Revista 12 13 by CEIP Rodamilans

Sííí...Neeeu!! REVISTA Nº13, JUNY, 2013

Inauguració de la biblioteca. Any Internacional de l’aigua. Tallers de cuina.

Hort ecològic Rodamilans De passeig per Sineu. Poesies... I molt més!!! CEIP RODAMILANS SINEU

Sumari Editorial Reunió Pedagògica. 3 anys Hort i tenda eco Rodamilans Es Pasqua i Feim rubiols. 4rt B Entrevista Joan Mayol. 6è B Passatemps. 6è A Benvinguts a 1r. 1r B La filla del sol i la lluna. 3r A Mossèn Alcover L'esport de l'orientació. 5è B Personal del centre Visita Sineu. 2n B Viatge d’estudis Som solidaris Entrevista al Batle de Sineu. 2n A Tallers de cuina. 5 anys Inauguració biblioteca. L'aigua, un element necessari. 5è A L'hort vist pels ulls de 4 anys La fàbrica de Galetes Gelabert. 4rt A Passatemps Carnestoltes Un bon Començament. Circ Bover. AMIPA Jugant amb les paraules. 1r A Any Internacional de l’aigua. 3rB

3 5 8 10 11 13 14 16 17 17 19 22 24 25 26 28 30 32 34 36 37 38 40 43 44 46

PORTADA. Dibuix de Sant Marc. Any Internacional de l’aigua. Alumne educació infantil

Sííí,, Neeeu!! Revista del CEIP Rodamilans COORDINADOR: Maria Jordà. COL·LABOREN Mestres, nins i nines de l’escola. DIPÒSIT LEGAL: PM 1694-2013

EDITORIAL CONFUSIÓ Crec que “confusió” és la paraula que definiria millor l'estat d'ànim de la majoria de ciutadans. Com també, enorme, és la confusió que tenc a l'hora d'escriure aquesta pàgina. Enguany ha estat un any difícil, perquè s'ha hagut de posar en funcionament el nou edifici escolar, amb totes les feines extres que això ha suposat: des del trasllat de material de Sa Quintana a finals d'agost, fins a la col·locació, durant tot el mes de setembre, d'aquest material i del nou que ens ha proporcionat la Conselleria d'Educació. Això ha propiciat que els mestres hagin hagut de dedicar quasi tot el primer trimestre a ordenar i a posar a punt les seves aules i els espais comuns, intentant que els alumnes estiguessin tan ben atesos com els altres anys o més. Tots sabem que una obra nova no sol estar exempta de problemes d'infraestructura: goteres, portes que no tanquen, mancança d'aigua calenta, de calefacció... Malgrat tot, el Claustre de professors ha estat conscient de la situació i de les dificultats actuals i s'ha procurat sempre comunicar els desperfectes que han anat sorgint tant a l'Ajuntament com a l'empresa constructora amb el màxim respecte. Tot i que aquesta no és la nostra responsabilitat, ho hem fet sempre pensant que així ajudam a l'Ajuntament a gestionar l'edifici escolar en benefici de tots, donat que quasi tots els desperfectes que els notificam són responsabilitat de l'empresa constructora. Malgrat les dificultats esmentades i altres no esmentades, hem procurat no perdre de vista els objectius que consideram bàsics a la nostra Escola: Inculcar valors per fer un mon més sostenible, observar directament la natura per aprendre amb ella i d'ella, practicar la solidaritat en tots els aspectes envers els altres i valorar les tradicions i costums que ens ajuden a preservar la nostra identitat. També, cada vegada més, som conscients que hem de millorar alguns aspectes metodològics. Per això, els mestres procuram

pensar més sovint en un nosaltres que en un jo, procurant aportar les idees que creim que poden ajudar a millorar la nostra tasca docent i que ens poden beneficiar a tots. Igualment, procuram treure el màxim rendiment als projectes engegats i al material del qual disposam a l'escola i no especulam tant amb possibles solucions que puguin venir de defora. Tenim clar cada vegada més, que tu tot sol no ho aconseguiràs, però entre tots sí. Pensam que aquestes premisses són bàsiques per intentar canviar alguns aspectes que realment ho necessiten, cercant sempre el màxim consens, i, a partir d'aquí, ser exigents amb nosaltres mateixos. La crisi actual ens ha de fer més forts a tots en tots els aspectes, tothom ha de poder exposar la seva opinió sense que això hagi de provocar confrontacions i sobretot ajuntar esforços. En el cas de l'Escola, entenem que tota la comunitat escolar ha de participar d'aquest canvi sense prejudicis i sense excuses. Ajuntament, pares, mestres i alumnes ens hem de marcar uns objectius factibles i cadascú ha de complir amb la seva part. Tothom ha de tenir clar les seves responsabilitats i no s'ha d'excusar amb els altres per tapar les seves mancances. Només si coneixem bé els problemes que tenen cada una de les parts que participen a la Comunitat Escolar i procuram fer exercicis d'empatia, sense hipocresia ni egoisme, podrem començar a resoldre algunes situacions problemàtiques que es donen al nostre sistema educatiu. ARNAU GELABERT 3

HORT ECOLÒGIC 4

REUNIÓ PEDAGÒGICA PROVERBI M'ho varen contar, ho vaig oblidar. Ho vaig veure, ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. (Confuci, 551-479 AC)

El primer trimestre es va dur a terme una reunió pedagògica pels pares de 3 anys, per tal que coneguessin el que pretenem i implicar-nos tots junts amb l'educació holística dels infants. La millor manera d'entendre-ho és participant-hi. Per això, els pares varen ser membres actius de la reunió, durant 2 hores es varen convertir en alumnes. Aquí teniu un recull del que vàrem fer. Presentació de la nostra proposta que trobareu al blog de 3 anys.

