ANOIADIARI 78 (OCTUBRE-NOVEMBRE 2022)

El

El festival ZOOM celebra vint anys recuperant la presencialitat i premiant Antoni Bassas i Olga Viza

Més de 3.500 persones han vingut a residir a l’Anoia, la majoria provinents del Baix Llobregat i del Barcelonès

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social puja un 3% a la comarca respecte de l’any passat

Baixen els matrimonis catòlics: l’any passat només se’n van fer 42, molt per sota dels 333 civils

Antonio i Maria són els noms més habituals a l’Anoia, i Garcia el cognom més freqüent

L’Anoia és la 12a comarca que creixerà més fins al 2046, quan podria tenir 141.655 habitants

EDITA

Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

DIRECCIÓ

Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS

Pau Badia “Nomdenoia” WEB

Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628 www.anoiadiari.cat

TEXT LEGAL

Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

“Deixadesa”

Mentre els representants dels partits polítics, els que estan al govern i els que estan a l’oposició, es llencen retrets i es passen com una pilota respon sabilitats, a l’Anoia hi ha unes cent vuitanta famí lies que ho estan passant malament. Òbviament i malaurada, n’hi ha moltes més. Però avui hem de parlar dels treballadors i treballadores del Consell Comarcal de l’Anoia i de les seves fa mílies, que han passat unes setmanes d’angoixa i patiment que ningú desitja per a ell. Molts d’aquests treballadors provenien de plans d’ocupació, una escletxa per accedir al món laboral, especialment per a persones amb més dificultats per fer-ho, com dones majors de quaranta anys, per exemple. Mentre els polítics discuteixen sobre qui hi havia al comandament en un moment o altre, mentre defugen responsabilitats, hi ha treba lladors que pateixen. Perquè, pel que sembla, la solució podria ser una tireta a la ferida. I el cos va sagnant per altres bandes. Com expliquem en aquestes pàgines, l’Oficina Antifrau de Ca talunya i el Tribunal de Cuentas estan mirant amb lupa alguns moviments fets a l’ens comarcal des del 2018 cap aquí. Es tracta de presumptes irregularitats que s’haurien fet estan al govern uns i altres. Els altres i els uns. Els representants dels treballa dors parlen de “deixadesa” per part dels responsables de l’ens

comarcal al llarg de molts anys. I molts, xiulant. Qui dia passa, any empeny. Fins que arriba el col·lapse. I la lupa. Des de fa anys plana sobre la nostra societat l’etern debat sobre el nombre de finestretes públiques, sobre si hi ha o no un excés d’administra cions. Molta gent es pregunta: i què hi fan al Consell Comarcal? Què hi fan 180 persones? La situació en què es troba el consell anoienc fa un trist servei a aquest debat, especialment quan en la situació de crisi que vivim –patim– les administracions més pròximes a la ciutadania, als veïns, han de ser essencials. Aquesta pregunta la poden fer als batlles i batllesses dels po bles més petits de la comarca. I als seus veïns. També ho po den fer a aquests 180 treballadors que esmentàvem abans, que han vist perillar el cobrament de la seva nòmina, que han vist perillar la seva economia domèstica. Òbviament, hi trobarem de tot, fins i to ganduls, com a tot arreu, però no es pot posar en dubte el paper essencial, que tenen aquests treballadors en coses tan bàsiques per al nostre dia com els serveis de recollida de residus, el transport i els menjadors escolar, acompanya ment a la gent més vulnerable a cercar feina, ajudes a la gent gran per fer tràmits digitals, diversos àmbits molt importants en serveis socials... Aquests treballadors no es mereixen cap mena de “deixadesa”. L’Anoia no es mereix “deixadesa”.

“Els representants dels treballadors parlen de “deixadesa” per part dels responsables de l’ens comarcal al llarg de molts anys. I molts, xiulant. Qui dia passa, any empeny. Fins que arriba el col·lapse. I la lupa.”

Enquesta

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

DIFUSIÓ CONTROLADA PER MEMBRE DE AMB EL SUPORT DE

Finançament

a portada

Els organismes han obert actuacions sobre possibles irregularitats en la provisió de llocs de treball, dedicacions, incompatibilitats i retribucions de determinat personal del Consell Comarcal de l’Anoia, que es troba en una situació de col·lapse administratiu, que ha posat en risc el pagament de les nòmines dels treballadors. El Comitè d’Empresa denuncia “deixadesa des de fa anys” a l’ens.

L’Oficina Antifrau i el Tribunal de Cuentas investiguen possibles irregulatitats del Consell Comarcal de l’Anoia

TCM

El col·lapse administratiu que està patint el Consell Comarcal de l’Anoia –i que ha estat a punt de deixar sen se cobrar les nòmines als més de 180 treballadors de l’ens– ha fet aflorar dues actuacions que actualment l’Ofi cina Antifrau de Catalunya té damunt la taula sobre el Consell Comarcal de l’Anoia: una sobre possibles irregulari tats en la provisió de llocs de treball i una segona sobre possibles irregulari tats sobre dedicacions horàries i pos sibles incompatibilitats de determinat personal del Consell Comarcal el 2019. També hi ha una actuació del Tribu nal de Cuentas, relacionades amb les presumptes irregularitats en la gestió economicofinancera, susceptibles de responsabilitat comptable per abast, relatives a les retribucions percebudes pel secretari accidental de la Corpora ció. Aquest bloqueig ha fet aflorar tam bé, una vegada més, les tensions entre el PDeCAT, PSC i ERC.

L’oposició del Consell Comarcal de l’Anoia vincula, precisament, el blo queig de l’administració a les esmen tades actuacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya i del Tribunal de Cuen tas. Els grups comarcals d’Esquerra Republicana de Catalunya Anoia, CUP Anoia, Ciutadans Anoia, Ara Montbui i Grup Mixt (Comuns Anoia) van dema nar a la gerència del Consell Comar cal de l’Anoia “que faciliti a l’Oficina Antifrau de Catalunya i al Tribunal de Cuentas tota la informació i documen tació reclamada amb l’objectiu que es depurin totes les responsabilitats que es puguin derivar de les presumptes irregularitats que s’hagin pogut co metre en la contractació del secretari i l’interventor de l’ens comarcal” i van exigir al govern comarcal “que expli quin per què no van atendre la petició d’informació reclamada per l’Oficina d’Antifrau el juny del 2019 i per què durant els tres anys transcorreguts no han pres cap mesura adreçada a corre gir les greus irregularitats contractuals denunciades, inacció que ha dut al Con sell Comarcal de l’Anoia a la situació actual d’impossibilitat de fer front al pagament de les nòmines dels treballa

dors i altres compromisos contractuals i a posar en greu risc de col·lapse admi nistratiu l’administració comarcal.”

Les esmentades actuacions prove nen dels informes que l’anterior inter ventor va facilitar als organismes abans de deixar la feina el passat 5 d’octubre. Aquesta marxa, afegida a la baixa per salut del secretari –a qui se li va mo dificar el sou per ajustar-lo a la dedi cació al Consell Comarcal, que era del 76%–, van deixar l’ens en una situació insòlita: sense les figures del secretari ni de l’interventor, indispensable per a la signatura de les nòmines dels més de 180 treballadors i dels pagaments a proveïdors, entre altres tràmits buro cràtics. Qualsevol despesa de la insti tució ha de portar la signatura del ge rent, del tresorer i de l’interventor. El govern del Consell Comarcal de l’Anoia es va trobar en una crítica situació de col·lapse provocada per aquest estat “excepcional”. D’altra banda, el Comi tè d’Empresa del Consell Comarcal de l’Anoia va atribuir aquesta situació “a una deixadesa molt gran i a una mala planificació que es fa des de fa anys”. El dimarts 18 d’octubre, el govern de l’ens comarcal es va reunir amb els represen tants dels treballadors, per una banda, i amb els portaveus dels grups polítics, per l’altra, per anunciar-los que no es podrien pagar les nòmines, com a mí nim, fins al desembre. L’endemà ho van comunicar als treballadors.

Una setmana després, una setmana d’angoixa per als treballadors, i davant la impossibilitat de trobar funcionaris habilitats per exercir les funcions, el 24 d’octubre el govern anoienc anunciava una solució per, almenys, sortir del pas amb el pagament de la nòmina d’octu bre, a través d’un decret excepcional de presidència. Paral·lelament, continua va el procés per al relleu al capdavant de l’àrea d’Intervenció.

El Comitè d’Empresa del Consell Co marcal de l’Anoia va manifestar la seva “satisfacció perquè finalment s’hagi trobat una solució al problema, però si no arriba a ser per la pressió, l’organit zació i la capacitat de lluita de la plan tilla del consell, no tindríem solucionat el problema, i que aquesta deixadesa i manca de compromís de la direcció amb el seu personal ha provocat una angoixa i patiment del tot innecessa ris. El Consell, des del 15 de setembre d’enguany, sabia que es quedava sense interventor! Nosaltres ja havíem pro posat que se solucionés per decret de presidència –com s’ha acabat fent–, i en el seu moment ens van dir que no”, afegint que, “un cop resolt el proble ma, caldrà demanar responsabilitats a la direcció del Consell i un gir de 180 graus en l’actitud i preocupació del Go vern del Consell i del conjunt del Ple amb relació a l’organització interna, la valoració dels professionals que pres tem serveis imprescindibles i vitals per a la ciutadania de l’Anoia i el respecte i reconeixement al paper del Comitè d’empresa.”

Els representants dels treballadors també avisen que la solució, provisio nal, només afecta ara per ara el paga ment de les nòmines, quedant pendents signatures de pagaments a proveïdors, justificacions de subvencions, cobertu ra de baixes, nous contactes, etc., no es podran fer.

Investigacions al Consell Comarcal de l’Anoia

Què investiguen l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Tribunal de Cuentas?

El 29 de maig del 2019 –tres dies des prés de les eleccions municipals– l’Ofi cina Antifrau de Catalunya (OAC) va enviar al Consell Comarcal de l’Anoia un requeriment de petició d’informació sobre les retribucions percebudes pel secretari interí, atesa la seva dedicació i al seu lloc de treball; i per la percepció, tant pel secretari com per l’interventor, també interí, d’un complement de pro ductivitat. En el cas del secretari, de manaven informació sobre un comple ment per la diferència de complements (30-28), que suposadament respondria al fet que el secretari hauria consolidat el nivell 30 com a complement de destí, mentre que el lloc de secretari té assig nat el nivell 28. Des de l’Oficina Antifrau de Catalunya també demanaven infor mació sobre la situació de compatibili tat del secretari.

El 19 de juny, abans de la constitució del nou Consell Comarcal de l’Anoia, el secretari de l’ens –que en aquells mo ments també desenvolupava la funció de gerent– va respondre al requeriment de l’Oficina Antifrau de Catalunya amb una documentació que, segons el presi dent de l’ens comarcal, Xavier Boquete, “era molt abundant, d’unes cinc-centes pàgines, però ara veiem que no respo nia al que demanava l’Oficina Antifrau de Catalunya”. Boquete remarca que en aquesta documentació “hi ha un infor me d’intervenció, un informe del cap de recursos humans i altres informes, i cap d’ells dona cap senyal d’alarma ni que hi pugui haver cap situació incorrecta”.

El cas va continuar obert i va seguir el seu curs. El 16 maig del 2022, l’Ofici na Antifrau de Catalunya va notificar al Consell Comarcal de l’Anoia la tramita ció de l’expedient, que es referia a «irre gularitats, entre d’altres, en les retribu cions de personal del Consell Comarcal de l’Anoia”, suggerint a l’ens comarcal que “s’assessori i que busqui un equip jurídic potent”.

L’endemà mateix, Xavier Boquete va signar un decret de presidència per a l’obertura d’un expedient informatiu reservat “per tal d’aclarir els presump tes fets que van ser denunciats”. Se gons aquest informe intern, el secretari, L.C.S., realitzava una jornada de 28,5 hores, percebent una retribució del 100% del total, rebent un complement de productivitat des del mes de maig del 2015 i un complement ad personam, que fa que se situï en un nivell 30, quan la seva plaça és de nivell 28. Boquete as senyala que, dels presumptes comple ments irregulars denunciats, el que co rresponia a productivitat del secretari, per fer les funcions desenvolupades de gerència, que eren de 500 euros men suals, aquesta es va eliminar el mateix mes de maig, prèviament a l’expedient informatiu, perquè ja s’havia incorporat la figura del gerent al consell. L’informe també indicava que l’interventor, M.G., –que, a part, també tenia un despatx privat d’advocat– percebia dos comple ments: un de productivitat i un altre per l’exercici de funcions de tresorer.

