Petit llibre roig del jove independentista

Aquest'rPetit Llibre Roig del Jove Independentista" és eI resultat del treball real it zat en ],es Trobades de Joves Independentistes que han tingu-b lloc aI llarg de I ' any 1984, amb algun text més tret de publicacions independentistes. ectiu d' aquestes Tróbades i que es recull en aquest petit vorum ha estat de promoure ra reflexió política i el debat entre la joventut independentista" Erem conscients de Ia necessitat'urgent de fer aquest esforg perqué I'extensió que está tenint el moviment independentista els damers anys no es perdés en un tres i no res per falta de la maduresa política necessária. L ' obj

L' in,Cependentisme necessita una militáncia formada i conscieñt, i esperem que aquest Ilibret hi pugui

contribuir.

Parsos Catalans,

,-)

"bril

de 1985

TEIIIES DE DEBAT

1. Qué són els Paisos Catalans?(Geografia i História)

Geograficament eI territori dels Parsos Catalans, tot i no tenir unes fronteres exactament delimitades, constitueix una unitat geográfica prou singular i co-

herent.

Els Parsos Catalans , dfuna banda, ocupen I' extrem dental de l-a Mar Mediterránia , i d ' al tra banda , pe1 fet d'estar, Ia zona continental arrecerada de la influéncia atlántica per conjunts muntanyosos (pirineus, Altiplá Castella) mantenen molt accentuadament . el seu carácter mediterrani. occ i

El-s Parsos Catalans continentals

ocupe

ñ,

doncs

una part considerable de Ia fagana meditemánia de la Península Ibérica, amb I ' interior de la qual tenen vies geográfiques de comunicació poc fácils ( cap dels rius importants que neixen fora del-s Pafsos Catal-ans Ebre, Xúquer no són navegables al llarg del seu curs ) . En canvi les comunicacions són bones al llarg del litoral (per mar i per terra) i del Pirineu a la

mar.

Cal, doncs, rebutjar com un error molt greu les irmacions que parlen de l- ' Ebre com d ' una frontera, o aquelles altres que situen una barrera geográfica entre Catalunya Nord i els Pa1sos Catalans del Sud a lfAlberd, quan aquests serrats no són més que petites af

muntanyes. Ni I ' Ebre ni I ' Albera no constitueixen altra cosa que separacions intercomarcals entre comarques veines i molt semblants, eI Baix Ebre i el Maestrat, i eI Rossell-ó i I'Empordá.

E1 tercitori dels Palscs Catalans es tracta, doncs, druna área geográfica amb una coheréncia interna que s ' ha anat mani festant a través ,Ce la história dins el-s límits coneguts (de Salses a Guardarnar i de Fraga a Maó ) "

J+ J+

)+ Jt

Jt i+ +t ++ t¿ *'Jr r+

J+

++ .)f

+f -)f +r Jt Jf

J+ )+

+f Jf

+É

La zona continental arriba a una elevada uniformitat cul tural- amb I ' anomenada c ivi 1i tzacil i-bérica oue amibe a arrelar profundarnent (lvtolts dels noms del-s pobles ibérics han perdurat com a noms de comtats medievals i de comarques actuals.. D' altra banda, les f1les Balears es mantenen en 1á civilitzaci6 talaiótica, i les Illes Pitiüsses reben una forta influéncia púnica).

Es amb Ia roman ítzació i la cristiani tzació que els Farsos Catalans en el- seu conjunt troben una primera uniformítzació, així com també augmenten la seva intercomunicació a1 mateix temps que es mantenen allunyats de les decisions polítiques gestades als centres de decisió romans, visigótics" i francs (noffiB, Tolosa, Toledo, Aquisgrá. . u ) . La formació dels Pafscs catalans com a nació té lloc des del segle VIII al segle XIff, en la socie-

tat cristiana que va avangant, gu?nyant territori

als

musul-mans.

Es tracta d'una societat medieval cristiana, amb unes característiques molt determinades. Es sobretot una societat de frontera , a I'extrem de la cristiandat, sotmesa a fortes influéncies de la civilitzaci1 musulmana.

La formació de Ia nació catalant té Iloc en : La Catalunya Vella i Ia Catalunya Nova.

dues

etapes

La Catalunya VeIIa constitueix el gresol nacional pe1 fet de mantenir-se Ia frontera amb e1s musulmans estabilitzada durant 2OO anys (del 950 al 1150 aproximadament ) en una línia que segueix pel sud del curs de1 Ll-obregat i, a Ia zona de Ia vall- del- Segre, pel sud del Pre-Pirineu. Durant aquest temps es formen moltes de les característiques nacionals, com l-a llengua ( molt próxima a Ia de Ia resta de palsos d' oc . ) , i els comtats catalans s ' independ itzen dels reis francs i sruneixen aI voltant dels comtes de Barcelona. Lfestructura agrária de pagesos tliures armats, entrá, a partir del 1050 en un procés creixent de feudalitzacíí per 1'apropiació, per part de la noblesa, de lrexcedent agrari-. A1 llarg del segle XII i XII I s ' incorporen .als Pa1sos Catalans l-a resta dels terri toris ocupats anteriorment pels musulmans ( tortosa, Lleida, Valéncia, Mal1orca, Menorc?, Eivissa...) i Ia nació catalana (sota el- nom de Regne d'Aragó ) arriba a l-a seva extensió geográfica i a la consolidació de les estructures po1ítiques .

seves

Aquests nous tbmitoris són els que en termes historiográf ics han estat anomenats Catal-unya Nova. Tot's comparteixen estructures socioeconómiques semblants i diferents de la Catalunya Vel1a, d'estructura més cl-arament feudal it zant .

Les l-luites de classes han estat molt intenses arreu dels Parsos Catalans i, així al segle XIV-XV la Iluita dels pagesos de remenga aconsegueix de fer recular molts dels privilegis feudals. El poder espanyol i francés que comenga a exercir diferents formes de pressió important ja al segle XV ( Compromís de Casp, introducció de la Inquisició castellana, atacs militars francesos al Rosselló i I'Empordá) interfereixen l,revolució interna de la nostra soc ietat . Des d I aleshores el pode.r estranger ha actuat com a suport de la reacció sociar. La derrota de les Germanies valencianes ja té aquest signe clar al País Valenciá al segle XVI. Les germanies de Mallorca també reforcen el poder del-s 'rmascarats" ricF patricis de ciutat. Al país Valenciá la noblesa es castellan itz'a i s 'a1ia al poder castelle contra el poble. Més tard seran els reis castellans que cediran Catalunya Nord ( comtats de Rossellé i Cerdanya ) a I ' Estat francés ( Tractat dels Pineus n

1659 ) .

L'ocupació espanyola deI I7O7-1774 marca la pérdua total de ]a sobirania i la subordinació a les lleis de Castella (mentre que es mantenia la dominació francesa a Catalunya Nord. Només Menorc?, sota dominació anglesa, €scapa durant el sn XVIII a les fortes pressions per la desnacionalització ) .

El país mantenia, peró, una dinámica 's8eloeóonÓmica própia fruit d'unes estructures socials que permetrien el floriment d'una revolució industrial al J-larg del segle XIX (en algunes zones del territori nacional

)

El segle XIX és eI segle del reforgament dels Estats opressors que hem heretat fins a1s nostres dies. Primer I'Estat francés, a partir de la 'f Revolució francesa" estableix les seves rígides estructures centralistes. Després, I'estat espanyol, aI llarg del seg1e, estableix estructures que esdevindran fonamentals corn la divisió en províncies (f Ag3 ) , eI sistema unificat d'impostos, la Guárdia Civil etc. Malgrat 1'allunyament i 1'opressió de l-es estructures pol íti ques espanyoles el-s PaIsos Catalans , princ ipalment al SuC, van entrant paulatinament en Ia "revolució capitalj-stan' de tipus industrial aI Princ ipat i de tipus agrari- al País Valenciá, de tal manera que eI sistema capital ista es general itza completament a principís del- segle XX. Com a símbol d'aquest fenomen cal recordar que el ferrocarril i eI vaixell unien eIs centres principals del territori d'engá de finals del segle XIX.

La classe obrera catal-ana assumeix a primers del segle XX un protagonisme important dins la societat catal-ana fins a arribar a plante j ar veritables canvis revolucionaris durant el període de 1936-39. Novament la reacció espanyola aliada a la burgesia catalana frustra aquests intents de transformació social- amb 1a dictadura franquista.

El régim franquista és sobretot 1'expressió del poder oligárquic espanyol, no estrictament feudal sinó sobretot defensor d'unes vies determinades d' i.ncorporació de I ' Estat espanyol aI sistema capital-ista (sense pérdua dels privil-egis ol igárquics ) . El franquisme permet de mobilitzar sectors importants de l-a peti ta burges ia caste ll ano-andalusa integrant-Ios com a burócrates i forces dnocupació en el reforgament de 1' estat, i permet, també, de fondre els diferents sectors oligárquics espanyols incorporant I'oligarquia financera i terratinent al desenvolupament capitalista dels anys 60. La crisi económica dels anys 7A que perjudica sobretot e} capitalisme industrial i afavoreix els monopolis estatals, posa en mans dfuna nova burgesia burocráti ca estataL e ls res sorts princ ipals de l- ' economia de tot el temitori de I ' Estat espanyol . EIs Parscs Catalans entenen en el postfranquisme una etapa de subordinació i de desnacionalitzací6 protagonitzada principalment pel PSOE . La immigració d'origen espanyol manipulada per l-'Estat i el-s seus aliats espanyolistes i sucursalistes al- nostre país , és utilit zada per intentar retardar la presa de consciéncia i la mobilitzacíl nacio-

nals.

