Xafardera revista Sant Jordi 2016

-1-

NĂşmero 68

ÍNDEX Escola

3

Classe de P3

4

Classe de P4

6

Classe de P5

8

Classe de 1r

12

Classe de 2n

18

Classe de 3r

21

Classe de 4t

25

Classe de 5è

28

Classe de 6è

31

Famílies, mestres i exalumnes

34

-2-

ESCOLA

Benvolguts i benvolgudes, Sant Jordi ja ha arribat, Sant Jordi ja és aquí!

Com cada any la festa de les roses, llibres, dracs, prínceps i princeses entra a l’escola Can Parera i ens embolcalla de cultura i tradició.

Us presentem els treballs literaris i artístics de l’alumnat de l’escola fruit de l’esforç, la dedicació i l’entusiasme d’alumnes, mestres i famílies. Aquest recull conté els textos de la mostra literària i els guanyadors

i

finalistes

del

concurs

literari.

Esperem que us agradi el que llegireu, només una mostra de tot el que s’ha fet a l’escola per tenir una diada plena de roses, d’herois i heroïnes i de llibres.

Felicitats a tots i totes!

-3-

P3

ALOHA BENVINGUTS A L’ILLA D’ ALOHA. ELS POPS I ELS DOFINS VIVIM AQUI ENVOLTATS DEL MAR. TOTS EL CUIDEM MOLT PERQUÈ ENS DÓNA EL MENJAR. QUAN VOLEM DESCANSAR ANEM A LA PLATJA I ENS BANYEM. ENS AGRADA MOLT VIURE APROP DEL MAR! -4-

P3

-5-

P4 LES NOSTRES PLATGES! LES TORTUGUES I LES ESTRELLES EN SABEM MOLT DE LA VIDA AL MAR, DE FET ENS ENCANTA ANAR A LA PLATJA. ESTEM DESITJAN QUE ARRIBI L’ESTIU PER PODER ANAR A BANYAR-NOS I A PASSAR-HO BÉ!!!!

PERÒ PERQUE AIXÒ SIGUI POSSIBLE HEM DE TENIR EN COMPTE QUE: -

QUAN ANEM A LA PLATJA HEM D’UTILITZAR LES PAPERERES.

-

NO HEM DE LLENÇAR RES AL MAR, PERQUÈ PODEM FER MAL ALS ANIMALS QUE EN ELL HI VIUEN.

-

SI NO TROBEM RES PER LLENÇAR LA BROSSA ENS HO HEM DE GUARDAR A UNA BOSSA DE PLÀSTIC.

AMB AQUESTES PETITES RECOMANACIONS SEGUR QUE EN PODREM GAUDIR AL MÀXIM SENSE FER MALBÉ LES NOSTRES PLATGES!!!!

-6-

P4 ENCARA QUEDA UNA MICA PER PODER ANAR A LA PLATJA I GAUDIR D’AQUELLS DIES DE SOL I BANY. PERÒ LES TORTUGUES I LES ESTRELLES NO PODEM ESPERAR MÉS, AIXÍ QUE ENS ANEM A DIVERTIR I A BALLAR UNA MICA.

US HI APUNTEU?

-7-

P5

Jo vaig néixer en un país on vivien uns mariners que explicaven pels carrers mil històries d’aventurers.

Navegant de sol a sol més enllà de l’horitzó, viatjant per dins del mar, amb el submarí, de color groc.

-8-

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

P5

Els amics eren a bord i els veïns de més a prop i l’orquestra a començar

-9-

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

Convivint tranquil路lament, cada un tenia tot per ell, el cel blau i el verd del mar, en el submar铆, de color groc.

- 10 -

P5

P5

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

We all live in a yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine.

- 11 -

1r POEMES QUE HEM APRÈS SOBRE EL MAR

Anem a pescar Quan vulguis baixar et portes la canya i anem a pescar,

La boga, el pagell, la canya no para i omplim el cistell,

De tant que hem pescat els peixos fregits no caben al plat.

Olga Xirinacs

Cavallet de mar Puja’m al coll, que vull saltar.

Com que vaig tot sol.

