Butlletí trimestral sobre còmic en català
www.ComiCat.cat
nº1. Gener de 2010
Badalona acollirà el Museu del Còmic de Catalunya
Nou número de Carabàs, el butlletí familiar de la biblioteca, dedicat al Avui, els amants del còmic, ens hem manga llevat amb una bona notícia. Gràcies a l’avís de Miguel Villalba llegim a la premsa que Badalona acollirà finalment el futur Museu del Còmic i de la Il·lustració de Catalunya. La seu escollida serà l’antiga fàbrica Caci, construïda el 1899 per allotjar una fàbrica de colls de camisa de cotó i convertida avui en una de les obres emblemàtiques de l’època industrial i del passat modernista d’aquesta ciutat. El Departament de Cultura va anunciar ahir la decisió, adoptada després d’examinar les diferents propostes d’acord amb els representants del sector del còmic. També aspiraven al nou centre Sitges, l’Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat. Per Carles Santamaria, director de Ficòmic i del Saló del Còmic de Barcelona, la de Badalona era l’opció ideal.
ComiCat estrena pàgina a Facebook En la línia de difondre tot allò que fa referència al món dels còmics en català, ComiCat estrena pàgina a la coneguda xarxa social Facebook. En aquesta nova pàgina podreu seguir les actualitzacions del bloc i totes les novetats que es produeixin. Visiteu-nos a www.facebook.com/pages/ComiCat/235348277192 Recordeu que ComiCat també té grup propi en aquesta xarxa, així com un compte al Twitter: http://twitter.com/comicat
Exposició a Barcelona per l’aniversari d’Astèrix Amb motiu del 50é Aniversari d’Astèrix i Obèlix, es presenta una exposició itinerant titulada El MónMirall d’Astérix. Per primera vegada en la història s’exhibiran més de vint pàgines originals i dibuixos de les portades d’Astèrix firmades per Albert Uderzo. El Corte Inglés de Portal de l’Àngel (Barcelona), sala d’Àmbit Cultural, 6ª Planta. Del 23 de desembre de 2009 fins a l’11 de gener de 2010.
Les revistes Tretzevents i l’Esquitx en format digital A quiosc.cat es poden descarregar des de qualsevol indret del món les revistes infantils Tretzevents i Esquitx en format digital. En aquest quiosc digital es poden trobar diverses revistes en català com Enderrock, L’Avenç, Estris, Jaç o Serra d’Or. El web permet fer una ullada a diverses pàgines de la revista abans de comprar-la.
“Carabàs és un butlletí adreçat al públic familiar editat per les biblioteques públiques de Girona. La publicació és trimestral i cada edició del butlletí tracta un tema específic. A cada Carabàs hi trobareu articles, ressenyes de llibres que considerem recomanables i recursos que ofereixen les biblioteques i la xarxa. Coincidint amb les activitats del Dia de la Biblioteca, surt el numero 3 del butlletí i aquesta vegada tractant el tema del manga. En aquest nou butlletí hi trobareu un article en què Rosa Montañà explica les característiques del manga que més desconcerten, sorprenen o irriten i ofereix una selecció de títols i autors per fer-se una idea de la varietat temàtica i estilística del gènere. Així mateix, hi trobareu llibres i recursos sobre aquest gènere que tot i ser molt popular també és massa desconegut entre nosaltres.” Font: Biblioteques de Girona
