ANOIADIARI 54 (Setembre 2020) by AnoiaDiari

Societat P10

Una mare i la seva filla, malaltes de Covid-19, van compartir habitació a l’Hospital d’Igualada

Número 54 · Setembre del 2020/ Gratuït / www.anoiadiari.cat

Societat P16

Societat P08

Les escoles obren portes amb tensió per la Covid-19

Augmenten els naixements de nadons de mares majors de quaranta anys Societat P22

L’incivisme es dispara a Igualada durant les vacances Política P25

Àngels Chacón, destituïda pel President Torra: “No és el final que hauria volgut tenir” Política P26

Mobilització ciutadana contra un futur polígon industrial a Can Titó CARLES RAMOS

Societat P06

Societat P08

Societat P20

Un auxiliar de l’Hospital d’Igualada surt de l’UCI després de 172 dies

Igualada talla definitivament el trànsit de vehicles a la rambla Sant Isidre

ORIOL CASANOVAS

L’Anoia es prepara per fer front a un rebrot després de mig any de pandèmia

editorial

setembre/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Superació

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

n En aquestes pàgines trobareu, benvolguts lectors, els testimonis de dues persones, l’Àngel i la Marga, que han superat la malaltia de la Covid-19, i ho han fet després de passar una llarga estada ingressats a l’Hospital d’Igualada. Ambdós són professionals de la salut. L’Àngel és auxiliar d’infermeria de l’hospital igualadí, i la marga és infermera de la Clínica Sant Josep de la capital de l’Anoia. Ambdós, també, es van contagiar a l’inici de la pandèmia. Tot i que no es pot assegurar amb fermesa, hi ha moltes probabilitats que aquests dos treballadors de la salut s’haguessin contagiat als seus llocs de treball, quan el virus, tan desconegut com letal, irrompia a la nostra societat. L’Àngel va ingressar a l’UCI de l’Hospital d’Igualada el 16 de març, durant la primera setmana caòtica, pocs dies després que es confinés la Conca d’Òdena, quan els centres de salut eren un caos, quan més de tres-cents professionals sanitaris van emmalaltir o fan estar confinats. L’Àngel ha passat 172 dies a l’UCI de l’Hospital d’Igualada —és la persona que ha passat més temps en un servei de cures intensives a l’Estat—, un llarg període que el cap del servei de Medicina crítica del centre hospitalari igualadí, el doctor Santi Abreu, defineix com “una muntanya russa de pujades i baixades”. Gairebé sis

mesos durant els quals l’Àngel i els professionals han lluitat contra una malaltia que, segons dades oficials, s’ha saldat amb la vida de més de mig miler d’anoiencs. L’altre testimoni és el de la Marga, que també va superar la malaltia lluitant gairebé dos mesos a l’Hospital d’Igualada. Una experiència que defineix com un “malson” i que, durant dues setmanes, va compartir amb la seva mare, la Crisitina, de vuitanta anys, que es va contagiar a la residència. Els testimonis de la Marga i de l’Àlex són uns clars exemples de lluita tenaç i de superació. Els ho han pogut explicar i compartir. Molts d’altres, no. Arrenquem un nou curs amb unes dades de perill de rebrot i de transmissió de la malaltia moderades. Unes dades que, tanmateix, no han de convidar a la relaxació. Hi ha molt en joc. Vides. La Marga, en aquesta entrevista, explica com, fent grans esforços, es podia aixecar del llit de la seva habitació i, des de la finestra, podia veure la gent del carrer. Explica que veia molta gent irresponsable, incívica, que no seguia les recomanacions de seguretat; una conducta que l’irritava, a ella i als professionals que la cuidaven. La superació pot ser un repte individual, en la nostra lluita diària, però no deixa de ser un repte col·lectiu. La cultura pot ser segura. L’escola pot ser segura. Dependrà de nosaltres.

La superació pot ser un repte individual, en la nostra lluita diària, però no deixa de ser un repte col·lectiu. La cultura pot ser segura. L’escola pot ser segura. Dependrà de nosaltres.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Fe d’errades

MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

En el pòster d’homenatge als professionals que estan treballant a primera línia en la pandèmia de la Covid-19, que vam publicar el passat mes de maig, vam descuidar signar aquesta significativa fotografia. És obra del fotògraf Rubén Lucía. Des de la redacció demanem disculpes a l’autor.

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

setembre/2020

espai patrocinat

a portada

setembre/2020

a portada

17.692 alumnes

Encetaran el curs en els ensenyaments obligatoris. Hi ha 11 grups menys de primària, mentre que a ESO hi ha 9 grups més. Es manté la xifra de 32 grups de cicles de grau mitjà a centres públics i 2 més a centres concertats

El curs escolar comença a l’Anoia amb menys grups a primària i infantil i amb la tensió constant per la pandèmia Continua la tendència dels darrers anys, amb el creixement dels grups i alumnes de secundària, mentre que el descens de natalitat es fa palès en els primers anys de l’escolarització

FRANCESC VILAPRINYÓ

El cas d’un infant que acudia a P2 en un centre d’Igualada i va donar positiu (cap de les educadores i dels seus companys es va encomanar) exemplifica quin pot ser el guió

dels primers compassos del curs 2020-2021. A l’Anoia i a Catalunya. La classe va estar confinada fins que es va conèixer el resultat de la resta de proves. Ha estat un indici de les dificultats que pot suposar en aules on hi haurà més de 20 alum-

nes (amb comptades excepcions) el repte d’aquest curs sencer sota el coronavirus. En el cas igualadí, la tinenta d’alcalde i responsable del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Igualada, Marisa Vila, indica

ESPAIS Tant la segona tinent de batlle d’Igualada, Marisa Vila, explica que s’ha procurat de cercar espais per esponjar els grups, però que molts centres han tingut dificultats. L’Ajuntament ha recorregut a l’Escola de Música per donar alguns d’aquests espais. NOVETATS El curs 20202021 és el de l’estrena de l’Ateneu com a centre públic a Igualada. L’INS Badia i Margarit inaugura l’edifici. A més, comencen projectes d’institut-escola a Òdena, els Hostalets de Pierola i Piera MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El curs comença amb onze grups menys a infantil i primària que el 2019

Un mestre parla amb els alumnes en una escola d’Igualada. Tots amb mascareta. CARLES RAMOS

que “s’ha treballat amb les direccions de tots els centres escolars per tal d’atendre’n les necessitats específiques pel que fa a la disponibilitat d’espais” i que es garanteixin les mesures de seguretat que estableixen els departaments d’Educació i de Salut de la Generalitat. A més de la inversió estival de 100.000 euros en millora dels centres públics, Vila detalla la reorganització dels torns de neteja dels centres (no actuaran només al final de la jornada lectiva, també durant). S’avaluarà constantment, segons la situació, si es requereixen canvis en l’organització de la neteja, amb un personal que ara actua més que mai com un servei bàsic. Problema d’espais, a Igualada El principal problema és, segons la segona tinent de Batlle, que “no tots els centres tenen els suficients espais per esponjar a grups de 20 alumnes”. “Quan es van plantejar al juliol els plans de represa, com que no es va comptar amb les ràtios que es demanen ara, fer ús d’altres equipaments per acollir-hi aules, com pot ser la Biblioteca Central o el Teatre Municipal de l’Ateneu “no es va contemplar en cap moment”. Ara bé, sí que a l’Escola Municipal de Música d’Igualada “durant els matins tindrem dos centres educatius docents que hi portaran determinats grups”. En concret, es recorre també a l’Escola Municipal de Música per oferir espais interiors al Batxillerat de l’INS Mercader i a cicles formatius de l’Acadèmia Igualada Les previsions per a la represa del curs 2020-2021 preparades al juliol per part dels equips docents

a portada

setembre/2020

INSTITUT-ESCOLA És el format que vol potenciar la Generalitat i s’estrena a l’Anoia amb 3 centres: l’IE Castell d’Òdena, l’IE Piera i l’IE Renaixença dels Hostalets de Pierola. A secundària, hi ha la novetat del nou edifici de l’INS Badia i Margarit

Canvi històric a Igualada, s’arrenca el curs amb 6 centres públics. El passat hivern Educació va donar el vistiplau a integrar l’Escola de l’Ateneu a la xarxa pública. Hi ha una línia addicional a l’Emili Vallès, davant la demanda de places públiques

dels centres educatius s’ha hagut de modificar a partir del protocol publicat el 13 d’agost del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i les modificacions posteriors del 25 d’agost. I en el cas que ningú vol, però que no es pot descartar, un nou confinament, també s’ha de preparar. Pel que fa a salvar l’escletxa digital “i amb l’experiència de com va acabar el curs” durant la primavera passada, Vila apunta que “si algú s’ha de confinar, ja està contemplat fer-ho amb recursos tecnològics” i pel que fa al material que les famílies han d’adquirir “algun centre ja ha posat com a material essencial, tenir un ordinador en comptes de certs llibres i també, la compra de llicències digitals”.

Els alumnes d’un centre educatiu igualadí fan fila per entrar a les aules. CARLES RAMOS

Un any d’estrenes El curs començarà el dilluns 14 a l’Anoia, 17.692 joves anoiencs repartits en 784 grups d’infantil, primària i ESO. En el cas d’infantil i primària, continua el descens dels darrers anys en alumnes: d’11.814 s’ha passat a 11.510, que també s’ha traduït amb menys grups escolars (tot i que des de diversos sectors de la comunitat educativa se’n demanava un augment per reduir les ràtios d’alumnes per classe). Si el setembre de fa un any es va començar

amb 572 grups a l’Anoia, enguany són 561. En el cas de la secundària, s’inicia amb gairebé 200 persones més. Enguany, començaran el curs 6.182 alumnes (fa un any eren 5.981) repartits en 223 grups, nou més que fa un any. En el cas de primer d’ESO, es fa palès aquest increment també, amb gairebé 70 alumnes més -ara, 1.605- i sis grups més. Pel que fa a cicles formatius, es mantenen 32 grups dels cicles de grau mitjà als centres públics i els dos a centres concertats. Continuen també els 26 grups de cicles de grau superior i els set PFI. També aquest curs 2020-2021 s’estrena el format d’institut-escola a tres centres anoiencs. Serà a Òdena, a l’IE Castell d’Òdena; als Hostalets de Pierola, a l’IE Renaixença; i a Piera, a l’IE Piera. Dels set instituts-escola que arrenquen a la Catalunya Central, tres són a la nostra comarca. Un curs amb canvis substancials, doncs, i per fi, l’esperada estrena també de l’edifici de l’INS Badia i Margarit, a finals d’aquest mes. A Igualada, el dilluns serà també un dia històric pel que fa a l’educació pública: l’Ateneu obrirà portes com el sisè centre d’aquesta tipologia, reconvertit després de dècades com a escola concertada.

TORNA A L’ESCOLA AMB BUFF®

FACTORY STORE BUFF® C/França, 18 08700 Igualada

Divendres, de 10h a 15h i de 17h a 20.30h Dissabtes, de 10h a 14h i de 17h a 20.30h

societat

setembre/2020

519

societat

El total de la xifra de víctimes mortals de la COVID-19 a l’Anoia. Si bé està lluny de ser la comarca més afectada en termes absoluts, sí que ho és en les xifres relatives: amb uns 47 morts per cada 10.000 habitants. La segona comarca amb més ràtio de víctimes és el Bages amb uns 27 morts per cada 10.000 habitants.

Bombers, policies i voluntaris de Creu Roja aplaudeixen els professionals de l’Hospital d’Igualada i donen ànims als pacients ingressats al centre. SANTI VIDAL

Sis mesos amb la Covid-19 L’Anoia, després de dos primers mesos duríssims, ha aconseguit esquivar rebrots durant l’estiu, malgrat la relativa proximitat de Barcelona, el Segrià o la Segarra. No s’han comptabilitzat víctimes mortals des de principis d’agost. Amb tot, el risc de rebrot va fluctuant i la tornada a les escoles suposa un repte

A. COMPTE / F. VILAPRINYÓ

L’Anoia és de les comarques on la COVID-19 ha tingut menys incidència durant l’estiu. Les dades mostren un optimisme moderat per encarar l’entrada a la tardor. El risc de rebrot se situa en 71,37, una dada que cau respecte a finals d’agost, quan aquest valor era de 179,08. El darrer índex de transmissió és de 0,7, és a dir, inferior a una nova transmissió per cada persona positiva (es partia del punt que cada positiu ho encomanava a 1,8 persones, els últims dies d’agost). Es fan més PCR que mai, i amb tot, durant la darrera setmana els nous positius van ser 33. El batlle igualadí Marc Castells elogiava la tasca dels professionals de l’Hospital i subratllava també el bon paper dels equips d’atenció primària, una de les trinxeres per a la prevenció dels contagis i l’extensió de la pandèmia. L’Anoia té una taxa de 206 positius per cada 10.000

habitants, ara molt per dessota de comarques on el coronavirus ha tingut molta afectació aquest estiu, com el Segrià, la Segarra o Barcelona. La mortalitat s’ha frenat gairebé del tot aquest estiu, però el descomunal impacte dels dos primers mesos fa que l’Anoia encara estigui al capdavant de la ràtio de pèrdues humanes per la pandèmia. Han mort 519 persones, amb una ràtio d’unes 47 defuncions per 10.000 habitants. La comarca que més s’atansa a aquestes xifres és el Bages, amb un 27,39. Aquell 11 de març... L’11 de març es van notificar les primeres morts a l’Hospital d’Igualada. Tres. Amb el confinament perimetral de la Conca d’Òdena, Igualada i l’entorn apareixien a les portades dels mitjans d’arreu. Les xifres avalaven aquell confinament, l’afectació dins del perímetre d’Igualada, Montbui, Òdena i Vilanova era desigual respecte la resta de Catalunya. El 26

de març, la mortalitat per 100.000 habitants a la Conca d’Òdena, amb 63,1, estava molt per sobre de fins i tot, de l’epicentre del brot italià a la Llombardia, amb una mitjana de 41,6. El confinament perimetral finalitzava el 5 d’abril, en un moment crític de la pandèmia, però quan les xifres de l’Anoia ja no diferien de les de la resta del país. L’Estat d’Alarma continuava. AnoiaDiari recollia fa unes setmanes quina era l’empremta d’aquelles setmanes terribles que van seguir a l’11 de març. En els dos primers mesos de pandèmia, Funerària Anoia tenia registrades 414 defuncions; la mitjana dels darrers anys del mateix període era de 144 morts. Les residències, on més s’ha aferrissat la pandèmia Segons les dades del CatSalut, les residències anoienques han estat el punt on la pandèmia s’ha aferrissat més. En les setmanes nefastes que van seguir a l’11 de març,

EVOLUCIÓ La situació de la comarca va fer la volta al món en les primeres setmanes de pandèmia, pel confinament perimetral de la Conca d’Òdena. La situació va millorar ostensiblement a partir del mes de maig i es va poder procedir al desconfinament abans que altres àrees del país.

els casos van proliferar a residències com la Consorts Guasch de Capellades, AMMA de Vilanova, l’Asil del Sant Crist o Pare Vilaseca d’Igualada. A l’Anoia Sud, en canvi, l’impacte va ser menor. En el global de la comarca, gairebé dos centenars de persones usuàries de residències van morir. D’aquestes, 155, van morir al mateix centre, mentre que la resta van traspassar ja ingressats als Hospitals. De fet, el 8 d’abril l’organigrama per a l’atenció a la població canviava i feia que el Departament de Salut de la Generalitat es fes càrrec de l’atenció a les persones majors d’edat usuàries de residències i que fins aquell moment havien estat ateses pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquell dia es registraven 201 decessos a les residències de tot Catalunya. D’altra banda, el 15 d’abril, en la primera actualització del nombre de defuncions comptabilitzant el registre de les funeràries, segons dades de la Ge-

societat

setembre/2020

0,74

És el risc de transmissió que reflectia la web de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries respecte a la comarca. Una dada que suposa una situació “moderada” i que és força més baixa que la de la darrera setmana agost, quan era d’1,7. Les autoritats remarquen de tota manera que no hi ha motius per relaxar-se davant la pandèmia.

