Revista nº 14. 2013 2014 by CEIP Rodamilans

SÍÍÍ..NEU! NOTÍCIES

Nº14, Juny, 2014

EXPERIMENTS VIATGE D’ESTUDIS

VIDA SANA VISITA SINEU

CEIP RODAMILANS SINEU

Editorial Era necessari un canvi en el nostre sistema educatiu? La meva opinió és que sí, però no estic gens d’acord amb la manera com s’ha fet, ni amb alguns dels objectius que es pretenen. Una majoria absoluta relativa no és cap motiu per canviar lleis ni per fer decrets seguint camins contraris a tot allò que s'intenta ensenyar a l’escola: diàleg, pensament crític, consens, respecte envers la diversitat... Un canvi per millorar qualsevol cosa, no parteix de la imposició, de cercar culpables i molt manco de mentir per aconseguir uns objectius. El canvi s’hauria d’haver fet a partir d’una reflexió seria, objectiva, funcional i consensuada amb totes les parts implicades en l’educació. Quina necessitat hi hauria de tenir al diccionari la paraula consens si no hi hagués persones que pensassin distint i haguéssim d’arribar a acords? Si analitzam el que ha passat aquest darrer curs, pareix que la societat no ha aprés res del que hem intentat inculcar als nostres alumnes els darrers 40 anys. Però tampoc és així, dia 29 de setembre es manifestaren més de 100.000 persones demanant diàleg, consens i no foren escoltades. Durant els anys que he fet feina, he conegut dues, tres o quatre lleis d’educació. La veritat és que hem seguit fent feina més o manco de la mateixa manera. També és cert que amb l’experiència i la formació que ens procuràvem, anàvem millorant i canviant la metodologia. Era de sentit comú, t’havies d’adaptar a la diversitat, noves cultures, noves tecnologies... Però això ho fèiem perquè teníem ganes de millorar, ja que progressivament augmentava la nostra responsabilitat envers els infants. Les normatives són a vegades tan males d’interpretar i de posar en pràctica que allò rutinari no ens deixa veure el que realment és important i no trobam el temps per fer-ho.

si no hi ha la implicació de tota la comunitat educativa, els professionals els primers -que són els que realment coneixen la problemàtica- i sobretot si aquesta nova llei no ve acompanyada dels mitjans suficients per aplicar-la. Ara bé, això que he dit fins ara ho sap tothom. A mi em demanaren com ho veia des de fora i en aquestes estic.

Abans d'acabar de donar la meva opinió, vos diré que crec que quasi és una utopia pensar que l’educació es despolititzarà, i em costa creure que al sistema li interessi una educació integral que pugui formar persones capaces de millorar la societat en els aspectes bàsics. Dit d’una altra manera, malgrat tot hi ha persones formades que millorarien la gestió pública, però.......... Per tant, esmentaré els aspectes que, en la meva opinió, s’haurien de tenir ben presents a un centre públic que és el que jo conec. El Projecte Educatiu de Centre ha de ser un document importantíssim, funcional i respectat per tots els membres de la comunitat educativa, en el qual l’adquisició de competències n'és la finalitat prioritària. Cada racó de l’escola (biblioteca, hort, menjador, gimnàs...) ha d'esdevenir un mitjà per millorar les competències dels alumnes i de tots els membres de la comunitat educativa. Vos imaginau un país on les persones que volen governar-lo tenen ben assolida la competència Social i Ciutadana . O sia, persones capaces d’emetre un judici crític sobre la realitat que els envolta i que saben actuar-hi per millorar-la. Persones que tenen clar quins són els valors que milloren la cohesió social, que es relacionen amb els altres mostrant empatia, domini de la comunicació i desig d’interacció... Seria fantàstic.

Dic això perquè imposar noves lleis, poca cosa canvia

L’escola ha de reflectir el treball sobretot d'un equip de Volem realment millorar l’educació? persones, però a la vegada de professionals, amb objec- La volen millorar els polítics o què? tius bens clars i funcionals i a on cadascú té ben clar quiLa meva resposta ja la sabeu. Pens que podrà canviar na és la seva responsabilitat dins l’equip. quan tots voldrem que passi. Els membres de la comunitat educativa han de ser capaDurant aquests anys de democràcia l’educació ens ha ços d’emetre judicis crítics en el moment oportú, però proporcionat coneixements suficients perquè fossin caevitar la crítica fàcil a tot. Sempre hi haurà diversitat de paços de millorar coses, però entre tots ens hem adorpensament i s’ha de respectar, però és més important cercar el consens i aconseguir-ho per marcar línies mit. d’actuació que no es poden posar en entredit constant- Serà necessari perdre-ho tot per començar de bell nou? ment. Podria afegir més propostes i també dir que molts són els mestres que hem intentat moure'ns per aconseguir les que he esmentat abans, però cal recordar-ho.