Kmic, nova revista de còmics en català Com diuen els mateix nois de Dolmen a la seva web “Algú digué por?”. Dolmen comença a editar una nova revista de còmic (no sobre còmic, es a dir que editaran una revista a l’estil El Víbora, Cairo, Tos, NSLM, entre d’altres), iniciativa que ja de per si es complexa i no acostuma a anar acompanyada de l’èxit comercial, però a més la nova revista serà editada en català! Només en català, jo encara estic impressionat, no cal dir que des de ComiCat la comprarem sense cap mena de dubte i animem a tots els lectors a que facin el mateix. Esperem que aquesta valenta iniciativa de Dolmen triomfi i volem felicitar a l’editorial i a l’equip d’Esquitx per dur-la a terme. Tot seguit la nota feta pública per Dolmen: “Després d’un temps preparant-la, per fi s’ha posat en marxa (amb la idea de posar-la a la venda a principis de novembre) la nova revista d’historietes que portarà el nom de Kmic. Serà editada conjuntament per Dolmen i l’equip d’Esquitx, en el qual està inclòs Tomeu Seguí. La revista costarà un euro en el seu primer número i dos a partir del següent, estarà realitzada en català i tindrà una tirada inicial de 4.000 números distribuïts en llibreries i quioscos de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Seran 32 pàgines a color que inicialment recolliran històries ja publicades prèviament per Dolmen per a poc a poc anar incorporant noves firmes i noves històries. La portada del primer número estarà realitzada pel mallorquí Tomeu Morey.” Font: Dolmen
1
Butlletí trimestral sobre còmic en català Glénat atura la publicació de la sèrie Kimagure Orange Road Males notícies per als seguidors de Kimagure Orange Road. Glénat ha comunicat a la seva web que n’atura la publicació fins a mitjans de 2010 per les baixes vendes de la sèrie: “Lamentem comunicar-vos que la publicació de la sèrie protagonitzada per en Kyôsuke, la Madoka i la Hikaru, s’atura fins a mitjans del proper any. Les raons que ens han portat a prendre aquesta difícil decisió són clares: la sèrie no es ven suficient i suposa més pèrdues que no pas guanys, i ara mateix no podem mantenir-la. La idea és acabar la sèrie en castellà i llavors reprendre la sèrie en llengua catalana a partir del volum 8.” Font: Glénat.cat
Club de Lectura de Còmics a la Biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú “A partir del mes de novembre la Biblioteca Armand Cardona posa en marxa un nou club de lectura, aquesta vegada serà per parlar de còmics. El club neix amb la intenció de compartir la passió pels còmics mitjançant la lectura, el comentari i alguna activitat complementària. La proposta de lectures abasta una mica de tot i variat: novel·la gràfica, àlbum europeu, còmic book, superherois, reportatge, espanyol, americà, francès, humor, filosofia, acció, etc. Es tracta de compartir opinions, gustos, descobrir nous autors i diferents estils... El club és una activitat gratuïta oberta a tothom qui sigui major de 16 anys. Està adreçat a aquelles persones que ja llegeixen còmics i també a aquelles persones que no són aficionades als còmics però els agrada llegir o es volen iniciar en aquest novè art. Les trobades del club es realitzaran un cop al mes a la Biblioteca. Durant aquest mes tots els integrants del club llegiran el mateix còmic i el dia de la trobada el comentaran plegats. El club de lectura de còmics serà conduït per Quim Pérez, col·laborador cultural, guionista de còmics, crític literari i de còmic (...).” Més informació: www.vilanova.cat/html/tema/bm/ac/armand_cardona.html Font: Biblioteca Armand Cardona i Torrandell
L’assaig “Franco contra Flash Gordon”, premiat als Octubre “El periodista Vicent Sanchis (València, 1961), un ‘col·leccionista compulsiu’ del còmic Flash Gordon, fa un recorregut per les diverses etapes de la dictadura franquista, a través de la censura que s’aplicava en l’edició espanyola. L’estudi, ‘Franco contra Flash Gordon’, li ha valgut el Premi Joan Fuster d’Assaig. Segons que ha explicat a Vi-