El 15 de juliol, l’interventor va presen

tar una comunicació de fets al Tribunal de Cuentas. El president va tenir notí cia d’aquesta comunicació deu dies més tard. Sobre aquest escrit, Boquete as senyala que “el nostre informe tenia 38 pàgines i el que va enviar al Tribunal de Cuentas en tenia 2. Un escrit en què es demana un informe respecte el mateix que ja es va informar el 2019, quan no va fer cap advertiment que hi pogués haver cap presumpta responsabilitat comp table. Aquest canvi de parer, remarca Boquete, no havia estat informat ni al president ni a ningú”·.

El 25 de juliol es va signar un decret de presidència amb una mesura caute lar per suspendre el pagament del 100% del salari del secretari i abonar-li el 76% de la jornada efectiva. També es va sus pendre el complement ad personam (la diferència entre el nivell, 28 i el 30). A la vegada, es va donar ordre per a un pro cediment de revisió d’ofici per les quan ties cobrades incorrectament.

El 12 de setembre el Tribunal de Cuentas va transmetre les diligències preliminars i el Consell Comarcal de l’Anoia va presentar al·legacions. Entre altres, al·legava que és la Sindicatura de Comptes de Catalunya l’organisme competent en aquest cas, i no el Tribu nal de Cuentas.

El 15 de setembre, l’interventor va in formar el Consell Comarcal de l’Anoia de la seva marxa, amb efectes del 5 d’oc tubre, però que es va produir, finalment, el 30 de setembre.

El 26 de setembre va finalitzar l’expe

dient informatiu amb una resolució de gerència en què s’indicava que es rati ficaven les mesures cautelars pel que fa als pagaments de salari i el no pagament de l’ad personam; l’inici d’un expedient disciplinari per la compatibilitat i l’inici d’un procediment de rescabalament de les quantitats indegudament pagades a la Seguretat Social per haver cotitzat el 100% de la jornada en comptes del 76%. També s’indicava eliminar el comple ment de productivitat de l’interventor.

Aquest mateix dia, el Tribunal de Cuentas va notificar al Consell Comar cal de l’Anoia el trasllat del cas al Minis teri Fiscal. Quatre dies més tard, el 30 de setembre, el secretari va demanar la baixa mèdica.

El 18 d’octubre, el govern del Consell Comarcal de l’Anoia va convocar una junta extraordinària de portaveus en què s’informà de la situació que provocava la marxa de l’interventor en el tema dels pagaments de les nòmines… i també, entre altres coses, sobre el procés obert de convocatòria urgent per cobrir la plaça d’interventor. També s’informà el Comitè d’empresa i l’endemà, als treballadors.

El 21 d’octubre, el Tribunal de Cuen tas va elevar la proposta per nomenar un instructor del procediment.

El 25 d’octubre, el govern del Consell Comarcal va informar que havien trobat una solució per poder fer efectiu el pa gament de les nòmines d’octubre.

El 27 d’octubre es va incorporar un nou secretari, funcionari d’habilitació nacional en règim d’acumulació.

El 31 octubre va arribar una comuni cació de l’Oficina Antifrau de Catalun ya per fer un estudi de versemblança, demanant les actes dels plens sobre les qüestions relacionades amb els llocs de treball des del 2018; els expedients de modificació de plantilla publicats al BOP des del 2018 i els expedients de

contractació del personal directiu.

A principis de novembre, es va con firmar que només s’havia presentat una candidatura a les oposicions per cobrir la plaça d’interventor, sense poder asso lir una puntuació mínima per passar a la fase de concurs.

El govern del Consell Comarcal re clama una sortida a la Direcció General de l’Administració Local i a l’executiu català. “Situacions excepcionals reque reixen solucions excepcionals”, remar ca Boquete.

Des del Comitè d’Empresa del Consell Comarcal de l’Anoia insisteixen en la si tuació de “deixadesa” que hi ha hagut a l’ens “des de fa temps”. Assenyalen que la majoria de la plantilla està formada per persones amb contractes laborals temporals i que fins ara molts contrac tes eren per obra i servei. “No hi ha es tabilitat. S’ha de reduir la temporalitat”. Expliquen que, amb la nova reforma laboral, el Consell Comarcal de l’Anoia ha de convocar, abans de finalitzar l’any, un nombre important de places. “Són uns llocs de treball que porten ocupats interrompudament amb contractes temporals des d’abans del 2018”, decla ren, afegint que “ja no hi podran haver contractes laborals de més de tres anys, s’hauran de convocar les places”.

Des del Comitè d’Empresa expliquen que de les 99 places estructurals que hi ha, 63 estan ocupades per personal temporal i que, si es compta el total de treballadors, únicament el 18% tenen un contracte fix. La resta, el 82%, són temporals”. Els representants dels tre balladors, que han vist perillar el cobra ment de les seves nòmines, remarquen que “ara la llei obliga a reduir la tem poralitat, però la deixadesa que hi ha hagut aquests anys ha provocat el que està passant ara al Consell Comarcal. I ningú, a part dels mateixos treballadors, se n’havia preocupat”.

Quins són els procediments que segueixen l’Oficina Antifrau i el Tribunal de Cuentas?

L’Oficina Antifrau té actualment, sobre la taula, dues actuacions relaciona des amb el Consell Comarcal de l’Anoia: una sobre possibles irregularitats en la provisió de llocs de treball i una segona sobre possibles irregularitats sobre dedicacions horàries i possibles incompatibilitats de determinat personal del Consell Comarcal el 2019

La primera actuació de l’Oficina Antifrau relacionada amb l’ens comarcal anoienc és una avaluació prèvia de versemblança sobre possibles irregularitats en la provisió de llocs de treball.

Aquesta “avaluació” és la fase prèvia que pot portar, o no, a una posterior in vestigació. L’Oficina Antifrau pot actuar d’ofici, a iniciativa pròpia o per denún cia, o en virtut d’una sol·licitud raonada d’una institució o autoritat pública. En aquesta fase inicial, s’inicia el que s’anomena una “avaluació prèvia de ver semblança”, en la qual l’Oficina Antifrau pot requerir informació documental tant a la persona denunciant com a la institució denunciada i fer consultes al registre Mercantil i al de la Propietat.

En el cas de la denúncia per possibles irregularitats en la provisió de llocs de treball al Consell Comarcal de l’Anoia, el cas es troba actualment en aquesta fase inicial. El següent pas és que el director de l’Oficina Antifrau clogui aques tes actuacions d’avaluació prèvia de versemblança mitjançant la resolució mo tivada sobre la base dels fets i conductes analitzades. Una resolució que pot tenir diversos resultats o sortides: la Inadmissió (quan els fets denunciats no són competència de l’Oficina Antifrau o no són versemblants); l’arxivament (quan no es constaten actuacions i/o conductes susceptibles de ser investi gades); la interrupció (quan els fets denunciats són objecte d’investigació per part del Ministeri Fiscal, la policia judicial o l’autoritat judicial penal, als quals es trasllada el cas); o obrir una investigació (quan els fets denunciats resulten versemblants i s’emmarquen dintre de l’àmbit d’actuació i de les funcions de l’Oficina Antifrau).

En aquest darrer cas, el director de l’Oficina Antifrau decideix iniciar les ac tuacions d’investigació, que tenen un termini de sis mesos. En aquest període es poden fer requeriments d’informació i documentació, entrevistes, visites d’inspecció, consultes, etc.

És en aquest punt on es troba el segon expedient obert sobre el Consell Co marcal de l’Anoia, per possibles irregularitats sobre dedicacions horàries i pos sibles incompatibilitats de determinat personal del Consell Comarcal el 2019.

Un cas, doncs, que es troba en fase d’investigació.

Un cop finalitzada la investigació, l’Oficina Antifrau pot arxivar el cas quan no es constaten indicis de responsabilitats o irregularitats, ni disfuncions o pràctiques administratives susceptibles de millora. També pot fer un informe raonat sobre irregularitats constatades, possibles responsabilitats i invalidesa de les disposicions o actuacions administratives o fer recomanacions per dis funcions o pràctiques administratives susceptibles de millora, en ambdós ca sos, a l’entitat investigada. Finalment, pot comunicar a l’autoritat competent o al Ministeri Fiscal o autoritat judicial possibles responsabilitats disciplinàries i compatibles o qualsevol altra responsabilitat administrativa de presumptes irresponsabilitats penals.

El Tibunal de Cuentas ha informat a l’AnoiaDiari que va entrar a la Sección de Enjuiciamento de l’ens un “informe de reparos emitido por la Intervención” del Consell Comarcal de l’Anoia. Un informe que “posava de manifest l’exis tència de presumptes irregularitats en la gestió econòmico-financera, suscep tibles de responsabilitat comptable per abast, relatives a les retribucions per cebudes pel Secretari Accidental de la Corporació.”

El Tribunal de Cuentas, a partir d’aquesta documentació, va procedir a l’ober tura de les diligències preliminars núm. B125/2022. Aquestes diligències ac tualment estan en tramitació al Departamento Segundo de Enjuiciamiento, en fase d’instrucció.

Investigacions al Consell Comarcal de l’Anoia

societat

L’eslògan “Quedem?” d’aquesta edició del Rec.0 vol ser, segons els organitzadiors, “una crida a la diversió, a la festa, a la vida. En paral·lel a la gran oferta comercial, el Rec.0 és un experiment on es barreja la cultura, la moda, la creativitat, la gastronomia el patrimoni i la tradició: pop-up stores de moda, xerrades, visites guiades, mercat d’intercanvi de roba, concerts, debats, markets... Una barreja perfectament calculada però despreocupada, plural i diversa.”

El Rec.0 torna a convertir el barri adober en un festival de moda i cultura

La moda igualadina serà una de les protagonistes de l’edició d’hivern del Rec.0, que té lloc del 9 al 12 de novembre, amb més de cent marques en un itinerari que permetrà descobrir una cinquantena d’espais del barri adober igualadí. El festival es complementa amb una completa agenda cultural inclou concerts, tallers, visites guiades i una xerrada sobre el barri del Rec

Més de cent marques i dissenyadors de prestigi tornaran a convertir el barri del Rec en un festival de moda i cultura. Després de dos anys de restriccions per la pandèmia, el Rec.0 d’hivern torna amb moltes novetats i amb el sabor de l’èxit de l’edició de primavera celebrada el passat mes de maig. Una de les novetats d’aquesta edició és que els visitants podran descobrir dos nous espais al circuit: la casa dels Horts i l’adoberia Morera, que s’integren en els 53 espais del barri adober que es convertiran del 9 al 12 de novembre, en pop-up stores de moda i punts d’activitat cultural. El festival té preparada una altra sorpresa: una experiència gastronòmica inèdita que es podrà viure al pop-up restaurant del Somiatruites. Finalment, cal destacar les portes obertes i visites guiades que es faran en diversos espais emblemàtics del Rec, la repetició de l’espai +RecSostenible, una àmplia i variada programació d’activitats culturals i el protagonisme de la moda anoienca, amb la presència de diverses marques i dissenyadors locals i l’espai Made Igd/Slow Shopping.

Grans marques que conviuen amb el disseny més emergent Grans marques com Adidas, Levi’s, Textura o Munich es reivindiquen en els espais gens convencionals del Rec que els permeten testejar noves accions de

retail amb la presencialitat total en la venda d’estocs. Les marques de l’edició d’hivern són molt diverses. Algunes de les noves marques destacades són la gran pop-up store dedicada íntegrament a la moda esportiva, amb

Nike, Puma, New Balance i Jordan; la catalana Beatriz Furest amb disseny i producció local; la nostàlgica Ellesse que ara és tendència; el calçat de pell d’Ash, Mascaró i Pretty Ballerinas i els complements de Sita Nevado. Altres novetats són en la moda infantil, amb Canada House i l’espai Kave Home, amb mobiliari infantil.

La sostenibilitat i el reciclatge va arribar per quedar-se i aquest any s’incorporen més marques: Thinking Mu, amb un procés de fabricació innovador i compromès; Iaios, marca catalana sense moda, gènere ni edats que únicament fabrica amb fil recuperat; Mikakus, el calçat fabricat 100% amb materials reciclats; la dissenyadora igualadina resident a Mèxic, Núria Morera, amb una col·lecció de bolsos fabricats amb pells antigues de més de 50 anys procedents de l’adoberia del seu pare, i la nova popup store de Motocard dedicada només a la moto, amb marques destacades d’aquest esport com Alpinestars o Dainese.

