Amanda Martínez Santos Beatriz Mínguez Paredes Andrea Zarcero Monzón Laura González Martín Marina Mora Cano 2on Batxillerat A (CCSS)
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea
va tornar a obrir les arques per traure al
desembarca Baptista Basset com a general
carrer les senyeres contra el botifler i
de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en
l'Arxiduc Carles a la porta de Quart
la Marina i passeja per pobles i viles i en
aclamaren i ell feu jurament d'obedir i
moltes comarques als maulets va distribuint
defendre les lleis. Del dia que ara esmente
armes i donant raons, convencent a tots els
guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que
llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès
trista batalla va somoure la terra d'Almansa;
suspendre tributs i gravàmens i tot el país li
l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un
va plantar cara al borbó Felip V.
colp i sense defenses ocuparen comarques
Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en
discussió
la
corona
dels
regnes
d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres
senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.
estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó
Després que va sotmetre tot el país i va
i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.
tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà
Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren;
maulets
i
aliats
dominaren
pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país
que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot
escrit.
Lletra: Vicent Torrent Miquel Gil: Triangle Manolo Miralles: Bandúrria, gra Enric Esteve: Llaudí Vicent Torrent: veu, flauta dolça Ximet S. Caffarena: Flauta travessera Eliseu Parra: Gra Pep Gómez: Llaüt
2
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
Aquest romanç és un document escrit posteriorment als fets exposats per l’autor , Vicent Torrent, per tant es tracta d’un text la font del qual és secundària. També podem dir que estem davant d’un text historiogràfic, doncs aborda un moment de la història, (concretament la batalla d’Almansa). No obstant això, podem classificar-lo també com un text literari, ja que és una cançó escrita en vers. L’autor del text és individual, tal i com hem mencionat abans, Vicent Torrent i Centelles, músic valencià de classe obrera nascut a Torrent al 1945, conegut per formar part del grup Al Tall. La seua trajectòria començà en 1968 i des d’aleshores ens ha deixat obres com ‘’La música popular’’ i ‘’Rosa perduda’’. La finalitat de Vicent Torrent mitjançant aquest romanç és informar sobre els fets que van tindre lloc durant el període de temps comprés entre 1705 fins a 1707 i a més a més vol fer arribar aquesta
informació
a
un
destinatari
públic
coneixedores
de
la
llengua.
El romanç es centra en el conflicte per la corona d’Espanya entre Felip d’Anjou i Carles d’Àustria el qual provoca la Guerra de Successió, que comporta a la “Batalla d’Almansa”, conseqüència de la mort sense descendència de Carles II que provocà que no hi haguera hereus al tron. La Batalla d’Almansa finalitza amb la derrota de Carles d’Àustria a partir de la qual s’instaura el Decret de Nova Planta, que comportà a l’eliminació dels furs propis, un procés de castellanització i a la prohibició de la llengua.
Aquesta font la podem situar dintre del segle XVIII, en el qual tingué lloc la Guerra de Successió, que va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que acabà amb la dinastia dels Habsburg i va donar lloc a l’arribada de la dinastia dels Borbó al tron espanyol. Felip de Borbó va ser coronat com a Felip V de Castella
després
de
ser
anomenat per Carles II hereu al tro.
L’ascens
representava
de
Felip
V
l’hegemonia
francesa i la unió d’Espanya i França
davant
el
mateix
monarca, fet que no va acceptar l’arxiduc
Carles
d’Habsburg
perquè creia que tenia més Batalla d'Almansa, 25 d'abril de 1707.
drets de successió. Per aquest motiu, Carles va buscar l’ajuda
d’altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, formant l’Aliança de la Haia (1701) que s’enfrontà a l'aliança franco espanyola dels Borbons. Aquesta guerra europea, que va tenir per escenari la Península Ibèrica, es va conèixer com la Guerra de Successió la qual va ser l’antecedent que donà lloc a la Batalla d’Almansa al 25 d’abril del 1707, on les tropes de Felip V derrotaren les de l'arxiduc Carles d'Àustria . Això comportarà que Castella ocupi els estats de la Corona d’Aragó per dret de conquesta, i així
3
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta, conjunt de lleis que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Durant tot aquest període ( 1700-1713) cal destacar dos fets importants, la Guerra de Successió i la Batalla d’Almansa. Per una part, la Guerra de Successió, a la que es referix a ella implícitament durant tot el romanç, com ja hem dit abans va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que va tenir per escenari la península ibèrica. Va acabar amb la dinastia dels Habsburg i va donar lloc a l’arribada de la dinastia dels Borbó al tro espanyol. Felip va ser coronat com a Felip V de Castella, l'any 1700, i IV d'Aragó, el 1701. Però la
Quadre de Felip V exposat a Xàtiva.
