ifr
h v ñl
\ta !
{)
a
v-)
CLAM
ESCNVIU AI,s PATNOTES EMPRESONATSI! CARLES SASTRE Presó de Lleida-2, Apartat 426
25080 Lleida
(f¡
q)
t-
a
SEBASTIA DATZIRA
Publicació dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans No 10, III Época, setembre lggz
7-o¡a de Preventivos, Mód 28800 Alc¿lá de Henares
u
lo{
GT/ILLEM GODó
Fins a 39 índependentistes han estat detínguts en la primera quinzena de julíol í I8 d'ells resten en aquest moments
empresonats. Un fet sobresurt per sobre de tot alló que és condemnable: la gran majoria han estat torturats. No és la primera vegada que I'Estat utilítza aquests métodes per intentar aníquilar aquells nwviments í aquelles persones que sovint des de díferents posicíonaments lluíten per la llibertat del nostre poble. Molts altres lluítadors índependentístes fuan denunciat les práctíques salvatges de lesforces d'ocu)ació en els darres anys; prdctiques que han estat sempre negades, com ara, per I'Estat i els partíts polítícs que hí víuen d'ell.
Feia temps que I'Estat espanyol no es destapava amb una operació repressiva dirígida contra I' independentísme d'aquesta embergadrra. Per alguns semblava lluny aquell temps en qu¿ les idees es combatíen amb la repressíó, molts de nosaltres, peró, vivíent i vivim encara aquesta resposta de l'Estat danunt,nohs independentistes que han patit tortura, presó i exili en els elarrers anys. Avuí la llista de presoners índependentístes és ,nalauradament més llarga, ahir d'altres lluitadors independentístes, en Carles Sastre, en Sebastiá Datzíra, en Guillem Godó, la Núria Cadenes, en Jaume Palou, en Jordi Petit i en Marcel.lí Canet, romanien empresonats per Ia seva coheréncia i el seu comprinxís de lluita. Avui, malauradatnent, no estan sols. La história, doncs, ¡to és nova, el que és nou és que en aquest cas ha afectat un nombre important de persones amb un compromís de lluíta divers, persones vínculades al Moviment
Cent¡e Penitenc. de Castelló Car¡etera de l'Alcora Km l0 Castelló de la Plana
JA(ME PALOU Cent¡o M¡drid-2, Módulo-3 28800 Alcalá de Henares
NÚRIA CADENES Prisión de Mujeres deZaragozz Avda. de las Américas, 80 50407 Zatagozz
MARCEL.LÍ CANET Centre Penitenciari Brians, Apartat 500 08760 Sant Este ve Sesrovi¡es (Martorell)
JORDT PETIT Zona de Preventivos, Módulo4 28800 Alcalá de l{ena¡es
JORDI BARDINA JOSEP BOU
ESTEVE COMELLES VICENT CONCA
MARCEL DALIIÍAU RAIIÍON LóPEZ DAVID IIIARTíNEZ JOSEP IVÍUSTÉ
JAUI\ÍE OLTVERES JOSEP POVEDA
JOAN ROCAIUORA FERRAN RTIIZ Tnna de Preventivos, Mód ulo-5 288@ Alcalá de lfenares
ORIOLIIÍALLÓ Centm Penitenciario Madrid- l, 5' Galeria Avda. de los Poblados s/n 28044 Madrid JAT]NTE FERNANDEZ Presó Model
Régim Obert @arcelona)
Per als damnats d'aquest país i els altres, per als venguts de tant d'escarn, per als qui fan del morir llur malviure, per ells.l'amor, per ells el nostre clam.
t:rrrr-rl Álvar Valls
r
: DOSSIER TORTURES | rlrr-rr-r-----r
¡
-J
de Defensa de la Terca, als Comités de Solidaritat amb els Patríotes Catalans, a
l'Assemblea Unitdria per l'Autodeterminació, al Partit dels Conunistes de Catalunya, a Alternativa Verda, a Esquerra Republicana de Catalunya, a les Candidatures d'Unítat Popular, i d'altres sense cap vincle organítzatiu peró amb un compromís clar amb la lluíta per la independéncia deI nostre poble.
Mentre l'Estat torturava les nostres companyes i companys de lluíta, al car¡er se succei'en les mostres de solídaritat humana i política. Aquestes nnsffes proveníen de molts diversos ámbits, de les organitzacions índependentístes, d'intel.lectuals i polítícs diversos, de companys de treball de mohs dels detinguts, d'artistes i cantants, d' inde pende ntis te s, d' amí gue s i amics, i de moltes persones i assocíacions que sense tenir un víncle dírecte amb els detinguts volíen particípar d'aquesta resposta a I'Estat en contra la detencíó i la torura dels independentistes detínguts. Amb les accions de solidaritat amb els detinguts i amb la seva lluita s'ha demastrat que en aquest país es rebutja no només ln tortura sinó també qualsevol intent de crimínalitzar l'independentisme. Amb la solídarítat de tantes i tants cíutadans s'ha demostat que la lluita per la independincia estd legitimada pel poble, cosa que tan sovint oblída l'Estat espanyol. Defensar la terra no és cap delicte.
Hem de denunciar per tot arreu la práctica de la tortura, hem de denunciar també el doble vessant de la seva aplicació, els maltractaments físics í Ia repressió psícológica. In detenció, el segrest i el trasllat a Madrid pretén allunyar el detingut del seu entorn, humiliar-lo, fer-li creure qúe estd sol; la planificada combinació de torturafísica í tortura psícológíca: els cops, l'ús de Ia bossa, la banyera, els eléctrodes, no deixar dormir ni reposar durant dies, els insults, les amenaces contra un mateíx i contra familiars i companys... segueíx l'objectiu de destrossar la personalitat deI detingut, aterrorítzar-b, No podem peró enganyar-nos, Ia repressíó deixar-lo en un estat d'ímpoténcía tal que el contra l'independentísme no s'aturará mentre detíngut només desitja poder despertar no es reconeguín els drets col.lectíus més d'aquell malson siguí al preu que sigui. I el elementals com el dret a l'autodetermínacíó i a preu que volen que paguetn és signar unes Ia indepenéncia. Aquestes detencions són un declaracíons falses Ete la policía fa aprendre atac a persones destacades del moviment de memiria ais detínguts. Després només hi ha independentista en un moment en qui la dos camíns, el carrer o Ia presó. Es obvi que conscíéncia nacíonal estd creixent i la persaixó respon a una planíficacíó cíentífica de la pectiva de la independéncia és adoptada per tortura i que d'aEtesta nnnera sempre I'Estat sectors socials cada día més amplis. pot obtenir qualsevol declaració d'un detíngut. Encara resten 25 índependentistes empreEvidentment aquesta prdctica, habírual des de sonats. I-a solidarítat no pot ser només fruit tenlps ímmemoriables pels estats, que com d'un dia, d'un mes, o d'un anys,la llibernt de I'espanyol, se sustenten en Ia por i en la tots aquests companys depén de la solidaritat repressió, té sovínt el suport d'aquells partits contínua. I-a solidaritat amb els empresonats i que a canvi de mantenir els privilegis d'uns les seves famíIies són la resposta necessária de pocs donen suport, directament o índirectatotes i tots aquells que rebutgemfermament ment, a aquesta brutal repressíó. No podem viure en un estat polícial que nega la llíbertat oblidar mai que l'instrument legíslatíu que del nostre poble. Si amb la resposta a les permet Ia prdctíca de Ia tortura, la Llei Antidetencions i tortures hem aconseguit que na es terrorísta, ha estat votada també per partíts produíssín més detencíons aíxi ens demostra com CiU i PSC. EIls són tan responsables com que és el camífonamental per treure els la guárdia civíl, com el jutge Garzón, com el índependentistes de la presó i per avangar en PSOE i el PP, de les detencíons í tortures que la lluita per Ia independéncia. han patít els cletínguts. Les declaracions d'alguns polítics d'aquests partíts no són més que I'últim graó de Ia seva hipocresia. clam 2
FII-OSOFIA DE IA, TORTURA
aquells sectors polítícs í socials que amcnacenla seva sítuació privile gíada.
Com tots sabent, la tortura és una práctica de l'Estat í ho és fins aI punt que els darrers fets derivats de les detencíons d'independentistes no han fet, en tot cas, més que confirntar la seva vigéncía.
No entrarem ara a discutír sobre laftabílimt de la informació extreta sota tortura ja que és evídent que no es pot consíderar un objectíu únic I'obtencíó d'informació. Ia complaenga dels c a p i to s to s ac t uals de la polítí c a ofi c i al, davant la Ens enganyaríem, peró, sí pensávem que Ia tor- prdctica de la tortura demosta, doncs, una tura és només unfenomcn atávic, llígat a societats coincidéncia ídeológíca amb uns objectius més dites primitíves. I-a prdctica de la tortura sabem profunds de la tortura, és a dir, amb el que és de que és óontrdría al concepte de democrácía, fet la <filosofia> d'aquesta prdctica. peró també que és ben present en molts régims parlamentaris autoanomenats demacrdtícs. La tortura un <Judíci de Déu>
D'altra banda, quan es parla de tortura Ia práctica s'acostuma a distingir entre tortura fisica i tortura psícológíca, com si es tractés de das graus diferencíats d'agressíó sense nutssa connexíó entre ells. En aquests breus comentaris volemmostar com
aprofundim en els objectius que es proposa la tortura (és a dir, la seva <filosofia") elfenomen pot ser tractat políticament de manera més clara i coherentMés
enlli de la símple informacié
Una primera observacíó pot
que es proposa
la
fer semblar que el tortura és I'obtencíó
I j u s tame nt e n mo I te s de le s s í ni s tr e s que actívitats són pre sentades coma ér,s policials dels Estats opressors actuals s'exhibeíx de manera més o menys descarada la prdctíca de Ia tortura com a mítjd que hauria estat "útil". A la legíslació actual a I'Estat espanyol relacionada d' i nfo rma
amb
actual de la tortura no és gaíre allunyada de la que exístia en els judicis de I'edat mitjana, en els quals el que es cercava per mítjd de la tortura sistemhtica, era la demostració explícíta d'una submissió del reu per mitjd d'una <confessió expiatóría>. Els torturadors el que cerquen, avui com ahir, és Ia submissió de b v ol u n ta t de I torturat a trav é s de I dob I e g ame nt de la seva resisténcia. Per aíxó la prdctica dels maltractaments físics va acompanyada sempre de vexacions morals contra el torturat i contra les seves persones més estímades. En aquest context la oconfessió, no té res aveure amb cap recerca d'una <veritat ínvestigadora> sinó que és tal comho hem apuntat l'expressió manifesta ifinal de la submissíó.
c í ó.
la repressió a
ano me nade s <( ant il
e
l'independentísnte (lleis
rroris t e s >, ll e í C o r c ue ra,
e tc
I-a oconfessió expíatória> que hem esmentat es basa fonamentalment en l'autoínculpacíó del torturat i en la inculpació d'altres persones amigues com a mitjá afegít de vexació (en el sentit d'haver forgat alguna forma de o col.laboració").
)
és evídent que té com un dels objectius En la prdctíca de la tortura el poder que I'aplica fonamentals la legitímació de Ia tortura. I no es converteix alhora en jutge i botrí i sense escapa tampoc aníngú que entre els governants existeix la convicció que la tortura és una mena de necessarí>, i per aixó tots (el govern
"mal central i els governets autonómícs) en més o menys ntesura ajuden a encobrír-la.
apel.Iació possible. Qualsevol semblanga amb els principís democrátics és, doncs, inexistent.I tanmateix la tortura es manté avui en mohs paisos i amb un ampli suport polític per part de les forces compromeses amb el poder establ¿rt.
Que la prñctica de la tortura amaga, a més, una Tortura i destrucció personal ntanca de treball real d'investígació policial, aixónopreocupaalsgovernantsqueaplaudeixen Aquest és un dels objectius fonamentals de la básícament els oéxits" d'una repressíó contra tortura. I sí s'emmína bé, és tot el sistema clnm 3
t polícial-judicíal i penitenciarí el que té en conjunt aquest nuteíx objectíu. En d'altes textos ( com el <Dossier Prsss¡srr) els CSPC ja ens hemestés en consideracíons en acluest sentít. Tornant al tema de la tortura, és evident que tal com es practica habitualment, es proposa per damunt de tot la destrucció moral del represalíat. Aíxó es revela clarament per la contbínacíó que hem apuntat abans de vexacíons físíques í psicológiques. Tal
i com manifestava un dels torturats
inde p endentis
te s re c
e
ntme nt
<<
A q ue s t c Ii ma g e n e r a I d'
aboca
e s c lafa
mc n t i d' indefe ns
íó
a les declaracions d'autoinculpació i
d' inc ulpa ci ó d' al t re s p e rs on e s, s e g uínt I a v oluntat
dels torturadors. I-a submissíó del torturat arríba a ser tan gran que es produeíx un fenomen semblant d'anihilacíó de lavoluntat al que te lloc e n e I cas de I' ano me nada o s índro mc d' Es t o c olm r. Queda així preparat per al procés de destrucció que es voldrá portar a terme amb l'empresonament posterior.
tot va encamínat a
fer-te sentii com una miséria humanarr.