Hi ha moltes marques que produeixen localment repartides per

tot el circuit, mentre que a la primera planta del Museu de la Pell es trobarà el + REC SOSTENIBLE amb dos espais: 080 Barcelona Fashion, format pels guanyadors del concurs Rec.0/080 Barcelona Fashion i que són The Artelier, Serendipity, Shuia Shuia i The Alfabet; i l’espai Moda Sostenible Emergent, amb més de 20 marques com Batech, Nuoo o la social Top Manta. Aquest espai es contempla també com un espai de debat i reflexió, per això s’habilita una part per a compartir converses entre els dissenyadors i públic i s’hi organitza un debat centrat en la moda inclusiva i sense gènere, on hi participaran dues de les marques presents a l’espai dissenyadors del Rec: I am Bold, de la dissenyadora Rosa Vilaseca, especialitzada en moda a partir de la talla 42 i Killing Weekend, les col·leccions sense gènere representats per Alba Medina. La taula també comptarà amb Marta Pontnou, estilista i assessora de moda, Estel Vilaseca, consultora i editora de moda i responsable de l’àrea de moda de LCI Barcelona.

A l’espai +Rec Sostenible també

hi haurà una exposició de dissenys creats per estudiants de 7 escoles de disseny de moda de Catalunya com BAU, ESDI, La Gaspar, Escola Garrotxa, EADI Moda, ESDAPC Campus Llotja i LCI Barcelona.

I com sempre, fins arribar al centenar de marques que seran presents al Rec, a més de les que ja s’han mencionat, hi trobarem les col·leccions de Superdry, SKFK, Buff, Sita Murt, Pepe Jeans, Nice Things, Paloma Wool, Designers Society, Duuo, Miriam Ponsa, Txell Miras, Josep Abril, Antonio Miró, Crocs o Punto Blanco, entre d’altres.

L’espai del Pop-up Day Estrella Damm també mostrarà noves propostes del món de la moda amb nous dissenyadors desconeguts pel públic ja que algunes són marques sorgides en pandèmia. En aquesta ocasió s’estrenaran les propostes de la dissenyadora Mar Ribaudí.

La moda infantil té un lloc destacat a l’edició d’hivern del Rec.0, amb el pati Petit Rec, ubicat en un hort al bell mig del circuit, on hi haurà la venda d’estocs de marques tan reconegudes com Yporqué, Micu Micu, Little Lia,

1+intheFamily, Picnik Barcelona, Tiny Cottons, Petit Oh, Bean’s Barcelona, a més de les novetats ja esmentades del mobiliari i accessoris infantils de Kave Home o la roba per nens de totes les edats de Canada House. L’espai infantil comptarà amb un punt de restauració i s’hi celebraran tallers infantils el dissabte.

Moda amb segell local La moda local tindrà una presència destacada al Rec.0 que començarà dimecres vinent. Al circuit trobarem, un any més, marques com Sita Murt, Buff, Munich, Duuo, Punto Blanco, David Valls, Boxley, Don Algodon o Micu Micu. També s’hi podran trobar dissenyadors com la igualadina resident a Mèxic Núria Morera, amb una col·lecció de bosses fabricats amb pells antigues de més de 50 anys procedents de l’adoberia del seu pare; la dissenyadora Rosa Vilaseca, creadora de la marca I am Bold especialitzada en moda a partir de la talla 42; o la dissenyadora Mar Ribaudí que mostrarà, el dissabte 12, les seves propostes a l’espai Pop-up Day Estrella

Damm. A més, seran presents al circuit del Rec.0 diverses empreses de l’Anoia representant marques com Superdry, Jack & Jones, Javier Simorra, Macson, Canada House, Only, Only&Sons i Pepe Jeans.

En aquesta edició es reeditarà l’espai de moda sostenible instal·lat a la primera Planta del Museu de la Pell, a la sala de les Encavallades, el +RecSostenible, hi haurà un espai destinat al Disseny Marked amb Akin Soft Goods, Anna Elizari, Solka, Omnea, KILOtela, Natura Moda i Anoia en Transició, un col·lectiu d’artesans que elabora diferents productes fets a mà.

També, un any més, el polisportiu de la Divina Pastora, al carrer del Sol, albergarà l’espai Made Igd/Slow Shopping, amb els comerços locals Bumback Moda, By Noelia, Capritx, Franquesa, Gonzalo, Guim Joier, La Corseteria, Maleting, Mimami, Moda i Complements de dona, My sweet step, Myriam Val personal shopper, Original 1915, Sensitive CBD, Spai Outlet, Verd de blau, Women Moda i Complements, i també les botigues de fàbrica Bluton –Knitware i Ingrid Munt.

Micumicu, deu anys vestint i tenint cura del teu nadó

El desè aniversari de la marca igualadina de roba i complements per a nadons coincideix amb la seva expansió internacional. Tot el procés productiu de les peces i complements de Micumicu, des del disseny i la fabricació fins a la distribució, es fan a Igualada. Un dels factors primordials per a l’Anna Casas i el Carles Piernas, impulsors de la marca, és la utilització dels millors materials per a la pell i la salut dels infants, especialment el cotó orgànic

Micumicu és una marca original iguala dina de roba i complements per a nou nats i nadons. Va ser creada per una pare lla de joves emprenedors igualadins, amb experiència en el sector del gènere de punt. Des del 1997 fabricaven productes de roba per a home, dona i nadons, però per a altres marques. Arran de la desloca lització van decidir fer el pas i crear mar ca pròpia. Era el 2012. Amb l’Anna Casas i el Carles Piernas al capdavant, van donar un nou aire als productes per als infants, amb colors més vius i dissenys més atrac tius. Naixia Micumicu.

Una marca cent per cent local, fa bricant amb productes de primera qualitat

A Micumicu estan especialitzats en pro ductes de tricot, per a nadons, amb talles de 0 a 3 mesos i talles de 3 a 6 mesos.

Dissenyen i fabriquen les primeres peces per als nounats, imprescindibles a les bosses de les mares per als hospitals. Com expliquen l’Anna i en Carles, han plasmat la seva pròpia experiència com a pares en el disseny i fabricació d’aquests peces de roba per a les primeres setma nes dels infants. Són peces fetes amb dis senys propis, originals i únics i amb els millors materials, especialment el cotó orgànic amb certificat OEKO-TEX 100, sense substàncies nocives per a la pell i per a la salut dels nadons. Són peces de roba pràctiques, còmodes i atractives. També dissenyen i fabriquen mantes personalitzables, tops, pantalons, mit

jons, gorres, jaquetes, jerseis, vestits, bo dies, complements, etc. Igualment, ofe reixen packs de regal i cistelles.

L’Anna i el Carles destaquen que els productes amb què es fabriquen les pe ces de Micumicu “són cotons orgànics de molta qualitat i són els ideals per a la pell dels nadons. Els dissenys i la fabrica ció, absolutament locals, “estan fets amb molt amor, amb molta cura”, remarquen. Com a fabricants i pares amb experièn cia, cuiden fins a l’últim detall, evitant, per exemple, les costures internes que puguin irritar la delicada pell dels na dons.

Parlant sobre la qualitat dels produc tes, l’Anna i en Carles també destaquen

que “són peces que poden durar molts anys. Sovint ens trobem amb mares que ens compren roba per al segon fill, però ens comenten que encara poden aprofi tar peces del primer. Són productes de molta qualitat, i això també és important quan parlem de medi ambient i de soste nibilitat”.

Expansió internacional

El desè aniversari de Micumicu coinci deix amb l’expansió de la marca a escala internacional. Micumicu té tres canals de venda. Podem comprar en línia, a tra vés de la web www.micumicu.es. També ho podem fer en diverses botigues mul timarca distribuïdes arreu del món: Ca

talunya, Espanya, Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Itàlia, Suïssa, els Estats Units d’Amèrica o el Canadà, entre al tres. Finalment, també ofereixen venda oulet de roba i complements a la botiga de fàbrica/showroom ubicada a la ma teixa fàbrica, al carrer Alemanya 33 nau 5A, d’Igualada, oberta de dilluns a diven dres de 9 h a 13 h i de 16 h a 20 h. També us atendran al telèfon 938042143 i al co rreu info@micumicu.es.

Presència al Rec.0

Un altre lloc on podem comprar les pe ces de Micumicu és aquests dies al Rec.0. Micumicu és una de les marques iguala dines amb més anys de presència al fes tival de moda del barri del Rec igualadí. Per als impulsors de Micumicu el Rec.0 “és un molt bon aparador. Vénen entre cent mil i cent vint mil visitants. Això et dóna molta visibilitat. A part dels clients, també vénen molts proveïdors que t’ofe reixen productes que poden ser interes sants. En aquest sentit, el Rec.0 també és un bon punt de trobada, tant per fer contactes com per a copsar l’opinió, els comentaris i suggeriments dels clients. Per la quantitat de gent que hi passa el Rec és un banc de proves brutal.”

Un regal original

Finalment, l’Anna i el Carles assenyalen que les peces de Micumicu “es presenten amb un sac original, fem un packaging molt atractiu. Són ideals per fer regals. I ara que ve Nadal, encara més...”

El Rec.0 obre les portes del barri als visitants

L’organització impulsa una nova iniciativa ”Rec, portes obertes”, que obrirà al públic diversos espais de creació privats per donar a conèixer els estudis que hi ha al barri

Una de les novetats de l’edició d’hivern del Rec.0, que arrenca aquest dimecres 9 i s’allarga fins dissabte 12 de novembre, és el “Rec, portes obertes”, un projecte que respon a un dels objectius de l’organització del festival: “que els visitants puguin descobrir un dels barris industrials més emblemàtics del país, que en només dos quilòmetres i mig seguint el curs del riu Anoia concentra més d’un centenar de joies arquitectòniques, la majoria antigues fàbriques de pell i tèxtil amb una identitat i arquitectura pròpia formada per gelosies, voltes, contraforts i passeres. Un icònic barri declarat Patrimoni Industrial de Catalunya i considerat el conjunt arquitectònic adober en actiu més important d’Europa.”

Studio, l’estudi de disseny de producte i d’interiors situat en un local de la fàbrica Vila; l’espai de coworking creatiu LaMaca, una antiga adoberia reconvertida en un gran espai de treball i creació; i L’Adoberia, una antiga fàbrica de curtits reconvertida en estudi de disseny de Jordi Ribaudí i actuals oficines de Recstores. És una activitat gratuïta i caldrà fer reserva a comunicacio@recstores.com. La visita començarà al punt d’Informació del Rec.0, a La Bella.

Visites guiades

A més de la nova iniciativa REC, PORTES OBERTES, cada dia i en diferents horaris es faran visites guiades a l’antiga adoberia de Cal Granotes, del segle XVIII, per conèixer el procés antic

Curtits Badia, per conèixer el procés industrial actual de l’adob de la pell de qualitat. Totes les visites seran gratuïtes, i per les dues darreres cal inscripció prèvia al telèfon del Museu: 93 804 67 52. Els detalls d’horaris i ubicacions es poden consultar a la pàgina web del Rec.0.

Nous espais per descobrir El Rec.0 obrirà un nou espai, l’Adoberia Morera, on s’instal·la la marca Punto Blanco, la qual cosa permetrà mostrar les entranyes d’una fàbrica que té una part en funcionament. L’Adoberia Morera data del 1.900 i està situada al bell mig del carrer del Sol, una via emblemàtica del barri que reuneix grans adoberies modernistes com Cal Sabater, coneguda com la catedral dels blanquers per la seva majestuositat, i l’Adoberia Martí Enrich.

Taula rodona sobre el barri del Rec Per això precisament, el dissabte 12 de novembre a les 12 h tindrà lloc una xerrada sobre el barri del Rec, el seu present, passat i futur, i comptarà amb la participació de la directora del Museu de la Pell, Glòria Escala, de la coautora de l’estudi socioeconòmic del Rec i llicenciada en Història de l’Art, Gemma Estrada; i del gestor cultural i cofundador de l’espai creatiu La MaCa, Roger Mula. La taula serà conduïda per la cofundadora de Recstores, Cristina Domènech.

El prestigiós xef David Andrés obre un pop-up restaurant al Rec La cuina al carrer del Rec.0 tornarà a ser diversa i de qualitat, comptarà amb un pati gastronòmic amb cuines de

productors locals, una zona de pícnic i una àrea de food-trucks, en total seran 41 els punts gastro. Però aquest any serà del tot especial ja que el restaurant Somiatruites, liderat pel xef David

Andrés, actualment xef també del Via Veneto, obrirà un espai gastronòmic en una vella casa d’horts del Rec, només durant els quatre dies del Rec.0. Sens dubte, una oportunitat de provar una experiència gastronòmica singular on reinventarà el clàssic entrepà amb noves fórmules més sofisticades.