Arnau Mateu Gelabert Salut i bon estiu

Per acabar vos plantejaré una serie de qüestions que no cal que respongueu:

PORTADA. Hort i pati de l’escola.. Nom de la revista: Sííí,, Neeeu!! Nº 14

Sumari Editorial

Revista del CEIP Rodamilans COORDINADOR: Maria Jordà.

COL·LABOREN Mestres, nins i nines de l’escola. DIPÒSIT LEGAL: PM 1694-2014

Poesies

Experimentam

Som científics

Treball cooperatiu 5 anys

Rubiols

Còmic 5è A

Dimonis de Sineu

Visita Sineu

Sineu poble de tradicions

Còmic

English corner

Fotos grup

Jocs de pati

Parchiplicación

Viatge d’estudis

Vida sana

Aula de pensar

Notícies

Apadrinament lector

Disfresses

Personal del centre

32 3

Experimentam

Amb verdures de lâ&#x20AC;&#x2122;hort i pintura

Amb ous, vinagre i mĂŠs

Amb fulles de la tardor Alumnes de 3 anys

Treball cooperatiu

Alumnes de 5 anys

Alumnes de 5Ă¨ A 9

Visita Sineu EL CONVENT DE LES GERMANES DE LA CARITAT. El Palau dels Reis de Mallorca de Sineu (Mallorca) és un edifici de principis del segle XIV, possiblement construït sobre un antic alcàsser musulmà, manat bastir pel rei Jaume II de Mallorca l’any 1309. L’any 1583, el rei Felip I de Mallorca (II de Castellà) el cedí a les monges concepcionistes, que al dia d’avui hi segueixen residint en estricta clausura, les quals han adaptat l’edifici a la vida conventual transformant-lo intensament al llarg dels segles. Aquest palau fa tota una cantonada .El conjunt actual és molt heterogeni, és el qual li destaca l'antiga torre mestra, reformada a l'any 1987, i una església barroca.

CONVENT DELS MÍNIMS va ser fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements. L'any 1835 va passar a mans civils a causa de l'exclaustració dels pares mínims. Des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. La façana principal té un alçat de dues plantes amb un portal central barroc. L'ABEURADOR Es va construir al 1904. Servia per donar aigua els cavalls. L'abeuredor es un diposit circulat tancat per una paret de pedra.

4. SA QUINTANA Fa 81 anys que es va construir. Era un centre escolar però ara és un espai d'acollida de diferents associacions del poble.

LA CREU DELS MORTS fou bastida l'any 1585, i té elements gòtics i renaixentistes. La creu pròpiament dita és llatina; els braços acaben en medallons estrellats i els entrebraços estan ornats amb motius vegetals. Al capitell es poden apreciar quatre símbols alternats: dos escuts de Sineu, l'anagrama de Jesús i la seva data de construcció, el 1585. Du gravats els escuts de Sineu i de l'antic Regne de Mallorca. Si agafam el carrer del vent arribarem a la Creu dels Morts o, com era coneguda antigament, la Creu d'en Rapó. Val a dir que també s'han trobat documents que es refereixen a aquesta creu com la "Creu de la Placeta d'en Rapó".

L'ESTACIÓ Es va inagurar al 1879, el 2 de febrer. L'estació de Sineu es una estació de tren de servei ferroviari de Mallorca. Esta situada a l'extrem nord de la vila de Sine.

LLEO DE SANT MARC Just devora l'església es pot admirar el monument a sant Marc , davant la rectoria. És una escultura feta amb planxa de coure obrada, que data de 1945. És una escultura feta amb planxa de coure obrada, que data de 1945. És obra de Joan Maimó i va ser enllestida en els tallers de Can Seguí de Palma. A títol de curiositat podem esmentar que el coure procedia de les calderes de l'Hotel Formentor.

Si pujam pel carrer Major arribarem a Sa Plaça, on està situada L'ESGLÈSIA DE SANTA MARIA de Sineu. L'antiga església fou víctima d'un incendi l'any 1505 i immediatament després es començà la construcció del nou temple, també d'estil gòtic.

