ANOIADIARI 66 (OCTUBRE 2021) by AnoiaDiari

Número 66 · Octubre del 2021/ Gratuït / www.anoiadiari.cat

Igualada, líder en zones verdes

Baixen els accidents i els morts a les carreteres de l’Anoia

Societat P06

Els Mossos reben sis denúncies per delictes d’odi Societat P10

Segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona que estima l’impacte en la salut de la planificació urbana en un miler de ciutats europees A portada P04

Consulta popular a Jorba sobre l’ampliació de sòl industrial al municipi Societat P12

Entrevista a Ton Lloret, autor de Repoblem. L’any que va tornar al poble Societat P16

L’exjugadora Teresa Bernadas denuncia tracte homòfob en un centre de salut

L’atur baixa fins a la situació pre-COVID

Societat P20

El novembre s’iniciaran les obres de la connexió d’Igualada amb la ronda Sud

S’ha passat dels 8.776 aturats del maig als 7.414 registrats aquest setembre, 36 més que els del febrer del 2020, just abans de l’inici de la pandèmia Societat P29

Societat P18

ACN

Pugen els indicadors COVID coincidint amb l’aixecament de les restriccions

El Govern licita les obres de la variant de la B-224 a Piera, que absorbirà 6.500 vehicles diaris

El nou decret de renovables prioritzarà els projectes pactats amb el territori

P06

P24

P28

editorial

octubre/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Els Moixiganguers, com a model

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

iumenge passat, 17 d’octubre, els Moixiganguers d’Igualada van tornar a actuar a la seva ciutat per celebrar la Diada de la Colla, gairebé dos anys després de la darrera actuació, el 27 d’octubre del 2019, també per la seva festa, quan van aconseguir descarregar per tercera vegada a la història el 3 de 9 folrat. A excepció d’una actuació simbòlica a la passada Festa Major d’Igualada —després que s’anul·lés completament la del 2020— en què els de la camisa morada només van poder fer pilars, amb el públic assegut, els Moixiganguers no havien pogut tornar a fer el que millor saben fer: castells. Aquest diumenge la plaça de l’Ajuntament tornava a omplir-se de color amb el morat de les camises dels Moixiganguers, i els de les colles convidades, el verd dels vilafranquins i el marró avellana dels reusencs. Havien passat gairebé dos anys. I els igualadins, amb més de dues-centes camises, van tornar a fer una actuació brillant. Una actuació que és el resultat d’un treball, al llarg d’aquests mesos de confinament i restriccions a

causa de la pandèmia, tossut, perseverant. Lamentablement, i més a l’Anoia, tots els sectors han estat greument tocats -en alguns casos, de mort- per la crisi sanitària, social i econòmica de la pandèmia. També la cultura. També els castells. Han estat mesos i mesos reivindicant que la cultura és segura. Que els castells són segurs. També, no ho oblidem, a part d’afectar l’activitat pròpia de les entitats culturals, la crisi també ha afectat la seva economia. Si es redueixen els aforaments als teatres, es venen menys entrades. Si no es poden fer actuacions, no hi ha ingressos. I aquí és on apareix la imaginació, el talent i aquelles dosis de tossuderia que dèiem. Al llarg d’aquests mesos convulsos, els Moixiganguers no han abaixat els braços, ans el contrari. Han sabut trobar mil i una maneres per no parar, per fer activitats, tant en l’àmbit tècnic com en el social, que no han entumit el múscul de la colla. Amb paciència. Reivindicativa, però pacient. Amb perseverança. I, quan ha arribat el moment, han sortit a plaça i han triomfat. Un model.

“Al llarg d’aquests mesos, els Moixiganguers no han abaixat els braços, ans el contrari. Han sabut trobar mil i una maneres per no parar, per fer activitats, tant en l’àmbit tècnic com en el social, que no han entumit el múscul de la colla. Amb paciència. Reivindicativa, però pacient. Amb perseverança. I, quan ha arribat el moment, han sortit a plaça i han triomfat. Un model.”

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Els ajuntaments han de ser més contundents amb els conductors imprudents de patinets?

MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

SÍ 96.9%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

NO 3.1%

Estàs d’acord amb que es pugui fumar marihuana als espais on es pot consumir tabac? SÍ 31.3%

NO 68.7%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

espai patrocinat

octubre/2021

Seguretat viària

“Anar amb moto sense equipament hauria d’estar castigat” “Ara fa vuit anys em vaig comprar la primera moto per anar a la feina i vaig començar amb aquesta afició.” En Christian Jovani, afortunadament, no ha hagut de plorar la mort d’un conegut en accident de moto, però sí que un amic seu va quedar paraplègic perquè un altre conductor es va saltar un semàfor. “Quan vaig arribar a l’hospital i em vaig trobar inconscient una persona amb la qual has compartit molts moments, plena de tubs i, a més, la parella ens comunica que no tornarà a caminar mai més, a mi em va caure el món a sobre.” En tot accident, no només la víctima ha de conviure amb les conseqüències, també els familiars i amics. “Quan ja es va despertar i va ser conscient que no tornaria a caminar mai més, el primer que va pensar va ser si podria tenir una moto adaptada per poder continuar amb el que li agradava. Aquí vaig entendre que això és una cosa

que forma part de nosaltres” explica el Christian. La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu dels motoristes. Els motoristes representen 1 de cada 3 víctimes mortals a la xarxa viària interurbana. Si fos per la seva família el Christian ja hauria deixat la moto. “La família en general no ho porta gaire bé, sobretot la meva mare, que té una aversió total per les motos i li està costant molt acceptar-ho. Pel que fa a la meva dona, des que vam ser pares que no hem tornat a anar junts en moto. Avui en dia, tots estarien molt més

contents si la moto no formés part de mi.” La convivència entre els motoristes i la resta d’usuaris de la via, sovint, no és fàcil. “A la carretera tots tenim part de culpa” diu el Christian, “tots vivim massa estressats entre la feina i altres obligacions diàries. Els motoristes aprofitem qualsevol forat i moment per sortir d’un embús, sigui passant entre cotxes o de qualsevol altra manera. Els cotxes reaccionen molt malament a això i perden de vista que, si les motos van a terra, hi ha molts números que el que va sobre el vehicle de dues rodes acabi malament”. Com podem millorar? Amb respecte sentencia. “L’única solució que podem

aportar els usuaris és ser més empàtics amb la resta de persones que circulen, però la solució passa per modificar els codis de circulació i d’ús de les carreteres”. El Christian és un dels testimonis que posa veu a la nova campanya de sensibilització del Servei Català de Trànsit, adreçada específicament als motoristes. La importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva. “Anar amb moto sense equipament hauria d’estar castigat” afirma rotundament. Jaqueta i pantalons de protecció, guants i botes són indispensables. Amb això redueixes el risc considerablement. “La resta ja és posar-hi seny, respectar velocitats, vigilar molt els canvis de carril, l’estat de l’asfalt, etc.” I és que els motoristes són un dels actors més importants per aconseguir fer de la seva ruta la ruta més segura.

societat

octubre/2021

a portada

43.000

La investigació conclou que entre totes aquestes ciutats europees es podrien evitar unes 43.000 morts prematures cada any si complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Igualada, primera ciutat catalana en zones verdes Segons un estudi de salut urbana elaborat per l’ISGlobal entre un miler de ciutats europees ANOIADIARI

Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. El Rànquing ISGlobal de ciutats és un projecte en curs que té com a objectiu estimar els impactes en la salut de la planificació urbana i del transport en 1.000 ciutats europees. Aquest projecte de recerca ava-

lua diverses exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport (com la contaminació de l’aire, la manca d’exposició a espais verds, el soroll del trànsit rodat i els efectes d’illa de calor) en 978 ciutats de més de 31 països europeus i establirà diferents classificacions amb els resultats (l’estudi només publica els resultats de 866 d’aquests municipis). La investigació conclou que entre totes aquestes ciutats europees es

podrien evitar unes 43.000 morts prematures cada any si complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’estudi de l’ISGlobal va estimar per primera vegada els impactes de la manca d’exposició a espais verds sobre la salut a Europa a escala de ciutat. L’estudi es va centrar en els impactes sobre la mortalitat. L’equip de recerca va estimar la mortalitat anual per manca d’exposició a espais verds per a cadascuna de les 1.000 ciutats incloses en

societat

octubre/2021

Igualada i el seu entorn és el municipi català millor situat en aquest rànquing. Se situa en la 26 posició de 866 municipis. Segons l’estudi, les morts prematures que es podrien evitar sei es seguissin les recomanacions de l’OMS serien 3.

l’estudi i va realitzar dos rànquings a partir dels resultats: un per a l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) i un altre per al percentatge d’àrea verda (% GA). L’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) és un indicador que mesura la vegetació viva d’una àrea específica. Considera tota mena de vegetació, inclosos arbres de carrer i jardins privats. Es mesura en valors que van de -1 a 1 i els valors positius i alts indiquen verdor. Atès que els valors negatius representen aigua i gel i que aquests no van ser inclosos en l’estudi, el gràfic de barres que es mostra a la web va de 0 a +1. El percentatge d’àrea verda (% GA) és un indicador que mesura la superfície de terreny que es defineix oficialment com a espai verd. Sol referir-se a espais públics com parcs, places o jardins comunitaris. Les dades presentades en aquesta web procedeixen de l’estudi “Green space and mortality in European cities: a health impact assessment study” (Pereira Barboza et al., 2021), publicat a The Lancet Planetary Health en octubre de 2021. Les dades de les ciutats procedeixen de Del conjunt de dades d’Urban Audit 2018. Després d’agrupar les ciutats incloses dins d’una mateixa àrea metropolitana, la classificació final inclou 866 ciutats europees. La ciutat classificada com #1 és la que té la càrrega de mortalitat atribuïble a la manca d’exposició a espais verds més elevada, mentre que la ciutat classificada com #858 té la càrrega

de mortalitat més baixa. La classificació dels espais verds es basa en una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat. Les puntuacions es van calcular mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts a causa de cada mesura d’espai verd considerada. Aquest estudi es basa en la metodologia d’estudi quantitatiu d’impacte en la salut. Aquesta metodologia segueix un enfocament d’avaluació de riscos comparatiu, en comparar els nivells actuals de contaminació de l’aire a les ciutats amb dos escenaris teòrics de millora de la qualitat de l’aire (recomanacions de l’OMS i nivells mesurats més baixos). Els impactes en la salut s’estimen en funció d’aquestes reduccions, utilitzant l’evidència científica més sòlida i recent sobre la relació entre els nivells de contaminació de l’aire i la mortalitat. Segons aquest estudi, Barcelona i la seva àrea metropolitana es troba en el lloc 90 del rànquing d’espais verds, amb un 81.64% de la seva població que viu per sota de l’objectiu recomanat de zones verdes, i amb 924 morts prematures que es podrien evitar cada any complint les recomanacions de l’OMS en aquest marc. Igualada i el seu entorn és el municipi català millor situat en aquest rànquing. Se situa en la 26 posició de 866 municipis. Segons l’estudi, les morts prematures que es podrien evitar serien 3. Les morts prevenibles, segons l’estudi, es poden definir com la fracció de mortalitat que es podria evitar cada any si un factor de risc particular no fos present en la població. En aquest estudi, les morts evitables es poden interpretar com la quantitat de morts que es podrien prevenir cada any si l’exposició als espais verds fos suficient per a complir la recomanació de l’OMS i, per tant, aconseguir l’accés universal als espais verds. Les cinc ciutats pitjor situades al rànquing de menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada són Trieste (Itàlia), Torí (Itàlia), Blackpool (Regne Unit), Gijón (Espanya) i Brussel·les. A l’altra banda, les cinc ciutats més ben posicionades són Santa Lucía de Tirajana (Espanya), Paredes (Portugal), Valdemoro (Espanya), Elx (Espanya) i Llorca (Espanya) De les ciutats catalanes que surten al rànquing, Barcelona es troba en el lloc 90 de més mortalitat atribuïble a un menor índex de NDVI; Girona, en el 397 i Tarragona, en el 481. De l’estat espanyol, Madrid i l’àrea metropolitana es troben en el 538. (Cal remarcar que, com més alt és el número del rànquing, millors són els indicadors).

0,5 AVALUCIÓ Aquest projecte avalua diverses exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport, com la contaminació de l’aire, la manca d’exposició a espais verds, el soroll del trànsit i els efectes d’illa de calor, en 978 ciutats de més de 31 països europeus. LÍDERS Igualada i el seu entorn és el municipi català millor situat en aquest rànquing. Se situa en la 26 posició de 866 municipis. Segons l’estudi, les morts prematures que es podrien evitar serien 3. Barcelona es troba en el lloc 90. Girona, en el 397 i Tarragona, en el 481.

