Número 67 · Novembre del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat GEMMA SANCHEZ
77 abusos, 69 agressions Des del 2011 els Mossos han rebut 176 denúncies per delictes contra la llibertat sexual comesos a l’Anoia A portada P04
Baixen un 10,1% els lloguers a l’Anoia, on el preu dels contractes se situa en 498,54 euros al mes P24
Clam per la retirada del PDUAECO
Un de cada 4 anoiencs tenen estudis superiors
L’Hospital torna a restringir les visites
Tres plataformes ciutadanes reclamen que s’impulsi un pla integral per a la Conca d’Òdena
L’Anoia té un 25,3% de titulats, molt per sota de la mitjana de Catalunya (31,8%)
Pugen els contagis i, de retruc, augmenten els ingressos per COVID-19 al centre hospitalari
P16
P18
P28
La pandèmia ha provocat una caiguda del 10,3% de l’economia a la comarca
Quinze anys del crim de Francina Castelltort: en falten cinc perquè prescrigui
P12
P22
02
editorial
novembre/2021
EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada
Editorial
DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.
176
N
ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628
www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.
o és un número. És molt més que un simple número. Són les denúncies rebudes pels Mossos d’Esquadra per delictes contra la llibertat sexual comesos a l’Anoia els deu últims anys, fins al març del 2021. No es comptabilitza, doncs, la brutal violació que va patir una menor la nit de la Castanyada a Igualada. En un article que trobareu en aquestes pàgines, desgranem aquesta dada en més xifres: 77 denúncies per abusos sexuals, 60 per agressions sexuals, 7 per assetjament sexual, 13 per exhibicionisme i 10 per prostitució. No, no són tampoc només estadístiques. Això és només la punta de l’iceberg, d’una terrible illa de gel. És, tan sols, la punta que aflora a la superfície, quan a sota, hi ha una massa gegantina invisible. Són les agressions que no es veuen, les que no es denuncien. Per por. Per por a fer l’illa de gel més i més gran encara. Són números que, malauradament, la nostra societat ha anat paint de la mateixa manera que paeix el dinar al sofà amb el telenotícies de banda sonora d’una migdiada que no es tren-
ca quan els presentadors anuncien, dia darrere dia, assassinats, violacions, agressions masclistes... de la mateixa manera que ja no ens remouen les imatges dels centenars de migrants que moren al mar. Fins que un dia ens toquen de prop. Fins que un dia la víctima és la nostra amiga, la nostra companya de classe, la filla dels nostres veïns. La nostra veïna. I sortim de la letargia. I ens despertem. I ens indignem. I reclamem justícia. I ens volem prendre la justícia per la nostra banda. El mal que ha patit aquesta noia de setze anys és irreparable. Al cos. I a l’ànima. Desitgem que es recuperi. Que detinguin el/s culpable/s i que paguin per aquest crim. I desitgem que, malgrat el dolor, serveixi per a alguna cosa. A les nostres cases. Als nostres llocs de treball. Als nostres instituts. Als nostres carrers. Perquè cada vegada que facin mal a una nena, a una dona, ens fan mal a tots. Quan tornin a violar a una noia, ens violen a tots. I quan tornin a matar una dona, ens estan matant a tots, a poc a poc, com a espècie.
“I desitgem que, malgrat el dolor, serveixi per a alguna cosa. A les nostres cases. Als nostres llocs de treball. Als nostres instituts. Als nostres carrers. Perquè cada vegada que facin mal a una nena, a una dona, ens fan mal a tots. Quan tornin a violar a una noia, ens violen a tots. I quan tornin a matar una dona, ens estan matant a tots, a poc a poc, com a espècie”
Enquestes
DIFUSIÓ CONTROLADA PER
Hi ha més inseguretat a Igualada?
MEMBRE DE
AMB EL SUPORT DE
SÍ 87.1%
TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA
www.anoiadiari.cat
NO 12.9%
Àustria confina els no vacunats per intentar frenar l’escalada de COVID. Estaries d’acord en fer el mateix a Catalunya si les dades empitjoren? SÍ 28.9%
NO 71.1%
PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador
Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat
T’informem a: www.anoiadiari.cat
T’escoltem a: 609394628
Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat
Estem en contacte a: @anoiadiari
Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari
t.me/anoiadiari
C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada
(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628
novembre/2021
publicitat
03
04
societat
novembre/2021
a portada
35.907
Segons les dades obertes dels Mossos d’Esquadra, des de l’1 de gener de 2011 i fins al 31 de març de 2021, s’han presentat 35.907 denúncies per delictes contra la llibertat sexual a Catalunya.
77 abusos sexuals 69 agressions sexuals En els darreres deu anys, els Mossos han rebut 176 denúncies per delictes contra la llibertat sexual a l’Anoia: 77 per abusos sexuals, 69 per agressions sexuals, 7 per assetjament, 13 per exhibicionisme i provocació sexual i 10 relatives a la prostitució. La brutal violació que va patir una menor la nit de la castanyada a Igualada no apareix en aquestes estadístiques, ja que la policia només ha facilitat dades del primer trimestre del 2021. Són només la punta de l’iceberg, ja que aquestes dades només recullen les denúncies registrades per la policia i no les “xifres ocultes” que la majoria de les víctimes no denuncien
ANOIADIARI
El passat 1 de novembre, a la matinada, un transportista va trobar el cos d’una noia, greument ferida, en un descampat del polígon industrial de les Comes d’Igualada. La policia i serveis d’emergències mèdiques van acudir al lloc i van traslladar la noia a l’Hospital Universitari d’Igualada des d’on, a causa de la gravetat de les ferides, seria traslladada a l’hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona, on resta ingressada. La noia era una menor, de setze anys, que havia anat a la discoteca Èpic, situada al polígon industrial, per celebrar la nit de la castanyada i va ser agredida quan anava a l’estació de ferrocarril per tornar a casa seva, a Masquefa. La menor va ser brutalment violada. El cas va passar a l’Àrea Central d’Agressions Sexuals dels Mossos d’Esquadra, que mantenen un hermètic silenci sobre els progressos de la investigació. Es va decretar secret d’actuacions. Dues nits després, quan la policia encara buscava imatges enregis-
trades per les càmeres del polígon i poques hores després que centenars de persones es manifestessin a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, com en tantes places de municipis de l’Anoia i de Catalunya per condemnar la violació a la menor, es cometia una agressió sexual a Igualada. Cap a les dotze de la matinada, un home de trenta-nou anys retenia una noia de vint-i-cinc anys i l’empenyia a l’interior d’un portal d’un habitatge de pisos. Allà va fer tocaments a la dona. Els sorolls d’un veí van espantar l’agressor, que va marxar corrents, i van evitar danys majors. L’agressor va ser detingut tres dies després i va ingressar a presó provisional a l’espera de judici. Aquests no són casos aïllats. En els darrers deu anys, des del 2011, l’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra a Igualada han registrat 77 denúncies per abusos sexuals i 60 denúncies per agressions sexuals. Cal tenir en compte, per una banda, que les dades facilitades per la policia catalana són de l’1 de gener de 2011 fins al 31
de març del 2021; i que es tracta, només, de les denúncies presentades per les víctimes, no dels casos). Així, aquests dos casos -entre altres que s’hagin produït els darrers mesos- no figuren en aquestes estadístiques. Òbviament, “la xifra oculta”, la xifra de delictes sexuals que no es denuncien, és molt superior. La majoria d’aquestes agressions succeeixen en àmbits privats o propers a les víctimes. L’abús sexual és el que, “sense violència o intimidació i sense que existeixi consentiment, es realitza actes que atempten contra la llibertat o indemnitat sexual d’una altra persona”. El delicte d’agressió sexual és el que “atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona, utilitzant violència o intimidació”. En aquest cas l’agressor usa la força per doblegar la voluntat de la víctima, o fa servir, mitjançant la intimidació, el temor o terror que pugui anul·lar la capacitat de resistència de la víctima. Durant aquest període, els Mossos també van rebre 13 denúncies per exhibicionisme i provocació se-
xual i 10 denúncies per fets relatius a la prostitució. En total, des del 2011 (exceptuant els darrers nou mesos del 2021), la policia ha rebut 176 denúncies per delictes sexuals a l’Anoia. A Catalunya, segons el catàleg de fets delinqüencials del portal de dades obertes dels Mossos d’Esquadra, des del 2011 fins al 31 de març de 2021 s’han denunciat 18.904 casos d’abusos sexuals. Durant el primer trimestre del 2021 se’n van denunciar 418. En total, el 2020, en plena pandèmia, es van registrar 1.482 denúncies, el doble que el 2021, quan se’n van registrar 709. Durant aquests deu anys s’han denunciat 12.756 agressions sexuals (814 el 2020 i 209 el primer trimestre del 2021); 622 casos d’assetjament (57 el 2020 i 17 els tres primers mesos d’enguany); 2.402 casos d’exhibicionisme i provocació sexual (127 el 2020 i 32 de gener a març del 2021); i 1.223 denúncies per casos relacionats amb la prostitució, dels quals 95 es van registrar l’any passat i 18 el primer trimestre d’enguany.
