Treball de recerca 2016-2017 IES El Castell by Biblioteca Municipal L'Ateneu

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LES LLENGÜES D’ESPARREGUERA

IMMIGRACIÓ I EMIGRACIÓ D’ESPARREGUERA

Georgina Liébana i Jordi Bailén Laia Serra

Institut El Castell 2016-2017

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

There have been a lot of people who immigrate to another country or place because of their jobs or their personal reasons in all the known history. That is the reason why we had chosen this project. We found it interesting to research and investigate all of facts related with emigration, and specifically if it is about the town where we have grown up.

We have made a project which englobes the languages that immigrants of Esparreguera speak, and its relation with Catalan. To carry out this project, we made some questions about languages to 150 immigrants living in Esparreguera. Then, we got results about which is the most spoken language, which relation has Catalan with other languages, etc. This project has been carried out based on the following hypothesis: 

The most of immigrant populations does not know how to speak Catalan language.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

ÍNDEX

1. Presentació

2. Fenomen migratori a Catalunya

3. Fenomen migratori a Esparreguera 3.1.

Onades migratòries i persones migrades a Esparreguera

3.2.

Estudis fets a Esparreguera sobre les persones migrades i les seves llengües

4. Llengües del món

5. Llengües que es parlen actualment a Esparreguera 5.1.

Estudi de la immigració d’Esparreguera i les seves llengües 5.1.1. Primera enquesta 5.1.2. Segona enquesta

Conclusions

Fonts d’informació

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

PRESENTACIÓ

Cada immigrant que marxa del seu país d’origen deixa endarrere un gran passat arrelat a la seva terra. Així mateix ho fan al poble on emigren. Es diu que una persona és immigrant quan prové d’un altre lloc, no obstant això, nosaltres creiem que emigrant és aquell que estableix una connexió amb el que serà el seu nou país o lloc per viure-hi. Aquest treball doncs, és un estudi sobre els immigrants d’Esparreguera per tal de conèixer la seva arrel amb el seu país natiu, i sobretot enfocar-ho amb les llengües que parlen i la relació que s’hi veu establida la llengua catalana. En una primera recerca d’informació sobre l’emigració d’Esparreguera, s’han trobat uns estudis realitzats per l’ajuntament d’Esparreguera on hem establert una comparació i en certa manera, també ens ha servit com una petita base del treball. Aquest estudi es titula Observatori de ciutadania i migracions, dut a terme al gener del 2016 i és realitzat a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i el Padró Municipal d’Habitants d’Esparreguera. Les dades utilitzades d’aquest estudi faciliten l’anàlisi de l’estructura poblacional per sexe, edat, nacionalitat i districte de residència. Després d’haver llegit aquest estudi, vam dur a terme el plantejament de la següent hipòtesi: La majoria dels immigrants (més del 50%) no saben parlar la llengua catalana.

Durant el plantejament de les hipòtesis, alhora es plantejaren els següents objectius sobre el treball: 

Conèixer la historia general de l’emigració de Catalunya.



Adquirir coneixements en relació a la població d’Esparreguera, així com són la historia de la seva emigració i quina és la llengua més parlada.



Descobrir quin ús de les llengües duen a terme els immigrants d’Esparreguera i quina relació té amb la llengua catalana.



Aplicar tècniques d’enquestes dins de la part pràctica.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Per poder comprovar la hipòtesi, hem realitzat un estudi propi basat en l’estudi mencionat anteriorment de l’ajuntament d’Esparreguera. El nostre estudi tracta d’una sèrie de preguntes realitzades durant dues enquestes a 150 persones immigrants del poble d’Esparreguera on es poden apreciar diferents països d’orígens, entre els quals està el majoritari: el Marroc. La primera enquesta es realitzà a les primeres 100 persones immigrants amb una franja d’edat inferior a la dels 18 anys. Les 50 persones restants es varen enquestar a immigrants adults, és a dir, aquells que sobrepassen la majoria d’edat. Entre la primera i la segona enquesta hi ha una petita diferència en quant a algunes preguntes: durant l’enquesta dels adults, es fan dues preguntes que a l’enquesta dels menors de 18 anys no se’ls fa. Aquestes preguntes són les següents: -

Per a què utilitzes el castellà

Quin és el motiu pel qual va immigrar a Esparreguera. L’estructura d’aquest treball és, en primer lloc, la part introductòria amb una referència sobre la història de la emigració a Catalunya i aprofundint a la població d’Esparreguera. En segon lloc la part pràctica, que vindria a ser les enquestes realitzades amb la seva metodologia i resultats. Seguidament aquest treball consta d’una entrevista amb en Marc Piera, i per finalitzar les conclusions on s’engloba tot el treball. Per acabar aquesta petita introducció, agraïm la participació a totes aquelles persones que han estat enquestades, tant els que formen part de la franja d’edat d’adults, com els que formen part dels menors d’edat. Agraïm també la col·laboració d’en Marc Piera per l’entrevista realitzada. Per últim, cal afegir que agraïm l’ajuda i suport que ens ha proporcionat la nostra tutora del treball de recerca.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

II.

FENOMEN MIGRATORI A CATALUNYA

Segons l’estudi realitzat per l’ajuntament d’Esparreguera, el fenomen migratori és el conjunt de migracions que es produeixen en un lloc determinat, és a dir, tots els canvis de residència a altres indrets (sovint a llargues distàncies) dels habitants d’aquest lloc. Poden ser immigrants (persones que venen al lloc) i emigrants (persones que marxen del lloc).

A Catalunya, durant els anys posteriors a la Guerra Civil, va haver-hi una etapa de moltes migracions cap a altres països (majoritàriament la població emigrava cap a França) degut a les dures conseqüències de la guerra per als catalans. Es calcula que més de 400.000 persones que habitaven a Catalunya van creuar la frontera francesa, tot i que només uns 60.000 d’aquests exiliats eren catalans. Una gran quantitat de població, però, va acceptar la derrota i va decidir no emigrar i gràcies a això, però també gràcies a una segona onada migratòria cap al Principat es va iniciar una recuperació demogràfica. Catalunya era la regió més rica de l’estat, i el règim franquista volia potenciar l’economia catalana. Això ho va aconseguir portant treballadors d’arreu d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella, Galícia, Aragó, etc.) cap a Catalunya. D’aquesta manera, a part de potenciar l’economia, l’estat espanyol estava espanyolitzant la comunitat autònoma, ja que era un dels altres objectius del franquisme. Vegeu en el quadre següent l’evolució de la població entre els anys 1940 i 1950 dividit per províncies i separant les causes d’augment de població entre creixement natural i immigració:

Població

l’any Població

l’any Increment

Creixement

Immigració

1940

1950

(%)

natural (%)

Barcelona

1.931.875

2.232.119

15,54

58.338

241.906

Tarragona

339.299

356.811

5,16

13.655

3.857

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Girona

322.360

327.321

1,53

1.259

3.702

Lleida

297.440

324.062

8,95

17.370

9.252

3.240.313

12,08

90.622

258.717

CATALUNYA 2.890.974

El creixement natural, com podeu observar, és més elevat a la ciutat de Barcelona, amb un 58,338%, sobrepassant la mitjana aritmètica de les 4 províncies amb una diferència del 35,683% i, per tant,va ser la ciutat amb un nivell d’immigració més elevat. Durant l’etapa de migracions entre els anys 40 i 50, la franja d’edat més migrada va ser la d’entre 15 i 34 anys, mentre que la franja menys migrada era la de més de 66 anys, que no arribava a representar ni un 3% d’aquesta població migrada. Aquesta provenia de les zones més rurals d’Espanya, com serien Andalusia, Extremadura, Castella - la Manxa, Aragó, i l’interior de Catalunya. El destí d’aquests immigrants es trobava a les zones més industrialitzades de la comunitat autònoma catalana, com serien la regió de Barcelona, els voltants del litoral i dels rius Ter i Llobregat.

En la taula següent, podreu observar una comparativa poblacional de les ciutats més industrialitzades de la província de Barcelona i amb més de 10.000 habitants de l’any 1950. Aquestes serien Barcelona, Badalona, Cornellà, Granollers, l’Hospitalet, Igualada, Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi, Santa Coloma, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També es fa una distinció entre la població nascuda al propi municipi, la nascuda a altres municipis de la província i la nascuda a altres províncies. A més, es mostra un percentatge de la immigració de cada ciutat.

