EsadeCreapolis Anuario 2009 by Ark Gallery Studio

Open & Cross Innovation Center

MEMORIA / MEMĂ&#x2019;RIA 2009

MEMORIA / MEMÒRIA 2009

ÍNDICE / ÍNDEX 01/ PRESENTACIÓN Presidente de ESADECREAPOLIS. Presidente Patronato Fundación ESADE. Director General de ESADE. 02/ ÓRGANOS DE GOBIERNO EQUIPO DIRECTIVO Consejo de Administración. Comisiones del Consejo. Equipo.

01/ PRESENTACIÓ President d'ESADECREAPOLIS. President Patronat Fundació ESADE. Director General d'ESADE. 02/ ÒRGANS DE GOVERN EQUIP DIRECTIU Consell d'Administració. Comissions del Consell. Equip.

03/ VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO

03/ VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

04/ DE LA IDEA A LA REALIDAD

04/ DE LA IDEA A LA REALITAT

05/ ACTIVIDADES 2009

05/ ACTIVITATS 2009

Actos de innovación. VIII Conferencia Internacional APTE. Inauguración ESADECREAPOLIS. Actos realizados por diferentes empresas e instituciones. 06/ EMPRESAS RESIDENTES

Actes d'innovació. VIII Conferència Internacional d’APTE. Inauguració ESADECREAPOLIS. Actes realitzats per a diferents empreses i institucions. 06/ EMPRESES RESIDENTS

01/

PRESENTACIÓN / PRESENTACIÓ

Sr. Pere Rifà Presidente de ESADECREAPOLIS President d’ESADECREAPOLIS

Escuela de negocios, innovación y empresa son las tres palabras clave que permiten captar y comprender el sentido de Creapolis. ESADE, en coherencia con su tradición de anticipación, buscaba la oportunidad para promover un proyecto innovador que relacionara en un mismo ámbito el mundo empresarial y el académico. Su objetivo: crear un ecosistema que contribuyera a estimular la creatividad y la innovación en las empresas. Hacía mucho tiempo que en ESADE se tenía el convencimiento de que en un mundo global la innovación iba a constituir un elemento crítico para el desarrollo del tejido empresarial de nuestro país. La oportunidad surgió cuando el crecimiento de ESADE obligó a plantearse la creación de un nuevo campus universitario en Sant Cugat del Vallès. Creapolis es el proyecto de ESADE en que se visualiza la voluntad de una escuela de negocios para crear un entorno de innovación dinamizado por la interrelación del mundo empresarial y el académico. Hoy las bases están puestas. Un edificio situado dentro del campus de la escuela de negocios, un equipo humano de calidad para impulsar el proyecto y un continuo flujo de empresas que apuestan por el proyecto y que, conscientes de los inputs que éste les aporta, se ubican en las instalaciones que les ofrece. La puesta marcha se ha realizado en un momento complicado de nuestra historia económica y por esta razón quiero resaltar con más énfasis la oportunidad del proyecto. Innovar significa: Replantearse continuamente el proyecto empresarial. Estar permanentemente abierto a nuevas ideas. Buscar incesantemente equilibrios en un mundo sin fronteras. Ser práctico y realista. Por ello, estoy convencido que Creapolis -centrado en el paradigma de la innovación como estrategia para sobrevivir y desarrollarse- responde perfectamente a la necesidad que sienten nuestras empresas para reposicionarse en la complejidad del nuevo mundo económico que está emergiendo. A lanzar este proyecto han contribuido personas de muy distintos entornos: mundo académico, entidades financieras y el sector público estatal, autonómico y local. A todos quiero agradecer su colaboración. Y al equipo humano de Creapolis expresarle mi reconocimiento por el esfuerzo que ha realizado para la puesta en marcha de un proyecto tan innovador.

Sr. Pere Rifà

/01

Escola de negocis, innovació i empresa són les tres paraules clau que permeten copsar i comprendre el sentit de Creapolis. ESADE, en coherència amb la seva tradició d'anticipació, buscava una oportunitat per promoure un projecte innovador que relacionés en un mateix àmbit el món empresarial i l'acadèmic. L'objectiu: crear un ecosistema que contribuís a estimular la creativitat i la innovació a les empreses. Feia molt de temps que a ESADE es tenia el convenciment que en un món global la innovació constituiria un element crític pel desenvolupament del teixit empresarial del nostre país. L'oportunitat va sorgir quan el creixement d'ESADE va obligar a plantejar la creació d'un nou campus universitari a Sant Cugat del Vallès. Creapolis és el projecte d'ESADE en què es visualitza la voluntat d'una escola de negocis de crear un entorn d'innovació dinamitzat per la interrelació del món empresarial i l'acadèmic. Avui ja tenim els fonaments. Un edifici situat dintre del campus de l'escola de negocis, un equip humà de qualitat per impulsar el projecte i un flux continuat d'empreses que aposten pel projecte i que, conscients dels inputs que els aporta, s'ubiquen a les instal·lacions que els ofereix. La posta en marxa s'ha portat a terme en un moment complicat de la nostra història econòmica i per aquesta raó vull fer encara més èmfasi en l'oportunitat del projecte. Innovar significa: Replantejar contínuament el projecte empresarial. Estar permanentment obert a noves idees. Buscar sostingudament equilibris en un món sense fronteres. Ser pràctic i realista. Per tot això, estic convençut que Creapolis -centrat en el paradigma de la innovació com a estratègia per a sobreviure i desenvolupar-se- respon perfectament a la necessitat que senten les nostres empreses per reposicionar-se en la complexitat del nou món econòmic que està emergint. Al llançament d'aquest projecte hi han contribuït persones d'entorns molt diferents: món acadèmic, entitats financeres i el sector públic estatal, autonòmic i local. A tots ells els vull agrair la col·laboració. I a l'equip humà de Creapolis li expresso el meu reconeixement per l'esforç que ha realitzat en la posta en marxa d'un projecte tan innovador.

Sr. Pere Rifà

01/

PRESENTACIÓN / PRESENTACIÓ

Sr. Pedro Fontana Presidente del Patronato de la Fundación ESADE President del Patronat de la Fundació ESADE

Cuando se diseñó EsadeCreapolis, nada hacía presagiar la difícil situación en la que entraría la economía mundial. Aún así, en febrero de 2009, este nuevo centro de negocios, innovación, formación y empresa abrió sus puertas en el corazón del Campus Universitario de ESADE en Sant Cugat del Vallès, como apuesta de presente pero con una clara visión de futuro. No fue tarea fácil. Hacía falta el compromiso de docentes, instituciones, empresas y entidades que creyeran que era necesario estimular la creación y la innovación. Agentes que tuvieran el valor de dedicar esfuerzos para generar nuevas oportunidades y superar con nota la coyuntura global en la que nos sumergíamos, y en la que seguimos inmersos. ESADE también creyó y, con la colaboración de todos ellos, el proyecto es hoy una realidad ya consolidada. EsadeCreapolis se afianza poco a poco, pero con paso firme, como motor de innovación, generando a su alrededor nuevas oportunidades de negocio para aquellas empresas que se alojan en su ecosistema. Oportunidades que nacen de las sinergias propias de compartir un foro de intercambio de ideas, bajo el telón académico de una institución que siempre ha abogado por la innovación. A día de hoy, es muy gratificante ver que, aquella idea de crear un centro pionero diseñado a medida para que las empresas practiquen la “open innovation”, funciona. Llegado a este punto solo me queda agradecer, en primer lugar, a todos aquellos agentes que creyeron y que creen en EsadeCreapolis y que lo hicieron y lo hacen posible. Y, en segundo lugar, pero no menos importante, a los profesionales del equipo de EsadeCreapolis por contribuir con su trabajo a hacer de este Parque un centro de referencia internacional de calidad. Consciente de que hay mucho camino por recorrer, no me queda más que lanzar una invitación a todas aquellas empresas, instituciones, docentes, alumnos y entidades, que aún no conocen nuestra “Ciudad de la Creación”, a acercarse hasta ella. Animar, a todos ellos, a entrar a formar parte de un proyecto de oportunidades presentes y futuras: como es y será EsadeCreapolis.

Sr. Pedro Fontana

/01

Quan es va dissenyar EsadeCreapolis, res no augurava la difícil situació en què entraria l'economia mundial. Tot i així, el febrer del 2009, aquest nou centre de negocis, innovació, formació i empresa va obrir les portes al cor del Campus Universitari d'ESADE a Sant Cugat del Vallès, com a aposta de present però amb una clara visió de futur. No va ser una feina fàcil. Calia el compromís de docents, institucions, empreses i entitats que creguessin que era necessari estimular la creació i la innovació. Agents que tinguessin el coratge de dedicar esforços per generar noves oportunitats i superar amb nota la conjuntura global en què ens submergíem, i en la què seguim immersos. ESADE també hi va creure i, amb la col·laboració de tots ells, avui el projecte és una realitat ja consolidada. EsadeCreapolis es va afermant a poc a poc, però amb el pas segur, com a motor d'innovació, tot generant al seu voltant noves oportunitats de negoci per a aquelles empreses que s'allotgen en el seu ecosistema. Oportunitats que neixen de les sinergies pròpies de compartir un fòrum d'intercanvi d'idees, sota el teló acadèmic d'una institució que sempre ha advocat per la innovació. Ara com ara, és molt gratificant veure que, aquella idea de crear un centre pioner dissenyat a mida perquè les empreses practiquin l'”open innovation”, funciona. Arribat a aquest punt tant sols em queda agraïr, en primer lloc, a tots aquells agents que van creure i que creuen en EsadeCreapolis i que el van fer i el fan possible. I, en segon lloc, però no menys important, als professionals de l'equip d'EsadeCreapolis per contribuir amb el seu treball a fer d’aquest Parc un centre de referència internacional de qualitat. Conscient que queda molt camí per recórrer, voldria fer arribar una invitació a totes aquelles empreses, institucions, docents, alumnes i entitats, que encara no coneixen la nostra "Ciutat de la Creació", a acostar-s'hi. I animar-los a tots a entrar a formar part d'un projecte d'oportunitats presents i futures: com és i serà EsadeCreapolis.

Sr. Pedro Fontana

01/

PRESENTACIÓN / PRESENTACIÓ

Sr. Carlos Losada Director General de ESADE Director General d’ESADE

Si analizamos la posición de España a partir de los datos del European Innovation Scoreboard 2009 y la comparamos con la del grupo de países con los que competimos directamente, nos daremos cuenta rápidamente de que nuestro país se encuentra entre los de crecimiento lento en lo referente a la innovación, aunque en algunos aspectos se aproxima al grupo de los moderadamente innovadores (República Checa, Grecia, Malta, Portugal, Hungría y Lituania). Por otra parte, los indicadores de la OCDE sitúan a España en una posición media en cuanto a la financiación pública y a las instituciones financieras privadas, pero en puestos bajos o relativamente bajos en cuestiones relacionadas con la innovación y los recursos humanos, el I+D empresarial y el porcentaje de empresas innovadoras. Este rápido esbozo nos apunta un cuadro en el que tenemos la necesidad imperiosa de mejorar nuestra posición relativa. Y esto resulta especialmente relevante para una economía en la que la innovación es factor clave de competitividad. Es más, en los estadios de desarrollo en que se encuentran España y Europa en general, la innovación es uno de los pocos factores diferenciales que pueden permitir mantener esta competitividad. Para ello son necesarios proyectos como el de EsadeCreapolis. Lo son para el área metropolitana de Barcelona, para Cataluña, para España y también para Europa. Una experiencia como la de EsadeCreapolis, que procura crear un entorno que acelere la innovación y aumente sus garantías de éxito, es sin duda un buen acicate y un buen instrumento para cubrir el espacio que nos falta recorrer. Necesitamos que instituciones como EsadeCreapolis nos ayuden a reducir el espacio que media entre la ciencia, la tecnología y el mercado. Que hagan este camino más seguro y más corto. Quisiera, en consecuencia, en esta introducción de la primera Memoria que publica EsadeCreapolis, agradecer el esfuerzo y la visión de todas las instituciones implicadas en el proyecto: a la Generalitat de Catalunya (a través d'AVANÇSA), al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès, a Caixa Catalunya, a La Caixa, a Caixa Sabadell, a Caixa Manresa, a la Associació d'Empresaris de Sant Cugat y, finalmente,