CONFINAMENT L’any passat, en plena pandèmia, van baixar les denúncies contra la llibertat sexual presentades a l’Anoia, un 40% respecte a l’any anterior. Es va passar de 20 denúncies el 2019 a 12 el 2020. En canvi, en el primer trimestre d’enguany, ja s’han registrat la meitat de denúncies de l’any passat.
societat
novembre/2021
6
La policia catalana només ha facilitat les dades corresponents als fets delinqüencials registrats durant el primer trimestre del 2021. Per tant, a l’hora de fer aquest article, no hem disposat de les dades corresponents als darrers mesos quan, entre altres probables delictes, es va cometre la brutal agressió a una menor al polígon industrial de les Comes. De totes maneres, durant els primers tres mesos d’enguany, els Mossos van rebre 6 denúncies per delictes contra la llibertat sexual. Aquesta és la xifra més alta registrada el primer trimestre en els darrers deu anys. Els primers tres mesos del 2020 se’n van registrar 3, i els del 2019, 4.
21 19 1 1 2 9
2011
18
17 13 6
6
05
1 3 1 7
13 2
ABUSOS SEXUALS
2013
2 1 1 1 6
20 1 1 1 6
18 1 2 1 5
12 11
8 5
9
19
7
7
2012
2 1 1 1 6
3
9
9
6
9 6
4 2014
AGRESSIONS SEXUALS
2015
2016
ASSETJAMENT SEXUAL
2017
2018
2019
EXHIBICIONISME I PROVOCACIÓ SEXUAL
2020
6 1 2 3 2021
1r trimestre
RELATIUS A LA PROSTITUCIÓ
DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT SEXUAL. Denúncies registrades pels Mossos d’esquadra a l’Anoia (2011-1r trimestre del 2021). Font: Mossos d’esquadra
06
societat
novembre/2021
Igualtat
Eines per combatre la violència de gènere i fomentar la igualtat Habitatge
L’Ajuntament d’Igualada i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena impulsen diversos serveis d’atenció i assessorament en l’àmbit de la igualtat de gènere, com el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) o el Servei d’Atenció Integral (SAI) a persones LGTB. També organitzen, al llarg de l’any, diversos projectes i activitats de formació i conscienciació sobre temes com el masclisme, el sexisme, la violència de gènere, etc.
Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Qui som? La mancomunitat de la Conca d’Òdena ofereix un Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), un recurs gratuït que presta assessorament jurídic i psicològic en l’àmbit laboral, social, personal i familiar a totes les dones de la Conca d’Òdena. Cada any atén a una mitjana de 300 dones. El SIAD MICOD té punts fixos d’atenció a tres municipis de la Conca d’Òdena: Igualada, Vilanova del Camí i Montbui. A la resta de municipis les atencions són a demanda de les interessades, essent les professionals del servei les que es desplacen al municipi. Per primera vegada, l’any 2019, es va donar atenció als set municipis de la Conca d’Òdena. En el cas d’Igualada s’ofereix atenció amb un equip format per una educadora, una psicòloga i una advocada. Tot i que la majoria de dones ateses són del municipi, també s’atenen dones de la resta de municipis de la Conca, ja que la prioritat
del servei és donar atenció a aquella dona que ho necessiti. El caràcter generalista de les seves funcions ofereix un marc que garanteix la discreció i confidencialitat de la intervenció.
Qui som? El SAI és un servei de caràcter municipal que ofereix atenció, informació i assessorament de proximitat a les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, a la ciutadania en general, a entitats i a professionals de sectors com el sanitari, l’atenció social i comunitària o l’educatiu, en temes relacionats amb la diversitat afectiva, sexual i de gèneres. Des d’aquest servei també es treballa per l’erradicació de qualsevol forma de discriminació per homofòbia, bifòbia i transfòbia a través de l’impuls de campanyes de sensibilització i prevenció a escala municipal i de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i a través del Programa Coeducatiu de la Mancomunitat, de tallers i xerrades de prevenció per a escoles i instituts. El servei ofereix atenció integral a persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació afectiva-sexual d’identitat i/o expressió de gèneres, amb la finalitat de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats d’aquestes persones.
On ens pots trobar? Amb cita prèvia, tots els dimarts de 10 h a 13 h, al Centre Cívic de Fàtima, i de 15.30 h a 18.30 h, a l’Espai Cívic Centre, a Igualada. Tots els dijous, de 10 h a 13 h, al Casal Cívic Montserrat d’Igualada. Els dilluns a la tarda es fan atencions a Vilanova del Camí (3r dilluns de mes), Santata Margarida de Montbui (1r dilluns de mes), Òdena, La Pobla de Clara- On ens pots trobar? munt, Jorba i Castellolí. (2n i 4t dilluns Es pot contactar amb el SAI de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i dimarts de 16 a 18 h, a de mes). Qualsevol dona de la Conca través de telèfon 93 8031950 i del correu electrònic sai@aj-igualada.net d’Òdena pots ser atesa a qualsevol dels punts mencionats. El telèfon per demanar cita és el 63 63 65 63 1 i el correu de contacte és siad@ micod.cat.
Actes219del 25N 195 a la Conca d’Òdena La Mancomunitat de la Conca d’Òdena ha presentat un extens programa amb més de 50 activitats per reivindicar el 25N, dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones. Es tracta d’una agenda d’actes molt diversos pensats per a totes les edats i perfils ben diferents, ja que es vol arribar al conjunt de la ciutadania i interpel·lar a tothom perquè la lluita contra la violència masclista sigui un objectiu compartit. L’agenda del 25N, impulsada conjuntament pels set municipis que formen part de la Mancomunitat, té com a objectiu ajudar a prendre consciència dels masclismes quotidians i les violències, i identificar-les per poder-les combatre. A banda de la penjada de pancartes als balcons dels ajuntaments i la il·luminació de les façanes de color lila, s’ha programat un cicle de contacontes per la igualtat de gènere a les biblioteques d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa
Servei d’atenció integral a persones LGTBI (SAI)
Projectes coeducatiu a primària i secundària
Des de l’Ajuntament d’Igualada, conjuntament amb la MICOD, es promouen tallers de coeducació tant per alumnat de primària com de secundària. Aquest any s’han realitzat un total de 42 tallers a primària que han tingut un abast de 936 infants i un total de 96 tallers a secundària amb un abast de 2366 alumnes. Pel que fa a temàtiques impartides a alumnes de primària aquests tallers se centren en aspectes com Margarida de Montbui i Òdena, adreçats la diversitat de famílies, la publicitat o la identitat de gènere. Alguns dels tallers que als infants. es realitzen a secundària tracten sobre sexualitat, Masclismes quotidians, Gelosia i violència, Sexisme a les cançons o el control a les xarxes. Teatre fòrum per a joves: Toca de peus a terra En el marc d’aquest programa, el dimarts 30 de novembre, a les 18 h, a l’equipsment juvenil de Cal Badia, a l’avinguda Montserrat 33 d’Igualada, es farà una sessió de teatre fòrum per a joves amb la posada en escena de Toca de peus a terra, de la Cia. Impacta’t intervencions teatrals, La Mancomunitat de la Conca d’Òdena distribueix de la següent manera: 350 € que posarà en escena preguntes com ara: ha convocat la tercera edició del Premi per a la persona amb el treball millor vaCom poden les i els adolescents identifi- Natividad Yarza, que porta el nom de lorat; 150€ per a la persona amb el segon car o distingir dins les seves relacions de la mestra que el 1934 va ser nomenada treball millor valorat i 500 € per al cenparella quins són els símptomes d’una batllesa de Bellprat, convertint-se en la tre educatiu que en fa l’acompanyament. relació insana? Quin és el model d’amor primera dona en ocupar un càrrec com Cal presentar el treball per correu que els envolta?... per obrir després un aquest a Catalunya i a l’estat espanyol. electrònic a igualtat@micod.cat acomdebat entre els joves. L’activitat és orga- El premi s’obre a treballs de recerca de panyat d’un resum de 500 paraules. nitzada per l’Àrea d’Igualtat de gènere de batxillerat dels centres educatius de la El període de presentació de treballs la Mancomunitat, Servei d’igualtat i De- Conca d’Òdena relacionats amb els fe- és del 25 de novembre de 2021 al 21 de partament de joventut de l’Ajuntament minismes i l’equitat de gènere. gener de 2022. Consulta’n les bases a d’Igualada. El premi està dotat amb 1.000 € i es www.micod.cat
Premi Natividad Yarza per a treballs de recerca
societat
novembre/2021
07
Igualtat
9è Concurs de cartells del 8 de març, Dia Internacional de les Dones L’Àrea d’Igualtat de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena ha convocat la novena edició del Concurs de cartells del 8 de març, adreçat a totes les persones de l’Anoia major de setze anys. Les bases es
poden consultar a www.miciod.cat. L’obra guanyadora rebrà un premi de 300 € i serà la imatge gràfica del pròxim 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
5è Concurs d’Instagram per a l’eliminació de la violència contra les dones Fins al 17 de gener és obert el concurs Instagram de fotografies que tractin el tema de l’eliminació de la violència contra les dones, organitzat pel Departament de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament d’Igualada. Els participants -joves d’entre 12 i 25 anys- han de penjar les seves fotos a la
xarxa amb l’etiqueta #igd25N i mencionant @promociosalutigd. Les bases completes es poden consultar a la web de l’Ajuntament d’Igualada www.igualada.cat. El premi: un val de 100 € per bescanviar a l’Abacus.