Casa d'Àustria no va acceptar el testament, perquè creia que l'arxiduc Carles tenia més drets de successió. Aleshores, l'arxiduc Carles va buscar l'ajuda d'altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia (1701) i es van enfrontar a l'aliança franco-espanyola dels Borbons. Per altra banda la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), va ser un enfrontament entre les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) i les de l’arxiduc Carles d’Àustria, que finalitza amb la derrota de les tropes austríaques,en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà l’imposament dels Decrets de Nova Planta. Ara, tornant enrere, cap al 1700, tingué lloc la mort sense descendència del rei Carles II, l’últim monarca de la dinastia dels Àustries. Açò va provocar un conflicte bèl·lic per la successió al tron, conegut com la Guerra de Successió, que va durar desde 1701 fins 1713. En aquesta guerra els diversos territoris de la Monarquia Hispànica van prendre partit per cadascun dels dos aspirants. La Corona de Castella va donar el seu suport a Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, mentre que la d’Aragó, per a evitar caure en l’òrbita centralista de la monarquia borbònica, es va situar a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria, de la dinastia dels Habsburg, com es reflexa en el romanç: “ l'exèrcit de Carles el d'Àustria, entra a la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuït armes i donant raons, convencent a tots els llaura'ors, que l'arxiduc Carles ha promet suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al Borbó Felip V”. També cal fer Maulets, partidaris de Carles d’Austria.
menció i distinció d’entre ambdós bàndols, els
4
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
seus seguidors, coneguts com a maulets, qui defensaven l’Arxiduc Carles d’Àustria, i botiflers, qui defensaven Felip d’Anjou. La guerra va finalitzar amb el triomf i l’ascens al torn espanyol de Felip d’Anjou, coronat com Felip V, que va representar l’hegemonia francesa i la temuda unió d’Espanya i França davall un mateix monarca. Aquest perill va portar a Anglaterra i Holanda a recolzar el candidat austríac, l’Arxiduc Carles d’Àustria, que, per descomptat, era sustentat pels Habsburgs de Viena, com bé diu el romanç: “Els reis i governants de tot Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya, i els dos aspirants una guerra van a provocar”. Finalment, la guerra va concloure amb la firma del Tractat d’Utrecht en 1713, que va marcar l’inici de l’hegemonia britànica. Durant el regnat de Felip V (1700-1746) es van introduir una sèrie de canvis, mesures centralitzadores amb l’objectiu de fer un Estat més eficaç. Així, es van adoptar: Els Decrets de Nova Planta (el 1707 a Aragó i a València, el 1715 a Mallorca i el 1716 a Catalunya). Que van comportar l’abolició dels furs i institucions pròpies de la Corona d’Aragó per haver recolzat a Carles d’Àustria durant la guerra, ja que, els furs de les províncies basques i Navarra es van mantindre intactes. Tal com apareix en el romanç: “promulgà el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací”. Nou model d’administració territorial basat en la divisió del territori en províncies. Decret de Nova Planta
Reformació de l’administració central consolidant l’establiment d’una monarquia absoluta. Es van suprimir tots els Consells, exceptuant el Consell de Castella que es convertiria en l’assessor del rei. A més, la nova dinastia va intensificar la política regalista, buscant la supremacia de la Corona, el poder civil, sobre l’Església, amb l’establiment d’un major control sobre la Inquisició i, sobretot, l’expulsió de la Companyia de Jesús, adoptada per Carles III. Per altra part, va haver-hi intents, no massa eficaços, d’unificar i racionalitzar el sistema d’impostos i, per això, es va dur a terme el “Cadastre d’Ensenada” en 1749 en la Corona de Castella., que va ser un cens de totes les propietats del regne.
5
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
A dia d’ara podem considerar el “Romanç de Cec” com un document de gran valor, ja que ens acosta als fets ocorreguts en el segle XVIII, i tracta de fer-nos reflexionar del que va ocòrrer aquell 25 d’abril de 1707 per a que no ens oblidem de les greus conseqüències que tingué, com bé diu: “Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa”. Arran d’aquest període que va provocar grans canvis, a unes ciutats més que a altres, com bé diu la dita “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, però en general, a Espanya van haver diversos canvis socials, econòmics i politics que varen enderrocar l’Antic Règim per donar pas a un nou sistema liberal. A l’Antic Règim la societat era estamental, amb grans desigualtats i pertinença per naixement. A més, no es podia canviar d’estament i es diferenciaven, entre els privilegiats i no privilegiats, tres diferents grups: clergat, noblesa i tercer estat (burgesia i camperols). En canvi, en el nou sistema liberal, la societat era de classes, es pertanyia segons el nivell econòmic i es diferenciava la burgesia, propietària dels mitjans de producció i el proletariat, que treballava a canvi d’un salari. Pel que fa als aspectes econòmics, en l’Antic Règim l’economia es basava en l’agricultura de subsistència i l’industria era controlada pels gremis. Però amb la revolució industrial i el nou sistema liberal, es donà la revolució agrària que va comportar noves tècniques i canvis en la propietat de la terra i l’economia es basava en l’absència de l’ intervenció estatal, ja que tan sols es controlava pel mercat. Piràmide de la societat a l’Antic Règim
Finalment, als aspectes polítics, en l’Antic Règim hi havia una monarquia absoluta, on tot el poder residia en el rei, però gràcies a les idees de la il·lustració i el sistema liberal, es va implantar la monarquia constitucional a Espanya, on hi havia igualtat jurídica. A més es va redactar la constitució i s’implantà la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
6
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/ Apunts Tema 1. El segle XVIII: Els primers Borbons http://issuu.com/elujan/docs/1__el_segle_xviii_i_els_primers_borbons/1 Viquipèdia (definicions com Batalla d’Almansa, maulets, botiflers) http://ca.wikipedia.org Llibre de Geografia 2on Batxillerat. (Tema 1) Diferències Antic Règim i Sistema Liberal http://www.slideshare.net/paijan/transicion-al-liberalismo?from=ss_embed
7