Dimensió col.lectiva de Ia tortura
Les condícionsfisíques generals en qui s'oblíga a estar al torturat serveixen de o marc ambíental,
La tortura
peró, en el seu desenvolupament s e ny alnt Ete no es proposaalta cosa que elsey aflebiment que les vexacíons s'adrecen no sols al torturat (tancament enespaís redui'díssirns i en condícions sínó a l'área de les seves relacíons (afectives, péssímes, no permetre cap mena de descans d'amístat, el propi país o Ia própia classe social, durant llargues hores, no permetre cap mena etc). I hem observat com aquesta implicació d'higiene, etc, juntament amb un estat d'esglai dolorosa és utílitzada per aconseguir pernanent forgat pels crits dels escarcellers, l'enfonsament moral del torturat. pels crits dels companys torturats, etc). D'aquesta man e ra la p e r s ona tortura do e n t ra e n una s íruac ió Peró el que interessa reftnrcar ara és que els d'embrutitnent í esgotament que serveix de torturadors es proposen d'anar més enllá i amb preparacíó general per als moments de <<tortura les seves agressions íntenten íntroduir en el intensiva>> anomenats interrogatoris, en els quals torturat, reflexos psicológícs conlra eI movíment els maltractamenf sfísics es barregen antb insults, social i polític al qual pertany, procurant de amenoces i tota mena de tortures psíquiques. portar-lo no sols al desdnim í a l'enfonsament propi sínó a un rebuig dels seus companys i Es tracta en general de naltractaments duríssínx companyes. En aquests cosos (més pocs dels que peró que no deixenmarques externes moltevidents voldrien) obtenen dels torturats una actírud total (així podem assenyalar dels darcers casos de traíció, i aquests es presten a declaracíons anunciats, els cops en llocs que no deixín morca, inculpatóríes d'altres persones com ho faria un l'ofegament amb aigua o amb bossa de plástíc, membre més de lesforces d'ocupació. Peró enla les descárregues eléctric¡ues, etc). Les tortures majoría dels casos, els torturadors deixen en el psicológiques tenen diferents manifestacíons: torturat mecanísmes de recel i de por que en el des de les amenaces de mort i insults a un mateix, futur, si no són combatuts, poden dificultar la a persones próxímes o als catalans en general cohesió ínterna del moviment. fins a sentir o veure la tortura d'un company o d'una persona estimada... És interessant Convé, doncs, saber comprendre que quan els assenyalar aquí que Ia revísió reglamentáría del torturadors relacionen els moments mésforts de metge forense és utilitzada hobítualment com un la tortura, amb companys, amb insults a mitjd complementarí de tortura ja que aquestno l' índe pendentisme, o amb burle s a la nació cataacostuma a escoltar cap de les queixes del tor- lana, ho fan amb aquest objectíu implícít tura í la seva única funció és la d'indicar als d'introduir esquerdes en la cohesíó col.lectíva. torturadors sobre Ies possíbilitats de prolongar Aquesta dimensió col.lectíva de Ia tortura expliels maltractaments (evitar que el detingut no c a m.é s que c ap al tra e xp r e s si ó d' aqu e s t a p rá c ti c a s' e Is qu e di a le s ma ns ). D' altra b anda la vi ol ació el cardcter eminentment polític de l'activitat de Ia futimítat del torturat i d'altres persones torturadora, que vol incídir en I'aspecte més próximes ajuda a reforgar el sentíment de important de tot movimcnt que és la solídaritat i desempar i d'indefensió en qué es troba. la cohesíó interna. una
c I ara
té,
dí ¡nens ió c o l. I e c tiva. J a h e m as
clan 4
s í g uí co mbat uda 3- Que el sistema polític vigent actualment per mitjans essencialment polítícs, i tenínt en íntentorá mantenir els mecanísmes de compte quíns són els seus veritables propósits a pemivinciade Ia tortura jaque és un ínstrument nívell índividual í col.lectiu. important per al manteniment del poder en un
Es p
e
r aixó que c al qu e la to rtura
I-a feblesa de Ia
tortura
moment en qué la capacitat de convencíment ideológic és cada dia més feble.
Cal advertir, peró, que ntalgrat les seves intencions i Ia seva <eficácía> comprovada que tant afal"aga els nostres governants actuals, la tortura no és un instrument polític totpoderós ja
Aixó dennna dels qui estem compromesos amb la lluíta antirepressiva de portar una lluita adequada contra la tórtura:
que s'dguanta damunt uns fonaments
Recordant la seva existincia (recollint i üfonent vius i directes).
extremament febles: no té cap justificacíó ideológíca sólída i només es nunté pel cínisme í la comupcíó. Ja sabem que aquestes qualitats ácompanyen la
-
la informacíó i els testímoniatges més
- Recordant quina és la sevafinalitat de fons.
nwjoria dels régims polítícs actuals írtcloent-hi - Recordant quins són els compromisos de les els régims parlamentaris autoanomenats forces polítiques que la toleren i I'encobreíxen. democrátics. Peró els quí lluítem per una de mo c rác ia int e g ral i p ar t í c íp a t iva s ab e m tamb é La conquesta de la plena democrácia í del dret a que de les contradiccíons profundes com les que l'autodetermínació com a drets col.lectíus comentem n'acaben sorgint els canvis socials i populars fonamentals d'avui, demana, doncs, polítícs. portar en el camp antirepressiuun combatpolític a fons per acabar totalment amb la tortura. La tortura és un dels punts mésfebles del sistema de dominació actual í permet un combat a fons tot posant en evídéncia les forces polítíques i socials que I' encobreixen. Cal, doncs, saber aprofítar aquestes condicions.
En resum, consíderem que per tenir una idea clara de Iafunció d'aquest instrument repressiu que és la tortura, en el moment actual, cal tenir en co,npte:
I- Que la tortura exísteix com a prdctica habitual dels cossos repressíus; í que és tolerada per Ies oautoritats> (només cal veure com s'amaga la notícia i els pocs casos de denúncíes que han arribat a prosperar). 2- Que la práctica tle la tortura té un objectíu polítíc fonamental que és Ia destrucció de Ia dissídáncia políttca i la revolta socíal (en la figura de les persones individuals i movíments col.lectius).
clam 5
CRONOLOGIA
. Josep Musté és deüngut a la carretera d'Olot; Ferran Ruiz és deüngut a Vic (Osona); Jordi Bardina, David Martínez i Esteve Comelles són detinguts a Manresa (Bages); Teresa I\fas és
29juny
del Vinalopó); Guillem de Pailejá és detingut a Sant Cebril de Vailalta (Maresme); Andreu Cabot i Oriol Montserrat són deünguts a Mataró (Maresme) 8
.
juliol
deünguda a Manresa (Bages) i deixada en és detingut a Barcelona
r
immediat alüberament.
llibertat posteriorment; Joan Rocamora
I juliol
estigui incomunicat Jaume Oliveras, Vicent Conca i
3
juliol
la JNC
que les detencions <contribueixen un clima de crispació>.
crear
maquillatge davant els jocs i que pretenen
. Acte per la llibertat dels deüngus a la
una opció polfüca legfüma. . Joaquim Nadal, alcatde de Girona, afirma
. Marcel Dalmau
criminalitza¡ I'independentisme quan és
que I'Audiéncia Nacional desconeix la realitat polfüca catalana. . L'alcalde de Banyoles, Joan Solsona, denuncia les actuacions policials per la sensació de por al cos que ha provocat
és detingut a Girona
Marcel Dalmau és deünguda a Girona i deixada en llibertat hores després; Dolors Bellés és deünguda a Girona i deixada en llibertat hores després.
juliol
a
detingut
és
(Gironds); Carme Turró, companyad'en
6
i diputat al Parlament manifesta
. Rafael Ribó afirma que les detencions s'emmarquen en una operació de
.
juliol
seu
. Carles Campuzano, secretari general de
sala d'actes de Revolta organitzat per la Campanya Unitária per I'Amnistia. 4
exigint el
Badalona (Barcelonés). . La GuArdia Civil escorcolla la seu cen-
. Francesc Xavier Tolosana a Tarragona (Tanagonés)
.2
i
Ramon Lbpez són detinguts a Barcelona; Josep Maria Granja és deüngut a
tral del MDT a Barcelona..
juliol
La Junta de Centre de I'Escola
UniversitAria de Traductors i d'IntérpreS de la UAB emet un comunicat denunciant ladetenció d'en Ramon Piqué i el fet que
. Antoni Infante és deüngut a Valéncia (l'Horta); Eduard Lópezi Francesc Puy són detinguts a Barcelona; Ramon Piqué és detingut a Montcada i Reixac (Vallls Occidental); Eduard Pomar és deüngut a Sant Cugat del Vallés (Vallés Occidental);Artur Escútia és detingut a Alginet (Ribera Alta); Vicent Coll és detingut a Benicarló (Baix Maestrat); Josep Poveda és deüngut a Ba¡celona; Josep Bou és deüngut a Palamós (Baix EmpordA). . La policia escorcolla sense ordre judicial la redacció del setmanari El Temps.
aquesta operació policial. 9
juliol
. Jordi Manyé, Marc Vila i Enric Cot són detinguts a Mataró (Maresme) . Acte informaüu de solidaritat organitzat
per la Plataforma per la Llibertat dels deünguts a la llibreria Llavors de Valénci a. l0 juliol
. Més de 900 persones es reuneixen
a la Casa de Cultura de Girona en un acte per
la llibertat dels detinguts. A I'ac¡e hi intervenen Jaume Soler, alcalde d'A¡búcies; I'advocat Sebastil Solelles; Guillem de PallejA, un dels detinguts durant I'operació policial; el filósofJosep
Ma¡ia Terriscabras; i Robert Samó dels Comités de Solida¡itat amb els Pat¡iotes Catalans. .
7 juliol
. Oriol Martí
és deüngut a Barcelona; Carles Bonaventura és detingut a Girona
(Gironés); Xavier Ros i Xavier Puigdemont són detinguts a Banyoles (Pla de I'Estany); Xavier Alemany és detingut a I'Estartit (Baix Empordl); Oriol Malló eslliura als Mossos d'Equadra a Barcelona els quals el lliuren a la Gulrdia Civil; Joan Durá és deüngut a Monóver (Valls
Vuitorganitzacions políüques i sindicals de Montcada i Reixac van difondre un
el que qualifiquen les detencions d'agressió brutal i comunicat en
anüdemocrlEica. El manifest el signen el PCC (que forma part de I'equip de govern municipal), ERC, IC, Revolta, Proposta d'Esquerres, CCOO i USO. . Personalitats destacades de diversos lmbits professionals polftics es van
i
elann 6
comprome[e a enviar alguna de les postals repartides pel PuntDiari i el setmanari El Temps, adreEades al jutge Gar¿ón, al ministre Corcuera i al president Pujol.
.
.
Sota
el lema <Independéncia
l2 juliol
municipals, la Plataforma per la Llibertat dels deünguts, CiU, ERC, Candidatura d'Unitat Popular, Grup Mixt i PP. Es recullen més de dues mil signatures en contra de les detencions. . Unes 400 persones es manifesten a la plaga de Sant Jaume de Barcelona per demanar Ia llibertat dels independenüstes. La convocatória és de la Plataforma de suport als Deünguts.
és
democrlcia> se celebra un acte en un hotel barcelonf. Hi intervenen Ca¡les Riera, Enric Marin, Gil Franquesa, Joan Vall Clara, Angel Colomi Ramon Barnils. . Jordi Pujol afirma que s'ha deüngut gent que no té res a veure amb Terra Lliure. Demana també que s'investiguin els maltractaments i va afirmar que els independenüstes, pel fet de ser-ho no poden ser deünguts ni tan sols molestats. Ribó qualifica les detencions de veritables segrestos afirma que <<es confirma que es realitza una política de detencions indiscriminada, i creiem que s'estan tf ansgredi nt aspectes fonamentals dels drets de les persones>. 'La UNESCO a Catalunya se solidaritza amb els detinguts i diu que <no és just qualificar de tenoristes les persones que de manera pacffica expressen les seves opinions. Les defenses conEael tenorisme
.
l3 juliol
i
es denunci? que <<s'han usat els métodqs prevenüus del més ranci esül franquista per tal de donar seguretat als conüdats dels Jocs Olímpico. El comunicat esta signat per la Federació d'Associació de
Veins de Sabadell, MDT,CAIC-sabadell,
l4 juliol
. Jeroni Salvador i Angel Pitarch
són
detinguts a Benica¡ló (Baix Maestrat) . L'Ajuntament de Palamós aprova una moció en qué qualifica d'indiscriminades
en un comunicat.
Ies detencions.
L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, demana que s'invesü gü n les inegularitats
per la llibertat dels detinguts
en les detencions.
la verge de la ciutat de Valéncia amb la
juliol . Unes 2000 persones es manifesten a Girona per recl amar la llibertat dels detinguts. Abans d'iniciar el reconegut es van produir diverses intervencions, ent¡e les que destacA la de Paquita Brunet, mare d'en Marcel Dalmau. En roda de premsa posterior a Ia manifestació va dir que el seu fill s'havia intentat suicidar per no ser
torfurat.
.
Una t¡entena d'intel{ectuals garrotxins se solidaritzen amb en Ma¡cel Dalmau, adrecen una carta a diferents organismes públics i a I'opinió pública en general on qüestionen les causes de la detenció i
.