a ESADE, que ha sido el eje aglutinador del proyecto. También quisiera destacar el apoyo recibido del Institut Català de Finances de la Generalitat. Hay que agradecer también a todo el equipo de profesionales y a su presidente, el haber hecho realidad el proyecto EsadeCreapolis en medio de una de las crisis más profundas que ha sufrido nuestro continente. Gracias y felicidades a todos ellos. Para ESADE, poder colaborar en este necesario proyecto ha sido, es y será una oportunidad extraordinaria. Ayudar a construir el paradigma de viabilidad de los nuevos modelos empresariales fuertemente orientados a la innovación forma parte de nuestra responsabilidad como institución académica y ciudadana. Hacer realidad esta responsabilidad y concretarla en unos servicios que apoyan la innovación es, además, una fuente constante de aprendizaje y de investigación, más allá del servicio concreto que deseamos aportar en este proyecto. Estamos en él con una fuerte disposición a aprender y, al mismo tiempo, con la voluntad de ofrecer calidad en los servicios que prestamos. El proyecto constituye, en sí mismo, una gran innovación que requiere saber gestionar esa difícil cultura que permite los errores, pero que sabe aprender rápidamente de ellos, para mejorar y seguir avanzando. En definitiva, estar vinculados al proyecto de EsadeCreapolis es estar próximos a elementos nucleares de ESADE, como son la innovación y el fomento del espíritu emprendedor (entrepreneurship e intrapreneurship), nos permite dar respuesta a la razón de ser por la cual fue creada ESADE, hace ya más de 50 años, por un grupo de empresarios innovadores y por la Compañía de Jesús. Por todo ello, celebro este primer año de actividad de EsadeCreapolis y las oportunidades que ha brindado y brindará.

Sr. Carlos Losada

/01

Si analitzem la posició d'Espanya a partir de les dades de l' European Innovation Scoreboard 2009 i la comparem amb el grup de països amb els què competim directament, ens adonarem ràpidament que el nostre país es troba entre els de creixement lent pel que fa a la innovació, si bé en alguns aspectes s'aproxima al grup dels moderadament innovadors (República Txeca, Grècia, Malta, Portugal, Hongria i Lituània). D'altra banda, els indicadors de l'OCDE situen Espanya en una posició mitjana en quant a finançament públic i a les institucions financeres privades, però en llocs relativament baixos en qüestions relacionades amb la innovació i els recursos humans, l'R+D empresarial i el percentatge d'empreses innovadores. Aquest ràpid esbós ens dibuixa un quadre en què tenim la necessitat imperiosa de millorar la nostra posició relativa. I això resulta especialment rellevant per una economia en què la innovació és un factor clau de la competitivitat. És més, en els estadis de desenvolupament en què es troben Espanya i Europa en general, la innovació és un dels pocs factors diferencials que poden permetre el manteniment d'aquesta competitivitat. Per a aconseguir-ho són necessaris projectes com el d'EsadeCreapolis. Ho són per l'àrea metropolitana de Barcelona, per Catalunya, per Espanya i també per Europa. Una experiència com la d'EsadeCreapolis, que procura crear un entorn que acceleri la innovació i n'augmenti les garanties d'èxit, és sens dubte un bon esperó i un bon instrument per cobrir l'espai que ens falta per recórrer. Necessitem que institucions com EsadeCreapolis ens ajudin a reduir l'espai que hi ha entre la ciència, la tecnologia i el mercat. Que facin aquest camí més segur i més curt. Voldria, en conseqüència, en aquesta introducció a la primera Memòria que publica EsadeCreapolis, agrair l'esforç i la visió de totes les institucions implicades en el projecte: a la Generalitat de Catalunya (a través d'AVANÇSA), a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a Caixa Catalunya, a La Caixa, a Caixa Sabadell, a Caixa Manresa, a l'Associació d'Empresaris de Sant Cugat i, finalment, a ESADE, que ha estat el pal de paller del projecte. També voldria destacar el suport rebut de l'Institut Català de Finances de la Generalitat. Cal agrair també a tot l'equip de professionals i al seu president, haver fet realitat el projecte d'EsadeCreapolis enmig d'una de les

crisis més profundes que ha patit el nostre continent. Gràcies i felicitats a tots. Per ESADE, poder col·laborar en aquest projecte necessari ha estat, és i serà una oportunitat extraordinària. Ajudar a construir el paradigma de viabilitat dels nous models empresarials fortament orientats a la innovació forma part de la nostra responsabilitat com a institució acadèmica i ciutadana. Fer realitat aquesta responsabilitat i concretar-la en uns serveis que donen suport a la innovació és, a més, una font constant d'aprenentatge i d'investigació, més enllà del servei concret que volem aportar en aquest projecte. Hi som amb una forta disposició per aprendre i, alhora, amb la voluntat d'oferir qualitat en els serveis que prestem. El projecte constitueix, en si mateix, una gran innovació que demana saber gestionar aquesta difícil cultura que permet els errors, però que sap aprendre d'ells ràpidament, per millorar i continuar avançant. En definitiva, estar vinculats al projecte d'EsadeCreapolis és ser a prop d'elements nuclears d'ESADE, com són la innovació i el foment de l'esperit emprenedor (entrepreneurship i intrapreneurship), ens permet donar resposta a la raó de ser per la què va ser creada ESADE, fa ja més de 50 anys, per un grup d'empresaris innovadors i per la Companyia de Jesús. Per tot plegat, celebro aquest primer any d'activitat d'EsadeCreapolis i les oportunitats que ha brindat i brindarà.

Sr. Carlos Losada

02/

ÓRGANOS DE GOBIERNO / ÒRGANS DE GOVERN

CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Presidente: Sr. Pere Rifà Pujol

President: Sr. Pere Rifà Pujol

Vicepresidente: Sr. Francesc Santacana Martorell

Vicepresident: Sr. Francesc Santacana Martorell

Vocales: Sr. Alfred Bassal Riera

Vocals: Sr. Alfred Bassal Riera

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sra. Eugènia Bieto Caubet

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sr. Alfons Sauquet Rovira

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sr. Carles Torrecilla Gumbau

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sra. Maria Elena Bou Alameda

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sra. Sònia Gómez Serrano

Fundación ESADE

Fundació ESADE

Sr. Jordi Joly Lena

Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Sr. Tomàs Muniesa Arantegui

La Caixa - Iniciativa Emprendedor XXI

Sr. Lluís Gasull Moros

Caixa Catalunya - Invercartera

Sr. Rafael Cañete De Cardenas Rubira

Caixa Sabadell

Sra. Marta Lacambra Puig

Caixa Manresa

Sra. Maria del Mar Isla i Pera

AVANÇSA

Sr. Martí Parellada i Sabata

AVANÇSA

Sr. Frederic Boix.

Associació d’Empresaris de Sant Cugat (no consejero)

Associació d’Empresaris de Sant Cugat (no conseller)

Director general: Sr. Santiago Benedé

EsadeCreapolis (no consejero) (*)

EsadeCreapolis (no conseller) (*)

Secretario: Sr. Josep E. Milà Mallafré

Secretari: Sr. Josep E. Milà Mallafré

(no consejero)

(no conseller)

(*) Nombrado en el Consejo de Administración con fecha 18 de marzo de 2010.

(*) Nomenat en el Consell d’Administració amb data 18 de març de 2010.

/02 COMISIONES DEL CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN

COMISSIONS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

En la reunión del Consejo de Administración celebrada el día 19 de octubre de 2009, se acordó la conveniencia de crear unas comisiones que, por delegación del Consejo, realizasen un seguimiento más estrecho de algunas de las actividades propias del Consejo: auditoría, recursos humanos y estrategias.

A la reunió del Consell d'Administració celebrada el dia 19 d'octubre del 2009, es va acordar la conveniència de crear unes comissions que, per delegació del Consell, fessin un seguiment més proper d'algunes de les activitats pròpies del Consell: auditoria, recursos humans i estratègies.

COMISIÓN DE AUDITORÍA

COMISSIÓ D'AUDITORIA

Presidente:

President:

Sr. Pere Rifà

Miembros:

Membres:

Sra. Sònia Gómez

Sr. Lluís Gasull

Sr.Lluís Gasull

Sr. Martí Parellada

COMISIÓN DE RECURSOS HUMANOS

COMISSIÓ DE RECURSOS HUMANS

Presidente:

President:

Sr. Pere Rifà

Miembros:

Membres:

Sra. Eugènia Bieto

Sr. Tomàs Muniesa

Sr. Frederic Boix

COMISIÓN DE ESTRATEGIAS

COMISSIÓ D'ESTRATÈGIES

Presidente:

President:

Sr. Francesc Santacana

Miembros:

Membres:

Sra. Mar Isla

Sra. Elena Bou

Sra. Marta Lacambra

Sr. Alfred Bassal

Sr.Alfred Bassal

Sr. Jordi Joly

02/

ÓRGANOS DE GOBIERNO / ÒRGANS DE GOVERN

EQUIPO

EQUIP

Sr. Santiago Benedé

Director General

Sra. Elisabet Gay

Directora de Operaciones

Directora d' Operacions

Sra. Elisabet Juan

Directora de Innovación

Directora d' Innovació

Sra. Anna Castro

Directora de Emprendeduría

Directora d'Emprenedoria

Sra. Marta Asensio

Responsable de Administración

Responsable d'Administració

Sra. Àngels Baqué

Directora del Área de Eventos y RRPP

Directora de l' Àrea d'Esdeveniments i RRPP

Sr. Edgar Jordà

Director Comercial

Sr. Víctor Sabater

Conector de Innovación

Connector d' Innovació

Sr. Javier Fernández

Director TIC

Sr. Jordi Piñol

Responsable de Comunicaciones TIC

Responsable de Comunicacions TIC

Sr. Josep Utjes

Responsable Sistemas TIC

Responsable Sistemes TIC

Sr.Daniel Díaz

Responsable Desarrollo TIC

Responsable Desenvolupament TIC

Becarios/as: Sr. Joan Curull, Sra. Marta Fusté, Sra. Berta Garrido, Sra. Valentina Madurga i Sra. Elena Levdanska

Becàris/es: Sr. Joan Curull, Sra. Marta Fusté, Sra. Berta Garrido, Sra. Valentina Madurga i Sra. Elena Levdanska

Colaboradores externos: Sr. Francisco Pestana

Col.laboradors externs: Sr. Francisco Pestana

Estratégia de negocio y marketing

Estratègia de negoci i marketing

Sr. Javier Mejía

Responsable Servicios Generales

Responsable Serveis Generals

Sr. David Torres

Responsable Servicios Generales.

Responsable Serveis Generals.

Sra.Sònia Martínez

Recepción

Recepció

Sra. Anna Planas

Recepción

Recepció

Sra. Patricia Torres

Recepción

Recepció

(a 15 de junio de 2010)

(a 15 de juny de 2010)

VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO / VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO

VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

¿Qué es ESADECREAPOLIS?

Què és ESADECREAPOLIS?

ESADECREAPOLIS es un espacio donde se facilita el proceso de innovación en todos los aspectos -explorar, procesar, crear e implantar- combinando ámbitos, actividades y servicios. Ayudamos a las empresas en la gestión de la innovación en la actividad cotidiana y también a alcanzar metas. De alguna manera es como un gimnasio donde, en un clima deportivo, se fomentan actividades para que las personas estén en forma para conseguir sus objetivos, ya sea el mantenimiento o la victoria en alguna competición.

ESADECREAPOLIS és un espai on es facilita el procés d'innovació en tots els aspectes -explorar, processar, crear i implantar- combinant àmbits, activitats i serveis. Ajudem les empreses en la gestió de la innovació en allò que cal fer dia a dia i també en assolir fites. D'alguna manera és com un gimnàs on, en un clima esportiu, es fomenten activitats perquè les persones estiguin en forma per aconseguir els seus objectius, ja sigui el manteniment o la victòria en alguna competició.