Població

Nascuts

al Nascuts

total

propi municipi municipis província

altres Nascuts de

a Immigració

la altres províncies

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Barcelona

1.280.179

47,81%

6,13%

44,3%

52,19%

Badalona

61.654

44,95%

15,86%

38,4%

55,06%

Cornellà

11.473

27,5%

29,12%

42,33%

72,5%

Granollers

15.480

45,9%

27,13%

26,38%

54,1%

L’Hospitalet

71.580

24,01%

25,78%

49,03%

75,99%

Igualada

16.945

52,68%

22,05%

24,64%

47,32%

Manresa

40.452

43,62%

25,88%

29,78%

56,37%

Mataró

31.642

52,85%

17,52%

28,47%

47,16%

de 10.401

37,39%

17,23%

44,57%

62,61%

59.494

46,46%

17,98%

34,58%

53,55%

Sant Adrià de 10.227

26,95%

28,57%

43,31%

73,05%

Prat

Llobregat Sabadell

Besòs Sant Boi

10.811

34,29%

29,59%

35,54%

65,71%

Santa Coloma

15.281

25,99%

33,49%

39,58%

74,01%

Terrassa

58.880

40,65%

13,16%

45,5%

59,36%

Vic

16.975

55,69%

27,66%

16,54%

44,31%

del 11.177

46,41%

25,56%

27,21%

53,59%

la 19.483

50,73%

12,61%

35,99%

49,27%

Vilafranca Penedès Vilanova

Geltrú

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Observant la taula, s’aprecia com a tots els municipis la immigració hi juga un paper molt important. En pràcticament tots, aquesta supera el 50%. Això vol dir que a gairebé totes les localitats més de la meitat de la població prové d’altres municipis. Dins d’aquest moviment migratori, es pot distingir entre els immigrants que provenen d’altres municipis de la província i els que provenen d’altres províncies. Aquest segon grup seria el més nombrós, ja que com hem dit anteriorment, les migracions es produïen des de les zones més rurals d’Espanya (Andalusia, Extremadura, etc.) cap a les zones més industrialitzades, que es trobaven situades a la província de Barcelona i voltants.

Un cop passada la fase de la postguerra, Catalunya va començar a entrar en una etapa de prosperitat econòmica deguda en part a la gran quantitat d’immigració que va començar a rebre. Entre els anys 1950 i 1975 van arribar més de 1.400.000 immigrants, que seguien instal·lant-se a Catalunya per les mateixes causes que en les onades anteriors. Tot i això, una diferència amb aquestes és que va ser a partir dels anys 60 quan van començar a arribar immigrants de fora del país. Aquests, juntament amb els immigrants del principat, es van instal·lar a les zones metropolitanes de Barcelona i, posteriorment, a causa d’una saturació poblacional a la capital, als seus voltants i les ciutats properes com Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs o Cornellà, entre d’altres. Aquestes van viure amb més notorietat el fenomen migratori. En el gràfic següent podreu observar l’evolució demogràfica de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 1950 i 1981 com són Badalona, Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Com podem comprovar, hi ha un creixement demogràfic força notable en totes les ciutats entre els anys 1950 i 1975. La ciutat que nota un creixement més alt és l’Hospitalet de Llobregat, d’acord amb la seva proximitat amb la capital, seguida de Badalona, que, per la mateixa raó, també experimenta un gran creixement. Les altres ciutats, Cornellà i el Prat de Llobregat, també pateixen un creixement força important, però no s’apropa a les altes xifres que obtenen les altres dues. Com ja hem dit anteriorment, aquest creixement és fins l’any 1975. L’any 1981 la població s’estanca en moltes d’aquestes ciutats i, fins i tot, en el cas d’alguna (com Cornellà), fins i tot, arriba a disminuir. Aquest estancament de la població és degut a una crisi econòmica que té lloc l’any 1973 i que afecta una gran part d’Europa (Europa Occidental) i els EUA. Aquesta crisi també és coneguda amb el nom de “Crisi del Petroli” que fa que, de retruc, el procés migratori de Catalunya quedi aturat i, com a conseqüència, també s’atura el creixement demogràfic de la majoria de les ciutats, malgrat també disminueix la natalitat.

A més a més, també començaren a haver-hi migracions de les ciutats més cèntriques cap a d’altres més perifèriques perquè les persones que vivien a les zones metropolitanes van començar a no poder pagar els habitatges per culpa de l’augment de

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

preus dels sòls i, en conseqüència, dels habitatges (que venia donat per la dura etapa de rescissió econòmica en que estava entrant el país).

En aquest instant, va ser quan les poblacions perifèriques de la província barcelonina van començar a notar un gran augment dels moviments migratoris, ja que els immigrants es trobaven que a la capital i zones properes els preus dels habitatges eren massa alts d’acord amb els seus nivells d’ingressos, i havien de cercar altres alternatives. Les alternatives estaven en els pobles propers a l’àrea metropolitana, que no es trobaven excessivament lluny de la capital (no més d’una hora de distància), i els preus eren assequibles per a tothom. Aquest fenomen migratori es va estendre molt, però aquestes persones immigrants ja no provenien únicament d’altres punts d’Espanya, sinó que també van començar a arribar persones d’arreu del món a buscar una feina estable i una seguretat que, al seu país, no podien aconseguir. El novembre de 2005, es va fer un estudi sobre la immigració al Baix Llobregat. En aquest estudi, hi diu que el 2004, el nombre total era de 1090 immigrants, que representaven un 5,4% de la població. Actualment, segueixen arribant immigrants a Catalunya per la mateixa raó, tot i que a menor escala. A continuació, es mostra un gràfic on es veuen reflectides les xifres de població estrangera a Catalunya entre els anys 2000 i 2015.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Observant el creixement de la població estrangera a Catalunya des de l’any 2000, veiem que la tendència d’aquesta població és creixent. El 2010 s’arriba a la cúspide de la població estrangera, amb un total de 1.198.538 estrangers. A partir d’aquest any, el fenomen migratori s’estabilitza força i s’aprecia una lleugera tendència a la baixa que va disminuint cada cop més. L’última dada que hi ha es de l’any 2015, on el nombre de persones estrangeres és de 1.028.069. Com podem veure, respecte el 2010, el nombre d’immigrants ha disminuït un 14,22%. Si la població estrangera continua seguint aquesta tendència de decreixement, en molt pocs anys ens podríem veure en els mateixos nivells d’immigració que els que hi havia el segle passat.

III.

FENOMEN MIGRATORI A ESPARREGUERA

Segons l’estudi anomenat Observatori de ciutadania i migracions d’Esparreguera, es produeix una migració en un municipi quan és la mateixa localitat la que s’ha d’encarregar de gestionar la convivència i cohesió social de les persones recentment migrades. És per aquesta raó que una bona part dels centres socials i activitats més properes a la ciutadania, com són els ajuntaments, se centren en l’àmbit d’acollida d’aquelles persones considerades immigrants a fi d’establir-hi una convivència intercultural. Com ja s’ha dit en l’apartat anterior, la immigració als pobles dels voltants es va iniciar més tard degut a la sobre població a la ciutat de Barcelona i, d’altra banda, per la crisi existent. Aquesta crisi va produir un augment dràstic del preu dels habitatges, i per tant, molta gent va haver d’emigrar fora de Barcelona i majoritàriament als pobles del voltant d’aquesta província. El 2016, l’ajuntament d’Esparreguera ha publicat un estudi anomenat Observatori de ciutadania i migracions, on trobem llistats i gràfics sobre la població de la vila,

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

comparatives sobre aquesta població, estudis sobre la natalitat i classificacions dels residents per lloc de naixement, entre d’altres. Segons aquest estudi, hi ha persones vingudes de 58 nacionalitats diferents. Aquestes serien, ordenades segons el nombre d’habitants de cadascuna, les següents:

País

Poblaci País

Poblaci

d’origen ó

d’origen

Espany

Colòmbia

Països

Canadà

Dinamar

20.268

a Marroc

Baixos 720

Bolívia

Veneçue la

Romani

220

Hondures

Bulgària

EUA

Rússia

Regne

Ghana

a Itàlia

Unit Portuga

França

Filipines

Albània

Repúbli

Hongria

Algèria

Moldàvi

Andorra

Austràlia

l Pakista n

Dominica na

Xina

Uruguai

a Equado

Xile

Bèlgica

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Polònia

Cuba

Lituània

Eslovàqu 1 ia

Argenti

Ucraïna

Sèrbia

Geòrgia

Perú

Mèxic

Croàcia

Guinea

Brasil

Paraguai

Nigèria

Guinea

Equatori al Aleman

Senegal

Àustria

Índia

Cal afegir que a Esparreguera hi ha una persona de Nicaragua, una de Síria, una de Suïssa, una de Tunísia, una de Turquia i una altra de Uzbekistan. Segons l’estudi, hi ha un total de 1632 persones immigrades, que representen un 7,45% de la població. El novembre de 2005, es va fer un estudi sobre la immigració al Baix Llobregat. En aquest estudi, hi diu que el 2004, el nombre total era de 1090 immigrants, que representaven un 5,4% de la població. Si classifiquem les persones residents a Esparreguera per les zones geogràfiques de procedència, trobem que el continent amb més nombre d’habitants és l’Africà (722 habitants del Nord d’Àfrica i el Magrib, i 15 habitants de la resta d’Àfrica); en segon lloc hi trobaríem la Unió Europea (452 habitants); en tercer lloc, Amèrica Central i del Sud (295 habitants); en quart lloc, Àsia (99 habitants); en cinquè lloc, l’Europa que no forma part de la UE (44 habitants); en sisè lloc hi trobaríem la resta d’Àfrica (15 habitants); en setè lloc, Amèrica del Nord (4 habitants); i per últim, Oceania (1 habitant).

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

III.I.

Onades migratòries i població immigrada a Esparreguera

A Esparreguera, la població sempre ha tingut una tendència creixent del fenomen migratori ja que cada any hi ha més persones immigrades. Això no vol dir que cada any arribin més immigrants, sinó que tot i que últimament hagi frenat una mica la immigració, segueixen arribant persones de fora, i això fa que la població vagi augmentant ja que hi ha més persones immigrants que emigrants (més persones que venen que no que se’n van). Això és degut a diversos factors que han anat afectant el poble al llarg de la seva història i que s’expliquen a continuació. 1. La colònia Sedó. La creació de la Colònia Sedó l’any 1846 va oferir molts llocs de treball. La Colònia era com un petit poble dins d’Esparreguera, ja que l’empresari oferia als treballadors habitatges, una església i, fins i tot, una escola per als seus fills i filles. D’acord amb això, l’empresari establia un preu per als habitatges que els treballadors poguessin pagar amb el sou que ell mateix els pagava. D’aquesta manera, si tenies treball a la fàbrica tèxtil, es podia assolir un

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

nivell de vida bastant millor que els que tenien els obrers de les fàbriques a la gran ciutat en aquella època. 2. Proximitat amb Barcelona. Com ja s’ha mencionat en l’apartat anterior, un factor també molt important és la distància que hi ha d’Esparreguera a la capital. Quan la ciutat de Barcelona va patir la sobrepoblació i, més endavant, l’augment de preus de les vivendes, els immigrants van tenir la necessitat de buscar nous destins per anar a residir, ja que aquests o bé no tenien lloc on viure o, si en tenien, no podien pagar-lo. Aquests nous destins van ser els pobles dels voltants, com és, entre d’altres, Esparreguera. 3. Millora condicions de vida. Un altre factor també força important i que estaria relacionat, en part, amb el primer, seria la millora de les condicions i qualitat de vida, ja que a la capital no eren gaire bones i, en canvi, als pobles dels voltants, aquestes eren molt millors. Als pobles, els habitants tenien més espai per a ells (degut a la construcció de cases en comptes de pisos com a les grans ciutats), per tant, cada família podia viure en un habitatge més espaiós i, per tant, més còmode. També hi havia millores pel que fa a la salut a causa dels baixos nivells de contaminació que hi havia als pobles en comparació amb els de la ciutat on la quantitat de vehicles i de fàbriques, entre d’altres, emetien uns nivells de CO2 molt elevats. Actualment, aquests nivells encara són més alts, però la gran diferència és que als pobles també han començat a arribar alts nivells de contaminació, cosa que antigament no hi havia. Altres millores de qualitat de vida són els nivells d’ingressos. En la majoria dels pobles, els oficis que hi havia eren molt més ben remunerats que els que hi havia a les ciutats. Per exemple, no era el mateix el sou d’un peó (treballador d’una fàbrica), que el d’un treballador de taller a un poble. 4. Manca de treball al poble d’origen. Per últim, podem dir que el factor més important de la immigració és la falta de treball que hi ha al món. Si bé és certs, que hi ha immigrants que venen a viure a Esparreguera per conèixer les nostres tradicions i cultura, la majoria venen perquè els han assegurat que hi trobaran bones feines, podran mantenir la família i assolir un nivell de vida que als seus països d’origen no poden tenir.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

A continuació, es mostra una taula que classifica les dades de la població immigrant d’Esparreguera segons l’any en que aquests arribaren al municipi. Aquesta taula se situa entre els anys 1970 i el 2005.

Any

Persones immigrades

1970 i abans

1811

1971 – 1980

1988

1981 – 1990

2071

1991 – 2000

4218

2001 – 2005

3974

2006 – 2011

3836

TOTAL

21783

Com es pot observar, l’etapa que ha hagut més immigració a Esparreguera ha estat entre els anys 1991 i 2000, amb un total de 4218 persones que s’han establit al municipi. Seguit d’aquesta etapa, hi venen els anys 2001 i 2005, amb 3974 persones. Aquestes dades es corresponen amb les del gràfic mostrat anteriorment sobre la població estrangera a Catalunya, coincidint les fases on el creixement era més pronunciat amb les etapes de la taula on hi havia més nombre d’immigrants nous. A continuació, es mostra una taula amb l’evolució de la població estrangera a Esparreguera durant l’etapa del 2000 al 2004, que coincideix amb l’etapa de més persones immigrades al municipi.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Any

Població

Percentatge

població

estrangera

estrangera respecte població

Població total

total

2000

364

2,1%

17.060

2001

479

2,7%

17.824

2002

717

3,8%

18.708

2003

892

4,6%

19.403

2004

1090

5,4%

20.163

En aquesta taula, es veu com hi ha un augment de la població estrangera del 199,5%, tot i que actualment aquesta xifra seria molt més gran ja que avui en dia el nombre d’immigrants és molt més elevat. També es veu com l’any que rep més immigració dins d’aquesta etapa seria el 2002, ja que arribarien 238 immigrants exactament, mentre que la resta d’anys la xifra de noves persones migrades a la població no supera els 200 cap any. Fins aquí, s’arriba a la conclusió que el canvi de segle va ser l’etapa en la que va haver més nombre d’immigrants. Aquest gran nombre de migracions és produït, principalment, pel moment de prosperitat econòmica en que es troba el món i, sobretot, Europa. També s’aprecia com, a partir dels anys en què esclata la bombolla immobiliària i comença l’anomenada crisi del totxo, la immigració descendeix altre cop a nivells similars als que hi havia abans del cavi de segle, ja que la gent comença a veure que el país està en una situació molt crítica pel que fa a l’economia i el treball i el més convenient és buscar residència en altres països, i no en zones on la crisi és molt present. Tot seguit, es mostra

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

un gràfic que representa l’evolució de la població estrangera, com a la taula anterior, però amb la diferència que en la següent es mostra una comparació respecte a la població total en un període de temps entre l’any 2000 i el 2016.

Com podem observar a la taula, queda clarament reflectit l’estancament de la població estrangera al municipi a partir del 2010, per les raons explicades anteriorment (crisi econòmica, etc.). També es veu com comencen a haver emigracions, ja que el nombre de població, tant total com de nacionalitat estrangera, es veu disminuït a partir del 2010. S’aprecia també, com entre els anys 2000 i 2006, hi ha un creixement molt més elevat de la població total respecte a la població estrangera. Això és degut al fet que, segons una teoria, durant el canvi de segle, va haver una etapa on els naixements es van veure augmentant de manera dràstica. Això explicaria que, en una de les èpoques de més immigració, la població es veiés tant augmentada i que no fos degut als moviments migratoris.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

III.II.