El balanç de víctimes mortals a la residència Amavir. Aquests centres han patit d’una manera desproporcionada la pandèmia de la COVID-19. De les 204 víctimes de les residències, 151 van morir en els mateixos centres. La Fiscalia ha engegat investigacions a un centre per l’actuació durant la crisi.

força llits disponibles per si s’ha d’atendre un rebrot a l’Anoia o a una altra zona.

neralitat, es superava els 7.000 decessos. Després d’aquests canvis i amb les darreres dades de Salut, la situació al territori ha estat de cap defunció a les residències des del 12 de juliol. L’Hospital, de focus a bastió contra la Covid-19 El brot a l’Hospital d’Igualada va forçar que un terç dels seus professionals, que van ser la primera línia de defensa contra el coronavirus, haguessin d’estar confinats durant les setmanes inicials. Setmanes molt i molt dures, en les que –en paral·lel al confinament perimetral– es va haver d’augmentar la plantilla i derivar molts casos de coronavirus a l’Hospital de Catalunya. La recuperació de la capacitat del centre que gestiona el Consorci Sanitari de l’Anoia ha estat difícil, però molt satisfactòria. Els quatre darrers mesos, s’han hagut de lamentar 12 morts per COVID-19, mentre que els dos primers (fins al 20 de maig) van ser 114. La xifra de professionals confinats s’ha reduït també setmana a setmana i ara és gairebé irrellevant. Els protocols també s’han reforçat i ara el centre té

Metgesses i infermeres del SAP Anoia saluden des de les finestres el 23 d’abril, diada de Sant Jordi.

El risc de rebrot es manté a l’Anoia Entre la segona i tercera setmana de juliol es reculava lleugerament a l’Àrea de Gestió Assistencial (AGA) Anoia: es perdia el Risc de rebrot baix i la Velocitat de reproducció de la malaltia es situava per sobre de l’1. Tot i que a finals d’agost va escalar fins a 1,46, les darreres setmanes s’ha tornat a moderar. L’Hospital d’Igualada mostrava a finals d’agost una dinàmica de clara disminució pel que fa a nous casos detectats. Des de la segona setmana de juliol, amb 11 positius durant aquells set dies, es va reduir el nombre de positius detectats per PCR al centre hospitalari, fins a mantenir-se per sota dels 10 setmanals des del 3 d’agost. Des del 12 de juliol i fins al 7 de setembre es van fer a l’AGA Anoia 6.802 PCR, dels quals 277 van donar positiu. Durant el mateix període es van comptabilitzar 19 ingressos de pacients Covid-19, dels quals cinc estaven encara ingressats.

societat

setembre/2020

COVID-19

L’Àngel, auxiliar d’infermeria de l’Hospital d’Igualada, surt de l’UCI després de 172 dies ingressat per la Covid-19 Una injecció de moral per al personal sanitari del centre ara que s’atansa una tardor difícil en la lluita contra la COVID-19. La seva recuperació continuarà a l’Institut Guttman de Barcelona. És la persona que més temps ha passat a l’UCI pel coronavirus a l’Estat

FRANCESC VILAPRINYÓ

El cap de servei de Medicina crítica de l’Hospital d’Igualada, el doctor Santi Abreu, defineix el cas de l’Àngel –auxiliar sanitari que va entrar a l’UCI el 16 de març– com “una muntanya russa de pujades i baixades”. Un suplici per a la família i molta tensió per als companys. Però ara, ara que l’Àngel ha sortit de l’UCI després de sis mesos gairebé, és una injecció de moral per al personal de l’Hospital, que es prepara per a una tardor molt difícil. L’Àngel, un auxiliar sanitari, va contraure la COVID-19 la primera setmana, quan més de 300 companys i companyes del centre havien contret la malaltia o estaven en quarantena. Santi Abreu recorda que “el dilluns 9 de març havia esclatat tot, aquella setmana

hi va haver tants casos i vèiem com el nostre personal també queia malalt. En aquells dies, era complicat saber què passava. Va ser un cop duríssim que ingressés l’Àngel. Ara, que es recuperi és una alegria immensa.” Cada notícia positiva en aquell context on els professionals ho donaven tot i més, multiplicava les forces dels sanitaris, en una ciutat confinada: “hem tingut molts companys a l’UCI. En aquells dies terribles, recordo la primera extubació, d’una infermera. Crec que era el vuitè o novè dia del confinament. Ens va pujar la moral moltíssim, ho necessitàvem molt, notícies com aquestes ens donaven tota la força per seguir lluitant.” Ara, els òrgans de l’Àngel “funcionen correctament, però tindrà una recuperació llarga. Veure’l sortir ha

estat un goig. Durant tots aquests mesos sempre ha estat molt lúcid del cap, però havia de sortir d’allí. Ara, cal focalitzar-se en la part motora.” No és gens habitual un cas de sis mesos gairebé a l’UCI: “ens demostra que ens hem de protegir, que la resta no podem badar. Vénen mesos difícils i és una incertesa saber quina situació ens trobarem, per això cal que hom estigui conscienciat.” La lluita continua, ara a l’Insitut Guttman Els companys preguntaven cada dia per ell. Ara, ha revifat “com una au fènix” i continuarà la seva recuperació a l’Institut Guttman de Barcelona, un centre especialitzat en rehabilitació intensiva. Aquest tècnic en cures auxiliars és el cas conegut a tot l’Estat espanyol

que més temps ha passat a l’UCI per la COVID-19. Hi va estar des de les 2.40 del dilluns 16 de març. Les complicacions van ser moltes: coagulopaties, insuficiència renal amb necessitat d’hemodiàlisi, sèpsia per sobre infecció respiratòria i abdominal, etc. Es va témer per la seva vida. El defineixen com “protector amb els seus, treballador, sempre amb bon humor, aficionat a les sèries, a la bona taula i sobretot a la seva família. Un home corpulent que ha demostrat una fortalesa física i mental increïble.” Se subratlla el paper de “tot el personal de Servei d’UCI i Anestèsia de l’hospital, de tot el personal d’infermeria, TCAIS, neteja de la unitat de cures intensives, de farmàcia, de l’equip d’infeccioses, de cardiologia, de pneumologia, nefrologia, fisioteràpia, dels directius i tots els companys, tots, en un sol vaixell ajudant, no sols a l’Àngels, sinó a tots els pacients ingressats per aquesta malaltia.” Al llarg d’aquests mesos difícils, l’Àngel ha comptat amb “l’Assun, la seva companya de vida, que no ha faltat ni un sol dia, sempre amb ell parlant-li, donant-li suport, animant a les dures sessions de fisioteràpia com si es tractés d’una entrenadora olímpica. Les seves filles i néts que, tant de forma presencial com des de la distància, li han donat forces per seguir lluitant dia a dia han estat, sense cap dubte, l’estímul més gran per guanyar aquesta batalla.”

RECORDATORI La recuperació d’aquest auxiliar sanitari després d’un llarg ingrés és un recordatori de l’impacte que ha tingut la COVID-19 a Igualada “i que totes les mesures són necessàries”, segons explica Santi Abreu, cap del servei de Medicina crítica de l’Hospital d’Igualada. DE L’IMAPCTE A L’ALEGRIA “En aquells dies de l’inici de la pandèmia, no sabíem ben bé què passava. Per nosaltres, va ser un cop duríssim que ingressés. Ara, és una alegria immensa” explica Santi Abreu.

setembre/2020

publicitat

societat

setembre/2020

COVID-19

“Vaig viure un malson, com a pacient, com a professional i com a familiar” La Marga és infermera de la Clínica Sant Josep d’Igualada. El 3 d’abril va ingressar infectada per la Covid-19 a l’Hospital d’Igualada, on va romandre fins al 21 de maig. A l’hospital va compartir l’habitació durant dues setmanes amb la seva mare, la Cristina, de vuitanta anys, que també havia donat positiu a la residència Pare Vilaseca

TONI CORTÈS MINGUET

Finals de febrer. Fa un dia assolellat. La senyora Cristina surt al jardí. És una de les coses que més li agrada fer a la residència Pare Vilaseca d’Igualada, on viu des de fa 6 anys. A la residència compartia habitació i estones amb el seu marit, el Torcuato, amb qui es va casar ben jove a Granada, la ciutat on va néixer. Amb vint-i-dos anys, la Cristina i el Torcuato van venir a viure a Catalunya, com tantes famílies, amb una maleta plena d’il·lusions. A Igualada, la Cristina, que ara té vuitanta anys, va treballar en el món del gènere de punt i fent feines de neteja en una escola. També, com tantes dones, va tirar endavant una llar i una família. En Torcuato va morir el setembre del 2019, ara fa un any. A la residència, a part de sortir a passejar al jardí, a la Cristina també li agrada fer tallers, com el de memòria, i gimnàstica. Li agraden els jocs de taula, especialment el bingo. Li falta molta il·lusió cridar bingo! i guanyar un braçalet o un mocador de premi… Però, sobretot, li agrada rebre visites. Aquest dia l’ha vingut a veure la Marga, que li porta quatre coses que necessita. La visita, però, no és normal, no és com sempre. La Marga és infermera de la clínica Sant Josep d’Igualada i sap que el coronavirus, que des de finals d’any passat ha estat escampant-se, ara arriba a Catalunya, on han començat a detectar-se els primers casos positius. La Marga diu a la seva mare que avui no li farà petons, ni abraçades, ni es quedarà una estona, com sempre; li explica que hi ha un virus i que s’han de prendre precaucions. “Em feia por, havíem de ser prudents. Es palpava que estava arribant alguna cosa”, explica la Marga. Recorda que “els primers dies de març hi va haver molt enrenou a l’Hospital d’Igualada”. També recorda que “aquell cap de setmana vam fer un sopar amb uns amics.

Jo no em trobava bé i feien broma a veure si tindria el coronavirus.” No. No era broma. Em trobava malament i patia perquè uns dies abans havia anat a veure la mare”, assenyala. Dilluns, la Marga va anar a treballar a la clínica, i la direcció del centre va dir-li que tornés a casa. “Tenia els primers símptomes. A Igualada, la cosa es començava a complicar molt”, explica. L’endemà, dimarts, des de la clínica, li van indicar que anés a l’hospital a fer-se la prova. “Em van fer anar a l’hospital, perquè el personal sanitari començava a fer-se el test. Em van fer una ecografia pulmonar i em van detectar una petita inflamació al pulmó dret. No sabia què havia de fer. Si havia d’agafar o no la baixa. Finalment, em van donar la baixa per telèfon. Fins divendres no vaig saber res. Aquell dia em van dir que era positiva”, recorda la Marga, afegint que “la notícia va ser un cop molt dur per a mi, perquè havia estat treballant tots aquells dies amb més gent i també perquè, tot i les precaucions que vaig prendre, havia anat a visitar la mare. Estava molt amoïnada. Aquells dies van confinar alguns companys al treball, per estar amb contacte amb mi”. A la duresa de la situació s’hi va afegir, poques hores després, el desconcert. “Em van trucar dient que era negativa, que hi havia hagut un error. No entenia res. Tenia els símptomes i, com que era infermera, havia d’estar confinada a casa. L’endemà van enviar un correu disculpant-se per l’error. Vaig estar catorze dies a casa confinada. Al cap de deu dies em van tornar a fer la prova. Tornava a ser negativa. Així, el 23 de març, vaig tornar a treballar, tot i que no em trobava bé, estava molt cansada, pensava que potser era degut a l’estrès”, explica. Ara, uns mesos després, la Marga diu possiblement havia estat positiva des del primer moment.” Sobre aquells primers dies de la

crisi, la Marga explica que “al principi, quan començava a haver-hi els primers casos, hi havia molt desconcert als centres, tot era nou, els protocols canviaven cada dia, va ser un caos. Llavors, vam començar a protegir-nos amb EPIS.” La Marga admet que “a casa, a la feina, a tot arreu, preníem totes les precaucions possibles. A casa, quan arribava, em treia la roba a fora la porta. Deixava tota la roba en una bossa, anava directa a la dutxa, posava la rentadora i l’assecadora amb la meva roba de cada dia. Mantenia distàncies amb el marit i les filles. Fins i tot anava amb mascareta quan feia el dinar a casa. Prenia totes les precaucions... però sembla que ja estava contagiada.” Sobre el caos que es va patir els primers dies als centres sanitaris i sociosanitaris, la Marga assenyala que “de pacients amb malalties respiratòries en tenim tot l’any. Fins que no van començar a sortir casos a l’hospital, als domicilis i de nosaltres mateixos, els sanitaris, no t’adonaves de la dimensió que anava agafant i de com empitjoràvem tan ràpidament”. Comença el “malson” Amb el pas dels dies, el malestar i el cansament no només no van desaparèixer sinó que van augmentar i s’hi van afegir altres símptomes. “Tenia febre i m’ofegava”, assenyala la Marga. El divendres 3 d’abril va telefonar al CAP i, des d’allà, li van indicar que es dirigís a la carpa instal·lada a l’exterior del centre. A la carpa li van fer una ecografia i li van trobar una petita pneumònia al pulmó dret. La van derivar a l’hospital. Va ingressar a la primera planta de convalescència, on feien cribratge. Li van fer el test. Positiu. L’endemà la van traslladar a la planta de cirurgia, on hi havia els malalts de Covid. “Quan em van ingressar va començar el malson. Un malson que vaig viure com a pacient, com

“

“Al principi, quan començava a haver-hi els primers casos, hi havia molt desconcert als centres, tot era nou, els protocols canviaven cada dia, va ser un caos.” “Dissabte de setmana santa va ser el dia més crític, vaig passar unes hores molt dures. És el pitjor dia que recordo. Tenia molta febre, no em podia moure del dolor que tenia, em van omplir el llit de gel. Aquell dia demanava, pregava, que em deixessin marxar, ja no podia més, tant me feia tot... Cada dia eren dolents però aquell va ser el pitjor. “ difícil.”

a professional i com a familiar. Les tres versions de la malaltia”, recorda la Marga. Els primers dies va tenir molta febre. Li van fer un TAC pulmonar: pneumònia bilateral. El quadre clínic s’havia complicat. Hi va haver un dia que l’equip mèdic es debatia entre si la traslladaven o no a l’UCI. “Em trobava molt malament, van ser quinze dies amb febres altes, sense menjar, amb vòmits, diarrees... El panorama es va agreujar amb una pericarditis i altres complicacions.” Mals i bons moments La Marga explica que “dissabte de setmana santa va ser el dia més crític, vaig passar unes hores molt dures. És el pitjor dia que recordo. Tenia molta febre, no em podia moure del dolor que tenia, em van omplir el llit de gel. Aquell dia demanava, pregava, que em deixessin marxar, ja no podia més, tant me feia tot... Cada dia eren dolents però aquell va ser el pitjor. Vam lluitar molt i vam aconseguir baixar la febre i em vaig deslliurar d’entrar a l’UCI.” El pitjor de l’estada a l’hospital era “no poder veure el meu home i les meves filles. Només les podia veure, els dies que em trobava més bé, per videotrucada. Quan ja podien sortir de casa, venien a l’hospital, a fora el carrer i jo, si em podia aixecar, les veia per la finestra. No podien entrar a veure’m”. “Era dur, però a la vegada, aquests petits instants, quan els podia veure per la finestra o que podia parlar amb ells per videotrucada, van ser, malgrat tot, els bons moments”. La Marga també recorda “les corredisses del personal al passadís. Mal senyal. Com a professional, saps què està passant. Tenia por. Tenies por per si algun dia havien de córrer per mi” D’altra banda, “una cosa que em va impressionar molt, recorda la Marga, va ser el primer dia que vaig sentir aplaudiments al passadís.

setembre/2020

COVID-19 residència quan potser estava contagiada i, d’altra banda, perquè no podia estar al seu costat. La Marga va prendre la dura i difícil decisió d’enganyar la seva mare. No li va explicar que estava malalta pel coronavirus, que estava ingressada a l’hospital, que estava passant uns dies terribles. L’enganyava. “No fèiem videotrucades perquè no volia que veiés que estava a l’habitació de l’hospital. Quan em trobava una mica bé i podia parlar li telefonava i li deia que teníem molta feina a la clínica i que no podíem fer videotrucades, que només podíem parlar per telèfon. Li deia que no s’apropés a la gent, que no sortís de l’habitació. La mare no entenia ben bé què estava passant. Si ja era difícil que ho entenguéssim nosaltres, imagina’t una persona gran. Li deia que teníem molta feina pel virus però que jo estava bé. Això era molt dur per a mi”. Mentides pietoses. La Marga rep una rosa de mans de les professionals de l’Hospital d’Igualada el dia de Sant Jordi.