Alumnes de 4t. B EP

Alumnes de 5Ă¨ A 13

Educaci贸 Infantil 4 anys

5 anys A

3 anys B

3 anys A

5 anys B

1rA

1rB

2n A

1 r Cicle Educació primària 2n B

2n Cicle Educació primària 3r A

3r B 18

4t A

4t B 19

5è A

5è B 20

6è A

3r Cicle Educació primària

6è B 21

P archiplicaci贸n

H istoria del parch铆s

Reglas parchiplicaci贸n

Grupo de m煤sica

Alumnes de 3r A

Com tenir una vida sana practicar esports que exercitin tot el cos. La Per tenir una vida sana podem anomenar una competició no és el més important de la pràctica cosa bona i dues de dolentes. L'esport és una esportiva. cosa molt bona perquè t'ajuda a estar en forma. El tabac i l'alcohol, en canvi, són dolents perquè EL TABAC: et pots morir i et poden provocar moltes malal- El tabac és molt, però que molt dolent. Si en una ties. sala només fuma una persona ja està fent fumar els altres. A més, fumar perjudica la salut i si SALUT I ESPORT: encara estàs creixent o si ets un infant et perjuPer una vida sana és important fer esport. Quan dica més. La pitjor cosa de fumar és que et pots fas esport els músculs s'enforteixen. El doctor morir i pots tenir càncer pel contingut d'un ciAlejandro Pancho de l'Acadèmia de Salut Inter- garret, substàncies cancerígenes com la naftilanacional, ens afirma que les persones que fan mia, la toulidina, el pirè, l'uretà, la disenzocridiesport tenen una vida més saludable. També fent na, el cadmi, el benzopirè, el vinil i el poloni-210. esport tens millor forma física, que és bona per La nicotina va als pulmons, entra a la sang i arril'autoestima. ba al sistema nerviós en set setmanes. Les venes i les artèries es constrenyen i augmenta la L’esport és molt important per la salut. Si fas pressió arterial i s'accelera el ritme cardíac. El esport, pot canviar la teva vida. En canvi, la man- tabac provoca moltes coses dolentes, com per ca total d’exercici, et perjudica. exemple malalties com l'asma, càncer de pulmó, L’esport millora la força muscular, millora la re- malalties cardiovasculars, pèrdua de fertilitat, sistència cardiovascular, la coordinació, el con- càncer de laringe i de faringe, etc... trol d’una sèrie de moviments que seran bàsics El tabac és un assumpte seriós. Els nins que fumen és poden fer addictes al tabac i quan siguin majors d’edat poden tenir malalties molt greus com el càncer de pulmó. Com més es fumi més tos i mal de coll tenim. Hem de tenir cura amb el tabac. Les coses bones de deixar de fumar: als 20 minuts tot es torna normal. Vint-i-quatre hores en el futur i augmenta la teva confiança. després de deixar de fumar millora l'olfacte i el gust. RECOMANACIONS PER FER ESPORT: Cerca un esport que t’agradi, comença amb esports suaus. Practica’l amb regularitat, la constància és molt important. És més recomanable

Cuida el teu cos!

Disminueix el risc d'atac al cor. Entre un i nou mesos després desapareix la tos i la cogestió, la fatiga i les dificultats respiratòries. Un any després baixa a la meitat el risc de càncer de pulmó, de laringe i faringe. El risc cardíac és similar al de la resta de persones. L'ALCOHOL: L’alcoholisme és un hàbit que seria millor també no prendre, pot produir malalties i molts problemes psicològics.

L'alcohol perjudica molts d'òrgans del nostre cos. Pots beure de tant en tant però l'abús d'alcohol et pot perjudicar molt, ja que pot provocar:  Al cervell, la reducció del nombre de cèl·lules nervioses.  Al pulmons, la disminució de la resistència a les infeccions.  La inflamació del fetge i lesions, cicatrius i mort irreversible de les cèl·lules hepàtiques  I a l'estómac, lesions hemorràgiques i càncer.

Això no significa que no et puguis veure una cervesa amb els teus amics, però no has d'abusar L'alcohol és un depressiu, ja que, a la sensació de l'alcohol. Sobre tot et perjudica si estàs creiinicial d'eufòria, li segueix un estat de somnolèn- xent. cia amb visió borrosa, falta de coordinació muscular, augment del temps de resposta, disminu- ELS MEDICAMENTS: ció de la capacitat de comprendre i atendre i pèrdua del control emocional. Si és excessiu pro- Medicaments sí, però que els recepti el metge! dueix acidesa d'estómac, vòmits, diarrea, baixa la No prenguis medicament sense que el te recepti temperatura corporal, mal de cap, i si les dosis el metge. han estat molt elevades poden produir coma i en I també si el metge et diu que et prenguis el mealguns casos la mort. dicament a les dues no el te prenguis a les nou, i

Article elaborat pels alumnes de sisè A 25

GUANYADORS DIBUIX I REDACCIÓ DE SANT MARC.

