Dossier de Comentari de text

Page 1

PREPARACIÓ PROVA D’ACCÉS DE GRAU SUPERIOR Dossier de comentari de text

Nom: Natalia Cognom: Ruiz Sans Data: curs 2012-2013 Entitat: Escola d’adults Teresa Manye Tutor: Antonio Ramirez Data de presentación: 01/03/2013

1


ÍNDEX

Introducció 1. Teoria 1.1. Apunts de comentari de text 1.2. Tipologies textuals 1.3. Propietats textuals 1.4 Connectors 2. Comentaris de text 2.1 CT1. Quiero un titulo para aspirar a más 2.2. CT2. Aprendre a llegir 2.3. CT3. ¿Cabe la felicidad en la crisis? 2.4. CT4. La rapidez lo impregna todo. 2.5. CT5. El meu micorrelat. 2.6. CT6. Vivir tan deprisa. 2.7. CT7. Suerte o buena suerte. 2.8. CT8. Els homes dels contenidors 2.9. CT13. Digitals o analogics? 2.10. CT14. Conversar o discutir. 2.11. CT15. El regal Nadalenc 3. Lexic 3.1. Lexic 1 3.2. Lexic 2 3.3. Lexic 3 3.4. Lexic 4 3.5. Lexic 5 4. Tasques 4.1. Tasca 1: Questionari sobre CT. 4.2. Tasca 2: Què ens demanen a la prova d’accés? 4.3. Tasca 3: Tipologia textual. 2


4.4. Tasca 4: Els escrits periodistics. 4.5. Tasca 5: Propietats textuals i connectors. 4.6. Avaluació primer quatrimestre. 5. Proves de simulació 5.1. CT9. Redes sociales 5.2. CT10.Pirateig digital 5.3. CT11.Ser feliz. 5.4. CT12. Multiculturalisme. 6. Racó de llengua 6.1. ¿Necessitas un repaso linguistico, gramatical? 6.2. Accentuación. 6.3. El adverbio, la preposición y la conjunción 6.4.¿Problemas con los verbos? 6.5.¿Problemas con determinantes? 6.6.Los signos de puntuación.

7. Annexos. 8.1. Adreçes d’interés 8.1. Que ens demanen a la prova d’accés. Conclucions i recomanacions

3


Introducció Ens troben, davant d’un dossier de comentari de text del primer quadrimestre que a sigut elaborat amb tot el material que s’ha realitzat a casa i a l’escola Teresa Manye. El treball que s’ha fet al llarg del curs a consistit majoritàriament amb comentaris de text, amb lèxics per assolir major vocabulari i compressió, i finalment tasques relacionades amb la matèria i la seva teoría. Tot aquest material s’ha anat penjat a la web del centre cada dues setmanes, de forma que cada alumne s’ha distribuïts la feina segons li convenia, depenen del que disposava. Tota la feina que s’ha realitzat, s’ha agrupat en aquest dossier, i s’ha estructurat en diferents apartats. Cada apartat s’ha centrat en un aspecte diferents de la matèria : teoria sobre la matèria en cas que s’urgís algun dubte, el lèxic referents a l’apartat de vocabulari, les tasques elaborades gracies a la teoria, les proves de simulació, un racó de llengua on es poden consultar fonts, un altre apartat amb les fonts consultades, annexos i finalment s’han incorporat conclusions i recomanacions. I per últim hi adjunto una presentació personal que també vam realitzar a l’inici del curs per donar-nos a conèixer. ‘’Soc una noia de 21 anys que actualment m’he tornat a incorporar als estudis per aconseguir el meu objectiu .Soc mol positiva, tinc molta il·lusió molta iniciativa i sobretot soc mol tossuda, i se que soc capaç de fer tot allò que em proposi sempre i quan i regni la motivació. Amb la preparació vull aconseguir la màxima puntuació possible per tenir preferència a l’hora d’accedir al grau superior que vulgui i al centre que estigui mes proper. Las meves possibilitats es aconseguir una puntuació alta, ja que com ha recursos tinc l’eina mes forta que es la motivació i amb ella es reflecteix la constància, la paciència, l’organització, d’iniciativa i l’esperit de superació. En aquest cas no hi ha cap aspecte negatiu que estigui assetja el meu objectiu, l’única amenaça seria la desmotivació i aquest cas es impossible, així que el meu objectiu es totalment factible i assequible.’’

4


1. Teoria 1.1. Apunts de comentari de text.

Preparació de Proves d’accés: El comentari de text Capítol I Comentari de text

1. El text ....................................................................................................................2 2. El comentari de text, què és? ............................................................................3 3. Contingut del comentari de text A. Transferència: 3.A-1 Situar el text ..............................................................................3 3.A-2 Definir el tema ..........................................................................4 3.A-3 Elaborar el resum 3.A-3.1 La comprensió del text ................................................4 3.A-3.2 El subratllat .................................................................5 3.A-3.3 Esquemes 3.A-3.4 El resum

....................................................................6 .....................................................................7

3.A-4 Posar títol ...................................................................................9 3.A-5 Preguntes sobre el text

...........................................................10

B. Interpretació 3.B-1 Explicitar l’estructura .............................................................11 3.B-2 Analitzar l’estil

.....................................................................11

C. Extrapolació 3.C-1 Extreure conclusions ...............................................................11 5


3.C-2 Preguntes augmentatives .......................................................12

Capítol II

Taller: El comentari de text en las proves d’ accés ..

1. Parts, condicions... del comentari de text 1.A El comentari de text té caràcter interdisciplinari ............................................13 1.B Requereix esforç per descobrir...

................................................................13

1.C Característiques del text expositiu-argumentatiu

........................................13

1.D L’estructura del text .....................................................................................14 1.D-1 Els textos inductius i deductius .................................................14 1.D-2 El text d’estructura tripartita 1.D-3 El text circular

.....................................................16

...........................................................................16

2. Utilitats del comentari ........................................................................................17 3. Proposta d’un model de comentari ..................................................................18 4. Text comentat ......................................................................................................18

Capítol I: Comentari de text

1. El text “Text o discurs és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal. La seva estructura reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en els processos d’elaboració i d’interpretació”. ( J.M. Castellà, 1992) L’adequació és la propietat per la qual el text s’adapta al context comunicatiu. Té a veure amb els elements no lingüístics que circumden el text i que influeixen en la seva configuració. Té a veure amb els registres de la llengua, amb el seu ús ( formalitat: formal / informal, mode: oral/escrit, funció o intenció comunicativa: informativa/estètica/didàctica/ polèmica/... contingut: general/específic, estàndard, periodístic, literari...) 6


Hem de distingir entre registre i varietat lingüística. Les varietats lingüístiques estan associades als trets distintius dels usuaris (geogràfics, socials, generacionals i històrics) La diversitat dels textos pot ser descrita també en termes de gèneres i tipus de text. Els gèneres són formes textuals definides principalment per les seves característiques socioculturals: la conferència, el debat, la conversa, l’article d’opinió, la novel·la, el conte, el poema... Els tipus de text es defineixen per les característiques lingüístiques i textuals, per la seva estructura informativa i segons els trets gramaticals que els configuren: la descripció, la narració, l’argumentació, les instruccions ...(Veure annex 1)

La coherència és una propietat semàntico-pragmàtica del text, que es basa en la selecció i en l’estructura de la informació. Pel que fa a la selecció de la informació està molt relacionada amb aspectes com la intenció o objectiu comunicatiu, el canal i el tema. L’estructura ve marcada per les regles de repetició, progressió, no-contradicció i de relació. Repetició: totes les oracions que componen el text s’han d’encadenar prenent com a suport la repetició d’uns elements base. Progressió: en el desenvolupament del text hi ha d’haver una aportació constant de nova informació.No-contradicció:no es pot introduir cap element semàntic que contradigui un contingut establert anteriorment ja sigui de manera explícita o pressuposada.Relació: els fets han d’estar relacionats entre si en el món real o imaginari.L’estructura d’un text escrit està determinada per aspectes interns i també n’hi de visuals que hi contribueixen. La imatge, el seu aspecte visual, actualment té molta importància: marges, títols i subtítols, paràgrafs equilibrats...El paràgraf és una unitat pròpia del text escrit en prosa, formada per un nombre variable d’oracions relacionades temàticament i sintàcticament. Té gran importància en textos curts, ajuda a la seva organització. Facilita la seva lectura. Funciona com a unitat visual i com a unitat significativa. No n’hi ha establerta una mida idònia de paràgraf però la tendència és no fer-los gaire extensos

La cohesió textual és la propietat per la qual hi ha uns lligams entre els elements lineals del text: sintagmes, oracions, paràgrafs... Aquest reflecteixen el desenvolupament informatiu del text. El connector és un element de cohesió, aporta una pista significativa de la relació entre les proposicions connectades.

2.El comentari de text, què és?

El comentari de text és un escrit que pren com a punt d'observació i anàlisi un text amb una unitat de significat. Com a exercici acadèmic, el redactor ha de precisar el contingut i ha d'il·lustrar la manera com es desenvolupa, tant formalment com de contingut. Amb la suma de tots els elements d'anàlisi, se n'ha d'obtenir la globalitat.

És clar que en el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text llegit (la interpretació, el significat 7


al·legòric, la comprensió dels recursos lingüístics, etc.) com la capacitat d'analitzar i reflectir en l'escrit la interpretació d'aquesta lectura. Els objectius, sovint implícits, d'un comentari són: Valorar el procés que segueix l’autor a l’hora d’expressar les seves idees. Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l’autor del text. Determinar la idea principal. Valorar els arguments utilitzats per l'autor. Exposar l'opinió pròpia sobre el tema del text. En el comentari: No convé fer del text un pretext per a exposar els coneixements que es tenen sobre la matèria. No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules. Cal distingir el comentari de la ressenya. Cal diferenciar el tipus de comentari. És habitual comentar obres literàries, notícies, articles d'actualitat, etc.

3. Contingut del comentari de text El contingut d'un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents:

A- Transferència: què diu el text B- Interpretació: com ho diu C- Extrapolació: valoració del text, a partir del text ...

3.A Transferència: què diu el text 3.A-1 Situar el text Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc. Amb l'objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives, les respostes de les quals seran útils per obtenir la primera informació a l'hora d'iniciar el comentari. Quin títol té el text? Què es pot dir del tema del text? Qui n'és l'autor o autora? De quina època és? Quina és la data de publicació del text? S'identifica l'autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...? Es pot relacionar l'autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió? El text té unitat? És un text complet? És un fragment? Quina rellevància té en el conjunt de l'obra? En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista? En una catàleg? En suport digital? Pot identificar-se el text amb cap tipologia textual: expositiu, argumentatiu, descriptiu... Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari Si és literari, pot adscriure's a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig

3.A- 2 Definir el tema Sovint, sol confondre's la definició del tema amb l'argument de l'obra. Si el tema és l'assumpte, la matèria o el motiu del text, l'argument es correspon amb el seu desenvolupament. De quin tema tracta? Quina és la idea central o tema del text? 8


De quina manera l'autor suporta la idea central? Aporta res de nou el tema? Té cap relació amb altres textos que hagin tractat el mateix tema? Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...? Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb altres opinions o valoracions? La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal? Quina mena de final té? Obert? Tancat?

3.A- 3

Elaborar el resumen

3.A- 3.1 La comprensión del texto Saber leer es una tarea compleja. En el caso del comentario de texto se trata indudablemente de la etapa más importante porque de la correcta lectura del texto dependerán los resultados que se obtengan en el resumen y el título, así como en las respuestas a las dos preguntas formuladas sobre el texto. A continuación se explican las etapas que el alumno debe seguir para conseguir dichos objetivos: 1. Primera lectura general En primer lugar conviene leer pausada y comprensivamente el texto para extraer una impresión general del mismo, sin agobios y sin afán especialmente analítico. Para que nos entendamos, una vez finalizada esta lectura, tenemos que estar en condiciones de poder responder a dos preguntas fundamentales: • ¿Qué he entendido personalmente del texto? De manera genérica, como simple retención de lo leído. • ¿De qué va el texto? Fundamentalmente cuál es la idea dominante, cuál es el tema del texto. 2. Segunda lectura específica En esta etapa procuramos prestar mucha más atención a lo que leemos. Pretendemos comprender el texto en su profundidad, en lo que se asemejaría a un proceso de disección y análisis textual. En esta etapa se recomienda trabajar con cautela siguiendo estos consejos: • Considerar los párrafos que constituyen el texto. A menudo, el hecho de que un texto se divida en párrafos (diferenciados con punto y aparte) ayuda al lector a comprender que en cada párrafo puede desarrollarse una idea principal distinta. Visualizar el texto en su conjunto y estudiar la proporción y extensión de cada párrafo ayudará al alumno a conseguir un resumen cohesionado en el que consiga evitar la precipitación a final del texto o el olvido de las ideas principales. Recuerde también el alumno que la lectura y la comprensión del último párrafo del texto resulta crucial ya que a menudo la tesis o el objetivo último de la escritura del texto suele reforzarse y expresarse con contundencia en estas líneas. • Destacar y subrayar en cada párrafo la idea o las ideas principales. Se trata del estadio más importante del proceso de comprensión ya que el alumno demuestra que sabe eliminar lo anecdótico o las ideas secundarias y sabe extraer la esencia de cada párrafo. Esto es, las frases que parecen más relevantes y en las que se concentra el "meollo" del texto; las claves expositivas y argumentativas del mismo. De hecho, para ir diferenciando estas ideas el alumno puede tener en cuenta: las palabras claves o más importantes de cada párrafo: las que más se repitan, con especial atención a sustantivos, adjetivos y verbos las expresiones recurrentes que machacan una idea • Seleccionar los ejemplos: en un texto es posible diferenciar los ejemplos de las ideas. Aun así conviene saber bien si el ejemplo o los ejemplos son significativos. Hasta qué punto ellos mismos entraña n información. Si así es, de cada uno de ellos tenemos que ser capaces de extrapolar una idea, escribiéndola con claridad en el margen de la hoja. Normalmente cuanto más breve es el ejemplo más anecdótico resulta y, por lo tanto, no debemos incorporar1o al resumen • El proceso de cancelación: consideradas las ideas principales de cada párrafo, podemos tener ya claro que en un texto es preciso cancelar los detalles marginales (datos, citaciones de autores, enumeraciones excesivas ... ) 9


• Proceso de unificación: con este procedimiento demostramos que sabemos que en un texto el autor suele repetir una idea principal varias veces, aunque la formula distintamente. El alumno tiene que asociar las ideas que se repitan y en el resumen esaibir1a una sola vez con la debida precisión y fuerza.

3.A-3.2

El Subrayado

Un asunto importante para cualquier estudiante es el subrayado, algo fundamental para destacar lo más importante de cada tema y para mejorar la retentiva. En sentido estricto, subrayar es hacer rayas, líneas u otros signos debajo de determinadas palabras con el fin de que resalten. En sentido más amplio, entendemos por subrayar toda señal hecha para captar mejor palabras o frases de un texto. La técnica del subrayado es muy útil; sin embargo, hay ocasiones en las que no es conveniente usarla: -Cuando trabajamos con libros que no son nuestros. -Cuando son libros prestados de la biblioteca. -Cuando, siendo nuestro el libro, se trate de ediciones de lujo o muy buenas. El subrayado es algo muy personal, por eso no conviene que tu subrayes libros que no son tuyos y, al revés, tampoco es conveniente estudiar con libros subrayados por otros. ¿Por qué es bueno subrayar? Por los siguientes motivos: -Supone una lectura activa en la que debemos estar concentrados en el texto. -Evita distracciones y favorece la atención. -Es una lectura selectiva buscando lo importante. -Permite rápidos repasos. ¿Qué hay que subrayar? Hay que intentar subrayar todo lo fundamental, para ello más que destacar palabras hay que destacar ideas, es decir, se deben subrayar las palabras con el máximo de contenido alusivo a la idea principal. Si seguimos esta pauta no abusaremos del subrayado y facilitaremos los repasos posteriores. Además de las ideas, también hay que subrayar datos, fechas, tecnicismos, clasificaciones, etc. Una ayuda para realizar un buen subrayado es hacerse preguntas sobre el texto durante su lectura. Las respuestas que el mismo texto nos va dando es lo que hay que destacar. Formas de subrayar Podemos diferenciar tres maneras: lineal, de engarce y con signos. 1.Lineal: es el subrayado hecho con líneas, y se pueden utilizar dos vertientes: -Usando doble raya (==), una raya (----) o una línea de puntos (….) dependiendo de la importancia de la idea a destacar. También se pueden encerrar las palabras clave dentro de un círculo. -Usando distintos colores: para las ideas principales, rojo; para las secundarias, azul. Las palabras claves de pueden destacar con rotuladores fluorescentes. 2.De engarce: Utilizar dos o tres palabras entresacadas del texto y que lo resuman, escribiéndolas en el margen izquierdo. Para facilitar su localización, se pueden ir enumerando. 3.Con signos: Utilizando signos convencionales u otros personales elaborados por ti. Estos signos suelen ir al margen. Se puede usar una interrogación para expresar que no lo entiendes; asterisco (*) cuando es algo importante; signo más(+) para ideas ya repetidas…

10


3.A-3.3

El guión de las ideas principales

Antes de escribir el resumen y cuando el alumno comienza a trabajar los primeros textos se aconseja que en un folio aparte escriba sintéticamente el guión de las ideas principales. Por otra parte, y cuando el alumno ya está entrenado en el proceso de comprensión, puede escribirlas brevemente en el margen derecho del texto, aspecto que le ayudará en el examen a escribir su resumen en medio de las prisas y el "nerviosismo" que suele afectarlo en esta situación. - Por norma general, y ante la longitud de los textos escogidos el alumno debe haber seleccionado del orden de cinco a ocho ideas principales. (Tómese esta aclaración "con pinzas". No podemos aplicar cálculo matemático alguno al análisis textual, simplemente procuramos orientar al alumno.) - Lo lógico es que el alumno siga el orden de los párrafos y escriba las ideas respetando su aparición así como el avance lógico y argumental del texto. No se descarta la posibilidad de que el alumno pueda manipular el orden de alguna de las ideas principales siempre que considere que dicha alteración mejore el resultado del resumen y no ponga en entredicho el sentido original con que el autor lo concibió. - También será imprescindible que, en el momento de escribir las ideas principales, comience a utilizar sus propias palabras y expresiones particulares, utilizando sinónimos o palabras afines, para evitar así el error de repetir sin más las ideas extraídas del texto. Los examinadores valorarán que el alumno no incurra sobretodo en el "recorta y pega" ni trocee el texto repitiendo con dificultad frases enteras que únicamente parafrasee.

3.A-3.4

Esquemas

El esquema es consecuencia del subrayado porque permite expresar gráficamente las ideas principales del tema y su organización. Resumir es condensar el texto con palabras utilizadas por el autor. Ventajas Nos da una visión de conjunto de lo estudiado. Con un simple golpe de vista se captan Establecemos una jerarquía y orden de las ideas estudiadas. Para ello usamos el razonamiento que más tarde nos será muy útil para el repaso. Un esquema es breve y conciso, con lo que se realiza un ejercicio de síntesis que nos permitirá ver mucha materia en poco tiempo. Elaboración de un esquema Primera lectura, de toma de contacto, para ver la idea general, cómo está distribuido el texto. Subrayado: tanto lineal, como de engarce, como crítico. Relee el texto, esta lectura le permitirá ver la jerarquía de las ideas, la organización, estructuración del texto. Sería la base de tu esquema. Realización del esquema. Estudio, comprensión y memorización del esquema. Repasos frecuentes de los esquemas realizados. Recomendaciones Acostúmbrate a utilizar cuadernos de anillas con separadores para varias asignaturas en los que poder archivar los esquemas que vayas haciendo. Procura que tus esquemas sean claros y con letra legible; no dudes en dejar espacios en blanco en la hoja, conseguirás que el conjunto destaque por su claridad. Utiliza palabras de tu lenguaje coloquial que serán más significativas para ti y te ayudarán en los procesos de asimilación, comprensión y retención. Estructura el tema de la manera siguiente: .Título del tema .Idea principal con las secundarias escalonadas. .Detalles importantes Aunque en tu libro aparezcan hechos los esquemas al principio o al final de la lección, intenta hacerlos tú por tu cuenta y luego confróntalos con los del libro. Maneras de esquemas Las distintas formas más usadas de realizar esquemas tienen sus ventajas e inconvenientes por eso es importante saber cuándo debemos utilizar una forma u otra.

11


3.A-3.5

El Resumen

Con frecuencia se advierte la utilización resumen y síntesis como sinónimos; al sintetizar, condensamos y utilizamos palabras del vocabulario de cada uno. En términos generales, resumir un texto significa crear un nuevo escrito más breve que el original del cual sólo se utiliza la información más relevante. Metodológicamente hablando se convierte en una tarea bastante controvertida porque, de hecho, la mayor parte de teóricos que se proponen esclarecer los mecanismos más eficaces para resumir un texto barajan conceptos más teóricos que prácticos y además no parece haber un consenso absoluto en su descripción. Según nuestro parecer un resumen es: • un texto que reelabora el texto original reduciendo su longitud • un texto en el cual quien escribe se mantiene claramente en un segundo plano y se esfuerza, por lo demás, en ser objetivo • un texto cuya finalidad principal es conseguir una síntesis coherente, precisa y bien escrita de las ideas principales del texto En otras palabras, un resumen es:

una síntesis significativa y ordenada de las ideas principales de un texto que no traicione su sentido profundo y en el cual la redacción cuidada y personalizada no abuse en exceso de las palabras que lo constituyen Se comprenderá, consecuentemente, que saber resumir es, al fin y al cabo, una tarea que requiere mucha práctica. No existen recetas mágicas y tan sólo el alumno que vaya realizando los distintos comentarios seleccionados en este dossier, familiarizándose así con la diversidad temática y estructural de los textos, conseguirá buenos resultados e irá adquiriendo una notable seguridad tanto en cuanto al proceso comprensivo como en cuanto al procedimiento de síntesis. El buen lector es indudablemente el mejor "resumidor.

Las características del resumen A continuación se detallan algunos consejos específicos y prácticos en relación a la naturaleza y los requisitos que constituyen un buen resumen 1.

La longitud del resumen: el alumno debe ceñirse a las 10 líneas, 100 palabras aproximadamente, que se le proponen. Tiene que demostrar que con pocas palabras sabe decir lo mismo que el texto, salvaguardando toda su complejidad. Por este motivo se recomienda no excederse de la longitud propuesta ni tampoco quedarse corto. Esto no quita que la persona que tienda naturalmente a una escritura más retórica se extienda un poco más.

El resumen debe reflejar necesariamente las ideas principales del texto una vez lo hayamos leído y comprendido en toda su amplitud. 2.

3.

Las ideas principales deben quedar debidamente conectadas. Se aconseja, por lo tanto, que el resumen no resulte esquemático ni taquigráfico y que el alumno escriba con fluidez utilizando la variedad de conectores sintácticos y semánticos que garantizan una escritura cohesionada, ágil y correcta Se recomienda que en el resumen domine la claridad y la lógica. Dicho de otro modo, que las ideas se expresen con un estilo directo Y conciso. Por otra parte, aquellas personas que tienen dificultades expresivas mejor que opten por frases breves conectadas con signos de puntuación o conjunciones coordinantes (siguiendo el esquema de la oración simple: sujeto-verbo-complementos) antes que por una sintaxis 12


retorcida; ya que así evitarán incongruencias sintácticas y de contenido. Quienes, en cambio, escriban sin excesivos problemas, pueden optar por un estilo más retórico que no enfarragoso ni sublime. No olvidar que en un resumen jamás debemos añadir ideas propias ni valoraciones personales, sean del tipo que sean, y aunque aparentemente puedan tener relación con el texto. Se trata de un error frecuente que el corrector valorará muy negativamente. 2. Por ello, se debe respetar, absolutamente, el enfoque y el punto de vista con que el autor aborda el tema principal del texto, consiguiendo ser rigurosos y fieles con el tono y las intenciones con que lo escribe. 3. Nunca se deben incorporar expresiones subjetivizadoras (como "me parece", "creo", 4.

"opino " ... ).

.

5. Tampoco podemos comenzar nunca un resumen con expresiones del tipo: "El texto dice", "En el texto encontramos", "El autor comenta" ... 6. Quien escribe tiene que comenzar su resumen directamente. De hecho, comenzar1o suele ser una de las mayores preocupaciones de los alumnos, aspecto que se resuelve considerando que la primera frase del resumen debe abordar y reflejar con claridad la primera idea principal del texto que, por supuesto, requerirá de una palabra (sustantivo normalmente) clave en el texto, esto es que abra el tema del mismo. A continuación irán sucediéndose el resto de las ideas principales siguiendo el orden de los distintos párrafos del texto 7. A medida que se escribe el resumen, conviene escoger sinónimos adecuados para las palabras más significativas con el fin de no repetir expresiones textuales. Queda claro, por lo tanto, que conviene no copiar frases enteras del texto o sintagmas calcados. El esmero y la batalla por escoger el léxico más adecuado está en relación directa con la altura estilística de cualquier resumen. 8. Recuerde el alumno, que a pesar de conseguir expresar las ideas del texto con un vocabulario y expresiones propias, no debe esforzarse en evitar inútilmente citar la palabra más importante del texto, cuando ésta adquiera realmente la categoría de concepto-clave. 9. Evidentemente es necesario cuidar la puntuación, de modo que el resumen resultante goce de un buen ritmo escritural y que las ideas avancen progresivamente con pleno sentido y rigor. Resulta bastante desolador comprobar que, a menudo, el alumno olvida que el uso de la coma, el punto y coma, los dos puntos suspensivos o los puntos seguidos, no sólo son mecanismos teóricos y formales de la lengua, sino que, en gran medida, añaden un valor de calidad al escrito. (Para tal menester, consúltese la guía de puntuación incorporada a este mismo volumen.) 10. No se recomiendan más de dos o tres puntos y a parte en el texto porque la longitud del resumen no lo permite. Además, estos puntos deben respetar la separación por párrafos del texto original; por lo tanto se recomienda no crear nuevas pausas abruptas. La sensación visual debe ser la de un resumen breve, macizo y compacto que, evidentemente, respete las normas básicas de la presentación. En este sentido, recordamos que el alumno tiene que cuidar los márgenes así como la caligrafía y la pulcritud de su escrito, evitando tachaduras constantes y exageradas. 11. Qué decir cabe que la ortografía es otro de los requisitos indispensables en cualquier escrito académico. En consecuencia, no pueden olvidarse las reglas de acentuación, el uso de las mayúsculas cuando convenga, el dominio de los usos consonánticos esenciales (haches, B-V, G-J, C-Z, R-RR) ... Las faltas de ortografía graves así como los errores sintácticos o de cohesión son penalizados (el corrector descuenta las décimas que considera oportunas en función de la gravedad del error), de modo que el alumno debe revisar con mucho atención lo que escriba. 13


14


12. En definitiva, el resumen debe demostrar una buena comprensión conceptual del texto (ideas principales, ideas secundarias, tesis del texto, enfoque, punto de vista e intenciones del autor), debe reflejar el dominio de los conceptos de cohesión y conexión textual, así como corroborar un manejo lo más correcto y fluido posible de la lengua.

Propiedades El resumen es fiel al modelo ya que no aparecen elementos subjetivos anotados por el lector. No hay disposición gráfica sino horizontal como en la generalidad de escritos. El resumen entra “por el oído” a diferencia del subrayado y el esquema que entran “por la vista”. Más fácil de usar para asignaturas que sean “de memorizar”. Pasos a seguir Ten a la vista el esquema previo. Acostúmbrate a hacer síntesis más que resúmenes por la importancia que tiene usar tus propias palabras. Sigue rigurosamente el orden de apartados que te marca tu esquema. Ten mucho cuidado en organizar las ideas pues deben tener sentido y continuidad, que se vea el enlace entre ellas. El resumen debe ser breve. Un consejo: que el resumen no exceda en su extensión la cuarta parte de la del texto que se resume. Al igual que sucede con los esquemas muchos libros presentan su propio resumen al final de cada capítulo. Tú debes hacerlos por tu cuenta y usar los del libro para comparar si tu síntesis coincide en lo esencial con el pensamiento del autor. Utilidad de los resúmenes Ayudan a desarrollar la capacidad de síntesis. Se mejora la capacidad de comprensión e de expresión escrita(puntuación, ortografía, frases hechas). Se perfecciona la lectura pues ha de ser atenta, activa y provechosa. Se aumenta el nivel de concentración y se favorece la retención y asimilación.

3.A- 4

Poner título al texto

En el examen de comentario de texto suelen pedimos que propongamos un título al texto. El título deberá coincidir con la idea principal del texto. Con frecuencia, se hace difícil construirlo aunque la práctica asegura unos buenos resultados. Por lo pronto, conviene que retengamos las siguientes indicaciones: En el título tiene que constar la palabra más importante del texto, aquélla que lo cruza verticalmente y aparece siempre en el centro de la idea principal del texto, formando parte también de las secundarias y abriendo las oraciones escritas con mayor contundencia. A pesar de que no existen recetas mágicas, en cualquier manual se nos explica que el título del texto puede cumplir con tres objetivos y diferenciarse según el grado de información que entrañe, aunque a menudo nos cueste diferenciar ese grado de precisión. Así distinguimos entre: -El título que recoge el tema del texto de modo genérico

15


-El titulo que además de conectar el tema, matiza algo más la idea principal del texto porque combina otros conceptos claves del texto -El titulo especifico o de tesis más atento al punto de vista critico sobre el tema planteado Por lo general el título tiene que gozar de tres características: brevedad, claridad y significación. Para ello se desestimarán los siguientes elementos: - Títulos largos y farragosos que no consiguen sintetizar la idea principal o el tema del texto resultando excesivos y poco esclarecedores. - Títulos con demasiados verbos, puesto los verbos a menos que no sean en infinitivo suelen tener connotaciones demasiado descriptivas, es decir, se asemejan a pequeñas introducciones al tema; son muy escolares y cansinos. - Títulos demasiado específicos que recojan una idea secundaria del texto o un aspecto parcial demasiado concreto del mismo, que no termine de reflejar su alcance temático y global. Títulos demasiado genéricos y que resulten vagos porque no se ajustan con precisión a la idea central del texto. Resultan insuficientes para abordar su contenido. Recomendamos, en cambio: - La utilización de sintagmas simples (Determinante+nombre+adjetivo) - La utilización de conjunciones: y, "'e", "'o" para unir ideas que son iguales o para conectar ideas que tengan un sentido disyuntivo o alternativo - Los recursos básicos de la puntuación: la coma, los dos puntos y el punto y seguido: para ganar en efectividad sintética y evitar, cuando no conviene, las conjunciones. Con la coma enlazaremos conceptos a tono de enumeración, con los dos puntos conseguiremos plasmar un matiz explicativo de lo anteriormente dicho. Con el punto y seguido pondremos en contacto ideas a veces bien distintas. Trataremos pues de proponer un titulo sugerente, repleto de contenido y sintético que apunte al fondo conceptual del texto porque encierra, recoge, resume el máximo de connotaciones y sentidos que se nos agolpan en la cabeza. En definitiva, el título, el buen título, parecido a un titular periodístico tiene la propiedad de permitimos cerrar los ojos y sólo con escucharlo poder imaginar de qué va el texto. En último lugar, conviene que maticemos que considerar la idoneidad de un titulo o proponerlo como única alternativa al texto son cuestiones bastante delicadas. Es preciso tener claro que un texto puede propiciar varios títulos, y muchos buenos, y que el corrector sólo tendrá claro aquellos que no sirven pero se verá en un aprieto si debe escoger el mejor.

3.A- 5

Preguntas de sobre el texto

En este apartado prestaremos atención a las preguntas que nos formulan sobre el texto' Más allá de que podamos clasificar o tratar de orientar la tipología de preguntas planteadas. lo cierto es que este ejercicio pretende. creemos. un objetivo muy concreto y al tiempo no siempre sencillo: Contestar a lo que se nos pregunta. Escrito así puede parecer una obviedad. Pero bien es verdad que no siempre el alumno consigue cumplir1o. Así pues, lo más importante en este apartado será comprender bien la pregunta y orientar bien la respuesta. Como decíamos. las preguntas (o cualquier otra relativa al texto) suelen responder a una intencionalidad distinta y. por lo tanto. a un modo de enfocarlas que conviene explicar. Así distinguiremos entre: •1. Preguntas textuales: se trata de preguntas que se resuelven con el texto: "¿Qué cómo Por qué ...,según el texto/autor El grado de obviedad de la pregunta dependerá del grado de complicación del texto. Cuanto más expositivo-objetivo sea el texto con mayor facilidad contestaremos. Por el contrario, si el texto es descriptivo-subjetivo o responde a la modalidad e texto poético-figurado la respuesta será más compleja puesto que requerirá del alumno una comprensión más sutil del lenguaje textual. En cualquier caso. el alumno tiene que demostrar su faceta comprensora. aspecto que implica: 16


Leer bien el enunciado propuesto Leer el texto con cuidado comprendiendo las ideas principales Saber en qué párrafo o párrafos se concentra la información que entraña la pregunta y subrayar1a en el texto Contestar estrictamente aquello que se nos pregunta. No hacer valoraciones personales ni comentarios confusos que no vayan directamente al grano No copiar exactamente la información sino tratar de explicarla con nuestras propias palabras Contestar ordenadamente y con claridad cuidando la presentación y respetando los márgenes y el espacio de que disponemos •2. Preguntas argumentativas. Ver 3 .C 2 Preguntas argumentativas

3.B-

Interpretació: com ho diu

3.B- 1 Explicitar l'estructura Qualsevol text organitza la informació d'una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d'aquest apartat. Cal conèixer l'organització que l'autor ha donat al contingut. Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Són explícits? Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç? El text respon a cap estructura tipificada? Se'n transgredeix cap de coneguda? Hi ha cap ordre en la presentació del contingut? La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?

