuda i educada en aquest suport, es podia mig entendre aquesta opció. A partir d’ara, la descatalogació del llibre és simplement un acte primitiu que s’assembla a l’intent d’encara voler fer foc amb dues pedres o dos bastons quan amb un encenedor electrònic o la vitroceràmica es pot fer la mateixa feina sense suar tant la cansalada. Davant del mur de les lamentacions del sector editorial –no es ven prou, no es llegeix gaire, no se’n parla als mitjans...– s’imposa la reinvenció del sector. Alguns ja ho han intentat. Però en comptes d’apostar per les noves tecnologies, esperen, com en tantes ocasions, que primer ho faci un altre. És per això que l’eclosió i la revolució que pot representar la macrotenda de llibres de Google s’ha de mirar amb respecte i sense prejudicis influïts per la por al canvi. No hi ha ni hi haurà mai una editorial, una llibreria, una distribuïdora o una biblioteca que pugui oferir d’un cop els milions de llibres que està a punt d’oferir Google i amb la facilitat amb què està a punt d’oferir-los. Malgrat tot, els editors catalans han entrat en l’era de l’e-book amb molta prevenció, a pesar que tenen fiables plataformes pioneres com ara Leqtor i Libranda. I la prevenció ha provocat que els resultats d’aquesta primera temptativa siguin anecdòtics. ¿Per què el llibre no ha entrat amb força en el suport digital com ho han fet, gairebé sense avisar, la música i el cinema? Hi ha, em sembla, un parell de raons evidents. Mentre que la música ha trobat un suport accessible –de l’ordinador a l’iTunes, l’iPod o l’Mp3– a preus més o menys raonables, el llibre digital ha saltat al mercat a uns preus massa semblants als seus homòlegs en paper, i els lectors digitals són encara un luxe si es vol disposar d’un aparell amb les condicions tècniques adequades. L’aposta editorial a favor del llibre digital ha estat més un experiment que una realitat. ¿Els editors no hi creuen? ¿La relació sentimental que mantenen amb el paper no els permet fer el pas? ¿I els autors tampoc no es plantegen renovar el seu catàleg en digital? ¿Com pot ser que fins i tot alguns diguin que es neguen a signar contractes digitals per por de perdre el seu petit espai en paper? ¿Són els mateixos autors potser que fa deu anys declaraven solemnement que no entrarien mai al correu electrònic? El 2011 hauria de desterrar totes aquestes prevencions si no es vol perdre un territori cultural i també un territori de mercat. Però caldrà ferho amb decisió, valentia i visió de futur, sense pretendre que la renovació i la inversió la paguin només els autors i els lectors. És a dir, sense escatimar drets d’autor dignes, reduint els preus de venda dels llibres digitals i forçant l’homologació de l’IVA del 18% d’aquest suport fins al 4% del paper. Si no es fa així, en molt poc temps, qualsevol autor es podrà convertir en autoeditor al núvol de Google només amb un clic i aleshores sí que la cadena que manté el sector s’esquerdarà per sempre. ❋
A dalt, imatge de ‘Tristany i Isolda’, d’Aurélia Fronty, publicat per Editorial Baula, i, a sota, il·lustració de Mariona Cabassa per a ‘El tresor d’en Barbablava’, publicat per Editorial Bambú
23 DE DESEMBRE DEL 2010
11
Novetats de Nadal i Reis PRIMERS LECTORS
10 La Negri té malsons Text: Marcelo E. Mazzanti Il·lustracions: Rebeca Luciani Editorial: La Galera. Uns monstres terri-
1 Contes silenciosos Creació i il·lustracions: Benjamin Lacombe Editorial: Baula. L’autor dóna vida en 3D a un ‘pop-up’ espectacular i poètic que descobreix a cada pas recreacions de Pinotxo, la Caputxeta, Alícia, Peter Pan, Barbablava o la Bella Dorment. Sense fronteres d’edat.
bles irrompen en els somnis de la Negri. Però ella no permet que li espatllin la nit. La col·lecció Son Vine Son planteja amb tendresa situacions quotidianes a l’hora d’anar a dormir.
LECTORS A PARTIR DE 12 ANYS 2 Bona nit Text: Àngels Navarro Il·lustracions: Carmen Queralt Editorial: Combel. Llibre de jocs tranquils
1 Noms robats Text i il·lustracions: Tàssies Editorial: Cruïlla. Àlbum de text breu i impactant. L’assetjament escolar, la frustració personal i el tabú del suïcidi. Contingut valent i làmines d’una gran força visual. No té precedent en l’edició sense fronteres d’edat.
sobre la nit. Pestanyes, peces mòbils, adhesius, tintes fosforescents i retallables.