Cada vegada que donaven l’alta a un malalt de Covid, els treballadors de l’hospital que l’havien cuidat l’acomiadaven amb aplaudiments. Això et reconfortava. Quan els senties, també pensaves quin dia t’ho farien a tu”. La Marga també recorda els dies que van venir els bombers i policies a donar-los ànims des de fora l’hospital. “Si podies aixecar-te, anaves a la finestra a veure’ls i saludar-los a través del vidre. Això et donava molta força”. Mentides pietoses Passen els dies. A la residència “començava a haver-hi malalts, alguns ens van deixar. Feien canvis, canviaven la gent de lloc, hi havia moviments, vèiem coses estranyes, fora del normal” recorda la Cristina. A l’hospital, la Marga pensa en la seva família, en el seu marit —que es trobava en ERTO a causa de la crisi— i en les seves filles. També pensava molt en la seva mare. Per una banda, perquè tenia el ressentiment d’haver-la anat a veure-la a la

Retrobament... a l’hospital El 3 de maig donaven l’alta per Covid, inicialment, a la Marga. “Estava molt deprimida, necessitava recuperar-me físicament i emocional. Volia anar casa. Em trobava malament però necessitava anar a casa, pensava que allà em passaria tot. A l’hospital em van dir que podia marxar. Vaig recollir les coses. A la tarda, ja estava vestida i preparada, amb la bossa feta, per marxar... però, finalment, no em van deixar. Havien parlat amb l’endocrí i van decidir que em quedava per les hipoglucèmies que tenia, van considerar que era perillós anar a casa. Va ser un pal terrible. Una decepció total. Torna a desfer la bossa, torna’t a canviar la roba. Torna a penjar tots els dibuixos, els missatges i les fotos a les parets... Però ara penso sort que m’hi vaig quedar... Perquè només dos dies després ingressava la meva mare! Semblava un senyal, que allò havia de passar per algun motiu. Si em quedava, podia estar amb ella..”. Des de la residència Pare Vilaseca informaven constantment sobre l’estat de salut i la situació de la Cristina als seus familiars. Com que la Marga estava ingressada, des de la

residència telefonaven als seus germans. “Un dia, però, per error, em van trucar a mi i ja vaig veure que alguna cosa passava... Havien traslladat la mare a la planta “bruta” de Covid de la residència. La mare es trobava amb febre, amb malestar, aixafada, no menjava…” El dimarts 5 de maig, la Cristina ingressava a l’Hospital d’Igualada per Covid-19. La seva filla Marga feia més d’un mes que hi era. Enganyant la seva mare... La Marga explica que “quan em van dir que la mare ingressava van insistir que estigués tranquil·la, que era per precaució. Però jo ja havia passat per tot allò i sabia què era. Patia per ella, per si estaria sola. Jo podia parlar per telèfon amb l’exterior, però ella no tenia res. A la residència sí que passava cada dia una noia amb la tauleta i podia fer videotrucades amb la família, li portaven llibres i revistes. El fet de poder parlar amb els professionals que estaven amb ella a la residència, em tranquil·litzava. Però patia per com estaria a l’hospital. El patiment que sentia per la mare era pitjor que la meva malaltia... Tot i que em deien que estava bé, necessitava veure-la, potser per vocació professional necessitava confirmar-ho per mi mateixa. Vaig veure que sí, que no estava greu, però jo tampoc ho estava el dia que vaig ingressar i en uns dies es trenca tot... Estava molt preocupada per ella. Vaig fer tot el possible perquè la posessin a la meva habitació, al meu costat”. “Aquell mateix dia, al matí, m’havien canviat de planta, ho feien segons les necessitats de l’hospital. Van venir la meva doctora, la seva doctora, la infermera, la psicòloga, i em van dir que no era recomanable, pel meu estat, que posessin la mare amb mi, a la meva habitació. Jo ja era negativa però m’ho van recomanar pel meu benestar, perquè temien que estaria massa pendent d’ella. Que si ella empitjorava viuria directament la malaltia amb ella. Que no em convenia. Però els vaig preguntar què farien ells si tinguessin la seva filla o la seva mare a l’habitació del costat? L’altra opció era

“

“Una altra cosa que em va impressionar molt, recorda la Marga, va ser el primer dia que vaig sentir aplaudiments al passadís. Cada vegada que donaven l’alta a un malalt de covid, els treballadors de l’hospital que l’havien cuidat l’acomiadaven amb aplaudiments. Això et reconfortava. Quan els senties, també pensaves quin dia t’ho farien a tu”. “El pitjor de l’estada a l’hospital era “no poder veure el meu home i les meves filles. Només les podia veure, els dies que em trobava més bé, per videotrucada. Quan ja podien sortir de casa, venien a l’hospital, a fora el carrer i jo, si em podia aixecar, les podia veure per la finestra.” “El patiment que sentia per la mare era pitjor que la meva malaltia... “ “Vaig fer tot el possible perquè la posessin a la meva habitació, al meu costat”. (...) Em vaig comprometre que jo faria de pacient i no faria d’infermera, ni de cuidadora de la meva mare. Tot i que després això era molt difícil.” “A l’hospital, malgrat tot, vam gaudir i viure intensament els dies que vam estar juntes. Ja vaig poder viure. Vam viure i compartir moltes emocions juntes. Ploràvem juntes, d’emoció.”

La Marga animava la seva mare Cristina a dibuixar durant les llargues hores a l’habitació de l’hospital.

societat

que jo la pogués anar a veure cada dia una estona a la seva habitació, però no volien gent movent-se pels passadissos…, era lògic”, explica. Finalment, però, davant la insistència i el compromís de la Marga, van posar juntes mare i filla a la mateixa habitació. “Em vaig comprometre que jo faria de pacient i no faria d’infermera, ni de cuidadora de la meva mare. Tot i que després això era molt difícil” recorda la Marga. I van continuar les mentides pietoses, ara amb la complicitat del personal de l’hospital. “Vam fer veure que jo també acabava d’ingressar aquell mateix dia, que no feia més d’un mes que estava ingressada. Amb la psicòloga vam preparar un muntatge per evitar un impacte emocional a la mare” recorda ara amb emoció i un somriure. “Li vaig dir a la mare que tenia el mateix que ella, aquell famós virus, i que també acabava d’ingressar a l’hospital, com ella; però se’n va adonar de seguida de l’engany, perquè tothom que entrava a l’habitació em coneixia. Llavors, vaig haver d’explicar-li tota la veritat. “Jo no ho sabia res, no m’havien explicat res sobre la malaltia de la Marga. Quan la vaig veure vaig pensar madre mía de mi vida. Va ser una sorpresa molt gran. No m’ho havien dit perquè no estigués preocupada. La vaig veure quan ella ja estava més bé, quan ja havia passat els pitjors dies” explica la Cristina, reconeixent que “hagués preferit que m’ho haguessin explicat tot des del primer dia”. El retrobament de mare i filla a la mateixa habitació de l’hospital “va ser dur emocionalment”, assenyala la Marga. “Feia dos mesos que no veia la mare. Però després va ser un xute d’energia”, afegeix. “A l’hospital, malgrat tot, vam gaudir i viure intensament els dies que vam estar juntes. Ja vaig poder viure. Vam viure i compartir moltes emocions juntes. Ploràvem juntes, d’emoció, ploràvem nosaltres i també la infermera i l’auxiliar, amb el retrobament. Tothom ens van acompanyar molt bé. Aquells moments eren molt difícils per a nosaltres, feia molt temps que no ens veiem.” La Marga i la seva mare Cristina van compartir habitació dues setmanes. Dues setmanes plenes d’emocions, de bons i de no tan bons moments. De vivències, d’anècdotes, de records. La Marga explica que, quan va ingressar la mare, “fins llavors em costava estar molta estona aixecada i vaig fer esforços per aixecar-me i poder abraçar-la. Pensava que seria jo que la tranquil·litzaria però va ser al revés, va ser la mare que em deia estarem bé, tot està bé, no passa res...” A l’habitació, parlaven. També dibuixaven juntes, “tot i que jo gairebé no tenia força per aixecar el llapis” explica la Marga, que recorda, rient, “una imatge de xiste: a l’habitació, quan venia la fisioterapeuta, ens connectaven les dues al mateix aparell i ella podia aixecar les cames més bé que jo!!!!”

>>>>>>>>

societat

setembre/2020

COVID-19 Durant les dues setmanes que va estar ingressada a l’hospital, la Cristina va trobar molt a faltar la seva família. Tot i que aquest enyor s’alleugeria amb la companyia de la seva filla amb qui estava a l’habitació, ja feia molts dies que a causa de la pandèmia no podia compartir estones amb familiars. Quan era a l’hospital feia pocs dies que va néixer la seva besnéta. La Cristina recorda com pocs dies abans de posar-se malalta, la seva néta Ana havia passat per davant de la residència per veure-la, a través de la reixa. “Més endavant vaig veure per primera vegada la meva néta amb la seva filla als braços a través d’una videotrucada”, recorda La Marga, havia pogut veure, des de la finestra de l’habitació, com les nebodes, l’Ana i la Lídia, amb una diferència d’un mes, entraven a l’hospital per donar a llum a la Sofía i a l’Alba. “Estàvem tan a prop i tan lluny a la vegada” rebla. La llibreta La Marga admet que, durant la seva estada a l’hospital, “estava molt malament annímicament, ni tan sols podia plorar. La psicòloga em va aconsellar que agafés una llibreta i que escrivís tot el que sentia, així trauria tot el que tenia a dins. Però ni volia ni podia fer res. Només volia descansar. Un dia una infermera em va deixar una llibreta a la tauleta, de part de la psicòloga Hi va estar molts dies, allà, tancada. La llibreta va passar per tres habitacions, per tres tauletes. Però dos dies abans de marxar em van agafar les ganes d’escriure. Vaig escriure una carta d’agraïment... de tres folis! Hi vaig afegir un dibuix de la meva filla, que tenia penjat a l’habitació; era el dibuix que més agradava. La meva habitació era plena de dibuixos, i fotografies de la meva família i amics, era de les més alegres i plena de colors de l’hospital, això em deia el personal. També tenia penjats escrits anònims, de gent que et donava ànims. La carta em va ajudar a treure i alliberar el que sentia”. Agraïments als professionals La Marga només té paraules d’agraïment per als professionals sanitaris, que coneix prou bé. “Que hi hagués algú, al teu costat, al peu del llit, quan et senties tan sola, que t’agafés la mà en els moments més durs, va ser molt important”, reconeix la Marga, que recorda que “primer patia perquè pensava que em deixarien sola, que no entraria ningú a l’habitació. Però va ser tot el contrari, no paraven d’entrar-hi. Els matins eren de vertigen: no paraven de visitar-nos metges, fisios, psicòleg...” Per la seva banda, la Cristina afegeix que “els treballadors de la residència em cuiden molt bé (riu); què he de dir, si tinc l’Estíbaliz al costat”... A part de la seva mare, la Marga va compartir l’habitació amb tres malaltes més de Covid. La primera va ser la Lluïsa, amb qui va conviure dues setmanes. “La Lluïsa m’escriu

Les metgesses, infermeres i auxiliars acomiaden la Marga el dia que va rebre l’alta.

“

“Em costava estar molta estona aixecada i vaig fer esforços per aixecar-me i poder abraçar la mare. Pensava que seria jo que la tranquil·litzaria però va ser al revés, va ser la mare que em deia estarem bé, tot està bé, no passa res... “ “Que hi hagués algú, al teu costat, al peu del llit, quan et senties tan sola, que t’agafés la mà en els moments més durs, va ser molt important.”

L’habitació de la Cristina a la residència és plena de fotografies i records de la seva família.

“Vaig ingressar a l’hospital amb abric, i el vaig penjar a l’armari de l’habitació. I, quan vaig marxar, ja feia calor, la gent ja anava en màniga curta... quan obrien l’armari per agafar alguna cosa i veien l’abric, reien...” “Sé què he passat, ho he viscut i patit com a professional, com a pacient i com a familiar... però no sabem què passarà.”

