ANOIADIARI 77 (SETEMBRE 2022)

EDITA

Cinquanta-set SL

C/Rec 15 ·

DIRECCIÓIgualada

Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB

Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat609394628

PUBLICITAT www.anoiadiari.catpublicitat@anoiadiari.cat609394628TEXTLEGAL

Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Editorial

En aquest mateix exemplar, si passeu unes pàgines –fins a la divuit–, podreu llegir una entrevista al president de Fira d’Igualada, Magí Senserrich, entitat que aquests dies organitza la 69a edició de la fira FirAnoia. Després de dos anys marcats per les restriccions de la pandèmia, el lema de la fira és “Movem l’Anoia”. Una mostra clar d’intencions. I de fets. A la presentació de la fira, Senserrich va explicar que, tant l’entitat organitzadora com els expositors (empreses, comerços i entitats d’arreu de la comarca), estan “molt engrescats”. La fira, que no s’ha aturat durant aquest període de limitacions, ha tor nat a les xifres d’expositors i activitats d’abans de la pandèmia i espera rebre un gran nombre de visitants. Visitants d’Iguala da, dels municipis de l’Anoia i de fora de la comarca. La fira, com diu Senserrich, és una de les cites que es fan al llarg de l’any a Igualada en què la ciutat exerceix com a capital de comarca. És un pol d’atracció de visitants, atrets per les ofertes del certamen firal i, a la vegada, per gaudir de l’oferta complementària que ofereix la ciutat. La ciutat que, com reivindicava el seu alcalde, Marc Castells en una entrevista publicada en aquest mateix pe riòdic l’agost passat, “mai para”. Si un cop llegida l’entrevista al president de Fira d’Igualada, passeu més pàgines i aneu fins a la quaranta-dos, llegireu que a Piera aquest mateix cap de setmana

L’Anoia, en moviment BADIA NOMDENOIA

se celebra el Pieradegusta, una festa on es barregen la gastrono mia, la cultura i el turisme. També veureu que,p ocs dies des prés, Piera també celebra la primera edició d’una fira, anome nada “Rondalles”, dedicada als contes. El lema de l’ajuntament pierenc és, precisament, “Una vila en moviment”. Aquests són, només, alguns exemples que l’Anoia està “engrescada”. Amb la ressaca de les festes majors d’estiu, que han recuperat la norma litat de la prepandèmia, amb l’inici del nou curs, els municipis anoiencs han tornat a posar a l’agenda d’esdeveniments algunes cites ja consolidades i altres, com esmentàvem, de noves. El cap de setmana passat, milers de persones van gaudir, entre altres activitats, de la Fira de la Vinyala, a Òdena, o de la Jornada de les Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, a Igualada. I, preneu nota, aquest cap de setmana, a part de FirA noia –que es completa amb el “Tasta’m”, el Mercat d’artesania i el Mercat d’antiguitats–, a l’Anoia tenim: la Fira de la cervesa artesana a l’Espelt; la Fira Tasta a Cabrera d’Anoia; la Festota, festival de música jove a Igualada; la cursa Alzheimer Race, a part de l’habitual oferta d’activitats culturals, esportives, etc., que organitzen ajuntaments i, especialment, entitats. També cal esmentar la celebració de la nova fira de clown i circ al carrer Som Riures, a Copons. És l’Anoia en moviment

“Amb la ressaca de les festes majors d’estiu, que han recuperat la normalitat de la prepandèmia, amb l’inici de curs els municipis anoiencs han tornat a posar a l’agenda d’esdeveniments algunes cites ja consolida des i altres, com esmentàvem, de noves.” Magí, 26 · 08700

(*) Si has arribat aquí, futurs també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador

DIFUSIÓ CONTROLADA PER MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

TOTA L’ACTUALITAT DE www.anoiadiari.catL’ANOIA

a portada

El passeig Verdaguer i la plaça de Cal Font s’ompliran durant tres dies amb més de 260 expositors, sumant empreses i serveis de l’Anoia, concessio naris, artesans, antiquaris i entitats de la ciutat. El mateix cap de setmana, Fira Igualada ha organitzat tres certàmens més: “Tasta’m. Nits a l’Escorxa dor”, el Mercat d’Artesania i el Mercat d’Antiguitats. En total, seran més de 16.000 metres quadrats d’exposició a l’aire lliure.

La 69a edició de FirAnoia ocuparà el d’Igualadacentre

Aquest cap de setmana, del 23 al 25 de setembre, se celebraran quatre certàmens firals simultanis: FirAnoia, amb 260 expositors i una vintena d’activitats; el nou “Tasta’m. Nits a l’Escorxador”, el Mercat d’artesania i el Mercat d’antiguitats

ANOIADIARI

Amb el lema “Movem l’Anoia”, des d’aquest divendres 23 i fins diumenge 25 de setembre, el centre d’Igualada acollirà la 69a edició de la fira multi sectorial FirAnoia, que recupera xifres d’abans de la pandèmia, amb 260 ex positors i una vintena d’activitats. El mateix cap de setmana, Fira d’Iguala da trets certàmens firals més: Tasta’m, Fira d’artesania i el Mercat d’antigui tats. Entre les novetats més destacades hi ha la ubicació de zones chill out al llarg del recorregut firal.

A la presentació de la fira, Magí Sen serrich, president de Fira d’Igualada,

va manifestar, en referència al lema d’aquesta edició, que “mai hem parat, continuem movent l’Anoia”. Senserrich va destacar que “recuperem la norma litat precovid, recuperant els números d’expositors del 2019, ocupant tot el passeig Verdaguer fins al carrer Lleida”.

El president de l’entitat va assenyalar que “estem molt engrescats de po der organitzar aquesta fira amb plena normalitat, esperant que els visitants d’Igualada, l’Anoia i de fora de la comar ca puguin gaudir d’un cap de setmana i puguin conèixer en un mateix aparador tota l’oferta del territori”.

Al seu torn, el regidor de l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives, va felicitar

Fira d’Igualada, “per la resiliència”, especialment en aquests darrers anys, marcats per les restriccions de la pan dèmia. Vives va definir la fira com “un aparador que mostra com l’ecosistema econòmic, de serveis i empreses d’Igua lada i de l’Anoia continua funcionant”, afegint que “des de l’ajuntament el que hem de fer és crear aquests sistemes de serveis i d’empreses que fan evolucio nar el teixit econòmic local”. En aquest sentit, Vives va remarcar que FirAnoia “és un ecosistema madur i ben viu”.

Movem l’Anoia Fira d’Igualada posa enguany l’èmfa si en les activitats esportives com el

crossfit i la gimnàstica, però també en la dansa, la zumba, el hip hop i els ritmes llatins, entre altres activitats. L’eslògan, però, té un doble sentit, ja que no només convida a “moure’s” als participants sinó que també vol valo rar totes aquelles empreses i serveis que estan llançant iniciatives per tirar endavant en un context econòmic com plicat.Enguany es crea l’Espai d’Activitats Iguana que, juntament amb l’Espai d’Activitats Servisimó, acolliran moltes de les activitats gratuïtes que ofereix el certamen, sempre amb la voluntat que la fira evolucioni cap a una experiència més dinàmica on els visitants siguin els

protagonistes. Algunes de les activitats també tenen lloc dins els mateixos es tands o bé dins els Espais d’Esbarjo familiar, que acolliran activitats orga nitzades per expositors com Abacus, Codelearn, New York Institute, Ani ma’ns, la Creu Roja o The Arbre Team, que farà tallers de plantació i germina ció

D’entred’arbres.la

vintena d’activitats que se celebraran durant tot el cap de setmana també destaquen les partides ràpides d’escacs, un taller de cuina, un concert de l’Igualada Gospel Choir, una exhibi ció d’arts Marcials, una xerrada sobre consum responsable, una demostra ció de grafits o el Festival Electra d’art urbà. També es reedita la recepció dels Hereus i les Pubilles de la comarca el diumenge a la plaça de l’Ajuntament.

Les activitats són gratuïtes, però al gunes requereixen inscripció prèvia. Tota la informació és a la web www.fi ranoia.cat.

Es recupera l’ofrena dels hereus i pubilles

Enguany es reedita una de les activi tats més tradicionals que de FirAnoia: l’ofrena dels Hereus i Pubilles. En total són més de vint municipis anoiencs que aquest any seran representats per les parelles d’infants: el Bruc, Calaf, Ca nonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, Igua lada, Jorba, Montmaneu, Òdena, Orpí, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueio les, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Veciana i Vilanova del Camí.

La recepció institucional dels Hereus i Pubilles per part de les autoritats es farà diumenge dia 25 a les 10 h a l’Ajun tament d’Igualada, i fins a dos quarts d’una del migdia hi haurà activitats in fantils a càrrec d’Anima’ns, gegantons i la tradicional cercavila.

Una dotzena d’entitats tindran espai propi A l’altura del carrer Cardenal Vives, el Passeig Verdaguer acollirà la Mostra d’Entitats de la Ciutat. A l’edició d’en guany hi participen l’Associació Es portiva Hoquei Línia Igualada, Anoia Rugby Club, l’Associació de les Muco polisacaridosis i Síndromes relaciona

des, l’Antic Gremi de Traginers d’Igua lada, Softball Club Igualada, Igualada Gospel Choir, l’Associació Tractament Addiccions de Conducta de l’Anoia (AS TACA), la Coral Infantil Els Verdums, la Coral Infantil Gatzara, Espeleo Grup Anoia (EGAN), l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i ACAF-Associació Cata lan d’Afectades i Afectats de Fibromiàl gia i d’altres Síndromes de Sensibilitza ció Central (FM-SFC/EM-SQM-EHS).

3.000 euros en premis per als compradors Al mercat d’Automoció de la plaça de Cal Font 16 concessionaris exposaran un total de 25 marques de vehicles,

nous, seminous i d’ocasió.

L’organització sortejarà 3.000 € en premis per la compra d’un cotxe durant la Fira. El sorteig es farà un cop tanqui la fira diumenge a les 20 h.

“Tasta’n, nits a l’Escorxador”: una nova experiència que marida música i gastronomia

Les nits del divendres 23 i dissabte 24 de setembre se celebrarà una nova ex periència de degustació, patrimoni i música organitzada per Fira Igualada: “Tasta’m, nits a l’Escorxador”, un for mat totalment innovador per a presen tar els vins del territori coincidint amb FirAnoia.

Magí Senserrich, president de Fira d’Igualada, amb MIquel Vives, regidor de l’Ajuntament d’Igualada

HORARIS I EMPLAÇAMENT DE LES FIRES

Fira Multisectorial FirAnoia

Passeig Verdaguer entre els carrers Sant Magí i Sant Vi Divendres:cenç de 17 a 21h

Dissabte: de 10 a 14.30h i de 17 a 21h

Diumenge: de 10 a 14.30h i de 17 a 20h

Mercat d’Automoció

Plaça de Cal Font Divendres: de 17 a 21h

Dissabte: de 10 a 14.30h i de 17 a 21h

Diumenge: de 10 a 14.30h i de 17 a 20h

Sorteig entre els compradors: diumenge a les 20h

Fira d’Artesania

Passeig Verdaguer des del C. St Vicenç i fins abans de la meitat del C. Lleida

Dissabte: de Dissabte: de 10 a 14.30h i de 17 a 21h

Diumenge: de 10 a 14.30h i de 17 a 20h

Mostra d’Entitats

Passeig Verdaguer des final de la Fira Artesania i fins al C. Dissabte:Lleida de 10 a 14.30h i de 17 a 21h

Diumenge: de 10 a 14.30h i de 17 a 20h

Tasta’m. Nits a l’Escorxador Recinte

VendaDissabte:Divendres:l’Escorxador19.30h19.30hdetiquetsawww.firanoia.cat

Mercat d’Antiguitats

Parc de l’Estació Vella Diumenge: de 9 a 14.30h

Agenda d’activitats

DIVENDRES 23

Entre 17 a 21h

Taller de xapes “Estil de vida saludable”. Estand Creu Roja (Psg. Verdaguer entre c/ Òdena i c/La Vida)

Taller de programació i robòtica. Estand Codelearn (Psg. Verdaguer entre c/ La Vida i c/Sant Magí).

Contes, manualitats, pintura i dibuix. Es tand New York Institute (Psg. Verdaguer cantonada c/Sant Josep).

Taller de plantació d’arbres. Estand Arbre Team. (Psg. Verdaguer entre c/ La Vida i c/Sant Magí).