Revolta, CCOO,IC, PCC, ERC i CSC.
violéncia". . El grup municipal del PSC de Palamós considera desmesurades les detencions
.
II
. Uns <<desconeguts> causen danys a casa de Joan Geli, advocat independenüsta. És l'rÍltima de les agressions que han sofert en els seus béns diversos independentistes de Banyoles. . Es fa públic un comunicat a Sabadell on
no poden incloure tortures i es té la impressió que en lloc de desactivar la violéncia es vol provocar una espiral de
. Concenració de més de 1000 persones
a Banyoles com a acte de suport als detinguts. Convoquen els grups
posen en dubte
la intervenció policial
realitzada.
. El PuntDia¡i informa que quatre bars gironins exposen l'obra pictórica i
. Concent¡ació de més de 500 persones a
la plaga de
preséncia de Toni Infante un dels deünguts
durant I'operació policial i Josep Guia, organitzat per la Plataforma. . El ple de I'ajuntament de Girona demana
que s'aclareixi si hi ha hagut actuacions policials irregulars. . El ple del Consell Coma¡cal dela Selva i el de I'ajuntament de Vidrera van aprovar mocions en qué qualifiquen d'a¡bit¡áries i infundades les detencions i reclamen que s'exigeixin responsabilitats i s'aclareixi la situació dels deünguts. . Els familia¡s dels deünguts demanen I'anul.lació de les decla¡acions fetes a la Gulrdia Civil en considera¡ que les confesions van ser fetes sota tortures i de manera clarament inconstitucional i ilegal.
fotogrlfica de Marcel Dalmau. clatn 7
. El PSC impedeix el consens del
. L'Ajuntament de Saltaprovauna moció on es critica la llei anüterrorista i afirma que far} d'acusació particular si hi ha
Parlament per pronunciar-se sobre les detencions d'independenüstes. . Unió DemocrlticadeCatalunyafapúblic un comunicat en qué qualifica els fets de <<provocació banoera> i considera que s'ha d'actuar amb criteris polfücs no
indicis de tortura. . Té lloc a Sabadell un acte amb la presOncia de Ramon Piqué, un dels deünguts en lbperació policial. Lluisa Domingo, de la Comissió dels Drets Humans del Col.legi d'Advocats explica la total obstaculi¿ació que té qualsevol invesügació pertortures. Durant I'acte es demana a I'ajuntament que es pronuncii en favor dels drets civils.
i
jurídics. . Una cinquantena de professors arribats de tot el món per participar en Ia V Escol a de Lingüísüca que organitza la
Universitat
de Girona subscriuen un manifest on condemnen les detencions perquO s han produit sense cárrecs substancials que les
. Acte
. Les forces polfüques de les comarques gironines consensuen un text sobre les detencions demanant que s'aclareixin les actuacions policial i es depurin les
Música Catalans a Barcelona. Hi
responsabilitats perti nents. . Té lloc un acte-sop¿tr a Benissa (Marina
jusüfiquin. l5 juliol
de protesta confa les detencions convocat per la Plataforma al Palau de la assisteixen més de 2000 persones i compta amb la intervenció de tres dels deünguts
posats en llibertat: Toni Infante, Oriol Martj i Carles Bonaventura. A I'escena shi trobaven també personalitats del món polític i Ia cultura com ara Josep Miró i
Baixa)
l7 juliol
a
Alcanar
Qa Sénia) per la
llibefat
dels deünguts organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels Detinguts.
. Acte a Valls per dins el marc de les Marxes per la Independ0ncia impulsades per I'AUA.
Ardévol, Angel Colom, Llufs Maria Xirinacs, August Gil Matamala o Josep
. Acte a Vilanova i
Benet, que llegeix un manifest <<cont¡a la tortura, per la democrtrcia i la llibertat>. . A llestadi Truffaut de Girona se celebra el debat <Democrhcia i Drets Humans> amb I'assisténcia del filósof Josep Maria Terriscabras, I'escriptor Antoni Pui gverd, I'advocat SebasüA Solelles, el director editorial del Punt, Joan Vall, i SebasüA Parra, cofu ndador d'Amni sü a Internacional a Girona. Els assistents vanqüestionar l'actual sistema democrátic i els mitjans
demanant explicacions als ajuntaments
que uülitza el poder per consolidar i
d'Olot, Platja d'Aro
mantenir aquest suposat
la Geltrrl amb la i de Ramon Piqué un dels detinguts, preséncia del periodista Ramon Barnils
organitzat perla Plataforma per la Llibertat
dels detinguts. . Colom es planteja trencar les relacions polfüques ambel PSC perque <<encobreix les tortures>. . S'aproven mocions posant en dubte les
actuacions policials
estiguin relacionats amb actes terroristes. . Uns centenars de persones participen en una concentració convocada pels ComitOs de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, el MDT i Catalunya Lliure durant la qual
es llegeix un comunicat de suport als presos i es denuncia el control policial a Catalunya durant el pas de la torxa i els jocs en general.
i
jurfdiques i
i Santa Coloma de farners. . Actes a Gandia, Sant Hipdlit i a Valls.
<<estat
democrltic>. . El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat una moció demanant que s'alliberi de forma imnrediata a tots els detinguts que no
l6 juliol
. Acte
l8
juliol
. Acte per la llibertat dels deünguts Manresa (Bages) dins
a
el ma¡c de les
Marxes per la Independ0ncia impulsades per I'AUA. . Acte a Vilafranca del Penedés dins el marc de les Marxes per la Independéncia. . Acte al Masnou (Maresme) dins el marc de les Ma¡xes per la independéncia. . Pujol desqualifica el PSC per intentar crimi naützar i ridiculitzar el nacionalisme cat¿l¿.
. Actes de solida¡itat i per la llibertat dels deünguts a Paterna (l'Horta), I'Esquirol
clan 8
(Osona), Arbúcies (la Selva), Vic i
men. Hi assisteixen unes 4000 persones.
Meliana. 29
l9 juliol
juliol
. Concert de Rock a Girona sota el lema <Catalunya vol viure en llibertat> amb
. Acte al Pi de les Tres Branques organitzat
pels Comités de Solidaritat amb els
una assisténcia de més de 15000 persones
Patriotes Catalans al Pi Jove. Durant I'acte insütucional I'historiador Josep Maria Solé va dir: <han segrestat a persones que només han mantingut un ideari tan legfüm com la independénciu, i va afegirque els
.
Jocs de Barcelona permetran demostrar <el que veritablement som, per aixó estan nerviosos i peraixó actuen amb violéncio>. . Apareix unacarta al DdB de I'Associació Catalana de la Dona on es qüesyiona fortament Ia forma i el moment en qu0 s'hanproduil aquestes detencions. La ca¡ta acaba dient <peró fe¡n observar que aquesta protesta cfvica és considerada insuficient totalment inúül per certs sectors als quals normalment ens adrecem, ja que consideren I'actuació del Ministeri de I'lnterior perfectament coherent amb
per solidaritzar-se amb els detinguts. Hi participen artistes i cantants d'arreu del pais. . Es fa
públic que durant la primera onada
de detencions estava previst el registre de
les seus d'ERC
5 agost
16 agost
i d'Omnium Cultural.
jutj at Jordi Bosch, militant d'ERC per desplegar una estelada at Velódrom d'Horta. . Es
.
Maragall reclama que s'investigui
l'operació Gar¿ón, <Tinc el dret
a
sabersi
tots els deünguts tenen alguna cosa a
i
veure amb aixó, perqué si no és aixó, ünc el dret a protestar>. També va demana¡ I'aclari ment del tracte rebut pels deünguts a les dependéncies policials.
la políüca cent¡alista de I'actual govern socialista de Madrid>. 20
juliol
agost
.
Juan Maria Bandrés manifesta al Pais que té la <greu impressió que el tema de
les tortures torna a rebrotart. Tinc fonaments per dir que s'ha utilitzat la banyera, I'eléct¡ode i la caputxa>. . Postal de El Temps a Garzón: <Sr Magistrat, en un marc democrbüc la lluita contra la violéncia és un objectiu lloable.
Aplicar lleis d'excepció contra opinions és una conculcació dels drets de
Iegítimes I'home>>.
.
Acte a CornellA de Llobregat per la Ilibertat dels detinguts.
2l juliol
l9
. Acte aPrada deConflentdins el marcde la Uni versitat Catalana d'Esüu, organitzat
per Ia Plataforma per Ia Llibertat dels detinguts.
24 agost
.
Raimon Obiols en una ent¡evista a el
Pais manifesta que <Hay unos detenidos que dan unos nombres y se deüene a esas
personas, lo que me pÍ¡rece llevado por los pies. Muy probablemente, aunque estas cosas son imposibles de escla¡ecer, se han producido malos t¡atos en algun caso. Y es lógicon que haya gente que se s¡ente indignada>.
. Els grups municipals de I'Ajuntament de sant Cugat del Vallés van consensuar una
moció preocupant-se pels maltractaments
denunciats per alguns deünguts, entre ells dos veins d'aquest poble. 25
juliol
. Se celebra el concert
de cloenda de la <Marxa per la Independéncia> a Ripollet amb la participació dels Matamala, els Pets, els Brams i Negu Gorriak. Entre altres intervencions es llegeix un comunicat dels presos : <<Nosaltres hem conegu t
físicament les clavegueres de I'estat espanyol i us podem assegurar que no és un estat de dret, és un estat podrib, afir-
clam 9
'
R
elació de detínguts
Xavier Alemany 20 anys. Membre de la CUP de Banyoles Jordi Bardina,23 anys. Membre dels CSPC Dolors Bellés, periodista Carles Bonaventura, 30 anys, corrector Membre d'ERC Josep Bou,67 anys. Jubilat Andreu Cabot, 16 anys Wcent Coll, Membre de Ia UPV Esteve Comelles, 28 anys, técnic informdtic a Manresa , vicent conca,29 anys, professor de catald d'EGB. Membre del MDT Enric Cot Marcel Dalmau, 3I anys, dissenyador grdfic. Joan ' Artur Escútia. Membre dels CSPC Josep Maria Granja, 25 anys, dependent. Antoni Infante, 39 anys. Membre del MDT Eduard lipez,26 anys, periodista del Punt Diari de Girona. Membre dets CSPC. Ramon lipez,28 anys. Membre del MDT Oríol Malló, 25 anys, períodisia del setmanari EI Tbmps Jordí Manyé Oriol Martí, metge i psicóleg. Membre del PCC Davíd Martínez,24 anys. Membre de Ia CUP de Manresa Teresa Mas,28 anys. Membre de la CUP de Manresa Oríol Montserrat, I5 anys Josep Musté, 35 anys, comerciant. Membre dels CSPC Jaume Olíveras, 30 anys. Membre del MDT i ex-regidor del Masnou Guillem de Pallejd. Membre d'Alternativa Verda. Ramon Píqué, 30 anys, informdtic a la UAB. Membre dels CSpC Ánget Pitarch Eduard Poman 26 anys. Membre del MDT Josep Poveda,24 anys, periodista. Membre del MDT Xavier Puígdemont,25 anys. Membre de Ia CUP de Banyoles Francesc Puy Joan Rocamora, 25 anys. Membre del MDT Xavier Ros,25 anys. Membre de la CUP de Banyoles Ferran RuíZ, 35 anys Jeroní Salvador Francesc Xavier Tolosana, 35 anys, empleat laboratori. Carme Turró Marc Vila
Durd
v
v
'
clan I0
Manifest adregat pels presos independentistes al concert de clausura de les Marxes per la Independéncía que se celebrd a Ripollet el 25 de juliol de 1992. Des de les presons espanyoles saludem aquest acte de cloenda de les Mames per Ia Independéncia i us encofatgem a que prosseguia la lluita per la llibertat del nostre poble.
EI nostre empresonament és la resposta de l'Estat a I'augment de Ia consciéncia independentista al si de Ia nostra nació. Volen atemorir-nos. Nosaltres hem conegut fisicament les clavagueres de I'Estat espanyol i us podem assegurar que no és un estot de dret, és un estat podrit.
AIIí ens von torturar, ens van maltractar i ens van humilíar peró no han aconseguit la nostra renúncia a Ia lluita per la independéncia.
ln
solidarítat que hem rebut arreu dels Pai'sos Catalans ens ha donat forga per mantenir el nostre compromís amb Ia nostra lluíta.
Ara és el moment de posar-nos a treballar tots plegats, de construir un ampli moviment popular arreu de la nacíó catalana que ens portí cap a la independéncia. Endavant amb l' Assemblea Unitdria per l' Autodetermínació Visca Ia lluíta independentísta!
!
Jordi Bardina, Josep Bou, Esteve Comelles, Vicent Conca, Marcel Dalmau, Ramon l)pez, OríoI \l[alló, David Martínez, Josep Musté, Jaume Olíveras, Josep Poveda, Joan Rocamora.
clam 11
A CONTINUACIÓ ADJUNTEM ELS TESTIMONIS D'ALGUNS DELS INDEPENDENTISTES QUE HAN ESTAT DETINGT]TS I TORTURATS PER Nq CUÁRDIA CIVIL, EL SEU TESTIMONI D IRECTE ESTALVIA QUALSEVO L PARAUI.A
Per als damnats d'aquest país i els altres, per als venquts de tant d'escarn, per als qui fan del morir llur malviure, per ells l'amor, per ells el nostre clam.