3.B- 2 Analitzar l'estil Podem distingir dos plans diferents pel que fa a l'anàlisi de l'estil. D'una banda, podem extreure informació dels elements utilitzats per l'autor en l'elaboració del text. Atenent aquest aspecte, les respostes a les preguntes següents poden aportar-nos una informació molt útil: Quina mena d'informació es vehicula? Concreta? Abstracta? Quins recursos utilitza l'autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?... Quin tipus d'informació pesa més en el text? Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia....? El text segueix un ordre que va del concret al general o del general al concret? De l'altra, i des d'un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l'anàlisi des dels diferents plans de la llengua: foneticofonològic, morfosintàctic i lexicosemàntic. Foneticofonològic acústica del text antiguitat del text segons la grafia trets dialectals registre signes de puntuació Morfosintàctic categories gramaticals construcció de la frase

tipus d'oracions, adjetivació, sustantivació

Lexicosemàntic marca de registre especialitat sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats... variació en l'expressió

3.C Extrapolació: valoració del text, a partir del text ...

3.C-1

Extreure conclusions

Atenent els objectius d'un comentari, el redactor ha de tancar l'escrit amb la presentació de les conclusions del comentari. Això vol dir que la informació que s'ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals. Les respostes a les preguntes següents poden facilitar la manera d'orientar la informació en aquest apartat final. 17


Què aporta de nou el text? Quina rellevància o significat té el text en el mitjà on s'ha publicat? I en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau? El text compleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat? Pot extreure-se'n cap tipus de valoració? Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text? El text que s'ha comentat provoca cap reflexió final? Se'n pot extreure cap conclusió de l'anàlisi feta? Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir? Exposo el nivell de dificultat que ha representat l'elaboració del comentari

3.C- 2. Preguntas argumentativas Cuando las preguntas plantean un trasfondo argumentativo quien las formula pretende que cumplamos básicamente con dos objetivos parecidos aunque matizables: a) Opinar sobre el texto En este caso el enunciado es muy claro: ¿Cuál es su opinión sobre ( ... )? ¿Qué opina en relación a ( ... ). ¿Le parece que tiene razón el autor del texto cuando afirma que ( ... )? .. El alumno debe recordar las siguientes consideraciones: -El tono de la respuesta debe ser contundente pero no radical: "A mi entender/personalmete diría que...) El uso del condicional ayuda a matizar la respuesta sin un tono excluyente o categórico. -Todo lo que se afirme o se niegue debe justificarse con razones convincentes: "estoy de acuerdo con el autor del texto porque/ya que/puesto creo/me parece/considero que ( ... )" -Cuando se afirme o niegue un concepto el alumno puede recurrir a ejemplos. datos concretos o comentarios leídos en prensa o en cualquier texto riguroso El alumno debe aprender a dialogar con el texto, a comentar y a considerar la opinión del autor y a cotejarta con su propio punto de vista. Asimismo puede aludir a autores reconocidos o a citas que corroboren su parecer b) Argumentar sobre el texto En ocasiones, el corrector pretende que argumentemos sobre un concepto, es decir que lo persuadamos o convenzamos en relación a un tema concreto. Para argumentar es preciso tener en cuenta: -Los argumentos son ideas que proponemos en relación a un tema. Debemos, por lo tanto, pensar bien qué queremos argumentar. Leer bien el enunciado y reflexionar sobre las ideas que nos sugiere o los conceptos que podemos manejar. (Esta etapa de reflexión o "lluvia de ideas" es fundamental para que nuestra respuesta adquiera consistencia). Pensar qué escribir es, en consecuencia, un acto primordial. -Cuando argumentamos solemos manifestar un punto de vista y, por tanto, nuestro discurso resulta más personal que cuando sólo exponemos un tema -Argumentar no consiste en hacer un discurso complejo y enrarecido. Al contrario, cuando se argumenta conviene ser claro y ordenado. -El proceso de argumentación no depende de la cantidad. No se trata de escribir por escribir sino de cuidar la caridad y la pertinencia de \o que se contesta. Deben evitarse escritos en los que no se perciba bien la dirección argumentativa y el alumno se quede sólo en el rodeo superficial. -Los argumentos pueden apoyarse en datos o informaciones culturales, científicas, filosóficas que corroboren nuestro punto de vista porque son argumentos de autoridad. En este caso, el corrector valorará nuestra capacidad cultural o el grado de madurez de nuestras reflexiones.

II: Taller: El comentario de texto en las pruebas de acceso

18


1.

Partes, condiciones ... del comentario:

1.A El comentario de texto tiene carácter interdisciplinar. Se trata normalmente de un texto expositivo-argumentativo que se ha de analizar y valorar su contenido desde una óptica personal El planteamiento exige responder a algunas de las siguientes cuestiones sobre el texto 1.Determinar el tema 2.Poner título 3.Resumir su contenido 4. Explicar la organización de las ideas. 5. Hacer un esquema de las ideas del texto. 6. Explicar de forma razonada alguna expresión o idea del texto. 7. Elaborar un texto argumentativo sobre alguna de las ideas o tema del propio texto.

1.B

Requiere un esfuerzo para descubrir: • cuáles son las secuencias de pensamiento o ideas que el texto esboza • cómo dilucidar las ideas principales o fundamentales del texto • cómo distinguir las ideas principales de las ideas secundarias • qué hacer con los ejemplos que aparecen en el texto • cómo realizar un resumen, respetando el sentido del texto, con palabras propias que no repitan porque sí las que el autor utiliza • cómo escoger la idea más importante del texto, a menudo motivo de un titulo sintético • cómo abordar cuestiones relativas al texto, bien para justificar1as, contradecir1as o abrir una discusión cercana a la opinión personal • cómo realizar una redacción extensa, ordenada y significativa a propósito del tema del texto • cómo manejar el léxico de una lengua, demostrando suficiente capacidad sinonímica y antonímica • cómo depurar el estilo mediante el uso de expresiones lingüísticas correctas • cómo pulir la ortografía y el estilo • cómo conectar las frases, redactar párrafos y otorgar coherencia y cohesión a un escrito ...

1.C Las características del texto expositivo-argumentativo El texto expositivo-argumentativo suele presentar una tesis dispuesta a lo largo de párrafos relacionados normalmente entre sí. Cuando se quiere manifestar una opinión, razonar sobre una idea o defender una teoría sobre cualquier hecho, persona u objeto, es preciso hacerlo con argumentos. Es decir, aduciendo los motivos y las explicaciones necesarias para demostrar al lector o al inter1ocutor que aquello que se escribe resulta coherente. Las diferencias entre exposición y argumentación a) El texto expositivo Cuando en un texto domina el mecanismo de la exposición, el texto suele ser de naturaleza objetiva. Es decir, lo que prevalece es la información, el objeto a definir. El autor expone las ideas con un marcado grado de objetividad, esto es de neutralidad. Se trata de textos caracterizados por: -Ordenación jerárquica de las ideas o de la información por párrafos -Ausencia de la primera persona o de giros subjetivizadores -Aportación notable de datos, estadísticas y materiales verificables -Son textos mostrativos, esclarecedores y ajenos a la polémica porque pretenden gozar de un criterio científico y universal b) El texto argumentativo

19


Cuando en un texto domina el mecanismo de la argumentación, el texto suele ser de naturaleza subjetiva. Por lo tanto, prevalece la persuasión. El autor expone los argumentos con un marcado tono subjetivo, priorizando su opinión. Se trata de textos caracterizados por: -Ideas no tan estructuradas, algunas de ellas se repiten en diversos párrafos, con lo que el texto puede tener una disposición menos lineal y más circular -Uso de la primera persona del singular/plural o expresiones subjetivizadoras y verbos parecidos a "pienso, creo, me parece" ... -Se mezclan los datos con las consideraciones o las valoraciones personales -Son textos polémicos y controvertidos, generadores de opinión Por lo tanto y, en términos generales, consideraremos que los textos argumentativos son aquéllos que tienen como objetivo convencer y persuadir al lector mediante razonamientos verosímiles y un marcado punto de vista, frente a los textos expositivos en los cuales el objetivo fundamental es mostrar, constatar e informar. Los textos que trabajaremos son textos en los cuales se combina la exposición con la argumentación, pero bien es cierto que son textos en los cuales se constata un punto de vista bastante pronunciado. Por este motivo, el alumno debe convertirse en un rastreador de los argumentos o de las ideas en las cuales queda bien clara la opinión del autor. Al tratarse de textos que contienen opiniones, ideas y teorías, es fácil imaginar la infinidad de ejemplos extraídos de la vida cotidiana y pública, de los campos de la ciencia y de la investigación, de la cultura, de los medios de información, de la actualidad socioeconómica que pueden configurar el ámbito de la exposición-argumentación. Y, por supuesto, el enorme abanico de temas que pueden llegar a plantearse.

1.D .

La estructura de los textos

Por otra parte, en cualquier manual al uso el alumno comprueba que muchos textos expositivos-argumentativos acostumbran a articularse siguiendo una cierta estructura que el autor ha escogido para conseguir ser claro, contundente y sugestivo. A continuación detallamos algunos procedimientos referidos a la estructura del texto y a la ordenación de los argumentos: 1.D -1. Los textos Inductivos y deductivos a) El texto inductivo: Son textos en los cuales vamos de lo particular a lo general. Los primeros párrafos (Introducción al tema y desarrollo) presentan ideas o aspectos secundarios, no por ello menos importantes: ejemplos particulares, pinceladas de lo que pretendemos exponer. En el último párrafo se induce y presenta la idea principal o tesis del texto. Ejemplo de texto inductivo " la pared donde cuelga la obra de Regoyos no tiene más de seis metros. El cuadro se desplaza una mínima parte de ella en la cual aparecen un río y un puente, un ferrocarril y el curvo lomo de una larga montaña. ¿Cómo puede estar todo en tan exiguo espacio? Evidentemente, está sin estar. El paisaje pintado no me permite comportarme ante él como ante la realidad; el puente no es, en verdad, un puente, ni el humo el humo. Todo en él es mera metáfora, todo en él goza de una existencia meramente virtual. El cuadro, como la poesía o como la música, como toda obra de arte, es una abertura de irrealidad que se abre mágicamente en nuestro contorno real. Cuando miro esta gris pared doméstica, mi actitud es forzosamente de un utilitarismo vital. Cuando miro el cuadro, ingreso en un recinto imaginario y adopto una actitud de pura contemplación. Son pues pared y cuadro dos mundos antagónicos y sin comunicación. De lo real a lo irreal el espíritu da un salto como de la vigilia al sueño”. b) El texto deductivo: son textos en los cuales vamos de lo general a lo particular . . En el primer párrafo aparece la tesis del texto o idea principal . En los siguientes párrafos (desarrollo) deducimos y demostramos dicha tesis mediante las ideas secundarias, algunos ejemplos e indicaciones oportunas. Ejemplo de texto argumentativo-expositivo deductivo "Resultado central de los efectos del capitalismo sobre la personalidad: el fenómeno de la enajenación. ,Entendemos por' enajenación un modo de experiencia en que la persona se siente a sí misma como un extraño. No se siente a sí misma como centro de su mundo, como creadora de sus propios actos, sino que sus actos y las consecuencias de ellos se han convertido en amos suyos, a los cuales obedece y a los cuales quizás hasta adora. La persona enajenada no tiene contacto consigo misma, lo mismo que no lo tiene con ninguna otra persona. Él como todos los demás, se siente como se sienten las cosas, con los sentidos y con el sentido común, pero al mismo tiempo sin relacionarse productivamente consigo mismo y con el mundo exterior. 20


El hecho es que el hombre no se siente a sí mismo como portador activo de sus propias capacidades y riquezas, sino como una cosa empobrecida que depende de poderes exteriores a él y en los que ha proyectado su sustancia vital..” ( Fromm: Psicoanálisis de la sociedad contemporánea. Hacia una sociedad sana. México, FCE,1970). Fromm abordó el tema de la alienación cuyos orígenes se hallan en Rousseau, Hegel y Marx. Aunque existen varias teorías al respecto, la alienación es un proceso por el cual el hombre se pierde a sí mismo, pierde el producto de su trabajo y la posibilidad de relacionarse con él mismo y con los otros. Fue Marx quien consideró que una de las mayores muestras de alienación humana es consecuencia directa de las condiciones de trabajo del sistema capitalista: el trabajador pierde el producto de su trabajo (el producto se convierte en un ser extraño), pierde su actividad productiva (porque no es suya sino de otros) y pierde la naturaleza que le rodea (se enajena con quienes le rodean y se enfrenta a ellos.) Fromm, en el texto que nos ocupa, retorna el hilo de este discurso, enfocándolo hacia una dimensión psicológica. No nos interesa tanto el contenido como el análisis del proceso de construcción textual. En él advertimos los siguientes aspectos: En el primer párrafo, y al comenzar el texto, advertimos ya la idea principal o tesis del texto. Para Fromm el efecto del capitalismo sobre el hombre es la enajenación En los dos párrafos siguientes Fromm aprovecha para explicar, con bastante detalle, qué entiende por enajenación personal, es decir. - El hombre que se extraña de sí mismo y de los demás - El hombre que no es dueño de sus actos Y en la última frase del texto Fromm corrobora, después de ejemplificar10 notablemente, la tesis con que abría el texto: El hombre empobrecido por el capitalismo y los poderes ajenos a él se siente enajenado al sentir como impropias sus capacidades y facultades humanas. Como el alumno comprenderá, estas dos tipologías estructurales son teóricas (tanto el razonamiento inductivo como el deductivo) y, consecuentemente, los textos propuestos pueden escapar a la rigidez de lo descrito. En gran medida, cualquiera que se enfrente a un texto debe hacer suyas las siguientes recomendaciones: -Todos los textos no son iguales -Cada texto goza de su propia estructura profunda o interna -Hay textos que son muy densos (en poco espacio condensan varias ideas principales) y hay otros que sólo presentan una idea principal sobre la que especulan -Hay textos que recurren con prolijidad a los ejemplos para corroborar las ideas principales -Hay textos sencillos, textos complicados y textos casi insalvables por su dificultad -Hay textos con un solo párrafo y textos con varios párrafos -Hay textos cuyo estilo complica la comprensión y textos cuyo lenguaje es esclarecedor y llano -Los textos no son ni entidades matemáticas ni artefactos reducibles a leyes teóricas -Los textos son organismos que comprender y analizar con sumo cuidado, atento el lector a señales sutiles con que el autor va esbozando su escrito -Cuanto más textos se trabajen, se analicen y se comprendan, cuanto más avezado esté el alumno en el manejo de todo tipo de textos mayor será su capacidad interpretativa y analítica -Sólo la práctica habitual asegura que un texto escape nunca a la comprensión de uno

1.D -2. El texto de estructura tripartita Son los textos más estructurados y, por lo tanto, los más ordenados y clásicos. El modelo tripartito resulta ideal para textos algo más extensos que los nos proponen en el examen, y también es idóneo para la realización de trabajos breves, exposiciones y tesis. Su estructura se resume en: *Introducción: el autor plantea el tema, considera su sentido general o el valor que implica e introduce o plantea de modo esquemático los subtemas o aspectos más concretos a tratar *Desarrollo: se trata del apartado más extenso. El autor se explaya en la explicación de los subtemas, aportando argumentos convincentes que ejemplifica y razona *Conclusión: el autor resume escuetamente lo más importante y significativo de su desarrollo, captando la atención del lector

1.D -3. El texto circular 21


Esta tipología de textos es muy habitual y bastante compleja. El autor se vale de una idea principal y da vueltas en tomo de ella, párrafo tras párrafo, sin otorgar demasiada importancia a la estructura textual. Se hace prácticamente imposible establecer las posibles etapas de su construcción, es decir, cuesta adivinar la introducción, el desarrollo y la conclusión del texto. Por otra parte, son textos en los cuales abundan los ejemplos Y en los cuales se repiten incesantemente los mismos conceptos. En consecuencia, somos nosotros mismos quienes tenemos que tratar de otorgar una coherencia interna al texto, averiguando los mecanismos que el autor utiliza para consolidar su tesis. De hecho, son los más frecuentes en el examen.

2. Utilidades del comentario . Mediante estas cuestiones, se trata de medir la capacidad de síntesis del estudiante y su actitud crítica ante lo que lee. Tales propósitos permiten exponer los siguientes principios y orientaciones: 1. Las cuestiones del Comentario de texto son de carácter interdisciplinar No se trata del comentario de un texto específicamente lingüístico, literario/ histórico, filosófico, etc., aun cuando su contenido tenga elementos comunes con alguna de aquellas ramas del saber, sino que es más bien un texto literario, histórico, filosófico, etc., que requiere del examinando un análisis general en el que se impliquen diversos tipos de conocimientos. 2. Se pretende descubrir la madurez humana e intelectual del examinando, atendiendo a los siguientes aspectos: a) Su capacidad de síntesis, que debe manifestarse en la habilidad para formular: • el resumen del texto • la identificación del tema • Y en otras ocasiones en la elección del título

¿Qué dice el texto? ¿De qué trata el texto? O ¿Cuál es la idea central de lo que dice el texto? Exposición sintética de la idea central del texto.

b) Su capacidad crítica, que a partir de la capacidad comprensiva se emitirá un juicio sobre el tema, la forma de expresión ... del texto. Ha de saber transportar / relacionar las ideas expuestas por el autor con otros ámbitos de la cultura. Esta capacidad crítica debe manifestarse en • el análisis de la vertebración de las partes que integran el texto • el análisis del contenido, manifestado en juicios razonados sobre el tema, acordes o discordes con el pensamiento del autor • la trasposición de los valores o contenidos a otras circunstancias o situaciones

c) Su capacidad de expresión escrita, en un redactado fluido de sus ideas con una construcción sintáctica correcta y un vocabulario adecuado. La capacidad de expresión se apreciará en • la coherencia y cohesión de las ideas • la adecuación del contenido, de la forma, del lenguaje empleado • la imagen del escrito, organizado en párrafos, con corrección ortográfica, márgenes... 22


2.Propuesta de un modelo de comentario a.

Ubicación personal frente al texto

b.

1. Análisis de la situación comunicativa -para qué el comentario -quién lo propone -qué busca

1.Sobre el qué (operación de transferencia):

2. Primeras referencias sobre el texto -tipo de texto -aproximación al tema -ámbito del conocimiento al que pertenece -fuente, autor ... 3. Preguntas que he de responder y 4. Condiciones, condicionantes y recursos de que dispongo

Estrategia para el comentario

-vistazo global y lectura de reconocimiento -subrayado y anotaciones en los márgenes -ideas básicas, en general o por párrafos -resumen -definición del tema 2. Sobre el cómo (operación de interpretación) -organización de las ideas -partes del texto -estructura -estilo utilizado por el autor 3. Sobre el para qué / por qué (operación de extrapolación) A partir de la opinión del autor expresada de forma explícita o implícita, construir una argumentación personal sobre el tema del texto, el texto... según la propuesta de trabajo planteada. -

4. Texto comentado 4.1 Actividades previas a la redacción del comentario Para contestar a las cuestiones que proponga el ejercicio, tienes que seguir unas pautas que agruparemos en dos bloques o fases: Unas, que las llamaremos actividades previas de ubicación orientadas a la preparación de; ejercicio. Otras, encaminadas a realizar el comentario, . 23


Las actividades previas podrás realizarlas en el ejemplar de examen en el que figura el texto propuesto. Allí podrás subrayar, resumir y esbozar el comentario, lo cual te ayudará a entender/o, a desentrañar sus componentes, a descubrir su vertebración ideológica y a emprender, en definitiva, su comentario Entre los pasos que has de seguir en esta etapa, figura en primer lugar la comprensión de la situación comunicativa; y, a continuación, la aplicación de las principales técnicas de estudio: lectura global, lectura crítica, subrayado, anotaciones en los márgenes, ideas básicas, identificación del tema, etcétera. Imagínate que el texto propuesto es el siguiente y observa cómo has de proceder.

El adjetivo «mestizo» carga con el inmenso lastre de una inmemorial connotación negativa y hasta infamante. Es muy significativo que el Diccionario de Autoridades lo defina como «adjetivo que se aplica al animal de padre y madre de diferentes castas». En una civilización que, durante siglos, tuvo como gran mito social el de la «pureza de sangre» y el de la legitimidad excelsa de la descendencia, este adjetivo llegó a tener, aplicado a los humanos, un valor de insulto que todavía no ha perdido del todo. Sin embargo, semejante repudio es completamente contrario a la realidad de la historia. La historia de los pueblos del Mediterráneo, para no referirnos sino a ellos, desde la más remota antigüedad, no es otra cosa que el recuento de guerras, encuentros violentos y mezclas continuas entre las naciones que poblaron sus riberas. La

expansión de la cultura griega, que es la que más de cerca nos toca, es una historia continua de invasiones y raptos que provocaron grandes cambios en la concepción del hombre y del mundo. La expansión del Imperio Romano fue un inmenso proceso de mestizaje entre culturas y lenguas distintas, del que salió la rica y contrastada cultura occidental. La historia de España es un dramático ejemplo de un proceso continuo de invasiones, encuentros y mezclas, del que surgió la España de hoy. Si algo caracteriza al mundo actual es la dimensión, potenciada al infinito por los modernos medios de comunicación, de un proceso de mestizaje cultural que, por primera vez en la historia, nos acerca a vislumbrar la realidad de una cultura mundial que no va a ser, finalmente, otra cosa que una incorporación de todas las culturas históricas locales a una nueva realidad de alcance global. Arturo Uslar Pietri: Elogio del mestizaje. El País

La situación comunicativa Se trata de un artículo periodístico de opinión, de carácter expositivo argumentativo, y, por tanto, la intención del autor será la de convencer a los lectores de las ideas que expone. Te servirá de gran ayuda conocer algunos aspectos del autor: Arturo Uslar Pietri, venezolano (Caracas, 1906), es novelista, historiador de la cultura, ensayista, crítico y diplomático. Esto te será de gran utilidad para comprender el punto de vista que adopta en sus escritos. Lectura global y lectura crítica El primer enfrentamiento será una lectura completa del texto para obtener una visión global de su contenido. Deberás comprender ¿de qué trata el texto? y si no lo consigues a la primera lectura, has de leerlo de nuevo cuantas veces sea necesario. A continuación, léelo párrafo a párrafo de manera crítica e intenta localizar la idea que desarrolla en cada uno de ellos. Para eso es necesaria la correcta comprensión del léxico y de las expresiones: si desconoces algún significado, has de deducirlo por el contexto. Para facilitarte esta labor, te explicamos algunos de los vocablos que podrías desconocer: lastre: cosa pesada y molesta de la que uno se puede librar; inmemorial: muy antiguo; connotación: efecto de connotar, sugerir; infamante: ignominioso, afrentoso; repudio: fuerte rechazo; vislumbrar: conjeturar, suponer.

24


El subrayado y la detección de ideas Subraya el texto y redacta de manera sintética la idea que expone en cada uno de los párrafos. Observa:

[1 ] El adjetivo «mestizo» carga con el inmenso lastre de una inmemorial connotación negativa y hasta infamante. Es muy significativo que el Diccionario de Autoridades lo defina como «adjetivo que se aplica al animal de padre y madre de diferentes castas». En una civilización que, durante siglos, tuvo como gran mito social el de la «pureza de sangre» y el de la legitimidad excelsa de la descendencia, este adjetivo llegó a tener, aplicado a los humanos, un valor de insulto que todavía no ha perdido del todo. Sin embargo, semejante repudio es completamente contrario a la realidad de la historia. [2] La historia de los pueblos del Mediterráneo, para no referimos sino a ellos, desde la más remota antigüedad, no es otra cosa que el recuento de guerras, encuentros violentos y mezclas continuas entre las naciones que poblaron sus riberas. La expansión de la cultura griega, que es la que más de cerca nos toca, es una historia continua de invasiones y raptos que provocaron grandes cambios en la concepción del hombre y del mundo. [3] La expansión del Imperio Romano fue un inmenso proceso de mestizaje entre culturas y lenguas distintas, del que salió la rica y contrastada cultura occidental. La historia de España es un dramático ejemplo de un proceso continuo de invasiones, encuentros y mezclas, del que surgió la España de hoy. [4] Si algo caracteriza al mundo actual es la dimensión, potenciada al infinito por los modernos medios de comunicación, de un proceso de mestizaje cultural que, por primera vez en la historia, nos acerca a vislumbrar la realidad de una cultura mundial que no va a ser, finalmente, otra cosa que una incorporación de todas las culturas históricas locales a una nueva realidad de alcance global.

Concepto de «mestizo)): mezcla de razas. Ha tenido sentido peyorativo, pero este significado es contrario a la historia.

Desde la antigüedad, los pueblos del Mediterráneo y en especial los griegos, cuna de la cultura de Occidente, son fruto de continuos mestizajes.

La expansión del Imperio Romano fue un proceso de mestizaje, y la España de hoy es ejemplo de un continuo proceso de invasiones y mezclas.

Lo que caracteriza al mundo actual es un mestizaje cultural, entendido como una suma de culturas locales, debido a la influencia de los medios de comunicación

4.2 Determinar el tema o poner título al texto Ambas cuestiones son excluyentes, pues persiguen el mismo objetivo. Por tanto, la pregunta que te formulen

será determinar el tema o poner título al texto.

4.2.1 El tema El tema del texto debe ser el resumen del resumen, es decir, una frase breve que exprese la idea fundamental del autor y su intención al escribir el texto.

Lo que debes hacer

Errores más frecuentes 25


Para identificar el tema, formúlate la pregunta: ¿de qué trata el texto? La respuesta será un sustantivo abstracto, seguido de algún complemento que precise la idea del texto.

*Se expone un breve resumen *Se indica el tema con el título

El tema de este texto es: El mestizaje cultural en el mundo de hoy

4.2.2 Poner título al texto Un título es una palabra o frase breve con que se da a conocer el asunto o materia de un libro, de un capítulo o de cualquier otro texto. El autor elige el título por muy diversos motivos: quiere anticipar contenidos, insinuar la idea central, dar relevancia a un personaje o a una situación, intrigar al lector, etc.; sin embargo, en este tipo de ejercicio se trata más bien de una exposición sintética de la idea central, de la tesis del texto.

LO QUE DEBES HACER • Debe sintetizar la idea central, el tema del texto. • Ha de ser breve: seis, doce palabras • Enunciar la tesis como si fuera el título. • La frase del título evitará en lo posible el empleo de verbos. En su lugar se utilizarán los dos puntos y la frase nominal con el verbo omitido.

ERRORES MÁS FRECUENTES • Formular el título del modo que se hace en algunas películas u obras literarias: intrigar al receptor. • Identificarlo con el tema, aunque debe recoger éste.

En este texto el autor ha elegido como título Elogio del mestizaje, porque lo que defiende en el artículo es el valor positivo que tiene este término, ya que históricamente la humanidad es un producto de continuos mestizajes de razas y culturas, y hoy, a través de los medios de comunicación, se impone un mestizaje cultural. 4.2.3 El Resumen

En el resumen has de poner de manifiesto tu capacidad de síntesis. Como ya has localizado, en las actividades previas, las ideas del texto, se trata de que las expongas de manera sintética.

LO QUE DEBES HACER

ERRORES MÁS FRECUENTES

• Redacta las ideas fundamentales, elaboradas con tus propias palabras y bien ligadas entre sí en un único párrafo. Debes respetar la organizacián del texto original. • Ha de ser breve, por lo que no debes descender a detalles. Procura que no ocupe más de seis u ocho líneas. • No emplees un lenguaje telegráfico, propio del esquema.

• Se exponen las ideas en forma esquemática en vez de redactarlas fluidamente de manera que el escrito tenga un sentido global y unitario. • Se toman palabras y expresiones del texto, picoteando de aquí y de allá, en lugar de emplear tus propias palabras para exponer brevemente el sentido fundamental del texto.

Lee con atención el siguiente modelo dé resumen ..

La palabra«mestizo» ha tenido sentido peyorativo/ pero este significado es contrario a la historia. Desde la antigüedad/ los pueblos del Mediterráneo yen especial los griegos, cuna de la cultura de Occidente/ son fruto de mezclas de razas y lenguas. Igualmente la expansión del Imperio Ro mano fue un proceso de mestizaje, y la España de hoy es ejemplo de un continuo proceso de invasiones y 26


mezclas. Lo que caracteriza al mundo actual es un mestizaje cultural, entendido como una suma de culturas locales/ debido a la influencia de los medios de comunicación.

4.3. Explicar la organización de las ideas o exponerlas en forma de esquema No pierdas de vista que el objetivo de este apartado es descubrir la vertebración de las ideas del texto. A veces se pide que se exponga esta vertebración de manera gráfica, es decir, en forma de esquema. Por lo tanto, estas cuestiones son excluyentes: o se pide explicar la organización de ideas, o se exige su exposición en forma de esquema. LO QUE DEBES HACER • Observa la síntesis que has realizado de ¿cada uno de los párrafos: ésas son las ideas del texto. • Jerarquízalas y explica la organización. • Señala el tipo de estructura empleada (inductiva, deductiva, encuadre, etc.).

ERRORES MÁS FRECUENTES • Seleccionar lo anecdótico y superfluo junto a lo principal, cuando se deben reflejar únicamente las ideas principales y secundarias. • Exponer las ideas sin distinguir entre principales y secundarias o sin concretar su relación; por tanto, no queda plasmada la jerarquización e interdependencia que existen entre ellas.

Observa el siguiente modelo:

En primer lugar presenta la tesis: el sentido peyorativo que ha tenido la palabra mestizo es contrario a la realidad histórica. A continuación expone tres argumentos de ejemplificación, basados en el conocimiento de la realidad: la historia de los pueblos del Mediterráneo, la expansión del Imperio Romano y el caso concreto de España. Finalmente, en el último párrafo enuncia la conclusión, que recoge la tesis: la humanidad camina hacia un mestizaje cultural, debido a la influencia de los medios de comunicación. La estructura, es pues, de encuadre, propia de los textos argumentativos: presentación de la tesis, argumentos y conclusión, que recoge la tesis .

Exposición de las ideas en forma de esquema El esquema consiste en exponer, de una manera gráfica, la organización del contenido del texto con el fin de visual izar la jerarquización de las ideas (principales y secundarias), y ayudar a percibir plásticamente las relaciones que se establecen entre ellas.

LO QUE DEBES HACER

ERRORES MÁS FRECUENTES

• Distingue las ideas principales de las secunda-

• Redactar el esquema en forma de resu-

rias y comprende la jerarquización que existe entre ellas: la estructura del texto. • Expón de manera gráfica esas ideas empleando signos que faciliten su comprensión: números, letras, guiones, puntos, distintos tipos de letras, etcétera. • Emplea frases cortas, un lenguaje casi tele-

men sin poner de manifiesto de manera gráfica las relaciones de jerarquía e ilación existentes entre las ideas. • Exponer únicamente las partes del texto, sin tener en cuenta su contenido.

gráfico.

27


Lee y observa ahora el siguiente modelo: Exposición de la tesis (párrafo [1]: • El mestizaje ha sido una constante histórica Cuerpo argumentativo (párrafos [2] y [3]):-La historia de los pueblos del Mediterráneo: la

cultura griega. -El Imperio Romano yen concreto! España. Conclusión (párrafo [4]:• Hoy! en el mundo! los medios imponen un mestizaje cultural.

4.4. Redacción de un texto expositivo-argumentativo A veces, se puede pedir que expongas una opinión personal sobre un tema, relacionado con alguna de las ideas expuestas en el texto. Imagínate que te formulan la siguiente cuestión:

Exponga su opinión de manera argumentada sobre el mestizaje cultural. Las reflexiones que has anotado al analizar el texto te ayudarán a confeccionar el guión de tu redacción. En este guión deben aparecer los tres puntos de este tipo de textos y, en consecuencia, debes redactar, al menos, tres párrafos: Presentación Presenta un hecho de actualidad, alguna resolución de organismos internacionales, o una afirmación de persona de reconocido prestigio que dé pie a tu argumentación ya la formulación de la tesis que vas a defender. En este caso puedes optar por asumir la afirmación de Arturo Uslar Pietri de promover una cultura mundial, entendida como suma de culturas locales, o por defender la propuesta de las Naciones Unidas de salvaguardar las culturas indígenas. Argumentación Expón los argumentos para apoyar la tesis. Señala 105 peligros que has observado y explica el modo de resolverlos. Conclusión Recoge los principales argumentos y la afirmación inicial. Adopta una posición personal positiva a una suma de culturas locales, que permita el respeto de las particularidades locales y ayude a asumir las diferencias, en aras de una sociedad global plural que tenga como objetivo primordial promover la paz y la igualdad entre las personas.