Des de la seva habitació, la Cristina pot veure i parlaramb els seus familiars, que són al carrer.

gairebé cada dia per veure com estic i m’ha vingut a veure a casa. Va patir molt per mi. Quan vaig ingressar ella ja feia cinc dies que era a l’hospital i em deia que no estava tan malament com jo. Recordo que no posava la tele per no molestar-me. Quan parlem em diu “vam patir molt per tu, sentia que parlaven que potser et traslladarien a l’UCI. També veia com patien les infermeres. Elles feien que cada dia no caiguessis més i més...” Tornada a casa La Cristina va rebre l’alta el 18 de maig, després de dues setmanes a l’hospital. D’allà la van traslladar a la Clínica Sant Josep on, després d’uns dies i en sortir negatiu el test, la van portar novament a la residència Pare Vilaseca. “He donat moltes voltes, explica la Cristina, però no vaig passar por perquè em vaig sen-

tir ben protegida, estava en bones mans”. El 21 de maig va rebre l’alta la Marga. Havia passat quaranta-nou dies a l’hospital. A tall d’anècdota, la Marga explica somrient que “vaig ingressar a l’hospital amb abric, i el vaig penjar a l’armari de l’habitació. I, quan vaig marxar, ja feia calor, la gent ja anava en màniga curta... quan obrien l’armari per agafar alguna cosa i veien l’abric, reien...” “El comiat que em van fer els treballadors de l’hospital va ser molt emocionant”, recorda la Marga. “També ho va ser la tornada a casa, el retrobament amb la família. A fora el carrer hi havia gent, veïns, familiars, amics... amb pancartes de benvinguda, globus, música... va ser molt emotiu”. Han passat més de cinc mesos des que la Marga va ingressar a l’Hospital d’Igualada. Encara està de baixa. La Covid l’ha

“Tinc el neguit de pensar que potser havia estat jo qui hagués contagiat els seus amics. Et sents una mica culpable. Del sopar que vam fer amb els amics, tres van ser positives i hospitalitzades.” “Sempre penso en aquell dia que la vaig anar a veure a la residència. Aquell dia no tenia símptomes, però ja sabia que començava a haver-hi positius a Catalunya. Tot i que no em vaig apropar a la mare, tot i que no vaig abraçar-la ni fer-li petons, com feia sempre, em queda un sentiment de culpa.”

deixat “físicament molt tocada, el cos no respon com voldries, no fas res i estàs cansada.... Psicològicament, la malaltia també et deixa tocada. I no saps si més endavant sortiran seqüeles”. A part de l’impacte físic i emocional que la pandèmia ha provocat en el cos de la marga, durant la seva estada a l’hospital li van detectar un problema més de salut. A l’Hospital d’Igualada va començar a fer el tractament, i fa un seguiment a l’Hospital de Bellvitge. Optimisme Ara, unes setmanes després, i repassant tot el que va succeir, la Marga té un record molt especial per les estones que passava, des de l’habitació, mirant el carrer des de la finestra. “Tot i que et trobaves malament i no tenies forces, en treies d’on fos per poder aixecar-te i mirar per la finestra. No sabies en quina fase del confinament et trobaves perquè tu estaves sempre a la mateixa fase. Ens havien aconsellat no veure les notícies, però a través de les xarxes i les teletrucades estaves al cas de tot el que passava a fora. Recordo que van establir uns horaris per poder sortir els nens, la gent gran, la gent que volia fer esport... I, des de la finestra, veies molta gent que se saltava les normes!!!”. “Això ens feia enfadar. Els professionals s’enfadaven, estàvem lluitant i vèiem aquestes conductes al carrer”, rebla. A la residència, durant aquests mesos, han canviat diverses vegades els protocols, especialment els que afecten les visites, que tant agraden a la Cristina, que desitja “que no torni el virus”. La Cristina és “optimista” i espera “que el que vingui sigui bo, que ja hem passat prou coses dolentes”. “Lo pasado, pasado está”, afegeix. “Sí, el que ha passat no ho podem canviar”, apunta la seva filla Marga, “però hi ha un abans i un després. Sé què he passat, ho he viscut i patit com a professional, com a pacient i com a familiar... però no sabem què passarà a partir d’ara”. La Marga també procura “ser optimista. Intento veure la part positiva de tot plegat. Abans de contagiar-me havia estat un any de baixa, m’havien operat de l’esquena. Vaig començar a treballar el 17 de febrer. Tornava amb tota la il·lusió del món, després d’un any de baixa. I, tan sols al cap d’uns dies, em vaig trobar amb aquest malson. Em pregunto què hagués passat si hagués estat més temps de baixa. Però no ho sabem...” La Marga viu amb el “neguit de pensar que potser vaig ser jo qui va contagiar els seus amics, els meus companys. Et sents una mica culpable. Del sopar que vam fer amb els amics, tres van ser positives i hospitalitzades”. Aquest neguit es fa més gran quan la Marga pensa amb la seva mare. “Sempre penso en aquell dia que la vaig anar a veure a la residència. Aquell dia no tenia símptomes, però ja sabia que començava a haver-hi positius a Catalunya. Tot i que no em vaig apropar a la mare, tot i que no vaig abraçar-la ni fer-li petons, com feia sempre, em queda un sentiment de culpa”.

publicitat

setembre/2020

AJUTS DIRECTES

comerç, hostaleria restauració i serveis professionals

Tens negoci a la Conca, vinculat al comerç, hostaleria, restauració i serveis professionals assimilats al comerç al detall? Sol·licita, abans del 15 de setembre, els ajuts directes pel tancament o davallada d’ingressos arran de l’estat d’alarma. Informa’t al teu ajuntament.

societat

setembre/2020

COVID-19

“El millor ajut per als nostres comerços és que la ciutadania compri a casa” TCM

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat, al nostre territori, una greu crisi sanitària i, paral·lelament, una segona crisi: l’econòmica, que ha afectat empreses, autònoms, treballadors. Com valora l’impacte d’aquesta crisi en la nostra comunitat? Crec que l’impacte està per veure, intuïm que tindrem un escenari de cara al 2021 complicat, encara que no sabem l’abast que tindrà; tot dependrà del que tardem a eliminar o controlar aquesta pandèmia. Nosaltres el que estem fent és treballar per engegar projectes de ciutat i de comarca, que esdevinguin oportunitats per al creixement i desenvolupament econòmic. Escoltem, col·laborem, impulsem i liderem projectes que donin suport i generin oportunitats als ciutadans d’Igualada i de tota la Conca. El passat 14 de juliol la Generalitat va aprovar, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, la concessió d’una subvenció directa a la MICOD, per import d’1.500.000 euros, per a donar suport a la reactivació del comerç dels municipis afectats per la COVID-19. Quines accions es preveuen portar a terme? La primera i la més urgent és poder donar aquest ajut directe al comerç, l’hostaleria, la restauració i els serveis professionals assimilats al comerç al detall de la Conca d’Òdena, tant aquells que van haver de tancar la seva activitat com els que, tot i que van poder obrir, van patir una disminució forta de la seva facturació. Som conscients de la situació que estan passant i per això els alcaldes de la Conca van fer pressió per obtenir aquest finançament i poder oferir d’una manera mancomunada aquest ajut directe. Hem treballat molt amb els juristes de la MICOD per poder fer arribar aquests ajuts als seus beneficiaris de la manera més ràpida i senzilla possible, i també hem destinat unes partides a projectes per a la Mancomunitat, els ajuntaments i les entitats de comerç. En relació amb la línia d’ajuts als comerços que van haver de tancar o van disminuir dràsticament els ingressos durant l’estat d’alarma. Què poden representar aquestes ajudes al sector? Cal tenir en compte que és un ajut directe de fins a 1.500 €, per als comerços que van aturar l’activitat i de fins a 1.000 per als que van veure disminuïda la seva facturació. És una quantitat que, si bé no cobreix totes les pèrdues, ajuda a pagar despeses

Jordi Marcé Regidor de Dinamització econòmica de l’Ajuntament d’Igualada i delegat de l’àrea de Promoció econòmica de la MICOD o inversions. La poden destinar a qualsevol desembossament, és un ajut que es dona pel fet d’haver vist paralitzada la seva activitat; per tant, crec que per a molts comerços serà un molt bon ajut. Com ha rebut el comerç aquestes ajudes? Quins ‘inputs’ tenen? Com ja he comentat, aquests últims dies hem pogut parlar amb molts comerços i empreses i la rebuda ha estat immillorable. Els botiguers i restauradors ho han passat malament i qualsevol ajuda és ben rebuda. I, d’aquesta en concret, n’estan molt contents. Vull recordar que per a tots ells el millor ajut és que la ciutadania compri a casa i les dades que tenim ens diuen que és així. Ara com ara les xifres de venda no són dolentes i alguns sectors estan recuperant els índexs de vendes de l’any anterior i fins i tot les estan superant. La gent no ha marxat a comprar a fora i està donant suport al comerç de casa. Com veu el sector de cara a una possible segona onada de coronavirus a la Conca? Desafortunadament la pandèmia no està superada i sabem que tindrem rebrots. Nosaltres -i em refereixo a tots els ajuntaments de la MICODestem treballant per intentar evitar aquests rebrots i creiem que només amb la responsabilitat individual de tots els ciutadans aconseguirem acabar amb ella. Espero i desitjo que no siguin necessaris nous confinaments, però si cal, treballarem per-

què no afectin els sectors productius i els serveis. Quines recomanacions fan al sector en les seves estratègies de cara als pròxims mesos? Bé, els mesos vinents són certament incerts, estem encara en plena lluita contra la pandèmia i el primer objectiu de tots nosaltres ha de ser aquest. Els comerços i emprese han de mantenir el nivell alt de precaució per intentar evitar la transmissió del virus i, d’altra banda, cal que estableixi estratègies que puguin donar respostes a les necessitats dels seus clients. Cal potser, en alguns casos, repensar les estratègies i els models de negocis, noves maneres d’arribar, obrir nous canals i, en la mesura que es pugui, invertir en la digitalització del negoci. No vull dir amb això, ni de bon tros, que la solució de tots els comerços es basi en una botiga on-line, però sí que cal utilitzar eines digitals que ens apropin al nostre client i que facilitin el seu accés al nostre negoci. En aquest sentit, també aconsellem que es formin en aquest àmbit i que busquin assessorament dels experts. Quines actuacions es duran a terme, per part de la MICOD i dels seus ajuntaments, fins a finals d’any per tal de reactivar el sector del comerç, hostaleria i restauració a la Conca d’Òdena? Cada ajuntament pot destinar aquests recursos a realitzar accions per cobrir les prioritats, necessitats

o característiques concretes del seu comerç, que poden ser diferents en funció de cada municipi. També poden demanar recursos per executar projectes destinats al foment del comerç totes les associacions de comerç o restauració de la Conca. Pel que fa a la MICOD, ja des de l’inici del confinament, des de l’Ajuntament d’Igualada vam liderar un front comú de tots els municipis. Sabíem que tots els comerços de la Conca es veurien afectats per aquest tancament i també sabíem que tots junts podíem treballar per generar projectes. Ens vam ajuntar tots els ajuntaments i totes les associacions de comerç i restauració en una mateixa taula (virtual) per sumar esforços i, fruit d’aquest treball, vam iniciar una campanya d’agraïment als comerços essencials que estàvem oberts, amb el lema: ARA MÉS QUE MAI, ESTEM PER TU. Després, un cop tots els comerços, bars i restaurants ja van estar oberts, vam engegar una campanya de suport a tot el comerç amb el lema ARA MÉS QUE MAI, JO COMPRO A CASA, amb què volem posar de manifest la necessitat de comprar als nostres comerços. Aquesta campanya es basa en la difusió de vídeos i accions que van destinades a fer valdre la funció del nostre teixit comercial. Tots vam ser testimonis de com es veurien les ciutats amb tots els comerços tancats, una imatge que estic segur que ningú no vol veure repetida. Paral·lelament, a principi d’abril vam començar a treballar amb la idea d’una plataforma digital per donar suport a tots els comerços. Érem conscients que la digitalització del sector comercial -i sempre parlant en un sentit genèric- anava un pas enrere d’altres sectors. La plataforma Conca Comerç (www. concacomerç.cat) és una plataforma de serveis per al comerç, l’hostaleria, la restauració i els serveis professionals assimilats al comerç al detall que, d’una banda, pretén reactivar i impulsar aquests sectors de la Conca d’Òdena i, de l’altra, encaminar-los cap a la transformació digital. És un projecte de present i de futur i no hem parat de treballar-hi. Actualment estem treballant amb els comerços i associacions de tota la Conca -i d’una manera més intensa amb el gremi de restauració i el sector- per implementar una nova funcionalitat que creiem que serà molt interessant: podrem fer reserves on-line de taules, comandes a domicili, cartes digitals, passar a recollir, etc.). Igualment, estem també treballant amb FAGEPI per unificar l’oferta de moda on-line en un punt on els usuaris de concacomerç.cat puguin trobar tota l’oferta de venda en línia de moda a la Conca.

“

“Estem ftreballant per engegar projectes de ciutat i de comarca, que esdevinguin oportunitats per al creixement i desenvolupament econòmic. Escoltem, col·laborem, impulsem i liderem projectes que donin suport i generin oportunitats als ciutadans d’Igualada i de tota la Conca.” “Els botiguers i restauradors ho han passat malament i qualsevol ajuda és ben rebuda. I, d’aquesta en concret, n’estan molt contents. Vull recordar que per a tots ells el millor ajut és que la ciutadania compri a casa.” “Espero i desitjo que no siguin necessaris nous confinaments, però si cal, treballarem perquè no afectin els sectors productius i els serveis.” “Cal potser, en alguns casos, repensar les estratègies i els models de negocis, noves maneres d’arribar, obrir nous canals i, en la mesura que es pugui, invertir en la digitalització del negoci.” MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Jordi Marcé

societat

setembre/2020

COVID-19

Carrer comercial d’Igualada

La Generalitat atorga una subvenció directa d’1,5 milions d’euros a la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena per reactivar el sector del comerç i serveis El termini per fer la sol·licitud finalitza el 15 de setembre. Es calcula que en el conjunt de la Conca d’Òdena hi ha un miler d’establiments que es poden beneficiar d’aquestes subvencions directes

ANOIADIARI

El pròxim dimarts 15 de setembre finalitza el termini de presentació de sol·licituds per rebre les subvencions per a la reactivació econòmica de la Conca d’Òdena. Aquestes ajudes directes s’adrecen als comerços i serveis que van haver de tancar o van disminuir dràsticament els ingressos durant l’estat d’alarma causada per la pandèmia de la Covid-19 i són convocades per la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD). L’ens destinarà 1,5 milions d’euros a aquestes ajudes, a través d’una aportació del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). Aquest paquet d’ajudes de la Generalitat, destinades a reactivar el sector del comerç i dels serveis del territori, i que són gestionades per la MICOD, forma part del paquet de mesures específiques anunciades pel president de la Generalitat, Quim Torra, per reactivar l’economia de la zona, especialment castigada per la pandèmia. Davant de la disminució dràstica de l’activitat provocada per la crisi sanitària de la

Covid-19, la Generalitat “vol donar suport a les empreses, entitats i ajuntaments dels set municipis de l’àmbit territorial de la mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena, especialment a aquelles empreses obligades al tancament arran del confinament o que han vist disminuïda la seva facturació a conseqüència de la pandèmia”. Des de la Generalitat de Catalunya també assenyalen que “igualment, cal donar suport a les accions de la Mancomunitat, els ajuntaments de la Conca d’Òdena i les entitats de l’àmbit del comerç per pal·liar els efectes que la crisi sanitària ha provocat en l’àmbit econòmic durant l’estat d’alarma i les destinades a la represa i recuperació de les activitats de comerç al detall, hostaleria i restauració i serveis assimilats al comerç al detall. Subvencions directes Es tracta de subvencions directes a les quals poden optar els titulars dels establiments que van haver de tancar arran del que establia el Reial Decret de declaració de l’estat d’alarma, que poden rebre un ajut de 1.500 euros, i els d’aquells

que, a pesar de no veure suspesa la seva activitat han patit una disminució de la seva facturació de com a mínim el 70% en relació amb l’any 2019. Aquests últims rebran un ajut de 1.000 euros. Les persones o empreses que estiguin interessades a rebre l’ajut podran presentar la corresponent sol·licitud a través de la plataforma e-tràmits de l’ajuntament del municipi on estigui ubicat el seu establiment. Tenen temps fins al 15 de setembre. Els consistoris de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena han treballat de manera conjunta per agilitar els procediments i els terminis de la tramitació per tal que se’n pugui beneficiar al més aviat possible el nombre més gran possible d’establiments. El president de la MICOD, Marc Castells, va destacar que “hem fet una petita revolució dins del món de l’administració”, ja que els interessats a rebre l’ajut només hauran de presentar una declaració responsable i les dades bancàries per poder rebre l’ingrés. Des de la MICOD preveuen que en el conjunt del territori hi ha un miler d’esta-