Jocs de fusta amb toro mecànic infantil, a càrrec d’Anima’ns (Psg. Verdaguer entre c/Esquiladors i c/Tri 20h.nitat.)

Classe de zumba. Gimnàs Infinit Igualada. Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Ca terina).

De 10 a 14.30h i de 17 a 21h Taller de xapes “Estil de vida saluda ble”.

Estand Creu Roja (Psg. Verdaguer entre c/Òdena i c/La Vida)

Taller de programació i robòtica. Estand Codelearn (Psg. Verdaguer en tre c/La Vida i c/Sant Magí).

Contes, manualitats, pintura i dibuix. Estand New York Institute (Psg. Verda guer cantonada c/Sant Josep).

Taller de plantació d’arbres. Estand Arbre Team. (Psg. Verdaguer en tre c/La Vida i c/Sant Magí).

Jocs de fusta amb toro mecànic infan til, a càrrec d’Anima’ns (Psg. Verdaguer entre c/Esquiladors i c/ Trinitat.)

Tallers infantils. Espai Abacus. (Psg. Verdaguer entre c/La Vida i c/ Sant 9.30hMagí.)

Alzheimer Race. Cursa i caminada so lidària.

11h Demostració de gimnàstica artística fora de l’aigua, a càrrec d’Anoia Club

DISSABTEGimnàstic.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

12.30h

Actuació de l’Aula de Música, a càrrec de l’Aula de Música Tradicional de l’Anoia.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

A partir de les 17h. Repte Crossfit, a càrrec de Crossfit Igualada.

Espai Iguana (Psg. Verdaguer entre c/ Òdena i C/St. Josep)

17h.

Xerrada “És possible un consum res ponsable?”, amb Rosario Arcas. Organitza Escola del Consum de Cata lunya - Agència Catalana del Consum.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

18h

Exhibició de dansa clàssica i neoclàs sica, a càrrec d’Espai d’Arts, Centre Educatiu de Dansa.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina).

18.45h

Exhibició de hip-hop, a càrrec d’Atrez zo Dansa i arts escèniques.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina).

19h Green Run 2022, XXVI cursa del barri del Sant Grist. V Caminada 5 km.

20h Classe de ritmes llatins, a càrrec de Q-Arts.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/ St. Magí i C/Santa Caterina)

De 10 a 14.30h i de 17 a 20h

Festival Electra. Festival d’art urbà d’Igualada, amb tallers infantils durant tot el diumenge.

A càrrec d’Electra Festival i Departa ment de Joventut.

Espai Iguana (Psg. Verdaguer entre c/ Òdena i C/St. Josep).

Demostració de grafitis.

A càrrec d’Electra Festival i Departa ment de Joventut.

Espai Iguana (Psg. Verdaguer entre c/ Òdena i C/St. Josep).

Taller de xapes “Estil de vida saluda ble”.

Estand Creu Roja (Psg. Verdaguer entre c/Òdena i c/La Vida)

Taller de programació i robòtica. Estand Codelearn (Psg. Verdaguer en tre c/La Vida i c/Sant Magí).

Contes, manualitats, pintura i dibuix. Estand New York Institute (Psg. Verda guer cantonada c/Sant Josep).

Taller de plantació d’arbres. Estand Arbre Team. (Psg. Verdaguer en tre c/La Vida i c/Sant Magí).

Jocs de fusta amb toro mecànic infan til, a càrrec d’Anima’ns (Psg. Verdaguer entre c/Esquiladors i c/ Trinitat).

Tallers infantils. Espai Abacus. (Psg. Verdaguer entre c/ La Vida i c/Sant Magí)

10h.

Recepció d’Hereus i Pubilles de la co

marca, amb animació infantil i cerca vila.

Plaça de l’Ajuntament.

10h.

Escacs, partides ràpides de 5 minuts,

a càrrec del Club d’Escacs Igualada-Ateneu.

Inscripcions per whatsapp 649781909 abans del 23 de setembre.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina). En cas de pluja: Ateneu igualadí.

10.30h.

Taller de cuina, a càrrec d’Eva Oliva.

Inscripció prèvia al 616 916 076. Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina).

12.30h.

Jocs amb família, a càrrec d’Activitats Físiques Nou Estil.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

17.30h.

Actuació de Gospel, a càrrec d’Iguala da Gospel Choir.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

18.30h.

Exhibició d’Arts Marcials, a càrrec de Centre Gui.

Espai Servisimó (Psg. Verdaguer entre c/St. Magí i C/Sta. Caterina)

20h.

Sorteig de 3.000€ en premis entre els compradors d’un cotxe.

Plaça de Cal Font.

“Tas’ta’m”, una nova experiència que marida la música amb la gastronomia i el patrimoni

Les nits del 23 i 24 de setembre, a l’Escorxador

ANOIADIARI

Les nits del divendres 23 i dissabte 24 de setembre se celebrarà una nova experiència de degustació, patrimoni i música organitzada per Fira Igualada: “Tasta’m, nits a l’Escorxador”, un format totalment in novador per a presentar els vins del territori coincidint amb FirAnoia.

Es tracta d’un nou esdeveniment que, en el marc dels actes de la capitalitat cultural d’Igualada, suma maridatge de vins, música en directe i visita guiada al recinte modernista l’Escorxador d’Igualada. Se celebrarà les nits del divendres 23 i dissabte 24 de setembre en un format reduït.

La vetllada s’iniciarà a dos quarts de vuit del vespre amb una breu visita guiada a l’Escorxador a càrrec d’Anoia Patrimoni, i tot seguit començarà el maridatge de vins de la D.O Catalunya, on es podran de gustar vins blancs i negres dels cellers anoiencs Pla de Morei i Caves Bohigas acompanyats de la música en directe del duet acústic format per Elisa Mas i Marc Badia. L’acte se celebrarà al pati interior del re cinte de l’Escorxador i en cas de pluja es traslladaria a l’interior de l’edifici.Lesinscripcions per a participar-hi es poden formular a través del web firanoia.cat, amb un cost de 20€ per persona. Les places són limi tades.

TCM

Quin sentit té, l’any 2022, fer una fira de tipus multisectorial?

Una fira multisectorial dona l’oportu nitat a participar a tota mena d’empre ses, sigui quin sigui el seu producte o servei. Permet potenciar les empreses del territori i que els visitants coneguin diferents productes i serveis. Per tant, per les característiques de l’Anoia, té tot el sentit organitzar una fira multi sectorial.

A la fira es troben sectors tradicio nals amb innovadors o de noves ten dències?

Els visitants podran trobar des del sec tor més tradicional, que podríem dir que és el sector d’artesania, fins als sec tors més innovadors, com el d’eficièn cia energètica. Per altra banda, també podrem veure les últimes novetats del sector de l’automòbil, on hi seran re presentades les marques més impor tants del mercat.

Tot i que aquests darrers dos anys, marcats per la pandèmia, FirAnoia no ha parat, enguany la fira es po drà fer al 100%, sense cap mena de restriccions. Els organitzadors, les empreses, els comerços, les enti tats, la restauració locals... en te nen ganes?

Tal com dius, Igualada ha estat de les poques ciutats que ha organitzat fires multisectorials presencials durant la

“Igualada

i l’Anoiamoviment”estansempreenMagíSenserrich

President de Fira d’Igualada

pandèmia, tant l’any 2020 i 2021. Això va ser possible gràcies a la confiança dels expositors i visitants, al suport de l’Ajuntament d’Igualada i dels patroci nadors Servisimó i Iguana, i al treball de tot l’equip de fira. Es va planificar la fira en el moment en què la pandèmia podria tenir menys restriccions, i així va ser, fent possible la FirAnoia al se tembre. Aquest 2022 tornem a recupe rar les xifres d’expositors i activitats de pre-Covid i tothom té ganes de recupe rar la normalitat.

FirAnoia, a part de l’impacte di recte que té en els seus expositors, també té un impacte indirecte a la ciutat?

El lema d’enguany és “Movem l’Anoia” justament per això que em pregun tes. Perquè durant un cap de setmana oferim tot un seguit de propostes per atraure visitants d’Igualada, de la co marca i de tot Catalunya. A tall d’exem ple, un expositor sempre em diu que ell és el primer interessat que hi hagi moviment a Igualada i que els vagi bé a tots els sectors, perquè així segur que incrementarà vendes durant i després de la fira.

La fira va tornar al setembre per quedar-s’hi?

En principi la mantindrem. Durant la Covid la finestra d’oportunitat va ser al setembre, i als visitants i expositors majoritàriament els ha agradat més la data de les últimes edicions. >>>>>

Fira Igualada té una agenda amb una sèrie de fires consolidades al calen dari. Esteu oberts a incorporar-ne de noves?

Fira d’Igualada sempre està en movi ment i identificant les necessitats i opor tunitats del territori. Ara mateix, estem treballant amb nous projectes de fires en el nostre “laboratori”. Per plantejar una nova fira és molt important el compro mís i implicació de tots els actors.

Igualada, la ciutat, és un bon “espai firal”?

Igualada té els tres elements clau per ser un bon “espai firal”: les persones, l’espai i l’oferta de productes i serveis. Som un territori amb molta tradició de fires i mercats i això fa que hi hagi molts visitants i expositors. Per altra banda, a Igualada tenim un dels millors espais com és l’Escorxador; i a l’aire lliure, uns garns espais com són el passeig Verda guer i la plaça Cal Font. Finalment, som un territori amb empreses professionals que ofereixen productes i serveis de qua litat.

Com valora l‘espai de l’Escorxador?

L’Antic Escorxador és dels espais firals més singulars de Catalunya pel fet de ser un edifici modernista. És un espai molt polivalent per acollir tota mena d’esde veniment, gràcies als diferents espais que hi trobem. Durant la FirAnoia s’hi durà a terme l’activitat “Tasta’m, les nits a l’Escorxador” en un dels patis i on es podrà conèixer la història de l’edifici, fer el maridatge de vins de l’Anoia i gaudir d’un concert de música en viu.

És, en esdeveniments com FirAnoia –i en altres certàmens que organit zeu des de Fira d’Igualada– quan Igualada exerceix de capital de co marca?

Igualada és un punt de trobada de tota la comarca i assumeix la responsabilitat de capital de comarca. Des de fa uns anys que la Fira Multisectorial va canviar el nom per FirAnoia perquè creiem que és un gran aparador de l’Anoia. Igualada i l’Anoia sempre estan en moviment grà cies a la feina i a la col·laboració dels di ferents actors institucionals, econòmics i socials.

Com veieu, des de Fira Igualada, el sector econòmic post-Covid?

El sector econòmic està una mica mo gut. La Covid ens ha fet adonar que hem de ser més autosuficients i eficients. A parer meu, això implica més producció i consum de proximitat. Ens agradaria que això es materialitzés en una rein dustrialització del nostre territori. Cal no perdre de vista en els mesos vinents com evolucionen altres factors com el canvi climàtic, la inflació i els conflictes internacionals.

Quins són els principals reptes per al teixit econòmic de la ciutat i de la comarca?

La nostra oportunitat és la reindustria lització del nostre territori. Hem de tre ballar per generar producció de qualitat i de proximitat per tal d’obtenir més be nestar i més ocupació de qualitat. Això implica apostar per la formació i projec tes econòmics de futur.

El Circuit Parcmotor de Castellolí ha acollit més de 3.000 universitaris en una competició internacional d’automoció estat 67 del món. L’esdeveniment ha consolidat el municipi anoienc com a referent mundial del món del motor

Més de 3.000 estudiants universitaris d’enginyeria d’arreu del món han com petit en el disseny, desenvolupament, construcció i conducció d’un cotxe de competició monoplaça durant la 12a edició de la Formula Student Spain (FSS), una competició que ha tingut lloc al Circuit Parcmotor de Castellolí des del 29 d’agost fins al 4 de setembre.

El projecte, al qual participen futurs professionals, promou l’excel·lència acadèmica de l’enginyeria perquè abasta tots els aspectes de la indústria de l’au tomoció: la investigació, disseny, cons trucció, prova, desenvolupament, co mercialització, administració i finances. Per tant, permet als estudiants formar part d’una experiència professional real, aplicant els seus coneixements teòrics a la Segonspràctica.Ton

Pons, el gerent del Cir cuit Parcmotor, “La Formula Student Spain ha estat un repte majúscul i com plex que constata l’esperit 360º i la visió transversal de la instal·lació”.