GUANYADORA DEL SORTEIG DEL ME

HOMENATGE A ANTÒNIA REAL

L’AMIPA FA UNA DONACIÓ DE LLIBRES PER A LA TEATRE FÒRUM “RACISME”.

BIBLIOTECA DEL CENTRE .

DIADA DE RECICLATGE A L’ESCOLA. PARES I MARES DELS NOSTRES ALUMNES VAREN FER JOCS

LES MALALTIES RARES VAN A L’ESCOLA

SOM SOLIDARIS

EL PARC MÒBIL D’EDUCACIÓ VIÀRIA UN CURS MARCAT PEL COLOR VERD.

XERRADA PER A PARES SOBRE ELS PERILLS

JUBILACIÓ DEL DIRECTOR ARNAU MATEU

Apadrinament lector

quest mes de gener hem començat un nou projecte a l’escola:

l’ APADRINAMENT LECTOR Cada infant de 5 anys té un padrí o padrina de 6è amb qui un cop cada quinze dies s’ajunta per llegir. D’aquesta manera asseguram la lectura regular als nins i nines que ja n’han après o que estan en aquest procés.

Els aspectes més positius de l’activitat són: 1. Motiva a llegir als alumnes. 2. Responsabilitza als més grans de l’atenció i cura dels petits, i els fa conscients de que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica. 3. Afavoreix la relació entre els nivells. 4. Crea lligams emocionals i afectius entre fillols/es i padrins. Els objectius d’aquesta activitat són diversos: 1- Millorar el nivell lector dels alumnes que participen. 2- Treballar diferents estratègies de lectura. 3- Fomentar actituds d’interès envers la lectura. 4- Millorar la comprensió lectora. 5- Que els nostres alumnes més grans treballin i assumeixin el compromís i la responsabilitat de vetllar pels alumnes de cicle inicial o infantil. Desitgem que se sentin “importants” dins del procés lector dels més petits i, d’aquesta manera, fomentar el seu propi interès envers la llengua escrita amb respecte a la diversitat de cadascú. 6- Ampliar el temps i els espais de comunicació oral entre els infants en llengua vehicular de l'escola.

El projecte d'apadrinament lector ha tingut molt bona acollida, tant pels alumnes de 5 anys, que mostren molt d’interès per la lectura, com pels més grans que se senten importants pel compromís i responsabilitat que aquesta activitat comporta. Estela Tortella 29

Alumnes de 1r B

EQUIP DIRECTIU Joana Maria, Arnau i Joan (secretari, director, cap d’estudis, )

TUTORES 5 ANYS Marga i Magdalena

TUTORES 1r EP. Joana Maria, Marga, Bàrbara (practicant UIB)

ATE. Antonia i Inés

EQUIP DIRECTIU Magdalena , Joan, i Joana Maria (,cap d’estudis, Director, secretari)

TUTORES 3 ANYS Mari i Miquela

Cati tutora de 4 anys i n’Estela de música.

TUTORES 2n EP. Maria i Maria

Miriam, Maria i Miquela. Equip de suport

En Toni practi

FISIOTER TA. Yolan

Tomeu mestre de religió.

TUTORS de 4rt Toñi i Miquel

TUTORES 3r . Catalina i Pilar

L’equip d’anglès Tania, auxiliar de conversa, Maria, Joana Maria, Carmen i Pilar.

Toninaina i Maria José TUTORES 6è EP.

Gabriela, Carmen i Bel tutores de 5è

icant i en Jaume mestre d’educació

RAPEUnda

EOEP Na Magdalena la psicopedagoga i en Biel PTSC

Yolanda la fisioterapeuta 33

La guerra ve amb dolor, sense color. Els soldats venen amb la mort i suc de sang. Això cansa, però utilitzen armes i química nucl