Alvar Valls
clam 12
Marcel Dalmau i Brunet Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produiren a la <<Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava, em tractaren amb una certa correcció. Vaig entrar a la <Dirección General> diumenge dia 5 dejuliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a I'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a qué em someteren consistiren básicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sól
onhi hayiaunamenad'estelles que se'mclavaven alacarn.Arran d'aixó sem'arancá la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a I'esquena i una bossa de plástic al cap que un o dos torn¡radors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cpp, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. És a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plástic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrényer-la, també cremaven amb una cigarreta I'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plástic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables. El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixen asfixiant-te i colpejantte forma part d'aquesta tortura. També m'obligaren a posar-me als testicles un fil eléctric que tenia tres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-me i dient-me bestieses de contingut sidic al voltant de temes sexuals. Durant aquesta torrura les vexacions de tota mena i el terror van ser interminables, permeteu-me que m'estalvii de descriue-la amb més detall perqué al recordar-ho se'm reprodueixen els efectes d'aquesta experiéncia terrible. Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven en una cel.la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts. Després de l'última sessió de tortura abans que intentés suibidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, també estava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podria sentir els seus crits en <<so estéreo> quan la torturessin tal com havien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat, aixó em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien fet i em feien jo no tenia cap dubte sobre Ia veracitat de les seves intencions.
Al cap d'una estona d'estar a la cel.la, a causa de I'estat en qué em trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible i monstruosa, vaig veure'm empés al suibidi. Mai en la meva vida havia pensat a suibidar-me, peró aquí se'm va presentar com una necessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat i vexació. Com clatn 13
immóbil a terra, amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient. seguidament entraren un grapat de guirdia civils molt esverats. Un d'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col.legues I'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, no sabien qué fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a un hospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar amb correcció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, peró cap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. A I'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que proferí amenaces contra mi i la meva família si gosava parlar de les tortures, tot recordant-me que jo ja sabia ..qu¿r, havia de declarar. I que cap contra la paret. Vaig queda¡
si no deia.alló que ells volien que digués, tot el que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria a mi, a la Carme i a la meva famítia.
Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guárdia civils a I'habitació de I'hospital, on ja n'hi havia dos amb una máquina d'escriure i un advocat d'ofici que prácticament ;i em va fer cas. É* pr.ngueren declaració des del llit, i I'endemá al matí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia serioses dificultats per desplagar-me, em portaren a declarar a I'Audiéncia Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per la Carme peró ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava el pitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que havia rebut a I'hospital.
i a causa de les amenaces rebudes de forma repetida i insistent per part de funcionaris de I'estat espanyol, responsabilitzo el ministre espanyol de I'Interior i a la <Dirección General de la Guardia Civil> de qualsevol dany o agressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la meva família o jo mateix. Ja per acabar,
Ma¡cel Dalmau i Brunet
Xavier Ros Membres de la Guárdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol cap a2l4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona. Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feien preguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posaren cara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terra seguiren colpejant-me. L endemá, de bon matí, comencen a insultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta per evitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegen al cap, al clatell, a I'esquena, a I'estómac i a les cames molt més intensament que el dia anterior. Em demanen per un <<zulo>'. Per aturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de la muntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenacen de mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatge colpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a la matinada. Després d'esmorzaÍ em posen en una cel'la de cara a la paret. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. A la tarda em van posar una bossa de plástic al cap dues vegades per provocar-me I'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una mena de porra de plástic a I'esquena, cap i clatell. Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa del cansament em vaig clan 14
adormir i com a cirstig per haver-me adormit em van picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.
Al dia següent,
es repeteixen totes les tortures abans esmentades. Em fan fer
flexions i m'amenacen d'aplicar-me la <máquinar. Tot plegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i amb amenaces contra la meva família.
Durant I'interrogatori em deien alló que havia de declarar. Em feien aprendre de memÓria la resposta que ells havien triat i me la feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia el que ells em deien m'anirien torturant.
A I'Audiéncia Nacional, abans de declara¡ davant del jutge se'm va permeÍe parlar amb I'advocat. L'advocat em va dir que signés tot alló que la Guá¡dia Civil m'havia fet dir midangant les torturgs. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signant aquella declaració em deixaria en llibertat sota fianga, com així va ser. Xavier Ros, 29 dejuliol de 1992
Xavier Puigdemont Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en el meu lloc de treball. Em van port¿¡r a la caserna de Girona. Em van insultar i em van donar uns quants clatellots, peró res greu. Em van dur a Madrid. Vam arriba¡ a la matinada. Durant els interrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta de plásüc. Em feien posar dret de cara a la paret i em feien preguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos. Em van amenagar amb I' aplicació d' eléctrodes. D' aquesta tortura en deien la máquina. Jo els vaig dir que patia asma, peró ells se'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit quejo podia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no era seva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Els seus comentaris eren d'un gran cinisme sádic.Jo estava atemorit. Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No puc precisar-ho millorperqué continuava amb els ulls tapats. Mentre jo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixar o no baixar lapalanca.
Jo estava aterroritzat. Em volien donar a entendre que discuüen sobre la possibilitat d'electrocutar-me.
Em van amenagar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me la tortura peró de sobte va aparéixer I'agent ..bon i els ho va impedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts. Em van posar dues vegades la bossa de plástic al cap. la segona vegada van estrényer molt fort mentre m'anaven colpejant de forma ininterrompuda Per tot el
cos'
cratn IS
Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir. Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant de terror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em van dir davant Ia por que es repetissin les tortures. Em van dir que com que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que si signava podria sortir.
Xavier Puigdemont Girona, 29 dejuliol de 1992
Xavier Alemany Em van agafar a I'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juüol. Em van dur a la caserna de la Guá¡dia Civil de I'Estartit. Uns agents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatall d'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava els ulls. Al cap d'una e$tona em van portar a Girona. Durant el viatge em van amenagar de parar el cotxe i ..escarmentar-me)>. A Girona, a la caserna, no em van agredir físicament.
A Madrid, a la matinada, a poc d'arriba¡, vaig demanar per anar al wáter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Em feren fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i els orins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien que reconegués tot allÓ que ells anaven dient. Jo m'hi negava perqué era mentida. Ells m'anaven colpejant a I'esquena, al cap, al clatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí. M'amenagaren de posar-me corrents eléctrics. A la tarda, em posaren una bossa de plistic al cap dues vegades. Em tiraven fum de cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensació d'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a punt de perdre el coneixement.
Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava una guia de teléfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollar i em col.locaren els dits dels peus de forma que no pogués recolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en els genolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona per tot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetir una vegada i una altra.
L endemá vaig signar la decla¡ació. La Guá¡dia Civil m'obligá a repetir alld que ells havien decidit que digués sota amenaga de noves tortures. Xavier Alemany Girona, 29 dejuliol de 1992
Eduard López Sóc detingut el dilluns dia 6 de juliol -aproximadament a dos quarts de dotze de la niti traslladat amb els ulls tapats a una caserna de la Guárdia Civil de la qual en cap moment no arribaré a conéixer ni tan sols la ubicació. Al moment de la detenció, cbm 16
realitzada al portal de casa quan vaig baixar reclamat per I'interfon per veure una suposada <amigadeVic>>, emllancen unajaquetaal cap, m'entren enun cotxei no se'm revelen els motius del meu a¡rest -em diuen ..Sabes a qué venimos, verdad?>>-. Sols quan arribo a la sala d'interrogatoris se m'inforrna que esüc detingut per la meva suposada relació amb Terra Lliure i se'm llegeixen els drets. Signo un document en aquest senüt.
A la primera nit d'interrogatoris vaig rebent els primers cops de má al clatell i alguna esporádica puntada. Em fan estar constantment de peu, amb els ulls embenats i de cara a la paret. Fins l'arribada del matí -ho identifico pels primers ocells- no se'm pennet seure.
Comengo a sentir el brogit de guárdies que s'incorporen a la feina. Els interrogatoris s'endureixen. Augmenten els cops. Identifico una persona com a mdxim responsable del meu interrogatori. Quan vol, parla en catalá -amb un fort accent castellá- tot i que emprohibeix la utilització d'aquest idioma. -<Aquíhay gente que no Io entiende"-. Ell mateix s'encarrega de donar-me cops de puny als ronyons i d'incitar-me a <<confessar>> quan em comencen a aplicar el que ells qualifiquen de <máquina de pensar)> -una bossa de plástic col'locada al cap que impedeix de respirar i acaba per provocar ofegament.
M'amenacen amb fer <la banyera> i amb fica¡ el meu cap en una tassa de wáter. Durant la meva estada a Barcelona no em perrneten de dormir ni em donen res per menjar. Esporádicament -r,si em porto bé>- em deixen beure algun got d'aigua. Em duen al Iavabo dues vegades: la primera el matí de dimarts i la segona a Ia tarda, poc abans de ser traslladat a Madrid. El trasllat a Madrid s'efectua amb un furgó. Durant tot el viatge vaig emmanillat i amb els ulls tapats. Em sembla, -no ho podria assegurar- que som tres els detinguts que som traslladats. El furgó pren una gran velocitat i fins i tot ünc por que no es pugui produir un accident.
Arribem a Madrid. Em deixen en una cel.la sense llum i amb un camastre amb dues mantes. Sento crits esfereidors procedents del pis de dalt. De seguida em porten a interrogar. Comenga un veritable calvari. M'apliquen una bossa de plástic al cap i, a I'ofegar-me, me I'arrenco amb certa violéncia. Enfurismats m'emmanillen les mans al darrere i me'n continuen aplicant. Em fan posar de genolls -un d'ells se m'aseu al damunt- amb més bosses al cap i amb una contínua pluja de cops al cap. Em donen puntades i cops de puny. Lluito i aconsegueixo incorporar-me mínimament diverses vegades. M'amenacen a aplicar-me electricitat se no <<col.laboro> i al mateix temps un d'ells recorre els meus bragos amb la punta dels dits. Ignoro durant quant de temps es perllonga la sessió. Identifico el guárdia que sap parlar catalá com la persona que porta la veu cantant. És ell qui dóna I'ordre que em deixin seure en una cadira i em demana si vull un got d'aigua. Quan em baixen altre cop a la cel.la em fan estar dret de cara a la paret. Tinc molta son i em sembla defallir. De tant en tant els guárdies obren la reixeta clam 17
de la porta de la cel.la per comprovar que no hagi caigut en la temptació d'estira¡-me al camastre.
La resta d'interrogatoris -efectuats pel que parla catalá acompanyat d'un noi més joveseran un constant <<repls de ca¡a a I'examen> a partir de les falsetats que em fan dir en aquest primer interrogatori. M'intimiden amb el soroll produit per bosses de plástic i continua, encara que no amb un ritme tan intens, la pluja de cops al cap.
Al cap d'unes hores del primer interrogatori em fan passar a una habitació on una dona se m'identifica amb un carnet del Colegio de Forenses de Madrid. Préviament m'han retirat la bena dels ulls. Em demana si em medico, si ünc malalües contagioses, etc. Em fa una revisió i comprova que tinc una ferida al genoll. En pren nota, peró, tot i que ü nego que la meva detenció hagi estat violenta, no em pregunta com s'ha produit la
ferida. Al preguntar-me quin és el tracte que estic rebent de la Guárdia Civil m'encongeixo d'espatlles i la miro als ulls. Ella abaixa els seus. Com a comiat em recomana que, tot i el mal trángol, no deixi de menjar. Segons ella, em convé. Poc després arriba el (sopar". És la primera cosa que puc menjar des de detenció. A partir d'aleshores la qüestió culinária s'anirá normalitzant.
I'inici
de la
Dijous al matí, un guárdia entra a la cel.la i em fa signar un paper del jutge segons el qual se'm prorroga l'zu'llament durant 48 hores més. Els meus intenogadors m'adverteixen que aviat em faran pujar a parlar amb <<uns amics seus>). Sembla ser que es refereixen a la meva futura declaració policial. Al darrer interrogatori ja no hi assisteix el que sap parlar catalá. Me'l fa el que sembla més jove. La matinada de dijous a divendres em fan pujar a declarar. Prenen un camí diferent del que condueix a I'habitació on acostumen a interrogar-me. Tiobo un escrivent, un guárdia de paisá que em fa les preguntes i, asseguda a la meva esquerra una dona que no diu res. Quan demano qui és, el gui,rdia m'ensenya un carnet que la identifica com a advocada del Colegio de Madrid.
Em diuen si vull declarar. No sé que fer i tinc por. Responc que sí. Mentre declaro se senten gemecs procedents d'una habitació propera. L'advocada no diu ni piu. El que em pregunta s'aixeca i obre la porta del passadís, diu que fa molta calor i que vol que corri I'aire... Al cap d'una estona el reclamen fora, desapareix i quan retorna em formula una nova pregunta. Acabo per declarar substancialment el que els meus dos <instructorsr> m' exigien.