L’edició d’enguany ha comptat amb la participació de 67 equips formats per estudiants provinents d’Universitats

de països com Alemanya, Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Portugal, Polònia, Croàcia, Estònia, Estats Units, Romania, Paï sos Baixos, França, Islàndia i Espanya. Algunes de les principals Universitats participants en la competició han estat la UPC Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid, Technical University Mu nich, Oregon State University, Sapienza Università di Roma, Bern University of Applied Sciences, Poznan University of Technology, University of Zagreb, Eind hoven University of Technology, entre d’altres. Aquests equips han competit en dues categories principals dividides en 3 proves en estàtic i 5 proves dinàmiques.

En relació als equips, 52 han compe tit amb monoplaces elèctrics i enguany s’ha comptat amb la participació de 17 vehicles totalment automatitzats (sen se conductor). Pel que fa als premiats, l’equip alemany de la Universitat d’Stu ttgart va obtenir la primera posició en el disseny del cotxe elèctric, així com també en les categories d’skipad i ac celeració, entre d’altres. En l’àmbit de la combustió va destacar la Universitat Politècnica de València, sent la prime

LAIA

Talent

Circuit Parcmotor i Castellolí, referents del motor

El Circuit Parcmotor integra, durant 365 dies l’any, tots aquells espais i serveis per a la indústria de l’automoció, per la innovació i per al motor esport. La seva ubicació, i l’important impacte econòmic que genera, permet consolidar el mu nicipi anoienc i la instal·lació com a referents mundials del motor. En aquest sentit, Ton Pons, afirma: “estem especialment implicats en el teixit de proveï dors de la comarca que ens ajuden a assolir les diferents activitats que es realit zen”. Castellolí fa anys que acull iniciatives relacionades amb el vehicle connec tat tant al Circuit Parcmotor com a les instal·lacions de Campus Motor Anoia. sostenibles i es podran trobar a llarg del circuit.

Les implicadesmarques,

La competició universitària Formula Student ha comptat amb el suport d’insti tucions espanyoles i empreses rellevants del sector de l’automoció com Nissan, Mathworks, Doga, Bosch, Gestamp, Silence, LiveVision, Kapture i Mahle, en tre d’altres. També hi ha col·laborat desinteressadament més de 300 voluntaris exercint com a jutges, tècnics, comissaris, oficials i personal, juntament amb 70 joves estudiants que cursen els seus últims anys del grau d’enginyeria.

ra classificada en les categories d’auto cross, skipad i acceleració. En la compe tició de driverless (sense conductor), va ser la Universitat de Lisboa la que es va endur l’or en les categories de resistèn cia, acceleració i disseny.

La Formula Student, organitzada per la STA (Societat Espanyola d’Enginyers d’Automoció), amb el suport d’institu cions espanyoles i empreses rellevants del sector de l’automoció com Nissan, Mathworks, Doga, Bosch, Gestamp, Si lence, LiveVision, Kapture, Mahle, etc. ha comptat amb un grup de més de 300 voluntaris, majoritàriament dels sec tors de l’automoció, que han treballat sense ànim de lucre per a l’esdeveni ment, com a jutges, tècnics, comissaris, oficials, personal, etc. A més a més, tam bé s’ha comptat amb el suport de més de 70 joves estudiants que cursen els seus últims anys del grau d’enginyeria.

El gerent de Circuit Parcmotor, Ton Pons, es mostra agraït per la implicació i capacitat de treball de STA com a or ganitzadors i també amb l’administra ció pública, especialment amb l’Ajun tament de Castellolí i l’Ajuntament d’Igualada, “aquest suport ha estat molt important pel desenvolupament de la competició i reitera que les complicitats entre sector públic i sector privat recol zen el creixement econòmic, l’impacte a la comarca i el posicionament interna cional de la instal·lació”. Pons ha volgut recordar la figura de l’Emili Hernandez: “Sense ell no hi hauria hagut FSS però sense ell difícilment Circuit Parcmotor i Cellnex Telecom treballarien junts en el Cellnex Mobility Lab actual per al des envolupament de les tecnologies de les telecomunicacions de present i de futur del vehicle connectat i del vehicle autò nom.”

“La gent, els professionals i les empreses agraeixen la diversitat de marques i preus i el tracte que oferim. Estan molt satisfets. I tornen.”

Rosanna Ollé i Albert Coral

Propietaris de Bureau Vallée

ANOIADIARI

Fa set anys va obrir portes, al carrer de la Torre 14 d’Igualada, Bureau Vallée, un establiment especialit zat en papereria, material escolar i d’oficina, tant per a la ciutadania com per a professionals i empreses. També ofereixen mobiliari, impres sores i consumibles i materials d’in formàtica i ofimàtica. A Bureau Va llée ofereixen serveis per al client, com un servei de copisteria o d’im pressió de fotografies. Parlem amb la Rosanna Ollé i l’Albert Coral, pro pietaris de la botiga, sobre l’inici del curs escolar –un dels punts àlgids de l’activitat de l’establiment–, sobre el comerç de proximitat i sobreels productes i serveis que ofereixen a Bureau Vallée.

Com ha anat aquest avançament de l’inici del curs escolar?

Hem notat que ha sigut un avança ment important. Abans de la festa ma jor d’Igualada la gent ja avançava les compres de material escolar. Abans, ho feien passada la festa major.

El canvi de dates per a l’inici de curs ha estat positiu?

Sí. La gent ha pogut fer les compres amb més tranquil·litat i amb més con fiança que els darreres dos anys. Ha estat un any normalitzat vers el 2019. Les famílies han tingut més comoditat. L’any passat, per aquestes mateixes da tes, la gent no sabia si el curs arrenca ria amb normalitat o no. Aquest any, en canvi, com que tothom sabia que el curs començava el dia 5 de setembre, pràcti cament a mitjan agost ja venien amb la llista de l’escola i feien les compres amb més tranquil·litat.

Hi ha hagut escoles que van donar les llistes molts dies abans, i d’altres que

les van donar el mateix primer dia de curs. Evidentment, els que van tenir la llista amb temps han pogut venir amb més calma, han pogut mirar, comparar, escollir… Aquelles famílies que han tin gut les llistes el dia abans de començar o el mateix dia d’inici de curs, no han tingut tant temps i la gamma potser era més Valorempetita.molt positivament la tornada a l’escola, per tot el que arrossegàvem

perfils molt diferents. Els petits van molt dirigits i els grans van més per lliure.

Actualment, les famílies miren més els preus que abans? Nosaltres procurem que sempre hi hagi la màxima gamma possible de produc tes perquè puguin escollir. Que puguin triar des del punt de vista de la qualitat i del preu, i més en aquesta època, en què

Heu patit la manca de subministrea ments?

El mes de març ja vam comprar mate rials, perquè hi havia proveïdors que no t’asseguraven la disponibilitat al mes de juny. Hem hagut de fer un esforç econò mic i logístic per entrar tot el material al març, amb previsió, quan abans ho entràvem al maig o al juny. Això respon al nostre compromís de no deixar els nostres clients sense productes. Fins

al darrere d’aquests dos anys marcats per la pandèmia. La sensació que tenim és que hem tornat a la normalitat. La tornada ha anat esglaonada. Els alum nes d’ESO, batxillerat i universitaris van començar dies més tard que els de primària, i això ha anat molt bé. Són

el preu és molt important. Els preus han pujat, sobretot pel que fa al paper o plàstics. I això, la gent ho valora molt. La gent vol remenar i triar. Vol poder triar entre la llibreta més econòmica fins a la més fashion. Els agrada veure-ho ben classificat i ordenat. I al seu abast.

ara no hem tingut problemes de submi nistraments. És ara quan en comencem a tenir algun, però la campanya forta ja ha passat. També hem servit material directe a les escoles, per a ús comú. Un material que hem pogut aprovisionar i servir amb normalitat, sense dificul

Comerç

tats. Totes les escoles amb què treba llem han tingut tot el seu material a temps. Tenim molts anys d’experiència amb les escoles.

Un cop passada la campanya d’inici de curs, torneu al dia a dia?

Sí, ara tornem a la rutina, al dia a dia. Recomponem la botiga, amb el caire que té tot l’any. Perquè a part del mate rial escolar també estem molt abocats als professionals, a les oficines i empre ses de la comarca.

La campanya escolar, evidentment, és un punt molt important, però al llarg de l’any ens centrem en els clients que entren a la botiga, als particulars i als professionals, que són amb els que tre ballem cada vegada més.

Al llarg d’aquests anys, què heu vist que els clients valoren a Bureau Va llée?

Al llarg d’aquests anys hem vist, per exemple, que la gent vol comprar els productes a granel. Comprar només els que necessiten. Per exemple, si volen comprar bolígrafs, aquí tenen una àm plia i diversa gamma de bolígrafs per es collir i podran comprar la quantitat que vulguin, no hauran de comprar un pack tancat de deu o quinze. Això, a part dels avantatges per al client, també té un avantatge col·lateral, que és el tema de la gestió de residus. Evitem els envasos, que suposen un sobrecost que el client indirectament acaba pagant. I evitem els residus. El client pot comprar el que vol, la quantitat que vol, a un preu just i sense residus. És una economia ajus tada. Procurem el mínim cost per al client. Volem que el client s’emporti el que necessita al preu que necessita. La gent pot escollir des d’una marca econòmica fins a una marca amb un preu més alt. Som molt transparents. Hi ha marques econòmiques que pot

ser no són tan conegudes, però que són d’una alta qualitat. I això els ho expliquem. El que volem és tenir totes les marques i oferir al client un ampli ventall on poder triar. Hem de donar totes les opcions. I hem de donar l’op ció al client que, per exemple, si neces sita una llibreta i no es vol gastar molts diners amb un model d’una marca que en pugui escollir una altra d’una marca més econòmica però de bona qualitat.

Aquest tracte tan proper, a les pla taformes d’Internet, els clients no ho troben...

Això els clients ho valoren molt. I a no saltres ens reconforta veure que tor nen a la botiga. Valoren molt bé l’expe riència de compra i el nostre tracte. La gent, els professionals i les empreses agraeixen la diversitat de marques i preus i el tracte que oferim. Estan molt satisfets. I tornen.

pot remenar i triar el que vulgui fins a trobar el que desitja. La web està activa, però és evident que no és la nostra eina bàsica de venda. Hem recuperat aques ta tornada presencial i la gent prefereix entrar a la botiga. I veiem que la gent gaudeix remenant, tocant...

També treballeu amb professionals, treballadors autònoms i empreses de la comarca?

Sí. Estem treballant molt i ens està pu jant molt el client professional. Ja són clients fixos. Les empreses ens fan co mandes i les lliurem, amb furgoneta pròpia. No hi ha una comanda mínima ni costos addicionals per al transport.

Noteu que les empreses de la comar ca prefereixen el comerç de proxi mitat?

Sí. Hi ha empreses que han canviat el xip i ja no compren a les grans platafor mes d’Internet i opten pel comerç de proximitat. Veuen que és més fàcil i més econòmic. Nosaltres som com un segon departament de compres per a les em preses. Els assessorem, busquem el que necessiten i a un preu més baix.

Per què podeu oferir preus més bai xos?

Podem oferir preus més econòmics perquè som més de 350 botigues Bu reau Vallée arreu del món. La nostra central es dedica a negociar el preu de compra per a totes aquestes botigues. Igualada es beneficia d’una gran po tència de compra que és Bureau Vallee. Hem sabut, al llarg d’aquests set anys, combinar la gran marca amb el comerç local i de proximitat.

A part, a Igualada, tenim estructura logística pròpia i això fa que no sobre carreguem costos al client. Com que nosaltres gestionem directament la compra, recepció, venda i distribució,

Assessoreu, doncs, als clients en la seva compra?

Sí, el nostre equip acompanya els clients en la seva compra. Els mostrem tots els models, totes les marques i els assesso rem. És una botiga d’autoservei, però si el client té algun dubte, l’assessorem.

A part de la venda presencial a la bo tiga, feu venda a través d’Internet i les xarxes?

Durant el confinament vam potenciar molt la venda en línia i per whatsapp, però la gent vol veure i tocar el produc te. Aquí, a la botiga, la gent pot fer-ho,

això fa que els costos es puguin mante nir i no repercuteixin en el client. Ens beneficiem d’unes condicions generals de la marca, però les podem aplicar de manera personalitzada i local. Estem ajustats i adaptats a les necessitats dels clients d’Igualada i l’Anoia.