+f +t Jt +f +t tE-)f Jf +t +f +f

-t+

+t +f Jt

Jt-tt

.)t lF +t +t

.tt +t

tf Jt ++ if tt *. tf

, Amb unes breus pinzel.J-ades hem intentat de descriure el procés de formació de Ia nació catalana i la seva evolució. Pensem que només amb una breu visió histórica ja és innegable la realitat social col.lectiva que representeñ, i s' apunten les característiques que defineixen la societat dels Parsos Catalans actualment: existéncia d'una mateixa llengua nacional i d'una história comuna, estructures capitalistes amb una llarga i profunda tradició, importáncia dels centres urbans, cultura oberta als corrents internacionals, estructura económica i demográfica ccherent aI llarg del temitori etc. Pensem que cal tenir molt clar que Ia validesa política de la idea de PaIsos Catalans no clepén, peró, tant druna justificació histórica ( 0e si a tal com pretenen eIs historiadors espanyols i segle francesos érem rr j arr de nacional-itat espanyola o francesa) sinó sobretot la validesa que pot tenir com a proj ecte de futur.

La história ens serveix, evidentment, p€r a poder veure clarament 1a falsedat de les historiografies imperialistes que ens volien espanyols o francesos aI temps dels romans o els visigots i per a entendre, també, la dinámica interna de Ia nostra societat. Ens serveix, doncs, igualment per a rebutjar mites burgesos sobre eI sgny catalá, o 1a mollsEe ( covardia ) val-enciana, pre.l,rOicis ideológi"= " i.rturessats'f per part dels qui volen la nostra dominació. Com tots els pobles ( i' potser d'una manera remarcable ) el nostre poble és ric en episodis de lluita per 1a llibertat i d'esperit de revolta. Des dels re-

menc€s, forans, eg€rmanats, bandolers i miquelets, maulets i insurrectes de tota mena, els catalans hem manifestat l-a nostra insubmissió al poder imposat. Més modernament tenim la revolta anticapitalista (encara que ideológicament confusa) -dels carlinso amb clars exponents al Principat i aI País Valenciá, i l-a gran profusié de lluites populars i obreres dels segles.XIX i XX. Aquests és la história que hem d'ensenyar i que tots els catalans hem de conéixer. Perqué és la I perqué ens mostra la nostra nostra realitat. possibilitat d' alliberament ' El-s Palsos Catalans són, donCS, per sobre de tot, un clar proj ecte de futur. Són eI marc on hem de construir la nova societat socialista després d'haver destrult el poder espanyol i francés al nostre país.

EI nostre projecte ha de tenir, perÓ' Llns postulats molt c1ars, sense els quals fracassaria: I ) Ha d' abastan sense arnbigüitats tot I'embit rracional- clels Pa.lsos Catalanxs.

Un proj ecte nacional no pot excloure, sota cap pretext, una part de la nació sense quedar mancada de les mínimes referéncies- que permeten de donar credibilitat a un proj ecte col . lectiu. 2) Ha dIestar imbuit d|una voluntat de transformació social profunda

r ü F I

Només amb aquesta perspectiva el- projecte pot aplegar tot eI potencial necessari per a mobilitzar el poble en una empresa de futur.

És sota aquestes referéncies clares que ha nascut eI nou independentisme dels anys 70, que és el- que intentarem descriure a lf apartat següent.

2. La lluita

independentista

Si entenem It independentisme druna manera ámp1ia tot moviment popular que expressa una voluntat de rebuig contra les agressions dels poders ocupants estrangers, podem trobar a ]a nostra história nombrocom

sos antecedents.

Sense referir-nos a Ia pre-história nacional (on hi ha una constant de rebuig contra el poder dels centres imperials ) , des del primer moment del, seu naixement com a nació e1s Pa1sos Catal-ans s ' af irmen rebuti ant la dominac ió franca i el- poder musuJmá .

Acabada l-a conquesta cristiana

els enemics

més

prÓxims passen a ser els Estats francés i espanyol en expans ió (amb el s quals el-s catal-ans j a ens veiem

obligats a signar els tractats de pau de Corbeil i e] segle XIII ) . Els diferents intents francesos drocupació miritar ja el segle xv són rebuti ats amb energia i l-a revol-ta contra 1 I ocupació de f initiva eI segle XVI I és ámpl ia i coneguda corn l-a revol-ta dels Angelets de la terra. Contra Ia domj-nació espanyola sf alcen el segle XVf els agermanets delPaís Val-enc iá , i el segle XVI I té ll-oc la coneguda guerra dels Segadors al- Principat " El rebuig dels Borbons a partir de Felip V fou general als Paisos catal-ans ( incloent-hi el comtat de Ribagórgá, avui Franja de Ponent, que s'aliá amb eI Principat durant la Guerra dels segadors i amb eJs austriacistes a la d I Almima

guema

dr ocupació )

A partir de la guerra d'ocupació (tZO5-17L4) la revolta contra els ocupants ha estat constant i sempre represa malgrat la dura repressió ( com ho mostren les execucions "exemplars" amb I'exhibició pública dels caps dels rebels, eu€ fou corrent tant a Catalunya Nord com aI Principat ) . Cada cop que el- moviment popul ar repreni a al s Paisos Catalans, ?pareixien formes dtautoafirmació nacional i de rebuig a1s opressors. Les revoltes rurals del segle XIX (carlisffie, principalment) i les revoltes urbanes populars n estan impregnades d' aquest rebuig al poder espanyol. It

+t i+

*.)f

*- i+ Jt Jr

* tf Jt ++ J+ .)+ Jf *.-)+

Jt +f Jf +f ++-l+ Jf

-)+

*-*"Jt

++ J+

Jf Jt

modern Lé , peró, Ies seves primeres expressi-ons polítiques actuals en eI moviment sociopolític que arrenca de 1a Renaixenga de1 segle XIX. Perd aquest fenomen históric cal advertÍr que no fou una verj-table Renaixenga Nacional sin6 tan sols una Renaixenga CuItural amb plantej aments de tipus clarament regionalista. Hi hagué excepcions que cal conéix€r, al si del moviment popular, com el cas de Baldomer Lostau ( que proclamá l- ' Estat Catalá el 1873) , Peró foren excepcions que s'ofegaren en la repres s ió contra el moviment obrer i popular de I ' época. Només sobrevisqué el- catalanisme regionalista de la Lliga i de Ia Mancomunitat, totalment hegemÓnic, al Principat, i el folklorisme prepolític aI País Valenciá, a les Ill.es i a Catalunya Nord. L I independentisme

El moviment nacional hegemónic resta així deslligat de les reivindicacions obreres i populars fins als anys 20 del nostre segle. A partir dels anys 20 la pérdua d'hegernonia de la ia comporta un arrelament soc iaI creixent delmoviment nacional , peró l-es diferents formulacions polítiques dels anys 30 sén encara confuses: no poden ésser ariomenades independentistes própiament, " en la mesura que o bé no parteixen d'una clara base nacional o bé no posseeixen un proj ecte estratégic clar ( assumpció de les formes dr acció i d' organitzacíé necessáries per a la lluita per la fndepenburges

dbncia ) .

Així pensem que ni Estat Catalá, ni el BoC, ili tan sols Estat Catalá Proletari, tot i tenir elements importants que els acosten a l- t independentisrne r rro poden ésser ccnsiderats própiament ccm a grups independenti stes +

++ J+ ++ J+ ',+

v,c

Jf #''

lf tf

J+

+t l+

t+ Jt

++ +S

J+ ++-+f

+t Jf t+

-,+

de I i-939 no hi ha , aI Princ ipat cap canvi ial en un primer mornent . E ls parti ts que es reclamen del nacionalisme com el FNC continuen rnantenint-se en les contradiccions anteriors. El FNC nc clarifica ni els objectius ni I'estratégia (¡¡o té clar el marc nacicnal ni les formes d' acció i d' organitzacíó a adoptar).

Després

subs tanc

L'actuació del FNC es limita gairabé sirnplement a participar en 1'oposició antifranqluista reivindicant

eI respecte a la cultura nacional. La seva activitat es troba, aixó sí , separada dels cercles catÓfics próxÍms a Montserrat on es formen els embrions de CDC actual i alguns dels 1íders "catalanistes'f del PSOE actual. E1 FNC constituia, doncs, un exemple de nacionalisme de tipus republicá i laic, diferent de1 clerical i tradicional, peró no era encara una organitzaci6 própiament independentista. L'augment de Jes lluites socials als Palsos Catalans als anys 60, la conjuntura revolucionária internacional (nfgéria, Cuba, Xina. . . ) i 1f expansió cul-tural (Nova Cangó etc ) creen unes noves condicions favorables a I'expansió de la consciéncia nacional ia la maduració de I' independentisme. L'any 1969 neix al Principat un nou partit, el PSAN, fonamentalment dfuna escissió del FNC. Els plantejaments del PSAN representen un avang important ja que es defineix com a socialista i reivindica cl-arament 1'ámbit dels Parsos Catalans. Peré la seva estratégia era totalment seguidista de Ia política del PSUC.