L’OMS recomana que espais verds d’almenys 0,5 hectàrees siguin accessibles dins d’una distància lineal de 300 m des de cada domicili. Els entorns naturals a l’aire lliure juguen un paper important en la preservació de la salut i el benestar de la població a les ciutats.

Com afecten els espais verds a la salut? Els entorns naturals a l’aire lliure, inclosos els espais verds, juguen un paper important en la preservació de la salut i el benestar de la població a les ciutats i brinden serveis ecosistèmics i beneficis ecològics, a més de tenir valors recreatius, socials i culturals. Molts estudis han associat els espais verds amb efectes beneficiosos per a la salut, que inclouen una major capacitat de restauració, una millor percepció del benestar i la salut mental, una reducció de les malalties cardiovasculars i una disminució de la mortalitat per causes naturals. L’OMS recomana que espais verds d’almenys 0,5 hectàrees siguin accessibles dins d’una distància lineal de 300 m des de cada domicili. Els autors de l’estudi demanen més àrees verdes “L’estudi ens dóna una imatge de conjunt en la qual veiem que hi ha molta feina per fer pel que fa al reverdiment de les ciutats i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser encara major si s’establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l’OMS”, adverteix Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. “Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca”, destaca.

Visita el Camp Nou i el vestidor del primer equip del FC Barcelona

El Camp Nou Tour & Museu del FC Barcelona ha reobert les portes, després d’estar tancant a causa de la Covid-19, amb una renovada proposta d’activitats. Destaca la visita guiada “Players Experience Tour”, que té la particularitat de donar al visitant la possibilitat d’entrar al vestidor del primer equip, un espai exclusiu que normalment compta amb un accés molt restringit. També existeix la possibilitat de fer la visita digital “Camp Nou Live Stream Tour”, que permet gaudir, des de qualsevol lloc del món, d’una ruta guiada interactiva de 45 minuts. Més info: www.fcbarcelona.es

Descobreix el luxe al Palauet de Barcelona A la Casa Bonaventura Ferrer, també coneguda entre els barcelonesos com El Palauet, podràs gaudir d’una experiència de luxe en un dels edificis modernistes més singulars de la ciutat. L’hotel ofereix tota mena de serveis pels seus clients: assistents personals, xefs privats, personal shopper, tours i visites, entre d’altres. A més, ofereixen la possibilitat d’organitzar casaments i esdeveniments en un marc únic. Més info: www.elpalauet.com

Realitza rutes inoblidables amb l’ajuda de Barcelona Art of Travel L’Agència de viatges, Barcelona Art of Travel, ofereix un servei fet a mida per a viatgers, famílies o empreses úniques, i sostenible en tots els àmbits. D’una banda, t’ajuden a organitzar els teus viatges i optimitzar el pressupost, realitzant rutes amb accés Premium als llocs més emblemàtics d’Espanya. D’altra banda, també ofereixen formació i educació sobre la vida o obra d’Antoni Gaudí. Més info: www.barcelonaartoftravel.com

societat

octubre/2021

89.448

societat

Malgrat l’estancament del ritme de vacunació, l’Anoia és a punt d’arribar a tenir vacunada amb la pauta completa el 75% del total de la seva població. Fins ara, 89.448 anoiencs han rebut les diverses dosis de la vacuna i 91.099 han rebut la primera dosi. A la capital, 30.866 igualadins han rebut la primera dosi i 30.293 la pauta completa.

Pugen els indicadors COVID a l’Anoia coincidint amb l’aixecament de les restriccions La velocitat de transmissió de la malaltia, l’Rt, s’eleva a 1,41 a l’Anoia i fins a 2,14 a Igualada

ANOIADIARI

Després d’unes setmanes de descens dels principals indicadors de seguiment de l’evolució de la pandèmia, que situaven l’Anoia en la zona verda, aquestes dades han tornat a pujar, canviant la direcció de la corba. El passat 12 d’octubre, tres dies abans de l’aixecament de la majoria de restriccions, l’Anoia era la quarta comarca catalana amb millors dades: el risc de rebrot havia baixat fins a 20, mentre que a Igualada baixava fins a 6. A Catalunya se situava en 43. La velocitat de reproducció de la malaltia, l’Rt, també havia baixat a l’Anoia, situant-se en 0,55, i a Igualada, en 0,17. A Catalunya l’Rt se situa en 0,8. Xifres de color verd. Des de llavors, els indicadors han canviat la tendència a la baixa i tornen a pujar. Les dades actualitzades pel departament de Salut, actualitzades aquest dijous 21 d’octubre al tancament de l’edició d’aquest periòdic, mostraven un nou augment de les dades a l’Anoia i a Catalunya. Al país, l’RT ha pujat fins a 1,08. A l’Anoia fins a 1,41 i l’ascens més alt s’ha registrat a Igualada, on la velocitat de transmissió de la COVD-19 ha pujat fins a 2,14. Segons els experts en salut, el llindar òptim per

residències, 72 en domicilis i 42 no classificables). A Igualada, la xifra de defuncions per COVID-19 és de 262.

219 195

S’estanquen les vacunacions Després d’uns primers mesos amb un bon ritme de vacunació, durant les darreres setmanes aquest s’ha anat estancant. L’Anoia és a punt d’arribar al 75% del total de la població amb la pauta completa de la vacuna. Hi ha 89.448 anoiencs que han rebut totes les dosis i 91.099 han rebut la primera. A Igualada, els percentatges són similars. 30.866 igualadins han rebut la primera de les dosis, mentre que 30.293 ja han rebut la pauta completa.

al control de l’evolució de la pandèmia s’hauria de situar per sota de l’u. El risc de rebrot també creix i és ara de 47 a Catalunya, 26 a l’Anoia i 31 a Igualada. El conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, ja va pronosticar, el passat dissabte 16 d’octubre, que amb l’aixecament de la majoria de restriccions la corba podria tornar a enfilar-se. “La setmana vinent pujarem una mica.

Serà una pujada controlada”, va manifestar. Més dades Des de l’inici de la pandèmia, ara fa dinous mesos, s’han registrat 14.744 casos positius de COVID-19 a l’Anoia. D’aquests, 5.406 a Igualada. Durant aquest període, la xifra de víctimes mortals per la pandèmia entre els ciutadans de l’Anoia uja fins a 636 (371 en centres hospitalaris o sociosanitaris, 151 en

Taronja Després de dies amb bons indicadors, que situaven l’Anoia a la zona verda de ml’eolució de la pandèmia, essent la quartra comarca catalana amb millors indicadors, ara se situa a la zona taronja.

Menys impacte als centres educatius Un dels llocs on els contagis estan tenint menys incidència actualment és als centres educatius, on la pandèmia va impactar notablement durant els mesos més àlgids de la propagació de la COVID-19. Al tancament d’aquesta edició, segons les dades del departament d’Educació, no hi ha cap grup confinat entre els 90 centres d’ensenyament de la comarca. Hi ha 34 persones en quarantena, entre alumnes, docents i altres professionals de dos centres d’Igualada.

c/ Còrdoba, 14 - Tel. 93 805 27 94 Fax 93 806 60 89 - STA. MGDA. MONTBUI - info@fernandezsanglas.com www.fernandezsanglas.com

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Successos

Menys morts a les carreteres de l’Anoia El Servei Català de Trànsit ha tancat, oficialment, l’estadística d’accidents a les carreteres catalanes del 2020. A l’Anoia es van registrar 249 accidents, amb 3 víctimes mortals. L’any anterior, sense pandèmia i amb més mobilitat, hi va haver 17 morts a les vies de la comarca

ANOIADIARI

El Servei Català de Trànsit ha tancat les xifres de sinistralitat a les carretes catalanes corresponents al passat 2020, un any marcat per la reducció de la mobilitat per la COVID-19. L’Anoia va ser, al costat de Baix Ebre, la comarca on va baixar més la mortalitat durant l’any passat: es va passar de les 17 víctimes mortals a les carreteres de la comarca el 2020 fins a les 3 de l’any passat. Aquesta és la xifra més baixa dels

Accidents Amb 249 sinistres, el 2020 és l’any amb menys accidents des del 2006, quan se’n van registrar 234.

493 206

194

2004

2005

357

363

2006

2007

2008

386

2009

darreres disset anys, des que el Servei Català de Trànsit fa públiques les dades dels accidents a la xarxa viària catalana. El 2020,el 2016, el 2011 i el 2005, amb tres morts, són els anys amb menor mortalitat a la xarxa de l’Anoia. L’any amb més víctimes mortals va ser, precisament, el 2019, amb 17 morts, seguit del 2004 i el 2006, amb 14 morts. El nombre total d’accidents també va baixar dràsticament el 2020 respecte a l’any anterior: un 29,4% menys. El 2019 es van registrar 353 accidents a les carreteres de l’Anoia, mentre que

439

2010

399

2011

447

462

465

Ferits El 2020 hi va haver 331 ferits, 155 menys que el 2019. Es van registrar 310 ferits lleus, 18 ferits greus i 3 morts.

465

538

el 2020 va baixar fins a 249 sinistres. En aquests accidents, es van registrar 310 ferits lleus, 18 ferits greus i, com assenyalàvem, 3 morts. L’any anterior, el 2019, hi va haver 445 ferits lleus, 24 ferits greus i 17 morts. L’any amb més accidents va ser el 2016, amb 356 accidents, seguit del 2019, amb 353 accidents, i el 2008, amb 352 sinistres. A l’altra banda, l’any amb menys accidents va ser el 2005, amb 130, seguit del 2004, amb 139, i el 2020, amb 249 sinistres.

519

499

486 331

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Total ferits (lleus, greus i mortals) per any Font: Servei Català de Trànsit

51 42 34

41 34 28

24 18

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Total ferits greus per any Font: Servei Català de Trànsit

17 14

12 7

3 2004

2005

2006

2007

2008

2009

8 4 2010

3 2011

6 3

3 2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Total víctimes mortals per any Font: Servei Català de Trànsit

352 234 139

130

2004

2005

2006

272

2007

2008

299

2009

317

2010

299

295

299

307

2011

2012

2013

2014

310

356

349

351

353 249

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Total accidents per any Font: Servei Català de Trànsit

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Successos

Els Mossos han rebut 6 denúncies per delictes d’odi a l’Anoia El 2019 en van registrar un, el 2020 cinc i enguany ja en porten 6, tot i que el Grup d’Atenció a la Víctima i la Unitat d’Investigació de la comissaria d’Igualada remarquen que en la majoria de casos l’homofòbia, “la transfòbia o altres tipologies de delictes d’odi no han estat la motivació primària sinó una conseqüència de l’incident”

ANOIADIARI

“Hi ha indicis de l’existència a Catalunya de grups de gent que queden per sortir a caçar persones homosexuals”, va manifestar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a principis de setembre en una entrevista a RAC1. El conseller afegia que aquests grups, que no va atrevir-se a qualificar d’organitzats, estan “instal·lats en l’odi i alimentats per una cultura de l’odi a la diferència”. Va atribuir la seva existència a “un cert component social d’una certa permissivitat, un cert aval en el menyspreu a la diferència, que ajuda i anima a determinats col·lectius a fer un pas més”. Davant aquesta situació “extremadament greu”, el conseller va explicar que la policia catalana és “implacable”. Segons fonts dels Mossos d’Es-

quadra, aquests grups no tenen un lideratge clar, uns objectius definits ni una estratègia predeterminada, però sí que poden ser diversos amics i coneguts que queden per anar de festa o alguna altra activitat i aprofiten l’ocasió per agredir o vexar membres del col·lectiu LGTBI que es troben pel carrer. Els Mossos d’Esquadra disposen d’un equip especialitzat en delictes d’odi. “Ens hi hem posat molt seriosament”, va assegurar Elena, afegint que treballen per ser “implacables”. Aquests darrers mesos han crescut les agressions i atacs de caràcter homofòbic i transfòbic a l’espai públic, sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana. La comissaria dels Mossos d’Igualada disposa d’un grup especialitzat en violència domèstica, el Grup d’Atenció a la Víctima (GAV).