AJUDES Les ajudes són subvencions directes a les quals poden optar els titulars dels establiments que van haver de tancar arran del que establia el Reial Decret de declaració de l’estat d’alarma, que poden rebre un ajut de 1.500 euros, i els d’aquells que, a pesar de no veure suspesa la seva activitat han patit una disminució de la seva facturació de com a mínim el 70% en relació amb l’any 2019. Aquests últims rebran un ajut de 1.000 euros.

bliments que es poden beneficiar d’aquestes subvencions directes. Compromís complet En la seva primera sortida després del confinament, el President Joaquim Torra va visitar la Conca d’Òdena, la zona més afectada en la fase inicial de la pandèmia al país. En el marc de la seva visita, el dilluns 25 de maig, el President va agrair “el sacrifici i la tasca del personal sanitari” i elogiava el comportament de la ciutadania. El President anunciava, també, el compromís d’executar un paquet de mesures extraordinàries al territori, que inclouria la subvenció d’1,5 milions d’euros per fer front a l’impacte econòmic del coronavirus, adreçat especialment al sector comercial i de serveis del territori; un sector que va resultar especialment afectat pel tancament perimetral durant la fase més crua de la COVID-19. Entre altres mesures, també es va anunciar la inversió de dos milions d’euros per al futur Campus Salut. El 14 de juliol el Govern donava llum verda al paquet de mesures anunciat pel President Torra.

societat

setembre/2020

Demografia

Creix el nombre de mares majors de 40 anys La xifra de naixements de nadons de mares majors de 40 anys es multiplica per tres durant la darrera dècada a l’Anoia, passant dels 32 naixements el 2009 als 91 de l’any passat, dels quals 7 van ser mares majors de 45 anys.

ANOIADIARI

Segons l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat), el 2019 va ser l’any en què es van registrar més naixements de mares majors de 40 anys des que aquest organisme recull aquestes dades. El 2019, el nombre de dones anoienques que van ser mares havent superat la quarantena, va ser de 91 mares, de les quals 7 eren majors de 45 anys. Aquesta xifra gairebé triplica la registrada deu anys enrera, el 2009, quan la natalitat era més alta; aquell any es van registrar 32 naixements de nadons vius. Si mirem més enrera, veiem que el 1999, el nombre de mares majors de 40 anys va ser de 10 al conjunt de la comarca. Aquesta situació segueix la tendència dels darrers anys, tant a l’Anoia com a la resta del país. Al conjunt de Catalunya, dels 60.958 naixements que es van computar el 2019, 6.407 van ser de mares majors de 40 anys. Deu anys abans, hi va haver 84.849 naixements al país, dels quals 4.094 van ser mares d’aquesta franja d’edat. Per percentatges, a l’Anoia s’ha passat del 2,2% el 2009 al 9,5% de l’any passat, un creixement molt similar al de Catalunya, on els naixements de mares majors de 40 anys el 2009 va ser el 4,8% creixent fins al 10,51% l’any passat.

La franja amb més mares Les estadístiques de l’Idescat també ofereixen altres dades significatives sobre el canvi de tendències que s’està experimentant els darrers anys en l’àmbit dels naixements. Així, veiem com s’ha reduït el nombre de mares adolescents o molt joves, de menys de 20 anys. El 2009 hi va haver un total de 30 naixements de nadons vius amb mares d’aquest grup d’edat; el 2019, eren 12. Les anoienques de 20 a 29 anys que van tenir fills el 2019 eren més de mig miler (519 nadons vius), mentre que

el darrer any la xifra d’aquest grup d’edat va descendir fins als 282. La franja principal dels naixements ha estat els de mares amb edats compreses entre els 30 i 39 anys. El passat 2019, van ser 562: 329 entre els 30 i 34 anys i 233 entre 35 i 39 anys. Finalment, les dades plasmen una dràstica caiguda de la natalitat. Fa deu anys, el total de naixements de nadons vius a l’Anoia va ser de 1.447 mentre l’any passat aquesta xifra va baixar fins als 952, un 34,2% menys.

BAIXA LA NATALITAT La natalitat ha baixat un 34,2% respecte al 2009. En deu anys, s’ha passat de 1.447 a 952 naixements.

j ftl

Leo perd fans a l’Anoia Hugo per a nens i Lucía per a nenes, van ser els noms més posats als nadons nascuts a l’Anoia l’any passat, desbancant els de Leo i Abril, que van liderar aquest rànquing el 2018. A Catalunya, els noms més freqüents van ser Marc i Júlia. Leo, el nom de l’astre argentí, va quedar en tercera posició al global del país. Pel que fa als nens, els noms més freqüents van ser Hugo (11 nens, primer lloc de la taula), Adam, Jan, Pol i Àlex (10 nens cadascun, tercer lloc) i Leo (8 nens, novè lloc). Hem de baixar fins a la dotzena posició de la taula per trobar noms tradicionals, com Jordi o Marc, que van posar a 7 nens. Dels 952 infants nascuts a l’Anoia el 2019, 487 van ser nens. El nom del crack del Barça, Leo Messi, va ser el preferit pels pares i mares el 2018. Aquell any, 12 nens van rebre aquest nom. El 2017, van ser 8. De les 465 nenes nascudes el 2019, a 11 li van posar el nom de Lucía, el més freqüent. Segueixen: Martina i Mia (9 nenes cadascun, setè lloc al rànquing general), Laia i Lia (8 nenes cada nom, novè lloc), Júlia i Ona (7 nenes cadascun, dotzè lloc), i Aina, Anna, Jana i Maria (6 nenes cadascun, setzena posició). Els darrers anys, els noms més freqüents han estat: Hugo i Lucía (2019), Leo i Abril (2018), Àlex i Martina (2017), Marc i Carla (2016), Marc i Laia (2015), Marc i Júlia (2014).

societat

setembre/2020

Demografia FRANCESC VILAPRINYÓ

La trajectòria del doctor Pere Brescó va començar fa moltes dècades a l’Hospital d’Igualada, però està enriquida per una experiència a molts llocs del món que l’han convertit en una autèntica institució. Un bagatge amb què dirigeix el Servei de Ginecologia i Obstetrícia del centre, en un moment de canvis socials de gran abast i just un any crític, el de la COVID-19. En aquesta entrevista, analitza a AnoiaDiari la progressiva reducció de la natalitat i el fenomen creixent de les mares de més de 40 anys. Brescó també és president de la secció d’endoscòpia de les Societats d’Endoscòpia catalana i estatal i director de la Escuela Internacional de Endoscopia Ginecológica. El nombre de dones de més de quaranta anys que són mares ha augmentat un 30% els darrers deu anys a l’Anoia. És un canvi social que va acompanyat de la millora de la qualitat assistencial? L’augment de l’edat en la maternitat és degut a un canvi sociocultural, ja que la dona s’incorpora més tard al mercat laboral i canvis en el model familiar (noves parelles i parelles monoparentals). L’accés a les tècniques de reproducció assistida (amb òvuls propis amb recepció d’òvuls d’una donant jove) és un dels factors significatius en l’increment de les mares més enllà dels quaranta anys. Sobta el fet que, en un moment que la natalitat va de baixa a l’Anoia i arreu, s’ha incrementat el nombre de dones que són mares a edats tardanes. Fa deu anys no hi havia mares de més de quaranta-cinc anys, per exemple. El 2018 n’hi va haver 11. És un fenomen comú a tot arreu? Segurament és degut al retard en el plantejament de la maternitat en societats econòmicament més avançades afavorit per la facilitat d’accés a les tècniques de reproducció assistida. Quin acompanyament i atenció es fa a aquestes mares? Hi ha protocols específics? Segons la literatura, l’edat de més de quaranta anys en el moment de l’embaràs i del part implica pitjors resultats obstètrics i perinatals. Així i tot, dependrà dels antecedents obstètrics previs de la gestant i de les malalties de base associades a l’edat que la mare ja pot presentar en el moment de la gestació. El protocol d’atenció a l’embaràs, ja contempla l’edat com a factor de risc i la comorbiditat associada se seguirà segons protocols específics amb la implicació, sovint, d’un equip multidisciplinari.

“La millora de la reproducció assistida fa que moltes dones siguin mares més enllà dels quaranta anys” Pere Brescó Cap del servei de Ginecologia i obstetrícia de l’Hospital d’Igualada

Quin és el cas de més edat que ha conegut al llarg de la seva trajectòria professional? Una pacient de més de cinquanta anys, amb tècnica de reproducció assistida. Es va fer una gestació molt ben controlada sense incidències i un part amb cesària electiva per úter miomatós sense complicacions durant la intervenció i en el postpart. Els casos de mares de més de quaranta anys, són de persones que són mares primerenques? Tenen en aquest sentit una angoixa afegida per poder ser mares? En els darrers anys s’han incrementat les mares primerenques de més de quaranta anys pels canvis socioculturals esmentats anteriorment i pel major accés a les tècniques de reproducció. Possiblement no són conscients que l’edat implica un increment de les complicacions obstètriques i perinatals. Com m’he expressat abans dependrà de les malalties de base que la mare presenti i

s’ha de considerar que un primer embaràs més enllà dels quaranta implica major risc de patologia gestacional (Risc de HTA, diabetis, restriccions en el creixement i gestacions múltiples associades a les tècniques de reproducció assistida...) En la consulta preconcepcional, l’edat no sol ser un factor d’angoixa. La població en general no sol ser coneixedora que més enllà dels trenta-cinc anys és un factor que dificulta la gestació espontània. Durant el confinament, com es va desenvolupar la seva àrea? Com s’afrontava el repte de l’atenció a les futures mares i quina perspectiva tenen de cara als mesos que vénen, que poden tornar a ser crítics? Ens vàrem adaptar restringint les visites presencials a l’Hospital d’Igualada. Es van fer visites telefòniques. Els controls gestacionals i ecografies obstètriques es van realitzar a l’ambulatori. El control hospitalari de pacients asimptomàtiques es va fer a la sala

“

“L’augment de l’edat en la maternitat és degut a un canvi sociocultural, ja que la dona s’incorpora més tard al mercat laboral i canvis en el model familiar (noves parelles i parelles monoparentals)”

de parts i les pacients amb símptomes de COVID es visitaven a l’àrea d’urgències habilitada per a l’assistència d’aquestes pacients i amb mesures d’aïllament. El part de pacients no COVID es realitzava a sala de parts amb l’alta hospitalària el més precoç possible i seguiment del puerperi immediat al seu domicili. A mesura que va anar avançant la normalització de la situació es van començar a fer ingressos puerperals a planta de maternitat i el seguiment de l’embaràs s’alterna amb visites telefòniques, videotrucades i presencials a l’hospital juntament amb les llevadores de l’ambulatori. És aviat per dir si haurà una davallada en la natalitat arran del confinament i la crisi del coronavirus, o les previsions són que es mantindrà? És aviat dir-ho, però recentment les llevadores ens han comentat un increment en el número de primeres visites d’embaràs amb data probable de part de cara a la primavera del 2021.

societat

setembre/2020

Territori

Les plataformes contràries a l’ampliació de l’abocador de Pujalt esperen que s’atenguin els seus recursos per frenar el projecte L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles creu que l’ampliació és irreversible. Apunta que faran un seguiment rigorós que el dipòsit compleixi la normativa. La plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia es mostra decebuda per la resposta de les administracions

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’ampliació de l’abocador de Pujalt –que gestionava Hera Tratesa, ara controlada pel Grup Griñó- és imminent. Les dues plataformes que hi estan en contra, els Amics de la Guàrdia Pilosa i Salvem les Fonts de l’Anoia, continuen la seva lluita tot i que apunten que “només queda la firma del conseller Damià Calvet” perquè es faci del tot efectiva. Jesús Torrens, exbatlle de Sant Martí Sesgueioles (la població limítrof amb Pujalt) és el portaveu de Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia. Assenyala que “la situació en què ens trobem respecte d’aquest abocador de residus no especials no és diferent de la de Zaldibar”, la polèmica instal·lació al País Basc que va patir un accident el passat mes de febrer. L’ampliació significaria ampliar en un milió de tones els 1,6 milions de tones que ja té actualment. Torrens considera que “les justi-

ficacions que s’estan donant per fer aquesta ampliació, com que hi ha aigua entollada i calen 1,098 milions de tones més de porqueria per resoldre-ho, són un insult a la intel·ligència”. Aquesta ampliació és la culminació dels canvis que s’han fet al llarg dels anys: “es va començar amb 30 codis CER i un màxim permès d’un 5% de matèria orgànica; des de llavors s’ha modificat a 79 codis i ja es permet un 14% de matèria orgànica” apunta el portaveu i representant de Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia. A més del recurs de reposició, les entitats es plantegen interposar dos recursos al contenciós-administratiu. Entenen que “les característiques amb les quals s’amplia l’abocador no s’ajusten el Pla Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus de Catalunya.” Tant la plataforma sesgueiolenca com el Síndic de Greuges van fer una consulta a la Generalitat sobre “si l’abocador està ple”. No han

rebut resposta encara, tot i haver passat el termini. Torrens mostra també la seva decepció amb el Consell Comarcal, “que s’ha inhibit” en aquesta situació i les altres administracions. Una inhibició que s’estén “a la Comissió de Seguiment, que fa dos anys que no es reuneix”. El Consell és un dels membres de la Comissió. L’ampliació preocupa especialment als Amics de la Guàrdia Pilosa, a Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia i al mateix ajuntament sesgueiolenc no només per l’ampliació de capacitat, sinó també pels efectes col·laterals com és el trànsit en les vies de comunicació de la zona. El dipòsit es troba a 200 metres del nucli de la Guàrdia Pilosa i a un miler de Sant Martí Sesgueioles. L’ajuntament sesgueiolenc votava el 31 d’agost una moció contra l’ampliació de l’abocador. La batllessa Rosa Narbona considera que “ja està dat i beneït” que hi haurà

l’ampliació, però “farem un seguiment a fons” perquè es compleixin les normatives. Narbona assegura, però que “no hi ha una angoixa generalitzada” i que “cal anar a l’una” en aquest cas amb les associacions. Mostra la preocupació, en tot cas, per les 300.000 tones anuals de dipòsits que significarà aquesta ampliació —“ara eren 85.000”— i l’efecte sobre la mobilitat i el trànsit.

REFERENT Segons Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, les característiques d’aquest abocador s’assemblen molt a les de Zaldibar, al País Basc, on el passat febrer hi va haver un despreniment.