www.ComiCat.cat
nº1. Gener de 2010
laweb, Flash Gordon es va publicar per primera vegada als Estats Units l’any 1934 i al 1935, durant la República, es va començar a editar a la península. Després, el còmic va viure diverses etapes durant la dictadura franquista, amb edicions al 1940, 1942, 1947, 1959, als anys seixanta, i la darrera el 1971. Diu Sanchis: ‘La censura que s’aplicava en una etapa no era igual que en l’anterior i els canvis s’esdevenien en funció dels criteris del règim, perquè quan el règim canviava de façana la censura també ho feia. L’evolució del règim es veu en l’evolució de la censura aplicada al còmic, i el Flash Gordon original nordamericà m’ha servit de referència per veure com anaven manipulant la versió espanyola. També he fet vàries visites a l’arxiu d’Alcalá de Henares, on he trobat les fitxes que els censors elaboraven sobre els números de Flash Gordon.’ Vicent Sanchis, ex-director del diari Avui i actual responsable del canal Barça TV, ha escrit amb molta rapidesa l’estudi, encara que diu que porta tota la vida pensant-hi i que té gairebé tot el que s’ha editat d’aquest ‘tebeo’. L’assaig també fa comparacions amb el feixisme italià i el nazisme alemany. Per exemple, Sanchis ha descobert que en l’edició republicana de 1935, les primeres aventures de Flash Gordon són censurades a causa de l’erotisme, mentre que, curiosament, el mateix període a la Itàlia de Mussolini, el còmic no estava censurat. Una altra: Al 1942, el dibuixant Alex Raymond dibuixa un Frash Gordon que ha de tornar a la terra per lluitar contra un exèrcit terrible, que sense ser explícit remetia clarament a l’exercit nazi. Com que a l’Espanya de Franco, els nazis eren amics, la censura mutila completament aquesta aventura. Un parell de curiositats més que l’autor explica en l’assaig premiat: ‘Recordes que a la pel·lícula ‘Mogambo’ la Grace Kelly i en Clark Gable representa que són amants i la censura franquista els va fer passar per germans i llavors, és clar, els va convertir en incestuosos, doncs cinc anys abans la censura va seguir el mateix procediment en una aventura de Flash Gordon. I Una altra: La censura deixava que els senyors anessin mig nus, però de cap de les maneres permetia que les senyores ensenyessin més del que havien d’ensenyar. Amb aquesta finalitat, hi havia un equip de dibuixants que es dedicaven a manipular els dibuixos tapant pitreres i altres parts del cos.” (...) Font: Vilaweb (cc)
El primer manga en català Sílvia Fernández de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet i l’estudiós del manga (i del còmic en general) Alfons Moliné han aportat la pàgina escanejada del primer manga publicat a l’Estat Espanyol. És una història del mestre Rakuten Kitazawa, ni més ni menys que de 1929, publicada al suplement Jiji Manga de la publicació Jiji Shinpō. Va ser presentada en català a la mítica revista Cavall Fort n º 137/138 (número doble) de l’any 1968, a la secció “Mostra de còmic mundial”, coordinada per Antonio Martín, gran estudiós del còmic i que ha colaborat amb ComiCat. Podeu visitar www.comicat.cat per veure la pàgina ampliada. Font: Mangaland.es, Glénat.cat
2
Butlletí trimestral sobre còmic en català Novetats de Dolmen Editorial ORN: HISTÒRIA UNIVERSAL 4. EN LA BATALLA Autor: Quim Bou Àlbum. 48 pàgs. Color.
