ANOIADIARI 81 (FEBRER 2023)

L’Anoia tanca el 2022 amb l’atur més baix al desembre des del 2008

Per quart any consecutiu la diferència entre naixements i defuncions dóna un balanç negatiu

La construcció creix un 71,8% a l’Anoia, el més alt de les comarques de la Catalunya Central

XESCO REVERTER

TXELL FEIXAS

converses

Albert Borràs, director de l’Observatori de Pujalt:

“El 2022 va ser un any anòmal, molt càlid i sec”

Entrevista a Alba Vergés, candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada a les eleccions municipals

Aprovat definitivament el pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena

L’Anoia va ser l’onzena comarca amb més accidents mortals a les carreteres: cinc

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 · 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat · 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat · 609394628 TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628 Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat Estem en contacte a: @anoiadiari facebook.com/anoiadiari t.me/anoiadiari

TEATRE MUNICIPAL ATENEU

Programació estable de teatre, música i dansa

La corte del Faraón

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Dissabte 11 i diumenge 12 de febrer

Moriu-vos

D’Anna Ricart

Diumenge 19 de febrer

Ens trobem a:

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

Quico Pi de la Serra

“Cançons de combat”

Divendres 24 de febrer

El trio de corda: la música de cambra destil·lada

Miquel Cordoba (violí), Gabriel Coll (violí) i Oleguer Aymamí (violoncel)

Divendres 3 de març

Ni rastre de qui vam ser

Fel Faixedes i Carles Xuriguera

Diumenge 5 de març

Somewhere, Sometimes

Henrio

Dissabte 11 de març

Més informació i venda d’entrades: www.teatremunicipalateneu.cat

L’Anoia va tancar el 2022 amb 6.782 aturats, la xifra més baixa en un desembre des del 2008

La comarca assoleix la xifra de llocs de treball més elevada des de setembre del 2008, amb 36.725 afiliacions, i els afiliats/es segons residència padronal s’eleven per sobre dels 52.642, el registre més elevat per a un mes de desembre des del 2012. Tot i les xifres, l’Anoia és la quarta comarca catalana amb el percentatge d’atur més alt

ANOIADIARI

0% Pujalt

1,2% Calonge de Segarra

1,41% Sant Pere Sallavinera

1,41% Veciana

2,6% Montmaneu

2,71% Castellolí

3,28% Sant Martí Sesgueioles 3,18% Copons 2,86% Bellprat

L’Anoia ha tancat el 2022 amb 6.782 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa registrada en un desembre des del 2007 i amb 527 desocupats menys que el desembre del 2021. L’atur ha baixat en 54 persones respecte del mes de novembre i se situa en l’11,41%, dos punts percentuals per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (9,4%).

Orpí 6,31% Argençola 5,17% Rubió 5,15% Sant Martí de Tous 4,96% Els Prats de Rei

El Bruc

de R. 7,27% Jorba

La disminució anual és més notable entre els homes (-10,1%) que entre les dones (-5,2%). La reducció de l’atur per trams d’edat ha estat més intensa en els tres trams de menor edat: un -10,0% entre les persones de 45 a 54 anys, un -9,8% a les de 30 a 44 anys i un -7,7% entre els joves menors de 30 anys, i el descens ha estat menys notable entre les persones de 55 anys o més (-2,3%). Finalment, l’atur ha disminuït a tots els tipus d’ocupació, excepte entre els directors i gerents (+30,6%, 15 persones més).

Feia quinze anys que la comarca no tancava l’any amb una xifra tan baixa. Ens hem de remuntar a abans de la crisi del 2008, precisament el desembre del 2007, quan la xifra d’atur registrat va ser de 5.312 persones. El desembre del 2008 la xifra va pujar fins a 8.671 persones aturades i el desembre del 2009 la xifra es va disparar fins a 11.077 anoiencs desocupats. El tancament d’any amb

més persones aturades es va registrar el 2012, amb 12.372 anoiencs a l’atur. A partir d’aquest any, les xifres d’atur registrades a finals d’any descendeix progressivament, fins a arribar el desembre del 2019, amb 7.177 persones a l’atur. L’any següent, el desembre del 2020, amb plena crisi per la pandèmia, la xifra s’eleva fins a 8.934 anoiencs a l’atur. Segons la Cambra territorial de l’Anoia de Cambra de Barcelona, “la moderació del ritme de creixement de l’economia durant els darrers mesos del 2022 no ha impedit que el mercat del treball de l’Anoia tanqués l’any amb xifres històriques. Concretament, a finals de desembre la comarca va assolir la xifra de llocs de treball més elevada des de setembre del 2008, així com la millor dada d’afiliació segons residència padronal per a un mes de desembre des del 2012. Paral·lelament, l’atur també es va situar en els valors més baixos per a aquest mes des de l’any 2008.”

La taxa d’atur a la comarca se situa en 11,41%, un alt percentatge que situa l’Anoia com a quarta comarca catalana amb l’índex més alt, per darrere del Baix Camp (11,54%), el Montsià (11,68%) i el Baix Penedès (14,16%).

Amants de l’art, professionals, estudiants: tornem a estar a la vostra disposició, oferint-vos una àmplia gamma de productes de qualitat per a les belles arts. Tota classe d’emmarcacions a mida

d’empreses

Segons l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball a l’Anoia elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona i publicat per la Cambra territorial de l’Anoia, el nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca de l’Anoia ha augmentat un 3,6% el 31 de desembre de 2022 respecte a un any enrere, un creixement més intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (2,6%). La comarca va tancar l’any exactament amb 36.725 llocs de treball, la xifra més elevada des de setembre 2008, que supera també en un 6% el nombre registrat el quart trimestre del 2019, abans de l’esclat de la crisi sanitària.

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement entre els assalariats/ es (4,9%) fins a les 28.765 persones, mentre que els autònoms/es disminueixen lleugerament (-0,8%, 65 persones menys) fins a les 7.960.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es ha disminuït respecte a l’any anterior a tots els sectors: un 0,5% a la indústria i als serveis, un 0,8% a la construcció i un 5,9% al primari. En canvi, el nombre d’assalariats/es només ha disminuït a la construcció (-2,8%), i a la resta ha augmentat: el 6,0% als serveis, el 4,5% a l’agricultura i el 4,3% a la indústria.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats ha crescut als tres segments de dimensió més gran i amb més intensitat a mesura que augmenta la mida: un 1,7% entre les empreses de 10 a 49 treballadors/es (empreses petites), un 10,3%

a les de 50 a 249 treballadors/es (empreses mitjanes) i un 15,7% a les de 250 treballadors/es o més (empreses grans).

En canvi, ha minvat un 1,3% a les microempreses (empreses de fins a 9 treballadors), en línia amb el menor nombre d’empreses en aquest tram de treballadors/ es. Com a resultat d’aquesta evolució, la dimensió mitjana de l’empresa al tancament de l’any se situa en 9,4 assalariats/es per empresa, la dada més elevada des del 2008.

Tal com assenyala el mateix informe, el nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha disminuït lleugerament, un 0,3% a finals de desembre de 2022 respecte a un any enrere (menys vuit empreses), fins a les 3.072 empreses, una evolució oposada a la registrada per al conjunt de Catalunya, on el teixit empresarial ha crescut un 0,3%. Tanmateix, respecte al trimestre anterior (setembre 2022) es registra un augment de 16 comptes de cotització (+0,5%).

Per sectors, el teixit empresarial respecte a l’any anterior ha augmentat a la construcció (0,6%); mentre que als serveis i a la indústria ha disminuït (un -0,5% i -0,6%, respectivament).

Segons la grandària, el nombre d’empreses només ha disminuït un 1,0% entre les microempreses (fins als 9 treballadors) —que representen el 81,1% del total. A la resta de trams el teixit empresarial s’ha incrementat, amb més intensitat a mesura que augmenta el tamany: un 2,0% entre les de 10 a 49 treballadors, un 9,0% entre les 50 a 249 treballadors i un 14,3% entre les de 250 i més treballadors (de 7 a 8 empreses).

d’aturats

Després de tancar el 2022 amb la xifra d’aturats més baixa en un mes de desembre dels darrers quinze anys, aquest passat mes de gener la xifra de persones a l’atur ha pujat a la comarca, seguint la tònica general de les dades registrades arreu del país. En concret, el mes passat l’atur va créixer en 88 persones a l’Anoia, elevant la xifra fins a 6.870 aturats. La taxa d’atur a la comarca se situa en 11,41%, un alt percentatge que situa l’Anoia com a quarta comarca catalana amb l’índex més alt, per darrere del Baix Camp (11,54%), el Montsià (11,68%) i el Baix Penedès (14,16%). Per municipis, Santa Margarida de Montbui és el que registra l’índex més alt, un 15,88%, seguit per Cabrera d’Anoia (14,39%), Vilanova del Camí (13,31%), la Torre de Claramunt (13,13%), Piera (12,01%). Calaf (11,77%) i Carme (11,44%) també se situen per sobre de la mitjana a l’Anoia (11,41%). Just per sota, hi trobem Igualada (11,21%).

Uns 16.000 anoiencs es desplacen a fora per treballar

Des de la la Cambra territorial de l’Anoia assenyalen que , si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, l’afiliació ha augmentat un 2,3% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 52.642 persones a finals de desembre de 2022, la xifra més elevada per aquest mes des del 2012 (inici de la sèrie disponible). Tanmateix, aquest creixement és el segon menys intens des del març de 2021. El creixement ha estat més notable entre les dones (2,6%) que entre els homes (2,0%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-2,0%). Per nacionalitat, el creixement relatiu d’afiliats/es de nacionalitat estrangera —el 8,3% del total— ha estat més elevat que els de nacionalitat espanyola, un 8,5% i un 1,8%, respectivament. Finalment, si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és bastant superior en el segon cas (un 43% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents a l’Anoia es traslladen a una comarca diferent per treballar. Concretament, unes 16.000 persones residents a la comarca, s’han de desplaçar fora de la comarca per treballar.

L’atur puja al gener a l’Anoia, la quarta comarca amb més percentatge

Creixen les afiliacions a la seguretat Social, però baixa el nombre

Un 2022 càlid i sec a l’Anoia

El 2022 ha estat un any càlid i sec a la comarca de l’Anoia com a bona part de Catalunya. Com a any sec és el segon consecutiu i això ha tingut una repercussió a nivell global de la comarca i de Catalunya amb la humitat dels boscos i el nivell dels embassaments

ALBERT BORRÀS

Director de l’Observatori de Pujalt

El 2022 va començar amb un gener molt tranquil i amb un parell de setmanes anticiclòniques al 100%, sense núvols i amb una calma absoluta, que van portar a temperatures molt baixes a les nits a les fondalades, amb glaçades continuades. En el cas de l’aeròdrom d’Òdena-Igualada (330 m) es van registrar 20 glaçades consecutives (del 12 al 31 de gener) amb una temperatura mínima absoluta de -7 °C. El total de dies de glaçada va ser de vint-i-quatre. De dia, però, l’ambient no va ser fred, amb temperatures que es movien entre els 10-15 °C.

En el cas de l’Observatori de Pujalt (750 m), a l’Alta Anoia, en una zona alçada, no es van registrar glaçades molt fortes; la mínima absoluta va ser de -4,5 °C i el nombre de dies amb glaçades van ser dotze en tot el mes de gener. Pel que fa a les precipitacions va ser un mes sec.

Pel que fa al febrer, la falta de precipitacions i les temperatures elevades van marcar el mes. Les temperatures es van mantenir per quart any consecutiu a la banda alta del termòmetre en aquesta època de l’any

i, a la vegada, les precipitacions van ser escasses. Acabant el febrer van finalitzar els tres mesos d’hivern, que va ser dels més secs de les darreres dècades. A bona part de la comarca, en tres mesos, van caure menys de 10 mm.

El març ja va ser un mes ennuvolat, amb una temperatura propera a la mitjana i amb més precipitació que la mitjana climàtica. Es van acumular entre 40-80 mm a bona part de la comarca.

Després de l’hivern sec, el març va servir per salvar l’inici de la primavera, una primavera que començava amb bon peu tot i que ja entrat l’abril les coses es van tòrcer.

L’abril va començar amb molt de fred. Després d’un hivern sense entrades de masses fredes provinents del nord, aquells primers dies d’abril l’aire fred arribava i, amb ell, les glaçades.

La matinada del 3 d’abril s’arribava a -4,8 ºC a l’aeròdrom d’ÒdenaIgualada, un valor molt atípic per l’època de l’any. Es van donar glaçades a molts punts interiors de Catalunya i van fer perdre moltes collites d’arbres fruiters.

El 3 d’abril es podien veure flocs

anecdòtics a alguns punts de Catalunya situats per sota dels 1000 m.

La temperatura mitjana del mes es va situar 0,4 ºC per sota de la mitjana climàtica, sent l’únic mes de l’any en

què s’assolís aquesta posició. Pel que fa a les precipitacions, es van recollir, arreu de la comarca, al llarg del mes, entre 30-60 mm. En general, per sota o molt per sota del que de mitjana

Precipitació acumulada (2022) SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

es recull en aquest mes, que és, en alguns indrets el més plujós de l’any.

Pel que fa al maig, la situació atmosfèrica va fer un tomb més i ens va portar l’estiu de cop. Com si s’hagués passat de l’abril al juny. De fet, al maig es van assolir ja temperatures màximes absolutes de ple estiu, com els 37,2 °C a Òdena o els 34,0 °C de Pujalt. En el cas de Pujalt, superant en 2 °C l’antic màxim de la sèrie. Cal dir que en el cas de l’Observatori de Pujalt la temperatura mitjana del mes de maig va ser la més elevada de la sèrie 20042022. Les precipitacions es van tornar a situar per sota de la mitjana climàtica tot i que després de la calorada de mitjans de mes hi va haver un episodi de pluja.

Acabat el mes de maig la primavera va quedar seca i càlida arreu de la comarca.

Al juny va seguir la tònica del mes de maig i va tornar a ser un mes molt càlid, sent de nou a Pujalt el més càlid de mitjana de la sèrie 2004-2022.

Les precipitacions van ser molt escasses i el risc d’incendi va començar a pujar. Cal destacar una onada de calor de mitjans de mes que va portar el termòmetre als 39,5 ºC a l’aeròdrom d’Òdena-Igualada, una de les temperatures més elevades dels darrers anys.