Impulsado por una escuela de negocios como ESADE, ESADECREAPOLIS imprime un carácter diferencial al apoyo a una innovación, que tradicionalmente ha sido technology push, para orientarla hacia el mercado y la gestión.

Impulsat per una escola de negocis com ESADE, ESADECREAPOLIS imprimeix un caire diferencial al suport a una innovació, que tradicionalment ha estat technology push, per orientar-la cap al mercat i la gestió.

Este proyecto se ha plasmado en un edificio con más de 60 residentes que pueden disfrutar de actividades continuas en las que obtienen principalmente:

Aquest projecte s'ha plasmat en un edifici amb més de 60 residents que poden gaudir d' activitats continuades en què hi obtenen principalment:

> Economías de escala y sistematización en aspectos que pueden resultar caros, como la exploración de nuevas tendencias.

> Economies d'escala i sistematització en aspectes que poden resultar cars, com l'exploració de noves tendències.

> Beneficios de las perspectivas sectoriales y de disciplinas diversas para enriquecer la definición de oportunidades de negocio, con una participación activa.

> Beneficis de les perspectives sectorials i de disciplines diverses que enriqueixen la definició d'oportunitats de negoci, amb una participació activa.

> Un entorno y unos valores compartidos, que facilitan la interacción y la colaboración entre empresas.

> Un entorn i uns valors compartits, que faciliten la interacció i la col·laboració entre empreses.

> Un seguimiento personalizado de los proyectos de innovación que ayuda a enfocar los esfuerzos y acelerar el time to market.

> Un seguiment personalitzat dels projectes d'innovació que ajuda a enfocar els esforços i a accelerar el time to market.

/03

03/

VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO / VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

¿Por qué innovar?

Per què cal innovar?

La innovación es la implementación exitosa de nuevas ideas y sirve para sostener la ventaja competitiva de la empresa.

La innovació és la implementació exitosa de noves idees i serveix per sostenir l'avantatge competitiu de l'empresa.

La innovación se convierte hoy en más esencial que nunca por tres factores fundamentales:

La innovació esdevé ara més essencial que mai per tres factors fonamentals:

> La globalización, que hace desaparecer barreras locales y por tanto oportunidades de copiar y adaptar al país las innovaciones de los demás. ¿Nos acordamos de cuando cada país tenía su marca de aparatos de televisión y su propio estándar?

> La globalització, que fa desaparèixer barreres locals i per tant oportunitats de copiar i adaptar al país les innovacions dels altres. Recordeu quan cada país tenia la seva marca d'aparells de televisor i el seu propi estàndard?

> La hipercompetencia, o exceso de oferta, que lleva a muchas industrias a un lanzamiento excesivo de nuevos productos que luego hay que retirar del mercado. Por ejemplo, en el gran consumo, un 80% de los nuevos productos se retiran al cabo de 6 meses. Se reducen los ciclos de vida de los productos para generar mercado.

> La hipercompetència, o excés d'oferta, que duu a moltes indústries a un llançament excessiu de nous productes que després cal retirar del mercat. Per exemple, en el gran consum, un 80% dels nous productes es retiren al cap de 6 mesos. Es redueixen els cicles de vida dels productes per generar mercat.

> El dominio del canal sobre el fabricante ya que el distribuidor dispone de la información del mercado y se integra aguas arriba, tomando decisiones o controlando totalmente la gama de productos. La mal llamada marca blanca o de distribuidor es un claro exponente, y en algunas categorías supera el 60% de la cuota de mercado.

> El domini del canal sobre el fabricant ja que el distribuïdor disposa de la informació del mercat i s'integra aigües amunt, prenent decisions o controlant totalment la gamma de productes. La mal anomenada marca blanca o de distribuïdor n'és un clar exponent, i en algunes categories supera el 60% de la quota de mercat.

/03 ¿Qué implica innovar?

Què implica innovar?

Aunque la innovación es esencial, no se pueden cambiar productos, procesos, modelos de negocio o el marketing cada día. El exceso de innovación puede llevar a la disrupción dentro de la empresa y a la confusión de los clientes.

Tot i que la innovació és essencial, no es poden canviar productes, processos, models de negoci o el màrqueting cada dia. L'excés d'innovació pot portar a la disrupció dins de l'empresa i a la confusió dels clients.

No se puede innovar cada día pero la innovación conlleva un proceso que sí que hay que aplicar cotidianamente. Más allá de las nomenclaturas, innovar comporta:

No es pot innovar cada dia però la innovació implica un procés que sí que cal aplicar quotidianament. Més enllà de les nomenclatures, innovar comporta:

> Explorar constantemente la competencia, el mercado, las tecnologías y los cambios socioeconómicos que puedan afectar la empresa, tanto de forma más inmediata como en periodos de tiempo más largos.

> Explorar constantment la competència, el mercat, les tecnologies i els canvis socioeconòmics que puguin afectar l'empresa, tant de forma més immediata com en períodes de temps més llargs.

> Procesar, analizar, sintetizar y filtrar la información, distinguiendo factores críticos esenciales que despierten la necesidad de lanzar nuevos productos o de generar otros tipos de innovación.

> Processar, analitzar, sintetitzar i filtrar la informació, distingint factors crítics essencials que despertin la necessitat de llençar nous productes o de generar altres tipus d'innovació.

> Crear nuevos conceptos y soluciones de generación interna o externa, prototiparlas, testarlas y mejorarlas hasta obtener la solución relevante para el mercado.

> Crear nous conceptes i solucions de generació interna o externa, prototipar-les, testar-les i millorar-les fins a obtenir la solució rellevant pel mercat.

> Implantar desde el escalado y la industrialización, la financiación, los canales, y en ocasiones la fórmula empresarial (en partnership, una spin off, una nueva unidad de negocio, etc.).

> Implantar des de l'escalat i la industrialització, el finançament, els canals, i en ocasions la fórmula empresarial (en partnership, una spin off, una nova unitat de negoci, etc.).

Finalmente, todo esto hay que hacerlo sobre unos cimientos que enunciados parecen obvios, pero que raramente se encuentran:

Finalment, tot això cal fer-ho sobre uns fonaments que enunciats semblen obvietats, però que rarament es troben:

> Estrategia. La innovación ha contribuido de forma coherente a la consecución de la estrategia empresarial y es uno de los pilares para la consecución de ventaja competitiva.

> Estratègia. La innovació ha contribuït de forma coherent a la consecució de l'estratègia empresarial i és un dels pilars per a la consecució d'avantatge competitiu.

> Organización. Una empresa que decide innovar debe configurar una estructura adecuada, conocida y destinar recursos para hacerlo (horas y presupuesto).

> Organització. Una empresa que decideix innovar ha de configurar una estructura adequada, coneguda, i destinar recursos per fer-ho (hores i pressupost).

> Cultura. Finalmente, aunque las decisiones las tomen la Dirección y el Consejo de Administración, quien innova son las personas y para ello hace falta una cultura permeable y participativa.

> Cultura. Finalment, encara que les decisions les prenguin la Direcció i el Consell d'Administració, qui innova són les persones i per això cal una cultura permeable i participativa.

03/

VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO / VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

¿Cuáles son las tendencias en el proceso de innovación? No entraremos en tendencias tecnológicas que, como hemos dicho, impactan y amplían el abanico de posibilidades de innovar, sino en algunos aspectos de la gestión de la innovación que no se pueden considerar nuevos pero sí crecientes. > Orientación al mercado. Se consolida el concepto de que la innovación no empieza necesariamente a los departamentos de I + D de las empresas, y la necesidad de tener en cuenta al cliente final como esencia de la innovación. Conocer al consumidor va mucho más allá de las tradicionales encuestas y focus groups. En este sentido, Von Hippel habla de la participación del consumidor en la definición de producto, pero sólo de los usuarios expertos y para ciertas categorías de producto, como instrumentos científicos o material deportivo. Otra aproximación interesante es la del design thinking - iniciado por la consultora IDEO- que observa al consumidor para identificar necesidades latentes no resueltas con el fin de generar propuestas que se prototipan y se contrastan de nuevo con el mercado. Otro aspecto destacado es la observación de tendencias de futuro. > Open. Parte de la base de que fuera de las fronteras de la propia empresa hay muchos más recursos para innovar que dentro, y que se pueden aprovechar si se sistematizan. El concepto de innovación abierta, creado por Henry Chesbrough, hace tiempo que es practicado por empresas como las farmacéuticas. En algunas de estas empresas el 50% de la facturación proviene de productos adquiridos a empresas más pequeñas y ágiles. Últimamente se han estructurado mercados de recogida de ideas como Connect & Develop ,de Procter & Gamble, o intermediarios puros como Innocentive o Innoget en nuestro país.

> Cross. Otra tendencia es la hibridación o fertilización cruzada entre sectores. Teniendo en cuenta que la correcta definición de un problema ya supone el 90% de su solución, por qué no involucrar otras perspectivas en esta definición que nos hagan pensar fuera de nuestra forma habitual de ver los problemas para avanzar en soluciones innovadoras (think out of the box). Zara incorpora los sistemas de información de los supermercados y la logística del automóvil para poder ofrecer nuevas colecciones cada 15 días. ESADECREAPOLIS fomenta, pues, el proceso de innovación adoptando las tendencias comentadas de orientación al mercado, innovación abierta y fertilización cruzada. Una de las actividades conjuntas son las Comunidades de Interés en las que se trabaja sobre tendencias transversales, como el envejecimiento o la sostenibilidad, con empresas muy diferentes para explorar y generar oportunidades con una combinación de insights, recopilación de tendencias, encuentros y debates con expertos, y sesiones de generación de ideas.

/03 Quines són les tendències en el procés d'innovació? No entrarem en tendències tecnològiques que, com hem dit, impacten i amplien el ventall de possibilitats d'innovar, sinó en alguns aspectes de la gestió de la innovació que no es poden considerar nous però sí creixents. > Orientació al mercat. Es consolida el concepte que la innovació no comença necessàriament als departaments de R+D de les empreses, i la necessitat de tenir en compte el client final com a essència de la innovació. Conèixer al consumidor va molt més enllà de les tradicionals enquestes i focus groups. En aquest sentit, Von Hippel parla de la participació del consumidor en la definició de producte, però només dels usuaris experts i per certes categories de producte, com instruments científics o material esportiu. Una altra aproximació interessant és la del design thinking - iniciat per la consultora IDEO- que observa al consumidor per identificar necessitats latents no resoltes per generar propostes que es prototipen i contrasten de nou amb el mercat. Un altre aspecte destacat és l'observació de tendències de futur. > Open. Parteix de la base que fora de les fronteres de la pròpia empresa hi ha molts més recursos per innovar que dintre, i es poden aprofitar si es sistematitzen. El concepte d’innovació oberta, creat per Henry Chesbrough, fa temps que és practicat per empreses com les farmacèutiques. En algunes d'aquestes empreses el 50% de la facturació prové de productes adquirits a empreses més petites i àgils. Darrerament s'han estructurat mercats de recollida d'idees com Connect & Develop, de Procter & Gamble, o intermediaris purs com Innocentive o Innoget al nostre país.

> Cross. Una altra tendència és la hibridació o fertilització creuada entre sectors. Tenint en compte que la correcta definició d'un problema ja és el 90% de la seva solució, per què no involucrar d'altres perspectives en aquesta definició que ens facin pensar fora de la nostra forma habitual de veure els problemes per avançar en solucions innovadores (think out of the box). Zara incorpora els sistemes d'informació dels supermercats i la logística de l'automòbil per poder oferir noves col·leccions cada 15 dies. ESADECREAPOLIS fomenta, doncs, el procés d'innovació adoptant les tendències comentades d'orientació al mercat, innovació oberta i fertilització creuada. Una de les activitats conjuntes són les Comunitats d'Interès en les què es treballa sobre tendències transversals, com l'envelliment o la sostenibilitat, amb empreses molt diferents per explorar i generar oportunitats amb una combinació de insights, recull de tendències, trobades i debats amb experts, i sessions de generació d'idees.

