El vers català by ballo62

LA POESIA 3r d’ESO

Vers: sèrie de paraules determinada pel

nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla. El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l’hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les paraules esdrúixoles compten sovint com a paraula plana.

 HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en

contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:

Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

 SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues

vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes. A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

 ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues

vocals en contacte (neutra)

Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)

 SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica: me-mò-ri-a........me-mò-ria. DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara en català: ai-gua................a-i-gua

MONOSÍL·LAB (1 síl·laba) , BISÍL·LAB (2) I TRISÍL·LAB (3)

Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs

TETRASÍL·LAB O QUADRISÍL·LAB (4)

Usat a l'edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular.

JAUME ROIG Una polida Galant, ardida, ...

No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer

JOSEP SEBASTIÀ PONS Passen bandolers, Bandolers d'Espanya,

HEXASÍL·LAB (6 )

Força emprat, sobretot en poesia popular

TEODOR LLORENTE Joiós caçador, passa; Busca més brava caça I deixa'm quiet a mi...

HEPTASÍL·LAB (7)

El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers

ANÒNIM A l'Aragó hi ha una dama Que és bonica com un sol; Té la cabellera rossa...

OCTOSÍL·LAB (8)

Molt usat també a l'edat mitjana i des de la Renaixença

ÀNGEL GUIMERÀ Les fulles seques fan sardana D'ací d'allà saltironant…

PENTASÍL·LAB( 5 )

ENNEASÍL·LAB( 9 )

Poc usat SENSE CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasíl·lab italià)

DECASÍL·LAB (10)

AMB CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) AMB CESURA:6+4 (origen francès) AMB CESURA : 5+5 (origen castellà)

HENDECASÍL·LAB (11)

Poc usat, surt al romancer

ALEXANDRÍ (12)

Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s'ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima).

CARNER L'aurora tem de viure i es preserva El llamp, el tro, la majestat revelen... J. ROÍS DE CORELLA

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

Penatge blanc, he vista una garsa... M. MILÀ I FONTANALS Voleu oir la gesta del pros Bernat, Comte de Ribagorça i de Pallars,... VERDAGUER Te vull sobre el pit com una corassa, Te vull sobre el cor com místic segell...

GUERAU DE LIOST Ja el ramat és a dins. La porta s'ha tancat I pel llindar balder traspua el color groc...

 Alguns poemes tenen en compte la distribució de

síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. Provenen dels grecs i llatins, que distingien entre síl·labes llargues i breus, que per nosaltres serien tòniques ( T ) i àtones ( A ). La distribució dels accents pot estar feta de manera que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música" del vers.

IAMBE

Àtona.tònica

De dins el pit covard els mots com un estol

TROQUEU

Tònica-àtona

És quan dormo que hi veig clar

DÀCTIL

Tònica-àtona-àtona

L’illa de l’últim adéu on es va inclinà el meu/ migdia

AMFIBRAC

Àtona-tònica-àtona

S’agita la poma llanguent d’una immensa/ cortina

ANAPEST

Àtona-àtona-tònica

Va passant entremig de sa gent adormida

FIXEU-VOS EN ELS SEGÚENTS EXEMPLES:

Sobre una mar amb a penes murmuri déscumes AAATAATAATAATA un capvespre amb el cel tot lluent i amb uns núvols AATAATAATAATA dún cop dála Ariel se nánà al cim de láire AATAATAATAATA las de seure a la seva carrossa de set aficions A A T A A T A A T A A T AA T Josep Carner Si es tenen en compte les sinalefes, el ritme és: (AAA) T AA T AA T AA T AA T (A) i s'han comptat a cada vers de forma independent.

En aquest poema de sota, perquè la successió TA continua als versos següents: La sardana és la dansa més bella AATAATAATA de totes les danses que es fan i es desfan ATAATAATAAT és la mòbil, magnífica anella A A T A A TA A T A que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant. AATAATAATAAT Ara el ritme és: AA T AA T AAT A/ A T AA T AA T AA T

En aquest segon cas no s’han tingut en compte els ENCAVALCAMENTS, que són les interrupcions de les frases quan acaba el vers, per continuar-les al vers següent. Hi ha encavallaments suaus (quan continua una frase llarga) o bruscos (quan només es fa l’encavalcament de pocs mots: un o dos). El primer cas produeix un ritme lent i el segon cas dóna un ritme sincopat al poema. L’encavallament serveix per a fer una lectura més ràpida i realçar el mot o mots encavalcats.

El recompte comença a partir de la primera síl·laba tònica. Si, per davant o darrera de l’ultima tònica , queden àtones, no es compten perquè estan en ANACRUSI.

La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa, però hi ha monosíl·labs àtons, com els articles, conjuncions, pronoms febles,etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen accent)... -Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari: ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P) -S’han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc. a l’hora de comptar les síl·labes accentuades o àtones. No poden aparèixer més de dues síl·labes àtones seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre un accent de suport: I així traurà meravellosa flor. (ATA T ATA T ATA) -Els accents rítmics no poden caure en dues síl·labes tòniques consecutives. Si és així, se n'elimina un.