I altres novetats gastro aterren al Rec, com el restaurant La Santa, amb una proposta basada en paelles i marisc; els Dos Boludos, amb asado argentí; l’Obrador Palomo, amb pastissos deliciosos; la cuina asiàtica de We love Asia i els clàssics panzerotti italians de Panzer8.

Com sempre, els diversos punts de restauració oferiran plats i menjars de tot tipus, també cuina vegetariana i vegana, sense gluten i amb productes ecològics. A més de l’oferta culinària dels foodtrucks, el Rec.0 comptarà amb la barra dels mixers de Fever-Tree, on degustar diferents combinats de la marca i el nou espai d’una marca de vins ben especial: Celler Pla de Morei, uns petit i prestigiós celler de vi ecològic de Capellades (Anoia) que per primera vegada seran al Rec. Rec.0 torna a comptar amb el suport d’Aigua Sant Aniol, que editarà una etiqueta especial en motiu del Rec.0, i com sempre, el patrocinador oficial del Rec, Estrella Damm, que comptarà amb un pati propi, amb una barra on per cada compra superior a 40€ es regalarà una Estrella Damm.

La cultura, protagonista del Rec.0

Concerts, visites guiades, tallers per a nens, dansa... l’agenda és diversa i molt rica. I a més, totes les activitats culturals són obertes al públic i gratuïtes.

Pel que fa a la programació musical, l’escenari Estrella Damm comptarà amb Paunezz, el projecte musical de l’igualadí Carles Pauné; Flashy Ice Cream, un dels grups de trap en català de referència o Cueva Mapache, el grup on hi predomina el rock.

Al pati Vila sonarà la cantautora irlandesa Elle Leon, la catalana Beth Rodergas en un format acústic; el grup de pop familiar Els Músics del Parc i la pianista i cantant Andrea Mir, que acaba de gravar el seu primer disc “Una veritable delícia”. A més, els visitants del Rec podran gaudir d’una sessió DJ de Ràdio Flaixbac amb Andreu Presas o bé ballar al ritme del swing que punxarà Swing Anoia.

El dissabte és el Dia Familiar per excel·lència amb activitats pensades per als infants. Es faran tallers gratuïts per als nens i nenes com el taller “Planta el teu enciam”, al pati dels Horts Petit Rec; el taller “Posa fil a l’agulla!”, d’iniciació a dibuixar amb fil i agulla; o el clàssic pinta-cares. A més d’aquestes activitats, a les 12h del dissabte tindrà lloc al Petit

Rec un concert itinerant amb “Els músics del parc”, especialment dedicat als nens i nenes. De fet, aquest dissabte familiar hi passaran moltes altres coses, com la Mitja Marató solidària que tindrà lloc durant tot el dissabte a l’espai +Rec Sostenible. Es tracta d’una iniciativa per teixir complements per a

persones sense llar que es farà de 10h a 20h.

A més de la nova iniciativa REC, PORTES OBERTES, cada dia i en diferents horaris es faran visites guiades a l’antiga adoberia de Cal Granotes, del segle XVIII, per conèixer el procés antic de l’adob de la pell, i també a

l’empresa Curtits Badia, per conèixer el procés industrial actual de l’adob de la pell de qualitat. Totes les visites seran gratuïtes, i per les dues darreres cal inscripció prèvia al telèfon del Museu: 93 804 67 52. Els detalls d’horaris i ubicacions es poden consultar a la pàgina web www.rec0.com.

El Zoom Festival celebra 20 anys amb una edició més ambiciosa que recupera la presencialitat

El festival, que se celebrarà del 22 al 27 de novembre, ha rebut 130 inscripcions de continguts audiovisuals, provinents de més de 15 països diferents. Gràcies a un acord amb la CCMA, el certamen comptarà amb la presència de programes de màxima audiència a TV3 com Eufòria. El Zoom Festival atorga els Premis d’Honor als comunicadors Antoni Bassas i Olga Viza

El Zoom Festival Internacional de Con tinguts Audiovisuals de Catalunya arri ba a la 20a edició havent-se consolidat com un certamen de referència del sec tor i un esdeveniment estratègic per a la ciutat d’Igualada i per a Catalunya. El festival, que va néixer a la capital anoienca l’any 2003, se celebrarà del 22 al 27 de novembre a Igualada –amb al gunes activitats a Barcelona i emissions online- i enguany convida al públic a assistir a les diverses projeccions de manera presencial després de dos anys complicats a causa de la pandèmia.

La nova imatge del Zoom Festival ha estat creada per l’igualadí Pep Valls, de l’estudi Evvo Retail i membre de l’equip del Zoom. Amb el lema “20 years looking forward” (“20 anys mirant endavant”), la imatge gràfica que representarà el Zoom aquest 2022 vol retre homenatge de la llarga trajectòria del festival amb diverses imatges.

A la cerimònia inaugural del Zoom que tindrà lloc el dimarts 22 de novem bre es projectarà la pel·lícula “Quico Sabaté: sense destí”, dirigida per Sílvia Quer. La gala de cloenda se celebrarà el dissabte 26 i comptarà, entre altres sorpreses, amb un avançament del pro grama especial de Nadal de TV3 amb imatges inèdites del concert d’Eufòria del Palau Sant Jordi. De fet, diverses cares conegudes del programa musical Eufòria seran presents a l’acte.

Una cinquantena de projectes op ten als premis Zoom

El Zoom contempla cinc categories: Entreteniment, Informatius i Esports, Cultura, Ficció i la nova secció de Vi deojocs. Des del passat mes de maig, el festival ha rebut un total de 130 ins cripcions en les diverses categories de la Secció Oficial. Els continguts prove nen de diversos països, com Espanya, França, Anglaterra, Hongria, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Dinamarca, Iran, Perú, Jordània, Taiwan, Noruega, Polò nia i Grècia, entre d’altres. D’entre els 130 projectes presentats, se n’han es collit més d’una cinquantena que opten als Premis Zoom, atorgats per un jurat de professionals del sector: 8 en la cate goria de Ficció, 9 d’Entreteniment, 11 de Cultura, 7 d’Informatius i Esports i 7 de Videojocs. Es poden consultar a la web www.zoomfestival.org

A banda dels premis Zoom, el certa men continua apostant per la formació,

Les produccions locals també tindran el seu espai en el Zoom Festival Interna cional de Continguts Audiovisuals de Catalunya amb la secció Zoom Km0. El certamen, que enguany celebra 20 anys, tindrà lloc del 22 al 27 de novembre a Igualada i compta amb un total de cinc projeccions de collita local, que es po dran veure al Cinema Ateneu entre el dimecres 23 i dissabte 26 de novembre de forma gratuïta.

La programació donarà el tret de sortida amb la projecció del film Sis nits d’agost, coproduïda per Mallerich Films, del productor igualadí Paco Poch, Na nouk Films, amb la col·laboració de la CCMA. La pel·lícula catalana, dirigida per Ventura Durall, està basada en el llibre de Jordi Lara i se centra en els darrers dies de vida de Lluís Maria Xirinacs, interpretat per Manel Barceló. El protago nista, un religiós, filòsof i activista polític, surt de Barcelona camí a la muntanya un dilluns d’agost de 2007 quan complia setanta-cinc anys. Sis dies més tard, un boletaire el troba tirat sobre un prat, mort. Deu anys més tard, la Duna, una escriptora en crisi creativa i personal, busca el sentit últim d’aquesta mort. Sis nits d’agost és un drama biogràfic que s’ha rodat aquest 2022 a Barcelona, Ripoll i Ogassa i es podrà veure el dimecres 23 de novembre a les 21:30h a la Sala Petita del Cinema Ateneu d’Igualada.

El dijous 24 de novembre, serà el torn d’Una película sobre parejas, un film dirigit pel capelladí Oriol Estrada i la seva parella Natalia Cabral estrenat el 2021 que relata les peripècies d’una parella de directors que decideixen fer un documental sobre parelles enamorades.

La resta de projeccions tindran lloc el dissabte 26 de novembre a partir de les 19:30h de la tarda amb una sessió continua a la Sala Petita del Cinema Ateneu; es podran veure dos curtmetratges realitzats per anoiencs: el curtmetratge de 8 minuts I quan la vida cau, dirigida per Víctor Sastre, i el curtmetratge Los Paja rillos, dirigit per Gerard Aguilera i produït per Maria José Garcia amb una dura da de 12 minuts. Tancarà la sessió del Zoom Km0 el documental Amics, dessous la cendre, dirigida de Víctor Simal.

Les entrades per veure aquestes cinc projeccions seran gratuïtes, però cal drà reserva prèvia, que es podrà fer a partir del dia 11 de novembre a través de la pàgina web del Zoom www.zoomigualada.org , de l’Ajuntament i del Teatre Municipal Ateneu.

el descobriment del talent i la indústria amb activitats complementàries que es duran a terme durant els dies del certa men. Enguany tornen les Zoom Class a Igualada i al TecnoCampus de Mataró, del 23 al 25 de novembre, que recullen les experiències de producció d’alguns dels continguts que participen en la Sec ció Oficial del Zoom Festival. Es tracta d’activitats dirigides a universitats, es coles i centres d’estudis d’audiovisuals i professionals del sector.

TV3, La Xarxa i Movistar aposten pel Zoom

Una de les novetats destacades d’en guany és que el festival comptarà amb la participació de diversos programes televisius de TV3. El programa musical Eufòria, el nou SX3, Crims i diferents programes de cuina estaran presents en aquesta vintena edició del Zoom. També hi seran presents produccions de Movistar, com Locomía i La Liga de los Hombres Extraordinarios, els quals es projectaran durant la setmana del Zoom.

En aquesta edició, el certament ha signat dos acords amb qui seran els mi tjans oficials del Zoom Festival. Gràcies a l’acord de col·laboració amb la CCMA, que té una durada de dos anys, tant TV3 com Catalunya Ràdio, que son mitjans col·laboradors del certamen, informa ran i faran un ampli seguiment de to tes les activitats del festival a través de diferents espais. Pel que fa a La Xarxa de Televisions Locals també ha signat un conveni per a ser un mitjà oficial del Festival. Aquest conveni farà que, entre altres cobertures, la Xarxa faci la realit zació i emissió en directe de la Gala de Cloenda i lliurament dels Premis del Festival Zoom.

Gala de Cloenda i lliurament de Pre mis

La gala de cloenda del 20è Zoom Festi val tindrà lloc el dissabte 26 de novem bre al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igua lada (carrer Sant Pau, 9), a partir de les 21:30h. Durant l’acte es lliuraran els premis del Zoom 2022 de la Secció Ofi cial, i es donaran a conèixer els guanya dors del 9è Showcase de Pilots de Ficció.

La 20a edició del Zoom Festival també atorgarà el 2n Premi CIMA-Zoom Festi val al Millor Format de TV per la igual tat de Gènere. El festival va estrenar, l’edició passada, aquest nou guardó que

La coproducció igualadina ‘Sis nits d’agost’ encetarà les projeccions de Zoom Km0

El Zoom Festival atorga els Premis d’Honor a Antoni Bassas i Olga Viza

El Zoom Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya ha decidit atorgar els Premis d’Honor 2022 al periodista i guionista de ràdio i tele visió Antoni Bassas i a la periodista i presentadora Olga Viza. El certamen, que enguany celebra 20 anys, tindrà lloc del 22 al 27 de novembre a Igualada –amb algunes activitats a Barcelona i emissions online-.

La direcció del festival vol premiar la llarga i reconeguda carrera professional com a periodista i guionista de ràdio i televisió d’Antoni Bassas. Bassas va co mençar amb 16 anys a la ràdio, i més tard va debutar a TV3 en els programes de Joaquim Maria Puyal. El 1988, amb 27 anys va posar-se per primer cop davant la càmera per presentar el concurs Tres i Pics i Repicó. El 1991 va crear, amb l’actriu Lloll Bertran, la Vanessa, un dels personatges còmics més populars de la història de la televisió pública catalana. El 1998 va crear, dirigir i presentar el talk-show històric Aquest any, cent!, dedicat a la història del Barça en el seu centenari, i del 2009 al 2013 es va convertir en el corresponsal de TV3 a Was hington.

Mentrestant, i des de ja fa 19 anys, Bassas ha produït el mític i molt conegut programa Alguna Pregunta Més?, la versió radiofònica del qual va crear el 1994, en un espai que va significar un trencament formal amb els ritmes i continguts habituals a la ràdio de l’època. Al llarg de la seva llarga trajectòria dins del món del periodisme, Bassas ha sigut mereixedor de nombrosos premis. El 2001 li fou concedit el Premi Nacional del Periodisme i el 2005 va rebre el Premi Nacional de la Comunicació. El periodista català també ha estat guardonat amb dos pre mis ONDAS al llarg de la seva llarga trajectòria (1997 i 2014). L’any 2018 va re bre el Premi Josep Pla de Literatura per l’assaig Bon dia, són les 8!, una crònica periodística dels anys que va dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio. Ara Bassas rebrà el Premi d’Honor del Zoom 2022 en la gala de cloenda de la 20a edició del festival, que tindrà lloc el dissabte, 26 de novembre al Teatre Munici pal Ateneu d’Igualada.