Porta’m a casa del cargol.

Olga Xirinacs

- 12 -

1r Les onades de la mar Les onades de la mar ara esquitxen, ara esquitxen.

Les onades de la mar ara esquitxen i se`n van.

Anònim

La mar Gran, salada, líquida, mullada.

Sensacions de llibertat a la vora de la mar.

Neus Sanchis.

La barca Tinc una barca molt vella, tota blanca amb una estrella, l’avi m’hi deixa pujar, com m’agrada navegar!

Olga Xirinacs

- 13 -

1r Marina La Marina juga al sol amb la closca d’un cargol; s’ha volgut tombar d’esquena i troba un cranc a l’arena.

El cranc és petit, li puja pel dit, la passa pel nas, li baixa pel braç, el cranc s’ha espantat i ja s’ha amagat.

Olga Xirinacs

L’ estrella L’estrella, es mirava, a l’aigua del mar, onades de plata la feien ballar.

Un vespre va caure i al fons se’n va anar, perquè la cridava l’estrella de mar.

Olga Xirinacs

- 14 -

1r El pirata Patapalo Malapata Yo conocí al pirata Patapalo Malapata, que por los mares iba dando la lata.

Era el pirata más temible, pero a los truenos tenía un miedo horrible

En el fondo era como un niño, le conté el cuento, “La gata Chunduruta”.

Y dejó de ser pirata y nos hicimos amigos Gloria Fuertes

El pop Porta caputxa i es mulla, Té un sac de tinta i no es taca, No sap escriure ni un mot, té tres lletres i es pop.

Olga Xirinacs

- 15 -

1r Hay una escuela en el fondo de mar Hay una escuela en el fondo del mar y allí los pececitos iban a estudiar.

El que más escribe es el calamar, i el que menos sabe no sabe ni la aaaaaa.

Fragmento de Gloria Fuertes

El mar Les ones fan sonar la veu del mar.

El vent fa ballar l’aigua del mar.

L’aigua fa caminar la sal del mar.

Vida de mar.

Carme Ricart

- 16 -

1r L’estiu

L’estiu ens arriba.

Amb dies més llargs.

Traiem l’equipatge, anem de viatge i mengem gelats.

Anem a la platja perquè fa calor.

Fem Castells de sorra, posem-nos la gorra, també el banyador.

- 17 -

2n PEIX He vist un peix que es diu Aleix.

Neda pel mar amb el seu amic calamar.

Va nedant per la platja i aixĂ­ viatja.

Arriba a la Xina i coneix a una bonica petxina.

Arantxa, Aleix, Marc i Marta Les estrelles

- 18 -

2n EL PIRATA He vist un pirata que menja nata.

Viatja amb un vaixell de color vermell Quan es posa el seu mocador canta una can莽贸.

Per貌 no li tinguis por que dorm com un lir贸.

Marc, Aymar, Laia i Naiara Els calamars

- 19 -

2n

ELS CAVALLETS DE MAR Ahir vaig veure un cavallet de mar que nedava com un calamar.

Va conèixer a un peix petit que no mesurava ni un dit.

No té ni una aleta però portava una bonica jaqueta.

Juga amb una petxina amb la closca de purpurina.

Hind, Carla, Héctor i Izan Els 4 fantàstics

- 20 -

3r DIÀLEGS SOTA EL MAR

La nostra història es basa en un pare, un peix pallasso anomenat Marlin, qui va a la recerca del seu petit fill Nemo al costat de la seva nova amiga, un peix cirurgià blau anomenat Dori. Us sona la història?

Doncs aquí teniu la nostra adaptació plena de sorpreses; tothom ben atent que comença. (sona la música de la pel·lícula “Nemo”)

Marlin – Nemo, Nemo! On ets? Algú ha vist al meu fill Nemo?

(xoquen amb la Doris) Dori – Au, quin mal! Ha estat com una

! (cançó “Bomba” i

ballen tots) M – Perdó! Sóc Marlin i busco al meu fill Nemo, anava en un

, l’has vist passar?

(assenyala a la dreta), segueix-

D – Sí, ha anat per allà

me! (cançó “Follow de leader”) Per què em segueixes?