El juliol va tornar a ser càlid i va acabar, però, amb tempestes que van continuar caient després al mes d’agost. Una vegada més el juliol va ser el més càlid de la sèrie 2004-2022 a l’Observatori de Pujalt.

Aquesta anomalia de temperatures elevades de forma continuada al llarg dels darrers tres mesos havia estat donada per un manteniment dels vents del sud que aportava pols del Sàhara i temperatures elevades.

L’agost va continuar sent càlid, però, ja no el més càlid. Les tempestes es van produir en molts indrets i fins i

2022, l’any més càlid registrat a Catalunya

L’any 2022 ha estat un any càlid sense excepció i la temperatura mitjana anual ha estat rècord gairebé arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels Observatoris Ebre i Fabra. L’anomalia de temperatura de l’any supera els +1,5 °C de manera general, i a gran part del país supera el llindar dels +2 °C.

Ha estat un any sec, sobretot al litoral i prelitoral Central, i als extrems nord i sud del litoral. Només a punts del Tarragonès i del Pirineu més occidental es pot considerar normal, i fins i tot plujós al massís del Port. L’any 2022 ha resultat extremament càlid arreu després de ser-ho també la majoria dels seus mesos. Només gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. Ha estat un any sec de forma molt generalitzada, i és el més sec dels 109 anys d’història de l’Observatori Fabra, així com a punts del Bages, Osona i Moianès, amb sèries de 73 anys.

2022, molt, molt càlid

La temperatura mitjana anual del 2022 ha estat força més alta que la dels anys precedents de manera general i supera el llindar dels 18 °C al litoral i prelitoral del terç Sud i també al litoral Central. Fins i tot s’han assolit els 19 °C a la ciutat de Barcelona, on s’hi suma l’efecte de l’illa de calor urbana. Les zones de més altitud de Catalunya, i per tant les més fredes, per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana anual superior als 3,5 °C.

L’any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 19611990 superior a +1,4 °C a tot arreu, i a gran part del País queda entre els +2 °C i els +3 °C. Destaquen valors superiors als +2,5 °C en àrees de l’altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona, i s’han assolit els +3 °C al voltant del Montseny. El valor màxim d’anomalia correspon a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 °C.

2022, el 5è o 6è any més càlid a nivell global Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara per Copernicus, el Programa d’Observació de la Terra de la Unió Europea, els quals afirmen que el darrer estiu ha estat el més càlid a Europa, i la darrera tardor la tercera més càlida des que hi ha registres. Segons l’informe preliminar de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicat el passat novembre, i que no s’ha actualitzat encara definitivament, l’anomalia de la temperatura mitjana global planetària del 2022 s’estima que serà de 1,15 °C ± 0.13°C (respecte del període 1850-1900) i el més probable és que 2022 acabi situant-se entre el 5è o 6è any més càlid a nivell global. És destacat que els vuit darrers anys són els més càlids a escala planetària.

tot les pedregades fortes van fer acte de presència. En alguna d’aquestes pedregades alguns pins de la comarca van quedar tocats i va aprofitar la Diplòdia, un fong, per poder-los acabar de matar.

El setembre va continuar en la línia de tot l’any: càlid i sec.

L’octubre va tornar a ser un mes que es va situar a la banda alta de les temperatures mitjanes de la sèrie de l’Observatori de Pujalt.

Les temperatures molt elevades per l’època i la falta de precipitacions van deixar un octubre que va fer poc “d’octubre” quan el fred, de mica en mica, es va fent present i les precipitacions van caient.

El novembre va tenir dues parts. Una primera quinzena de nou amb rècord de temperatura mitjana i una segona amb una temperatura més normalitzada. Així i tot, el mes de novembre quedava com un dels més càlids dels darrers vint anys. El mes va tancar amb poca pluja dins d’una tardor seca.

Per acabar, el desembre, com no podia ser d’altra manera, va tornar a ser càlid. Pel que fa a la precipitació, es va situar en els valors de la mitjana climàtica al centre i sud de la comarca. Al nord, les precipitacions van ser més abundants que la mitjana climàtica.

Pel que fa a les temperatures, a l’Observatori de Pujalt es va quedar com el segon més càlid dels darrers dinou anys, tan sols superat pel desembre de 2015.

Per resumir, el 2022 va ser any anòmal per la situació de vents del sud que van predominar arreu de Catalunya i també a la nostra comarca. A la vegada, una disminució de les entrades de nord i dies de tramuntana a l’Estartit.

Aquesta situació atmosfèrica s’ha de trencar en un moment o altre i, per tant, aquest 2023 no serà, a priori, tan càlid com el 2022.

Juan Carlos Unzué: “Us animo a ser valents i atrevits”

Amb el lema “Aprenentatges de vida”, l’exblaugrana Juan carlos Unzué va explicar a Igualada, dins les ‘Converses’ de l’AnoiaDiari, la seva experiència en el món de l’esport d’elit i com a malalt d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

TONI CORTÈS / JOAN SOLER (Fotos)

El Teatre Municipal Ateneu, d’Igualada, es va omplir aquest dimecres a la tarda –amb l’assistència de mig miler de persones–, per escoltar el diàleg entre el periodista esportiu Toni Padilla i l’exblaugrana Juan Carlos Unzué. Amb el lema ‘Aprenentatges de vida’, Unzué va compartir amb el públic la seva experiència amb l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la tasca que està duent a terme activament des que li van diagnosticar aquesta desconeguda malaltia. Va amanir les seves emocionants i colpidores paraules amb algunes anècdotes del seu pas pel món de l’esport d’elit i, especialment, al Barça, on va jugar dues temporades i on va compartir banqueta amb Pep Guardiola com a entrenador en l’època més esplendorosa de la història del club. L’acte s’emmarca dins el cicle ‘Converses’, organitzat per l’AnoiaDiari.

L’estiu de 2020, Juan Carlos Unzué va anunciar que havia estat diagnosticat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa minoritària. En aquell moment, l’exjugador i exentrenador del F. C.Barcelona va abandonar les banquetes i va començar una nova etapa d’activista per donar visibilitat a aquesta malaltia tan desconeguda i captar fons per a la investigació. Unzué va assenyalar que “l’objectiu de vida des que vaig fer públic el diagnòstic és el de donar visibilitat a l’ELA i que conegueu les seves conseqüències i que conegueu també quina és la crua realitat de la majoria dels meus companys i companyes de malaltia. L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que no té ni cura ni tractament i té una esperança de vida entre tres i cinc anys des del diagnòstic.”

Juan Carlos Unzué va explicar, d’una manera molt amena i transparent, els primers símptomes d’alerta i els efectes de la malaltia

en el seu cos. Unzué va remarcar que, en la majoria dels casos, “l’ELA no afecta la nostra capacitat cognitiva, som conscients del deteriorament físic fins a l’últim dia. Hi ha gent que em comenta que això és molt cruel i els responc que seria més molt més cruel si, a part del deteriorament físic, jo no sabés ni amb qui estic parlant. Els dic que és una malaltia molt complicada, però que jo podré continuar sentint-me el Juan Carlos Unzué fins al darrer dia, perquè podré tenir allò que és essencial,

panys i companyes de malaltia als quals ja els han fet una traqueotomia em diuen que, malgrat les limitacions, val la pena continuar gaudint de la vida. Viure-la. Aquesta actitud m’anima, m’inspira.”

Sobre aquest moment en què els afectats per l’ELA han de sotmetre’s a una traqueotomia, Unzué va explicar que “aquest és un moment crític, entre altres coses, per la manca d’ajudes. Hi ha molts companys i companyes que, en aquest moment, decideixen marxar. Moren. En una malaltia com

Unzué va explicar les necessitats d’acompanyament i atenció que tenen els malalts. Va detallar que, en la majoria dels casos, els cuidadors no estan formats i que els costos d’aquests cuidadors –tres com a mínim– van a càrrec dels afectats i les seves famílies. Va detallar que, “dels quatre mil afectats per l’ELA que hi ha a l’estat, el 95% tenen problemes econòmics per mantenir la malaltia. Això passa al nostre país.”

Seguidament, Unzué va fer una sèrie de reflexions sobre la seva

“Dels quatre mil afectats per l’ELA que hi ha a l’estat, el 95% tenen problemes econòmics per mantenir la malaltia. Això passa al nostre país”

“No ens mancarà mai la capacitat de comunicar-nos, la capacitat de sentir, de pensar, d’emocionar-nos”

“No he conegut ningú, i he estat amb els millors, que guanyi sempre. Totes les adversitats m’han ajudat a créixer”

“Us animo a ser valents i atrevits”

“L’únic que tenim al nostre abast és la nostra actitud”

que és poder comunicar-nos. En el moment que perdem aquesta capacitat, tenim la fortuna que la tecnologia ens permet, mitjançant el nostre iris i una pantalla, escriure allò que volem comunicar. No ens mancarà mai la capacitat de comunicar-nos, la capacitat de sentir, de pensar, d’emocionar-nos. Aquesta és l’essència de les persones. Com-

aquesta s’ha de respectar que algú decideixi marxar, però molts marxen perquè senten que són una càrrega econòmica inassumible per a la seva família. Si com a societat permetem això, tenim un greu problema, perquè posem en dubte el primer deure de les persones, el dret a una vida, una vida digna. Només demanem això”.

experiència personal i els aprenentatges que n’ha tret.

Va parlar, per exemple, sobre “la capacitat de superació que tenim les persones”. En aquest sentit, va comentar que “les persones hem de tenir objectius; unes motivacions que requereixen molta atenció per assolir aquests objectius, una atenció que ens pot allunyar

AnoiaDiari Converses

límits. Si fa cinc o deu anys, a una persona tan activa com era jo, em pregunten si podria ser feliç en una cadira de rodes, llavors hagués dit que seria impossible... I ja fa gairebé dos anys que vaig en cadira de rodes i, sabeu què, tinc molts moments de felicitat. Veig en primera persona la força que tenim, la capacitat d’adaptació i de superació. És a dins nostre. Hem de creure-hi. És millor no patir situacions complicades, però sovint arriben, inesperades. Llavors, hem de confiar en nosaltres mateixos. Però hi ha moments que no som capaços de superar. També ens costa transmetre-ho a persones que ens podrien ajudar. A mi em va costar. I em va ajudar el fet de transmetre-ho a la meva parella, la Maria. Vaig tenir la humilitat de mostrar debilitat. Treure el problema de dins, que em bloquejava, em va ajudar. Em va alleugerir. Tots tenim algú al costat que ens ajudarà. Si arriba aquest moment, acudiu a algú.”

“Si heu de mostrar estima a algú, no espereu que tingui dificultats, no espereu a fer-li saber que l’estimeu, no espereu, feuho avui”

“Estic tranquil d’haver fet tot el possible perquè arribi tan aviat com sigui possible i que la menys gent possible sigui diagnosticada amb aquesta malaltia”

de l’aquí i de l’ara i del camí fins a arribar a l’objectiu. I no gaudim del camí, ni de l’aquí, ni de l’ara. Ens perdem un munt de coses pel camí.”

“L’esport, va afegir, m’ha donat la capacitat de créixer, de superar adversitats, de superar la derrota. No he conegut ningú, i he estat amb els millors, que guanyi sempre. Totes les adversitats m’han ajudat a créixer”.

Parlant de valors adquirits gràcies a l’esport, Unzué també va esmentar “el compromís i l’empatia i

a la piscina. Per exemple: el 2010, després de guanyar el sextet com a entrenador de porters amb el Barça de Guardiola, jo volia complir el meu somni que era ser primer entrenador, i vaig marxar al Numància, a segona divisió. La gent em deia que estava boig, que en el millor moment de la història del Barça, amb el millor contracte de la meva carrera, volia marxar a entrenar a Sòria... Sí, volia complir el meu somni! Ara, mirant enrere, tinc una sensació de tranquil·litat. Si ara, en lloc d’això, mirés enrere

Sobre l’acceptació de la seva situació, Juan Carlos Unzué va manifestar que “el dia del diagnòstic em vaig trobar davant una situació que no podia ni controlar ni canviar. Em sento privilegiat perquè vaig acceptar que l’ELA també entrava a formar part de la meva vida, com els moments de frustracions o els èxits que vaig tenir al llarg de la vida. Acceptar l’ELA com a part de la meva vida m’ha donat la possibilitat, des d’aquell primer dia, de jugar unes cartes, dolentes, això sí, però de la millor manera possible.

“Els metges han d’estar molt segurs, al cent per cent, perquè el diagnòstic és, pràcticament, na sentència de mort”

“Et pregunten com estàs i no ens preguntem com està el cuidador. Qui cuida el cuidador?”

“En un moment de dificultat, la família està més unida que mai. És un orgull”

“Continuaré sent tal com era amb divuit anys, “cabezota” i perseverat, com a bon navarrès”

ajudat, però us animo que ajudeu més, que doneu més. En sortireu beneficiats. El que rebreu no és material, és més fort, són emocions. Quan més ho necessitem és quan estem davant dificultats. Us poso deures: Si teniu alguna cosa positiva, si heu de mostrar estima a algú, no espereu que tingui dificultats, no espereu a fer-li saber que l’estimeu, no espereu, feu-ho avui.”

Durant l’acte es van recollir donatius per a la investigació de l’ELA, que es destinaran a la Fundació Miquel Valls. Unzué va explicar que la fundació, “com altres entitats, fan un treball indispensable. En molts casos, aporten el que hauria d’aportar l’administració. Abans hem parlat dels costos dels cuidadors, però hi ha moltes altres despeses, com les cadires de rodes, les reformes que s’han de fer a casa, etc., que no cobreixen la Seguretat Social o les administracions. La fundació ajuda les persones afectades i, especialment, les que tenen més dificultats econòmiques.”

Tot seguit, es va obrir la conversa al públic, que va compartir comentaris i dubtes amb Juan Carlos Unzué. Sobre l’horitzó de la recerca sobre l’ELA, Unzué va reconèixer que “estem lluny de trobar una solució. Espero equivocar-me. En totes les malalties neurodegeneratives costa trobar les causes. I sense causes difícilment trobaran un tractament o una cura. En els darrers anys s’està investigant més, però a Espanya, del total que s’inverteix en la investigació de l’ELA, només el 20% és públic.”