L'experiéncia de1 FAC tot i representar un intent de continurtat de la lluita armada sota esquemes de les l-luites contemporáni€s, fracassa per Ia manca de plantejaments. Apareix amb uns principis próxims a FNC o Estat Catalá i va sofrint continus viratges fins a caure cap a 1-974 en plantej aments próxims al- marxisme-leninisme espanyolista de1 FRAP. AI mateix temps al País Valenciá es donava entre e1s sectors intel . Jectua1s una renaixenga d'un nacionalisme nou que es definia com a socialista i

trencaria clarament amb Ia tradició folklórica de rrlo Rat Penatrr" Un dels nuclis principats el constituí eI Socialista Val-encie) que aparegué eI PSV (partit 1964 i desaparegué el 1970 a causa de la seva manca drestratégia sÓIida. El moviment nacional a Les llles no havia abandonat encara l'ámbit cultural, P€r bé que es planteiaVá, ara, sobre les bases més sólides de I tobra Cultu1"1 Balear ( 1962 ) . A Catalunya Nord eI Grup Rossellonés d'Estudis Catalans (CnnC ) (f gOO ) des d'unes posicions cl-arament regionalistes pro-franceses s I esforgava per mantenir una certa vida cultural. La política seguidista deI PSUC mantinguda pel i la manca de preocupacions teÓriques i estratégiques, porta eI L974 a lfescissió de Ia qual sorgirá el PSAN-PROVISIONAL. El creixement d I ETA durant aquesta época ( el 1,97L té lloc el Judici de Burgos ) no és aliena a aquest trencament ' i a que mentre que el PsAN-oficial- rebutj ava tot contacte amb aquesta organ itzaci-ó el PsAl{-provisional havia prestat diferents formes de solidaritat. PSAN,

El PSAN-PROVISIONAL fou, peró, més un reflex druna voluntat de rebuig contra el seguidisme que no pas una ]ínia clara: encara no s'havi-a formulat clarament una estraté gLa d' autoorganit zació nacional ni s ' havia clarificat el paper de la violéncia revolucionária. Is el ements sóli ds per al- cre ixement de 1 | independentisme no es donen fins al I97B-79 en qué es produeixen diferents fenómens paral. lels que marquen E

[.-

una nova etapa:

Les primeres experiéncies de lluita armada vinculad a un moviment polític (nmUrió de Terra Lliurei,: Martí Marcó i FéIix Goñi). L' aparició drun moviment polític antirepressiu: Els CSPC, nascuts en la defensa dels presos deI cas Batista i Roca (EPOCA).

IPC amb L'aparició d'una organítzació política una estratégia independentista clara i que impulsa Iínies de treball ( CSpC i d' altres iniciatives de lluita ) .- Es amb Ia fundació d ' IPC que es consoliden Ies bases ideológiques de f independentisme i es postulen els principis estratégics i es marquen unes línies táctiques.

Durant aquest període és quan es comencen a eIs esIógans independentistes avui habituals : Ni Franga ni Espanya, Palsos Catalans , Llibertat Patriotes Catalans, Fora les Forces d'Ocupac í6, Els Catalans no som espanyols, Els Catalans sem pas Francesos etc. popular itzar

Del L979 engá srhan donat diferents fenómens que sense canvi-ar el-s elements essencials, enriqueixen I' esquema anterior: Per una banda T. L. es consolida del 1979 al- 19Bl i reprén l-a seva actuació el 1983 i el 1984.

En segon lloc apareixen noves organitzacions s'acosten a I'independentislne (fAn, 1981 ), o sorgeixen de sectors próxims ( GDL-1982 ) .

que que

Des deI punt de vista dels partits

polítics, ef que ha sofert d' altres escissions a causa de successius fracassos electorals, radical ítza les seves posicions i sracosta a l-tindepeglentisme a .*" partir de 1981 . PSAN

La repressió del 1981 -82 afecta de manera important IPC, i també, en algun sentit, Terra Lliure, de tal manqra que resten afeblits part dels antics sectors dirigents de I ' independentisme. La inflüéncia social de f independentisme és, peró, cre j-xent. Lf independentisme a partir del 1981 -82 és, doncs, un moviment en creixemeñt, peró amb dificultats en alguns nuclis dirigents. D'altra banda existeix una gran dispersió organítzativa que es pensa poder pal. liar amb la impulsió d'un moviment que ajudi a agrupar i coordinar els diferents nuclis locals i els di ferents sectors de ll-uita.

La situació que travessa una part dels antics dirigents polítics de I' independentisme fa que es frustri aquest pr-o j ecte de moviment que a més a més , és mal comprés per alguns sectors que confonen 1a necessitat de construir un moviment polític de coordinació amb Ia fundació precipitada d'una nova organítzació d'agitació política que neix així mal arrelada socialment. Es el MDT tal com el coneixem actual-ment.

Nous elements, peró, fan encara més fluida la situació ja que a les condicions ja complexes cal afegir-hi recentment I'acostament a I'independentisme de nous sectors provinents d' antigues formacions no

independentistes.

Jt tf

++ J+

Jf +t

JÉ -)t

Jf Jf

J+ J+ +s -)+ J+ ++

Jf t$ Jt Jf

J+

+f Jt Jf +t Jt

JÉ

Aquesta breu descripció d' alló que ha estat i és del nostre poble i de I ' evolució de J'independentisme ens ha de servir per a entendre que el moviment independentista és un fenomen complex en el qual es poden distingir almenys els següents sec tors :

l-a lluita

independentisme organitzat format per totes aquelles organítzacions que es reclamen de I'independentisme ( fonamentalment rPC , ,PSAN, MDT ) . També , en un altre nive 1I e I s CSPC . D ' al tres organ ítzacions polítiques es troben en una área próxima almoviment peró sénse una posició gaire clarificada (frVC , Crida etc . ) com ho mostren els conflictes permanents d'aquestes organitzacions a{nb els CSPC i d' altres iniciatives nacional-populars. Lr

Les organi-tzacions nacional-populars (COf, ecologisme nacional i en certa manera l-es organitzacions d' estudiants : CCIr, AEIU, FUPC ) organitzacions de tipus reivindicatiu que agrupen lluitadors contra una opressió concreta dins un marc polític nacional clarificat (paÍsos Catalans) i- una clara vol-untat de lluita i de rebuig a Ia política estatal. Els CSPC tot i definir-se com a independentistes, comparteixen moltes de fe.s característiques cle les

'organit zacions

citat

nac

ional-populars , per l-a seva capapopular supra-partidari .

d t enquadrament

de 1l-uita armada Tema Lliure que en una 1ínia pofítica póxima a 1f independentisme organítz?t, dóna suport a totes les lluites nacio-

L I organitzacié

nal-populars

Les organítzacions de carácter Iocal d'orientacié sócio-cultural que real ítzen una important tasca de conscienciació nacional . Un estat de consciéncia independentista vague

que

abasta amplis sectors socials ( molts dels quals poden votar fins i tot ocasionalment, psrtits burgesos ) .

E1 treball polític de l-'independentisme revolucionari davant la realitat actual consisteix a incidir damunt Ia nostra base social potencial- (el Poble Treballador dels PaIsos Catalans ) tot disposant i modificant adequadament els nivell-s de consciéncia i d'organitzaci1 (tant els que existeixen com els que

ca1 desenvolupar ) .

22 &

SIGLES

TL Tema Ll iure FAC Front d'Alliberament Catalá EPOCA Exércitat Popular Catalá IPC Independentistes del-s Paisos Catalans FNC Front Nacional de Catalunya PSAN Partit Socialista d ' Alliberament Nacional BOC Bloc Obrer i. CamperolIIIDT Moviment de Defensa de la Terra CSPC Comités de Solidaritat amb els Patriotes CataI ans

GDL Grups de Defensa de la Llengua CCII Coordinadora de Col-.Iectius Independentistes d' Institut AEIU Assembl-ea d'Estudiants Independentistes d'Univers i tat FUPC Front Universitari dels Pafsos Catalans TAE TauIa Antinuclear i Ecologista

3. La societat socialista dels Paisos Catalans

Ha arribat I 'hora, a I' independentisffie, de presentar-se clarament com alló que realment és: una alternativa; una al-ternativa al sistema económic , social i polític actual.

L'expansió de I'independentisme com a expectativa per a un nombre creixent de lluitadors del nostre poble obliga i esperona alhora el nostre moviment a fer un esforg de clarificació que permeti passar d'una actitud purament defensiva de protesta, a una actitud ofensiva d' avang cap a uns obj ectius claraments definits. En aquesta línia pretenen de situar-se les reflexions i esquemes actuals, sense pretendre altra cosa que fer una aportació al debat. Quan parlem de societat socialista dels Palsos Catal ans volem dir ', donc s , aque Ila soc i etat al ternativa que el-s independentistes lluitem per construir.

Per a molts, el sociali-sme és, peró, tan sol-s un model ideal de societat futura o simplement una societat on els mitj ans de producció ( máquines , c. ) són de propietat colI ec tiva . Cal aclarir, doncs , préviament que cap d' aquestes simplificacions no ens pot ésser válida si volem descriure una societat realment alternativa; j a que un model futur ideál, plantejat de manera deslligada de la realitat i de les contradiccions heretades

de Ia societat present , representaria un obi ectiu totalment allunyat C'una perspectiva abastable de ttuita; i, df altra bi-rda, limitar l-'obiectiu a lraspecte económic de Ia propietat col-.l-ectiva dels mitj ans de producció, representa una alternativa c1arament insuficient, eo un moment en qué la consciéncia progressista i crítica de les classes populars catalanes plante j a molts més aspectes fonamental-s a prendre en consideració.

L'alternativa de societat a construir ha de partir de les contradiccions de l-a societat heretada de1 present i ha de considerar les diferents dimensions de Ia transformació social. Es per aixó que abans els di ferents aspectes esboss€ffi, a grans trets , que ha d'obrir eI camí a i nfha de condicionar el

de presentar esquemáticament de la societat a construir, la ruptura nacional-popular 1a nova societat socialj-sta, procés de ctreació.

EIs condicionaments de la ruptura nacional-popular

La conquesta de la societat socialista dels Pafsos Catalans és, evidentment, uñ procés llarg que es pot considerar que comenga ja ara, eñ 1'organitzacií i Ia l-lui ta contra el s istema de dominació . Peró aquest procés té un punt d' inflexió que ca1 anal ítzar i descriure, i que és definit com aquell moment de ruptura política en qué el poder dels Estats ha estat destruit i l-es forces nacional-populars esdevenen hegemóniques.

Es en aquest moment on es fixen les bases per a la

construcció de Ia nova societat. Tota anáIisi realista ha de partir, doncs, de Ia consideració dels diferents elements que marquen Ia comelació de les forces en aquest moment.