Novetats d’Edicions Glénat CINTURÓ NEGRE 4, 5 i 6 Naoki Urasawa La Ginger rep una invitació per assistir a la festa d’any nou que se celebra a ca la Sayaka Hon’ami, la seva rival. A la festa, la Sayaka donarà una notícia que afectarà profundament la Ginger, la qual, a partir de llavors, comença a perdre la passió pel judo. Just en aquest moment, arriba una carta de l’excampiona del món, la Jodie... NARUTO 37 i 38 Masashi Kishimoto Una nova tècnica entra en escena!! El fûton-rasen shuriken d’en Naruto, la tècnica que ni tan sols el quart Hokage va arribar a dominar mai, esmicola en Kakuzu...! Mentrestant, en Sasuke ataca l’Orochimaru. La lluita a mort entre mestre i deixeble és cada vegada més aferrissada... Qui roman a l’interior del cos d’en Sasuke al final del cara a cara!? LOVE HINA 9 i 10 Ken Akamatsu La relació entre en Keitarô i la Narusegawa no acaba d’arrencar, malgrat que tots dos semblen desitjar-ho. Per la seva banda, la Mutsumi prova de donar-los-hi un cop de mà convidantlos a passar uns dies de vacances a casa de la seva família a Okinawa. Però les coses encara es giren més esbojarrades a l’illa! BLEACH 27 Tite Kubo Mentre torna de la Societat d’Ànimes al món dels vius, l’arrancar Ulquiorra intercepta l’Orihime i l’obliga a acompanyar-lo. L’Orihime fa un tracte amb ell i aconsegueix guanyar una mica més de temps per curar l’Ichigo en secret. Tot seguit, s’allunya del seu costat per mirar de dominar uns sentiments que la consumeixen per dins. INU-YASHA 46 Rumiko Takahashi La història evoluciona! Les males intencions amb què enfila els seus plans el renovat Naraku s’entortolliguen amb la desgràcia de l’Inu-yasha i la seva colla!?
www.ComiCat.cat
nº1. Gener de 2010
SAKURA, LA CAÇADORA DE CARTES 12 (últim volum) CLAMP La Sakura ha aconseguit vèncer la màgia de l’Eriol i transformar totes les Cartes de Clow en Cartes de la Sakura. En aquest moment, en Shaoran li confessa a la Sakura que l’estima. Què farà ella...!? Amb aquest darrer volum, l’aventura de la Sakura toca fi amb aquest apassionant clímax! KIMAGURE ORANGE ROAD 7 Izumi Matsumoto La Sayuri, la sex symbol de l’institut, només té una afició: aconseguir que tots els nois que coneix li diguin que els agrada. Per això se sent humiliada quan en Kyôsuke no reacciona d’aquesta manera. A partir d’aquí la Sayuri comença a veure la Madoka com a rival, i per això li llança un atac implacable en forma de parany a en Kyôsuke que té per objectiu distanciar la parelleta...!?
Novetats de Norma Editorial SANDOKAN: EL TIGRE DE MALÀISIA Hugo Pratt i Mino Milani Cartoné apaïsat amb cofre 26 x 19 cm. 80 págs. B/N Després de molts anys oblidat i abandonat recuperem un clàssic de la literatura d’aventures, adaptat al còmic per Mino Milani i dibuixat per Hugo Pratt: Sandokan, el tigre de Malàisia. Degut a la seva irregular publicació i a l’abandonament final del projecte, només disposem d’una història completa i un fragment del que havia de ser aquesta gran obra, suficient per admirar el treball d’un dels artistes més importants del còmic.
Novetats de Grup 62 GERONIMO STILTON: EL SECRET DE L’ESFINX Format: 22x28,5cm, 48 pàgs. Una nova aventura en còmic del ratolí més famós! Geronimo Stilton és el director de l’Eco del Rosegador, el diari més famós de l’illa dels ratolins. Dedica el temps lliure a escriure històries alegres i divertides. En aquesta nova aventura Geronimo persegueix els pèrfids gats pirates a l’antic Egipte i, a la cort del faraó Kefren, haurà de desmuntar els seus plans malvats i salvar la història.
Novetats de Parnass Edicions TITELLES DE FOC 3: UN ALTRE COP! Àngel López Plaza Aquest cop els Titelles de Foc, retornen al castell de Castelldefels, des del món perdut, on van ser enviats per culpa de la gran explosió al castell, durant la seva lluita contra el Titellaire.Un cop arriben a casa seva, el castell, descobreixen noves sorpreses.