28


1.2. Tipologies textuals 1. El text narratiu a. El conte literari b. El gènere epistolar 2. El text descriptiu 3. El text explicatiu 4. El text periodístic a. Els gèneres informatius b. Els gèneres d’opinió 5. El text predictiu 6. El text instructiu 7. El text argumentatiu 8. El resum 9. El gènere dramàtic

1. El text narratiu Narrar és relatar uns fets, siguin reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir. La narració oral és la primera forma de narrar. Amb el pas a la llengua escrita s’obtenen tipus de text narratius diversos, amb extensió diferent, i amb intenció literària o sense.En literatura, la narració es troba en textos de ficció com la novel·la el conte, el relat, la llegenda, les memòries, els dietaris i les biografies. D’altra banda, hi ha textos narratius que tenen altres finalitats, com els reportatges, les notícies, les cròniques, etc., l’objectiu dels quals és, bàsicament, informar i que trobarem en els gèneres periodístics. La narració és un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal que sigui coherent amb la intenció del narrador. Caben dues possibilitats d'ordre: el mateix en què han succeït els fets i l'alteració de l'ordre en què han ocorregut (per remarcar un fet, utilitzar el factor sorpresa, mantenir l'interès del receptor fins al final o centrar-lo en una part de la narració).La narració té un desenvolupament temporal i s'estructura en les etapes següents: • introducció (plantejament d'una situació estable) • complicació (plantejament d'un conflicte) • avaluació i reacció (avaluació del conflicte i reacció

per part dels personatges) • resolució (resolució del conflicte i pas a una nova situació) i • moralitat (conclusió que respon a la intenció del narrador) El factor temps és essencial en el text de tipus narratiu. El temps es pot expressar a través del verb (amb els seus morfemes temporals), els adverbis i locucions adverbials de temps,preposicions+nom, oracions temporals i verbs o substantius que indiquen temps. La narració literària és un text en què, a part de l'autor i el lector reals, hi ha un emissor i un receptor ficticis. Cal tenir-hi en compte aspectes externs i interns. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Entre els primers, hi ha: • la trama (suma d'accions desenvolupades a la narració) • el tema (assumpte de què parla la narració) i • els personatges (éssers que intervenen en la narració) Entre els interns, hi ha els referents a: • el temps, que contempla les diferències entre el temps real de la història narrada i laforma en què està expressat a la narració mitjançant tres factors: l'ordre, la duració i la freqüència; • la manera, que contempla la distància amb què són presentats els fets al lector i la perspectiva amb què li són mostrats, i • la veu, que contempla les relacions entre els fets narrats, la persona que els narra i els personatges que hi intervenen. Les etapes de la narració El text narratiu té un desenvolupament temporal i es construeix d'acord amb una estructura d'etapes com la següent: a. Introducció Plantejament d'una situació estable b. Complicació Plantejament d'un conflicte c. Avaluació i reacció Avaluació del conflicte i reacció per part dels personatges d. Resolució Resolució del conflicte i pas a una nova situació e. Moralitat Conclusió que respon a la intenció del narrador Discurs directe - Discurs indirecte Repetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs directe.Exemple: La Maria va dir: "Tinc gana". Explicar aproximadament allò que algú ha dit és fer servir el discurs indirecte. Exemple: La Maria va dir que tenia gana. Transformacions per passar del discurs directe a l'indirecte discurs directe discurs indirecte : ......................... que « » ......................... Ø tu ......................... ell ara ......................... llavors és ......................... era ets ......................... era aquí ......................... allà aquest ......................... aquell Estructura de les declaracions, les preguntes, les respostes i les ordres en el discurs indirecte. a. Declarar o respondre Exemples: En Sergi va dir que llavors engegava el motor. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Li va respondre que era allà. VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT dir explicar manifestar afirmar replicar declarar assegurar respondre contestar + que + verb en indicatiu b. Ordenar o recomanar Exemple: Va ordenar-li amb insistència que anés endavant. VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT ordenar manar exigir demanar pregar dir aconsellar recomanar Suggerir + que + verb en subjuntiu c. Preguntar Exemples: Va dir-li si aquell soroll del motor era normal. Va demanar-li quin servei feia a l'oficina. VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT preguntar si demanar voler saber qui, què, on, quan dir com. quin, per què ...

+ ...

+ verb en indicatiu 1.a El conte literari Entenem per conte el relat breu d’un fet o d’un seguit de fets reals, llegendaris o ficticis amb l’objectiu d’entretenir, reflexionar, moralitzar o divertir Cal distingir entre conte tradicional o rondalla –anònim, de transmissió oral i de carácter popular- i conte literari –d’autor reconegut i de caràcter culte. L’extensió del conte no té uns límits rígids i sovint provoca confusions. No queda definit amb claredat el concepte de conte, narració llarga o novel·la curta. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Tècniques Els punts de vista narratius i el tractaments del temps de conte són els mateixos que els de la novel·la. Així mateix, els procediments també coincideixen: narració i descripció, diàleg i monòleg. El que té de particular el conte és la concentració d’elements narratius. El conte és, sobretot, un exercici de síntesi, i força sovint constitueix el nucli de narracions més extenses que, desenvolupades, podrien esdevenir novel·les. L’extensió breu del conte limita les possibilitats argumentals i les històries paral·leles amb molts personatges. El conte té una trama senzilla, pocs personatges i, en la majoria dels casos, un sol episodi. Té menys varietat i matís que la novel·la, però té més contundència i força expressiva. Sovint, un recull de contes té un caràcter unitari. Un fil argumental o una temàtica comuna uneix els diferents relats fent-ne un tot, malgrat el sentit autònom e cada un d’ells. Aquesta característica és més freqüent en la literatura contemporània que no pas en l’antiga. Estructura Tenint en compte la concentració narrativa que li és pròpia, la narració breu es pot estructurar en tres parts: 1. Introducció. Presentació dels personatges, el temps i l’espai de l’acció. També s’hi planteja la situació inicial. 2. Desenvolupament. Desplegaments del conflicte, amb situacions ascendents i descendents, i situacions de clímax. 3. Desenllaç. Conclusió del relat. És especialment significativa en el conte literari.Aquesta estructura no és fixa: es pot partir del coneixement del desenllaç –in medias res- és a dir, enmig del relat. El desenllaç pot ser obert o tancat. Desenllaç obert: El narrador no dóna cap solució a la història o conflicte plantejat al relat, de manera que el lector s’ha d’imaginar un possible final. D’aquesta manera preval l’ambigüitat del missatge i s’exigeix un lector participatiu. Desenllaç tancat. L’autor resol tots els conflictes i no dóna cap opció al lector. Moltes vegades el conte i la narració breu han utilitzat un desenllaç d’aquesta mena per cloure el relat amb un final sorprenent i inesperat que produeixi un cop d’efecte inoblidable. La narrativa contemporània. Narrativa de la quotidianitat El realisme metafòric representa l’absurd i el fantàstic. Amb la voluntat de trencar amb la temàtica del realisme històric, es crea una realitat literària basada en la fantasia, l’absurd, l’humor o el somni. Els problemes socials i quotidians es reflecteixen a través de situacionssorprenents, acceptades amb normalitat i que creen un efecte de contrast. El conte es converteix en metàfora de la realitat, tot jugant a la confusió entre el que és versemblant i el que no ho és. Quim Monzó

Va néixer a Barcelona el 1952. Abans de dedicar-se a la literatura va treballar com a dissenyador gràfic. S’ha mantingut al marge dels academicismes, ja que la seva formació literària no prové de la universitat. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Gran viatger, va fer de corresponsal periodístic per terres del Vietnam, Cambotja, Thailàndia, etc. A principis del vuitanta va viure un temps a Nova York, on es va familiaritzar amb la narrativa nord-americana contemporània, de la qual és un excel·lent traductor. Alterna la producció de novel·les i reculls de contes amb la publicació d’articles a diaris i revistes. L’obra. La visió absurda de la vida quotidiana Quim Monzó ha aconseguit molts èxits en la narrativa curta Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1085) El perquè de tot plegat (1993), Guadalajara (1996)... són reculls de narracions en què la vida quotidiana i l’absurd, el desig i la realitat, l’humor i la reflexió són presentats a través de personatges anònims, plens de dubtes i vacil·lacions, que representen els antiherois del nostre món capitalista. A vegades aquestes situacions quotidianes i costumistes, explicades amb ironia, contrasten amb una dura descripció de la incomunicació i la insolidaritat. Estil En l’obra de Monzó és interessant el tractament, el to i la manera de narra per sobre de les històries, que poden ser intranscendents. Les frases curtes, la sobrietat, el lèxic modern i agosarat i el joc de paraules componen un estil net i segur que el converteixen en el narrador més emblemàtic de la nostra narrativa moderna. Monzó uneix els elements de caràcter popular, que provenen del còmic i el rock, amb tota una tradició narrativa llatinoamericana (Borges, Garcia Márquez, Cortázar, etc.). A banda de la influència d’autors nord-americans i europeus (Wolfe, Queneau, Buzzati, etc.), connecta amb la literatura catalana de Francesc Trabal, Joan Oliver i Pere Calders. A partir de propostes que semblen insignificants i d’acudits elabora unes narracions que desemboquen, sovint, en l’absurd.“M’agrada molt jugar amb els tòpics. Un dels meus contes és una conversa telefònica que arrenca d’una frase que he sentit a cinquanta mil telefilms, que em fascina, que és quan l’amant truca a casa d’una persona casada i aquesta li diu “T’he dit mil vegades que no em truquessis aquí”. Aquests tòpics que es repeteixen a moltes pel·lícules m’entusiasmen; són el motor que em fa engegar. A La magnitud de la tragèdia n’hi sortia un altre, el de l’home que té els diez comptats. Són clixés amb què el col·lectiu es deu identificar; si no, no es repetirien tant. Entrevista a Quim Monzó publicada al Diari Avui 1.b El gènere epistolar Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta. En aquest sentit és particularment interessant la novel·la epistolar, molt difosa durant el segle XVIII i que encara avui té adeptes. Abans de definir el gènere epistolar cal començar fent referència a la carta com a procediment comunicatiu segons el qual hom s’adreça per escrit a un corresponsal amb objectius i finalitats diverses. La carta és, doncs, una mena de diàleg diferit a través de l’escriptura. En el món literari les cartes dels escriptors han estat sempre una eina de coneixement de les seves idees o de la seva trajectòria biogràfica.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


La carta és gènere literari quan deixa de ser un intercanvi entre éssers reals i es converteix en literatura. A la narració epistolar, la carta o epístola esdevé un procediment narratiu que dóna l’estructura general de l’obra. És a través de cartes que tenim notícia dels fets i dels personatges del relat, sempre d’acord amb el punt de vista de la persona que les escriu. Aquest procediment permet el desenvolupament d’un punt de vista aliè de l’autor i crea, alhora, una mena de ficció comunicativa: l’autor-narrador desapareix per deixar pas a un narrador que és l’emissor de la carta. Aquest emissor escriu, aparentment, no per al lector, sinó per al seu corresponsal, de manera que aquell viu la impressió d’entrar en un món del qual és un testimoni privilegiat. Així doncs, la narració epistolar crea la il·lusió d’un document autèntic, la qual cosa la converteix en un dels procediments preferits pel realisme. Però, al mateix temps, pel seu component d’expressió de la subjectivitat de l’emissor, l’epístola és també un procediment fonamental del romanticisme. Podem trobar narracions que giren a l’entorn de les cartes que escriu algú, sense veure mai les respostes, però també en trobem que són la correspondència creuada entre dos o més corresponsals. Aquest procediment no s’ha fet sevir únicament en la narrativa, és a dir, a la novel·la i al conte. La poesia ens n’ofereix mostres (epístoles satíriques, censòries) i trobem la carta com a vehicle de l’assaig o la dissertació. També podem trobar epístoles –en vers i en prosa– de diferents estils: elevat o sublim, com a pretext per a la vehiculació d’idees, i planer o familiar, com a pura expressió de la intimitat de l’emissor. A més, a causa de la seva varietat de manifestacions, pot incloure gran diversitat de tipus textuals (narració, descripció, diàleg, argumentació, etc.) L’epístola literària és, doncs, un nus, on les diverses qualificacions d’estil, procediment i tipus textual s’entrecreuen. El gènere epistolar no ha estat gaire conreat en la literatura catalana, tot i que hi ha molts epistolaris reals inclosos en els llibres de memòries. Als anys trenta del segle XX, Judita, de Francesc Trabal destaca com un exemple notable de novel·la epistolar. Hi ha també obres que inclouen cartes que els protagonistes adrecen a algú (Bearn, de Llorenç Villalonga) o contes (Una carta, de Mercè Rodoreda). Actualment hi ha molts escriptors catalans que inclouen aquest gènere entre les seves obres (Carme Riera, M. Mercè Roca...) 2. El text descriptiu Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. La descripció no només és literària, sinó que la podem trobar en textos quotidians com per exemple: guies turístiques, catàlegs comercials, publicitat, etc. Estructura del text descriptiu Una descripció consta de dues parts: tema i expansió. El tema és el motiu de la descripció i primer se’n fa una definició. A continuació s’inicia l’expansió, que desenvolupa el tema amb nova informació. L’expansió es pot basar en un enumeració selectiva, és a dir, en l’enumeració dels elements que fan que l’objecte es distingeixi d’altres de semblants, o bé en una enumeració exhaustiva, és a dir, en la citació de tants elements com es vulgui. L’acumulació excessiva de dades pot arribar a desdibuixar allò que es descriu. De vagades la descripció es pot fer en un altre ordre: ascendent o descendent, anar de dreta a esquerra, del tret particular al general, etc. Les informacions CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


que s’aporten a la descripció s’han d’agrupar per sectors de manera que no es barregin entre elles. Tipus de descripcions La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. La descripció objectiva presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu, sense matisacions ni apreciacions personals. Hi predomina la funció referencial i el llenguatge denotatiu. És una descripció funcional, pròpia dels llenguatges tècnics. En canvi, la descripció subjectiva no detalla els trets tal com es manifesten en la realitat sinó que l’autor els presenta amb una visió personal. Posa en relleu alguna cosa de la història que s’explica. En aquest cas, la descripció pren un valor significatiu perquè es troba al servei de la narració, tant per aclarir l’estat de les coses (funció explicativa) com per donar a conèixer aspectes del personatge o de l’acció que es desenvolupa (funció simbòlica). Hi domina la funció estètica o poètica i el llenguatge pot ser connotatiu. Si es descriuen els trets físics d’una persona parlem de prosopopeia, si són els trets psicològics, etopeia, i si són els dos a la vegada, és el retrat. En el cas que es faci una exageració o una deformació parlem de caricatura. Tot es pot descriure: persones, paisatges, olors, sensacions, actituds... Recursos lingüístics del text descriptiu El nom és el punt de partida de la descripció. L’adjectivació, en forma de qualificatius o d’estructures equivalents, és el recurs que caracteritza allò que es descriu. L’estructura oracional més usual és l’atributiva: verbs com ser, estar o semblar permeten d’atribuir qualitats a una cosa o a una persona mentre que tenir, posseir o portar serveixen per mostrar-ne les característiques més importants. El temps verbal més utilitzat és el present o l’imperfet. En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d’esquena, a l'interior, a l’exterior, etc. La selecció lèxica és un factor determinant en un text descriptiu, ja que tots els mot han de contribuir a descriure una realitat de manera que el resultat sigui compacte i arrodonit. L’ampliació i l’aprofundiment de la descripció s’aconsegueix amb la presència de mots d’un mateix camp semàntic o propers semànticament. Els recursos estilístics com la comparació, la metonímia o la metáfora serveixen par caracteritzar el nom i enriquir el text descriptiu. La descripció científica La descripció que trobem en els textos de registres tècnics i científics es caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius i tenen un alt grau de formalitat. Tant si són escrits com orals tenen caràcter de text preparat, no espontani. L’objectivitat s’expressa lingüísticament per l'absència de la primera i la segona persones del verb i l’ús de l'es impersonal. Els textos de caràcter tècnic i científic poden ser: • divulgatius,

adreçats a un públic ampli i amb caràcter didàctic, o poden ser

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


• especialitzats,adreçats

a un públic molt restringit, amb una funciód'intercanvi d'informació.En els textos divulgatius abunden més les explicacions i els exemples. En els especialitzats el vocabulari és més difícil (terminologia específica) i es pressuposen molts coneixements previs. 3. El text explicatiu Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn és present en tots els actes comunicatius en què es transmet informació. Sovint exposar i explicar són termes utilitzats indistintament per referir-se als textos que tenen una finalitat informativa o didàctica. En general, identificar un text tot atribuint-li una tipologia concreta no és gaire senzill perquè habitualment es barregen diversos tipus de text. En una exposició pot haver narracions, descripcions, etc. Només sabrem ben bé la tipologia d'un text si atenem a la finalitat amb què ha estat elaborat: si el propòsit no és descriure, si no fer entendre allò que es descriu, parlarem de text expositiu. «Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i jerarquització, i explicar, és l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa. Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària. Estructura Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és: 1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. 2. Desenvolupament del tema 3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit. Característiques dels textos expositius La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la màxima claredat. Per això, la sintaxi ha de ser senzilla i el lèxic clar i precís (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no s'abusarà de la terminologia que será emprada en la modalitat especialitzada). Tot i que no es poden establir un trets determinants, sí hi ha unes certes regularitats: • l'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona; • hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir información secundària; • el temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat; • la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats; • hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i l'abstracció de la informació. • els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos • la cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització ´d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


• els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions

lògiques i els que concreten o matisen.

Tipus de text expositiu Les formes d'exposició són sempre presents en els àmbits de la ciència, la tècnica i l'ensenyament. Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius: • text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria; • text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema; • text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat; • text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.; • text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar; • text científic oficial, informes d'equips investigadors. Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat oral. Recursos En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc. Elements lingüístics • Oracions atributives • Aposicions • Expressions per denominar vinculades a les definicions ( noms, infinitius, oracions precedides pel nexe que, oracions interrogatives indirectes, oracions de relatiu substantivades) • Abundància de subordinació • Connectors de causa i conseqüència, que expliciten l'organització lògica de les idees (ja que, perquè, consegüentment, tanmateix...) Recursos lingüístics El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps. La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè puga ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles. L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu. Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hi tenen un paper principal sobretot aquelles que estableixen connexions lògiques entre els elements lingüístics: les causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...), les il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...) i les finals (perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


de...); i també les que matisen la validesa de les assercions, com les adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu + que...). D'altra banda, les estructures modals i comparatives (com, semblant a, diferent de...) tenen un paper important en les operacions d'exemplificació. La progressió temàtica La manera com s'articula la informació coneguda (tema) i la informació nova (rema), sol seguir dos models en l'explicació: 1. Model de tema derivat: El tema inicial (un hipertema explícit o implícit) es divideix en diversos subtemes o "parts", als quals són adjudicats els remes corresponents. A continuació, nous subtemes són seguits de nous remes, i així successivament. En els textos explicatius, aquest model és molt freqüent quan volem classificar o donar detalls de l'objecte complex que pretenem explicar. 2. Model de progressió lineal: En aquest model, cada rema es converteix en el nou tema. Així, es parteix d'un ,tema (t1), al qual s'adjudica un rema (r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou tema (t2) al qual s'atribueix un nou rema (r2), i així successivament. Sovint, alguns d'aquests estadis de successió tema-rema només es pot completar amb els coneixements extra textuals que el redactor considera que comparteix el lector, mitjançant els quals es poden connectar elements implícits. És freqüent que tots dos models es donin successivament en un mateix text.

4. El text periodístic El català ha tingut un accés difícil als mitjans de comunicació de masses moderns. El primer diari publicat en el món és el Daily Courant , que aparegué a Londres el 1702, però és durant el s. XIX quan es desenvolupà la premsa, i Catalunya es trobava en plena renaixença , per això fins el 1879 no aparegué en la nostra llengua el Diari català dirigit per Valentí Almirall. Al llarg del segle XX el català també entrà en el terreny de la ràdio i la televisió. Cada mitjà té unes característiques pròpies que condicionen el tipus de discurs que s’hi utilitza; en el cas de la ràdio o la televisió es compta bàsicament amb la immediatesa i amb els condicionants d’una transmissió oral en què es fa necessària la repetició de paraules clau i una exposició més lineal i sintàcticament molt clara a fi que la comprensió i el seguiment del missatge siguin efectius. En la premsa, en canvi, el discurs, pel fet de ser escrit, ha de ser més elaborat. El registre lingüístic utilitat de forma general en els mitjans de comunicació, que es troba a mig camí entre el llenguatge més especialitzat i el més accessible al públic, rep el nom d’estàndard. A banda de l’ús d’aquesta varietat lingüística el text periodístic s’ha d’ajustar a uns condicionants ineludibles com són el temps, en els orals, i l’espai ,en els escrits. A més ha de ser entenedor i unívoc en la seva interpretació. Per això el llenguatge periodístic es basa en les màximes de precisió, claredat i economia lingüística que en garanteixen l’eficàcia. El text periodístic no s’ajusta només a una tipologia textual sinó a diverses, com: Narratiu: notícia, crònica i reportatge. Conversacional: entrevista. Argumentatiu: editorial, articles d’opinió, crítiques (de cinema, teatre, música). Predictiu : horòscop, meteorologia. 4.a Els gèneres informatius La notícia La notícia és un tipus de text narratiu, la funció del qual és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


on, quan i per què. Això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una notícia i, si n'hi ha, en el seu titular. Estructura de la noticia Els elements de titulació que són aquells en què el lector fixa primerament l’atenció (com en el material fotogràfic). Aquests elements són l’avanttítol (que serveix per contextualitzar la informació) ; el títol (que és una sola frase, de construcció breu i senzilla on es resumeix i destaca el tret més remarcable de la informació) ; el subtítol ( que explica i complementa el títol); i ja durant el desenvolupament de l’article els destacats ( en una altra mida o format de lletra) per remarcar algunes idees del text. En el cos de l’article hi trobem l’entrada o lead on, tenint en compte que la presentació de la información és jeràrquicament ordenada, s’amplia la informació que conté el títol i es pretén captar l’atenció del lector a fi que continuï llegint la notícia. Després el desenvolupament del text on de forma ordenada s’han d’anar responent les preguntes què, qui, com, on, quan i si és possible per què. Algunes ja presents en el lead. El cos del text pot contenir petits títols anomenats titolets que faciliten la lectura, l’ordenen i divideixen els textos més extensos. Al llarg d’aquest desenvolupament anem coneixent, doncs, no només la notícia sinó elements contextuals a aquesta que es coneixen amb el nom de background . Per narrar els fets podem fer servir els connectors que s’empren en els textos narratius en general: abans, anteriorment, al mateix temps, després, Tipus de notícies • D' última hora : abasten fets que s'acaben de produir, de qualsevol àrea i indret. • De prevenció : pretenen sensibilitzar sobre els problemes que afecten la societat. • De sumari : informen de les lleis o la política que afecten la ciutadania. • Complementàries : amplien la informació principal. • Cronològiques : segueixen la cronologia vital del protagonista i són complementàries. • De continuïtat : segueixen i informen d'un fet que es dilata en el temps. • De creació : acostumen a sortir als dominicals. Són de tema lliure. • Espacials : informen sobre fets que es produeixen a diversos llocs. La crònica La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferirne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc.. També tenen el suport gràfic de fotografies. Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives. La crònica informativa és el gènere propi del corresponsal o enviat especial. La crònica interpretativa està vinculat a un cronista especialitzat. Té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets. Aquest tipus de cròniques se subdivideixen segons quina en sigui la temàtica. Les més característiques són la crònica negra, l'esportiva, la política, la de societat i la cultural. El reportatge El reportatge és un article periodístic d'extensió variable que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la. El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents: d'una banda amplia un fet d'actualitat, narrat des de l’òptica del protagonista; de l'altra desenvolupa un tema CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


concret que capta l’atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar. El reportatge duu un títol, una entrada, el cos de la informació i el suport gràfic. El cos de la información és extens i inclou les dades, les causes, les conseqüències o les vivències del reporter. Acostuma a haver-hi entrevistes, declaracions, testimoniatges, citacions, etc. S'acompanyen de fotografies, mapes, gràfics... L'entrevista L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus. • L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat. • L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.

4.b Els gèneres d’opinió La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal. L'editorial L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent: a) La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat. b) El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments c) La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos. L'article d'opinió Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, información crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió: • El comentari: és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


• La columna: és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. • La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria. • L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític iincisiu. Les cartes a la direcció Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients. La crítica La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

5.El text predictiu El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada. La forma verbal principal per a l'expressió de les prediccions és el temps futur. Però hi ha també d'altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat: • el temps condicional • el mode subjuntiu • el present d'indicatiu • el futur compost, i • verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció. Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc. Per expressar les condicions es poden usar: • oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.) • locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i • verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició. La planificació d'una activitat comporta les passes següents: • la detecció de les necessitats que es volen satisfer • la fixació dels objectius del pla • la determinació de les activitats a realitzar • la concreció dels responsables i dels costos de les activitats • l'execució de les activitats, i • l'avaluació dels resultats aconseguits. TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS • Futur simple: Demà plourà. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


• Futur compost: L'any que ve hauré acabat la carrera. • Condicional simple: Si dixessis de fumar, et trobaries més bé. • Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguin demà. • Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot. • Present d'indicatiu: Arribo demà.

PER INDICAR CONDICIÓ si amb que només que/de posat que en cas que/de a condició que/de PER INDICAR POSSIBILITAT • és possible que (+present subjuntiu): És possible que demà arribi la Laura • possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve farà molt de fred. • pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n cansi de seguida. • tal vegada: Aquest és un diagnòstic que tal vegada no compartiran els altres metges. • si Déu vol: Si Déu vol trobaré feina abans de l'estiu.

6. El text instructiu Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguin efectives. Els textos instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors. La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empra, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions. Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis. Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre... Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb... Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seva utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


7. El text argumentatiu 1. El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts: a) Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema. b) Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas. c) Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf. En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc. 2. Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor. Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc. Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc. Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona. 3. Recursos Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica. Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula. Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu. Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmació categòrica. La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta,a fi d'atreure l’interès del receptor i implicar-lo en el que s'afirma. Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


4. El text argumentatiu dins de la situació comunicativa Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convèncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius: • L'expressió i defensa de punts de vista en: o converses, o cartes privades i públiques, o novel·les, o obres de teatre. • Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. Bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació. • Articles d'opinió en revistes i diaris. • Editorials • Anuncis publicitaris • Discursos polítics • Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc. D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu. Tots ells tindran en comú: • l'exposició i defensa d'opinions, • la intenció de convèncer o persuadir. A cada classe de text correspondrà: • un registre lingüístic més o menys formal, • una determinada relació entre l'emissor i el receptor, • una estructura pròpia, • uns recursos lingüístics determinats. 5. Els recursos lingüístics Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són: • La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques. • Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar. • La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments. • Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc. • L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social. • Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


8. El resum Què és resumir? Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saberhi distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d'una manera condensada i objectiva Què cal tenir en compte a l'hora de resumir? - Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta, com s'ha dit abans, de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'ha de fer interpretacions personals sobre el contingut del text. - Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament. - Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema. - Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum. - No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l'autor diu.../ens parla de.../conclou dient que...", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original. Text per resumir CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA Sovint s'utilitza l'expressió dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribuït, sigui per compte propi o aliè. La frase és un xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen molt a casa seva, cuidant els fills i la família; són les anomenades mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja han esdevingut una professió: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferència és que la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines. Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona no rep retribució, ni cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre econòmicament del marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora de casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu entramat cultural i associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec diari... Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja es plantegen que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva pròpia professió i ofici. La progressiva incorporació de la dona al món del treball és un signe de modernització i de progrés. Els països més desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones que treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que tècnicament tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa mitjana d'ocupació femenina europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S'observa que per arribar a la mitjana europea, més elevada, encara hem de fer un esforç notable. La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les recomanacions plantejades per aquest òrgan s'agrupen en tres blocs: a) prestacions en temps, per exemple maternitat, excedències dels pares i flexibilitat d'horaris laborals, comercials i escolars; b) prestacions en serveis, com ara l'atenció a les famílies amb persones dependents; c) prestacions econòmiques, entre d'altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Exemples de resums amb errors RESUM 1 El text ens parla de (1) la incorporació de la dona al món laboral. Durant molts anys les dones han estat treballant a casa sense rebre un salari i sense cotitzar a la Seguretat Social. Són dones que depenen dels seus marits, i si aquest l'abandona (2) o es queda sense feina, no tenen ingressos. A més a més, les tasques que aquestes mestresses de casa realitzen, (3) han esdevingut feines (4), com són cuinar, rentar la roba, cuidar els avis, etc. Però aquestes dones realitzen (5) les feines sense rebre cap benefici. A molts països ja s'està produint un canvi, les dones s'estan integrant al món laboral. Els països on hi ha major proporció de dones treballadores són el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, entre d'altres. Països amb un gran potencial econòmic. (6) A Europa hi ha un 40,1 % de dones treballadores, a Catalunya un 35,3 %. (7) Encara queda bastant per millorar. Però (8) ja s'ha creat una comissió que ha dut a terme una sèrie de recomanacions: a) prestacions en temps, b) prestacions en serveis, c) prestacions econòmiques. Amb aquestes recomanacions es vol facilitar la incorporació de la dona al món laboral, ja que aquest fet és digne de modernització. (9) COMENTARIS DEL RESUM 1 (1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text original. (2) Error greu de cohesió: el pronom utilitzat no concorda amb nombre amb el complement que substitueix. Error d'interpretació: no se'n fa una interpretació del tot correcta (en el text original no es parla d'abandonament). (3) Error de sintaxi: no hi pot haver coma entre el subjecte i el verb. (4) Error d'interpretació/matisació: les tasques de les mestresses de casa han esdevingut professió, més que feines. (5) Repetició lèxica: es repeteix, innecessàriament, la paraula realitzen. Cal demostrar varietat lèxica. (6) Error de cohesió: aquesta frase està mal cohesionada, queda deslligada de l'anterior a causa de la puntuació (seria més correcte utilitzar-hi una coma). (7) Idea secundària irrellevant. (8) Error de cohesió: el connector no és l'adequat, ja que la idea que cal expressar amb aquesta frase no és d'oposició, sinó de continuació (amb aquesta finalitat..., per això...). (9) Confús, mal interpretat. RESUM 2 L'autor/a del text exposa (1) diferents aspectes que cal tenir en compte a l'hora de tractar el tema de la possible conciliació de la família i la feina. (2) Des de bon començament, l'autor/a deixa ben clar (1) que aquest tema afecta només les dones. Són les dones les que socialment es troben dividides en treballadores i mestresses de casa, divisió totalment injusta. A continuació, l'autor/a fa esment, breument, (1) dels inconvenients que suposa per a la dona la dedicació exclusiva a la família i la llar (dependència econòmica, desvinculació del món extern...), i afirma que (1), en el marc de les societats actuals modernes, s'accepta i es defensa la incorporació de les dones al món del treball, no només pels beneficis socials que això comporta, sinó també pels beneficis socials derivats (3). Certament, l'autor/a subratlla (1) que els països amb un índex d'ocupació femenina més alt són els més ben situats des del punt de vista econòmic (Suècia, el Canadà, els Estats Units...). A Europa, aquesta taxa és d'un 40,1 % i a Catalunya, d'un 35,3 %. (4) Finalment, l'autor/a fa esment (1) d'un

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


organisme governamental, creat a Catalunya, que té com a objectiu fonamental la formulació de mecanismes que afavoreixin la incorporació de la dona al món laboral i el subsegüent repartiment de responsabilitats familiars: la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, que determina prestacions en temps, en serveis i d'ordre econòmic. (227 paraules) (5) COMENTARIS DEL RESUM 2 (1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text original. (2) En aquest primer paràgraf es fa una introducció/presentació de la idea clau del text original, cosa que no és pròpia d'un resum: cal reproduir el contingut i l'organització del text original, i no fer-ne un comentari. (3) Idea repetida i confusa: "s'accepta i es defensa la incorporació de les dones al món del treball, no només pels beneficis socials que això comporta, sinó també pels beneficis socials derivats" (beneficis socials derivats de què?). (4) Idea secundària irrellevant. (5) No es demostra prou capacitat de síntesi, ja que el text s'hauria de resumir en 150paraules, i la reducció final ha quedat en 227 paraules. Exemple de resum correcte. Sovint s'interpreta que la dona treballadora és només aquella que treballa fora de casa, i no es té en compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que actualment ja han esdevingut una professió. Les mestresses de casa, a més, es troben amb una sèrie d'inconvenients, com el fet de dependre del marit per no tenir cap compensació econòmica, ni cap cotització a la Seguretat Social i, també, la possible desvinculació del món extern. Amb el temps, però, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva professió i ofici. Aquesta incorporació de la dona al món laboral ha generat la creació d'una comissió, amb participació de sindicats i associacions empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de responsabilitats entre la vida professional i la privada.