Poesia

Aquestes poesies les hem fetes a partir del tema LLUITA relacionat amb el drac de la llegenda de Sant Jordi. Hem participat a un concurs que organitza El Secar de la Real .. LA GUERRA La guerra ve amb dolor, sense color. Els soldats venen amb la mort i suc de sang. Això cansa, però utilitzen armes i química nuclear i ho fan sense aturar. La bandera blanca mai sortirà. I la política no ho solucionarà. Tots morts. No n'hi ha un míssil. Ha estat una pena fa oi i tristesa. Daniel García Vázquez LA LLUITA la lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats que mataran a tothom la destrucció amb armes, fan que la violència arribi a la tristesa. Patricia Matín

LA VERITAT DE LA GUERRA La guerra, plena de tristesa por i dolor i soldats no satisfets amb el que fan. Hi ha desgràcies, no et pots amagar, els soldats vénen de tots els països fent destrucció ai! quina tristor i destrucció. Passen els dies però les armes encara són a les mans, les persones cauen al terra fora respirar. Els enemics vénen d'aquí i d'allà després de tres dies la Pau arribarà. Lluc Jaume Pastor LLUITA Sang de persones, de guerres i soldats, que ve amb la lluita i la tristesa, la mort és la guerra i els soldats ja es posen en fila. Guerra i oi, amargura i mort, sang de soldats vermellla com la ros, la gent sent dolor perquè la sang els regalima.

Alumnes de 4t. A

LA LLUITA La guerra és dolenta. La guerra mata al soldat. Un mal dia una lluita va començar. I la gent del poble se'n va anar. Tanta sort que la guerra va acabar bé. Armes a baix! Va dir el sergent i la guerra va acabar. Molts de morts hi ha a la guerra. I els soldats tenen por de la destrucció. Sí, hi ha taques i míssils a la guerra. Sí, també hi ha bombes nuclears. I quan acaba la guerra tot està malbé. La guerra acaba i tot està bé. Biel Oliver Gelabert LA GUERRA La lluita és la guerra La guerra és la lluita Uns innocents moren I els dolents maten. Tans sols el món vol estar en Pau Altres també. Per la nit fa por Oh!!! en Rafel ha mort Rafel torna , lluita, la guerra d'Espanya Joan Ferriol Ferriol

Paula Fuster Antich 34

lear i ho fan sense aturar. la lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats que mataran a tothom la destrucció amb armes,

LA LLUITA Quan ve la guerra ve la lluita quan ve la lluita ve la mort. Quan culls una metralladora, et pots morir, i si et dispara la mort t'espera. Quan vénen els soldats, el cor batega, molt ràpid i si te feren, el teu cor s'atura, la sang s'atura i et mors. Rafael Sans Morillo LLUITA Sang de persones, de guerres i soldats, que ve amb la lluita i la tristesa, la mort és la guerra i els soldats ja es posen en fila. Guerra i oi, amargura i mort, sang de soldats vermella com la ros, la gent sent dolor perquè la sang els regalima. Paula Fuster Antich LA GUERRA Alerta! La guerra s'acosta. Amagueu-vos! Que quasi és aquí. Vénen amb armes, soldats i míssils, tancs i bombes i moltes més coses. Tir a tir

mor la gent. La preocupació pels seus fills augmenta la por. El colom cull el vol i amb la branca d'olivera vola d'alt el sol mentre la guerra s'extingeix. Daniel Troya

LA LLUITA La lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats que mataran a tothom. La destrucció amb armes, fan que la violència arribi a la tristesa. Patricia Martín Costa LLUITA La lluita és mort per a La gent sent amargor ,pels nens i nines. Una bomba nuclear va matar a tots els nens dels paisos Índia i de la Xina Tothom creu que una bomba nuclear va matar A un nin de set anys. O els policies varen intentar investigar. Neus Gelabert SENSE TÍTOL La lluita ja és aquí els soldats s'acosten, amb armes i míssils, quan acabarà la lluita, ja estam cansats volem

la pau! Aturau-vos! ja! No volem persones mortes, ni armes ni míssils. Cristina Montenegro Munar LA GUERRA La guerra, la guerra ve, a aquest país. La gent mor amb els dispars, es fan sang al cor. Però quan la guerra se'n va, tothom es posa content. La gent riu i esta contenta. Marina Capó Fiol LA LLUITA La lluita és molt perillosa per a tothom. L'arma, la mort i el dolor. Una lluita hi ha molts de morts, Injustícies, destruccions, dolor i també molta Tristesa Anam a la lluita i guanyam. Destrucció i lluita, el moment més Estúpit de la nostra vida. Sang, mort, violència, guerra i mort. Tristesa, amargura i terror. Renou de la mort i de la violència. Una mort pot provocar moltes de tristeses. Contempla la mort i la sang. Com es la violència l'arma i la mort. I mira que es de dolenta la mort. On ha passat?