“Tant de bo arribi aviat una cura, però penso que abans arribarà el tractament que alenteixi la progressió de la malaltia. Som uns quatre mil afectats, però no som els mateixos, cada dia aquesta malaltia se n’endú a tres i cada dia s’incorporen tres a l’equip. No estem a prop, però estic tranquil d’haver fet tot el possible perquè arribi tan aviat com sigui possible i que la menys gent possible sigui diagnosticada amb aquesta malaltia”, va afegir Unzué.

Sobre aquesta tasca, destaca el partit que va organitzar entre el Barça i el Manchester City l’agost de l’any passat, amb el qual, a part de donar visibilitat internacional a la malaltia, es van recaptar uns quatre milions d’euros per a la investigació. Unzué va explicar que hi ha una paraula per definir aquesta iniciativa: “amistat”.

la companyonia, el sentit d’equip. Aquests valors m’han servit en la meva carrera professional, però també en la meva vida.”

Seguidament, l’exporter blaugrana va manifestar que “ara miro enrere i penso, Juan Carlos, ho has intentat. He sigut valent i atrevit. He cregut en mi. Sempre que he volgut fer alguna cosa m’he llençat

i pensés Juan Carlos, si haguessis fet allò que no vas fer, si haguessis fet allò altre... Seria frustrant. Us animo a ser valents i atrevits. Es viu molt més tranquil.”

Unzué va remarcar “la capacitat d’adaptació i superació que tenim les persones. Per això hem de tenir autoestima i confiar en nosaltres mateixos. Us animo a no posar-vos

L’únic que tenim al nostre abast és la nostra actitud.”

En aquest sentit, Unzué va afegir que “a mesura que han anat passant els anys, m’he adonat que quan més dones, quan més ajudes, ho acabes rebent de manera multiplicada. L’estima, el respecte que m’ha donat la gent és impagable. Segur que tots heu donat, heu

“L’amistat amb el Pep, amb en Txiqui, amb en Ferran Soriano, del City; l’amistat i el fet d’haver treballat junts amb gent del Barça, amb en Joan Laporta. Va ser fantàstic perquè aconseguir una recaptació com aquella no s’havia assolit mai. L’amistat ens va donar l’oportunitat de generar aquella recaptació que es destinarà a la investigació de l’ELA.”

Pel que fa al moment de conèixer el diagnòstic, l’exblaugrana va recordar que “van tardar uns divuit

mesos a donar-me el diagnòstic. Els metges han d’estar molt segurs, al cent per cent, perquè el diagnòstic és, pràcticament, na sentència de mort. És un temps que pot provocar molta angoixa.”

Ara, més de dos anys després d’aquest diagnòstic, Unzué manifesta que “no canviaria absolutament res del que he fet. He gaudit tant la vida, m’ha donat tanta alegria que jo hagi viscut d’aquesta manera, que no canviaria res. Tinc cinquanta-cinc anys, no són molts sobretot si ho comparem amb la meva mare, que en té noranta-sis i està molt bé. Ella em diu que això m’ha vingut molt jove i li contesto que sí, comparat amb ella sí. Però són cinquanta-cinc anys viscut a full. Tinc la tranquil·litat d’haver tingut, fins al dia d’avui, una vida plena.”

Finalment, Unzué va parlar del paper de la família en aquest dia a dia amb l’ELA. “És una malaltia, com altres, que afecta el malalt i el seu entorn. Jo estic en una fase no avançada, però ja necessito ajuda –que, per sort, la tinc–, i amb una estima especial de la meva parella– per aixecar-me del llit, per dutxar-me, per vestir-me, per menjar... Tinc la sort de tenir la Maria, la meva muller, al meu costat. Que ho faci, amb l’estima que ho fa, em recorda quan cuidava els nostres fills quan eren petits. Sóc molt afortunat. Sóc un privilegiat. Això és impagable. La família té una força important. Indispensable. Si no, no pots continuar endavant. Atraus l’atenció. Et pregunten com estàs i no ens preguntem com està el cuidador. Qui cuida el cuidador? No som només quatre mil. Som aquests quatre mil més la gent que tenim al nostre voltant.”

Unzué va recordar que “en una de les primeres xerrades que vaig fer vaig parlar sobre les meves necessitats. En arribar a casa, la meva parella em va dir Juan Carlos no vull que sentis que és una obligació que estiguis bé perquè nosaltres estiguem bé. Jo li vaig dir que no era una obligació sinó una motivació. Sabia que com millor estigués, sobretot mentalment perquè físicament la malaltia va avançant, si mentalment em mantinc fort, els primers que se’n beneficiaran seran els del meu entorn. Encara no he tingut aquest dia de baixada, algun dia arribarà, i llavors ja ho gestionarem. Però aquest dia encara no ha arribat, per l’estima que sento de la meva família. Jo els dic que ja els avisaré quan no estigui bé però, sobretot, que estiguin atents a la Maria, cuidar-la. És egoista, però és un egoisme altruista. Un per l’altre, fent equip, tirant endavant.”

Juan Carlos Unzué va confessar que “em preocupava més explicar-ho a la meva mare que als meus fils. Com li ho explicaria? Si hi ha una cosa antinatural en aquesta vida és que els pares perdin els seus fills. Amb els fills vaig ser molt directe. Els vaig dir el vostre pare

té ELA, una malaltia amb una esperança de vida d’entre tres i cinc anys, i no té ni tractament ni cura. Va ser el moment més emotiu de tot el que he viscut. Vam plorar, els cinc. Ens vam abraçar. Va ser molt trist. Jo procuro sempre treure la part positiva de cada situació i, per complicada que sigui, si la busques, la trobes. Aquell moment té una part trista, però a la vegada té una part positiva i d’alegria i d’orgull per a mi i per a la meva parella, la Maria, que és sentir que, en un moment de dificultat, la família està més unida que mai. Els fills em cuiden i ho fan amb el mateix afecte que veuen com ho fa la seva mare. És un orgull.”

Unzué va cloure el seu testimoni remarcant que “la millor decisió que he pres ha sigut donar un rumb diferent a la meva vida, a conseqüència de sentir que per a mi era una malaltia desconeguda. Hi ha moltes dificultats, hi ha una crua realitat que la gent no coneix. Sabia que l’anunci que tenia ELA tindria repercussió. I la va tenir. Dubtava si aquest interès tindria continuïtat. Hem anat fent coses per generar una mica de soroll, que ha fet que ara l’ELA sigui més coneguda que fa uns anys. Aquest soroll ens ha donat la possibilitat que, fins i tot els polítics, han reaccionat, tard, però han reaccionat. No crec que aconseguim totes les reivindicacions, perquè desgraciadament són moltes, però qualsevol canvi o ajuda seran fantàstics. Fins que em quedi un gram de força, si no aconseguim abans aquestes reivindicacions, continuaré sent tal com era amb divuit anys, “cabezota” i perseverat, com a bon navarrès.”

Col·labora amb la Fundació Miquel Valls en la investigació de l’ELA

Aquest acte es va fer en benefici de la investigació de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) a través de la Fundació Catalana de l’ELA Miquel Valls. Els interessats poden fer la teva aportació voluntària a través del número de compte ES08 2100 3422 16 2210103820 o fent un donatiu a través de Bizum al número 02621, ambdós de la Fundació Catalana de l’ELA Miquel Valls (Concepte “Igualada”).

Col·laboradors

L’acte va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i de les empreses i entitats: MIPS, Comercial Godó, Pel i Ploma, Printhing, Labin, Bernadet Logistics, Dorsan, Curtidos Badia, ELM, Aigua de Rigat, Gràfiques Vilanova, Servisimó, RecStores, Consorci Sociosanitari d’Igualada, Àuria Grup, Unió Empresarial de l’Anoia, Àrea Publicitat, 4M Visual, Thinks, La Sala, Events, Cosantex, Supermas, La Botiga Roba d’home, Diari Ara, Ràdio Igualada, Rotary Club Igualada i de la Penya Blaugrana d’Igualada i la Penya Blaugrana de Montbui.

Xesco Reverter i Txell Feixas són els pròxims protagonistes de les ‘Converses’

Després del diàleg amb Juan Carlos Unzué, el cicle ‘Converses’ es reprendrà el 14 de març amb el periodista Xesco Reverter i continuarà el 19 d’abril amb la periodista i escriptora Txell Feixas. Les dues converses es faran al Teatre Municipal Ateneu, d’Igualada. Les ‘Converses’ de l’AnoiaDiari són gratuïtes i obertes a tothom. L’organització recomana als interessats en assistir-hi a reservar, prèviament, el seu seient a través de la web tiquetsigualada.cat.

Xesco Reverter (Barcelona, 1978) ha estat el corresponsal de TV3 als Estats Units entre 2017 i 2022, un període que inclou quasi tot el turbulent mandat de Donald Trump i el principi del de Joe Biden. Abans, va ser cap de la secció d’Internacional dels informatius de TV3 (2010-2017), director i presentador del programa setmanal d’actualitat internacional Món 324 (2014-2017) i corresponsal de TV3 a Londres (2004-2007). És llicenciat en periodisme per la Universitat Ramon Llull i màster en relacions internacionals pel CIDOB. Reverter ha publicat el seu primer llibre, Estats Units, el país de les contradiccions. Cròniques d’una era turbulenta (Ara Llibres, 2022), un retrat vibrant de l’etapa més convulsa de la història recent dels Estats Units, on la realitat ha superat definitivament la ficció.

El periodista Antoni Bassas signa el pròleg del llibre, on escriu: “Quan Xesco Reverter va arribar com a corresponsal de TV3 als Estats Units, Donald Trump tot just començava el seu mandat. L’auge del trumpisme va ser el detonant d’uns anys plens de turbulències que han explicitat les contradiccions, les fractures, les crisis i els fantasmes que arrossega aquest país tan ric i fascinant com incapaç d’evitar la polarització extrema de la seva societat. En aquest formidable exemple de periodisme literari, l’autor viatja a diferents punts del país i s’endinsa en la realitat americana per explicar-nos històries increïbles de molts ciutadans que ha conegut de primera mà. Hi descobrirem els que pateixen el racisme estructural, la silenciosa epidèmia de les drogues, el cruel sistema penitenciari, la passió per les armes i les seves nefastes conseqüències, els activistes de les revoltes populars i els que estan darrere de la derogació del dret a l’avortament. Realitats tan diferents com les dels protagonistes del boom petrolier que ha canviat l’economia del planeta o les dels migrants irregulars que travessen la frontera de Río Grande somiant en un futur millor. I no hi podien faltar, també, les interioritats d’alguns dels episodis més sonats i alarmants de la presidència de Donald Trump.” Txell Feixas Torras (Mediona, 1979) és periodista. Ha treballat com a corresponsal a l’Orient Mitjà des de Beirut per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta etapa professional ha cobert la guerra contra Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava i les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza, entre altres esdeveniments de primer ordre a la zona. Abans també va seguir el segrest dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària reivindicat per Al-Qaeda a Mauritània o la crisi humanitària a la tanca de Ceuta amb el Marroc. És l’autora del llibre Dones valentes (Ara Llibres, 2020), on dona testimoni de les lluites de les dones en conflictes de l’Orient Mitjà. Ja s’han venut més de 15.000 exemplars d’aquest llibre. El mes de març sortirà el nou llibre de Feixas, Aliades. Una revolució de nenes a Xatila (Ara Llibres, 2023), la història d’un equip de nenes de l’Orient Mitjà que ha donat esperança a tota una generació. Al camp de refugiats de Sabra i Xatila, el Majdi, un pintor palestí, va crear un equip de bàsquet femení per apartar les noies del destí dramàtic d’un matrimoni infantil forçat, 13 maltractaments i crims d’honor. Txell Feixas ha esdevingut un referent del periodisme de qualitat, rigorós, compromès i feminista, i també un dels altaveus principals per conèixer la vida de les dones a l’Orient Mitjà.

Gràcies!

L’Anoia encadena els quatre pitjors anys del segle en creixement natural de la població

Per quart any consecutiu, la diferència entre naixements i defuncions a l’Anoia ha donat un registre negatiu.

El 2021 es va tancar amb un saldo vegetatiu negatiu de 60 persones: es van registrar més defuncions (1.075) que naixements (1.015). Tot i el balanç negatiu, les dades són lluny de les registrades el 2020, l’any més castigat per la pandèmia, quan hi va haver 941 naixements per 1.402 defuncions, amb un saldo negatiu de 461 persones

Des del 1975 –el primer any amb dades publicades per l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat)– fins al 2017 l’Anoia sempre havia registrat un saldo vegetatiu (la diferència entre el nombre de naixements i defuncions) positiu.

Les dades del 2021 –l’últim any del qual es disposa de dades tancades i oficials, tant de mortalitat com de natalitat, facilitades per l’Idescat– a l’Anoia donen, per quart any consecutiu, un creixement natural de la població negatiu. El 2021 es van registrar 1.015 naixements, per sota de les 1.075 defuncions sumades al llarg de l’any a tots els municipis de la comarca. Aquest balanç negatiu del 2021 el supera, amb molta diferència, el registrat el 2020, l’any en què es van registrar les xifres més altes de contagis i mortalitat per la pandèmia. El 2020 hi va haver 941 naixements a l’Anoia, molt per sota de les 1.402 defuncions, que donaven un saldo negatiu de 461 persones. El més alt des de 1975. La mortalitat registrada el 2020 representa una situació extraordinària. Cal tenir en compte que la mitjana de mortalitat registrada a l’Anoia en el període 1975-2021 és de 796 defuncions, gairebé la meitat.

Si comparem les dades del 2021 amb les dels dos anys anteriors a la pandèmia, el 2018 i el 2019, les xifres ja s’assemblen més. El 2019 hi va haver 959 naixements i 1084 defuncions, amb un saldo negatiu de 125 persones; i el 2018 es van sumar 977 naixements i 1040 defuncions, amb un saldo negatiu de 63 persones, gairebé el mateix que el saldo del 2021, que va ser de 60 persones.

L’últim any amb saldo negatiu va ser el 1997, quan hi va haver més defuncions (750) que naixements (742), amb un creixement negatiu de 8 persones.

L’any amb el creixement vegetatiu més alt va ser el 2008, amb 1.645 naixements i 902 defuncions, que van donar un saldo positiu de 743 persones. Aquell va ser l’any amb més naixements registrats a l’Anoia des del 1975. Cal tenir en compte que els primers set anys que encapçalen el rànquing de naixements són els compresos en el període 2005-2011, marcat per la bombolla de la construcció.