03/

VISIÓN ESTRATÉGICA Y DE FUTURO / VISIÓ ESTRATÈGICA I DE FUTUR

¿Quién configura ESADECREAPOLIS?

Qui configura ESADECREAPOLIS?

Se busca que las empresas que se instalen sean cuanto más variadas mejor en términos de sectores y de dimensión para enriquecer el sistema. Se pide que el grupo de personas que reside en el centro tenga capacidad de proponer innovación en su empresa. En este sentido, los propios residentes han elaborado un código de valores entre los que destacan la voluntad de aprender de forma continua, la participación y la apertura a otros residentes, de modo que el ecosistema funcione. Así, paseando por los corredores, se encuentran muchas oficinas con las puertas abiertas de cara a fomentar el intercambio entre las empresas.

Es busca que les empreses que s'hi instal·lin siguin quan més variades millor en termes de sectors i de dimensió per tal d'enriquir el sistema. Es demana que el grup de persones que resideix al centre tingui capacitat de proposar innovació a la seva empresa. En aquest sentit, els mateixos residents han elaborat un codi de valors entre els què destaca la voluntat d'aprendre de forma continuada, la participació i l'obertura a altres residents, de manera que l'ecosistema funcioni. Així, tot passejant pels corredors, es troben moltes oficines amb les portes obertes de cara a fomentar l'intercanvi entre les empreses.

El ecosistema se extiende

L'ecosistema s'estén

El centro está presente, entre otros lugares, en los campus de excelencia de la UAB y de la URL y en la Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos (APTE) con vocación de reforzar la red y aproximar empresas, tecnologías y disciplinas científicas. Fruto de esta colaboración surgen las actividades Where Science Meets Business que se inician con una jornada abierta sobre un tema en el que la ciencia o la tecnología están cambiando la forma de hacer de departamentos no científicos. Así, se reúnen bajo un mismo techo empresas, tecnólogos y científicos para debatir y establecer relaciones. Estas jornadas tienen continuidad a través de plataformas online de intercambio y otras actividades más reducidas como talleres, networking, etc.

El centre està present, entre d'altres indrets, als campus d'excel·lència de la UAB i de la URL i a l' Associació de Parcs Científics i Tecnològics (APTE) amb vocació de reforçar la xarxa i aproximar empreses , tecnologies i disciplines científiques. Fruit d'aquesta col·laboració sorgeixen les activitats Where Science Meets Business que s'inicien amb una jornada oberta sobre un tema en què la ciència o la tecnologia estan canviant la forma de fer dels departaments no científics. Així, s'apleguen sota un mateix sostre empreses, tecnòlegs i científics per debatre i establir relacions. Aquestes jornades tenen continuïtat a través de plataformes online d'inter-canvi i altres activitats més reduïdes com tallers, networking, etc.

DE LA IDEA A LA REALIDAD / DE LA IDEA A LA REALITAT

El 2009 ha sido ciertamente el año de la inauguración y de la puesta en marcha de ESADECREAPOLIS, pero en 2001 ya se empezó a concebir el proyecto tal y como ha acabado siendo en la actualidad. Ocho años de maduración y de concreción han sido necesarios para llegar a la realidad de todo el conjunto del nuevo campus ESADECREAPOLIS.

El 2009 ha estat certament l'any de la inauguració i de la posta en marxa d' ESADECREAPOLIS, però el 2001 ja es va començar a concebre el projecte tal com ha acabat sent en l'actualitat. Vuit anys de maduració i de concreció han estat necessaris per arribar a la realitat de tot el conjunt del nou campus ESADECREAPOLIS.

Un periodo de tiempo dilatado que pone de manifiesto que este no era un tema simple y que no se trataba de reproducir un proyecto preexistente en otro lugar del mundo. Se quería llevar a cabo un tipo de proyecto que respondiera a los valores de ESADE. Se hizo una apuesta por la innovación y el resultado se puede ver en las páginas de esta Memoria.

Un període de temps dilatat que posa de manifest que aquest no era un tema simple i que no es tractava de reproduir un projecte preexistent en un altre lloc del món. Es volia dur a terme un tipus de projecte que respongués als valors d'ESADE. Es va apostar per la innovació i el resultat es pot veure en les pàgines d'aquesta Memòria.

Los antecedentes

Els antecedents

Los antecedentes del proyecto actual provienen de finales de los años 90 cuando surge el interés, por parte de ESADE, de alquilar espacios en el Centro Borja para desarrollar algún tipo de actividad. En esa época se redacta un primer informe sobre “posibles actividades académicas en Sant Cugat” (informe Will Foppen de febrero de 2001) en el que se esbozan algunas ideas sobre un eventual "Parque Científico Borja " (presentadas por Julio Capdepón y Salvador Tresserres en junio de 2001).

Els antecedents del projecte actual provenen de finals dels anys 90 quan sorgeix l'interès, per part d' ESADE, de llogar uns espais al Centre Borja per tal de fer-hi algun tipus d'activitat. En aquella època es redacta un primer informe sobre “possibles activitats acadèmiques a Sant Cugat” (informe Will Foppen de febrer del 2001) en què s'esbossen algunes idees sobre un eventual “Parque Científico Borja” (presentades per Julio Capdepón i Salvador Tresserres el juny de 2001).

Estas primeras ideas y proyecto se fueron analizando y modulando hasta que Josep Milà presentó un informe sobre la necesidad de un nuevo Campus Universitario en Sant Cugat. El informe dio lugar, al cabo de un año (febrero/julio 2002), a la creación de una comisión promotora inicial (Francesc Santacana/Lluís Pugés) que recibió el encargo de formular una propuesta que concretara qué podría llevar a cabo ESADE en aquellos espacios. A esta comisión inicial se añadió poco después Jordi Alcover.

Aquestes primeres idees i projecte es van anar analitzant i modulant fins que en Josep Milà va presentar un informe sobre la necessitat d'un nou Campus Universitari a Sant Cugat. L'informe va portar, al cap d'un any (febrer/juliol 2002), a la creació d'una comissió promotora inicial (Francesc Santacana /Lluís Pugés) que va rebre l'encàrrec de fer una proposta que concretés què podria dur a terme ESADE en aquells espais. A aquesta comissió inicial s'hi va afegir poc després en Jordi Alcover.

Las primeras premisas que se planteó la Comisión fueron, por un lado, qué estaba pasando en el mundo productivo, qué cambios se estaban produciendo y cuáles podían ser las necesidades

Les primeres premisses que es va plantejar la Comissió van ser, d'una banda, què estava passant en el món productiu, quin canvis s'estaven produint i quines podien ser les necessitats

/04

04/

DE LA IDEA A LA REALIDAD / DE LA IDEA A LA REALITAT

del futuro y, por otro, qué podía hacer ESADE para, de algún modo, dar respuestas a estas necesidades desde el ámbito de sus competencias y conocimientos.

del futur i, de l'altra, què podia fer ESADE per, d'alguna manera,donar respostes a aquestes necessitats des de l'àmbit de les seves competències i coneixements.

Como antecedentes se tuvieron presentes los dos últimos cambios que habían tenido lugar en el mundo en los sistemas productivos durante los años 80 y 90.

Com a antecedents es van tenir presents els dos darrers canvis que s'havien produït arreu en els sistemes productius durant els anys 80 i 90.

Los años 80 fueron, realmente, los de la reconversión propiamente industrial y de cambio de modelo productivo de las empresas, con las nuevas tecnologías como motor. Surgen entonces los primeros Parques Tecnológicos - Heriot Watt, Tsukuba, Sophia Antipolis, Dundee, Grenoble, etc. En Cataluña el Consorcio de la Zona Franca promueve el Parc Tecnològic del Vallès, aprovechando el traslado de la planta de Hispano Olivetti de la Plaza de Les Glòries (en el lugar que hoy ocupa Barcelona Activa) a Cerdanyola y el cambio de producción de máquinas de escribir mecánicas a las eléctricas y electrónicas.

Els anys 80 van ser, realment, els de la reconversió pròpiament industrial i de canvi de model productiu de les empreses, amb les noves tecnologies com a motor. Al món sorgeixen els primers Parcs Tecnològics -Heriot Watt, Tsukuba, Sophia Antípolis, Dundee, Grenoble, etc-. A Catalunya el Consorci de la Zona Franca promou el Parc Tecnològic del Vallès, tot aprofitant el trasllat de la planta d' Hispano Olivetti de la Plaça de Les Glòries (en el lloc que avui ocupa Barcelona Activa) a Cerdanyola i el canvi de producció de màquines d'escriure mecàniques a les elèctriques i electròniques.

Los años 90 nos traen una nueva evolución. El acento se pone en la generación más pura del conocimiento y en su difusión por un nuevo tejido industrial que se va confirmando en torno a las ciencias de la vida y las tecnologías de la información. Nacen y proliferan los Parques Científicos, con una gran presencia en el Área Metropolitana de Barcelona (AMB).

Els anys 90 ens porten una nova evolució. L'accent es posa en la generació més pura del coneixement i en la seva difusió per un nou teixit industrial que es va confirmant a l'entorn de les ciències de la vida i de les tecnologies de la informació. Neixen i proliferen els Parcs Científics, amb una gran presència a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Las universidades científicas y las politécnicas se empiezan a contemplar como los grandes motores de la creación de riqueza de las regiones. Estos centros promueven nuevas empresas (start ups), que hacen contratos para transferir conocimientos, patentan y ceden licencias. Es lo que los anglosajones llaman la tercera vía de las universidades.

Les universitats científiques i les politècniques es comencen a contemplar com els grans motors de la creació de riquesa de les regions. Aquests centres promouen noves empreses (start ups), que fan contractes per a transferir coneixements, patenten i cedeixen llicències. És el que els anglosaxons anomenen la tercera via de les universitats.

Se configura el símbolo de la triple hélice en torno a las universidades, las empresas y las administraciones públicas. Los denominados sistemas nacionales de I+D (y posteriormente I+D+i).

Es configura el símbol de la triple hèlix a l'entorn de les universitats, les empreses i les administracions públiques. Els denominats sistemes nacionals de R+D (i posteriorment, R+D+i).

/04 Algunas de las Escuelas de Negocios de países desarrollados se empiezan a mostrar activas en la creación de empresas y en la cultura emprendedora. En una visita al Innovation Centre del St. John's College de Cambridge, se nos ofrece una primera visión de esta nueva orientación que iba arraigando en algunas escuelas de Inglaterra y Estados Unidos. El Centro se creó en 1987 con la idea de alojar empresas innovadoras a las que se daba apoyo técnico por parte de los diferentes departamentos de dicho College (actualmente albergan 60 empresas pero prestan servicios a un total de 200).

Algunes de les Escoles de Negocis de països desenvolupats es comencen a mostrar actives en la creació d'empreses i en la cultura emprenedora. En una visita a l' Innovation Centre del St. John's College de Cambridge, se'ns ofereix una primera visió d'aquesta nova orientació que anava arrelant en algunes escoles d' Anglaterra i Estats Units. El Centre es va crear l'any 1987 amb la idea d' allotjar empreses innovadores a les què es donava suport tècnic per part dels diferents departaments de l'esmentat College (actualment allotgen 60 empreses però presten serveis a un total de 200).

En cuanto al territorio de la AMB, en estos años también se potencia la capacidad de innovación con una serie de iniciativas importantes, centradas en la creación de empresas y la promoción de plataformas tecnológicas que, sin duda, cambian el perfil de este territorio. El Sincrotrón Alba, junto con la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès, la UPC, y un proyecto de Parque del Deporte comienzan a perfilar un nuevo y potente polo empresarial en el entorno de Sant Cugat, con un importante movimiento de científicos, tecnólogos y empresarios en ámbitos como la microelectrónica, la micromecánica, los sistemas de control, los nuevos materiales, la cosmética, la farmacia, la alimentación y muchas otras actividades y sectores emergentes. Estos fueron, pues, los antecedentes que se pusieron sobre la mesa en el año 2002 en el momento de empezar a avanzar con un posible proyecto.