QUÈ PRETENEM? MOTIVACIÓ: gust per l'escola. APRENENTATGES SIGNIFICATIUS I FUNCIONALS: a partir de vivències. RESPECTAR ELS RITMES DELS INFANTS: zona desenvolupament proper i lleis Piaget (pròxim distal,céfalo cabdal, flexorsextensors) DESENVOLUPAMENT INTEGRAL: social, cognitiu, físic, psicològic,...

En definitiva, infants feliços i competents 5

COM TREBALLAM I EL PERQUÈ: HÀBITS I RUTINES: Tots plegats vàrem cantar les cançons de bon dia i després una mare va sortir a fer d'encarregada: va passar llista i va mirar el temps. MATEMÀTIQUES A LA VIDA QUOTIDIANA, LECTURA I ESCRIPTURA (fases de l'escriptura) PSICOMOTRICITAT : Vàrem fer un joc cooperatiu amb cèrcols on quan s'aturava la música no podia quedar ningú fora, sinó el joc s'havia acabat. RACONS DE JOC, PROJECTE ECO, PROTAGONISTA, ENGLISH, RELIGIÓ/ ALTERNATIVA, CONTES D'EMOCIONS, SENTIMENTS I VALORS, MÚSICA, FESTES, RONDALLES: EL GORRIONET (ANY MOSSÈN ALCOVER), TALLERS (ART, CUINA, AUDIO, FONOLÒGIC), FILOSOFIA 3/18...

Recomenam: “El punt” ed: cercle de lectors. 6

EL NIN PETIT I SORDERA SELECTIVA Això era i no era una cursa... de granotes. L'objectiu era arribar a dalt de la gran torre. Hi havia molta gent que volia animar als participants a la cursa. Va començar la Competició. Els espectadors no creien que poguessin arribar a dalt d'aquella torre, el que més escoltaven era “Quina llàstima..! aquestes granotetes no ho aconseguiran.... oh, no ho aconseguiran...”Les granotetes començaren a abandonar. Però n'hi havia una que no s'aturava i continuava pujant a la recerca del cim de la torre. La gent continuava cridant: “Quina pena! No ho aconseguiran...!” Les granotetes es donaven per vençudes, totes menys aquella granoteta que seguia i seguia tranquil·la, i ara cada vegada amb més força. Arribant al final de la competició totes varen abandonar menys aquesta granoteta que, curiosament, en contra de tots, seguia i seguia, Va arribar a la meta amb tot el seu esforç. Els altres volien saber què havia passat. Una granoteta va anar a demanar-li com havia aconseguit acabar la prova. i varen descobrir que era sorda!!!

NO PERMETIS QUE LES PERSONES AMB L'HÀBIT DE SER NEGATIVES, INFLUEIXIN EN ELS MILLORS I MÉS SAVIS IMPULSOS DEL TEU COR! RECORDA: EL PODER QUE TENEN LES PARAULES QUE ESCOLTES. PER TANT, PREOCUPAT DE SER TU SEMPRE POSITIU. I TORNA “SORD” QUAN QUALCU ET DIGUI QUE NO POTS ARRIBAR A REALITZAR ELS TEUS SOMNIS. MIQUELA I MAGDALENA MESTRES EDUCACIÓ INFANTIL

HORT I TENDA ECOLÒGICA RODAMILANS

BLOG DE L’HORT

ÉS PASQUA I FEIM RUBIOLS Avui és dia 26 de març i feim rubiols! Amb l'objectiu de conèixer els nostres costums, aprendre el procés d'elaborar productes i gaudir de compartir i col·laborar en la realització d'una festa amb els companys i mestres. INGREDIENTS

ESTRIS

-2 Kg de farina. -600 grams de sucre. -600 grams de saïm. -8 vermells d'ous -2 llaunes de confitura d'albercoc.

    

Motlles. Llauna de forn. Bàscula. Ratllador. Aprimador.

   

Espremedora. Plat. Ribella. Cullera.

PROCÉS D'ELABORACIÓ: Primer posam la farina a una ribella, llavors separam els vermells dels blancs, a continuació posam els vermells, després afegim el saïm i el sucre. I afegim 2 tassons d´oli i 2 de suc de taronja. Ho remenam molt bé.

Llavors agafam una bolla de pasta i l'aprimam amb la ajuda de l'aprimador. Després posam la confitura ben enmig, per fer això empram l'energia muscular. A continuació tapam la confitura amb la pasta fent forma de mitja lluna amb el motlle i ja tenim el rubiol fet. Li donam a la mestra i ella el col·loca a la llauna, quan les llaunes estan ben plenes els nins i nines de 6è els duran al forn de Ca'n Pinara a coure. Bon profit!

