Dossier de Comentari de Text 2015

Page 1

DOSSIER DE COMENTARI DE TEXT I D’ EXPESSIÓ ESCRITA

Alumne: Guillem Ortoll Saladié Centre: Ecola d’adults Teresa Mañé Curs: 2014-15

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


ÍNDEX 1. Presentació 1.1. De que va el dossier? 1.2. Qui sóc? 1.3. El meu dessig. 2.

Teoria 2.1. Què és el comentari de text? 2.2. Apunts de CT  Anex 1 -Signes de puntuació –Manual2.3. Dossier del bon escriptor  Anex 2 https://www.dropbox.com/home/Dossier%20del%20bon%20escriptor

3. Comentari de Text 3.1. Apendre en línea. 3.2. Aprender a leer. 3.3. Diez consejos. 3.4. Quiero un titulo. 3.5. Aprendre a col·laborar. 3.6. Precarietat i exclusió. 3.7. Buena suerte. 3.8. La pobreza infantil en España. 3.9. Siete preguntats inquietantes sobre la pobreza infantil . 3.10. Ser felices. 3.11. El gran vaixell. 3.12. L’era d’internet. 3.13. La rapidez. 3.14. Regal nadalenc. 3.15. Dies de rebaixes. 3.16. Jo també he estat el futur. 4. Expressió Escrita 4.1. Com escric jo. 4.2. Aprendre en l’ínea. 4.3. T’agrada llegir? 4.4. Consejos para aprender idiomas. 4.5. Quiero un titulo para... 4.6. Aprendre a col·laborar. 4.7. Precarietat i exclusió. 4.8. La bona sort. 4.9. La saviesa de Mr. Scrooge. 4.10. Anem de rebaixes. 4.11. Signes de puntuació. 4.12. Jo també he estat el futur.

5. Lexics

5.1. Léxico 1. Adjeticos y sustantivos. http://lenguayliteratura.org/interactivo/adjetivos-ysustantivos/ CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


5.2. Léxico 2. Sustantivación del adjetivo . http://lenguayliteratura.org/interactivo/sustantivacion-del-adjetivo/ 5.3. Léxico 3. Cambio de significado. http://lenguayliteratura.org/interactivo/cambio-designificado-02/ 6. Tasques 6.1. Tasca 1: Qüestionari sobre CT. 6.2. Tasca 2: Avaluació 1r quadrimestre. Full de registre. 6.3. Tasca 3: Com faig el meus resums? Puc millorar-los?

7. Racó de la llengua

7.1. La comunicación humana. Funciones del lenguaje: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/1comunic.htm#m1 7.2. Ejercicios de la comunicación: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5387

7.3. Ejercicios sobre funciones del lenguajeURL: http://www.auladeletras.net/material/Repaso/ejercicios/Funciones.htm 7.4. Los signos y sus tipos: http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/url/view.php? id=5389

7.5. ¿Necesitas un "repaso" lingüístico, gramatical ...?URL: http://fernando.liroz.es/01ling.htm 7.6. SilabeoURL: http://lenguayliteratura.org/mb/index.php? option=com_content&view=section&layout=blog&id=44&Itemid=124 7.7. Acentuación: http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5392 7.8. Tilde diacríticaURL: http://lenguayliteratura.org/mb/index.php? option=com_content&view=section&id=41&Itemid=123 7.9. Ortografía de las palabrasURL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5394 7.10. Orígenes y evolución del castellano: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5395 7.11. Origen y evolución del castellano IIURL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5396 7.12. Los cambios semánticos: http://www.slideshare.net/lourdes.domenech/los-cambiossemnticos 7.13. ¿Problemas con los determinantes? -¡Nooo...! : http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5436 7.14. ¿Problemas con los verbos? -¡Psss...!URL: http://agora.xtec.cat/cfa-

teresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5437 7.15. ¿Adverbio, preposición, conjunción? -¿Algún problema?URL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5438 7.16. La morfología en tablas: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5439 7.17. Los signos de puntuación: http://www.elcastellano.org/esbpuntu.html 7.18. Diptongo o hiato 1: http://lenguayliteratura.org/proyectoaula/diptongos-001-ejercicios/

8. Recursos generals 8.1. Taula de correcció d’un text CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


https://www.dropbox.com/s/7zt7ajh5vaf1hm0/taula%20de%20correcci%C3%B3%20dun%20text %2C%20ORIGINAL.doc?dl=0 9. Mostres de dossiers https://www.dropbox.com/s/uzqw6dac7x48w0l/exalumnes%20dossier.doc?dl=0

10. Fonts consultades 11. Reflexió 12. Annexos 12.1. Annex 1  Apunts de CT. . -Signes de puntuació –Manual12.2.

Annex 2  Dossier del bon escriptor. https://www.dropbox.com/home/Dossier%20del%20bon%20escriptor

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


1.1. Presentació Aquest dossier inclou tota la matèria obtinguda de comentari de text i d’ expressió escrita, on hi apareix apunts, exercicis d’idioma, resums corresponents de les dues assignatures, links on clicar per a veure altres apunts, i fins hi tot mostres de dossiers de ex-alumnes d’aquesta escola d’adults. Va dirgit en per a mi (per a veure la feina feta durant el curs d’una forma recopilada), però sobretot per a alumnes que hi estudiaran posteriorment en aquest centre, per a que poguin veure la feina que es realitza, i en puguin treure el màxim de profit, per al seu futur.

1.2. Qui sóc? 1-Qui soc? (Breu presentació personal) 2-Què vull aconseguir amb la preparació 3-Quines son les meves possibilitats, els meus recursos 4-Cap risc? Alguna amenaça que pugui afectar negativament al meu objectiu?

Em dic Guillem, tinc 25 anys i sóc de Vilanova i la Geltrú, actualment la meva professió forma part de l’àmbit de l’hostaleria, sóc cambrer. Vull enriquir-me al màxim de coneixements i poder anar amb la millor preparació possible a la prova d’accés, que em portarà cap al meu objectiu: poder cursar el Grau Superior d’Activitats físiques i esportives. Les meves possibilitats són altes, ja que tinc molt d’interès a fer aquest curs donat el meu objectiu, per tant, posaré tot el que pugui de la meva part perquè tot surti bé. La meva limitació actual, és que fa uns quants anys que no estudio i he perdut una mica els hàbits, tot i així, amb l’esforç tot és possible.

1.3. El meu dessig El meu desig al fer aquest curs de preparació a la prova d’accés de grau superior, és el d’aprendre el màxim possible per aprovar i poder accedir als estudis d’Activitats físiques i esportives, que és el que m’agrada, i voldria dedicar-m'hi en un futur pròxim perquè el mes important per mi és treballar del que m’apassiona, tenint, a més a més, una millor vida laboral.

2.1. Què és el comentari de text? El comentari de text és un escrit que pren com a punt d'observació i anàlisi un text amb una unitat de significat. Com a exercici acadèmic, el redactor ha de precisar el contingut i ha d'il·lustrar la manera com es desenvolupa, tant formalment com de contingut. Amb la suma de tots els elements d'anàlisi, se n'ha d'obtenir la globalitat. Aquest tipus de text s'associa sovint amb els estudis de lletres i humanitats, on exerceix un paper fonamental com a treball acadèmic. És clar que en el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text llegit (la interpretació, el significat al·legòric, la comprensió dels recursos lingüístics, etc.) com la capacitat d'analitzar i reflectir en l'escrit la interpretació d'aquesta lectura.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Els objectius, sovint implícits, d'un comentari són: Valorar el procés que segueix l'autor a l'hora d'expressar les seves idees. Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l'autor del text. Determinar la idea principal. Valorar els arguments utilitzats per l'autor. Exposar l'opinió pròpia sobre el tema del text. En el comentari: No convé fer del text un pretext per a exposar els coneixements que es tenen sobre la matèria. No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules. Cal distingir el comentari de la ressenya. Cal diferenciar el tipus de comentari. És habitual comentar obres literàries, notícies, articles d'actualitat, etc. No cal fer explícita la intenció de l'autor ni tanmateix el propòsit del redactor del comentari perquè queda sobreentès en qualsevol treball acadèmic. El contingut d'un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents: Situar el text Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc. Amb l'objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives, les respostes de les quals seran útils per obtenir la primera informació a l'hora d'iniciar el comentari. Quin títol té el text? Què es pot dir del tema del text? Qui n'és l'autor o autora? De quina època és? Quina és la data de publicació del text? S'identifica l'autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...? Es pot relacionar l'autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió? El text té unitat? És un text complet? És un fragment? Quina rellevància té en el conjunt de l'obra? En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista? En una catàleg? En suport digtital? Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari Si és literari, pot adscriure's a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig Definir el tema Sovint, sol confondre's la definició del tema amb l'argument de l'obra. Si el tema és l'assumpte, la matèria o el motiu del text, l'argument es correspon amb el seu desenvolupament. De quin tema tracta? Quina és la idea central o tema del text? De quina manera l'autor suporta la idea central? Aporta res de nou el tema? Té cap relació amb altres textos que hagin tractat el mateix tema? Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...? Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb altres opinions o valoracions? CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal? Quina mena de final té? Obert? Tancat? Explicitar l'estructura Qualsevol text organitza la informació d'una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d'aquest apartat. Cal conèixer l'organització que l'autor ha donat al contingut. Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Són explícits? Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç? El text respon a cap estructura tipificada? Se'n transgredeix cap de coneguda? Hi ha cap ordre en la presentació del contingut? La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret? Analitzar l'estil Podem distingir dos plans diferents pel que fa a l'anàlisi de l'estil. D'una banda, podem extreure informació dels elements utilitzats per l'autor en l'elaboració del text. Atenent aquest aspecte, les respostes a les preguntes següents poden aportar-nos una informació molt útil: Quina mena d'informació es vehicula? Concreta? Abstracta? Quins recursos utilitza l'autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?... Quin tipus d'informació pesa més en el text? Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia....? El text segueix un ordre que va del concret al general o del general al concret? De l'altra, i des d'un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l'anàlisi des dels diferents plans de la llengua: foneticofonològic, morfosintàctic i lexicosemàntic. Foneticofonològic Acústica del text. Antiguitat del text segons la grafia. Trets dialectals. Registre. Signes de puntuació. Morfosintàctic Categories gramaticals. Construcció de la frase. Tipus d'oracions. Adjectivació. Substantivació. Lexicosemàntic Marca de registre. Especialitat. Sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats... Variació en l'expressió. Extreure conclusions Atenent els objectius d'un comentari, el redactor ha de tancar l'escrit amb la presentació de les

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


conclusions del comentari. Això vol dir que la informació que s'ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals. Les respostes a les preguntes següents poden facilitar la manera d'orientar la informació en aquest apartat final. Què aporta de nou el text? Quina rellevància o significat té el text en el mitjà on s'ha publicat? I en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau? El text compleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat? Pot extreure-se'n cap tipus de valoració? Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text? El text que s'ha comentat provoca cap reflexió final? Se'n pot extreure cap conclusió de l'anàlisi feta? Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir? Exposo el nivell de dificultat que ha representat l'elaboració del comentari

2. Teoria 2.2. Apunts de Comentari de Text  Annex 1 2.3. Dossier del bon escriptor  Annex 2

3. Comentari de text. 3.1. Apendre en linia. KARELIA VÁZQUEZ Madrid 17 SEP 2014 - El País Uno de los mitos del aprendizaje en Internet de personas mayores asegura que a ciertas edades hay menos dominio de las herramientas informáticas y de las redes sociales y que esto dificulta la formación. Sin embargo, no todos los expertos están de acuerdo con esta teoría. “Los alumnos mayores en general dominan bien Internet y los recursos tecnológicos, aunque es cierto que algunos se matriculan en informática para aprender. Los programas son flexibles y se adaptan a sus necesidades”, dice la directora de UNED Senior. Por su parte a Sangrà, de la UOC, no le gustan las comparaciones entre jóvenes y mayores en cuanto al uso de Internet. “Hay que relativizar: puede ser que los jóvenes usen mejor las redes sociales y los dispositivos electrónicos pero no saben estudiar y aprender on line. En estos cursos buscamos generar procesos de alto nivel de pensamiento que no tienen nada que ver con habilidades para usar un programa u otro”. Regina se dispone a empezar su curso de italiano. “Estoy como un niño con zapatos nuevos”, dice mientras enseña el ordenador que acaba de regalarle su hijo para la ocasión. Es posible que nunca consiga un italiano impecable, sin acento. Pero a estas alturas eso le parece lo menos importante. “Aspiro a comunicarme en mi próximo viaje a Roma. ¿Cuándo vas a Roma? –pregunto. “Ah, ni idea. Solo es una excusa para volver a estudiar: Arrivederci Roma”, dice muerta de la risa.

Actividades para realizar en grupo 1.- Ubica el texto: tipo de texto, tema tratado, fuente, intencionalidad... El tipo de texto es informativo, porqué está transmitiendo una información. La autora es objetiva, y no da su opinión personal. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


El tema tratado habla sobre las posibles dificultades y ventajas sobre el aprendizaje de las herramientas informáticas en las personas mayores y los jóvenes. El tipo de fuente es periodística, de el diario El País. La intencionalidad de la autora es informar acerca de la situación actual entre las personas mayores y los jóvenes en el aprendizaje de las redes informáticas. 2.- ¿Estás de acuerdo con los expertos? Justifica tu respuesta Estoy de acuerdo con la directora de UNED Senior al aclarar que hay personas mayores que se matriculan en informática para aprender, ya que para la mayoría de ellos, los sistemas informáticos son un tema demasiado novedoso i complejo dada su edad. También estoy de acuerdo con Sangrà de la UOC, cuando aclara que muchos de los jóvenes son expertos en las redes sociales y dispositivos electrónicos pero no saben estudiar y aprender en linea, ya que la mayoría de jóvenes ve en internet la posibilidad de distraerse y no la de aprender.

3.- La Directora de UNED Senior dice: “Los programas son flexibles y se adaptan a sus necesidades” ¿A qué crees que hace referencia? Hace referencia a que cada persona tiene conocimientos i dominios diferentes, por lo que los programas de informática tienen que adaptarse al nivel de cada uno. 4.- Albert Sangrà, Director académico de la UOC afirma: “En estos cursos buscamos generar procesos de alto nivel de pensamiento que no tienen nada que ver con habilidades para usar un programa u otro” Qué hemos de entender en esta afirmación Lo que yo entiendo es que no quieren enseñar, en cierta medida, como hacer funcionar los programas informáticos, sino, hacerles pensar cómo funcionan dichos programas para ejercer la mente de los participantes.

Actividades de investigación 5.- Intenta conocer los objetivos de la UNED Senior y coméntalos brevemente. Ofrecer formación en temáticas que interesan a las personas de más de 55 años, con el fin de mejorar su calidad de vida. Proporcionar conocimientos, aprendizajes y estrategias para el desarrollo integral y la autonomía personal. Favorecer la comunicación a través de las relaciones interpersonales y del encuentro internacionales. Proporcionar todos aquellos elementos necesarios para un mejor conocimiento del entorno cultural. 6.- ¿Qué sabes de la directora de la UNED Senior, Gloria Pérez Serrano? ¿Y de Albert Sangrà, Diretor académico de la UOC?