Estudis fets a Esparreguera sobre les persones migrades i les

seves llengües

Com s’ha explicat en l’apartat anterior, el poble d’Esparreguera porta rebent immigrants d’arreu del món des de fa, aproximadament, 50 anys. Aquest fet migratori comporta que, al municipi, s’hi parlin un gran nombre de llengües diferents provinents de tot el món. Això és degut al gran nombre de llengües diferents que es poden arribar a parlar en molts països, ja que com es mostra més endavant, hi ha nacions on es parlen més de 30 llengües (si es compten també les variants d’aquestes llengües i les llengües no oficials, a més, obviament, de les oficials). Un exemple d’una nació amb una varietat lingüística tan ampla seria Rússia, on s’hi parlen 31 llengües diferents. Tenint en compte això, s’arriba a la conclusió que cada immigrant no parla únicament una llengua (a més de les que són parlades al lloc de residència), sinó que és molt probable que en parli alguna més. Més endavant, durant la realització de la part pràctica del treball, intentarem, entre d’altres coses, conèixer quines són les llengües que els immigrants del poble saben parlar. Tot i això, abans de començar l’enquesta, es durà a terme una entrevista amb Marc Piera, que proporcionarà informació sobre el nombre de llengües parlades a Esparreguera i explicarà com dur a terme les enquestes als immigrants perquè revelin informació sobre les seves llengües. Marc Piera ha realitzat diversos estudis sobre les llengües que es parlen al municipi, independentment de la procedència de les persones que les parlen. A continuació, es mostren dos estudis realitzats per en Marc en dos moments diferents. El primer, el 2005, i el segon, el 2007. Com es podrà observar, hi ha diferències entre aquests dos. Això és degut a que Esparreguera es troba en una fase migratòria constant, és a dir, que sempre s’hi esdevenen moviments migratoris (tant emigracions com immigracions). En aquest estudi queden reflectits aquests moviments, ja que es veu com hi ha llengües que es deixen de parlar i, per el contrari, n’apareixen de noves.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA



ESTUDI 2005:

Segons aquest estudi, es creu que a Esparreguera, el desembre de 2005, es parlaven un total de 47 llengües, que serien les següents: Les primeres 13 llengües més parlades a les famílies d’Esparreguera són: Català, Castellà, Berber (amazight), Àrab, Romanès, Portuguès, Italià, Alemany, Polonès, Francès, Xinès, Anglès i Rus. Aquestes estan ordenades segons el nombre de parlants de cada una. Tot seguit, vindrien 21 llengües les quals no se’n sap el nombre de parlants, però que tenen constància dins el registre de llengües del poble. Aquestes són: Aragonès, Asturià o asturlleonès, Basc, Bielorús, Búlgar, Croat, Danès, Eslovac, Finès (finlandès), Gaèlic irlandès, Gallec, Hindco, Hongarès, Letó, Lituà, Neerlandès, Nepalès, Rus, Tagàlog, Turc, Ucraïnès, Urdú. Les anteriors, estan ordenades per ordre alfabètic, ja que, com ja s’ha dit, no se’n sap el nombre de parlants. Per acabar, es nombraran un llistat de països, dels quals es té constància que, de cada un, com a mínim en surt una llengua diferent, tot i que no se sap quantes i quin nom tenen. Aquests serien: Benin, Gàmbia, Ghana, Guinea Equatorial, Índia, Mali, Nigèria, Malàisia, Senegal, Tailàndia, Togo, Uzbekistan. D’acord amb aquest estudi, com ja s’ha dit, s’arriba pràcticament a la cinquantena de llengües al poble, mentre que segons les dades del mateix estudi realitzat el 2001, no s’arribava ni a la trentena de llengües. Tot seguit, es representen els resultats de l’estudi dut a terme el 2007, i posteriorment seran comparats.



ESTUDI 2007:

Aquest estudi, realitzat també per en Marc Piera, va obtenir uns resultats similars al que es va realitzar el 2005, tot i que amb alguna diferència. Per començar, les tretze primeres llengües que s’han mencionat en l’apartat anterior (que són les 13 més parlades i ordenades segons el nombre de parlants que té cadascuna): Català, Castellà, Berber, Àrab, Romanès, Portuguès, Italià, Alemany, Polonès, Francès, Xinès, Anglès, Rus. A

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

continuació, tenim 24 llengües que, com a l’estudi anterior, se’n sap amb certesa de la seva existència però no es pot afirmar ni el nombre de parlants que tenen, ni quines comunitats el parlen. Per tant, l’ordre d’aquestes serà alfabètic, ja que no es pot ordenar per nombre de parlants com s’ha fet anteriorment). Aquestes són: Aragonès, Asturià o asturlleonès, Basc, Bielorús, Búlgar, Croat, Danès, Eslovac, Ewe, Finès (finlandès), Gaèlic irlandès, Gallec, Hindco, Hongarès, Letó, Lituà, Neerlandès, Nepalès, Quítxua, Tagàlog, Turc, Twï, Ucraïnès, Urdú. Per últim, tindríem, com en l’estudi anterior, un llistat d’aquells països dels quals en surt, com a mínim, una llengua per cadascun d’ells, però no se sap quantes ni quines. Aquests països serien: Gàmbia, Ghana, Guinea Equatorial, Nigèria (més d’una), Malàisia, Senegal, Tailàndia, Togo, Uzbekistan, Índia, Mali, Benin.



COMPARACIÓ DELS ESTUDIS:

Aquests dos estudis són molt similars. Entre els anys 2005 i 2007, tot i que es van produïr molts moviments migratoris (com porta passant en les darreres dècades), les llengües que es parlen a Esparreguera no han variat molt. S’afirma amb certesa que totes les llengües parlades el 2005, se segueixen parlant el 2007, ja que com es pot veure a l’estudi, totes les llengües parlades el 2005 coincideixen amb les llengües parlades el 2007 (excepte tres casos que són comentats a continuació). Amb aquests resultats, també podem afirmar que, un cop una comunitat s’estableix al poble, tot i que algunes persones d’aquesta puguin emigrar, aquesta no tornarà a marxar, ja que la seva llengua se segueix parlant tot i que el nombre de persones estrangeres estigui disminuint. Com es pot apreciar, els estudis són molt similars. L’única diferència que hi ha entre aquests dos se situa en que hi ha tres llengües aparegudes a l’estudi del 2007 que, en el del 2005, no hi són. Aquestes són: l’Ewe, que és una llengua africana que es parla als països de Ghana, Togo i Benín per uns tres milions de persones aproximadament; el Quítxua, que és una família de llengües indígenes d’Amèrica del Sud, que és parlada per aproximadament uns 10 milions de persones entre els països de Colòmbia, Equador, Perú, Xile, Bolívia i Argentina; i per últim, el Twï, que és un dialecte de l’idioma Àkan

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

(grup d’idiomes amb moltes variants que són parlades a Ghana i a Surinam), parlat a Ghana per aproximadament uns 7 milions de persones.

IV.

LLENGÜES DEL MÓN

Fins ara, s’ha dut a terme un profund anàlisi sobre l’immigració que ha patit Catalunya i, més concretament, Esparreguera. A més, també s’han analitzat les llengües més parlades i les llengües de les comunitats d’immigrants. Abans, però, de procedir a la part pràctica, és convenient ser conscient del gran nombre de llengües que hi ha al món i de quantes llengües aporta cada país. Segons varis estudis realitzats, al món s’arriben a parlar, si es conten les llengües oficials, les no oficials i les variants (dialectes), més de 4000 llengües. Obviament, és impossible reflectir totes aquestes llengües en un llistat, així que es fa una selecció de països europeus o propers a Europa. més, justificar la gran varietat lingüística que es dóna en un petit poble com Esparreguera. En la taula que hi ha a continuació, hi ha reflectida aquesta selecció de països amb les corresponents llengües que es parlen a cadascun d’ells.