Exposem com a referéncia les tesis publicades I' any 1980 a rla Lluita per la Independénciaf r d' IPC ( pp .IO2, 103 ) : f

En síntesi, aquest moment pot ésser definit pels elements de ruptura i de reconstrucció nacional següents

1. Immediata llibertat dels patriotes i revolucionaris detinguts i retorn dels exiliats. Homes i dones que són a l-a presó o a Jr exili com a conseqüénc ia del seu rnés ac tiu combat contra 1 ! Estat espanyol. 2. Dissolució de Ia policia, l-a guárdia civil , i d'altres forces d'ocupació que existeixen al nostre país amb I ' objectiu de mantenir el- poder de I I Estat reprimint eI Poble Treballador dels PaIsos Catalans. 3. Anul .laci-ó immediata de les lleis especials repressives de ItEstat, €D concr€t, lleis rfantiterrorista'r, Itde protecció ciutadana", i "de perillo-

sitat social'r.

4. Imposició dels órgans de resisténcia i de mobilit-

zací6 nacional popular; és a dir, del conjunt de formes organitzatives de qué srhan dotat les classes populars en el curs de l-a lluita cap a l-a ruptura amb 1 ' Estat ( Comités, Assemblees, Sindicat

Nacional, escamots

d t autodefensa,

etc

5, Anul. Iació de les lleis que s'oposen a Ia constitució d' órgans polítics catalans sobirans i de les lleis que no emanin de lfacció plenament sobirana

dol Poble Treballador Catalá. AnuI . Iació de les lleis que s'oposen a la relació progressiva entre Ies diferents parts de la Nació Catalana.

6. Parali tzaci'l del-s órgans de I' administració central- de 1'Estat i dels seus Órgans regionals als

Parsos Catalans. Dissolució de les divisions territorials estatals ( regional, provincial ' iudiciaI, militar, etc. ). Sanejament dels aparells de funcionaris civil-s no nacionalitzats i dissolució dels aparells dels partits i sindicats estatals . Control de 1 ' exércit i paratit zací6 de les seves funcions coactives damunt el procés constituent.

7. Substitució de Ia font de sobirania constitucional espanyola per fonts de sobirania nacional. 8. Obertura d'un procés d' autogovern que permeti avangar en Ia reunificació nacional, Ia reorganitzacíó de la nació catalana a parti-r de la seva realitat comarcal , i la defensa del patrimoni, de I a 11 engua i de Ia cul tura nac i onal s . Així, doncs, la dinámica que existeix aI moment de Ia ruptura ve marcada per un agent soc.ial que és el. poble organ itzat. L ' agent del canvi social no és , doncs, en aquest moment, el conjunt del Poble Treballador dels Pa1sos Catalans ( eI qual , tot i essent la base potencial revoluc ionária, está sotrnés

a fortes contradiccions que no poden pas ésser eliminades d'un dia a I' altre ) . Aquestes contradiccions aL si del Poble Treballador dels Pa1sos Catalans, eu€ fan que sectors encara importants no defensin els seus interes'sos de cl.as,se, es manifesten a través d'una consciéncia alienada. Als Parsos Catalans aquesta conssi!¡cia alienada aI moment de Ia ruptura amb eI poder dels Estats espanyol i francés , voldrá dir, P€tr una banda, defensa dels interessos d' aquests Estats al nostre país, i d' altra banda, ?dhesió a La ideologia capitalista dominant. .

No es tracta, peró, tan sols dtun problema purament ideológic que es podria véncer per simple "adoctrinament". Les estructures heretades del régim anterior de dominació, reforcen les possibilitats del manteniment d' aquesta consciéncia alienada: 1' economia dependent d' Espanya, de F"ranga i dels EUA; i consumista de les industrialista lrorientació

estructures productives; les estructures culturals

espanyoLítzades o francesitzades; Ia forta desnacionalítzació Iingüística i cultural d'ámplies zones del

país etc. . .

Finalment ca1 remarcar, encara, eue després de ia ruptura existiran al si de la societat catalana restes importants dels aparells de I'Estat o capes socials parasitáries dels Estats, i també restes de I'aparell r.Fpcioeconómic de dominació o "aparell del sistema" \ r / amb recursos de poder considerables.

Totes aquestes forces reaccionáries maldaran per enquistar-se en les estructures heretades per tal de mantenir-les i fomentar Ia consciéncia alienada. Es per aixó que les forces revolucionáries agrupades en un Front Unit Revolucionari hauran de portar a les seves mans Ies tasques fonamentals en el període de transició.

(r) aparell del sistema els elements de poder complementaris a Itaparell de I'Estat estricte, formats peI 'rconjunt de capitalistes, técnics, i intel. Iectuals interessats a mantenir les condicions de dominació" 0p. cit. pp. 2L, 22.

Anomenem

La societat a construir (esquemes)

Exposarem esquemáticament els objectius generals a aconseguir en tres nivells d'organitzací6 social, i tot seguit en cada cas, les mesures de transició que han de permetre dt avangar vers aquests obj ectius, vencent els obstacl-es que sthi oposen:

I. Estructura

económica

II. Régim jurídic i cultural III.

Estructura política i administrativa

+ -30

ESTRUCTURA ECONOMICA

OBJECTIUS

Poder economrc en mans del Poble Treballador (essemblees i consel l-s d' obrers , de pagesos d' altres assalariats o treballadors ) Procés de racionali-tzació económica sota el-s criteris fonamentals següents:

Reequilibri entre Ia producció agrária i Ia producció industrial dins uns plans generals d'utiLítzació racional det territori i dels recursos natulrals (particularment, dels recursos energétics ) . Orientació de la producció tendent a reduir Ies dependéncies internacionafs, i a augmentar els índexs d' autoabastament nacional, regional i comarcal. Organització regional i comarcal de lfeconomia preveient Ia capacitat i possibilitat d'intercanvi dfun nombre creixent de les tasques per part dels individus.

Planificació col. lectiva de I ' economia per mitjá de Ia coordinació dels diferents organismes de base.

MESURES DE TRANSICTO

- Socialitzacíó de Ia Banca i de les grans empreses.

- Impulsió arreu del país de Consell-s Revolucionaris integrats per militants de les diferents tendéncies del front revolucionari, i responsables en un primer moment de les tasques dforganitzací6 económica de les diferents unitats de producció.

t¿

- Bandejament dels antics administradors i responsables económics de I'antic régim, compromesos en la seva defensa. - Creació d'organismes vinculats als Consells Revolucionaris per a la planificació i lrorientació de I'economia i I'administració del crédit. - Reestructr¡ració dels Serveis Col.lectius (frabitatge, sanitat, ensenyament) al servei del Poble TrebaLlador.

- Protecció especial per a la petita empresa i. la producció 4grária. - Legislació orientada a Ia protecció del 1loc de treball, defensa del territori i dels recursos naturals.

32-

II.

REGIM JURIDIC DE LLIBERTATS LA PRODUCCIO CULTIIRAL

TRACTATT{ENT DE

OBJECTIUS

Igualtat de Ia persona sense discriminació per raons de sexe, dt edat, de situació económica, dr inclinació sexual etc. , ni pef raons de raga o dtorigen nacional o social. La llengua catal€uta, Ilengua oficial.

llengua nacional i

única

Protecció púbfica dels órgans populars d'expressió (revistes, diaris, emissores de rádio i de Tv... ) en la mesura de Ia seva orientació com a vehicles de creació cultr¡ral i de dení¡¡rcia directa de les opressions.

Protecció púbf ica dels mitj€rns culturals, prestant una especial atenció aquell-s que comporten una participació popular ( teatre, cant, animació cultural, mitjans de comunicació comarcals i de barris etc. ) . FTEST.IRES

DE TRANSICIO

socialització ders mitjans de comunicació, ers quals han d'ésser posats sota er control ,cels

organs de poder comÉlrcal g-lts de la revolució. t

, F€gional o nacional sor-

Legisl-ació de protecció especial contra les formes d' opressió económica, masclista, discriminatória de la joventut o de diferents formes de marginació heretades del régim capitalista.

Lleis de normal-ítzació de Ia llengua cataiana, convertint-la en l lengua general- de relació ( aplicant tan sols formes de bilingüisme localítzat i transitori en algunes zones concretes: municipis o barris amb més d'un 20% de població que no entengui la llengua nacional

Lleis de protecció especial de la cultr¡ra catalana i especialment de les expressions de la cultura popular.

Lleis de foment dels mitj¿lns popul€rrs d t e:<pressi6 i prescripció total durant Ia transició de les persones i órgans compromesos amb el régim opressor anterior.

III.

ESTRUCTITRA

POLITICA

ADMINISTRATIVA

OBJECTIU

Estructr-rra de Poder Popul€lr , bas ada en organi srnes representatius, sorgits d'Assemblees Populars de

poble, barri, empresa etc.

Poder nacional constituit per l|Assemblea NacionalPopul€lr, f ormada per repres entants de l es di ferents Assemblees Populars comarcals.

Estructr¡ració de Ia Defensa nacional per nitjá drr¡n exércit basat en la instrucció nilitar generalitzada (real ítzada dins Ia comarca o vegueria própies ) i dirigit per quadres formats en els diferents centres de vegueria.

Descentralització de I'administració civit a nivell comarcal.

MESTIRES

DE TRANSICIO

Presa dels centres de poder a nivell com€rrcal , regional etc. per part del Comités Popul€rrs impulsats pel Front Unit Revolucionari. Impulsió gradual de les estructures de poder popu1ar .

Desarmament de les forces dr ocupació i "ottrof militar del territori per part de I'exércit popular ( format a partir de voluntaris sorgits del FUR ) . j ant els vinculats als

Sanejarnent de I'Administracifó, elements contrarevolucionaris i antics Estats.