Un estiu temperaturesderècord

Albert Borràs, director de l’Observatori de Pujalt, analitza les dades registrades en diverses estacions metereològiques de l’Anoia durant els mesos de maig a agost. Unes xifres que mostren que ha sigut l’estiu més càlid de les darreres dècades

ANOIADIARI

Albert Borràs i González, director de l’Observatori de Pujalt, ha qualificat aquests darrers mesos com “un estiu de rècord”.Borràs explica que ”a partir de mit jans del mes de maig les temperatures es van enfilar molt per sobre de la mitjana climàtica i, fins a mitjan setembre, no s’han normalitzat. Podem dir que l’estiu ha durat quatre mesos i, a més, la tempe ratura s’ha mantingut sostingudament molt per damunt dels valors mitjans dels darrers anys dia a dia.”

Aquesta “anomalia positiva” de tempe ratura ha estat provocada, segons Albert Borràs, “per una situació meteorològica en què l’anticicló del nord d’Àfrica l’hem tingut amb nosaltres de forma continua da sense possibilitats dels refrescaments que hi ha normalment alguns dies a l’es tiu. Per tant, dia si i dia també, l’aire càlid del nord d’Àfrica ens ha anat arribant amb pols sahariana. Una situació que va portar l’aire càlid fins a les Illes Britàni ques, on es van assolir, per primera ve gada d’ençà que hi ha registres, els 40 °C. Aquesta situació meteorològica que hem tingut aquest 2022 és semblant a la que vam tenir el 2003. Des de llavors no s’ha via tornat a repetir una situació meteo rològica semblant i, per tant, no s’ha de repetir cada any.”

El maig més càlid des que es recullen dades, el 1984

Tot i que les dades del maig no es comp tabilitzen dins el paquet de les dades es tiuenques, el director de l’Observatori de Pujalt les analitza, perquè ja són unes xifresBorràsrècord.explica que “a l’Ajuntament d’Igualada, on es recullen dades des de 1984, fins aquest 2022 la temperatura més elevada en un mes de maig havia estat de 34,5 °C, datada el maig de 2006. El maig de 2022 es va arribar fins als 36,5 °C; va ser el cap de setmana del 21 i 22 de maig. És la màxima absoluta de la sèrie en trenta-nou anys de dades en un mes de maig. En el cas de l’Observatori de Pujalt, amb una sèrie de dades més curta (2004-2022), la temperatura més elevada per un mes de maig havia estat de 32,1 °C, el maig de 2015, i aquest maig de 2022 es van assolir els 34,0 °C.”

Borràs remarca que “a part de ser un maig amb rècords de temperatura ab

soluta també es van aconseguir rècords pel que fa a la temperatura mitjana men sual. En el cas de l’Observatori de Pu jalt (2004-2022) el maig més càlid fins aquest 2022 era el del 2006 amb 17,5 °C de temperatura mitjana. Aquest 2022 la temperatura mitjana ha estat de 18,5 °C. La mitjana de la sèrie és de 15,5 °C.

Al juny, primera onada de calor “Després d’un maig extraordinàriament càlid va arribar el juny, que ens va por tar la primera onada de calor, a mitjan mes”, explica Albert Borràs. Ho justifica amb xifres: a l’Ajuntament d’Igualada es van assolir els 39,1 °C i a l’aeròdrom Òdena-Igualada 39,5 °C. En el cas de Pu jalt, es van assolir les tres temperatures més elevades de l’estiu: 37,2 °C, 37,4 °C i 37,2 °C, entre el 15 i el 17 de juny.”

Borràs assenyala que “tant la dada d’Igualada com la de Pujalt no van ser rè

cords absoluts de temperatura diària en un mes de juny, però es van quedar dins el Top 3 de les respectives sèries. Al final de juny de 2019 es van assolir valors més elevats en una onada de calor històrica. Dels darrers anys, el juny de 2003 sem blava un juny que seria difícil de tornar a repetir. Si mirem les temperatures mitjanes a l’Ajuntament d’Igualada del juny de 2003 veiem que es va arribar als 24,6 °C i aquest 2022 es van assolir els 24,4 °C. Valors calcats als de l’estació au tomàtica que té el Servei Meteorològic a Els Hostalets de Pierola. En canvi, amb les dades de l’aeròdrom d’Òdena-Iguala da hi ha una diferència. El juny de 2003 es va assolir una temperatura mitjana de 23,0 °C i aquest 2022 s’ha assolit una mi tjana de 23,6 °C, superant en més de mig grau el juny de 2003. Per tant, juny dels més càlids a la comarca, en alguns casos superant el 2003 i en altres molt a prop.”

Al juliol, continua la desviació Al juliol “va continuar la desviació positi va de la temperatura amb temperatures que es van enfilar fins als 38,9 °C a l’aerò drom d’Òdena-Igualada. Pel que fa a la temperatura mitjana, els valors van ser molt superiors als de l’estiu de 2003. A Òdena la mitjana del juny del 2003 va ser de 24,2 °C; i la mitjana del passat juliol va ser de 25,5 °C. A Els Hostalets de Pie rola, la mitjana del juliol del 2003 va ser de 24,4 °C i la del 2022 de 26,4 °C. En el cas de Pujalt, la temperatura mitjana es va tornar a situar en primera posició dins de la sèrie amb dinou anys de dades al ju liol tot i que va quedar gairebé igualant.” “Maig juny i juliol amb temperatures mitjanes que feia dècades que no s’asso lia” rebla Borràs.

A l’agost s’arriba als 40,2 °C

A l’agost “va continuar la tendència, so bretot la primera quinzena de mes, amb valors de 40,2 °C a l’aeròdrom d’Òde na-Igualada i de 39,0 °C a Els Hostalets de Pierola. Valors que es van quedar en valors màxims absoluts de les sèries. La temperatura mitjana mensual no va su perar la del 2003. La mitjana de l’agost d’enguany a l’aeròdrom va ser de 25,0 °C, i a l’agost de 2003 a l’aeròdrom va ser de 25,4 °C. En el cas d’Els Hostalets de Pie rola, el 2003 es van assolir els 26,9 °C de temperatura mitjana i aquest 2022 es va quedar en 25,8 °C. La temperatura mitjana de l’agost de 2022 no ha estat de rècord, però, s’ha quedat a la banda alta”, assenyala Albert Borràs.

Se superen les dades del 2003, fins ara el mes més càlid

En resum, si mirem els tres mesos es tiuencs, juny, juliol i agost, la temperaTemperatura mitjana (ºC) estiu 2022.

Clima

tura mitjana d’aquest 2022 ha estat de 24,7 °C a l’aeròdrom Òdena-Igualada i de 25,53 °C a Els Hostalets de Pierola; mentre que el 2003, l’estiu més càlid de les darreres dècades a Catalunya va tenir una temperatura mitjana de 24,2 °C a Òdena i 25,47 °C a Els Hostalets de Pie rola.Un

estiu de temperatura mitjana de rècord. Si afegim el mes de maig i es comptabilitzen maig, juny, juliol i agost, aquest 2022 ha estat de llarg el més càlid de les darreres dècades. A Òdena, 23,1 °C el 2022 i, en canvi, 22,2 °C el 2003; i a Els Hostalets de Pierola, 24,1 °C el 2022 i 23,5 °C el 2003.

Un estiu sec Pel que fa a les precipitacions aquest es tiu “ha estat sec en la primera part, amb arribada de tempestes que entre finals de juliol i agost van acabar caient a gairebé tota la comarca.”

“No és una situació que s’hagi de re petir cada any” Sobre si la calor d’estiu serà excepcional, Borràs assenyala que “aquesta situació meteorològica, que ens ha comportat quatre mesos de temperatures molt per sobre de les mitjanes que acostumem a tenir, no és una situació que s’hagi de repetir cada any. Igual que ara feia dinou anys que no passava, ara podrien passar deu o quinze anys més fins que es torni a “Moltrepetir.”probablement, quan tornem a te nir una situació meteorològica semblant

a l’estiu, la temperatura mitjana es tor narà a enfilar una mica més que aquest 2022. Veurem...”, afegeix el director de l’Observatori de Pujalt.

Aquesta anomalia extraordinària ment positiva d’aquests darrers mesos farà, segons Borràs, “que aquest 2022 sigui any de rècord pel que fa a la tem peratura mitjana anual. Tot i que falten tres mesos llargs per acabar el 2022 ja podem avançar que aquest 2022 serà el més càlid en temperatura mitjana de les darreres dècades tot continuant la ten dència ascendent. Esperem que el darrer trimestre pugui arreglar una mica aques ta gran desviació tèrmica d’aquest 2022.”

L’estiu més càlid registrat a Catalunya En el conjunt del país ha estat un estiu molt càlid, i en àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i prelitoral, fins i tot s’ha superat o s’ha igualat la tempe ratura mitjana de l’excepcional estiu de 2003, el més càlid fins ara des que es dis posa de registres a Catalunya. En canvi, al litoral i sectors del prelitoral Central, tot i la contundència dels registres, l’es tiu de 2022 no ha resultat tan càlid com el del 2003, si bé ha estat dels més càlids de les darreres dècades.

Així, a més de la meitat de les 107 es tacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen de més de 20 anys de dades, l’estació ha estat la més càlida, mentre que a la resta, l’estiu de 2022 ha resultat el segon més càlid.

Estació metereològica de l’Observatori de Pujalt.

Un de cada quatre alumnes de matriculatsl’Anoia,a la concertada

ANOIADIARI

Un de cada quatre estudiants d’Infan til, Primària, Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat dels cen tres educatius de l’Anoia estan matri culats a centres amb concert, concre tament un 25,3%. És un percentatge inferior al de la mitjana del país, que se situa en un 29,5%. Són dades del depar tament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, un cop iniciat el curs 20222023.Un 73,3% dels alumnes estan matri culats a centres públics –un 67,4% a Ca talunya– i la resta, un 1,4%, en centres privats sense concert –a Catalunya puja fins al 3,1%–.

Tots els alumnes de la privada, a Batxillerat

L’1,4% dels alumnes que estan matricu lats a centres privats sense concert es concentren en centres de Batxillerat, a Igualada i a Jorba.

Dels 1.735 alumnes de Batxillerat, un 81,5% estan matriculats a centres pú blics i 3,5% a concertats.

Dels 19.162 alumnes d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat de l’Anoia, un 73,3% estan matriculats a centres públics, un 25,3% a concertats i un 1,4% en privats. A Igualada, gairebé la meitat, un 47,5%, cursen els estudis a la concertada d’alumnes segons la titularitat del centre. Departament a centres de titularitat pública i la resta, un 24,9%, a centres privats amb concert.APrimària, dels 7.946 alumnes, 73,3% cursen els estudis a centres públics i el 26,7% a Finalment,concertats.dels3.386 alumnes d’edu cació infantil, el 74,2% estan matricu lats a centres públics i 25,8% a centres concertats.Jorba–on s’ubica la Institució Igua lada (abans Montclar i Mestral)– és on trobem més alumnes matriculats a la privada i concertada. Dels 593 alumnes, el 75,4% estan matriculats a la concer tada, el 14,2% a la privada i la resta, el 10,5%, a centres públics.

A l’Anoia hi ha 6.095 alumnes matri culats a l’ESO. Un 70,6% cursen els es

La majoria dels municipis anoiencs tenen tots els alumnes matriculats a centres de titularitat pública. En són una excepció Jorba i Igualada, com as senyalàvem. També Capellades (amb un 73,9% a la pública i un 26,1% a la concer tada) i Piera (84% a la pública i 16% a la concertada).AIgualada hi ha 7.889 alumnes matri culats. Un 50,3% ho estan a centres pú blics, un 47,5% a centres concertats i la resta, un 2,2%, en privats sense concert.

L’Anoia ja suma tants morts a les carreteres com en tot el 2020 i 2021

Aquest any, de gener a agost, s’han registrat quatre víctimes mortals a les carreteres interurbanes de l’Anoia. El 2021 es va tancar amb dues morts, les mateixes que el 2020

ANOIADIARI

L’any 2019 l’Anoia va ser la tercera co marca catalana amb més víctimes mor tals en accidents de trànsit. Aquell any es van registrar disset morts a la xarxa viària interurbana de la comarca.