1. Alemanya

2. Benin

3. Bielorússia



Alemany estàndard



Francès



Rus



Varietats



Fon



Bielorús



Fulani



Mine

germàniques



Yoruba

Sòrab



Massi

alto-

germàniques 



Varietats

baix-

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA



Danès



Frisó septentrional



Croata



Romaní

4. Bulgària 

Búlgar

7. Eslovàquia

5. Croàcia

6. Dinamarca



Croata



Danès



Txec



Alemany



Hongarès



Groenlandès



Italià



Rutè



Serbi



Eslovac

8. Espanya

9. Finlàndia



Eslovac



Castellà



Finés



Rus



Català



Suec



Txec



Aragonès



Sami



Polonès



Asturià



Sub-croata

10. França

austur-

lleonès (bable) 

Basc



Gallec



Euskera

11. Gàmbia

12. Ghana



Francès



Anglès



Anglès



Occità



Mandinka



Francès



Provençal



Wòlof



Kuapem-twi

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA



Bretó



Fula



Asante-twi



Gascó



Jola (o Diola)



Dagbani



Cors



Dangbe



Alsacià



Ewe



Fanti



Kasem



Nizima

13. Guinea Equatorial

14. Hongria

15. Països Baixos



Castellà

 Hongarès



Francès

 Llatí

Holandès/neerlandès



Portuguès

 Alemany

 Anglès



Fang

 Eslovac

 Alemany



Bubi

 Croata

 Castellà

 Serbi

 Francès

17. Índia

18. Irlanda

16. Illes Filipines 

Filipí o tagal



Hindi

 Anglès



Anglès



Anglès

 Galaic



Cebuà



Urdú

 Escocès



Llocà



Punjabi

 Ullans



Hiligaynon



Bicolà



Samareny



Castellà



Xaró



Xinès

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA



Àrab



Japonès



Malai



Coreà



Llengües indostàniques

19. Itàlia 

Italià

22. Malàisia

20. Letònia

21. Lituània



Letó



Lituà



Livoní



Samogitià



Sudoví

23. Mali

24. Marroc



Malai

 Bambara

 Àrab



Tàmil

 Francès

 Amazigh / berber



Cantonès

 Fula

 Francès



Mandarí

 Diola



Anglès

 Songhay  Fulfude  Senoufo  Dogon

25. Nepal

26. Nigèria

27. Pakistan



Nepalí

 Anglès

 Urdú



Mahithili

 Yoruba

 Anglès



Bhojpuri

 Hausa

 Baluchi



Tharu

 Igbo

 Rajastaní

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

 Fula

 Pashto



Tamang



Newari

 Sindi



Magar

 Afgà



Awadhi

 Hindco

28. Polònia

29. Portugal

30. Romania



Polonès

 Portuguès

 Romanès



Casubí

 Milanès

 Búlgar  Grec  Tartar crimeà  Gagauz  Hongarès  Polonès  Romaní

31. Rússia

32. Regne Unit

33. Senegal



Rus

 Anglès

 Francès



Tartar

 Gal·lès

 Wòlof



Alemany

 Escocès



Abaza

 Galaic- escocès



Adyghe

 Francès



Aghul

 Castellà meridional



Altai



Avar



Azerbaiyà



Bashkort



Chechenia



Chuvash

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA



Dargwa



Erzya



Finlandès



Ingushetia



Kabardian



Kalmyk-Oirat



Karachay-Balkaria



Khakas



Komi-Permyak



Kumyk



Lak



Lezgi



Mari, Colina



Moksha



Nogai



Ossetic



Romani, Vlax



Tabassaran



Udmurtia

34.Tailàndia 

Tailandès

35.Togo

36. Turquia

 Francès

 Turc

 Ewe

 Kurmanchi

 Mina

 Zaza

 Kabie

 Adigués

 Dagomba

 Kabardí  Bosnià  Àrab  Armeni

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

 Grec

37. Txecoslovàquia

38. Ucraïna

39. Uzbekistan



Txec

 Ucranià

 Uzbek



Eslovac

 Rus

 Rus  Karakalpak

40. Xina 

Xinès



Zhongyu



Mongol



Tibetà



Mandarí



Southern



Kam - tai



Mio - Yao



Tajik



Turkik



Mon-khmer



Manchu-tungus



Coreà

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

LLENGÜES QUE ES PARLEN ACTUALMENT A ESPARREGUERA

V.I.

Estudi de la immigració d’Esparreguera i les seves llengües.

A la part pràctica s’ha realitzat una enquesta a dos tipus de públic diferent i segons el públic, algunes preguntes variaven. Han estat dirigides a gent nascuda fora d’Espanya i/o Catalunya, és a dir, gent que ha emigrat del seu país d’origen per immigrar a Catalunya. La població nascuda a Catalunya la qual els seus ascendents són de procedència immigrant també ha estat enquestada

V.I.I.

Primera enquesta

La primera enquesta ha anat dirigida a un públic d’edat menor a 18 anys o que tot just els ha fet (nascuts fins l’any 1998) mentre que la segona ha anat dirigida a la població esparreguerina amb la majoria d’edat ja adquirida (nascuda a partir de l’any 1997). L’objectiu de fer l’enquesta és: -

Intencionalitat adulta: Saber si la intenció de la població adulta al vindre aquí és

treballar, aconseguir diners i marxar o bé crear una família. -

Intencionalitat jove: saber si la població menor d’edat només ve a estudiar per

després tornar o bé quedar-se. -

Conèixer les comunitats d’aquesta població immigrant

Conèixer les llengües que es parlen a les poblacions immigrants

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Saber la relació amb les llengües d’aquí: si saben parlar castellà i català i quina

relació tenen amb aquestes llengües (per a què l’utilitzen)

L’enquesta dirigida al públic de la minoria d’edat (o d’aquells que cumpleixen els 18 anys) consisteix en una sèrie de preguntes a un total de 100 persones que formen part de l’alumnat de l’ESO i de Batxillerat de l’Institut el Castell d’Esparreguera. Els alumnes responien a través d’un formulari d’enquestes de Google Drive on les seves respostes podien quedar de manera totalment anònima. L’enquesta va ser la següent:

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Els objectius d’aquestes preguntes han sigut els següents: L’objectiu de la primera pregunta és saber la procedència dels enquestats. L’objectiu de la segona és saber si viuen en comunitats o grups per poder-nos dirigir a aquestes en busca de més informació. La tercera i la quarta preguntes són realitzades per poder conèixer l’ús de la pròpia llengua, i la cinquena pregunta per poder ampliar informació sobre el país de procedència per tal de saber quin nombre aproximat de llengües poden arribar a Esparreguera. L’objectiu de la sisena pregunta es basa en adquirir un coneixement de les llengües que saben parlar o bé que han après al arribar a Esparreguera. Finalment, l’última pregunta, és realitzada per saber la relació que tenen els immigrants amb el català ( així arribar també a la conclusió de si parlen més castellà o català).

Un bon exemple per respondre aquesta enquesta és l’enquesta que realitzà l’alumne anomenada Shirley Villarroel de segon de batxillerat científic amb procedència de Bolívia.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Com a conclusió d’aquesta enquesta podem afirmar que la Shirley, procedent de Bolívia, no forma part de cap comunitat. També es pot afirmar que com a mínim al seu país hi ha un dialecte anomenat Quechua. Finalment cal afegir que sap parlar català però només l’utilitza per estudiar. Pel seu dia a dia utilitza el castellà. ANÀLISIS I CONCLUSIONS: A continuació trobem un resum de totes les respostes representades en diferents gràfics:

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

De les 100 persones entrevistades, 66 persones tenien procedència espanyola, és a dir, gent que prové fora de Catalunya però dins d’Espanya, o gent nascuda a Catalunya però amb pares d’una altra comunitat autònoma; 9 persones són del Marroc; 2 persones provenen de Romania, i la resta (23 persones) provenen d’altres països com Pakistan, Bolívia, Xile i Argentina, entre d’altres.