ALUMNES 4RT B 10

UNA EXPERIÈNCIA ESPORTIVA ENTREVISTA JOAN MAYOL PIZÀ Nom: Joan Mayol i Pizà Data i lloc de naixement: 20 de gener de 1.963 a Barcelona, Catalunya. Estudis: Llicenciat en Educació Física a l’I.N.E.F. de Barcelona i Entrenador Superior de Triatló i Atletisme. Feina: Director tècnic de la federació catalana de triatló, seleccionador català, adjunt a la direcció tècnica de la federació espanyola de triatló i cap de l’equip olímpic de triatló als Jocs Olímpics de Londres 2.012. Aficions: El Barça i la pràctica d'esports com el triatló, la natació, el ciclisme, l’atletisme, el tennis i ara el golf.

1.Quants d'anys fa que ets seleccionador de Catalunya? Doncs ja fa 12 anys. 2.Com et vares sentir quan te varen dir que eres seleccionador? Molt content i orgullós i va ser tot un honor. 3.Te va agradar ser el seleccionador de Catalunya? Sí, de fet encara gaudeixo molt quan puc representar Catalunya al món. 4.Què prefereixes ser entrenador o seleccionador? Seleccionador. És molt engrescador poder escollir els millor esportistes per fer la teva selecció. selecció possible.

5.En que consisteix la teva feina de seleccionador? Sobretot haig de conèixer a tots els millors triatletes catalans per fer la millor selecció possible. 6. I la d'entrenador? Estic cada dia al centre de tecnificació de la Blume de Barcelona fent els entrenaments de natació, ciclisme i cursa a peu. 7.Com va ser l'experiència de anar a Londres? La millor experiència esportiva de la meva vida. La definiria com a “Única”. 8.Te va agradar anar a les olimpíades de Londres? I tant que em va agradar ! Des de Barcelona 92 que volia formar part de la família olímpica i va ser una passada quan ho vaig aconseguir. 9.Quants d'anys fa que existeix el triatló a les olimpíades? Des de Sydney 2000, ja fa 12 anys. 10.Quantes categories hi ha de triatló? Als JJOO tots són èlit i només hi ha categoria masculina i femenina, però en les altres competicions (mundials, europeus, ...) hi ha categories cada cinc anys: 20-24, 25 -29, ... fins els 70-... 11.Quines condicions hi ha d'haver per organitzar un triatló? És imprescindible que hi hagi aigua per nadar, ja sigui el mar, un riu, un llac,... 12.Un tri-atleta en quin esport ha de destacar per fer bon temps? Un triatleta ha de ser un molt bon

nadador, un bon ciclista i un millor corredor. 13.Què podem fer nosaltres per arribar a ser un tri-atleta? Doncs nadar al menys tres dies a la setmana, córrer dos dies i anar en bici un dia el cap de setmana. 14.En què te fixes per triar un triatleta? Si és bon nadador i prim per córrer ràpid. 15.Quina impressió vares tenir quan un dels teus atletes va fer medalla de plata? Vaig tenir la sort de retransmetre per TVE el triatló olímpic i radiar en directe la primera medalla de triatló en un JJOO, així que va ser impressionant. 16.Quants kilòmetres fan a cada tipus d'esport? El triatló olímpic consisteix en nadar 1,5 Km, anar en bici de carretera 40 Km i córrer a peu 10 Km. 17.Per què recomanaries que es practiques aquest esport? Perquè és molt variat, dinàmic i és realitza a l’aire lliure. 18.Vols afegir alguna cosa a aquesta entrevista? Donar les gràcies a la meva cosina Bel per convidar-me. 19.T'ha agradat visitar la nostra escola? Molt ! Vaig gaudir d’un matí molt agradable i em va agradar molt veure una escola com la vostra amb un gran pati, hort, animals... A Barcelona això no és habitual.

ALUMNES 6è B . 12

MOLT PERSONAL JOAN MAYOL I PIZÀ

UNA VIRTUT...La capacitat d’organitzar i coordinar UN DEFECTE...En algunes ocasions ser excessivament egocèntric. UN MENJAR...El pa amb oli de s’hostal i el gelat i s’ensaïmada de C’an Joan de s’aigo. UNA BEGUDA ...El trinaranjus de taronja PEL·LÍCULA...Carros de foc ACTOR/ACTRIU...Richard Gere LLIBRE...Tots els d’esports MÚSICA INOLBIDABLE...“Yesterday” dels Beatles QUALITAT QUE DESTAQUES D'UNA PERSONA...La capacitat de treball. LLOC ON VIATJAR... Austràlia UN LLOC PER VIURE ...... Mallorca MOLTES GRÀCIES I ENHORABONA PELS ÈXITS ACONSEGUITS A LES OLIMPIADES.

ALUMNES 6è B

PASSATEMPS

ALUMNES 6è A 13

ALUMNES 1R B

Durant aquest curs celebram el món de les RONDALLES, recopilades especialment per en Mossèn M. Alcover, per això hem treballat la biografia de n'Alcover i una rondalla, LA FILLA DEL SOL I DE LA LLUNA.