9.El gènere dramàtic: el teatre El gènere dramàtic, junt amb el líric i l’èpic pertany a la clàssica divisió sota la qual s’agrupen els gèneres i els subgèneres literaris. El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem de monòleg. Parlem de monòleg interior si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic. El text de l’obra de teatre conté els mateixos elements narratius que una novel·la. Efectivament, el text ens narra una història viscuda per uns personatges (principals, secundaris, eventuals...) i que segons el tractament que reben seran plans, rodons, arquetipus, etc. I la història, com en la novel·la, es desenvolupa en un plantejament, un nus i un desenllaç. Així mateix també hi podem analitzar un temps i un espai i la utilització d’un o diversos registres lingüístics. No hem de perdre de vista, però, que l’obra teatral és concebuda per a la representació i això fa que hi observem algunes característiques exclusives d’aquest gènere com són els que fan referència a la divisió externa del text en actes. Els actes són unitats de temps i de desenvolupament que corresponen a l’estructuració abans esmentada de plantejament, nus i

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


desenllaç. Segons l’esquema clàssic la peça teatral es divideix en tres actes, però també pot fer-ho en cinc. Aquests, a la vegada, es poden dividir en escenes, és a dir, unitats de temps i acció marcades, bàsicament, per l’entrada i la sortida de personatges. El text teatral inclou, generalment, indicacions adreçades al lector i sobretot al director que s’encarregarà de la seva posada en escena. Tot aquest conjunt d’anotacions s’anomena didascàlia i inclou els noms dels personatges, apunts de decoració i d’acció, i acotacions, que són notes explicatives sobre la disposició, gestos i maneres d’actuar dels diversos personatges. A més, cal tenir en compte quin és l’espai escènic en què es produeix la representació i quina escenografia es prepara per reproduir un clima determinat en l’obra. Les formes teatrals clàssiques són la tragèdia, la comèdia i el drama. Però a aquestes cal afegir-hi altres gèneres mixtos de posterior creació que són el melodrama i la tragicomèdia i alguns gèneres menors com l’entremès, la farsa, el sainet, la paròdia, el mim o pantomima, l’acte sacramental. Cal esmentar també les formes dramàtiques en què la música té un paper fonamental com l’òpera i els gèneres musicals menors com la sarsuela, l’opereta el vodevil i la revista. Actualment destaca un nou gènere, el musical, en què s’alterna el ball, la cançó i la veu parlada. Centrant-nos només en els grans gèneres clàssics, direm que la tragèdia tracta temes elevats i seriosos, amb personatges importants i rellevants de la societat dominats per fortes passions i un destí inevitable que plana damunt seu. Aquesta desgràcia implacable és fruit del destí o d’una passió. La comèdia té una intenció crítica, satírica o moralitzant. Tracta temes més propers al a quotidianitat i els personatges són més populars, més identificables pel públic i el desenllaç és feliç. El drama és considerat un gènere mixt, barreja dels dos anteriors. El tractament del tema és serios i greu i hi ha la possibilitat d’un desenllaç tràgic, però els personatges són propers als espectadors i poden dominar el seu destí.

1.3. Propietats textuals L’adequació és la propietat per la qual el text s’adapta al context comunicatiu. Té a veure amb els elements no lingüístics que circumden el text i que influeixen en la seva configuració. Té a veure amb els registres de la llengua, amb el seu ús ( formalitat: formal / informal, mode: oral/escrit, funció o intenció comunicativa: informativa/estètica/didàctica/ polèmica/... contingut: general/específic, estàndard, periodístic, literari...) Hem de distingir entre registre i varietat lingüística. Les varietats lingüístiques estan associades als trets distintius dels usuaris (geogràfics, socials, generacionals i històrics) La diversitat dels textos pot ser descrita també en termes de gèneres i tipus de text. Els gèneres són formes textuals definides principalment per les seves característiques socioculturals: la conferència, el debat, la conversa, l’article d’opinió, la novel·la, el conte, el poema... Els tipus de text es defineixen per les característiques lingüístiques i textuals, per la seva estructura informativa i segons els trets gramaticals que els configuren: la descripció, la narració, l’argumentació, les instruccions...(Veure annex 1) CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


La coherència és una propietat semàntico-pragmàtica del text, que es basa en la selecció i en l’estructura de la informació. Pel que fa a la selecció de la informació està molt relacionada amb aspectes com la intenció o objectiu comunicatiu, el canal i el tema. L’estructura ve marcada per les regles de repetició, progressió, no-contradicció i de relació. Repetició: totes les oracions que componen el text s’han d’encadenar prenent com a suport la repetició d’uns elements base. Progressió: en el desenvolupament del text hi ha d’haver una aportació constant de nova informació. No-contradicció:no es pot introduir cap element semàntic que contradigui un contingut establert anteriorment ja sigui de manera explícita o pressuposada. Relació: els fets han d’estar relacionats entre si en el món real o imaginari. L’estructura d’un text escrit està determinada per aspectes interns i també n’hi de visuals que hi contribueixen. La imatge, el seu aspecte visual, actualment té molta importància: marges, títols i subtítols, paràgrafs equilibrats... El paràgraf és una unitat pròpia del text escrit en prosa, formada per un nombre variable d’oracions relacionades temàticament i sintàcticament. Té gran importància en textos curts, ajuda a la seva organització. Facilita la seva lectura. Funciona com a unitat visual i com a unitat significativa. No n’hi ha establerta una mida idònia de paràgraf però la tendència és no fer-los gaire extensos

La cohesió textual és la propietat per la qual hi ha uns lligams entre els elements lineals del text: sintagmes, oracions, paràgrafs... Aquest reflecteixen el desenvolupament informatiu del text. El connector és un element de cohesió, aporta una pista significativa de la relació entre les proposicions connectades.

1.4 Connectors Connector textual

Els connectors textuals o marcadors textuals són paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s'usen en l'àmbit de l'oració, és a dir, que fan referència a l'estructura de l'oració, i els que s'usen en l'àmbit del text, és a dir, entre oracions o paràgrafs independents. A continuació hi ha una llista de connectors. Tingueu present que aquesta no és una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


més connectors que aquí no són recollits. A més a més, tingueu en compte, però, que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s'usen en l'àmbit de l'oració o del text: Taula de continguts • •

1Per introduir un tema o per situar-nos-hi 2 Per continuar sobre un mateix tema o per afegir-hi elements

3 Per expressar una causa

4 Per expressar una conseqüència

5 Per expressar una finalitat

6 Per expressar una condició o una excepció

7 Per indicar oposició o objecció

8 Per marcar ordre

9 Per fer aclariments

10 Per acabar

• •

amb referència a referent a

amb relació a

en relació amb

pel que fa a

quant a

sobre

respecte a/de

Per introduir un tema o per situar-nos-hi

Per continuar sobre un mateix tema o per afegir-hi elements • •

a continuació a més

a/de més a més

[i] encara / encara més

i fins i tot

així mateix

com també

així com

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


tot seguit

tot de sobte

• •

a causa de/que; per causa de/que; de resultes de; arran de; com que perquè; ja que; atès que; vist que; atès / atesa

gràcies a/que

per culpa de

per aquest motiu

pel fet que

per tal com

• •

així; així és que així doncs

doncs; per tant

[com] a conseqüència de

en conseqüència

consegüentment; per consegüent

cosa que; per la qual cosa

de manera que

en efecte

fins al punt que

per això; és per això que

per aquest fet

aleshores

Per expressar una causa

Per expressar una conseqüència

Per expressar una finalitat • •

a fi de (+ vb.inf.); a fi que perquè (+ vb.inf.)

per a (+ nom); per (+ vb.inf.)

per tal de (+ vb.inf.); per tal que

a l'efecte de (+ vb.inf.)

amb l'objectiu de (+ vb.inf.)/que

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


amb la finalitat de (+ vb.inf.)/que

la finalitat del qual

• •

en el cas que/de fora que; tret de/que

llevat de/que; posat que

sempre que

si; si de cas; si fa al cas

si és necessari

si fos el cas

si [molt] convé

si no és que

si per cas; si de cas

si s'escau

si escau

tenint en compte

Per expressar una condició o una excepció

Per indicar oposició o objecció • •

[això] no obstant; no obstant [això] però

tanmateix

malgrat [que]; malgrat tot

així i tot; tot i així; tot i amb això

al contrari; en/per contra

altrament

amb tot; amb tot i això

ans [al contrari]

ara bé

de fet

de tota manera

en canvi

encara que; tot i [que]

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


si bé

• •

a continuació d'una banda; de l'altra (d'una altra); d'altra banda

d'entrada; per començar

en primer lloc; primer; primerament

en segon lloc; segon; segonament

al final; en acabat; en darrer lloc/terme; en últim lloc/terme; per fi

Per marcar ordre

Per fer aclariments • •

això és; o sigui és a dir

a saber; és a saber

• •

finalment; per acabar a tall de cloenda; per concloure; a manera de conclusió; en conclusió

així doncs

així les coses

al capdavall

comptat i debatut

consegüentment; en conseqüència

en definitiva; d'una manera definitiva

en suma

en darrer terme

en última instància

en resum; com a resum; resumint; a manera de resum; recapitulant; en síntesi

Per acabar

2. Comentaris de text CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2.1 CT1. Quiero un titulo para aspirar a más

EPORTAJE: (PRE)PARADOS / 18

El País, viernes 8 de octubre de 2010

"Quiero un título para aspirar a más" Cuatro jóvenes explican por qué han vuelto a las aulas tras años sin pisarlas VICTORIA TORRES BENAYAS - Madrid - 08/10/2010 "Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. "Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. Los universitarios recién licenciados -que habitualmente soportaban las mayores tasas de desempleo después de los que se quedaron en la ESO- son ahora los que mejor capean la situación, con un paro del 19,4% frente al 52,1% que sufren los que solo tienen la educación obligatoria, según muestra la última encuesta de población activa (EPA). Este valor asumido se ha aliado con el paro, los salarios bajos y el empeoramiento de las condiciones laborales para devolver a las aulas a miles de jóvenes que las dejaron de forma prematura al calor de un mercado laboral en alza. El fenómeno no sorprende a los expertos. Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona, recuerda que "hay una relación muy directa entre el abandono escolar y el crecimiento", de manera que, cuando "las condiciones del mercado de trabajo empeoran, el coste de oportunidad de seguir estudiando cae porque la alternativa es el paro". José María Peiró, catedrático de Psicología Social de la Universidad de Valencia, subraya que, además de una menor tasa de paro, los más formados también tienen "mejores salarios y una mayor proyección". Miguel Soler, director general de FP, recomienda vivamente formarse a los que no lo hicieron en su día porque "el 85% de los puestos de trabajo que se ofrecerán en la OCDE en 2020 serán para personas cualificadas". Volver a clase sí, concluyen los especialistas consultados, pero con cabeza y a "una formación estratégica, planificada, exigente y de CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


calidad". Muy consciente de esta situación, Víctor Feito, madrileño de 21 años, ha retornado a 2º de Bachillerato después de tres años de parón. "Dejé el instituto porque no estaba estudiando y, antes que perder el tiempo, prefería trabajar", explica. Pensaba que "sin estudios y echando horas podía ganar más" que su madre, "que lleva 15 años de administrativa", porque así veía que era en los años de bonanza. Encontró trabajo en una pollería y, aunque "por tres euros no llegaba a los mil", esperaba "subir en pocos años". Pero la crisis barrió sus expectativas y se dio cuenta de que "a los 35 iba a estar igual o peor". Por eso ha retomado el curso para después hacer Magisterio Musical -canta en un grupo-, un módulo en Sonido o Empresariales. "Sé que cuando acabe también trabajaré como un mulo y probablemente también ganaré mil euros pero haré algo que me guste y con más futuro", dice. El mismo camino ha emprendido David Pérez, que con 21 años comparte aula con chicos de 17 en 2º de Bachillerato en Andújar (Jaén). Al terminar la ESO y "por flojera intelectual", un módulo de FP lo llevó al mercado laboral. "Estuve tres años trabajando de administrativo por 800 euros hasta que desperté del letargo. Con la coyuntura económica que atraviesa España o hago algo bueno o no voy a ningún sitio", razona. Cuando le preguntan si cree que ha perdido el tiempo, responde citando a Machado, todo pasa y todo queda. "Mi movimiento hay que verlo con gafas de largo plazo, si no, no se entiende", agrega. En este curso se ha registrado la mayor tasa de escolarización de la historia y el tercer aumento consecutivo de alumnos en enseñanzas no universitarias tras 15 años de caída. Hay 140.736 chicos más en clase a pesar de que la población joven ha caído (son casi 59.000 alumnos de 15 a 19 menos que hace tres años). Suben los estudiantes de Bachillerato (9.244 más) y mucho más los que optan por la Formación Profesional (34.452 más), aunque siguen siendo menos que los bachilleres cuando la media europea es justo al revés. Lo grave es que muchos se quedan a las puertas de la FP por falta de plazas. Se desconoce el número exacto -imposible de calcular, dicen en Educación-, pero los expertos sostienen que son 40.000 al año. Alejandro Martín, de 25 años y de Fuenlabrada (Madrid), sí ha entrado. Estudia un módulo de grado medio en carrocería. "Trabajo no me va a faltar, para golpes siempre va a haber dinero porque paga el seguro", espera. Llevaba cinco años fuera del sistema educativo. "Lo dejé porque era triplitidor", confiesa. Su periplo laboral se resume en dependiente de dos tiendas de telefonía y teleoperador. "Con 20 años, 900 euros dan para mucho pero después ya no porque quieres hipoteca, coche, hijos...". En febrero le despidieron y lo tuvo claro: "O estudio o de aquí a unos años voy a estar en la misma miseria porque la economía no va

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


a mejorar. Quiero un título para aspirar a más, para tener más". Aún más lejos, a la universidad, apunta Jaime Rivero Lara, de 29 años y de Sanlúcar de Barrameda (Cádiz). Tras la ESO, hizo un módulo de Electricidad y se pasó diez años "trotando" de "trabajillo en trabajillo": camarero, descargando camiones, haciendo rejas de hierro, puliendo suelos en obra nueva... Este último no le "gustaba nada" pero le duró siete años, los que necesitó para pagar un coche que le pesaba como una losa. Pronto supo que sus 1.300 euros eran "pan para hoy y hambre para mañana" porque "el ladrillo iba a explotar". Aconsejado por su novia y amigos, todos con carrera, decidió dejarlo cuando "ya rodaban cabezas". Acaba de entrar en Ingeniería de Minas tras realizar un módulo en Delineación. "Me he informado, es bonito y no me faltará trabajo", vaticina. Jaime es uno de los 1,6 millones de matriculados en la universidad, un 10% más. Ante estos números, una "derivada posible" que teme José García Montalvo, catedrático de Economía de la Universidad Pompeu-Fabra, es que se acentúe la sobrecualificación, que en España afecta al 44% de los universitarios de entre 25 y 29 años frente a la media del 23% de los países desarrollados, según la OCDE. Por eso, pide a los jóvenes que se informen sobre salidas y salarios antes de decidirse por la universidad. Para Francesc Pedró, analista del Centro para la Investigacion Educativa de la OCDE, la clave también es que "se formen según las necesidades del mercado a medio plazo", máxime cuando el país aspira a un cambio de modelo económico. También es importante que el aumento de la demanda en FP no sea un "movimiento coyuntural" sino que "se consolide". Otro peligro del que advierte Peiró es que el esfuerzo de los jóvenes, si no salimos pronto de la crisis, se traduzca en nada. "La cualificación per se no hace milagros, si un país no tiene actividad, no renueva sus estructuras productivas y no genera empleo, habrá desempleados sea cual sea su nivel de formación".

En cifras - El 31,2% de los jóvenes deja los estudios tras la ESO, el doble de la media europea (solo Portugal tiene tasas de abandono tan altas). Además, no acaba la carrera un tercio de los universitarios. - Desde 2007, el paro entre los menores de 30 años que no han acabado la ESO ha crecido 30 puntos. En el caso de los que tienen estudios secundarios (FP, Bachiller), ha subido 20 puntos y 11 en los universitarios. - El número de alumnos en Bachillerato y FP ha crecido un 7,8% este curso.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


- Hay un 10% más de universitarios y su cifra, 1,6 millones, supera el récord de los noventa. El 33% tiene más de 30 años. - El 38% de los menores de 24 años ha cursado FP. La media en la UE es un 52%.

1.- Ubicación: - Comentar en grupo – a-Tipo de escrito: Es un articulo de un diario en este caso de El País. b-Aproximación al tema tratado: Refleja la sociedad, insistiendo en la crisis y en sus consequencias. c-Fuente: La fuente es un diario, en este caso ''el País'' y la fecha es un viernes del 8 de octubre de 2010

2.-Comprensión: -Contrastar con los compañer@sa-Ideas relevantes: Alta taxa de paro, reincorporación a las aulas para adquirir mayor formación, y formar-se para luchar contra el desempleo. b-Elaborar el resumen y poner título –colgar en CT VirtualCULTIVAR LA MENTE EN TIEMPOS DE CRISIS El articulo refleja por completo la sociedad ahogada en la crisis. Muchísimos jóvenes ante el problema del desempleo han decidido volver a las aulas para formar-se con la esperanza de tener suficientes herramientas, y así poder luchar contra el paro y conseguir un trabajo digno. Ya que en este caso los ''formados'', tienen más ventaja y facilidades de salir a flote y tener mejor salario y una estabilidad económica deseada.

c-¿Qué hemos de entender en la expresión “Volver a clase sí pero con cabeza y a una formación estratégica, planificada , exigente y de calidad” Se debe de entender que tenemos que ser conscientes de la situación, y para salir adelante es necesario realizar algo factible a corto y largo terminio, es decir formar-se en algo que no solo nos guste, sino que tenga salida, y a raíz de aquí ir a por todas. 3.-Expresión: Comenta con los compañer@s cuál es tu caso. Redáctalo en 100 palabras aproximadamente.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2.2.CT2. Aprendre a llegir Texto: Cuando se les dice el primer día de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es enseñarles a leer, sus rostros expresan el diagnóstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo". Días después, tras unas cuantas horas de deliberación sobre los primeros textos que han leído, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compañeros entendieron en las mismas páginas que ellos han leído, la expresión de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automática como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar una cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas páginas que en una primera lectura parecían tener un sentido tan claro.

JOSÉ LÁZARO Universidad Autónoma de Madrid -El País-02/09/2010

CT Activitats: 1. Ubicació: a. De què parla el text- Tema-.El text es centra en la lectura. La qual no consisteix nomes en un acte visual, sino de comprensio i extracció d’allo important per donar-li profit. b. Qui l’ha escrit, amb quina intenció? El text ha sigue escrit per José Lázaro de l’universitat Autonoma de Madrid. L’intencio d’aquest escrit es donar certa constancia que llegir es mol mes complexe del que nosaltres pensem. 2. Redacta un títol a partir del seu contingut i del seu missatge. ‘’Engullir lo leído para crecer.’’ 3. Contrasta la teva proposta amb la dels companys de taula i selecciona el títol que més t’agradi. ‘’Engullir lo leído para crecer’’ 4. Elabora el resum del text i, juntament amb el teu últim títol, penja-ho a tm virtual.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


La lectura no es nomes un acte sensorial, utilitzan la vista, sino que es mol mes esforç. Consisteix en analitzar tot allò lllegit per donar-li significat per entendreo. I arrel d’aquí quedarnos amb certa informació per evolucionar i creixer adquirin majors coneixements.

Exercicis d’dioma. 5. Selecciona las palabras acentuadas del texto y explica la razón de la tilde. -Diagnóstico, automática, páginas, leído: se acentúan porque la penúltima sílaba es tónica. -Día, días, después, deliberación, expresión, parecían: se acentúan porque son agudas y la última silaba es tónica, por lo tanto llevan tilde cuando terminan en n o en s o en vocal. 6. Por qué leer es un hiato. Selecciona otros del texto. Porque ambas vocales son abiertas. Otros ejemplos serían: entendieron, descubrimiento. 7. Anota los cinco primeros sustantivos del texto. Alumnos, rostros, diagnóstico, profesor, pelo

2.3.CT3. ¿Cabe la felicidad en la crisis?

¿Cabe la felicidad en tiempos de crisis? John Carlin El País 16.6.12

1.- El Producto de Felicidad Bruta (PFB) mide la salud de las naciones La idea consiste en evaluar la salud general de las naciones no solo en base al PIB, sino —por utilizar un término patentado por el Gobierno budista de Bután— al PFB, el “producto de felicidad bruta”. Robert Kennedy dijo una vez que el PIB medía todo “salvo aquello que da valor real a la vida”. Lo que seguramente no concebía Kennedy es que este valor real podría llegar a ser medible en cifras. Hoy no hay más que hacer una breve incursión en Google para constatar que existe una abrumadora cantidad de datos —números, gráficos, complejas fórmulas matemáticas— basados en detalladas encuestas hechas en todos los países del mundo sobre la relativa felicidad del ser humano. Las preguntas, tanto a noruegos como nigerianos, suelen ser del tipo: “¿Cómo está de satisfecho usted con su vida? ¿Muy? ¿Algo? ¿Poco? ¿Nada?”. O directamente se pregunta a la gente que mida su grado de felicidad en una escala de cero a diez.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2.- España se declaraba en 2010 el quinto país más feliz del mundo Una de las razones principales es que los individuos tienden a medir su felicidad material en comparación con la riqueza de sus vecinos. Si todos ascienden al mismo ritmo ser más rico tiene menos gracia. Como explica uno de los gurús de la ciencia de la felicidad, el profesor Bruno Frey, de la Universidad de Zurich, “no es el nivel absoluto de ingresos lo que importa sino la posición de uno respecto a la de otros individuos”. La cuestión ahora —hoy— sería si el inevitable bajón que acompaña la noticia de una reducción de sueldo, o de la pérdida del empleo, también podría llegar a ser pasajero y con el tiempo uno podría adaptarse a las nuevas circunstancias, recuperando la felicidad perdida. Esta va a tener que ser, guste o no, la pregunta del millón para millones de españoles. El profesor Bruno Frey, que acaba de estar de visita en España, sospecha que la respuesta a la pregunta va a ser que no, pero al mismo tiempo considera necesario que la gente haga un esfuerzo grande para adaptarse con resignada serenidad a las nuevas circunstancias. “Ante todo va a ser difícil por el alto índice de desempleo”, me dijo Frey. “Perder el trabajo, o incluso temer que uno lo vaya a perder, genera depresión, ansiedad, baja autoestima y, en general, una enorme infelicidad”. Un grado de infelicidad, según han escrito Frey y otros expertos de su rama, comparable a una separación matrimonial. Para muchos, perder el trabajo es perder la identidad. También va a ser difícil adaptarse con la necesaria calma a estos tiempos austeros por el sencillo motivo, dice Frey, de que la gente ha generado altas expectativas en cuanto a bienes y servicios durante años de creciente prosperidad. “La gente es muy obstinada, no olvida los buenos tiempos y es reacia a reducir sus expectativas materiales”, explica Frey. “Pero eso es, por supuesto, exactamente lo que se debe de hacer, porque si no los españoles van a ser muy infelices en los próximos años. No sé si tendrán la sabiduría necesaria —serían muy especiales si la tuvieran—, pero recomiendo que intenten adquirirla”.

3.- La felicidad en tiempos de crisis: cómo recuperarla, cómo conseguirla ... ¿Por dónde empezar? Primero, quizá, como me dijo una vez una persona durante tiempos económicos difíciles, optando por un cambio de actitud frente a la vida similar al que debe hacer alguien que ha sobrevivido a un ataque al corazón. Segundo, fijándose en los siete elementos identificados por los economistas especializados en el tema que contribuyen a la felicidad. Los siete son: el dinero, la calidad del trabajo, la salud, relaciones familiares, amistades, valores personales y libertad individual. Ignacio de la Torre, profesor de la escuela de negocios IE, propone que todo el mundo se detenga a hacer una reflexión personal sobre cuáles realmente deberían de ser las prioridades en la vida. “En tiempos de boom económico la gente se obsesiona con solo uno de los factores, el dinero”, me dijo De la Torre. “Los tiempos de crisis permiten arrojar valor sobre los seis que dan felicidad y que no son la renta”. ¿Y será verdad en este caso, sería aceptable —o incluso de buen gusto— proponer la idea de que tiempos de crisis son tiempos de oportunidad? “Si uno está en el paro, si a uno le cuesta dar de comer a su

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


familia, si se ha roto lo básico, pues, difícilmente va a ver la situación así. Pero hay una parte positiva de la crisis, y es que ofrece una oportunidad para ver qué realmente es importante en la vida. Nos permite detenernos a reflexionar si queremos seguir comparándonos con otros, cuando la verdad es que siempre va a haber alguien encima, con un coche mejor; o a juzgar si queremos sacrificar valores familiares y amistades en aras de más renta”.

4.- Una sociedad no es más dichosa por ser más rica, afirman los expertos O como me dijo una mujer hace algunos años en Estados Unidos que había optado (voluntariamente, eso sí) por trabajar menos horas para dar más calidad y valor a su vida, “una vez que llegas a entender realmente lo que necesitas para vivir, y dejas de creer que el éxito se mide solo en términos económicos, te liberas”. De lo que se había liberado esta persona también era de la envidia, de compararse con los demás, el punto de partida imprescindible, según Ignacio de la Torre, si uno va a tener la posibilidad de hacer el reajuste mental necesario para vivir en relativa paz en tiempos de crisis. Otra opción, más práctica y de especial valor para aquellos que están en el paro, es intentar tomar más control de nuestras vidas; mostrar iniciativa —lo cual, en sí, independientemente del resultado, genera autoestima, ergo mayor felicidad —. Una posibilidad es dedicarse a estudiar, para abrir nuevos caminos o prepararse para el día en el que el clima económico vuelva a cambiar. Otra es montar una pequeña empresa. Según cuenta De la Torre, las señales son alentadoras. Ha habido un crecimiento del 6% en 2012 sobre 2011 en España en la creación de nuevas empresas. “Esto es algo nuevo y muy bueno en nuestro país, donde el objetivo siempre ha tendido a ser encontrar trabajo como empleado o funcionario. Un cambio de paradigma. Va como nunca esto en España, y ya que, junto con profesor universitario, la profesión con más satisfacción es la de emprendedor, lo veo como muy relevante en cuanto al PIB y la felicidad general. Yo soy muy optimista acerca del futuro económico de España”.

5.- ¿Podemos hacer algo? Pero, ¿cuál es la alternativa a tomar la iniciativa, a moverse en vez de estar quieto? ¿Estar sentado en casa viendo la televisión a la espera de que vengan tiempos mejores? Esa es la receta para que España se desplome en los rankings mundiales no solo del PIB, sino también del PFB. Cambiar los hábitos mentales y ser positivo es muy difícil en los tiempos que corren, quizá sea imposible, pero —otra paradoja— intentarlo hoy es más necesario que nunca.

A-Actividad sobre los fragmentos 2,3,y 4: 1-Tema tratado: El tema tratadohacereferencía a la actualidad, es decir los tiempos de crisis. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2-Ideas destacables: Generar altasespectativas en cuanto a bienes y no reducirlo, por otrolado el dinero y por ultimo cambiar la mentalidad. 3-Opinión, posturas en el grupo: Para sobrellevar esta situacióntenemos que cambiar la mentalidad ,aparcar todo lo que este relacionado en lo economico y centrarnos en otrosaspectos de la vida que nos llenenprofundamente y que nos ayuden a irhacíaadelante. Simplemente enfocar la situación de otro modo, sacar todo lo positivo de aquello negativo que nos rodea.

4-Resumen y título (colgar en CT Virtual) ¿Nos ha matado la seducción del materialimo? El articulo se centra en la actualidad en el ambitoeconomico.¿Es es cierto que el dinero lleva consigomismo la felicidad? Para muchos es indispensable, si carecen de dinerocarecen de felicidad.Muchagente no hace mas que pensar en un posibledesempleo y viveconstantemente en ansiedad, con lo qual no debemos pensar en aquello que tememoshasta que no tengamoscerteza de que suceda. Por otrolado con los tiempos que corren tenemos que ser astutos y cautelosos, se puedevivir con menos, con lo justo y necessario, aparcando los bienesmateriales, ya que el ser Humanotiende a refuguiar-se en lo material, en lo enconomico y se anulan como personas. Con lo qual la finalidad de este articulo es que la única herramientafuerte que llevamosconsigomismo es la mente.Si nos centramos en unossentimientosgeneraremos una serie de pensamientos, y estodesembocara en una prespectiva, si es positiva o no depende de nosotros. Tenemos que cambiar la mentalidad, desprendernos de los terminoseconómicos, y así poder ascender en busca de la felicidad.

2.4.CT4. La rapidez lo impregna todo.

La rapidez lo impregna todo CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


La cultura de la rapidez tiende a impregnarlo todo. Y puede convertirse en una tiranía. Por ejemplo, nadie esperaba antes de Internet que se le contestara una carta en menos de dos días. A vuelta de correo, era ya una respuesta inmediata, pero el correo tardaba su tiempo. Ahora, muchos consideran una descortesía que no se responda a su correo inmediatamente. Y no digamos ya si el mensaje llega por WhatsApp. Pero eso no siempre es posible. Precisamente por la facilidad que hoy tenemos para enviar y recibir mensajes, el volumen que adquiere la correspondencia puede llegar a ser en algunos casos inmanejable. Es muy frecuente que alguien se sorprenda, o incluso se moleste, si no recibe una respuesta inmediata. Pero esperar una respuesta inmediata independientemente de la urgencia del asunto implica creer que uno es tan importante que el otro ha de dejar cualquier cosa que esté haciendo para atenderle. O que cualquier asunto propio ha de pasar por delante del de los demás. Y tampoco es eso. Como siempre, habrá que encontrar un punto de equilibrio. Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012

CT: PER FER EN GRUP: 1. Ubicació del text: -Tema tractat: Les condicions en que estem vivint utilitzant com exemple les noves tecnologies i el que aquestes comporten. -Societat de referència i època: Fa referència a la societat Occidental, la nostra societat la qual es considera avançada. -Tipus de text: Es un article d'un diari, en aquest cas de El País. -Aproximació a la intencionalitat: Donar constància, fer veure en quina societat ens rodegem, com es i que comporta. 2-Llistat d'idees rellevants: Les tecnologies: Internet, whatsAPP, sms. La facilitat per comunicar-nos, i d’impaciència en esperar la resposta del receptor.

3-Resum i títol- Penjar a CT VirtualCFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


¿Vivimos en una Sociedad tòxica? El artículo se centra en la actualidad, en la sociedad que vivimos y la tecnologia, la qual estamos totalmente atados. Constantamente estamos contactando con demás individuos gracias a la tecnologia. ¿Pero que implica esto? ¿Cuales son las repercuciones? El problema radica en la conducta que muchos toman ante este echo. La impaciencia, el egocentrismo, la desesperación, el estrés, la ansiedad, los cambios de estado de animo etc. Doto este conjunto, provoca mutaciones en nustra conducta que en otro contexto no se llebarían a cabo. Con lo qual podemos afirmar rotundamente que vivimos en una sociedad toxica. 4-A què fa referència l'expresssió '' puede convertirse en una tiranía''? Fa referencia en que facilment nosaltres cada cop siguem mes opresius, mes despotics, i dictatorials de tal manera que la situació es torni insostenible. 5-Exercici d'idioma: Anota un sinònim o explica el significat de les paraules destacades en negreta. Impregnarlo: ensuciar-lo Tiranía: opresión Inmediata: instantanea Facilidad: accesibilidad Inmanejable: intocable Urgencia: emergencia

2.5.CT5. El meu micorrelat. CT .-Mostra de microrelats,

140 caràcters !

1º Estamos en agosto y yo todavía sigo subiendo la cuesta de enero DIEGO ALGABA MANSILLA. Correo electrónico

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2º Se sentía amenazado por aquellas olas, venían y se iban, venían y se iban. Ni una se quedaba con él. M. JESÚS SILVA. Correo electrónico 3º Dejé en casa el móvil y emprendí un viaje a mi interior para comunicarme solo conmigo mismo. Descubrí que tenía muchas cosas que decirme. JULIO M. CALVO. Correo electrónico

4ºNo pares, ¡sigue! Gimió entre jadeos, sudorosa. Clavó las uñas y cayó agotada. Uno, dos, tres... hasta 140 abdominales diarios. ¡El verano! MAR LÓPEZ. Correo electrónico 5º Tras firmar el finiquito, se reunió con su familia en el apartamento de la playa y, simulando alegría, anunció que ya estaba de vacaciones. JOAQUÍN VALLS. Eskup

6º Se empeñó en recorrer andando aquella kilométrica playa. Cuando regresó, todo ufano, ella había desaparecido para siempre. RICARDO SEGURA. Correo electrónico

http://www.escueladeescritores.com/concurso-cadena-ser

1- Aplicació d'estratègies personals en comprensió d'un text. a- Tria un microrelat de la mostra: b- 2n. Se sentía amenazado por aquellas olas, venían y se iban, venían y se iban. Ni una se quedaba con él. b- Posa-li un títol. Incertidumbre 2- Contrast de propostes al grup. c- Explica als companys de taula les raons de la tria. d- Anota els títols proposats pels companys i... 3 Expressió escrita: Escriu una breu història a partir d'un dels títols i penja-la a CT Virtual. Se sentía aterrorizada, la nostalgia le envolvía, no tenía ningún cobijo, no sabía que sería de ella. Tan solo tenía certeza de un hecho: jamás podría alcanzar-lo, pero tampoco huir de él. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2.6.CT6. Vivir tan deprisa.