A l’Anoia, quinze dels trenta-tres municipis van tenir un creixement negatiu: Bellprat (-1), Castellolí (-1), Calonge de Segarra (-2), Veciana (-2), Carme (-3),

Copons (-3), Rubió (-3), La Pobla de Claramunt (-4), Els Prats de Rei (-4), Vallbona d’Anoia (-4), La Llacuna (-5), Capellades (-7), Igualada (-21), Piera (-26) i Vilanova del Camí (-29). Cinc municipis van tenir un creixement vegetatiu zero: Santa Maria de Miralles, Pujalt, Montmaneu, Els Hostalets de Pierola, Castellfollit de Riubregós. Itretze van registrar un creixement positiu: La Torre de Claramunt (+1), Sant Pere Sallavinera (+1), Sant Martí Sesgueioles (+1), Sant Martí de Tous (+1), Orpí (+1), Jorba (+1), Argençola (+1), Calaf (+2), Cabrera d’Anoia (+2), Òdena (+4), El Bruc (+4), Masquefa (+9) i Santa Margarida de Montbui (+27).

Igualada, també per quart any consecutiu, va registrar un creixement negatiu. El 2021 hi va haver 354 naixements i 375 defuncions, amb un saldo negatiu de 21 persones. El 2020, l’any més castigat per la pandèmia pel que fa a mortalitat, hi va haver 476 defuncions a la capital de l’Anoia, la xifra més alta des del 1975. Aquell any hi va haver 326 naixements, que donaven un saldo negatiu de 144 persones.

Els saldos negatius de creixement

natural de la població –recordem: la diferència entre naixements i defncions–registrats els darrers quatre anys, demostren que si no fos pels moviments migratoris, la població a l’Anoia descenderia de forma més accentuada. Els saldos negatius de creixement natural de la població –recordem: la diferència entre naixements i defuncions– registrats els

darrers quatre anys, demostren que si no fos pels moviments migratoris, la població a l’Anoia descendiria de forma més accentuada.

El 2021 l’Anoia va tenir un saldo migratori (diferència entre les persones que vénen a viure a la comarca i les que marxen a residir a fora) positiu: 1.353 persones.

Santa Margarida de Montbui: 27 (68 naix. /27 defun.)

Masquefa: 9 (74 naix. /65 defun.)

El Bruc: 4 (14 naix. /10 defun.)

Òdena: 4 (30 naix. /26 defun.)

Cabrera d’Anoia: 2 (14 naix. /12 defun.)

Calaf: 2 (33 naix. / 31 defun.)

Argençola: 1 (3 naix. / 2 defun.)

Jorba: 1 (5 naix. / 4 defun.)

Orpí: 1 (2 naix. / 1 defun.)

Sant Martí de Tous: 1 (8 naix. / 7 defun.)

Sant Martí Sesgueioles: 1 (4 naix. / 3 defun.)

Sant Pere Sallavinera: 1 (2 naix. / 1 defun.)

Castellfollit de Riubregòs: 0 (2 naix. / 2 defun.) La Torre de Claramunt: 1 (27 naix. / 26 defun.)

Els Hostalets de Pierola: 0 (20 naix. / 20 defun.)

Montmaneu: 0 (2 naix. / 2 defun.)

Pujalt: 0 (1 naix. / 1 defun.)

Santa Maria de Miralles: 0 (2 naix. / 2 defun.)

Bellprat: -1 (0 naix. / 1 defun.)

Castellolí: -1 (4 naix. / 5 defun.)

Calonge de Segarra: -2 (2 naix. / 4 defun.)

Veciana: -2 (0 naix. / 2 defun.)

Carme: -3 (6 naix. / 9 defun.)

Copons: -3 (1 naix. / 4 defun.)

Rubió: -3 (1 naix. / 4 defun.)

La Pobla de Claramunt: -4 (13 naix. / 17 defun.)

Els Prats de Rei: -4 (3 naix. / 7 defun.)

Vallbona d’Anoia: -4 (5 naix. / 9 defun.)

La Llacuna: -5 (8 naix. / 13 defun.)

Capellades: -7 (42 naix. / 49 defun.)

Igualada: -26 (143 naix. / 169 defun.)

Piera: -26 (143 naix. / 169 defun.)

El 2020 –el més mortal per la pandèmia– hi va haver 941 naixements a l’Anoia, molt per sota de les 1.402 defuncions, que donaven un saldo negatiu de 461 persones. El més alt des de 1975.

Font: IDESCAT / Infografia: ANOIADIARI

Les escoles ens obren les portes

Col·legi Jesús-Maria: La nostra missió és educar persones que puguin créixer i viure amb plenitud per tenir la capacitat de transformar el món

El col·legi Jesús-Maria és una escola familiar, catalana, laica i plural. Es va fundar fa més de 80 anys amb una aula i vuit alumnes. Actualment, és una escola concertada d’infantil, primària i llar d’infants des de P0, amb més de 250 alumnes.

Els pilars del projecte educatiu del centre tenen com a objectiu principal oferir un servei de qualitat i excel·lència que engloba tres dimensions: la personal, la social i l’acadèmica.

Es treballa pel desenvolupament integral de tot l’alumnat amb una convivència ferma per reforçar els serveis als altres. Apostem per una educació en valors, l’atenció a la diversitat i la interculturalitat.

L’escola és un espai viu de recerca i d’innovació pedagògica continua. Volem transformar l’educació, donant eines i respostes a tot l’alumnat perquè aprengui a créixer en un món interconnectat. És fonamental fer un bon acompanyament per tal que adquireixi les competències i els valors necessaris, que li permetin comprendre l’entorn per interactuar-hi de manera constructiva.

El model de l’escola és propi; un model basat en els valors que ens representen, com ara el respecte, la responsabilitat, la integritat, la solidaritat i el coratge.

Volem que el nostre alumnat sigui compromès amb la societat i el medi ambient, curiós amb el món tecnològic i competent lingüísticament, per ser capaç d’expressar-se amb facilitat en un món global i conviure en la diversitat, tot respectant les diferències de l’entorn.

Volem que el nostre alumnat sigui emprenedor, que sàpiga afrontar als nous reptes i que aprengui a participar de manera proactiva i en equip.

L’escola vetlla per una atenció personalitzada. L’alumnat és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge i ens adaptem a les característiques de cada infant. Tot l’equip professional se sent compromès amb l’educació del se-

gle XXI, per això dia rere dia col·laborem tots plegats i portem a terme nous projectes. La nostra perseverança i cooperació aconsegueixen donar resposta a les necessitats actuals.

Vetllem i promovem la nostra llengua, tradició i cultura, la catalana, respectant i enriquint-nos de totes les altres cultures que formen la nostra comunitat educativa.

L’educació no seria possible sense la participació de les famílies. Ens agrada tenir-les a prop, per això l’escola es caracteritza per ser una escola familiar que es preocupa pel benestar de totes les persones que en formen part. La nostra missió és educar persones que puguin créixer i viure amb plenitud per tenir la capacitat de transformar el món.

Les escoles ens obren les portes

ESCOLA ANOIA

Escola Anoia, la nostra proposta

El nostre projecte educatiu es basa en tres eixos:

· Formació de persones competents: tenim l’objectiu que en acabar 4t d’ESO els alumnes tinguin coneixements, habilitats i capacitats per encarar la següent etapa amb seguretat i comoditat.

Que en aquests quatre anys descobreixin interessos, coneguin opcions i acabin convençuts que seguir aprenent és la millor opció.

· Benestar: l’escola està centrada en l’alumne, treballem per aconseguir el seu benestar. Volem crear un ambient acollidor a l’aula, que se sentin segurs i tranquils per poder generar experiències agradables d’aprenentatge. Les emocions tenen un paper clau en l’aprenentatge.

En aquesta etapa tan rica de canvis i de maduració, de creixement personal, volem que es sentin confiats i acompanyats: no només ensenyem, sinó que eduquem i acompanyem.

És una etapa de molts canvis i molt ràpids, crear vincles autèntics és de vital importància per aconseguir relacions de confiança.

· Participació: L’escola ha de ser un espai més que un lloc on s’ensenya. Ha de ser un indret on s’afavoreix la reflexió, on s’ofereixen moments que promouen l’aprenentatge vivencial; un espai on els joves aprenguin a participar, tant a l centre, com a l’entorn, on puguin practicar, encertar o equivocar-se en l’art del decidir. El jove ha de ser agent actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha de conèixer què ha d’aprendre, prendre consciència de què se li demana, desenvolupar les habilitats i capacitats que permetin aprendre a autoregular-se, autocontrolar-se i que en el futur no sigui dependent d’un control extern.

Oferim les eines perquè l’alumnat participi en el dia a dia de l’escola, que se la senti i se la faci seva;

Com ho fem?

· Escola amb dues línies i un claustre de 20 professors/res permet un ambient proper i familiar.

· Seguiment individual: cada alumne té un tutor individual, el qual té com a màxim 18 alumnes, que fa el seguiment i acompanyament de forma més personal.

· Participació: Delegats, assemblea de delegats, dinamitzadors esportius,

mediadors escolars… i molt especialment amb el projecte Comissions:

Un dels objectius de les comissions és que l’alumnat i professorat treballi conjuntament, compartint i sumant esforços per aportar idees i proposar activitats que dinamitzin la vida del centre tot realitzant un projecte que ens ajudi

a estar-hi millor. El segon es posar en pràctica totes aquelles competències que hem adquirit en les diferents matèries.

· Avaluació: L’alumnat ha de participar i fer-se responsable del seu procés d’aprenentatge i ho volem fer sobretot a partir de l’avaluació formativa (autoa-

valuant-se, coavaluant, revisant, refent etc). L’avaluació ha d’estar al servei de l’aprenentatge i no només ha de tenir una funció finalista.

· Diversitat de metodologies: des de treball per projectes a classes magistrals; diferents activitats d’avaluació, treballs interdisciplinaris, exposicions orals, reptes, treball cooperatiu i individual, proves, treball per àmbits: al llarg d’un trimestre tres matèries es treballen de manera simultània amb objectius d’aprenentatge compartits.

· Materials i eines d’aprenentatge: llibres digitals, llibres socialitzats (préstec per curs), dossiers propis, impressora 3D, taller de tecnologia….

· Fomentem les llengües estrangeres. Optatives de francès i alemany. Auxiliar de conversa. Optatives en anglès. Obtenció PET.

· Activitats i sortides lligades als diferents tipus d’aprenentatges, formen part dels objectius i continguts de les matèries). Camps d’aprenentatge a 1r i 2n, intercanvi amb Alemanya a 3r, sortida a França de l’alumnat de francès, viatge de final d’etapa a 4t.

· Treball en xarxa: L’escola forma part fa anys del Pla Català de l’Esport. Escola i Salut, Servei comunitari, programa etwinning, escola verda...

Escola Mowgli, on l’infant és el centre de l’aprenentatge

Una escola petita i familiar, amb un projecte pedagògic en constant evolució, on l’infant és el centre de l’aprenentatge, on el més important és “ser”. Treballem sempre amb l’objectiu de potenciar les habilitats de cada infant, perquè cada criatura és única.

L’Escola Mowgli és una escola petita i familiar, que està ubicada en una antiga casa. Aquesta s’ha anat transformant per adaptar-se a les necessitats però sense perdre’n l’essència. Ja des dels seus inicis, la Fundació Escola Mowgli ha volgut ser un Centre amb inquietuds pedagògiques i en constant evolució. Per això, plantegem i orientem la nostra pràctica educativa per poder respondre als desafiaments del coneixement, en un món globalitzat.

La nostra Escola treballa de manera que l’alumne/a és el centre de l’aprenentatge i, per tant, tots els recursos i espais s’organitzen en funció de les seves necessitats i motivacions. Volem potenciar les seves habilitats i fer créixer la seva creativitat i curiositat en qualsevol àmbit. Volem acompanyar a cada família en el creixement maduratiu, emocional i acadèmic del seu fill/a, proporcionant benestar a l’Escola perquè s’hi senti com a casa.

Aprenem del que vivim, sentim i pensem. Tot el que ens envolta, també la cultura, les llengües i les tradicions, ens ajuda a créixer. L’experimentació, el joc i la imaginació són el motor dels nostres aprenentatges i creacions. Famílies, alumnes i mestres fem l’Escola i ens impliquem en activitats que il·lusionen i estimulen les ganes de continuar creixent amb el projecte Escola Mowgli.

Les escoles ens obren les portes

Escola Àuria: aprendre junts per caminar lluny

L’Escola Àuria és el centre d’educació especial de referència de la comarca de l’Anoia. Esdevé un recurs educatiu específic per a tots aquells infants, adolescents i joves amb necessitats educatives que requereixen un suport intensiu. Se’ls ofereix una atenció integral, tractant-los en la seva globalitat per tal de potenciar les seves competències i afavorir al màxim el seu desenvolupament

L’Escola Àuria (APINAS) atén a infants i adolescents amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat intel·lectual.

És un centre concertat amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’educació especial (CEE) i Programa de Transició a la Vida Adulta (TVA).

L’Escola està en constant evolució, amb inquietuds i objectius clars, i és el centre educatiu de referència a la comarca de l’Anoia per a tots aquells alumnes d’entre 3 i 20 anys que necessiten un suport intensiu i especialitzat. Ofereix als seus alumnes una atenció personalitzada en grups reduïts en un entorn d’aprenentatge estructurat. Es parteix de la realitat individual de cada alumne, de les seves necessitats i capacitats, per establir les estratègies d’ensenyament-aprenentatge més adients en cada cas. S’apliquen diferents mesures i enfocs metodològics: agrupaments flexibles, tallers i itineraris, experiències de treball cooperatiu i treball per projectes en els grups de primària i secundària. Es treballen de forma molt intensiva els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació, i de manera específica l’estimulació multisensorial amb els alumnes amb pluridiscapacitat i la Metodologia Teacch amb l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista, entre d’altres estratègies. Amb els alumnes grans del programa de Transició a la Vida Adulta es treballa la formació i orientació personal i laboral i es realitzen pràctiques al Centre Especial de Treball i en diferents empreses ordinàries de la ciutat.