+f *.+$ r*-F +t +t J+-,t

J+

+t +t J't +t

tt tt Jf tf *'

J+

bande

+l Jf +t

Volem advertir, finalment, que els esquemes anteriorment exposats volen constituir, tan sols, una inc i tac ió al deb?t , a un debat que no es vol l- imi tat per prejudicis teoricistes de cap mena. Es per aixó que s'han ofert tan sols unes línies molt ámpl-ies que cal explicar i comentar convenientment per tal d'anar avangant.

EI tractament d'aquests temes és extremament dificultós, s€gurameht, per als militants no iniciats, peró hem de tenir molt clar que I t independentisme no podrá avangar si no s'atreveix a embolicar-se a fons en la definició de 1 'alternativa que vol defensar. Només així podrá evitar manipulacions fácils dels seus obj ectius o també el distanciament de molts lluitadors que no veuen encara cap a on va eI nostre moviment. ,

Esperem, per tant, eue aquests esquemes estimulin Ia reflexió i Promoguin I I estudi de temes tan básics com són el coneixernent de l-a realitat i dels instruments que ens han d'ésser necessaris per a transformar-l a .

4. Jove, droga -L ttseguretat ciutadanarf

La posició del jove davant la societat és, en general de rebuig de les estructures establertes. EI seu desig és de modificació i millorament, €rr la voluntat dfaconseguir cotes més altes de llibertat. El jove, dlmenys a la nostra societat, flo ha estat encara integrat i és per aixó que posseeix un potencial de revolta, La no acceptació del món tal com és, porta a I'opció de dues alternatives : a) La via de protesta revolucionária, de destrucció i construcció d'unes noves formes polítiques més lliures i justes. b

) Encara que aquest món no mr agradi , davant la impossibilitat política de modificar-lo, mefn construeixo un de particular: el mén de la droga.

Lrexisténcia de drogaadictes amb unes necessitats diáries pel cosum de droga a 1' entorn de les 10. OOO a 20.000 pessetes, obliga a aquests a loatracament i al. robatori . El resultat és la " inseguretat ciutadana'r i Ia conseqüéncia, la demanda per- part de Ia gent, de més policia, més repressió. L' opinió púbticajuga a favor de .la voluntat repressiva del régim, és per aixó que a I'Estat 1i in'beressa l,'exi-sténcia de 1a Crogaadicció, justifica el seu sistema repressiu, i , al mateix temps, el legi-tima.

d .A

Per tant, hi ha la voluntat clara per part ItEstat de mantenir una situació on la droga sigui:

a) La forma directa de control i neutrali tzaci1 d' elements joves no integrables pel sistema, que podrien adoptar plantej aments ; radicals de lluita política "

II I

t $

de les forces repressives, b) La justificació conseqüéncia dels delictes, atracaments, robatoris, etc. prodults per Ia necessitat económica diária que-comporta la droga. Trobem fets reals que justÍfiquen aquests plantej aments recordem la forma com la CIA desarticulá e1 movi-ment dels rrBlack Panters ' els anys seixanta als f

EUA, introduint droga en els ghettos negr€s, i creant, així I'economia de la droga i la neutralitzací6 de 1a militáncia política.

Una altra prova evident la veiern aI País Basc. La denúncia feta a1 Parlament de Madrid pel senador d I H. B. Letamendía n ara fará uns tres anys , de1 fet que eren Les mateixes forces d' ocupació ( policia, etc. ) les que introdulen la droga en els medis juve-

nils drEuskadi. E] fet que allí sigui 1' área de I I Estat amb 1' índex més alt de drogaadictes no és pas una casualitat. f,

tr #'

Apareix també com a element neutralitzador

del-

j ove, la potenciació a través de grups de rcck, els cÓrnics i altres elements de 1a cultura 'runderground.",

de 1'actitud

"passotista" i

de dirnissió enfront

dfunes possibles alternatíves polítiques

Davant d' aixÓ; cal denunciar i rebutj ar I I actitud de la societat davant Ia droga i el jove. La solució perqué l-a drogaadicció desapareixi és la destrucció del sistema imposat que és, com hem vist, la base i I ' e l-ement de di fus i ó de la droga .

Si ens parem a observar els joves d' avui , veiem que cada cop més la passivitat i la poca iniciativa són característiques més própies d'el-l-s. La societat que tenen davant está en crisi. No hi ha feina, les dificultats económiques pressionen, oo hi ha' obj ectius en la vida. Alguns joves adopten el camí de Ia droga dura (1'heroina) per a evadir-se d'aquest terrible esienari , o bé per curiositat. Ara bé, ens trobem amb una quanti tat generalment de menor edat que furna droga tova (porros). Podem dir que el "porro'f és un primer pas cap a 1'heroina o la droga dura? Es molt difícil d' afirmar rotundament un fet social d'aquest tipus on moltes vegades cada cas té una história. El que sí que s'ha comprovat és eI fet - que tots els herofnómans han passat per 1a "xocolatat' o 1a "maria'f . Ara bé, aixd no vol dir ,que tots eIs qui fumin acabin punxant-se , perÓ pot ser un primer pas, ta1 i com está muntat e1 sistema de repartiment de droga ( camells ) no és difícil de caure en la droga dura. Com a segon aspecte possible cap a I'herolna és Ia curj-ositat; havent provat el "pomo" , provar al tres coses t'més fortesf r . Peró també ens podríem, pf eguntar: per qué el jovent d'ara fuma 'fcanutos'f i troba en el-1s un aspect,e temptatiu? EI camp de possibititats és mol-t ampli . De fet el seu efecte no és tan notable, penó així i tot es fuma. Potser és una manera de

b40

separar-se per uns moments de Ia rutina de sempre, ( social, famili?r, etc. ) .

EIs subministradors df aquesta droga acostumen a anar " al mcrorf (N1arroc ) a comprar-la " A mit j ans dels anys 60 i a principis dels 70 Ia qualitat era bona, peró ara hi ha mescles, fins i tot hi ha hagut gent que stha fumat porros d' 'rAvecrem'f amb meI, Sconseguint una forta 'f col .locada" més que res pel mal de cap.

A lfHospitalet l-a venda de l-'haixix és pública, fins i 'tct hi ha famíIies senceres que es dediquen a la seva venda amb la participació de tots els seus membr€s , essent un auténtic negoci fami l- iar com podria ésser un bar. Ara bé, I ' herolna és punt i a part. La maj oria dels delictes es produeixen per la necessitat d' adquirir droga dura. Darrera bona part dels atracaments hi ha molts cops heroina o cocalna. El repartidor de 1 rhaixix de vegades ven també herolna, o bé sap qui l-a té i així es guanya una comissió per haver portat clients. Normalment els camells acostumen a ser consunni dors i es dedi quen a vendre per poder-se pagar la seva. El camell, peró, per aconseguir diners és capag de tot: avui es ven hercina mesclada amb raticida, amb estricnina o bé amb colorant a 22.000 pessetes eI gram, áQuesta produeix en molts casos, a més dels efectes prop is de 1 I herolna, la ceguesa. Tanmateix, als centres de rehabilitac í6 , a més de ser pocs i caríssims, €fl Ia maj cria dels casos es substitueix la dependéncia fípica de la droga per una

dependéncia psicológic?, creences Hi_

d ' al-

tres

persones

ha diferents tipus de drogues:

Haixix (xocolata) Marihuana ( maria, herbes ) Amfetamines són estimul-ants Fármacs depressors del sistema nerviós: i Barbitúrics

Sedants

(eitxo, Tripi ) - Al. lucinógen CocaÍna (estimulant ) . Acostuma a ser "esnifadaf f . L'opi I'opi i la morfina són poderosos anargésics. En general ers efectes ders opiacis produLSD

gx'r1

+¡O. OO

'.{ -f

eixen un estat de reraxameflt, indiferéncia, tranquil .1itat, incapacitat de concentració i

eul or1 a . Morf ina A\

"!.s

ül

(l) S{

o a CI F(

lna ( cavall , j aco, etc . ) . La inj ecció de morf ina queda substiturda per la de l- 'heroina: quan és administrada per via venosa produeix una Hero

sensació de plaer rápida i intensa, Es poc hipnótica i pot provocar reaccions violentes. Cada cop el consumidor necessita més quantitats dtheroina per a obtenir Ia mateixa sensació, i quan hi ha manca de " cavarr-'f es produeix la síndrome d' abstinéncia ( mono ) , molt més intensa que a les altres drogues.

En defínitiva, €nr el cas de les drogues toves, princ ipi no són dol_entes o perilloses, el mal ve la utilit zaci6 que se fn pugui fer per evadir-se

en de

c S{

Ia realitat o passar a les drogues dures; que tct aixó compcrta 1'enriquiment d'una máfia i que darrera Ies drogues hi ha I 'aparell de I 'Estat, que les fomenta i protegeix ( encara que hipócritament faci veure que lluita en contra d' eIles, per a enredar la gent i justificar la seva preséncia, quan en realitat només ataca de vegades els qui es troben més avall, peró ja es cuida de deixar intactes les xarxes de distribució ) . Aquest problema només s ' arreglará arribant a construir una societat més justa i lliure. necessita afermar-se i per aixó li ca1 el suport de Ia poblaeió, és així que s ' ha tret de Ia mániga Ia paraula " seguretat ciutadanaf ' ( que en reali tat vol- dir seguretat de I ' E stat i insegure tat del poble ) , fomentant el consum de l-a dro gá, j a que a dels jov€s, part de produir la neutralitzacií produeix forga delinqüéncia, que junt amb la produlda per Ia crisi i l-es desigualtats socials (també lógica conseqüéncia del- sistema capital-ista ) , li proporciona I'excusa que necessita per a ocupar i controlar el nostre país , amb I ' obj ectiu d' eliminar tota resisténcia, eu€ és l'únic que el,s interessa i L ' Estat

que volen.

II.