08
societat
novembre/2021
Violència de gènere
Creixen un 7,9% les denúncies per violència de gènere Fins a l’octubre del 2021, els Mossos d’Esquadra han instruït 11.407 denúncies per violència de gènere al país, el que suposa un increment del 7,9% respecte a l’any 2020 i un increment del 2,7% respecte al 2019 ANOIADIARI
Fins a l’octubre del 2021, els Mossos d’Esquadra han instruït 11.407 denúncies per violència de gènere, el que suposa un increment del 7,9% respecte a l’any 2020 i un increment del 2,7% respecte al 2019. En aquest àmbit, la tendència en els darrers anys es manté a l’alça. A més, enguany s’ha vist influenciada directament per la situació de nova normalitat respecte a l’any 2020 en què la pandèmia va frenar les denúncies en aquest àmbit i va limitar que les dones que continuaven patint violència masclista tinguessin oportunitats per denunciar la seva situació. La crisi sanitària originada per la COVID-19 va provocar l’aïllament social i les dificultats de denunciar
per part de dones i altres col·lectius com les i els menors d’edat, persones amb discapacitat i persones grans. Al llarg de l’any 2021 s’han anat recuperant les relacions socials, però, tot i això, cal treballar intensament per trencar els silencis que es van instaurar durant la pandèmia. Més víctimes menors d’edat que han patit violència per part de les seves parelles i exparelles El nombre de víctimes ateses en aquest àmbit ha incrementat un 7,2%, especialment el nombre de víctimes menors d’edat (increment del 19,5% respecte a l’any 2020). Tot i això, aquesta xifra encara és inferior al nombre de víctimes menors d’edat ateses l’any 2019 que
va ser de 696 i, per tant, suposa un 24,2% menys. Del total de dones ateses: El 93,3% són dones majors d’edat (10.203), d’una franja d’edat d’entre 31 a 40 anys (aquesta franja d’edat representa el 31,7% de les víctimes majors d’edat), essent l’edat de 42 anys l’edat de les dones que més han denunciat o han estat ateses pel cos de Mossos d’Esquadra. L’any 2020 l’edat de les dones que més havien denunciat o estat ateses va ser de 40 anys i l’any 2019 l’edat de 36 anys. El 4,8% són menors d’edats (527), d’una franja d’edat d’entre 15 i 17 anys (aquesta franja d’edat representa el 55,8% de les víctimes menors d’edat). L’edat de 17 anys és la més representada en les menors que denuncien o són ateses pel cos
BOTIGA DE FÀBRICA
de Mossos d’Esquadra. Aquesta edat coincideix amb l’edat més representativa els anys 2020 i 2019 en aquest col·lectiu. L’1,9% de les víctimes pertanyen al col·lectiu de persones grans de 65 anys o més (202). L’edat on es concentren més dones és l’edat de 68 anys. Aquesta edat coincideix amb l’edat més representativa els anys 2020 i 2019 en aquest col·lectiu. Actualment, els Grups d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra realitzen 11.833 seguiments a víctimes de violència de gènere dels quals 8.935 seguiments són a dones que tenen una mesura judicial de protecció o de Fiscalia vigent. Respecte al 2020, aquests seguiments han augmentat un 7,2%. >>>>>
Víctimes menors En relació amb el 2020, s’incrementen un 19,5% les víctimes menors d’edat mentre que si es compara amb el 2019 baixen un 24,3%. Fins a l’octubre d’enguany s’han atès 527 víctimes menors i 10.405 majors d’edat.
219
195
VENDA OUTLET DE ROBA I COMPLEMENTS PER A NADONS
C/Alemanya 33 nau 5A / IGUALADA / Telf. 938042143 / Horari de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 16h a 20h
novembre/2021
publicitat
09
10
societat
novembre/2021
Violència de gènere >>>>Més detencions Pel que fa als autors de violència masclista, els Mossos d’Esquadra han detingut enguany 9.906 homes, dels quals 108 són menors. En aquesta franja d’edat es registra un augment del 63,6% respecte a l’any 2020 i un 3,8% respecte al 2019. S’ha produït un increment en el nombre de detencions per VG del 12% respecte a l’any 2020 i del 5,7% respecte a l’any 2019. L’edat que aglutina major nombre d’autors en aquest àmbit és la de 41 anys. La franja d’edat d’autors menors d’edat es troba d’entre 14 i 17 anys. L’edat de 16 anys és la que presenta més incidència delictiva. Els anys 2020 i 2019 l’edat dels menors com a autors d’un delicte de violència de gènere va ser de 17 anys. En relació amb les detencions, cal descartar que de la totalitat dels autors (9.906), el 48,4% han estat detinguts (4.797), la resta han quedat investigats. Existeixen diferents tipus de violències en aquest àmbit: violència física, violència psicològica, violència sexual i violència econòmica: Les violències psicològiques representen un 52% de la violència de gènere: amenaces, coaccions, vexacions, tracte degradant/vexatori. El delicte d’amenaces és el més denunciat en aquest àmbit, representa un
24,5% del total de fets delictius. Les violències físiques representen un 40,4% de la violència de gènere: lesions lleus, lesions greus, temptatives d’homicidi. El delicte de maltractaments és el més denunciat en aquest àmbit, representa un 37,9 % del total de fets delictius. Les ciberviolències representen un 4,1% de les violències en l’àmbit de la parella o exparella. Són qualsevol forma de violència que s’exerceix a través d’Internet o les xarxes socials amb conductes tipus assetjament o delictes relacionats amb descobriment i revelació de secrets (difusió d’imatges, vídeos o informació personal obtinguda durant la relació de parella). Les violències sexuals representen un 3,5 % del tipus de violència que s’exerceix en l’àmbit de la parella o exparella. Augmenten les denúncies per violència sexual amb víctimes majors i menors Precisament, les agressions sexuals amb víctimes majors d’edat representen aquest any 254 casos, augmentant un 10,9% respecte al 2020 i un 11,4% respecte al 2019. Quan la víctima és menor d’edat, es registren 10 casos l’any 2021, 4, el 2020 i 12 el 2019. Pel que fa als abusos sexuals amb víctimes majors es registra un augment del 27,7% i del
CCMA
16,5% en relació amb el 2020 i 2019 respectivament. En el cas de víctimes menors d’edat s’han denunciat 21 casos el 2021, 14 casos el 2020 i 28 el 2019. Set dones assassinades A Catalunya, avui dia, la Jordina, Maria Pilar, Sulay Betty, Lucía, Alla, Antonella Abigail i Pamela han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. Tenien entre 25 i 52 anys i cinc d’elles vivien amb els seus fills/es, cinc de les quals són menors d’edat, que han quedat orfes. Sis d’aquestes dones assassinades convivien amb el presumpte homicida en el moment de la mort i una dona no convivia amb ell. Tres d’elles havien interposat denúncia
a la policia i una dona tenia vigent una mesura judicial de protecció. En 2 dels 7 feminicidis en l’àmbit de la violència de gènere, l’entorn més proper de la víctima era coneixedor de situacions de violència de gènere no denunciades a la policia. Anys anteriors, l’entorn havia estat més detector: l’any 2020 dels 9 feminicidis en 5 casos l’entorn tenia coneixement de situacions de violència de gènere, l’any 2019 en 4 casos. En el mateix període de 2020, es van produir 8 homicidis/ assassinats i en tot l’any 2020 (gener a desembre 2020) es van registrar 9 feminicidis. Quatre dels presumptes autors van ser detinguts i tres es van suïcidar després de cometre l’homicidi. Tenien entre 35 i 53 anys.
Més detinguts Creix el nombre de detinguts/ denunciats menors d’edat en un 63,6% respecte al 2020 i un 3,8% respecte eal 2019. En total, enguany s’han detingut 108 menors i 9.798 majors d’edat.
novembre/2021
publicitat
11
12
societat
novembre/2021
societat
-11,3
A l’informe, Josep Oliver assenyala, amb contundència, que “els resultats de l’exercici del 2020 foren, sens dubte, els pitjors de la història recent del país, amb contraccions mai vistes en PIB (-11,5%) i en VAB (-11,3%). De fet, aquestes caigudes varen superar àmpliament els efectes del pitjor any de la crisi financera, el 2009, quan el VAB es va contreure d’un 4,4%.”