Segons les inspeccions, “no compleix” Segons la Generalitat, a la comarca de l’Anoia no complien amb els requisits mínims de les inspeccions ambientals el 2018. Es tracta de set indústries, una explotació agrícola i un dipòsit controlat, en concret el de Pujalt. L’abocador de Pujalt i Funosa són les dues úniques d’aquestes nou instal·lacions que no van passar tampoc de manera satisfactòria les inspeccions d’anys anteriors.

INSPECCIONS L’ampliació suposa més d’un milió de tones noves a l’abocador. La capacitat inicial era d’1.6 milions. Es tracta d’una instal·lació que no va superar una de les inspeccions ambientals de la Generalitat, el 2018.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

espai patrocinat

setembre/2020

Fires

Òdena viu una nova edició de la Fira de la Vinyala, enguany des de casa L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 18 al 20 de setembre

Òdena viurà, del divendres 18 al diumenge 20 de setembre, una edició especial de la ja consolidada Fira de la Vinyala. L’activitat, que hagués arribat a la desena edició, a causa de la situació sanitària actual pren un format d’excepcionalitat i és que l’Ajuntament no volia deixar de realitzar aquest esdeveniment, ja consolidat, que serveix per reivindicar un producte genuïnament odenenc i anoienc, i donar un impuls al sector de la restauració, molt tocat per la pandèmia. Per aquest motiu, els organitzadors es guarden l’efemèride dels deu, celebrant enguany l’edició 9.1, confiant l’any que ve poder-la celebrar com es mereix. La Fira de la Vinyala 2020 serà del tot diferent de les anteriors per tal d’evitar aglomeracions i seguir amb les mesures de seguretat i prevenció. Així, les persones que vulguin degustar un bon plat de vinyales ho podran fer de dues maneres: trucar a un dels restaurants i encomanar taula per esmorzar, dinar o sopar,

o anar directament al restaurant i emportar-se la carmanyola per menjar els caragols a casa. Hi participaran més d’una vintena d’establiments, de diferents poblacions de l’Anoia. Seran: bar Fénix, bar Jordi, El café de l’Ateneu, rostisseria les Comes, restaurant l’Andorrà, restaurant cal Taribó, restaurant Canaletes, restaurant

Carpi, restaurant Castell de Rubió, restaurant Catalunya, restaurant el Jardí, restaurant els Cubs, restaurant la Cassoleta de Montbui, restaurant l’Escorxador, restaurant l’Eucaria, restaurant el Racó del Traginer, restaurant Samuntà, restaurant Scorpia, celler Figueres, celler Grau i Grau, cervesa els Minairons i Igualavins. Tots aquests restaura-

dors cuinaran, el tercer cap de setmana de setembre, plats i plats de caragols per satisfer la demanda de tothom. A la web firadelavinyala.cat es podrà consultar el llistat, contacte i plat que cuinarà cada restaurant participant. En el marc de la Fira també tindrà lloc, com en altres edicions, el premi al millor plat de vinyales segons el jurat popular. Les votacions es podran fer online a través de la web de la fira. També es realitzarà el premi a la millor tapa segons el jurat format per la Confraria de la Vinyala. La Fira de la Vinyala és un esdeveniment inèdit a Catalunya dedicat al cargol de vinya, una varietat de mol·lusc molt apreciat culinàriament a Òdena i a l’Anoia. Amb aquesta fira la població anoienca es dóna a conèixer i es promociona el sector de la restauració de la comarca. Aquesta activitat és una combinació perfecta entre gastronomia, ruralitat, artesania i promoció econòmica, encara que aquest any sigui del tot diferent d’anteriors edicions.

societat

setembre/2020

Trànsit

La Rambla Sant Isidre ja és només per a vianants i l’Ajuntament estudiarà ampliar els espais restringits al trànsit Després de tres mesos de prova que va començar amb el desconfinament, el govern igualadí dóna la llum verda definitiva a tancar al trànsit la Rambla. L’Ajuntament mostra satisfacció per com ha funcionat el nou model, on només s’empra un carril al matí per a vehicles de serveis.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La fesomia del centre d’Igualada ja no serà la mateixa a partir d’ara. El govern d’Igualada confirmava aquesta primera setmana de setembre que el tram central de la Rambla, la Rambla Sant Isidre, serà exclusiva per als vianants. Una decisió que s’ha pres tres mesos després que comencés la prova (en els primers moments postconfinament) de la vianalització. La decisió es va prendre durant la primavera, en un moment que els criteris del desconfinament feien apostar per espaiar el mobiliari de la restauració i així eixamplar les distàncies entre els usuaris. Sens dubte, és un dels canvis més notables que deixa la COVID-19 a la capital anoienca. En aquesta vianalització, només es permetrà als vehicles de serveis emprar un carril

les quatre hores de 8 a 12 del migdia dels dies feiners. Es consolida un rectangle per a vianants que des de gairebé el Passeig Verdaguer fins a l’antiga muralla al sud, amb les excepcions dels carrers del Clos, Nou i Sant Roc on només poden transitar els veïns. El govern igualadí estudiarà si s’amplia a altres carrers del centre de la ciutat i en quines condicions. Aquest accidentat 2020 ja s’ha posat en marxa una actuació també al voltant del centre, amb el nou eix de vianants fins a la Masuca. El debat sobre la vianalització dels carrers del centre de la ciutat fa anys que és sobre la taula i ara rep un important impuls. Poble Actiu demanava també que es consolidi aquest projecte amb l’addició dels carrers Òdena (fins al Passeig Verdaguer), Sant Josep i Sant Pau a l’espai per a vianants.

AMPLIACIÓ Poble Actiu demana al govern Castells que ara s’estudiï també la vianalització de les zones del carrer Òdena, Sant Pau i Sant Josep. EIXOS L’Ajuntament ha impulsat els darrers anys eixos de vianants com al carrer Esquiladors o a la zona de la Masuca, que preveu enllestir aviat.

societat

setembre/2020

Ensenyament

Rècord d’alumnes al Campus universitari d’Igualada, que supera els 500 estudiants Més de 200 estudiants inicien els seus estudis universitaris al Campus Igualada-UdL aquest setembre, un mes en què es preveu acreditar oficialment l’Hospital d’Igualada com a hospital universitari.

ANOIADIARI

El setembre de 2017, en la presentació del Pla estratègic Campus d’Igualada i l’aliança amb la Universitat de Lleida (UdL) —acte que comptà amb la presència del President Carles Puigdemont— el batlle igualadí, Marc Castells, va refermar el repte de convertir i consolidar la capital de l’Anoia en una ciutat universitària. Els primers objectius: ampliar l’oferta acadèmica i els equipaments —amb la construcció d’un nou campus a l’espai de l’antic hospital al passeig Verdaguer—i arribar al miler d’estudiants que cursin la seva carrera universitària a Igualada. En aquest any tan convuls, l’aposta de l’Ajuntament d’Igualada per la formació ha fet un pas endavant. Igualada, segons Marc Castells, “segueix apostant pel coneixement com a motor”. En aquest sentit, Castells va

EL CAMPUS SALUT, ENDAVANT Durant el primer trimestre de 2021 es licitaran les obres del nou Campus Salut, que s’ubicarà a l’antic hospital i que tindrà un cost de 6 milions.

amb el qual s’amplien els equipaments ubicats al campus del pla de la Masa, tindrà un cost de 6 milions d’euros, finançats per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada. Rècord d’alumnes El Campus d’Igualada-Universitat de Lleida comptarà aquest curs 2020-2021 amb 500 estudiants, la xifra més alta de la seva història. Enguany s’incorporaran uns 200 alumnes: 48 a la titulació d’ADE, 36 a Organització Industrial i Logística i Enginyeria Química, 28 al grau TIC, 44 al de Nutrició-Fisioteràpia i 60 a Infermeria. Marc Castells ha destacat que “aquest setembre tindrem un nou record de 200 d’estudiants que comencen nou curs a la nostra ciutat al Campus Igualada-UdL. Aquest any, tenim 48 nous estudiants del grau en Administració i Direcció

El nou Campus universitari d’Igualada, ubicat al pla de la Masa.

Descobreix la vida a pagès a la Cerdanya A Turisme Cerdanya podràs conèixer com és la vida a pagès i com produeixen i elaboren els seus productes. Hi ha diverses opcions de visites: des d’anar a veure una masia regentada per una família, fins a realitzar una excursió per arribar a una finca on donaràs menjar a les gallines i altres avirams, coneixeràs l’ecosistema dels horts i colliràs verdures i aprendràs que és la Permacultura. També si ets fan del formatge, tenen l’opció de descobrir com s’elaboren els formatges de cabra a 1.600 metres en una granja. Més info: www.origencerdanya.cat

L’Associació Agroalimentària de Cerdanya

Camins infinits per gaudir de la natura i desconnectar

Maqueta del futur campus de la salut, que s’ubicarà a l’espai on hi havia l’antic hospital.

anunciar que abans de finals de setembre, s’oficialitzarà la signatura del decret definitiu per convertir l’hospital d’igualada en Universitari i el fet que això significa que “els anys vinents podrem captar nous residents i metges especialistes, podrem fer docència i recerca” va destacar el batlle igualadí. També, dins l’àmbit universitari, Castells va anunciar que durant el primer trimestre de 2021 es procedirà a la licitació del nou Campus Salut, que s’ubicarà on hi havia l’antic hospital, al costat del 4DHealth, al passeig Verdaguer. El nou espai,

d’Empreses (ADE). Tenim l’objectiu d’arribar als mil estudiants”. “Triple Win” Aquests anuncis es complementen amb la notícia que s’ha concedit llicència d’obres per a la construcció d’una residència privada de 20 habitacions al nucli antic, un projecte que ha d’ajudar a donar resposta a l’increment de demanda d’habitatge per als estudiants. Segons Castells, “captant estudiants, generant nous negocis i, a més, afavorint la rehabilitació del nucli antic, aconseguim un triple win”.

A les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà es troba Itinerànnia, una xarxa de senders de gairebé 3.000 quilòmetres que ha recuperat els antics camins que es feien servir per anar d’un poble a l’altre. La xarxa uneix 108 municipis del Pirineu al mar. Pels amants del senderisme i la natura és una activitat ideal per realitzar diferents itineraris bàsics o inclús temàtics. N’hi ha més de 150 per escollir! Més info: www.itinerannia.net

Itinerànnia

Vall de Boí, on sembla que els Pirineus toquen el cel A la Vall de Boí sentiràs el so de l’aigua dels rius i estanys, tastaràs el sabor de la cuina tradicional elaborada amb producte local, gaudiràs de l’olor de l’herba fresca i de la teia de les falles i del tacte de la pedra dels monuments mil·lenaris declarats Patrimoni mundial per la UNESCO. La vall és un lloc ideal per relaxar-te observant les muntanyes que toquen un cel, declarat destinació Starlight, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes. Més info: https://www.vallboi.cat

societat

setembre/2020

Successos

L’incivisme no fa vacances a Igualada Aquest agost la policia local d’Igualada ha realitzat 210 intervencions per molèsties, sorolls, aldarulls i bretolades, un 50% més que el 2019. En aquest període, malgrat les recomanacions per evitar contagis, han efectuat 50 denúncies per botellón

ANOIADIARI

L’Ajuntament d’Igualada, amb dades de la policia local a les mans, alerta de l’auge de l’incivisme a la ciutat durant aquest 2020, i que ha tingut un repunt durant el passat mes d’agost. Segons l’informe de la policia municipal igualadina, des de principi d’any, s’han registrat 210 in-

tervencions per molèsties, sorolls, aldarulls i bretolades, un 50% més que el 2019, aproximadament. També s’han multiplicat les queixes per sorolls en la via pública i dins dels habitatges, que han passat de 89 a 156. En els primers vuit mesos del 2020, els agents de la policia han gestionat més de 900 incidències, en la línia de l’any passat però amb

la diferència que enguany no s’ha celebrat la Festa Major. Pel que fa a les intervencions realitzades per la policia durant el mes d’agost, cal destacar les 53 denúncies per botellón, 60 per no utilitzar la mascareta, 15 per consum de substàncies estupefaents, 5 per desobediència als agents i 8 a establiments públics que incomplien l’horari de tancament. També s’han aixecat 8

denúncies per sorolls i 2 per causar danys al mobiliari urbà. Pel que fa a les detencions, s’han detingut 4 persones per robatoris, 2 per violència domèstica i 2 per amenaces i lesions. Arran d’aquests fets, el batlle d’Igualada, Marc Castells, ha assegurat que “els incívics seran perseguits, serem contundents contra l’incivisme”.

8 DETENCIONS La policia local d’Igualada va detenir 8 persones durant l’agost: 4 per robatoris, 2 per amenaces i lesions i 2 per violència domèstica.

Actuacions destacades de la policia d’Igualada durant el mes d’agost

denúncies per no ús de mascareta

denúncies per botellón

diligència per conduir amb el permís retirat

denúncies per sorolls

denúncies per danys en mobiliari urbà

denúncies a establiments per incomplir l’horari

denúncia per no dur el gos lligat

denúncia per defecacions de gos a la via pública

detinguts per robatoris amb força

denúncies per consum de substàncies estupefaents

detinguts per violència domèstica

detinguts per amenaces i lesions

detinguts per robatoris amb violència

alcoholèmies positives

setembre/2020

espai patrocinat

societat

setembre/2020

Gastronomia

Eixarcolant adapta la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades a la situació Covid-19 L’entitat preveu diverses mesures de seguretat per a la celebració de la jornada, suspesa des de l’abril, i que tindrà lloc el pròxim 3 d’octubre a Igualada

MESURES El Col·lectiu Eixarcolant, organitzadors de la jornada, ha adaptat la celebració de l’esdeveniment a la situació provocada per la Covid-19, amb certes mesures de seguretat, com la reducció de l’aforament a les activitats i el control d’accessos als espais de la fira.

ANOIADIARI

Si l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 ho permet, la cinquena edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que organitza el Col·lectiu Eixarcolant, se celebrarà el pròxim dissabte 3 d’octubre a Igualada. A causa, precisament, de les mesures adoptades pel coronavirus, l’organització va haver de suspendre la trobada, prevista pel passat 4 d’abril. A l’hora de tancar l’edició d’aquest periòdic, l’organització de la jornada ha comunicat que, en principi, la celebració de l’esdeveniment segueix endavant i que l’estan preparant perquè es pugui dur a terme amb total seguretat sanitària. Es manté el programa Des del Col·lectiu Eixarcolant han explicat que, pel que fa a les més de 100 activitats previstes originàriament per al mes d’abril, la majoria d’actes es mantenen, tot i que, per seguretat, es reduiran alguns aforaments. El programa d’activitats actua-

Els cuiners Ada Parellada i Oriol Càlichs en una passada edició de la jornada.

litzat, amb propostes variades que van des de tastos de productes elaborats amb plantes oblidades, fins

a tallers i xerrades, es pot consultar a la pàgina web dels organitzadors: www.eixarcolant.cat.

