Conflictes dels darrers anys: Sintesi
COMPONENTS DEL GRUP: BÀRBARA ESTEVE, LAURA JUARROS, ESTHER ALBEROLA, JOSEP FERRANDIS, ANNA GÒMEZ CURS: 4B ASSIGNATURA: HISTÒRIA
1
Conflictes dels darrers anys: Sintesi
Guió ·Introducció ·1-Guerra al terrorisme 11S Al-Qaida i Ossama Bin Laden La Guerra d’Afganistan El paper de l’ONU L’eix del mal ·2-Guerra d’Irak Interessos geopolítics i econòmics de la guerra d’Irak Manifestacions contra la guerra ·3-Altres conflictes al mon Conflicte palestí Israelià Somàlia Balcans Ruanda Darfur La guerra contra el narcotràfic a Mèxic ·4-El negoci de la guerra ·5-Conclusions ·6-Bibliografia
2
Conflictes dels darrers anys: Sintesi Encara que hi ha hagut moltes revolucions i en molts països s’ha arribat a una vida millor, en l’actualitat continuen havent molts conflictes sobretot a els països més pobres amb la mateixa excusa. Començarem parlant de l’atemptat de l’11S a Nova York i acabarem parlant sobre el negoci que per a alguns representen aquestes guerres. L’11S va ser un atemptat terrorista que va ocórrer a Nova York el 11 de Setembre de 2001. L’atac va consistir en el segrest de dos avions de línea per a impactar-los contra les Torres Besones en el World Trade Center, a Manhattan (Nova York). Varen morir unes 3.000 persones i unes 6.000 van ser ferides, mes de 8.000 es varen veure involucrades. Els pocs supervivents que hi ha, han contat moltes vegades les seves versions de l’ ocorregut, i tots coincideixen en un aspecte, va ser cruel, horrible y desagradable. S’han organitzat molts actes de commemoració en honor a tots els morts en l’atemptat. Han col·locat una placa de metall en una paret en el Word Trade Center commemorativa i en record a l’ ocorregut. Els causants d’aquest atemptat van ser 19 membres del grup terrorista Al-Qaida. Aquesta és una organització fonamentalista islàmica. El seus fundadors van ser el xeic Abdullah Yussuf Azzam i el seu alumne, Ossama bin Laden, un milionari d'origen saudita. L'ONU, l'OTAN, la Unió Europea, els EE.UU. i molts altres països la consideren com una organització terrorista. El líder del grup va ser Bin Laden fins que els EE.UU. el mataren el 2 de maig de 2011 a Pakistan, va ser una intervenció bastant complicada, Les autoritats americanes van afirmar haver llençat la despulla de Bin Laden a la mar, després de fotografiar el cos i fer-li proves d'ADN, i després de seguir els ritus funeraris de la religió musulmana. EE.UU. en resposta als atemptats de l’11S, ocupà els territoris d’Afganistan i comença una guerra, ja que en aquest pais es trobava la banda terrorista Al-Qaida, i el seu principal enemic, Bin Laden. Reclamaren als Talibans, que en aquell moment tenien el poder, que li l’entregaren. La guerra començà el 7 d’octubre de 2001, davant la negativa d’aquestos a entregar-lo. EE.UU va començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic. L’ ONU en un primer moment no estava a favor de la guerra i de que els Estats Units atacaren i Anglaterra els donés suport, més endavant canvia d’opinió i junt a ella s’uniren molts països. En un discurs fet per George W.Bush el 29 de febrer de 2002, aquest va utilitzar l’expressió “eix del mal” per a dir que els que defensaven els terroristes o no volien la guerra, no estaven ven vistos per el govern dels EE.UU, ja que alguns països estaven en contra de l’ocupament d’Afganistan. No sols la guerra d’Afganistan es l’única relacionada amb el 11S també o és la invasió d’Iraq. 11S va donar una espenta a l’invasió encara que ja estava planejada abans de que es produïren els atemptats. Aquesta és va produir entre el 20 de març i l'1 de maig de 2003, va ser duta a terme per una coalició de països encapçalada pels Estats Units. Altres països van estar involucrats en la fase d'ocupació posterior. La invasió va marcar l'inici d’esta guerra. És important anotar que aquest és un procés que va començar abans de l'11/9. L'11 de Setembre va donar una espenta a aquest procés i va produir un mandat popular, però açò va ser casual. Va ser el President Clinton qui va iniciar l'establiment de llaços militars, i qui va construir la capacitat els EE.UU. per a intervenir en el Golf Pèrsic i l'àrea del Mar Caspi. Segons el President dels Estats Units d’aquell moment, George