Pel que fa al territori de l'AMB, en aquests anys també s'hi potencia la capacitat d'innovació amb una sèrie d'iniciatives importants, centrades en la creació d'empreses i la promoció de plataformes tecnològiques que, sens dubte, canvien el perfil d'aquest territori. El Sincrotró Alba, juntament amb la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès, la UPC, i un projecte de Parc de l'Esport comencen a perfilar un nou i potent pol empresarial a l'entorn de Sant Cugat, amb un important moviment de científics, tecnòlegs i empresaris en àmbits com la microelectrònica, la micromecànica, els sistemes de control, els nous materials, la cosmètica, la farmàcia, l'alimentació i moltes altres activitats i sectors emergents. Aquests van ser, doncs, els antecedents que es van posar damunt la taula l'any 2002 a l'hora de començar a avançar amb un possible projecte.

En ese momento se plantearon dos cuestiones básicas:

En aquell moment es van plantejar dues qüestions bàsiques:

a) ¿Qué tipo de espacios y de plataformas de innovación pide el nuevo marco económico y social que la globalización está conformando y, en el que, la creatividad, la innovación y los conocimientos se convierten en las grandes palancas que deben utilizar las regiones de altos salarios para competir en el mundo?

a) Quin tipus d'espais i de plataformes d'innovació demana el nou marc econòmic i social que la globalització està conformant i ,en el qual, la creativitat, la innovació i els coneixements esdevenen les grans palanques que han d'utilitzar les regions d'alts salaris per competir en el món?

b) ¿Qué papel pueden jugar las Escuelas de Negocios en este nuevo marco que se presenta radicalmente diferente al de pocos años antes?

b) Quin paper poden jugar les Escoles de Negocis en aquest nou marc que es presenta radicalment diferent al de pocs anys abans?

04/

DE LA IDEA A LA REALIDAD / DE LA IDEA A LA REALITAT

La oportunidad

L'oportunitat

En esta época se perfilaba una gran oportunidad para una Escuela de Negocios como ESADE que quería anticiparse al futuro consolidando una iniciativa importante que estuviera relacionada con ámbitos complejos, como la creatividad, la innovación y la cultura emprendedora, y que permitiera vincular su excelente experiencia en docencia, investigación y consultoría a las nuevas necesidades de la sociedad.

En aquesta època es perfilava una gran oportunitat per una Escola de Negocis com ESADE que es volia avançar al futur tot consolidant una iniciativa important que estigués relacionada amb àmbits complexos, com la creativitat, la innovació i la cultura emprenedora, i que permetés vincular la seva excel·lent expertesa en docència, recerca i consultoria a les noves necessitats de la societat.

Se disponía de unos espacios en el Centro Borja de Sant Cugat y de la voluntad de ESADE para desarrollar alguna actividad. Con esta base se comenzó a trabajar en el diseño de un ámbito que fuera innovador en sí mismo y que:

Es disposava d'uns espais en el Centre Borja de Sant Cugat i de la voluntat d' ESADE per a desenvolupar-hi alguna activitat. Amb aquesta base es va començar a treballar en el disseny d'un àmbit que fos innovador en si mateix i que:

> Estimulara la creatividad en todas las áreas de la empresa.

> Estimulés la creativitat en totes les àrees de l'empresa.

> Facilitara el acceso a las fuentes de la información y el conocimiento.

> Facilités l'accés a les fonts de la informació i el coneixement.

> Creara un clima de complicidad en torno a determinados valores, más allá del concepto de negocio tradicional. > Estableciera una red completa de contactos (network) y de actividades colectivas. Estaba claro que, desde el principio, se quería un proyecto diferente -no un proyecto inmobiliario-que fuera más allá de las especificidades propias de un parque científico o tecnológico donde predominan la ciencia o la tecnología. En este proyecto se quería que tuvieran preeminencia los procesos, los valores y las ideas. La creatividad - entendida como capacidad de establecer conexiones nuevas a partir de materiales preexistentes - es el símbolo de nuestro tiempo. Su promoción se convirtió en el objetivo principal del nuevo proyecto. El cruce de conocimientos entre estudiantes, profesores, empresarios, emprendedores y técnicos tenía que ser su instrumento central.

> Creés un clima de complicitat a l'entorn de determinats valors, més enllà del concepte de negoci tradicional. > Establís un xarxa completa de contactes (network) i d'activitats col·lectives. Estava clar que, des del principi, es volia un projecte diferent- no un projecte immobiliari- que anés més enllà de les especificitats pròpies d'un parc científic o tecnològic on predominen la ciència o la tecnologia. En aquest projecte es volia que tinguessin preeminència els processos, els valors i les idees. La creativitat -entesa com a capacitat d'establir connexions noves a partir de materials preexistents-és el símbol del nostre temps. La seva promoció es va convertir en l'objectiu principal del nou projecte. El creuament de coneixements entre estudiants, professors, empresaris, emprenedors i tècnics havia de ser el seu instrument central.

/04 El reto que se planteó fue, pues, lograr un espacio que facilitara la creatividad de las empresas residentes, construir una ciudad de la creatividad: CREAPOLIS1.

El repte que es va plantejar va ser, doncs, aconseguir un espai que facilités la creativitat de les empreses residents, construir una ciutat de la creativitat: CREAPOLIS1.

ESADE disponía de los elementos básicos para hacer realidad este proyecto:

ESADE disposava dels elements bàsics per a fer realitat aquest projecte:

> Un centro de docencia y de investigación reconocido.

> Un centre de docència i de recerca reconegut.

> Un grupo de personas capaces de conectar y de construir redes con los medios financieros, empresariales, académicos y sociales de todo el mundo.

> Un grup de persones capaces de connectar i de construir xarxes amb els mitjans financers, empresarials, acadèmics i socials d'arreu del món.

> Importante potencial de creación y dinamización de empresas.

> Important potencial de creació i dinamització d'empreses.

El nombre concreto de CREAPOLIS surge de un brainstorming celebrado una tarde en ESADE en el que, entre otras personas, estaban presentes los señores: Lluís Bassat, Salvador Garcia, Francesc Raventós, Rafael Suñol, Jordi Alberich, Eugènia Bieto, Alfons Cornella, Alberto Gimeno, Jaume Iglesias, Carlos Losada, Lluís Martínez Ribes, Santiago Paris, Ceferí Soler, Jordi Vilanova y Maurici Añaños. Además de Creapolis se sugirieron otros nombres como Futures Business, BrainPolis, FuturBrain, Creativity and Values Center, Future Business Polis, etc.

El nom concret de CREAPOLIS sorgeix d'un brainstorming celebrat una tarda a ESADE en el qual, entre altres persones, estaven presents els senyors: Lluís Bassat, Salvador Garcia, Francesc Raventós, Rafael Suñol, Jordi Alberich, Eugènia Bieto, Alfons Cornella, Alberto Gimeno, Jaume Iglesias, Carlos Losada, Lluís Martínez Ribes, Santiago Paris, Ceferí Soler, Jordi Vilanova i Maurici Añaños. A més de Creapolis es van suggerir altres noms com Futures Business, BrainPolis, FuturBrain, Creativity and Values Center, Future Business Polis, etc.

04/

DE LA IDEA A LA REALIDAD / DE LA IDEA A LA REALITAT

El Proyecto inicial

El Projecte inicial

A partir de estas premisas se empezó a trabajar con unas ideas que confluyeron en un proyecto inicial que presentaba una serie de piezas básicas:

A partir d'aquestes premisses es va començar a treballar amb unes idees que van confluir en un projecte inicial que presentava un seguit de peces bàsiques:

a) Un centro de innovación (7.500 m2) que se definía como el lugar donde se producen las conexiones entre el potencial docente, investigador y de consultoría de ESADE con el mundo de las empresas.

a) Un centre d' innovació (7.500 m2) que es definia com el lloc on es produeixen les connexions entre el potencial docent, investigador i de consultoria d'ESADE amb el món de les empreses.

b) Una incubadora de empresas (3.000m2).

b) Una incubadora d'empreses (3.000m2).

c) Un espacio destinado al desarrollo de un sector específico -la biotecnología- llamado CreaBiotec.

c) Un espai destinat al desenvolupament d'un sector específic -la biotecnologia- anomenat CreaBiotec.

d) Otro espacio -CreaProject- (3.000m2) en este caso para hacer crecer los proyectos que surgían de la incubadora.

d) Un altre espai-CreaProject- (3.000m2) en aquest cas per fer créixer els projectes que sorgirien de la incubadora.

e) CreaUtopia (500m2) para el mundo del pensamiento, donde las ideas disruptivas y las utopías también tenían cabida.

e) CreaUtopia (500m2) per al món del pensament, on les idees disruptives i les utopies també hi tenien cabuda.

También se pensaba en la gente mayor con unos espacios CreaSenior- destinados a prestar y recibir determinados servicios en relación a este colectivo.

També es pensava en la gent gran amb uns espais -CreaSeniordestinats a prestar i rebre determinats serveis en relació a aquest col·lectiu.

El proyecto inicial incorporaba, además, un Club Residencia de unos 6.000/10.000 m2 para alojar profesores, científicos y tecnólogos que tuvieran que residir en Barcelona durante un tiempo razonable, y un espacio (1.000m2) para desarrollar proyectos de ESADE relacionados con la filosofía de CREAPOLIS. En total, se configuró un proyecto de unos 20.000 m2, prácticamente equivalentes a los de la realidad actual, aunque con una distribución muy diferente. En esta tarea continua de aportación y acotación de ideas participaron, además de la mencionada Comisión promotora, Carlos Mendieta y, finalmente, el que sería el primer director general de CREAPOLIS, Joan Riera. Este proyecto se fue modificando a partir del contraste que se realizaba con otras personas y expertos de lo que la realidad iba poniendo de manifiesto (por ejemplo la idea de la biotecnología como sector objetivo se abandonó por cuestiones técnicas y económicas) y de las oportunidades que iban surgiendo.

El projecte inicial incorporava, a més, un Club Residència d'uns 6.000/10.000 m2 per allotjar professors, científics i tecnòlegs que haguessin de fer estada a Barcelona un temps raonable, i un espai (1.000m2) per a desenvolupar projectes d'ESADE relacionats amb la filosofia de CREAPOLIS. En total, es va configurar un projecte d'uns 20.000 m2, pràcticament equivalents als de la realitat actual, encara que amb una distribució molt diferent. En aquesta tasca continuada d'aportació i acotació d' idees hi van participar, a més de l'esmentada Comissió promotora, Carles Mendieta i, finalment, el qui seria el primer director general de CREAPOLIS, Joan Riera. Aquest projecte es va anar modificant a partir de la contrastació que es feia amb altres persones i experts d'allò que la realitat anava posant de manifest (per exemple la idea de la biotecnologia com a sector objectiu es va abandonar per qüestions tècniques i econòmiques) i de les oportunitats que anaven sorgint.

/04 El proyecto definitivo

El projecte definitiu

Con todas las modificaciones y cambios introducidos, en el año 2004 se dispuso de la configuración del proyecto definitivo que integraba el Campus Universitario con una residencia de estudiantes, CREAPOLIS, con una Residencia Club y una zona deportiva. Este proyecto se presentó al Patronato de Fundación ESADE en noviembre de 2004.

Amb totes les modificacions i canvis introduïts, l'any 2004 es disposava de la configuració del projecte definitiu que integrava el Campus Universitari amb una residència d'estudiants, CREAPOLIS, amb una Residència Club i una zona esportiva. Aquest projecte es va presentar al Patronat de Fundació ESADE el mes de novembre del 2004.

Esta base sirvió para convocar el concurso para el proyecto arquitectónico, que se resolvió en febrero del 2005 y así se constituyó la sociedad unipersonal CREAPOLIS Parque de la Creatividad SL (julio 2005) que ampliaría su capital el 18 de enero de 2007 dando entrada a nuevos socios: el Ayuntamiento de Sant Cugat, Iniciativa Emprendedor XXI (La Caixa), Invercartera (Caixa de Catalunya), Tinelia (Caixa de Sabadell), Caixa de Manresa y la Asociación de Empresarios de Sant Cugat.