219 195

Aquest grup atén, informa, assessora, deriva i fa seguiment dels casos que té coneixement relacionats amb situacions de violència familiar. El Grup d’Atenció a la Víctima i la Unitat d’Investigació dels Mossos a l’Anoia han explicat a l’AnoiaDiari que estan atents per perseguir i intervenir davant aquestes situacions, tot i que no s’han registrat agressions que tinguessin com a “motivació primària” l’homofòbia, la transfòbia o altres tipologies de delictes d’odi. Asseguren que “hem investigat denúncies per delictes d’odi, però han estat en casos on ja existia un altre fet. Les expressions que converteixen l’incident en un delicte d’odi no han estat el fet principal, sinó una conseqüència de l’incident”. Afegeixen que “no són freqüents” aquests tipus de delictes a l’Anoia, tot i que han anat també creixent: el 2019 se’n va registrar un, el 2020 van ser cinc i aquest 2021 ja en sumen sis. Remarquen que “alguns d’aquests casos són recurrents. N’hi ha un que es va repetint i que és degut a una mala convivència veïnal i en aquest ambient de retrets s’acaba al·ludint a la condició de la víctima, però no és pròpiament un delicte d’odi”. El Grup d’Atenció a la Víctima afirma que ”als instituts es detecta més masclisme que no pas homofòbia, transfòbia o racisme.” A Catalunya, durant el primer semestre, es van rebre 92 denúncies per atacs LGTBI-fòbics, el 40% de tots els delictes d’odi. Això suposa un augment del 24% respecte als 74 delictes denunciats el 2020 i un increment del 58% respecte als 58 fets denunciats el 2019. El 70% dels fets han estat resolts. Al seu costat, L’Observatori Contra l’Homofòbia xifra en 222 les incidències LGTBIfòbiques registrades des de l’inici del 2021; i 1.110 des del 2014. “No s’ha de tenir por” En l’esmentada entrevista el conseller va manifestar que les persones homosexuals “no han de tenir por” perquè “la por és la victòria d’aquesta gent”, demanant que es “comportin amb normalitat perquè al final acabaran guanyant i tindran els Mossos al seu costat”.

Delictes d’odi. Què són i com es poden denunciar Els delictes d’odi són infraccions penals on se selecciona la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció per la seva pertinença -real o suposada- a un grup per raó de la seva raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, la religió, la minusvalidesa física mental, l’orientació sexual o altres factors similars. Els delictes d’odi es poden fonamentar en els prejudicis següents: Raça, origen ètnic. Xenofòbia. País de procedència. Discapacitat. Antisemitisme. Religió o creences. Orientació o identitat sexual. Ideologia. Aporofòbia / Exclusió social. Qualsevol altra circumstància, condició social o personal. Els Mossos animen, tant les víctimes com qualsevol persona que hagi estat testimoni o tingui coneixement d’una conducta relacionada amb un delicte d’odi, que presentin sempre denúncia. Recomanen mantenir la calma, avisar la policia i denunciar els fets com més aviat millor. Afegeixen que convé memoritzar i, si és possible, anotar les dades dels autors (edat, trets físics, vestimenta, símbols, distintius, tatuatges, vehicle, etc.) i del lloc dels fets. Remarquen que, encara que no s’estigui segur si l’acte en què s’han vist o puguin estar involucrats pot estar relacionat amb un delicte d’odi, contactin igualment amb la policia; denunciar aquests delictes permetrà i ajudarà a prevenir i evitar que aquests incidents puguin tornar a repetir-se. Com i on denunciar un delcite d’odi En cas d’urgència s’ha de trucar al numero d’emergències de la Generalitat de Catalunya 112. També us podeu dirigir a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Els Mossos mantenen una relació constant amb els col·lectius més vulnerables “per tal de crear un clima de confiança mútua i oferir-vos una atenció personalitzada. Aquesta feina la duem a terme des de les Oficines de Relacions amb la comunitat de cadascuna de les comissaries de la PG-ME”, assenyalen. També ofereixen atenció integral a les víctimes. “A més de la prevenció, la detecció i el seguiment del cas, vetllem perquè la víctima estigui informada i atesa, i conegui la xarxa de recursos existents en funció de les seves necessitats i del territori on es troba”, expliquen. En cas de dubte o si necessiteu orientació davant una denúncia. Podeu escriure a la bústia confidencial de dubtes i orientació, a l’adreça mossos. delictes.odi@gencat.cat. Aquesta és una bústia específica i especialitzada per resoldre dubtes i que ofereix orientació davant una denúncia, tot garantint la confidencialitat de l’interlocutor. Podeu denunciar “qualsevol agressió, insult, amenaça, xantatge, incitació a la violència contra la vostra persona o denegació de servei (públic o privat), discriminació laboral, assetjament escolar... per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i/o relació afectiva”.

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Participació

Els veïns de Jorba van a les urnes per decidir sobre l’ampliació de sòl industrial A la consulta popular que se celebrarà aquest diumenge 24 d’octubre els jorbencs també votaran sobre la implantació d’energies renovables

“Esteu d’acord que el Pla Director d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena classifiqui 46 hectàrees de sòl industrial al Parc Tecnològic Igualada-Jorba?” i “Esteu d’acord que l’Ajuntament de Jorba s’oposi als grans projectes d’energies renovables que afectin el municipi en el marc normatiu actual?” són les dues preguntes de les paperetes que trobaran aquest diumenge els veïns i veïnes majors de setze anys i empadronats al municipi de Jorba davant l’urna de la consulta popular múltiple i no referendària sobre l’ampliació de sòl industrial al municipi i la implantació d’energies renovables. L’Ajuntament també ha previst la modalitat de votació anticipada que podrà fer-se durant la setmana abans, del 18 al 22 d’octubre a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Jorba. La celebració d’aquesta consulta va ser aprovada per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament de Jorba del dimecres 8 de setembre. El govern municipal ja va anunciar que el resultat d’aquesta consulta múltiple no serà vinculant, però l’Ajuntament va prendre el compromís “d’acceptar-ne el resultat, valorar-lo globalment tenint en compte la participació en la mateixa i obrar conseqüentment amb el resultat de cada una d’elles, sempre en el marc de la normativa vigent i dins de les seves competències”. A finals de febrer, la plataforma Jorba Reflexiona va presentar davant el regis-

tre de l’Ajuntament de Jorba, una sol·licitud perquè l’Ajuntament de Jorba iniciï els tràmits d’una consulta popular. Des de l’entitat es considerava que la població no tenia prou informació sobre un projecte que “tindria efectes irreversibles al municipi”. Jorba reflexiona “defensa el desenvolupament industrial en els espais que

219 195

actualment estan classificats com a sòl industrial, a la zona de les bòbiles i a la zona aprovada en el nou POUM, però en cap cas volem que es dediquin més hectàrees a la indústria en aquesta zona agrícola d’alt interès paisatgístic.” En una entrevista a l’AnoiaDiari, el batlle de Jorba, David Sànchez, reconeixia que “tenim la necessitat de nou

sòl industrial, des de fa anys, no només a la Conca, sinó a tota Catalunya”, anunciant que “no només hi ha empreses que han mostrat interès per instal·lar-se a Jorba, sinó que també hi ha empreses que ja són al municipi des de fa molts anys i que necessiten créixer. Si no poden fer-ho a Jorba, marxaran. Així de cru.” Aquesta setmana, pocs dies abans de la celebració de la consulta, diverses entitats, institucions, col·lectius i persones a títol individual han fet campanya. Diumenge passat, Jorba Reflexiona celebrava l’acte central de la campanya pel No, mentre que vint-i-cinc entitats i personalitats feien públic el “Manifest pel Sí a Jorba”, adduint que “els qui signem aquest manifest, no volem que la Conca d’Òdena perdi més trens”, manifesten els signants, destacant que la Conca d’Òdena està situada en un emplaçament geogràfic privilegiat i que s’ha d’aprofitar per crear llocs de treball de qualitat: “Cal atraure noves empreses oferint el sòl industrial de gran format que necessiten. Evidentment, aquest sòl només pot anar destinat a aquelles empreses responsables mediambientalment, socialment i compromeses amb la creació de llocs de treball de qualitat. I estem convençuts que la implantació de grans empreses generarà un efecte tractor que permetrà l’ocupació de les parcel·les de petit format de què ja disposem”. Diumenge, a les urnes.

espai patrocinat

octubre/2021

Talent La igualadina Olga Jiménez Muntané és experta en vendes i lideratge, empresària i autora. Des de l’any 2002 ha liderat milers de dones al sector de la venda directa d’alta cosmètica, assolint les posicions més altes i els majors reconeixements. Ha estat convidada com a mentora a llocs com el Brasil, els Estats Units i arreu d’Europa. Ella creu en un concepte holístic de la dona de negocis per a qui el triomf professional sigui la clau per a una vida personal encara més exitosa. Al seu nou llibre LA JEFA ERES TÚ, disponible en format e-book i paper, et mostrarà com aconseguir-ho. Olga, com va sorgir el projecte d’escriure LA JEFA ERES TÚ? Cap al febrer del 2021, em vaig adonar que comptava amb gairebé vint anys d’experiència i un negoci d’èxit que durant la pandèmia havia crescut en comptes de decréixer. Va ser aleshores quan em vaig plantejar compartir el que havia après al llarg de la meva carrera en un llibre. L’objectiu del llibre, més personal i vocacional que comercial, era poder ajudar les dones d’àmbits fora del meu. Quan una dona descobreix les claus d’una sana productivitat basada en els valors, aprèn a treballar el mínim per guanyar el màxim i, d’aquesta manera, pot aconseguir les seves fites professionals i financeres mantenint l’equilibri familiar i personal. En definitiva, tal com deia una de les meves primeres lectores: “el llibre em va ajudar a tenir l’absoluta certesa que podia tenir-ho tot i que l’èxit no ha de suposar necessàriament un sacrifici”. A qui va dirigit LA JEFA ERES TÚ? LA JEFA ERES TÚ és una guia per a líders, emprenedores, caps i dones que vulguin arribar a ser-ho. També és un llibre dirigit a tothom qui busqui un regal perquè les dones de la seva vida s’inspirin, s’estimin i se sentin capaces d’aconseguir qualsevol cosa. Això vol dir que es tracta d’un llibre només per a dones? Els homes que l’han llegit han manifestat que el llibre els ha servit com a guia per a definir, arrencar i assolir qualsevol tipus

“LA JEFA ERES TÚ és una guia per a líders, emprenedores, caps i dones que vulguin arribar a ser-ho”

a l’èxit, que va lligat a les crítiques i, per contra, per por al fracàs, que va lligat al rebuig. Al llibre els demostro que poden assolir el triomf mantenint la seva integritat, valors i prioritats i els dono eines pràctiques per poder-ho aconseguir. Així doncs, és un llibre d’empresa o un llibre d’autoajuda? És totes dues coses, es tracta d’una obra inspiradora, positiva, empoderadora i pràctica. Com està estructurat el llibre? El llibre conté 105 píndoles curtes repartides al llarg de dotze capítols. Es tracta d’un llibre per llegir i rellegir i per trobar-hi respostes i reflexions una vegada i una altra, però també tècniques fàcils d’implementar. Es tracta d’un llibre per a totes les edats? El pot llegir qualsevol persona que senti la necessitat de construir un estil de vida a mida. Que vulgui sentir-se respectada, ser un referent per als altres i, alhora, tenir equilibri, flexibilitat horària i llibertat econòmica. I, per descomptat, qualsevol persona que vulgui que el seu èxit serveixi per aportar valor a la societat.