En el cas d’Olga Viza, el festival vol homenatjar la llarga trajectòria de la pe riodista i presentadora de ràdio i televisió, actual col·laboradora de la Cadena SER Catalunya i RNE. Ja abans de finalitzar els seus estudis, Viza va iniciar la seva carrera professional l’any 1979 participant en programa Polideportivo de TVE, on es va especialitzar en la informació esportiva. Més endavant, des de mitjans de la dècada dels 80 i fins a principis dels 90, Viza va treballar en el programa Estadio 2, encarregant-se de la secció d’esports. Entre molts altres esdeveniments esportius, ha cobert tres mundials de futbol i sis edicions dels Jocs Olímpics, amb especial implicació en els que es van celebrar a Barcelona el 1992.

Durant onze anys, Olga Viza ha editat i presentat els informatius a Antena 3, treballant al costat d’altres periodistes com Matías Prats o Manu Carreño. L’any 2004 presenta el programa No es lo mismo de Telecinco, i més endavant va realitzar el programa d’entrevistes Habitación 623 a La Sexta. També ha sigut directora i presentadora dels magazins de matí i tarda de RNE. L’any 2008 va moderar el debat cara a cara de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. En aquesta època, també treballava a la ràdio, conduint el programa del vespre El tranvía de Olga, a RNE, cadena on després també va conduir Las Mañanas de Radio 1. A banda dels nombrosos programes de televisió i ràdio, Viza també col·labora en mitjans de premsa escrita com el periòdic esportiu Marca.

Al llarg de la seva trajectòria professional, la periodista ha aconseguit diver sos premis i reconeixements, com el Premi Acadèmia TV a la millor comuni cadora de programes informatius o el Premi Ondas a la millor presentadora d’informatius de la televisió. També ha estat guardonada amb els premis Quim Regàs, Margarita Rivière. Aquest any, Viza ha guanyat el Premi Ofici de Perio dista 2022, que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el proper 26 de novembre, Olga Viza serà al Teatre Municipal Ateneu per recollir el Premi d’Honor Zoom 2022..

reconeix la mirada d’igualtat de gènere en els formats televisius o per a plata formes OTT (Over The Top, de lliure transmissió). A banda, les produccions locals tindran també el seu espai amb la secció Zoom KM.0, i les millors produc cions en català podran optar al Premi D.O. Catalunya. Així mateix, la direcció del Zoom Festival atorgarà els Premis d’Honor, que es donaran a conèixer pròximament i que en passades edi cions han rebut persones com Xavier Sardà, Joan Pera, Jordi Évole, Mari Pau Huguet o Canal #0 de Movistar. Com és habitual, a la gala s’hi podran veure nombroses cares conegudes i també hi haurà espai per a la música que amenit zarà la vetllada.

El 9è Showcase de Pilots de Ficció ja té finalistes Un altre dels projectes que s’emmar quen en el Zoom Festival és el Show case de Pilots de Ficció, coorganitzat amb Serielizados, que proporciona als nous creadors l’oportunitat d’entrar en el món professional. El pilot guanyador del Premi del Jurat es donarà a conèixer en el 20è Zoom. Serielizados Fest 2021 ja té seleccionats els cinc pilots de ficció que competiran per endur-se el premi de la 9a edició del Showcase de Pilots de Sèrie, el Premi del Jurat del Show case, i que podran veure’s en dues gales obertes al públic durant les dates del Serielizados Fest, que se celebra del 18

al 22 d’octubre a Barcelona i del 25 al 29 a Madrid. Els finalistes són ‘Pringa das’ (de Belén Puime Bao), ‘Pocos, bue nos y seguros’ (de Gorka Lasaosa y Ales Payá), ‘El polígono’ (de Thomas Barre ra Howarth), ‘Lisa’ (de Ingride Santos y Raquel Barrera) i ‘Cosas de ratas’ (de Borja Pakrolsky).

El Zoom Festival

El Zoom Festival Internacional de Con tinguts Audiovisuals de Catalunya és un certamen internacional que dona visibilitat als continguts audiovisuals de qualitat, en diversos formats i creats per a tot tipus de plataformes, des de la televisió fins a espais digitals. La Sec ció Oficial del festival recull propostes de ficció, entreteniment, informatius, culturals i divulgatius o esportius, i en aquesta edició, de videojocs. Nascut el 2003 a Igualada amb l’objectiu de donar visibilitat a la ficció televisiva, el Zoom va ser primer festival de l’Estat espan yol que va apostar pel cinema creat per a la petita pantalla. Al llarg dels anys el certamen s’ha reinventat, ampliant la participació a altres gèneres, formats i plataformes.

El Zoom Festival està organitzat per l’Ateneu Igualadí i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Depar tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Igualada, amb el patrocini del Consell Regulador de la D.O. Catalunya.

Una de les activitats destacades d’en guany és que el Zoom Festival comptarà amb diversos programes televisius de TV3 de màxima audiència. La Corpo ració Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), col·labora, un any més, amb el Zoom Festival, que tindrà lloc del 22 al 27 de novembre a Igualada –amb algunes activitats a Barcelona i emissions onlinei que enguany arriba a la 20a edició.

Crims, el programa presentat per Carles Porta i que ha aconseguit grans èxits d’audiència, també serà present al Zoom Festival 2022. El divendres 25 de novembre es podrà veure a la Sala Gran del Cinema Ateneu d’Igualada un capítol inèdit del programa, que estrena nova temporada aquest proper 14 de novem

bre. La projecció serà a dos quarts de 9 del vespre i es podrà veure de manera gratuïta, tot i que caldrà reserva prèvia. El talent show de cantants Eufòria, pre sentat per Miki Nuñez i Marta Torné que va ser líder a TV3 les nits del divendres amb més de 300 mil espectadors, serà present al festival amb un acte inèdit que portarà el nom d’Experiència Eufòria i que tindrà lloc el dissabte 26 de novem bre a les 6 de la tarda al Teatre Municipal Ateneu. Entre d’altres sorpreses, l’acte comptarà amb un avançament del pro grama especial de Nadal de TV3 amb imatges inèdites del concert d’Eufòria del Palau Sant Jordi. De fet, diverses ca res conegudes del programa musical Eu fòria seran presents a l’acte.

‘Eufòria’ i ‘Crims’, de TV3, seran presents al ZOOM

Més de 3.500 persones han vingut a viure a l’Anoia, la majoria del Baix Llobregat i del Barcelonès

Davant les 3.560 persones que han vingut a viure a l’Anoia, 2.764 anoiencs van marxar per fixar la seva residència fora de la comarca. Hi ha, doncs, un saldo positiu de 796 nous anoiencs

ANOIADIARI

Unes 3.560 persones de les diferents comarques catalanes van canviar de do micili i van venir a viure a l’Anoia l’any passat. És una xifra molt similar a la dels darrers anys; 3.519 (2020), 3.449 (2019) i 3.581 (2018) i significativament superior a la mitjana del període 20112017, que va ser de 2.625 persones. El punt àlgid de les migracions internes entre comarques cap a l’Anoia es fa re gistrar en el període 2003-2006, quan es va superar la xifra de quatre mil per sones que van deixar els seus domicilis per empadronar-se a la comarca: 4.056 (2003), 4.197 (2004), 4.253 (2005) i 4.189 (2006). Són les darreres dades dels Moviments migratoris de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La majoria de persones que van venir a viure a l’Anoia procedeixen del Baix Llobregat (1.149 persones), del Bar celonès (1.108) i del Vallès Occidental (369).

El saldo migratori entre comarques va ser positiu a l’Anoia. És a dir, hi va haver més persones que hi van venir a viure que no pas en van marxar.

Si l’any passat, com dèiem, hi va haver 3.560 persones d’altres comarques ca talanes que van venir a viure a l’Anoia, n’hi va haver 2.764 que van deixar la co marca per anar a residir a altres comar ques.

On van anar a viure? Hi ha un cert “retorn”: la majoria de les migracions es van fer cap a les comarques que han aportat més nous veïns: al Barcelonès hi van anar a viure 675 persones, al Baix Llobregat 595 i al Vallès Occidental, 234.

El 2021, amb 2.764, ha sigut l’any amb més migracions cap a altres comarques des del 1998 quan se’n van registrar 1.066. Són 473 més que el 2020, quan se’n van sumar 2.291.

El saldo migratori, doncs, és de 796 persones. És la diferència entre els que han vingut a viure a l’Anoia des d’altres comarques (3.560) menys els que han marxat (2.764).

El saldo migratori intern (entre co marques) ha oscil·lat al llarg dels da rrers anys a l’Anoia. El 1998 –el primer registre que ofereix l’Idescat– el saldo va ser positiu, semblant al de l’any pas sat: 842. El 2003 es va registrar el saldo positiu més alt, amb 2.241 persones. A partir d’aquest any es registra un des cens progressiu fins al 2014, quan el saldo és negatiu. Aquell any, van venir a viure a l’Anoia 2.405 persones, però

Santa Margarida de Montbui Vallbona d’Anoia Masquefa Òdena Bellprat Calonge de Segarra Veciana Bruc, El Prats de Rei, Els Hostalets de Pierola, Els Llacuna, La Orpí Piera

Torre de Claramunt, La Pobla de Claramunt, La Sant Martí Sesgueioles Rubió

Sant Pere Sallavinera Cabrera d’Anoia Copons Montmaneu Santa Maria de Miralles

Argençola Castellfollit de Riubregós Pujalt Castellolí Jorba Carme Calaf

en van marxar 2.666, un saldo de -261 persones. A partir del 2014 la corba va tornar a pujar. La dada més alta des de llavors es va registrar el 2020, amb un saldo positiu de 1.228.

A Catalunya, 160.726 catalans van canviar el domicili de comarca. La ma joria de moviments es van produir des de grans municipis cap a municipis més petits. Els municipis catalans de més de cent mil habitants tenen un saldo nega tiu, mentre que a la resta és positiu.

Sant Martí de Tous Vilanova del Camí Igualada Capellades

-2,73% -2,45% -2,43% -2,14% -1,70% -0,52% -0,08% 0,08% 0,29% 0,32% 0,53% 0,96% 1,16% 1,22% 1,33% 1,37% 1,55% 1,68% 1,98% 2,18% 2,22% 2,29% 2,60% 2,61% 2,70% 3,49% 3,78% 4,66% 5,66% 5,79% 5,90% 6,33% 7,75%

Només hi ha tres comarques amb el saldo migratori intern (entre comar ques) negatiu a Catalunya: el Barce lonès (-18.613), el Baix Llobregat (-487) i el Segrià (-100).

Les comarques amb el saldo migratori intern positiu més alt se situen al litoral català, on els moviments s’han produït especialment, com apuntàvem, des dels grans municipis de l’àrea metropolita na. Les comarques amb el saldo positiu més alt són el Maresme (+2.574), el Baix Penedès (+2.133), a les quals s’afegeix el Vallès Oriental (+1.833). Després tro bem el Garraf (+1.639), el Baix Camp (+1.412), la Selva (+1.147), i l’Alt Penedès (+838). Després d’aquestes comarques, en vuitè lloc, se situa l’Anoia (+796).

Per municipis

En termes absoluts, el municipi de l’Anoia on han anat a viure més per sones provinents d’altres comarques catalanes és Igualada, amb 1.387 perso nes, seguida de Piera (1.070), Masquefa (556), Vilanova del Camí (499), Santa Margarida de Montbui (430), la Torre de Claramunt (262), Capellades (243), Òdena (233), els Hostalets de Pierola (213) i Cabrera d’Anoia (158).

També, en termes absoluts, el muni cipi anoienc des d’on han marxat més veïns cap a altres comarques també és Igualada (-1.505), seguit de Piera (-714), Vilanova del Camí (-505), Masquefa (-450), Santa Margarida de Montbui (-425), Capellades (-225), Òdena (-196), la Torre de Claramunt (-169), els Hosta lets de Pierola (-153) i Calaf (-128).