Com a suport a la inclusió l’Escola articula dos serveis. Aquest curs 2022-23 hem estat reconeguts com a CEEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos). A través d’aquest servei prestem col·laboració als centres d’ensenyament ordinaris públics i concertats de la comarca, per optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes amb necessitats educatives especials que requereixen suports intensius, duent a terme programes específics amb la finalitat de reduir o eliminar les barreres a l’aprenentatge i la participació, la millora de l’autonomia i el benestar de l’alumne.

D’altra banda, comptem amb una Aula Integral de Suport (AIS), que proporciona atenció educativa i terapèutica a alumnes d’escoles i instituts de la comarca amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals greus, que necessiten suport integral i intensiu, de forma temporal, per poder

assolir l’equilibri i el benestar personal suficient pel retorn als contextos escolars ordinaris.

L’Escola compta amb un equip humà en contínua formació, amb preparació i expertesa. Aquest és multidisciplinar i està format per mestres, educadors, logopedes, fisioterapeutes, psicòloga,

pedagog i treballadora social, que fan possible una atenció integral a l’alumnat i un acompanyament intensiu a les famílies. Es contempla de manera explícita la importància de la participació d’aquestes en el procés educatiu de cada alumne.

Com a serveis complementaris l’Es-

cola ofereix servei de menjador i d’activitats extraescolars a través de l’Esplai Àuria. Així mateix, l’entitat disposa d’una Llar Residència, que té capacitat per acollir a 6 alumnes de l’Escola en règim de suport residencial temporal que per diferents motius puguin necessitar aquest equipament.

INSTITUCIÓ IGUALADA

Institució Igualada: Un projecte educatiu en què l’acompanyament a la família i l’alumne és cabdal

Encara són moltes les persones que identifiquen la Institució Igualada amb Montclar i Mestral, les escoles d’educació diferenciada que van ser durant més de 40 anys. Ara, amb tots dos centres fusionats en un sol de mixt, miren al futur amb els prop de 650 alumnes de l’escola i les seves famílies, que continuen sent el centre del seu projecte educatiu

Per a la Institució Igualada, l’atenció personalitzada és la clau d’una educació de qualitat. Per aquest motiu, el professorat atén individualment cada alumne i cada família. Aquest acompanyament es concreta en la figura d’un tutor o tutora que es reuneix quinzenalment amb cada alumne i trimestralment amb la família per fixar uns objectius de millora i seguir la seva evolució acadèmica, social i personal.

Les famílies tenen un paper central a l’escola, que dedica un gran esforç a orientar-les en la seva tasca educadora a través de les entrevistes amb el tutor o tutora, les reunions trimestrals o els cursos d’orientació familiar, entre d’altres.

L’aprenentatge de l’anglès és un dels punts forts del centre. Ho demostren els resultats excel·lents que els alumnes de la Institució Igualada obtenen a

el projecte Hooray, i posteriorment es desenvolupa amb les CLIL, assignatures en anglès com les Science, History... el centre disposa també de programes d’estades a l’estranger, es prepara i s’examina a l’alumnat pels exàmens de Cambridge ESOL i per Oxford i ofereix cursar el Batxillerat DUAL a partir de 3r d’ESO.

A l’Educació Infantil apliquen el mètode VESS, on s’integren metodologies com l’aprenentatge cooperatiu, les intel·ligències múltiples, el treball per espais, les habilitats socials i emocionals... amb l’objectiu d’ajudar els alumnes a aprendre a pensar, a ser creatius i a cooperar amb els altres.

El bon clima intern a les aules, l’ambient acollidor

a les famílies i els excel·lents resultats acadèmics fan de la Institució Igualada un projecte educatiu sòlid i de futur.

per

les proves de competències bàsiques–més del 90% de l’alumnat ocupa el tram

alt i mig alt - o a les PAU. L’anglès està present des de l’Educació Infantil, amb

Les escoles ens obren les portes

L’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar, premi Talent Creatiu i Empresa 2021-2022

El programa Talent creatiu i empresa fomenta la realització de projectes que desenvolupin estratègies de relació en el camp de la innovació i l’intercanvi de coneixement entre els centres docents d’arts plàstiques i disseny i les empreses, institucions i entitats que permetin als estudiants integrar en el seu aprenentatge l’entorn laboral d’un ambient real

Coincidint amb la celebració, el passat 26 de gener, del Dia mundial de l’educació ambiental, tots els centres educatius de Catalunya han rebut uns cartells per promoure la sostenibilitat ambiental i conscienciar la comunitat educativa sobre la necessitat d’actuar per protegir el planeta i prevenir el canvi climàtic. Dos d’aquests cartells, amb el lema “Eduquem el canvi que volem”, han estat dissenyats per Marc Trullàs, Nil Enríquez i Adrián Gámez, alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar, d’Igualada. Amb aquest reconeixement, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya premia el treball fet pels alumnes de l’escola igualadina, guanyadors del programa Talent Creatiu i Empresa 2021-2022, en què es porten a terme encàrrecs reals d’empreses o institucions a escoles d’arts pràctiques i disseny de Catalunya. La darrera edició d’aquest programa va tenir com a eix la Sostenibilitat ambiental en l’àmbit educatiu.

En el marc del programa Talent creatiu i empresa, l’alumnat de les escoles d’arts plàstiques i disseny tenien l’encàrrec del departament d’Educació de dissenyar un cartell, amb el lema corresponent, amb l’objectiu de promoure la sostenibilitat ambiental i conscienciar la comunitat educativa sobre la necessitat d’actuar per protegir el planeta

i prevenir el canvi climàtic. Els guanyadors, ex aequo, del programa Talent creatiu i empresa 2021-2022, han estat l’Institut de Formació Professional Antoni Algueró de Sant Just Desvern, pel projecte “Tu decideixes quin futur vols construir. Cuidem el nostre món”, adreçat a la comunitat educativa dels

centres d’educació infantil i primària de Catalunya; i l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar d’Igualada, pel projecte “Eduquem el canvi que volem”, realitzat per Marc Trullàs, Nil Enríquez i Adrián Gámez, adreçat, en aquest cas, a centres d’Educació Secundària Obligatòria del país.

El projecte es va dur a terme en el mòdul de Tipografia i en el segon curs del Grau Superior de Gràfica Publicitària, sota la tutoria de la professora Judith Gràcia Mont.

La comissió qualificadora va valorar “el missatge optimista” del projecte dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar assenyalant que “a través de l’eslògan i els cartells es dona a entendre que el canvi és possible mitjançant hàbits senzills, i que un canvi pot generar un miracle. La imatge té molta força per la simplicitat conceptual i els elements triats formen part del dia a dia dels centres educatius. A més, la paraula “Eduquem” transmet la idea que els joves també poden educar i fer que tots els col·lectius de la societat s’hi impliquin.” També van valorar “especialment” que “les fotos dels dos cartells siguin fetes pels mateixos autors.”

Programa Talent Creatiu i Empresa

L’objectiu del programa Talent Creatiu i Empresa és fomentar la participació dels centres educatius que imparteixen ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny en projectes que desenvolupin estratègies de relació en el camp de la innovació i l’intercanvi de coneixement entre els centres docents i les empreses, institucions i entitats, i que permetin als estudiants integrar en el seu aprenentatge l’entorn laboral d’un ambient real, adquirint hàbits de relacions humanes a l’empresa, del treball en equip, l’orientació cap al client, sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, cultura d’empresa, innovació tecnològica, perfils professionals, i altres.

ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY LA GASPAR

Els dos cartells del projecte guanyador “Eduquem el que volem”. ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY LA GASPAR

Els alumnes reben la notícia del premi. Els dissenyadors conversen telemàticament amb les organitzadores del concurs. ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY LA GASPAR

La Gaspar torna a situar-se en el mapa de la innovació pedagògica en l’àmbit de la neoartesania en cuir

Treballar per un ensenyament de l’art i el disseny de qualitat, fomentant la importància de la innovació i la creativitat en diferents àmbits de la formació, juntament amb la formació professionalitzadora en l’àmbit del disseny i la neoartesania, són dos dels principals objectius de l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar, d’Igualada.

Aquest doble objectiu es concreta, acadèmicament, en l’aposta per una formació de qualitat en els ensenyaments de cicles formatius i el compromís amb la realitat del territori.

En aquest sentit, el disseny i la creació visual ocupen actualment un lloc destacat en el dia a dia de l’activitat empresarial i social i esdevenen un significatiu sector econòmic. D’aquesta manera, des de l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar emmarquen les activitats formatives en l’anàlisi rigorosa del context en el qual es desenvolupa l’activitat del dissenyador i creador i la voluntat d’incidir-hi, apel·lant a plantejaments innovadors i a l’esperit crític.

Pel que fa a l’oferta formativa, l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar

ofereix ensenyaments oficials professionalitzats en tres àmbits del disseny: disseny gràfic, disseny audiovisual i disseny en pell.

Cal remarcar que l’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar és l’únic centre de Catalunya que imparteix cicles formatius reglats de disseny en pell, concretament el cicle formatiu d’Artesania de Complements de Cuir, cicle formatiu vinculat a la moda i la pell, amb titulació oficial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’Escola Municipal d’Art i Disseny la Gaspar d’Igualada també ofereix estudis de disseny amb la modalitat 3x2 en l’itinerari de comunicació gràfica i audiovisual, amb els quals l’alumnat pot obtenir dues titulacions oficials en tres anys.

En aquesta modalitat els alumnes fan dos cursos de Gràfica Publicitària i un tercer curs de Gràfica Audiovisual, obtenint dos títols: el de Tècnic/a Superior en Gràfica Publicitària i el de Tècnic/a Superior en Gràfica Audiovisual.

Eleccions municipals 2023

“Gràcies, Marc Castells, per la feina feta, però després de 12 anys toca un canvi”

Alba Vergés

Candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada

ANOIADIARI

Serà la candidata a l’alcaldia d’Igualada a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig i vol ser la primera alcaldessa de la història de la ciutat. Com encara els mesos entrants?

Amb molta il·lusió per treballar com a alcaldessa per la ciutat que estimo. Volem liderar el canvi i la transformació que necessita Igualada i els mesos vinents els dedicarem a explicar quin és el nostre projecte per la ciutat com volem encarar els reptes de present i de futur que tenim per millorar la vida de la gent. Plantejarem propostes molt treballades, un projecte sòlid i un equip amb experiència de govern per fer-ho realitat.

L’Enric Conill serà el seu número 2, fent tàndem amb vostè. Com és la seva relació amb ell?

Doncs francament molt bona. El que fem amb l’Enric és plantejar a la ciutadania un tàndem, que combina l’experiència de govern, la visió de la ciutat i la capacitat dels dos, que és complementària i que no només suma, sinó que multiplica. Aquesta ciutat necessita fer un pas endavant perquè ens hi juguem el futur. No ens podem permetre quatre anys més immersos en aquest estat de letargia, autocomplaença i cofoisme. Hem d’afrontar ja les transformacions que necessita Igualada per poder avançar i no perdre més trens: Igualada necessita urgentment feina de qualitat, habitatge assequible, impostos justos, transport públic digne i un nou pla urbanístic que transformi la ciutat.

És molt present a la vida associativa i cultural d’Igualada. Com s’ho fa?

Doncs perquè m’il·lusiona, em fa feliç el repte que he assumit. Vull ser a peu de carrer, a prop de la gent. Sempre intento anar allà on em conviden: a visitar empreses i negocis, a assistir a les activitats que s’organitzen i també a gaudir de la ciutat. Conèixer bé la ciutat vol dir escoltar-la, ser allà on passen coses i atendre els seus reptes i anhels.

Vostè ha tingut responsabilitats important com a diputada, consellera i presidenta en funcions del Parlament. Per què fa el pas per ser alcaldessa d’Igualada amb un partit que actualment està a l’oposició? Segur

que tenia opcions més còmodes. Vull posar l’experiència que he adquirit a Govern i al Parlament al servei de la ciutat que estimo i ser la primera alcaldessa d’Igualada.

I ho faig molt il·lusionada, aquest repte m’esperona i alhora implica

una gran responsabilitat. Al llarg de la meva vida he hagut d’assumir responsabilitats importants i això m’ha donat una experiència de govern que vull portar a la ciutat. Tinc clar que cal una transformació d’Igualada, per poder avançar i no quedar-nos encallats en el qui dia passa any empeny. Impostos, habitatge, transport, feina i urbanisme són reptes urgents que hem d’afrontar ja i que no s’ha fet en els darrers dotze anys.

Ser alcaldessa d’Igualada l’il·lusiona més que ser al Parlament de Catalunya?

La meva prioritat és i serà Igualada, sempre. Si sóc alcaldessa deixaré el Parlament de Catalunya i qualsevol altra responsabilitat, no en tingui cap dubte. Dedicaré tots els meus esforços als veïns i veïnes d’Igualada.

Normalment, els polítics fan el pas contrari: primer són regidors o alcaldes i després passen a formar part del Parlament o del Govern. Vostè fa el camí invers. Què n’opina?

Potser perquè res del que he fet ho he plantejat mai com a passos personals en política. Potser per això no és convencional el que he assumit els últims anys. Ser alcaldessa d’Igualada és l’orgull més gran que puc tenir com a igualadina i és el que més m’il·lusiona i em motiva. És un privilegi optar com a alcaldable i li asseguro que em dedicaré exclusivament a l’alcaldia d’Igualada i als igualadins i igualadines.

Tinc dos fills petits, de 4 i 10 anys, i vull que el jovent visqui i creixi a una ciutat amb més oportunitats i amb futur. El jovent no veu perspectives bones a la ciutat i això ho volem canviar. Això em mou a fer el pas.

Quina valoració fa dels dotze anys de govern de Marc Castells?

Durant els primers anys del seu mandat crec que va ser un actor important per recuperar l’autoestima a la ciutat i per dinamitzar-la. Ha tingut bones iniciatives en alguns àmbits i ha fet molt bé la propaganda política del que la

“Després de dotze anys de govern de Marc Castells, Igualada necessita afrontar els reptes de present i futur. No ens podem permetre quatre anys més immersos en aquest estat de letargia, autocomplaença i cofoisme. Tenim experiència de govern i un equip preparat per transformar la ciutat, ara és l’hora del canvi. Aniré personalment a buscar empreses perquè s’instal·lin i creïn ocupació a Igualada.”

ciutat fa. Alhora, ja fa 12 anys que és alcalde i no crec que hagi afrontat els grans reptes des del seu lideratge, de fet no afrontant els reptes que tenia Igualada els ha empitjorat: habitatge, impostos, transport públic, feina i planificació urbanística. Hem viscut de l’autocomplaença en una letargia que ja ha durat massa anys. I ara toca un canvi que liderem amb humilitat i responsabilitat.