La darrera víctima mortal a les carre teres de l’Anoia es va produir el passat 16 d’agost a la C-37, a l’altura del punt qui lomètric 63, a Sant Margarida de Mont bui. Els Mossos van rebre l’avís a les 6:37 del matí. El sinistre es va produir quan una furgoneta i un turisme van xocar

El primer mort de l’any a les carrete res anoienques es va registrar la nit del dissabte, 23 d’abril de 2022 (els Mossos van rebre l’avís a les 00.31 h) al punt qui lomètric 14 de la B-224a a Masquefa on un turisme va atropellar a un menor que circulava per la via en patinet elèctric.

conseqüència de l’accident, va morir el conductor del vehicle de dues rodes, un home de 52 anys, R.E.G., veí de Sant Quir ze Safaja. El conductor del turisme va re sultar il·lès.

El tercer accident mortal es va produir el dimarts 5 d’abril –els Mossos van rebre

Un 72,7% dels anoiencs han fet alguna compra per Internet

Els resultats de l’Enquesta territorial sobre TIC, feta per l’Institut d’Estadística de Catalunya, mostren que el 98,7% dels anoiencs enquestats usen habitualment un telèfon mòbil

ANOIADIARI

Gairebé tres de cada quatre anoiencs han fet alguna vegada una compra a través de la xarxa, un per centatge que se situa per sota de la mitjana catalana, que és del 75,2%. És una dada de l’Enquesta territo rial sobre TIC a les llars que publica cada dos anys l’Institut d’Estadís tica de Catalunya (Idescat). El pri mer any que es van recollir aquestes dades sobre equipament i ús de tec nologies de la informació i la comu nicació a les llars catalanes, el 2004, només un 9% dels veïns de l’Anoia havien comprat a través d’Internet. El gran salt es va fer el 2015, quan el percentatge va pujar fins al 52,2% dels enquestats a la comarca. La co marca amb el percentatge més ele vat de població de 16 a 74 anys que va declarar haver comprat alguna vegada a través de la xarxa és el Bar celonès (77,9%), seguida del Baix Llobregat (76,4%) i Osona (76,3%).

Una altra dada rellevant que pu blica l’enquesta és que un 84,6% dels veïns i veïnes de l’Anoia han fet ús del correu electrònic en els úl tims tres mesos, un percentatge si milar al de la mitjana de Catalunya, que és del 84,8%. El 2004, només un 28,3% dels anoiencs havien usat el correu electrònic durant el ma teixPelperíode.quefa a l’ús d’Internet, el 95,5% de les persones de 16 a 74 anys de Catalunya l’han utilitzat en els darrers tres mesos, xifra lleu gerament superior a la del 2019 (93,7%). El Baix Penedès i el Garraf encapçalen les comarques amb els

percentatges més elevats i totes les comarques, excepte el Tarragonès, superen la mitjana europea (89%).

A l’Anoia, el percentatge se situa en el 95,8%, superior a la mitjana del país.

El 95,1% de les llars de l’Anoia tenen connexió a Internet a tra vés de banda ampla Segons l’enquesta de l’Idescat, l’any passat, el 95,1% de les llars de l’Anoia amb algun membre de 16 a 74 anys tenien connexió a Internet

a través de banda ampla, xifra que suposa un increment d’1 punt en re lació amb l’any 2019 (94,1). Aquesta xifra està per sobre de la mitjana europea (90%) però per sota de la mitjana catalana (96,9%).

Les comarques amb els percen tatges de llars amb connexió a tra vés de banda ampla més alts del país són Conca de Barberà (98,1%), i el Pla de l’Estany i la Selva (amb un 97,9% cadascuna). A l’altra banda, les comarques amb menor percen tatge, són l’Alta Ribagorça (93,7%),

l’Alt Urgell (93,7%), el Pallars So birà (93,6%) i la Noguera (90,7%).

L’Anoia és la novena comarca per la cua.L’any 2004, el percentatge de les llars anoienques que tenien con nexió a Internet a través de ban da ampla era només de l’11,9%. El 2009 es va superar la meitat de les llars, arribant al 57,6% i des de lla vors va anar augmentant progressi vament. El 2013 s’arribava al 70,6%; el 2017 al 81,5% i el 2019, al 94,1%

Correu Un 84,6% dels anoiencs han fet ús del percentatgeanys,questa.anteriorselselectròniccorreuentresmesosal’enFadivuitaquest

arribava fins al 28,3%.

Internet A l’Anoia s’usa més la xarxa que a la mitjana de Catalunya. Un 95,8% dels anoiencs ha usat Internet, un 95,5%.país,superiorpercentatgealdelqueésdel

Banda ampla La banda ampla s’està estenent a l’Anoia. El 2004, només un 11,9% de les llars litat.95,1%ibandadisposavenanoienquesdeampla,s’hapassatalal’actua

Ús del telèfon mòbil i ordinador

Un dels indicadors que frega el 100% és el de l’ús del telèfon mò bil. A l’Anoia, el percentatge s’eleva fins al 98,7% i a Catalunya fins al 99,3%.Enaquest àmbit l’escalada al llarg dels anys ha estat més pausa da. El 2004 un 77,4% dels anoiencs majors de setze anys usaven la tele fonia mòbil, un percentatge que va pujar fins al 87,8% el 2009 i fins al 95,2% el 2013.

D’altra banda, un 85,5% d’anoiencs disposen d’ordinador

personal, per sota de la mitjana del país, que se situa en un 87,8%. Fa divuit anys, gairebé la meitat dels anoiencs, un 49,5%, disposaven d’aquest aparell.

Incidències amb els proveïdors

La proporció de llars catalanes que tenen incidències amb el proveïdor del servei d’Internet ha disminuït en relació amb dos anys enrere (del 28,7% el 2019 al 27,8% el 2021), i la majoria de comarques han vist re duïda aquesta proporció. El 2021 el Pallars Sobirà i Aran van presen

tar els percentatges més elevats de llars amb aquestes incidències. A l’Anoia, el percentatge se situa en un 26,3%.

El 40,1% de les persones uti litzen sempre o gairebé sem pre el català en la missatgeria mòbil

Aquesta estadística també pro porciona resultats del conjunt de Catalunya d’indicadors sobre TIC que es consideren rellevants en cada edició de l’Enquesta, com, per exemple, l’ús de la llengua, TIC i

Fregant el ple Un 99,3% dels catalans dispo sen d’aparell de telefonia mòbil. A l’Anoia, percentatgeaquest s’eleva fins al 98,7%. Fa divuit anys, el 2004, un 77,4% dels veïns de l’Anoia tenien telèfon mòbil.

Turisme, les compres per Internet o la utilització d’eines d’e-govern.

El 40,1% de les persones utilitzen sempre o gairebé sempre el català en la missatgeria mòbil enfront del 33,0% que ho fan algunes vegades o el 23,0% que no l’utilitzen mai o gairebé mai. En el cas de les pàgi nes web o blogs, la interacció en català sempre o gairebé sempre es redueix al 27,8% i l’opció majori tària és algunes vegades (36,0%).

Del total d’usuaris d’Internet els darrers tres mesos, el 61,0% ha cer cat informació relacionada amb la planificació de viatges a través de la xarxa, el 48,3% ha fet reserves i el 43,4% ha fet pagaments. Aquests percentatges són 5 punts inferiors que els de l’any 2019, abans de la pandèmia.Lespersones que han comprat a través d’Internet en els darrers dotze mesos han declarat que els aspectes més importants a l’hora de fer la compra són la seguretat sobre els drets legals i garanties (82,0%) i que la pàgina web sigui fàcil d’usar (79,3%).

El 29,7% de les persones van de clarar conèixer els portals de par ticipació ciutadana, el 26,5% els portals de transparència i un 19,4% els portals de dades obertes. Per grups d’edat, les persones de 35 a 44 anys són les que tenen més co neixement de les eines d’e-govern que les administracions públiques posen a disposició del ciutadà.

TCM

El passat dissabte, 17 de setembre, la colla dels Petits Diables i Pixapól vores d’Igualada va celebrar el 20+2 aniversari i ho va fer amb una cer cavila, acompanyats de nou colles d’arreu de Catalunya. Una festa que s’havia de celebrar el 2020, però que es va ajornar a causa de les restric cions per la pandèmia. Parlem amb el Joan Soler i Orga, president de l’enti tat, sobre aquests 20+2 anys passats, sobre el present i el futur de la colla. Com, quan i per què va néixer la co lla dels Petits Diables i Pixapólvores d’Igualada?

L’any 1999 l’Ajuntament d’Igualada va proposar fer una cercavila infantil amb foc i, en aquells moments, no hi havia cap colla infantil. Un grup de pares i mares de nens i nenes l’escola de l’Ateneu Igua ladí, que els agradava el foc i anaven a correfocs de fora d’Igualada o a la Patum infantil, van decidir, aprofitant aquesta avinentesa de l’ajuntament, crear la co lla, l’any 2000. Aquell any ja es va sortir per festa major. Va ser una colla d’amics, pares i mares, que van tirar endavant aquest projecte, amb la complicitat de l’ajuntament, que va llençar la idea.

Com va ser la resposta, en aquell mo ment?

La colla va començar del no-res. Es va fer una mena de càsting obert a nens que volguessin fer foc, a l’amfiteatre de les Comes i la sorpresa va arribar quan, preveient que hi anirien una dotzena de nens s’hi van presentar cinquanta. Aquí van veure com podria ser d’important fer una colla infantil de diables a la ciu tat. D’aquí va sortir la primera colla, inte grada per una trentena de nens. Aquesta va ser la llavor dels Petits Diables d’Igua lada.

Vint-i-dos anys després hi ha llista d’espera...

Sí, hi ha llista d’espera, però, afortunada ment, és més curta que fa cinc anys. Lla vors era exagerat, perquè per edats ple gaven pocs nens i es deixaven poc espais lliures. Ara la llista és curta. Pensem que els que s’han apuntat aquest agost per la festa major pràcticament podran parti cipar tots a la de l’any vinent.

La colla té dos grups, segons les edats?

Sí, hi ha els Petits diables, que van de vuit fins a dotze anys, i la colla juvenil, els Pixapólvores, de dotze fins a divuit anys.

Per sota els vuit anys, de sis a vuit, els que vulguin poden entrar a la percussió. És a dir, amb sis anys es pot entrar a percus sió i a partir dels vuit a foc. Qualsevol in teressat pot entrar tant a Petits diables com a Pixapólvores directament, no cal passar pels Petits diables si, per edat, pot entrar als Pixapólvores.

Què han de fer les famílies que vul guin apuntar els seus nens a la colla?

Ens han d’escriure un correu a petitsdia bles@gmail.com, donant les dades del nen o nena que vol entrar i un contacte per poder parlar amb els pares, mares o tutors.

Quin és el següent pas?

Han de fer un curs de foc bàsic obligatori, que també fan els pares, perquè en mol

“Som Catalunya”referentuna

en mica, Igualada s’hi va posant. Ara hi ha dues colles infantils, i també hi ha les colles d’adults. A poc a poc la ciutadania es va educant. Tot i que a l’hora de fer un correfoc ens topem amb els problemes de sempre...

Tenim el futur garantit?

Penso que sí. La majoria, quan arriben als divuit anys i han de deixar la colla, busquen una colla d’adults. La majoria continuen. N’hi ha que ho deixen, però la majoria és perquè porten cremant dels vuit fins als divuit anys, s’ho han passat molt bé i ara busquen altres coses, altres aficions.

És una activitat segura?

Sí en principi és molt segura. Els nens van molt ben protegits. Tot i que el risc zero no existeix enlloc, podem dir que és molt segur. En vint anys només hem tingut un cas d’una cremada d’un nen, i va ser per una “carretilla” que va rebotar d’una altra colla cap a nosaltres.

En una època en què la canalla està abduïda per les tecnologies, les co lles de cultura popular com la vostra bona desconnexió?

Sí, és una bona activitat per “aparcar” la tecnologia. Quan fan l’activitat, des connecten. Hem aconseguit separar-ho molt.

Joan Soler i Orga

tes ocasions col·laboren en els correfocs. A partir d’aquí, benvinguts a la colla!

La colla és una bona escola, tant de foc com de cultura popular en gene ral?

Sí. Per una banda, és un bon punt d’en trada a la cultura del foc. També és un bon camí per entrar a la cultura popular en general, molt interessant per a la nos tra ciutat i per al nostre país. Igualment procurem educar els nens en valors. Que facin grup, que facin colla, que facin amistat i companyonia. Que aprenguin a compartir i conviure.

És important que les entitats de cul tura popular tinguin la seva pròpia “pedrera”?

Sí. Hi ha colles que ja ho estan fent, com els de Dessota, que estan fent una gran tasca en aquest sentit. És una manera d’introduir la canalla en aquest món. Si esperem que entrin pel seu compte quan siguin adults –que també està bé–, pot ser anem tard. És una manera d’intro duir-los a la cultura popular, una mane ra de fer-los estimar Igualada i el país. I dona els seus fruits...