Maria de Lluc Ramis 35

LA LLUITA

La lluita és dolor, por i mort, però pitjor és la guerra perquè per tot sang hi ha. La lluita és amargura per a tothom i els soldats La lluita és tristesa guerra donen encara més míssils i les armes. La lluita és por i oi encara més la destrucció pels nins i nines tot això és preocupació. i cansament perquè homes hi ha guerra, sang, tristesa i morts de nins i nines. La lluita són bombes nuclears armes i violència per tots, però els soldats no pensen amb els nins i nines perquè el que volen és guerra. Alex Gómez Casas

VA LLUITA A la lluita hi ha violència, i els soldats tenen por, llancen míssils i bombes nuclears i fa que tenguin preocupació

per la destrucció. Hi ha dolor també por, amargura, cansament i oi per a les persones mortes i plenes de sang. Les famílies tenen desgràcies i també tristeses. Perquè es preocupen per la mort. Marc Ramis Niell LLUITA Sang de la guerra, violència i amargura, que ve del teu cor, tristesa i mort, cansament i amargura tristesa i mort. Guerra, l'arma i la mort. Guerra, tristesa, amargura i mort. Ve la lluita cada instant guerra i preocupació. La mort és la guerra, bombes nuclears. Preocupació i amargura, violència i mort.

SENSE TÍTOL Quan ve la guerra és la lluita Quan se'n va la violència ve la pau. Quan hi ha un imperi per governar mai desaprofitar. Quan acaba la guerra tothom està amargat i, molt de dolor. Marc Bergues SENSE TÍTOL

Destrucció. La destrucció és mal pel món. Escara disparen es maten tants americans russos d'Amèrica vella d'un gegant colla de nins i nines amb lloriguera illeta petita ona d'una platja.

Naomi Yuquilema Mendoza

Antònia Llull Munar Article elaborat pels alumnes de tercer A 36

Aula joc simbĂ˛lic

Blandi blub casolà JUGAM A FER DE CIENTÍFICS MATERIAL:  Cola blanca, líquida.  Detergent líquid.  Aigua.  Colorant (opcional, pot servir el que es ven per a pastisseria, cúrcuma, espècies grogues...)

Preparació

ESTRIS:  Un tassó petit que farem servir de mesurador.  Un altre recipient que hi puguis posar la mà dedins.

1. Un cop tenguis tots els ingredients preparats, has d'abocar un tassó d'aigua al recipient i afegir-hi dues cullerades de detergent. Remena fins que es dissolgui del tot.

2. Ara mesura aproximadament 160 cc. de cola blanca (equivalent a un poc més de mig tassó).

3. Aboca la cola al recipient que conté el detergent i l'aigua. Ves remenant la mescla amb la cullera, anant en compte de no vessar-la. Si et costa amb la cullera ho pots fer amb la mà.

4. Remena amb paciència fins que quasi tota la mescla líquida es torni com a gelatinosa.

La Química és la ciència que ens explica perquè han canviat la cola, l'aigua i el detergent quan les hem mesclat. Visca la Química!

5. Si vols que el teu "blandi blub" tengui color, ara és el moment d'afegir-hi el colorant. Continua remenant i observa com el teu "blandi blub" va agafant consistència. I llestos, ja hi pots jugar! Guarda'l dins un pot tapat. Article elaborat pels alumnes de segon A

Article elaborat pels alumnes de tercer B 41

Alumnes de 4 anys

SINEU, POBLE DE TRADICIONS (mesures de pes de gra del segle XIII)

Els alumnes de 5èB hem estudiat les mesures tradicionals per això vàrem anar a xerrar amb l'amo En Biel Gelabert “mariner”, un dels pocs homes que fa barcelles, perquè ens explicàs què és una barcella, d'on prové i com es fan. Viu a Sineu i feia feina de mecànic perquè ara està jubilat.  Què és una barcella? Una barcella és un instrument de mesura per pesar el gra.  Perquè va decidir fer barcelles? Amb un amic varen quedar d'acord.  Què és un almud? Un almud és una barcella més petita.  Quants d'anys va fer barcelles? Durant 10 anys.  On les venia? A les fires.  Quin motlle usareu? No n'hi havia per la barcella original.  Encara en feis? Què valen? No en feim. No hi havia preu.

“Set almuds no fan barcella” (ho diuen d'una cosa que ret poc) Aquí vos deix una informació abstreta de la Enciclopèdia de Mallorca:

(anomenat també simplement mig: “un mig”, “dos mitjos”).