Una de les propostes de la campanya que colidera amb Enric Conill són els sopars amb igualadins i igualadines que els vulguin conèixer de prop. Aniria a sopar amb Marc Castells? Què li diria?

Sí, i tant. I a fer una copa i tot! Li diria que gràcies, alcalde Marc Castells per la feina feta, però després de 12 anys toca un canvi. Igualada necessita transformacions vitals que no s’han fet perquè el projecte de Marc Castells està esgotat.

Ara cal treballar per generar feina de qualitat, habitatge assequible, impostos justos i un transport públic digne. Aquests són els reptes d’Igualada, però el més greu de tot plegat és que ja ho eren fa 12 anys. I lluny de treballar per solucionar-los, han empitjorat.

Quins són els principals reptes d’Igualada?

Com li deia, Igualada necessita fei-

na de qualitat, habitatge assequible, impostos justos, transport públic digne i una transformació urbanística que modernitzi la ciutat o espais com el Rec, abandonats pel govern d’Igualada des de fa 12 anys. Com pot ser que l’alcalde de la capital de l’Anoia faci 12 anys és alcalde sense reivindicar, ni tan sols insinuar que pretén aconseguir un tren ràpid que ens connecti amb Barcelona? És inacceptable. També hi ha altres aspectes bàsics com el reciclatge, Igualada és una de les ciutats mitjanes amb l’índex de reciclatge més baix. La neteja també és un tema important, tenim parts de la ciutat molt deixades. O l’atenció a la gent gran, que és bàsica. Hem d’ajudar al jovent a tenir oportunitats, calen més recursos per combatre la pobresa energètica o una aposta cultural seriosa, compromesa i compartida amb el teixit associatiu de la ciutat. I és imprescindible generar feina, atraure empreses perquè creïn ocupació de qualitat i ja li dic que aniré personalment a buscar empreses perquè s’instal·lin i creïn ocupació a Igualada. Aquests són els principals reptes de present i de futur que Marc Castells ni ha afrontat ni afrontarà, com ja ha demostrat.

ERC Igualada sempre ha criticat “que Igualada sigui la ciutat mitjana amb els impostos més

“Vull posar l’experiència que he adquirit a Govern i al Parlament al servei de la ciutat que estimo i ser la primera alcaldessa d’Igualada.”

“Tinc clar que cal una transformació d’Igualada, per poder avançar i no quedar-nos encallats en el qui dia passa any empeny. Impostos, habitatge, transport, feina i urbanisme són reptes urgents que hem d’afrontar ja i que no s’ha fet en els darrers dotze anys.”

“Ser alcaldessa d’Igualada és l’orgull més gran que puc tenir com a igualadina i és el que més m’il·lusiona i em motiva.”

cars de Catalunya”. Què proposen?

Nosaltres posem sobre la taula que, comparativament amb la resta de ciutats, Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya. I molt més cars. Això són dades, no és que nosaltres ens ho inventem. El que també diem és que, amb uns impostos per sobre de la mitjana, hauríem de tenir uns serveis superiors i el que veiem és que l’Ajuntament presta, en el millor dels casos, els serveis de manera similar a les altres ciutats. Per tant, aquí hi ha una despesa corrent que l’Ajuntament d’Igualada té més alta i aquesta despesa es transforma en propaganda, en màrqueting i inauguracions desproporcionades.

Nosaltres creiem que s’hauria d’aprimar tot això perquè aquests impostos tan alts tinguin marge d’ajustament i ens anem equiparant a les altres ciutats mitjanes.

Vostès remarquen que, “segons el pla local de joventut de l’ajuntament d’Igualada, el 45% dels joves de la ciutat afirmen que marxaran de la ciutat”. Com intentarà evitar-ho?

Cal crear més oportunitats en tots els àmbits que els permetin emancipar-se i fer realitat el seu projecte de vida a casa nostra. Des de facilitats per accedir a l’habitatge, generar oportunitats de trobar

una feina que no sigui temporal o precària, o d’establir el seu propi projecte d’emprenedoria. Cal afavorir el retorn dels joves que desitgen arrelar-se a casa, i saber atraure i retenir el talent. Treballar per una bona connexió per transport públic amb la resta de ciutats mitjanes del territori, no només Barcelona. I tot plegat, en un entorn natural cuidat i agradable, que ofereixi qualitat de vida.

L’actual POUM d’Igualada és del 1986, el renovaran?

La nostra proposta és clara. S’ha de renovar el POUM i aquí dins hi ha d’haver una atenció específica per a l’àmbit del Rec. I això que dic ho deia el mateix Marc Castells fa vuit anys i fa dotze anys, després del fracàs del POUM del govern socialista anterior. Va dir que el primer que faria és tornar a iniciar els treballs, perquè és una eina imprescindible per a la ciutat. És evident que no s’ha fet perquè no hi ha hagut voluntat política.

Des de la seva formació assenyalen que cal transport públic digne per Igualada. Què tenen pensat fer?

“El jovent no veu perspectives bones a la ciutat i això ho volem canviar.”

“Igualada necessita feina de qualitat, habitatge assequible, impostos justos, transport públic digne i una transformació urbanística que modernitzi la ciutat o espais com el Rec, abandonats pel govern d’Igualada des de fa 12 anys.”

“Comparativament amb la resta de ciutats, Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya. I molt més cars.”

“S’ha de renovar el POUM i aquí dins hi ha d’haver una atenció específica per a l’àmbit del Rec.”

“Tenim un problema amb la comunicació cap a la resta del país.”

Tenim un problema amb la comunicació cap a la resta del país. Si volem ser tractors d’oportunitats i captadors i generadors d’oportunitats, la gent també ha de poder venir en transport públic a Igualada. També posem sobre la taula les millores que necessita el carrilet i necessitem una aposta ferma per l’eix ferroviari transversal. I és evident que durant els 12 anys del govern de Marc Castells en això no s’ha avançat ni un mil·límetre. Ha renunciat totalment a treballar per un transport públic digne o per plantejar el tren ràpid a Barcelona. Això és conformar-se en una línia que acaba a Igualada. I no ho entenem.

El Govern de Catalunya està en mans d’ERC i vostè coneix a tots els consellers i conselleres de la Generalitat i el President. Això serà un avantatge per Igualada?

Tenir bona relació amb el govern del país, tenir una xarxa de relacions públiques potent i tenir una actitud de suma sens dubte ajudarà a Igualada. Però precisament ara amb el govern actual d’Igualada estem anant en la direcció contrària. En el món d’avui en dia l’estratègia de Marc Castells d’anar per lliure no serveix per res.

La ciutat, com el seu alcalde, corre el risc de quedar completament aïllada. Castells s’ha barallat amb tots els altres partits polítics, fins i tot amb el seu propi. Com vol sumar sinergies així? Com aconseguirà inversions, atraure projectes punters ell sol? La prova d’això és que no ho ha assolit i que no té cap aliança política. Només hi ha una via: a través de les bones relacions, creant confiances i generant amistats en favor d’Igualada. I jo ho he fet, ho estic fent i ho faré.

25 milions per a l’Hospital d’Igualada, soterrament de la via del tren i construcció d’habitatge assequible: “els pressupostos de la Generalitat beneficien Igualada”

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat un acord per l’inici de la tramitació dels Pressupostos. L’Anoia i Igualada surten molt ben parades en el repartiment d’inversions prevista per aquest 2023.

Però, com es concreten les diferents partides a la nostra comarca?

L’Anoia rep un 50% més d’inversió que la mitjana de Catalunya

Els pressupostos 2023 són els més expansius de la història, i arriben a un màxim històric de 41.025 milions d’euros. Ho va avançar fa uns dies la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, en una trobada amb una quarantena d’empresaris convocada des d’ERC Igualada. La consellera va explicar que “els pressupostos de la Generalitat de Catalunya destinen un 50% d’inversió més a la comarca de l’Anoia que a la mitjana del país”. Concretament, a l’Anoia es destinaran 297’80€ per habitant mentre que la inversió mitjana a Catalunya és de 199’3€ per habitant.

Els pressupostos preveuen un total de 69 projectes a la comarca de l’Anoia, on s’hi invertiran 37.250.092€ aquest any.

Si agafem la xifra d’inversions previstes fins al 2026, les previsions arriben als 80.047.548€ , és a dir, 640€ per habitant. Concretament a Igualada, hi ha previstos 16 projectes fins el 2026, amb una inversió prevista de 31.619.184€, fet que dispara la inversió a 775,60€ per habitant si es té en compte el període del 2023 fins el 2026.

Aquest dijous, la igualadina Alba Vergés, Vicepresidenta en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya, rebia el projecte de llei dels Pressupostos de mans de la consellera Mas Guix, veïna de Sant Martí de Tous.

Vergés ha celebrat que s’hagi pogut iniciar la tramitació dels comptes, que considera “molt necessaris per al país en el context econòmic i social actual”. “És un fet important per al país sencer, són uns pressupostos molt bons amb una inversió récord i, sobretot, que aterren al territori i especialment a Igualada i a l’Anoia”, destaca.

Vergés: ‘Aquests són els millors pressupostos de la història per Igualada’

Fent referència concreta a la comarca de l’Anoia, Vergés assegura que “hem aconseguit els millors pressupostos de la història per Igualada i la seva comarca, que comprenen inversions molt necessàries i que fa anys que el territori reclama”. “Vull agrair al President Pere Aragonès, a la consellera Natàlia Mas i a tots els consellers i conselleres del Govern haver fet aquesta aposta decidida i necessària per Igualada i l’Anoia”, afegeix Vergés.

25 milions d’euros per renovar l’Hospital Universitari d’Igualada El nous pressupostos preveuen una inversió a l’Hospital Universitari d’Igualada de 25’1 milions d’euros fins el 2026. Es tracta “d’una xifra històrica”, que reflecteix “l’aposta del Departament de Salut per la renovació del centre.”

Al centre igualadí, aquesta inversió es traduirà en la renovació de la maquinària, la millora de les instal·lacions i el mobiliari, l’adquisició d’equipament i aplicacions informàtiques, entre d’altres. “És una gran notícia per a la ciutat d’Igualada, s’aposta per una infraestructura cabdal per al sistema de Salut, que atén a les persones durant tota la seva vida”, ha valorat Alba Vergés.

De fet, el Departament de Salut és un dels que surt més reforçat als nous comptes, amb un increment del seu pressupost d’un 11,7%, és a dir, un total de 1.284 milions d’euros més que el 2022. Un dels principals objectius de la conselleria per aquest 2023 serà enfortir l’atenció primària. L’augment d’ingressos permetrà consolidar el personal incorporat durant la crisi de la Covid-19, un total de 4.370 persones arreu del país, i es milloraran les condicions laborals i retributives. Aquesta és, precisament una de les reivindicacions del personal sanitari de l’Hospital Universitari d’Igualada, que s’ha mobilitzat recentment per mostrar el seu malestar.

Així mateix, el Departament també comptarà amb recursos per reduir les llistes d’espera i augmentar la partida destinada a la salut mental.

S’inicia el soterrament de la via del tren, “una reivindicació històrica” Els pressupostos preveuen millores significatives pel que fa al transport públic a l’Anoia.

Aquest 2023 s’invertiran 9’3 milions en diferents actuacions en la línia de Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Igualada i Barcelona. A més, també preveuen iniciar el projecte de soterrament de la via de tren a Igualada i d’una nova estació, resolent així una reivindicació històrica del territori.

Una altra mesura que molts joves igualadins i anoiencs celebraran és que la T-Jove s’amplia fins als 30 anys i la T-16 serà gratuïta. Són molts els ciutadans del territori, especialment els estudiants, que es beneficiaran de la reducció dels preus del transport públic.

“Es tracta d’una de les mesures que preveu el Govern als nous pressupostos per impulsar la mobilitat sostenible”, detalla Alba Vergés.

Desdoblament de la C-15 en el tram Igualada-Capellades

Una de les inversions més importants a nivell comarcal és el desdoblament del tram de la C-15 entre Capellades i Igualada. S’hi destinaran un total de 40’3 milions d’euros. També destaquen els treballs de conservació de carreteres previstos a la variant de la B-224 a Piera i Vallbona d’Anoia. A més, s’han pressupostat 7’9 milions per fer el nou accés de la Ronda Sud d’Igualada. Es tracta d’una mesura clau per augmentar la seguretat viària i millorar les connexions del te-

rritori, tant pel que fa a la mobilitat de persones com el transport de mercaderies.

El Govern de la Generalitat farà 24 pisos de lloguer assequible a Igualada

Els comptes també preveuen la construcció de 24 habitatges de protecció oficial a Igualada, al carrer Joan Serra i Constansó, als quals es destinaran 2’7 milions d’euros. Una mesura per promoure l’accés a l’habitatge a Igualada, una de les ciutats mitjanes de Catalunya on més ha augmentat el preu del lloguer en els darrers anys.

Millores en escoles i instituts de la comarca

A més, els pressupostos contemplen millores a diferents centres educatius de la ciutat. S’han previst 196.511 euros per renovar la fusteria i millorar la il·luminació de l’institut Pere Vives Vich, i també 78.653 euros per instal·lar un ascensor a l’escola Gabriel Castellà i Raich. A nivell comarcal, també es preveu l’ampliació de l’escola Castell d’Òdena i l’escola Renaixença d’Els Hostalets de Pierola.

Precisament, en l’àmbit de l’Educació es preveu incorporar fins a 6.800 docents a tot el país. Es consolida la gratuïtat de l’infantil 2, el desplegament del Pacte contra la segregació i es reforça l’escola inclusiva. També s’assegura la ventilació i climatització dels centres educatius arreu de Catalunya. Tot plegat suposa una partida de 8.058 milions d’euros.

Més recursos per la Mostra de teatre infantil i juvenil d’Igualada Els comptes també inverteixen en Cultura arreu del territori. En el cas d’Igualada, destaca l’aportació de 210.000 euros per a la Mostra-Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada, i de 30.000 euros per l’entitat UNESCO Igualada.