Joan Soler amb els Pixapólvores Igualada és una ciutat de foc? Igualada és una ciutat de foc, però no és una ciutat tradicional de correfoc. No hem de confondre la cercavila i el corre foc. Hi ha ciutats, com Centelles, que és un centre de foc molt important, que te nen molt clar la diferència. Però, de mica

Els Petits diables Grup de percus sió dels Petits diables Encesa dels PixapólvoresA part de la festa major, quines activitats feu al llarg de l’any? No només ens limitem al correfoc de Sant Joan i a la festa major. Afortunada ment, som un referent a Catalunya, es pecialment en comarques com el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat o l’Oso na, on ens tenen en molt bona conside ració i ens conviden a moltes sortides. Si podem sumar el mínim de gent, pro curem participar-hi sempre. En aquests intercanvis, la canalla s’ho passa molt bé, són trobades molt emotives per a ells. Gaudeixen molt. S’emocionen quan sur ten o a l’inrevés, quan es va suspendre el correfoc de festa major per la pluja molts van plorar.

Com sempre, darrer una entitat cul tural hi ha persones, anònims i gene roses, que dediquen temps i esforços a la colla.

Nosaltres hem recollit la llavor de la pri mera junta i les que van venir després. Van fer una gran tasca i ara som uns re ferents a Catalunya. Som una colla molt viva i amb moltes ganes de fer coses. Som una junta que treballem moltíssim, hem donat tot i més, sacrificant hores de tre ball i de temps lliure. La junta i la colla som una gran pinya.

Continuaràs com a president de l’en titat?

La idea és deixar-ho aquest any. Fins ara la colla ha tingut dos presidents, el Toni Monclús que és qui ho va engegar i hi va estar al davant deu anys, i jo, que vaig agafar el relleu el 2010 fins ara. Tot i que m’ho estic passant de conya, ja toca un canvi. He tingut la sort de tenir un gran equip al voltant, molt treballador, que fa que m’hi senti molt a gust, que em costi fer el pas, però ja toca. És hora de buscar una presidenta, que també ja tocaria...

President dels Petits diables i Pixapólvores d’Igualada, que enguany celebren el 20+2 aniversari

Torna el cicle ‘De pell sensible’

Igualada recupera, amb motiu de l’any de la Capital de la Cultura Catalana, el cicle de música i paraules ‘De pell sensible, versió capital’, amb les actuacions de Marta Millà, acompanyada per Medievàlia Camerata (setembre); Eduard Iniesta i David Alegret (octubre) i Jordi Boixaderas i Miquel Jordà (novembre)

ANOIADIARI

Aquest divendres, 23 de setembre, s’obre una nova edició del cicle De pell sensible, que amb motiu de l’any de la Capital de la Cultura Catalana, el certamen de música i poesia passa a anomenar-se Cicle de pell sensible, versió capital. L’en carregada d’inaugurar el programa d’aquesta tardor és Marta Millà, acompanyada per Medievàlia Ca merata, que oferiran l’espectacle

Amb ulls de dona, d’un viatge parti cular sobre la Història de Catalunya a partir de textos literaris d’autores tan nostrades com Mercè Rodore da i Dolors Monserdà , d’articles extrets de la revista Or i Grana i d’altres textos que han donat veu a personatges femenins històrics com l’Ermessenda i Domna Agnés d’esquerrer (Abadessa del Monestir de Sant Pere de les Pueles durant el setge de 1714) per entendre les se ves vivències i el punt de vista feme ní sobre alguns dels fets històrics

més rellevants del nostre país.

El recital es farà a 2/4 de 8 del ves pre, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. Les entrades valen 5 € i es poden comprar anticipadament a la web del teatre. També es poden

adquirir a taquilla per 7 €.

El següent recital es farà el 28 d’octubre, Esgarrapant la nit… Poe sia és femení, amb Eduard Iniesta a la veu i guitarres i David Alegret, veu. Amb l’objectiu d’enaltir el pa

per de la dona en la poesia, el com positor Eduard Iniesta ha creat aquestes cançons de poetesses, una col·lecció de lieds sobre poe mes enormes interpretats pel tenor David Alegret. Pàgina pròpia té la poeta Anna Dodas, però el concert segueix amb més lieds de Teresa Colom, Rosa Leveroni, Maria Mer cè Marçal i Sonia Moll.

Per acabar, el dia 18 de novembre tindrà lloc el recital Temps fràgils… a càrrec de Jordi Boixaderas a la veu i Miquel Jordà, música. Estrany és el poeta que no parli de la fragilitat de la condició humana, tan efímera i plena de pors, solituds i incerte ses… Un recorregut pels poemes més emotius de Miquel Desclot, Kirmen Uribe, Francesc Parcerisas, Josefa Contijoch, Emily Dickinson, Roc Casagran, Joan Margarit, entre molts d’altres.

El cicle va néixer amb la voluntat d’apropar la literatura i la poesia als ciutadans i utilitzant la música com a camí universal.

Apropar literaturalaa la ciutadania ciutadania.deacompanyadasiad’aproparambDeimpulsard’IgualadaL’Ajuntamentvaelciclepellsensiblelavoluntatlapoeilaliteratura,lamúsica,ala

Marta Millà.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa,cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

Les lletres tenen el seu mercat a Igualada

El dissabte 1 d’octubre la Biblioteca Central, la plaça de Cal Font i el Teatre de l’Aurora acolliran una nova edició del Mercat de lletres, una jornada per als amants de la lectura i la literatura, que té com a caps de cartell Martí Gironell, Vicenç Villatoro, Carlota Gurt, Alba Dalmau, Núria Bendicho i Ramon Solsona

El dissabte 1 d’octubre se celebrarà l’onzena edició del Mercat de Lletres, organitzat per la Biblioteca Central d’Igualada i el departament de Promo ció Cultural de l’Ajuntament d’Iguala da. Una jornada que s’ha convertit en un punt de trobada per als aficionats a la lectura, des de petits a grans, i per aquest motiu es combinen propostes amenes i originals adreçades a totes les edats. Després de les dues darreres edi cions marcades per les limitacions de la Covid la Biblioteca presenta un ampli programa d’activitats amb la presència d’un gran nombre d’autors i autores de renom. També es tornarà a instal·lar l’espai de lectura a la plaça, al voltant del qual hi haurà les parades de les llibre ries i

Unad’entitats.vintenade propostes donen for ma al Mercat de Lletres, que comptarà per a la inauguració amb la presència de Martí  Gironell, per parlar del seu nou llibre El fabricant de records (Premi Prudenci Bertrana 2022). Les autores també tindran un protagonisme des tacat enguany, amb el vermut literari a tres bandes amb Carlota Gurt (Sola), Núria Bendicho (Terres mortes) i Alba Dalmau (Amor i no). Vicenç Villato ro (Tren a Maratea) i Ramon Solsona (Temps enrere) també  compartiran les seves darreres històries amb el públic. Els tallers suposen una de les activitats més interactives del Mercat de Lletres.

Se’n faran quatre: ‘Literatura per salvar el planeta’ per a famílies amb infants majors de 5 anys;  ‘Il·lustració manga’  amb Rosa Ayame per als joves de més de 12 anys; i ‘Enquadernació japonesa’, amb Marta Soley, per a majors de 16 anys. Tots els tallers són gratuïts però cal inscriure’s prèviament. Per al pú blic familiar encara hi ha tres propostes més: una Storytime; l’entrevista al llop ferotge amb La Companyia del príncep Totilau, i una hora del conte amb Vivim del cuentu. Joan Valentí protagonit zarà  l’espectacle ‘La Maleta’, produït per Teatre Nu.

Per al públic adult i com a colofó al Mercat de Lletres, Joan de Boer pujarà  a l’escenari amb els seus ‘Contus inte rruptus’, històries impregnades d’ero tisme, fantasia i bon humor.

Aquest any destaca de manera espe cial la col·laboració amb els responsa bles de la revista literària local Narrana ción, que organitzen diverses propostes com el cafè debat sobre l’evolució del procés editorial, el Kahoot literari La volta al món en 80 llibres i una gala de cloenda on es lliuraran els premis Na rranación.Totesles

activitats seran gratuïtes per  per als tallers i la gala de cloenda dels Premis Narranación al Teatre de l’Auro ra caldrà inscripció prèvia a la Bibliote ca (telf.: 938049077, correu-e: b.iguala da.c@diba.cat).

30 de setembre

Recital poètic i musical: Una vela en el mar blau Amb Eusebi Ayensa i Josep Tero. Ho organitza: Òmnium Anoia. 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca.

1 Storytime:d’octubreAWorld

of Magic Una noia té problemes a l’escola, no hi ha res que li surti bé, fins que troba un objecte meravellós en una botiga i descobreix el seu gran talent ocult. Potser això mateix també et pot pas sar a tu! Un conte en anglès by Kids&Us. 10:30 h, la plaça de Cal Font

Club de filosofia amb Vicenç Villatoro L’autor comentarà el seu llibre Tren a Ma ratea. Presenta i modera: Rafa Carmona, professor de filosofia. Obert a tothom. 10:30 h, a la sala d’actes de la Biblioteca

Taller familiar: Literatura per salvar el planeta Els autors de L’illa i Contes per sal var el planeta són els encarregats d’aquest taller que té com a objectiu transmetre als més petits la importància de cuidar el nostre planeta. Els nens i nenes aprendran com es genera l’energia verda d’un molí de vent i pensaran sobre la importància de fer un ús responsable dels recursos naturals pel futur del nostre planeta. Places limita des, cal inscripció prèvia a la Biblioteca o a b.igualada.c@diba.cat. Col·labora: Abacus Igualada 11 h, a la sala infantil de la Biblioteca.

Taller jove d’il·lustració manga A càrrec de Rosa Ayame, il·lustradora i artista. Vine a aprendre les bases per dibuixar l’estil man ga i anime. Places limitades, cal inscripció prèvia a la Biblioteca o a b.igualada.c@diba. cat 11:30 h , a la sala jove de la Biblioteca

Inauguració del Mercat de Lletres A càrrec de les autoritats de l’Ajuntament d’Igualada. 11:45 h

Tot seguit Conversa amb Martí Gironell que presen tarà el seu llibre El fabricant de records guanyador del Premi Prudenci Bertrana 2022. Presenta: Maria Enrich. Col·labora: Llibreria Aqualata. A la plaça de Cal Font

Entrevista al Llop ferotge La Compan yia del príncep Totilau presenta l’edició en paper del seu espectacle El llop ferotge a càrrec del seu director i dramaturg, Marc Hervàs, i del protagonista de l’espectacle, el llop. 12:30 h, a la sala infantil de la Biblioteca

Vermut literari amb joves escriptores Carlota Gurt (Sola), Núria Bendicho (Terres mortes) i Alba Dalmau (Amor i no) són tres de les noves veus de la narrativa catalana contemporània que estan trepitjant fort. En aquesta tertúlia parlarem amb elles, amb un aperitiu, d’aquestes històries tan personals que han captivat lectors d’arreu. Modera: Magda Bartrolí, periodista. 13 h , a la plaça de Cal Font

Cafè - debat: L’evolució del procés edito rial Un editor, una llibretera, una publicista i prescriptora en xarxes socials i un escrip tor parlaran de l’evolució del procés edito rial, comparant el model més clàssic amb l’actual. Tot plegat compartint un cafè per amenitzar la sobretaula. Modera Javi Fer nandez, editor de Narranación, revista de contes i relats il·lustrats. Organitzen: Na rranación i Biblioteca. 16 h , a la plaça de Cal Font

Taller creatiu d’enquadernació japonesa: Llibreta viatgera A càrrec de Marta Soley. Crearem una llibreta amb mapes reciclats a l’interior i suport pel llapis. Una peça pràc tica i molt útil per fer un diari de viatge. Places limitades, cal inscripció prèvia a la

Biblioteca o a b.igualada.c@diba.cat 17 h, a la sala jove de la Biblioteca

Hora del conte: La rínxols dels llaços blaus A càrrec de Vivim del cuentu. Un nou Conte Desexplicat que revisa aquest clàssic d’una manera diferent i divertida. Col·labora: Abacus Igualada 17:15 h, a la sala infantil de la Biblioteca

Espectacle familiar: La maleta Produït per Teatre Nu i protagonitzat per Joan Valentí. Un espectacle basat en el llibre de Núria Parera Ciuró. Un carter arriba a la plaça del poble i ens presenta la seva maleta. Un objecte preciós que ha passat de mà en mà esdevenint el testimoni silenciós de diferents vides del segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, la caiguda del franquisme… i les mi gracions –volgudes o no– que mai s’aturen. 18 h, a la plaça de Cal Font

Ramon Solsona Sobre la seva darrera no vel·la Temps enrere, editada per Proa, una història entre l’Alemanya de l’emigració i les vinyes del Priorat. Presenta: Marina Llansa na. Col·labora: Llibreria Aqualata.