OLGA JIMÉNEZ MUNTANÉ Experta en vendes i lideratge, empresària i autora del llibre LA JEFA ERES TÚ de projecte. També és idoni per a qui vulgui descobrir el lideratge constructiu en femení. Quines són les principals pors de les dones a l’hora d’emprendre que el llibre ajuda a resoldre? Sovint inconscientment, moltes dones creuen que no es mereixen l’èxit. Se senten culpables quan pensen en si

mateixes. Això fa que creguin que han de triar entre el temps o els diners, l’èxit personal o el professional, però aquesta renúncia les fa sentir incompletes. Per altra banda, moltes dones tenen por de les seves emocions i senten que els costa gestionar-les a l’hora de liderar i treballar amb persones. A més, la necessitat de ser acceptades fa que no s’atreveixin a somniar per por

On podem trobar el llibre? El llibre està disponible en format e-book a Amazon i en format paper a Amazon, llibreria Aqualata, Cal Rabell i llibreria Llegim...? Del 21 al 25 d’octubre l’e-book té una oferta especial de llançament a 0,99€. Totes aquelles persones que el comprin a Amazon i escriguin una ressenya abans del 25 de novembre rebran un quadern de notes LA JEFA ERES TÚ escrivint un correu a lajefaerestu@gmail.com amb la seva adreça postal. El 19 de novembre a les 19h tindrà lloc la presentació oficial a la Biblioteca Central d’Igualada amb el suport de Llibreria Aqualata i la participació de quatre ponents que són grans referents. Hi haurà signatura de llibres i tots els assistents rebran regals exclusius. És molt important fer la reserva al mail b.igualada.c@ diba.cat ja que les places són limitades.

societat

octubre/2021

Territori

“Als qui estan contra dels polígons els pregunto: i de què voleu que visquem?” ANOIADIARI

Diumenge, Jorba votarà en una consulta sobre aspectes que condicionen el futur del poble: les energies renovables i l’ampliació de sòl industrial. Com a jorbenc i com a empresari, com has viscut la campanya? Sí, visc a Jorba i quan veig les pancartes als balcons en contra del polígon penso: “I de què voleu que visquem?”. Dir que no a tot és la postura fàcil, però hem de plantejar-nos més qüestions, mirar més enllà. Ningú no vol desenterrar el problema real: no podem tenir camps i prou, la pagesia no dona prou llocs de treball. Sempre penso que els de les plataformes del No són gent a qui ja els van bé les coses. Però hi ha una gran majoria de gent que no viu en el seu món, que han de lluitar molt i necessiten oportunitats reals per tirar endavant i no només un paisatge bonic quan miren per la finestra. És veritat, però, que falta més sòl industrial a Jorba? Sí, en falta a Jorba i a tot arreu, a tota la comarca. Jo ho he comprovat de primera mà, no hi ha prou sòl de qualitat per les empreses que necessiten parcel·les de gran format. I això no pot ser, perquè justament a la Conca tenim l’avantatge de tenir prou hectàrees per tot: podem tenir sòl agrícola, sòl industrial i sòl urbanitzable per construir-hi habitatges. No hem de renunciar a cap de les tres coses.

JOAN CORBELLA

Què passarà si no tira endavant el Pla Director? Ara ja estem passant a ser ciutat dormitori. És veritat que des dels Ajuntaments es programen esdeveniments puntuals, però això no dona de menjar. La major part de la gent se n’ha d’anar a treballar a fora amb tot el que això implica de despeses, de temps invertits en viatges i de mala qualitat de vida. Si no ho resolem, doncs continuarà com fins ara, o pitjor. Però tenim una oportunitat per arreglar-ho.

proper territori receptor de grans empreses de Barcelona ja som nosaltres. Hem d’entendre això i posar-los-ho fàcil. No només amb oferta de sòl sinó també amb incentius fiscals. A Saltoki tenim més d’una vintena de botigues, és una empresa en expansió constant i veiem com s’ho treballen els territoris per atreure inversions. Aquí hauríem de fer el mateix.

Quina és aquesta oportunitat? Entendre que per la bona situació geogràfica que tenim, la Conca d’Òdena és dels territoris més ben situats de Catalunya. Tota la zona del Baix Llobregat, des de Barcelona fins a Abrera, ja està plena: el

Amb això es resoldria l’atur estructural de l’Anoia? Nosaltres estem agafant estudiants que surten de la carrera i treballem amb entitats i institucions que ajuden a persones a l’atur que volen reincorporar-se

Director de centre de Saltoki i veí de Jorba en un nou sector professional, i els formem. Tot hi ajuda. Però per fer això, abans de res, cal tenir empreses. No arriba tard aquest Pla Director? Segurament que sí, fa temps que s’hauria d’haver fet aflorar més sòl. Ja es veu que no té sentit que Igualada tingui un polígon a dins mateix de la zona urbana, amb el munt de terrenys que hi ha a la Conca d’Òdena. Què diries a un veí de Jorba que dubta de què votar diumenge? Que pensi per ell i pels seus fills.

Si no som capaços de generar indústria, de què viuran? La pell, el tèxil... aguanten tan com poden, però no és suficient. Volem que els nostres fills marxin a treballar a fora? I sobre l’afectació mediambiental? L’ubicació concreta del sòl industrial que proposa el Pla Director per a Jorba és molt bona, a tocar de l’autovia A-2. Jorba seguirà tenint un entorn molt bonic. Vostè votarà diumenge? Votaré, i votaré que sí perquè és necessari pel futur dels nostres fills.

“

“A la Conca tenim l’avantatge de tenir prou hectàrees per tot: podem tenir sòl agrícola, sòl industrial i sòl urbanitzable per construir-hi habitatges. No hem de renunciar a cap de les tres coses.”

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Demografia FRANCESC VILAPRINYÓ

Darrere el compte a la xarxa Twitter @Repoblem hi ha Ton Lloret i Ortínez (Igualada, 1983), historiador i que treballa com a conservador al Museu Molí Paperer de Capellades. I incombustible activista del municipi d’Argençola i en concret del nucli de Clariana. Ha escrit nombrosos llibres on realça l’entorn d’Argençola i la Catalunya ‘buidada’ i ara publica ‘Repoblem. L’any que vam tornar al poble’ (Cossetània) on dona a conèixer alguna de les històries de les persones que, abans o després que sorgís aquesta iniciativa, han tornat als pobles. Ja ha escrit i col·laborat en altres edicions i llibres. El procés per aquest quan va començar? Vaig obrir el compte de Twitter de @Repoblem el 26 d’agost del 2020. Era un moment on s’acostava la segona onada i es venia dels tancaments de les ciutats, amb molta incertesa.

“Es torna al poble perquè les grans ciutats ja no ofereixen bones condicions de vida”

Com soón aquestes famílies que fan el pas? Molt diferents. No hi ha un perfil únic i volia trencar aquest mite. No és només el fet mediàtic de la gent de Barcelona que aterra en un poble petit. No és uniforme. El primer cas que es va materialitzar amb Repoblem a ser una família de Valls

A més del coronavirus, què més ha intervingut en el canvi de xip? Entre altres coses, potser l’augment de productes de proximitat, que ara es posen més en valor. Tenim més consciència del valor que té l’entorn immediat. ‘Ventdelplà’ va ser una sèrie pionera, en el retorn al camp? (riu).

Quin era l’objectiu del compte? Hi havia una dinàmica de persones que volien anar a viure fora de les grans ciutats. La qüestió era poder-los connectar amb els pobles que més necessitaven aquesta gent, perquè s’estan despoblant. Em van proposar fer un bloc des de l’Associació de Productors Catalans. Es tractava d’històries de la gent que havia fet aquest pas de la ciutat al camp, però no exclusivament des de la gran ciutat, sinó també des de ciutats mitjanes com per exemple Igualada. I no només els que ho han fet arran del confinament, sinó també de la gent que havia fet aquest moviment abans, perquè podien fer un balanç i explicar més coses dels projectes de vida que hi havien creat. I en el llibre, que es vol reivindicar o assenyalar? Em van proposar de fer-lo des de Cossetània Edicions. Volia reflectir com és la vida de les persones que han fet aquest pas, però també fer una reflexió sobre altres temàtiques que afecten aquest món, com ara el relleu agrari o la transició energètica, l’impacte de les renovables, l’emprenedoria, les activitats de productors locals o artesans, entre d’altres. Val a dir que el fenomen d’aquesta tornada al camp no és el mateix quan vas a Clariana, que és a un quart d’hora d’Igualada i els seus serveis, que quan vas a Ossera, que també és el camp, però que la ciutat més pròxima és la Seu d’Urgell, a una hora en cotxe.

gle —l’èxode a la gran ciutat— i el contrast amb què pot passar ara. Hi va haver una fuga d’habitants i no es mirava el que es deixava enrere. Moltes famílies encoratjaven els joves a marxar per buscar un futur millor lluny del poble. El coronavirus ha estat una aturada. Un moment per veure que les ciutats ja no són un ascensor social. Ara, a les grans ciutats, el jovent (i no tant jovent) ho té difícil per trobar bones condicions de vida, ja no es manifesten com a lloc natural de progrés, tal com s’havia inoculat a la gent. No ofereix habitatges dignes ni llocs de feina en condicions a tothom.

Com són aquestes històries de retorn? Les hem enfocat de dues maneres diferents. Era tardor i agafava el cotxe cada setmana per anar a un lloc i parlar amb la família que s’hi havia establert. Però també, reflectir com és aquest lloc de retorn. Per això, hi ha vuit històries de les persones repobladores i vuit històries del lloc on van; com és l’entorn i els pobles i quines problemàtiques i reptes afronten la gent que ja hi viu. I quins projectes tiren endavant els qui estan al capdavant dels seus ajuntaments.

TON LLORET Historiador. Autor del llibre ’Repoblem. L’any que vam tornar al poble’ que es va traslladar al Montseny. Hi ha un dels casos que apareix al llibre, el de la Júlia, que “torna” a la Terra Alta, d’on havia marxat per anar a Barcelona. En les edats i en els propòsits també hi ha moltes diferències: hi ha aquells que estan a un pas de jubilar-se i se’n van al camp o els emprenedors que s’hi

traslladen per començar un projecte cultural. El subtítol: ‘L’any que vam tornar al poble’. Per què l’ha triat? Amb el subtítol volíem englobar no només el fet del retorn, sinó una mirada cap al món rural i el procés que es va produir fa un se-

Quina història ressaltaria de les que ha conegut? Vaig anar a Àrreu (Pallars Sobirà), despoblat des de 1981. Un “avís” del que pot passar. Parlem dels pobles que ara tenen nous habitants, però no podem oblidar les desenes de pobles que ja estan deshabitats. Tots aquells pobles que ja s’han perdut i els coneixements que s’han esvaït amb la seva pèrdua. I també hi ha la introducció que fan Eduard Trepat Deltell, geògraf, i Gemma Estany Ferrer, ambientòloga; que són coordinadors tècnics d’ARCA. També hi ha una presentació a càrrec del Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Què opina del programa pilot de la Generalitat de repoblament? Hi ha tres municipis de l’Anoia que hi participen. Està molt bé, però arriba tard. Quants pobles hem perdut, ja? La inversió serà de dos milions, el mateix any que han donat 2,6 milions per a la cadena de gimnasos DIR. La qüestió és que no hi ha cap calendari per reequilibrar el país, quan tenim el 35%, pel cap baix, de territori afectat pel despoblament.

“

“El fenomen d’aquesta tornada al camp no és el mateix quan vas a Clariana, que és a un quart d’hora d’Igualada i els seus serveis, que quan vas a Ossera, que també és el camp, però que la ciutat més pròxima és la Seu d’Urgell, a una hora en cotxe.” ”No és només el fet mediàtic de la gent de Barcelona que aterra en un poble petit. No és uniforme.” “En les edats i en els propòsits també hi ha moltes diferències: hi ha aquells que estan a un pas de jubilar-se i se’n van al camp o els emprenedors que s’hi traslladen per començar un projecte cultural.” “El coronavirus ha estat una aturada. Un moment per veure que les ciutats ja no són un ascensor social. Ara, a les grans ciutats, el jovent (i no tant jovent) ho té difícil per trobar bones condicions de vida, ja no es manifesten com a lloc natural de progrés, tal com s’havia inoculat a la gent.”

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Ocupació

L’atur baixa a l’Anoia fins a la situació prepandèmia Durant l’estiu s’ha passat de 8.776 aturats el mes de maig a 7.414 al setembre, 36 més que els registrats el febrer del 2020, abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19

ANOIADIARI

L’atur a l’Anoia va baixar, el passat mes de setembre, en 205 persones respecte l’agost, quan es van registrar 7.619 aturats. De fet, durant l’estiu, la xifra d’anoiencs en situació d’atur ha passat de 8.776 el maig a 7.414 el setembre. Són 1.362 menys. Unes xifres que situen l’Anoia en un panorama molt semblant a la que hi havia abans de l’inici de la pandèmia de la COVID-19. Segons les dades publicades pel Servei català d’Ocupació de Catalunya, actualment hi ha 36 persones més a l’atur a l’Anoia que els registrats el febrer del 2020: 7.378. 12,39% d’atur a Igualada Segons aquestes mateixes dades, la taxa d’atur registrada a Igualada el setembre se situa en 12,39%, lluny encara de l’11,69% del febrer

del 2020, abans de l’esclat de la pandèmia a la Conca d’Òdena. El setembre del 2020, en plena crisi, era del 14,63%. D’altra banda, dos dels municipis que històricament han tingut més percentatge d’atur, han aconseguit situar-se per sota de les dades de fa un any i mig. Vilanova del Camí s’ha situat, aquest setembre, en el 15,36%, 0,31 punts menys que el febrer del 2020 (15,67%). El setembre del 2020 era de 17,67%. L’altre municipi és Santa Margarida de Montbui, que també ha arribat als nivells prepandèmics: el febrer del 2020 tenia un 17,47% de percentatge d’atur i aquest setembre passat, un 16,72%. El setembre del 2020 aquest percentatge va arribar fins al 19,46%. El municipi anoienc amb el percentatge més alt d’atur és Cabrera d’Anoia, amb un 21,60%. Cabrera d’Anoia és el tercer municipi de

la demarcació de Barcelona amb més atur percentual, per darrere de Granera (22,22%) i Gisclareny (31,25%). Més dones en situació d’atur que homes Un any més el percentatge de dones en situació d’atur és més alt que el d’homes als municipis amb més població de l’Anoia. A Igualada, l’atur registrat aquest setembre indica que hi ha un 15,50% de dones a l’atur per damunt del 9,51% d’homes. Aquestes xifres són similars a les de Calaf (15,68% dones - 8,25% homes), Capellades (13,40% dones - 9,52% homes), la Pobla de Claramunt (13,87% dones - 7,99% homes) o Masquefa (16,21% dones - 10,10% homes). Els marges s’amplien en municipis com Montbui (20,95% dones - 12,66% homes) o Vilanova del

Més dones A Igualada, un any més, hi ha més percentatge de dones a l’atur (15,50%) que d’homes (9,51%). Per edtats A la capital de l’Anoia, la franja d’edat amb més percentatge d’atur és la que va dels 55 als 64 anys. Gairebé un de cada cinc igualadins d’aquest sector, un 21,06%, estan a l’atur.