La jornada s’adapta a la situació causada per la Covid-19 A part de la reducció de l’aforament de les activitats, en aquesta nova situació, l’organització de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades ha canviat alguns espais i tindrà lloc a la zona de l’entorn de l’Espai Cívic Centre, l’Ateneu Igualadí, les Escolàpies i la plaça del Gasogen. En aquests espais hi haurà controls d’accessos a les entrades. El Col·lectiu Eixarcolant destaca “l’esforç que s’ha fet i s’està fent per adaptar la jornada a la situació actual i per poder-la celebrar amb tota la qualitat, rigor i seguretat sanitària, tot i la complexitat organitzativa que això suposa”. Des del Col·lectiu Eixarcolant apunten que “des del pragmatisme i realisme, som conscients que aquesta jornada serà diferent però alhora que ho tenim tot previst perquè se’n mantingui l’essència i la pràctica totalitat de les activitats, treballem perquè la Jornada en tot cas la suspengui la Covid però no la por ni el conformisme”.

política

setembre/2020

política

EXPERIÈNCIA Àngels Chacón (Igualada, 1968) va entrar en política el 2011, després de ser la secretaria general de la UEA. Durant set anys va ser una de les cares més conegudes del govern igualadí, al capdavant de Dinamització Econòmica. Va fer efectiva la seva entrada al PDeCAT en el moment de la fundació de la formació, el 2016, ja que abans havia estat independent. El 2017 va ser nomenada Directora General d’Indústria i el 2018 Consellera d’Empresa i Coneixement.

La ruptura de Junts i PDeCAT situa a Àngels Chacón com a probable candidata a la presidència de la Generalitat L’Anoia és un dels punts on Junts té més problemes per aconseguir adhesions, mentre que a altres comarques hi ha desbandada de batlles. Castells reforça també la seva posició dins el PDeCAT

RIVALITAT Era l’única presència del PDeCAT que restava al Govern de Junts i el President Torra, que cerca cohesionar l’executiu català, volia deixar de coexistir amb eventuals rivals a les eleccions.

FRANCESC VILAPRINYÓ

El divorci entre PDeCAT i Junts sembla del tot consumat. I la trencadissa, si és definitiva, pot portar al fet que Àngels Chacón sigui la primera candidata anoienca a la presidència de la Generalitat. La que era consellera d’Empresa i Coneixement des de 2018 era destituïda el 3 de setembre després de ser l’única membre del Govern de l’espai postconvergent que no estripava el carnet del PDeCAT. La decisió del president Quim Torra s’emmarca en un moment crític en què vol afrontar els darrers mesos abans de les eleccions amb persones de la seva confiança. A l’Anoia, a més, és un dels feus que es mantenen més ferms a favor del PDeCAT en aquesta ruptura. Cap dels 11 batlles i batllesses amb aquest carnet han fet de moment el pas a Junts. Tot i que fonts del partit que encapçala David Bonvehí xifren en un 7% els militants que l’han abandonat, des de Junts es parlen d’altres xifres. A l’Anoia, però, les dades serien molt menors, entorn del 4%. Fonts de la direcció nacional del PDeCAT confirmaven que “el futur del PDeCAT és a l’Anoia” amb relació a la figura d’Àngels Chacón i —també— Marc Castells, membre de l’executiva i que és un dels seus actius amb més rellevància pública. Castells va ser un dels primers a criticar a les xarxes el cessament de Chacón per part de Torra: va manifestar que “és immerescut.” Els adéus Fins ara, entre els anoiencs que han estripat el carnet del PDeCAT i s’han sumat a Junts hi ha el que va ser batlle d’Òdena, Pep Solé Vilanova. Va donar-se de baixa el 2019 i ara és afiliat a Junts, Una altra baixa significativa és Josep Maria Oller, històric membre de CDC, empresari i expresident de l’Igualada Hoquei Club. A Igualada, Oller va ser regidor durant vuit anys, de 1984 a 1992, i en l’apartat de l’activisme polític una peça clau d’Igualada per la Independència i en l’organització del 9-N a l’Anoia. Va estripar el carnet del PDeCAT “pel que ja veia, després del pacte amb els socialistes a la Diputació de Barcelona” ja fa

FUTUR El PDeCAT situa tant a Chacón com a Marc Castells com a “el futur del partit”. Si bé Castells no ha afirmat que vulgui fer un salt nacional, l’exconsellera és una opció probable per liderar la llista.

més d’un any i s’ha adherit a Junts com a partit una vegada la formació de Carles Puigdemont s’ha constituït com a tal. Solé Vilanova va ser el darrer batlle convergent d’Òdena, de 2013 a 2015, un dels membres més rellevants de la Plataforma per la Retirada del Pla Director de la Conca d’Òdena i membre del secretariat de l’Associació Pro Vegueria Penedès. Feu del PDeCAT Santi Broch, president del PDeCAT a la comarca, considera que “tot i que hi ha hagut algunes baixes de militants, el partit es manté molt fort a l’Anoia. No es pot mantenir la doble militància i la majoria ha escollit el PDeCAT. Quan vam fer

les consultes a les bases vam veure que l’elecció majoritària seria romandre al partit, no hem rebut ‘inputs’ contraris. A altres comarques potser és diferent. La situació actual, en tot cas, és complicada i no voldríem cap ruptura significativa. Esperem que hi hagi diàleg.” Hi ha seccions locals, com la de Vallbona, que estan dubtant sobre quina direcció prendre. A l’Anoia el PDeCAT -sota la marca de Junts, que ara està en disputa i tot apunta que anirà a parar a mans de l’àmbit puigdemontista- té les batllies d’Igualada, Masquefa, la Torre de Claramunt, la Llacuna, Calonge de Segarra, Veciana, Castellfollit de Riubregós, Rubió, Sant Pere Sallavinera, Montmaneu i Miralles.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Àngels Chacón, sobre la seva destitució: “no és el final que hauria volgut tenir”

Àngels Chacón: “No és el final que hauria volgut tenir” El 2018 l’Anoia tenia, per primer cop, presència al Govern de la Generalitat, amb el nomenament d’Àngels Chacón i Alba Vergés com a conselleres. Chacón, que era la primera dona al capdavant d’una conselleria tan potent com la d’Empresa i Coneixement, rebia el passat dijous la notícia del seu sobtat cessament per part del President Torra. Chacón, hores després d’aquesta decisió —que hom vincula al seu posicionament dins el PDeCAT, ja que ha estat l’única consellera del Govern que no ha estripat el carnet del partit per unir-se a Junts per Catalunya— va lamentar que la seva etapa com a consellera acabés de “forma tan abrupta i en un moment on el final de la legislatura es veu tan a prop”, admetent que la situació era “dolorosa”. En una carta de comiat, la consellera igualadina també va assenyalar que “no és el final que hauria desitjat”. “Crec que a hores d’ara tots sou conscients de les circumstàncies que han portat el President a prendre aquesta decisió”, assenyalà en la missiva. La consellera igualadina, que va entrar al món de la política de la mà del batlle d’Igualada Marc Castells, també va reivindicar la feina duta a terme al capdavant del departament. “Crec que en aquests dos anys hem pogut demostrar que fer empresa és fer país i que apostar pel coneixement és la millor garantia per assegurar un futur de progrés i benestar per a Catalunya”, assenyalà Chacón, recordant que hi ha “projectes que encara estan en marxa i s’han de completar amb èxit”. Un d’ells, per exemple, és el procés de reindustrialització un cop Nissan hagi tancat les plantes a Catalunya. Àngels Chacón s’adreçà als seus col·laboradors, demanant-los que “més enllà de les circumstàncies actuals, continueu treballant amb el mateix talent i compromís per culminar tot el que tenim en marxa”.

política

setembre/2020

Territori

La inclusió d’una part de Can Titó al Pla Director genera una mobilització contrària que suma milers de firmes La possibilitat que el creixement industrial s’ubiqui a Can Titó, a tocar de la Ronda Sud, amb més de 200 noves hectàrees, genera protestes a Vilanova del Camí, on partits i plataformes consideren que es malmet el medi natural

SUPORT POLÍTIC Es considera que el creixement industrial de 200 hectàrees contravé la planificació urbanística ja feta a Vilanova del Camí. Formacions com V365 o Esquerra fan costat a la plataforma Salvem Can Titó

FRANCESC VILAPRINYÓ

De Can Morera a Can Titó. La polèmica sobre com ha de ser el Pla Director de la Conca d’Òdena i, en el cas que sigui un model industrial (com volen alguns dels actors socioeconòmics) on han d’instal·lar-se els polígons, és un dels temes candents de l’actualitat de la comarca, sempre amb el permís de la COVID-19. Ara s’inicia una nova fase del procés de participació mentre l’oposició que va tenir la implantació a Can Morera d’Òdena es reprodueix també a Vilanova del Camí, amb la plataforma Salvem Can Titó. L’anomenada FASE II del procés de participació serà la definitiva de l’estadi inicial d’aquesta participació ciutadana i culminarà amb la presentació de l’aprovació inicial “i el retorn a la ciutadania” de les conclusions. Les objeccions a la implantació en un sector de Can Titó són les mateixes que hi havia per part de Per la Conca i Unió de Pagesos respecte Can Morera: un volum d’hectàrees “desproporcionat”. Formacions com Vilanova 365 o Esquerra ja s’han posicionat contra aquesta possibilitat que entenen que malmetria una part important de l’entorn del municipi. Recorden, a més, que “la mateixa proposta de la Generalitat deixa clar que, tant Can Morera com la zona de Vilanova Sud, són les menys favorables per ubicar-hi sòl industrial”. Serien 200 hectàrees en una àrea del municipi, des del riu i la Ronda Sud cap a la serra, que l’oposició vilanovina subratlla que “no es pre-

veia que s’urbanitzés. Suposa anar contra el consens, especificat al Pla d’Organització Urbanística Municipal (POUM)”, en el qual el sòl de la zona de Can Titó, no figura com a urbanitzable, segons Vanesa González, portaveu de V365. Manifest i adhesions El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO) ha fet confluir l’oposició de Per la Conca i productors de la pagesia amb la plataforma que protesta perquè el nou dibuix contempla la possible instal·lació de polígons a Vilanova, a la zona de Parellades, a Can Titó. El dissabte 5 es va engegar la recollida d’adhesions al

manifest per la retirada del Pla Director. En tres dies, s’havien assolit més de 4.000 adhesions. El document denuncia una planificació que consta de “400 hectàrees industrials” que estarien “repartides entre Can Morera i la zona de l’aeròdrom d’Òdena, Cal Blasi de Jorba i Can Titó i les Parellades, entre Vilanova i Montbui”. Els impulsors assenyalen que voler resoldre la manca d’ocupació a la Conca d’Òdena amb noves superfícies industrials “no resoldrà els problemes actuals i en crearà de nous. És una manera de fer del segle passat que no té en compte les noves condicions econòmiques, mediambientals i socials.”

ADHESIONS La plataforma Salvem Can Titó s’uneix a Per la Conca i Unió de Pagesos i ha impulsat un manifest per retirar el Pla Director Urbanístic. En els tres primers dies ja s’havien sumat unes 2.500 adhesions

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El manifest per retirar el Pla Director assoleix 2.500 adhesions en tres dies

Noves sessions Acabada la primera fase del procés participatiu, en comença una de nova aquest 17 de setembre. Hi haurà dues sessions -la segona el 24 del mateix mes- on a més d’informar i explicar la proposta inicial del PDUAECO i les competències d’un PDU, també seran l’espai on obrir a debat les propostes que va presentar Territori a través del PDU el passat mes de juny. Són tallers on es discutirà sobre el model econòmic i les possibles alternatives d’implantació territorial plantejades al PDUAECO, tenint en compte diferents factors com la diversificació sectorial, el tipus d’activitat, la capacitat d’acollida del territori, la demanda d’empreses o la situació del mercat laboral, entre d’altres. Amb aquests dos tallers, es culminarà la fase inicial d’un procés participatiu impulsat voluntàriament per la Mancomunitat i la Generalitat. La primera fase del procés es va encetar el juny. Els veïns i veïnes de la Conca d’Òdena varen poder consultar en detall tota la informació, propostes i el document que entrarà a debat en la FASE II. A més, la FASE I del procés participatiu, que va concloure el passat 31 d’agost, va permetre recollir un total de 104 propostes noves dels veïns i veïnes. Des de la Direcció General de Participació de la Generalitat de Catalunya, qui vehicula i lidera el procés participatiu, ha assegurat que es recolliran totes les propostes que faci la ciutadania i s’informarà de quines de les aportacions s’hauran incorporat al PDUAECO.

setembre/2020

espai patrocinat

ecomomia

setembre/2020

economia

El teletreball és una modalitat d’organització i d’execució del treball en què una part de les funcions i prestacions de serveis es realitza de manera no presencial, és a dir a distància mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per donar resposta temporalment a necessitats, sobretot, de conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar, però també en casos d’emergència i necessitat.

Com serà la futura llei del teletreball? L’esborrany de la futura llei del teletreball que negocia el govern espanyol amb els agents socials preveu que els treballadors puguin desenvolupar les seves tasques a distància “un mínim del 20%” de la jornada o “el percentatge proporcional equivalent en funció de la duració del contracte”

Els punts més destacats de la llei Segons descriu el text proposat, la futura llei té com a objectiu “l’establiment de drets i garanties de les persones que realitzen treball a distància” i “establir clarament els límits de l’exercici de la feina a distància però que també li permeti desplegar totes les seves possibilitats” . Quines són les propostes concretes? Horari L’empresa i la persona treballadora hauran d’acordar i deixar per escrit els detalls de les rutines. L’esborrany estableix que es podrà negociar un horari flexible, encara que l’empresa podrà establir unes franges de disponibilitat. Voluntariat El treball a distància haurà de ser voluntari, mai obligatori. La nova llei entén el teletreball com un “dret de la persona voluntària” i “no podrà ser-li imposada a la persona treballadora per cap via, ni tan sols per les quals en la nostra normativa laboral admeten la modificació de condicions de treball amb causa justificada i procediment específic “. Igualtat de tracte El text estableix que hi ha d’haver igualtat de tracte i no discriminació respecte a les persones que acudeixen a centre de treball de l’empresa, excepte “aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en el mateix de manera presencial”.

L’esborrany de la futura llei del teletreball que negocia el govern espanyol amb els agents socials preveu que els treballadors puguin desenvolupar les seves tasques a distància “un mínim del 20%” de la jornada o “el percentatge proporcional equivalent en funció de la duració del contracte”. Així ho inclou el document amb què negocien les parts i que també inclou l’obligació de l’empresa a fer-se càrrecs de les despeses del treballador pel fet de fer la seva feina des de casa o el dret a la desconnexió digital, a la formació i a la promoció professional. Així mateix, l’esborrany preveu que l’opció de teletreballar sigui voluntària per al treballador i l’empresa i que les dues parts hauran de fer constar l’acord per escrit. El document sobre el qual negocien el govern espanyol i els agents socials inclou que les persones que treballin a distància tinguin dret al subministrament i manteniment dels equips adequats per desenvolupar la seva feina –amb el seu corresponent inventari-; i que l’empresa assumeixi les despeses generades al domicili. Aquests punts haurien de quedar recollits en el conveni sectorial o entre la direcció i la

representació dels treballadors de la companyia. Un altre dels punts que consta en el text, que de moment és provisional a l’espera de l’acord final entre les parts, és el dret a la intimitat dels treballadors i a la seva protecció de dades. En aquest sentit, estableix que “l’empresa no podrà exigir la instal·lació de programes o aplicacions en dispositius propietat de la persona treballadora” ni que aquests equips puguin ser destinats a la feina. L’esborrany també incorpora una protecció en matèria de seguretat i salut a la feina. Sobre el dret a la desconnexió digital, emplaça les empreses a una “limitació de l’ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans” i el “respecte a la duració màxima de la jornada”. Al mateix temps, les empreses podran adoptar mesures per a la vigilància i control que els treballadors compleixen amb la seva feina. L’acord al que finalment arribin govern i agents socials no inclou els treballadors de les administracions públiques ja que es regiran per una normativa específica.