LA FILLA DEL SOL I DE LA LLUNA. La filla del sol i de la lluna nom Estel. Va néixer a la lluna, ara té trenta-dos anys. Viu a unes casetes blanques vorera de la mar de Can Picafort, Mallorca. Viu tota sola encara que te un germà petit, de dos mesos, que viu amb son pare i sa mare. Va néixer molt blanqueta i amb els cabells rossos. Te els ulls cels, les celles marrons i fines. Els cabells son llargs, llisos i encara es rossa. El nas el te punxegut. El seu cos es alt, prim i bonic. N'Estel du un vestit blanc cada dia, el mateix. Les sabates pareixen d'or. N'Estel es simpàtica, amable, mestressa i te poders màgics i per això aconsegueix que les coses, els mobles, els estris facin allò que ella diu. Es alegra, tranquil.la i viu sense fer feina. Li agrada filar amb una filosa d'or, fa coses amb els seus poders, . . . son pare la va a visitar cada dia i sa mare cada tres setmanes. No li agrada que no la creguin i que els seus menjars no se'ls mengin. Les seves aficions son anar a nedar, pescar, fer castells d'arena, solejar-se, . . . N'Estel es casada amb el rei, tenen tres fills un ros, un blanc i un pelat, i aquesta descripció s'ha acabat. ALUMNES DE 3RA.

BIOGRAFIA MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER Mossèn Antoni Maria Alcover va néixer a Manacor l'any 1862 i va morir a l'any 1932 a Palma. Va ser un escriptor mallorquí, dissenyador d'esglésies, publicista... Era fill de pagesos rics. Als quinze anys va anar a Palma, al seminari a estudiar. Volia ser capellà. Va viatjar arreu de les terres de parla catalana, l’objectiu era aconseguir fer un diccionari de la llengua catalana. Va escriure moltes rondalles. Va morir a Palma 8 de gener l’any 1932

ALUMNES DE 3RA.

L'ESPORT DE L'ORIENTACIÓ L'orientació és un esport sa i educatiu que es practica en la natura. Posa a prova la nostra resistència física i de concentració. Aquest esport va sorgir a Escandinàvia com exercici militar a la fi del segle Xl X. Per practicar aquest esport es necessita un mapa, una brúixola, roba adequada, targeta de control o pusa electrònica. Durant la cursa no es pot xerrar, per tant no pots demanar ajuda als altres corredors, tampoc es pot intercanviar la informació (mostrar el mapa de la prova) ni seguir a un altre orientador, però si algú es fa mal els altres corredors estan obligats a ajudar-lo. En aquest esport pot participar tothom perquè sempre trobaràs una categoria per a tu. Amb el temps han sortit diferents modalitats: O-PEU, es fa corrent; O-BIKE, es fa en bicicleta; O-PRESICIÓ, és per persones amb mobilitat reduïda; O-SKI, es realitza a zones d'alta muntanya fent esquí nòrdic; ROGAINING, és orientació en equip, en un terreny molt més gros i dura entre 6 i 24 hores i el RAID, és un esport més extrem que combina diverses disciplines, però on sempre hi és present l'orientació. Com que la nostra mestra Toninaina practica l'orientació li hem fet una entrevista. 17

Quan vares començar a practicar l'esport de l'orientació? Vaig començar al 2009, ara ja farà cinc anys. Com va ser que començares a fer orientació? Un amic que ho practicava m' animava. Jo no estava molt convençuda però finalment me va convèncer i me va encantar. Què sents abans d'una carrera? Al principi em posava molt nerviosa perquè no entenia gaire els mapes ni els boscos i me pareixia que tothom en sabia moltíssim i jo no. A quina categoria corres? A la modalitat O-PEU vaig començar a Dones 21B, després de 2 anys me vaig passar Dones 40 que és una mica més exigent a nivell físic i tècnic i m'ha permès aprendre més. Als Rogainings, modalitat que es fa per equips, corr a la categoria Veterans mixta. Has practicat l'O-BIKE? A Mallorca no se n'ha fet mai i per sortir a fora has de durt'en la bicicleta, ... i això és molt car. Què menges abans d'una cursa? Quan són proves clàssiques no faig res especial, procuro berenar de pa i cosa (hidrats). Però quan és una Rogaine, a més de berenar bé, també menjo durant la cursa (plàtan, petit entrepà, barreta energètica i sobretot bec molt) perquè són moltes hores de cursa sense aturar. Què fas abans d'una cursa? Escalfar una mica, córrer suau, estirament i exercicis de mobilitat articular per evitar lesions. És necessari estar en forma per practicar aquest esport? Sí que ho és perquè la natura és molt exigent. Corres tant si plou com si fa sol, t'has d'enfrontar a la vegetació, al desnivell de la muntanya,... Però també és vera que tothom hi pot participar, perquè hi ha moltes categories i sempre pots trobar la que millor s'adapta a les teves característiques. A quins campionats has participat? Aquí participo de la Lliga Balear. A la Lliga Espanyola cada competició és un campionat, que va sumant punts pel Ranking de la lliga. Tam-