3
Butlletí trimestral sobre còmic en català El manga en català, una aproximació Jordi Riera El manga, entès com a còmic d’origen japonès, neix com a publicació en la nostra llengua a partir de l’èxit de Bola de Drac. A nivell d’anècdota, existeix una pàgina de manga publicada molt abans, a la revista Cavall Fort 137-138 de l’any 1968 de Tonda Haneko creada per Rakuten Kitazawa (1876-1955). Al revés que al país d’origen, va ser l’èxit de l’anime, nom que reben els dibuixos animats japonesos, de Bola de Drac allò que va generar la seva posterior publicació al 1992. Bola de Drac s’havia estrenat a TV3 el 15 de febrer de 1990 i també vist a Canal 9. Prèviament per la televisió en català ja s’havia vist Dr. Slump creat també per Akira Toriyama però amb una repercussió molt més minsa. A remarcar que tot l’èxit posterior del manga a nivell estatal parteix de l`immensa popularitat obtinguda en llengua catalana per Bola de Drac. Planeta deAgostini preveia un llançament inicial del manga de Bola de Drac de 100.000 exemplars en català i 50.000 en castellà. Els tiratges s’estabilitzarien entre els 65.000 i els 80.000 exemplars, cosa que superava els de la mítica revista infantil d’abans de la guerra, En Patufet. El manga en català, molt depenent dels animes que surten a la programació del Club Super 3, ha experimentat una davallada d’interès per part de les grans editorials com Planeta deAgostini. No ha estat fins el 2005 que altres editorials, singularment Edicions Glénat han fet un esforç important per publicar-los. Aquests mangues tenien un preu inferior fins fa poc a les edicions en castellà. Pateixen però del fet que la majoria de títols han sortit quan molts lectors ja havien comprat abans l’edició en castellà. Aquí fem un recull de tot el que s’ha publicat de manga en català fins ara (desembre de 2009). Trobareu altres comentaris sobre el tema a Mangaland i a Planeta Sigarra [veure www.comicat.cat]: • 1992, Bola de Drac, d’Akira Toriyama, en format comic book, editat per Planeta deAgostini). 153 números. • 1992, Bola de Drac (Sèrie Vermella) d’Akira Toriyama, en format comic book editat per Planeta deAgostini. 58 números. • 1994, Doraemon. El gat còsmic, de Fujio F. Fujiko pseudònim de Hiroshi Fujimoto (1933-96 ) i Moto Abiko (1934- ), en format comic book, editat per Planeta deAgostini). 15 números. • 2001, Shin-chan, de Yoshito Usui (1958-2009), en format àlbum, editat per Planeta deAgostini. 70 números. • 2004, Detectiu Conan, de Gosho Aoyama (1963- ), en format llibre (Planeta deAgostini). 8 números. • 2005, Inu-yasha, de Rumiko Takahashi (1957- ), editat per Glénat. 46 números. • 2006, Naruto, de Masashi Kishimoto (1974- ), editat per Glénat. 37 números. • 2006, Musculman, de Yudetamago, editat per Glénat. 18 números. • 2006, Bola de Drac, d’Akira Toriyama, Edició Definitiva, editat per Planeta deAgostini. 34 números. • 2006, Ikkyu, d’Hisashi Sakaguchi (1946-95), en format llibre, editat per Glénat. 4 volums. • 2007, Barri llunyà, de Jiro Taniguchi (1947- ), en format llibre, editat per Ponent Món. 1 volum.
www.ComiCat.cat
nº1. Gener de 2010
• 2007, Fushigi Yûgi, de Yuu Watase (1970- ), editat per Glénat. 9 números. • 2007, Sakura, de Clamp: Mokono Apapa (1968- ), Ookawa Nanase (1967- ), Igarashi Satsuki (1969- ) i Nekoi Mikku (1969- ), editat per Glénat. 12 números. • 2007, Bleach, de Tite Kubo (1977- ), editat per Glénat. 27 números. • 2007, Col·lecció Kodomo per Mariko Kikuta, Shinta Chô, Sachiko Mori, Maya Maxx, editat per Glénat. 3 volums. Llibres amb d’ilustracions. • 2008, Love Hina, de Ken Akamatsu (1968- ), editat per Glénat. 9 números. • 2008, Kimagure Orange Road, d’Izumi Matsumoto (1958- ), editat per Glénat. 7 números. • 2009, Cinturó Negre, de Naoki Urasawa (1960- ), editat per Glénat. 5 números.