GUIA PRACTICA DEL JOVE II\ÜDEPET{DENTISTA

Norme.s de _se,guretat

En pr.imer ll-oc fem algunes consideracions,entorn de les mesures de seguretat i de les normes de fun-

c ionament .

Partim de la consideració que tota organ ització revolucionária posseeix sempre árees importants de clandestj-nitat ja que si realment lluita contra 1 I Estat , aquest eI sotmetrá a la repressió. Per molt que es parli de democrácia i que existeixin uns certs graus de llibertat d' expressió i d' organi tzaci| sempre aquell-es actuacions i aquells plantejaments que posin en crisi el-s Estats capitalistes espanyol o francés seran impl-acablement reprimits . Df acord amb aquestbs anál-isis cal mantenir una vigil-áncia, cal- observar unes normes d' actuació eue , sense obstaculitzar les necessitats de coordinació i d'organitzacií, dificultin el máxim lf acció repressiva i permetin la continuf tat de lractuació revol-ucio-

nári-a.

Farem simplement una enumeració de les mesures a seguir en els casos més generals:.

En les accions En aquelles accions que comporten risc de detenció cal observar:

cert

mesures preventives: " Estudiar bé 1 ' acció assaj ant les técniques, 'mesurant els horaris, etc. Comptar amb eI nombre de gent imprescindible. Preparar Ia fugida. Preparar-se per a cas

de detenció.

Dificultar la identificació dels autors: Evitar robes llampants " Evitar dir noms i menys , noms reals , en el- curs de 1 ' acció . Evitar col-.locar vehicles en la proximitat de I' acció. Evitar seguiments fins a cases o locals. B)

En eI funcionament regular E1s objectius principals són:

Evitar que caiguin en mans de le forces d' ocupació o dels seus confidents aquell material (d'autodefensa, papers confidencials etc.) que pugui ésser utilitzat en contra d'un militant o de l'organització. Aixó vol dir un tractament adequat d'aquests materials i un secret estricte sobre la seva local-itzaci1 (coneixement pel mínim nornbre de mi li tants , no f er-ne comentaris etc ) .

Evitar que passi a les forces d'ocupabió o als seus confidents informació orgánica que cal mantenir secreta: -Estructura organitzativa i organismes de direcció i coordinació, comités locals.

Localit zacíó d' aparells de propaganda clandestina, responsabilitats concretes ( tresoreria, publicacions... ).

La mesura més important en aquest sen'bit és I'observació d'una máxima discreció, tant externa com entre els mateixos militants, pel que fa referéncia a responsabilitats, ll,ocs de reunió. . . Evitar que passi a le forces dfocupació o a1s seus confidents una identificació fáciI de tots eIs militants. Sempre que sigui possible, convé que no sigui coneguda fácilment la seva ' identitat ( nom, l-loc de res idéncia, Iloc de treball i d' altres referénci-es: fil1s, famí1ia, relacj-ons...). Es evident, p€ró, que en casos de persones públiques caldrá comptar amb Ia impossibilitat d'amagar moltes d' aquestes informacions

De tota manera 1'obstaculitzací1 de la informació respecte bona part dels militants és extremadament útif en moments d'onades repressives. EIs punts d' identificació

Acabem aquestes observacions sobre el funcionament regular, amb If enumeració de tots aquells elements que cal- vigilar pel fet de constituir mitjans d'iden-

tificació.

La identificació visual i les empremtes ( digitals,

trossos de roba, cabeIls...) En I'actuació regular oberta aquests elements no tenen importáncia peró sí en determinades accions. Cal preveure, doncs, tipus de di normal segons els casos, no

deixar empremtes digitals, trossos de roba, flocs de cabells etc. en aquelles accions en qué caLgui. Es important no oferir visions de conjunt, és a dir, identificar junts els autors d'una acció i és per aixó que Ia fugida s'ha de preparar evitant recórrer grans distáncies a peu i en companyia. Les converses i eI teléfon: Discrec ió públ i cs .

en Ies converses en bars

en llocs

EI teléfon és ll enemic ¡e 1 de la seguretat, ja que el- militant inconscient no té la sensació d'ésser escoltat " Respecte aI teléfon cal observar dues normes molt clares: "Telefonar com si sempre ens estiguessin escoltanttt ; per tant : cap nom, c?P dada, cap cita de reunió o d' acció etc . Les informacions importants s'han de passar de paraula o personalment. En segon lloc, el teléfon és un identificador ideal. Per mitjá d'una trucada la policia sap qui s 'ha trucat i també pot saber amb un temps mínim, d' un minut aproximadament, des d' on es truca. Per tant, si no es vol donar a conéixer una localització, cal no trucar-hi des d'un teléfon cremat i no trucar a un teléfon cremat per espai de més de mig minut. El seguiment i els vehi-cles: EIs seguíments tenen per obj ecte clarificar identitats. ( cases, relacions , treball, escoles... ) i localitzar punts importants de reunió o de dipósit. Cal vigilar els seguiments, especialment en els casos confidencials i en moments de recerques per a de

tenc i ons .

Un dels el-ements de seguiment són els vehicles que cal deixar sempre lluny del lloc de reunló ( i en general lluny de tot acte en aquells casos en qué no es tracti ja d'un vehicle prou cremat). Noms de guema: Per tot el que hem di t és interessant I ' ús dels norns de guerra que són' úti ls ( encara que els militants d'una mateixa base d' actuació es coneguin i s ' interpel . lj-n pel nom real ) en casos dfaccions i de relació amb militants d,altres baSes, i per fer referéncia a algun militant per teléfon.

Atenció I I : quan es truca a cdsa dfun militant important utilit zar el norn real. ! I

és

C) En el cas de detenció

elaborat aquest fuIl informatiu perqué pensem que tot militant independentista ha de tenir el máxim formació adquirida a d'in,formació i de formació partir de I'experiéncia viscuda i posada en comú al si delmoviment independentista ja que és una manera més de poder encai.xar qualsevol detenció amb més serenitat. Hem

L'independentista. ha de tenir consciéncia que l-a I'obtenció detenció sempre té com a finalitat d' informació. La primera obligació d'un independentista és dr evitar al- máxim la detenció; una detenció no és pas un éxit polític sinó que sfha de considerar sempre com un fracás del militant independentista o com la, conseqüénc ia d I errors comesos en el- seu trebalI.

Els militants independentistes poden ser objecte de tres tipus de detencions: rf

Retenció" (que és una detenció il . legal

)

aplicació de Ia legislació ordinária (detenci6 formal

)

aplicació de Ia legislació extraordinária (lfei antiterrorista) Malgrat aquests diferents models de detenció, hi ha unes pautes comunes mínimes de comportament: 1.- En tota detenció s'ha de reclamar a la policia

que sf j-dentifiqui i que exhibeixi 1'ordre de detenció

cal saber, perd, eue I'ordre la necessiten per a dur a el domicili i amb l-a legislació canvi, si és pel carrer o antiterrorista ) . En tot cas, estará obligat a identificar-se. (

de detenció escrita

terme la detenció

2.- Si es vo1 oferir resisténcia a la detenció aconsellable Ia rfresisténcia passivafr,

és

només

ordinária, i oo, en sota la legislació també, el detingut

3.- Peró , a partir d' aquí, en l-a fase de 1 | "interrogatori", no s'ha de caure en el parany de creure que intemogatori i dec1aració són coses diferents. Només hi ha una cosa lícita, la declaració. El procés sol comengar dfuna manera molt informal i acaba amb la máquina d'escriure; és per aixó que cal trencar des de1 principi qualsevol intent de conversa que propicir la policia. La policia no diu clarament que una persona está detinguda, sovint diu que es tracta de comprovar quatre coses. Una forma de trencar Ia dinámica imposada pels policies és reclamar constantment un advocat, eXigéncia a l-a qual no hem Ce renunciar. Es mol-t important no cedir a la dinámica de 1a policia, que pretén fer creure que f interrogatori es fa sense advocat i que a I 'hora de Ia declaració ja hi será. Cal tenir molt present que els detinguts tenen dos drets fonamentals, tant si els és apticada Ia legislació ordinária com l-' antitemorista:

dret a no declarar dret a no declar?F-s€ culpable

Es important també (degut a 1 ' época de r'ecollida de dades que estem vivint ) no caure en eI parany de Ia conversa informal, i aparentment intrascendent, amb els policies. S'ha de tenir present que aquest tipus de converses els proporcionen moltíssimes dades de carácter sociológiC La policia aprofita les converses més inofensives i els moments tant de tensió com de relaxament per extreurern informació. Está adquirint molta importáncia Ia caracteri tzací6 socioldgica del detingut en els interrogatoris. Hi ha un métode per trencar Ia dinámj-ca de f interrogatori: A l-a pr imera pregunta d ' un po I ic i a se li respon preguntant-Ii "Que em pren declaració?". Si el policia insisteix preguntant, Llavors s 'ha dr exigir un advocat i intentar no dir res mentre no arribi. CaJ procurar sempre mantenir Ia iniciativa i no entrar en la dinámica del dieleg. Aquesta práctica d'exigir la preséncia de loadvocat funciona i ca1 utilit zar-la, i a Ia llarga pot fer que els policies abandonin Ia táctica de les r¡retencionsrr ( Oetenc ions il . legals ) , Perqué si hi ha la preséncia d'un advocat estan obligats a fer un atestat i queda constáncia de la detenció.