L’economia va caure un 10,3% a l’Anoia per l’impacte de la pandèmia Segons Josep Oliver, autor de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA, els efectes de la COVID-19 sobre l’activitat a l’Anoia, amb una reducció del VAB del -10,3%, “se situen en línia de la caiguda mitjana a Catalunya (-11,3%)
ANOIADIARI
L’edició del 2020 de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que cada any realitza l’economista Josep Oliver, reflecteix l’impacte de la pandèmia en l’economia de Catalunya. Un impacte generalitzat arreu del territori, tot i que amb diferents nivells segons les comarques i les activitats. Les comarques del Pirineu lleidatà i del litoral, especialment el gironí -on molts municipis depenent principalment del turisme i de serveis que han patit moltes restriccions- encapçalen les caigudes més al-
tes. La creu de l’impacte el trobem a la Vall d’Aran, amb una caiguda del -27,4% del valor agregat brut (VAB); la Cerdanya (-15,2%), el Baix Empordà (-17,3%) i la Selva (-15,4%). La cara, a la terra Alta (-6,4), la Ribera d’Ebre (-5,3%) i la Segarra, la comarca que ha patit una davallada més baixa (-2,0%) respecte del 2019. A l’Anoia, la caiguda ha estat del -10,3%, un punt per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%) “Els pitjors resultats de la història recent del país” A l’informe, Josep Oliver assenyala, amb contundència, que “els resultats
de l’exercici del 2020 foren, sens dubte, els pitjors de la història recent del país, amb contraccions mai vistes en PIB (-11,5%) i en VAB (-11,3%). De fet, aquestes caigudes varen superar àmpliament els efectes del pitjor any de la crisi financera, el 2009, quan el VAB es va contreure d’un 4,4%.” Tanmateix, el procés temporal en el qual es van generar aquestes pèrdues “va ser molt ràpid”, assenyala Oliver, explicant que “després d’un primer trimestre en què el confinament de la segona quinzena de març es va deixar sentir (el PIB es va contreure d’un -5,3% trimestral), en el segon quart de l’exer-
cici el PIB a Catalunya es va enfonsar d’un insòlit -16% intertrimestral. En el tercer trimestre, s’observà una acceleració important de l’economia (avanç del 15,1%), que no va tenir continuïtat entre octubre i desembre, moment en el qual es va produir un moderat descens(-0,6%). Aquest perfil va reflectir directament els tancaments de l’activitat a Catalunya, Espanya i el gruix dels països europeus i, a partir d’estiu del 2020, la relaxació de les mesures de control, tot i que el procés no fou, en cap cas, lineal, i va presentar avenços més o menys accelerats segons la duresa de les mesures instrumentades.” >>>>>
publicitat
novembre/2021
PLATS PREPARATS CARNISSERIA GUAL · IGUALADA JA TENIM LES NOVES PROPOSTES GASTRONÒMIQUES DE NADAL!
COMANDES PER NADAL I SANT ESTEVE Encàrrecs abans del 21 de desembre
COMANDES PER CAP D’ANY Encàrrecs abans del 28 de desembre
Estalvia cues!
e n li n o www.carnisseriagual.com
Fes la teva comanda
O bé a través de:
· Carpaccio de vedella amb encenalls de parmesà · El nostre steak tàrtar de vedella tallat a ganivet · Assortit de fumats: salmó, bacallà, sardines i tonyina vermella (Per a 2 persones) · Assortit de formatges nacionals de vaca, cabra i ovella (Per a 4 persones) · Assortit de formatges internacionals de vaca, cabra i ovella (Per a 4 persones)
CANELONS · Tradicionals de rostit · Tradicionals de rostit sense gluten · Rap i gambes · Brandada de bacallà · Ceps i foie d’ànec · Espinacs amb panses i pinyons
CARNS
carnisseria.gual@gmail.com 93 803 13 85
ENTRANTS PER COMPARTIR
660 61 09 38
Cada dia cuinem per a tu 1/2 hora gratuïta al pàrquing de la plaça de la Creu
Servei a domicili gratuït
· Garrí de llet D.O. NAVARRA a baixa temperatura i confitat amb fruites · Cuixa cabrit rostida a la catalana · Espatlla de xai amb patata trufada i prunes · Turnedó de xai farcit de botifarra de Calaf, pinyons i cansalada pebrada amb parmentier de castanyes · Terrina de xai rostida amb carxofes i ceps · Carré de xai amb mel, festucs i carxofes confitades · Melós de vedella amb salsa de ceps i patates perfumades amb herbes del bosc, cuit a baixa temperatura · Jarret de vedella sencer (ossobuco) amb cremós de parmesà · Fricandó de vedella tradicional amb bolets · Peus porc a la catalana (orellanes, panses i pinyons) · Cuixa d’ànec a la taronja amb parmentier · Pollastre sencer rostit (1,800 kg) farcit amb botifarra de Calaf i fruita dolça · Pollastre de pagès ecològic rostit al forn (2,500 kg) · Brou de Nadal (sense carn d’olla) 1/2 litre · Carn d’olla del brou de Nadal (patata, col, pastanaga, cigrons, 1/4 de peu de porc, 1/4 de pollastre, cansalada, botifarra blanca, negre, pilota i careta
PEIXOS Calamar farcit de carn Suquet de rap amb gamba i calamar Llom de bacallà a la llauna amb llagostins
Pl. Sant Joan 8-9 IGUALADA
13
14
societat
novembre/2021
Economia Impacte en l’ocupació Paral·lelament a l’impacte en l’activitat, Oliver també analitza l’impacte en l’ocupació, un impacte “relativament moderat, en particular després del que podia anticipar-se pels resultats del segon trimestre: segons l’EPA, en aquells mesos inicials de la pandèmia, l’ocupació es va contreure d’un -6,5%, una davallada que semblava anticipar un xoc de magnituds tampoc mai vistes. Tanmateix, la ràpida introducció dels ERTO (que en el segon quart de l’exercici varen protegir més de 523 milers d’afiliats a Catalunya), els mecanismes de protecció d’autònoms (en el mateix període, un total de 240 mil coberts) i la recuperació parcial en la segona part de l’any, en particular la del segon trimestre, varen situar les pèrdues de l’ocupació (mesurada per l’EPA) en una mitjana anual del -3,0% anual (-105 mil llocs de treball); també en afiliats a la Seguretat Social, i tenint en compte les caigudes de l’activitat, la pèrdua fou relativament modesta, amb una contracció del -3,3%.”, assenyala l’autor de l’informe. Aquest perfil temporal de l’activitat i l’ocupació reflecteix l’impacte de la COVID-19 sobre els principals elements de demanda interna i externa, en ambdós casos per les dificultats de relació social imposades amb les mesures per combatre l’epidèmia, en particular sobre el consum privat i, també, sobre la inversió; del seu costat, en el front exterior es veieren seriosament afectades les vendes de mercaderies i, en particular, les de serveis turístics. >>>
Vall d’Aran -23,2 Alta Ribagorça -10,2
Pallars Sobirà -5,7
Pallars Jussà -7,9
Cerdanya -15,2 Alt Urgell -12,3
Solsonès -8,7
Noguera 8,0
Pla d’Urgell -10,7 Urgell -9,8
Ripollès -10,3 Berguedà -10,9
Garrotxa Pla de l’Es-7,7 tany -9,6
Osona -8,1 Bages -14,6
Segarra -2,0
Alt Empordà -14,2
Moianès -23,2
Vallès Oriental Vallès -10,4 Segrià Occidental Conca de -11,2 -11,4 Barberà Barcelonès Garrigues -12,3 -11,7 Alt Penedès 8,7 Baix -9,1 Llobregat Alt Camp Baix Garraf -8,4 -9,5 Priorat Penedès -13,8 -23,2 -12,1 Baix Tarragonès Camp -12,7 -14,0 Terra Alta Ribera d’Ebre -6,4 -5,3 Baix Ebre -11,2 Montsià -9,3
Anoia -10,3
Selva -15,4
Baix Gironès -11,2 Empordà -16,0
Maresme -13,5
Catalunya
-11,3
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA EN L’ECONOMIA CATALANA Variació interanual del valor agregat brut (VAB) Font: Anuari Econòmic Comarcal 2021 BBVA
societat
novembre/2021
15
Economia >>>>> La traducció a l’oferta d’aquests problemes de demanda es va visualitzar, en particular, en els sectors més directament vinculats a les relacions socials, tant com oferents directes com també, indirectament, sectors proveïdors. D’aquesta manera, segons l’estudi, a la primera part del 2020 el comerç, entreteniment, hoteleria i restauració i transports, juntament amb els serveis educatius i algunes branques industrials van patir la reducció de la demanda interna i el col·lapse del comerç i el turisme internacionals. La davallada de l’activitat en sectors com els esmenats va tenir traduccions molt diferenciades segons l’especialització productiva de cada territori. De fet, les comarques situades a la costa i les dels Pirineus, on l’especialització d’activitats vinculades a l’hoteleria, restauració, comerç o entreteniment van experimentar una contracció més severa; tot i això, tampoc es poden menystenir les caigudes de les Comarques Metropolitanes de Barcelona, del Camp de Tarragona o de les Comarques Centrals, on varen presentar-se reduccions importants d’alguns dels sectors on es troben més especialitzades. “La contracció de l’activitat productiva el 2020 fou, certament, d’una magnitud desconeguda des que s’elaboren els comptes anuals de l’economia catalana o espanyola”, remarca l’economista, afegint que “es tracta d’unes pèrdues que, tot i que se situen entre les més