El 76% de la població afirma que no viu en comunitats, mentre que el 24% afirma que sí viu en comunitats.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

2.1. Saps quants parlants hi ha a la teva comunitat? En cas afirmatiu, digues quins. / ¿Sabes cuántos hablantes hay en tu comunidad? En caso afirmativo, di cuáles. Cal afegir que s’entèn com a comunitat un grup de persones procedents del mateix país que viuen en el mateix barri o edifici, i no són únicament famíliars que comprateixen habitatge. Només hem obtingut 21 respostes (ja que aquesta pregunta no era obligatòria), de les quals 8 persones han respost “No”; 4 persones han respost que són entre 5 i 10 parlants; 2 persones han respost que són entre 10 i 20 parlants; 1 persona ha respost que són entre 20 o més; 1 persona ha respost que no ho sap ,i la resta (3 persones) no han respost bé la pregunta perquè no l’han entès.

Aquesta pregunta ha estat contestada per 25 persones, les quals només set persones han contestat allò que se’ls demanava. 2 persones han respòs “Esparreguera”; 3 persones han respost “Catalunya”; 3 persones han respost “Espanya”; 1 persona “Sabadell”; 1 persona “Madrid”;1 persona “Barcelona”; 1 persona “No ho sé”, i 1 persona “Nador”. Finalment les respostes vàlides són les següents:

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Dues persones han respost Avinguda Francesc Marimon, la qual una era procedent de Romania i l’altre procedent d’Argentina. Això vol dir que és probable que en aquesta avinguda hi hagi algun immigrant més procedent d’un altre país no anomenat. Dues persones procedents del Marroc han respost “Barri Font”. Això ens ajuda a saber que és molt probable que si ens dirigim aquest barri trobem a molta gent procedent d’aquesta comunitat. Una persona procedent del Marroc afirma que hi ha una comunitat al Camí Ral. Una altra persona també procedent del Marroc ha indicat que hi ha una altra comunitat a Can Comelles. Finalment, un polonès ha contestat Papereria Núria que tot i no ser on ell viu, coneix a uns amics polonesos d’allà.

Segons aquest gràfic un 77% de la població jove parla castellà a casa, un 33% de la població jove parla català a casa, un 10% parla àrab a casa i un 19% parla altres llengües com ara l’amazigh, el romanès (dues persones), l’alemany o l’urdu, entre d’altres.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Això vol dir que la joventut esparraguerina cada cop s’està castellanitzant més, i que les llengües estrangeres s’estan utilitzant més que el propi català. L’ús d’aquestes llengües estrangeres es deu a l’augment d’immigració en els últims anys. Potser el català podria veure’s afectat a Esparreguera en un futura causa d’aquesta castellanització i introducció de llengües estrangeres.

El 94% utilitza la seva llengua per parlar amb la família. Per altra banda, 8 persones la utilitzen per ensenyar-la a un altre i 17 persones les utilitzen per a altres coses, com ara parlar amb els amics procedents del mateix país que ell/a.

5. Quants i quins dialectes es parlen al teu país? / ¿Cuántos y cuáles dialectos se hablan en tu país? * En aquesta pregunta oberta hi ha hagut varies respostes. Primerament, 13 persones han respost “No”; 8 persones han respost “ No ho sé”; 5 persones han dit “Molts”; 18 persones han dit el número de dialectes però no el nombre; 4 persones han nomenat el dialecte “Quechua” procedent de països sud-americans, i 5 persones han anomenat el dialecte “Amazigh” procedent del Marroc. Una persona ha dit que a

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Romania hi ha 4 dialectes (daco-romanès, macedo-romanès, megleno-romanès i istro-romanès). També han dit altres dialectes com el “bereber, urdu i punjab”, que són dialectes procedents de Pakistan. Un altre ha mencionat “mapuche i pascuense, calamar” procedents també dels països sud-americans. Finalment, ens hem adonat que la població no sap quants ni quins dialectes hi ha a Espanya (aragonès, de La Rioja, xurro, lleonès, andalús, extremeny, murcià, canari, manxec i madrileny).

Aquest gràfic de barres representa les llengües que els immigrants d’Esparreguera parlen al carrer. Gairebé tothom parla fins a dues llegües al carrer. El 98% dels enquestats parlen castellà,on la majoria afirma parlar català a casa, però amb els amics canvien al castellà. Aquests últims són aquells que tenen els pares que varen emigrar d’una altra comunitat autònoma. El 37% de la població parla català, tot i que afirmen que quan algú li parla en castellà es passa a parlar castellà. Els àrabs que parlen el seu idioma natiu (àrab) pel carrer son un 4% i l’utilitzen per parlar entre altres àrabs. La resta (6%) parla castellà o català i alguna altra llengua més que utilitzen per parlar amb gent que prové del seu país (com el cas dels àrabs). Com a conclusió, torna a sorgir el fenomen de la castellanització, ja que aquesta població jove catalana tendeix a canviar al castellà davant castellanoparlants però mai a l’inversa.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Llavors, és probable que el català es vegi afectat en un futur a causa d’aquesta castellanització de la població esparreguerina.

Per altra banda, un 93% de la població jove sap parlar català; un 6% de la població no en sap però l’està aprenent, i només un 1% de la població jove no sap parlar català i ja no l’està aprenent.

De cada 100 persones, 91 persones utilitzen el català per estudiar, 22 persones l’utilitzen per treballar, un 39% l’utilitza per les relacions socials, un 4% no l’utilitza i finalment un 3% l’utilitza per a altres coses.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Això vol dir que a la majoria dels treballs, és a dir, a un 78% de llocs de treball s’utilitza el castellà o un altre llengua i com a conseqüència, menys de la meitat dels enquestats l’utilitza per les relacions socials i un 4% ni l’utilitza.

V.I.II

Segona enquesta

A la segona enquesta, hem sortit al carrer i ens hem dirigit a la població esparreguerina major d’edat (nascuda a partir de l’any 1997). S’ha fet una sèrie de preguntes semblants a la de la primera enquesta a 50 persones. Principalment hem anat a supermercats pakistanesos, fruiteries i botigues amb treballadors procedents d’altres països. També ens hem dirigit a pares d’amics immigrants i a avis que van néixer a Espanya però no a Catalunya i van venir a buscar feina.

Les persones enquestades responien a través d’un formulari de Google Drive on la seva resposta quedava completament en l’anonimat. A continuació es troba l’enquesta amb els objectius de cada pregunta realitzada.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Objectiu de la pregunta: saber d’on venen

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Objectiu de la pregunta: esbrinar si viuen en comunitats o grups i si és així, poder-nos

dirigir a aquestes per buscar més informació.

Objectiu d’aquesta pregunta: conèixer l’ús de la pròpia llengua. .

conèixer

l’ús

pròpia

llengua

Objectiu de la quarta pregunta: conèixer l’ús de la pròpia llengua.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Objectiu de la cinquena pregunta: ampliar informació sobre el país de procedència per

tal de saber quin nombre aproximat de llengües es poden estar parlant a Esparreguera.

Objectiu de la sisena pregunta: tenir coneixement de les llengües que saben parlar o bé

que han après en arribar a Esparreguera. Objectiu de la setena pregunta: saber l’ús que fan els immigrants del castellà.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Objectiu de la vuitena pregunta: conèixer si saben parlar català i per a què l’utilitzen.

D’aquesta manera, també podrem arribar a concloure si parlen més castellà o català.

Objectiu de la novena pregunta: entendre el motiu pel qual han acabat aquí

Els objectius d’aquesta enquesta són semblants als de l’enquesta anterior.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

A continuació trobem un cas específic d’enquesta, en aquest cas l’enquestat quedarà de forma anònima:

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Aquesta persona és procedent del Pakistan, no forma part de cap comunitat. Sap parlar tots els dialectes del seu país (urdú, panjabi, poshto, valochi i shandi). Aquí a Espanya només els utilitza per parlar amb la família. Sap parlar castellà i l’utilitza per treballar a la seva fruiteria. No sap parlar català però l’està aprenent a una escola de Barcelona. Va decidir venir a viure a Espanya perquè els seus germans van venir abans per buscar feina. Quan arribà aquí, va començar a treballar a la botiga del seu germà però fa un parell de mesos ha obert la seva pròpia fruiteria.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

ANÀLISI I CONCLUSIONS

De la població enquestada, un 12% de la població és procedent d’Espanya, mentre un 14% prové del Marroc, un 2% de Romania i el 70% restant prové d’altres països, entre d’ells el més destacant Pakistan, seguit de Xina i Equador.