Aixó és molt important per als casos de gent

agafada encartellant, o a Ia sortida d'un acte n etc. ( fins ara es creia que si no es demanava un advocat se sortia abans de comissaria. Actualment se sap que no és així, i és irrenunciable e} fet de tenir advocat; és obligatori exigir-lo ) "

Cal tenir present el joc "del bo i del dolent" en-

tre els diferents policies amb qué es pretén confondre eI detingut a comissaria. Aquest ioc té com a objectiu, a part de desorientar el, detingut, desmuntar-lo psicológicament per tal que acabi creienbse " el bo" i s ' hi confil . Tot el que hem dit fins ara és idéntic par als casos en qué s ' aplica Ia legislació antiterrorrista. En aquests casos el detingut té un factor més en contra: és el factor temps ( les 72 hores legals , més Ia prórroga fins a 10 dies o més que pot obtenir gairebé automáticament la policia ) . No s 'ha d' obsessionar, perÓ, efl aquests possibles 10 dies, sinó que ha de pensar que poden ser-ne 3 i que, eD tot cas ' els primers dies és quan els policies solen actuar amb més duresá... Davant d'aquesta situació cal tenir present, doncs, sobretot que potser 1a detenció no exhaurirá el, temps permés i que a les 72 hores ja es pot ser en llibertat. Es important, Pef aixó, ?guantar el máxim aquestes 72 hores primeres , perqué és obvi que quan eI detingut insisteix a no declarar, els policies poden deixar-Io en llibertat, per deixar-Io tranquil o també, és cIar, P€f continuar pressionant-Io. Cal controlar psiclógicament Ia por: detenció no és sinónim de tortura. La serenitat' és Ia millor resisténcia. Arribada de Itadvocat.- Fins ara, amb I'aplicació de la llei antiterrorista no s'ha pogut tenir advocat , peró quan entri en vigor l-a nova llei d' ass isténcia lletrada al detingut, se'n podrá tenir perÓ no es podrá triar advocat. I vindrá l- ' advocat que estigui de guárdia aI Col. Iegi d'Advocats ( advocat d'ofici ) que actuará tant a la comissaria com al jutj at on acabará eI seu pap€r, perqué en el cas que es decretés presó o/í, Posteriorment, hi hagués

processament, per a aquesta situació ja es pot tenir I'advocat propi. En arribar I'advocat, si és desconegut, és aconsellable que el detingut Ii demani la identificació. L'advocat informará el detingut dels drets que ja hem indicat abans:

no declarar-se culpable

A més a més, l'advocat pot demanar a Ia policia li expliqui el motiu de Ia detenció.

que

Davant del jutge.- Es pren declaració i en aquests es tenen els mateixos drets: el- de no declarar i eI de no declarar-s€ culpable. En el cas que a comissaria s'hagi signat una declaració a Ia forga, s I ha de rectif icar !' . Insistim en aixd perqué I ' experiéncia demostra que Ia gent tendeix a ratificar la declaració feta davant la policia. Si hi ha hagut tortures, s I han de denunciar i si han deixat rnarques srha de demanar eI metge forense perqué les reconegui . moments

Consideracions finals. 1. - Oblidar-se de la família o de qualsevol lligam af ectiu en el, moment de la detenció . La pol icia usa aques ta coacc ió com una forrna més de pres s ió ps icoldgica sobre el detingut. Un militant i-ndependentista amb profundes conviccions i formació ha de des-

vincular en aquest important momeñt, Ia seva situació concreta del marc afecti-u.

2.- Si eI detingut és una persona organítzada ha de tenir present en tot moment les conseqüéncies que es puguin derivar de les seves paraules. Ha de procurar sempre que la policia no esbrini res de l'organització a qué pertany. També, al costat de la preocupació per no involucrar ni I'organitzacií ni d'altres militants, ha de tendir a actuar en el sentit d'aconseguir un reforgament de la lluita independentista (un cop a la presó demanar la reivindicació de CSPC; un advocat proper a la causa independentista, treballar com un militant, amb les limitacions própies de la situació de presó, és clar, etc . ) . punt de vista independentista, el- tema de la llengua a comissaria és secundari . Lt important és la seguretat de l, ' independentisme; no val- la pena esforgar-se massa perqué les forces dr ocupació coneguin la nostra 11engua. (Un tractament diferent, peró, és el- que se li ha de donar en les actuacions públiques que es puguin derivar de la detenció: al jutj dt, als tribunals, etc . sí que se nf ha d' imposar I 'ús amb normalitat ) . 3. - Des de1

4.- Tot i que hem remarcat el dret a no declarar i que considerem I'opció comecta no fer-ho, volem d-arir' que aixó no és válid, naturalment, en eI cas de poder fer una declaració clarament exculpatória. Es a dir, €l detingut ha de declarar si pot demostrar que és impossible que hagi pogut fer alló que se Ii imputa o "

ailesmobil.,itzacions

Un de ]s ternes tractats en les trobades ha estat eI dels mitjans de propaganda.

Reprodulm els esquemes utilitzats real it zat sobre aquest .tema :

en el debat

Introducció

Existeixen diferents,formes de propaganda política. Algunes tenen com a ob-jectiu Ia transmissió 9-l informació (revistes, fulls, concentracions. . " ) ; dtalffiectesnosónestrictamentinformatiusifan referéncia a Ia utilitzací6 d'elements de publicitat ( Ies imatges, els símbols, els eslógans etc ) . obj ectiu de la propaganda pofíti-ca revolucionária és múltiple: L

En primer 1Ioc, donar a conéixer fets que eI poder amaga ( lruites, objectius pofítics, repressió. " . ) .

. segon 1loc, convéncer de la justesa de les l-luites populars ffiors del poder dorninador,

Ftr. JJ

Aquest obj ectiu, peró , s ' és conscient que no es pot aconseguir amb un abast maj oritari mentre els mitjans de difusió més potents ( especialment Ia TV) siguin en mans de les classes dominants. Peró si bé no es pot capgirar 1 'opinió pública ( i d' aquí eI ffhandicaprf dels partits revolucionaris a les eleccions ) , sí que es pot recollir un ressó popular ampli , simpaties etc . de tal manera que els obj ectius d'allfament i destrucció del moviment per part deI poder poden ésser seriosament obstaculit zats. c

La propaganda és, doncs, fonamental per a la lluita revolucionária; depén de les formes i els continguts utilitzats, la possibilitat mateixa de l-a

supervivénc j-a delmoviment nacional-popular Anal

ítzarem, ara, en detall alguns dels mitj

princ ipals

ans

Analitz€ffi, ara, - diferents tipus de mitjans considerant per a cada cas ers següents aspectes: Destinatarj-s de la propaganda. recercat amb 1 'ús de la propaganda. Procés d' elaboració, edició i distribució.

Obj ectiu

Observarem

els mitjans següents:

56,

- Textos formatius i informatius €fl aques t apart dL , tant aque 1ls clocuments i dccumentació coiii: anátisi ' dossiers, r€vistes, análisis conjunturals, balanlínieF d'ecció etc. eosjolítijs, Són textos principalment adregats a la militáncia i simpatitzants, Feró malgrat eI reduit abast numéric tenen molta importáncia en la cohesió i clarificació del moviment. Inc l oem ,

2. Textos

dt agitació

Es a dir, textos adregats a mobititzacions, ful-ls (de denúncia o reivindicació ) , fulls convocatória etc.

com

L'objectiu és un abast massiu i seveixen per a atreure a una convocatória i per a explicar-ne el contingut en el decurs de la real ització de l-a rnobi 1i

tzaci

ó.

3. Eslógans EIs eslógans sintetitzen amb pocs mots, línies treball, denúncies etc . Poden ésser oraIs, escrits públics o lemes.

Els eslégans glale són pronunciats en concentracions i manifestacions i han d'ésser estudiats i adequats a aquest fi ( separació d' accents i sí1.1abes

)

EIs eslógans escrits i públics apareixen en pihtades ,

en encapgalaments de revis-

EIs lemes stutilitzen tes l-6uments.

Els eslógans han d'ésser acuradament triats en cada mobilitzacíí ja que són eficagos en Ia mesura del seu encert. 4. Simbologia Lt independentisme util-itza símbols diversos assoorgan ítzaccions o al, conjunt del moviment.

ciats a di ferents

Lrestelada és e'I símbol general del conjunt del movirnent independentista. L I estel roig representa eI socialisme. Lrestelada amb el puny representa Ir independentisme revolucionari . Existeixen anagrames propis de grups polítics, associats a capqaleres de revistes etc.

-lt

.lt

J+

tt tt *

J+

Jt .tf

+É

+É ++

tf tt

t+ Jf

tf-tt

J+

+É

Jt l+ l+ +f

Cal fer una anáIisi a fons dels diferents mitjans de propaganda, tenint en connpte tant els aspectes de la confecció material , ( material utilit zat, feina necessária etc. ) .

els aspectes de forma ( continguts a expressar ' colors, dissenys etc. ) . No cal mai tractar lleugenaCom

ment e1s aspectes de forma.

La utilitzacíó adequada de 1a propaganda demana el conei-xement tant de Ia destinació i I ' ef icácia, com de l-s costos de conf ecc ió i Ci fus i ó . Abans d' emprendre qualsevol tasca de propaganda

(

article,

full,

pintada etc . ) cal, doncs, Pensar

atentament a quin "públic" va adregada i adequar les formes a I t obj ectiu do aconseguir el máxim d' eficácia, estudiant Ies paraules i també vigilant els aspectes formals ( on, com i quan ca1 fer 1 es p intades , per exempfe ) . Tenim I ' obligació de fixar-nos el máxim en aquestes qüestions perqué els nostres mitj ans de propaganda són rnolt escassos i cal que siguin eI máxim dn eficagos .

B) Liactuació en les mobilitzacions

La real ítzació de mobili tzacions demana també d'altres elements de reflexió, a més de l-a consideració dels mitjans exposats" Es tracta de I'actuació dels participants en ions que cal- que sigui sempre adequada per a cada cas, si es vcl que sigui realment eficaq. rnani f estac

En aquest sentit reprodufm ues fragments d'un text presentat per IPC a la Coordinadora dels CSPC el juliol del L9BZ que pot servir de base per a una primera aproximació a un tema encara no resolt avui:

ENTORN DE LES FORI{ES ACTT'ALS D ' AGTTACTO

DINS EL IIO-

VT}IENT I¡IDEPEI'TDET{TISTA'I

,Damerament sthan produit discussions enceses entorn de quines són les formes d' agitació més adequades per al moviment independentista en les seves

accions.