¿Hay que ir siempre tan deprisa? La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura y cada vez nos tiene más acelerados. ¿Es necesario ir siempre tan rápido? En absoluto, pero lo hacemos, incluso cuando no es necesario. La velocidad no solo se ha convertido en el principal elemento de competencia en gran parte de la organización productiva, sino que está colonizando también las relaciones personales. El Just in time se ha impuesto como un modo de organizar la producción más eficiente. Significa trabajar sobre pedido, es decir, producir únicamente aquello que se necesita, en la cantidad justa y el momento preciso. Este sistema, conocido también como método Toyota, procede de Japón y evita gastar recursos en almacenamiento y distribución, además de posibles pérdidas por obsolescencia. Pero requiere tener una organización muy ágil, muy rápida, capaz de responder con celeridad a las demandas de los clientes. Y muy flexible, lo cual exige poder tomar mano de obra o prescindir de ella en función de la demanda. Este método se vendió en las escuelas de negocios como una fórmula para aumentar la satisfacción del cliente y mejorar la competitividad, pero en la práctica lo que consigue es aumentar la cuenta del resultado a costa de la seguridad y el confort de quienes trabajan en esa organización. Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada? Seguro que sí. El sociólogo francés Daniel Cohen ya explicó en su libro “Nuestros tiempos modernos” (Tusquets, 2001) cómo el estrés se ha convertido en la enfermedad laboral de nuestro tiempo, como la silicosis, causada por la entrada de polvo en los pulmones, lo fue de la industrialización. Y además de patológica, ¿no puede resulta a la larga también menos creativa y por lo tanto menos competitiva? Algunos especialistas así lo creen. “Trabajar lento nos hace más productivos”, era el título de un artículo publicado hace unos días por la revista Time. Estar permanentemente volcados en el instante, sin tiempo para respirar, impide pensar en el largo plazo. Nos convierte en piezas de un mecano articulado que funciona muy bien, pero sin capacidad para crear, para innovar. Hay que tener una cierta calma para poder trabajar con cierta perspectiva. Como todo, la cuestión está en la dosis de cada elemento. Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012

CT. 1.Ubicació del text: -Tema tractat: El tema tratado hace referencia a la rapidez que acompanya nuestras vidas, la cual se a apoderado de nosotros. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-Societat de referència i época: En cuanto a la epoca vendría a ser la actualidad.I la sociedad la occidental. -Tipus de text: El texto procede de un diario en este caso de El Pais, y es un artículo de opinion realizado por Milagros Pérez Oliva. -Aproximació a la intencionalitat: La supuesta aproximación a la intención es dar a conocer una opinion con argumentos reales, con una prespectiva concreta para tener constancia de este hecho. 2. Llistat d’idees rellevants. Penjar a CT Virtual-: Las ideas mas relebantes vendrían a ser la rapidex innecesaria y todo lo que condiciona esta, dicho de otro modo que consequencias conlleva. 3. Resum i títol- Penjar a CT Virtual. La rapidez agrava la salud El texto trata de la rapidez que nos acompaña dia tras dia y las consequencias que esta conlleva. Sobretodo en cuanto al ambito laboral, haciendo incapie en los sistemas de producción que dañan al trabajador anulandolo y atrofiandolo. Por lo tanto es una sociedad amenazante, el estrés y la rapidez carente de sentido nos consume. Con lo cual la solucion ante este echo consiste en buscar un equilibrio.

4. A què fa referència l’expressió ‘’método Toyota’’ El método toyota hace referencia a la borsa, es decir la ley de la oferta y la demanda. Consiste en producir la cantidad justa en el momento preciso teniendo en cuenta la necesidad del producto. Por lo tanto en el metodo Toyota impera la agílidad y la rapidez de responder ante las demandas de los clientes lo antes posible. 5.Expressió escrita: Descriu alguna experiència personal relacionada amb el tema (100 paraules aprox. Trabajé en una lavandería de 10 de la noche a 6 de la mañana. Disponiamos de media hora para comer algo.Mi superior constantemente la tenía detrás descatalogando todo aquello que yo hacía, y exigiendo mas.Había noches que tan solo plegabamos toallas, en las cuales no hacía mas que mandar-nos prisa cuando ya ibamos suficientemente rapido.Incluso en nuestra hora de descanso (para comer), la cual nos pertocaba media hora, nos mandaba prisa para reincorporar-nos al trabajo cuando tan solo llevabamos unos 15 minutos.Llego a tal extremo que nos llamaban la atención por ir al baño. La CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


situación se hizó insostenible era estresante. Mientras mas dabas más querían. Mas terreno intentaban arrebatarte.El trabajo era monotono, te anulabas como persona y tenías que trabajar lo mas rapido que podías y aun así tenías que soportar a tu superior exigiendote mas y mas. Con lo qual toda esta situación la llevabas consigo mismo, y al salir a las 6 estabas completamente desquiciado con los nervios a flor de piel a causa de la impotencia que sentias ante la situación.

2.7.CT7. Suerte o buena suerte.

¿Por qué se dice que alguien tiene buena suerte? ¿Qué caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestión aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


A menudo, en conversaciones con compañeros, amigos o familiares oímos la referencia a un tercero en términos: "¡Fulano de tal sí que tiene buena suerte!". Esta expresión nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversación. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayoría de casos que detrás de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a pensar que no se trata de una cuestión de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es más el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio. Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro. La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar. Se trata de la aparición de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efímeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consideran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. ¿Cuáles son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuación, los más representativos: Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando éstas, de entrada, aparecen como un revés, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo. Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qué medida han contribuido a la situación y actúan para resolver la circunstancia que se haya generado. Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qué medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cómo pueden enmendarlo. No viven el error como una mácula en su currículo o algo de lo que avergonzarse, sino que hacen de él una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propósito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparición del anhelo que persiguen. Emplean su imaginación para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo". Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera. Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, según la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a sí mismo y a los demás, y a actuar de manera diferente. Esta segunda reflexión es habitual de los creadores de buena suerte. (…) Por ello, quizá lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida. 1. Ubicación del texto.: El texto ha sido escrito por Alex Rovira Celma, es un texto de opinión. La fuente del cual se ha extraído no consta en este escrito. 2. Ideas destacables.: La buena suerte y la suerte. Motivos, causas y consecuencias que la rodean. 3. Ante todo actitud optimista Se tienen que diferenciar dos conceptos. Por un lado la suerte, por otro lado la buena suerte. La suerte se nos escapa de las manos, no depende de nosotros, son puras coincidencias, las cuales nosotros decidimos si nos benefician, si le damos importancia, o sin más no nos percatamos, o frente ellas tomamos una actitud pesimista.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


En cuanto a la buena suerte es fruto de nuestro trabajo, somos los creadores, los causantes que nos rodee la buena suerte. La buena suerte es alcanzable con constancia, sacrificio, optimismo, ilusiones etc. Un conjunto de hechos, una conducta determinada ante la vida, engendran la dosis exacta para alcanzar la meta que nos proponemos. I aquí nace la buena suerte, la meta evolucionada y se convierte en realidad, en un hecho, en una vivencia.

Para realizar en grupo. 4. Significado de asertividad y autoestima. Asertividad: Hecho elegido que nos conduce ante una afirmación, o a la elección correcta. Autoestima: Consideración u opinión favorable que se tiene de uno mismo.

5. Explica la diferencia entre ‘’creerlo para verlo’’ y ‘’verlo para creerlo’’. Aproximadamente 50 palabras. La diferencia o contraste que se produce ante ambas expresiones, es que la primera ‘’creerlo para verlo’’ hace referencia a que es totalmente indispensable tomar una actitud para que se desarrollen unos hechos. En cuanto la segunda, ’’verlo para creerlo’’ hace hincapié en actuar hasta que uno se detenga en tal instante que se percate que ha sucedido un hecho que deseaba. Una vez sucede, el individuo toma conciencia de la afirmación de tal situación.

6.¿Te consideras una persona con suerte o.. con buena suerte? Argumenta tu respuesta, 100 palabras aprox. No me considero una persona con suerte ni buena suerte. Es decir ambas me rodean y no puedo hacer una balanza ya que cada una ha aportado por su parte. He tenido en distintas ocasiones mucha suerte en mi vida, se han desarrollado hechos y situaciones que no dependería de mi, simplemente era puro azar, coincidencia en el momento y lugar. Lo único que ha dependido de mi es extraer de estas situaciones la parte positiva para beneficio propio. En cuanto a la buena suerte también la he tenido y la tengo. I esta se ha llevado a cabo alimentado y fortaleciendo una idea y desarrollando unos sentimientos a raíz de esta que ha

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


creado cierto empeño favorable para ser posibles todos esos deseos que he querido y he conseguido con esfuerzo. Resumen y título. Colgar en tm Virtual.

2.8.CT8. Els homes dels contenidors

Els homes dels contenidors Homes que surten dels contenidors d'escombraries. És la icona de la crisi actual. La imatge que simbolitza com, d'una manera inexorable, la crisi financera ha desembocat en una profunda crisi social. Si tota la prioritat és per als bancs i el deute, la societat seguirà avançant a un ritme cada cop més accelerat cap a l'erosió i la descomposició social. I sortiran, com fantasmes, figures humanes dels llocs més inesperats. La primera vegada, fa un any, em vaig pensar que veia visions. Passava per davant d'un contenidor, vaig veure que s'obria des de dins, va sortir un cap, una persona, carregada de bosses, va saltar fora. El rebusque , com diuen a Colòmbia, en ple Eixample barceloní, a ple dia. Després ho he tornat a veure molts cops i ara és una imatge que em persegueix cada vegada que passo a prop d'un contenidor. Gairebé sempre són persones soles, que veus que voldrien passar desapercebudes, sovint aixequen una mica la tapa i miren per l'escletxa abans de sortir. No són els drapaires de sempre, que amb atrotinades camionetes van buscant a la nit materials per reciclar. Són figures de la supervivència desesperada. Per això quan els governs han de deixar de pagar serveis socials bàsics, perquè hi ha una llei que estableix que l'interès del deute té prioritat sobre quasi tot, quan les retallades afecten necessitats bàsiques de les persones, hi ha poc marge per a l'especulació i la politiqueria. Un govern que no pot pagar les subvencions bàsiques per prestació de serveis a què està contractualment compromès és un govern que no està en condicions d'assumir les seves responsabilitats. És a dir, és un govern que està deixant de ser govern. I tenint raó el conseller Cleries quan diu que "l'asfíxia econòmica de l'Estat deriva en asfíxia social", els dos governs -el català i l'espanyol- tenen, en aquestes circumstàncies, dues obligacions: trobar la manera d'afrontar aquests pagaments prioritaris sense dilacions i no utilitzar l'asfíxia dels més febles com a instrument de xantatge per aconseguir objectius polítics JOSEP RAMONEDA 05/08/2012

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1.Ubicació:Tipus d'escrit,tema tractat,època i societat de referència,opinió i intenció de l'autor. Es un article d'opinio que tracta de l'altual crissi en la nostra societat.L'intenció de l'autor es reflexar la vivencia que esta duen a terme molta gent que no te recursos i fa una critica en quan al govern. 2. Idees rellevants. Les idees rellevants del text venen a ser: la crisis actual,la gent rebuscan entre els contenedors, l'escaseix del benestar,la falta de subvencions, i la critica als governs.

3.Resum i títol.(Penjar a CT Virtual) La llei del mes fort L'actual crisis finançera esta desembocan en un drama.Moltisima gent esta recurrin a remenar els contenedors al no tenir recursos davant la situació tan precaria la qual s'hi troven. D'altra banda els governs nomes s'estan preocupan de donar-li prioritat als bancs i el deute, el que esta ocasionan que no es paguin les subvencions i que s'estigui retallan els serveis socials bàsics com son el nivell de benestar.

4.Opinió: Estàs d'acord o en desacord amb l'autor?Argumenta la teva posició (100 paraules aproximadament) Estic d'acord en que en que l'actual crisi finançera junt amb la prioritat que s'estan donan als bancs i al deute a comportat una crisis social. Pero el fruit d'aixo a sigut el sistema capitalista junt amb l'especulació i la corrupció, que ha explotat a les persones, els recursos naturals i sobretot a la clase popular, per el que s'ha desembocat una situació insostenible per al proletariat. En quant l'autor fa referencia ''a les obligacions del govern i esmenta que han de pagar les prestacions de serveis i no asfixiar els mes febles per a dur a terme els seus objectius'', crec que esta adoptan una postura massa pacifica i conformista i que no aprofunditza massa. Per el que ocasiona que tot l'article en si exposi unes idees massa moderades.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Exercicis d'idioma: 5.Llista de paraules amb significat dubtós per a tu. ''Dilacions'' 6.Construeix dues frases amb cada paraula de la llista anterior. -Van apareixer certes dilacions en quant als encarrecs realitzats, el que va comportar que s'aplaçes la festa per tal d'esperar el material restant. -Devant la situació tan injusta la qual s'hi trovava va redactar una instancia tan rapid com va poder, pero a l'espera de la resposta van apareixer dilacions, la qual la va inquietar.

2.9.CT13. Digitals o analogics? Recibo algunas invitaciones para dar charlas a personas de mi edad sobre cosas de la salud. No siempre puedo aceptar; si tuviera tiempo, iría a todas. Pero aún me gustaría más participar –aunque seguramente tampoco podría asistir - en cursos de reciclaje de la mentalidad de los viejos ante el papel de las nuevas tecnologías. Pertenezco a una generación privilegiada. Somos, en muchos sentidos, la gente de sesenta y tantos y también los que ahora están en torno a los 80, personas que nos hemos enterado, literal y metafóricamente, de lo que vale un peine. Nací al periodismo en la edad del plomo, corregía mis artículos manipulando los tipos de letra empapados en tinta, después de leerme al revés. Hoy ni siquiera sé quién se encuentra entre este artículo y ustedes, pero no deja de asombrarme que estoy aquí, a miles de kilómetros, hablándoles, y que en unos minutos le daré a una tecla y este artículo iniciará su camino, porque hay gente muy cualificada manejando las tecnologías. Si no fuera por los convencionalismos y la necesidad publicitaria que todavía nos hacen mantener la prensa impresa, la mezcolanza de los distintos suplementos y secciones saldría en pantalla simultáneamente, y la lectura resultaría casi inmediata. No habría tiempo, ni domingos. No lo habrá, se lo aseguro. Eso puede que yo también lo vea. Maruja Torres

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1.Pon titulo al texto y resúmelo en 71 palabrasaproximadamente. Contrasta tu respuesta con tus compañeros de mesa y ‘’cuelgala’’ en CT Virtual. Nos encontramosante un articulo de opinion, escrito por una mujer de avanzadaedad que se ha dedicadotodasu vida a la prensa. Ella exponesusvivenciascontrastando con la dimensión analògica ( la cualpertenece) y la dimensión digital. De modo que salen a flote los avazes que se han llebado a cabo. En finalitzar expone que si no fueraporlaprensa escrita, los avances y hechossobrepasarian el tiempoadelantandose a los acontecimientos.

2.¿A quécreesue se refiere la autora en: a-Cursos de reciclaje de la mentalidad de los viejos. Hace referencia a ‘’hacer un flashback’’ es decir viatjar al pasado y regressar al presente para contrastar ambas dimensiones tecnologicas.

b-De lo que vale un peine. Hace referencia al valor de las coses, a la utilidad, y al esfuerzo que hay que emplear para ganar-seierto ‘’placer sea material o no’’

c-En la edad del plomo. Hace referenia a la dimensión analògica, cuando se empleava la imprenta con planchas de plomo.

d-Eso puede que yotambién lo vea. Hace referenci al fenomeno de superación de las barreres del tiempo, partiendo de una base analògica.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


3. Intenta justificar, junto con tus compañeros, los signos de puntuación empleades en el primer pàrrafo. En el primer pàrrafo nos encontramos con tres puntos al final de cada oración que haceincapie a que la siguienteoración se centra en otro tema. Otros de los signos de puntuación que encontramos es una coma que divide la oración, y esta crea una subordinada. Es decir que una depende de la otraya que sinó carece de sentido. I por ultimo tenemos los giones que tienen la mismautilidad que los parèntesis, que es dar a conocer una información addicional, pero no indispensable.

4-Selecciona los nombres del pàrrafo final y construye el adjetivocorrespondiente a cada palabra de la selección (família lèxica). Prensa: Aprensadado Pantalla: pantallazo Domingos: Domingeros

2.10.CT14. Conversar o discutir. Texto: A Cómo se produce el paso de la charla a la pelea? Normalmente no ocurre porque el otro esté en desacuerdo con lo que opinamos, sino porque lo que argumentamos le afecta emocionalmente y provoca en él una reacción. Lo mismo ocurre con nosotros. Lo que el otro nos dice, independientemente de que estemos de acuerdo o no, activa en alguna parte de nuestro interior un resorte emocional que nos hace saltar. Con sus palabras nos sentimos juzgados, amenazados o, en algunos casos, hasta cuestionados o despreciados. Así que rechazamos lo que nuestro interlocutor opina y se lo devolvemos en forma de crítica, desprecio o incluso insulto. A partir de este momento ya no hay diálogo posible, porque ni escuchamos, ni entendemos ni queremos hacerlo. Y ni nos escuchan ni nos entienden. Ya no respondemos, sino que reaccionamos. La conversación se ha transformado en discusión, con pocas probabilidades de que haya acuerdo index

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


B-

"Las personas nunca entienden lo que dices con total exactitud, y lo importante no es lo que nosotros decimos, sino lo que ellas entienden" (John Powell) En la mayoría de los casos, el problema no es lo que decimos, sino cómo lo decimos. Hemos de buscar más allá de las palabras para comprender por qué la otra persona reacciona emocionalmente a lo que le hemos dicho. Generalmente, entre lo que creemos que explicamos y lo que de verdad comunicamos suele haber una gran diferencia. Y esta diferencia viene dada por nuestros sentimientos, que pueden dar un significado muy distinto a las palabras. Si estamos enfadados, comunicaremos al otro nuestro enfado, digamos lo que diga más. Igual que si sentimos ira, se la trasladaremos. Si yo siento desprecio por el que tengo delante, esto es lo que le transmitiré aunque le esté alabando. Muchas veces creemos estar informando de algo y en realidad estamos dando un mensaje muy distinto, que es el que provoca la reacción emocional en el otro, porque comunicamos lo que sentimos, nada más que lo que sentimos, y utilicemos las palabras que utilicemos para hacerlo.

C Cuando se abandona el camino de la conversación y se cae sistemáticamente en la discusión, se entra en una espiral destructiva que se retroalimenta. Para romperla es necesario dar un primer paso que consiste en olvidar por un instante el punto de vista propio e intentar comprender el prisma del otro. Esto no significa estar de acuerdo, sino simple mente aceptarlo como legítimo. Si somos capaces de hacerlo, pueden cambiar las cosas y desencadenarse las iniciativas para salir del conflicto. Pero es necesario que una de las dos personas dé el paso, que se concentre en la otra e intente ponerse en su piel, averiguando por qué actúa de esta manera o por qué tiene esta opinión. Si es capaz de hacerlo, dejará de reaccionar a sus palabras y tomará el control de sus actos. No es necesario que dos estén de acuerdo para tener una buena relación, sólo es preciso que se acepten en su discrepancia, cosa que podrán hacer si antes se han encontrado emocionalmente

D

Para poder abordar la colisión entre dos personas que no se hablan es importante hacer una distinción entre dos conceptos básicos: discusión y diálogo. Discutimos sobre cosas (ideas, planes, decisiones a tomar... ) y dialogamos sobre emociones (qué siento yo respecto a ti y qué sientes tú respecto a mí). Cuando una relación se rompe, es inútil intentar discutir nada antes de haber dialogado. Hacen falta muchas horas hablando sobre lo, que sentimos el uno del otro, sobre lo que nos ha separado, antes de poder afrontar cualquier discusión. Así pues, ante conflictos enquistados hemos de buscar la ocasión para abrir el diálogo, evitando en todo momento discutir de nada. Hemos de encontrarnos con el otro y hablar abiertamente sobre qué es lo que sentimos el uno por el otro. Si hemos discutido por una decisión, intentar cargarse de razones y defender nuestro punto de vista es inútil, porque el conflicto no es de razones, sino de sentimientos. En cambio, dialogar sobre si el otro nos ha hecho sentir despreciados, o sobre si su tono de voz nos resulta agresivo, abre la puerta a CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


encontrarse emocionalmente de nuevo y poder superar el conflicto. A través del diálogo, en el momento en que el otro no se sienta emocionalmente amenazado, ya no habrá problema para poder hablar de lo que sea. En los casos en que se siga mostrando hermético hemos de sospechar que con nuestro diálogo no hemos sabido transmitirle suficiente seguridad Ferran Ramon-Cortés EPS 19/10/2008

A.Selecciona, junto con los compañeros del grupo, uno de los apartados del texto (A,B,C,D)y... 1-Resume la idea/s fundamental. Fragmento A Para evitar discusiones es preciso diferenciar entre discurso y dialogo. A raiz de aquí es necesario encontrar el momentoadecuado para entablar el dialogo. Hay que desarrollarcierta empatia, identificar y comprender los sentimientos del otro, solo asílograremos dialogar sinherir emocionalment.

2-Anota las idees que surjan en el grupo. Empatia, autocontrol, tolerància,paciència,mantenir la calma.

3-Redacta una recomendación que mejore la gestión de nuestra vida desde la perspectiva de la comunicación. Potenciar y desarrollar intel·ligència emocional para recórrer las distancias en la comunicacón que general conflicto.

B-Elabora el resumen completo del texto. Puedesaprovechar el Trabajo de otrosgrupos sobre apartadosdiferentes. Los motivos por los cualessurje la discusión es porque se emite un mensaje que afecta emocionalment al sujeto y este reacciona rechazando, insultando y despreciando al contrario.Aquiya no haymarchaatrás, se genera una discusiónporque no hayacuerdomutuo. Entre el mensaje que emitimosy lo que el receptor percibehay un contraste considerable. Este echovienedado por los sentimientos que empleamos, ya que se aplica un distintosignificado que ocasiona una reación emocional en el otro. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Para romper la discusiónhay que olvidar la compostura de unomismo y comprender el otro. De este modo podremosdescarrelar la discusión. No es necessario que ambos estenempaticos, tan solo basta con uno. Esto ocasiona que unotomedominio y controle la situación. Para resolver la discusión es preciso distingir la discusión y el dialogo. Hay que encontrar el momentoadecuado para entablar el dialogo empatizando. Es deciridentificando los sentimientos del otro y comprendiendolos. Solo asípodremos dialogar sinherir emocionalmente.

2.11.CT15. El regal Nadalenc

La saviesa de Mr. Scrooge L'economista Joel Waldfogel és l'autor del llibre Scroogenomics, que s'ha convertit en un best seller als Estats Units, que planteja que els regals nadalencs són ineficients, ja que ningú no escull bé els obsequis dels altres, així que el que hauria de ser motiu d'alegria acaba sent una font de malbaratament. Waldfogel nega que l'estímul del consum nadalenc sigui bo per a l'economia, considerant que la mateixa despesa duta a terme al llarg de l'any permetria una compra més lògica i racional. Aquest conegut professor de la Universitat de Minnesota ataca la tradició de fer-se regals durant aquestes festes, ja que, segons els seus càlculs, dels 66.000 milions que es gasten als Estats Units durant la campanya de Nadal i Any Nou, uns 13.000 milions es perden per compres equivocades. Si a aquestes xifres s'afegeix la despesa de la resta de països occidentals, les quantitats es doblen i la riquesa perduda s'eleva fins als 25.000 milions. És evident que això passa perquè no hi ha una simetria d'informació entre qui regala i qui obsequia, i els avis acaben comprant al nét música que no suporta, o els oncles, una raqueta de tennis al nebot que només juga a pàdel. El llibre demostra igualment que les compres que fa un mateix generen un 18% més de satisfacció que els regals que li han comprat altres. Waldfogel no té cap problema a afirmar que el Nadal és una orgia de destrucció de riquesa. L'economista no admet ni tan sols el concepte de la targeta-regal, que s'ha estès darrerament. Aquest exercici de prudència per part dels consumidors tampoc no és vist de bon ull, ja que el 10% dels vals-regal no són finalment bescanviats, així que el seu valor no es destrueix, sinó que es transfereix a l'empresa emissora. No cal ser un linx per descobrir que Joel Waldfogel s'ha convertit en l'enemic número u dels comerciants planetaris. La Federació Nacional de Retail ha rebatut les seves teories, advertint que el seu alarmisme està poc fonamentat, que les vendes d'aquests dies CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


representen entre el 30% i el 40% de tot l'any i que el sector del consum aporta gairebé el 70% del PIB de l'economia dels Estats Units. Aquest mateix any, les vendes des del dia d'Acció de Gràcies fins al Nadal han crescut als Estats Units, contribuint decisivament en les bones xifres de creixement del quart trimestre. Waldfogel ha utilitzat per al títol del seu llibre el Mr. Scrooge d'Un conte de Nadal, de Charles Dickens, aquell personatge que proclamava: "Què és el Nadal sinó l'ocasió perquè un es trobi un any més vell i ni tan sols un dia més ric?". Waldfogel, com Scrooge, ha provocat el personal amb el seu discurs. I té una mica de raó. En aquest país no és que li haguem fet cas, sinó que la crisi ens ha fet tornar més prudents i estalviadors. Sense que calgués traduir Scroogenomics al català. Màrius Carol La Vanguardia 30/12/2012

1.Ubicació del text: El text fa referencia a l’actualitat, partint d’Estats Units

2.Idees rellevants: Consum, despessesinecessaries, regals ineficients, falta d’informació entre l’emisor i receptor en quant a l’obsequi.

3.Resum i nou títol- Penjar a CT VirtualConsumisme Joel WoldFagel es escriptor i autor d'un llibre anomenat Scroogenomics. Joel fa una critica a les festes nadalenques. Exposa que majoritariament es fan obsequis sense tenir referencia del receptor, i que per tant no agraden passen a ser compreesequibocades. D'altra banda fa una critica al concepte de targeta-regal, ja que els consumidors son prudents i cautelosos i finalment no consumeixen i aixo es transfereix a l'empresa. I per conclucio s'extreu que no es necessaria la lectura d'aquest llibre, perque amb els temps que corren ja s'estaaplican la teoria.

4.Expressió escrita. Què opines del fenomen ‘’ el regal nadalenc’’ (100 paraules aproximadament)

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


El regal nadalenc careix de sentit, es absurd. Es consumisme pur i dur, es l’imatge que un vol donar a traves dels regals, es ‘obligació, es compromís, es conveniència , es hipocresia, son despeses econòmiques absurdes, es accentuar mes la societat materialista i superficial. Per tant no es un fet espontani, es totalment premeditat i careix totalment de sentit. Dit d’altra forma podríem dir que es una quota anual a l’any que has de pagar per estar dins els sistema.

3. LEXIC 3.1.Lexic 1

LÉXICO

01

Ejercicio 1 Selecciona el significado correcto de cada palabra Antaño (1) 1. Que pertenece al tiempo pasado. 2. Dícese de lo que se sueña constantemente. Allanar (2) 1. Violentar una costumbre establecida. 2. Entrar a una casa contra la voluntad de su dueño. Apetencias (1) 1. Deseos naturales de una cosa. 2. Comida abundante. Acucioso (2) 1. Que sufre de acedia. 2. Que tiene carácter urgente. Asiduo (2) 1. Que padece de ansiedad. 2. Constante, perseverante. Dilapidar (2) 1. Decir injurias contra alguien importante. 2. Derroche de bienes pecuniarios. Celeridad (1) 1. Persona célebre y ufana. 2. Rapidez, prontitud. Eximio (1) 1. Persona de pensamiento preclaro, excelente. 2. Persona extasiada por el Arte. Dislates (1) 1. Desatinos 2. Tardanzas.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Lenitivos (1) 1. Mitigadores del sufrimiento. 2. Tardanza en las pruebas de laboratorio. Homólogo (1) 1. Semejante. 2. Desigualdad. Perenne (2) 1. Que fortifica la sexualidad masculina. 2. Que permanece siempre. Socavar (2) 1. Restringir la libertad de una persona. 2. Cavar, buscar dentro de algo. Transgresión (1) 1. Violentar un ley o costumbre. 2. Traspasar una línea fronteriza. Ejercicio 2 Subraya las palabras trabajadas en el ejercicio anterior y sustituyelas escribiendo oraciones sin cambiar el sentido de las mismas 1. En cuanto escuchamos las primeras notas musicales supimos que las canciones Eran de antaño. -En cuanto escuchamos las primeras notas musicales supimos que las canciones eran de antiguas. 2. La policía tuvo que allanar la casa de los secuestradores para poder rescatar con vida a la joven víctima. -La policía tuvo que irrumpir la casa de los secuestradores para poder rescatar con vida a la joven víctima. 3. De tanto asistir a los museos, Tomás sació sus apetencias comprando Reproducciones de Braque y Fragonard. -De tanto asistir a los museos, Tomás sació sus anhelos comprando reproducciones de Braque y Fragonard. 4. La ambulancia llegó puntual ante el acucioso llamado de la familia del enfermo. -La ambulancia llegó puntual ante el apremiado llamado de la familia del enfermo. 5. Su carácter asiduo le ha procurado en pocos meses grandes ascensos en su nuevo empleo.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-Su carácter perseverante le ha procurado en pocos meses grandes ascensos en su nuevo empleo. 6. Los nuevos ricos de Barrio Bravo dilapidar án pronto su fortuna si continúan Viviendo como lo hacen en su nueva casa de la colonia Campestre. - Los nuevos ricos de Barrio Bravo derrocharán pronto su fortuna si continúan Viviendo como lo hacen en su nueva casa de la colonia Campestre.

7. Para que los trámites funcionen de manera eficaz, las oficinas del municipio Imponen celeridad en sus acciones de gestión. -Para que los trámites funcionen de manera eficaz, las oficinas del municipio Imponen velocidad en sus acciones de gestión.

8. Pocas veces se ha visto en la historia de la cultura a un hombre eximio como Leonardo Da Vinci. -Pocas veces se ha visto en la historia de la cultura a un hombre ilustre como Leonardo Da Vinci.

9. Los dislates que han cometido constantemente los miembros de la Cámara de Senadores en materia de reforma fiscal han sumido a nuestro país en un retraso ostensible. -Los disparates que han cometido constantemente los miembros de la Cámara de Senadores en materia de reforma fiscal han sumido a nuestro país en un retraso ostensible.

10.Los medicamentos que se emplean en el tratamiento de VIH son solamente lenitivos. -Los medicamentos que se emplean en el tratamiento de VIH son solamente CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Analgésicos.

11. El Presidente de la Comisión de Derechos Humanos se reunió con su homólogo de Brasil en la VI Convención Internacional de Asilo Político. -El Presidente de la Comisión de Derechos Humanos se reunió con su equivalente de Brasil en la VI Convención Internacional de Asilo Político.

12. El mar, dicen los oceanógrafos, es un recurso perenne pero que debe ser monitoreado constantemente para evitar su contaminación. -El mar, dicen los oceanógrafos, es un recurso permanente pero que debe ser monitoreado constantemente para evitar su contaminación.

13. El personaje de Yerma tuvo que socavar en sus recuerdos para hallar las causas de su malograda maternidad. -El personaje de Yerma tuvo que minar en sus recuerdos para hallar las causas de su malograda maternidad.

14. La violencia intrafamiliar es una forma de transgresión a las buenas costumbres y a la integridad del individuo. -La violencia intrafamiliar es una forma de quebrantamiento a las buenas costumbres y a la integridad del individuo.

Ejercicio 3 Rescribe los siguientes párrafos procurando conservar el sentido general de cada uno de ellos. Puedes sustituir l as palabras que desees, pero sobre todo las que estamos trabajando (subráyalas previamente)

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1.Las apetencias extravagantes de Hugo Conty lo llevaron a dilapidar los pocos recursos que antaño le había heredado su última amante para quien socavar en su pasado sólo había producido celeridad a su muerte y su final renuncia a la transgresión social que antes habían emprendido juntos en Acapulco. -Hugo Conty sació sus ilusiones malgastando su antigua herencia heredada por su ultima amante, la qual si uno aprofundiza en su vida pasada se percataba de la rapidez de su muerte y su dimisión en quanto a la quebrantación social que antes habían llebado a cabo unidos en Acapulco.

2. Ante los dislates del juez, el Cuerpo Antinarcóticos tuvo que allanar el que se creía refugio perenne de los malhechores. El Cuerpo homólogo de Sinaloa aportó acuciosamente las herramientas para llevar a cabo tan difícil acción. -A raiz de los disparates causados por el juez, el cuerpo de antinarcóticos asalto al supuesto refugio de los malhechores. El cuerpo homólogo de Sinaloa introdució el material suficiente i indispensable para realizar tal difícil acción.

3. Al eximio poeta le fueron aplicados los lenitivos necesarios toda vez que se percataron los médicos de las condiciones de su salud. El ilustre poeta le atribuyeron los anelgesicos necesarios al asabentar-se de su precaria salud.

3.2.Lexic 2 Ejercicio 1 Etiqueta con A, B o C (la utilizo-A, lnozco pero no la utilizo-B, la desconozco-C) las palabras ...

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


C Apotegma ,

C fehaciente ,

C nimio ,

C somera ,

C delectación , C dispendio ,

C boyante ,

B henchir ,

C dilación , C inerme , C lacónico ,

B premura ,

C manido ,

C orondo ,

C remozar , C petulante ,

C unísono ,

C urdimbre ,

B escuálido ,

C vetusto .

Ejercicio 2 Relaciona cada palabra con su significado 1. Apotegma

(3) Que goza de fortuna y felicidad crecientes.

2. Delectación

(4) Demora, tardanza.

3. Boyante

(9) Que no posee armas, desarmado.

4. Dilación

(19) Acción de intrigar o urdir una trama.

5. Escuálido

(14) Que está ya muy usado.