D – Ah sí, el vaixell, per allà!

(assenyala a

l’esquerra), segueix-me! (cançó “Follow the leader”) M – Tu què tens, memòria de peix? Abans has dit en sentit contràri!

D – Es que… sovint em falla la memòria i…de què parlàvem?

M – Ooooh, no pot ser! He trobat l’únic peix que té memòria de

!!

D – (riu) I tu ets l’únic peix pallasso que m’ha fet riure! (riu) - 21 -

3r Entra a escena Viscosín.

D – Mira quina

més petita, i diré…Viscosín! “Ai”, el meu

Viscosín (Viscosín li dóna una descàrrega), Viscosín dolent!

M – Vigila, és una medusa i són perilloses. Visc a una anèmona i estic acostumada a què em piquin. Espero que estigui sola…

D – Està soleta, pobreta, desprotegideta, tristeta…de qui parlàvem? (allarga les paraules amb les vocals) M – Un

!

D – Ah sí, això, és veritat, d’un

! tauró darrera teu! (sona cançó el

M – No! un

tiburón) Ràpid anem al fons!

D – Al fons, al fons, de què em sona a mi fons…qui deu viure al fons?

(sona cançó Bob Esponja)

M – Neda, neda ràpid! (marxen corrents de l’escenari)

Pugen a escena els Marlins i les Doris de 3rB amb la música de Carlinhos Brown “Maria Caipirinha”.

M - On estem? Cap a on hem d’anar?

D – Estem a la corrent australiana oriental que ens portarà fins a

Què és allò d’allà?

M – Jo diria que és una

. (cançó “Tortugues Ninja”)

D – Jo sé per on hem d’anar, hem d’anar per aquesta

. (cançó “Caça fantasmes”)

M – Va Dori, no tenim tot el dia.

D – Eh, tranquil respira fons, així. Hauríem de demanar indicacions a aquell peix. (so de la balena) - 22 -

3r M – No, és una

.

(La balena es menja Els Doris i els Marlins) M – Hem de sortir d’aquí.

D – Jo se parlar balenó. Hola, necessitem ajuda per arribar a Sidney! (parla com si hagués eco, so de la balena) D – Ha dit que hem de sortir per aquí. (sona cançó “Libre soy! de

“Frozen”) M – Què fas?

D – Apuntar que no tinc por a les

. (sona la cançó de

“Uh oh, no tinc por”) Apareix un tauró . (s’apropa a ell i li diu) - Què, et fa

D – Mira un

una “mordidita”? (sona la cançó de “La Mordidita”) M – No! Dori!

D – Tranquil, és el meu amic.

M - Espera un moment, ara torno. (cançó de “Te voy a esperar”.

S’allunya Marlin i entra Nemo a l’escenari) Nemo – Algú ha vist al meu pare Marlin?

D –

?

? Em sona aquest nom, no serà un peix

pallasso com tu?

N – Si! El coneixes?

D – Ui, per allà ve un peix com tu.

M – Ja estic aquí Dori!

D – Crec que... Tinc una sorpresa per tu. (Nemo surt i es troba

amb el seu pare) - 23 -

3r N – Per fi ens retrobem papa! (cançó “Por fin te encontre”) M – Quina alegria!

N – T’he d’explicar moltes coses. casa. (cançó “Un beso y

M – Estic esgotat tornem a

una flor”)

- 24 -

4t LUKAS, EL PEIXET VALENT Hi havia una vegada un peixet que es deia Lukas. Volia ser cavaller i lluitar contra taurons, però era molt petit per fer això! Vivia a un poble mar endins que es deia Mompeix, era el poble més ric de tots els oceans.

Quan Lucas va fer 20 anys es va apuntar a una acadèmia de cavallers.

Practicava dia i nit per aprovar l’acadèmia i ser un bon cavaller, el millor.

Un dia, ja sent cavaller dels mars, va aparèixer un monstre terrorífic, li va donar un cop molt fort a en Lukas i el va portar al “lloc fosc” de les profunditats del mar.

Era un lloc on hi havien monstres dolents que es menjaven els peixos.