3 Tres contes de Nadal Textos: Andersen, Kenneth Grahame i A. Txèkhov Adaptació: Anna Gasol Il·lustracions: M. Cabassa, V. Gubianas i C. Arbat Editorial: Baula.
2 Tom Sawyer i Huckelberry Finn Text: Mark Twain Il·lustracions: Meritxell Ribas Editorial: La Galera. Capsa de regal amb l’edició sin-
Àlbum amb un conte sobre el fracàs dels somnis, un altre sobre la renúncia a allò que es desitja i un tercer sobre l’enyor dels avis i pares, de tres autors clàssics de gèneres diversos.
gular dels dos clàssics de l’autor del Mississipí amb làmines treballades amb la tècnica del grattage, poc habitual i que requereix un rigorós treball artesanal.
4 Flanimals Text: Ricky Gervais Il·lustracions: Rob Steen Enginyeria de paper: Richard Ferguson Editorial: Edebé. Llibre ‘pop-up’ amb desplegables en 3D per
3 L’enciclopèdia dels monstres Text: Fabrice Colin i André-François Raud Il·lustracions: M. Coimbra, N. Fructus i Mathieu Leyssenne Editorial: Edebé. Capsa de luxe d’un au-
descobrir-hi éssers inútils com els Botatus Geperutus, Mamarròssecs, Abellotus Plastoides, Tentaclcets o Papadots.
tor de ficció fill d’humana i de llop que reuneix en làmines clàssiques descripcions de monstres i els seus secrets no explicats mai. De Frankenstein a Llucifer, un viatge al Món Fosc.
5 Soroll blanc Creació i enginyeria de paper: David A. Carter Editorial: Combel - Casals. Llibre ‘pop-up’ de l’autor dels volums de colors ’Un punt vermell’, ’Blau’, ’Quadrat groc’ o ’600 punts negres’. Recull d’estructures singulars i acolorides amb sons especials de soroll de fons.
4 Marco Polo
6 És hora de tornar a casa, conillet Text: Emily Hawkins Il·lustracions: John Butler Editorial: Joventut. Llibre amb llengüetes per donar
5 Quan m’atrapis Text: Rebecca Stead Traducció: Anna Mauri Editorial: La Magrana - RBA. Represa de L’Esparver
mobilitat al conte del conill en una aventura nocturna pel bosc i descobrir alguns dels amics que l’ajudaran a superar la por de la foscor.
amb una novel·la de l’autora novaiorquesa, millor llibre juvenil del 2009, que barreja el gènere negre amb el de ciència-ficció i el misteri.
7 Conills, somriures i companyia Text i Il·lustracions: Olga Lecaye Editorial: Corimbo. Recuperació en un àlbum de luxe, amb làmines
6 El projecte Text: Amanda Valentino i Melissa Kantor Traducció: Àngels Guiu Il·lustracions: Brian Floca Editorial: Estrella Polar - Grup 62. Amanda apa-
de l’autora francesa d’origen rus. Guaixos sobre bestiari situat en boscos i jardins que recorden La Fontaine i contes que respiren Tolstoi.
8 El tigre que va venir a berenar Text i il·lustracions: Judith Kerr Editorial: Hipòtesi - Kalandraka. La petita Sofia rep la visita d’un tigre que es queda de convidat a casa i, fets els honors i buit el rebost, obliga a organitzar la família.
9 Bestiolari Text: Josep Vallverdú Il·lustracions: Manuel Cusachs Editorial: Fil d’Aram. Edició de poemes de l’autor de ‘Rovelló’ que sorprèn amb aquesta vena literària amagada. Subtils dibuixos de l’escultor Manuel Cusachs, autor de reculls de Salvador Espriu o Joan Fuster i de monuments dedicats a Josep Pla o el mateix Josep Vallverdú.
10 El tresor d’en Barbablava Text: Àngels Navarro Il·lustracions: Mariona Cabassa Editorial: Bambú. Conte interactiu basat en la vida dels pirates però que planteja enigmes al lector enmig de situacions de la trama i li planteja alguna prova de manetes a superar.
LECTORS A PARTIR DE 7 ANYS 1 Tristany i Isolda Adaptació: Béatrice Fontanel Il·lustracions: Aurélia Fronty Editorial: Baula. Àlbum amb una adaptació breu del romanç medieval amb làmines que imiten les pintures murals de l’època amb un toc de mirada contemporània.