6. Fehaciente

(10) Que tiene carácter breve y conciso.

7. Dispendio

(8) Llenar, hartarse.

8. Henchir

(5) Desaliñado, enclenque.

9. Inerme

(6) Que resulta evidente.

10. Lacónico

(7) Derroche, gasto excesivo.

11. Nimio

(1) Sentencia breve, dicho memorable.

12. Petulante

(20) Que es viejo o antiguo.

13. Premura

(18) Que sucede en el mismo tono y al mismo

tiempo. 14. Manido

(17) Que tiene carácter superficial y poco

reflexivo. 15. Orondo

(10) Reparar.

16. Remozar

(15) Vanidoso, ufano, engreído.

17. Somera

(11) Que es insignificante.

18. Unísono

(12) Persona insolente.

19. Urdimbre

(13) Con prisa y urgencia.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


20. Vetusto

(2) Deleite.

Ejercicio 3 Completa cada oración con cada una de las palabras anteriores. 1. Ante el inerme soldado, el enemigo no pudo usar sus sofisticadas ametralladoras. 2. Al concluir la ceremonia de premiación, al unísono se desgranó una cascada de aplausos para los ganadores. 3. La exposición del conferencista fue muy buena, sin embargo la conclusión resultó Orondo pues no aclaró varias dudas del público. 4. Los jóvenes escuchan con gran delectación las canciones de Maná y Paquita la del Barrio cada vez que se reúnen en los antros de la ciudad. 5. La traición a su partido es una prueba somera del carácter inmoral del que difamó a sus superiores en la conferencia de anoche. 6. Antier por la noche llegaron sin dilación las últimas piezas que serán usadas en el montaje del monumento al indio maya. 7. El discurso final de anoche, a pesar de ser nimió develó una faceta desconocida del escritor indígena. 8. Habrá que remozar la fachada principal del gimnasio para que se vea bien en los próximos juegos regionales universitarios. 9. Algunos gobiernos realizan un gran dispendio en banquetes y fiestas que enojan al pueblo. 10. En un cuento de Rubén Darío, el escuálido poeta resulta finalmente siendo el bufón de los burgueses. 11. El carácter fehaciente de este documento lo convierte en una pieza útil para desentrañar la filosofía de los antiguos mayas en Yucatán. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


12. La urdimbre resultó sencilla: una historia de amor en la que el antihéroe se casa con la dueña de la fortuna. 13 El aspecto de esta casa hace pensar en que los dueños gozan de una vida sumamente boyante. 14. Lo laconico de esta composición no impresionó al jurado del certamen estatal de música. 15 El truco manido de sacar un conejo de la chistera no gustó a los niños en el festival del día de Reyes. 16. La apotegma con que fue hecha la reunión repercutió hondamente en sus resultados. 17 En ese cuento, el Rey se pasea muy petulante por sus propiedades ante el descontento popular. 18. El actor, adoptando una actitud premura, hizo a un lado las formas y abandonó la reunión hecha en su honor. 19. El vetusto que dice “No por mucho madrugar amanece más temprano” encierra una verdad evidente. 20 Hasta henchir su desatendido estómago el vagabundo abandonó el claustro en el que se hallaba de paso.

3.3.Lexic 3 Ejercicio 1 Instrucciones.Lee atentamente las siguientes palabras precario binario amilanar furtivo premisa aria confinar instigar vernáculo análogo avezado menguado tríada trinidad desparpajo postigo endemia soliloquio epílogo sibarita

Ejercicio 2 CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Instrucciones Selecciona la definición que corresponda a cada palabra. (1) precario 1. Pobre, de poco contenido. 2. Dicho sentencioso de uso común. (2) premisa 1. Repetición de una misma cosa 2. Cada una de las dos verdades de las que se obtiene una conclusión. (1) vernáculo 1. Que es propio de algún lugar. 2. Persona amiga de los placeres. (1) tríada 1. Conjunto de tres cosas iguales. 2. Que es menor de tres años. (1) endemia 1. Enfermedad frecuente en algún país o región. 2. Capa superior del mar. (2) binario 1. Que tiene dos valores iguales. 2. Compuesto de dos elementos. (1) aria 1. Composición musical para ser cantada por una sola voz. 2. Derivado metálico del Bario. (2) análogo 1.Anotación puesta al pie de una carta. 2. Que es semejante o se parece a otro. (2) trinidad 1. Dícese de la voz que tiene tres sílabas. 2. Que al mismo tiempo es tres en uno solo. (2) soliloquio 1. Cualidad de estar solo en el escenario. 2. Discurso en el que una persona habla consigo misma. (1) amilanar 1. Atemorizar, acobardar. 2. Servir, escanciar. (1) confinar 1. Desterrar a alguien a un lugar determinado con vigilancia. 2. Regalar confites en una fiesta. (2) avezado 1. Persona débil de carácter. 2. Persona experimentada o habituada en hacer algo. (2) desparpajo 1. Persona obligada a descansar los párpados. 2. Desenvoltura, descaro. (2) epílogo 1. Primera parte de una obra escrita. 2. Última parte de una obra escrita. (2) furtivo 1. Que es propio de los ladrones. 2. Que se hace a escondidas.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


(2) instigar 1. Menospreciar, desdeñar. 2. Provocar, incitar. (2) menguado 1. Atrevido, insolente. 2. Disminuido, minimizado. (2) postigo 1. Dícese del transgresor que vuelve arrepentido. 2. Pequeña puerta abierta en otra mayor. (1) sibarita 1. Persona que busca el placer en todo lo que hace. 2. Propio de la región de Siberia.

Ejercicio 3 Instrucciones Selecciona diez de las palabras anteriores y elabora con ellas diez oraciones. Puedes sustituirlas con otras del mismo significado si así lo consideras conveniente. 1. A pesar que trabaja muchas hores tiene un suelo muy precario. 2. Se trata de un material binario, con la ventaja que es mas resistente. 3. En verano, en un chiringuito en frente de la playa suelen hacer monologos. 4. Presenta tal desparpajo que en ocaciones es una virtud y en otras un defecto. 5. Mantuvieron un romance furtivo durante meses. 6.La premisa confirmo el descubrimiento y por lo tanto la nueva teoria.. 7. Las patates, los cacahuetes, y los tomates son vernáculos de America. 8-Al sida es una endemia de Africa que no tiene cura. 9-Al girar la esquina un hombre con pasamontañas, provoco que se aterrorizara. 10-Lo confinaron durante hores en el cuartelillo tan solo por estar en el lugar y momento equivocado. Ejercicio 4 Instrucciones Con las diez palabras restantes elabora dos párrafos e inclúyelas en ellos. Párrafo 1

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


El se apodaba el Sibarita, pero en relidad se tratava de un violador psicopata sin escrupulos. Era analogo de un asesino. Instigaba a las mujeres con su atractivo y su supuesto carisma. La ultima vez que intento agredir una mujer, esta le propicio un disparo en la espalda, pero no le afecto lo mas minimo posiblemente por estar avezado en la situación. Quizás eso fue lo que proboco que huyera por el postigo de tal modo que se perdiera el rastro. Párrafo 2 Ultimamente tenía pesadillas que le impedían dormir. Soñaba con su pafre difunto, con un dragon y una araña gigante. Estos se fusionaban y creavan una Trinidad. El sesentía menguado y se evadia de la situación agarrando el libro y leiendo el epilogo en voz alta. Acto seguido empezaba a escuchar una aria y esta embadurnava de tal modo ‘’ al ser fusionado’’ que este se descomponia y se creava una triada de arboles con largas garres que se dirian a el y entonces se despertava.

3.4. Lexic 4 Ejercicio 1 Instrucciones: Lee con atención las siguientes palabras: crisol rueca mutismo célibe dàrsena epitafio lícito beligerante jamelgo vasallo abolengo maniqueo

Ejercicio 2 Instrucciones: Anota sobre la línea la palabra estudiada que se ajuste a la definición. Abolengo Linaje de abuelos o antepasados. Célibe Persona soltera. Beligerante Persona que está en guerra o que es muy agresiva. Maniqueo Persona que mantiene posturas extremas. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Lícito Justo, permitido. Crisol Vaso resistente que se emplea para fundir metales. Epitafio Inscripción que se pone sobre una sepultura. Vasallo Súbdito de un soberano. Dársena Parte de un puerto resguardada artificialmente de las olas. Rueca Instrumento de madera que sirve para hilar. Jamelgo Caballo flaco y desgarbado. Mutismo Silencio.

Ejercicio 3 Instrucciones: Escribe sobre la línea la palabra que complete correctamente el sentido de cada oración. 1. Es lícito saber por la ciudadanía en qué se gastan los gobiernos los impuestos que cobran. 2. El rey ordenó groseramente a sus vasallos que cuidaran los caballos que había traído desde Arabia. 3. Algunos hombres piensan que mantenerse célibe es la condición más cómoda del ser humano. 4. Aquella horda beligerante arremetió contra el enemigo desatando una batalla memorable. 5. La sala permaneció en un mutismo absoluto desde el inicio y hasta el final del concierto. 6. El vehículo de Don Quijote de la Mancha era un jamelgo llamado Rocinante. 7. Los barcos pequeños fueron llevados a la dàrsena para protegerlos del fuerte viento del huracán. 8. Hasta ahora se percataron los diputados de la posición maniquea del Supremo Gobierno hacia las reformas hacendarias. 9. En el epitafeo de Óscar Wilde pueden hallarse las huellas de cientos de besos dedicados al poeta. 10. La decencia y el buen gusto de esta familia proviene de un rancio abolengo. 11. Con el rueca los alquimistas practicaban varias aleaciones pero con pocos resultados favorables.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


12. Antiguamente, la crisol era muy usada por diversos pueblos europeos.

Ejercicio 4 Instrucciones: Rescribe –sin alterar el sentidolos siguientes párrafos y sustituye las palabras trabajadas en los ejercicios anteriores o que presenten dificultad de comprensión El mutismo del público tuvo razón de ser, ya que el actor mostró el abolengo que había here dado al representar en la pieza teatral a un maniqueo gobernante que a sus vasallos –sobre todo a los que eran célibeslos castigaba de tal modo que los obligaba a esculpir sus propios epitafios y a fundir en un crisol gigante los metales que extraían de las minas. El silencio del público tuvo razón de ser, ya que el actor mostró el antepasado que había here dado al representar en la pieza teatral a un extremista gobernante que a sus subdito –sobre todo a los que eran solteros los castigaba de tal modo que los obligaba a esculpir sus propios escritos y a fundir en un recipiente gigante los metales que extraían de las minas.

Muy cerca de la dár sena se instalaron los gitanos quienes, pensando que era lícito aposentarse ahí dieron de comer a sus jamelgos y sacaron una r ueca enorme. Al verlos, el beliger ante grupo de indígenas lanzó la primera señal de guerra.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Muy cerca de la muelle se instalaron los gitanos quienes, pensando que era legal aposentarse ahí dieron de comer a sus pencos y sacaron un utensilio para ilar enorme. Al verlos, el agresivo grupo de indígenas lanzó la primera señal de guerra.

3.5.Lexic 5

LÉXICO Ejercicio 1 Instrucciones Subraya la palabra adecuada para cada una de las siguientes definiciones. Persona que vive en la soledad haciendo penitencia Ambiguo anacoreta adusto probó Alabanza encarecida, elogio. Encomio lozano gabela endecha Que sucede o sigue a otro semejante. Lapso epítome sucedáneo genuino Portarse de diferente manera, cambiar. Trocar mercar devengar encarecer Liberar a alguien de una obligación, poner fin a un dolor. Resarcir redimir medrar rezagar

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Infamar o desacreditar a una persona. Codiciar repeler agobiar vituperar Demostración fingida de cariño, empalago. Imponencia delectación servil zalamería Presentir o sospechar algún suceso. Amagar barruntar mascullar rastrear Dejar de comportarse con rectitud, flaquear. Amainar caldear castrar claudicar Suceder un hecho, ocurrir, acontecer. Anuencia acaecer redundar aducir Modelo original y primario. Estigma filial atavío arquetipo Aparato mal hecho y poco útil, trampa. Suspicacia artilugio facha rellano Ventana de un tejado. Zaga baldío buhardilla ático

Utensilio que sirve para separar granos de diferente grosor. Tacha filón criba babieca Error en un texto escrito. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Gazapo errata giba cuita Levantar o construir algo. Efigie ingeniar erigir birlar Decir maldiciones o palabras para dañar a alguien. Capitular constreñir imprecar bufar Que ha sido muy dañado o lastimado. Trocado lacerado blasonado trillado Que nada le intimida, sereno, impasible. Clérigo desposorio impertérrito infrecuente Que dura a través de los siglos Profano secular claustral decrecido

Ejercicio 2 Instrucciones Selecciona 20 palabras que no resultaron adecuadas a las definiciones anteriores y escríbelas. Con ayuda del diccionario anota sus significados.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1. adusto: adusto, ta

1.adj. Serio o severo en su aspecto o carácter: hombre, gesto adusto. 2. Seco, árido: prosa, región adusta. 2. lozano, -na adj. 1 Se aplica a la persona o al animal que tiene salud y buen aspecto: tus hijos son unos niños lozanos y sonrosados. 2 Se aplica a la planta que tiene verdor y frondosidad: tiene un jardín lleno de plantas verdes y lozanas.

3. genuino, na 1. adj. Puro, sin mezclas: jersey de genuina angora. 2. Propio, natural, legítimo: esta receta de migas es genuina de la zona.

4. mercar 1. tr. col. Comprar,adquirir: ha mercado tres corderos en la feria. ♦ Se conj. como sacar.

5. rezagar 1. tr. Retrasar por un tiempo la ejecución de alguna cosa: he rezagado mucho los estudios y ahora me veo apurada. 2. prnl. Quedarse atrás: ¿y si nos rezagamos para despistarnos del grupo? ♦ Se conj. como llegar.

6. Vituperar tr. Censurar, hablar mal de una persona o cosa: la oposición vituperó al presidente.

7. servil

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1. adj. De los siervos o de los criados o relativo a ellos: habitaciones serviles. 2. Bajo, humilde y de poca estimación: trabajo servil. 3. Adulador, rastrero: aborrezco su comportamiento servil ante los superiores.

Ejercicio 3 Instrucciones Completa las siguientes oraciones con las palabras que correspondan. 1. Era necesario redimir a los esclavos de aquella malsana situación para que siguieran cosechando la tierra con prontitud. 2. Con este mal tiempo, se puede que pronto la presa estará a su máxima capacidad. 3. El Hanal Pixan es una tradición lacerado entre los pueblos indígenas de la Península de Yucatán. 4. Repentinamente, y después de acudir a las sesiones de Neuróticos Anónimos, nuestro querido amigo comenzó a trocar sus modales. 5. Es digno de encomio la más reciente publicación que hizo el Instituto de Cultura sobre la música popular en Quintana Roo. 6. Es claramente visible que las atenciones brindadas por el cuerpo de empresarios es de una zalamería tal que raya en lo ridículo. 7. El vil acto de imprecar la brillante carrera del diplomático no debe pasarse por alto. 8. Sucedió que en aquellos tiempos, un grupo de arqueólogos halló en una cueva un esqueleto humano que seguramente, y a saber por las escrituras hechas en las paredes, pertenecía a un anacoreta.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


9. Se menciona en diversas fuentes que los cuerpos acerado de los prisioneros de guerra eran arrojados en una fosa común para evitar epidemias. 10. Para poner un poco de armonía al conjunto habitacional, hubo que Erigir un templo en el centro mismo del sitio público más visitado. 11. Todas las mañanas desde aquella buhardilla podemos ver la salida de los barcos camaroneros de los indios. 12. El abuelo, a pesar de las tribulaciones por las que pasó, continúa teniendo un carácter imperetérrito. 13. Las constantes presiones tanto del pueblo como del ejército obligaron alautócrata a claudicar. 14. Este libro tiene en la página 462 una errata visible. 15. El arquetipo del hombre celoso es Otelo. 16. Todavía en las rancherías del Río Hondo se usa la criba en la separación de granos. 17. El artilugio hecho por el personaje de “Los secretos” funcionó hasta que el mayordomo cayó en cuenta y separó la verdadera llave de la falsa. 18. ¿Tendrá que acaecer todo lo que predijo Nostradamus? 19. Con malos gestos, el peor arquitecto se dedicó a repeler a sus colegas desde un periodicucho. 20. Un hecho sucedaneo de la Guerra de Castas fue el poblamiento de la Colonia Británica por yucatecos.

4. Tasques 4.1. Tasca 1: Questionari sobre CT.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


QUESTIONARI SOBRE CT-APUNTS A partir de la lectura de les primeres pàgines (1-9) de ‘’ apunts de comentari de text’’ reflexiona breument sobre les seguents questions, comenta-ho amb els teus companys i anota les respostes. A-Questions generals. 1. Explica què és per a tu un text. Un text es un conjunt de paraules unides i relacionades entre si, les quals formen frases, i paragrafs de qualsevol modalitat. Ja que del caire que sigui tot tipus de text transmet un misatge, basat en un contingut social i cultural. L’ésser hùma utilitza el llenguatge per a comunicar-se i transmetre informació d’una generació a l’altre, i un terme es l’escriptura (un text).Per tant qualsevol text es cultural i social.

2. Comenta breument en què consisteix l’adequació, la coherència i la cohesió del text. -L’adequació: consisteix en adequar un text, es a dir adaptar-lo dins un context de tal manera que aquest encaixi.S’ha de tenir flexibilitat amb els elements linguístics, es a dir la formalitat (formal o informal), el mode (oral o escrit) la funció o intenció comunicativa (tant si es informativa, estètica, didàctica, o polèmica). I també tenin amb compte el contingut ( general, específic, estàndar, periodístic o literari.I per ultim la varietat lingüística distintiva de cada usuari. -La coherencia: Consisteix en seleccionar i estructurar l’informació. L’informació sempre esta lligada amb l’intenció, l’objectiu comunicatiu, el canal i el tema.En quant a l’estructura consta d’unes regles les quals son: -la repetició: les oracions han de donar suport repetint elements base. -la progressió: s’ha d’aportar nova informació. -No contradicció: cap element semàntic pot contradir res establert. -relació: relacionar fets reals i imaginaris. -Cohesió: Es una propietat on hi ha lligams entre els elements del text. S’utilitza el connector per relacionar sintagmes, oracions, i paràgrags.

3. Quines capacitats penses que intervenen en el CT.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Les capacitats que intervenen en el comentari de text son aquelles agenes però a l’hora relacionades amb cada usuari i en el context que s’hi troba, però totalment particular, no tots els individus inclueixen les mateixes capacitats. Per tant partint de la meva base, les capacitats que intervenen son las d’assolir majors coneixements a traves de l’informació, apendre a valorar tot alló que rebem succionant-lo al maxim i seleccionan l’informació que mes ens interesi. I al mateix temps arrel de lo anterior forjar la nostra opinió desenvolupan arguments coherents.

4-Què es vol aconseguir amb el CT. En general es vol aconseguir la superació de la prova d’acces, ja que ningu fa comentari de text per vocació. Però ja que ens hi trobem aquí, si aprofundim i ens decantem per tot alló ensorrat i especific, ens percatem que aconseguim: major vocabulari, dinamisme, facilitat d’analisis,ser critics amb arguments coherents i per ultim ampliem els nostres coneixements seleccionan i retenin l’informació mes rellevant. Però aquest factor depen de les espectatives i limitacions de cada individu.

B-Les activitats que cal fer per comentar un text es poden representar amb un triangle: el vèrtex A= transferència, el vèrtex B= interpretació i el C=extrapolació. 1-Quines operacions del CT corresponen a cada vèrtex. -Transferència: Centrar-nos en que ens esta dient el text, es a dir situan el text en un autor determinat, una època, un moviment i una finalitat. D’altra banda definim el tema extreien l’informació mes rellevant i arrel d’aqui elaborem el resum. -Interpretació: ‘’Fixar-nos com ho diu el text.’’En aquest aspecte s’ha de explicitar l’estructura del text observan quants apartats en té, com esta distribuit, el que be a ser el cos del text (presentació, nus i desenllaç),quin tipus d’estructura presenta, com es presenta el contingut, quin ordre segueix l’informació i per ultim analitzan l’estil fixannos amb quina informació hi a i quins recursos s’utilitzen. -Estrapolació: En aquest aspecte s’ha de fer rellevancia a que aporta el text, quin significat te, quina finalitat, quina valoració, quina moralitat provoca i quina reflexio. I per extreure les conclucions nomes s’ha d’abarcar tot lo anterior per tenir les eines suficients.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2-D’aquestes, quines les fas amb facilitat i quines et són mes exigents. Las que faig amb mes facilitat son l’estrapolació i la transferència i la que considero mes exigent es l’interpretació.

C-Respecte al subratllat. 1. Consideres necessari subratllar el text, per qué? No el considero necesari, sino indispensable. Ja que aixi es simplifica l’informació destacan les idees mes importants i es mes facil retenir l’informació. 2-Qué subratllar, d’on surten els criteris? S’ha de subratllar les idees principals, totes aquelles frases on i aixi una idea. El que no s’ha de dur a terme es seleccionar paraules sense una idea rellevant. Per tant tenim que subratllar el maxim contingut amb idees principals, ja que aquestes ens revelaran molt del text sense necessitat d’haver pres nota de la resta. 3-Quin és el teu estil, com penses que el podries millorar? En el meu cas primer llegeixo el text superficialment, i un cop he finalitzat faig una altra repasada aprofundin mes i decantanme per coses especifiques, concretes i puntuals. I acte seguit vaig subratllan seleccionan les idees. El que penso que podria millorar es simplificar mes els resums per a facilitar-me l’estudi de la materia.

D-Respecte a les idees principals. 1. Per què val la pena anotar-se. Per simplificar l’informació i fer rellevancia en les idees mes importants, ja que aquestes seran la clau per a fer el resum. 2. Com o fas tu. Em llegeixo dos cops un text. El primer cop per asaventar-men de quin es el tema tractat, i el segon llegeixo detenidament subratllan les idees principals que resumeixen tot el text. 3. En què ens pot ajudar anotar les idees principals. A tenir fet el resum del text practicament, ja que nomes es tracta d’utilitzar connector i utilitzar sinonims per evitar repetir frases del text. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


E-Respecte del resum. 1-Què és el resum del text per a tu. Un resum de text consisteix en simplificar un text major per un altre mes reduit. Es tracta d’agafar les idees principals mes importants asolin coherencia entre elles per retallar longitut del text. 2-Quines són les caracterísques del resum. Les característiques que ha de complir un resum per considerar-se ben elaborat es principalment que les idees principals estiguin conectades, que hi dominimi la claritat i la logica, respectar l’enfocament i punt de vista de l’autor, escollir els sinónims adequats per no repetir expresions citades, i cuidar la puntuació i l’ortografía. I per ultim mol important incidin en les coses que no tenim que fer vindrien a ser que mai tenim que incluir les idees propies ni valoracions personals, ni tampoc utilitzar expresions com: ‘’em sembla’’, ‘’crec’’, opino etc. Ja que tenim que ser totalment objectius. I tampoc es convenient fer servir les expresions seguents: ‘’el text diu’’, ‘’el text comenta’’ etc. 3-Alguns detalls que cal tenir presents a l’hora de resumir són… Ser totalment objectiu mostran-nos en segon pla i relevant l’opinio de l’autor, cohesionar les idees i realitzar un bon escrit cuidan els signes de puntuació i l’ortografía. 4-Quina utilitat trobes que pot tenir fer resums. L’utilitat es que per a estudiar facilita la retencio de l’informació i es de gran ajuda per a la memorització, i també per a la comprensió, ja que es mes reduit i te les idees principals i per tant es mes directe i concis.

4.2. Tasca 2: Què ens demanen a la prova d’accés? Questionari: què ens demanen a la Prova d’accés. 1.Quines són les matèries d’examen de la Prova a Grau superior? I a la Universitat? -Les matèries d’examen de la prova d’accès a grau superior estan repartides en dos blocs. En primer llocs ens hi trovem les comunes, que venen a ser: Matemàtiques

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


(partida en dos blocs, Matèmatiques pures i Estadistica),Llengua Catalana, Llengua Castellana i Angles. I per ultim hi consten les especifiques, les quals cada alumne s’examinara de dues que aixi escollit i cursat al llarg del curs.Les especifiques son les seguents: Geografía, Psicología i sociología, Biología, ciències de la Terra i el Medi ambient, Química, Educació Física, Física, Tecnología industrial, Dibuix tecnic, Economia de l’Empresa i segona llengua estrangera ja es tracti d’Angles o Francés.

-Les matèries d’examen d’accés a l’Universitat estan clasificades per dues fases.La primera fase es la general, la qual hi consten les seguents matèries: Comentari de Text, Llengua Catalana,Llengua Castellana i Llengua extrangera.I per ultim en temim la fase especifica on hi trovarem les seguents asignatures: Arts i Humanitats, ciències, ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura.

2.Reconeixement de l’estructura de la Prova de Castellà i de Català a Grau superior. Apartats. -Tant en Castellà com en Català ens trobarem uns continguts distribuits per blocs: -En primer lloc i tindrem un text amb quatre preguntes força curtes basades en un text. En el primer blocs haurem d’interpretar l’informació que ens estan donant, ubicar la tesis dins el text, compendre la relació de les idees citades, donar-li importancia al contingut i als missatges , i per ultim elaborar un contrast amb els nostres coneixements adquirits, utilitzan els diferents registres de comunicació.En quant a la puntuació d’aquest blocs podrem treure un total de 3,5 punts.

-En segon lloc ens hi trovarem un bloc on utilitzarem l’expreció escrita. Tindrem que elaborar textos escrits partin d’unes tipologies concretes de textos, dur a terme l’aplicació d’una bona propietat textual (adequació, coherencia ,cohesió, i correció), i per ultim realitzar un resum clar i concis, amb les nostres opinions coherents, es a dir amb un raonament.Aquest bloc sera puntuat amb un total de 3 punts.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-En tercer lloc farem exercicis d’idioma i de reflexio. Utilitzarem un registre adequat, analisis de la relació de paraules i significats, junts amb la coherencia i adequació. També farem us de la puntuació i d’unes correctes normes ortografiques i gramaticals. Si es necessari haurem d’identificar connectors, incluir fets necessaris per enriquirir l’escrits, i utilitzar els recursos que considerem de gran inportancia. Com el cas de sinonims, antonims, polisemiques,homonimia, hiperonims, hiponims, derivats, locucions, oracions fetes, i sentits propis i figurats. En quant aquest ultim blocs tindrem un total de puntuació basada en 3,5 punts.

3. Reconeixements de l’estructura de la prova de Comentari de text a la Universitat. El reconeixement de l’estructura de la prova de comentari de text a la Universitat esta composat per dos exercicis els quals seran articles d’opinio i s’hauran de comentar dos textos amb els seus exercicis. Son els seguents: 1-Comentari de text Un dels exercicis consisteix en un comentari de text on s’haura de resumir el contingut d’un text. Acte seguit es tindra que respondre a unes preguntes relacionades amb el que s’ha llegit. Aquestes preguntes consistiran en canviar de tipos de llenguatge una frase, en buscar sinonims, i en modificar signes de puntuació mantenin el mateix sentit establert de l’oració. 2-Prova de redacció: Un altre dels exercicis sera escriure una redacció posan-li un titol a partir d’una pregunta.

4. Què es valora a cada apartat, què volen veure? -El que valoren en l’exercici de comentari de text, es la comprensio correcta del text, l’objectivitat, l’aplicació de sinonims, el redactat concis, cla i ordenat i l’utilització de signes de puntuació adequats. Aquest exercici podra ser puntuat amb un maxim de 2,5 punts. En quant a l’exercici de realitzar una redacció es valorara la capacitat de l’alumne a l’hora d’elaborar un discurs a partir d’un text , i podra ser puntuat amb un total de 2,5 punts. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-En tots dos exercicis el que volen veure es la claretat del text fen referencia a la coherencia i cohesio, la riquesa del vocabulari, la bona utilització gramatical, lèxica i sintactica, i sobretot la capacitat d’escriure un titol propi on s’hi concentri el sentit del text.

5. Quina ès la percepció què tinc del meu nivell respecte de cada apartat de la prova? La percepció que tinc en quant al meu nivell respecte a cada apartat de la prova es que es asequible, no shi presenten masses inconvenients, en tot cas l’ortografia ,el bon redactat textual, la no organització en quant a les questions i del temps el qual disposo i sobretot els nervis..Pero amb treball constant es posible i factible aconseguir un major nivell que superi els posibles obstacles.

4.3.Tasca 3: Tipologia textual.

''El text, les seves varietats, propietats i enllaços'' 1. La tipologia textual 1.1. Diferents tipus de text 1. a. El text narratiu Els textos narratius relaten fets, accions o esdeveniments. Ja siguin reals o de ficció. Simplificant aquesta tipologia la podríem resumir amb '' que passa''. 1. b. El text descriptiu Els textos descriptius expliquen objectes, coses o persones. Aquets son els encarregats d’ aprofunditzar al màxim amb cada detall per tal d'exposar les qualitats, l'aspecte i les característiques que l'acompanyen. Simplificant aquesta tipologia la podríem resumir ''com es''. 1. c. El text explicatiu Els textos explicatius consisteixen en una exposició amb la finalitat d'informar CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


d'alguna cosa concreta. Per tant exposen un fet amb la finalitat de que el receptor la comprengui, o simplement tingui constància que existeix el fet. Simplificant aquesta tipologia la podríem resumir amb '' per que es així''. 1. d El text periodístic El text periodístic es un escrit mol elaborat, el qual esta estretament lligat en l'espai on es dona l'acció. Es u7n text que ha de ser factible i assequible per facilitar la seva comprensió. Per tant es composa per una gran precisió, claredat i economia lingüística. Això ocasionà que sigui un text estàndard accessible per al públic. 1. e. El text predictiu Els textos predictius no son mes que l'anticipació dels fets. Per tant ens informa d'una situació que encara no s'ha dut a terme, es a dir d'una situació futura, i aquesta parteix d'una situació i condicionaments actuals. Simplificant aquesta tipologia podríem resumir-la amb ''que passarà''. 1. f.El text instructiu Els textos instructius aconsellen, recomanen, obliguen o donen instruccions d'una sèrie d’accions i informa el per què has de fer-les i com s'ha de fer-les. 1. g.El text argumentatiu El text argumentatiu expressa opinions amb la finalitat de convèncer. Aquesta tipologia textual la podríem resumir amb '' que penso'', ''que et sembla''. 1. h.El resum El resum no es mes que reduir un text al màxim destacant les idees mes rellevants i mostrant-se totalment objectiu, mantenint l ‘intencionalitat de l'autor. Per tant no es mes que una reproducció difícilment i de manera mol reduïda. 1. i.El gènere dramàtic El gènere dramàtic fa referencia al teatre, i també inclou el text teatral. Per tant son indicacions adreçades al lector i al director, el qual s'encarrega de guiar a cada actor a l'escena. 1. j.El text conversacional El text conversacional representa per escrit conversacions. Simplificant podríem dir que fa referencia a '' que diuen''. 1. k. El text retòric El text retòric fa referencia a la retòrica, es a dir quines paraules o quin llenguatge s'utilitza per a dir un missatge concret o quina intencionalitat te o simplement amb qui to es diu. Per tant un text retòric es aquell que impacta formalment en el receptor. Simplificant podríem dir que fa referencia a ''com es diu''.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1.2. Característiques de cada tipologia textual El text narratiu: -Hi ha diferents models narratius ens hi trobem amb: noticies periodístiques, novel·les, contes, còmics, rondalles, textos d’història, biografies, memòries, dietaris, i diaris. -En quant ALS elements lingüístics ens hi trobem: verbs d'acció, varietat de temps, connectors, elements cronològics, substantius, adjectius i per últim adverbis de lloc. -L'estructura es composa per una presentació, un nus i un desenllaç. -El registre que s'utilitza es l’estàndard i el culte. -La funció que realitza es la referencial, i la poètica. El text descriptiu: -Hi ha diferents models descriptius ens hi trobem amb: Novel·les, contes, postals, cartes, catàlegs, guies turístiques, llibres de viatja, suplements setmanals, reportatges, i per últim diaris. -En quant als elements lingüístics ens hi trobem: adjectius, complements nominals, complements predicatius, complements adverbials, preposicions de lloc i per últim figures retòriques. -L'estructura es composa per una presentació genèrica i un detall amb ordre. -El registre que s'utilitza per als textos descriptius es l’estàndard i el culte. -La funció es explicar com es alguna cosa en concret. El text explicatiu: -Hi ha diferents models explicatius, ens hi trobem amb: llibres de text, articles divulgatius, enciclopèdies i per últim diccionaris. -En quant als elements lingüístics ens hi trobem amb: connectors explicatius, connectors de causa i conseqüència i per últim els connectors ordinals. -L'estructura es composa per una presentació, un desenvolupament i per últim una conclusió. - El registre que s'utilitza es l’estàndard.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


- La funció que es du a terme es referencial. El text periodístic: -Els models de textos periodístics que ens hi trobem son: generes informatius ( noticia, crònica, reportatje,i entrevista) i d'altra banda els generes d'opinió ( l'editorial, l'article d'opinió, les cartes de direcció, i la critica). -En els generes informatius, com es el cas de la noticia, la seva estructura es composa per els elements de titulació: l’avanttítol, el títol, el subtítol i els destacats. -En el cas de la noticia hi trobem l'entrada o el lead, els títolets ( títols que faciliten la lectura) i per últim el brackground ( elements contextuals). -Els connectors que s'utilitzen solen ser els mateixos que en els textos narratius: abans, anteriorment, al mateix temps, després. -En quant al registre es l’estàndard, ja que així facilita l'accés en quant a comprensió lectora del públic. El text predictiu: -Els models de text predictiu són: les previsions meteorològiques, les prospeccions socioeconòmiques i polítiques, els programes electorals i per últim els horòscops. -Els elements lingüístics que ens hi trobem als textos predictius són: els verbs en futur, connectors temporals, adverbis de probabilitat, locucions i oracions subordinades i coordinades. -L'estructura dels textos predictius es composa per la temporalització, la hipòtesis, els arguments i les conclusions. -El registre es l’estàndard. -La funció que s'utilitza es la apel·lativa. El text instructiu: -Els models de text instructiu són: les instruccions, l'ús de primers auxilis, les receptes de cuina, la publicitat, les normes de seguretat, normes legals, i per últim las campanyes preventives. -Els elements lingüístics dels textos instructius es composen per oracions imperatives, i per perifrasis verbals d'obligació de segona persona. Per últim ens trobem amb connectors d'ordre i signes de puntuació. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-L'estructura esta basada en un esquema. -El registre es l’estàndard. -La funció es l’apel·lativa i referencial. El text argumentatiu: -Els models de textos argumentatius són: articles d'opinió, critiques de premsa, discursos, publicitats i assaig. -Els elements lingüístics que el composen són semblants als explicatius, tot i que també hi trobem sil·logismes i el raonament. -L'estructura es composa per una presentació, un desenvolupament i una conclusió. -El registre es l’estàndard. -La funció es apel·lativa. El resum: -El resum presenta una estructura similar al text explicatiu : presentació, desenvolupament i conclusió. El registre normalment es l’estàndard.