elevades d’Europa, participen amb la resta de la UE d’elements comuns que caracteritzen la recessió i donen raó de la intensitat de les pèrdues. El primer, per descomptat, és la diferent intensitat de les pèrdues en l’activitat (mesurada per valor afegit o per PIB) i en l’ocupació. Una asimetria que reflecteix els efectes de les mesures de suport de l’ocupació, tant en forma d’ERTO com de tancament obligat de l’activitat pels autònoms. Un segon component de la crisi fou el del comportament del sector exterior, tant per la contracció de la demanda de mercaderies com, i pel que fa a l’oferta catalana, dels serveis vinculats al turisme estranger, que varen presentar contraccions certament mai vistes. Finalment, un element substancial fou el paper dissímil dels diferents sectors productius en l’explicació de la caiguda agregada i, en particular, la dels serveis personals, tant per la davallada de la demanda domèstica (motivada, en una mesura no menor, pels efectes del confinament inicial i les restriccions posteriors), com per les pèrdues de la demanda estrangera, particularment en l’àmbit turístic. La caiguda a la indústria situa l’anoia a la mitjana catalana Segons Oliver, els efectes de la COVID-19 sobre l’activitat a l’Anoia, amb una reducció del VAB del -10,3%, “se situen en línia de la caiguda mitjana a
Catalunya (-11,3%), el que reflecteix les pèrdues del terciari (-9,8%), la indústria (-10,5%) i la construcció (-16,6%), mentre el primari es mantingué (-0,1%).” Pel que fa a l’ocupació, l’autor de l’estudi apunta que “la contracció del VAB no es va reflectir en fortes caigudes d’ocupació, mercès als mecanismes de suport de l’ocupació (en el segon trimestre, els ERTO i les ajudes a autònoms varen protegir de l’atur el 31,1% dels afiliats), i a la millora de la segona part de l’any, de forma que l’afiliació va caure moderadament (-2,2%). I això, malgrat que el pes de l’ocupació en empreses de fins a 10 treballadors i autònoms és superior al de Catalunya (45% de l’afiliació el 2019 per sobre el 34% mig). Addicionalment, l’atur va créixer d’un 17,8% situant la taxa de desocupació el tercer trimestre en el 15,4%, força per sobre el 12,7% del mateix trimestre del 2019. Tot i aquesta dinàmica del 2020, el VAB del 2020 encara supera en un 3,1% al del 2013, una situació que és molt millor en afiliació (un 15,4% per sobre).” “En el terciari, afegeix Oliver, les seves pèrdues reflectiren la caiguda dels serveis privats (-12,8%), ja que els col·lectius de manera agregada varen créixer; entre els primers cal destacar el col·lapse dels serveis personals (55,8% del VAB terciari el 2019, que varen retrocedir d’un -13,3%) i dels serveis a empreses (un 13,9% del VAB, i davallada del -11,6%). Entre els serveis personals més afectats per la COVID-19 cal citar
les contraccions d’afiliació als serveis de menjar i beure (-6,8%), allotjament (-8,4%) i les menors caigudes dels d’entreteniment (-1,2%) i comerç al detall (-0,5%) i, també, dels educatius (-1,7%). Tot plegat, la davallada de l’afiliació dels serveis fou d’un -2,1%, cosa que situa els 21.278 registrats el 2020 un 19,7% per sobre els del 2013.” Caiguda a la indústria i a la construcció L’Anuari també reflecteix la contracció de les manufactures (-12,1%), “empentada per la caiguda del tèxtil, confecció, cuir i calçat (d’un -18,3%) i del paper i arts gràfiques (-7,0%). Amb aquesta dinàmica productiva, l’afiliació al sector va retrocedir d’un -2,5%, situant els 9.113 afiliats del 2020 un 4,4% per sobre dels del 2013”, explica l’autor de l’estudi. La construcció també va patir l’impacte de la pandèmia. “La molt intensa pèrdua de VAB de la construcció reflectí els negatius efectes del confinament inicial i les dificultats de la recuperació del segon semestre. Aquesta situació va afectar, en particular, les dues primeres branques: les instal·lacions i acabat d’edificis (44% del VAB, que va caure d’un -22,7%) i la d’edificació residencial i promoció immobiliària (38% del VAB i pèrdua del -11,5%), on els 101 habitatges iniciats foren inferiors als 94 del 2019. L’afiliació va reflectir aquesta evolució amb una caiguda d’un -2,9%”, apunta Oliver.
16
societat
novembre/2021
Territori
Tres plataformes ciutadanes demanen la retirada immediata del PDUAECO Les plataformes Per la Conca, Salvem Can Titó i Jorba Reflexiona han emès un comunicat en què demanen, per una banda, la “retirada immediata” del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO) i, a la vegada, demanen l’impuls i l’elaboració d’un pla territorial de la Conca d’Òdena “no només urbanístic, que contempli tots els àmbits: econòmic, social, mediambiental, sota el criteri de la sostenibilitat i tenint en compte un context actual d’escassetat de recursos i valor del territori.”
ANOIADIARI
Les plataformes assenyalen que el Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena “ha estat polèmic des de l’inici” i que ha topat frontalment amb la voluntat dels ciutadans, representats per tres plataformes: Per la Conca, formada per ciutadans de tota la Conca d’Òdena; Salvem Can Titó, integrada per veïns de Vilanova del Camí i Jorba Reflexiona, formada per veïns Jorba. Precisament les plataformes posen com a darrer exemple d’aquest rebuig al PDUAECO el resultat de la consulta popular no referendària sobre l’ampliació de sòl industrial al municipi i la implantació d’energies renovables, celebrada a Jorba avui fa un mes i que va tenir una participació del 63,6% i el no va guanyar amb un 85% dels vots. Davant aquestes mostres de rebuig social, dels resultats de la consulta, a més de la “posició inequívoca de l’ajuntament de Vilanova del Camí sobre l’afectació de can Titó i vist el compromís de l’ajuntament
d’Òdena de protegir can Morera”, les entitats consideren que “la planificació que preveia el PDUAECO és innecessària, excessiva, socialment rebutjada i inviable”. En conseqüència, Per la Conca, Salvem Can Titó i Jorba Reflexiona demanen la retirada “immediata” del pla. En segon lloc, les entitats cíviques exigeixen “amb la màxima urgència s’enceti un procés ambiciós d’estudi, debat, reflexió i propostes d’actuació que avaluï la situació real de l’economia de la Conca, quantifiqui equipaments i terrenys industrials disponibles, la necessitat futura d’espais, el tipus de negoci que hi poden tenir cabuda, el perfil de les persones que es troben a l’atur i com haurien de ser els 219 professionals que es necessitaran. Cal que aquesta 195 planificació estigui liderada per experts i compti amb aportacions plurals de manera transparent i participativa. Les tres plataformes estan disposades a ajudar en tot el que calgui.” En el mateix comunicat, les entitats manifesten la seva desconfiança “en el lideratge de la MICOD
i dels alcaldes que en formen part”, ja que “s’han perdut els darrers quinze anys intentant imposar al territori plans directors i planejaments urbanístics megalòmans, equivocats i irrealitzables. És una evidència que després de dos Plans directors fallits, sense una política industrial clara, de posicionar-se descaradament a favor d’una opció de creixement desmesurat, sense ser capaços de sostenir-la i ni tan sols d’acceptar-la en alguns dels seus municipis, han perdut la confiança de la ciutadania. Tampoc es pot deixar aquesta planificació únicament en mans de les conselleries de la Generalitat que han tingut competència sobre urbanisme i territori. Els ciutadans han de ser-ne part activa”, assenyalen. Les entitats també exigeixen “polítiques que incentivin i facilitin la implantació i creació de negocis dins dels límits actuals, que no estan esgotats en absolut i que les estratègies responguin a un projecte de futur que tingui en compte el món d’avui i sigui avançat, innovador, realista i sostenible. Els pri-
DESCONFIANÇA Les entitats manifesten la seva desconfiança “en el lideratge de la MICOD i dels alcaldes que en formen part”, ja que “s’han perdut els darrers quinze anys intentant imposar al territori plans directors i planejaments urbanístics megalòmans, equivocats i irrealitzables.”
mers interessats a resoldre aquest problema som els ciutadans.” Finalment, també demanen “revisar tot allò que necessitem per a generar riquesa a la Conca d’Òdena més enllà de noves hectàrees de sòl industrial com són les infraestructures (tren, rondes, connexions a internet, aigua, depuradores...), i fomentar àmbits d’innovació i modernització de sectors econòmics que ja havien estat importants temps enrere (tèxtil, indústria de la pell o del paper) o que podrien implantar-se de nou (indústries del reciclatge, noves energies, tecnologia, nous models agroalimentaris...), sempre sota un criteri de sostenibilitat mediambiental.”