El 88% de la població no forma part de cap comunitat, mentre que el 12% de la població restant si que forma part d’una comunitat.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Aquesta només ha sigut contestada per 6 persones, les quals 4 persones (66,66%) han dit “20 parlants”, una persona (16,66%) ha dit que “ Entre 5 i 10 parlants” i una altra persona (16,66%) ha respost “Molts, gairebé 30 parlants”.

Aquesta pregunta només l’ha contestat 7 persones. Un 4% (dos persones) ha respost que la seva comunitat es troba al Barri Font. Mentre que una persona (2%) ha respost que entre la Plana i el Barri Font podem trobar una comunitat de Colombians. Dues persones (4%) han contestat que la seva comunitat es troba al carrer Font Vidal. Una altre persona (2%) que la seva comunitat es troba a la Plana i, finalment, una altre (2%) que es troba al carrer del Poeta Ramon Torruella.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

24 persones enquestades (48%) parlen castellà a casa seva, mentre que cap persona parla català. En canvi, 7 persones parlen àrab (14 %). Finalment, 27 persones (54%) parlen altres llengües. Això no vol dir que la població adulta d’ Esparreguera no parli català, sinó que de la població entrevistada, cap parla català a casa. Molta gent adulta procedent d’aquí parla castellà a causa de que ell/a o els seus pares van viure durant el Règim Franquista.

El 98% (48 persones) utilitza la seva llengua per parlar amb la família, i únicament un 6% (3 persones) l’està ensenyant a un altre persona.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

5. Quants i quins dialectes es parlen al teu país? / ¿Cuántos y cuáles dialectos se hablan en tu país? En aquesta pregunta, 6 persones han respost que al seu país es parla Quítxua, dos persones més han dit que també es parla guaraní i lumfardo, són llengües procedents de països sud-americans. 7 persones han dit que parlen amazigh, llengua procedent del Marroc. 9 persones han dit “urdú”, 10 persones punjabi, altres han dit dialectes com

chalha,

sousia,

poshto,

valochi

shandi

que

són

procedents

Pakistan. Finalment cal destacar el mandarí, dialecte procedent de la Xina.

Gairebé tota la població (92%, és a dir, 46 persones), parla castellà al carrer. En canvi, només 8 persones (16%) parla català al carrer. La resta (26%) parla llengües estrangeres on un 6% (3 persones) parla àrab.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

El 94% de la població (47 persones) utilitza el castellà pel treball mentre que el 76% de la població (38 persones) l’utilitza també per les relacions socials.

El 60% (30 persones) de la població sap parlar català. En canvi, un 24% de la població (12 persones) estan vivint a Esparreguera i no el saben parlar ni creuen que el necessiten. Finalment, hi ha 8 persones (16%) que l’estan aprenent.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Un 45,5% de la població (20 persones de 50) utilitza el català per treballar, un 11,4% (5 persones) l’utilitza també per les relacions socials. Més de la meitat (54,5%, 24 persones) no l’utilitza i una persona (2,3%) l’utilitza per altres coses.

Pel que fa al motiu pel qual es troben aquí, 15 persones (30%)immigraren a Esparreguera per cercar una millor qualitat de vida. En canvi, el 44% (22 persones) és perquè va venir a buscar feina. Un 56% (28 persones) va venir perquè aquí hi tenien família (germans, cosins...) arribats amb anterioritat i que els havien aconsellat de venir. Cap persona ha vingut a causa d’una guerra en el seu país. Un 12% (6 persones) ha vingut per motius d’estudis. Finalment 1 persona (2%), va emigrar en busca d’aventures.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

VI.

CONCLUSIONS

En primer lloc, cal recordar que la primera enquesta realitzada fou l’enquesta a 100 persones amb la minoria d’edat, o aquells que ja han complert els 18 anys durant aquest any. En canvi, la segona enquesta fou realitzada a un conjunt total de 50 persones on tots estaven en l’etapa adulta, és a dir, tots eren majors de 19 anys. Segons l’estudi que hem realitzat i basat en l’estudi realitzat per l’Ajuntament d’Esparreguera, i també amb l’ajuda de l’estudi proporcionat pel Marc Piera hem pogut realitzar les enquestes de manera reeixida i obtenir-ne els resultats següents: Com a conclusió final de la primera enquesta, la població procedent d’Espanya que habita a Esparreguera sap parlar català, però el seu ús és mínim (per a estudiar i no gaire més). Cal afegir que gairebé el 30% de la població és procedent de països estrangers. Com a conclusió final de la segona enquesta, la població procedent d’Espanya que viu a Esparreguera sap parlar català, però el seu ús és mínim (menys que el de la població jove). Aquesta població tendeix a parlar més el castellà. Probablement perquè els seus pares eren castellanoparlants i s’han castellanitzat. Com s’ha comentat a l’inici del treball, durant el període franquista va arribar molta gent procedent de diverses parts d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella, etc.) a Catalunya, ja que era una gran potència econòmica i la gent venia a buscar feina a la industria. La població procedent d’altres països gairebé no sap parlar català, i si en sap, no l’utilitza. A més, a l’edat adulta la gent té menys interès de relacionar-se amb persones d’altres països i també menys interès per aprendre.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

Seguidament, recordant la hipòtesi inicial del treball:

La majoria dels immigrants (més del 50%) no saben parlar la llengua catalana.

Com ja s’ha estudiat, només un percentatge mínim dels enquestats utilitza el català com a llengua, i els immigrants de procedència espanyola no l’utilitzen, probablement degut al procés de castellanització. Aquests primers són els de la franja de la minoria d’edat. L’altre 30% restant són els immigrats de països estrangers, i gairebé tots els d’aquesta franja d’edat (adults) no saben parlar el català o no l’utilitzen. A més, també s’ha estudiat que els immigrants classificats en l’edat adulta no tenen interès de relació amb altres persones immigrants però procedents d’un altre país, ni tampoc intenció d’aprendre més idiomes. Per tant, la hipòtesi inicial del treball, segons l’estudi ja realitzat i basat en les enquestes amb una sèrie de preguntes relacionades amb la migració d’Esparreguera, es conclou que és certa ja que tots els enquestats d’origen estranger no saben o no fan ús de la llengua catalana, i els immigrants d’una altra comunitat autònoma fan més ús del castellà amb diferència. Per tant, aquesta hipòtesi queda validada.

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

VII.

FONTS D’INFORMACIÓ

·VIKIPÈDIA (2016, 7 d’agost). Quítxua [en línia]. [Wikipèdia Foundation, Inc]. [Consultat:

octubre,

2016]

Disponible

internet:

https://ca.wikipedi.org/wiki/Quítxua · WIKIPÈDIA (2016, 1 d’octubre). Lenguas de Alemania[en línia] Lenguas regionales reconocidas. [Wikipèdia Foundation, Inc]. [Consultat: 3 d’octubre,

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Alemania#Lenguas_regional es_reconocidas · WIKIPÈDIA (2016, 21 de febrer). Lenguas del Reino Unido[en línia] Territorios metropolitanos y europeos. [Wikipèdia Foundation, Inc]. [Consultat: 3 d’octubre,

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_del_Reino_Unido · WIKIPEDIA (2015, 4 gener). Benín[en línia]. [Creative Commons AtribuciónCompartirigua]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016] Disponible a internet: http://enciclopedia.us.es/index.php/Ben%C3%ADn#Lenguas · Buscounviaje.com (-). Benín [en línia] Idioma, moneda... Benín. [ Agencia de viajes registrada con licencia GC3630] [Consultat:3 d’octubre, 2016] Disponible a internet: http://www.buscounviaje.com/idioma-monedahorarios/benin-bj · Bielorrusiaexiste (2009, 11 de juny). Idiomas [en línia] ruso y bielorruso. [Bielorrusiaexiste]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://ca.gravatar.com/bielorrusiaexiste

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

· WIKIPEDIA (2016, 1 d’octubre). Bulgaria [En línia] Idiomas oficiales. [Wikipèdia Foundation, Inc]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Bulgaria · WIKIPEDIA (2016, 30 setembre). Croacia [En línia] Idiomas. [Wikipèdia Foundation, Inc]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Croacia#Idiomas · EU Business School Barcelona (-). Las lenguas habladas en Dianamarca [en línia]. [Spain Exchange contry guide]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://www.studycountry.com/es/guia-paises/DKlanguage.htm · WIKITRAVEL (2012, 17 desembre). Eslovaquia [en línia] Idioma. [ Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 3.0].