El cas és que per a alguns militants independentistes I' agitació al camer sembla que sigui una mena de mitj á Cr af irmació personal- o d' esplaiament individual. Diem aixó considerant l-a forma en qué s'han desenvolupat algunes d'aquestes accions que semblen respondre més a una mena d t instint irracional que no pas a una línia política seriosa. En són exempf€s, I' avortament de la manifestació del 23 d' abril passat a Barcelona ( que es produí simplement pel gust d I alguns rnani festants de llangar cri ts que impediren que es pogués formar f inici de la manifestacfó); o també l-a frfantasmadatr que representá el fet de presentar-se amb la cara tapada alguns dels components independentistes de ]a manifestació del 25 d' abril a Castelló; o les accions grupusculars del tipus dels salts que realit zaren algunes persones vinculades amb I ' independentisme, després de 1 'homenatge a Félix Goñi el 2 de juny proppassat. . . Davant aquests fets cal que tot militant independentista i revolucionari reflexioni sobre I'error poIític que representen aquestes actuacions, realitzades més seguint un estat d' excitació individual, que no pas La consideració de les necessitats deI

moviment independentista.

Per qué una acció determinada, doncs, pot ésser un error pclític, encara que estigui feta de bona fe ii. plena de fervor patriótj-c? On és el límit C'al-ló que és comecte i incorrecte en una acc ió?

Tots sabem que Ia moral revolucionária no coneix ímits en general com d' altres morals pacifistes . Peró sí que té 1'obligació Ce delimitar els terrenys, e1s mornents i els mitj ans que fan que una acció determinada sigui 1'adequada en un context determinat j- no en un al tre , Així , per exempl e , pot ésser un f et expl- icabl e que un rni li tant de 1 ' IRA vagi amb la cara tapada pel carrer per mesures lógiques Ce seguretat, dfacord amb les formes d'acció a les quals es veu vinculat. El que no té, en canvi, cap mena d'explicació lógica ( si no és el gust pel folklore ) és que per a anar a una manifestació de simple comparsa calgui aparéixer-hi amb la cara tapada. Arnb aquesta actitud no es . fa altra cosa que ajudar a 1 ' cbj ectiu que persegueix I'Estat que és separar, &Ilunyar I ' independentisme del conjunt del poble. Presentar-se tots com a fantasmes sense cap altra raó que el fet d'ésser independentist€s, és presentar una imatge que ha de Ci f i cul tar de rnanera important que eI pobJ-e pugui considerar I'independentisme com una opció prdpia (no una cosa estranya i fantasmagórica). Ni tan sols Ia por a l-a repressió no justifica tampoc en aquest cas I'adopció d'unes rnesures que en el context actual són més aviat córni- ques , DIaltra banda, si es tracta de muntár, Ce "fer néixerrr , una mani festació de carr€r , tots els qui tenen un mínim de coneixement dels moviments de masses han de saber que I ' obj ectiu principaf és de trobar el s mi t j ans d ' aglutinar eI máxim de gen'c I

entorn d' eslógans independentistes. Davant aquest fet, és evident que el més lógic será iniciar la mobilitzací6 pels eslógans més generals i assumits, i més vinculats a les raons de la convocatória. Cornengar amb els més radical itzats només pel gust de donar satisfacció a les própies cordes vocals, és una ruqueria que es pot pagar cara fent avortar Ies possibilitats de mobil j- tzacíó que hi puguin haver en un moment determinat ( tat com succeí eI 23 d ' abri lpassat a Barcelona ) . Uns eslógans que poden ésser, donc s , un greu error en el- context d ' un ini ci de manifestació en l-a situacié actual . Les manifestacions es fan amb la gent que hi ha al carr€r, i aquesta és dtuna manera determinada, en cada lloc i en cada context polític. Si ens referim finalment als fets esdevinguts després de l-'homenatge a Félix Goñi, cal, assenyalar que no comprenem quin contingut revolucionari pot tenir que buidin unes quantes bosses d' escombraries fent alguns crits independentistes. QuJ-n és eI resultat d' aquesta acc í6?: Es una demostració de forga potser? Es un missatge a tot Barcelona que aconsegueix una gran amplitud? Serveix per a mobili t,zar almenys un grup compacte' d' independentistes? . . . O és, més avi?t, un acte dfautosatisfacció d'una colleta d' amics desvincul ats de l-s interessos de 1 moviment independentista?

Segons I' opinió d ' fPC alguns dels comportaments ls damers temps no són de cap manera una mos tra de comportament revolucionari, siné simples errors polítics que poden fer recular el moviment independentista si continuen durant gaire temps més. de

IPC posa a la vostra consideració aquestes refle-

xions i adverteix que si d'una banda está disposat a mantenj-r le converses que calguin per tal que siguin compreses les raons que fan considerar aquestes práctiques com a totalment negatives, d' altra banda defensará per tots els mitj ans I ' avang del moviment independentista, i snoposará consegüentment a tots e ls Íntents externs i interns Ce boi cote j ar-lo . t' en les mobi 1 i tzacicns ha de ser , doncs sempre en fr:nció dels resultats que es volen obtenir i dracord amb les condicions de cada cas. L I actuació

Algunes mob i I i tzacions requeriran unes formes d' actuació contundent i un desenvolupament rápid ( especialrnent en casos de prctesta en qué la convocatória haurá estat prohibida).

D' altres mobilÍ tzacions , €ñ canvi , requeríran un ritme lent i un enquadrament sistemátic per tal de permetre 1a incorporació de tota mena de gent (petits, joves, grans) etc.

Finalment, en alguns casos, les mesures de protecció hauran de ser extremament preparades ( en espera d'atacs poli-cíacs o parapol-icials ) . Sempre, peró, caldrá moure's amb una gran organització i discíplina fent cas dels companys designats per a dirigir els moviments de protecció i els desplagaments, situant-se tothom de manera que 1es pancartes i símbols quedin ben vistents, seguint el,s crits druns mateixos eslógans, etc .

C) Autodef_ensa. Concepte _i mitja¡rs

Tot moviment revolucionari ha de tenir molt clar quin és eI paper que li pertoca a la violéncia revoIucionária, i dins d'aquesta, com Ia seva expressió més primária, hi ha de contemplar la imprescindible necessitat de 1' autodefensa. Per autodefensa hem d' entendre eIs mitj ans dels quals es doten els moviments revolucionaris per tal de protegir i poder dur a bon terme els seus actes, mobititzacions, dctivitats. . . En aquest sentit és molt important de ressenyar que tota actuació disfressada d | " autodefensaf t peró que vagi aI marge de 1 'organi tzació i es produeixi en un moment en qué no pertoca políticament, Do ha de ser considerada altrament que com una acció parapolicial destinada a avortar i pertorbar 1a manifestació popular. Cal en tot moment, no confondre el terme autodefensa amb d' altres termés com el de lltiita armada que corresponen a d'altres necessitats i ámbits d' actuació del moviment, eu€ ja és dotat de les organ ítzacions específiques per a fer front a aquestes tasques

L'autodefensa srha de situar políticament: per tant és absolutament indestriable de la I ínia pol ítica i estratégica de cada moviment polític, cosa que es fa ben evident en comprovar la importáncia que li atorga el reformisffie, el qual ni tan sols se la planteia com a eina de treball (cosa que demostra que está integrat al sistema i no té res a témer dels cossos repressius de I 'Estat ) "

E1 moviment independentista que té Ia pretensió d' avangar i d ' incidir políticament sobre el nostre poble tenint com a element básic d' actuació la mobilització, ha de tenir molt clar que sense unes bones mesures d'autodefensa pot acabar destrult o greument minvat,

Nosaltres e1s joves independentistes esperem que aquest opuscle representi un pas endavant per tot el conjunt del moviment, recuperant alhora tot eI vast baga'Lge de resisténcia i cornbativitat acumulat pel nostre poble d' engá de Ir ccupació francesa i espanyoIa dels Paisos Catalans.

Protecció de mobil ítzacions

Una de l-es tasques principals de 1 ' autodefensa és la protecció de les mobilitzacions populars: manifestacions i concentracions .

les diferéncies dels moviments revolucionarespecte aI reformisme és aquest aspecte de de fens a de l-e s mob i li tzaci ons popul ars , j a que quan aquestes amiben a un cert nivel-l (pel nombre de 'persones o per les consignes que sthi defensen ) I I Estat les considera il .Iegals i les intenta reprimir per mitj á de les forces d' ocupació o de cossos parapol ic ials . ris

Una de

En aquest sentit és important comptar sempre piquets que protegeixin les accions de massa.

amb

Els piquets dt autodefensa poden comptar amb una série de mitjans que enumerem:

Per a la protecció de mobilitzacions cal conéixer algunes de les técniques més importants: material-s df obra, cotxes , fanals , semáfors (utilitzats amb éxit a Vitória ) . En camers Ilargs i estrets convé posar barricades amb cotxes deixant espais buits peI replegament.

BARRICADES: Amb

INDEX

Introducció

Temes de debat 1

. Qué són els Parsos Catalans?

2. La lluita

independentista.

Pág. Pág.

3. La societat socialista als Pág. 24 Paisos Catalans. 4 . Jove

, droga i t'seguretat ciutadana" .

Pág.

Pág

II. 1. Normes de seguretat Pág. 44 a) En les accions. Pág " b ) En el funcionarnent regular . Pág. 49 c ) En eI cas de detenció. 2. Propaganda i mobilitzacions a) Propaganda. Pág. 55 Pág. 59 b ) Mobili tzacions . c) Autodefensa Concepte i mitjanso