3.2. Aprender a leer

Texto: Cuando se les dice el primer día de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es enseñarles a leer, sus rostros expresan el diagnóstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo". Días después, tras unas cuantas horas de deliberación sobre los primeros textos que han leído, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compañeros entendieron en las mismas CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


páginas que ellos han leído, la expresión de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automática como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar una cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas páginas que en una primera lectura parecían tener un sentido tan claro. JOSÉ LÁZARO Universidad Autónoma de Madrid -El País-02/09/2010

CT Activitats: 1.

Ubicació: -a. De què parla el text –tema-b. Qui l’ha escrit, amb quina intenció?

2.

Redacta un títol a partir del seu contingut i del seu missatge.

3.

Contrasta la teva proposta amb la dels companys de taula i selecciona el títol que més t’agradi.

4.

Elabora el resum del text i, juntament amb el teu últim títol, penja-ho a tm virtual

Exercicis d’idioma. 5.

Selecciona las palabras acentuadas del texto y explica la razón de la tilde.

6.

Por qué leer es un hiato. Selecciona otros del texto.

7.

Anota los cinco primeros sustantivos del texto.

1. A) El text parla de les diferents maneres que hi ha d’entendre un text, que cada ú te una visió, i no tothom coincideix, i que parlant amb els companys podem arribar a veure el text d’una manera diferent que no ens haguéssim pensat. B) L’ha escrit José Lázaro, amb l’intenció de fer-nos veure que contrastant idees i pensaments dels companys podem entendre un text de manera diferent. 2 Llegim i comprenem diferent. 3. Diferentes lectores, diferentes opiniones 4. El text del José, fa referència a que cada persona que llegeix un text, el compren diferent, i que conversant amb altres persones ens pot ajudar a entendre’l millor i/o veure punts de vista diferents, que per la nostra manera de llegir o de comprensió no hem sigut capaços.

5. Días, leídos, parecían. Son palabras hiato, dos vocales débil tónica juntas se acentúan. Diagnóstico, páginas, automáticas. Son palabras esdrújulas, y todas se acentúan. Después, expresión, deliberación. Son palabras agudas, acabadas en n, s, o vocal. 6. Porque tiene dos vocales juntas iguales. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Leído , día, parecía. 7. Clase, alumnos, principal, objetivo, asignatura.

3.3. Diez consejos CT3: 10 consejos para aprender idiomas de un experto de John-Erik Jordan http://es.babbel.com/magazine/10-consejos-para-aprender-idiomas?slc=spamag-a1-vid-bv1tipsandtricks-ob Matthew Youlden habla nueve idiomas fluidamente y entiende casi una docena más. Trabajamos en la misma oficina en Berlín, así que le oigo usar sus habilidades constantemente, cambiando de idioma cual camaleón cambiando de color. En realidad, durante mucho tiempo ni siquiera llegué a sospechar que era británico. Cuando le comenté a Matthew que me estaba costando muchísimo esfuerzo llegar a comprender tan solo un segundo idioma, se descolgó con los siguientes consejos. Si eres de los que piensa que nunca llegarás a ser bilingüe, ¡más te vale tomar nota! 1. Tienes que tener claro por qué lo estás haciendo 2. Sumérgete 3. Encuentra un compañero 4. Mantenlo relevante 5. Diviértete 6. Actúa como un niño 7. Abandona tu zona de confort 8. Escucha 9. Mira a otros hablando 10. Háblate a ti mismo

Matthew Youlden acaba diciendo “Yo creo que cada idioma representa una manera distinta de ver el mundo. Si puedes hablar un idioma, entonces tienes una manera diferente de analizar e interpretar el mundo a la de un hablante de otro idioma” “Por lo tanto, habiendo aprendido otros idiomas y habiendo estado rodeado de muchos idiomas distintos, no podría elegir solo uno. Eso significaría renunciar a la posibilidad de ser capaz de ver el mundo de una manera distinta. En realidad no solo de una manera, sino de muchas maneras distintas. Así que, para mí, el modo de vida monolingüe es el más triste, solitario y aburrido de ver el mundo. Hay tantas ventajas en aprender idiomas que no puedo pensar ninguna razón para no hacerlo.”

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


CT: Activitadades de comprensió y consulta de información para realizar en grupo: 1.- Ubicación del texto: Autor, fuente, tipo de texto, tema, intenciónalidad ... 2.- Explica brevemenete, 20-30 palabras, cada uno de los 10 consejos anteriores, previa consulta de la fuente. 3.- Resume el contenido de este texto en 80-100 palabras y anótalo en CT virtual. En el Asunto puedes contruir una frase -8, 10, 12 palabras aprox.- sobre el tema y la supuesta intencionalidad. 4.-¿ Podrías establecer algún paralelismo entre cada consejo anterior y la lectura, comprensión y expreseión en CT (el comentario de texto)? Escucha a los compañeros, anota su posicionamiento y ... elabora una respuesta conjunta

1.- Autor: John-Erik Jordan. Fuente: pagina web babbel. El tipo de texto: informativo y argumentativo. El tema: Explica las ventajas de aprender nuevos idiomas, puntos de vista de las personas según su nacionalidad y/o idioma que hablan. Intencionalidad del texto: Da la opinion del autor, quiere hacer ver a los lectores las ventajas de aprender idiomas. 2.- Motivacion . Tienes que tener claro el idioma que quieres aprender y con que objetivo. Sumergete. Ponerte dentro del idioma. Encuentra un compañero. Mas facil motivarte, sana competividad y fomenta el esfuerzo y no abandonar el objetivo. Mantenlo relevante. Poner en practica durante la vida diaria, tenerlo presente. Diviertete. Hacerlo una actividad amena, que facilite la enseñanza para seguir motivados y nos ayude a no caer en la monotonia. Actua como un niño. Primero no tener miedo a cometer errores, aprendemos de ellos, te enseñan lo que no hay que volver hacer. Abandona tu zona te confort. Fuera vergüenza, fuera confort. Escucha. Saber escuchar la lengua para saber como es, y aprender. Mira otros hablando. Es importante observar a otras personas hablando, hace falta perfeccionar el idioma viendo a otras personas, se puede perfeccionar el idioma viendo peliculas y otros. Es como el efecto espejo (sino miras no aprendes). Hablate a ti mismo. Hablamos demasiado poco con nosotros mismos, con conciencia i control es bueno, requiere control de la situacion. 3.- El texto va sobre dos compañeros de trabajo en una oficina, Matthew habla nueve idiomas y entiende una docena más. Su compañero le comenta que le cuesta mucho aprender un segundo idioma, con lo que le responde a que tome nota de diez consejos, los cuales son: Tienes que tener claro por qué lo estás haciendo. Sumérgete. Encuentra un compañero. Mantenlo relevante. Diviertete. Actúa como un niño. Abandona tu zona te confort. Mira otros hablando. Háblate a ti mismo. Matthew le comenta, que cada idioma es una manera diferente de ver el mundo, y evidentemente cuantos mas idiomas, mas variables tiene uno de verlo. Que con una manera de ver mundo se le hacia triste y aburrido.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


3.4. Quiero un título REPORTAJE: (PRE)PARADOS / 18

El País, viernes 8 de octubre de 2010

"Quiero un título para aspirar a más"

Cuatro jóvenes explican por qué han vuelto a las aulas tras años sin pisarlas VICTORIA TORRES BENAYAS - Madrid - 08/10/2010 "Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. "Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. Los universitarios recién licenciados -que habitualmente soportaban las mayores tasas de desempleo después de los que se quedaron en la ESO- son ahora los que mejor capean la situación, con un paro del 19,4% frente al 52,1% que sufren los que solo tienen la educación obligatoria, según muestra la última encuesta de población activa (EPA). Este valor asumido se ha aliado con el paro, los salarios bajos y el empeoramiento de las condiciones laborales para devolver a las aulas a miles de jóvenes que las dejaron de forma prematura al calor de un mercado laboral en alza. El fenómeno no sorprende a los expertos. Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona, recuerda que "hay una relación muy directa entre el abandono escolar y el crecimiento", de manera que, cuando "las condiciones del mercado de trabajo empeoran, el coste de oportunidad de seguir estudiando cae porque la alternativa es el paro". José María Peiró, catedrático de Psicología Social de la Universidad de Valencia, subraya que, además de una menor tasa de paro, los más formados también tienen "mejores salarios y una mayor proyección". Miguel Soler, director general de FP, recomienda vivamente formarse a los que no lo hicieron en su día porque "el 85% de los puestos de trabajo que se ofrecerán en la OCDE en 2020 serán para personas cualificadas". Volver a clase sí, concluyen los especialistas consultados, pero con cabeza y a "una formación estratégica, planificada, exigente y de calidad". Muy consciente de esta situación, Víctor Feito, madrileño de 21 años, ha retornado a 2º de Bachillerato después de tres años de parón. "Dejé el instituto porque no estaba estudiando y, antes que perder el tiempo, prefería trabajar", explica. Pensaba que "sin estudios y echando horas podía ganar más" que su madre, "que lleva 15 años de administrativa", porque así veía que era en los años de bonanza. Encontró trabajo en una pollería y, aunque "por tres euros no llegaba a los mil", esperaba "subir en pocos años". Pero la crisis barrió sus expectativas y se dio cuenta de que "a los 35 iba a estar igual o peor". Por eso ha retomado el curso para después hacer Magisterio Musical -canta en un grupo-, un módulo en Sonido o Empresariales. "Sé que cuando acabe también trabajaré como un mulo y probablemente también ganaré mil euros pero haré algo que me guste y con más futuro", dice.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


El mismo camino ha emprendido David Pérez, que con 21 años comparte aula con chicos de 17 en 2º de Bachillerato en Andújar (Jaén). Al terminar la ESO y "por flojera intelectual", un módulo de FP lo llevó al mercado laboral. "Estuve tres años trabajando de administrativo por 800 euros hasta que desperté del letargo. Con la coyuntura económica que atraviesa España o hago algo bueno o no voy a ningún sitio", razona. Cuando le preguntan si cree que ha perdido el tiempo, responde citando a Machado, todo pasa y todo queda. "Mi movimiento hay que verlo con gafas de largo plazo, si no, no se entiende", agrega. En este curso se ha registrado la mayor tasa de escolarización de la historia y el tercer aumento consecutivo de alumnos en enseñanzas no universitarias tras 15 años de caída. Hay 140.736 chicos más en clase a pesar de que la población joven ha caído (son casi 59.000 alumnos de 15 a 19 menos que hace tres años). Suben los estudiantes de Bachillerato (9.244 más) y mucho más los que optan por la Formación Profesional (34.452 más), aunque siguen siendo menos que los bachilleres cuando la media europea es justo al revés. Lo grave es que muchos se quedan a las puertas de la FP por falta de plazas. Se desconoce el número exacto -imposible de calcular, dicen en Educación-, pero los expertos sostienen que son 40.000 al año. Alejandro Martín, de 25 años y de Fuenlabrada (Madrid), sí ha entrado. Estudia un módulo de grado medio en carrocería. "Trabajo no me va a faltar, para golpes siempre va a haber dinero porque paga el seguro", espera. Llevaba cinco años fuera del sistema educativo. "Lo dejé porque era triplitidor", confiesa. Su periplo laboral se resume en dependiente de dos tiendas de telefonía y teleoperador. "Con 20 años, 900 euros dan para mucho pero después ya no porque quieres hipoteca, coche, hijos...". En febrero le despidieron y lo tuvo claro: "O estudio o de aquí a unos años voy a estar en la misma miseria porque la economía no va a mejorar. Quiero un título para aspirar a más, para tener más". Aún más lejos, a la universidad, apunta Jaime Rivero Lara, de 29 años y de Sanlúcar de Barrameda (Cádiz). Tras la ESO, hizo un módulo de Electricidad y se pasó diez años "trotando" de "trabajillo en trabajillo": camarero, descargando camiones, haciendo rejas de hierro, puliendo suelos en obra nueva... Este último no le "gustaba nada" pero le duró siete años, los que necesitó para pagar un coche que le pesaba como una losa. Pronto supo que sus 1.300 euros eran "pan para hoy y hambre para mañana" porque "el ladrillo iba a explotar". Aconsejado por su novia y amigos, todos con carrera, decidió dejarlo cuando "ya rodaban cabezas". Acaba de entrar en Ingeniería de Minas tras realizar un módulo en Delineación. "Me he informado, es bonito y no me faltará trabajo", vaticina. Jaime es uno de los 1,6 millones de matriculados en la universidad, un 10% más. Ante estos números, una "derivada posible" que teme José García Montalvo, catedrático de Economía de la Universidad Pompeu-Fabra, es que se acentúe la sobrecualificación, que en España afecta al 44% de los universitarios de entre 25 y 29 años frente a la media del 23% de los países desarrollados, según la OCDE. Por eso, pide a los jóvenes que se informen sobre salidas y salarios antes de decidirse por la universidad. Para Francesc Pedró, analista del Centro para la Investigacion Educativa de la OCDE, la clave también es que "se formen según las necesidades del mercado a medio plazo", máxime cuando el país aspira a un cambio de modelo económico. También es importante que el aumento de la demanda en FP no sea un "movimiento coyuntural" sino que "se consolide". Otro peligro del que advierte Peiró es que el esfuerzo de los jóvenes, si no salimos pronto de la crisis, se traduzca en nada. "La cualificación CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


per se no hace milagros, si un país no tiene actividad, no renueva sus estructuras productivas y no genera empleo, habrá desempleados sea cual sea su nivel de formación".

En cifras - El 31,2% de los jóvenes deja los estudios tras la ESO, el doble de la media europea (solo Portugal tiene tasas de abandono tan altas). Además, no acaba la carrera un tercio de los universitarios. - Desde 2007, el paro entre los menores de 30 años que no han acabado la ESO ha crecido 30 puntos. En el caso de los que tienen estudios secundarios (FP, Bachiller), ha subido 20 puntos y 11 en los universitarios. - El número de alumnos en Bachillerato y FP ha crecido un 7,8% este curso. - Hay un 10% más de universitarios y su cifra, 1,6 millones, supera el récord de los noventa. El 33% tiene más de 30 años. - El 38% de los menores de 24 años ha cursado FP. La media en la UE es un 52%.