[ Consultat: 3

d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://wikitravel.org/es/Eslovaquia · EL BLOG DE FINLÀNDIA (2011, 25 de Octubre). Las lenguas oficiales en

Finlàndia [ en línia]. Disponible a internet:

[Almudena].

[Consultat: 3 d’octubre, 2016].

http://www.elblogdefinlandia.com/2011/10/las-lenguas-

oficiales-en-finlandia/ · UN COMO (2016, 29 juny). Qué idiomes se hablan en Francia [en línia] Idioma

oficial:

Francés/

Idiomas

oficiales.

[Elia

Tabuenca]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://educacion.uncomo.com/articulo/que-idiomas-se-hablan-enfrancia-30734.html · KAIRA KUNDA (-). Los idiomes en Gambia [en línia]. [weebly]. [ Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://www.kairakunda.com/losidiomas-en-gambia.html · FOTOGRAFIAS (2016, 16 juliol). Idioma, religión y educación en Ghana [en línia] Idioma en Ghana [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

internet: http://www.voyagesphotosmanu.com/idioma_religion_ghana.html · WIKIPEDIA (2016, 17 juliol). Lenguas de Guinea Ecuatorial [en línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0]. [Consultat: 3

d’octubre,

2016].

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Guinea_Ecuatorial · EU Business School Barcelona (-). Las lenguas habladas en Hungría [en línia]. [Spain Exchange contry guide]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://www.studycountry.com/es/guia-paises/HUlanguage.htm · YAHOO RESPUESTAS ( 3 d’octubre 2007). Qué idioma/s se habla/n en [Consultat: 3 d’octubre, 2016].

Hungría [en línia]. [Nitzia G]. ]. Disponible

internet:

https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080216200940AA CIBAO · WIKIPEDIA (2016, 5 agost). Lenguas de Filipinas [en línia]. [ Fundación Wikimedia, Inc]. [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Filipinas · DIARIO DEL VIAJERO (-). Índia, en qué idioma hablamos? [línia]. [Consultat: 3

d’octubre,

2016].

Disponible

internet:

http://www.diariodelviajero.com/cultura/india-en-que-idioma-hablamos · IRLANDA (-). Lenguas de Irlanda [línia]. [Tripadvisor] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://www.ireland.com/es-es/aboutireland/must-know-information/languages-of-ireland/ · WIKIPEDIA (2016, 4 d’abril): Idioma livonio [línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_livonio

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

· WIKIPEDIA (2016, 26 de juny): Idioma samogitiano[línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_samogitiano · WIKIPEDIA (2016, 8 agost): Idioma sudovio [línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sudovio · WIKIPEDIA (2016, 19 de juny): Idioma fula [línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_fula · CERCA DE AFRICA. BLOG (2010, 23 de setembre). ¿Qué idioma se habla en Malí? [en línia] [Consultat: 3 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: https://cercadeafrica.wordpress.com/2010/09/23/%C2%BFque-idiomase-habla-en%C2%A0mali/ · Buscounviaje.com (-). Malasia [en línia] Idioma, moneda... Malasia. [ Agencia de viajes registrada con licencia GC3630] [Consultat: 4 d’octubre, 2016] Disponible a internet: http://www.buscounviaje.com/idioma-monedahorarios/malasia-my · WIKIPEDIA (2016, 3 de gener). Lenguas de Marruecos [en línia].[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Marruecos#Situaci.C3.B3n_li ng.C3.BC.C3.ADstica_actual · WIKIPEDIA (2016, 2 d’octubre). Nepal [en línia]Idiomas .[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Nepal#Idioma · Buscounviaje.com (-). Holanda [en línia] Idioma, moneda... Holanda. [ Agencia de viajes registrada con licencia GC3630] [Consultat: 4

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

d’octubre,

2016]

Disponible

internet:

http://www.buscounviaje.com/idioma-moneda-horarios/holanda-nl · WIKIPEDIA (2016, 2 d’octubre). Nigeria [en línia]Idiomas oficiales .[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Nigeria · Queidiomasehablaen.com (-). Pakistan [en línia]. [Tiny Framework]. ] [Consultat:

d’octubre,

2016]

Disponible

internet:

http://queidiomasehablaen.com/pakistan/ · WIKIPEDIA (2016, 2 de setembre). Portugal [en línia] .[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: http://enciclopedia.us.es/index.php/Portugal · SORINCOPILULDEAUR (2011, 9 juny). ROMANIA [en línia] Lenguas que se hablan en Rumania. [Blogger] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: http://sorincopiluldeaur.blogspot.com.es/2011/06/lenguasque-se-hablan-en-rumania.html · Turismo Cracovia (-). Polonia [en línia] Idiomas. [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: http://www.turismocracovia.com/polonia.html · blog.universidades-rusia (-). ¿Cuántos idiomas se hablan en Rusia? [en línia]. [Consultat:

d’octubre

2016]

Disponible

internet:

http://www.blog.universidades-rusia.com/2013/09/04/cuantos-idiomasse-hablan-en-rusia/ · WIKIPEDIA (2016, 7 de setembre). Senegal [en línia]Idiomas .[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Senegal#Idiomas

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

· EU Business School Barcelona (-). Las lenguas habladas en Tailandia [en línia]. [Spain Exchange contry guide]. [Consultat: 4 d’octubre, 2016]. Disponible a internet: http://www.studycountry.com/es/guia-paises/THlanguage.htm · Buscounviaje.com (-). Togo [en línia] Información turística sobre Togo/ Idioma. [ Agencia de viajes registrada con licencia GC3630] [Consultat: 4

d’octubre,

2016]

Disponible

internet:

http://www.buscounviaje.com/idioma-moneda-horarios/togo-tg · WIKIPEDIA (2015, 6 de novembre). Lenguas de Turquía[en línia].[ Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Turqu%C3%ADa ·WIKIPEDIA (2016, 11 setembre). Checoslovaquia [en línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible a internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Checoslovaquia ·WIKIPEDIA (2016, 24 juliol). Idioma Ruso en Ucrania [en línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_ruso_en_Ucrania ·WIKIPEDIA (2016, 9 setembre ). Uzbekistan [en línia] Idioma . [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre

2016]

Disponible

internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Uzbekist%C3%A1n#Idioma ·WIKIPEDIA (2016, 14 juliol). Lenguas de China [en línia]. [Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0] [Consultat: 4 d’octubre 2016] Disponible

internet:

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/China_linguistic_ map.jpg ·BLOG

SAPIENS

(2016,

octubre).

Enllaç:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/27/la-immigracio-acatalunya-en-el-segle-xx-la-llarga-postguerra-1939-1959/.

Autor:

Vicente Moreno Cullell. ·BLOG

SAPIENS

(2016,

octubre).

Enllaç:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/31/la-immigracio-acatalunya-en-el-segle-xx-les-migracions-massives-dels-anys-deldesarrollo-1960-1975/. Autor: Vicente Moreno Cullell. ·XTEC.CAT

(2016,

octubre).

http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/migracions.html.

Enllaç: Autor:

Desconegut. ·XTEC.CAT

(2016,

octubre).

Enllaç:

http://www.xtec.cat/~mrubio21/jmerino/projecte/demografia.html. Autor: Desconegut ·INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. (2016, 8 octubre). Enllaç: http://www.idescat.cat/ ·OBSERVATORI DE CIUTADANIA I MIGRACIONS D’ESPARREGUERA. (2016,

octubre).

Enllaç:

http://www.esparreguera.cat/documents/temes/nouscatalans/Observat ori_CiI_gener_2016.pdf . Autor: Míriam Borrega

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LESLLENGÜES D’ESPARREGUERA