18:30 h, a la 2a planta de la Biblioteca

Contus interruptus Les extraordinàries aventures i desventures amoroses del ca valler emmascarat Don Joan de Boer. His tòries impregnades d’erotisme, sensuali tat, fantasia i bon humor.

20 h , a la sala d’actes de la Biblioteca

Kahoot literari: La volta al món en 80 lli bres Saps quin és el llibre de capçalera de Kim Jong-un? Quina autora va fer plo rar Winston Churchill? Què llegia Nefertiti durant les vacances? Amb aquest joc de preguntes i respostes, viatjarem per tot de països reals i imaginaris sense moure’ns de la cafeteria. La persona amb més punts marxarà a casa amb premi! Organitza: Na rranación

19 h , al Teatre de l’Aurora

21 h Cloenda Gala de cloenda amb la música dels Gèls, el teatre de la Tama Martínez, la pintura corporal de l’Elisa Rochel i la poesia del Dani Clemente, tot amb les lletres com a fil conductor i en un format molt dinàmic, conduït per la Mireia Guilella. Inclourà tam bé el lliurament dels I Premis Narranación i un pica-pica final. Aforament limitat. Or ganitza: Narranación, revista de contes i relats il·lustrats i Biblioteca. 21 h, al Teatre de l’Aurora

JoanExpocicionsPerucho.Imaginació

i bon gust Ex posició que repassa les etapes vitals i li teràries de Joan Perucho. L’organitzen: Institució de les Lletres Catalanes i Xarxa de Biblioteques Municipals. Al vestíbul de la Biblioteca

Bas d’Igualada, estamper Un recorregut per la vida i l’obra de Pere Bas i Vich (18971975) impressor. L’organitzen: Ajuntament d’Igualada i Biblioteca Central amb la col·la boració de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. A la sala d’exposicions de la Biblioteca

Mercat

Durant tot el dia hi haurà parades de lli bres i espais d’entitats: Llegim...? Lli breria, Abacus Cooperativa, Llibreria Aqualata, Narranación (revista de contes i relats il·lustrats), Llibreria Cal Rabell, As sociació Promotora de la Llengua Catala na (APLEC).

De 10 a 20 h, a la plaça de Cal Font

Biblioteca

La Biblioteca Central d’Igualada estarà oberta de 10 a 20:30 h Espai de lectura a l’aire lliure

Pieradegusta torna a formar part del menú d’una vila en moviment

La fira Pieradegusta torna un any més a Piera farcida d’activitats gastronòmiques i infantils amb la voluntat d’oferir a la ciutadania una jornada lúdica per a tota la família i conèixer de primera mà els productes de la xarxa de restauració local i dels cellers de la zona

ANOIADIARI

Les activitats de la fira Pieradegusta es faran a la plaça del Peix i començaran dissabte 24 de setembre, a les 11.45 h, amb l’acte inaugural i la visita als es tands amb l’alcalde i membres del con sistori.Ales 12 h, taller de cuina per a nens amb productes de proximitat, a càrrec de l’Àstrid Barqué.

També a les 12 h, es farà un concert

itinerant pel carrer, amb l’Orquestra de Dixieland Apocadixie Cotton Pickers.

A les 18 h, a la plaça de Joan Orpí, be renar de pa amb oli i xocolata per als in fants, amb la col·laboració  del Moí de cal Nasi i Pastisseria J.M. Mora.

A les 19 h, conta contes, a càrrec de Mònica Torra, a sota les voltes, al costat delAFoment.les19.45 h, a la sala d’exposicions, vins naturals caves ancestrals, a càrrec de Martí Torrallardona. La inscripció es

pot fer durant el mateix dia fins a les 18 h a l’espai d’informació del Pieradegusta

A les 22 h, a la plaça del Peix, concert amb la cantant Queral Albinyana.

A les 23 h, música amb dj. L’endemà diumenge 25, els actes arrencaran a les 10 h, a sota les voltes, al costat del Foment, amb un esmorzar de forquilla, amb arengades amb raïm i cava, l’esmorzar típic que es feia en el temps de la verema.

A les 11.45 h, inici de la zona d’estands

deAdegustació.les12h,a la sala d’exposicions, ma ridatge de música i cava, amb l’Aula Mu nicipal de Música Maria Escolà i Cases deTambéPiera. a les 12 h, a sota les Voltes, taller de cuina per a nens amb l’Àstrid Barqué, que ensenyarà a cuinar menjars sans i divertits.

A les 13 h, a la plaça del Peix, vermut concert amb Djangolé.

A les 14 h, música amb dj.

El 9 d’octubre s’estrena Rondalles, la primera fira del conte de Piera

La primera edició de la fira es farà al peu del Castell

ANOIADIARI

L’Ajuntament de Piera, seguint el lema “Una vila en moviment”, ha incorporat un nou esdeveniment a l’agenda del mu nicipi. Es tracta de Rondalles, una fira dedicada al món dels contes. La primera edició del certamen es farà el diumenge

9 d’octubre a la falda del Castell, al Raval de Piera.

La inauguració es farà a les 11 h. Seguidament, la companyia Patawa oferirà l’espectacle Cagallufes, el fullet Arondinaire.les12del migdia, Noè Rivas i Mercè Valentintada presentaran El llarg viatge

de l’arc de Sant Martí.

A les 12.15 h, es podrà veure l’espectacle I si...? d’Imma Flo.

A les 13 h, Imma Pujol explicarà Contes de l’any de la picor.

A les 16.30 h, la companyia mOn mas presentarà B.O.M.

A les 17.15 h es farà un berenar popular.

Seguidament, Animalets i animalons, a càrrec de Martha Escudero.

A la mateixa fora, Ferran Martín pre sentarà Tapís de somnis.

El programa finalitzarà a les 18.15 h, amb l’espectacle El llop ferotge, a càrrec de La Companyia del Príncep Totilau.

Sobres les assegurances de vida de les herències

Quan mor un familiar, sovint ens trobem en la situació d’ignorar del tot si tenia contractada alguna assegurança de vida.

A més, a això se li uneix la intranquil·litat que deriva de saber que hi ha uns terminis per recla mar el cobrament, transcorregut el qual resulta inco brable. De vegades, encara sabent de l’existència d’una assegurança, no tenim la certesa de quina entitat as seguradora la va contractar, o si després de la fusió de tantes entitats financeres, si era una companyia que en depengués, continua tenint el mateix nom o ha estat integrada en una altra de diferent.

Al disgust i tristesa que porta aparellada la pèrdua d’un ésser estimat, se li uneix la preocupació derivada de la tramitació de tanta paperassa i la necessitat de tantes gestions tendents a posar les coses en ordre.

Les assegurances estan regulades en una Llei ano menada Llei de Contractes d’Assegurança que, malgrat la regulació exhaustiva que fa de la matèria, no preveu un sistema per donar publicitat a aquests contractes d’assegurança de vida, de manera que els beneficiaris no compten amb un sistema d’informació pública que els permeti consultar si el mort tenia contractada una assegurança i davant de quina entitat asseguradora, i així es pot reclamar la prestació que se’n derivi.

La conseqüència va ser, durant molt de temps, que deixessin de cobrar-se multitud d’aquestes asseguran ces de vida o de cobertura de mort, pel simple desco neixement per part del beneficiari. Eren especialment difícils d’identificar les pòlisses de seguretat que cob reixen aquesta eventualitat i que anaven associades a préstecs hipotecaris, préstecs personals o targetes de crèdit. Amb això es produïa un enriquiment injust per part de les asseguradores i un evident perjudici per als familiars del difunt.

Cal puntualitzar que aquest fet no derivava de la

mala fe d’aquestes entitats, sinó d’una manca de pre visió del legislador en redactar la Llei, unit a la impos sibilitat per part de les Companyies asseguradores de tenir coneixement del decés dels prenedors de les pòlisses per ells comercialitzades.

Amb el temps aquest problema es va resoldre creant un Registre Públic de Contractes de Cobertura de De funció i accident, siguin pòlisses individuals o col·lec tives.Però

hem de diferenciar tres tipus d’assegurances de vida; els de vida risc, els de vida estalvi i els mixtos.

Amb un contracte d’assegurança de vida risc esta rem garantint, a canvi de la prima que paguem, el pa gament d’una indemnització si mor l’assegurat.

Els contractes d’assegurances de vida-estalvi, però, permeten rescatar el capital en forma de rendes. És a dir, que és la unió d’un pla d’estalvi i d’una assegurança de vida, podent fer aportacions més grans o menors en funció del meu interès, sent de liquiditat immediata, ja que el capital el podem rescatar en qualsevol moment o de produir-se decés de l’assegurat.

No ens hem de confondre amb les assegurances de decessos, que es limiten a cobrir les despeses d’ente rrament i funeral.

Un cop resolt el problema de la publicitat d’aquests contractes hem de tenir en compte els terminis.

Tot i que la Llei estableix amb caràcter general un termini de set dies per comunicar la mort a l’assegu radora, aquest termini és absurd. La raó que no tingui sentit és que, com ja hem dit, moltes vegades no sabem ni tan sols si es va contractar una assegurança.

En primer lloc, necessitaré obtenir el certificat lite ral de defunció al Registre Civil, amb el qual podré sol·licitar al mateix temps el certificat del Regis tre d’Actes d’Última Voluntat i el certificat del Registre de Contractes de Cobertura de Defun

ció, sempre que hagin transcorregut almenys quinze dies des del decés. I ho pot sol·licitar qualsevol per sona, ja que és un Registre públic, sense haver de ser familiarAconseguitnecessàriament.elcertificat i tenint coneixement de l’existència del contracte, m’hauré de dirigir a l’as seguradora perquè m’indiqui si en soc el beneficiari, presentant la documentació que se’m requereixi per la companyia per procedir al cobrament.

Haurem, sempre com a màxim, de reclamar el co brament de la indemnització dins dels cinc anys que estableix la Llei de Contracte d’Assegurança com a termini de prescripció legal a l’article 23. Si transcorre aquest termini des de la mort i el beneficiari no hagués iniciat els tràmits per al cobrament, la companyia no té l’obligació Finalment,d’indemnitzar.calassenyalar dues qüestions: que els notaris hem d’incorporar necessàriament el certificat a les escriptures d’acceptació d’herència, per la qual cosa, quan iniciem els tràmits a aquest fi, des de la No taria sol·licitarem el mateix si encara no el tenim, as segurant-nos sempre que es té coneixement, per part dels hereus, de les assegurances de vida existents i de la companyia asseguradora.

I, en segon lloc, que, en atorgar testament, podem modificar la designació de beneficiaris de les assegu rances de vida. Això implica que si en contractar una assegurança designem una persona com a beneficiari, en principi aquesta rebrà la indemnització, si per con tra no ho haguéssim fet, seran els hereus legals els que cobrin, però tant en un cas com en l’altre prevaldrà el que hauríem disposat en testament, i això pot resoldre situacions delicades que es donen a la vida real, com en el cas d’una assegurança en què en con tractar haguéssim designat una ex o una amant com a beneficiària, imagini’s l’embolic...

El carrer i la Firaaciutadana,participacióclausla25aediciódeMediterrània

La programació artística oficial de la Fira Mediterrània, que es farà del 6 al 9 d’octubre a Manresa, inclou 70 propostes i potencia els maridatges entre creadors contemporanis i la cultura popular, els joves que presenten els primers treballs i reflexiona com la tradició travessa la creació i la programació cultural

Després de celebrar dues fires marcades per la COVID-19 i les restriccions de rivades, Fira Mediterrània de Manresa encara la celebració de la 25a edició, que tindrà lloc del 6 al 9 d’octubre, sortint amb força al carrer i provocant la parti cipació de la ciutadania. Amb aquest ob jectiu, la Fira generarà espais per cantar i ballar, contextos que propiciïn accions festives de forma espontània i participa tiva. El carrer i el fet comunitari són dos elements essencials de la cultura popular i seran l’eix principal de la celebració dels 25 anys de Fira.