Aquesta base va servir per convocar el concurs pel projecte arquitectònic, que es va resoldre el febrer del 2005 i així es va constituir la societat unipersonal CREAPOLIS Parc de la Creativitat SL (juliol 2005) que ampliaria el capital el 18 de gener del 2007 donant entrada a nous socis: l'Ajuntament de Sant Cugat, Iniciativa Emprendedor XXI (La Caixa), Invercartera (Caixa de Catalunya), Tinelia (Caixa de Sabadell), Caixa de Manresa i l'Associació d'Empresaris de Sant Cugat.

El primer Consejo de Administración se formó con los siguientes miembros: Pere Rifà, presidente; Francesc Santacana, vicepresidente; Alfred Bassal, Joan Josep Brugera, Eugènia Bieto, Alfons Sauquet, Carles Torrecilla, Lluís Recoder, Antoni Vila, Lluís Gasull, Josep Marin, Feliu Formosa, Josep Milà y Frederic Boix. Y como director general, Joan Riera.

El primer Consell d'Administració es va formar amb els següents membres: Pere Rifà, president; Francesc Santacana, vicepresident; Alfred Bassal, Joan Josep Brugera, Eugènia Bieto, Alfons Sauquet, Carles Torrecilla, Lluís Recoder, Antoni Vila, Lluís Gasull, Josep Marin, Feliu Formosa, Josep Milà i Frederic Boix. I com a director general, Joan Riera.

El inicio formal de las obras se produce en enero de 2007 y en marzo de 2009 comienzan a entrar las primeras empresas en CREAPOLIS.

L'inici formal de les obres es produeix el gener del 2007 i el març del 2009 comencen a entrar les primeres empreses a CREAPOLIS.

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

ACTOS DE INNOVACIÓN / ACTES D’INNOVACIÓ

Get Together Un Get Together es un encuentro mensual entre los residentes de la comunidad de ESADECREAPOLIS. Se trata normalmente de reuniones informales, donde se repasa la evolución del centro y de las actividades, además de los anuncios relevantes del momento. También es un lugar de discusión, donde se ha desarrollado más de un debate a propuesta de los participantes. Fecha Nombre 29/04 First Get Together 30/06 Value Systems 1.0 at ESADECREAPOLIS 22/07 Summer Get Together

Contenido Presentación del equipo y actividades del centro. (E. Juan) Get Together donde se establecieron los valores del centro por parte de la comunidad de residentes. (E. Juan) Presentación de los resultados del ciclo de Sostenibilidad y del código de valores. (E. Juan, J. Riera) 08/09 Get Together September Presentación de Avançsa y planteamiento del nuevo ciclo temático. (E. Juan, Mar Isla, AVANÇSA) 15/10 Get Together October Presentación del acuerdo con Innoget, de las Communities of Interest y de los Problem Solving Coffee Breaks. (E. Juan, V. Sabater) 19/11 Get Together November Anuncios, seguimiento de actividades y discusión sobre el tema: qué quieren las mujeres. (E. Juan, Marisa Iturbide, Brand New) 17/12 Get Together December Resumen del año 2009. (E. Juan, J. Riera)

Total de asistentes: 345

Get Together Un Get Together és una trobada mensual entre els residents de la comunitat d'ESADECREAPOLIS. Es tracta normalment de reunions informals, on es repassa l'evolució del centre i de les activitats, a més dels anuncis rellevants del moment. També és un lloc de discussió, on s'hi ha desenvolupat més d'un debat a proposta dels participants. Data Nom 29/04 First Get Together 30/06 Value Systems 1.0 at ESADECREAPOLIS 22/07 Summer Get Together 08/09 Get Together September 15/10 Get Together October

Contingut Presentació de l'equip i activitats del centre. (E. Juan) Get Together on es van establir els valors del centre per part de la comunitat de residents. (E. Juan) Presentació dels resultats del cicle de Sostenibilitat i del codi de valors. (E. Juan, J. Riera) Presentació d'AVANÇSA i plantejament del nou cicle temàtic. (E. Juan, Mar Isla, AVANÇSA) Presentació de l'acord amb Innoget, de les Communities of Interest i dels Problem Solving Coffee Breaks. (E. Juan, V. Sabater) 19/11 Get Together November Anuncis, seguiment d'activitats i discussió sobre el tema: què volen les dones. (E. Juan, Marisa Iturbide, Brand New) 17/12 Get Together December Resum de l'any 2009. (E. Juan, J. Riera) Total d'assistents: 345

/05 ACTOS DE INNOVACIÓN / ACTES D’INNOVACIÓ

Technical Chats Los Technical Chats son clases teóricas o prácticas sobre temas específicos vinculados a la innovación. En general se han desarrollado con profesores y colaboradores de ESADE y empresas con las que ESADECREAPOLIS tiene convenio. Fecha Nombre 25/06 Questions and Answers about Intellectual Property 30/09 Public Funding for Innovation (subsidies) 01/10 Action Networking 07/10 Public Funding for Innovation (tax deduction) 29/10 How to Deliver an Outstanding Customer Experience 01/12 Legal Protection of Innovation

Contenido Charla sobre propiedad intelectual. (Carlota Planas, Sabatellini & Associats) Charla sobre subsidios para la innovación. (Asesoría I+D+I) Clase sobre networking. (Giannina Tacca, ESADE) Charla sobre deducciones para la innovación. (Asesoría I+D+I) Clase sobre customer experience management. (Oriol Iglesias, ESADE) Charla sobre patentes y herramientas de protección de la innovación. (PROPI)

Total de asistentes: 100

Technical Chats Els Technical Chats són classes teòriques o pràctiques sobre temes específics lligats a la innovació. En general s'han fet amb professors i col·laboradors d'ESADE i amb empreses amb les què ESADECREAPOLIS té conveni. Data Nom 25/06 Questions and Answers about Intellectual Property 30/09 Public Funding for Innovation (subsidies) 01/10 Action Networking 07/10 Public Funding for Innovation (tax deduction) 29/10 How to Deliver an Outstanding Customer Experience 01/12 Legal Protection of Innovation Total d'assistents: 100

Contingut Xerrada sobre propietat intel·lectual. (Carlota Planas, Sabatellini & Associats) Xerrada sobre subsidis per a la innovació. (Assessoria I+D+I) Classe sobre networking. (Giannina Tacca, ESADE) Xerrada sobre deduccions per a la innovació. (Assessoria I+D+I) Classe sobre customer experience management. (Oriol Iglesias, ESADE) Xerrada sobre patents i eines de protecció de la innovació. (PROPI)

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

ACTOS DE INNOVACIÓN

Workshops Un Workshop es un taller de trabajo dinamizado por consultores externos o por el equipo de ESADECREAPOLIS. Durante 2009 se organizaron talleres acerca de tendencias y temas concretos. Según el sistema establecido, los participantes en dichos talleres fueron residentes de ESADECREAPOLIS y también fueron invitadas personas externas especializadas en los distintos temas para añadir valor. Fecha 19/06 22/06 14/07 15/07 06/10 13/10 19/10 23/10 20/11 27/11 03/12

10/12 23/12

Nombre Knowledge Stock (1) Sostenibilidad Knowledge Stock (2) Sostenibilidad Innoexperience (1) Sostenibilidad Innoexperience (2) Sostenibilidad Innoexperience (1) Innoexperience (2) Pre Knowledge Stock Aplicaciones códigos Bidi

Contenido Taller dinamizado por Loop sobre sostenibilidad. Taller dinamizado por Loop sobre sostenibilidad. Taller dinamizado por Loop sobre sostenibilidad. Taller dinamizado por Loop sobre sostenibilidad. Taller dinamizado por Loop sobre wellness. Taller dinamizado por Loop sobre wellness. Taller dinamizado por Loop sobre wellness. Brainstorming sobre nuevas maneras de aplicar los códigos bidimensionales. (V. Sabater) Health & Wellness Community of Interest (1) Definición de los ámbitos de interés cruzado dentro de: salud y bienestar. (E. Juan) Marketing & Digital Community of Interest (1) Definición de los ámbitos de interés cruzado dentro de: marketing y digital. (E. Juan) Smart Metering Jornada de brainstorming sobre smart metering con empresas residentes y externas (entre ellas Gas Natural y Endesa). (E. Juan, Lazslo Bax, Bax & Willem) Nuevas vías de reserva de entradas para el FCB Brainstorming sobre nuevas maneras de vender las entradas liberadas en el último momento del Fútbol Club Barcelona. (V. Sabater) Health & Wellness Community of Interest (2) Identificación de las problemáticas clave dentro del área de interés fijada en la primera sesión de: gente mayor y calidad de vida. (E. Juan)

Total de asistentes: 110 Empresas externas: Endesa, Gas Natural y Microsoft, entre otras.

/05 ACTES D’INNOVACIÓ

Workshops Un Workshop és un taller de treball dinamitzat per consultors externs o per l'equip d'ESADECREAPOLIS. El 2009 es van organitzar tallers al voltant de tendències i temes concrets. Segons el sistema establert, els participants en aquests tallers van ser residents d'ESADECREAPOLIS i també es va convidar persones externes especialitzades en els diversos temes per a afegir-hi valor. Data 19/06 22/06 14/07 15/07 06/10 13/10 19/10 23/10 20/11 27/11 03/12

10/12 23/12

Nom Knowledge Stock (1) Sostenibilitat Knowledge Stock (2) Sostenibilitat Innoexperience (1) Sostenibilitat Innoexperience (2) Sostenibilitat Innoexperience (1) Innoexperience (2) Pre Knowledge Stock Aplicacions codis Bidi

Contingut Taller dinamitzat per Loop sobre sostenibilitat. Taller dinamitzat per Loop sobre sostenibilitat. Taller dinamitzat per Loop sobre sostenibilitat. Taller dinamitzat per Loop sobre sostenibilitat. Taller dinamitzat per Loop sobre wellness. Taller dinamitzat per Loop sobre wellness. Taller dinamitzat per Loop sobre wellness. Brainstorming sobre noves maneres d'aplicar els codis bidimensionals. (V. Sabater) Health & Wellness Community of Interest (1) Definició dels àmbits d'interès creuat dintre de: salut i benestar. (E. Juan) Marketing & Digital Community of Interest (1) Definició dels àmbits d'interès creuat dintre de: màrqueting i digital. (E. Juan) Smart Metering Jornada de brainstorming sobre l' smart metering amb empreses residents i externes (entre elles Gas Natural i Endesa). (E. Juan, Lazslo Bax, Bax & Willem) Noves vies de reserva d'entrades pel FCB Brainstorming sobre noves maneres de vendre les entrades alliberades a l'últim moment del Futbol Club Barcelona. (V. Sabater) Health & Wellness Community of Interest (2) Identificació de les problemàtiques clau dintre de l'àrea d'interès fixada en la primera sessió de: gent gran i qualitat de vida. (E. Juan)

Total d'assistents: 110 Empreses externes: Endesa, Gas Natural i Microsoft, entre d'altres.

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

ACTOS DE INNOVACIÓN / ACTES D’INNOVACIÓ

Communities of Interest Las Communities of Interest son una versión de los Workshops donde se realizan talleres temáticos y se trabajan ciertas tendencias. Estas tendencias fueron identificadas a través de una encuesta a los residentes y se escogieron según los grupos de interés más relevantes. El proceso de las Communities of Interest, iniciado a finales de 2009 y que continúa en 2010, va desde el estudio de la tendencia y la priorización de ámbitos, hasta la definición de posibles proyectos de innovación.