W. Bush, les raons per a la invasió eren "llevar-li a Iraq les armes de destrucció massiva, les quals, mai van arribar a trobar-se, i aconseguir la "llibertat" del poble iraquià. Els principals detractors de la guerra assenyalen aquestes raons com a meres excuses per a realitzar la invasió, motivats per interessos merament econòmics i polítics. La invasió d’Iraq va provocar una fractura política entre les grans potències, per una part les que es van oposar a la invasió i per altra part, les que sí van recolzar públicament als Estats Units i van integrar la coalició. La guerra a Iraq ha reconfigurat de moltes maneres el panorama geopolític global. Aquesta
3
Conflictes dels darrers anys: Sintesi certament ha alterat les relacions dels EE.UU. amb Europa i el Mig Orient, el seu impacte va més enllà. Però, per què específicament ara l'àrea de Golf Pèrsic/Mar Caspi? En part, açò és així perquè ací estan localitzades les majors reserves de petroli aproximadament el 70 % de les reserves conegudes. Les manifestacions mundials contra la invasió d’Iraq en 2003 van ser convocades per una plataforma mundial a tot el món, sent les primeres convocatòries de caràcter realment global de la història. La seua motivació va ser impedir la invasió d’Iraq. Per altra banda està el conflicte Plaestí israelià. Uns reclamen el dret a tenir un Estat que el protegeixi com a jueus; els altres reclamen que aquest dret no vulneri els seus drets com a palestins. Uns reclamen el dret a que aquest Estat tingui un territori; els altres que aquest no es construeixi a base de robar-los el seu. Uns reclamen seguretat i benestar; els altres que aquesta seguretat no es defensi a base d’ocupació militar i de l’estrangulament polític i econòmic del poble palestí. D’altres diuen que el conflicte palestí israelià no es pot resoldre sense solucionar les relacions internacionals entre el món àrab i occident. D’altres que és un conflicte territorial entre l’Estat d’Israel i uns pocs terroristes musulmans. Davant de totes aquestes veus, la negociació ha acabat veient-se massa vegades com la renúncia o la imposició d’una d’aquetes raons i per tant motiu suficients per a que fracassi. La situació és certament molt complexa i no pot reduir-se a veritats absolutes. Molt prop, també podem trobar el conflicte de Somàlia, és va produir quan una coalició de moviments militars enderrocà el regim de Siad Barre al gener de 1991 i tot seguit es trencà l’aliança per fragmentarse en una sèrie de grups ètnics que lluiten per aconseguir el poder, quedant el país dividit en múltiples regions que son controlades per diferents líders somalis. La guerra civil i una severa sequera duen al país a patir una terrible fam que farà que, al maig de 1992, Nacions Unides desaplegui l’Operació de pau ONUSOM, un any més tard. No obstant això la ONUSOM acabà la seva missió en 1995 sense haver restablert una autoritat nacional al país. D’aquesta manera, Somàlia és un país sense estat que existeix de manera indeterminada i que desenvolupa les seues activitats politiques i econòmiques de forma diferent en funció del senyor de la guerra que controla la regió. A l’Europa de l’est podem trobar els Balcans que és el que se coneix com la guerra els Balcans, un seguit de conflictes violents al territori de l’antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Van ser dos grups de successives guerres les que afectaren totes sis exrepubliques iugoslaves. Les guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslàvia reduïda a la pobresa i també a la interrupció econòmica massiva i inestabilitat persistent a traves dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes més sagnants a les terres europees des del final de la segona guerra mundial i també els primers des de la segona guerra mundial en haver estat formalment considerats com a genocides amb una acusació de crims de guerra. Un altre cas a Àfrica, és el genocidi de Ruanda, en aquest país hi ha dos grups ètnics: els Hutus, que són la majoria i els Tutsis. Després de l’ independència de Bèlgica, el govern de Ruanda va passar a mans dels Hutus, açò va fer que la rivalitat ètnica s’agreugés. En 1994, la part més radical dels Hutus planejà un genocidi contra els Tutsis i tots els que no