L'endemiemporten al'Audiéncia. Cap al migdiapasso aldespatx del jutge. Emfales preguntes a partir de la meva declaració policial. Nego la part més patentment falsa i, tot i que voldria matisar una mica algun altre aspecte de la meva declaració, no vull clam 18
i
<vivales> davant el jutge. Em fa molt de respecte. Denuncio les tortures a qué he estat sotmés i en pren nota. Préviament, quan era a la cel.la de I'Audiéncia, un forense ha pres nota de la meva ferida al genoll i li he explicat el seu origen. passar per mentider
Barcelona, l3 de juliol de 1992
Vicent Conca Em dic Vicent Conca i Ferrds, sóc militant del MDTdes de fa anys. El passat I dejutiol de 1992 vaig ser detingut cap a les 8 del vespre a la seu del MDT de Barcelona. Em va detenir la Gud¡dia Civil, la qual em traslladá a una de les seves comandáncies de Barcelona o rodalies. No puc saber quina era perqué tenia els ulls tapats o embenats. Uendemá em conduiren en cotxe cap a Madrid, peró tampoc no sé exactament a quin lloc. En aquest lloc vam romandre fins a la nostra declaració davant el jutge de
I'Audiéncia Nacional. Durant tot el període de detenció, gairebé quatre dies, vaig estar incomunicat i no vaig tenir cap possibilitat de contactar amb cap familiar o advocat. Aixó permeté que la Guá¡dia Civil actués amb tota impunitat i em sotmetés a tota mena de tortures, amenaces, pressions i humiliacions.
Tot seguit detallaré aquests fets per tal que tothom se'n faci cárrec: Vaig ser interrogat constantment durant gairebé tres dies. En aquests interrogatoris no vaig poder veure qui em torturava perqué sempre tenia els ulls tapats amb una bena o amb les meves mans. Durant aquestes sessions vaig poder sentir els crits dels meus companys, que estaven essent torturats en habitacions contigües.
Els cops efectuats amb les mans afectaren el meu cap, el coll i I'esquena (la part superior). Aquests cops foren constants durant els'interrogatoris i només s'acaba¡en quan vaig declarar davant la Guárdia Civil. Els agents que em colpejaven podien ser un o, com solia succeir, tres o quatre alhora. Durant un dia (el primer de la meva detenció) no vaig dormir no menjar.'Una altra nit, la tercera, em despertaven contínuament i m'obligaven a posar-me dempeus o a fer flexions. La segona nit vaig dormir poques hores, encara que no em van trencar el son. Només la quarta nit, la del dissabte a diumenge, se'm va deixa¡ tranquil, ja que havia declarat el que ells volien.
En els intervals que hi havia entre un interrogatori i un altre, €rl forgaven a estar dempeus i, de vegades, a fer flexions. Tot'aixó impedia que durant el dia pogués descansar.
clan 19
Se'm va aplicar nombroses vegades el métode de la bossa per tal de provocar-me I'asfíxia. Les bosses, seguramentd'escombraries, cobrienel meu capi lapartsuperiors del meu cos; només en alguna ocasió feren ús d'una bossa que cobria pricticament tot el meu cos. Aquest sistema de tortura anava acompanyat de cops al coll, al cap i també, encara que menys, de cops a I'estómac. En tres ocasions em van submergir tot el cap en aigua per ofegar-m'hi. No vaig poder veure on era I'aigua perqué em tapaven els ulls. Aquest métode era anomenat per ells com a <<la banyera>.
Em posaren un revólver diverses vegades (al cap i a la boca) tot amenagant-me de matar-me si no responia el que ells volien. Igualment m'amenagaren de dur-me a una muntanya i mata¡-m'hi. Tot assegurant que aixó ja havia passat moltes vegades i ningú no se n'assabentava ,
Altres tipus d'amenaces foren la de torturar i agredir sexualment la meva companya, de qui afirmaven que també era detinguda; la de torturar enca¡a més els meus companys detinguts; i la de fer-me empassar aigua midangant un tub fins a ofegar-me. Abans de la declaració davant Ia Guirdia Civil, realitzada dissabte dia 4 a la tarda, m'advertiren que si no responia el que ells m'havien dit o no signava la declaració, tornarien atorturar-mei repetirien el procés tantes vegades com calgués. Vull esmentar el fet que I'advocat d'ofici davant el qual vaig declarar aquell dia i amb el qual no vaig poder parlar va afirmar dos o tres cops que jo feia mala cara. Tot i aixó vull remarcar larelativaindifertnciadels dos advocats d'ofici queemvan assistir, un en ladeclaració i I'altra en la identificació de fotos. Diumenge al matí, un guhrdia civil ens va dir des del passadís de les cel.les que si denuncii¡vem tortures ja ens trobaríem algun dia al cÍurer i ens podria ocórrer algun accident. Els insults (marcadament masclistes, en molts casos) contra la meva persona, la meva companya,la meva ideologia, el poble catalá i els seus símbols foren constants durant tot el període de la meva detenció. D'altra banda, se'm forgá a cridar consignes com <Viva España>>, <Viva la Gudrdia Civil> o a comptaren veu alta fins a cent en espanyol.
Per acabar aquesta ennumeració. m'interessa de remarcar I'interés que mostrá la Gui¡dia Civil a detenir i, sobretot, a torturar Carles Castellanos. [-es al.lusions que hi feien els agents eren constants i reiteratives.
Vull insistir en el fet que les tortures físiques cess¿¡ren prácticament un cop vaig fer la declaració policial, dissabte dia 4 a la tarda, és a dir, un cop havien aconseguit una declaració autoinculpatória. A partir d'aquest moment els maltractaments quedaren reduits a arnenaces, insults
i vexacions. clam 20
Per tot aixÓ, la declaració que vaig fer davant la Guárdia Civil no té cap validesa i només em ratifico en la que vaig efectuar a I'Audiéncia Nacional. Un estat que necessita sistemáticament de la tortura per eliminar el que considera els seus rn.rnirt polítics no pot ser considerat democritic.
Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992
Jaume Oliveres Vaig ser deüngut per dues persones, una d'elles apuntant-me amb una pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia I de juliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; em van fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com a membres de la Guirdia Civil i dient-me que estava sota la llei antiterrorista per ser acusat de pertányer a Terra Lliure.
Durantel trajecte fins a la caserna de la Guirdia Civil vaig anarrebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancats i el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vai g estar una llarga estona di ns una habitació ; de seguida vai g exposar els meus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma. Després em van portar a una altra habitació on ja van comengar els interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito per l'asma; peró préviament vaig notarque es
van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros de bossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. A Barcelona em van amenagar de fer-me la banyera diverses vegades.
A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar a Madrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats. Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig anibar a la caserna de Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres i dissabte.
A Madrid, els maltractes i
amenaces van ser continuats. Només anibar ja van comengar els nombrosos interrogatoris i de tant en tant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no em van deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasi sempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat de la cel.la a diferents habitacions on era interrogat.
A part d'aquest
cansament i pressió psicológica vaig rebre cops al cap, al clatell, I'espatlla i I'esquena d'una forma continuada. Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven els medicaments per I'asma; de res em va servirja que em van fer la <<bossa> diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora i deixant-me sense respiració i en alguna de les ocasions introduint-me fum del tabac per dins.
clatn
2I
Van estar a punt en forga ocasions de fer-me la banyera, arribant només a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig ser amenagat amb els eléctrodes, passejant-me'ls per la cara i mostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb una bossa át cup
per comengar a donar-me cops. Psicológicament vaig quedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenagar que si no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al port del Masnou per ofegar-me. També van amenagar i insultar la meva companya, ¿rmenagant-me amb la seva detenció i volent-la implicar. Van manifesta¡ el seu especial interés en torturar en Ca¡les Castellanos; fent-me repetir que jo era la seva má dreta. I-es dues decla¡acions policials que vaig tenir de fer i signar
van ser una auténtica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre o cinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien a baixar per interrogar-me. La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-laja em van comunicar que tenia una prórroga de 24 hores d'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a
la cel'la. Diumenge al matí vaig fer la segona decla¡ació, havent de tornar a la cel.la abans de ser traslladat a I'Audiéncia. Algunes de les respostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateix interrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterés pel cas, i per les decla¡acions que em van obligar a signar la Guárdia Civil. Finalment, un cop a I'Audiéncia, vaig manifestar a la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.
Alcalá-Meco, l4 de juliol de 1992 Ramon Lbpez i lglésias Em dic Ramon López i Iglésias i sóc militant independentista des de fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de la comandáncia de la Guá¡dia Civil, a Ba¡celona i Madrid, a partir de la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant del jutge de l'Audiéncia Nacional de Madrid, amb la intenció que serveixi per donar a conéixer a I'opinió pública en general la práctica de TORTURES per part de les forces de seguretat de I'estat i perqué es facin les investigacions oportunes, si anibés el cas. La meva detenció es va produir el dimecres I de juliol de l992cap a quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt amb d'altres companyes i companys, a I'interior de la seu que el MDT té a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al local un grup de membres de la Gui.'rdia Civil vestits de paisá acompanyats d'un jutge una secreta¡ia es disposaven a registrar el local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots i totes les persones que érem a dins.
i
i
En el moment d'identificar-me em van afagar pel brag fins a la porta de sortida on una altra persona em va comunica¡ la meva detenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres oquatre més emconduiren, cap abaix, al'interiord'un cotxe. M'havien aplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicat i sense dret a un advocat durant quatre dies. clan 22
Va ser a partir d'aquell moment que van comengar els maltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandincia de la Guárdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2" secció, 4 regió), un cop m'havien cobert el cap amb una bossa de plástic, no deixaven de donar-me cops a Ia cara, al cap i a I'estómac, al mateix temps em proferien amenaces i insults contra la meva persona i família. Els interrogatoris
Barcelona van durar tota la nit. Consistien fonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a I'estómac i als genitals. Em van fer el métode de tortura anomenat <<la bossa>>, QU€ consisteix a cobrir el cap fins a I'algada del coll amb una bossa de plástic de les escombraries de color negre, i apretant fort produeix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia. a
Al mateix temps que em feien <<la bossa>, em donaven cops al cap amb un llibre gruixut i/o una guia telefónica, la qual cosa en un primer moment em produi'a una sensació de pérdua de coneixement morñentinia tot restant agenollat al terra. A més a mes, les amenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí en dir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, al mateix temps que tocaven una sina amb un objecte meñl.lic que podria simula¡ o ser una pistola. Tot aixÓ, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 de juliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandincia de la Gudrdia Civil de Madrid Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donar res de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, i des del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixar de produir-se, només amb I'interval de temps que hi havia entre I'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara que moltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, des de I'arribada del dia 2 de juüol fins la declaració a I'Audiéncia Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, les amenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. La cel.la, situada als soterranis de I'edifici, era totalment fosca i la pudor feia l'aire inespirable, més tard, en el moment d'obrir la porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restes d'excrements humans a una banda de Ia cel.la. Els métodes de tortura eren tant de tipus físic com psicoldgics. A més dels cops per tot el cos, perÓ sobretot al cap i I'aplicació de <la bossa>> en tot els interrogatoris, les amenaces eren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la meva família i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra la meva persona i I'aplicació d'altres métodes de tortura, tot ensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ells anomenaven <la banyera>), que consistia en introduir-me el cap dins I'aigua fins provocarlasensació d'ofeci asfíxia, i I'aplicació delqueells anomenaven la <<máquina deparlao, que no eraunaaltra cosaque descárregues eléctriquesmitjangantl'aplicació d'uns eléctrodes, unes pinces en els genitals o altra part del cos.
clan 23
Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era un factor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampoc d'on venien els cops. En els intenogatoris n'hi havia els que més parlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, peró hi havia moments que tots es posaven a dona¡-me cops i a crida¡ fort, amenagant-me i insultant-me. En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat a I'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, menre altres trepidaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i a la ca¡a. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistir més estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després del qual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i I'espatlla mentre un agent deixava coute el pes del peu sobre la meva cara. En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altres companys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquests reconeixia els crits de la meva companya quel'estaventortu¡anti quedepeniademi queparessin defer-ho, aixóhouro-p-yuu"n del detall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.
Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure ni canviar-me de roba, només a pafiir del tercer dia em van donar de menjar.
i
En altres ocasions em van obligar a crida¡ consignes com <<Viva la Guardia Civil> d'altres per I'estil i contra el poble catalá.
i
Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declara¡ davant la Guá¡dia Civil, em van amenagar tot dient-me que si no declarava el que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien a torturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, el mateix dia de la declaració a I'Audiéncia Nacional, abans de sortir de la comandáncia de la Guirdia Civil, vaig rebre una altra amenaga, si no em ratificava de la meva declaració i si declarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien a detenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquesta amenaga la tornaren a repetir en els soterranis de I'Audiéncia Nacional, abans de posar-me en mans de la Policia. Tota aquesta decla¡ació és un resum de tot el que he hagut de passar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixo detalls que Ia meva memória no vol tornar a recordar, perd puc assegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la meva declaració, més aviat al contrari, ja que és difícil d'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, la degradació i el patiment. Qualsevol Estat o govern autoanomenat democrdtic i de dret que necessiti i faci servir la TORTURA com a prirctica sistemática i com a instrument polític, és un Estat colrupte i podrit. Un Estat sense cap legitimació ética ni legal de cap tipus.