CT: 1.- Ubicación: - Comentar en grupo a-Tipo de escrito b-Aproximación al tema tratado c-Fuente

2.-Comprensión: -Contrastar con los compañer@sa-Ideas relevantes b-Elaborar el resumen y poner título –colgar en CT Virtualc-¿Qué hemos de entender en la expresión “Volver a clase sí, pero con cabeza y a una formación estratégica, planificada , exigente y de calidad” Siguiendo el enlace puedes encontrar más reportajes y entrevistas del especial

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

(Pre)parados

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


http://www.elpais.com/especial/preparados/ ___________________________________________________________________ 2 B: Título: Volver a estudiar para obtener un mejor futuro El reportaje explica los incentivos de cuatro jóvenes para volver a las aulas, los cuales son el paro, los salarios bajos, el empeoramiento de las condiciones laborales y la visioalización de un futuro incierto. También intervienen catedráticos dando su opinión, comentando con datos y cifras de la situación de el país, sobre desempleo, cantidad de estudiantes, y la relación estrecha entre estudios y empleo. La mayoría de las personas vuelven a las aulas porque no tienen trabajo, o para obtener otro mejor. Contrastado está que se consigue estudiando y con titulación. Pero no solo eso, el país tiene que tener actividad, renovar sus estructuras productivas y generar empleo. Sino pasaremos de una tasa de desempleo a otra cualificada.

3.5. Aprendre a col·laborar Fa temps que intento explicar a qui em vulgui escoltar que el món de l'educació primària, secundària i superior està canviant radicalment davant els nostres ulls i que els protagonistes d'aquests canvis no són els governs ni els responsables d'institucions educatives. Els protagonistes tenen entre 7 i 20 anys. Segons dades del Pew Internet Center, durant el curs 2007- 2008 més d'un milió d'estudiants de secundària nord-americans van seguir els seus cursos per Internet, i el més important és que aquesta xifra representa un creixement del 47% respecte al curs anterior. Segons el mateix estudi, el passat curs, els estudiants universitaris d'Estats Units que van optar per seguir els seus cursos on line van arribar gairebé als quatre milions. Aquestes xifres expliquen la preocupació de la Secretaria d'Educació del Govern de Obama pel tema i l'encàrrec d'un estudi sobre l'impacte de les TIC en l'educació. Les conclusions són molt clares: entre l'aprenentatge tradicional i l'aprenentatge virtual, és més eficient, té millors resultats i desperta més interès en els estudiants el virtual. Però les opinions més favorables i els millors resultats els trobem en un model híbrid, part presencial, part online. Passa que els joves, acostumats a viure en un entorn digital no accepten, ni en la universitat ni en la seva vida en general, la passivitat. Han crescut amb Internet i són actius, col·laboradors, interactius i multitasca, i en entorns més madurs, com el nord-americà, abandonen les aules, però no els estudis. Busquen i troben maneres alternatives d'accés al coneixement organitzant les seves pròpies comunitats d'aprenentatge. Un exemple. Si busquem en YouTube a Walter Lewin, un astrofísic del MIT trobarem múltiples vídeos de les seves classes i veurem l'aula gairebé buida. En canvi, cada vídeo ha estat vist per unes 250.000 persones i les emissions dels seus cursos per Internet són seguides per milions d'estudiants. En Espanya, el 60,5% de centres de primària i secundària encara no disposen d'un pla específic per a la introducció de les TIC, només el 17,5% del professorat les utilitza per a millorar les seves classes mentre que el 84,7% de l'alumnat afirma que troba en Internet tota la informació que necessita per a estudiar. La situació en la universitat no és millor. Les nostres investigacions ens mostren que els professors, siguin de primària, secundària o superior tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docència, no per a innovar o per a transformar el model pedagògic.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Per a mi està molt clar que el futur de l'educació passa per la hibridació entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volem avançar, les institucions educatives haurem d'aprendre una cosa que encara ens costa molt: col·laborar.

IMMA TUBELLA La Vanguardia 01/09/2009 CT: 1. Aproximació al tema: busca el consens entre els companys del teu grup

2. Tres idees bàsiques del text en les quals coincidiu.

3. A què es refereix l’autora amb “els professors (...) tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docència” (40 paraules aprox.)

4. Què significa per a tu l’aprenentatge en línia . Què t’exigeix, què et pot oferir, quines barreres pots trobar i...quines altres pots superar. Comenta-ho amb el teu grup i anota les idees aportades

5. Sinònim de patró, híbrid, virtual i digital. Defineix les paraules anteriors, segons el text. 6. Quans noms, determinants i adjectius trobes al 1r paràgraf? 7. Fem:

a) el llistat d’idees

i

b) el resum en 80 – 100 paraules - Per penjar a ct virtual

8. Posem títol (tema i intencionalitat) al text i seleccionem un al grup - Per penjar a ct virtual 9. Canvia l’últim paràgraf del text a un temps verbal condicional. 10. Quin valor reconeixes en els dos punts al final del text. Comenta-ho amb els companys i escriu algunes frases similars.

7Títol: Col·laborar i millorar l’educació L’educació primària, secundària i superior està canviant i els responsables no són ni els governs ni les institucions educatives, són els usuaris, els joves estudiants. L’educació s’està adaptant a la digitalització, i una bona prova és que a Amèrica els alumnes deixen les aules però no els estudis, estudien de forma online, on desperta molt d’interès. Però està comprovat per resultats que és més eficient l’aprenentatge híbrid (part presencial, part online). A Espanya la majoria de centres educatius no disposen d’un pla per introduir les TIC, el qual indica

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


l’esforç i la col·laboració que han de realitzar les institucions educatives perquè sigui possible una millor i renovada educació.

3.6. Precarietat i exclusió

El deteriorament que pateixen amplis sectors de les classes mitjanes i populars és una seriosa amenaça per a la cohesió social i exigeix estar entre les màximes prioritats. Les altes taxes d'atur, la manca de perspectives laborals i la precarietat general en què viuen els joves a Espanya estan arribant als jutjats en forma de sentències que obliguen els progenitors a seguir pagant la pensió per aliments als seus fills, fins i tot quan aquests fa temps que han arribat a la majoria d'edat i tenen una carrera universitària. Es tracta en gairebé tots els casos de pares divorciats que havien deixat de pagar les pensions. Els tribunals, seguint l'article 3.1 del Codi Civil que insta a aplicar la llei "atenent a la realitat social", han dictat unes sentències que 10 anys enrere haguessin resultat insòlites, però que ara responen a una situació cada vegada més dominada per la precarietat , com ha assenyalat l'últim informe sobre exclusió i desenvolupament realitzat per la Fundació Foessa (2014), vinculada a Càritas. L'informe analitza 35 indicadors socials i permet observar tot el que s'ha deteriorat la situació a Espanya per la crisi. Només un 34,3% dels espanyols viu amb comoditat, amb totes les seves necessitats cobertes; en l'últim informe, fa sis anys, el percentatge arribava al 50,2%. El treball reflecteix que el 40,6% de la població pateix les conseqüències de la precarietat, el 24,2% pateix una exclusió moderada i el 10,9% està ja en situació de marginalitat severa. Són xifres preocupants, a les quals cal sumar la recent advertència d'Unicef sobre un altre indicador molt negatiu: la pobresa infantil ha passat en cinc anys del 28% al 36%. Aquests informes mostren el deteriorament que pateixen amplis sectors de les classes mitjanes i populars, el que suposa una seriosa amenaça per a la cohesió social. És una situació que s’ha de corregir: la desigualtat és una injustícia i un obstacle per al creixement i el progrés econòmic. Evitar la fractura social hauria d'estar ara entre les màximes prioritats. Editorial El País 1 NOV 2014 CT: 1. Ubicació del text: Font, tipus de text, autor, aproximació al tema tractat, intencionalitat ... 2. Comprensió del text:

a.- Idees rellevants. Anotar-les a la wiki CT 6 b.- Explicació dels conceptes destacats en negreta. Anotar-los a la wiki c.- Redacció d’una frase que inclogui referències del tema i de la intencionalitat (Assumpte / títol) d.- Elaboració del resum en 80-100 paraules aproximadament. Penjar-lo a CT virtual juntament amb el títol de l’activitat c

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


3. A què es refereix el text amb l’expressió “és una seriosa amenaça per a la cohesió social” Resposta de 20-30 paraules 2. d) (següent pàgina.................................................) Titol: Actuem en contra de la desigualtat, i evitarem la fractura social Les classes mitjanes i populars arriben a nivells de precarietat i estem obligats a ficar-hi remei. Als jutjats d’aquest país arriben sentències obligant a pares a pagar pensions als fills (encara que siguin adults), a causa de la precarietat en què ha arribat la societat. Els tribunals apliquen la llei atenent a la realitat social. L’últim informe sobre exclusió i desenvolupament observa la situació per la crisi, un 34% viu còmodament, el 40% pateix precarietat, el 24% exclusió moderada, i el 11% està en la marginalitat. Augmentant també la pobresa infantil. L’amenaça de la cohesió social s’ha de solucionar, eliminant la desigualtat, i així evitar la fractura social.

3.7. Buena suerte

¿Por qué se dice que alguien tiene buena suerte? ¿Qué caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestión aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma. A menudo, en conversaciones con compañeros, amigos o familiares oímos la referencia a un tercero en términos: "¡Fulano de tal sí que tiene buena suerte!". Esta expresión nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversación. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayoría de casos que detrás de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a pensar que no se trata de una cuestión de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es más el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio. Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro. La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar. Se trata de la aparición de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efímeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consideran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. ¿Cuáles son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuación, los más representativos: Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando éstas, de entrada, aparecen como un revés, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo. Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qué medida han contribuido a la situación y actúan para resolver la circunstancia que se haya generado. Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qué medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cómo pueden enmendarlo. No viven el error como una mácula en su currículo o algo de lo que avergonzarse, sino que hacen de él una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propósito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparición del anhelo que persiguen. Emplean su imaginación para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo". Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera. Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, según la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a sí mismo y a los demás, y a actuar de manera diferente. Esta segunda reflexión es habitual de los creadores de buena suerte. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


(…) Por ello, quizá lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida. Alex Rovlra Celma es profesor de Esade, conferenciante y escritor. C T: 1. Ubicación del texto 2. Ideas destacables 3. Resumen y título -Colgar en tm virtualPara realizar en grupo: 4. Significado de asertividad y autoestima 5. Explica la diferencia entre “creerlo para verlo” y “verlo para creerlo”. Aproximadamente 50 palabras. 3:

Titulo: La suerte no da buenos resultados, el esfuerzo si. La buena suerte no es puro azar, hay que esmerarse para conseguir tus objetivos, con positividad, no rendirse cuando salen contratiempos, y aprender de los errores, sin querer atribuirlos a otras personas. Creerlo para verlo. El esfuerzo es la razón de que las cosas salgan bien, creiendose uno mismo que tiene buena surte, cuando en realidad, es la auto-exigencia la que consigue tus logros. La suerte no te ayuda, te hace soñar, y de los sueños no se vive. Trabaja duro para ti mismo y olvídate de la suerte, no la vas a necesitar.

3.8. La pobreza infantil en España

Siete preguntas inquietantes sobre la pobreza infantil en España Gonzalo Fanjul Madrid 28 OCT 2014

Durante los últimos seis meses la oficina de investigaciones de Unicef ha evaluado el impacto de la crisis económica en el bienestar de los niños y jóvenes adultos de los países ricos. El resultado es Los niños de la recesión, una fotografía desasosegante de los efectos de la Gran Recesión en los 41 estados de bienestar más desarrollados del planeta. Dicho de forma simple, la crisis ha tenido un impacto devastador en los menores, los niños han sufrido más que ningún otro grupo social y las instituciones públicas de un número demasiado alto de países han fracasado a la hora de evitar y revertir esta situación. Lo que es igualmente importante, el sufrimiento de los niños de hoy evolucionará con rapidez en una carga para el futuro. La pobreza infantil es una bomba de relojería para los intereses demográficos, económicos y democráticos de cualquier sociedad inteligente. Incluso aquellos menos interesados en la pobreza de los niños deberían estar aterrados ante las consecuencias que se deriven de ella en las próximas décadas. España es un estudio de caso de esta peligrosa ecuación. De acuerdo con las estadísticas europeas, uno de cada tres niños de nuestro país (2,7 millones) viven en la pobreza o en riesgo de exclusión. El informe de Unicef calcula que los niveles de pobreza infantil han crecido un 28% CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


entre 2008 y 2012. España se sitúa en niveles alarmantes en algunos indicadores básicos de bienestar, como el número de jóvenes que no estudian ni pueden trabajar (casi uno de cada cinco), o la percepción que las propias familias tienen de su futuro. Utilizando este informe como punto de partida, el equipo de investigación de porCausa ha analizado las implicaciones de la crisis española de la pobreza infantil en algunos ámbitos particularmente sensibles del interés público. El análisis de los datos sugiere al menos siete preguntas relevantes que deberían formar parte del debate que genere este informe. Cada una de estas preguntas plantea elementos centrales del debate acerca de la pobreza infantil en España, uno de los grandes debates de nuestra generación. El interés que demuestren los responsables políticos y las instituciones en hacerle frente determinará el futuro de millones de niños en nuestro país, tanto como el del conjunto de la sociedad.

CT: 1.- Ubicació del tex 2.- Llistat d’idees rellevants 3.- Resum del contingut (80-100 paraules) i títol. -Penjar a CT virtual4.- Sinònim o breu explicació dels conceptes destacats en negreta, segon el text: ha evaluado, impacto, desasosegante, Estado de bienestar, desarrollados, evitar i revertir -Penjar a la wiki de CT virtual-

Obsevació: El treball sobre aquest tema continuarà al pròxim CT Título: La pobreza infantil se debe erradicar por el bien común de la sociedad. Los niños son el colectivo social más perjudicado a causa de la crisis y las instituciones han suspendido cuando han intentado mejorar esta situación. Además, la angustia de los niños les afectará en un futuro. Todas las autoridades tienen que mejorar para que en los próximos años los efectos sean mínimos. España está en peligro debido a que uno de cada cinco jóvenes no estudia ni puede cotizar. Ése es el motivo por el que salen siete preguntas relevantes para debatir sobre nuestra generación, a las que mandatarios e instituciones tienen que hacer frente, para el futuro de los más pequeños y el conjunto de la sociedad. 3.9. Siete preguntas inquietantes sobre la pobreza infantil en España Siete preguntas inquietantes sobre la pobreza infantil en España

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Los menores han sufrido la crisis más duramente que cualquier otro grupo social. Las políticas públicas de un número demasiado alto de países han fracasado a la hora de evitar y revertir esta situación Gonzalo Fanjul Madrid 28 OCT 2014 - 11:08 CET49 http://elpais.com/elpais/2014/10/27/planeta_futuro/1414411659_082586.html Durante los últimos seis meses la oficina de investigaciones de Unicef ha evaluado el impacto de la crisis económica en el bienestar de los niños y jóvenes adultos de los países ricos. El resultado es Los niños de la recesión, (…) Utilizando este informe como punto de partida, el equipo de investigación de porCausa ha analizado las implicaciones de la crisis española de la pobreza infantil en algunos ámbitos particularmente sensibles del interés público. El análisis de los datos sugiere al menos siete preguntas relevantes que deberían formar parte del debate que genere este informe:

Actividad 1: Buscad una posible respuesta a cada pregunta entre los miembros del grupo 1. ¿Por qué la crisis ha golpeado más duramente a los niños que a los ancianos? 2. ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis de los niños en el largo plazo? 3. ¿Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención? 4. ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños? 5. ¿Es suficiente con recuperar el empleo para rescatar a los niños? 6. ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida? 7. ¿Dónde están los datos?