Barcella, almud i mig almud (imitació,en roure o nord , de tamany real) A Mallorca , en el segle XII,el conreu del gra tenia molta importància. Aleshores, hi havia uns instruments perquè els pagesos i conradors poguessin mesurar el gra:la barcella, l'almud i mig almud .També hi havia altres mesures com la quartera , la mitja quartera ,la mitja barcella i el cortí. La barcella és la més gran de les tres mesures i equival a la sisena part d'una quartera .La barcella es divideix en sis almuds .La Barcella mallorquina en lloc de tenir quatre costats , és de parets rodones, de manera que la seva forma és tronco-cònica .La Barcella té una cabuda aproximadament 11 quilograms de gra. L'almud que és una sisena part de la Barcella, té com subdivisió immediata el mig almud

La Barcella de Sineu De la importància que va arribar a tenir el conreu del blat n'és un exemple l'existència de l'anomenada Barcella de Sineu, la qual es pot considerar el model de mesura oficial de cereals i altres àrids de Mallorca. Fou construïda entre els anys 1230 a 1240 per encàrrec del Rei En Jaume I , el conqueridor, com model i mostra de les demés que es construirien en aquella època , per mesura de forments tals com blat , ordi ,civada,faves,ciurons i altres llegums. Els primers mostassafs de Mallorca , i segons aquesta , es construïssin les altres. La Barcella de Sineu és de bronze , de forma troncònica i es guarda dins una vitrina de l'Arxiu Municipal situat a les dependències de la casa consistorial.

“A barcella per garba” (ho diuen del blat que ret molt i també de tota cosa que dóna profit). Article elaborat pels alumnes de cinquè45A

English Corner W

ith the students of 5th grade we started the school year working on people's descriptions. They drew their classmates and then they described them. Here you can see of these pictures and descriptions. We usually work a lot on role-plays too. If you want to see the videos of some of these short plays, you can have a look at our school English blog. He is Pep and he's 10 years old. He lives in Sineu. He's thin and a little short. He has got brown short straight hair. He has got green eyes and lots of freckles on his nose. In the picture he's wearing a red jumper, black jeans and black and blue trainers. He's a nervous and funny boy. He's intelligent but a little distracted. He likes playing football and likes riding his bike.

His name is Pedro. He's 11 years old. He lives in Sineu too. He's tall and strong. He has got brown short straight hair and brown eyes. In this picture he is wearing a green jumper, blue trousers and brown shoes. He's smart, happy, nice, friendly and quiet. He likes playing basketball, drawing and train miniatures. Her name is Victoria. She's 10 years old. She lives in the outskirts of Sineu. She's tall and thin. She's got long wavy brown hair and blue eyes. She has got some freckles. In this picture she's wearing a pink and white shirt, pink trousers and white trainers. She has got a strong character. She's nervous, talkative and happy with her friends. She loves doing gymnastics and drawing. 46

1. She is 42 years old. She is medium height and a little fat. She has got blond straight hair. She has got green eyes. She usually wears different blouses, black trousers and scarfs. Her character is nice, happy and friendly. She is smart. Her hobbies are painting, swimming in the beach in summer, and she likes walking. She works with the small children. by Antònia, Gisela and Laura.

2. This teacher is a middle-aged woman. She's thin and very tall. She has got long wavy black hair. She has got brown eyes.

4. She lives in Sencelles. She is about 36 years old. She is tall. She has got long dark wavy hair. She has got brown eyes. She usually wears trousers and colourful shirts.

5. This teacher lives in Sta Eugènia. She's about 40 years old. She's medium height. She has got long straight blond hair, brown eyes and she sometimes wears glasses.

6. He lives in Maria de la Salut. He's about 40 years old. He is very tall and strong. He has got grey short hair and a beard. He has got brown eyes and a big face.

She usually wears dresses. She's fun, smart and friendly. Her hobbies are writing and drawing.

He usually wears jeans and shirts. His character is angry and joker. He likes computers and ICT.

by Lucia O, Maria, Victòria and Thays.

by Josemi, Francesc, Donovan and Ilham.

She teaches the little children. by Joan Gabriel, Joan, Claudia and Vicenç. 7. She lives in Inca. She's middleaged. She's strong, tall and thin. Her hair is blond, straight and short. She has got brown eyes, a big nose and a small mouth. She usually wears tracksuits.

She is smart, happy, hard-worker and friendly.

She usually wears elegant clothes, earrings and high-heels. She's nice, friendly and strict.