Camí (19,73% dones - 11,17% honmes) Més atur a la franja de 55 a 64 anys A Igualada, la franja amb més percentatge d’atur és la més propera a la jubilació, la compresa entre els 55 i els 64 anys. A la capital de l’Anoia gairebé una de cada cinc persones estan a l’atur, un 21,06%. En aquesta franja es palesa encara més la bretxa entre sexes: hi ha un 27,17% de dones entre 55 i 64 anys a l’atur, per damunt del 15,41% d’homes. La resta de franges tenen, aproximadament, el mateix percentatge d’atur: de 16 a 24 anys = 11,05% (10,73% dones - 11,32% homes); de 25 a 34 anys = 11,29% (13,90% dones - 8,67% homes); de 35 a 44 anys = 9,45% ( 12,54% dones - 6,63% homes); de 45 a 54 anys = 11,15% (13,53% dones - 8,97% homes).

A Catalunya l’atur cau per setè mes consecutiu Els desocupats baixen un 20,86% respecte a fa un any i representen 378.470 persones L’atur a Catalunya manté el ritme de descensos iniciat fa set mesos i cau aquest setembre un 3,24% respecte a l’agost, amb 12.658 persones desocupades menys, segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri de Treball i Economia Social. En total, hi ha 378.470 catalans desocupats, una reducció del 20,86% respecte al setembre de l’any passat, i que suposa 99.731 persones menys a les llistes de l’atur. Al conjunt d’Espanya, l’atur baixa en 76.113 persones, el descens més fort registrat mai en un mes de setembre (-2,28%), quan les llistes d’aturats normalment s’inflen. A l’Estat hi ha un total de 3.257.802 aturats, 518.683 menys (-13,73%) que en el mateix mes de l’any passat. Atur registrat el setembre Catalunya ha registrat un descens de l’atur registrat de 12.650 persones el mes de setembre (-3,2%), el que deixa el nombre de persones

en atur en 378.470. En termes interanuals, l’atur registrat baixa a Catalunya 99.731 persones (-20,9%). El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha pujat 12.650 persones (+0,4%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.478.568 persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, s’ha produït un augment de 125.836 persones, el que significa un increment del 3,8%. Per sexes, l’atur ha baixat 8.406 persones en el cas de les dones (-3,7%) i 4.252 persones en el cas dels homes (-2,6%), situant la xifra total d’aturats de cada gènere en 217.371 dones i 161.099 homes. Respecte a l’any anterior, l’atur ha baixat en els homes (-51.419 aturats; -24,2%) i en les dones (-48.312 aturades, -18,2%). Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys ha pujat 1.153 persones (+5,8%), situant el nombre total de joves aturats en 21.192.

Per sectors, l’atur ha pujat a Agricultura (+300 aturats; +3,9%); i a Sense Ocupació Anterior (+30 aturats; +0,1%). En canvi, ha baixat a Indústria (-1.154 aturats; -2,7% ); a Serveis (-10.323 aturats; -3,6%); i a Construcció (-1.515 aturats; -4,8%); Interanualment, l’atur ha baixat a Agricultura (-2.085 aturats; -20,8%); a Serveis (-74.476 aturats; -21,2%); Construcció (-6.601 aturats; -18,1%); i a Indústria (-8.495 aturats; -17,2%). Per demarcacions, l’atur registrat ha baixat a Barcelona, 12.448 persones (-4,3%); a Lleida, 216 persones (-1,1%); a Girona, 207 persones (-0,6%); i a Tarragona, 219 persones (-0,5%). Interanualment, a Barcelona l’atur ha baixat 74.237 persones (-21,2%); a Tarragona, 11.563 persones (-19,9%); a Girona, 9.787 persones (-21,6%); i a Lleida, 4.144 persones (-17%). Pel que fa a la contractació, el setembre de 2021 s’han formalitzat a

Atur Actualment hi ha 378.479 catalans desocupats, un 20,86% menys respecte al setembre de p’any passat. Sexes Hi ha 217.371 dones (57,43%) i 161.099 homes ( 42,57%) en situació d’atur a Catalunya. Respecte a l’any anterior, l’atur ha baixat en els homes (-51.419 aturats; -24,2%) i en les dones (-48.312 aturades, -18,2%).

Catalunya 279.414 contractes laborals, un 16,4% d’indefinits (45.945) i un 83,6% de temporals (233.469). Respecte del mes d’agost s’ha produït un increment intens de la contractació, del 38,6% (77.834 contractes més), com sol ser habitual al setembre. Per tipus de contracte, la contractació indefinida ha crescut amb més força (+92,4%; 22.063 contractes més) que la temporal (+31,4%; 55.771 més). Interanualment, el volum de contractació ha augmentat un 28,9% en comparació amb el setembre de 2020 (+45,1% la contractació indefinida i +26,2% la temporal). Entre gener i setembre d’enguany s’han superat els 2 milions de contractes formalitzats a Catalunya, xifra que suposa un increment interanual del 22,1% (362.677 contractes més). La contractació indefinida ha augmentat amb més força que la temporal (+26,7% davant del +21,3%).

societat

octubre/2021

Ocupació

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta en relació amb l’any anterior A l’Anoia hi ha registrats 50.920 treballadors a la Seguretat Social, 1.507 més que el setembre del 2020

Els afiliats a la Seguretat Social a 30 de setembre han augmentat un 3,4% anual a Catalunya, fins a 3.317.456 persones, segons dades de l’Institut d’Estadística (Idescat). Aquest increment s’ha produït a totes les comarques, amb pujades més notables a la Selva (7,9%) i al Tarragonès (7%). Les tres comarques més poblades han registrat increments inferiors a la mitjana catalana, amb un augment del 2,4% al Barcelonès, del 2,2% al Vallès Occidental i de l’1,7% al Baix Llobregat. A l’Anoia, el setembre d’enguany, hi havia 50.920 persones registrades a la Seguretat Social (28.287 homes i 22.633 dones), 1.507 més que el setembre de l’any passat. El 2020 hi havia registrats 27.458 homes i 21.955 dones El nombre d’afiliats ha augmen-

tat un 0,5% mensual a Catalunya i ha crescut a 17 comarques, encapçalades pel Priorat (2%) i el Vallès Occidental (1,9%). La variació ha estat negativa a la meitat de les comarques, liderades per l’Aran (-7,9%) i el Baix Empordà (-6,5%). A l’Anoia, el creixement respecte l’agost del 2021 ha estat d’un 0,87%. A l’agost hi havia registrats 50.473 anoiencs a la Seguretat Social, 447 menys que el setembre. 28.192 eren homes i 22.281, dones. L’augment interanual del nombre d’afiliats és lleugerament més elevat en les dones (3,5%) que els homes (3,2%). Per comarques, en totes augmenten el nombre d’afiliats i afiliades, excepte a Terra Alta, on els afiliats disminueixen un 0,7%, i a Pallars Jussà, on el nombre d’afiliades baixa un 0,2%. A l’Anoia, el creixement inte-

Més afiliats A l’Anoia, el setembre d’enguany, hi havia 50.920 persones registrades a la Seguretat Social (28.287 homes i 22.633 dones), 1.507 més que el setembre de l’any passat. El 2020 hi havia registrats 27.458 homes i 21.955 dones.

ranual ha estat lleugerament superior en dones (2,99%), que en homes (2,93%) La comarca amb més igualtat entre afiliats per sexe és el Barcelonès, on el 51,3% dels afiliats són homes i el 48,7% són dones. En canvi, a la Segarra és on hi ha una proporció més baixa de dones afiliades, 41,6%, davant el 58,4% d’homes. Per edats, el 15,7% dels afiliats són menors de 30 anys; el 36,8% tenen entre 30 i 44 anys; el 28,6% tenen entre 45 i 54, i el 18,9% tenen 55 anys o més. El col·lectiu més jove ha augmentat molt per sobre de la resta de grups i ho ha fet a totes les comarques. Al conjunt de Catalunya, els afiliats menors de 30 anys han augmentat un 9%, amb un creixement del 16,1% al Tarragonès. El grup de 30 a 44 anys és l’únic on el nombre d’afiliats ha disminuït, un 0,1%, cosa que s’ha vist reflectida a més de la meitat de les comarques i l’Aran. Els afiliats de 45 a 54 anys han augmentat un 4% al conjunt de Catalunya i només han disminuït al Pallars Jussà (-0,5%). Per la seva banda, els afiliats de 55 anys o més han augmentat un 5% a tot Catalunya, amb increments a totes les comarques. El sector serveis, que representa un 78,3% de les afiliacions, ha augmentat un 3,9% anual el nom-

bre d’afiliats, amb un creixement a totes les comarques. Els territoris amb una taxa de variació més elevada han estat la Selva (10,1%) i el Tarragonès (7,8%). El sector industrial és el que menys ha augmentat el nombre d’afiliacions en relació amb l’any anterior, amb un increment de l’1,6% Per comarques, les afiliacions a la indústria només han disminuït al Moianès (-2%) i a la Segarra (-0,2%), mentre que l’augment més elevat ha estat al Pallars Sobirà (8,2%). El nombre d’afiliats a la construcció ha augmentat un 2,8% interanual, amb creixement a totes les comarques excepte a tres. En el cas de l’agricultura, l’increment ha estat del 4,8% anual, amb disminucions en set comarques. Per altra banda, el 21,3% de les afiliacions a 30 de setembre són a jornada parcial. La Cerdanya, el Pallars Jussà i el Priorat són les comarques on la proporció d’afiliacions a jornada parcial és més elevada, amb un 25,9%, 24,2% i 24,1%, respectivament. Així mateix, un 25,3% de les afiliacions són de caràcter temporal. Les comarques amb un grau de temporalitat més elevat són l’Alta Ribagorça (37,4%) i el Baix Ebre (34,8%). El grau de temporalitat més baix està al Baix Llobregat, amb un 22%.

societat

octubre/2021

Societat

La igualadina Teresa Bernadas denuncia un diagnòstic mèdic homòfob Va ser diagnosticada amb “conducta homosexual d’alt risc” en una visita al CAP de Vic