Text i il·lustracions: Demí Editorial: Joventut. Àlbum basat en l’art del Pròxim Orient i la cultura oriental del segle XIII, amb làmines en tinta xinesa recoberta d’or, barrejant brodats xinesos i indis amb dissenys àrabs i tintes sobre seda per als marcs.
Il·lustració d’Ingo Siegner per a ‘El petit drac Coco fa la volta al món’, de La Galera 2 El senyor Finney i el món de cap per avall Text: Laurentien van Oranje Il·lustracions: Sieb Posthuma Editorial: Cruïlla. Àlbum per posar-s’hi
6 Contes de Grimm, Andersen i Perrault Adaptació: Pau-Joan Hernàndez Il·lustracions: Ximena Maier Editorial: Baula. Àlbum amb una tria
amb sostenibilitat. Amb un bestiari de jardí, el protagonista surt del seu hàbitat per conèixer món i entendre com es malmet el planeta i com es pot aturar tanta malesa.
de 23 contes amb unes versions que parteixen dels originals en una edició per llegir o explicar. Cada conte indica els personatges que hi apareixen i el temps de durada de la lectura.
3 La cadena daurada Edició: Nira Harel Il·lustracions: Batia Kolton Editorial: Alrevés. Recull de poemes hebreus escrits
7 Set raons per estimar els meus pares Text: Jaume Cela Il·lustracions: Jordi Vila Delclòs Editorial: Cruïlla. En Nil va néixer en una carnis-
per diversos autors especialment per a infants, des de Bialik fins a Yonatan Guefen. Molts han estat musicats i formen part de la cultura jueva.
seria quan la seva mare feia cua. Per això el carnisser li regala una cosa pràctica cada any. Els escrits d’una llibreta serveixen per coneixe’l millor. Premi Vaixell de Vapor.
4 El petit drac Coco fa la volta al món Text i il·lustracions: Ingo Siegner Editorial: La Galera. En Coco fa un viatge per intentar salvar el seu amic Òscar segrestat pel malvat Sapastre. L’àlbum inclou mitja dotzena de cartes dins de sobres que el lector ha d’obrir i llegir per continuar la trama.
8 Nat el gran Text i il·lustracions: Lincoln Peirce Editorial: La Galera. L’autor publica cada dia una tira còmica de Nat en més de 200 diaris nord-americans. El personatge creix ara amb una novel·la gràfica que alterna el text i els dibuixos en la trama.
5 El destí i altres contes dels Balcans Versió: Pau Bori Il·lustracions: Raimon Juventeny Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Recull per primera vegada en català d’una anto-
9 El llibre dels éssers fantàstics de Catalunya Text i il·lustracions: Albert Alforcea Editorial: Barcanova. Fades cucaratrines, nans del Priorat, sagals
logia de la literatura oral dels Balcans. Trenta-sis contes breus que combinen la fantasia amb l’humor i la tradició de la llengua serbocroata.
de Cadaqués, gnoms de la Cerdanya, torrafaves de les Borges Blanques, cabritols de la Vall d’Aran... Tot sobre desenes d’éssers fantàstics amb DO.
reix en un institut, on canvia la vida de tres persones, i torna a desaparèixer sense deixar rastre. La novel·la té una rèplica interactiva per als lectors a internet.
7 La casa de la torre Text: Isabel del Río Il·lustracions: Oriol Malet Editorial: La Galera. Novel·la de terror. La protagonista veu des del terrat la torre d’una casa que no ha trobat mai des del carrer. Després d’una ventada, comença el misteri i l’entrada en un món estrany.
8 L’adorada Jenna Fox Text: Mary E. Pearson Traducció: Kassandra M. Aguayo Editorial: Cruïlla. Després de més d’un any en coma a causa d’un accident, la Jenna es desperta sense recordar res de la seva vida. La novel·la especula sobre una nova perspectiva de la vida humana i el futur.
9 Roig robí Text: Kerstin Gier Traducció: Montserrat Camps Editorial: La Galera. Novel·la de misteri i romàntica de l’autora alemanya amb una protagonista que ha heretat el gen de viatjar en el temps i està predestinada a posar ordre en el passat.
10 Quan Hitler va robar el conill rosa Text: Judith Kerr Traducció: Josep Franco Il·lustracions: Pere Mejan Editorial: Bromera. L’autora berlinesa, en aquest relat autobiogràfic, torna a l’època en què Adolf Hitler va pujar al poder amb una protagonista de pare jueu i intel·lectual i la seva epopeia en la fugida d’Alemanya per trobar una llar en un temps sense llibertat.