Alcalá-Meco, l5 de juliol de1992 clan 24
Josep Poveda i Planas
Durant els dies que vaig estar en mans de la Guárdia Civil (a la comandáncia de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment), des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia 6 de juliol i fins el migdia del dia 8 dejuliol que vaig passar a I'Audiéncia Nacional, vaig ser objecte de tortures i maltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. A continuació passo detallar-les: Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a no veure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats midangant unes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa. Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb el llom d'unes oguies telefÓniques> i amb barres de ferroembolicades amb periódics. Aquests maltractaments prácticament no em deixa¡en senyal a excepció del nas, I'avantbrag i el coll.
Durantla nitde dilluns adimarts m'obligaren arestardesperti vaigrebrecontínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces de tornrres que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no (la <banyera)>, la <máquina>...). El trasllat, dimarts a la tarda, cap a Madrid fou en una furgona i amb I'obligatorietat de mantenir-me immóbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixa¡-me inconscient.
A Madrid,
als calabossos de la Guá¡dia Civil, vaig ser objecte de I'aplicació de I'anomenada <bossa> que m'aplicaren diversos cops durant tota aquella llarga nit de dima¡ts a dimecres. L'intent d'ofegar-me amb aquella bossa fou constant, també I'obligatorietat de restar dempeus tota aquella nit fou un alre dels maltractes que vaig rebre.
Psicológicament també puc explicar que vaig rebre amenaces sobre tortures de que podrien ser objecte amics allí presents, companys familiars... si no decla¡ava exactament el que ells volien que digués.
i
En arribar aquí, fent un punt i a part, em veig amb I'obligació de fer esment sobre I'interés, gairebé obsessiu, per paft de la Gui¡dia Civil amb la perso¡a de Ca¡les Castellanos i Lloreng per tal d'aplicar-li tota mena de maltractaments i tortures i de tenir-lo allí present. Es en aquest sentit que taig esment d'aquest fet, tot alertant a I'opiniópúblicaen generalde I'odi sistemáticque arriben afabrica¡-selaGui¡diaCivil contra tot moviment o persona relacionada amb la lluita per les llibertats. Josep Poveda i Planas Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992
clam 25
Ramon Piqué
Dilluns dia 6 de juliol, cap a les 8 del vespre vaig al local det MDT (carrer Sant Pere més Baix) per tal d'inforrn¿r-me com han anat les detencions dels independentistes ocorregudes la setmana anterior. Allí m'assabento que els detinguts han patit tortures: la bossa, la banyera, eléctrodes, cops de puny... Faig una llista de les persones detingudes així com de la data, dedicació I'advocat que han assignal És una informació que vull utilitzar per a la confecció de la revista (CLAM>, la revista dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, revista que es pot trobar fácilment al carrer.
i
Cap a tres quarts d'onze de la nit surto de la seu juntament amb altres companys. Després de deixar-ne dos a Barcelona el que duu el cotxe m'acompanya a Montcada i Reixac, a casa dels meus pares. Em deixa a una 300 metres de casa. Davant de casa veig aleshores, rere una cabina de teléfons, dues persones. Quan pujo a casa dels meus pares, la meva mare em diu que durant tot el dia hi ha hagut un cotxe davant de casa i un xicot ha demanat per mi dues vegades diu que es un company de feina. També ha rebut una trucada en el mateix sentit. Ma mare ha agafat la matrícula del cotxe i així ho comenta amagennanaper teléfon.Al cap d'unaestonahan canviatde cotxe. Famés de deu anys que no visc en aquella casa. No han passat deu minuts que truquen a la porta demanant per mi; és la gui,rdia civil, de paisá, que porta una ordre de detenció per a mi. Són tres, i un d'ells m'agafa rápidament i m'empenyen cap al c¿urer. Ripidament els demano que em deixin agafar I'estoig de les lentilles i les ulleres; em diuen que prengui també la documentació i que no toqui res més. Poc després, un cop ernmanillat i dins del cotxe (que no duu cap distinüu) em duen a Manresa, on passo la nit lligat, amb una cadena feta amb manilles, auna canonada de la calefacció. L'endemi em duen, juntament amb I'Eduard Pomar (aixÓ ho vaig saber després), també en un cotxe sense distintiu a la Direcció General de la Guirdia Civil, a
Madrid.
.
Em tapen el cap amb la meva jaqueta per entrar i em duen a una cel.la d'un i mig per tres metres i uns dos i mig d'algada. Minuts més tard un agent per la finestreta em diu cridant que comenci a fer flexions, primer estirat, i després dret. Així estic durant un temps fins que obren la porta, em posen una bena als ulls i em condueixen'a una altra sala. En aquesta sala em cobreixen el cap amb una bossa de plástic, bossa que aniran estrenyent, col'locatjo de genolls, per d¿urera produint-me una forta se nsació d'asfíxia. Realitzen aquesta operació diverses vegades tot recordant-me que una persona pot aguantar fins a cinc minuts sense respirar. Crec que sÓn unes tres persones les que fan I'interrogatori peró només puc identificar les veus. Em diuen que si tinc alguna cosa nova a dir aixequi la má. Jo no tinc res a dir perÓ la sensació d'ofec i el pdnic que m'envolta fa que aixequi la mi contínuament, tot i aixíencÍua em demanen si de debó és una cosa nova. La meva impoténcia és total i clan 26
la meva por cada cop més gran. De seguida, i sense treure'm la bossa del cap comencen a colpejar-me dues o tres persones alhora. Diuen que acabaré parlant. Els cops van
dirigits a I'estómac, els testicles, els pits, els bragos... i a continuació prenen un llistat de teléfons i mentre em recorden cridant que són no sé quants milers de teléfons i adreces em van colpejant el cap fins que caic a terra. Dels cops de punys em deixen un senyal a I'ull esqueffe. No sé quan temps ha passat que ja em duen a la cel.la, abans, perÓ, em recorden que tenen tres dies per a continuar i que ells es van rellevant, i que no tenen cap problema per demanar una prórroga de la meva incomunicació fins a cinc dies.
Abans d'entrar a la cel.la em diuen que em renti la cara i les mans. És aleshores que emnoto ['ullesquerreinflamat.També I'agentquem'haacompanyatho veui comenga a dir-me que com m'he fet aixó a l'ull. Evidentment responc que no ho sé peró que segurament m'ho he fet jo sol. A la cel.la em deixen estirar sobre un matalás, marca Pikolin enca-ra amb el plistic, que té una taca de sang, suposo que d'algun detingut anterior. La paret té també una taca gran de sang semblant a I'empremta d'una má. No ha passat gaire temps, potser uns quinze minuts, que un agent per la finestreta em diu que torni a fer flexions i que les compti en veu alta per a qué ell ho senti. Crec que en vaig fer sobre uns I 25.U agent vol que les faci ben fetes: flexiona¡ els genolls fins a baix del tot i pujar amb el cos ben dret i sense adormir-me. L'esport no ha estat mai una afecció per a mi. Les cames no m'aguanten ja quan em deixen estirar una estona fins que em venen a buscar i em duen, sempre amb els ulls tancats i amb el cap cot, en un despatx o hi ha Ia metgessa forense. Em demana que com em trobo. Li responc que ja ho pot veure. Fa més cara d'espant quejo. Em demana per I'ull esquerre, i després de explicar-li-ho li prego que no ho posi a I'informe ja que m'han dir que anés en compte amb el que deia al forense perqué després ells li demanarien al metge. Li dic que no he dinat ni he sopat des de la nit anterior, llevat d'un entrepi que m'han donat els que m'han dut a Madrid. Després de la visita de la forense em donen de sopar. Tanmateix no puc menjar gaire cosa, em costa d'obrir la boca i només tinc set, molta set d'aigua. Després de sopar em fan posar dret contra la paret del fons de la cel.la, la paret que té la taca de sang. Així restaré la resta del dia, tota la nit i el matí següent.'Jo sabia que a un dels detinguts anteriors I'havien fet restar així tres dies. En aquell moment no puc creure que sigui capag de resistir ni una nit. Un agent va vigilant per la finestreta que no prengui posrures (cómodes>>, haig des rest¿¡r dret amb els bragos caiguts, ni al davant ni al darrere. Crec que vaig restar així sobre unes l8 hores, només amb una intemrpció, durant la nit, que té lloc el segon interrogatori.
El segon interrogatori el fa el torn de nit, ünc la imatge que aquests cridaven més que els altres, suposo perqué venien frescos. Només entrar a la cel. Ia i mentre m' embenaven els ulls em cridaven que ara sí que parlaria. També ara em tornen a fer la bossa, encara clan 27
que sense posar-me de genolls, i de tant en tant em fan fer flexions. Com que ja no puc fer-les bé per manca de forga i pel dolor dels músculs de las cames, ells m'>ajuden>> prement fortament i bruscament sobre mi quan baixo. El dolor és molt fort i jo ja no puc més. També combinen la bossa amb cops de pun¡ encara que ara no tant abundants ni "de manera indiscriminada, potser per a no tornar a deixar cap marca com a I'ull esquerre. Emcolpejant també amb les dues mans alhora als costats del cap, de manera que la oida em resta adolorida durant ben bé un dia.
La noció del temps la tinc una mica confusa, entre altres coses perqué quan volen encenen el llum de Ia cel.la i quan no la tanquen. Thmbé hi ha un agent que s'entreté en obrir i tancar l'intemrptor contínuament. L'única cosa que em pennet saber si és un nou dia o no és el renou de passes que se sent per damunt del sostre, que crec que dóna a un patí de la caserna. Després d'aquests interrogatori continuo dret a la cel.la, només durant el sopar em permeten seure una estona. Quan torno a veure la forense, després del dinar, li explico que he passat la nit i part del dia dret i sense dormir, de nou li prego que no ho escrigui en I'informe. Després em deixen estirar al llit, on m'hi estic fins que em venen a buscar per a un altre interrogatori. Aquesta vegada no és tan fort com els anteriors, no em fan gaires vegades la bossa i el nombre de cops no passa d'una dotzena: suposo que ja he aprés de memória la declaració de tantes vegades com I'he repetida. Des d'aquesta sala sento els crits d'alguns dels companys que en aquell moment estan torturant, i obren laportaperquého senti més bémentreemdiuenque tothomacabaparlant. M'ensenyen la llista dels presos que havia fet a Barcelona al local del MDT, així com un full meu on hi haviaescrit que a dos dels dentinguts anteriors els havien fet la bossa i la banyera. Després em dei xen es tira¡ de nou al I lit i em sento realment afortunat perqué tinc moltes ganes de descansar. Comenga una nova vida per a mi dins d'aquell infern perquéja no em tornaran a tocar fins la declaració davant del jutge. Aquesta nit puc descansar per primer cop en tres dies, no obstant sovint em desperten els crits dels agents quan venen a buscar algun companf la por que tornin a buscar-me ho em deixa dormir gaire temps seguit.
Uendemi després de fer un simulacre de decla¡ació em duen davant l'instructor i I'advocadessa d'ofici per a fer la declaració davant de la guirdia civil. L'advocadess4 una senyora d'uns 55-60 anys, em dóna un caramel de taronja menre fa comentaris sobre les guirdies que ha de fer aquell cap de setmana. Em faig creus de la fribolitat d'aquella senyora. Faig la declaració tal i com I'he aprés a baix. Creiaque aquell diaemdurien al'Audiénciaadeclarar, i aixó emdonavaiurimsperqué - volia dir que probablement no hi haurien més torn¡res. Aquest estat es va capgirar de cop quan un agent en va portar un paper on es concedia una prórroga de dos dies en la meva incomunicació. No podia creure que havia de ser alli encara dos dies més, aixó em va provocar una angoixa molt forta. L agent em va dir que aixó era per si no clam 28
ratificava davant del jutge la meva declaració inculpatória, en aquest cas tornaria a baixar a la cel.la i comengarien de nou els interrogatoris.