ANOIADIARI

L’Observatori Contra l’Homofòbia ha exigit “responsabilitats polítiques” al conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i ha demanat que comparegui urgentment al Parlament per donar explicacions sobre la denúncia que ha interposat l’exjugadora igualadina d’hoquei patins Teresa Bernadas contra el Centre d’Atenció Primària Vic Nord. Bernadas va fer públic a través de les xarxes que, després d’una visita ginecològica i unes analítiques en aquest centre li van diagnosticar “conducta homosexual d’alt risc”. Aquest era el segon cas que veia la llum en menys de trenta dies en què la condició sexual d’una persona apareixia en un diagnòstic. De fet, Bernadas feia públic el seu cas responent a una piulada d’un diari digital espanyol en què s’informava d’un informe mèdic realitzat per l’Hospital Universitario Reina Sofia de Múrcia una jove de dinou anys, jugadora del Ciutat de Múrcia, on se li diagnosticava “enfermedad actual: homosexualidad”. La igualadina també va fer públic a les xarxes que havia interposat una denún-

cia administrativa al centre sanitari a través del Servei d’atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d’Osona. “La condició sexual de qualsevol individu no hauria de ser cap diagnòstic”, va manifestar l’exjugadora d’hoquei patins, que ha rebut un ampli suport del món esportiu i de la ciutadania, especialment a través de les xarxes. Bernadas va manifestar que interposava la denúncia perquè el seu cas no es tornés

a repetir. El Síndic de Greuges va obrir una investigació d’ofici sobre el cas i va sol·licitar a l’Institut Català de la Salut (ICS) informació sobre els fets, les mesures adoptades per esmenar els paràmetres de l’aplicació mèdica i les propostes per evitar que es repeteixin fets com aquests, així com les accions endegades tant cap a la víctima com cap al personal del centre. L’ens recorda que la condició

sexual no pot ser un diagnòstic de salut. Per la seva banda, l’Observatori Contra l’Homofòbia ha denunciat a través de les xarxes socials que és “absolutament estigmatitzant i contrari als protocols de l’OMS i a la llei 11/2014” que es pugui fer un diagnòstic sobre l’”homosexualitat d’alt risc”. Bernadas ha explicat que des de l’ICS van demanar-li dsculpes i que revisarien el funcionament de l’aplicació mèdica dels estàndards internacionals del sistema de codificació de procediments. Teresa Bernadas va començar a jugar als equips base de l’Igualada Femení Hoquei Club Patins, pujant fins al primer equip. Després va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d’Europa per primera vegada. Després de passar per l’US Coutras Rink Hockey francès i novament a l’Alcorcón, va fitxar pel Club Patí Voltregà, guanyant el seu segon títol europeu. Entre una llarga llista de títols, amb la selecció espanyola va guanyar tres campionats del món. Va penjar els patins la temporada 2020-21, retirant-se com una de les millors porteres de l’hoquei mundial.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. 219 219 195 195

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Salut

Àuria Cooperativa lliura solucions hidroalcohòliques a tots els centres educatius de l’Anoia La dispensació de pots de 100 ml arriba a més de 22.800 alumnes de 62 escoles diferents

ANOIADIARI

Àuria Cooperativa ha fet arribar a totes les escoles, instituts, i centres educatius o de formació de la comarca de l’Anoia, un pot de solució hidroalcohòlica de 100 ml en format polvoritzador per a cadascun dels alumnes, en total poc menys de 22.900. Les capses del producte higienitzant, bàsic per a la rentada de mans sense aigua i una de les precaucions que els departaments de Salut i Educació han fixat a les escoles, s’han distribuït per més de seixanta centres anoiencs. D’aquesta manera, el centre especial de treball Àuria Cooperativa, situat al sector industrial de Sesoliveres, a Igualada, contribueix “a fer que aquest curs sigui una mica més semblant als cursos prepandèmia”, han manifestat des del centre. Aquesta acció s’emmarca “en la voluntat de participar activament de l’entorn on treballa Àuria i de contribuir a fer la vida una mica més fàcil a les persones, especialment, els nens i nenes de la nostra comarca”, han afegit des d’Àuria Cooperativa. Àuria vol agrair “les respostes d’agraïment que hem rebut a través de les xarxes com Instagram amb vídeos divertits. Aprofitem per enviar el missatge que un centre especial de treball és una empresa formada majoritàriament per persones amb discapacitat intel·lectual, amb una proporció de 70% respecte del 30% que l’ocupa personal de suport, administració i gestió. En aquest sentit, és important ressenyar que, només a la cooperativa Àuria, hi treballen més de 420 persones.” La cooperativa, que des de l’any 2008

compta amb una divisió industrial especialitzada en la producció de cosmètics, perfums i colònies per a tercers, va posar en marxa amb la irrupció de la COVID-19, el març del 2020, un pla per endegar la producció de les solucions hidroalcohòliques que van ser declarades com un bé essencial i es trobaven en situació d’escassetat per l’emergència sanitària generada. Àuria Cooperativa és una de les moltes empreses que, per l’impacte de la crisi originada per la pandèmia del coronavirus, va haver de reinventar-se. A mitjans de març del 2020, a causa de la situació195 excepcional del confinament a la Conca d’Òdena i de les dificultats derivades de la crisi, va haver de presentar un ERTO, que va afectar més de tres-cents treballadors de la cooperativa a l’Anoia, especialment de les plantes

de serveis industrials, equips de serveis no considerats essencials i de les línies de producció cosmètica. És, en aquest darrer àmbit, el de la producció de cosmètics —en què la cooperativa gaudia d’una llarga experiència i un segell de prestigi i de qualitat—, i amb la voluntat de col·laborar i treballar per aportar solucions a l’impacte de la COVID-19 en la societat, que la cooperativa va veure una oportunitat per redirigir la seva producció i tenir un impuls innovador, amb la fabricació de gel hidroalcohòlic, un producte molt necessari i amb molta demanda, especialment en els centres sanitaris. L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) va autoritzar Àuria Cooperativa, juntament amb vuit empreses més, a fabricar aquest producte, i va ser l’única empre-

sa de l’economia social a fer-ho, és a dir, l’única empresa amb missió social sense ànim de lucre. “És una satisfacció poder contribuir a construir una societat més justa aportant aquest producte als nostres infants, a través de les escoles de la comarca de l’Anoia”, han afegit. Àuria Grup Àuria és un grup empresarial de l’economia social sense ànim de lucre que aglutina les empreses i entitats com Àuria Cooperativa, la Fundació Privada Àuria, Àuriafil i altres cooperatives de segon grau com Àuria Empresa d’Inserció, i altres marques com Àuria Cosmètics. Àuria Grup factura cada any més de 15 milions d’euros. Àuria aglutina més de 1.800 persones de base social i ocupa més de 800 persones.

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Infraestructures

La variant de Piera i el desdoblament de la B-224 trauran 36.500 vehicles diaris dels nuclis urbans El Govern ha iniciat la licitació de les obres per a construir una nova carretera que configurarà la variant de Piera. Aquesta infraestructura permetrà evitar el trànsit de pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà i, en aquest sentit, es preveu que absorbirà 6.500 vehicles diaris dels 7.300 que actualment travessen Piera

ANOIADIARI

El secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, va anunciar a principis de mes, en una trobada amb batlles de la zona, celebrada a Piera, que les obres de desdoblament de la B-224 entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires i de construcció de la variant de Piera es liciten aquesta tardor i començaran l’any vinent. Aquest dimecres, 20 d’octubre, les obres de la variant de Piera ja han entrat en licitació. Aquestes actuacions permetran treure del nucli urbà de Piera i del sector del Pou del Merli de Martorell uns 36.500

vehicles diaris i s’emmarquen en el programa que el Departament està desplegant per a millorar la capacitat i la funcionalitat d’un dels principals eixos de comunicació entre l’Anoia i el Baix Llobregat, amb una inversió prevista de més de 80 MEUR fins al 2025. El Govern va exposar el desenvolupament d’aquestes actuacions als alcaldes i alcaldesses de Piera, Josep Llopart, Martorell, Xavier Fonollosa, Sant Esteve Sesrovires, Enric Carbonell, Masquefa, Xavier Boquete, Vallbona d’Anoia, Meritxell Baqué, i els Hostalets de Pierola, Gerard Parcerisas. Així mateix, el secretari Font i l’alcalde de Piera, van signar un conveni de

219 195

col·laboració per tal que un cop es construeixi la variant, un tram de prop de 3 quilòmetres de la B-224 al seu pas per Piera, la Generalitat traspassarà a l’Ajuntament la titularitat de la via, donat que l’actual travessera passarà a tenir una funcionalitat més local. La B-224, que pertany a la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, discorre entre Vallbona d’Anoia –on connecta amb l’Eix Diagonal (C-15)– i Martorell –on enllaça amb l’A-2 i l’AP-7, tot unint altres municipis com Piera, Masquefa, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires. En funció del tram, registra trànsits entre els 7.000, els 13.000 i els 29.000 vehicles diaris. >>>>>

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Infraestructures >>>>> El Departament està treballant en els últims anys en la millora integral d’aquesta carretera, amb actuacions que es poden dividir en tres trams, en funció de les característiques de traçat, funcionalitat i trànsit: Vallbona d’Anoia-Masquefa; Masquefa-Sant Esteve Sesrovires i Sant Esteve Sesrovires-Martorell. Aquest programa de millora inclou una desena d’actuacions, valorades en aquests 60 milions d’euros. En el marc d’aquest pla, entre 2018 i 2020, la Generalitat ha portat a terme cinc actuacions enfocades sobretot en la millora de diversos elements de seguretat viària; per exemple, s’ha millorat el ferm en un tram entre Capellades i Piera, la implantació d’un separador de fluxos per a reforçar la separació de sentits de la circulació i la instal·lació de noves barreres de seguretat al terme de Masquefa o la formació d’un carril central de gir a Sant Esteve Sesrovires. Paral·lelament, s’ha treballat en la redacció dels estudis i projectes d’actuacions de més envergadura, per a la millora de la capacitat i la funcionalitat de la infraestructura. Com a resultat d’aquest treball, aquesta tardor es licitaran les obres de desdoblament de la B-224 entre Sant Esteve Sesrovires i Martorell, per augmentar la capacitat de la carretera i millorar la mobilitat en aquest àmbit de la construcció de la variant de Piera, que permetrà

alliberar de trànsit de pas l’interior del nucli urbà. La variant de Piera El Departament ha iniciat la licitació de les obres per a construir una nova carretera de cinc quilòmetres de longitud que configurarà la variant de Piera per evitar el trànsit de pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà. En aquest sentit, es preveu que la nova variant absorbirà, 6.500 vehicles diaris dels 7.300 que actualment travessen Piera. La inversió prevista és de 8,2 MEUR. Amb la construcció de la variant de Piera, s’alliberarà del trànsit de pas per l’interior del nucli urbà de Piera dels vehicles que des del costat Igualada, Vilafranca del Penedès i Vallbona d’Anoia es

dirigeixen al costat Masquefa, Esparreguera i Martorell i als polígons industrials que hi ha a aquesta zona –i a l’inrevés. El traçat de la futura variant s’inicia a l’actual carretera B-224, a l’entrada pel costat oest del nucli de Piera, i vorejant pel nord la població, anirà a buscar l’actual rotonda de la carretera B-231, tot aprofitant-la fins a tornar a connectar amb l’actual B-224 pel costat est de Piera. Es preveuen tres connexions amb Piera, al costat nord, al costat est que connectarà també amb la carretera B-231 cap a Esparreguera i al costat sud. Desdoblament entre Sant Esteve Sesrovires i Martorell El projecte correspon al desdobla-

Menys trànsit Amb la construcció de la variant de Piera, s’alliberarà del trànsit de pas per l’interior del nucli urbà de Piera dels vehicles que des del costat Igualada, Vilafranca del Penedès i Vallbona d’Anoia es dirigeixen al costat Masquefa, Esparreguera i Martorell i als polígons industrials que hi ha a aquesta zona –i a l’inrevés.

ment de la B-224 en un tram de dos quilòmetres de longitud, entre la rotonda del polígon Anoia, a Sant Esteve Sesrovires, i l’enllaç amb l’A-2 i l’AP-7, amb una connexió a la trama urbana de Martorell a través del carrer del Puig del Ravell. Les obres es licitaran abans de final d’any, amb una inversió prevista de 26,7 MEUR. En un primer tram de 500 metres, el desdoblament previst es recolza en la calçada actual de la B-224 i, a continuació, el traçat se’n separa en sentit nord. D’aquesta manera, es crea una nova connexió a Martorell, alhora que la B-224 actual passa a tenir una funcionalitat més local. Així, aquesta actuació evitarà el trànsit de pas que actualment travessa la urbanització del Pou del Merli i facilitarà la relació d’aquest sector amb el nucli urbà. Es calcula que 30.000 vehicles diaris deixaran de travessar el Pou del Merli, la pràctica totalitat dels vehicles que actualment hi circulen. Aquesta és la primera fase del desdoblament de la B-224 entre els municipis de Martorell i Masquefa. La via projectada consta de dos carrils per sentit de la circulació. Per a facilitar les connexions amb la vialitat de l’entorn, el projecte preveu una rotonda elevada sobre el vial que connecta l’A-2 i l’AP-7 de grans dimensions i una segona rotonda per a connectar amb els carrers del Puig del Ravell i dels Barons de Castellvell, així com diversos ramals d’enllaç.