Es tracta d’un any en que coincideixen altres celebracions que també es posaran de relleu dins la programació artística: els 500 anys de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages (Manresa 2022) i el centenari de l’Obra del Canço ner Popular. La programació també re cull els primers fruits del Pla d’impuls a la dansa d’arrel, engegat l’any passat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generali tat de Catalunya i la Fira.

El carrer i el fet comunitari El carrer tindrà tot el protagonisme en l’espectacle Inaugural i en el regal sonor dels 25 anys de Fira, amb una clara vo luntat de reivindicar la recuperació de l’espai públic després de dos anys de pan dèmia. A més, per segon any, la Fira ha impulsat l’Obrador d’arrel i tant l’espec tacle inaugural com el regal sonor previst al final d’aquesta edició, estan inclosos en aquest programa d’acompanyament als artistes que exploren nous camins a par tir de l’arrel i la cultura popular.

Pel que fa a la inauguració, la Fira ha optat per tornar al carrer amb un espec tacle de gran format amb una proposta que combina circ, música i cultura po pular i connecta amb la celebració de Manresa 2022. Es tracta de El Pou de la gallina, de la Cia Voël, que revisa la lle genda manresana des del llenguatge con temporani del circ en diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.

El regal sonor en motiu dels 25 anys, Narro, posarà en relleu els trets que defi neixen la Fira Mediterrània, el diàleg en tre la tradició i la contemporaneïtat, en el marc de la ciutat de Manresa. Aquesta exploració sonora a tres bandes durant els quatre dies de Fira anirà a càrrec de

Pau Benítez, flabiolaire que beu de la tradició, i de Joan Cot, compositor que treballa des de l’electrònica. El fruit dels enregistrament resultants serà un regal pels 25 anys, que es compartirà amb to thom i que clourà una edició ben espe cial.La

25a Fira Mediterrània provocarà també espais de participació comuni tària, amb la voluntat de generar con texts que puguin ser replicables en altres municipis, com la programació a la nova Plaça de la Fira i la Taverna Cervesa Gui neu, entre altres, pensades per ballar i cantar. En aquesta línia, es potenciaran maridatges i diàlegs entre creadors con temporanis i associacions de cultura po pular. Aquestes propostes volen estimu lar les noves mirades a la cultura popular i provocar que aquests diàlegs amb les as sociacions s’estenguin pel territori, més enllà de la compra i venda d’espectacles.

70 propostes artístiques

La 25a Fira Mediterrànai comptarà amb 70 propostes dins de la programació ofi cial, de les quals 50, el 71%, tenen caràc

ni que incorporen la mirada a l’arrel en les seves propostes), joves (amb artistes emergents que parteixen de l’arrel com a matèria prima) i present (reflexionant sobre la tradició avui i com travessa i impregna la creació artística i la progra mació cultural). Tot plegat, sense oblidar el treball de la Fira amb els 360 graus de l’arrel (partint del patrimoni i l’herència cultural, passant per la tasca de l’associa cionisme que el connecta amb la societat, fins arribar al sector professional).

Mirades a l’arrel amb maridatges La imatge de la 25a Fira Mediterrània proposa un maridatge entre la cultura popular i la contemporaneïtat. Aquest diàleg el veiem en la figura central, un dels capgrossos de Manresa vestit amb roba actual i amb el cos de Xavier Gumà, un dels joves que participen en les ac cions del Pla d’impuls i un dels artistes de l’Obrador d’arrel. Creada per l’estudi de disseny Kocori, lliga amb la idea de les mirades sobre l’arrel, la cultura popular i el patrimoni immaterial que fa la progra mació de la Fira i que marquen la seva es

cultura popular: la Cia Voël amb la Colla Castellers els Tirallongues; el Cor Jove Amics de la Unió amb Marcel Bagés i Da vid Soler; Israel Galván amb l’Escolania de Montserrat; Els Escarlata i Joana Go

pecialització en relació a la resta de fires del sector cultural.

En aquesta línia, la 25a Fira proposa diversos diàlegs i maridatges entre crea dors contemporanis i associacions de

mila i Laia Vallès amb l’Esbart Manresà; Roberto Olivan i Arnau Obiols amb l’Es bart Ciutat Comtal, i Pep Gimeno “Bo tifarra” amb la Unió Musical de Bages, entre d’altres.

terJordid’estrena.Fosas, director artístic, segueix el fil del seu projecte artístic i torna a cen trar la seva proposta en tres grans eixos: mirades (d’artistes del món contempora

Protagonisme dels joves

Els artistes joves que utilitzen l’arrel com a motor creatiu continua essent un dels eixos principals de la programació. L’aposta pel talent emergent es fa pale sa amb molts dels artistes que integren el cartell de la 25a edició, durant la qual presentaran els seus primers o segons treballs, com Júlia Colom, Mar Grimalt, Marala, Adrián Vega, Pere Seda, Clàudia Serrahima i Àfrica Llorens, entre altres.

Present: la tradició que ens travessa Fira Mediterrània posa l’accent en una arrel creativa que no viu aliena a la rea litat que ens envolta i que a partir de la cultura popular i tradicional ens parla en present i ens interpel·la avui. Aquest 2022, i en motiu de la 25a edició de la Fira, es vol analitzar com avui la tradició travessa i impregna (o pot impregnar) la creació artística i la programació cultu ral.

Vuit itineraris diferents estructuren la programació de la Fira Mediterrà nia 2022

DescobriremMúsica: les novetats de l’escena catalana d’arrel (entre d’altres ,amb la presentació de l’OMAC Juvenil i els nous treballs de Ros, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries o Fenya Rai!).

També l’escena mediterrània de músi ques del món, amb Antonio Castrignanò,

Cultura

Marala, Júlia Colom o Mélodie Gimard presentant nou disc.

I per primera vegada la Fira estructura un itinerari a partir de les propostes que beuen de la tradició i que juguen amb l’experimentació i l’electrònica, amb Tar ta Relena i Los Sara Fontán amb Cocan ha, i Ikram Boulum, Cernadas i Jonás de Múrias, entre altres.

Música i arts escèniques:

Una mirada més enllà de la Medite rrània. Fira Mediterrània oferirà una mirada més enllà del seu principal espai programàtic, la Mediterrània, per desco brir artistes que proposen una interes sant mirada a l’arrel, com per exemple la taiwanesa Lin I-Chin, els quebequesos Les Archipels i el portuguès Omiri, entre

d’altres.Artsescèniques:Unitineraridedansa

amb Israel Gal ván, Adrián Vega i Magí Serra, entre d’al tres, i amb els primers fruits del Pla d’im puls a la dansa d’arrel.

I un nou itinerari de teatre i circ, cen trat en la memòria, llegat i narració oral, on podrem veure a Àfrica Llorens, Cia. Voel, Mos Maiorum i Zum-Zum Teatre, entreUnPropostesd’altres.familiars:itineraridefineix

les propostes fa miliars i escolars de la Fira, que aquest any inicia una reestructuració i a més de recollir propostes que porten els infants als teatres, amb projectes dels Samfaina de Colors o De Paper, també recull pro postes que porten els infants al carrer (per exemple amb Memòria sota l’aigua d’Alícia Buil), i propostes que porten els artistes a les aules, com és el cas del taller del Cor Jove Amics de la Unió vinculat a l’Obra del Cançoner Popular.

Cultura popular i ciutat:

I aquest 2022 neix un nou itinerari que vincula la cultura popular i ciutat, on a partir d’entitats manresanes desco brim manifestacions de cultura popular d’arreu del país, com la Diada Castelle

creix horitzontalment respecte a la su perfície del sòl i conserva la capacitat d’emetre nous brots i arrels a partir dels seus nusos. Així doncs, a partir d’un nus, una proposta artística de la programa ció de la Fira, el públic pot descobrir persones o fets de la cultura popular mitjançant brots i arrels en forma d’ac tivitats paral·leles com exposicions, con ferències i/o col·loquis.

El Rizoma de la 25a Fira Mediterrània té l’objectiu de donar a conèixer l’Obra del Cançoner Popular, aprofitant la cele bració del seu centenari. La programació artística inclou dos projectes de l’Obra dor d’arrel que basen el seu repertori en l’immens llegat tradicional del recull. És el cas de Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jor nades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompan yament musical en directe de David So ler i Marcel Bagés. I de Solc, de l’Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, sota la mi rada de Roberto Olivan, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l’Obra.

Així, en relació al centenari, es po drà visitar l’exposició oficial dedicada a l’Obra, es programaran conferències, hi haurà espais de cant comunitari i es realitzarà un taller interactiu vinculat al projecte de Les Eines del Cor Jove de la Unió de Granollers que es farà a les esco les.

Activitat professional Es potencia la nova ÀreaPRO al centre de la Fruitciutatde l’experiència de l’edició ante rior, i amb l’excel·lent valoració de la seva ubicació per part dels professionals par ticipants, enguany es potenciarà la nova ÀreaPRO creada l’any passat, amb epi centre al Centre Cultural el Casino i que genera un eix professional ubicat en ple

ran l’activitat professional reflexionant sobre com la tradició travessa la creació artística i les programacions culturals.

Aquest 2022, i en motiu de la 25a edició de la Fira, el mercat manresà reflexio narà sobre com avui la tradició travessa i impregna (o pot impregnar) la creació artística i la programació cultural, i de dicarà a aquest tema les jornades profes sionals del primer dia d’activitat profes sional, dijous 6 d’octubre. Les jornades, adreçades exclusivament als professio nals acreditats, estan organitzades amb la col·laboració Subdirecció General de Promoció Cultural i el Servei de Desen volupament Empresarial de l’ICEC.

Divendres 7 i dissabte 8 d’octubre, l’activitat professional girarà entorn a la descoberta de Nous Projectes Artístics, tant escènics com musicals, i vinculats alguns d’ells als processos de creació de l’Obrador d’arrel de la Fira i del Pla d’im puls a la dansa d’arrel. Aquesta activitat combinarà l’exhibició d’espectacles o concerts en format de showcase amb presentacions de novetats i treballs en procés de Diumengecreació.9d’octubre es realitzarà la segona edició de Miralls, els reptes de fu tur de la cultura popular, organitzada en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cul tural i que en aquesta edició reflexionarà sobre els joves i la cultura popular.

Entre altres activitats, la Fira també comptarà amb les tradicionals reunions ràpides (concertades entre programa dors i artistes).

L’activitat professional recupera el pols internacional amb la trobada a Manresa del European Folk Netwok El mercat manresà tornarà a gaudir de la visita de professionals internacionals, i entre altres activitats, acollirà l’EFN Conference, la trobada anual de l’asso ciació europea que aglutina els professio nals del sector de les músiques d’arrel. La trobada inclourà conferències i debats oberts a totes els professionals de la Fira. El termini d’acreditació per a profes sionals s’obre avui i romandrà obert fins als dies de la Fira.

Programació OFF

Els OFF de Fira Mediterrània tenen com a objectiu donar suport al talent emer gent cap a la professionalització i també potenciar la creació artística a l’associa cionisme. En aquesta línia, la Fira re formula la seva programació OFF d’arts escèniques, creant un nou OFF de dansa vinculat al Pla d’impuls a la dansa d’arrel i un de teatre vinculat a la narració oral.

Pel que fa a la música, la Fira continua impulsant el Concurs Sons de la Medite rrània, organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, adreçat a grups i solistes emergents amb propos tes de folk i músiques d’arrel de la Medi terrània, que celebrarà la final en el marc de la Fira; l’Humus Mediterrani, que or ganitza D’Arrel amb les propostes emer gents més properes a l’arrel, i l’Estepa Mediterrània, amb l’oferta més under ground, on s’inclou l’escenari de Cases de la Música amb els grups seleccionats dins del Programa de Suport a la Creació.

Venda d’entrades

Les entrades dels espectacles de paga ment es poden comprar al web de la Fira www.firamediterrania.cat

centre de Manresa.

Un diàleg entre Íngrid Guardiola i Raül Refree inaugurà l’activitat professional

Ingrid Guardiola, directora del BòlitCentre d’Art Contemporani de Girona, i el músic i productor Raül Refree obri

ra, amb els Tirallongues de Manresa, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Lleida, i la Trobada de Bestiari de foc.

L’Obra del Cançoner Popular a l’Obra dor, el rizoma d’aquest 2022

El rizoma és una tija subterrània que