En arribar el monstre amb en Lukas se’l va menjar i com que ell sempre duia la seva llança li va fer un forat des de dins de la panxa per poder sortir. Quan ja estava fora va nedar molt i molt per arribar a Mompeix. S’ho va pensar bé i va decidir anar a ajudar a la gent i als animals del mar que el necessitaven.

Vet aquí un peix, vet aquí un tauró, aquest conte ha estat ben bufó.

ELS INCREÏBLES

- 25 -

4t LLUITEM CONTRA LA CONTAMINACIÓ!

Vet aquí que una vegada a la platja hi havia un drac i un home. El drac estava passejant per la vora de la platja i l’home estava estirat sobre la seva tovallola. El drac, mentre escoltava música, va començar a abocar papers a la sorra de la platja. L’home el va veure i es va quedar bocabadat, el va cridar fort i li va dir: - Què estàs, fent llençant els papers a la sorra?

En aquell moment el drac no el va sentir.

L’aigua del mar es va emportar mar endins tots els papers que va llençar el drac, els papers podrien contaminar el mar i els animals marins es podrien veure afectats… potser el mar es podria quedar sense alguns animals marins.

L’home es va enfadar tant que es va posar la seva armadura: era “Sant Jordi”! Abans que en Sant Jordi arribés vora del mar, un cranc va pessigar amb les seves pinces el nas del drac i una estrella de mar li va punxar al peu.

Sant Jordi va anar corrents a la vora del mar i va matar al drac dolent, de la panxa del drac va sortir un peix petit. Després de matar al drac, Sant Jordi es va ficar al mar per recollir tota la brutícia que hi havia per protegir a tots els animals marins. Per això hem de saber que mai es poden llençar escombraries ni al terra ni al mar.

Sant Jordi va agafar el peix petit, el va posar a l’aigua i es va estirar a la seva tovallola a descansar.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos … la història ja s’ha fos!

POP STAR

- 26 -

4t L’AVENTURA DE L’ESTRELLA DE MAR Hi havia una vegada un tauró que es deia Shark i una estrella de mar que vivien a l’oceà Atlàntic. El tauró era molt perillós i tenia unes dents molt afilades. L’ estrella de mar era molt amable i molt ràpida.

Un dia es van trobar en una cascada. Quan es van veure, l’estrella de mar es va anar perquè tenia por que el tauró se la mengés. Així va ser que en Shark ho va intentar. L’estrella de mar, que era més ràpida que ell, va entrar dins d’una cova molt fosca. Allà dins hi vivia el pop Plop. Un pop molt simpàtic i bon amic.

-

Què fas aquí? Vés-te’n de la meva cova!- va dir en Plop a l’estrella de mar.

L’estrella, molt espantada, li va voler explicar la seva història.

-

Ajuda’m! Tinc por, m’he trobat amb el tauró Shark i crec que em volia menjar!-va explicar l’estrella espantada.

En Plop l’escolta i la vol ajudar. Es fan molt amics, i en Plop se’n va a buscar al tauró per derrotar-lo. Després d’una estona buscant, el va trobar a la cova dels dofins, ràpidament va deixar anar la seva tinta que el va deixar cec.

El tauró va marxar corrents, donant-se cops al cap i no va tornar mai més.

Els dofins molt contents li van donar les gràcies per salvar-los. Tots junts van anar a buscar a l’estrella per donar-li la bona notícia. Ho van celebrar fent una gran festa al mar tots junts: els dofins, l’estrella de mar, el pop Plop i fins i tot van venir balenes, meduses i crancs. Va ser molt divertit!

CONTE CONTAT, JA ÉS ACABAT!!!

ELS AVENTURERS

- 27 -

5è LA GRAN AVENTURA DE L’ÀLEX I EN FLIPI

Vet aquí una vegada, en un mar molt i molt especial, un dofí que es deia Flipi va trobar un mariner desmaiat en una barca. En Flipi, que era una mica tafaner, va anar a veure si l’home estava bé. El mariner, que es deia Àlex, es va despertar i van estar una estona parlant. Es van adonar que les seves històries eren semblants, tots dos havien perdut les seves amigues i van decidir anar a buscar-les.