She likes working in the orchard and planting.

Her hobbies are riding a bike, dancing and she likes being a teacher.

by Pep,MªAgnès,Safia and Marc A.

by Mª Francisca, Ibtissam, Pedro

8. She lives in Montuiri. She is tall and thin. She has got brown short wavy hair. She has got brown eyes.

She is nice, kind and smart.

Her character is strict, smart and happy.

She usually wears black glasses, jeans, boots, jackets, scarfs and big earrings.

Her hobbies are running and sports.

She likes football a lot.

by Guillem, Lucia R, Sofia and Magdalena.

by Mateu, Ismael, Bernardo and Andreu

1. Miquela Barceló 2. Magdalena Genovart 3. Catalina 4. Cati 5. Mª José 6. Miquel 7. Toninaina 8. Bel

Her character is happy, nice, friendly, quiet and intelligent.

She's usually wearing blue jeans, woolly jumpers and boots.

3. She is tall and thin. She lives in Lloret. She has got blond short curly hair. She has got brown big eyes and glasses. In her arm she has got a wart.

Article elaborat pels alumnes de cinquè A i B

SCHOOL ORCHARD

Article elaborat pels alumnes de sisĂ¨

Dibuixos elaborats pels alumnes de primer A 51

Viatge d’estudis El dimarts 6 de maig els alumnes de 6è partírem de viatge d'aventura cap els Pirineus, va ser una super experiència.

Alguns dels alumnes que no havien anat mai amb avió, ens conten la seva impressió i diuen que: Va ser divertit i ens va agradar que la primera vegada que vàrem anar amb avió fos amb els nostres amics. Quins altres mitjans de transport heu utilitzat durant aquest viatge? Partírem amb un autobús fins a l'aeroport on agafàrem l'avió i després un altre cop amb autobús durant quatre hores i mitja fins a l'hotel Or Blanc (Espot). Què es el que vàreu trobar més divertit o que vos va agradar més de l'hotel? Era un hotel divertit perquè era rodó i els passadissos eren circulars. També ens va agradar que els dematins ens arreglessin les habitacions i ens varen tractar molt bé.

tres un bon “camaiot”. Què destacaríeu de les altre activitats? De la canoa diríem que va ser una activitat molt tranquil·la, encara que ens vàrem banyar i vàrem tenir l'oportunitat de veure un talp. De multiaventura trobam que des del principi pareixia difícil, però si seguies les passes era senzill, segur i emocionant. Després férem tir amb arc i vàrem fer una competició Sineu-Lloret, va guanyar Sineu! Encara que vàrem acabar amics. De la visita al parc natural d'Agües Tortes ens va agradar pujar amb 4x4. Trobar munts de neu i jugar-hi, caminar fins al salt d'aigua de la Ratera, alguns vàrem córrer i va ser molt divertit perquè va començar a ploure i ens vàrem banyar. Va ser una activitat completa.

Quines activitats vàreu fer? Vàrem fer canoa, rafting, multiaventura (rocòdrom, ponts tibetans i tirolina), tir amb arc i vàrem fer un passeig per la muntanya. Quina de les activitats ens va agradar més? Per què? El rafting, perquè va ser molt emocionant, ens vàrem poder tirar dins el riu, vàrem passar per una zona de ràpids que es deia rentadora i ens vàrem embotir dins un vestit de neoprè, alguns pareixíem “botifarronets” i d'al52

On estàveu exactament i quins pobles vàreu visitar? Érem a la zona del Pallars Sobirà (Lleida), l'hotel estava al petit municipi Espot, també visitàrem Llavorsí, Sort i férem una passejada per Barcelona.

Com va anar la relació amb els companys de Lloret? La relació va ser bona perquè eren simpàtics, amables, divertits, alegres i per això ha estat molt fàcil fer-nos amics. Conclusió: Ens ha agradat molt aquest viatge perquè hem estat tres dies i mig amb els nostres companys, hem anat amb avió, hem fet activitats diferents, divertides i emocionants i també hem fet amics de Lloret que eren ben agradables. Si en tinguéssim que fer un altre no dubtaríem en tornar-lo a repetir.

Article elaborat pels alumnes de sisè53B

Elaborat pels alumnes de segon B

CEIP RODAMILANS CARRER DE LES CORTS S/N 07510 SINEU tel. 971 52.02.26 / Fax. 971 52.09.30 ceiprodamilans@gmail.com http://www.ceiprodamilans.com/ Twitter: @ceiprodamilans