Actividad 2: Resume en menos de 40 palabras la explicación dada a continuación a cada pregunta. Penjar a CT virtual 1. ¿Por qué la crisis ha golpeado más duramente a los niños que a los ancianos? El mejor modo de comprender la magnitud de la evolución de la pobreza infantil en España es compararla con la pobreza de los mayores de 65 años, un grupo tradicionalmente vulnerable de nuestra sociedad. Mientras la primera se incrementaba entre 2008 y 2012 hasta alcanzar cifras récord, la segunda se reducía a la mitad. Es cierto que la posición relativa de los mayores ha mejorado como consecuencia de la caída del ingreso medio del país, ya que las pensiones son una fuente de ingreso que no ha variado esencialmente. Pero estos datos son todo un poema a la eficacia de las diferentes herramientas de protección: sólida en el caso de los pensionistas, volátil en el de los niños. Si una de las funciones principales del estado de bienestar es proteger a los individuos y las familias frente a un shock, el de España ha demostrado ser alarmantemente ineficaz. 2. ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis de los niños en el largo plazo? La experiencia de crisis pasadas sugiere que episodios breves pero intensos de pobreza durante los años de crecimiento tienen consecuencias de por vida en la seguridad, la preparación o la capacidad de emprendimiento de los afectados. Aunque todavía es pronto para hacer una estimación de las consecuencias que tendrá esta crisis, algunos indicadores nos permiten calibrar la envergadura del impacto social. El año 2008, por ejemplo, puso fin al crecimiento lento pero continuado de las tasas CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


nacionales de fertilidad, cuya recuperación es una condición necesaria para revertir el peligro de una pirámide demográfica invertida que sea incapaz de sostener en el futuro las pensiones y el estado de bienestar. Cuando los niveles de abandono escolar en España doblan la media de la Unión Europea, el miedo de las familias a tener hijos hoy se disparará en una sociedad de empleos precarios y de baja cualificación.

3. ¿Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención? Los niños han sido uno de los principales daños colaterales de la reducción del gasto público derivado de las políticas de austeridad. De acuerdo con las estimaciones realizadas por la Fundación Tomillo para el Comité Español de Unicef, entre 2010 y 2013 la inversión de las diferentes administraciones en infancia se redujo un 14,6%. Pero Los niños de la recesión ofrece un nuevo dato aún más preocupante: durante el período 2008-12, y a diferencia de otros países desarrollados, la intervención del Estado español no ha reducido la desigualdad entre ricos y pobres, sino justo lo contrario. Como muestra el gráfico, la política de subsidios e impuestos del Gobierno ha contribuido a incrementar la desigualdad generada por el mercado (medida de acuerdo al índice de Gini). El contraste con otros países europeos —como el Reino Unido— es llamativo y demuestra hasta qué punto las políticas públicas españolas durante este período han beneficiado más a las rentas altas y a las grandes empresas, con independencia del partido en el gobierno.

4. ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños? La pobreza infantil fue objeto de mofa hace unos días en el Congreso por parte de algunos diputados del Partido Popular. El asunto llamó mucho la atención, pero lo verdaderamente llamativo es que durante la presente legislatura no haya prosperado en el Parlamento ninguna medida notable para abordar un tema tan relevante. De acuerdo con la información recabada por el Proyecto Avizor, de las 395 iniciativas legislativas tramitadas hasta septiembre de este año, solo dos estaban directamente relacionadas con el bienestar de los niños. Las dos fueron rechazadas. 5. ¿Es suficiente con recuperar el empleo para rescatar a los niños? El Gobierno ha fiado la recuperación social a la creación de empleo. Los datos, sin embargo, muestran que la baja calidad de los nuevos empleos españoles (precariedad, temporalidad, bajos salarios) impide a muchas familias trabajadoras con hijos escapar de la pobreza. Las tasas de pobreza entre familias con empleo e hijos prácticamente doblan la de aquellas que no tienen hijos, lo que convierte a los niños en lo más parecido a un lastre. Incluso en el mejor de los casos, la recuperación del empleo no conseguiría resolver la debilidad del sistema de protección para los niños en familias desempleadas, que se ha puesto de manifiesto durante la crisis. 6. ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida? La debilidad de los sistemas que debían haber evitado esta crisis de los niños no es solo el resultado de la recesión que comenzó en 2009. Mientras la riqueza nacional creció de manera galopante en la década previa a la crisis, el volumen y la eficacia de la inversión en políticas públicas de infancia creció lentamente para después estancarse y caer, lo que se tradujo en niveles menguantes de reducción de la pobreza infantil. España desperdició durante ese tiempo la posibilidad de fortalecer un sistema de protección que ha demostrado ser esencial en el éxito de otros países a la hora de sortear el impacto de la crisis sobre los niños. 7. ¿Dónde están los datos? La información disponible acerca del bienestar de los niños y de las políticas e instituciones que deben velar por ellos es claramente insuficiente para garantizar un debate público informado. Quien desee abordar con seriedad este problema se enfrenta a un conjunto de datos fragmentado, incompleto y desactualizado. El contraste con otras áreas del interés público, como la calidad de las instituciones CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


financieras, resulta sorprendente y da una idea del orden de prioridades establecido por las autoridades españolas y europeas. Gonzalo Fanjul es autor principal del informe de Unicef Los niños de la recesión y cofundador de la Fundación porCausa. •

DESCARGABLE Informe 'Los niños de la recesión'

Titulo: Siete preguntas clave del porqué de la crisis del grupo social más desfavorecido, los niños. ¿Por qué la crisis ha golpeado más duramente a los niños que a los ancianos? El aumento de la pobreza infantil la comparamos con la de los ancianos y vemos que la de los mayores se reduce considerablemente, quedando así en evidencia el estado de bienestar, que no ha sabido corregir esta situación. ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis de los niños en el largo plazo? Las etapas cortas de pobreza acarrean consecuencias duras para la población, limitando así la recuperación, evitando que las parejas tengan hijos y llevándola a trabajar precariamente. ¿Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención? La menor inversión en infancia de las administraciones, añadiéndole que el Estado no ha sabido reducir las desigualdades entre ricos y pobres, ha favorecido al agrave de la situación. ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños? Parece que al Parlamento no le interesa la crisis de los niños, ya que solo dos iniciativas legislativas tramitadas de casi 400 estaban relacionadas con el tema, y para colmo fueron desestimadas. ¿Es suficiente con recuperar el empleo para rescatar a los niños? El Gobierno cree que la situación está en crear empleos, pero la precariedad de los mismos hace imposible para las familias superar la pobreza. Aunque prosperara la situación con empleos, no mejoraría el sistema de protección de los niños de familias en paro. ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida? En la década anterior a la crisis, la riqueza aumentó y la inversión política para los más pequeños lo hizo en menor medida para luego disminuir considerablemente. Así, se desperdició la posibilidad de fortalecer un sistema de protección clave para el menor impacto de la crisis sobre los niños. ¿Dónde están los datos? Las estadísticas del bienestar de los niños están por completar y no son actuales en comparación con otras áreas de interés público. Quedando así demostrado, el interés de las autoridades para afrontar éste tema.

3.10. Ser felices He aquí una noticia insospechada: el ser humano es un animal esencialmente feliz o eso parece deducirse de un montón de estudios y de encuestas. Ya sé que resulta difícil de creer, porque la insatisfacción nos corroe, perseguimos quimeras, alimentamos frustraciones y somos por definición bichos inquietos. Por no hablar de los dolores habituales de la vida (1a enfermedad, la pérdida, la muerte) y de los horrores que nos infligimos unos a otros: guerras, torturas, abusos y miserias. Por lo general, tenemos el sufrimiento de la existencia tan presente que tendemos a concebir el mundo como un valle de lágrimas, y la desdicha nos parece mucho más abundante y más auténtica. Por ejemplo, según cifras de la OMS, cada día se suicidan 3.000 personas en el planeta, lo que viene a ser una cada treinta segundos. Este dato, espectacular, no 1o ponemos en duda, desde luego, y ni tan siquiera nos sorprende. Estamos habituados a pensar en el aplastante peso de la vida. Y, sin embargo, todo parece indicar que, a poco que le dejen, el ser humano intenta ser dichoso y 1o consigue. Diversas investigaciones demuestran que, en tiempos de paz, la mayoría de los individuos se consideran a sí mismos más felices que infelices. He aquí una pregunta curiosa y digna de hacérsela CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


uno mismo: si tuvieras que puntuar tu felicidad o tu grado de satisfacci6n ante la vida del l al 10, siendo 1 la desdicha absoluta y 10 la dicha más completa, ¿qué nota te darías? Cruzo artesanal y burdamente los complejos datos de varias encuestas (algunas tan enormes como la World Values Survey, sobre una muestra de 118.000 personas procedentes de 96 países) y me encuentro con que, de media, los individuos que escogen el 1 suman más o menos un 5%, mientras que los que se califican con un 10 están en torno al 12%. Lo cual es asombroso: si me hubieran preguntado antes de ver los resultados, hubiera predicho que nadie o casi nadie se otorgaría a sí mismo un diez redondo. En total, más de un 60% de las personas se ponen una nota de 6 o superior. Y, por lo visto, esa felicidad tiende a aumentar, y desde luego parece tener una relación directa con el desarrollo económico, cultural y democrático. Los ricos también lloran, pero menos. Hay un trabajo interesantísimo de la ya citada World Values Survey sobre la evoluci6n de la felicidad en 24 países en las últimas décadas. En este caso, la tabla de medidas va del 1 (nada feliz) a14 (totalmente feliz). La media de todos los países esta en torno al 3. Tres países, Suiza, Estados Unidos y Noruega, no muestran ni aumento ni disminuci6n en su percepción de felicidad en los últimos treinta años; cuatro son un poco mas infelices (Austria, Bélgica, Gran Bretaña y Alemania del Oeste), y el resto han subido. Entre ellos España, que, de 1981 a 2006, tortuguea en una lentísima, ínfima ascensión desde el 3 hacia el 3, 1. Por cierto que no es, ni con mucho, el mejor resultado; por ejemplo, Irlanda, de 1977 a1999, subió de 3,1 a 3,4. Y Puerto Rico, de 2,9 a 3,5 entre 1993 y 2006. Nosotros estamos actualmente más o menos al nivel de la India, que ha subido de 2,6 a casi 3, 1 desde 1975 hasta ahora. O sea que mucho alardear de nuestro carácter jaranero, de las fiestas y las copas y los amigos, del sol español y demás pamplinas, pero somos relativamente menos dichosos que la mayoría. Y, aun así, lo maravilloso es comprobar que también somos mayoritariamente felices. Si nuestra media es de 3, eso quiere decir que nos estamos otorgando un notable alto. Pero aún hay algo más: recientes investigaciones psicológicas parecen demostrar que los más felices (ese 12% que está arriba del todo) no son aquellos a quienes les va mejor en la vida. Un poquito menos de felicidad ayuda a ser más longevo (los ultrafelices tienden a desdeñar preocupaciones y miedos que a menudo son útiles avisos), a ganar más dinero, a desarrollarse más intelectualmente y a tener más éxito (porque cierta insatisfacci6n espolea la vida). Los mejores resultados, en fin, se consiguen en torno a una puntuación de 8 0 de 9. O sea, que esta maravillosa vitalidad nuestra, tenaz y adaptativa, no solo nos ha regalado una propensión básica a la dicha, una alegría orgánica, innata y animal, sino que también le ha dejado un lugar y le ha dado una utilidad al dolor, al malestar y la melancolía. Qué prodigio, la vida. Rosa Montero

El País Semanal

CT: Comprensión. Expresión de la comprensión

1. Anota el tema tratado en el texto –Comentarlo en grupo2. Resume en 25-30 palabras máximo cada párrafo -Colgarlo en CT Virtual3. Propón un título adecuado para el texto -Colgarlo en CT Virtual4. Explica en menos de 30 palabras el título que has propuesto –Tratarlo en grupo y anotarlo en la wiki de CT Virtual 5. Anota un sinónimo o explica el significado en el último párrafo de longevo, desdeñar, espolea, tenaz, propensión y dicha –Tratarlo en grupo y anotarlo en la wiki de CT Virtual -

Titulo: La felicidad mundial, sus características y estadísticas •Estadísticas confirman que las personas mayoritariamente son felices a pesar de los obstáculos que aparecen día tras día, aún así 3000 de ellas se suicidan cada 24 horas en nuestro planeta.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


•En tiempos de bonanza los humanos opinan que son felices. 6 de cada 10 se ponen un 6 en felicidad, un 5% un 1 y un 12% un 10. •La felicidad está relacionada con la economía, la cultura y la democracia. España ha subido ligeramente el nivel de felicidad en comparación con otros países en los últimos años. •Está demostrado que los más felices no son ricos. Las personas menos adineradas tienden a esforzarse más en su desarrollo personal y laboral, así como en afrontar los contratiempos que se presentan.

3.11. El gran vaixell

CT: Comprensió i expressió de la comprensió 1. Tipus de text i per què -Treballar en grup2. Copia una expresssió narrativa i una descriptiva -Treballar en grup3. Anota tres idees bàsiques del text -Treballar en grup4. Fes el resum en no més de 70 paraules -Penjar a CT Virtual5. Posa un títol -Penjar a CT Virtual-

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


6. Escriu un sinónim de voluptuositat, gemegant i angoixós (últim paràgraf) -Penjar a la wiki de CT Virtual7. Reescriu les expressions següents mantenint el seu significat (últim paràgraf) -Penjar a la wiki de CT Virtual-agonia de llum i de colors lenta -s’entaulà el mestral -cordatges difunts

8. Canvia el registre literari de les expressions segûents a un registre estàndar: -Penjar a la wiki de CTa.- La posta de sol d’aquell dia es presentà , a través d’una calma , en mar, paradisíaca, amb una agonia de llum i de colors lenta, d’una còsmica voluptuositat b.- Jo em puc imaginar l’espectacle del vaixell errrant i desert en les aigües vagues del golf

9. Canvia el sentit de l’expressió El vaixell era magnífic, nou, de la més sòlida construcció i de la més alta qualitat. -Penjar a la wiki de CT-

10. Explica o representa gràficament una possible estructura del text

-Treballar en grup-

Títol: El Llanisshen, un vaixell de vapor que no va arribar al seu destí. Un vaixell de vapor anomenat Llanisshen va sortir de Marsella amb destí Gibraltar durant la Primera Guerra Mundial. A mig camí va ser torpedejat, el capità, al veure’s incapacitat, va fer desallotjar la tripulació. S'esperaven que s’enfoncés però va seguir flotant a la deriva. Durant la matinada el mestral va dirigir el Llanisshen mar endins cap al sud-est, d’haver seguit així, hauria arribat a la costa catalana. La imatge del vaixell flotant al mig de la mar suggereix solitud i foscor. 3.12. L’era d’Internet

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Comprensió lectora i expressió de la comprensió (1a part) Identifica el tipus de text Determina el significat de: a. No és una moda fugaç, b. immergits , c. instaura nous models de relació i de comunicació C.- Quina relació trobes entre el segon i el tercer paràgraf D.- Diferència en el text entre han entrat / han irromput del tercer paràgraf E,. Anota un sinònim de moda , xarxa i temps de la segona línia del text F.- Redacta tres idees bàsiques del text amb no més de 14 paraules cadascuna. Penjar a CT Virtual G.- La paraula derivades del tercer paràgraf pot ser polisèmica. Justifica la teva resposta H.- Identifica l’estructura del text i comenta-la o representa-la gràficament Pots anotar les teves respostes a la wiki de CT Virtual Títol: La influència de les noves tecnologies en la societat actual La tecnologia informàtica s’ha establert, modificant els mitjans de relacionar-se i comunicar-se de la població. L’avenç d’internet ha produït a escala mundial la participació de la ciutadania en les xarxes. Les noves tecnologies afecten les cultures, tant afavorint-les com desafavorint-les.