El còmic en català, les dades Jordi Riera Quan s’acaba un any és costum a nivell periodístic de fer un repàs al que ha donat de si l’any. En el camp del còmic a falta de dades més recents es poden trobar informes públics d’altres anys, que segurament no seran millors que les que traurem del 2009. Com que totes les dades són provinents d’enquestes i estadístiques no deixen de ser aproximades però si deixen entreveure tendències i realitats. • al 2004 es van editar en català 290.000 exemplars de còmics que van passar a nomes 80.000 al 2007 (Gremi d’editors de Catalunya 2007). De títols es va passar d’editar 58 de nous al 2004 a 26 al 2007 (Informe Comerç Interior de Catalunya 2007). • La facturació en còmics en català va passar de 870.000 euros al 2005 a 760.000 al 2007. La facturació en castellà en còmic d’empreses catalanes al 2007 va ser de 73.960.000 euros (Informe Comerç Interior de Catalunya 2007). • Un 10,2% de la població de més de 14 anys de Catalunya llegeix còmics. La proporció es de un 13,7 d’homes i un 6,8 de dones (Hàbits de Lectura Catalunya 2007) • Un 11,2% de la població de més de 14 anys del País Valencià llegeix còmics. La proporció es de un 16,8% d’homes i un 5,7% de dones (Hàbits de Lectura C.V. 2007) • Un 56,8% de la població de 10 a 13 anys de Catalunya llegeix còmics. La proporció es de un 58,7% de nois i un 54,8% de noies (Hàbits de Lectura Catalunya 2007) • Un 38% de la població de de 10 a 13 anys del País Valencià llegeix còmics. La proporció es de un 37,5% de nois i un 38,3% (Hàbits de Lectura C.V. 2007) • En el camp del manga, segons la AACE al 2007 hi varen haver 713 novetats en castellà per nomes 63 en català. • En el total de l’Estat Espanyol es van editar 338,09 milions d’exemplars, d’ells 12,02 varen ser còmics . En català es varen editar 26,46 milions d’exemplars, d’ells un 0,1 varen ser còmics (La oferta editorial de libros). Per consultar: Enquestes d’hàbits de lectura CDL, Còmics i biblioteques, Anuario de la historieta AACE, Gremi d’editors de Catalunya, Associació d’Editors del País Valencià, La oferta editorial de libros.
4
Butlletí trimestral sobre còmic en català Dues aventures d’en Siset Jaume Salvà i Lara Quan hi ha qualque forma d’expressió plàstica o intel·lectual que ens interessa molt, pot ser com a simples consumidors o podem anar una mica més enfora i fer les nostres pròpies creacions. Qui més qui manco ha escrit qualque poesia, ha començat a escriure qualque novel·la o relat, ha pintat o ha dibuixat alguna pàgina de còmic. Més poca gent ha convertit aquesta experiència en una afició, amb la pretensió de passar-s’ho bé fentho. Persones que es guanyen les sopes amb una feina poc o gens relacionada amb la creativitat que parlam però no escatimen hores del seu temps lliure per crear allò que els agradaria consumir. Si posteriorment tenen l’oportunitat de donar un cert ressò al que fan, el plaer ja és majúscul. El problema és quan hi ha un desajustament entre la qualitat real i la percepció que en té l’autor, perquè pot conduir-lo a situacions entre compromeses i ridícules. Parlant de còmic, un autor aficionat, ha de ser conscient de les seves possibilitats reals i ajustar les expectatives. Poquíssimes vegades es poden establir comparacions entre creacions aficionades i professionals, i això es nota en els certàmens de còmic del jurat dels quals he tengut el plaer de formar part; degut a la redacció de les bases, i a la dificultat d’establir un límit entre l’aficionat i el professional, hi ha un percentatge molt elevat de participants que no tenen cap oportunitat ni de passar a la semifinal perquè se’ls ha de valorar segons uns criteris dels quals no assoleixen ni els mínims. En cap moment m’havia trobat amb un autor declaradament aficionat