societat
novembre/2021
17
Territori
Tous s’oposa a la MAT de Forestalia Arran de la recent publicació al BOE de l’avantprojecte de construcció de la línia de Molt Alta Tensió de l’empresa privada Forestalia, una línia que travessarà 8 comarques catalanes, entre elles l’Anoia, afectant diversos municipis com el de Sant Martí de Tous, l’ajuntament touenc ha reaccionat, amb la unanimitat de totes les formacions del consistori “plantant cara al projecte, del qual no en teníem cap coneixement, i impedir que tiri endavant per tots els mitjans possibles ja sigui en l’àmbit institucional, jurídic, o mitjançant mobilitzacions ciutadanes”, han explicat fonts de l’ajuntament, que ja ha anunciat que presentarà al·legacions i farà una crida a la mobilització de la ciutadania, entitats i institucions. Esperen que s’hi adhereixin la resta de municipis anoiencs afectats, així com el Consell Comarcal de l’Anoia. La MAT Valmuel-Begues és una línia de 400KV de tensió i de construcció privada, de 182,22 quilòmetres de longitud, dels quals 140,23 quilòmetres tindran afectació a Catalunya. Tindria l’origen a la Franja de Ponent i travessaria vuit comarques catalanes, passant per les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, Alt Penedès i l’Anoia. En el cas de l’Anoia, la línia del projecte passa molt a prop de nuclis habitats i parteix municipis com Bellprat, Sant Martí de Tous, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Piera, Masquefa i els Hostalets de Pierola. Si tira endavant el projecte, afectarà un total de 631 hectàrees i es construiran 378 torres metàl·liques de prop de 90 metres d’alçada, 34 metres entre extrems i afectant 55 metres d’amplada de servitud. La MAT Valmuel-Begues és un projecte de titularitat privada i d’ús exclusiu del seu promotor, l’empresa Forestalia. Des de l’Ajuntament de Tous, fan una crida a tot el municipi a mobilitzar-se. Des del consistori s’ha explicat que “el projecte és una autèntica bestiesa, amb torres de més de 80 metres d’alçada, i suposaria un impacte brutal al territori, no només paisatgístic sinó que també pot comportar riscos per als veïns”.
18
societat
novembre/2021
Formació
Un de cada quatre anoiencs tenen estudis superiors L’Anoia és la 30a comarca catalana amb titulats universitaris, un 25,3%, per sota de la mitjana catalana (31,8%). Vilanova del Camí (16,6%) i Santa Margarida de Montbui (15,4%), a la cua ANOIADIARI
Per primera vegada s’han publicat les estadístiques dels estudis de la població, que caracteritzen la societat catalana en relació amb el seu nivell de formació assolit. L’Anoia és una de les comarques amb menor percentatge de població de quinze anys o més amb titulacions superiors, amb un 25,3%, molt per sota de la mitjana de Catalunya (31,8%). Es troba a la 30a posició, només per davant de dotze comarques en una taula que tanca la Terra Alta (17,6%) i que lidera el Barcelonès (38,1%). D’altra banda, un 17,7% dels anoiencs majors de quinze anys han assolit la primària; un 33,9% tenen la primera etapa de l’educació secundària i un 23,1% la segona etapa dels estudis secundaris. A Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 31,8% de la població de quinze anys o més tenia estudis superiors, el 23,2% eren titulats en estudis secundaris de segona etapa, el 27,4% tenia estudis complets de la primera etapa d’educació secundària, i el 17,7% disposava com a màxim d’educació primària. Per edats, el percentatge de població titulada en estudis superiors era del 14% en la població de seixanta-cinc anys o més i arribava al 38,3% en la població de 15 a 44 anys. A l’altre extrem, la població que com a màxim va assolir estudis primaris representava el 44,6% en les generacions de seixanta-cinc anys o més i només el 10,6% en les de 15 a 44 anys. Per sexe, es registra una major presència de dones (19,8%) que d’homes (15,5%) que van assolir estudis d’educació primària com
a màxim i el mateix passa amb les titulacions d’educació superior (33,1% de dones i 30,4% d’homes). Per àmbits territorials, Terres de l’Ebre és l’àmbit amb el percentatge més gran de població de quinze anys o més amb titulacions d’educació primària o inferior (22,5%) i de primera etapa d’educació secundària (34,5%). L’Alt Pirineu i Aran és l’àmbit amb el percentatge més gran de titulats en estudis de segona etapa d’educació secundària (25,4%) i l’Àmbit Metropolità el que registra major percentatge de titulats en estudis superiors (34,5%). La Terra Alta és la comarca amb el percentatge més elevat de po-
blació de quinze anys o més amb titulacions d’educació primària o inferior (27,0%). L’Anoia és la 30a comarca en aquesta taula, amb un 17,7%, el mateix percentatge que la mitjana a Catalunya. Tanca la classificació l’Aran (12,3%) La Terra Alta també és la comarca amb un millor percentatge a la primera etapa d’educació secundària (37,0%), en què l’Anoia es troba en 10a posició (33,9%), per damunt de la mitjana a Catalunya (27,4%). La comarca amb menor percentatge és el Barcelonès (21,6%). L’Aran registra el percentatge més gran de titulats en estudis de segona etapa d’educació secun-
dària (28,6%). L’Anoia és 18a en aquest sector (23,1%), que tanca la Terra Alta (18,3%). El percentatge al conjunt del país és de 23,2%. Finalment, el Barcelonès és la comarca amb el percentatge més gran de titulats en estudis superiors (38,1%). L’Anoia (25,3%) es troba a la 30a posició a la taula que tanca la Terra Alta (17,6%). En l’àmbit municipal, en 78 dels 947 municipis de Catalunya almenys el 25% de la població de quinze anys o més només tenia estudis primaris o inferiors. D’altra banda, en 646 municipis almenys el 25% de la població de quinze anys o més tenia estudis superiors. >>>>>
Estudis A Catalunya, el 31,8% de la població de quinze anys o més tenia estudis superiors, el 23,2% eren titulats en estudis secundaris de segona etapa, el 27,4% tenia estudis complets de la primera etapa d’educació secundària, i el 17,7% disposava com a màxim d’educació primària.
novembre/2021
publicitat
19
20
societat
novembre/2021
Formació
Nivell d’estudis per municipis a l’Anoia A l’Anoia, Bellprat és el municipi amb el percentatge més elevat de població de quinze anys o més que han finalitzat els estudis amb titulacions d’educació primària o inferior (27,4%), seguit de Montbui (22,6%), els Prats de Rei (22,6%) i Vilanova del Camí (21,9%). A Igualada el percentatge és del 17%. Montbui té el percentatge més alt de titulats en la primera etapa d’educació secundària o si-
milar, amb un 44,2%, seguida de Vilanova del Camí (42%), la Torre de Claramunt (40%) i Cabrera d’Anoia (38,9%). A Igualada és el 28,6%. Montmaneu registra el percentatge més gran de veïns que han assolit la segona etapa de secundària o nivell similar, amb un 29,6%. La segueixen Sant Martí Sesgueioles (28,2%), Santa Maria de Miralles (27,8%) i Cabrera d’Anoia 27,1%). Igualada té un percentatge del 23,9%).
Per últim, Castellolí és el municipi anoienc amb el percentatge més gran de titulats en estudis superiors, amb un 48,6%. Argençola (43,4%) és el segon, seguit de Sant Pere Sallavinera (43,3%) i Jorba (40,6%). Igualada arriba al 30,5%. Els municipis amb menys titulats amb estudis superiors són Calaf (22%), Piera (20,4%), Vilanova del Camí (16,6%) i Santa Margarida de Montbui (15,4%).
novembre/2021
publicitat
21
22
societat
novembre/2021
Successos
El cas Castellort: quinze anys esperant justícia i a cinc perquè prescrigui El brutal crim va sacsejar Igualada i l’únic acusat va ser jutjat i declarat no culpable per un jurat popular, l’any 2008. Els Mossos mantenen que el montbuienc Ivan M. F. és el principal sispitós i no obliden el cas però “està policialment tancat”
l’endemà, 1 de novembre, en plena jornada electoral a Catalunya. Francina 219 Castelltort, exregidora de CiU, s’havia molt en aquells comicis i per Aquest passat 31 d’octubre es compliren implicat195 quinze anys de l’assassinat de Francina això la família va esperar a fer el crit Castelltort. Un crim en el qual l’únic d’alerta de la desaparició, perquè compacusat va sortir com a “no culpable” al taven que es trobava a la seu de CDC judici i que des d’aleshores està en via preparant la jornada electoral. L’acusat morta. La família de la igualadina veu no va ser detingut fins al divendres 3 de com el termini perquè el cas prescrigui novembre i aquest interval va ser deteres va escurçant: queden cinc anys. Per minant perquè la defensa adduís que la seva part, els Mossos d’Esquadra no durant aquelles hores “s’havia trencat s’han mogut en les conclusions que van la cadena de custòdia de les proves”, un extreure de la investigació. Les inves- punt que seria determinant en el juditigacions dels Mossos van determinar ci. En el judici de l’any 2008, l’advocat que l’autor del crim podria ser l’home d’Ivan M. F. Jordi Claret, va saber influir que finalment va ser jutjat i declarat “no el tribunal popular i va qüestionar tamculpable”, el montbuienc Ivan M. F., que era paleta a la casa del carrer Òdena que la família Múrcia-Castelltort estava reformant. Ramon Roig, actual cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia, era aquell any 2006 el màxim responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal. En declaracions a AnoiaDiari, Roig assenyala que “el cas està policialment tancat. Totes les proves indicaven un culpable i és impossible trobar una altra persona amb més càrrega de prova” que Ivan M. F. El sospitós, veí de Montbui, tenia les claus de la finca (ningú més en disposava segons els Mossos i no hi havia còpies), hi havia sang de la víctima a la furgoneta que conduïa el paleta i també es va provar que a la samarreta d’aquest home hi havia hagut unes taques de sang. El cos de la víctima va ser localitzat F. VILAPRINYÓ
bé quin seria el motiu de l’assassinat. L’acusat va ser declarat “no culpable”. La defensa es basava en el fet que I. M. F. ja era a Montbui passades les 5 de la tarda, quan s’hauria produït el crim. La coartada de l’acusat és que es trobava en un taller, sol, fent treballs de soldadura (no va aparèixer registrat al full de l’empresa). La reconstrucció que van fer els Mossos dels seus moviments indicava que podia haver estat a Igualada en el moment que Castelltort va ser assassinada, sobre les 17.30. Es van acceptar testimonis de la família de l’acusat que asseguraven haver-lo vist a Montbui poc abans de l’hora del crim. Altres persones van canviar en el judici les seves declaracions de la instrucció i van recaragolar encara més l’embolic en les hores. Va quedar provat que durant una mitja hora —aproximadament de 17:20 h a 17:50 h—, Ivan M. F. estava sol i tenia les úniques claus del lloc del crim en el moment que Francina Castelltort va entrar a la finca. Però ell afirma que estava a Montbui. L’altra coartada de l’acusat, el seu pas pel bar la Llesqueria, a pocs metres del lloc del crim, a les 16.30, no va ser verificada per cap cambrer o el propietari de l’establiment.