3.13. La rapidez La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura y cada vez nos tiene más acelerados. ¿Es necesario ir siempre tan rápido? En absoluto, pero lo hacemos, incluso cuando no es necesario. La velocidad no solo se ha convertido en el principal elemento de competencia en gran parte de la organización productiva, sino que está colonizando también las relaciones personales.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


El Just in time se ha impuesto como un modo de organizar la producción más eficiente. Significa trabajar sobre pedido, es decir, producir únicamente aquello que se necesita, en la cantidad justa y el momento preciso. Este sistema, conocido también como método Toyota, procede de Japón y evita gastar recursos en almacenamiento y distribución, además de posibles pérdidas por obsolescencia. Pero requiere tener una organización muy ágil, muy rápida, capaz de responder con celeridad a las demandas de los clientes. Y muy flexible, lo cual exige poder tomar mano de obra o prescindir de ella en función de la demanda. Este método se vendió en las escuelas de negocios como una fórmula para aumentar la satisfacción del cliente y mejorar la competitividad, pero en la práctica lo que consigue es aumentar la cuenta del resultado a costa de la seguridad y el confort de quienes trabajan en esa organización. Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada? Seguro que sí. El sociólogo francés Daniel Cohen ya explicó en su libro “Nuestros tiempos modernos” (Tusquets, 2001) cómo el estrés se ha convertido en la enfermedad laboral de nuestro tiempo, como la silicosis, causada por la entrada de polvo en los pulmones, lo fue de la industrialización. Y además de patológica, ¿no puede resultar a la larga también menos creativa y por lo tanto menos competitiva? Algunos especialistas así lo creen. “Trabajar lento nos hace más productivos”, era el título de un artículo publicado hace unos días por la revista Time. Estar permanentemente volcados en el instante, sin tiempo para respirar, impide pensar en el largo plazo. Nos convierte en piezas de un mecano articulado que funciona muy bien, pero sin capacidad para crear, para innovar. Hay que tener una cierta calma para poder trabajar con cierta perspectiva. Como todo, la cuestión está en la dosis de cada elemento. Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012 CT: Expresión de la comprensión

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Define el tema central del texto -Trabajar en grupoCuál supones que es la intencionalidad de la autora -Trabajar en grupoAnota tres ideas básicas del texto -Trabajar en grupoElabora un resumen de 70 palabras máximo .-Colgar en CT VirtualPon título a tu resumen .-Colgar en CT VirtualExplica el título que has propuesto para tu resumen -Trabajar en grupoReescribe con tus palabras la expresión siguiente manteniendo el significado: La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura –Colgarla respuesta en la wiki de CT Virtual8. Explica el significado de la cuestión está en la dosis de cada elemento. –Colgar la respuesta en la wiki de CT Virtual9. Cambia el sentido de la frase Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada? –Colgar la respuesta en la wiki de CT Virtual10. Explica o representa gráficamente una posible estructura del texto -Trabajar en grupoLa rapidez 11. Reescribe con tus palabras la expresión siguiente manteniendo el significado La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura Aportada per …

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


12. Explica el significado de la cuestión está en la dosis de cada elemento

Aportada per …

13. Cambia el sentido de la frase Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada

Aportada per …

14. Explica o representa gráficamente una posible estructura del texto

La productividad eficaz tiene un precio La celeridad es una forma de competitividad en la población, pero no es el único caso, las relaciones personales también estan afectadas. La producción más eficiente se realiza produciendo sobre pedido (Just in time), pero en la practica sale perdiendo el trabajador y se beneficia la organización. El apresuramiento nos hace menos productivos y pensativos, nos impide inventar y perfeccionar. Para fabricar eficazmente necesitamos placidez, el asunto está en aplicarla adecuadamente.

3.14. El regal nadalenc La saviesa de Mr. Scrooge CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


L'economista Joel Waldfogel és l'autor del llibre Scroogenomics, que s'ha convertit en un best seller als Estats Units, que planteja que els regals nadalencs són ineficients, ja que ningú no escull bé els obsequis dels altres, així que el que hauria de ser motiu d'alegria acaba sent una font de malbaratament. Waldfogel nega que l'estímul del consum nadalenc sigui bo per a l'economia, considerant que la mateixa despesa duta a terme al llarg de l'any permetria una compra més lògica i racional. Aquest conegut professor de la Universitat de Minnesota ataca la tradició de fer-se regals durant aquestes festes, ja que, segons els seus càlculs, dels 66.000 milions que es gasten als Estats Units durant la campanya de Nadal i Any Nou, uns 13.000 milions es perden per compres equivocades. Si a aquestes xifres s'afegeix la despesa de la resta de països occidentals, les quantitats es doblen i la riquesa perduda s'eleva fins als 25.000 milions. És evident que això passa perquè no hi ha una simetria d'informació entre qui regala i qui obsequia, i els avis acaben comprant al nét música que no suporta, o els oncles, una raqueta de tennis al nebot que només juga a pàdel. El llibre demostra igualment que les compres que fa un mateix generen un 18% més de satisfacció que els regals que li han comprat altres. Waldfogel no té cap problema a afirmar que el Nadal és una orgia de destrucció de riquesa. L'economista no admet ni tan sols el concepte de la targeta-regal, que s'ha estès darrerament. Aquest exercici de prudència per part dels consumidors tampoc no és vist de bon ull, ja que el 10% dels vals-regal no són finalment bescanviats, així que el seu valor no es destrueix, sinó que es transfereix a l'empresa emissora. No cal ser un linx per descobrir que Joel Waldfogel s'ha convertit en l'enemic número u dels comerciants planetaris. La Federació Nacional de Retail ha rebatut les seves teories, advertint que el seu alarmisme està poc fonamentat, que les vendes d'aquests dies representen entre el 30% i el 40% de tot l'any i que el sector del consum aporta gairebé el 70% del PIB de l'economia dels Estats Units. Aquest mateix any, les vendes des del dia d'Acció de Gràcies fins al Nadal han crescut als Estats Units, contribuint decisivament en les bones xifres de creixement del quart trimestre. Waldfogel ha utilitzat per al títol del seu llibre el Mr. Scrooge d'Un conte de Nadal, de Charles Dickens, aquell personatge que proclamava: "Què és el Nadal sinó l'ocasió perquè un es trobi un any més vell i ni tan sols un dia més ric?". Waldfogel, com Scrooge, ha provocat el personal amb el seu discurs. I té una mica de raó. En aquest país no és que li haguem fet cas, sinó que la crisi ens ha fet tornar més prudents i estalviadors. Sense que calgués traduir Scroogenomics al català. Màrius Carol La Vanguardia 30/12/2012 A- Comprensió del text 1. Ubicació: Tipus d’escrit, font, tema tractat, opinió i intenció de l’autor 2. Selecciona les idees més importants del text -Anota-les a la wiki de CT 15: Recull d'idees i aportacions dels company@s per al contrast i la correccióB- Expressió de la comprensió del text 3. Elabora el resum del text a partir de les idees anteriors i penja’l a l’espai de CT virtual Resums fets pels company@s

4. Preguntes per respondre en 20 – 40 paraules -Anota-les a la wiki de CT 14: Recull d'idees i aportacions dels company@s per al contrast i la correccióa) Explica breument quines són les raons d’aquesta negació, segon el text: “Waldfogel nega que l'estímul del consum nadalenc sigui bo per a l'economia” b) Explica breument quines són les raons d’aquesta afirmació, segon el text:” Waldfogel no té cap problema a afirmar que el Nadal és una orgia de destrucció de riquesa”. El consumisme nadalenc té més costos que beneficis

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


L’economista Joel Waldfogel ha escrit un llibre on hi comenta el desacord en les compres de nadal, ja que molts regals son innadequats, amb la de milions malgastats que comporta. Ell nega que el consum nadalenc sigui correcte per a l’economia donat que els mateixos diners gastats durant l’any permetrien fer unes compres més certeres. També esmenta que els auto-regals son molt més satisfactoris. La Federació Nacional de Retail està en desacord amb Waldfogel perquè el sector i l’economia dels EEUU hi guanyen molt en aquestes dates. A Catalunya, la crisi ens ha fet gastar menys i escollir millor.

3.15. Dies de rebaixes. Matí de divendres passat en una botiga del passeig de Gràcia. La cua per enfundar-se les peces escollides enllaça amb la de la caixa formant una ela claustrofòbica. Una noia, tota nerviosa, ha aconseguit, per fi, després de canviar de talla tres vegades, posar-se una faldilla curta. Li demana l’opinió a la dependenta que avui fa d’assessora d’estil, mare, germana o terapeuta que li contesta que li queda perfecta. Però la noia segueix col·locant-se els cabells darrere l’orella d’una forma compulsiva.«¡Rafa, Rafa!», crida. Ens mira a les que ens hem recolzat a la paret queixant-nos de l’absència del noi i a nosaltres ens agafa un rampell de feminisme pamfletari: li diem que no li cal el Rafa per res, que és ella la que s'ha de veure bé, que si li agrada la faldilla no cal que demani permís a ningú, etcètera. O sigui, que de fet, la volem condemnar a la mateixa soledat amb què hem acudit nosaltres a les rebaixes.

Ho entenem poc després quan veiem un noi que tímidament ronda l’entrada dels emprovadors aguantant una jaqueta i una bossa, i que no s’assembla en res al prototipus de censor masclista. I amb la confiança fastigosa que donen aquests dies de convivència curta però intensa amb desconeguts li diem: «¿Ets el Rafa, oi?». Diu que sí i entra a aconsellar la seva parella, de qui passem de criticar-ne la dependència a envejar-ne la companyia. L’entrada del Rafa, ho hem d’admetre, ens ha deixat un regust de tristesa. Per un moment ens hauríem adoptat les unes a les altres, però, desconegudes com som, decidim entaforarnos soles darrere les cortines. Fet i fet, per acompanyar algú a comprar se l’ha de conèixer a fons i saber desxifrar-ne expressions aparentment simples com «Em sembla que em fa grassa». Per això ens acaba quedant clara una cosa: si la noia i el Rafa superen un primer dia de rebaixes, de pont i en ple centre de Barcelona és que aquesta parella durarà tota la vida. Najat El Hachmi, 13-1-2011 El Periódico CT: A- Comprensió del text 1. Ubicació: Tipus de text, tema tractat, missatge / intencionalitat

2. Selecciona les idees bàsiques i anota-les a: Recull d'idees i aportacions dels company@s per al contrast i la correcció-

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


B- Expressió de la comprensió del text 3. Resumen del text i títol Penja’l a tm virtual 4. Canvia l’expressió següent sense que canviï el seu significat: “la volem condemnar a la mateixa soledat amb què hem acudit nosaltres a les rebaixes” 5. Explica en 3 o 4 línies l’expressió del text: “a nosaltres ens agafa un rampell de feminisme pamfletari” Pots anotar les respostes 4 i 5 a: Recull d'idees i aportacions dels company@s per al contrast i la correccióC- Expressió escrita

(a Expressió escrita virtual )

Anar de rebaixes individualment comporta soledat, en parella una prova d’amor.

Un dia de rebaixes a Barcelona, dins d’una botiga, al vestidor hi ha una noia emprovant-se roba i pregunta a una botiguera l’opinió. Seguidament crida a la seva parella i les noies de la cua del provador li comenten que si li agrada que s’ho compri, preses de la soledat en què elles estan. En entrar el nòvio, comencen a envejar la seva companyia i amb tristor s’aparten una mica, com a desconegudes que són. Per anar acompanyat a les rebaixes, cal conèixer profundament a l’altra persona, si afronten amb èxit un dia com aquest, estan fets l’un per l’altre.

3.16. Jo també he estat el futur.

Opinió

Petit observatori

El Periòdic, 20-10-2010

Jo també he estat el futur La investigació mèdica és un procés cada vegada més revolucionari. Però aquesta admiració ha d'anar acompanyada per la resignació. Els avenços són lents, si els comparem amb la durada d'una vida humana. M'ha fet molt efecte llegir que les cèl·lules mare cardíaques regeneren el cor. Això pot ser una gran notícia -i la periodista Ana Macpherson fa molt bé de parlar-ne-, però, com passa amb la majoria de les notícies que són bones, ho són de cara al futur. Uns investigadors del servei de cardiologia del Germans Trias i Pujol, Can Ruti, han demostrat amb rates de laboratori que el greix del cor té unes cèl·lules capaces de convertir-se en múscul cardíac i en vasos sanguinis. I ja es pensa en la possibilitat, extraordinària, de fabricar un teixit cardíac artificial per posar pegats sobre els cors que han patit un infart.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Aconseguir que un cor avariat pugui reconstruir-se -i així evitar, en molts casos, l'operació del transplantament- seria magnífic. En aquest moment és ciència-ficció, però la innovació sembla prou sòlida perquè el dia de demà la ficció deixi de ser-ho. El doctor Bayés-Genís pot parlar-ne amb objectivitat, però jo no puc anar més enllà. Renunciant a les referències mèdiques, sí que puc reflexionar al voltant d'un fet que afecta molta gent quan es tracta d'una notícia sobre un procés terapèutic. La pregunta que es fa un mateix és inevitablement dramàtica: ¿jo hi arribaré a temps? La gent que es planteja aquest interrogant acostuma a tenir ja molts anys. Sap que els progressos en medicina són lents, cal fer complicades proves i contraproves, i si finalment s'arriba a un resultat positiu -l'adopció d'una nova possibilitat mèdica o quirúrgica- els beneficiaris ja seran, sovint, per a una altra generació. Alguns investigadors gosaran dir: «Potser d'aquí a 10 o 15 anys...» Científicament parlant és un període bastant curt, humanament és molt temps. Massa, per a molts que pensaran que probablement no podran viure tant. Cal acceptar el fet mirant enrere. Asserena fer-se càrrec que sovint continuem vius, ja en una avançada edat, gràcies a uns descobriments que la generació anterior no va arribar a temps d'aprofitar. I nosaltres sí. Convé tenir consciència del límit. La vida va de pressa, la ciència avança a poc a poc. Però sempre ens dóna una empenta. Cap progrés futur no ens ha d'irritar. Serà útil per als jo de demà. Josep Maria Espinàs (1927).