com Joan Codina Negre, un advocat de dret mercantil i fiscal gironí que ha vist assolit el seu somni: publicar còmics d’un personatge propi: l’agent especial Siset. La seva singularitat radica en el grau de qualitat del producte acabat. Anem primer als seus referents: el còmic clàssic francobelga i els seus derivats, que arribaren a Catalunya mitjançant publicacions com Cavall Fort. Els fonaments de la seva obra són algunes de les fites de l’anomenada línia clara: Tintín, Jep i Fidel, Gil Pupil·la, Benet Tallaferro i Ot, el bruixot. De tots ells, és el repòrter belga creat per Hergé qui més ha influït a l’hora de recrear les aventures de Siset. L’essència argumental és la mateixa: un jove investigador es veu involucrat en increïbles aventures que el condueixen a situacions excitants en llocs dispersos. Codina converteix la seva estimada Girona en el centre d’operacions de Siset i en un dels protagonistes, ja a cada vinyeta que transcorre en la ciutat es pot apreciar un racó real. També en l’estructura i el tempo narratiu les aventures de Siset són seguidores de la tradició d’Hergé. La planificació és clàssica, amb una estructura de pàgina d’entre 9 i 12 vinyetes distribuïdes en quatre fileres regulars i una predominància de plans americans, llargs i de conjunt. Codina té facilitat per fer fluir la història amb un extensa gamma d’enquadraments i punts de vista, alguns d’ells
www.ComiCat.cat
nº1. Gener de 2010
autèntiques proeses perspectives. Lògicament, com a aficionat, el dibuix és la part més irregular, amb vinyetes fetes més apressuradament que altres, i amb alguns dels reptes compositius (escorços, perspectives forçades) resolts amb menys fortuna. El guió i el seu desenvolupament és d’una solidesa inusual en obres d’aficionats. Ben aviat Codina ens endinsa en dues històries de pura aventura i ens convenç que tot el que hi passa és possible, tant el robatori del Tapís de la Creació a La llegenda del tapís com la destrucció d’un satèl·lit artificial perillós a Operació Iceberg. Com va fer Hergé al seu moment, Codina agafa elements actuals i els converteix en part d’una trama que pretén entretenir alhora que provoca l’agradable sensació de saber qualque cosa més després de llegir el còmic. El diari El Punt ha cregut des del primer moment en aquesta cabòria de Codina i ha posat els seus mitjans a la seva disposició per culminar el seu somni: l’edició en paper. Per això han arribat a les meves mans aquests dos àlbums, que passen a formar part de la meva col·lecció en un lloc privilegiat. Publicat originalment al Diari de Balears dia 26 de setembre de 2009
Sobre el Butlletí de ComiCat ComiCat és un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del còmic. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d’obres estrangeres) així com donar ressò a l’activitat que en aquest àmbit es desenvolupa en les terres de parla catalana. ComiCat som Javier del Campo de fonamental, Jaume Salvà de Nou Llunari, Marc Pastor de Per Tutatis!, Emili Samper [Nightwing80] de Meo Quidem Animo, Utrescu de Coses de l’Utrescu, Jordi Riera de Catàleg de Còmic en Català, Àlex Solà d’El tentacle. Aquest butlletí té l’objectiu de potenciar aquesta tasca difusió del còmic en la nostra llengua amb un recull trimestral d’informació, novetats, articles i ressenyes. Per això, permetem la seva lliure difusió i demanem el vostre recolzament. El Butlletí de ComiCat es publica sota Llicència Creative Commons Reconeixement - No comercial - Compartir Igual 3.0. Això vol dir que sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra i fer-ne obres derivades, amb les condicions següents: reconèixer l’autoria, no fer un ús comercial i compartir sota la mateixa llicència. Podeu contactar amb nosaltres a catacomic@gmail.com
5