Ivan mMantas, en un moment del judici.
Un cas per tancar El brutal crim segueix sense tancar-se, una situació similar a altres assassinats com el dels dos joves al pantà de Susqueda el 2017. L’única persona detinguda
societat
novembre/2021
23
Successos
L’immoble, situat al carrer Òdena, on van trobar el cos de la Francina Castelltort.
en aquest cas va ser alliberat per falta de proves. Ramon Roig matisa que “no conec bé el cas de Susqueda i, per tant, no podem establir paral·lelismes”. Però en el crim d’Igualada “les conclusions es mantenen igual. Els moviments del sospitós van ser valorats al judici igual que les declaracions dels testimonis”. En bona part, la declaració de “no culpable” que van emetre vuit dels nou membres del jurat reposa sobre el fet que la furgoneta on es va trobar la taca de sang de la víctima i que conduïes Ivan M. F. no es va custodiar per part dels Mossos fins al dia 3. I mentrestant, es va detenir a Josep B. que també treballava a l’obra i al qual es va alliberar després. Entre els altres factors que presentaven dubtes sobre la culpabilitat d’Ivan M. F., el fet que és esquerrà i el forense va afirmar durant el judici que hi havia possibles indicis que l’assassí de Castelltort era dretà. Entre els punts que la sentència va assenyalar per deixar lliure a l’acusat hi havia que “no s’acreditava que la clau que tenia l’acusat fos l’única clau existent”; que “(Francina Castelltort) va arribar a l’habitatge no abans de les 17.15” una hora on hi havia testimonis que Ivan M. F. era a Montbui; i que “no quedava acreditat” que acusat i víctima haguessin coincidit a l’obra. I amb tot hi havia unes petjades paral·leles a l’escenari del crim, de víctima i principal acusat. Unes passes que, a més, no es trobaven sota el cos de la víctima. El jurat va considerar que els senyals del pas d’Ivan M.F. no tenien per què indicar la seva
presència en el moment del crim, ja que hi havia estat treballant durant dies per fer un cobert. La família Castelltort es remet a les darreres declaracions fetes fa uns anys, tant a AnoiaDiari com en el programa ‘Crims’. Expressen també la frustració per l’atzucac en què es troba el cas. Les esperances cada cop són menors. Al judici “no es van admetre les proves indiciàries” i hi va haver factors externs com el canvi de fiscal quan mancaven poques setmanes perquè es fes el judici. El canvi de la fiscal que havia conduït tota la instrucció per una altra persona que arribat el judici “se li van escapar preguntes”. Els Mossos no van poder, doncs, aportar algunes evidències que tenien. No era un assassinat premeditat. Hom hi coincideix. En un cas tan accidentat i enrevessat, el mòbil del crim també queda en la nebulosa, però en la investigació es va apuntar l’existència d’una pica de cert valor que podria haver estat l’origen d’una discussió. La família recordava a ‘Crims’ que era una dona de caràcter fort i tal vegada s’hauria encetat una discussió que després va derivar en una agressió. Algunes incògnites es mantenen en un cas que segueix encallat. L’advocat Jordi Pina, contractat per la família Múrcia-Castelltort, i conegut per ser defensor dels consellers de l’1-O, va treballar per recórrer el cas al TSJC i al Suprem, sense èxit. Reobrir el cas dependria d’una nova prova d’importància capital que aparegués. Però el temps ja corre en contra.
24
societat
novembre/2021
Habitatge
Els lloguers baixen un 10,1% a l’Anoia La mitjana del preu de lloguer a la comarca és de 498,54 euros mensuals
ANOIADIARI
El mercat de lloguer a l’Anoia va baixar un 10,1% l’any passat respecte el 2019 i també si ho comparem amb la mitjana dels darrers set anys. Segons dades del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL, el 2020 es van registrar 1.673 contractes de lloguer a l’Anoia, 189 menys que el 2019, quan se’n van fer 1.862.
En el període 2014-2019 es va registrar una mitjana de 1.838 contractes de lloguer anuals. Els anys precedents, el mercat de lloguer va experimentar un creixement progressiu, passant dels 325 contractes del 2005 als 1.666 del 2013. Al conjunt de Catalunya, el 2020 l’INCASÒL va registrar 135.509 contractes de lloguer, un 16,6% que l’any anterior, quan es van signar 162.520 contractes.
219 195
Un miler de contractes el 2021 En el primer semestre del 2021 es van registrar 988 contractes de lloguer a l’Anoia i 85.423 al conjunt de tots els municipis catalans. El municipi amb més contractes de lloguer a l’Anoia va ser a la seva capital, Igualada (450), seguit de Piera (110), Vilanova del Camí (77), Santa Margarida de Montbui (76), Masquefa (71), Capellades (49), Calaf (26), el Bruc (20) i Òdena (19).
Els preus del lloguer a l’Anoia La mitjana dels preus de lloguer a l’Anoia el 2020 és de 498,54 euros mensuals, un 2,8% més que el preu del 2019, que va ser de 484,97 euros mensuals al mes. La mitjana del lloguer a Catalunya se situa en 734,33 euros al mes. La comarca amb la mitjana més alta és el Barcelonès, amb 912,92 euros/mes, seguida del Baix Llobregat (808,23 €/mes). >>>>>
novembre/2021
publicitat
25
26
societat
novembre/2021
Habitatge
1.666 1.395
1.827
1.785
2014
2015
1.837
1.855
1.876
1.862 1.673
1.486
1.200 864
753 325 2005
427 2006
541
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2016
2017
2018
2019
2020
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE CONTRACTES ANUALS A L’ANOIA 2005-2020 Font: Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
459,59 363,81 355,34
2005
2006
406,3
2007
2008
440,88
2009
392,53 400,09
2010
2011
375,63
2012
416,74 353,43
2013
327,07 343,75
2014
447,84
481,8
492,24
2019
2020
459,96
368,47
2015
2016
2017
2018
2021
EVOLUCIÓ DEL LLOGUER MITJÀ CONTRACTUAL (EUROS/MES) A IGUALADA 2005-2021 Font: Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
Al darrere van el Garraf (804,99 €/ mes), el Maresme (748,54 €/mes) i el Vallès Occidental (743,90 €/mes). Aquestes són les comarques que se situen per sobre de la mitjana catalana. L’Anoia (498,54 €/mes) se situa a la meitat de la taula que tanquen la Segarra (343,86 €/mes), el Montsià (337,25 €/mes), el Pallars Jussà (328,31 €/ mes), la Ribera d’Ebre (323,26 €/mes) i la Terra Alta (267,89 €/mes). Per municipis, el lloguer més alt es paga a la comarca del maresme, on trobem les dues localitats que encapçalen el rànquing: Sant Vicenç de Montalt (1.325,75 €/mes) i Alella (1.234,01 €/mes). Darrere, hi ha tretze municipis més que superen els mil euros mensuals de lloguer: Sant Cugat del Vallès (1.163,37 €/mes), Matadepera (1.109,70 €/mes), Sant Just Desvern (1.101,51 €/mes)), l’Ametlla del Vallès (1.082,59 €/mes), Vallromanes (1.074,41 €/mes)), Olivella (1.072,78
€/mes), Cabrils (1.072, 23 €/mes), Begues (1.065,23 €/mes), Cabrera de Mar (1.054, 82 €/mes), Sitges (1.037,97 €/ mes), Teià (1.034,69 €/mes), Premià de Mar (1.013,98 €/mes), i Santa Cristina d’Aro (1.005,70 €/mes). Segons les mateixes dades registrades per l’Incasòl (que només recull les xifres del lloguer mitjà dels municipis amb més de 5 contractes registrats), el municipi amb el preu de lloguer més alt és el Bruc (661,01 €/mes), seguit de la Torre de Claramunt (639,19 €/mes), Masquefa (607,81 €/mes), els Hostalets de Pierola (563,53 €/mes), i Piera (550,49 €/mes). Aquests són els cinc municipis anoiencs amb lloguers mensuals superiors als cinc-cents euros. La mitjana del lloguer a Igualada se situa en 459,96 €/mes, inferior als 492,24 euros mensuals que es van pagar de mitjana el 2019. Una dada: el lloguer a la capital de l’Anoia ha crescut un 12,8% en els darrers deu anys.