CT: 1.- Ubicació: -Tipus de text -Font -Situació de l’autor -Aproximació al tema -Intencionalitat

2.-Llistat d'idees rellevants -Per penjar a CT virtual, devant del resum3.-Resum i títol - Per penjar a CT virtual 4.-Selecció de 10 termes que no pertanyen al teu vocabulari actiu. - Per comentar en grup5.-Comenta amb els comany@s a què es refereix l’autor en ...”Científicamente parlant és un període bastant curt, humanament és molt temps”. Anota les conclusions

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Llistat d’idees rellevants: •La investigació mèdica és revolucionaria. •Els avenços són lents, comparats amb la vida de les persones. •Les cèl·lules mare cardíaques regeneren el cor. •Les notícies bones ho seran en el futur. •L’objectiu és fabricar un teixit cardíac, per reconstruir un cor i evitar el trasplantament del mateix. •Ho viure? Normalment s’aprofiten dels avenços dels avenços les següents generacions; com nosaltres em aprofitat els avenços de generacions passades, per això seguim vius, i així successivament. • Tot progrés és bo pel futur de la humanitat.

Titol: De la medicina en constant progrés en fem ús totes les generacions. La medicina avança lentament (comparant amb la vida de les persones) però de forma constant, i en treiem profit totes les generacions. S’ha descobert que les cèl·lules mare cardíaques regeneren el cor, l’objectiu és elaborar un teixit cardíac per restaurar el cor i evitar el trasplantament del mateix. Les notícies bones, ho acaben sent en el temps, per això ens preguntem: Aquests avenços els viure? Normalment se n’aprofiten dels mateixos les següents generacions, com nosaltres ens n’hem aprofitat dels progressos de les passades, i així successivament. Per això hem d’agrair que qualsevol millora serà aprofitada.

4. Expressió escrita. 4.1. Com escric jo.

Activitat: L’objectiu d’aquesta activitat és la millora de l’expressió escrita. T’interessa, ho necessites? Per parelles, realitza aquest qüestionari simulant una enquesta. • Primer tu fas la pregunta a la teva companya o company, anotes les respostes. • Tot seguit, el o ella et fa la pregunta a tu i pren nota de les teves. • Finalment, podeu reflexionar sobre què cal i què podeu fer per millorar la vostra expressió escrita. ¿QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA? 1• a- M'agrada escriure? b- Què m'agrada més i menys d'escriure? 2• a- Escric gaire sovint? b- Em fa mandra posar-me a escriure? 3• a- Per què escric? b- Per passar-m'ho bé, per comunicar-me, per distreure’m, per estudiar, per aprendre ... 4• a- Què escric? b- Com són els textos que escric? c- Quins adjectius hi posaria?

5• a- Quan escric? b- En quins moments? c- En quin estat d'ànim? 6• a-Com treballo? b- Començo de seguida a escriure, o dedico temps a pensar abans? c- Faig gaires esborranys? 7• a- Quin equipament utilitzo? b- Quina eina m'és més útil? c- Com m'hi sento? 8• a-Repasso el text sovint?

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


b- Consulto diccionaris, gramàtiques o altres llibres?

15• a- Què diuen els lectors dels meus textos? b- Quins comentaris em fan més sovint?

9• Em sento satisfet/a del que escric?

16• a- Els llegeixen fàcilment? b- Els entenen? c- Els agraden?

10• Quins són els punts forts i els febles? 11• Com crec que podrien millorar els meus escrits? 12• a-Com m'agradaria escriure? b- Com m'agradaria que fossin els meus escrits? 13• Què sento quan escric? Alegria, tranquil·litat, angoixa, nerviosisme, pressa, placidesa, cansament, avorriment, passió ... 14• Aquestes sensacions, afecten d'alguna manera el producte final?

17• a-Quina importancia té la correcció gramatical del text? b-Em preocupa gaire que hi pugui haver faltes al text? c- Dedico temps a corregir-lo? 18• a- M'agrada llegir? b- Què llegeixo? c- Quan llegeixo? 19• Com llegeixo: ràpidament, amb tranquil·litat, sovint, abans d'anar a dormir ... 20• Observacions

Daniel Cassany. La cuina de l’escriptura

A. Persona entrevistada: Mihai Lazar

/ B. Persona entrevistadora: Guillem Ortoll

QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA? No, com a passa-temps. 1.

Amb ordinador.

Menys: Escriure contes.

Dedica una mica de temps a pensar abans.

6. Més: Indiferent. Només per necessitat.

En fa, però no els necessaris per a fer-ho més be.

Sí, molta.

Ordinador.

2.

Per necessitat. 3.

7.

Ordinador.

Per estudiar i comunicar-se.

Confortable a una bona cadira.

Comentari de texts i correus elèctronics. 4.

Curts i amb primera persona. Adjectius macus. Una vegada a la semana.

5.

Sí, molt sovint. 8. Sí quan ho necesita. 9.

Sí, la majoria de vegades.

10.

Agilitat al entendre els textos i punt feble les faltes d’ortografia.

11.

Fent-n’he més sobint.

12.

Amb més facilitat i ràpidessa.

Pels vespres. Neutre.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


Sense faltes d’ortografia i ven estructurats. 13.

Indiferent.

14.

No.

15.

Fet o no fet, i ha partir d’aquest mes amb notes de l’1 al 10. Indicacions per millorar els textos Sí.

16.

Sí No ho sap. Molt gran.

17.

L’hi preocupa. Sí. Sí.

18.

Sí, la majoria articles d’internet i curiositats. A qualsevol hora.

19.

Amb tranquilitat.

20.

Valoració de l’entrevista Entrevistador/a: Ha de millorar varis aspectes per ha potenciar-se a l’hora d’escriure. Entrevistat/-ada: Sap que ha de millorar a l’hora d’expressar-se, fer més esborranys i vigilar amb l’ortigrafia.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

index


4.2. Apendre en línia.

Actividades de expresión escrita Regina se dispone a empezar su curso de italiano. “Estoy como un niño con zapatos nuevos”, dice mientras enseña el ordenador que acaba de regalarle su hijo para la ocasión. Es posible que nunca consiga un italiano impecable, sin acento. Pero a estas alturas eso le parece lo menos importante. “Aspiro a comunicarme en mi próximo viaje a Roma. ¿Cuándo vas a Roma? –pregunto. “Ah, ni idea. Solo es una excusa para volver a estudiar: Arrivederci Roma”, dice muerta de la risa.

9.- Comenta con tu grupo y redacta tu sentimiento a partir de la conversación ( 100 palabras GS, 150-200 AU) -En estos momentos te sientes Regina, ¿sí, no, por ...?

Si, me siento como Regina, aunque hace años que no asisto a ningún curso académico, tengo muchas ganas de aprender y se con seguridad que dedicándole tiempo y esfuerzo voy a lograr tener unos buenos estudios, para así optar con mas garantías a un trabajo que me apasione y disfrutar aún mas, el día a día de mi vida. Esta nueva etapa estudiantil, es la primera que compagino con el trabajo y estoy orgulloso de ello. Tiempo atrás no pensaba que podría compaginar los estudios con la jornada laboral, pero haciendo un buen horario para repartir todas la tareas del día se puede hacer. Aunque me gustaría tener mas horas libres de recreo (como a todo el mundo), es necesario el esfuerzo y la dedicación para poder tener un presente y futuro prosperos. 4.3.T’agrada llegir?

T’agrada llegir? Consideres que és una activitat estrictament individual o també pot ser col·lectiva? Quina et sembla més interessant? Anota la teva opinió raonadament (100 paraules aproximadament per a GS, 200 per a AU) M’agrada llegir, encara que contràriament ho faig poc. Sóc molt estricte a l’hora de triar un llibre, perquè si no “m’enganxa” tardo poc en deixar-lo en una estanteria i no tocar-lo mes. Són moments de tranquil·litat per a mi, agafar un llibre, començar a llegir, submergir-me en la lectura, i fer volar la imaginació. Trobo millor fer aquesta activitat individualment, que col·lectivament, encara que després comentar amb alguna persona o amic sobre “x” llibre, és reconfortant i emocionant, compartint el punt de vista que té cada u. Llegint, a part de què significa per a cada persona, ajuda a tindre una bona ortografia, maneres d’expressar-se, etc. Estic en contra dels llibres electrònics, encara que són útils pel tema de la multitud de llibres que hi pots tindre emmagatzemat. Però a mi m’agrada tenir el llibre entre les mans, i sobretot, passar de pàgina (no lliscant el “ditet” per la tablet) i olorar a paper.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


4.4. Consejos para aprender idiomas.

Elabora un escrit de 100 paraules per a GS /150-200 per a AU, sobre la teva opinió del tema tractat al text: " 10 consejos para aprender idiomas de un experto" Te n’és proper? Són encertats o desencertats els consells i l'opinió de Matthew Youlden des de la teva situació... Els consells de Matthew són encertats, a més a més al seu company de feina li aniran molt bé, igual que a moltes persones que els hi costa adaptar-se a aprendre nous idiomes. A mi personalment sempre m’ha costat aprendre idiomes, sobretot l’anglès, hi espero que aviat canviï aquest aspecte, perquè sabent idiomes i sobretot avui en dia amb l’anglès et pots comunicar amb molta gent del món. I com diu Matthew podré entendre els diferents punts de vista (des de les seves respectives cultures i idiomes) de veure el món, perquè cada cultura té els seus punts de vista, per no parlar del de les persones, que és encara molt més variat.

4.5. Quiero un título para... Quin és el teu cas ? Per què tornes a estudiar? Quina importància té treure't un títol? Escriu el teu text (100/200 paraules respectivament per GS/ AU) Retorno a les aules perquè vaig deixar d’estudiar per necessitats econòmiques després de treure'm un títol de CFGM. Avui dia segueixo treballant (malauradament no del que vaig estudiar), però no treballo del que a mi m’agrada, o com a mínim del que vull dedicar-mi molts anys. A més a més com més nivell d’estudis té una persona més possibilitats té de trobar una feina que li agradi i de tenir un sou major.També vull un títol a part del què he esmentat anteriorment per enriquiment personal, ja que definitivament he trobat uns estudis que em fascinen, i si tot va bé, dedicar-mi com més anys sigui possible, i millorar en qualitat de vida. 4.6.

Apendre a col·laborar

Utilitzant la vostra classe o la vostra experiència educativa com a referència, expliqueu (100 paraules aproximadament, 200 per a AU ) com podeu aplicar l’expressió de l’autora col·laborar del text de CT 5 La meva experiència sempre a sigut l’educació presencial i amb llibres de text, fins avui dia en aquest centre, trobo molt pràctica l’educació hibrida, ja que l’educació virtual complementa molt bé a la presencial.

Com estudien cada cop més a Amèrica (educació online) no em sembla una bona educació, ja que hi trobo deficiències, no tenir contacte directe amb professors i/o alumnes crec que pot perjudicar en l’aprenentatge, a part de què amb aquesta educació cada persona s’ha d’aplicar més i no acomodar-se, cosa fàcil perquè no s'ha de sortir de casa.

S’ha de col·laborar perquè l’educació hibrida estigui cada cop més implantada en la nostra societat, i treure-li el màxim de rendiment.

4.7. Precarietat i exclusió.

La situación en España ha llegado a un punto de malestar a causa del incremento de los parados, competencia fiscal e incluso la ampliación de la vida laboral, etc. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


El aumento de los parados fue generado por varias causas como la falta de dinero de los bancos y menor disponibilidad de trabajo creados por la explosión dela borsa americana. Esto llegó a alargar la vida laboral de los trabajadores, los empresarios querían mano de obra barata, pensaban que funcionaban bien a media capacidad sin necesidad de trabajadores jóvenes. Después del estado de bienestar no necesariamente viene el estado de malestar, con una buena planificación y prevención se puede evitar. Mihail y Guillem, GS5. 4.8. La bona sort. La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l'atzar no el podem controlar. Penses que ets una persona amb bona sort? Argumenta la teva opinió en 100/ 200 paraules per GS i AU aproximadament http://www.tv3.cat/videos/2993810/La-bona-sort

No penso que sóc una persona amb sort, simplement perquè no crec en ella. La sort és atzar i no depèn de mi ni de ningú, ara això si, un mateix s’ha de preparar mentalment i posarse objectius a la vida. Tot arribarà amb positivisme, esforç i constància. Em refereixo a què les coses no aniran a millor quan un està sense fer res espera’n la sort, per ha que se li solucionin els problemes o el dia a dia. En definitiva, amb un objectiu i dedicació arribarà segurament tot allò que un es proposa, amb bona cara, i mai desanimant-se quan les coses no surten com estaven previstes, sinó que serveixi per a ficar-li més entusiasme per a autosuperar-se i aconseguir tot allò que és desitjat.

4.9. La saviesa de Mr. Scrooge Tria una d'aquestes dues opcions: • •

Fes el resum de l'argument d'un llibre que hagis llegit Fes una descripció del pitjor regal que t'hagin fet

Recorda la mida del text: 100 paraules per a GS i de 150 a 200 per a AU.

El pitjor regal que m’han fet durant la meva vida, va ser una bicicleta de passeig, era de color blau (l’únic d’ella que m’agradava), amb un manillar curvilini, una estructura tubular prima, les rodes ven estretes i fins hi tot un cistell de l’estil de palla de color beix, d’aquells que, personalment, no m’agraden gens.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Va ser un mal regal per a mi, no només perquè la bicicleta en si no m’agradava, sinó perquè faig servir poc les bicicletes i quan ho faig és per desplaçar-me i alguna vegada per anar a la muntanya, no pas per passejar!

4.10.

Anem de rebaixes.

Utilitzes sovint l'expressió "Anem de rebaixes". Què en penses? T'agraden? Les odiees? Argumenta la teva opinió. Aquest vídeo pot ajudar-te: "El primer de les rebaixes" No sóc partidari d’anar de rebaixes, compro per necessitat, no perquè les botigues abaixin els preus en uns determinats períodes de l’any. En cas que la necessitat i les rebaixes coincideixin, hi vaig al migdia, on les aglomeracions de gent ansiosa per comprar no hi és. Les rebaixes no m’agraden, són una manera més de consumisme compulsiu on la societat té la necessitat de gastar diners en productes o roba pel simple fet tenir un preu reduït. A més a més moltes empreses produeixen peces de roba de menys qualitat per a vendre-les en aquestes dates, i això em fa malpensar...

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


4.11.

Signes de puntuació.

Després de llegir-te les normes sobre els signes de puntuació, puntua aquest text:

Zeus tot i ser immortal, tenia una migranya terrible, un mal de cap molt fort, el feia sofrir. Fins a tal punt va arribar el seu desfici, que va manar a Hefest: -Fill no puc resistir més, obre’m el front d’un cop de mall. El Déu del foc, naturalment, va complir l’ordre de l’olímpic, ja sabia prou bé que no es podia pas morir. Del cap de Zeus va sorgir llavors, bo i armada i vestida, la deesa Atena. Per això és la divinitat de la intel·ligencia, les belles arts, la ciència, els treballs d’artesania... Però alhora és la guerrera implacable i poderosa.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


4.12.