Where Science Meets Business El ciclo Where Science Meets Business constó en 2009 de una jornada intensiva que trató sobre tendencias clave para la innovación. En esta jornada confluyó las perspectivas de empresas, de científicos y de instituciones de investigación, para conseguir el máximo intercambio de conocimiento. Fecha Nombre 24/11 New Consumer Knowledge Tools: Deeper Knowledge for Competitive Advantage

Contenido Jornada de difusión donde se reúnen científicos, empresas e investigadores con un tema en común: el conocimiento del consumidor. (más de 15 ponentes externos e internos)

Total de asistentes: 150 Empresas externas: ISOCO, Arbora Ausonia, A Piece of Pie, Bacardi, Beiersdorf, Boehringer, Havas Media, MTV, Vodafone, Yahoo, Novartis, Nestlé, Panrico, Repsol, Telefónica, Hamilton, Lacer, Santa&Cole, Sharp, etc.

Communities of Interest Les Communities of Interest són una versió dels Workshops on s'hi fan tallers temàtics i s'hi treballen certes tendències. Aquestes tendències es van identificar a través d'una enquesta als residents i es van escollir segons els grups d'interès més rellevants. El procés de les Communities of Interest, començat a finals del 2009 i que continua el 2010, va des de l'estudi de la tendència i la priorització d'àmbits, fins a la definició de possibles projectes d'innovació.

Where Science Meets Business El cicle Where Science Meets Business va constar el 2009 d’una jornada intensiva que va tractar sobre tendències clau per a la innovació. En aquesta jornada hi va concórrer les perspectives d'empreses, de científics i d'institucions de recerca, per tal d' aconseguir el màxim intercanvi de coneixement. Data Nom 24/11 New Consumer Knowledge Tools: Deeper Knowledge for Competitive Advantage

Contingut Jornada de difusió on s'ajunten científics, empreses i investigadors amb un tema en comú: el coneixement del consumidor. (més de 15 ponents externs i interns)

Total d'assistents: 150 Empreses externes: ISOCO, Arbora Ausonia, A Piece of Pie, Bacardi, Beiersdorf, Boehringer, Havas Media, MTV, Vodafone, Yahoo, Novartis, Nestlé, Panrico, Repsol, Telefónica, Hamilton, Lacer, Santa&Cole, Sharp, etc.

/05 ACTOS DE INNOVACIÓN / ACTES D’INNOVACIÓ

Conferences La categoría Conferences se refiere a todas aquellas conferencias abiertas a residentes y no residentes organizadas en el centro, algunas de ellas con el Club de Innovación de ESADE Alumni. Las conferencias tratan sobre temas de interés para la innovación y son un medio comercial y de posicionamiento. Fecha Nombre 11/05 Innovación y nuevas tecnologías digitales 04/06 Opening Sustainability 17/06 Sustainability Advantage: The Natural Step 02/07 New Consumer Knowledge Tools

28/09 Applied Innovation 05/11 Feeding the New Iberians

Contenido Aplicación de nuevas tecnologías de la innovación en el BBVA. Actividad del Club de Innovación. (Eulalio Toril, BBVA) Presentación del ciclo Talleres de sostenibilidad. (F. Santacana, Guillem Ricarte, Creafutur y Antoni Flores, Loop) Presentación del modelo de sostenibilidad de The Natural Step. (Stanley Nyoni, TNS) Presentación de Synovate sobre nuevos instrumentos de conocimiento del consumidor. Actividad del Club de Innovación. (Marta Belmonte, Synovate) Conferencia sobre innovación aplicada con Antoni Flores, director de Loop. Conferencia sobre el mercado alimentario en España con un enfoque antropológico. Actividad del Club de Innovación

Total de asistentes: 370 Empresas externas: TNS, Synovate, Edda Design, FAD, Infonomia, Ficosa, Caprabo, RACC, Barcelona Activa, Node, MCI, IMC Toys, Danone, IESE, T-Systems, Nutrexpa, Telefónica, UAB, Service Point, HP, Lacer, KPMG, etc.

Conferences La categoria Conferences fa referència a totes aquelles conferències obertes a residents i no residents que es van organitzar al centre, algunes d'elles amb el Club d'Innovació d'ESADE Alumni. Les conferències tracten sobre temes d'interès per la innovació i són un mitjà comercial i de posicionament. Data Nom 11/05 Innovación y nuevas tecnologías digitales 04/06 Opening Sustainability 17/06 Sustainability Advantage: The Natural Step 02/07 New Consumer Knowledge Tools

28/09 Applied Innovation 05/11 Feeding the New Iberians

Contingut Aplicació de noves tecnologies a la innovació al BBVA. Activitat del Club d'Innovació. (Eulalio Toril, BBVA) Presentació del cicle Tallers de sostenibilitat. (F. Santacana, Guillem Ricarte, Creafutur i Antoni Flores, Loop) Presentació del model de sostenibilitat de The Natural Step. (Stanley Nyoni, TNS) Presentació de Synovate sobre noves eines de coneixement del consumidor. Activitat del Club d'Innovació. (Marta Belmonte, Synovate) Conferència sobre innovació aplicada amb Antoni Flores, director de Loop. Conferència sobre el mercat alimentari a Espanya amb un enfocament antropològic. Activitat del Club d'Innovació.

Total d'assistents: 370 Empreses externes: TNS, Synovate, Edda Design, FAD, Infonomia, Ficosa, Caprabo, RACC, Barcelona Activa, Node, MCI, IMC Toys, Danone, IESE, T-Systems, Nutrexpa, Telefónica, UAB, Service Point, HP, Lacer, KPMG, etc.

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

VIII CONFERENCIA INTERNACIONAL DE APTE

VIII CONFERÈNCIA INTERNACIONAL D’APTE

Durante los días 10, 11 y 12 de noviembre, ESADECREAPOLIS ha sido el marco de la VIII Conferencia Internacional de la APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España), acto que ha coincidido también con su inauguración. EsadeCreapolis ha adquirido la categoría de socio en esta última asamblea celebrada en San Cugat del Vallès el martes 10 de noviembre de 2009.

Durant els dies 10, 11 i 12 de novembre, ESADECREAPOLIS ha estat el marc de la VIII Conferència Internacional de l’APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya), acte que ha coincidit també amb la seva inauguració. EsadeCreapolis ha adquirit la categoria de soci en aquesta última assemblea celebrada a Sant Cugat del Vallès el dimarts 10 de novembre de 2009.

Asistieron más de 150 personas a la Conferencia.

Van assistir més de 150 persones a la Conferència.

/05 INAUGURACIÓN DE ESADECREAPOLIS

INAUGURACIÓ D’ESADECREAPOLIS

El miércoles 11 de noviembre, coincidiendo con la VIII Conferencia Internacional de APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España ), el parque de innovación ESADECREAPOLIS celebró su inauguración oficial.

El dimecres 11 de novembre, coincidint amb la VIII Conferència Internacional d’APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya), el parc d’innovació ESADECREAPOLIS va celebrar la seva inauguració oficial.

El acto institucional de apertura consistió en una visita al edificio de ESADECREAPOLIS y una conferencia en el Auditori de St. Cugat por parte de la Sra. Cristina Garmendia, Ministra de Ciencia e Innovación. La conferencia fue precedida por parlamentos (por orden de aparición) del Sr. Pere Rifà, Presidente de ESADECREAPOLIS, el Sr.Carlos Losada, Director General de ESADE, el Sr. Felipe Romera, Presidente de APTE, Ilmo. Sr. Lluís Recoder, Alcalde de St. Cugat del Vallès y Hble. Sr. Josep Huguet, Consejero de Innovación, Universidades y Empresa de la Generalitat de Catalunya.

L’acte institucional d’obertura va consistir en una visita a l’edifici d’ESADECREAPOLIS i una conferència a l’Auditori de St Cugat per part de la Sra. Cristina Garmendia, Ministra de Ciència i Innovació. La conferència va ser precedida per parlaments (per ordre d’aparició) del Sr. Pere Rifà, President d’ ESADECREAPOLIS, el Sr. Carlos Losada, Director General d’ESADE, el Sr. Felip Romera, President d’APTE, Il.lm. Sr. Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat del Vallès i Hble. Sr. Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Asistieron al acto más de 700 personas

Van assistir a l’acte més de 700 persones

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

ACTOS REALIZADOS POR DIFERENTES EMPRESAS E INSTITUCIONES

19 marzo

Comité de Dirección de ROCA

22 marzo

ESADECREAPOLIS con la família

20 abril

LABORATORIOS ESTEVE

11 mayo

Comité de Dirección del BBVA

19 mayo

Almuerzo del GRUPO SANTANDER

26 mayo

Almuerzo del PATRONATO DE ESADE

26 mayo

Reunión con LABORATORIOS ESTEVE

27 mayo

Comisión Innovación Pacto Industrial Región Metropolitana de Barcelona

28 mayo

Junta Directiva de AMRE (Asociación Marcas Renombradas Españolas)

10 junio

BEYOND PRETTY

11 junio

Jornada ESADE (Sr.Gallucci)

16 junio

EGARSAT

16 junio

Reunión con ZOBELE ESPAÑA

19 junio

International Advisory Board ESADE

25 junio

Reunión con FASTPAY

26 junio

Inauguración de CLUSTER DEVELOPMENT

1 julio

LABORATORIS ESTEVE

8 julio

EGARSAT

8 julio

CATALANA D’INICIATIVES

9 julio

EGARSAT

14 julio

Jornada Escuela de Verano de Creatividad BARCELONA MONTREAL

16 julio

Visita y cocktail I GARDEN Departamento Política de Empresas ESADE

16 julio

Facultad de Derecho ESADE. Premios Aptíssimi

22 julio

COCKTAIL CLIENTES I GARDEN

28 agosto

GALLINA BLANCA “Innovation Key Challenges”

/05

21 septiembre

BIENVENIDA MÁSTERS BOLONIA

1 octubre

Comité Ejecutivo y almuerzo con BARCELONA DIGITAL

1 octubre

Visita y cocktail Lic&MBA 1984 ESADE

2 octubre

Acto de presentación y cocktail FUNDACIÓ PUNT.CAT

28 octubre 5 noviembre

Premios ESADE-BDO Visita y almuerzo PATRONATO ESADE+CONSEJO PROFESIONAL

13 noviembre

Acto FUNDACIÓ PUNT CAT

13 noviembre

Junta de Gobierno del AYUNTAMIENTO DE SANT CUGAT

17 y 18 noviembre 18 noviembre 19 y 20 noviembre

Almuerzo con TALENT CAREER FORUM ESADE Club Innovación CREAFUTUR FICOSA

25 noviembre

Almuerzo y Asemblea XX Aniversario ESADE ALUMNI

26 noviembre

Acto DASSAULT SYSTEMES ESPAÑA

26 noviembre

Visita y cocktail EMBA 2003 ESADE

27 noviembre

Reunión COLEGIO DE INGENIEROS

27 noviembre

Visita CLUB INMOBILIARIO ESADE ALUMNI

15 diciembre

Acto FÓRUM DE INVERSORES ESADE

16 diciembre

Visita IHM. (Máster Turismo Sant Ignasi-Sarrià)

21 y 22 diciembre

Reunión ventas CIBA VISIÓN

NOTA: Unas 40 empresas han celebrado sus actos en ESADECREAPOLIS, con1927 personas participantes. También cabe destacar que a la VIII Conferencia Internacional d’APTE asistieron 150 personas y a la inauguración oficial de ESADECREAPOLIS, presidida por la Ministra de Ciencia e Innovación, la Sra. Cristina Garmendia, unas 700 personas.