A Igualada, com veiem, el saldo mi gratori intern entre comarques és ne gatiu. Ha marxat més gent a viure a al tres comarques que no la que ha vingut a viure-hi. El saldo negatiu és de 118 persones. És la primera vegada en els darreres anys que la capital de l’Anoia té un saldo negatiu. L’any passat el saldo va ser positiu, de 86 persones i ens hem de remuntar fins al 2012 per trobar el darrer saldo negatiu. Llavors va ser de -53 persones.

Saldo migratori total per municipis a l’Anoia (2021) Font: Idescat

Junt amb Igualada trobem vuit muni cipis anoiencs més amb saldo migratori entre comarques negatiu. Es tracta de Castellolí (-13), Jorba (-9), Vilanova del Camí (-6), Argençola (-5), Pujalt (-4), Castellfollit de Riubregós (-2), Veciana (-2) i Sant Martí de Tous (-1). La resta, tenen un saldo positiu, han tingut més gent de fora que hi ha anat a viure que a l’inrevés. El que té el saldo positiu m és alt és Piera (356), seguit de Masque fa (106), la Torre de Claramunt (93), La Pobla de Claramunt (76), Cabrera d’Anoia (74), els Hostalets de Pierola (60), el Bruc (41), Òdena (37), Capella des (18) i Copons (18).

En termes relatius, el municipi que ha tingut un major saldo migratori intern positiu és Santa Maria de Miralles, amb un 8,53% positiu. Amb una població de 129 persones, l’any passat van anar-hi a viure 15 persones provinents d’altres comarques catalanes i en van marxar 4. Un saldo positiu d’11 persones.

El segon municipi amb el saldo re latiu més alt és Copons, amb un 5,59% (29 immigracions per 11 emigracions en una població de 322 habitants), seguit per Sant Pere Sallavinera (14 immigra cions per 6 emigracions en una població de 159 habitants), Cabrera d’Anoia (158 immigracions per 84 emigracions en una població de 1.521 habitants), Sant Martí Sesgueioles (26 immigracions per 11 emigracions en una població de 344 habitants).

A l’altre extrem el municipi anoienc amb el saldo relatiu negatiu més alt és Argençola, amb un -2,27%. Amb un padró de 220 habitants, l’any passat va tenir un saldo negatiu de 5 persones: hi van anar a viure 14 persones d’altres punts de Catalunya, però, per contra, van marxar 19 veïns cap a altres comar ques. Darrere hi ha Castellolí, amb un saldo de -1,99% (33 immigracions per 46 emigracions en una població de 653 ha bitants), Pujalt, amb un saldo de -1,94% (7 immigracions per 11 emigracions en una població de 206 habitants), Cas tellfollit de Riubregós, amb un -1,23% (4 immigracions per 6 emigracions en una població de 163 habitants) i Vecia na, amb un -1,12% (9 immigracions per 11 emigracions en una població de 179 habitants).

Migracions a l’estranger Pel que fa a les migracions externes, és a dir, més enllà de les comarques cata lanes, el saldo és negatiu amb l’estat es panyol i positiu amb la resta de països d’arreu del món.

L’any passat hi va haver 578 espanyols que van venir a viure a l’Anoia i, en direc ció contrària, hi va haver 637 anoiencs que van marxar viure a Espanya. Un saldo negatiu de 59 persones. El 2020 el saldo també va ser negatiu (-50). En canvi, el 2019, va ser positiu (+101).

El saldo positiu més alt es va registrar l’any 2000 (+92) mentre que el saldo negatiu més alt es va produir el 2006 (-239).

En canvi, en relació amb la resta de països estrangers, el saldo va ser positiu. El 2021 van venir a viure a l’Anoia 1.227 persones provinents de fora de les co marques catalanes i de l’estat espanyol; i van fer el camí invers uns 611 veïns de la comarca, donant un saldo positiu de 616 persones.

El 2020 el saldo va ser semblant (666).

Demografia

Dos anys abans, el 2019, es va registrar el saldo positiu més alt dels darrers vint anys, un positiu de 1.346 persones pro vinents de fora de l’estat espanyol. Sumats, doncs, les migracions inter nes (dins les comarques del país), i les externes (en relació amb l’estranger), el saldo migratori total a l’Anoia el 2021 va ser positiu, en 1.353 persones. En total, 5.365 persones van venir a viu re a l’Anoia i 4.012 van fer el revés, van marxar a viure fora de la comarca. Una diferència de 1.353 persones, un saldo

migratori total més baix que els dels da rreres anys: 1.844 (2020), 2.459 (2019) i 1.899 (2018). Del 2009 fins al 2017, per les conseqüències de la crisi, el saldo va baixar i fins i tot, va ser negatiu (el 2013 va ser de -483 persones).

El saldo més alt es va registrar el 2005, amb un saldo positiu de 3.316 persones.

Per sexe i grups d’edat De les 5.365 persones que el 2021 van venir a viure a l’Anoia, 2.820 són homes (52,56%) i 2.545, dones (47,44%). Un

24,5% d’aquesta població nouvingu da pertany a la franja d’edat de 15 a 29 anys. La segona franja més important és la de 35 a 44 anys, amb un 20,8%. Entre 45 i 59 anys representa el 16,9% i de 0 a 14 anys, un 15,6%. El percentatge en la franja de 30 a 34 anys és d’un 11,6% mentre que la franja amb el percentatge més baix és la de majors de 60 anys, amb un 10,62%.

Pel que fa als veïns de l’Anoia que el 2021 van marxar a viure a fora de la co marca, sigui a altres comarques catala

nes o a l’estranger, de les 4.012 persones emigrades 2.116 van ser homes (52,74%) i 1.986 dones (47,26%).

En aquest cas, un de cada 4 anoiencs que van marxar a viure fora de l’Anoia (un 25,02%) tenen edats compreses en tre els 15 i els 29 anys.

La segona franja d’edat amb més emi grants és la de 35 a 44 anys (20%), segui da de la de 45 a 59 anys (18,9%), la de 0 a 14 anys (13,13%). Les franges de 30 a 34 anys i de majors de 60 anys tenen el mateix percentatge, un 11,44%.

El nombre d’afiliats a la seguretat Social puja un 3% a l’Anoia respecte de l’any passat

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya augmenta un 3,3% al mes de setembre respecte a l’any anterior i se si tua en 3.427.100 persones, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La Selva (4,4%) i l’Alta Ribagorça (4,3%) encapçalen les comarques amb un augment interanual més elevat, seguides pel Baix Penedès (4,2%), el Tarragonès i el Barcelonès (3,9% cadascuna). A l’altre extrem, hi ha 6 comarques i Aran que han registrat un lleuger descens del nombre d’afiliats (inferior a l’1%): l’Aran, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Terra Alta, les Garrigues i la Ribera d’Ebre.

A l’Anoia, la variació respecte El se tembre del 2021 és positiva, amb un in crement del 3%, tot i que per sota de la mitjana catalana (3,3%).

En relació amb l’agost del 2022, el nombre d’afiliats ha augmentat lleuge rament (0,3%) al conjunt de Catalun ya, però ha disminuït a 27 comarques i Aran. El lleuger augment de Catalun ya és degut bàsicament a l’increment dels afiliats a les comarques que tenen més de 100.000 afiliats. El Barcelonès encapçala aquests augments, mentre que el Tarragonès és l’única on dismi nueixen els afiliats (-1,5%).

A l’Anoia, l’increment respecte de

l’agost passat ha sigut la vuitena comar ca amb un creixement més alt, concre tament del 0,6%.

Amb aquest increment, actualment a l’Anoia hi ha 52.586 afiliats a la Segure tat Social.

Al setembre l’augment interanual del nombre d’afiliats és més elevat en les dones (3,9%) que en els homes (2,8%)

Al setembre i respecte del mateix mes de l’any anterior, al conjunt de Ca talunya, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social augmenta en 59.677 afiliades i el d’homes en 49.966 afiliats, fet que suposa augments interanuals del 3,9% i 2,8%, respectivament. Per

comarques, totes augmenten el nombre de dones afiliades, excepte el Priorat, la Terra Alta i el Pla d’Urgell; en el cas dels homes afiliats, disminueixen a 8 comar ques i Aran.

A l’Anoia, dels 52.586 afiliats, 29.019 són homes i 23.567, dones. Respecte del setembre del 2021 hi ha hagut, com al conjunt del país, un increment més alt en dones (+3,9%) que en homes (+2,3%).

El nombre d’afiliats augmenta en tots els grups d’edat, excepte en els de 30 a 44 anys

Al conjunt de Catalunya, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afi

liats en relació amb un any enrere, ex cepte els afiliats de 30 a 44 anys, que s’han mantingut pràcticament estables (-0,2%).

Els afiliats menors de 30 anys (que re presenten el 16,5% del total dels afiliats) han augmentat, percentualment, per sobre de la resta de grups i ho han fet a totes les comarques, excepte al Priorat, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urge ll. Al conjunt de Catalunya el col·lectiu més jove ha augmentat un 8,4%, i on ha estat més elevat és al Garraf i a la Selva (10,3% i 10,1%, respectivament).

Els afiliats de 30 a 44 anys han dismi nuït un 0,2% a Catalunya al mes de se tembre, en relació amb el mateix mes de l’any anterior i només a 5 comarques han augmentat els afiliats. On més aug menta percentualment aquest tram d’edat és a la Garrotxa (2,1%) i el Barce lonès (1,7%), mentre que a Aran (-5,5%) és on més disminueix.

Els afiliats de 45 a 54 anys augmenten al conjunt de Catalunya (3,4%) i a totes les comarques, excepte a les Garrigues (-1,4%), el Priorat (-1,1%), la Terra Alta (-0,7%) i Aran (-0,3%). D’altra banda, els de 55 anys o més augmenten un 5,6% al conjunt de Catalunya i a totes les co marques, especialment al Baix Penedès (9,0%).

A l’Anoia, la franja d’edat amb més afi liats és la de 30 a 44 anys, amb 18.223. La segona és la de 45 a 54 anys, amb 16.231 afiliats, seguida de la de més de 55 anys, amb 9.756. Els afiliats menors de 30 anys a l’Anoia són 8.376.

L’única franja que ha experimentat un decreixemenr respecte del setembre del 2021 és la de 30 a 44 anys (-1,7%), mentre que les altres han experimentat un creixement positiu. El més alt s’ha registrat en la franja de més de 55 anys (+7,7%), seguida de la dels menors de 30 anys (+5,9%), i la de 45 a 54 anys (4,4%).

Les afiliacions al sector serveis són les que més creixen al setem bre en relació amb el mateix mes de l’any anterior, on la taxa més elevada és la de la Selva El sector serveis, que representa el 78,7% de les afiliacions, ha augmentat en 107.574 afiliacions al setembre res pecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que representa un increment inte ranual del 4,0%, el més elevat de tots els sectors. Totes les comarques han aug mentat el nombre d’afiliacions als ser

veis. En nombres absoluts, destaquen els creixements del Barcelonès (37.414), el Baix Llobregat (10.230) i el Vallès Oc cidental (8.739); en canvi, en nombres relatius, les taxes de variació més ele vades són les de la Selva (5,5%), el Baix Penedès (5,1%) i el Tarragonès (5,0%).

El sector industrial ha augmentat un 1,6% el nombre d’afiliacions al setembre en relació amb un any enrere (7.931 afi liacions).

La indústria ha augmentat les afilia cions a la majoria de comarques, excep te a nou, encapçalades pel Pallars Sobirà (-8,4%) i la Ribera d’Ebre (-3,7%). D’al tra banda, el creixement més elevat en nombres relatius és a la Garrotxa (6,1%) i a l’Alt Empordà (5,6%), en relació amb un any enrere. En nombres absoluts, els augments més elevats es localitzen al Vallès Oriental (1.004), Osona (822), i el Bages (721).

La construcció ha augmentat un 3,3% interanual (6.908 afiliacions) a Cata lunya. En l’àmbit comarcal, el nombre d’afiliacions ha augmentat en 37 comar ques i en nombres absoluts l’augment més elevat és el del Barcelonès (2.333), mentre que en nombres relatius, l’in crement més elevat és el del Baix Ebre (5,9%).

L’agricultura és l’únic sector que ha reduït el nombre d’afiliacions a la Segu retat Social (-3.280), fet que representa

una disminució del 5,5% interanual. Per comarques, el nombre d’afiliacions ha disminuït a totes, excepte a 6 i a Aran. En nombres absoluts, la disminució més elevada és al Segrià (-385 afilia cions) i a l’Alt Penedès (-249), mentre que l’augment més elevat és el de la Sel va (38 afiliacions).

A l’Anoia el sector serveis també és el que compta amb més afiliacions, 37.393, que representen un 68,55% del total. El segon sector amb més afiliacions és el de la indústria, amb 13.068, un 23,96%, se guit pel de la consrucció, amb 3.337, un 6,12%. El sector de l’agricultura repre senta l’1,38% del total de les afiliacions, amb 750.