Jo també he estat el futur.

Tria una d'aquestes frase i desenvolupa un text (100 paraules aproximadament, 150 a 200 per a AU) Jo hi arribaré a temps a... El meu futur serà... En el meu futur hi haurà... Subratlla els diferents connectors i referents que has utilitzat. El meu futur serà el més confortable possible, o això espero i m’esforço per aconseguir-ho. Lluito per enriquir-me com a persona, per assolir el màxim de coneixements i estudiar i treballar del que a mi m’agrada i em satisfà, el món de l’esport. Fa uns quants anys, vaig començar a fer un gir de la meva vida, un gir necessari. No és que anés pel mal camí, o potser si, però no hi anava pel bo. En el meu futur no hi haurà fum, parlo del tabac, una guerra que encara no he començat, i que ja tinc ganes d’acabar-la!

5. Lexics

5.1. Léxico 1. Adjeticos y sustantivos. http://lenguayliteratura.org/interactivo/adjetivos-ysustantivos/

LÉXICO

01

Ejercicio 1 Selecciona el significado correcto de cada palabra Antaño ( ) 1. Que pertenece al tiempo pasado. 2. Dícese de lo que se sueña constantemente. Allanar ( ) 1. Violentar una costumbre establecida. 2. Entrar a una casa contra la voluntad de su dueño. Apetencias ( ) 1. Deseos naturales de una cosa. 2. Comida abundante. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Acucioso ( ) 1. Que sufre de acedia. 2. Que tiene carácter urgente. Asiduo ( ) 1. Que padece de ansiedad. 2. Constante, perseverante. Dilapidar ( ) 1. Decir injurias contra alguien importante. 2. Derroche de bienes pecuniarios. Celeridad ( ) 1. Persona célebre y ufana. 2. Rapidez, prontitud. Eximio ( ) 1. Persona de pensamiento preclaro, excelente. 2. Persona extasiada por el Arte. Dislates ( ) 1. Desatinos 2. Tardanzas. Lenitivos ( ) 1. Mitigadores del sufrimiento. 2. Tardanza en las pruebas de laboratorio. Homólogo ( ) 1. Semejante. 2. Desigualdad. Perenne ( ) 1. Que fortifica la sexualidad masculina. 2. Que permanece siempre. Socavar ( ) 1. Restringir la libertad de una persona. 2. Cavar, buscar dentro de algo.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Transgresión ( ) 1. Violentar un ley o costumbre. 2. Traspasar una línea fronteriza.

Ejercicio 2 Subraya las palabras trabajadas en el ejercicio anterior y sustituyelas escribiendo oraciones sin cambiar el sentido de las mismas 1. En cuanto escuchamos las primeras notas musicales supimos que las canciones eran de antaño. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 2. La policía tuvo que allanar la casa de los secuestradores para poder rescatar con vida a la joven víctima. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 3. De tanto asistir a los museos, Tomás sació sus apetencias comprando reproducciones de Braque y Fragonard. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 4. La ambulancia llegó puntual ante el acucioso llamado de la familia del enfermo. _________________________________________________________________ __________________________________________________________________

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


5. Su carácter asiduo le ha procurado en pocos meses grandes ascensos en su nuevo empleo. _________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 6. Los nuevos ricos de Barrio Bravo dilapidar án pronto su fortuna si continúan viviendo como lo hacen en su nueva casa de la colonia Campestre. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 7. Para que los trámites funcionen de manera eficaz, las oficinas del municipio imponen celer idad en sus acciones de gestión. __________________________________________________________________ _________________________________________________________________ 8. Pocas veces se ha visto en la historia de la cultura a un hombre eximio como Leonardo Da Vinci. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 9. Los dislates que han cometido constantemente los miembros de la Cámara de Senadores en materia de reforma fiscal han sumido a nuestro país en un retraso ostensible. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


_________________________________________________________________ 10.Los medicamentos que se emplean en el tratamiento de VIH son solamente lenitivos. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 11. El Presidente de la Comisión de Derechos Humanos se reunió con su homólogo de Brasil en la VI Convención Internacional de Asilo Político. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 12. El mar, dicen los oceanógrafos, es un recurso perenne pero que debe ser monitoreado constantemente para evitar su contaminación. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 13. El personaje de Yerma tuvo que socavar en sus recuerdos para hallar las causasu malograda maternidad. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 14. La violencia intrafamiliar es una forma de tr ansgresión a las buenas costumbrey a la integridad del individuo. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Ejercicio 3 Rescribe los siguientes párrafos procurando conservar el sentido general de cada uno de ellos. Puedes sustituir l as palabras que desees, pero sobre todo las que estamos trabajando (subráyalas previamente)

1.Las apetencias extravagantes de Hugo Conty lo llevaron a dilapidar los pocos recursos que antaño le había heredado su última amante para quien socavar en su pasado sólo había producido celer idad a su muerte y su final renuncia a la tr ansgresión social que antes habían emprendido juntos en Acapulco. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ ______________________________________________________________

2. Ante los dislates del juez, el Cuerpo Antinarcóticos tuvo que allanar el que se creía refugio perenne de los malhechores. El Cuerpo homólogo de Sinaloa aportó acuciosamente las herramientas para llevar a cabo tan difícil acción.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


__________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ ______________________________________________________________ 3. Al eximio poeta le fueron aplicados los lenitivos necesarios toda vez que se percataron los médicos de las condiciones de su salud. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ ________________________________________________________________

5.2. Léxico 2. Sustantivación del adjetivo. http://lenguayliteratura.org/interactivo/sustantivacion-del-adjetivo/

LÉXICO 02 Ejercicio 1 Etiqueta con A, B o C (la utilizo-A, lnozco pero no la utilizo-B, la desconozco-C) las palabras ... Apotegma , fehaciente , nimio , remozar , somera , delectación , dispendio , petulante , boyante , henchir , premura , unísono , dilación , inerme , manido , urdimbre , escuálido , lacónico , orondo , vetusto .

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Ejercicio 2 Relaciona cada palabra con su significado 1. Apotegma

( ) Que goza de fortuna y felicidad crecientes.

2. Delectación

( ) Demora, tardanza.

3. Boyante

( ) Que no posee armas, desarmado.

4. Dilación

( ) Acción de intrigar o urdir una trama.

5. Escuálido

( ) Que está ya muy usado.

6. Fehaciente

( ) Que tiene carácter breve y conciso.

7. Dispendio

( ) Llenar, hartarse.

8. Henchir

( ) Desaliñado, enclenque.

9. Inerme

( ) Que resulta evidente.

10. Lacónico

( ) Derroche, gasto excesivo.

11. Nimio

( ) Sentencia breve, dicho memorable.

12. Petulante

( ) Que es viejo o antiguo.

13. Premura

( ) Que sucede en el mismo tono y al mismo tiempo.

14. Manido

( ) Que tiene carácter superficial y poco reflexivo.

15. Orondo

( ) Reparar.

16. Remozar

( ) Vanidoso, ufano, engreído.

17. Somera

( ) Que es insignificante.

18. Unísono

( ) Persona insolente.

19. Urdimbre

( ) Con prisa y urgencia.

20. Vetusto

( ) Deleite.

Ejercicio 3 Completa cada oración con cada una de las palabras anteriores.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


1. Ante el ______________ soldado, el enemigo no pudo usar sus sofisticadas ametralladoras. 2. Al concluir la ceremonia de premiación, al ______________ se desgranó una cascada de aplausos para los ganadores. 3. La exposición del conferencista fue muy buena, sin embargo la conclusión resultó ______________ pues no aclaró varias dudas del público. 4. Los jóvenes escuchan con gran ___________________ las canciones de Maná y Paquita la del Barrio cada vez que se reúnen en los antros de la ciudad. 5. La traición a su partido es una prueba __________________ del carácter inmoral del que difamó a sus superiores en la conferencia de anoche. 6. Antier por la noche llegaron sin ___________________ las últimas piezas que serán usadas en el montaje del monumento al indio maya. 7. El discurso final de anoche, a pesar de ser _______________ develó una faceta desconocida del escritor indígena. 8. Habrá que __________________ la fachada principal del gimnasio para que se vea bien en los próximos juegos regionales universitarios. 9. Algunos gobiernos realizan un gran __________________ en banquetes y fiestas que enojan al pueblo. 10. En un cuento de Rubén Darío, el ______________ poeta resulta finalmente siendo el bufón de los burgueses. 11. El carácter _______________ de este documento lo convierte en una pieza útil para desentrañar la filosofía de los antiguos mayas en Yucatán. 12. La ______________ resultó sencilla: una historia de amor en la que el antihéroe se casa con la dueña de la fortuna. 13 El aspecto de esta casa hace pensar en que los dueños gozan de una vida sumamente _______________. 14. Lo ______________ de esta composición no impresionó al jurado del certamen

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


estatal de música. 15 El truco _______________ de sacar un conejo de la chistera no gustó a los niños en el festival del día de Reyes. 16. La _______________ con que fue hecha la reunión repercutió hondamente en sus resultados. 17 En ese cuento, el Rey se pasea muy _____________ por sus propiedades ante el descontento popular. 18. El actor, adoptando una actitud ________________, hizo a un lado las formas y abandonó la reunión hecha en su honor. 19. El ________________ que dice “No por mucho madrugar amanece más temprano” encierra una verdad evidente. 20 Hasta ______________ su desatendido estómago el vagabundo abandonó el claustro en el que se hallaba de paso.

5.3. Léxico 3. Cambio de significado. http://lenguayliteratura.org/interactivo/cambio-designificado-02/ Léxico 3 Ejercicio 1 InstruccionesLee atentamente las siguientes palabras precario binario amilanar furtivo premisa aria confinar instigar vernáculo análogo avezado menguado tríada trinidad desparpajo postigo endemia soliloquio epílogo sibarita

Ejercicio 2 Instrucciones Selecciona la definición que corresponda a cada palabra.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


( ) precario 1. Pobre, de poco contenido. 2. Dicho sentencioso de uso común. ( ) premisa 1. Repetición de una misma cosa 2. Cada una de las dos verdades de las que se obtiene una conclusión. ( ) vernáculo 1. Que es propio de algún lugar. 2. Persona amiga de los placeres. ( ) tríada 1. Conjunto de tres cosas iguales. 2. Que es menor de tres años. ( ) endemia 1. Enfermedad frecuente en algún país o región. 2. Capa superior del mar. ( ) binario 1. Que tiene dos valores iguales. 2. Compuesto de dos elementos. ( ) aria 1. Composición musical para ser cantada por una sola voz. 2. Derivado metálico del Bario. ( ) análogo 1.Anotación puesta al pie de una carta. 2. Que es semejante o se parece a otro. ( ) trinidad 1. Dícese de la voz que tiene tres sílabas. 2. Que al mismo tiempo es tres en uno solo. ( ) soliloquio 1. Cualidad de estar solo en el escenario. 2. Discurso en el que una persona habla consigo misma. ( ) amilanar 1. Atemorizar, acobardar. 2. Servir, escanciar. ( ) confinar 1. Desterrar a alguien a un lugar determinado con vigilancia. 2. Regalar confites en una fiesta. ( ) avezado 1. Persona débil de carácter. 2. Persona experimentada o habituada en hacer algo. ( ) desparpajo 1. Persona obligada a descansar los párpados. 2. Desenvoltura, descaro. ( ) epílogo 1. Primera parte de una obra escrita. 2. Última parte de una obra escrita. ( ) furtivo 1. Que es propio de los ladrones. 2. Que se hace a escondidas. ( ) instigar 1. Menospreciar, desdeñar. 2. Provocar, incitar. CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


( ) menguado 1. Atrevido, insolente. 2. Disminuido, minimizado. ( ) postigo 1. Dícese del transgresor que vuelve arrepentido. 2. Pequeña puerta abierta en otra mayor. ( ) sibarita 1. Persona que busca el placer en todo lo que hace. 2. Propio de la región de Siberia.

Ejercicio 3 Instrucciones Selecciona diez de las palabras anteriores y elabora con ellas diez oraciones. Puedes sustituirlas con otras del mismo significado si así lo consideras conveniente. 1. ________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 2. _________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 3. ________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 4. _________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 5. ________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 6. _________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 7. ________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 8. _________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 9. ________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ 10._________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Ejercicio 4 Instrucciones Con las diez palabras restantes elabora dos párrafos e inclúyelas en ellos. Párrafo 1 ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ _______________________________________________________________ Párrafo 2 ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________

6. Tasques 6.1. Tasca 1: Qüestionari sobre CT.

Qüestionari sobre CT – Apunts A partir de la lectura de les primers pàgines (1-9) de “Apunts sobre comentari de text” reflexiona breument sobre les següents qüestions, comenta-ho amb els teus companys i anota les respostes. A. Qüestions generals 1 Explica què és per a tu un text Conjunt de paràgrafs ordenats on hi s’hi vol comunicar un missatge coherent. 2 Comenta breument en què consisteix l’adequació, la coherència i la cohesió del text

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Adequació: Propietat per la qual un text s’adapta al context comunicatiu. En com s’utilitza la llengua, la formalitat, el mode, funció o intenció comunicativa i el contingut. Coherència: Es basa en la selecció de la informació relacionada amb la intenció o objectiu comunicatiu, el canal i el tema. Un altre aspecte de la coherència és l’estructura de la informació, marcada per les regles de repetició, progressió, no-contradicció i de relació. Cohesió del text: És la propietat per la qual hi ha lligams entre els elements del text, com els sintagmes, oracions, paràgrafs,etc. Que desenvolupen la informació del text. 3 Quines capacitats penses que intervenen en el CT La comprensió del text llegit (la interpretació, el significat al·legòric, la comprensió dels recursos lingüístics,etc.) I la capacitat d’analitzar i reflectir en l’escrit la interpretació d’aquesta lectura. 4 Què es vol aconseguir amb el CT Objectius: Valorar el procés que segueix l'autor a l'hora d'expressar les seves idees. Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l'autor del text. Determinar la idea principal. Valorar els arguments utilitzats per l'autor. Exposar l'opinió pròpia sobre el tema del text. En el comentari: No convé fer del text un pretext per a exposar els coneixements que es tenen sobre la matèria. No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules. Cal distingir el comentari de la ressenya. Cal diferenciar el tipus de comentari. És habitual comentar obres literàries, notícies, articles d'actualitat, etc.

B. Les activitats que cal fer per comentar un text es poden representar amb un triangle: el vèrtex A=transferència, el vèrtex B=Interpretació i el C=extrapolació. 1- Quines operacions del CT corresponen a cada vèrtex Transferència: Situar el text, és explicitar la informació que es pot aportar sobre l'autor, l'època, el moviment, la localització del text o de l'obra, la finalitat, etc.