Tots aquests projectes són “cabdals pel territori, pel progrés de la nostra comarca i impliquen un salt qualitatiu important”, celebra la candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada, Alba Vergés. Per la seva banda, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, afirma que “els pressupostos permeten abordar els principals reptes que té la comarca: transició energètica, transport públic de qualitat o habitatge públic”.

Vergés destaca l’aposta del Govern per l’Anoia i per Igualada: “són uns pressupostos que beneficien molt el nostre territori” PARLAMENT DE CATALUNYA

La construcció creix un 71,8% a l’Anoia

Amb 70.915 m2 visats, és la comarca amb el creixement més alt de la Catalunya Central on, en conjunt, ha crescut un 17,5%. Per municipis, on es concentra la major superfície visada el 2022 és Vic (16,2% de la demarcació, seguida per Òdena (7,6%) i Manresa (7,1%)

ANOIADIARI

Segons un infome publicat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la construcció i la rehabilitació han crescut a les comarques de la Catalunya Central: Bages, Osona, Berguedà, Moianès i Anoia on, en conjunt, s’han visat gairebé 304.000 m2, un 17,5% més que l’any anterior. Aquesta xifra representa un 6,55% del total de superfície visada a Catalunya.

L’Anoia va ser la comarca de la demarcació on el 2022 es va registrar el creixement més accentuat en relació al 2021. A l’Anoia s’hi van visar un total de 70.915 m2 (+71,8%). Darrere hi ha el Berguedà, amb 19.331 m2 visats (+64,2%). Al Bages ha crescut un 18,4%. Al Moianès, en canvi, s’ha visat un 11% menys que l’any anterior; i Osona es manté pràcticament estable i amb la bona tònica dels darrers anys.

L’informe indica que, per municipis, on es concentra la majoria de superfície visada el 2022 entre les comarques dentrals és a Vic, que representa un 16,2%

del total. Amb menor pes, trobem també Òdena (7,6% del total) i Manresa (7,1%).

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya assenyala que “si bé la superfície visada ha crescut, el nombre d’expedients, 874, és molt similar al del 2021. Això s’explica perquè malgrat haver-hi menys projectes, aquests ocupen una superfície superior. Osona concentra la majoria dels expedients (320), seguida del Bages, l’Anoia, el Berguedà i el Moianès.”

L’Anoia dobla la superfície d’obra nova

L’Anoia lidera l’increment de superfície visada en obra nova a la Catalunya Central, amb 56.055 m2, que gairebé dobla les dades del 2021. El Bages té un augment del 46,6% i el Berguedà creix un 24,2%. Al conjunt de la demarcació hi ha un augment del 16,5% respecte del 2021, amb un total de gairebé 199.000 m2 visats el 2022. En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,8% del total d’obra nova visada.

Els municipis amb major volum de

visat de superfície d’obra nova són Vic 14,7% , seguida d’Òdena (amb un 11,6%) i Manresa (6,9%).

Creix la rehabilitació

La rehabilitació també ha augmentat, concretament ha pujat un 14,6% respecte l’any 2021 i se situa en gairebé 94.000 m2, un 31 % de la superfície total visada a la Demarcació.

En aquest cas, és al Berguedà on la rehabilitació augmenta més, fins a un 108,2% (10.786 m2). A la resta de les comarques centrals les dades també són positives, menys al Bages, on la rehabilitació pateix un descens.

En relació amb el conjunt del país, s’ha visat el 8,37% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya.

Des del COAC remarquen que “es duen a terme diferents iniciatives per promoure la rehabilitació: campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació i també s’ha obert l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, que assessora, informa

i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.”

75 nous habitatges a Igualada

El nombre d’habitatges a les comarques centrals ha crescut significativament el passat 2022. S’han visat un total de 946 habitatges, un 23% més que el 2021. La demarcació concentra un 6,13% dels nous habitatges visats a tota Catalunya. Osona i el Bages concentren la creació de nous habitatges i augmenten, en relació al 2021, un 15,9% i un 55,6%, respectivament.

Pel que fa als municipis amb més habitatges de nova creació visats, lidera el rànquing Vic (218), Manresa (102), Igualada (75), Sant Joan de Vilatorrada (34) i Torelló (31).

D’altra banda, pel que fa al no habitatge, la superfície creix un 40% si comparem amb 2021, amb un total de 71.991 m2 visats. L’hostaleria, el comerç i la indústria recuperen el ritme després de la pandèmia i creixen molt respecte el 2021.

Aprovat definitivament el PDU per impulsar quatre nous polígons a la Conca d’Òdena

La Comissió de territori de Catalunya ha aprovat definitivament el pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena. El pla ordena 205 hectàrees, 100 de les quals es destinaran a la creació de quatre polígons

MAR MARTÍ - NIA ESCOLÀ (ACN)

L’objectiu del nou planejament és crear un marc urbanístic per delimitar nous sectors d’activitat econòmica amb una visió global del territori de la Conca. A diferència de plans directors més antics, el PDUAE qualifica directament el sòl i estableix ja l’ordenació detallada de cada sector. També actualitza alguns aspectes del pla director del 2009 que han quedat obsolets.

El nou document fixa directrius, que els planejaments municipals hauran de complir per preservar corredors verds i agrícoles, la xarxa de camins i convertir sectors industrials obsolets en residencials.

Així, el PDUAE ordena quatre sectors d’activitat econòmica, que en total sumen una superfície de 205 hectàrees. D’aquesta superfície, 99 hectàrees, el 48%, serà per a usos industrials i logístics; 61 hectàrees, el 30%, per a zones verdes; 14 hectàrees, el 7%, equipaments; i 13 hectàrees, el 7% per al sistema viari.

El primer polígon que es desenvoluparà és el Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba i Igualada, de 16 hectàrees. Està previst que no es faci abans d’un any perquè encara queden pendents uns tràmits amb Incàsol, i acollirà parcel·les de grandària mitjana amb visibilitat directa des de l’A-2, fet que es considera que les pot fer especialment efectives per a empreses que busquen tenir presència al territori.

El polígon més gran és el de l’entorn de l’aeròdrom, amb una superfície de 55 hectàrees (en aquest s’hi preveu la parcel·la més gran, de 44 hectàrees); després n’hi haurà un tercer a Vilanova del Camí, anomenat l’Hostal del Porc, de 8 hectàrees; i un quart, El Raval i Can Marquès, de 19 hectàrees.

Satisfacció entre els alcaldes

El document s’ha fet en coordinació amb

els set municipis que conformen la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, que són: Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, la Pobla de Claramunt, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

A la roda de premsa de presentació del nou document hi han assistit tots ells i han explicat que el planejament soluciona la falta de sòl industrial. Un fet que, fins ara, els havia ocasionat més d’una frustració: “Quan arribava una empresa i ens deia que els encaixava el posicionament i la situació geogràfica, però necessitava 40.000 metres quadrats, els hi havíem de dir que no. Han vingut moltes empreses i els hem hagut de dir que no”, ha lamentat l’alcalde d’Igualada, Marc Castells. La Conca d’Òdena és una de les zones amb la taxa d’atur més alta de Catalunya, i Castells confia que el nou planejament obre la porta la creació de 4.000 nous llocs de treball.

Els alcaldes de la Conca d’Òdena acompanyats pel secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias, i el director general d’Ordenació, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra MAR MARTÍ (ACN)

El director general d’Ordenació, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra, durant la presentació del PDU de la Conca d’Òdena MAR MARTÍ (ACN)

L’escola Gabriel Castellà impulsa un laboratori per experimentar amb la ciència

ANOIADIARI

“Despertar l’interès pel món científic dels alumnes des de ben petits” és l’objectiu del nou LAB 2-6, un laboratori creat per l’escola pública Gabriel Castellà d’Igualada. El projecte s’emmarca dins el projecte pedagògic de l’escola Gabriel Castellà i Raich, “que focalitza els aprenentatges a través de l’eix científic, a partir del treball de tallers i ambients científics i el treball globalitzat. Per a treballar la ciència, el centre educatiu compta l’expertesa l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), amb qui formen aliança magnet des del curs 2021-22”, han explicat des del centre. El procés de creació del “LAB 0-6” ha comptat amb el suport de diversos docents de la FUB així com personal científic de l’ICE-CSIC. El laboratori, gràcies al Programa Aire, s’obre a alumnes d’altres centres d’ensenyament d’Igualada.

A la presentació del nou LAB 2-6, la directora de l’escola Gabriel Castellà i Raich, Natàlia Vidal, va valorar la creació d’aquest laboratori, “que quedarà obert a tots els centres d’Igualada i oferirà un

espai de descoberta per a fomentar l’interès per la ciència i l’experimentació dels més petits”. Vidal va agrair “a totes les

persones que han participat en l’elaboració d’aquest espai experimental on es pot experimentar amb fluids, textures, llum i

mecanismes diversos.” Per la seva banda, la tinent d’alcalde i regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada, Patrícia Illa, va destacar “l’aposta de l’escola Gabriel Castellà per fomentar les vocacions científiques als més petits i afavorir que en un futur puguin decantar-se cap a carreres i formacions del ram de la ciència”. Illa va remarcar “el procés de transformació del centre apostant per projectes transversals que milloren les competències de l’alumnat fomentant la creació d’espais, tallers o ambients”.

Cal destacar que el centre també participa en el projecte Magnet que, junt amb la Fundació Bofill i a la UAB, permet a l’escola oferir un aprenentatge adaptat a les necessitats de l’alumnat i apostant per la innovació teixint aliances amb institucions d’excel·lència en els camps científics.

El director de Serveis Territorials del Penedès, Josep M. Colomé, va remarcar el suport de la institució en projectes com aquests “que permeten una vivència experimental de l’alumne en el camp de les ciències”.

La VOLCAT, la prova per etapes més antiga de la península torna del 6 al 9 d’abril

Obertes les inscripcions –amb descompte- per a les diverses categories i modalitats

La VOLCAT, la prova de mountain bike per etapes més antiga d’Espanya i de les més prestigioses del món, arriba a la divuitena edició. La clàssica prova per etapes continua sent reconeguda internacionalment al calendari Mountain Bike i els dies 6, 7, 8 i 9 d’abril tindrà lloc una nova edició de la VolCAT a Igualada, la seva seu habitual dels darrers anys.

Quatre etapes de pur mountain bike recorrent gran part del territori que envolta Igualada. Una de les zones més boniques i espectaculars per gaudir del mountain bike.

Quatre etapes Marathon amb els millors especialistes XCM del planeta. A més, aquest any es consolida com una prova de categoria UCI S1. Un fet que comportarà que es reuneixin moltes estrelles mundials del XCM a Igualada. Sense deixar de banda el repte amateur de superar els quatre recorreguts i esdevenir finisher de la clàssica prova per etapes.

La VOLCAT és una d’aquestes proves que tots els bikers del món tenen marcada com a imprescindible per córrer almenys una vegada a la vida i si és possible, més d’una, ja que cada any canvia els seus recorreguts i les vivències d’aquests quatre dies de mountain bike en companyia de centenars de corredors professionals i amateurs de mig món són inoblidables.

Ser finisher de la VOLCAT Igualada és tot un repte i un orgull, preparar-se durant mesos per arribar a la millor forma i gaudir de les 4 etapes previstes de la VOLCAT és part del repte, la VOLCAT comença molts mesos abans, quan es realitza la inscripció, quan es comença a

planificar l’entrenament i la preparació amb lel grup o el club.

Com és tradició, la prova per etapes transcorrerà durant els dies de Setmana Santa, convertint-se en el pla ideal per a unes vacances amb amics o família.

Participants de més de 20 nacionalitats del món i pràcticament totes les comunitats d’Espanya no es perden aquesta

prova icònica del calendari internacional UCI S1 de proves de Mountain bike per etapes.

Inscripcions obertes Ja es poden fer inscripcions a les diferents categories i modalitats, amb descomptes si es fan abans del 23 de març. Després, les inscripcions romandran

obertes fins al 3 d’abril. Les inscripcions ofereixen diverses opcions: PRO 4 etapes, OPEN 4 etapes, OPEN DUO 4 etapes, Half OPEN, Half DUO OPEN, 1 etapa OPEN. També hi ha el PACK VOLCAT SERIES PRO i el PACK VOLCAT SERIES OPEN. Les inscripcions es poden fer a través de la web volcatbtt.com

La 11a edició de FineArt Igualada recull la millor proposta fotogràfica

Del 24 de febrer al 19 de març una cinquantena d’exposicions ompliran, un any més, la ciutat de fotografia

ANOIADIARI

FineArt Igualada enguany celebra la seva onzena edició, reafirmant la seva posició com a referent en el món de la imatge. Un any més, busca apropar la fotografia, i tot allò que l’envolta, tant als professionals com als aficionats i al públic en general; i, per fer-ho, distribueix les diferents propostes visuals en 20 sales d’exposicions i espais efímers de la ciutat d’Igualada.

L’esdeveniment, pioner a escala nacional en el sector de la fotografia, es celebra del 24 de febrer al 19 de març. Aquesta edició comptarà amb un programa extens i fotògrafs provinents d’arreu del món, entre ells del Japó, República Txeca, Sibèria, Argentina, Rússia, Alemanya, o Algèria, també d’Astúries, Madrid, Andalusia, Castella- la Manxa i de Catalunya.

A més de les 48 exposicions, FineArt inclou un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades amb aquest art. Enguany es podrà gaudir de les visites guiades del Joaquín Tornero, del Richard Le Manz, de la Marta Areces, de l’Olyia Dubovik o de la Jana Ašenbrennerová, entre d’altres. També s’ha programat una taula rodona sobre intel·ligència artificial i fotografia; una xerrada al voltant de la maternitat rural; així com el documental Indestructibles, que aborda els reptes del continent africà, i la posterior taula rodona amb els directors, Alfons Rodríguez i Xavier Aldekoa. De la mateixa manera, s’inclouen els tallers del Josep Blanch, del Josep Balcells i el taller de fotografia nocturna. I, per setè any, se celebrarà el Ral·li FineArt Igualada.

FineArt 2023 compta amb professionals d’àmbit internacional com la Jana Ašenbrennerová -fotògrafa txeca-, la siberiana Olyia Dubovik, Guillermo Franco i Diego Petrilli –fotògrafs ar-

gentins-, l’alemany Miquel Gonzalez, dos fotògrafs japonesos d’alt reconeixement com són el Yamamoto Masao i el Takushi Katafushi, Trinley Paris – fotògrafa algeriana- i el fotògraf rus Vladimir Sichov.