En Flipi anava nedant pel mar i l’Àlex amb el seu vaixell, encara que no li agradava gaire la idea, ja que es marejava. Però no hi havia cap altre opció.

Van començar la misteriosa recerca de la Coral, la sirena, i la Sara, la surfista.

De sobte, mentre navegaven van escoltar unes veus que deien: - Dracus, vull dir.... Sa Majestat, on portarem a les presoneres? - deia en Jipo, un pop gegant no gaire espavilat.

-

Em ... pensa home! Es que no tens cervell? Les portarem a la nostra cova i allà les farem parlar per explicar-nos on tenen amagat el seu tresor– deia en Dracus, el tauró més dolent del mar. – Ens farem RICS!

-

Sí, sí, majestat, el que vostè digui!- va respondre Jipo tot espantat.

L’Àlex i en Flipi es van mirar i van pensar, “estaran parlant de les nostres amigues?” I de sobte van sentir com els dos malvats van dir els seus noms, parlaven de la Sara i la Coral.

Es van posar a seguir-los per veure on anaven i així poder alliberar-les. En Dracus i en Jipo es van endinsar dins una cova fosca i tenebrosa. En Flipi li va dir a l’Àlex: - 28 -

5è -

Àlex, ràpid, anem a buscar-les.

-

No puc enfonsar-me Flipi, no puc respirar sota l’aigua com tu - Va respondre l’Àlex.

-

Tranquil, aniré a buscar el coral màgic i així podràs respirar. Ara vinc.

En Flipi es va enfonsar a dins del mar i va arribar on era el coral màgic, va agafar un tros i li va donar a l’Àlex. Quan se’l va menjar va sentir alguna cosa pel seu cos i va dir molt alt: -

Jo vull ser VALENT, com un cavaller!!!

I en Flipi també va dir:

-

Jo també vull ser VALENT, com el Rei del Mar!!!

Tots dos van enfonsar-se direcció a la cova on les seves amigues estaven empresonades. A l’arribar a l’entrada, i sense pensar gaire, van endinsar-se.

En Dracus i en Jipo al veure’ls van dir: -

Que feu aquí?

-

Venim a salvar a les nostres amigues, la Sara i la Coral.- Va dir l’Àlex.

I van començar a barallar-se tots quatre, però en Dracus i en Jipo eren massa forts i els dos amics no podien amb ells. L’Àlex i en Flipi van sortir de la cova, i mentre descansaven una mica, l’Àlex va pensar de fer una enganyifa als dos malvats....

L’Àlex va decidir fer veure que es barallaven per poder infiltrar-se a la cova submarina on estaven la Sara i la Coral. Tots dos van començar a fer que discutien. I l’enganyifa va funcionar. En Dracus i en Jipo, al sentir uns crits, van - 29 -

5è sortir de la cova a veure que passava. Mentre discutien els dos amics, en Flipi va començar a fer tonteries i a distreure als dos malvats.

L’Àlex va aprofitar que estaven distrets i va entrar dins la cova a rescatar a les noies. Al veure’l es van posar molt contentes i li van dir a la vegada: -

Gràcies Àlex, ens has salvat d’aquest tauró dolent!

-

Anem, en Flipi ens espera a fora!

Van sortir de la cova molt ràpid, i en Flipi s’hi va afegir. En Dracus i en Jipo en veure com s’escapaven tots quatre, van començar a perseguir-los. Però de sobte, es van quedar enganxats en una xarxa de pesca d’un vaixell que passava per allí.

L'Àlex es va donar compte i va fer aturar al grup. Els hi va dir si els deslligaven, la Coral va dir que no, que ja els hi estava bé, i la Sara va dir que ells no actuaven així, que els haurien de salvar.

Tots quatre van estar d'acord i els van anar a treure la xarxa.

En Dracus i en Jipo van estar molt agraïts i van demanar disculpes per tot el que els van fer. Es van adonar que era millor fer el bé que no pas el mal. En Jipo va dir: - Podem venir amb vosaltres?