Assumpció de costos Un dels punts més polèmics del nou text es refereix a qui ha d’assumir les despeses (eletricitat, internet, telèfon…) vinculades al desenvolupament de l’activitat des de casa: treballadors/es o empresa. En aquest sentit, el text diu que “el desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat íntegrament per l’empresa, i no podrà suposar, en cap cas, l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses, directes o indirectes, relacionats amb els equips, eines i mitjans vinculats a el desenvolupament de la seva activitat laboral “. Incomptabilitats Queda prohibit a persones menors d’edat i per pràctiques i contractes de formació. Dret a la desconnexió digital Una de les mancances que ha posat sobre la taula el teletreball forçós de les darreres setmanes ha estat la gestió del temps de treball i del temps familiar i personal. Sobre aquest punt, la nova llei indica que “el deure empresarial de garantir la desconnexió comporta una limitació absoluta de l’ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans, així com el respecte a la durada màxima de la jornada ia qualssevol límits i precaucions en matèria de jornada que disposin la normativa legal o convencional aplicables “. Altres qüestions que contempla la llei impliquen el dret a la intimitat o el ciberassetjament.

economia

setembre/2020

El teletreball ha de garantir el compliment dels requisits exigits en matèria de prevenció de riscos laborals, seguretat social, privacitat, protecció i confidencialitat de les dades. Els equips portàtils faciliten la feina, la comunicació i l’estudi, però també comporten uns riscos que es poden prevenir.

Segons una enquesta publicada el 7 de maig de 2020 per Eurofound el 70% de les persones treballadores a Espanya van començar a teletreballar des de casa arran de la declaració de l’estat d’alarma sense haver-ho fet mai anteriorment. Aquesta èxode massiu cap al teletreball obliga a les administracions públiques a actualitzar la regulació d’aquesta forma de treball ja que la normativa actual s’ha quedat antiquada i obsoleta.

Els administradors de la societat i els seus deures i drets

a Llei de societats de capital (LSC) preveu un règim de drets i deures dels administradors de les societats. Aquestes normes són d’obligat compliment i tenen la missió de garantir una gestió lleial i eficient de les societats. Són els articles 225 i següents els que recullen els deures legals, que són la diligència i la lleialtat. L’administrador ha de complir amb els deures que estableix la llei i els estatuts i exercir el càrrec amb la diligència d’un “ordenat empresari”. Amb aquesta expressió se substitueix la tradicional menció que es feia a l’”ordenat comerciant” i al “bon pare de família”. Totes aquestes expressions no estableixen sinó uns criteris o pautes de conducta que ha de seguir l’administrador en la seva missió de gestió de la societat, en compliment de les normes legals i de les que estableixen els estatuts socials, dins el sector en què desenvolupa la seva activitat l’empresa que gestiona. I atès que l’administrador ha de supervisar l’activitat societària, cal que aquest tingui la necessària dedicació, per tal de gestionar i ordenar l’activitat empresarial que desenvolupin de manera eficaç. Per això ha d’obtenir de la societat tota la informació que sigui necessària per a l’adequada presa de decisions.

certada decisió en tal cas. Queda sempre oberta la llibertat de la Junta General d’exigir les explicacions adequades, podent ser destituït o adoptant altres decisions, com el canvi de règim d’administració (imposant l’actuació d’un altre administrador que actuï mancomunadament amb l’anterior o crear un Consell d’administració), reducció de sou ... Al costat de la diligència, el deure de lleialtat. Atès que l’administrador és el representant de la societat, ha de ser-ho amb lleialtat a l’empresa i als interessos que aquesta representa. (Article 227 LSC). Obligació que desplegarà amb llibertat de criteri i decisió i amb independència. Com és lògic, no podrà fer ús dels actius de la societat

La clau es troba en la bona fe. Hem de tenir present que les decisions de l’administrador estan subjectes a la discrecionalitat pròpia de qui, amb la informació adequada, ha de prendre una decisió estratègica de negoci. De manera que la regla bàsica que s’imposarà a tots els administradors és que actuïn de bona fe, és a dir, excloent els interessos propis en l’assumpte de què es tracti, havent estat exigent a l’hora d’obtenir una informació veraç i adoptant decisions que s’ajustin a un procediment adequat. Una cosa diferent és que les decisions adoptades siguin correctes o errònies. La discrecionalitat amb què actuen els administradors, en un àmbit propi del negoci en el qual es mou la societat, són independents del que encertades o errònies d’aquestes decisions. Lògicament l’administrador no és responsable de l’èxit o fracàs del negoci pel sol càrrec que ocupa. Queda salvada la seva responsabilitat sempre que compleixi els requisits ja exposats, actuant per tant amb bona fe, buscant l’assessorament necessari en cada moment, complint les normes establertes pels estatuts socials i la Llei ... No podent, en definitiva, exigir-li una responsabilitat per danys o perjudicis soferts per una desen-

amb interès privat ni aprofitar-se d’oportunitats de negoci de l’empresa, així com obtenir avantatges de tercers a conseqüència de l’exercici del seu càrrec. Hi Haurà en aquesta línia, guardar secret de la informació que sigui rellevant, dels interessos o estratègies socials i de tot el que, de ser conegut per la competència, proveïdors o per tercers, pogués ocasionar directament o indirectament un perjudici per a la societat. Encara que se cessi en l’exercici del càrrec, aquest deure seguirà a qui va representar a la societat, podent ser causa de responsabilitat en l’ordre civil o penal segons el perjudici causat. És precisament l’obligació de l’administrador de

retre comptes davant la Junta General de la societat, la forma de fiscalitzar la seva actuació, aprovant la Junta o no, la gestió desenvolupada en l’exercici del seu càrrec. Qüestió important és la prohibició de competència. No pot l’administrador dur a terme una activitat que impliqui una competència per a la societat, en interès propi ni d’una altra societat per a la qual presti serveis en un àmbit geogràfic o temporal que suposi un conflicte d’interès, afecti la quota de mercat, processos productius, decisions estratègiques ... Aquesta prohibició afecta els familiars, siguin ascendents, descendents o germans, al cònjuge i assimilats en la relació d’afectivitat. No obstant això, la prohibició del conflicte d’interès la podrà aixecar el Consell d’administració si n’hi ha, o la junta general de la societat, podent dispensar igualment de la prohibició de competència quan no impliqui perjudici per a aquesta. D’altra banda, el principal dret de l’administrador és el de remuneració. L’article 217 LSC el regula establint una regla general inicial; el càrrec d’administrador és gratuït llevat que els Estatuts estableixin el contrari, podent consistir en una assignació fixa, rebre dietes per assistència, participar en els beneficis, una retribució variable fixant-ne els paràmetres, remuneració en accions, indemnitzacions, sistemes d’estalvi o previsió ... És la Junta General la que fixa l’import màxim, però si hi ha consell d’administració, seria aquest el que determinaria la distribució d’aquella quantitat entre els seus membres. És lògic el límit a aquesta remuneració consistent en què guardi proporció amb la mida de la societat, sempre preservant la rendibilitat i sostenibilitat econòmica d’aquesta. A més, podrà una mateixa persona exercir -i cobrar- pel seu treball com a administrador, així com per altres serveis prestats a la societat diferents de la pura administració. Els Estatuts fixen el caràcter retribuït del càrrec, la Junta general l’import de la retribució, i el Consell d’administració la distribució entre els diferents administradors quan n’hi hagi.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

economia

setembre/2020

Automoció

El cotxe elèctric despunta i es mantenen les vendes de dièsel i gasolina durant el primer semestre Creix l’interès i la venda de vehicles elèctrics a Servisimó, on els híbrids endollables guanyen quota de mercat. Parlem amb el gerent, Francesc Pua ALBERT COMPTE

Tot i haver estat més de dues setmanes sense poder obrir, durant el primer semestre d’aquest 2020 la venda de vehicles elèctrics i híbrids endollables a Servisimó va créixer d’un 2 a un 10%, cinc vegades més que durant l’any anterior, segons explica el seu gerent adjunt, Francesc Pua. No ha estat un semestre fàcil per a cap activitat econòmica. Els concessionaris de vehicles del territori també van veure’s sotmesos a l’aturada forçada de les seves activitats, si bé en el moment de la represa, treure a tota la plantilla de l’ERTE de cop “potser va fer fet que ara tinguem molta més feina”, comentava Francesc Pua, gerent adjunt de Servisimó SL. Segons explica el director del concessionari “no vam començar amb la meitat dels treballadors, sinó que vam arrancar de nou amb tots els serveis, tant de venda com de postvenda i ja ho hauríem regulat a la baixa si hagués calgut. De moment, no parem”, assenyala Pua. Des de Servisimó valoren que l’efecte Renove del pla d’estímul promogut pel govern hagi estat de nou, una ajuda per als clients que volen canviar el seu vehicle i celebren les pressions que s’han fet des de les associacions de concessionaris per dinamitzar el mercat. Per a Pua “les ajudes per a l’adquisició d’un vehicle elèctric també són interessants” i subratlla que aquest any s’ha passat del 2 al 10% del total de vehicles elèctrics i híbrids endollables, un increment “molt

Francesc Pua, gerent de Servisimó

significatiu” si bé és conscient que calen més matriculacions d’aquest nou tipus de vehicle. Segons explica la gerència del concessionari Audi, Volkswagen, Skoda, el públic pregunta i està interessat en la tecnologia dels vehicles elèctrics, però és un sector del mercat on els cotxes encara no són tan econòmics com els de gasolina o dièsel i de moment, també falta infraestructura. D’una banda, que hi hagi més punts de recàrrega, com les elec-

trobenzineres, per a les rutes llargues i de l’altra, el canvi de concepte que ha de tenir present la persona propietària del vehicle endollable, en el seu ús diari. “No és el mateix anar d’aquí a Viella que utilitzar un elèctric per la circulació urbana -compara Pua-. Estem a l’inici d’un canvi i la tecnologia avança molt de pressa”. Per treballar tota la pedagogia i el canvi de model que significa el vehicle elèctric, des de Servisimó han anunciat que per a la fira Automercat han agafat més

metres d’exposició, “per mostrar aquest producte que sabem que està a l’alça, perquè la gent el conegui. És la imatge de cap a on volem anar, el futur més immediat. La nostra estratègia serà doble -ha avançat-. D’una banda, exposarem els vehicles que s’han venut més, el de gasolina i el dièsel, perquè és el què ens demanda la gent i de l’altra, apostem per donar a conèixer la nostra gamma d’elèctrics i híbrids endollables en un nou espai.”

Els comerços de proximitat van tancar per protegir-nos. Ara toca ajudar-los a aixecar la persiana

#jocomproacasa

mercat

setembre/2020

La cuina que no podem perdre

Els musclos de la Ció

stem a mitjans de setembre, al final de la temporada del Musclo del Delta, i us volia escriure una recepta de musclos. Just abans de començar a escriure-la, he volgut revisar quines van ser les últimes receptes que vaig escriure abans que aquest maleït virus ens robés mig any. I m’he adonat que repeteixo els musclos com a producte principal, igual que en l’última recepta del mes de març. Entremig queden un munt de receptes de confinament, molts mesos d’incerteses i un munt de persones més o menys properes que han deixat aquesta vida sense haver-les pogut acomiadar com volíem i es mereixien. Set mesos que han semblat una dècada. Aquesta recepta havia de ser la 41a de la “Teràpia de Confinament”, però el cansament i el bloqueig mental que em va causar l’obligació que m’imposava jo mateix de fer una recepta cada dia laborable durant dos mesos ha fet que aquesta sigui la primera d’aquesta etapa de no-normalitat. Així i tot, cal mirar endavant. Hi ha algunes persones privilegiades que, si llegeixen el títol de l’article i la coneixen, sabran de seguida que parlaré d’uns musclos que cuina ma mare. Una recepta que s’ha fet seva a força de repetir-la però que va aconseguir parlant amb un cap de cuina d’un restaurant del Passeig de Gràcia, del qual no recorda el nom i que hi anava amb el Lluís Velázquez, de tant en tant. Els trobava tan bons que no se’n podia estar de demanar aquests musclos cada cop que hi anava. Al final, amb tota la patilla del món, va saber fer-s’ho per fer sortir el cap de cuina i que li expliqués la recepta. A casa nostra mai tindrem calés, però el morro fi ja us ho asseguro que el tenim. Aquesta recepta és ideal per un aperitiu i és senzillíssima. Per fer-la ens farà falta: ½ kg de musclos nets i sense barba

1 ceba de figueres mitjana ben picada 1 gra d’all picat 1 o 2 bitxos tipus caiena ½ copa de xerès sec 1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç 1 cullerada de cafè de pebre vermell

picant 5 cullerades soperes rases de pa ratllat oli, mantega, sal, pebre negre i llorer Primer de tot poseu una cassola al foc prou grossa per coure-hi els mus-

clos. Quan sigui calenta hi afegiu mig got d’aigua, els musclos nets, la fulla de llorer i si voleu, pebre negre en gra i, la tapeu amb una tapa. De tant en tant aneu-la removent fins que s’hagin obert tots els musclos. La cocció durarà uns tres minuts. Amb l’ajuda d’una escumadora reserveu els musclos en una safata perquè es refredin i coleu el brou que han deixat reservant-lo en un altre recipient. Quan els musclos ja no cremin massa els hi podeu anar retirant la mitja closca buida. A part, poseu al foc (no massa fort) una paella petita o un cassó, hi aboqueu una nou de mantega i oli d’oliva. Quan la mantega sigui quasi desfeta hi afegiu l’all picat i els bitxos i, abans que l’all es comenci a daurar, afegiu la ceba picada fina i un polsim de sal. Deixeu que s’ofegui ben ofegada sense que agafi color. Quan tingueu la ceba cuita afegiu-hi els dos pebres vermells, feu-hi una remenada ràpida i de seguida aboqueu-hi el xerès. Després deixeu que redueixi i s’evapori l’alcohol. Quan s’hagi evaporat l’alcohol hi afegiu les cinc cullerades de pa ratllat, remeneu bé i hi aneu afegint a poc a poc el brou dels musclos fins que aconseguiu una salsa homogènia i prou densa per poder cobrir bé els musclos. Rectifiqueu de sal i pebre, i pareu el foc. Agafeu una safata de forn, unteu-ne el cul amb una mica de mantega i amb l’ajuda d’una cullera escampeu-hi un parell de cullerades de salsa. Aneu cobrint la carn dels musclos amb la salsa (ha de quedar la closca quasi plena) i els aneu dipositant sobre la safata de forn. Si sobre salsa acabeu-la de repartir per sobre. Abans de servir-los poseu la safata amb els musclos al forn, preescalfat a 200 graus, i deixeu-los fins que es gratinin una mica. Traieu la safata del forn i cap a la taula. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs