Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà. Esta és la falla que no va poder plantar-se a la plaça de l'Ajuntament. Sinopsi: Joanot és un ninot de falla, ni gran ni xicotet, que porta ulleres perquè de xicotet, quan encara era al motle, li va caure un poc de cola d'empaperar a l'ull dret, que no el deixa veure bé. I en té quatre pelets perquè tenia tanta pressa per eixir a la llum que es va deixar el monyo apegat a la pedra. Però, com li agradem tant i tant els contes va demanar al seu artista que li posara unes ulleres ben grans per poder conèixer la procedència dels seus companys ninots i fer una crítica fallera com els guions de les pel·lícules. Per això, Joanot sempre porta llibres per les butxaques i té les orelles molt grans per escoltar tot els contes de tot el món. Geperudeta és l'únic ninot que sempre està al taller perquè el seu artista no vol plantar-lo per recordar històries que en ell li van passar de xicotet. I ell serà el que va introduirà a Joanot les ganes de conèixer històries per poder representar-les de cartró-pedra. El nostre protagonista, que volia estar en el punt més alt de la falla municipal del poble on són bones les terres però no tant la gent, va sentint mil i un conte i a cadascú dels ninots els deixava el lloc més privilegiat perquè considerava que la seua història era millor que la pròpia. Tantes i tantes històries va sentir i en tant de cura que realment estava present en totes. Així l'artista va decidir fer el motle en tres dimensions i produir-lo en suro blanc perquè el ninot viatjara pel món en busca de més històries. De la volta pel món ha trobat i trobarà històries i dels contes contats, abans que pel fumeral se'n vaja el gat, vos contarem que l'1, l'11 i el 21 hem fet la introducció de les històries que es representaran al monument i, la resta eixirà de la participació dels xiquets i de la gent que participe al nostre projecte. Seran 21 històries representades en 5 escenes i un remat, a partir d'allò que els ciutadans vulguen implicar-se en el seu monument.
Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà. Esta és la falla que no va poder plantar-se a la plaça de l'Ajuntament. Temps era temps quan les falles infantils es plantaven prop del lloc més important de la ciutat, a la plaça on jugàvem els xiquets a l'eixida de l'escola. Però, esta escola estava al poble més famós del món, famós per les terres, que no per la gent. Allà per l'època de les meravelles, on els xiquets feien cas a la primera i els iaios només eren iaios que jugaven en els xiquets, en un taller faller perdut per la ribera, un ninot anomenat Joanot, perquè no se si sabeu que tots els ninots tenen nom acabat en “ot”, “ina” o en “eta”, segon com els mateixa vulguen nomenar-se, sense esperar que ningú els bateja. Si, per això abans de tirar de cartró al taller del nostre artista ja teníem nom, Margareta, Panxot, Borinot, Geperudeta entre altres. Això era i no era, que els ninots de falla, ben orgullosos volien lluir-se entre els xiquets de la barriada, en el lloc més alt i preferent de la festa fallera. Este era el cas de Joanot, un ninot ni gran, ni xicotet, en unes ulleres més gran que ell mateix, que les gastava per fer el que més li agradava, llegir i llegir contes. Tot els contes que passaven pel taller, perquè el nostre artista sempre estiguera a l'última, tots els contes del món, els llegia i rellegia buscant personatge de falla perquè, a més li feren companyia. Joanot, realment ostentava el carrer d'assessor, era l'assessor més ben plantat de l'artista a l'hora de pensar-se les falles que plantava. Joanot, una volta que va eixir del motle del cartró, encara estava partit en dos meitats i humit per poder grapar-lo, ja buscava les seus ulleres perquè una gota de cola d'empaperar li havia llevat visió de l'ull dret, però era la seua vida i ell la volia gaudir tot el possible, perquè sabia que en pocs mesos estaria dins d'un muntó de cendra com tots els altres ninots. Gepereduta era el ninot més antic del taller, de fet l'artista mai la plantava en cap falla, perquè volia recordar-se que en el món, si al món faller, també hi han persones, que per roïnes fan mal a la festa i no tracten bé als artistes. Quan Geperudeta va veure nàixer Joanot, el primer ninot de l'exercici, el va bressolar contant-li la seua història molt apesarada perquè mai complia el seu somni de ser plantada al lloc més privilegiat del poble. Vet aquí en aquell temps que els arbres cantaven i les unces es mesuraven, que la història de Geperudeta resonava per tot el taller, fins que va arribar el temps d'escoltar allò de “Rondalla explicada, rondalla acabada”. Joanot havia sentit a Geperudeta en tota l'emoció del món mundial, però el necessitava més perquè prompte l'artista el preguntaria i ell deuria dir quin seria el proper ninot a fer i per això, calia tindre preparada la història que li contarien als fallers quan visitaran el seu paradís de cartró.
Però, després de sentir totes les històries Joanot va convèncer al nostre artista perquè es presentara a plantar la falla a la plaça de l'Ajuntament, ja que totes les històries que ens havien contat eren les històries de la gent. I ell, seria el més feliç del món, si puguera pujar al punt més alt de la falla més visitada i meravellosa del poble. L'artista, que sempre feia el que li demanava Joanot, ja que era el seu ninot preferit perquè era el primer de l'exercici. Allí anaren, al cap i casal, a presentar-se per fer la falla. Els no sabien a qui trobarien a la porta esperant. Es tracta del personatge més fosc de tot el poble, només de sentir el seu nom els xiquets tremolen i s'amaguen. Ell era el responsable de decidir quina falla es plantaria a la plaça. Ell i només ell tindria que decidir el destí de Joanot. Vicen Terrades, un home prim, que tenia més óssos que carn i, en la cara xuplada i els ulls que s'eixien com a plats, anava demanant els papers per si complien els requisits per ser una falla digna de la plaça major. Requisits!!! Va esclatar Joanot, però quin requisits?. Una falla d'històries serà la millor del poble. L'home fosc el va mirar directament a les ulleres i el va preguntar: Vosté qui és? Un ninot de falla, va contestar Joanot. Desqualificats els ninots de falla no podem parlar. Va dir Vicen Terrades. La tradició no permès que els ninots parlen, ni es menegen, ni tinguen sentiments, ni res. Però, que vos heu pensat!!! L'artista va intentar convèncer que venien d'una falla humil, com ell fa temps, i que només volien satisfer la il·lusió d'un ninot que havia estat tot l'any recopilant històries pel món perquè es representaren amb ell a la plaça major. El Senyor Terrades va acceptar que entregaren els papers. Tot estava correcte i les fotocòpies anava arxivant-les a una carpeta negra que portava baix del braç. Quan ja se'n anaven... Escolteu, va dir Vicen Terrades, vos falta un paper!!! El justificant de haver pagat la tassa a la casa del cartró per poder fer ninots. Joanot es va llançar a per ell i en eixe moment Terrades va llançar tots els papers per l'aire i va començar a còrrer cap a l'Ajuntament on l'esperaven els seus amics d'altre conte; La Junta Paellera contra el nùvol tòxic. Continuarà...