bé faig algunes de les proves de la Lliga Catalana i de la Lliga de Rogainings. Quantes medalles has guanyat? No ho sé, però en les darreres competicions d'enguany m'ha anat millor. Al CEO 2013 – Campionat d'Espanya vaig quedar 3ª als relleus de Veteranes B (és una prova d'equip) i 1ª a l'sprint Dones 45. I al Campionat Ibèric que es va fer a mitjan mes d'abril a Portugal vaig quedar 2ª a Dones 40. Com et sent quan guanyes una carrera? Me sent feliç i a la vegada me costa de creure. Jo no tenc sentit d'orientació i durant la cursa he d'estar molt concentrada per interpretar bé el mapa i el terreny (bosc, dehesa, ...). Per això sempre dic que fer orientació per jo és un repte de superació personal i me fa sentir bé. Tens molts amics al club? Aquest esport m'ha permès fer moltíssims d'amics. A Mallorca som del club S. Josep Obrer i som molt poquets i a Lliga espanyola enguany estic corrent amb l'UEVIC, és un club català on m'han acollit molt bé i he fet bons amics. Però tenc amics d'arreu de la Península, d'Andalusia a Galícia. A les curses sempre hi ha molt bon ambient i això permet relacionar-te amb la gent. A quins llocs has anat per fer orientació? A més de Mallorca i la Península, també he estat a Portugal, Eslovènia, Croàcia, Àustria, la República Txeca, i per aquest estiu ja m'he inscrit per participar als Apeninos a Itàlia. 18

T'agradaria fer un grup amb nins i nines de Sineu? M' agradaria molt que els meus alumnes s'animessin a practicar aquest esport. Ja hi ha alguns alumnes de Sineu que s'han enganxat: en Toni Gómez, na Maria Oliver, en Tsony Yankov i en Josep i na Maria Frontera. És el poble de Mallorca on hi ha més nins i nines practicant l'orientació. Quan penses deixar l'orientació? Encara no ho he pensat però quan veig "pradines" orientadores amb mapa i brúixola fent curses me fan enveja i m'agrada imaginar que el meu cos podrà aguantar física i mentalment fins que sigui molt, molt gran. Ens ha agradat molt aprendre més coses de l'orientació i estam animats a provar-ho.

ALUMNES DE 5ÈB

PERSONAL DEL CENTRE EQUIP DIRECTIU Director: Arnau Mateu Cap d’estudis: Joan Gual Secretària: Joana Maria Munar

EDUCACIÓ INFANTIL 3 anys: Miquela Barceló. 4 anys A: Antònia Maria Font. 4 anys B: Magdalena Jordà. 5 anys: A: Cati Cirer. 5 anys B: Bàrbara Pòl. +1: Catibel Navarro /Marilena Lladó. (tot el curs). +2: Magdalena Genovart (Coord. Infantil).

3r cicle 5è A Maria José Campaner. 5è B Toninaina Santamaria. 6è A Maria González. 6è B Isabel Mayol (Coord 3 C.).

ESPECIALISTES MÚSICA: Estela Tortella. EDUCACIÓ FÍSICA: Toninaina Santamaria i Jaume Bauzà. ANGLÈS: Pilar Amengual, Joana Maria Pérez i Maria González. RELIGIÓ: Tomeu Ballester.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EQUIP DE SUPORT

1r cicle 1r A Maria Antònia Beltran. 1r B Maria Riutort (Coord. 1r C.) 2n A Juana Maria Sureda. 2n B Margalida Mestre.

PT: Miquela Tugores (Teresa Gelabert (2n trim/ Magdalena Bestard (3r trim). AL: Maria Jordà. AD: Míriam Montes (Felio Martorell. 1r trim).

2n cicle 3r A Antònia Torres. 3r B Miquel Mascaró. 4t A Catalina Puigrós (Coord. 2n C.). 4t B Pilar Amengual.

PERSONAL NO DOCENT ATE: Antonia Sampol. Fisio: Yolanda Ródenas. EOEP: Psicopedagoga: Catalina Vallespir. PTSC: Victoria Pomar. 19

VISITA SINEU!!!

ALU ALUMNES 2n B 23

CARRERES SOLIDÀRIES. UNA GOTA PER NÍGER

BERENARS SOLIDARIS

ENTREVISTA AL BATLE DE SINEU Dia 7 de desembre de 2012 els alumnes de 2n anàrem a fer una entrevista al batle de Sineu. A la classe hem estudiat l’ajuntament. Hem aprés que l’ajuntament és el conjunt de persones que dirigeixen i organitzen una localitat, també es diu ajuntament l'edifici on treballen aquestes persones. L'ajuntament el dirigeix el batle i els regidors. El batle ens va rebre en el seu despatx que està situat a l'ajuntament. L'ajuntament es troba a l’antic convent dels mínims. Quin és el teu nom Pere Quants d'habitants hi ha a Sineu? Uns 3800. T'agrada ser Batle? Si, molt. és difícil ser batle? Si, és complicat. Per què varen construir una escola nova? El CEIP Sa Quintana tenia goteres, l'espai havia quedat petit, hi havia alumnes dins aules prefabricades enmig del pati, era vella,... Com trien un batle? Els empadronats a Sineu voten qui ha de ser batle. T'agrada viure a Sineu? Si, molt. Quants d'anys tens? 44 De que fas feina? De batle. Cada quant es tria un nou batle? Cada quatre anys.