I tots ben contents van dir: - Sí! i tant, anem!!

Els quatre amics, ara sis, es van posar molt contents i van marxar mar endins.

CONTE CONTAT CONTE ENFONSAT!!

- 30 -

6è Dissabte,23 d’abril del 2016

EL DESCOBRIDOR DE SIRENES Un bussejador descobreix que les sirenes existeixen i l’alcalde no el creu.

Daniel Iglesias, un bussejador, volia demostrar que les sirenes existeixen.

Pensava que si ho demostrava seria un gran descobridor.

Va anar al mar Atlàntic per buscar-la. La setmana passada per fi va veure una sirena i ràpidament li va fer una foto.

Ahir va ensenyar la fotografia per la televisió però l’alcalde de Barcelona no el va creure i va dir-li al bussejador que era mentida, que aquella foto era d’ell amb una perruca i una cua de sirena falsa. En Daniel Iglesias haurà de continuar investigant les sirenes per demostrar que existeixen.

VAN DAMME

- 31 -

6è Dissabte,23 d’abril del 2016 ELS TAURONS ZILLA Una espècie de taurons s’està menjant tots els peixos dels oceans més grans.

Dimarts passat un grup de pescadors va trobar en alta mar un grup de taurons.

Aquells taurons eren el tauró Zilla, una espècie sanguinària i carnívora.

Tots els mars i oceans s’estan quedant sense peixos perquè els taurons se’ls estan menjant.

Per culpa d’aquests taurons els pescadors s’estan quedant sense treball i els que aconsegueixen pescar-ne un o dos tenen sort i guanyen molts diners ja que al haver-hi pocs peixos són molt cars.

Rocky Balboa

Dilluns 4 de juliol de 2004

- 32 -

6è L´ILLA RUBANELA, L´ILLA DE LA FESTA

“Rescatada la senyora Rubanela d´una illa deserta”.

El passat 4 de juliol de 2004, una pescadora de Peníscola, anomenada Rubanela, va anar tota sola a pescar quan es va desencadenar una gran tempesta que va fer que tombés el seu petit vaixell.

Al final va anar a parar a una illa deserta. Allà va sobreviure fins el seu rescat, menjant fruits secs i allò que pescava.

Els familiars van alertar de la seva desaparició a la policia.

Per fi, al cap d´uns dies, la van trobar a una illa deserta, al sud de Peníscola .

Al tornar al poble, Rubanela portava una rosa a les seves mans, li portava records dels seus solidaris moments a l´illa.

Us ha informat Carla Muñoz Martin.

- 33 -

FAMÍLIES, MESTRES I EXALUMNES

EL PEIX I EL TAURÓ

Hi havia una vegada un peix que es deia Coloraines. Era gran i de molts colors, i tothom li deia “Dentetes” perquè tenia les dents molt grans.

En coloraines no tenia gaires amics, i vivia tot sol a un corall del Carib. Era molt solitari.

Un dels seus hobbies era veure com nedaven les tortugues mar endins.

Un dia, mentre mirava a les tortugues, es va trobar amb un tauró. El tauró era molt gran, era un a tauró balena. En coloraines es va espantar molt perquè sabia que els taurons eren perillosos.

Quan el va tenir davant, li va ensenyar les seves dents i el tauró balena, mort de por, va fugir.

En coloraines es va sorprendre al veure que li feia por al tauró, i va pensar: Per què li faig por si sóc més petit que ell?

Va nedar darrera el tauró per preguntar-li. Quan va arribar on era, li va preguntar per què fugia. El tauró li va explicar que li havia ensenyat les seves dents i que li van fer por. També li va explicar que ell no tenia dents i que menjava plàncton, però que estava sempre sol perquè tothom li tenia por i ell no mossegava.

El tauró volia fer amics, per això es va apropar a en Coloraines, però com que aquest li va ensenyar les dents...

En Coloraines li va demanar perdó, perquè també s’havia espantat molt, perquè ell era molt gran, i li va dir que ell també sempre estava sol per les seves dents.

El tauró i en Coloraines es van fer amics, i van nedar junts pel mar Carib.

MAL

- 34 -