El gènere dramàtic: -Esta composat per un conjunt d'anotacions anomenades didascàlia, i per acotacions. Amb aquest àmbit es te mol en compte l'espai escènic. -Les formes teatrals mes clàssiques són la tragèdia, la comèdia i el drama. El text conversacional: -Els principals models de textos conversacionals són: manuals d'idioma, diàleg de contes, novel·les, peces teatrals, entrevistes i debats. -El text retòric: -Els principals models de textos retòrics venen a ser la publicitat, la poesia, la literatura popular i la creació literària.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


-Els elements lingüístics que composen un text retòric són les figures retòriques, les reiteracions, els jocs de paraules i els imperatius. -L'estructura esta elaborada per retòrics originals i sorprenents. -El registre l’estàndard i el culte. - la funció es la poètica, la apel·lativa i la metalingüística.

1.3. Exemples de tipologies textuals: -Text narratiu: Això era una guineu a qui agradava molt fer bromes als altres. Un dia convidà una cigonya a dinar a ca seva. La guineu féu arròs de brou i el dugué a taula en dos plats. La pobra cigonya, amb el bec tan llarg, no pogué agafar ni un gra d'arròs. La guineu, en canvi, s'acabà tot el plat i encara l'escurà amb la llengua. La cigonya decidí venjar-se de la broma de la guineu. Deixà passar el temps i al cap de dos o tres mesos la convidà a dinar a ca seva. El dia de la invitació la guineu pensava: "Que bé que dinaré avui!". Però la cigonya dugué a taula dos tassons alts i estrets, plens de carn tallada en trossos petitons. El bec de la cigonya entrava molt bé dins el tassó, però la guineu tenia el morro massa ample i no pogué menjar res. La guineu tornà a ca seva molt empegueïda, [Moralitat:] i així aprengué a no riure's dels altres.

-Text descriptiu: La Lluïsa. La Lluïsa és una noia força atractiva. De cara esblanqueïda i pigada. Té els ulls grossos i verds com les maragdes, amb unes celles gruixudes. Els llavis molsuts i vermells com una rosella. Duu els cabells llargs, ondulats i pèlroigs. És alegre i molt presumida, sempre porta arracades amb penjolls. Li agraden molt els jerseis ratllats i de coll alt.

-El text explicatiu: Psicología Psi (Ψ), letra griega comúnmente asociada con la psicología. La psicología (del griego clásico ψυχή, psique, alma o "actividad mental", y λογία "-logía", tratado, estudio)nota 1 es la ciencia que estudia la conducta o los CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


comportamientos de los individuos. La palabra latina psicología fue utilizada por primera vez por el poeta y humanista cristiano Marko Marulić en su libro Psichiologia de ratione animae humanae a finales del siglo XV o comienzos del XVI.2 La Psicología explora conceptos como la percepción, la atención, la motivación, la emoción, el funcionamiento del cerebro, la inteligencia, la personalidad, las relaciones personales, la consciencia y el inconsciente. La Psicología emplea métodos empíricos cuantitativos de investigación para analizar el comportamiento. También podemos encontrar, especialmente en el ámbito clínico o de consultoría, otro tipo de métodos no cuantitativos. Mientras que el conocimiento psicológico es empleado frecuentemente en la evaluación o tratamiento de las psicopatologías, en las últimas décadas los psicólogos también están siendo empleados en los departamentos de recursos humanos de las organizaciones, en áreas relacionadas con el desarrollo infantil y del envejecimiento, los deportes, los medios de comunicación, el mundo del derecho y las ciencias forenses. Aunque la mayor parte de los psicólogos están involucrados profesionalmente en actividades terapéuticas (clínica, consultoría, educación), una parte también se dedica a la investigación desde las universidades sobre un amplio rango de temas relacionados con el comportamiento humano.

-El text periodistic: Cactus: no todo son espinas, article de Caroline G. Pinedo, publicat a El País, el 19 de gener de 2009. Cactus: no todo son espinas El agua y la temperatura son dos de los factores fundamentales para la vida de una planta. Sin embargo,hay grandes supervivientes en el mundo vegetal que salenadelante en las condiciones más duras: sin agua y con temperaturas estremas. No se las suele asociar con la belleza sin embargo, también tienen flores muy hermosas. Se trata de los sufridos cactus. Cuida tus plantas. Si quieres tener en casa tus propias macetas, los cactus son una de las opciones más recomendables, porque se trata de especies muy resistentes, pero no olvides que las plantas son seres vivos que dependes de tus cuidados, y que según la especie de la que se trate, tendrá diferentes necesidades. Entre los cactus hay una gran varidad, en concreto, se han llegado a catalogar 2.500 especies distintas. Pueden tener diferentes colores y formas, ser gigantes, diminutos, con o sin espinas, con o sin flores, pero todos tienen algo en común: han desarrollado técnicas para aprovechar al máximo la poca agua de la que disponen, ya que suelen vivir en desiertos y zonas muy áridas. Aunque son originarios del continente americano, hay cactus en casi todo el planeta, pero el lugar del mundo donde más variedad y cantidad puedes encontrar es en México. Trucos de supervivencia. Para mantener el depósito de agua lleno han CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


aprendido a reducir su metabolismo y a tener flores por un corto espacio de tiempo. Además, su piel dura y sus espinas les ayudan a protegerse del calor y de los depredadores. Para evitar ser devoradas por los animales, aparte de las espinas tienen toxinas en sus hojas y son capaces de mimetizarse muy bien con su entorno para pasar desapercibidas. Es el caso de las llamadas plantas piedra, que se asemejan mucho..

-El text predicatiu: Piscis 2013: Año en general positivo para el signo Piscis con cierta tendencia hacia cambios positivos en su vida. Gracias a la presencia de Neptuno en su signo, Los Piscis radiarán glamour y belleza en 2013 y eso les dará una seguridad en si mismo que no es muy habitual en ellos. Cambios también en el hogar y la familia - es una tendencia que empezó en la segunda parte de 2012 y sigue en la primera parte de 2013. Posibilidad de ampliar la familia durante esos meses (el horóscopo indica fertilidad para Piscis esta año) o de renovar la casa. También de algún viaje. Debido a la presencia de Saturno, este año los piscis que son estudiantes o académicos tendrán dificultades en sus estudios y tendrán que esforzarse mas para lograr optimos resultados. Serán capaces de hacerlo, solo que les costará mayor esfuerzo. Los logros mas importantes para Piscis este año estarán relacionados con el hogar y la familia, la diversión, los viajes, los niños y la creatividad.

-El text instructiu: Com fer una truita de patates? Preparació: Talleu la ceba en juliana. Escalfeu una paella antiadherent amb 2 cullerades soperes d'oli d'oliva Salteu la ceba uns segons a foc fort, i quan comenci a daurar-se, afegiu-hi la patata tallada un xic gruixuda, saleu i deixeu que també es dauri lleument Abaixeu el foc i tapeu-ho. La patata s'ha de coure a foc lent. A part, en un bol, deixateu els dos ous i poseu-los al punt de sal. Un cop la patata sigui cuita, l'eixuguem de l'excés d'oli de la paella, i ho barregem tot amb l'ou. Escalfeu la paella a foc viu. Impermeabilitzeu-la amb un raig d'oli d'oliva, i aboqueu-hi, de cop, la pasta d'ou i patata. Repartiu-la amb un moviment circular i deixeu que faci crosta. Abaixeu el foc al mínim, fins que veieu que l'ou gairebé hagi quallat. Impregneu un plat amb oli, i tapeu la paella cap per avall amb el plat. Afegiu-hi un drap i poseu-lo al damunt del plat. Exerciu-hi una lleu pressió, i CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


amb l'altra mà al mànec de la paella, gireu tot el conjunt sobre el plat. Torneu a apujar el foc de la paella, i deixeu-hi lliscar el contingut del plat per sobre, vigilant l'operació amb l'acció preventiva d'una espàtula que n'equilibri el contrapès. Deixeu que es faci crosta per aquesta banda i ja ho podeu servir.

-El text argumentatiu: EN CONTRA DE L'US D'ORDINADORS PORTÀTILS A L'AULA. Actualment, l'apartat d'ensenyament ha incorporat una nova eina als col·legis de Catalunya substituint els llibres convencionals per ordinadors portàtils. No obstant això, alguns col·legis han optat per rebutjar aquesta incorporació i seguir amb els mètodes tradicionals. Aquesta incorporació d'ordinadors portàtils a les aules sembla, d'entrada, una innovació de l'ensenyament però en realitat, volen substituir els llibres convencionals per una nova tecnologia que no ens beneficiarà, sinó ben al contrari. Per una altra banda, nombrosos especialistes afirmen que estar massa temps davant la pantalla de l'ordinador pot causar problemes de vista i malts de cap constants. A més a més, si s'aplica aquesta tecnologia es començarà a perdre l'escritura a mà i amb l'existència de correctors l'alumne no s'esforçarà a apendre a escriure correctament. Per últim, dir que estudiar davant un ordinador provoca una falta de concentració i pot resultar complicat i incòmode. Així doncs, arribem a la conclusió que no és una bona opció incorporar aquests ordinadors a l'hora d'aprendre.

-El resum: El argumento: Es la historia de un hidalgo de la Mancha de unos 50 años que tras leer muchos libros de caballería, un género popular en siglo XVI, decide disfrazarse de caballero andante y embarcarse en una serie de aventuras con su viejo caballo Rocinante. Tiene como fin "irse por todo el mundo con sus armas y caballo a buscar las aventuras y a ejercitarse en todo aquello que él había leído que los caballeros andantes se ejercitaban, deshaciendo todo género de agravio y poniéndose en ocasiones y peligro donde, acabándolos, cobrase eterno nombre y fama" (Parte 1, Cap. 1). -El genere dramàtic( text teatral) ESCENA I (S’aixeca el teló. L’escenari es va il·luminant lentament. A poc a poc es pot veure la selva, plena de vida i colorit: arbres frondosos, arbustos gegants. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


També se senten els sorolls més diversos produïts pels animals que l’habiten.) VEU EN OFF: -La mítica selva. Amb els seus boscos espesos i els habitants més variats: els animals salvatges. Animals que un dia van fer la pau, van abandonar la seva actitud ferotge i van cridar l’Assemblea… (Se sent llunyà el soroll del tam-tam cridant a reunió. Apareix el gall.) GALL:- Quiquiriquic…! Quiquiriquic…! Les cinc en punt del matí! Assemblea! Ara comenta la reunió! ( Dels llocs més inesperats van sorgint els animals donant lloc als comentaris més diversos.) GAT: -Ja t’he dit, estimat Jerri, que pots estar tranquil, que et concedeixo un dies de treva (pau). RATOLÍ: -Gràcies, Tom. No en volia sentir d’altre. La pau és molt important en aquests moments per a la nostra família. (Segueixen una animada conversa. En arribar a l’escenari són rebuts pel gall que els saluda efusivament. Mentre van camí de l’escenari, surten els altres animals.)

-El text conversacional: -Escolta aquet diumenge aniràs al cinema? -Si vaig amb la Marta. Vols venir tu també? - M’ho estic pensant, es que tinc feina per fer. -Bueno en tot cas pensato i ja em diràs algú. - D’acord. Com a molt tard et diré algú dissabte. -El text retoric: "He aquí que el silencio fue integrado por el total de la palabra humana, y no hablar es morir entre los seres: se hace lenguaje hasta la cabellera, habla la boca sin mover los labios, los ojos de repente son palabras... ...Yo tomo la palabra y la recorro CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


como si fuera sólo forma humana, me embelesan sus líneas y navego en cada resonancia del idioma..." Pablo Neruda (Chile, 1904 -1973)

4.4. Tasca 4: Els escrits periodistics.

2. Els escrits periodístics 2.1. Tipus de text periodístics i les seves característiques 2.1.1 Els generes informatius: -La noticia: Es un text narratiu amb la funció d'informar al lector de fets ocorreguts. El llenguatge que s'utilitza es l’estàndard, per tant es clar, concís, i senzill per facilitar la comprensió del lector. Perquè una noticia estigui ben elaborada s'ha de respondre les següents qüestions: ''qui, què, on quan i perquè'' de tant en quan poden aparèixer '' a qui'', com i quines conseqüències. -La crònica: Es un relat periodístic que informa els fets esdevinguts en un temps concret i en un espai determinat. L'estil és més lliure que la noticia i Abarca un ventall mes ample. La finalitat d'aquest àmbit es la interpretació dels esdeveniments com observador dels fets succeïts. -L'entrevista: És un diàleg força extens i manté el periodista com si es tractes d'un personatge prestigiós. L'objectiu es assolir la màxima informació possible de la CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


persona o la màxima informació en el context que s'hi troba. Les entrevistes poden ser de personalitat o d'opinió.

2.2.1 Els gèneres d'opinió: La funció que duen a terme aquets generes es crear un fet que afavoreixi o desfavoreixi sobre un fet actual força recent per influir en cert mode amb la ciutadania. Hi consten els següents: -L'editorial: Reflecteix les orientacions del diari, la seva estructura és: la introducció, el desenvolupament i la cloenda. -Article d’opinió: Exposen certs anàlisis amb critiques i valoracions sobre els fets actuals d’interès general. L'estructura es mol diversa, normalment es segueix la mateixa tipologia textual expositiva o argumentativa. -Les cartes a la direcció: Exposen critiques, denúncies, comentaris i felicitacions sobre qüestions d'actualitat. Per considerar-se ven elaborades no han de superar les vint línies i es indispensable que estiguin signades. -La critica: Es una modalitat d'opinió i esta basat en una ressenya informativa i avaladora d'una obra concreta.

2.2. Exemples 2.1. Genere informatiu: Noticia La muerte de la joven violada en un autobús conmociona a India Miles de personas en todo el país piden acciones más contundentes para frenar las agresiones sexuales tras conocerse el fallecimiento de la estudiante de 23 años que fue violada por seis personas en Nueva Delhi.

2.1. Gènere d’opinió: Article d’opinió Article d'opinió sobre les retallades a El Periódico

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


22 Maig, 2012 La corda de l'educació s'ha tensat massa No és la primera vegada que s'arriba a un punt de tensió en l'educació, però és potser el cop que amb més força s'ha estirat la corda. S'està fent de l'austeritat el principal objectiu de la política educativa i així no anem bé. Les darreres accions del Govern, impulsades sota l'excusa de la crisi, han deixat al descobert les seves intencions que, precisament, no se centren a fer de l'educació una de les seves principals apostes. Com pot ser que s'hagi reduit l'aportació pressupostària quan tenim més alumnes que anys enrere? Hem perdut la sisena hora a l'escola pública i la totalitat de l'ajut que les associacions de pares i mares rebíem del Departament d'Ensenyament. Pel camí també s'han reduit les beques menjador i l'aportació a les escoles bressol, s'han tancat escoles senceres o s'ha incrementat la ràtio a les aules. Podria continuar. Contràriament, fa temps que no sentim a parlar de com arribar a nivells educatius òptims, de com lluitar contra l'abandonament escolar, de com construir un futur millor per als nostres fills i filles. Lluny queden les promeses del president Mas en la seva sessió d'investidura sobre el fracàs escolar i la manera de superar-lo. Les famílies, com a usuaris del sistema educatiu, hem estés la nostra mà per treballar conjuntament; en tot moment hem apostat pel diàleg perquè nosaltres sí hem entés que el valor de l'educació s'ha de defensar des de tots els fronts. Encara continuem a l'espera d'una resposta. És així com es vol assolir l'èxit escolar? Les mares i pares dels alumnes no podem restar indiferents davant de tanta manca de sensibilitat i tants despropòsits. Un principi tan universal i tan bàsic com és una escola pública equitativa, inclusiva i democràtica està quedant erosionat i d'això sí que ens empenedirem. Cal dir prou, amb majúscules, per obligar el Govern a no mirar cap a un altre cantó i considerar l'educació com la inversió de futur que és per al nostre país. Ara ha arribat el moment de tensar nosaltres la corda, sortir al carrer i aprofitar la convocatòria de vaga de l'ensenyament per dir la nostra de forma conjunta i unànime.

4.5. Tasca 5: Propietats textuals i connectors. 3. Les propietats textuals

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


3.1 Tipus de propietats textuals i les seves característiques -Adequació: Aquesta es la propietat que ocasiona que el text s'adapti al context comunicatiu. Es caracteritza per registres de la llengua com ve a ser la formalitat, el mode, la funció o d’intenció, com i impera el contingut, o el registre. -La coherència: Es una propietat semàntico-pragmatica i esta basada en una selecció i en una informació estructurada. Es caracteritza per l'estructura que esta composada per: -Repetició: Les oracions prenen com a suport la repetició d'elements. -La progressió: Aportació de nova informació. -No.contradicció: No es pot introduir cap element que contradigui el que s'ha esmentat amb anterioritat. -Relació: Relacionar els fets reals i imaginaris. -La cohesió: És una propietat que es caracteritza per uns lligams dins el text, unint elements. Aquest lligam s'anomena connector i es el causant de l'unió de sintagmes, oracions i paràgrafs.

4.Els connectors Els connectors són paraules , locucions o expressions que serveixen per relacionar les unitats lingüístiques d'un text. Hi distingim dos tipus de connectors: els connectors oracionals, i els connectors textuals. 4.1 Els connectors oracionals: Posen en relació diferents parts de l'oració. 4.1.1Causals: Expressen la causa, el motiu o la raó del que s'enuncia Exemple: -Conjunció: ''perquè'' -Locucions conjuntives: ''com que, ja que'’ -Amb llengua culta: ''Car, puix que, per tal com , atès que''.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


4.1.2.Finals: Expressen la finalitat o l'objectiu amb què es duu a terne l'acció enunciada. Exemple: -Conjunció ''perque'' -Locucions conjuntives: ''per tal que, a fi que'' -Expressions: objectiu, intenció o finalitat. -Al final d'un infinitiu: a fi de, per tal de, amb objectiu de'' 4.1.3.Concessives: Expressen una contraietat que no impedeix que s'acompleixi el que s'enuncia. Exemples: -Locucions conjuntives: ''encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si bé, per bé que. -Proposicions al voltant d'un infinitiu: malgrat, a pesar de, tot i que. 4.1.4.Condicionals: Expressen la condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia. Exemples: -Conjunció: si -Locucions conjuntives: només que, passat que, en el cas que, tret que. -Locucions prepositives: només de, en el cas de, tret de. -Locucions d'expressió: a condició. 4.1.5.Comparatives: Expressen una comparació (d'igualtat, de superioritat, d'inferioritat o de proporcionalitat. Connectors de: Exemples: -Igualtat: tan...com/tant...com -Superioritat: més....que -inferioritat: menys...que -Proporcionalitat directa: com més...més/com menys...menys -Proporcionalitat inversa: Com més...menys/com menys...més

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


4.1.6.Consecutives: Expressen la conseqüència del que s'enuncia en la proposició principal. Exemples: Locució conjuntiva: de manera que, si Proposició principal: tant o tan.

4.2.Els connectors textuals: Posen en relació oracions o paràgrafs sencers. Hi ha quatre tipos de connectors textuals, d'obertura, continuitat, d'ordenació i de tancament. 4.2.1.Connectors textuals d'obertura: Serveixen per: -Introduir el tema d'un text ( exposició oral, conferència, dissertació);es fan servir expressions complexes i relativament formals. Exemples: -L'objectiu principal de la meva exposició/xerrada és -Ens proposem d’exposar -Aquest/a escrit/ressenya/capítol -Ens adrecem a vostè per... -Iniciar el tractament d'un nou aspecte o tema dins del text. Exemples: -Pel que fa a/Respecte a/Quanta/Sobre.. -Amb relació a/Amb referència a.. -El punt següent tracta de/ es refereix a/ fa referencia a.. -Un altre punt/ aspecte és/ una altra qüestió es..

4.2.2.Connectors textuals de continuïtat

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Serveixen per: -Afegir informació Exemples: -A més/ A més a més/ Endemés -Així mateix/tanmateix/Altrament/d'altra banda -De manera paral·lela/Deixen de banda -Aportar detalls, comentaris exemples o enumeracions. -Per exemple/A tall d'exemple/És el cas de -N'és una mostra/com a mostra -En particular/ En el cas de/A saber -Fer èmfasis en un aspecte -Cal insistir/ El més important/Convé destacar/Cal tenir en compte -La idea central bàsica. -Introduir un aclariment un matís o una distinció -És a dir/ O sigui/Aixó és -En altres paraules/ Dit d'una altra manera -En efecte -D'una banda...de l'altra/per un contrast...per l'altre -Al contrari/ En canvi/Per una altra part

4.2.3. Connectors textuals d'ordenació: Serveixen per: -Marcar un ordre expositiu; cal distingir-se diverses possiblitats. -D'entrada/D'antuvi/Per començar -La sèrie oberta ''en primer/segon/tercer/quart lloc -La sèrie primerament/segonament/ tercerament, (que no sol passar del tercer element) -En darrer/ últim lloc/terme/finalment/Per acabar -Marcar un ordre temporal. -Abans/ Anteriorment -Aquests connectors són molt habituals en les narracions. -al mateix temps/ simultàniament/Alhora -Després/Posteriorment/ Més endavant/ -Més tard -Marcar un ordre espacial. -A dalt/ A baix/Més amunt/ Més avall/sobre/sota CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Es fan servir els connectors propis de les descripcions. -Davant/darrera/ de cara/ d'esquena -A la dreta/A l'esquerra/ Al centre/al mig/ a un costat -A l'interior/ a l'exterior/ a dins/a fora/ Endins/ Enfora -A prop/ lluny/a tocar

4.2.4Connectors textuals de tancament: Serveixen per: -Resumir o recapitular. -En resum/ Resumint/ Recapitulant -En poques paraules/Breument/ En conjunt/ En síntesi -Concloure -En conclusió/ Per concloure/ a tall de conclusió -Per tot plegat/ Així doncs/ En definitiva/ comptat i debatut

4.6. Avaluació primer quatrimestre.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Comentari de text

Ensenyament: Preparació Prova d’Accés

Registre de treballs i valoracions personals,1r quadrimestre Data

Número

31/

Curs 12-13

Títol

Fet / No fet

Aspectes positius que he trobat

No m’ha interessant tant per ...

La meva valoració...

CT-1

Quiero un titulo para aspirar a más

FE T

L’identificació amb el text i la situació actual, ja que hi ha certa relació.

Perquè tracta de gent amb vivències similars a les nostre, les quals no ocasionen contrast ni enriquiment.

El text al tracta de gent que esta a l’atur i estudia i es califica en algo en concret i s’especialitza i treballa d’alló que realment li agrada. Transment il·lusió, ganes i iniciativa per fer coses.

CT-2

Aprendre a llegir

FE T

Tenir constància de que algo que sembla tan zencill com llegir, no tots o potenciem ni tenim les mateixes facultats i/o interés

Perque el text tracta d’algo tan obvi com evident.

10/ 201 2 19/ 11 201 2 31/

CT-3

Cabe la felicidad en la crisis

FE T

M’agrada la posició que es manté al llarg del text. En quant a la felicitat en si, que esta en les petites coses, no en els diners asolin algo material.

En aquest cas crec que el text es interesant, i s’hauria d’aplicar dia a dia.

CT-4

La rapidez lo impregna todo

FE T

M’agrada la transparència i sinceritat de l’enfocament que es fa a les nostres vides i/o societat.

No mha interessat tan perquè es algo evident per desgracia, que molts o vivim a les nostres pells dia a dia al ser una societat tan competitiva i individualista.

Esta força be, ja que es pot extreure del text algo necessari per alicaro a les nostres vides, com per exemple habituar-nos, no ensorrar-nos, no deixar que ens afecti, prene-nos les cises amb mes calma.

CT-5

El meu micorelat

FE T

Variar, en cert mode, fer una inovació, trencar amb la rutina del comentari de text.

No deixar lliure elecció, ja que estàvem lligats a l’inici d’un micorelat.

Deixan de banda els aspectes negatius m’ha agradat força.

10/ 201 2 31/ 10/ 201 2

31/

Ens fa reflexionar si realment el que llegim ens enriqueix i si ho fem adequadament, ja que no es tant sencill.

10/

Text acertat amb els temps que corren.

201 2 15/

CT-6

Vivir tan deprisa FE T

11/2 201 2 19/

CT-7

11/

Suerte o buena suerte

FE T

201 2

M’ha agradat,pero s’asembla força al comentari de text 4.

M’agradat perquè son dos conceptes que s’itulitzen molt sovint, pero no tothom l’introdueix dins el context adequat.

La mateixa conclucio del CT4

Ningun, l’he trobat interesant i me identificat amb el text, ja que son dos conceptes que utilitzo força i el pensament, l’idea del autor amb els conceptes, coincideix amb el meu.

M’ha agradat força.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index 23/ 11/ 201

CT-8

Els homes dels contenidors

Lectura fàcil i adaptable a l’actualitat. FE T

No m’ha agradat gaire el text ja que penso que fa una visió massa superficial i podria aprofunditzar mes.

No m’ha agradat gaire per els aspectes negatius que he esmentat anteriorment.


Valoració sobre … ( de 0 a 5)

Assitència:

5

Treball a 2 classe:

Treball a casa:

5

Participació a classe

2

Treball a tm 5 virtual

Compromís

4

Entrega de treballs:

5

...

Valoració

Vilanova i la Geltrú,

gener, 20 12

final (1 a 10)

Signat: Natalia Ruiz Sans

Reflexions per millorar la formació:

Per a millorar la formació crec que depen d’un mateix, es a dir estar motivat i tenir iniciativa i posar-hi empeny.Però un cop ja ens hem apropiat d’aixo,crec que es indispensable l’asistencia, perque sigui posible fer aquesta materia amb mes dinamisme. No he vist gaire interés en general. Faig enfasis en que l’errada es la falta d’asistencia i arrel d’aixo l’escaseix de companyerisme, i finalment la desmotivació de molts companys. Ja que es una materia que la nostra puntuació depen del treball que fem a l’aula Virtual i d’aquesta manera es massa freda la relació amb els companys, hi ha molta distancia. Hi escaseja l’interacció. Per aixo insisteixo amb l’asistencia fonamentalment, perque d’aquesta manera s’orgiria mes cohesió amb el grup i es trencarien les distancies. I això ocasionaría una bona

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index

8...


dosis d’iniciativa a l’hora de participar i treballar mes en grup, i facilitar la feina per tenir molt mes recolzament.

5. Proves de simulació 5.1. CT9. Redes sociales

GS: Lengua Castellana Resultabas fantástico en tu currículo. Tus referencias te ponían por las nubes. La entrevista fue fenomenal. Sin embargo, no conseguiste el trabajo. ¿Acaso vieron esa foto tuya de Facebook bailando encima de una mesa? ¿No se enterarían de que hace seis meses que no pagas la hipoteca? Las verificaciones de antecedentes pueden hacer que consigamos 0 perdamos un puesto de trabajo. Y en un mundo donde abundan los datos, la persona con menos banderitas delatoras será la que consiga el empleo. Se ha efectuado poca investigación a fondo sobre como utilizan Internet los jefes de personal para analizar a los candidatos. Pero se puede dar por hecho que al menos los rastrean en los portales de búsqueda. Así que es buena idea hacer una búsqueda escribiendo el nombre de uno mismo y revisar los resultados. Y aunque resulte difícil eliminar cualquier cosa dudosa de un buscador, al menos se puede empujar más abajo incorporando entradas positivas, dice Barbara Safani, propietaria de Career Solvers, una empresa de orientación profesional de Nueva York. Safani ayuda a los clientes a crear una identidad profesional positiva a través de los perfiles de Google, LinkedIn y ZoomInfo, ya que tienden a estar entre los primeros que aparecen en los resultados de la búsqueda. Incorporar estas entradas puede también ayudar a las personas que tienen poca 0 ninguna presencia en Internet. Los que buscan trabajo también deberían revisar su presencia en Facebook. ¿Hasta qué punto es privada tu página de Facebook?", pregunta Lewis Maltby, fundador de National Workrights Institute, un grupo de defensa de los derechos laborales con sede en Princeton, Nueva Jersey. Señala que, a pesar de los protocolos de privacidad, no es inconcebible que un jefe en potencia pueda convertirse en amigo de uno de tus amigos y tener acceso a tu página. Y si estas mostrando 0 diciendo algo en Facebook que no querrías que tu abuela viera, "elimínalo ahora", aconseja Maltby. Lo mismo vale para los mensajes de amigos que te mencionan 0 te "siguen". También podrías quedarte fuera de juego para un trabajo a causa de la información sobre ti en las bases de datos de Internet, ya que nunca ha habido tantos datos disponibles sobre las personas como ahora. Los jefes de personal podrían enterarse de muchas cosas sobre tus simpatías políticas, hábitos de compra, aficiones e intereses. Sin embargo, Mike Aitken, director de la asociación profesional Society for Human Resource Management, no cree que los jefes de personal se dediquen a investigar a los candidatos en Internet, excepto en puestos de alto rango. La mayoría de los empresarios encargan la verificación de antecedentes a otras empresas y estas normalmente se centran en estudiar los currículos, dice Aitken. Para ciertos puestos, los empresarios pueden optar por llevar a cabo verificaciones penales y crediticias. Con todo, 1o que está claro es que no hace daño investigar un poco sobre uno mismo antes de enviar solicitudes de empleo. Es posible que 1o que descubramos nos sorprenda. Phillis Korkki. Ensayo. . The new York Time, 28/10/2010

1. Comprensión del texto y expresión [3,5 puntos]

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


1.1. Escriba un resumen que exponga la idea central del texto y algunos de los argumentos que la apoyan [1,5 puntos] Las desventajas de las redes sociales son muchas, y mas cuando nos disponemos a buscar trabajo, ya que en una red social, ya sea el facebook dispone de un sinfín de verificaciones de antecedentes. Lo que implica que perdamos un puesto de trabajo. El problema radica en que jefes de personal investigan a fondo para analizar a los candidatos. Con lo cual ante este hecho Barbara Safanu ayuda a los clientes a tener una identidad positiva a traves de las redes sociales, ya que ideologias politicas, habitos o intereses que expongamos en una red social pueden costarnos el puesto de trabajo.

1.2. Identifica algunas expresiones (2-3) del mundo de las TIC y explica su significado en lenguaje estándar. [1 punto] -Protocolos de privacidad: Hace referencia a la seguridad del invividuo, en este caso se podría hablar de contraseñas donde solo puede acceder el ‘’dueño’’ o simplemente mantener una protección de datos. -Convertir-se en amigo de uno de tus amigos: Hace incapuie en que cierta persona nos agrege, la aceptemos en el listado de amigos de una red social, y esta entable amistat con un amigo/a nuestro/a.

1.3. Proponga un sinónimo o explique el significado de las siguientes palabras. Preste atención a la adecuación de la palabra al contexto en el que se encuentra. [1 punto] a) Referencias (línea 1): dar cierta información b) Verificaciones (línea 3): desvelar-se información ante hechos esvidentes. c) Delatoras (línea 5): que nos obstaculiza, nos perjudica. d) Protocolos (línea 18): processos de seguridad

2. Expresión escrita Elija UNA de las dos opciones siguientes y desarróllela escribiendo unas cien palabras.[3 puntos] 2.1. Redacte un texto argumentativo que exponga su opinión sobre el uso de las redes sociales. 2.2. Redacte un texto instructivo sobre el uso de un “aparato” del mundo de las TIC 2.1 Hoy en dia se han llevado ha cabo nombrosos avanzes tecnologicos que han veneficiado la comunicación. Un caso podrian ser las redes sociales, y las ventajas e inconvenientes que estan nos ofrecen. Podriamos decir que son muchas, por ejemplo el hecho de contactar con personas de otros paises al instante, compartir información, comentar fotografias, escribirnos, mandarnos archivos…etc. ¿Hasta aquí todo beneficioso cierto? Pero todavía queda por mencionar la cara oculta de las redes sociales. Podemos ser acosados ciberneticamente, cualquier individuo que este mas capacitado que nosotros puede acceder a nuestra cuenta y hacerse pasar por nosotros. O simplemente puede utilizar fotografias nuestras con fines nada beneficiosos. Con lo cual seguridad y privacidad es poca.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Por lo tanto hago incapie en que si tenemos redes sociales hay que colgar lo justo e indispensable, aunque se trate de nuestro circulo de amigos, ya que nunca sabemos con certeza detrás de cada pantalla quien se alla y que intenciones tiene.