Respecte del setembre de l’any pas sat, tot els sectors han experimentat un creixement positiu a l’Anoia, excepte el de l’agricultura, que ha baixat un 9,2%. El més alt s’ha registrat en el sector ser veis (+3,6%), seguit del de la indústria (+3,3%) i el de la construcció (+1,7%).

El grau de parcialitat es manté per sota del 20% al setembre Al mes de setembre, el 19,5% de les afi liacions per compte d’altri són a jor nada parcial, i per tercer mes conse cutiu el grau de parcialitat se situa en una proporció inferior al 20%, que és el més baix des del març del 2012 (ini ci de la sèrie). En el cas de les dones, la

proporció és del 26,9%, més del doble que la dels homes (12,3%). El Solsonès (22,6%), la Cerdanya (22,5%) i el Barce lonès (22,0%) són les comarques on la proporció d’afiliacions per compte d’al tri a jornada parcial és més elevada. Cal tenir en compte que les afiliacions estan sotmeses a l’efecte estacional.

L’Anoia és la quarta comarca amb el grau de parcialitat més baix (16,9%), per darrere de la selva (15,7%), l’Alta Riba gorça (15,5%) i l’Aran (13,4%).

A l’Anoia el grau de parcialitat és molt més alt en dones (25,2%) que en homes (9,5%).

L’Alta Ribagorça és la comarca amb la proporció més alta de contractes tem porals en les afiliacions per compte d’al tri

Al mes de setembre la proporció d’afi liacions a la Seguretat Social per compte d’altri amb caràcter temporal se situa en el 14,7%, 10,6 punts menys que un any abans i segueix la tendència de reducció iniciada des del novembre del 2021. La comarca amb un grau de temporalitat més elevat és l’Alta Ribagorça (23,3%) i dobla el grau de temporalitat del Baix Empordà (11,2%), que és el més baix.

El grau de temporalitat a l’Anoia és del 15,3%, per sobre de la mitjana del país (14,7%). En aquest cas també és més alt en dones (18%) que en homes (13%).

Societat

El 2021 només es van fer 42 casaments catòlics a l’Anoia

L’any 2020, a causa de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, el nom bre d’enllaços matrimonials –tant reli giosos com civils– va baixar un 41,9% a Catalunya respecte del 2019. Dels 26.939 matrimonis signats el 2019, abans de la pandèmia, es va passar als 15.662 el 2020.

A l’Anoia, el descens va ser d’un 43%, passant dels 514 matrimonis del 2019 als 291 als del 2020.

L’any passat, amb el descens de les mesures per evitar contagis, el nombre de matrimonis va tornar a repuntar, tot i que sense arribar a la mitjana dels anys anteriors a la pandèmia.

Així, l’any passat es va tancar amb 23.656 enllaços matrimonials a Catalun ya (un 33,8% més que el 2020) dels quals 375 es van fer a l’Anoia (un 22% més que el 2020). Aquestes xifres, tot i l’augment, encara queden lluny, com dèiem, de les mitjanes registrades des del 2010 fins al 2019: 458 enllaços per any a l’Anoia i 27.236 a Catalunya.

Dels 375 enllaços de l’any passat a l’Anoia, 42 es van fer a l’església i la res ta, 333, en espais civils, com ara jutjats o ajuntaments. Actualment, doncs, gaire bé nou de cada deu matrimonis es fan pel

civil, sense passar “per la vicaria”. És un 88,8% del total dels enllaços matrimo nials. A Catalunya, la mitjana de matri monis civils és més alt, un 91%.

Aquest percentatge ha anat pujant progressivament, tant a la comarca com al conjunt del país.

A l’Anoia, el 1976 –el primer any del qual ofereix dades l’Institut d’Estadísti ca de Catalunya– només es va fer un ca sament civil a l’Anoia. Aquell any es van fer 585 casaments catòlics (99,7%).

A la dècada dels vuitanta la mitjana de casaments catòlics va ser del 86,3%, baixant fins al 77,2% als anys noranta. Amb el canvi de segle la corba baixa dràs ticament i els casaments civils ja supe ren els catòlics (49,5%). Del 2010 fins al 2021, els casaments catòlics baixen fins al 15,2% de mitjana, arribant a l’11,2% de l’any passat.

A Catalunya, el 1976 hi va haver 45.331 casaments catòlics (99,6%) i només 155 civils. Amb el pas dels anys, els casaments per l’església van anar baixant: 79,5% (anys vuitanta), 69,2% (anys noranta), 45,3% (2000-2009), 14,5% (2010-2021). Els casaments per l’església van baixar fins a 9% el 2021.

Antonio i Maria són els noms més freqüents a l’Anoia

Els cognoms més habituals són García, Martínez, Sánchez, López i Pérez

Tot i que els darrers anys hi ha hagut cer tes tendències o modes de posar noms més “moderns” als nadons (com Nil, Roc, Júlia, Jan, Biel o, fins i tot, Leo, en honor al jugador argentí) en el conjunt del país els noms “tradicionals” encara són els més habituals. Segons les darre res dades recentment publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre el 2021, Antonio i Maria (o María, en castellà), encara són els més comuns.

A l’Anoia hi ha 1.729 persones que es diuen Antonio, un 13,93 per mil del to tal. En segon lloc, hi ha José, amb 1.688 persones, que representen el 13,44 ‰ En tercer lloc, hi ha 1.452 persones que es diuen Jordi, un 11,70 ‰. Els altres noms més freqüents en homes són: Da vid (1.449 - 11,67 ‰), Juan (1.305 - 10,51 ‰), Francisco (1.169 - 9,42 ‰), Manuel (1.100 - 8,86 ‰), Marc (965 - 7,78 ‰), Jo sep (907 - 7,31 ‰) i Joan (900 - 7,25 ‰).

En dones, el nom més freqüent és Ma ria o María, amb 1.521 persones, un 12,26

‰ del total. El segon nom més habitual és Montserrat (1.415 - 11,40 ‰), seguit per María del Carmen (1.104 - 8,90 ‰), Marta (919 - 7,40 ‰), Laura (828 - 6,67 ‰), Núria/Nuria (822 - 6,62 ‰), Maria Teresa/María Teresa (757 - 6,10 ‰), Jo sefa (752 - 6,06 ‰), Cristina (733 - 5,91 ‰), Carmen (684 - 5,51 ‰) i Isabel (672 - 5,41 ‰).

El cognom més freqüent a l’Anoia és García. A la comarca hi ha 2.850 per sones (un 22,96 ‰) que el tenen com a primer cognom i 2.989 (24,08 ‰) com a segon cognom. El segon més freqüent és Martínez (1.874 al primer i 2.046 al se gon), i el tercer és Sánchez (1.883 al pri mer i 1.845 al segon). Seguits per López (1.728 - 1.880), Pérez (1.754 - 1774), Ro dríguez (1.658 - 1.699), González (1.530 - 1.600), Fernández (1.539 - 1.538), Jimé nez (1.027 - 876) i Moreno (797 - 876).

Al conjunt del país hi ha 92.167 perso nes que es diuen Antonio. És un 11,87 per mil del total. El segon nom més usat és Maria o María (91.172), seguit per José

(87.434), Montserrat (86.705 ), Jordi (72.541), María del Carmen (70.588), David (58.819), Francisco (68.768), Ma nuel (65.156) i Juan (61.168).

Antonio és el nom més freqüent a l’Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oridental, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Pene dès, el Tarragonès, el Baix Camp, el Se grià i l’Alta Ribagorça.

A les comarques gironines, en canvi, el nom més freqüent és Jordi. El trobem, en primer lloc, al Gironès, el Baix Em pordà, la Garrotxa i al Ripollès. També és el més freqüent a la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Bages, l’Osona, el Moianès, l’Alt Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.

José és el més habitual a l’Alt Em pordà, la Selva, el Pallars Jussà, la Val d’Aran, la Noguera, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.

A les comarques de la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues el més fre qüent és Ramon.

I, finalment, Josep és el més habitual al Pla de l’Estany, el Solsonès i al Pallars Sobirà.

En canvi, en dones, Maria (o María) és el més freqüent a la majoria de comar ques, excepte a la Ribera d’Ebre, l’Alt Penedès, el Bages, el Moianès i l’Osona on el més freqüent és Montserrat; i al Montsià, on domina el de María del Car men. Curiosament, el nom de dona més freqüent al Baix Ebre és el de Maria Cin ta.

A Catalunya, encapçala el rànquing de cognoms el de García (168.733), seguit per Martínez (118.464), López (131.676), Sánchez (102.466), Rodríguez (101.777), Fernández (96.340), Pérez (92.919), González (92.054), Gómez (56.767) i Ruiz (49.637).

Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre la població amb na cionalitat espanyola. L’entitat només ofereix aquestes dades desglossades per països en el total de catalunya i no per comarques.

Puja la construcció d’habitatges a l’Anoia

Durant el primer semestre del 2022 es va començar la construcció de 114 habitatges a la comarca, un 119,2% que el mateix període del 2020, quan va esclatar la pandèmia. Contràriament, el nombre d’habitatges finalitzats ha baixat un 4,3%

A l’Anoia, durant el primer semestre del 2022, es va iniciar la construcció de 114 habitatges, un 62,9% més que el primer semestre del 2021, quan es van registrar 70 habitatges començats, i un 119,2% més que els sis primers mesos del 2020, quan es va començar la cons trucció de 52 habitatges.

Pel que fa als habitatges acabats du rant aquest mateix període, a l’Anoia es van acabar 39 habitatges, un 41,8% menys que el primer semestre del 2020, quan es van acabar 67 habitatges, i un 4,3% menys que el 2020, quan es van acabar 48 habitatges durant els primers sis mesos de l’any.

Si ho comparem amb l’Alt Penedès, durant els primers sis mesos del 2022 es van iniciar 75 habitatges a la comar ca veïna, un 11,9% més que el 2021 (67 habitatges) i un 221,6% menys que el 2020 (191 habitatges començats). A l’Alt Penedès es van finalitzar 91 habi tatges durant el primer semestre de l’any actual, un 97,8% més que l’any passat (46 habitatges) i un 18,7% menys que el 2020 (112 habitatges acabats).

Igualada registra 59 habitatges ini

ciats el primer semestre del 2022, xi fra que suposa un augment del 391,7% respecte al mateix semestre de l’any 2021, quan va registrar 12 habitatges començats. El primer semestre del 2020 es van començar 7 habitatges a la capital de l’Anoia, un 742,8% menys que aquest any.

Pel que fa als habitatges acabats, a Igualada es van acabar 4 habitatges en aquest període, una xifra un 55,6% in ferior a la registrada el 2021 i un 83,3% menys que en el primer semestre del 2020, quan es van acabar 24 habitatges.

Si ho comparem amb altres muni cipis veïns, l’estudi apunta que Vila franca del Penedès registra 34 habi tatges iniciats el primer semestre del 2022, xifra que suposa un augment del 466,7% respecte al mateix semestre de l’any 2021, quan va registrar 6 habitat ges començats. Pel que fa als habitat ges acabats durant el primer semestre del 2022, a Vilafranca del Penedès es van acabar 50 habitatges, una xifra un 614,3% superior a la registrada el 2021, quan es van finalitzar 7 habitatges. En l’àmbit comarcal, el primer semestre

del 2022 es van començar 75 habitatges a l’Alt Penedès (un 11,9% més que 2021) i se’n van acabar 91 (un 97,8% més que el 2021).

A Catalunya, aquest primer semestre del 2020 es van iniciar 8.058 habitatges, un 24,2% més que el mateix període del 2021 (6.490 habitatges) i un 45,3% que el 2020 (4.360 habitatges).

De gener a juny del 2020 es van aca bar 6.471 habitatges al conjunt del país, un 6,4% menys que l’any anterior (6.912 habitatges) i un 19,9% més que el 2020 (5.398 habitatges acabats).

A l’Anoia, durant els primers sis me sos de l’any, s’ha iniciat la construcció de 114 habitatges, més de la meitat, un 51,75%, a Igualada, on s’han començat 59 habitatges. El segon municipi amb més construccions començades és Ca longe de Segarra (29), seguit per Mas quefa (6) i Piera (4). A la Torre de Cla ramunt, Santa Margarida de Montbui i el Bruc s’ha començat la construcció de dos habitatges a cadascun dels munici pis i, finalment, s’ha començat a cons truir un habitatge a Jorba, els Prats de Rei, Òdena, Vilanova del Camí i els

Hostalets de Pierola.