05/

ACTIVIDADES / ACTIVITATS

ACTES REALITZATS PER A DIFERENTS EMPRESES I INSTITUCIONS

19 març

Comitè de Direcció de ROCA

22 març

ESADECREAPOLIS amb la família

20 abril

LABORATORIS ESTEVE

11 maig

Comitè de Direcció del BBVA

19 maig

Dinar del GRUPO SANTANDER

26 maig

Dinar del PATRONAT D’ESADE

26 maig

Reunió amb LABORATORIS ESTEVE

27 maig

Comissió Innovació Pacte Industrial Regió Metropolitana de Barcelona

28 maig

Junta Directiva d’AMRE (Asociación Marcas Renombradas Españolas)

10 juny

BEYOND PRETTY

11 juny

Jornada ESADE (Sr.Gallucci)

16 juny

EGARSAT

16 juny

Reunió amb ZOBELE ESPAÑA

19 juny

International Advisory Board ESADE

25 juny

Reunió amb FASTPAY

26 juny

Inauguració de CLUSTER DEVELOPMENT

1 juliol

LABORATORIS ESTEVE

8 juliol

EGARSAT

8 juliol

CATALANA D’INICIATIVES

9 juliol

EGARSAT

14 juliol

Jornada Escola d’Estiu de Creativitat BARCELONA MONTREAL

16 juliol

Visita i cocktail I GARDEN Departament Política d’Empreses ESADE

16 juliol

Facultat de Dret ESADE. Premis Aptíssimi

22 juliol

COCKTAIL CLIENTS I GARDEN

28 agost

GALLINA BLANCA “Innovation Key Challenge”

/05

21 setembre

BENVINGUDA MÀSTERS BOLONIA

1 octubre

Comitè Executiu i dinar amb BARCELONA DIGITAL

1 octubre

Visita i cocktail Lic&MBA 1984 ESADE

2 octubre

Acte de presentació i cocktail FUNDACIÓ PUNT.CAT

28 octubre 5 novembre

Premis ESADE-BDO Visita i dinar PATRONAT ESADE+CONSELL PROFESSIONAL

13 novembre

Acte FUNDACIÓ PUNT CAT

13 novembre

Junta de Govern de l’ AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

17 i 18 novembre 18 novembre 19 i 20 novembre

Dinar amb TALENT CAREER FORUM ESADE Club Innovació CREAFUTUR FICOSA

25 novembre

Dinar i Assemblea XX Aniversari ESADE ALUMNI

26 novembre

Acte DASSAULT SYSTEMES ESPAÑA

26 novembre

Visita i cocktail EMBA 2003 ESADE

27 novembre

Reunió COL.LEGI D’ENGINYERS

27 novembre

Visita CLUB IMMOBILIARI ESADE ALUMNI

15 desembre

Acte FÒRUM D’INVERSORS ESADE

16 desembre

Visita IHM. (Màster Turisme Sant Ignasi-Sarrià)

21 i 22 desembre

Reunió vendes CIBA VISIÓN

NOTA: Unes 40 empreses han celebrat els seus actes a ESADECREAPOLIS, amb 1927 persones participants. A part cal destacar que a la VIII Conferència Internacional d’APTE van assistir-hi 150 persones i a la inauguracio oficial d’ESADECREAPOLIS, presidida per la Ministra de Ciència i Innovació la Sra. Cristina Garmendia, unes 700 persones.

06/

EMPRESAS RESIDENTES / EMPRESES RESIDENTS

Abacus

Cooperativa donde se pueden encontrar libros, juguetes, etc.

ACC1Ó

Agencia de la Generalitat para la innovación e internacionalización

Active Development

Expertos que exploran y explotan oportunidades para las emprersas

Adict Active Retail

Dinamitzación del punto de venta

Agbar

Compañía de aguas de Barcelona

Agrolimen

El grupo opera en los sectores de higiene, alimentación y comida para mascotas

Ajuntament SC

Incubadora de empresas para nuevos proyectos empresariales

BBVA

Entidad bancaria española de primer orden

Black Capital (Engloba Grup)

Family Office con un proyecto innovador en la certificación ecológica

Blue 01

Peluquería y estética

Caixa Catalunya

Caixa d'estalvis de Catalunya

Cluster

Realización de proyectos de consultoría y desarrollo

Coldiagro Iberica

Elaboración de piensos para animales con aceites esenciales

Consorci Sanitari de Terrassa / Hospital Sant Joan de Déu

Grupo público de centros sanitarios de la Generalitat de Catalunya

Creafutur

Fundación para fomentar y facilitar la innovación a las empresas catalanas

Crea Innovación (vertisub)

Empresa orientada al desarrollo y puesta en marcha de proyectos de investigación aplicada (I+D+I) para el sector industrial

Dassault Systèmes - SolidWorks

Líder mundial en software PLM

Disfrutalia-Alihoop (Experiencias Ocentu)

Servicios de organización de experiencias vitales especiales

Down to Moon

Aplicaciones iPhone

Epsilon Technologies

Desarrollo de herramientas para elaborar estudios de mercado mediante redes sociales

ESADE

Escuela de negocios de prestigio internacional

Esteve

Laboratorio farmacéutico

Farmacia - Imma Farreres

Parafarmacia

Fast Pay

Desarrollo de aplicación para abonar los tickets a través del móvil

FlowLab

Servicios consultoría y soporte en el sectores de salut y telcos

Frescco

Restauración. Menus a menos de 15€ de estilo buffet libre

Fundació + empresa

Fundación para el asesoramiento de la empresa familiar

Fundació puntcat

Entidad privada que gestiona dominios .cat

Greasa

Generación de un índice de huella ecológica y identificación de oportunidades de negocio en el ámbito de la sostenibilidad

/06

Greenlab

Estudio de arquitectura con servicios de conocimiento

Icnita

Desarrollo de productos de seguridad en distintos mercados

Innomium / Inbens

Incubadora social

ISS

Prestación integrada de servicios para edificios

K3 Venture Management Partners

Asesoramiento y consultoría sobre inversiones de activos financieros

Kimimkgest Europa S.L.

Investigación, desarrollo y producción de tintas, barnices y pegamentos para la industria de la impresión, inducción y embellecimiento

koalink / Comiris

Desarrollo de software de streaming media

Lacer

Laboratorio farmacéutico

Links Garantia

Investigación y desarrollo de herramientas comerciales digitales

Listengap

Formación 360º para escuelas

Loop - CN

Empresa de desarrollo de inteligencia creativa

L'Óptica Universitaria

Venta de gafas i lentes de contacto

Maia Media

Desarrollo contenidos para el canal multimedia

Marco Polo

Líder en importación, distribución y innovación alimentària congelada

Math Strategy

Empresa de servicios técnicos para encontrar y describir patrones empresariales

Menta ITV

Proyecto de certificación de condiciones técnicas de vehículos

My Koots

Desarrollo de soluciones Wireless M2M

Nacex

Paquetería

NEEC

La Asociación Nuevos Empresarios y Emprenedores de Cataluña - NEEC es una organización sin ánimo de lucro que representa, defiende, forma y promociona a empresarios y emprededores de Cataluña

Offset Options

Plataforma de intercambio de emisión de gases de CO2

Proaltec (Vertisub)

Realización de trabajos verticales y submarinos a grandes profundidades

Roca

Líder mundial en elementos de construcción para baños y sanitarios

Space Ambot - digital projects

Proyectos innovadores

Sucitesa

Oferta global en productos y servicios para la higiene profesional

The Big Pic

Consultora de Marketing especializada en creación de conceptos

Think Link

Consultora de Marketing virtual

Touchland

Desarrollo de linea de desinfección de manos

Velmus

Diseño y desarrollo de productos para la automoción y logística

Visual Century Research

Desarrollo de reconocimiento facial + empresa de single sing on

Xerox

Empresa multinacional de reprografía

06/

EMPRESAS RESIDENTES / EMPRESES RESIDENTS

Abacus

Cooperativa on es poden trobar llibres, joguines, etc.

ACC1Ó

Agència de la Generalitat per la innovació i la internacionalització

Active Development

Experts que exploren i exploten oportunitats per a les emprerses

Adict Active Retail

Dinamització del punt de venda

AGBAR

Companyia d'aigües de Barcelona

Agrolimen

El grup opera en els sectors d’higiene, alimentació i menjar per a mascotes

Ajuntament SC

Incubadora d'empreses per a nous projectes empresarials

BBVA

Entitat bancària espanyola de primer ordre

Black Capital (Engloba Grup)

Family Office amb un projecte innovador en la certificació ecològica

Blue 01

Perruqueria i estètica

Caixa Catalunya

Caixa d'estalvis de Catalunya

Cluster

Realització de projectes de consultoria i desenvolupament

Coldiagro Iberica

Elaboració de pinsos per animals amb olis essencials

Consorci Sanitari de Terrassa / Hospital Sant Joan de Déu

Grup públic de centres sanitaris de la Generalitat de Catalunya

Creafutur

Fundació per a fomentar i facilitar la innovació a les empreses catalanes

Crea Innovación (vertisub)

Empresa orientada al desenvolupament i posada en marxa de projectes d’ investigació aplicada (R+D+I) per al sector industrial

Dassault Systèmes - SolidWorks

Líder mundial en software PLM

Disfrutalia-Alihoop (Experiencias Ocentu)

Serveis d'organització d'experiències vitals especials

Down to Moon

Aplicacions iPhone

Epsilon Technologies

Desenvolupament d'eines per elaborar estudis de mercat mitjançant xarxes socials

ESADE

Escola de negocis de prestigi internacional

Esteve

Laboratori farmacèutic

Farmacia - Imma Farreres

Parafarmàcia

Fast Pay

Desenvolupament d'aplicació per abonar els tickets a través del mòbil

FlowLab

Serveis de consultoria i suport en el sector de salut i telcos

Frescco

Restauració. Menús a menys de 15 euros d'estil buffet lliure

Fundació +empresa

Fundació per l'assesorament de l'empresa familiar

Fundació puntcat

Entitat privada que gestiona dominis .cat

Greasa

Generació d'un índex d'empremta ecològica i identificació d'oportunitats de negoci en l'àmbit de la sostenibilitat

/06

Greenlab

Estudi d'arquitectura amb serveis de coneixement

Icnita

Desenvolupament de productes de seguretat en diferents mercats

Innomium / Inbens

Incubadora social

ISS

Prestació integrada de serveis per edificis

K3 Venture Management Partners

Assessorament i consultoria sobre inversions d'actius financers

Kimimkgest Europa S.L.

Investigació, desenvolupament i producció de tintes, vernissos i adhesius per la indústria de la impressió, inducció i embelliment

koalink / Comiris

Desenvolupament de software d’streaming media

Lacer

Laboratori farmacèutic

Links Garantia

Investigació i desenvolupament d'eines comercials digitals

Listengap

Formació 360º per escoles

Loop - CN

Empresa de desenvolupament d'intel·ligència creativa

L'Óptica Universitaria

Venda d'ulleres i lents de contacte

Maia Media

Desevolupament de contingut per canal multimèdia

Marco Polo

Líder en importació, distribució i innovació alimentària congelada

Math Strategy

Empresa de serveis tècnics per a trobar i descriure patrons empresarials

Menta ITV

Projecte de certificació de condicions tècniques de vehicles

My Koots

Desenvolupament de solucions Wireless M2M

Nacex

Paqueteria

NEEC

L'Associació Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya - NEEC, és una organització sense ànim de lucre que representa, defensa, forma i promociona a empresaris i emprenedors de Catalunya

Offset Options

Plataforma d’intercanvi d’emissió de gasos de CO2

Proaltec (Vertisub)

Realització de treballs verticals i submarins a grans profunditats

Roca

Líder mundial en elements de construcció per banys i sanitaris

Space Ambot - digital projects

Projectes innovadors

Sucitesa

Oferta global en productes i serveis per la higiene professional

The Big Pic

Consultora de Màrqueting especialitzada en creació de conceptes

Think Link

Consultora de Màrqueting virtual

Touchland

Desenvolupament de línia de desinfecció de mans

Velmus

Disseny i desenvolupament de productes per a l'automoció i la logística

Visual Century Research

Desenvolupament de reconeixement facial + empresa de single sign on

Xerox

Empresa multinacional de reprografia

Accionistes:

ESADECREAPOLIS forma parte de: Red de trampolines tecnológicos de ACC1Ó (CIDEM-COPCA) XPCat (Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya) APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España) IASP (International Association of Science Parks)

ESADECREAPOLIS forma part de: Red de trampolins tecnològics d’ACC1Ó (CIDEM-COPCA) XPCat (Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya) APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España) IASP (International Association of Science Parks)

Open & Cross Innovation Center

Avinguda de la Torre Blanca, 57 08172 Sant Cugat (Barcelona) info@esadecreapolis.com Tel. +34 935 543 000