3. Reflexión lingüística [3,5 puntos] 3.1. Indique la función sintáctica que realizan los siguientes sintagmas dentro de la oración a la que pertenecen: [0,5 puntos] a) «fenomenal» (línea 1): Complemento circunstancial de Modo b) «el trabajo» (línea 2): Sintagma Nominal sujeto

3.2. Explique por qué llevan tilde o acento las palabras siguientes:

[1 punto]

a) Ponían: Aguda acabada en n.

b) Elimínalo: Esdrujula

c) Está: Aguda acabda en vocal diacritico

d) Qué: Accento

3.3. Escriba una expresión equivalente o un sinónimo de las siguientes expresiones que proceden del texto: [1 punto] a) «verificaciones penales y crediticias» (línea 29): información desvelada que nos perjudica b) «amigo de uno de tus amigos» (línea 24): persona que tenemos agregada a una red social, y esta a su vez a otra que coincide con los nuestros. c) «empujar más abajo» (línea 9): d) «elimínalo ahora» (línea 20): borrarlo.

3.4. A partir de las palabras dadas, complete el cuadro siguiente con las categorías gramaticales correspondientes que compartan siempre una misma raíz o lexema. [1 punto]

Sustantivo singular

Adjetivo masculino singular

Verbo en infinitivo

disponiblidad

disponible

disponer

envio

enviable

Enviar

Portal

portable

portalar

estudio

estudiable

Estudiar

Acceso

accesible

acceder

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


5.2. CT10.Pirateig digital

Prova de simulació

LLENGUA CATALANA (GS) Grup: Gs……..

Cognom…

Nom…

El cànon i l’ignorant Al món es divideix en dos tipus de persones: els que pirategen pel.lícules i discos sense compassió i els que no saben. I si hi ha algú lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Per això, des de la generalització d’internet i de la transmissió i còpia de música i pel.lícules, s’ha aguditzat un problema que ja van anunciar tímidament les arcaiques cintes de casset que ens estalviaven comprar discos quan (alguns) érem joves. Tot plegat constitueix un problema important per als creadors i per al concepte tradicional de drets d’autor, però les solucions proposades fins ara no ho resolen i sovint incorren en contradiccions flagrants. És el cas del famós cànon per drets d’autor que paguem els discos verges. Si en un cedé hi gravem arxius personals, per què hem de pagar? I si paguem, per terrorisme infantil? El debat, doncs, no s’ha

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


extingit perquè els cànons i els sistemes de protecció es volen revisar i ampliar. Un confident informàtic em diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà de sèrie un sistema de detecció de discos originals que m’impedirà duplicar-los. Això no em preocupa perquè jo no ho sé fer ara, però m’atreveixo a preguntar si aleshores continuaré pagant el cànon quan compri discos verges. Me’l retirarà el meu proveïdor si porto un certificat d’ignorància expedit per l’autoritat competent? Llís freixas Mascort, El punt Diari.

Escriviu amb tinta negra o blava. Responeu només en aquest full i no en lliureu d’addcionals. 1. comprensió i expressió. (3,5 punts) 1.1 Expliqueu breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opinió sobre el tema. (1,5 punts) El text ha sigut escrit per Lluís Freixes hi s’ha extret de la font ‘’ el punt Diari. Es un article d’opinió en el qual es tracten els temes de pirateria de pelicul.les i discos. També parla de cànon per el qual hi consten els drets d’autor que paguen discos verges, on hi ha el dilema o la problemàtica de perquè has de pagar aquesta quantitat si nomes un pretén introduir informació personal.

1.2 Definiu amb les paraules que us semblin mes adient el to que ha emprat Lluís Freixas al text i copieu-ne dues frases que us semblin que l’exemplifiquin de manera clara. (1 punt) Lluís Freixas ha exposat un fet, el problema que a desenfocat i les possibles solucions que segueixen sent un problema. ‘’ Si en un cedé’’ hi gravem arxius personals perquè hem de pagar’’?

1.3 Expliqueu el significat que prenen dins el text cadascuna d’aquestes expressions destacades en negreta. (1 punt) a) els que pirategen pel.lícules i discos: Els que dupliquen pel.licules fen copies il.legats. b) si hi ha algú lliure de pecat: Si hi ha algú que no estigui involucrat en la situació c) les arcaiques cintes de casset: fa referència a l’antiguitat d) sovint incorren en contradiccions flagrants: fa referència a situacions degradants

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2. Expressió escrita. Trieu UNA de les dues opcions següents i escriviu unes CENT paraules per a desenvolupar el text corresponent: (3 punts) 2.1 Redacteu un text augmentatiu, posicionant-vos a favor o en contra dels entrebancs que la llei i els diversos governs posen a qui vol copiar música o pel.lícules a través d’internet. 2.2 Redacteu un text- si voleu, en el mateix to utilitzat per l’autor-,que comenci exactament amb les seves mateixes (‘’ el món es divideix en dos tipus de persones ‘’) i que continuï de la manera i aparti del tema que vulgueu. ‘’El món es divideix en dos tipus de persones, les persones ambicions, egoistes, competents i amb certa maldat, i les persones solidaries, altruistes, amb bones intencions. Les primeres sempre s’acaben interposant en el camí de les segones per el simple fet d’aconseguir els seus propòsits al preu que sigui destorcen el seu entorn o trepitgen a qualssevol individu que se l’hi presenti. Això es causa de d’individualitat i la competència de molta gent, que per tal d’estar be ells, obstaculitzen els demes. Si fa falta, els destorcen per aconseguir uns propòsits, que molt probablement aquest propòsit nomes s’han benefici ell mateix. Per tant davant aquest fet, podem afirmar que ens trobem davant un ‘’darwinisme social’’ on impera la llei del mes fort, on trepitges o et trepitgen a tu i et consumeixen i t’anul·len com a possible amenaça.

3. Reflexió lingüística. (3,5 punts) 3.1. Expliqueu per què s’accentua cadascuna de les següents paraules, i ,a continuació, escriu per a cada cas dos exemples que inventeu i que s’accentuïn per la mateixa raó. (1,5 punts) Món s’accentua perquè es un accent diacrític exactament igual que féu i Déu. Cànon s’accentua perquè es plana i no acaba amb cap terminació de les agudes exactament igual que trànsit i càntir. Còpia s’accentua perquè es plana i no acaba amb cap terminació aguda exactament igual que únic i exàmens.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


3.2 Fixeu-vos en els pronoms febles, procedents del text, que apareixin a continuació. Cal que, en cada cas, indiqueu quin és el seu antecedent, és a dir, la o les paraules a què cadascun d’ells fa referència: (1 punt) No se’ns permet fer-ne cap còpia:

el pronom fa referència a els discos

M’impedirà duplicar-los:

el pronom fa referència a els discos

Jo no ho sé fer ara:

el pronom fa referència a els discos

Me’l retirarà el meu proveïdor

el pronom fa referència al cànon

3.3 Per a cadascuna de les expressions següents, tretes del text, busqueu-ne una altra que tingui un significat del tot equivalent. (1 punt) Tot plegat constitueix un problema: així mateix Sovint incorren en contradiccions: normalment El debat, doncs, no s’ha extingit: Per tant Diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà: possiblement.

5.3. CT11.Ser feliz. Nom:

................................................

AU -Comentari de text:

Castellà

He aquí una noticia insospechada: el ser humano es un animal esencialmente feliz o eso parece deducirse de un montón de estudios y de encuestas. Ya sé que resulta difícil de creer, porque la insatisfacción nos corroe, perseguimos quimeras, alimentamos frustraciones y somos por definición bichos inquietos.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Por no hablar de los dolores habituales de la vida (1a enfermedad, la pérdida, la muerte) y de los horrores que nos infligimos unos a otros: guerras, torturas, abusos y miserias. Por 1o general tenemos el sufrimiento de la existencia tan presente que tendemos a concebir el mundo como un valle de lágrimas, y la desdicha nos parece mucho más abundante y más auténtica. Por ejemplo, según cifras de la OMS, cada día se suicidan 3.000 personas en el planeta, 1o que viene a ser una cada treinta segundos. Este dato, espectacular, no 1o ponemos en duda, desde luego, y ni tan siquiera nos sorprende. Estamos habituados a pensar en el aplastante peso de la vida. Y, sin embargo, todo parece indicar que, a poco que le dejen, el ser humano intenta ser dichoso y 1o consigue. Diversas investigaciones demuestran que, en tiempos de paz, la mayoría de los individuos se consideran a sí mismos más felices que infelices. He aquí una pregunta curiosa y digna de hacérsela uno mismo: si tuvieras que puntuar tu felicidad o tu grado de satisfacción ante la vida del l al 10, siendo 1 la desdicha absoluta y 10 la dicha más completa, ¿qué nota te darías? Cruzo artesanal y burdamente los complejos datos de varias encuestas (algunas tan enormes como la World Values Survey, sobre una muestra de 118.000 personas procedentes de 96 países) y me encuentro con que, de media, los individuos que escogen el 1 suman más 0 menos un 5%, mientras que los que se califican con un 10 están en tomo al 12%. Lo cual es asombroso: si me hubieran preguntado antes de ver los resultados, hubiera predicho que nadie o casi nadie se otorgaría a sí mismo un diez redondo. En total, más de un 60% de las personas se ponen una nota de 6 o superior. Y, por 1o visto, esa felicidad tiende a aumentar, y desde luego parece tener una relaci6n directa con el desarrollo econ6mico, cultural y democrático. Los ricos también lloran, pero menos. Hay un trabajo interesantísimo de la ya citada World Values Survey sobre la evoluci6n de la felicidad en 24 países en las últimas décadas. En este caso, la tabla de medidas va del 1 (nada feliz) a14 (totalmente feliz). La media de todos los países esta en tomo al 3. Tres países, Suiza, Estados Unidos y Noruega, no muestran ni aumento ni disminuci6n en su percepci6n de felicidad en los últimos treinta años; cuatro son un poco mas infelices (Austria, Belgica, Gran Bretaiia y Alemania del Oeste), y el resto han subido. Entre ellos España, que, de 1981 a 2006, tortuguea en una lentísima, ínfima ascensi6n desde el 3 hacia el 3, 1. Por cierto que no es, ni con mucho, el mejor resultado; por ejemplo, Irlanda, de 1977 a1999, subi6 de 3,1 a 3,4. Y Puerto Rico, de 2,9 a 3,5 entre 1963 y 2006. Nosotros estamos actualmente más o menos al nivel de la India, que ha subido de 2,6 a casi 3, 1 desde 1975 hasta ahora. 0 sea que mucho alardear de nuestro carácter jaranero, de las fiestas y las copas y los amigos, del sol español y demás pamplinas, pero somos relativamente menos dichosos que la mayoría. Y, aun así, 10 maravilloso es comprobar que también somos mayoritariamente felices. Si nuestra media es de 3, eso qui ere decir que nos estamos otorgando un notable alto. Pero aun hay algo más: recientes investigaciones psico16gicas parecen demostrar que los más felices (ese 12% que está arriba del todo) no son aquellos a quienes les va mejor en la vida. Un poquito menos de felicidad ayuda a ser más longevo (1os ultrafelices tienden a desdeñar preocupaciones y miedos que a menudo son útiles avisos), a ganar más dinero, a desarrollarse más intelectualmente y a tener más éxito (porque cierta insatisfacci6n espolea la vida). Los mejores resultados, en fin, se consiguen en torno a una puntuaci6n de 8 0 de 9. 0 sea que esta maravillosa vitalidad nuestra, tenaz y adaptativa, no s6lo nos ha regalado una propensi6n básica a la dicha, una alegría orgánica, innata y animal, sino que también le ha dejado un lugar y le ha dado una utilidad al dolor, al malestar y la melancolía. Que prodigio, la vida. Rosa Montero, mayo 2008. El País Semanal Cada pregunta es pot contestar en català o en castella, indistintament. Les incorreccions d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com en castellà,

restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà nomes una vegada. En el conjunt de l'examen, el descompte per faltes

serà com a màxim de 2 punts.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Ejercicio de comprensión 1.Resume el contenido del artículo en 80 – 100 palabras …………………………………….

[1,5 punts]

¿Es el ser humano un ser tan feliz como lo muestran las encuestas? Es difícil creerlo, ya que no somos conformistas, siempre ansiamos tener más y como no los horrores y las desgracian nos rodean y nos corroen. Lo que implica el suicidio diario de 3.000 personas.

Diversas investigaciones muestran que la paz va ligada a la felicidad. Con lo cual tiene un vínculo muy estrecho con la evolución demográfica, cultural y económica. Lo que implica que no todos los países consigan tener la misma media de felicidad. A pesar de todo, está demostrado que los felices tienen mejor vida pero menos longevidad. Ya que alguien muy feliz se preocupa fácilmente y vive con mierda. Con lo cual ser feliz implica conocer las dos caras de la moneda.

2. Reescribe las frases: manteniendo su significado en el texto ……….. [1 punt] a) “porque cierta insatisfacción espolea la vida “ ‘’Porque cierto disgusto incita la vida’’ b) “Qué prodigio, la vida”, ‘’Que milagro, el ser y existir’’

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Ejercicio de redacción

3. Escribe una reflexión sobre cómo ser más o menos felices en la vida ( 100 – 120 palabras) ……. …… [2 punts] El concepto de felicidad es universal, pero no todos le damos el mismo significado. La felicidad no hay que buscarla, nos rodea dia a dia, aveces cuesta percatarse de que esta alli mismo. Ella es la causante de los pequeños detalles que nos roban una sonrisa. Normalmente nos quejamos de nuestras desgracias, solemos ser egocentricos y victimistas. Con lo cual la felicidad es echarle iniciativa a la vida, es saber seleccionar dandole mas o menos importancia a las cosas según su conveniencia, es conocerse asi mismo, es dar y recibir, es ser altruista y solidario, es empatizar, y tolerar, es ser optimista, es reirse de uno mismo es echarle humor a la vida. Hay mil formas de evadir las desgracias cuando nos rodean. Para afrontarla es necesario conocerse uno mismo, tener autocontrol emocional, y sacar provecho de cada situación que se nos presente, de modo que evolucionemos y seamos mejor personas.

4. Pon un título adecuado a tu texto Autorealización [ 0,5 punts]

5.4. CT12. Multiculturalisme.

Nom:

................................................

AU -Comentari de text:

Grup:

Català

L'inici del curs escolar ha posat de manifest el creixent multiculturalisme de l'escola. A Catalunya, e114% dels seus 7 milions d'habitants són estrangers; a la resta de l'Estat, els forans constituïxen

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


un 8%. No hi ha dubte que en l'un i l'altre lloc és necessari gestionar adequadament la immigració, una tasca de la qual s'és conscient encara que sovint costa encertar-hi. Una noció idònia per al desenvolupament d'aquesta tasca és la de Comunitarisme, entès a la sociologia com l'existència d'una comunitat amb valors compartits, incloent-hi tant els drets com els deures. Si la meta consisteix que autòctons i estrangers formin part d'una comunitat homogènia en l'essencial, quins valors han de ser mantinguts i quins altres mereixen ser incorporats? L'arquetip és un sistema que abasti tant la identitat personal com la comunitària, construïdes al llarg del temps i que comptin a més amb aportacions dels nouvinguts. És evident que pot existir col·lisió entre la cultura dels nadius i la dels forans; però també ho és que ambdues parts poden i han de confluir en un marc jurídic comú. Només així s'esbiaixa una marginació tan indesitjable per als uns com per als altres, anul·lant el risc que els exclosos adoptin postures radicals de tipus cultural o religiós. El quid de l’assumpte rau en el compliment de les lleis vigents. L'acceptació d'una moral social en la qual es faci palès que el reconeixement de trets culturals nous no equival a l'admissió d'hàbits perjudicials per a les persones o per a la comunitat. En aquest sentit, la població autòctona no pot consentir l'ablació del clítoris, o que les nenes es vegin forçades a abandonar l'escola abans de concloure l'ensenyament obligatori, o que en els seus carrers apareguin dones vestides amb burka. Rebutjos que no responen a un etnocentrisme capritxós sinó al simple respecte cap als drets humans universals, entre els quals es troba la llibertat d'elecció. Perquè, per ventura les nenes poden decidir sobre la seva mutilació genital o sobre la seva exclusió de l'escola? Per ventura les dones prefereixen entreveure el món exterior a través de la burka, o ho fan per temor a les represàlies dels parents masculins? És en aquests punts on correspon que una identitat s'imposi sobre l'altra, sempre en favor del benestar de les persones. Mentre que els nouvinguts de qualsevol ètnia i creença reclamen el seu dret a la igualtat en el tracte, en l'atenció sanitària, en l'escolar, els vernacles estan en el seu dret d'exigir que es respecti la legislació establerta. Un dels debats usuals pertoca al context religiós, amb el lament que no existeix equitat entre els diversos cultes. Els musulmans argumenten que no disposen de mesquites, havent de resar en simples oratoris mentre que els catòlics no només reben diners de l'Estat sinó que poden aprendre religió a l'escola. Ometen, evidentment, que l'ensenyament confessional és propi d'alguns col·legis privats, i obliden que han de ser els autòctons qui revoquin la tradicional contribució de l'Estat a l'Església catòlica. Els principis que defineixen el comunitarisme garanteixen la convivència respectuosa entre nadius i forans. Configuren així una reciprocitat de drets i de deures on les diferències culturals en ús no podran menystenir ni la dignitat individual ni la dignitat col, lectiva. La Vanguardia, 1419/2007

Cada pregunta es pot contestar en català o en castella, indistintament. Les incorreccions d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com en castellà restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà nomes una vegada. En el conjunt de l'examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

1. Resumiu el contingut del text (80-100 paraules) ………………………………………….… [1,5 punts]

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


2. Què hem de entendre per comunitarisme, multiculturalisme i etnocentrisme….…….…….

[1 punt]

3. Poseu un títol conseqüent al text. ….. ………………………………………………………... [0,5 punts]

4. Escriviu una argumentació (100-120 paraules) com a comentari de la frase: «… han de ser els autòctons qui revoquin la tradicional contribució de l'Estat a l'Església catòlica». ………………………………………………… [2 punts]

6. Racó de llengua 6.1. ¿Necessitas un repaso linguistico, gramatical?

http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php? id=1367

6.2. Accentuación.

http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php? id=1369

6.3. El adverbio, la preposición y la conjunción http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php? id=1422 CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


6.4.¿Problemas con los verbos?

http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php? id=1421

6.5.¿Problemas con determinantes?

http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php? id=1420

6.6.Los signos de puntuación. http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/resource/view.php?id=1427

7. Anexos. 8.1. Adreçes d’interés Consell per a fer un comentari de text http://intercentres.edu.gva.es/ieselclot/html/departaments/valencia/com entari/comentari.htm

8.1. Que ens demanen a la prova d’accés.

Anàlisi de competències

i capacitats valorades a

les proves d’accés, respecte de l’àrea de llengua i comentari de text

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Comentari de text d’AU

AU

Cas – Cat d’AU

Programa lleng de GS Cas - Cat de GS

Comentari de text

La prova de comentari de text té l’objectiu d’avaluar la capacitat de raonament i les competències en els àmbits de l’expressió escrita i de la lectura, i pretén examinar tant la capacitat d’interpretació del sentit d’un text com la competència en la construcció d’un discurs escrit. El candidat haurà de demostrar que ha entès bé el text a comentar, que és capaç de fer-ne un resum clar i precís i de redactar un petit assaig on expressi la seva visió personal sobre un tema relacionat amb el text. Els textos a comentar seran sempre articles d’opinió extrets de diaris o de revistes d’abast general i seleccionats per la qualitat literària de la seva prosa. La prova consisteix a comentar dos textos, un en llengua catalana i l’altre en llengua castellana, que es podran respondre en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya. Cadascun dels dos textos anirà acompanyat dels exercicis següents: 1. Comentari de text 1. Resumir-ne el contingut (entre 80 i 100 paraules). [1,5 punts] 2. Contestar de forma breu algunes preguntes relacionades amb el text, per exemple buscar-hi frases fetes; passar al llenguatge figurat una frase escrita en llenguatge referencial; buscar sinònims d’algunes paraules; modificar la puntuació d’algunes frases del text sense alterar-ne el sentit, etc. [1 punt] 2. Prova de redacció 1. Posar-hi un títol [0’5 punts]. 2. Redacció d’un petit assaig (d’unes 200 paraules), a partir d’una pregunta relacionada amb el text seleccionat. [2 punts] *En el primer exercici es valorarà la correcta comprensió del text, i es considerarà incorrecte reproduir frases de l’original. El resum ha d’estar fet de manera objectiva i ha d.incloure les idees fonamentals del text, sense cap omissió important i també sense afegir-hi idees, observacions o opinions que no en formin part. El redactat ha de ser clar, ordenat i elaborat amb paraules pròpies, diferents de l’original. Es considerarà incorrecte parafrasejar el text i reproduir-ne frases senceres, encara que estiguin més o menys retocades. Si es citen frases literals del text, caldrà que vagin entre cometes.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


*En el segon exercici es valorarà la capacitat de construir un discurs que tingui com a punt de partida el text, però que pot discórrer cap a on el candidat ho cregui convenient. Tant en un cas com en l’altre es valorarà molt especialment la claredat i la riquesa de l’expressió, així com la coherència i la cohesió del discurs. Es valorarà molt especialment: - la correcció gramatical (concordances de gènere i nombre entre l’adjectiu i el nom; concordança del subjecte amb el verb; bon ús de les preposicions, dels temps verbals, etc!); - la riquesa lèxica que demostra l’estudiant quan evita l’ús de termes massa genèrics; - la complexitat de les estructures sintàctiques emprades (en particular l’ús de construccions complexes .coordinades i/o subordinades. en detriment d’estructures simples); - la coherència i la cohesió del discurs (en el raonament lògic i en l’ús dels connectors lògics, signes de puntuació).

Títol de l’escrit propi.Cal valorar sobretot la capacitat de concentrar el sentit del text en una paraula o frase nominal, preferentment sense verbs en forma personal.

Es descomptarà 0’1 punts per cada falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi. Les faltes repetides només descompten punts una vegada. En el conjunt de l’exercici, el descompte per faltes és com a màxim de 2 punts.

AU. Llengua castellana / catalana Objectius. Amb aquesta prova es pretén avaluar la competència lingüística en llengua castellana / catalana del candidat, fonamentalment en els aspectes de coneixement gramatical (morfologia i sintaxi), domini del lèxic i expressió escrita. Examen. El candidat haurà de respondre, a partir d’un text d’unes 200 paraules, set preguntes de tipus objectiu [d’un punt cada una] i una pregunta de tipus obert [de tres punts]. Caldrà respondre obligatòriament en castellà / català respectivament. Les preguntes objectives podran ser de resposta d’opció múltiple, de completar espais buits o de construcció d’estructures alternatives, i es podran referir als següents continguts: • •

Anàlisi morfològica i sintàctica (morfologia nominal, pronominal i verbal; sintaxi de l’oració simple i de l’oració composta). Tria de la forma o l’expressió gramatical més adient en context.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Canvi de temps o de mode verbal (present-passat, indicatiu-subjuntiu, etc.)

Transformació d’estructures sintàctiques (activa-passiva, coordinació-subordinació, estil directe-estil indirecte, etc.).

Definició de mots o d’expressions (paràfrasis, glosses).

Recerca de sinònims o antònims.

Formació de paraules (composició i derivació).

A la pregunta oberta es demanarà un redactat, en llengua castellana / catalana, entre 50 i 80 paraules, en forma de reflexió o comentari sobre alguna qüestió del text de la prova. S’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió (lèxic i sintaxi). S’hi descomptarà 0,1 per falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi. A les preguntes d’opció múltiple els errors descompten (0,33 punts, en cas que hi hagi quatre possibles respostes).

GS. Preparació de Proves d’Accés

a CF de Grau

Superior

Blocs de continguts. Criteris d’avaluació

1. Comprensió Comprèn i interpreta les informacions més rellevants de textos orals i escrits de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicació. Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees en els textos que expressen el perquè de les coses o el raonament i les argumentacions. Comprèn la interrelació de les idees exposades en diferents tipus de text i sintetitza els arguments exposats.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Valora, de forma crítica, el contingut de missatges orals i escrits, tot contrastant-lo amb els propis coneixements i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades. Identifica els diferents registres de la comunicació: formals, no formals i col.loquials, estàndard.

2. Expressió Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals concretes: exposició, argumentació, narració, descripció, i instrucció. Aplica els criteris bàsics de les propietats textuals: adequació, coherència, cohesió i correcció com a base de regulació en l'elaboració de les produccions pròpies i en la presentació final. Elabora resums, síntesis i textos amb organització estructurada i clara, i expressa opinions raonades.

3. Utilització de la llengua Aplica els elements característics del registre lingüístic corresponent als diferents àmbits d’ús dels textos produïts i selecció del lèxic i la sintaxi adequats en cada situació comunicativa. Analitza les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i l'adequació al context. Utilitza els elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos escrits: connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs i adequació dels registres lingüístics a les funcions comunicatives. Utilitza la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades). Usa les normes ortogràfiques i gramaticals en la realització dels textos propis, i mostra interès per la bona presentació d'aquests. Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat a discurs, amb especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil i la precisió lèxica. Identifica i utilitza els recursos de la sinonímia i antonímia, polisèmia, homonímia, els hipònims i hiperònims, derivats, locucions i frases fetes, i sentits propis i figurats.

I) Temari de llengua (2007):

Bloc A -tema 1, 6, 7 i 8- Bloc B -tema 2,

3, 4 i 5-

2.1. Tècnica de selecció i ordenació 1. La comunicació i el llenguatge. 1.1.Comunicació i expressió oral. Conversa i debat. 1.2. Registres no formals i col7loquials. 1.3. Registres formals. 1.4. Registre estàndard. 1.5. La lectura expressiva i comprensiva. 2. La creació d ’un text escrit .

d’idees. 2.2. Procediment d’elaboració i producció. 2.3. Criteris i normes de revisió i correcció. 2.4. Estil i presentació. 2.5. Anàlisi de textos. 3. Tipologia textual . 3.1. Text descriptiu. 3.2. Text narratiu.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


3.3. Text explicatiu-expositiu.

7. Estructures lingüístiques.

3.4. Text informatiu.

7.1. Morfosintaxi.

3.5. Text argumentatiu.

7.2. Categoria de les paraules.

3.6. Registres estàndards: cartes,

7.3. Regles morfològiques bàsiques.

textos d’opinió, documents tècnics,documents administratius –

7.4. El verb.

instàncies, sol7licituds, etc-.

7.5. Estructura de l’oració.

4. Estructura d ’un text .

7.6. Complements verbals.

4.1. Idees principals.

8. Lèxic.

4.2. Idees secundàries.

8.1. Sinònims i antònims.

4.3. Els paràgrafs.

8.2. Hipònims i i hiperònims.

4.4. Els connectors textuals.

8.3. Locucions i frases fetes.

4.5. Coherència, cohesió, adequació,

8.4. Derivats.

ordre.

8.5. Sentits propis i figurat

5. El comentari de text : comprensió , resum i esquema. 6. Normes ortogràfiques. ........................................................................................................................

II) Criteris d’avaluació (2007)

1. Reconeix el procés de comunicació, a partir de l’anàlisi dels elements que

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


componen el procés. 2. Interpreta textos escrits a partir de l’anàlisi, la comparació i el resum dels continguts i de procediments de selecció i processament de la informació. 3. Diferencia les idees principals i secundàries d ’un text , amb coherència discursiva, correcció ortogràfica i gramatical, i l’ús del lèxic adequat. 4. Produeix textos escrits mostrant el domini de recursos lingüístics , amb coherència discursiva i cohesió, correcció ortogràfica i gramatical, i l’ús del lèxic adequat. 5. Reconeix els aspectes lèxics i semàntics d ’un text , a partir del seu comentari. 6. Produeix textos en situacions comunicatives diverses a partir de la utilització dels registres lingüístics (lèxic) més adequats a cada situació. 7. Identifica les principals tipologies textuals . 8. Expressa opinions raonades a partir de lectures de textos.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net index


Criteris de correcció de llengua GS -Prova 2012-

A-Comprensió (3.5 puntos): resumen y cuatro preguntas cortas

El resumen debe corregirse con una visión cualitativa del conjunto y pueden otorgarse puntuaciones intermedias entre las propuestas: El resumen recoge las ideas esenciales del texto de forma clara, ordenaday precisa; no presenta marcas de subjetividad y no copia literalmentefragmentos del texto......................................................................................... 1,5 puntos El resumen recoge la mayoría de las ideas esenciales del texto, no presenta marcas de subjetividad y no copia de forma literal fragmentos del texto,pero puede tener algún error en cuanto a precisión, claridad y orden.................................. 1 punto El resumen tiene deficiencias graves en las ideas esenciales, no mantienela objetividad o copia literalmente del texto, o presenta una expresión poco clara y precisa. .................................................................................................. 0,5 puntos El resumen no recoge las ideas esenciales del texto, lo malinterpretao presenta una expresión claramente desordenada, confusa y sin precisión. ............................ 0 puntos

B-Expresión escrita:

[3 puntos]

Elija UNA de las dos opciones siguientes y desarróllela en unas cien palabras. A. Redacte un texto argumentativo .... B. Redacte un texto narrativo en el que ...


• La valoración del texto se efectúa sumando la puntuación otorgada en cada uno de los apartados que se indican a continuación, pero también debe realizarse una valoración cualitativa global, a partir de la cual se puede redondear y modificar al alza o a la baja la puntuación total de esta cuestión.

• Si el texto no se adapta al enunciado elegido, se valora con 0 puntos • Si el texto es muy breve, cada apartado se puntúa de manera proporcional a la extensión. Si tiene menos de cincuenta palabras, se valora con 0 puntos. a) Coherencia Selección y ordenación correctas de la información.............................................. 0,5 puntos Algún problema en la ordenación o selección de la información........................... 0,25 puntos Texto desordenado y confuso............................................................................... 0 puntos b) Cohesión (puntuación, concordancia, construcción de las oraciones) 0-2 errores .......................................................................................................... 0,75 puntos 3-4 errores .......................................................................................................... 0,5 puntos 5-6 errores .......................................................................................................... 0,25 puntos Más de 6 errores .................................................................................................. 0 puntos c) Corrección (ortografía, morfosintaxis, léxico) 0-3 errores .......................................................................................................... 1 punto 4-5 errores .......................................................................................................... 0,8 puntos 6-7 errores .......................................................................................................... 0,6 puntos 8-9 errores .......................................................................................................... 0,4 puntos 10-11 errores ...................................................................................................... 0,2 puntos Más de 11 errores ................................................................................................ 0 puntos d ) Variación El texto utiliza recursos sintácticos variados y un léxico precisoy no contiene repeticiones; se admite alguna deficiencia leve. ................................................................................................. 0,25 puntos Se demuestran pocos recursos léxicos y sintácticos, y algunas palabraso estructuras se repiten a menudo. .......................................................................................................................... 0 puntos e) Registro La lengua del texto se ajusta al grado de formalidad y al canaladecuados. Se acepta algún error leve. .......................................................................................................................... 0,25 puntos El texto contiene errores graves respecto al canal o al gradode formalidad. ....................... 0 puntos f) Disposición El texto respeta los márgenes, las líneas están correctamente dispuestas y la letra es legible 0,25 puntos Falta alguno de los elementos anteriores. ........................................................................ 0 puntos

C-Ejercicios de idioma / Reflexión lingüística (3.5puntos)


Conclucions i recomanacions El dossier en si no ha tingut complicació sempre i quan s’aixi seguit dia a dia el ritme de clase, per tal de mantenir totes les activitats fetes, ja que en cas de no ser aixi no es podría haver dut a terme el dossier per falta de temps i organització. El que mes dificultat mha comportat a sigut realitzar l’index ja que havia certs aspectes que no savia a quin bloc posaro, un cop solventat aquest dupte , nomes he tingut que seguir el guio de l’index ordenan tota l’informació i tasques, comentaris etc. En cert mode sembla mes dificil del que es, exeptuan aixo ,no he trobat cap altre dificultat. Tot i que al principi si que em vaig estresar una mica ja que no savia ven be com començar a fero, pero a sigut força sencill. Ja que com he esmentat anteriorment el mes dificil es fer l’index , la resta consisteix en anar seguint el guio i en cas que s’orgeixi algun imprevist retocaro de nou.

Partin de la meva experiencia recomano que s’intenti dur les feines al dia, es a dir al ritme que s’esta demanan, per molta feina que es tingui ja que de cara a realitzar el dossier o simplement presentar les coses dins del termini , (referent a la data d’entrega) dona molta mes satisfació i benefici.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.