A la nostra àrea, la superfície mitjana dels habitatges de nova construcció és de 86,7 metres quadrats útils i el preu de venda és de 310.317 euros (3.551 eu ros per metre quadrat).

Desglossant aquestes xifres, la su perfície mitjana dels habitatges uni familiars és de 159,7 metres quadrats, amb un preu de venda de 485.087 euros (3.106 euros per mere quadrat); mentre que la superfície dels habitatges plu rifamiliars és de 80,7 metres quadrats útils i un cost de 295.858 euros de mi tjans (3.587 euros el metre quadrats).

Durant el primer semestre del 2022 es van registrar 17 compravendes d’habi tatges nous i 382 compravendes d’habi tatges usats. Durant tot el 2021 es van fer 104 operacions de compravenda d’habitatges nous i 1.325 d’usats, i al llarg del 2020 es van registrar 92 com pravendes d’habitatges nous i 1.030 d’usats a la comarca.

Són dades de l’informe Conjuntura Immobiliària Residencial: Oferta i de manda, de l’Associació de Promotors de Catalunya

La Conca d’Òdena organitza una cinquantena d’actes per denunciar la violència contra les dones amb motiu del 25N

La Mancomunitat de la Conca d’Òde na ha presentat aquesta setmana el programa d’activitats per reivindicar el 25N, dia internacional per l’elimi nació de la violència contra les dones, que aplega gairebé cinquanta activitats gratuïtes que tindran lloc a la Conca d’Òdena des d’ara i fins a principis de desembre.

Amb aquest seguit d’actes es vol cons cienciar la ciutadania que la violència masclista no afecta només un sol tipus de persona i que és crucial saber identi ficar-la per poder-hi fer front. La pun ta de l’iceberg de la violència masclista són els assassinats, les violacions i la violència física, però també és present en la societat patriarcal amb actituds més subtils i fruit dels rols tradicio nals, com quan s’accepta com a normal un acudit sexista, un comentari sobre l’aspecte físic de les dones o casos com el de la manada del Col·legi Major de Madrid, i en canvi també són violència. Així doncs, per la MICOD, cal revisar mirades i imaginaris, identificar, re moure i sobretot trencar la impunitat de la violència masclista.

A més de lluir pancartes contra la violència masclista als balcons i il·lu minar de color lila la façana dels ajun taments, durant la setmana del 25N els municipis han organitzat desenes d’actes com ara una penjada de parai gües en homenatge a les víctimes de violència masclista a la Pobla de Cla ramunt o bé la inauguració de l’espai Alternateka Lila als equipaments juve nils la Kaserna i Cal Badia d’Igualada, on el jovent podrà gaudir de llibres i informació sobre gènere, sexualitat, autoconeixement corporal, i altres temàtiques sobre igualtat i diversitat. Els municipis de la Mancomunitat també arrenquen conjuntament una campanya publicitària que es podrà veure als diferents carrers i places per tal de prevenir, identificar i visibilitzar les violències masclistes amb diferents missatges interpel·ladors.

En total són gairebé una cinquante na d’actes com ara presentacions de llibres, projeccions de films de dones, exposicions, marxes exploratòries per recórrer barris i detectar si ofe reixen prou percepció de seguretat, contacontes o tallers per a nois sobre masculinitats. Al Centre cívic de Fà

tima es farà xerrada per prevenir les violències en l’àmbit digital; a la Po bla de Claramunt i Òdena tallers de pancartes reivindicatives; a Igualada, Castellolí i Jorba tallers d’autodefensa feminista, a Vilanova del Camí i al ba rri de Montserrat d’Igualada un taller i teatre de sensibilització per a la gent gran; Teatre fòrum a Òdena, La Pobla i Jorba; i un cinefòrum del documental “Defensores” sobre els drets sexuals i reproductius a Montbui, entre molts altres actes.

L’agenda d’activitats per al 25N l’han impulsat les regidores Carlota Carner Carrer d’Igualada, Laura Pavón Pé rez de Vilanova del Camí, Coral Váz quez Hontoria de Santa Margarida de Montbui, Amparo Hernández Den gra d’Òdena, Berta Pons Molina de La Pobla de Claramunt, Sílvia Escura i Sabaté de Jorba i Carla Peña Pelegrí de Castellolí. Totes elles conviden a la ciutadania de la Conca d’Òdena a par ticipar en els diversos actes i a assistir a les concentracions ciutadanes que tindran lloc el mateix divendres 25 de novembre. L’agenda completa del 25N es pot descarregar des la pàgina web www.micod.cat.

Totes les activitats del 25N són gra tuïtes i es desenvoluparan entre el 2 de novembre i el 4 d desembre. L’agenda ha estat coordinada per la Manco munitat de la Conca d’Òdena amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Ca talunya, l’Institut Català de les Dones, la Diputació de Barcelona i el Ministe ri d’Igualtat, i les activitats han estat organitzades per la Mancomunitat, el Servei d’Informació i Atenció a les Do nes de la MICOD, les Dones de les tar des dels dimecres, Associació de dones Asocprocat, Dones amb Empenta, l’As sociació de drets sexuals i Reproduc tius, la Kaserna i Cal Badia, Cau Jove de la Pobla de Claramunt, Espai Jove Can Muscons, Ampans, Intermedia, Espai Jove Òdena, Mont-Jove de Montbui, Sanitat i Salut pública d’Igualada, Drac Màgic, les biblioteques de Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt i Òdena, el Centre Cívic de Fàtima, l’espai de les arts i del coneixement Mont-Àgora, el Cineclub Ateneu i el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Ca talunya.

Les regidores d’igualtat dels set municipis de la Conca d’Òdena recorden que la violència física només és la punta de l’iceberg de la violència masclista, molt present a la societat

L’Anoia és la 12a comarca que creixerà més fins al 2046

les Projeccions de població

L’Anoia se situa en dotzena posició al rànquing de creixement poblacio nal. Es preveu un creixement positiu d’habitants a la comarca els vint-i-dos anys vinents, segons les projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que preveu que l’Anoia passi dels 124.399 habitants fins als 141.655 el 2046, 17.256 més. És un creixement positiu del 12,18%, per so bre de la mitjana de les comarques de Catalunya, que se situa en un 10,3%.

L’Anoia és, doncs, la dotzena comarca catalana que més creixerà els pròxims anys. El creixement és positiu en gaire bé totes les comarques catalanes, excep te quatre comarques on és negatiu: la Ribera d’Ebre (-325 habitants, un 1,5% menys), l’Alt Urgell (-282 habitants, un 1,4% menys) i les Garrigues (-75, un 3,7% menys). La comarca que perdrà més habitants és la Terra Alta (-1.032 habitants, un 9,1% menys). Són comar ques de la franja oriental del país.

Són, a l’altra banda, les comarques si tuades al litoral i prelitoral les que més creixeran.

En termes relatius seran el Moianès (+21,7%), la Garrotxa i el Pla de l’Es tany (+19,1%), el Baix Penedès i el Gi ronès (+18,1%). Les seguiran, el Vallès Occidental (+16,2%), el Vallès Orien tal(+15,8%) i el Tarragonès (+15%). El Barcelonès tindrà un lleuger creixe ment del 3,6%.

En termes absoluts, la comarca que creixerà més serà el Vallès Occidental (+152.253 habitants), seguida per: el Baix Llobregat (112.348), el Barcelonès (+81.683), el Maresme (+81.134), el Va llès Oriental (+65.649), el Tarragonès (+39.558) i el Gironès (+34.809)

La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situa ria en 8,5 milions el 2046.

En els pròxims deu anys la població catalana creixerà en 387.138 perso nes, fins a 8.138.720 persones, gràcies a l’efecte de la migració, ja que el creixe ment natural serà negatiu (es preveu que hi hagi més defuncions que naixe ments. L’Idescat preveu que el 2028 Catalunya superi els vuit milions d’ha bitants.

Segons

de l’Idescat, l’Anoia creixerà en 17.256 habitants en els pròxims vint-i-dos anys, quan arribarà als 141.655 veïns

Assessoria

Compte, que pugen els interessos!

Els interessos estan pujant al galop i tinc una hi poteca a interès variable, què fem?

És una pregunta que no deixem de fer-nos davant l’actual incertesa derivada de les contí nues pujades dels tipus que experimentem els darrers mesos.

És clar que si en el moment d’endeutar-me vaig triar un préstec a un interès fix, estic de sort. En aquests moments els espantats deutors que van contractar a interès variable, miren al seu voltant fer malbé per no haver contractat a fix i preguntant-se fins on pot arri bar aquesta situació.

La televisió i els diaris no deixen d’obrir les portades amb la decisió reiterada del Banc Central Europeu de pujar els tipus d’interès, cosa que es tradueix que l’in desxifrable EURIBOR, que regeix milers i milers de préstecs hipotecaris, pugi i pugi i amb ell, la quota que inexorablement cau cada mes.

L’opció d’acudir al banc per negociar una novació, és a dir, un canvi en el meu préstec, de manera que can viem l’interès incert variable per un altre fix, sempre la tenim. Una altra cosa és que les entitats financeres en aquests moments ens ofereixen uns interessos que ja no són tan atractius en general, o que necessària ment em porten a contractar una sèrie de productes, amb el cost addicional que comporten, per obtenir una bonificació que faci més interessant el fix interès ofert en primer terme. Pot igualment portar aparellada una comissió per la modificació que realitzem al contracte inicial.

Una segona opció serà canviar de banc. És l’ano menada subrogació de creditor, per la qual el préstec del qual sóc deutor el “trasllat” a una altra entitat que m’ofereix algun avantatge que m’interessa, com seria en aquest cas un interès fix. Però no deixa de ser una

negociació i, per tant, hauré de remenar els avantatges i els inconvenients de l’oferta que em fa el nou banc.

I la tercera opció és la més ràpida i comporta un estalvi directe d’interessos, això sí, a llarg termini. I tampoc no és que sigui senzilla, ja que dependrà de la meva capacitat d’amortitzar anticipadament part del préstec.

En efecte, tots els préstecs, siguin personals o hipo tecaris, ofereixen la possibilitat d’avançar tot o part del capital pendent. I és l’opció d’amortitzar la que m’estalviarà una bona quantitat de diners deixant de pagar interessos.

De manera que si hem estalviat una quantitat de què podem disposar lliurement i no la necessitarem a curt o mitjà termini, podem avançar-la al banc.

I aleshores se’ns obren dues possibilitats; reduir el termini de durada del préstec, o reduir l’import de la quota que pagui.

És important saber quina d’aquestes opcions ens in teressa segons les nostres possibilitats.

Si decidim reduir l’import de la quota, en aquest cas, el termini de venciment del préstec es mantindrà inalterat, però pagaré una quota més petita. Lògica ment en funció de la quantitat que amortitzi anticipa dament notaré més o menys el canvi en la quota que pago. Tenint en compte que si queden molts anys per al venciment, per realment notar un canvi significatiu hauré d’avançar una quantitat rellevant de diners. Així i tot, sempre estalviaré interessos noti més o menys aquest canvi.

La segona opció suposa mantenir l’import de la quota invariable, però reduint el termini de du rada del préstec. És a dir, que acabaré de pagar abans, però no notaré cap canvi a la quota, ja que continuarà sent idèntica.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

Aquí m’agradaria fer un aclariment. Hem de tenir en compte que el normal és que els préstecs s’amor titzin per l’anomenat sistema francès, en virtut del qual la quota roman invariable (si el prestem a tipus fix, durant tota la vida d’aquest, i si és a tipus variable, dins dels períodes entre cada revisió de l’EURIBOR o índex que m’apliquin) I aquesta quota que sembla no canviar, en realitat sí que ho fa, però no en l’import sinó en la composició, ja que té la quota dues parts; el capital que es torna i els interessos que pago. I amb aquest sistema, al començament de la vida del prés tec, la quota comprèn en la seva gairebé totalitat els interessos que pago i només una petita quantitat del capital. I a mesura que van passant els anys, aquesta proporció s’inverteix, de manera que a poc a poc la composició de la quota varia de manera que la part d’interessos que inclou és cada cop menor, i la part de capital, per contra, augmenta.Això ho he volgut aclarir perquè comprenguin que, tot i no veure un canvi en la quota si opto per reduir el termini, la seva composi ció sí que variarà, i acabaré pagant menys interessos. I més estalviaré quan aquesta amortització la faig al principi de la vida del préstec, que és quan més inte ressos es paguen.

En conclusió, la recomanació seria amortitzar re duint el termini de durada del préstec, ja que ens es talviarem molt més que si reduïm l’import de la quota. I lògicament, això serveix tant per als préstecs a in terès fix com a variable.