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Interpretació: Com ho diu. Definir el tema, sol confondre's la definició del tema amb l'argument de l'obra. Si el tema és l'assumpte, la matèria o el motiu del text, l'argument es correspon amb el seu desenvolupament. Extrapolació: Valoració del text, comprensió del text, per elaborar el resum. És l’etapa més important perquè de la correcte lectura del text dependrà els resultats que s’obtinguin en el resum i el títol. Primer s’ha de fer una lectura general i després una segona lectura específica. 2- D’aquestes , quines les fas amb facilitat i quines et són més exigents La transferència és la que faig amb més facilitat i la extrapolació és la que em costa més de realitzar, degut a que s’ha de comprendre molt bé el text per a elaborar el resum amb les idees més importants i no incloure-hi informació innecessària.

C. Respecte al subratllat 1- Consideres necessari subratllar el text, per què? Sí, perquè em permet tindre clares les idees principals del text, evita distreure’m i m’afavoreix l’atenció a l’hora de resumir. 2- Què subratllar, d’on surten els criteris? S’ha de subratllar les idees principals, dades, dates, tecnicismes, classificacions, etc. 3- Quin és el teu estil, com penses que el podries millorar? El meu estil és subratllar les idees principals, dades i noms a ressaltar, tot hi que de vegades les idees principals les hauria de reduir més del que ho faig. També podria millorar-los afegint-li als meus subratllats dates i tecnicismes.

D. Respecte a les idees principals 1- Per què val la pena anotar-les Perquè les idees principals és l’essència del resum d’un text. 2- Com ho fas tu El que jo faig es subratllar les idees principals del text, però ja veig que per fer-ho millor haig de comentar-les amb les meves paraules al marge dret del text, per a una millor realització del resum. 3- En què ens pot ajudar anotar les idees principals

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


A començar a utilitzar sinònims per evitar copiar frases extretes del text, degut a que és molt important per a la correcció que realitzaran els examinadors.

E. Respecte del resum 1- Què és el resum del text per a tu És un text més curt del original, on hi ha les idees principals i més importants. 2- Quines són les característiques del resum Ha de tenir la longitud marcada pels paràmetres. Les idees principals han d’estar ben connectades. Ha de dominar la claredat i lògica. No afegir idees pròpies. Respectar el punt de vista de l’escriptor. No incorporar expressions subjectives (em sembla..., crec...) Mai començar el text amb: El text diu..., l’autor comenta...) Començar el resum directament, amb la primera idea principal. Utilitzar sinònims adequats. Mai evitar inútilment escriure les paraules més importants del text quant son conceptes clau. Utilitzar signes de puntuació, la coma, el punt, el punt i coma, la separació de paràgrafs, etc. Bona ortografia. En definitiva, el resum a de demostrar una bona comprensió del text (idees principals, idees secundaries, tesis del text, punt de vista de l’autor), ha d’estar reflectit el domini dels conceptes de cohesió i connexió textual, així com corroborar un bon ús de la llengua. 3- Alguns detalls que cal tenir present a l’hora de resumir són ... Esmentats a l’anterior apartat (característiques del resum). 4- Quina utilitat trobes que pot tenir fer resums Ajuden a desarrollar la capacitat de síntesi. Es millora la capacitat de comprensió i expressió escrita (puntuació,ortografia,frases fetes).

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Es perfecciona la lectura degut a que ha de ser atenta, activa i profitosa. S‘augmenta el nivell de concentració i ens afavoreix la retenció i assimilació.

GUILLEM ORTOLL SALADIÉ GS5

Aquest qüestionari formarà part de l’avaluació de la Preparació de la Prova d’Accés.

El seu lliurament com a tasca, fins el 3 de novembre. 6.2. Tasca 2: Avaluació 1r quadrimestre. Full de registre.

Comentari de text

Ensenyament: Preparació Prova d’Accés

Registre de treballs i valoracions personals,1r quadrimestre

Data

Número

Títol

Fet / No fet

Aspectes positius que he trobat

No m’ha interessant tant per ...

La meva valoració...

24-09-14

CT-1

Aprendre en línea

Fet

Tornar a estudiar, llegir i treure-li suc a un text, feia anys que no ho feia

Bastant bona la tornada a l’estudi

05-10-14

CT-2

Llegim i comprenem diferent

Fet

Col·lectivament l’aprenentatge te més qualitat

No em m’ha costar fer-lo, ja que era un text senzill

05-10-14

CT-3

Diferentes idiomas, culturas y formas de ver el mundo

Fet

Confirmar les moltes maneres de veure el món, segons la cultura i el idioma de cadascú

Enriquidor a l’hora de llegir els consells, perquè els puc fer servir a l’hora d’estudiar idiomes

22-10-14

CT-4

Volver a estudiar para obtener un mejor futuro

Fet

Veure que molta gent torna a estudiar per augmentar els seus coneixements/estudis i poder accedir a una millor feina en els mals temps que corren

Bon text per confirmar encara més les ganes d’obtenir un bon títol acadèmic

22-10-14

CT-5

Col·laborar i millorar l’educació

Fet

Donar-me compte que milions de persones estudien mitjançant internet. I veure les desigualtats entre institucions educatives

M’ha semblat interessant i no molt dificultós

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


02-11-14

CT-6

Actuem en contra de la desigualtat, i evitarem la fractura social

Fet

Importància d’una societat unida i igualitària

Text sensibilitzador i preocupant de la nostre societat

02-11-14

CT-7

La suerte no da buenos resultados, el esfuerzo si.

Fet

Confirmar que amb esforç s’assoleix tot allò que un vol

M’ha agradat fer-lo perquè mai havia llegit un text parlant de la sort, i confirmar que l’esforç t’ho pot donar tot

16-11-14

CT-8

La pobreza infantil se debe erradicar por el bien común de la sociedad.

Fet

Sensibilitzar-me sobre la pobresa infantil

Simplement preocupant el text, veure el indefens que estan els nens, fa pensar per actuar

16-11-14

CT-9

Siete preguntas clave del porqué de la crisis del grupo social más desfavorecido, los niños.

Fet

Sensibilitzar-me sobre la pobresa infantil

Simplement preocupant el text, veure el indefens que estan els nens, fa pensar per actuar

08-12-14

CT-10

La felicidad mundial, sus características y estadísti cas

Fet

Veure en estadístiques la felicitat mundial, i la importància de la mateixa en la vida

M’ha agradat fer-lo, la felicitat es la base de la vida

08-12-14

CT-11

El Llanisshen, un vaixell de vapor que no va arribar al seu destí.

Fet

Feia temps que no llegia un relat de guerra nàutica, un tros d’història

M’ha agradat fer-lo tot hi que el tema no m’aporta res

22-12-14

CT-12

La influència de les noves tecnologies en la societat actual

Fet

Corroborar que la societat utilitza diàriament les noves tecnologies i les moltes formes d’utilitzar-les

M’ha agradat fer-lo, tot i que m’he tingut que esprémer molt per a complir els paràmetres del resum

22-12-14

CT-13

La productividad eficaz tiene un precio

Fet

Veure els pros i contres de les produccions eficaces

Llegir sobre el món empresarial m’ha semblat interessant.

15-01-15

CT-14

El consumisme nadalenc té més costos que beneficis

Fet

Estic bastant d’acord amb l’autor, però també entenc el punt de vista de la Federeació Nacional de Retail, al comentar que el sector i l’economia hi surten molt beneficiats.

M’ha costat resumir-lo bastant fer-lo, degut a la gran extensió del text.

15-01-15

CT-15

Anar de rebaixes individualment comporta soledat, en parella una prova d’amor

Fet

Me posat a la pell dels personatges i entenc la posició de cada un d’ells.

L’he trobat bastant dificultós, tot i així crec que m’he n’he sortit prou bé, crec.

Valoració sobre … ( de 0 a 5)

Assitència:

5

Treball a classe:

5

Treball a casa:

4

Reflexions per millorar la formació:

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Dedicar-li més temps a l’assignatura, tot i que crec que ja en dedico molt, però mai està de més, per seguir millorant. Participació a classe

5 Treball a tm virtual

...

4

Compromís

Entrega de treballs:

5

5

Valoració

Vilanova i la Geltrú, 15 de gener de 2015.

final (1 a 10)

7

Signat: Guillem Ortoll Saladié

6.3. Tasca 3: Com faig el meus resums? Puc millorar-los?

A partir de la pràctica feta a Comentari de text, podem revisar els procediments aplicats per comprovar el que fem i allò que no fem, o que fem poc. Amb aquesta revisió podem reforçar les nostres estratègies vers el comentari de text , millorant tant la capacitat de comprensió com la d'expressió escrita, totes dues bàsiques en la Preparació de la Prova d'acés.

Ubicació: Aproximació al text

Si 1-Faig una ullada de reconeixement del text: presentació, extensió, distribució ...?

X

2-Busco referències de la font i la data de publicació? 3-Miro qui l’ha escrit? 4-Faig una primera lectura de reconeixement? 5-Esbrino el tema tractat? 6-Detecto quina és la idea central del tema? 7-Intento reconeixer la postura amb la que l'autor tracta el tema? 8-Observo com es desenvolupa el tema: a partir d'exemples, d'opinions ...?

X X X X X X

9-Busco com es tanca el text: tancat, obert ... ?

X

10-Intento descobrir a qui estat adreçat l’escrit (receptor)?

X

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net

No

X


Comprensió del text A-Redacció del resum B-Redacció de les preguntes curtes

Expressió de la comprensió

11-Busco la possible intenció amb la que s`ha escrit el text?

X

12-Dedueixo el tipus d’escrit: informatiu, d’opinió, descriptiu ...?

X

13-Aconsegueixo criteris per a la selecció de idees amb aquestes accions?

X

14-Faig una segona / tercera lectura comprensiva: atenta, activa, amb concentració i profitosa ?

X

15-Subratllo el text?

X

16-Subratllo detalls (dades, paraules, referències ...) especialment significatius

X

17-Faig anotacions i / o marques als marges del text ? 18-Considero els paràgrafs del text per buscar les idees? 19-Faig un llistat d'idees bàsiques? 20-Fusiono les idees similars o properes? 21-En escriure les idees, canvio la redacció dels text per un estil personal?

X X X X X

A-22 L'extensió del resum és de 90-100 paraules? X A-23 Expresso directament les idees del text, sense "narrador": X l'autor/el text diu...? A-24 Redacto amb estil personal, evitant la còpia d'expressions del X text? A-25 Incorporo totes les idees importants? A-26 Elaboro un esborrany ? A-28 Organitzo el resum en dos / tres paràgrafs? A-29 Redacto les idees. Evitant l'esquematització, la "llista de la compra"?

X X X X

A-30 Presento les idees de forma ordenada? A-31 Connecto, lligo les idees?

X X

A-32 Mantinc en el resum l'esperit del text, el seu punt de vista?

X

A-33 He evitat incorporar opinions/valoracions personals al resum? X A-34 Utilitzo signes de puntuació en el resum?

X

A-35 La meva redacció presenta correcció ortogràfica i gramatical?

X

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


A-36 El meu títol avança el tema?

X

A-37 El meu títol contempla la intencionalitat del text?

X

B-38 Les respostes curtes ocupen tres o quatre línies?

X

B-39 Aquestes respostes s'ajusten exactament a les preguntes?

X

B-40 El contingut de les respostes s'ajusta al contingut del text?

X

B-41 Les respostes estan redactades amb claredat i precisió?

X

B-42 Exposo la resposta sense copiar la informació del text?

X

Valoracions: Considero que els meus resums mostren qualitat en ... Estructuració de paràgrafs, expressar les idees del text sense “narrador”, amb estil personal, incorporan les idees principals, mentindre l’esperit del text, redactat en claradat, sense copiar frasses del text, sense utilitzar opinió personal,etc. Per millorar els meus resums hauria de ... Fer-los amb més ràpidessa, observar el desenvolupament del tema a partir d’exemples i opinions, fer anotacions als marges del text i fusionar les idees similars. Amb el meus resums estic satisfet/a , molt satisfet/a, insatisfet/a ... Estic satisfet, però m’agradaria estar-ho més (significaria que ho faig molt millor) i em sentiria mes segur a l’hora d’afrontar nous texts, se que puc millorar i m’esforço per aconseguir-ho. Penso que podria canviar cada "no" per un "sí" si … a) Si observés com es desenvolupa el tema: a partir d'exemples i d'opinions. b) Si fes anotacions als marges del text. c) Si fusionés les idees similars o properes

9-1-15 Guillem Ortoll GS 5 7. Racó de la llengua CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


7.1. La comunicación humana. Funciones del lenguaje: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/1comunic.htm#m1 7.2. Ejercicios de la comunicación: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5387

7.3. Ejercicios sobre funciones del lenguajeURL: http://www.auladeletras.net/material/Repaso/ejercicios/Funciones.htm 7.4. Los signos y sus tipos: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5389

7.5. ¿Necesitas un "repaso" lingüístico, gramatical ...?URL: http://fernando.liroz.es/01ling.htm 7.6. SilabeoURL: http://lenguayliteratura.org/mb/index.php? option=com_content&view=section&layout=blog&id=44&Itemid=124 7.7. Acentuación: http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/url/view.php? id=5392

7.8. Tilde diacríticaURL: http://lenguayliteratura.org/mb/index.php? option=com_content&view=section&id=41&Itemid=123 7.9. Ortografía de las palabrasURL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5394 7.10. Orígenes y evolución del castellano: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5395 7.11. Origen y evolución del castellano IIURL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5396 7.12. Los cambios semánticos: http://www.slideshare.net/lourdes.domenech/loscambios-semnticos 7.13. ¿Problemas con los determinantes? -¡Nooo...!: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5436

7.14. ¿Problemas con los verbos? -¡Psss...! URL: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5437 7.15. ¿Adverbio, preposición, conjunción? -¿Algún problema?URL: http://agora.xtec.cat/cfa-teresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5438 7.16. La morfología en tablas: http://agora.xtec.cat/cfateresamanye/moodle/mod/url/view.php?id=5439 7.17. Los signos de puntuación: http://www.elcastellano.org/esbpuntu.html 7.18. Diptongo o hiato 1: http://lenguayliteratura.org/proyectoaula/diptongos-001ejercicios/ 8. Recursos generals 8.1. Taula de correcció d’un text https://www.dropbox.com/s/7zt7ajh5vaf1hm0/taula%20de%20correcci%C3%B3%20dun%20text%2C %20ORIGINAL.doc?dl=0

9. Mostres de dossiers https://www.dropbox.com/s/uzqw6dac7x48w0l/exalumnes%20dossier.doc?dl=0

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


10. Fonts consultades https://www.google.es/?gws_rd=ssl https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada http://www.softcatala.org/corrector http://espanol.17style.com/

11. Reflexió Considero que d’ aquesta experiència n’he tret molt de profit i encara n’haig de treure molt més, ja que encara ens queden uns dos mesos de curs. Em aprofundit molt tant en l’assignatura de castellà, com la de català i considero que començo a estar preparat de cara l’examen de maig.

12. Annexos Annex 1: Apunts de CT -Signes de puntuació –ManualAnnex 2: Dossier del bon escriptor https://www.dropbox.com/home/Dossier%20del%20bon%20escriptor

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.