L endemá divendres em van dur a I'Audiéncia. En la cel.la de I'Audiéncia no aconseguia veure cla¡ sobre qué havia de fer, si declarar o no declarar, la por la vaig tenir fins a l'últim moment. No volia de cap manera tornar a baixar allí. Jo sabia que després de decla¡ar davant del jutge un pot anar a la presó (on estava segur que m'hi durien), o al carrer peró difícilment torna¡ a mans de la guárdia civil. El tenor, peró, que sentia només en pensar que podia ser cert va poder més al comengamentja que vaig
ratificar una part de la declaració, després la denúncia de les tortures em va sortir rápidament. Quan el jutge em va decretar la llibertat sota fianga no podia creure-ho i de nou a la cel.la en espera que em deixessin tenia moltes ganes de plorar. Quan vaig veure el meu germd no vaig poder aguantar-me i vaig plorar molt. Suposo que era perqué no havia de tornar allá baix. Ramon Piqué juliol de 1992 Montcada i Reixac, l3 de
Esteve Comellas Grau
La meva detenció es produí en el meu domicili, amb el que semblava una ordre de detenció (no me la deixaren pas llegir) i la preséncia d'un secretari del judat de Manresa. Em llegiren els meus drets, que incloia la preséncia d'un advocat per fer qualsevol tipus de declaració, cosa que vaig demanar i se'm va negar aduint que alhora m'aplicaven una legislació especial i que no podia ser. Acte seguit comengaren a regirar el pis comengant per I'habitació on dormia, on hi havia la meva companya. Em comminaven a que si tenia alguna cosa al pis ho digués, amb amenaces cap a ella i insults. Comengaren a buidar armaris de qualsevol manera i em deixaren anar un parell de cops de puny i a fer preguntes sobre persones i llocs desconeguts. Davant la preséncia de la meva dona, amb clara afectació nerviosa pel que succei'a, i davant preguntes sobre qué passava em baixaren al carrer on m'emmanillaren i amb una caqadora texana m'embolica.ren el cap tot introduint-me dins un cotxe, a la part de darrere estirat a terra i ajagut i apretant-me el coll tot seguit, sempre amb el cap cot. Poca estona duri el trajecte fins a la Guirdia Civil de Manresa on em conduiren a una sala on hi havia tres o quatre persones que acte seguit, continuant fent-me preguntes sobre persones i llocs, em descarregivem cops al cap i m'aplicaven una bossa de plásüc amb intermiténcia, dificultant-me la respiració, i acompanyat de cops de puny al ventre. En dir q'ue havia vist una dona la nit anterior voltant pel meu barri que creia que era gufudia civil, aquesta, aque era alli em doni¡ una patada als tesücles. M'insultá arrel d'aquest fet. M'aplica-ren repetides ocasions la bossa al cap i continuaven els cops dintclan29
me que ho sabien tot i que a més la meva companya se I'emportarien per endavant. AixÓ m'afectimolti se n'adonaren jaque apartir d'aquestmomentfou I'amenagaconstant i em deixaven anar frases de qué ella ho explicava tot i que altres persones també la implicaven. Aixó duri com una hora, després i sempre amb el cap cop o tapat per la texana, m'introduiren en una cel.la a les fosques des de la qual sentia com diferents guirrdia civils m'espiaven per una reixeta i m'anaven insultant amb paraules de <hijo puta>, <terrorista)>, <(matarlo teneis que hacer>. Al cap de poc m'obriren la cel'la i amb ót .up tapat i després de passar per uns passadissos m'introduiren dins un cotxe amb el cap cot tocant gairebé á tena. Durant un trajecte desconegut que durá com una hora continuaren les preguntes, insults i amenaces a partir de la meva companya, amb cops a I'espatlla
i al cap.
portaren, peró recordo baixar del cotxe i continuant amb el cap tapat amb la texana vaig arribar a uns layabos (bé, una pica i un WC) on em feren seure amenagant-me que no girés el cap (quan els semblava que ho feia hi havia algú que em picava al cap). Comengaren a repetir-me noms i dates estranyes, de qué tenia en uns áisquets a casa, on tenia llistes de gent, etc. En no saber de qué anava m'aplicaren la bossa al cap tres o quatre vegades tot dient-me que recordés, i advertint-me que em capbussarien en el WC, que tenien la meva companya presa i que ho passaria malament
No
sé on em
i I'acusarien d'un seguit d'actes que desconeixia. De tant en tant, durant uns deu minuts, em deixaven sol fins que tornava a venir la <<veu>>, dic <.veu> perqué n'hi havia una de molt dura i una altra de suau que feia recomanacions. No podia inventar-me coses, els deia, i ells em facilitaven dades, llocs i persones que anava jo memoritzanti repetint. La pressió forta, un cop cessaren els cops i ofecs amb la bossa, era la situació de la meva companya que no sabia del seu estat més que que per boca seva i amb contestes dispars quan em preguntaven noves qüestions desconegudes. Segons recordo era dilluns perÓ no sé les hores ni si era de dia o de nit. Em feren repetir una declaració amb noves incorporacions de persones i fets com l0 o l5 vegades.
Em traslladaren cap al tard vespre a una cambra amb divers material i de tant en tant apareixia el que em preguntava sobre fets i persones. Em deia que era un pringat i que tothom (deia l6 o 17 persones) ho havia dit tot. Cap al vespre a una altra sala, sempre de cara a la paret i repetint una decla¡ació que ja sabia de memÓria. A la nit, dins un cotxe turisme, emmanillat i cap cot, emprenguerem un viatge que durá fins que fou de dia, vaig entendre que a Madrid. Allá vaig ser introduit just sortir del cotxe (sempre amb el cap tapat) a una cel.la d'un metre i mig d'ample per tres de llarg sense cap bombeta. Amb interferéncies, en principi de 2 hores, m'obrien la cel'la i d'esquena a la paretem deien que em posés un antifag que em donaven per tapar-me els ulls i em condui'en a clan 30
una sala on s'assei'en en un racó i comengaven altre cop les preguntes. Després , ala tercera o quarta vegada, feien que jo sol expliqués els fets, corregint-me ells quan m'equivocava. A vegades eren les altes hores de la matinada, i sempre al final era repetir el mateix. Passen dies, que comprovo pels irpats, fins que davant d'un advocat d'ofici declaro el que havia aprés de memória. Respecte a la meva companya, Teresa Mas, a Barcelona unes hores abans de ser introduit al cotxe que m'havia de dur a Madrid, me la deixaren veure i dir-li unes paraules, dient-me tot seguit que si no recordava més coses se I'endurien també. Aixó m'afectit molt. A Madrid, m'amenagaren que em portés bé a I'hora de Ia decla¡acié i que si ho feia la deixarien lliure, per obligar-me me la deixaren tornar a veure a través d'una reixa sense poder intercanviar cap mot. Al moment de declarar a I'instructor se'm feu saber que ella estava lliure sense jo creure-m'ho. Recordo els cinc dies com un pati*ent i trencament psicológic pel que li estaven fent a ella. Ho sabien aprofitar per a qué recités el que ells volien. Esteve Comellas, presó d'Alcalá-Meco
Joan Rocamora Em detingueren, el dia 28 a les I l'30 hores aproximadament, de manera violenta un grup d'individus (sobre la dotzena) desconeguts i, pel que puc recordar de paisá. Se'm tiraren a sobre quan jo circulava en moto, rirpidament i evitant la curiositat dels viananants em col'locaren les manilles i un sac de roba al cap. Posteriorment em dugueren al cotxe, on comengá la foscor quasi absoluta fins al cap de cinc dies. Primer intentaren d'asfixiar-me amb el sac i m'amenagaven de llangar-me al Llobregat. Pararen ellels cotxes i em portaren a una mena de descampat no lluny de la ciutat (per la meva orientació), allí ja comeng¿¡ren els cops, amenaces de mort -rr¿No te acuerdas de lo que le pasó a Mikel Zabalza?'r, i de violació de la meva companya. Més tard feren veure que em llangaven a un precipici deixant-me enlaire i a les seves mans, i em col'locaren al clatell una (suposo) pistola. Tot aixó entremig de cops, amenaces i asfixia.
Veient que no cedia als seus requeriments em portaren a un altre lloc, sempre amb el cap ajupit i la bossa. Allí, en una mena de cambra-cel-la em canviaren la bossa de roba per una de pldstic. Allí comengi el que ells deien I'interrogatori <<en serio>> i on jo vaig comengar a notar el canvi de cops i amenaces al que era tortura pura i dura. Els métodes que m'aplicaren van ser els de la bossa de plistic al cap (agenollat o dret), la <banyera> dins d'un WC que no em provocá I'asfixia total, peró els vaig informar
de la meva malaltia, I'asma, llavors cedirem a donar-me el medicament, per
a
posteriorment continuar amb la sessió de tortures. Em simularen que m'aplicaven els clam
3I
eléctrodes. Em donaren cops i feren pressió amb les mans als testicles i altres parts del cos com el clatell i els timpans. Cops a tot el cos amb una guia de teléfons i cops de puny i puntades de peu no tan subtils per totes les parts del cos. Tot aixó en un context de tortura psicológica, d'amenaces a éssers estimats, amenaces de sodomi tzaci1,el joc de simular declaracions i falses declaracions en qué et volen involucrar.
Amb la recanga de sentir els crits de dolor i plors, tan femenins com masculins. Tot aixó durant aproximadament les24 hores que vaig passar a Barcelona. Després a Madrid proseguiren amb menor intensitat i interés car ja havia donat la <informació>> i declaracions que ells pretenien. Joan Rocamora i Aguilera, presó d'Alcalá-Meco
Ferran Ruiz
Martos
.
Vaig ser detingut a les 8 del dia 29 de juny a casa per unes l0 persones que s'identificaren com a "Guárdies Civils>, anaven de paisá, m'emmanillaren i escorcollaren la casa fins a2l4 de 9 del matí, que va ser I'hora que van despertar els veihs que havien de servir de testimonis. Poc després em van fer vestir i em van tornar a errrmanillar amb les mans a l'esquena i ben fort, amb la cagadora tapant-me el cap. D'aquesta forma m'introduiren dins un cotxe, estirat al terra, bocaterrós, el genoll esquerre contra el pit entre els sei'ents del davant i els del darrere, on es trobava un dels agents que durant el lent trajecte de Vic a Barcelona (entre les voltes que feien per disposa¡ de més temps per torturar-me) em va posar una bossa, de les que es fan servir per a les escombraries, al cap. Mentre em colpejaven fent-me preguntes (el cotxe en marxa) i el copilot m'apuntava a peu dret amb la pistola i m'estrenyia la correda dels pantalons fins a tal punt que aquesta es va trencar. Del rebot I'agent em va picar als tesücles, al fetge i a I'esquena repetides vegades, i en una de les vegades va picar sobre les manilles per a qué aquestes em fessin més mal. Jo m'estava ofegant, i ells em picaven al cap i m'estrenyien la bossa, jo em
moria...
Arribarem a Barcelona i em tragueren Ia bossa i m'embenaren els ulls, várem haver d'agafar-me de I'interior del vehicle entre dos agents perqué tenia les cames entumides i dolgudes dels cops (que no s'havien acabat). Em van introduiren una sala on em van fer seure emmanillat i em van deixar respirar una estona, i després van tornar amb les preguntes i labossa al cap. Emcolpejaven amb una guiade teléfons al crani (que encara em fa forga mal), rebia cops de totes menes i a totes les parts per part de, jo diria que eren una dotzena de <personss>), que al mateix temps m'insultaven i'em deien que qué feiajo arn! aquesta gent, quejo no era catalá, quejo era francés, que els altres ho havien dit tot, van obrir una porta per a qué sentís els crits que en sortia, em van tornar a picar amb la guia, a posar-me la bossa, a preguntar un altre cop, i un altre, i un altre. cl¿n 32
Em van posar les manilles al davant (a la nit) i em van donar un entrepá que era fastigós, després em ficaren en un cotxe particular, sense donar-me la cagadora ni les mil peles que duia a sobre, camí de Madrid, perÓ aquest cop assegut. La conducció va tenir algun incident; es va rebentarun neumdtic del cantó dretde darrere, jopensavaque emfarien una de grossa, peró no va ser així, van fer moltes aturades, vaig estar amb I'ai al cor durant tot el trajecte.
Arribant a Madrid vaig poder jeure una mida hora i després em van fer posar dret de cara a la paret de la cel.la durant moltes hores, sense moure'm ni recolzar-me fins que vinguessin a buscar-me per a fer més interrogatoris els mateixos agents que m'havien detingut a Vic. Em van tornar a torturar amb la bossa i a donar-me cops amb els llibres (la guia) mentre jo estava dret de cara a la paret a punt de caure amb tantes preguntes i sense menjar (ho Giem un cop al dia, i era un entrepá peti$. Ells tenien un guió i te'l feien aprendre a cops perqué el repetís a la declaració, les hores que vaig dormir van ser poques, i abans de declarar davant de I'advocat d'ofici (per a mi, era bófia) em van fer pujar i baixar unes escales de cargol moltes vegades amb la cara tapada i un agent que em torgava els bragos apuntant-me el clatell amb la pistola.
Amb tot aixó i I'amenaga de prorrogar-me els dies a la DGGC, pots dir fins i tot que has matat a Napoleó. Els dies que vaig estar segrestat a la DGGC vaig sentir com torturaven en Musté quan portaven la galleda amb I'aigua i els eléctrodes, li van dir que es despullés i es tregués les ulleres, després vaig sentir que li posaven els peus a dins, i per la forma de cridar que tenia en Josep el vaig reconéixer. Ells no paraven de preguntar-li, fins que vaig sentir cridar a ells (els bófios) perqué en Josep havia perdut el coneixement, aixó va passar diverses vegades la mateixa nit. Li havien aplicat eléctrodes!
Ferran Ruiz Martos, presó d'Alcalá-Meco
David Martínez Sala Eren més o menys les tres de la matinada, quan em dirigia cap a casa meva amb el cob(e del meu germá, de cop i volta em surt un cotxe, un Golf, en direcció contrária, frena de cop i veig baixar 5 individus. Tots van amb pistoles a les mans i apuntant-me, surten enca-ra més individus pel darrere meu, obren la porta em tiren a terra d'una esgíurapada, apreten fort em meu cap amb el nas contra I'asfalt, m'emmanillen les mans al darrere ben fort.
i
Em tapen el cap amb I'americana que duia, no paren de donar-me cops al clatell i cops de puny als ronyons. Em fan pujar en un cotxe, estirat al terra del darrere amb sis peus a sobre uepitjant-me ben fort. Tot aixó va ser cosa de 2 minuts. Des del primer moment clam 33
em van dir de tot: <<Vamos hijo de puta que se te va a caer el pelo, cabrón, a ti i a tus putos Paises Catalanes, cerdo independentista, sepatatista>.