El batle comanda a l'ajuntament? Ell té la màxima responsabilitat, però treballem en equip. (ensenya la fotografia que té damunt de la taula on hi surten els membres del seu equip). Qui fa feina a l'ajuntament? El batle, es regidors, la brigada municipal, dones de neteja, oficinistes i la policia local. Quan es varen construir les carreteres del poble? Antigament hi havia una carretera que unia Ciutat i Sineu. El rei Jaume II venia a residir a Sineu. Quants de mesos fa que fas feina? 5 o 6 mesos. Sineu és un dels pobles més petits? No, és un poble mitjà.

Solucions passatemps 26

ALUMNES 2NA

TALLERS DE CUINA QUINS TALLERS HEM FET?

PER QUÈ ENS AGRADEN?

QUÈ HEM APRÉS?

QUIN ENS HA AGRADAT MÉS?

ALUMNES 5 ANYS

INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA Dia 23 d'abril vam inaugurar la nova biblioteca de l'escola, per això, es van dur a terme dins aquesta mateixa setmana, una sèrie d'activitats organitzades per la biblioteca municipal i d'altres per l'escola. Primer de tot, haviem de posar a punt el nou espai, decorar-lo i fer-lo acollidor. Cada cicle va aportar el seu granet d'arena i van elaborar diferents feines: 

  

Educació Infantil va pintar personatges de contes i llegendes per penjar dins la biblioteca i un mòbil del peix Irisat. 1r cicle va elaborar dos mòbils per penjar al racó dels contes. 2n cicle varen ser els encarregats d'elaborar una mascota. 3r cicle va ser l'encarregat d'elaborar les normes que després penjàrem just a l'entrada de la biblioteca.

Les activitats que vàrem poder gaudir van ser les següents  Contacontes contats per famílies d' alumnes i per n' Antònia (la bibliotecària de la biblioteca municipal)  Lectures en veu alta per part d' Eulàlia Arlès  Tallers d' elaboració de dracs  Bibliogincana d' orientació pels alumnes de 3r cicle.  Entrega de premis dels concursos de dibuix i redacció de Sant Marc.  Actuació del grup de rock infantil "Planeta Sónico"  Espectacle al circ Bover per part dels alumnes d'activitats extraescolars.  Xerrada sobre la Xina pels de 3r.  Representació teatral dels alumnes de 1r.

Només ens falta donar les gràcies a l'AMIPA per haver dotat la biblioteca de prestatgeries, bancs, estores i llibres de lectura, que tanta falta ens feien per posarla en marxa, a totes les famílies que van col·laborar venint a contar contes o altres xerrades, a n'Antònia i els seus "voluntaris" que de bon gust van venir a l'escola a fer els diferents tallers i a tots els que van fer possible que la "Setmana del llibre" es pogués dur a terme. Ah!! També volem aprofitar per convidar a les famílies a venir a contar qualsevol conte, història, rondalla o llegenda als nostres alumnes. La biblioteca estarà oberta a tots!!!

ESTELA TORTELLA 31

L'AIGUA, UN ELEMENT NECESSARI Aquest any 2013 és l'any internacional de l'aigua i per això hem fet una cursa solidària, per ajudar als nins que no tenen aigua i que han de caminar km i km per aconseguir aigua. L'aigua és molt important sense ella no podríem viure. L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen. L'aigua serveix per: viure, per beure si tenim set, per regar les plantes i que no es morin, per dutxar-se, per cuinar, per rentar... També és una font d'energia perquè la podem utilitzar per moure màquines o per fer electricitat.

L'aigua té tres estats i són els següents: gasós (vapor d'aigua), líquid (aigua) sòlid (glaç). Un exemple de cada estat és: als núvols la trobam en estat gasós, als rius o la mar en estat líquid i al gel en estat sòlid. L' aigua es pot trobar per molts llocs del món per exemple: rius, llacs, mars, torrents, també la trobam a la pluja o en forma de neu, quan fa neu a l'hivern, quan la neu es fon es converteix amb aigua, baixa per les muntanyes i es crea un torrent i això ens ajuda a tenir aigua. 32

Això és perquè existeix el cicle de l'aigua que és el camí que sempre fa l'aigua des de que el sol l'evapora, puja al cel en forma de núvols, torna a la terra en forma de precipitacions i baixa cap a la mar formant rius, torrents i aigües subterrànies i una vegada a la mar torna començar el cicle una vegada i una altra. L'aigua repeteix el seu cicle des de fa mils d'anys i no es cansa mai però les persones cada vegada consumim més aigua i si no la cuidam pot arribar un dia en que ens faci falta, com ja passa en alguns països del món. El continent que té més poca aigua és Àfrica, però també hi ha deserts a altres parts del món. El nostre planeta no sempre ha tingut aigua perquè fa mils de milions d’anys no hi havia vida. Les primeres formes de vida varen ser bacteris. Aquests primers bacteris emetien gasos que varen enriquir l'atmosfera. Això va donar lloc a l'aparició i la supervivència da bacteris més complexos que també contribuïm a l'enriquiment de l'atmosfera. Com a resultat d'aquesta evolució hi va aparèixer un plàncton oceànic denominat ¨Emily¨ que emetia un gas mitjançant el qual l’aigua es transformava en niguls, i per aquest motiu va aparèixer la pluja. El nostre cos té un 80% d'aigua, l'ai-

gua és una de les millors coses que existeixen per tenir una bona salut. És molt important beure aigua cada dia, hem de beure dos litres d'aigua al dia. Els animals, plantes i qualsevol forma de vida està feta per aigua. Les màquines també necessiten aigua : cotxes, gelera, radiador, planxa, per produir electricitat, rentaplats, molins d'aigua...