octubre/2021

publicitat

societat

octubre/2021

Infraestructures

Les obres de la connexió d’Igualada amb la ronda Sud començaran el novembre El nou accés, amb un cost de 12,2 milions, s’ubicarà entre els actuals de Sant Maure i de Vilanova del Camí. Aquesta actuació traurà dels nuclis urbans d’Igualada i Santa Margarida de Montbui uns 6.000 vehicles diaris i millorarà la mobilitat i connectivitat de vianants i ciclistes

ANOIADIARI

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori iniciarà el novembre vinent les obres del nou enllaç d’Igualada a la ronda Sud (C-37), que ha adjudicat per un import de 12,2 MEUR i un termini d’execució de 18 mesos. El nou enllaç, que s’ubicarà entre els actuals de Sant Maure i de Vilanova del Camí, dotarà la població d’una connexió més ràpida i directa a la ronda. Així mateix, permetrà redistribuir els fluxos de vehicles en aquest àmbit, de manera que alliberarà de trànsit l’interior del nucli d’Igualada, alhora que optimitzarà la ronda. Aquesta obra abasta tres termes

municipals: Igualada, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. L’enllaç estarà format per dues rotondes i un vial d’un quilòmetre. Aquest vial tindrà dos carrils, un per sentit, de 3,50 metres d’amplada i dos vorals d’1 metre cadascun. El traçat inclou dues estructures per salvar la riera Garrigosa, primer, un pont amb una longitud d’uns 26,5 metres i el riu Anoia, després, amb 219 un viaducte d’uns 115 metres en tres vans de 55, 35 i 25 metres. Un cop passat el riu Anoia, el traçat connecta amb la trama urbana d’Igualada; 195el carrer del Rec, a en concret, amb l’altura del carrer de la Misericòrdia, mitjançant una rotonda. Per connectar la xarxa urbana d’Igualada amb el camí del riu, pa-

ral·lel al riu Anoia pel seu marge dret, s’han previst voreres habilitades per a vianants i ciclistes al viaducte sobre el riu Anoia que connecten amb la xarxa de camins existent en el riu. Redistribució de trànsits La ronda Sud d’Igualada té sis quilòmetres de longitud i discorre des de Santa Margarida de Montbui fins a Vilanova del Camí. En el tram més proper a Igualada, la ronda té dos accessos: el de Sant Maure i el de Vilanova Sud. Així, per exemple, els conductors que accedeixen a la ronda per Vilanova del Camí han d’arribar a l’enllaç de Sant Maure (en sentit est-oest) i després circular per la C-37z per l’interior de la

Connexions El nou enllaç, que s’ubicarà entre els actuals de Sant Maure i de Vilanova, dotarà la població d’una connexió més ràpida i directa a la ronda. Així mateix, permetrà redistribuir els fluxos de vehicles en aquest àmbit, de manera que alliberarà de trànsit l’interior del nucli d’Igualada, alhora que optimitzarà la ronda.

xarxa viària urbana fins arribar al centre d’Igualada. Així, aquesta actuació comportarà una redistribució dels trànsits a l’entorn de la ciutat d’Igualada i alliberarà de trànsit de pas l’interior del nucli urbà, a més d’incrementar la connectivitat del municipi i reduir el temps de recorregut en l’accés a la ronda. El nou accés d’Igualada captarà més de 7.000 vehicles diaris i farà que 4.200 vehicles que actualment travessen Igualada deixin de fer-ho. Paral·lelament, 1.800 vehicles deixarien de circular per l’interior de Santa Margarida de Montbui. D’aquesta manera, a més, s’optimitzarà la ronda Sud d’Igualada, que actualment té un trànsit d’uns 5.000 vehicles diaris.

societat

octubre/2021

Territori

El nou decret de renovables vol “minimitzar l’impacte social” dels projectes amb un major rol per als afectats Els promotors han d’oferir una participació del 20% a la població i tenir el “compromís” del 50% de la superfície

ANOIADIARI / ACN

El nou decret llei de les energies renovables pretén “minimitzar l’impacte social” dels projectes oferint un paper més actiu de la ciutadania en tot el procés. El text obliga els promotors a informar prèviament a la població de la zona afectada del seu interès, fer una oferta de participació de com a mínim el 20% en el projecte i comptar amb el “compromís” d’almenys els propietaris de la meitat de la superfície afectada. Per retardar les possibles expropiacions forçoses, el decret obliga a comptar amb el 85% dels terrenys per fer la declaració d’utilitat pública. En cas de no tenir aquest nivell d’acord, es podrà activar el procés d’expropiacions igualment un cop es rebi l’autorització energètica. El decret, que s’aprovarà dimarts vinent al consell executiu, pretén evitar que un territori s’assabenti de l’interès d’un promotor per construir un parc eòlic o fotovoltaic a la zona un cop el projecte surt a informació pública i hi ha poc temps per fer al·legacions. Oferta de participació del 20% Així, abans de poder fer la sol·licitud d’autorització administrativa del projecte, els promotors hauran d’acreditar que han anunciat públicament el seu projecte en almenys dos mitjans de comunicació locals o comarcals, i que han fet una jornada pública d’informació i presentació dels seus plans –presencial o telemàtica- amb l’oferta a ens públics i privats locals de participar en almenys 219 un 20% de la propietat o el finançament del projecte. L’oferta s’ha de dirigir a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, del mateix municipi, les localitats veïnes o la comarca. En el cas de les persones físiques caldrà que portin almenys 2 anys empadronades en els municipis, mentre que les jurídiques hauran de tenir-hi el domicili social com a mínim, també, des de fa 2 anys. En el cas de cooperatives o comunitats energètiques un mínim de 50 socis han de complir amb aquest requisit. Els impulsors del futur parc renovable no caldrà que comptin amb l’acceptació d’aquesta oferta de participació d’almenys el 20% per poder sol·licitar l’autorització administrativa del projecte, però sí que hauran d’acreditar haver-ho intentat. El “compromís” de la meitat de la superfície A partir d’aquí, i abans de sortir a informació pública, el projecte també haurà d’haver mantingut un diàleg amb almenys els propietaris del 50% de la su-

perfície afectada. Segons un esborrany del decret, es tracta de comptar amb un document que acrediti “la disponibilitat, o compromís de disponibilitat” dels terrenys. Tot i això, fonts d’Acció Climàtica apunten que no es tracta de comptar en aquesta etapa amb una acceptació formal de venda, però sí d’un compromís de l’interès dels propietaris en formar part del projecte, venent, llogant o en règim d’usdefruit. De fet, la iniciativa d’energia renovable podria acabar tirant endavant si el 50% de propietaris que s’havien compromès a oferir els terrenys s’acaben fent enrere. Però per poder avançar en l’assoliment dels diversos –i llargs- tràmits públics necessaris per rebre l’autorització final, caldria primer que s’hi haguessin mostrat a favor, per anar passant etapes. Es retarda la declaració d’utilitat pública Així mateix, i per evitar que els possibles propietaris afectats per un projecte d’energies renovables descobreixin per sorpresa que un promotor vol expropiar-los els terrenys, el decret també pretén retardar el màxim possible la declaració d’utilitat pública dels projectes, que implica l’expropiació forçosa. En aquest sentit, els promotors hauran d’acreditar que tenen el suport dels propietaris del 85% de la superfície que els interessa abans de poder fer aquesta declaració pública. Si no el tenen, i el projecte aconsegueix superar tots

els tràmits administratius i mediambientals, la declaració d’utilitat pública –ergo, l’anunci d’expropiacions forçoses- es faria just abans de l’autorització final. Segons expliquen des de la conselleria que dirigeix la republicana Teresa Jordà, l’objectiu d’aquest mecanisme és evitar que es presentin projectes i expropiacions sense coneixement dels propietaris i del territori i ajudar a minimitzar les expropiacions forçoses. L’objectiu, segons el Govern, és aconseguir un model energètic “sostenible i respectuós amb el territori” que es desenvolupi “de forma acordada i amb la cooperació de tots els agents territorials”. Així, es reforça la idea del “consens social” i l’objectiu d’aconseguir “garanties d’un tracte just” per a les zones rurals i petits municipis afectats. En tot cas, tots aquests requeriments no impossibiliten sinó que dificulten que un projecte amb poc consens al territori tiri endavant. Un escenari difícil, però que podria arribar a tirar endavant si la promoció va complint tràmits i té el vistiplau de les autoritats públiques i ha superat tots els requeriments administratius, energètics, urbanístics i mediambientals. Més sòls i projectes petits El decret també actualitza el tipus de sòls on es poden promoure projectes d’energies renovables, que ja no seran únicament els no urbanitzables. Així s’afegeixen els sòls urbanitzables, tant

els desenvolupats com els no desenvolupats, per donar més opcions a les ciutats i zones urbanes de tenir un paper en la transició energètica. D’altra banda, es prioritzarà el tràmit de les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW, promovent un model “d’autosuficiència energètica compartida”, en el que les comunitats locals siguin al “centre” de la producció. El Govern també vol impulsar l’autoconsum, i per això treballa en una modificació del codi civil català per canviar la llei de la propietat horitzontal i permetre que el dret a generar energia es pugui garantir sense necessitat que calgui el suport d’una majoria qualificada dels propietaris d’una finca. També es vol promoure que un propietari pugui tirar endavant aquest tipus d’instal·lacions si són en espais d’ús privatiu. La mesura s’impulsa en línia amb el canvi que ja es va fer fa uns anys, també al codi civil, per permetre la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics en pàrquings comunitaris. La modificació, en tot cas, s’ha de tramitar a través de Justícia i implica també l’opinió del Consell de codificació de Catalunya. Per ara, no està clar si s’incorporarà en el decret de renovables o s’aprovarà més endavant. El Govern també vol que per poder oferir els excedents generats des d’una instal·lació d’autoconsum a la xarxa només calgui estar registrat, i retallar així la paperassa actual.

195

Parc eòlic de Rubió. TCM

ecomomia

octubre/2021

economia

L’efecte de la pandèmia i les mesures restrictives de mobilitat han tingut un efecte directe en la despesa mitjana de les llars i especialment en la resta de béns i serveis. Particularment, destaquen els descensos del 42,1% en restaurants i hotels (1.637 euros de despesa mitjana per llar, 1.188 euros menys que en 2019), el 38,1% en oci i cultura (1.133 euros de mitjana, 696 euros menys) i el 32,6% de la despesa per llar en transport (2.766 euros de mitjana, 1.336 euros menys que el 2019).

La despesa mitjana en consum de les llars catalanes va ser de 29.235 euros per llar La despesa mitjana per persona va ser d’11.872 euros el 2020, un 11,5% menys també que el 2019

La despesa mitjana en consum de les llars catalanes va ser de 29.235 euros per llar el 2020 i d’11.872 euros per persona, un 11,2% i 11,5% menys que el 2019, respectivament. Aquesta disminució trenca la tendència dels darrers anys, en què la despesa anava incrementant any rere any. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la despesa mitjana per llar en béns de primera necessitat s’ha mantingut pràcticament estable (-0,2%), mentre que en la resta de béns i serveis han registrat una forta caiguda, del 24,8% en relació amb un any enrere. Això ha fet que els béns de primera necessitat representin el 62,2% del total de la despesa mitjana de les llars, gairebé 7 punts més que l’any anterior. En relació amb l’evolució dels diferents béns de primera necessitat, hi ha comportaments molt diferents. D’una banda, en relació amb el 2019, destaquen els increments de la despesa en aliments i begudes no alcohòliques (5,4%), amb una despesa mitjana per llar de 4.823 euros, 246 euros m s que un any abans, i del grup de l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, amb una despesa d’11.124 euros i un increment del 2,4% respecte al 2019. D’altra banda, en canvi, ha disminuït la despesa mitjana en vestit i calçat (-26,8%) i en mobles, parament de la llar i articles per al manteniment corrent de la llar (-11,8%). L’efecte de la pandèmia i les consegüents mesures restrictives de mobilitat han tingut un efecte directe en la despesa mitjana de les llars i especialment en la resta de béns i serveis, amb disminucions en tots els grups analitzats. Particularment, destaquen els descensos del 42,1% en restaurants i hotels (1.637 euros de despesa mitjana per llar, 1.188 euros menys que en 2019), el 38,1% en