 La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al

final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.  -Quan hi ha diftongs o hiats, es posició de rima, només es té en compte la vocal accentuada o la vocal forta. Així, rimen entesa i paciència.  -Les vocals i/u al final de paraula plana o esdrúixola s’equiparen a e/o respectivament, per mantenir la rima.  La vocal post-tònica de les esdrúixoles tampoc compta , pel que fa a la rima.

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

EXEMPLE

CONSONANT

Quan es repeteixen totes les Que jo mateixa, si no fos tan llega, vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. En lletra clara contaria el fet. Dóna la impressió de ser una Temps era tems hi hagué la vaca cega: rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot Jo sóc la vaca de la mala llet. arribar a cansar una mica, o PERE QUART sigui que convé no usar-la.

ASSONANT

Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS. Remarquem que la rima té a veure amb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra.

Al mirador del castell Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d’or Sos cabells pentina i nua. ANÒNIM

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

EXEMPLE

MASCULINA

Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s'enllacen amb les femenines corresponents són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura

Quan la passada del vent afina La tarda tèbia del mes d’agost Penges com una morta gavina Dalt de la pedra grisa del rost. SEGARRA

FEMENINA

Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana

Quan la passada del vent afina La tarda tèbia del mes d’agost Penges com una morta gavina Dalt de la pedra grisa del rost. SEGARRA

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

ESDRÚIXOLA

Proparoxítona. És poc usual

INTERNA

Pot ser de molts tipus: rima el final del primer hemistiqui d’un vers amb el final del segon hemistiqui del mateix vers (rima lleonina)O bé el 1r hemistiqui d’un vers amb el 1r hemistiqui del vers següent, o bé el 2n, o altres...

EXEMPLE La bandera és una pàgina, D’un vell llibre sense mots, Que passà un cicle entre llots, Assumit per la voràgine Que un poc més ens xucla a tots PERE QUART Salvem esculls entre cants i traülls. FOIX (lleonina) Li’n pren així com dona ab son infant, Que si verí li demana plorant MARCH ¿Quin gai tremir de veus en nit coberta ens ajuntà clement com si el morir A cada instant, i ens els segles em moc Lent, com el roc davant la mar obscura

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

FÀCIL

O pobre: futurs, mot i compost seu, mots sinònims . Pot sonar malament

RICA

Mateix mot amb significat diferent, rimes sorprenents, amb mots no catalans, homòfons etc.

EXEMPLE

Trobarà/tornarà, contar/recontar glòria/victòria, finalitat/-objectivitat, porta ./comporta, ràpidament/lentament

Segur/Freud sonet/ABB signes/cignes

TIPUS DE RIMA

EXEMPLE

DEFINICIÓ

RIMA ENCADENADA:

ABAB

RIMA CREUADA.: RIMA CAUDADA: MONORRIMA: CAPCAUDADA:

ABBA AABB AAAA Cada estrofa comença amb la mateixa rima que acaba l’estrofa anterior: ABBA ACCA...

DIVERSES ESTRUCTURES DE RIMA UNISSONANTS:

Tenen la mateixa estructura de rima a totes les estrofes: ABBA ABBA...

ENCADENADES:

Comencen amb la rima del mig de l´estrofa anterior: ABA BCB CDC...

RETRONXA:

Repeteix, al final de cada estrofa, un o més versos de la torna

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

EXEMPLE

FALSA

Depèn de la pronúncia dialectal, uns mots rimen o no rimen; i en la RIMA VISUAL no es tenen en compte els sons sinó les lletres, per culpa de la influència del castellà. Així, fa rimar o obertes amb o tancades, e obertes amb e tancades, mots on la r final sona, amb mots on és muda...

Només/mariners no rima per als valencians en mallorquí rimen "deixar-mar" en barceloní "insurrecte-secta", en lleidetà "ensems-temps".

VERS SENSE RIMA O BLANC

No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures, etc. La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6) :Tirades de versos blancs femenins (plans) que s'utilitzaren molt en l‘Edat Mitjana i en les tragèdies de la Renaixença, com Mar i Cel d’Àngel Guimerà.

Mudarà el gest la mia forma en pedra, Quan llegiran aquest mot en la tomba: ROÍS DE CORELLA

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ

No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver VERSOS LLIURES certa rima assonant distribuïda irregularment

EXEMPLE

Retorno a les festes llunyanes, Quan la muralla de ponent Plena d'estàtues blanques sobre el mar... la primera vegada, cosins, amb marineres blaves. ROSSELLÓ-PÒRCEL

 ESTROFA:

Organització rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima, que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim, o més d'una.  En l'època medieval també se'n deia COBLA. Hi ha estrofes de versos isosil·làbics, o sigui ,amb la mateixa mesura en tots ells, i estrofes de versos anisosil·làbics, que combinen versos d'una mesura i d'una altra, els parells entre sí i els senars entre sí. Tot seguit es poden veure les principals estrofes de la poesia catalana, ordenades per numero de versos i amb les característiques i variants principals:

NOM

APARIAT

Nombre MIDA DEL ESTRUCTURA TIPUS DE Versos VERS DE RIMA RIMA

qualsevol (norm 7)

aa , AA aA , Aa

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

RODOLÍ: auques humorístiques NOVES RIMADES: 8 síl. Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. qualsevol popular fins el XIX CODOLADA: combina versos llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians del XIVXV,p.popular i Verdaguer.

NOM

TERCET

Nombre Versos

MIDA DEL VERS

qualsev

ESTRUCTURA TIPUS DE RIMA DE RIMA

aba,ABA

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS Sol aparèixer als SONETS,refranys de dansa, tirades i lai culte. TERCET ENCADENAT: rima encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià (Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí Molt usat al Renaix. i Conso- Barroc,avui es fa A-A B-B o nant monorrim AAA BBB TERCINA: Tercet encadenat amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ. HAIKÚ: Popular japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis del s. XX.

NOM

QUARTET A

NomMIDA DEL ESTRUCTURA DE TIPUS DE bre VERS RIMA RIMA Versos

art menor (norm7)

abab abba aaaa -a-a

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS

Una sola quarteta pot fer tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira. QUARTET: igual que la quarteta però amb versos de 10 síl.labes. ConsoCORRANDA: Quarteta nant de versos solts, en la poesia popular. SEGUIDILLA: 6-4a6-4a, de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada en català).

NOM

QUINTETA

Nombre Versos

MIDA ESTRUCTURA DEL DE RIMA VERS

art menor

abaab ababa abbab aabba

TIPUS DE RIMA

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS

QUINTET: igual amb versos d´art major. ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.conso labs,però també d´altres: nant 8A12B12B12A12A LIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B

NOM

SEXTETA

Nombr MIDA TIPUS ESTRUCTURA e DEL DE DE RIMA Versos VERS RIMA

art meno r

ababcc abbaab ababab

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS

SEXTET: Igual, però d'art major SEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC. SEXTINA: 6 sextets decasíl·labs i 1 tercet com a tornada final. D'origen trobadoresc, repeteix les Consomateixes paraules en posició de nant rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d'una estrofa marca la primera rima de l'estrofa següent. A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers i tres al final. Avui no es fa gaire.

NOM

Nombre Versos

MIDA DEL VERS

ESTRUCTURA DE TIPUS DE RIMA RIMA -

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS No existeixen les estrofes de 7 versos. Són combinacions de quartets/etes i tercets. Molt usada en poesia culta fins al Barroc.

OCTAVA

10 síl. cesurat

OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCB ABAB-CDCD OCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA(cadeno-encadeCCCD-CCCA nada) OCTAVA REIAL: Vuit ABBA-CDDC decasíl·labs els primers sis són (creu-creuada) encadenats i els dos darrers són ABAB-CCDD apariats: ABABABCC o (cadenoABBAABCC. Va ser una estrofa caudada) Consolintroduïda també per Garcilaso i ABBA-CDCD nant Boscán. (creuCANÇÓ TROBADORESCA: De encadenada) 7 octaves acabades amb una ABAB-CDDC tornada (quartet amb la mateixa (cadenorima de la darrera estrofa, on hi creuada) havia el senhal de la dama o l'amic ABBA-CCDD a qui el poeta adreçava la seva (creu-caudada) cançó, que era un nom fals o pseudònim).

NOM

DÈCIMA

SONET

Nombre Versos

MIDA ESTRUCTURA DE TIPUS DE DEL RIMA RIMA VERS

rima en dos art grups de cinc menor versos.

ABBA- ABBACDE-CDE qualsev ABAB-ABABCDC- DCD

qualsev ROMANÇ indeter (norm 7)

-a-a-a-a-a

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS

No existeixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a Ve del Barroc imitant CASTELLANA i consonant l’ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC El composen dos quartets i dos tercets. qualsevol SONET ANGLÈS: 3 quartets i 1 Apariat assonant Introduït a Catalunya el s. als parells XVI, en la poesia popular. i lliures els Després s'han fet imparells adaptacions cultes.

NOM

SILVA tirallonga monorrima

Nombre Versos

indeter

MIDA DEL VERS

10 i 6 art major

ESTRUCTURA TIPUS DE DE RIMA RIMA

CARACTERÍSTIQUES VARIANTS

consonant Llibertat de col.locació dels i versos metres. Prové del Barroc blancs castellà.

AAAAAAAA indeter consonant Per poemes èpics i filosòfics. AAAA.... Es fa a partir de frases vers art sinònimes o antònimes indeter no rima Paral·lelístic major (Psalms, Poesia popular, Proverbis) Neix com a innovació per l'esgotament de les estrofes clàssiques, el s. XIX. El seu vers lliure indeter qualsev no rima inventor és Walt Whitman i té un cert ritme intern, sintàctic o de repetició de paraules.