A l'escola hem fet unes activitats per entendre que és molt important l'aigua. També vàrem córrer per ajudar als nin de Níger, també podíem dur un parell d'euros. Així vàrem ajudar a no gastar aigua i per ajudar als nin que no tenen aigua. Cada un dels cursos va fer feina sobre l'aigua i van anar disfressats d'alguna cosa, els nins infantils van anar disfressats de gotes d'aigua els de primer cicle de banyistes, els de segon cicle van anar disfressats amb unes botes d'aigua un impermeable i un paraigua, els de tercer cicle, és a dir nosaltres i els de sisè, vam anar disfressats d'africans portadors d'aigua: duem un “pareo” i una gerra de cartró feta per nosaltres. I finalment hem fet redaccions per al concurs de Sant Marc, i aquesta que heu llegit, de na Mª MAGDALENA ESTRANY MATEU, ha estat la guanyadora de cinquè curs. 33

ALUMNES 4 ANYS 35

LA FÀBRICA DE GALETES GELABERT Dia 30 de gener, els alumnes de 4rt A, visitaren la fàbrica de galetes Gelabert de Porreres. L' objectiu era conèixer la importància de les matèries primeres i l’ús de l'energia per l'elaborar un producte d'ús quotidià, que el podem trobar a qualsevol botiga. A la vegada que reconèixer, in situ, els distints sectors de treball, segons la feina de cada treballador i comprovar que les màquines sempre utilitzen energia. Inculcar els alumnes actituds responsables fent un ús racional de les coses, per tal de, no malgastar ni matèries primeres ni energia innecessària.

LES GALETES: UN PRODUCTE ELABORAT Les galetes Gelabert necessiten un procés d'elaboració: Els agricultors i ramaders cuiden les plantes i els animals, i dels animals i plantes obtenim els ingredients. L'ofici d'agricultor i ramader és del primer sector. Els ingredients o primeres matèries són: el saïm, farina, sal, oli i llevat. Es mesclen els ingredients i es fa la pasta. Feim les galetes. Les galetes es separen i passen al forn a una temperatura de 200 a 250 graus. L' ofici de forner és del segon sector. 36

En sortir del forn surten les galetes cuites, surt el producte elaborat. Un empaquetador empaqueta les galetes. L'empaquetador és del tercer sector. Finalment es reparteixen les galetes amb una furgoneta per tots els pobles. La furgoneta conté energia mecànica i calorífica. El conductor és del tercer sector. ALUMNES DE 4T A.

CARNESTOLTES

UN BON COMENÇAMENT Depenent de com s’aixeca un els matins, li resulta més o menys fàcil trobar aspectes de la vida o simplement detalls que et fan sentir més viu, més satisfet, més positiu, millor amb un mateix… Però d’un temps cap aquí, deixant de banda la salut -que mai es pot comparar amb res-, la veritat és que per trobar aquests detalls molts de nosaltres hi hem de posar, massa sovint, imaginació i bona voluntat. Idò no, avui no volem perdre l’oportunitat d’escriure aquestes quatre línies per compartir amb tots vosaltres la satisfacció que representa poder gaudir, ja sigui com a mestres, com a alumnes -i suposo que també com a ex-alumnes o simplement com a pares-, de les instal·lacions del nou col·legi i especialment de les que tenen més incidència en l’E. Física que, ara sí, crec que ens permeten complir amb la tasca encomanada amb molta més dignitat. És una tendència dels humans referir-se a la dita “qualsevol temps passat era millor”, i pot ser en alguns casos es compleix, però avui, a Sineu, tots els que formem la comunitat educativa tenim la possibilitat de recordar les anades i vingudes a l’hora de fer E. Física al col·legi Sa Quintana, en que els dies de pluja omplien de ràbia les cares dels nins que havien de quedar a l’aula, problema que l’aula de l’edifici vell convertida en gimnàs va pal·liar. Més mala ferida tenien els patis, que poc a poc, a mesura que augmentaven les matrícules, anaven quedant petits. 40

I què me’n direu, de la possibilitat d’adesar-se una miqueta després de suar fent activitat física? Efectivament, era només una utopia. Però, mira per on, solucionar tot això, que era un repte quasi impossible, s’ha aconseguit amb la construcció del CEIP Rodamilans. Tenim un gimnàs que, “sense passar-se de gran”, podem dir que és molt útil, bastant pràctic i suficientment il·luminat; tenim uns vestidors amb dutxes i banys i tenim un pati d’unes dimensions més que acceptables, amb dues pistes de mini bàsquet i una de futbet, etc. Tot un luxe, si ho comparam amb el que estàvem acostumats.