El trajecte va ser curt, durant el qual podia sentir com deien: <<Vamos al lago ese que hay, vamos a refrescar-le la memoria, que le va a hacér faltao. Em van dur dins una espécie de cel'la molt peüta, jo de cara a la paret i dues persones m'anaven colpejant per tot ¿ureu fins que va entrar un tercer i els altres dos van marxar, aquest vaig veure que duia una ca{peta a la má i em va dir (empieza a cantar>), jo ü vaig preguntar, qui sou?, i tot seguit em fot un cop al clatell i crida: (¡venga vámonos !>. Em c¿ureguen en un altre co.txe, al darrere assegut, amb un individu a cada banda. L'un comenga a dir: <<Venga, cuéntamelo todo que alguien ya ha cantado tu nombre>>, i jo li dic que no sé de qué em parla i torno a preguntar que qui són, mentrestant I'altre em colpeja contínuament al cap durant tot el viatge fins que paren el cotxe. Em fan baixar, em posen un uniifog als ulls i em porten fins a una habitació, em posen de cara a Ia paret i em treuen I'antifag. A la paret hi ha un escut de la Guardia Civil, ells em pregunten si m'agrada, jo contesto que no, sense pensar-m'ho, em va sortir del cor. Immediatament comengaun brutal interrogatori, hi hamoltagent darreremeu clavantme cops de puny als ronyons i al cap. Fan moltes preguntes tots alhora i cridant molt, no podia contestar, de cop i volta un d'ells em fa girari un altre em diu que perqué em giro i em fot un cop de genoll als testicles. Caic a terra plegat del dolor, em diuen que m'aixequi, jo no puc i ho fan ells, em treuen la camisa dient-me: <¡ahora si que vas a cantar asesino de niños !'> i m'apliquen eléctrodes a I'esquena. La primera descá,rrega és relativament fluixa en comparació a la segona, que em fa caure a terra mig marejat; em ruixen la cara i el cap amb aigua i em fan seure en una cantonada de cara a la paret. Aleshores comencen a dir-me que a la meva mare I'han hagut d'ingressar a I'hospital amb un atac de cor i que el meu germá ha üngut un atac de nervis. Em pregunten si tinc nóvia, jo els dic que no, ells diuen: <¿Entonces con quien follas? ¿con el Angel Colom?, ¿no lo sabes?, es maricóD, y? te mandaremos unas fotos a la cárcel en la que sale él y su amiguito>. De tant en tant em miraven el cap, suposo que per veure si tenia algun bony. Em diuen que ho canti tot, que tothom que passa per ací ho fa tard o d'hora i obren una porta per a qué escolti els crits d'agonia d'un altre detingut. Em tornen aposarl'antifag als ulls i tot seguitunapistola al nas que puc veure per sota I'antifag i diuen: <Ya está bien, ¿o cantas o te dejamos escapar y luego te disparamos?>. Després d'unaestona llarga em fan signarun paperen el que perprimer cop m'inforrnen que esúc detingut per la Gua¡dia Civil a Barcelona i de tots els meus drets com a tal. Comenga un altre interrogatori, jo dic que tinc dret a no contestar, es posen a riure i - m'apallissen, em posen una bossa al cap i I'estrenyent fins a ofegar-me, aixó tres o quaffe cops. Després m'expliquen tot el que em preguntaran davant I'advocat d'ofici i el que hauré de contestar, unes set o vuit vegades fins que m'ho aprenc de memória. clam 34
Ja havien passat moltes i moltes hores quan em diuen que anem a Madrid. Em carreguen en un cotxe i durant tot el viatge no deixen d'estomacar-me. Un cop a Madrid, descanso una estona llarga en una cel.la d'un metre i mig per tres. Sense adonar-me'n ja hi tornem a ser, una bossa al cap i el mateix procediment que a Barcelona; per les veus em sembla que els agents són els mateixos, recordant--é que si no feia la decla¡ació davant de I'advocat que tantes vegades havíem assajat tornaria a tastar la bossa i potser d'altres procediments. Per estalviar-me tot aixó faig la declaració exacta. Em tornen a dur a la cel.la i un altre cop de cara a la paret, p.t tu finestreta de la porta controlen que no m'estiri en una mena de llit que hi ha. Més tard entra un agent a la cel'la i s'escalfa clavant-me cops de puny als ronyons, al cap i als testicles mentre m'insulta dient: <<Haces peste a catalán, ¡haber si te duchas guarro!>. No hi va haver dia que no em caigués un cop o un altre. Tots els dies que vaig ser a Madrid em duien davant una forense la qual empreguntava si m'havien maltractat i jo li vaig contestar que per seguretat meva no contestaria aquesta pregunta fins que no fos a I'Audienci4 i així ho vaig fer.
Després de cinc dies sense poder menjar ni dormir com cal i a base de tortures em portaren davant del llm. Sr. jutge Baltasar G arz6n,on vaig decla¡ar tortures i vaig negar tot el que la guárdia civil deia de mi. Hores més tard Carabanchel semblava un paradís per a mi, allá vaig gaudir de la millor dutxa de Ia meva vida.
David Martínez, presó d'Alcalá-Meco Josep Musté i Nogué
A les dues de la matinada, més o menys, a I'altura d'Olot, em varen fer parar la furgoneta tres cotxes. El primer era de la Gui'rdia Civil i els altres dos camuflats. Vá'ren sortir d'ells una dotzena d'homes armats, apuntant-me i obligant-me a baixar de la furgoneta amb espentes i sense dir-me perqué em detenien. Em van fer pujar a un cotxe estirat al terra i havent-me tapat els ulls amb una bena, que ja no me la treuríem més fions a I'Audiencia Nacional, al cap de cinc dies. Mentrestant em feien preguntes, m'amenagaven de mort i em deien que em tirarien al llac de Banyoles o em tirarien un tret al cap en una muntanya que ells coneixien.
Durant el recorregut fins la comanddncia de Barcelona em varen canviar de cotxe tres vegades, ¿urossegant-me pel tena ja que anava emmanillat i no em deixaven aixeca¡. Mentre em feien preguntes em posaven una bossa de plástic al cap quan a ells els hi semblava fins gairebé ofegar-me.
Al arribar a la comandáncia varen comengar a donar-me cops per totes les parts del cos, especialment als testicles, ronyons i el cap, amb les mans, els peus i amb uns llibres molt pesats. Ment¡estant m'anaven fent preguntes, de tant en tant em posaven la bossa clam 35
de plirstc al cap fins gairebé ofegar-me, i m'amenagaven a mi i sobretot a la meva companya. Em van fer creure que també I'havien detinguda, i em deien que la violarien i la tirarien junt amb mi per un terraplé, així semblaria que havia estat un accident.
Quan s'acabava I'interrogatori em tancaven en una cel.la de cinc passes de llarg per un i mig d'ample, fins que em volien tornar a interroga¡. En una ocasió em van amenagar amb decdrregues eléctriques i em feien passarun fil per les cames mullades abans, peró només era per intimidar-me. Cal al vespre em van dir que farien un viatge llarg i que allá sí que hi passaria malament si no els ajudava amb les declaracions. El trasllat va.ser amb un cotxe, emmanillat i lligat al darrere. No em varen deixa¡ ana¡ al lavabo ni a barcelona ni en tot el viatge, aixó va fer que m'hagués de pixar sobre meu mentre els guhrdies civils s'enreien i es mofaven de mi.
lübre pesat, cops a totes les parts del cos i la bossa de plástic al cap mentre m'interrogaven. Després em portaren a un cel.la i alli vaig rebre el primer entrepá després de quasi dos dies sense menjar res. L'entrepá era molt picant i dolent i gairebé no el vaig tastar.
Al arribar a Madrid tot va ser igual que a Barcelona,
és a dir, cops al cap amb un
Aixó va anar així tot el dimarts i tot el dimecres, fent-me anar a declarar cada matinada davant d'un senyor que em deien que era advocat peró que no s'idenüficava mai, només a I'hora de signar el que havia declarat. En aquestes declaracions eren els únics moments que em treien la bena. Abans d'anar-hi, peró, ja m'amenagaven si no deia el que ells volien que digués. No em tocava cap més remei si no volia ser salvatgement colpejat altra vegada. Dijous, juntament amb el dia que vaig passar a Barcelona, van ser els dos dies que vaig <<rebre>> més i més fort. Dijous vaig arrib¿r, tant per les pressions físiques com psíquiques, a un extrem que vaig explotar i al negar-me a contestar el que ells volien em van insultar i em van dir que el valent el fes en un altre lloc, que ja se m'abaixarien els fums. Em van lligar a unes barres, em va semblar perqué anava amb els ulls tapats, i em van treure la camisa, em van mullar el pit i els bragos i em van donar unes deci,'rregues eléctriques al colze. Després vaig quedar com atontat i em van fer seure en una cadira mentre em preguntaven el mateix que abans. En negar-me em van tornar a mullar i a lligar i em van tornar a donar decirregues eléctriques.
Cal dir que des del primer moment de Ia meva detenció em preguntaven per persones concretes de I'independentisme combatiu com Carles Castellanos, Jaume Oliveres, Ramon López, Toni Lecha, etc. Des del primer moment vaig veure que el que volien era carreg¿¡r-se el moviment independentista. Cal dir que vaig denunciar aquestes tortures a I'Audiencia Nacional, tant al metge forense com al jutge. El metge forense em va visi¡ar cada dia, peró jo m'ho callava per por a qué fos un guirdia civil més. Pep Musté, presó d'Alcalá-Meco clan 36
If
Jordi Bardina Emvan deteniralesT delmatíacasamevamembresdelaGuirdiaCivil,immediatament m'emmanillaren molt fort i em dugueren a la comandincia de Manresa. Durant el viatge em varen posarunabossa de plistic al cap i em comengaren a colpejar tot dientme que de mi depenia que tot anés bé o malament. En aquells moments no sabia ni de qué se m'acusava.
Un cop arribat a la comandáncia de Manresa (sempre amb la bossa al cap) els cops continuen constantment, sobretot al clatell i cops de puny al cap, tot aixó combinat amb insults cap a mi i la meva companya (<Perro catalán nos vamos a joder a la puta de tu novia'), poc després em fan pujar a un cotxe (sempre amb la bossa al cap, que van estrenyent quan els sembla), amb el cap cot i gairebé tocant el terra, i em traslladen, segons vaig saber hores després a Barcelona.
A Barcelona, va ésser sense cap mena de dubte on vaig patir les torn¡res més brutals.. Interrogatoris constants i sempre com a mínim per part de tres o quatre persones que em preguntaven tots alhora i cri dant. Sempre amb la bossa al cap que anaven estrenyent fins que no podia més, un cop em posaren en cap dins una pica plena d'aigua, fins al
límit de I'ofegament, mentre reient i anaven dient que recordés a Mikel Zabalza.Els cops són constants, sobretot al cap, al pit i a I'estómac; amb els cops em parteixen el llavi i em tornen a picar tot dient que m'ho he fet jo. En els moments que em deixen descansa¡ em fan seure en un racó de cara a la paret, sovint em colpegen dient que m'he girat, una mica de descans i llavors altre cop el procés: cops, insults, amenaces de
mort...
M'arriben a dir que del disgust que ha tingut la meva mare al saber que el seu fill era un <<terrorista asesino de niñosn, havia patit una crisi nerviosa i estava molt greu, internada en un hospital. Em pregunten per Ia meva companya, jo dic que no en tinc i tornen a picar-me i diuen que també I'han detinguda i que (<nos la estamos follando todoso. Vaig perdre la noció del temps, recordo que em varen deixa¡ en una sala molt petita, sempre de ca¡a a la paret, llavors em van dir que era a Barcelona i que em traslladaven a Madrid, on seria pidor.
Emfanpujardins un cotxe amb les mans emmanillades per sota les cames. Erajanegra nit. Un cop a Madrid em porten a una cel.la sense llum que feia 1'5 metres per 3 de llargada, era molt bruta i feia una pudor insuportable. De tant en tant em treuen de la cel.la i em tornen a posar la bossa, els interrogatoris comencen de nou, ara malgrat que criden molt i em fan repetir constantment el que ells diuen, tan sols hi ha cops esporádics i estic estones molt llargues sense la bossa al cap. No tinc ni idea de quantes hores o dies passen, peró de cop i volta em duen a declarar davant d'un instructor, em diuen que la noia que es troba allá present és advocada, clam 37
{
t
encara que en cap moment no s'agrediti ni vaig poderparlar amb ella. Allá mateix vaig decla¡ar maltractaments i tot el que vaig guanyar va ser una pallissa quan vaig tornar a la cel'la, cops de puny, patades... mentre em deien que ara sí que sabria el que eren torfures.
M'agafen i em porten a un cotxe, els cops són constants, m'estrenyen la bossa i em diuen que em porten al Reüro a remullar-me, <<Vamos a ver si eres tan valiente y vuelves a declarar torturas hijo de puta> em deien, finalment em deixen en una altra cel.la, ara amb un potent llum que no apagaran en cap moment. Finalment, després de cinc dies sense gairebé haver dormit, destrossat tan fisicament com moralment, tan sols amb ganes de poder descansar, declaro davant del I.lustrissim Sr Magistrat Baltasa¡ garz6n.
i
Jordi Ba¡dina, presó d'Alcalá-Meco
clan 38