més alta que la del conjunt de les llars catalanes. Les llars on el sustentador principal no té estudis o té els estudis primaris acabats, tenen una despesa mitjana de 21.791 euros, un 25,5% menLes llars formades per dos adults ys en comparació amb el total de llars. sense fills dependents són les que Aquest percentatge m s baix s’explica més van reduir la despesa mitjana, sobretot pel grup d’altres béns i serveis que no són de primera necessitat, on la un 14,4% respecte al 2019 En relació amb l’any anterior tots els despesa és un 46,1% inferior a la del contipus de llar han reduït la despesa, per junt de les llars. També hi ha una relació directa enla reducció més gran ha estat a les llars formades per dos adults sense fills de- tre la nacionalitat, la relació amb l’acpendents. Aquestes, amb una despesa tivitat econòmica i la despesa. Les llars mitjana per llar de 28.323 euros, han on el sustentador principal és d’una disminuït la despesa un 14,4% (4.779 eu- nacionalitat estrangera no europea o ros menys en termes absoluts), i arriba est aturat són les que tenen un nivell al 18,3% quan els dos adults són menors de despesa mitjana més baix respecte al de seixanta-cinc anys (27.650 euros de conjunt de les llars, 19.185 euros i 17.532 mitjana, 6.180 euros menys). D’altra euros per llar, un 34,4% i un 40% infebanda, les llars unipersonals de seixan- rior, respectivament. D’altra banda, les ta-cinc anys i m s, amb una despesa mi- llars amb el sustentador principal ocutjana per llar de 20.095 euros, presenten pat tenen una despesa mitjana de 31.490 el menor descens, del 4% (quasi 850 eu- euros, un 7,7% per sobre del conjunt de les llars catalanes. ros menys). Les llars amb una dona com a sustenLes llars formades per dos adults amb dos fills dependents són les que m s han tador principal tenen una depesa mitjagastat de mitjana, amb 37.431 euros. En na per llar de 26.697 euros, un 8,7% mencanvi, les llars que han registrat menor ys a la del conjunt de les llars catalanes. despesa són les unipersonals formades En el cas dels béns de primera necessiper una persona de 65 i m s anys (amb tat, la despesa mitjana és un 4,6% infe20.095 euros de mitjana) o de menys de rior a la del conjunt de les llars, mentre que a la resta de béns és un 15,4% menys. seixanta-cinc anys (20.943 euros). En canvi, quan el sustentador principal La despesa mitjana de les llars on és un home, la despesa mitjana per llar el sustentador principal té estudis és de 30.583 euros, un 4,6% superior a la superiors sóun 16,9% més alta del conjunt de les llars. respecte al conjunt de les llars Pel que fa a l’edat, la despesa mitjana Les característiques socioeconòmiques per llar és menor quan el sustentador i demogràfiques dels individus deter- principal té setanta-cinc anys i més minen el nivell de despesa de les llars i o fins a trenta anys (un 19,3% i 13,3% del tipus de béns consumits. La despesa menys, respectivament), mentre que la mitjana més elevada és la de les llars on despesa mitjana és més alta en llars on el sustentador principal té estudis supe- el sustentador principal té entre 45 i 59 riors, que és de 34.169 euros, un 16,9% anys (33.628 euros de mitjana, un 15% oci i cultura (1.133 euros de mitjana, 696 euros menys) i el 32,6% de la despesa per llar en transport (2.766 euros de mitjana, 1.336 euros menys que el 2019).

superior a la del conjunt de les llars). El consum més baix en el grup dels menors de trenta anys en comparació amb la mitjana de les llars es deu al fet que la despesa en béns de primera necessitat és un 22,5% inferior, mentre que en el grup de setanta-cinc anys i més s’explica per un consum inferior en el grup de la resta de béns (47,6% menys). L’any 2020 augmenta notablement el consum mitjà de begudes alcohòliques a la llar, però disminueix el consum de tabac Les llars catalanes han incrementat notablement el consum de begudes alcohòliques l’any 2020, amb un increment de 20,6% del vi i del 15,3% de les cerveses, fet que suposa una mitjana de 32 i 52 litres per llar. En l’àmbit de l’alimentació destaca l’augment del consum de llet (13,8%) i de llegums i hortalisses (16,1%), que representen una mitjana de 140,5 litres i 228,3 quilos per llar. En canvi, el consum de tabac s’ha reduït un 32,4% en relació amb l’any anterior. Entre els principals serveis bàsics de l’habitatge, augmenta el consum d’aigua i disminueix el d’electricitat i el de gas ciutat i natural Pel que fa als serveis bàsics de l’habitatge i productes energètics, l’any 2020 les llars van consumir 2.789,4 kWh d’electricitat, 161,9 m³ d’aigua, 337,3 m³ de gas ciutat i natural i 16,9 kg de gas liquat. Des de 2017 les llars catalanes havien anat disminuint el consum d’aigua, però el 2020 aquesta tendència ha experimentat un augment d’un 4,4% respecte del 2019. En canvi, ha disminuït el consum d’energia el è (-3,1%), de gas ciutat i natural (-2,3%) i d’hidrocarburs liquats (-13,4%), tot i que en menor mesura que l’any 2019.

economia

octubre/2021

L’estudi sota el nom “Problemàtica i preus dels aprovisionaments” constata que un 83,3% de les pimes catalanes manifesta que en l’actualitat pateix problemes en el subministrament i que un 94,2% ha experimentat augments de preus significatius de matèries primeres i components des de l’inici de 2021.

“Llei de Crèdit Immobiliari (LCCI) va introduir un seguit de mesures en defensa del prestatari, una de les quals és la nova regulació de les causes de resolució, que sent de sentit comú totes elles, requerien una revisió per adoptar-les als temps actuals. ” CARLOS CALATAYUD

La immensa majoria de les pimes pateix un augment mitjà del 119% dels preus de matèries primeres Un 94,2% de les petites i mitjanes empreses catalanes ha registrat un augment de preus “significatiu” dels aprovisionaments de les matèries primeres des de principis d’any, amb una pujada mitjana del 119%, segons PIMEC. Un 81% de les companyies ha intentat negociar una modificació de preus, la majoria sense resultats, i un 71% ha pogut repercutir aquest increment als clients. De totes maneres, el 89,1% de les empreses ha hagut de reduir marges, així com endarrerir comandes (30%) o augmentar estocs (27,5%). En aquest context, un 60,1% de les pimes catalanes proposen afavorir la producció o importació de matèries primeres i components a Europa i un 12,7% reclamen facilitar finançament públic a les empreses perquè puguin aprovisionar-se. Davant l’increment dels preus de les primeres matèries, els components i els serveis de transport internacional de mercaderies, el president de PIMEC, Antoni Cañete, ha alertat que PIMEC estima que l’impacte de l’increment dels preus dels aprovisionaments pot suposar un sobrecost de 200 milions d’euros diaris per a les pimes de Catalunya en el moment més greu d’aquesta conjuntura. En el marc d’una cimera virtual sobre aquesta temàtica, ha lamentat que els problemes de subministrament s’han traslladat en dificultats per garantir el bon funcionament de les cadenes de producció i dels lliuraments a clients per part de les empreses afectades. “És urgent prendre un conjunt de mesures immediates per afrontar el problema, i des de PIMEC, en proposem algunes com la defensa de la localització i relocalització de la producció, revisar els aranzels antidumping sobre les importacions de tercers països, una línia de finançament públic per resoldre les tensions en els aprovisionaments, i la flexibilització de la revisió de preus per aquesta causa als contractes públics vigents”, entre d’altres. L’estudi de PIMEC L’estudi sota el nom “Problemàtica i preus dels aprovisionaments” constata que un 83,3% de les pimes catalanes manifesta que en l’actualitat pateix problemes en el subministrament i que un 94,2% ha experimentat augments de preus significatius de matèries primeres i components des de l’inici de 2021. A més, destaca que la pujada mitjana és d’un 119%. Un 54,6% de les pimes destaca que els materials més problemàtics són els metalls ferris com el ferro i l’acer, mentre que pel 41,9% són els metalls no ferris, com l’alumini o el coure, i pel

42,5% el plàstic. D’altra banda, un 81,0% d’empreses consultades ha intentat negociar una modificació de preus amb els seus clients i un 71,1% ha pogut repercutir els augments, generalment de forma reduïda sense poder compensar el sobrecost, mentre que un 60,1% considera que per fer front a la problemàtica és necessari afavorir la producció i la importació de primeres matèries a Europa. En relació a les causes d’aquesta problemàtica, l’estudi indica com a primera la recuperació econòmica després del primer impacte de la pandèmia, així com la incidència del fenomen de la digitalització i de la transició energètica. També, l’aturada d’inversions en explotacions mineres i petroleres i a les instal·lacions industrials. Fruit de la problemàtica, un 89,1% de les pimes catalanes ha patit una reducció dels seus marges, un 30% ha experimentat un endarreriment de comandes i un 27,5% un augment dels estocs de subministraments. Per territoris, Girona és on les pimes palesen una major afectació dels aprovisionaments, seguida de Lleida. Les propostes de PIMEC En la cloenda de la cimera, Antoni Cañete ha proposat algunes mesures concretes per resoldre les tensions en els aprovisionaments. En primer lloc, l’estudi demana a la Comissió Europea revisar els aranzels antidumping sobre les importacions de tercers països, identificar primeres matèries i components que es troben en la UE i són estratègiques, desplegar iniciatives de compres conjuntes i elaborar directrius sobre flexibilització de la contractació pública per permetre compensar els sobrecostos extraordinaris. En segon lloc, considera que les administracions espanyola i catalana han de potenciar el recurs a la mediació en contractes privats, etc. L’estudi veu convenient crear un comitè de seguiment d’aquesta problemàtica per analitzar-la i controlar-la, així com un pla d’accions governamental, destinar recursos dels fons europeus per reduir la dependència de les pimes envers les primeres matèries i impulsar la localització de producció de components. Per últim, PIMEC demana suport a les pimes afectades, establint mecanismes de compensació salarial temporal com els ERTO, creant línies de finançament públic, posant en marxa centrals de compra i facilitant l’accés a proveïdors propers, així com revisar les condicions d’indexació de preus en matèria de contractació pública.

Conseqüències de l’impagament del préstec hipotecari

a Llei de Crèdit Immobiliari (LCCI) va introduir un seguit de mesures en defensa del prestatari, una de les quals és la nova regulació de les causes de resolució, que sent de sentit comú totes elles, requerien una revisió per adoptar-les als temps actuals. I, al costat d’altres com la falsificació de la documentació aportada a l’entitat financera, o el fet de destinar l’import rebut del banc a una finalitat diferent d’aquella per a la qual ho vaig sol·licitar, la Llei de Crèdit immobiliari presenta una regulació molt precisa de la resolució del contracte per la falta de pagament de les quotes. La clàusula de venciment anticipat permet a l’entitat financera donar per resolt el contracte i exigir la immediata devolució de l’import degut. D’aquestes causes de venciment anticipat, com podem veure, és de major importància el tractament que es dona a la Llei de la falta de pagament de les quotes corresponents, ja que permetrà el banc reclamar el capital pendent. Quan estiguem davant d’un préstec o crèdit formalitzat per una persona física i que estigui garantit mitjançant hipoteca sobre habitatge o la finalitat sigui l’adquisició de béns immobles per a un ús residencial, s’aplicarà el que prescriu l’art. 24 LCCI sobre venciment anticipat. No obstant això, no és l’impagament d’una simple quota (sigui de capital i interessos, o només d’interès) el que portarà a resoldre el préstec, sinó que la LCCI diferència: - Que tingui lloc la mora en la primera meitat de vida del contracte. En aquest cas la quantia de les quotes vençudes i no satisfetes han d’equivaler al 3% del capital concedit; es compleix aquest requisit quan les quotes vençudes i no satisfetes equivalen a l’impagament de 12 terminis mensuals o un nombre de quotes que suposi que el deutor ha incomplert la seva obligació per un termini de dotze mesos. - Que tingui lloc la mora en la segona meitat de vida del contracte. En aquest cas l’impagament haurà de ser almenys el 7% del capital concedit. Entenent complert aquest requisit quan les quotes vençudes i no pagades equivalen a l’impagament de 15 terminis mensuals. Aquesta norma s’aplica als contractes signats després de l’entrada en vigor de la Llei i als anteriors a la mateixa quan té lloc l’impagament amb posterioritat a l’entrada en vigor. No obstant això no s’aplicarà l’art. 24 LCCI, en dos supòsits: a) En els contractes el venciment anticipat s’hagués produït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LCCI, s’hagués instat o no un procediment d’execució hipotecària. b) Quan el deutor manifesti la seva preferència per l’aplicació de la clàusula continguda en el contracte no estant vençut ni judicialitzat. Qualsevol qüestió que es plantegi sobre aquest tema, no dubti en posar-se en contacte amb el seu notari, ja que estarem encantats d’assessorar i aclarir les clàusules de la seva escriptura de préstec hipotecari.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org