Grans fotògrafs estatals també tenen presència, com el Joan Fontcuberta, Premi Nacional de Fotografia 1998; Gabriel Casas i Galobardes, un dels fotògrafs més importants del període d’entreguerres; Ofelia de Pablo i Javier

Zurita, reconeguts fotoperiodistes i documentaristes; o el Ferran Sendra; entre d’altres.

De la mateixa manera, hi trobem altres noms de reconeixement dins l’àmbit fotogràfic com Marta Areces, Josep Blanch, Marc Cuxart, Pep Gol, Richard Le Manz, Andrés Marín, Iris Muñoz, Lucas Vallecillos, entre d’altres. Com cada edició hi ha un espai dedicat a dos fotògrafs igualadins: els reconeguts Roger Velàzquez i Ramon Pallarés.

L’esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià i del 72è Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada; les fotografies guanyadores del biennal FOTOSPORT; i les mostres fotogràfiques del col·lectiu InLOFT, el Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada i el Consorci per la normalització lingüística.

Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt. Enguany es mostren els treballs dels alumnes de l’escola Leandre Cristòfol de Lleida, de GrisArt, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), d’Elisava, de Fotoespai B.C.I., Barcelona, de l’Escola Groc, de la Gaspar Escola Municipal d’Art i Disseny, de El Observatorio, de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot i de l’Aula de la Lídia Carbonell. L’esdeveniment està organitzat per l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, i la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. FineArt Igualada comunica totes les novetats i activitats a Facebook, Twitter i Instagram (@fineartigualada), on també podeu etiquetar les vostres fotografies amb el hashtag #Fineartigd23. També podeu accedir a tota la informació a la web: fineartigualada.cat.

La normalitat postpandèmia fa pujar la mortalitat a les carreteres

L’Anoia va ser l’onzena comarca amb més accidents mortals el 2022: cinc. El 2021 i el 2020, marcats per les restriccions per la pandèmia, es van registrar dues víctimes mortals cada any a la xarxa viària de la comarca

Catalunya tanca el 2022 amb el 10,3% menys de morts respecte al 2019

El 2022 un total de 157 persones van morir en 142 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. El 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 175 persones en 161 sinistres mortals. Cal tenir en compte que el primer trimestre de 2021 es va registrar una reducció de la sinistralitat, en un context de disminució general de la mobilitat a causa de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, es compara alhora amb el mateix període de 2019, quan no hi havia restriccions de trànsit per la pandèmia.

Aquestes xifres indiquen un descens aquest 2022, respecte al 2019, del 10,3% en el nombre de víctimes mortals.

Pel que fa als accidents mortals, es registra una reducció de l’11% respecte al 2019.

D’altra banda, el conjunt de persones mortes o ferides greus aquest 2022 a les carreteres catalanes han estat 865, un 9% menys que el 2019, quan n’hi va haver 953. El nombre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 13% en comparativa amb el 2019 (de 698 a 800).

ANOIADIARI

Després de dos anys de reducció de la sinistralitat a les carreteres, provocada per les restriccions de mobilitat per la pandèmia, les xifres de morts a la xarxa viària de l’Anoia va pujar l’any passat. Si el 2020 i el 2021 es van registrar, cada any, dues víctimes mortals en accidents de trànsit a la comarca, el passat 2022 la xifra es va elevar fins a 5 morts, molt lluny, tanmateix, de la xifra del 2019, quan van l’Anoia va ser la tercera comarca catalana amb més víctimes: disset.

El 2022 l’Anoia va ser l’onzena comarca amb més morts. Les víctimes van ser: dos conductors d’automòbils, un conductor d’una motocicleta, una passatgera d’un automòbil i el conductor d’un patinet elèctric.

Els punts negres de les carreteres interurbanes de l’Anoia van ser: la B-224 (Masquefa), la C1412a (Calonge de Segarra), l’A2 (Jorba), la C37 (Santa Margarida de Montbui) i la BC2242 (Piera)

El primer sinistre mortal es va produir el dissabte, 23 d’abril a la matinada. Un conductor –menor d’edat– d’un patinet elèctric va morir atropellat en un accident al punt quilomètric 14 de la B-224 a Masquefa. Els Mossos van rebre l’avís a les 00.31 h.

El segon sinistre mortal es va produir el 22 de maig. A les 10:52 h els serveis d’emergències van rebre l’avís d’un accident al punt quilomètric 35 de la C-1412a, dins el terme de Calonge de Segarra. En una topada entre una motocicleta i un turisme, a conseqüència de

la qual va morir el conductor del vehicle de dues rodes. Es tracta d’un home de 52 anys, R.E.G., veí de Sant Quirze Safaja. El conductor del turisme va resultar il·lès.

El 5 de juny hi va haver un accident al punt quilomètric 543 de l’A2, a Jorba, un dels punts negres de les carreteres de l’Anoia i del país. Un turisme va sortir de la via, fent diverses voltes de campana. A conseqüència de l’accident va morir el conductor del vehicle. Es tracta d’un home de 81 anys, E.A.T. i veí de Terrassa. També hi va haver una dona ferida greu, que anava en el mateix vehicle, a qui van traslladar en helicòpter a l’Hospital de Bellvitge. L’avís es va rebre a les 17:20 h.

El 16 de l’agost, un home de 34 anys i veí d’Igualada, D.G.A., va perdre la vida en un accident a l’altura del punt quilomètric 63, a Sant Margarida de Montbui a conseqüència d’un xoc frontal entre el turisme que conduïa i una furgoneta. El conductor de la furgoneta va resultar ferit menys greu i va ser traslladat a l’Hospital Universitari d’Igualada. Els serveis d’emergències van rebre l’avís a les 06:37 h.

El darrer accident mortal es va produir el 4 de desembre, a la matinada al punt quilomètric 3,5 de la BV-2242 dins el terme de Piera, on un turisme va sortir de la via. A conseqüència de l’accident, va morir la passatgera davantera del vehicle. Es tracta d’una jove de 18 anys, L.F.Q., veïna de Piera. La conductora va resultar ferida menys greu i va ser traslladada a l’Hospital Universitari d’Igualada.

Durant el mes de desembre de 2022 han mort 9 persones a la xarxa viària interurbana, una més que el desembre del 2019 (8), any de referència abans de la pandèmia, i 4 menys respecte al mateix mes de l’any passat (13).

Fins al 31 de desembre, el 76% de les víctimes mortals registrades són homes (119) i el 24% són dones (38). D’entre els 119 homes morts en accident de trànsit, 102 eren conductors, 3 passatgers i 14 eren vianants. Pel que fa a les dones, 18 eren conductores, 15 eren passatgeres i 4 eren vianants.

Per franja d’edat, convé destacar que la franja que registra el nombre més elevat de persones mortes a causa d’accidents és la de 55 a 64 anys, en concret amb 31 morts (+55% respecte al 2019), seguida dels que tenen entre 35 i 44 anys, amb 30 morts (+30,4% respecte al 2019). Són les dues franges on hi ha hagut un augment de mortalitat respecte al 2019, junt amb els joves de 15 a 24, que han passat de 18 a 22 morts. A la resta de franges, per contra, hi ha hagut reduccions en el nombre de morts.

Mortalitat de vianants

Pel que fa als col·lectius vulnerables, aquest 2022 han mort a la xarxa viària catalana un total de 42 motoristes, 8 ciclistes i 18 vianants.

A més, un usuari de VMP també va perdre la vida aquest 2022 a les carreteres (tot i que aquests vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics tenen prohibida la circulació per la xarxa viària interurbana). En conjunt, les víctimes de col·lectius vulnerables representen el 44% del total de morts a la carretera. Amb tot, hi ha hagut una víctima menys que el 2019.

Pel que fa als motoristes, cal destacar que hi ha hagut una reducció en el nombre de víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019, el nombre de motoristes morts s’ha reduït un 14,3%, ja que aquest 2022 han perdut la vida 7 motoristes menys que l’any de referència, quan van perdre la vida 49 motoristes (l’any passat van ser 48). Amb tot, el 2022 s’ha mantingut la tendència de més sinistralitat d’aquest col·lectiu en mesos de bon temps (abril, maig, juliol i setembre sumen més de la meitat del total de motoristes morts). A més, cal destacar que quasi la meitat dels motoristes morts (46%) han patit el sinistre sols, sense la intervenció d’un altre vehicle.

El col·lectiu dels vianants, però, tanca el 2022 amb una mortalitat elevada (18), amb 6 víctimes més que el 2019 -el que suposa un increment del 50%- i 3 més respecte de l’any passat. A la demarcació de Tarragona és on més ha pujat la mortalitat d’aquest col·lectiu (6) respecte al 2019 i 2021, amb 4 morts i 3 morts més, respectivament. Convé remarcar també que l’AP-7 concentra quasi la meitat dels vianants morts (9 dels 18).

En el cas dels ciclistes, amb 8 víctimes mortals, la sinistralitat minva molt lleugerament si ho comparem amb el 2019 (amb 9 ciclistes morts), però puja si ho comparem amb l’any passat (amb 4 víctimes mortals). La demarcació de Barcelona aglutina la majoria dels accidents mortals amb ciclistes implicats (6 dels 8 morts)

Renunciar a la legítima

La llegítima és el dret que té una persona a l’herència d’una altra pel fet de ser ascendent o descendent. En morir, els fills són legitimaris dels seus pares, a falta dels fills ho serà la resta de descendents, i si no n’hi hagués, seran legitimaris els pares.

Ja hem comentat altres vegades la possibilitat de renunciar a una herència, tema que des de fa uns anys ha patit un increment notable, a fi de no acceptar aquelles herències que poden estar carregades de sorpreses desagradables en forma de deutes diversos. Amb la crisi immobiliària que patim fa uns anys les renúncies es van multiplicar atesa la caiguda del valor dels immobles i els elevats deutes contrets per adquirir-los.

Tot i això, volia tractar un tema concret, com és la renúncia a la legítima d’una herència, és a dir, als drets que em poguessin correspondre pel fet de ser legitimari. Aquesta renúncia és independent de poder acceptar l’herència en concepte de legatari, que són disposicions concretes que el mort va establir al testament per a una persona, que pot reunir alhora la condició d’hereu o legitimari.

Al Codi Civil de Catalunya (CCCat) es distingeixen dues opcions per a la renúncia a la llegítima; abans i després de la mort.

La renúncia després de la mort no ofereix cap problema. De fet, és el més freqüent en el cas dels testaments típics “d’un per a l’altre”, que són aquells pels quals els esposos s’anomenen hereus recíprocament i a falta de l’últim hereten els fills. Això suposa que, en morir el primer marit, heretarà tot el supervivent, moment en què neix el dret a la legítima dels fills, que habitualment renuncien d’una manera tàcita, perquè no es reclama al pare viu la part de legítima que els correspon. Això té la lògica que aquests fills rebran la totalitat de la seva herència en morir l’últim dels seus pares.

Evidentment, aquesta renúncia pot ser tàcita, tal com acabem de veure, o expressa en escriptura pública formalitzada amb aquesta intenció. No obstant això, la regla general és que la renúncia abans de la mort és nul·la tal com estableix l’article 451-26 CCCat: “1. Són nuls els actes unilaterals, les estipulacions en pacte successori i els contractes de transacció o de qualsevol altra índole atorgats abans de la mort del causant que impliquin renúncia al dret de legítima o que perjudiquin el seu contingut.”

Però el Codi estableix tres possibles excepcions:

1.- El pacte de renúncia recíproca entre cònjuges; diu l’article 451-26 a) CCCat que és vàlid 1.“El pacte entre cònjuges o convivents en parella estable en virtut del qual renuncien a la llegítima que els podria correspondre en la successió dels fills comuns (...)”

Certament, no és un pacte freqüent, atès que estadísticament és una situació que no es dóna amb freqüència.

El citat article continua dient: “especialment el pacte de supervivència en què el supervivent renuncia a la que podria correspondre a la successió intestada del fill mort impúber.”

El pacte de supervivència és aquell en virtut del qual es pacta que en cas de béns adquirits en proindivís i per parts iguals, per cònjuges subjectes al règim de separació de béns, o les seves parelles estables, la part del qual primer mori passi automàticament al que viu, amb independència del que disposi el testament. La llei permet que dins d’aquest pacte es pugui renunciar pels cònjuges a la successió intestada del fill mort impúber (que és el mort abans de fer els catorze anys).

L’abast d’aquesta renúncia és més gran, ja que s’està renunciant a l’herència intestada del fill, perquè aquest per ser menor no té capacitat jurídica per a l’atorgament de testament, de manera que l’herència corres-

pondrà als parents més propers, tenint en compte que cal preveure que amb aquesta edat no tingués descendència.

2- La segona excepció és el pacte de renúncia dels pares a la llegítima a l’herència dels fills.

Diu l’article 451-26 b) CCCat que és vàlid “El pacte entre fills i progenitors pel qual aquests últims renuncien a la llegítima que els podria correspondre a l’herència del fill premort.”

Això suposa un acord entre els pares i els fills renunciant els pares a percebre en el futur la llegítima en cas de morir algun dels fills.

3- El pacte de renúncia dels descendents a la recepció de béns dels seus ascendents. Aquesta excepció es recull a l’article 451-26.c) CCCat en dir que també és vàlid “El pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte successori o en donació pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de legítima futura renúncia al possible suplement.”

Amb aquesta excepció es permet que organitzem la successió, donant amb antelació béns o diners a un fill o descendent en pagament de la futura llegítima.

Alhora, el fill que rep, renuncia a canvi a reclamar, en el moment en què s’obri la successió en el futur, a la diferència que pogués resultar a favor seu llavors, donant-se per pagat encara que posteriorment pogués resultar que l’import que hi hagués pogut rebre en obrir-se la successió fos més gran.

Acabo donant unes puntualitzacions, ja que cal saber que aquesta renúncia o els pactes esmentats s’han de formalitzar davant de notari, i no es poden fer parcialment, és a dir, que l’herència o la llegítima o s’accepten o es repudien, però no ho puc fer en part, i a més és irrevocable, per la qual cosa hem de meditar bé els pros i els contres abans de prendre la decisió