Federica Montseny va nàixer a Madrid el 12 de Febrer de 1905 i va morir en Toulouse (França) el 14 de Gener de 1994. Va ser la ministra durant la II Repùblica española, següent la primera dona en ocupar un càrrec ministerial en l’Europa Occidental El 1938, després de la caiguda del govern de Largo Caballero, presidí el 1er comitè d'enllaç CNT-UGT i fou la responsable del departament de sanitat de la comissió de batallons de voluntaris . Va defensar el Partit Obrer d’Unificació Marxista de
Va exiliar-se a França, en finalitzar
les acusacions de traïció per part dels
la Guerra Civil Espanyola,
dirigents del PSUC i el PCE.
continuant amb el seu treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la
reconstrucció del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que
defensava.
La mujer, problema del hombre (1932). Anselmo Lorenzo (1938). Cien días de la vida de una mujer (1949). El éxodo. Pasión y muerte de españoles en el exilio (1969). Crónicas de la CNT (1974). El anarquismo (1974).