Evidentment, tot això, i també s’ha de dir, obri nous reptes. Per exemple: acabar d’equipar els vestidors amb mobiliari i aigua calenta, protegir les columnes del gimnàs per evitar -en la mesura del possible- accidents, clavar els pals de voleibol, així com també disposar del material suficient o del manteniment en general -que sempre és costós, però imprescindible-, encara que sempre es parteixi de fer-ne un ús responsable. Ja ho veis, avui ho hem aconseguit: hem trobat alguns d’aquests “detalls” que als humans ens fan sentir millor i els hem volgut compartir amb vosaltres. 41

Hem de tenir clar que, al disposar d’aquestes instal·lacions, l’objectiu no és “fabricar” grans esportistes, sinó simplement ajudar els infants per a que puguin gaudir i guanyar salut, que no mancabin les ganes de mantenir-se actius en el futur. Si ho fan a una olimpíada, fantàstic i si ho fan jugant a pàdel, o al mig del mercat o a un gimnàs per a mantenir-se en forma i controlar el seu pes, massa bé. Volem compartir també un parell de fotos per si algú encara no ha visitat el centre i, sobretot, per veure si vos en feim ganes i qualsevol dia d’aquests veniu a “invertir en salut” amb nosaltres. Vos asseguram que no perdreu ni la mota ni els interessos. Toninaina i Jaume Mestres d’E. Física

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

JUGANT AMB LES PARAULES, LA POESIA Què és poesia, per a vosaltres? Hi ha una estona de silenci, cares encuriosides però ningú diu res. Què vos ve al cap quan sentiu aquesta paraula? Silenci. I de poemes, en sabeu? Ah sí per a Nadal en vàrem aprendre un! Poesia i poema és quasi el mateix. Comencen les idees a fluir: ah, és com una cançó... Així seguim intentant fer venir idees del que deu ser la poesia i què no. La mestra en llegeix una ? Vos ha agradat? Sí, quasi tots els infants mostren entusiasme. i en llegim algunes més, per trobar que els fa tan agradoses. Vos atreviu a inventar-ne vosaltres? I així, a partir de l’esquema de poesies d’autors que en saben molt en sortiren aquestes poesies. Jo som Maria i som alegre dormilega rossa, sineuera,

però no en som cinquantauna només en som una.

Jo som Ona i som xinesa, morena, dormilega, però no en som quinze, només en som una. Som el marró, el negre, el vermell i som jugar, pintar, cantar. Quant sent paraulotes

I som el carn, el vermell, el blanc i el marronec. I som córrer i botar

buf i jas ja són princeses guapotes.

i nedar i jugar.

Jo som Marta.

Quan sent tonta

I som valenta, prima i guapa,

pegar o rapinyar

però no en som cent-tres,

buf i jas

només una

ja són guapa, ball,

Som el rosa, el lila, el vermell

besada enamorada.

i som esport, titelles, ballet.

Al cap i a la fi

Quan sent boja, dolenta, lletja

do, re, mi.

buf i jas ja són besada, abraçada, ballada. 44

Jo visc a un castell que té molts ocells. S'hi veu coca i bessons me'ls menj tots amb tassons Ai que ho és de bonic aquest lloc a on jo visc! També hi tenc brillants corones i pastissos de llimones. Si hi vols venir jo t'hi convit. En juny i abril hi haurà la reina Remil. Jo som Aurora i som guapa, alegre, mitjana,

Jo visc a un castell

que té un ocell. S'hi veu un drac que és molt mag. Ai que ho és de bonic aquest lloc a on jo visc! També hi tenc sobrassada Jo som Núria i som empipadora, alegre juganera, però no en som cinquanta, només en som una.

però no en som cent-una,

Som el rosa, el vermell, el blau

només en som una.

i som fer teatre, cantar, ballar.

Som el rosa, el groc, violeta

Quan sent robar, brega, destrossar

i som fer pallassades, cantar, fer

buf i jas

gimnàstica

ja són rosa, tren i estimar. Al cap i a la fi

Jo visc al castell de l'ocell

Jo visc a un castell

que és com una soca de roca.

a la porta, un ocell.

S'hi veu una pinteta

S'hi veu una coca

geganteta i vermelleta.

només cerca boca.

Ai que ho és de bonic

aquest lloc a on jo visc!

També hi tenc una cosa rosa

També hi tenc una pinteta

que és un sol de la col vol.

que és vermelleta.

Si hi vols venir

jo t'hi convit

ALUMNES 1r A 45

ANY INTERNACIONAL AIGUA Els alumnes de tercer hem treballat l'aigua mitjançant una webquest que trobareu a la WEB DE L'AIGUA. Hem fet uns murals sobre els temes de l'aigua. Ens ha agradat fer feina d'aquesta manera perquè hem après molt i hem pogut mirar els ordinadors.

ALUMNES 3r B 46

ALUMNES DEL CEIP RODAMILANS 47

CEIP RODAMILANS CARRER DE LES CORTS S/N 07510 SINEU

tel. 971 52.02.26 / Fax. 971 52.09.30 ceiprodamilans@gmail.com http://www..ceiprodamilans.com/