estigueren a favor de la seua execució. Aquest genocidi va ser finançant en part per diners que venien dels programes d’ajuda internacional, del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, etc. S’estima que es van gastar 134 milions de dòlars en preparar-lo. La part més violenta del genocidi començà a partir de l’assassinat del president Habyarimana, el 6 d’abril de 1994, el conflicte arribà a tot el país i els assassinats es van fer majors i més cruels. L’ONU després de les morts d’alguns dels seus soldats, ordenà la retirada del país i deixa a la població civil sense protecció. El 9 d’abril es forma un nou govern presidit per Jean Kambada, aquest govern no incloïa cap Tutsi ni Hutu moderat. Aquest continuà matant als Tutsis i Hutus moderats. Arran del genocidi milions de
4
Conflictes dels darrers anys: Sintesi persones es van veure obligades a desplaçar-se als camps de refugiats i fins i tot a altres països. Els països més importants no van fer cosa alguna per parar el genocidi, ni ajudaren als Tutsis, alguns com França i Bèlgica van treure a tots els seus nacionals sense preocupar-se pels Ruandesos. Tampoc Estats Units va fer alguna cosa ja que volien influir en la zona i quant més indefensa estigués, més fàcil seria. Mitjans del més de juliol de 1994 és considera el final del genocidi, que va durar més de tres mesos i que va deixar més de 800.000 mort, d’aquestes, més del 75% eren Tutsis. També Sudan és un altre país d’Africà que esta en guerra, a la regió de Darfur hi ha una guerra des de febrer del 2003 degut al conflicte entre els àrabs i els negres de la regió, que ha fet que morin 400.000 persones i que més de 2 milions s’hagin desplaçat. El govern nega que doni suport a alguna de les parts, però als àrabs, que són els que tenen el poder, els a proporcionat armes i assistència i els ha ajudat en alguns atacs. L’1 d’agost de 2007 el govern de Sudan i les Nacions Unides van arribar a un acord per a desplegar prop de 26.000 soldats per a controlar la situació de la regió. El conflicte ha sigut descrit com un genocidi cap a els habitants de raça negra per els medis de comunicació internacionals i per EE.UU. però no per l’ONU. Un altre conflicte que també esta provocant moltes morts, és la guerra contra el narcotràfic a Mèxic, enfronta al Estat Mexicà contra les bandes que controlen diverses activitats il·legals, principalment el tràfic il·legal de drogues. Aquesta situació va començar el 11 de desembre de 2006, quan el govern federal anuncià que iniciaria una batalla contra el crim organitzat a l’estat de Michoacan, on eixe any ja s’havien comptabilitzat casi 500 assassinats a causa del narcotràfic. Per a enfrontant-los el govern esta utilitzant les armes. Des de el principi s’ha mobilitzat a la Policia Federal i l’Exèrcit entre altres. Segons la Secretaria de Seguretat Pública federal fins a març de 2010 s’ha detingut a 121199 persones vinculades als cartels de la droga. Entre desembre de 2006 i gener de 2012 han mort al voltant de 60 mil persones per culpa de el narcotràfic. El que no es sap es el nombre de persones que han mort però que no tenien relació amb aquestes activitats delictives. Al mateix temps Ciutat Juárez a s’ha convertit en la ciutat més perillosa del món on es cometen molts assassinats a l’any per culpa d’aquest problema. Però les guerres no son dolentes per a tots, hi ha una gran quantitat de gent interessada en que hi hagen guerres, com els fabricants i els distribuïdors d’armes, ja que aquesta gent guanya molts diners d’aquestos actes. Els líders de cada país també guanyen una barbaritat de diners, ja que amb les seues estratègies no entra la moralitat si no el seu desig de poder i els dona igual les baixes del seu país a canvi de la victòria, és a dir, són capaços de sacrificar a molts soldats, per a aconseguir poder. ¿Val la pena per un poc de territori, de petroli o simplement el fet de guanyar a canvi de milers de vides? La conclusió és que continuen havent molts conflictes on segueixen morint molts innocents per culpa de l’avarícia i els interessos politics dels més rics.
5
Conflictes dels darrers anys: Sintesi
BIBLIOGRAFIA. WIKIPEDIA INFORMACIÓ DOSSIER FOLLETOS REPLEGATS A NOVA YORK ( VIATGE ANNA GÒMEZ) IMATGES DE GOOGLE
6