El Bruc
661,01
La Torre de Claramunt
639,19
Masquefa
607,81
Els Hostalets de Pierola
563,53
Piera
550,49
Capellades
487,70
Òdena
473,49
La Pobla de Claramunt
466,88
Jorba
466,43
Igualada
459,96
Vilanova del Camí
451,34 447,61
Montbui Vallbona d’Anoia Calaf
444,17 363,26
LLOGUER MITJÀ CONTRACTIUAL (EUROS/ MES) ALS MUNICIPIS DE L’ANOIA 2021 Font: Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
novembre/2021
publicitat
27
28
societat
novembre/2021
COVID-19
Augmenten els ingressos COVID a l’Hospital Universitari d’Igualada El centre hospitalari ha tornat a limitar les visites davant el repunt de contagis a l’Anoia. Actualment hi ha 18 persones ingressades a planta i 4 malalts crítics a l’UCI de l’hospital. Creixen els principals indicadors de seguiment dels contagis de la pandèmia: la velocitat de transmissió puja a 1,33 i el risc de rebrot a 249 ANOIADIARI
El creixement de contagis de les darreres setmanes a l’Anoia —com a la resta del país— torna a pressionar els centres de salut. Al tancament d’aquesta edició, dijous 25 de novembre a la tarda, hi havia ingressades per COVID-19 a planta de l’Hospital Universitari
d’Igualada 18 persones, 13 més que fa una setmana, quan n’hi havia 5. El nombre de pacients crítics ingressats a l’UCI de l’hospital igualadí, és avui el mateix que fa una setmana: 4. Davant aquesta situació, la direcció de l’Hospital Universitari d’Igualada ha decidit incrementar les mesures de prevenció per la transmissió del SARS-
COV-2, a causa de l’increment de la incidència de casos de COVID-19 entre la població i l’aparició de nous casos en pacients ingressats. Entre altres mesures, només es podrà visitar als pacients dependents i que necessiten acompanyament les 24 hores, així que no es podran visitar els pacients autònoms. En el primer cas, es permeten un màxim de dos acompanyants per pacient que no poden ser coincidents. Pel que fa als pacients ingressats a l’UCI, es permet la visita diària en les franges habilitades (de 13.30 h a 14.30 h i de 20 h a 21 h) a un màxim de dos acompanyants per pacient i que no poden coincidir. A Urgències, només els pacients dependents, menors d’edat o amb problemes de mobilitat podran tenir acompanyant durant tota l’estada. En el cas dels parts, es manté el règim d’un acompanyant per pacient. Paral·lelament a les mesures en l’àmbit de les visites i l’acompanyament, s’hi suma la recuperació de les PCR setmanals per a tots els acompanyants de pacients ingressats, tant si estan vacunats com si no ho estan. També tornen les PCR als pacients que s’hagin de sotmetre a una cirurgia programada, sigui amb ingrés o ambulatòria, independentment del seu estat vacunal. Es manté el cribratge exhaustiu a l’àrea d’Hospitalització, amb la realització d’una PCR en el moment de l’ingrés i cada set dies a tots els pacients ingressats amb la pauta de vacunació completa; i amb PCR en el moment de l’ingrés i cada 4, 7 i 14 dies als pacients que no estiguin vacunats. Pugen els indicadors Els últims dies han pujat els principals indicadors de l’evolució de la pandèmia. Aquesta darrera setmana, el risc de rebrot ha passat de 169 a 249 a l’Anoia, i de 145 a 226 a Igualada. També ha pujat la velocitat de transmissió de la malaltia, passant els darrers set dies d’1,27 a 1,33 a l’Anoia i de 0,77 a 1,35 a la capital.
219 195
Repunt a les escoles Els contagis també incideixen als centres educatius de la comarca: hi ha dos grups escolars confinats i 383 persones en quarantena, entre alumnes, docents i altres professionals dels centres. Els centres més afectats són l’escola Joan Maragall, de Vilanova del Camí, amb 152 persones confinades, i l’escola Dolors Martí i Badia, d’Igualada, amb 94 persones que han de fer quarantena. Un terç de la població ja ha rebut la primera dosi de la vacuna Segons el departament de Salut, un total de 92.205 anoiencs ja han rebut la primera dosi de la vacuna. Són més del 75% de tota la població de la comarca. Aquest percentatge també s’ha superat a Igualada, on han rebut la primera dosi 31.273 persones. S’han superat els quinze mil positius i les sis-centes defuncions La xifra de casos positius ja ha superat la barrera dels quinze mil casos a l’Anoia. Concretament, són 15.261 les persones que han donat positiu per COVID-19 a la comarca. D’aquests, més d’una tercera part, 5.623, són d’Igualada. Des de l’inici de la pandèmia s’han registrat 635 defuncions per COVID-19 a l’Anoia, 262 a la capital, Igualada.
novembre/2021
publicitat
29
30
societat
novembre/2021
Successos
Creixen les ciberestafes a l’Anoia ANOIADIARI
Durant els vuit primers mesos del 2021, un total de 561 víctimes han presentat denúncia a la comissaria dels Mossos a l’Anoia per estafes a Internet. Són un 4,4% més que les registrades durant el mateix període del 2019, quan es van presentar 536 denúncies. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, el prinicipal factor d’aquest creixement és l’auge del comerç electrònic. Un altre factor, vinculat al primer, és el fet que la gent, a causa del confinament per la pandèmia de la COVID-19, passa més temps a casa i consumeix més en línia. Aquest factor es va fer més palès l’any passat, amb l’esclat de la pandèmia i el confinament més estricte. A l’Anoia, el 2019 es van registrar 687 denúncies per estafes a Internet mentre que el 2020, en plena pandèmia, es va tancar amb 870 denúncies. Un 26,6% més. Tot i que les restriccions per combatre la COVID-19 s’han anat alleugerint enguany, les estafes han anat creixent -a causa de l’extensió de l’hàbit del comerç electrònic- i si segueix aquesta progressió és probable que es tanqui l’any amb una xifra superior a la del 2020. Cal destacar que de les 969 denúncies presentades per estafes el 2020, 870 van correspondre a estafes a Internet. El 91,8%. Menys robatoris, més estafes El passat mes d’abril, en una entrevista a l’AnoiaDiari, el cap de l’àrea policial a l’Anoia, Ramon Roig, ja assenyalava que el fenomen de les estafes per internet s’estava consolidant, ‘alimentat’ per la pandèmia i el canvi d’hàbits. El llarg confinament i les restriccions de mobilitat van afavorir l’auge del consum i el comerç electrònic, però, d’altra banda, van provocar -perquè els ciutadans passaven més temps a les seves llars, com dèiem-, un descens dels robatoris, que van passar de 695 el 2019 a 495 el 2020. En el primer trimestremdel 2021 s’han registrat 174 denúncies per robatoris a l’Anoia.
Del phisging als missatges de Whatsapp Segons els Mossos, la majoria d’estafes es fan a través de compres en línia, amb vendes de productes a un preu molt atractiu, que el consumidor paga i mai rep. A l’estiu també proliferen molt les estafes a través de lloguers d’apartaments que funcionen de la mateixa manera; ofereixen allotjaments a preus atractius que la suposada empresa no té i es queden els diners de la reserva.
També són habituals les estafes per WhatsApp. Els Mossos exposen un exemple molt clar: “Una persona rebia un WhatsApp d’un amic dient que no li funcionava l’aplicació i que no rebia missatges. Ens deia que rebríem un missatge amb 6 xifres i que li diguéssim. Llavors, el delinqüent utilitzava aquest codi de 6 xifres per poder entrar en el nostre telèfon”.
Phishing Afegeixen que altres ciberestafes habituals es duen a terme a través del mètode conegut com a phishing, un frau de suplantació de personalitat que es fa amb un correu electrònic o SMS amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit o claus bancàries. “T’avisen que el compte està bloquejat i que per desbloquejar-lo has d’introduir la clau. Encara que no ho vulguis fer, ho fas per l’estrès que suposa tenir el compte bloquejat”, alerten els Mossos.
Com evitar una estafa a Internet Per evitar ser víctimes d’una ciberestafa, els Mossos recomanen activar segons i tercers factors d’identificació, tant al banc, com al mòbil o al correu electrònic. “És més enutjós, però més segur”, expliquen, perquè llavors l’usuari rep un missatge en què s’alerta si es vol autoritzar un canvi de contrasenya, la qual cosa “et fa sospitar”. Pel que fa a les compres per Internet, recomanen tenir en compte si des d’una aplicació es deriva el pagament cap a una altra pàgina que no té res a veure amb la primera. “Si ens envien un enllaç de pagament que no ve directament a través de la plataforma, desconfiem”, apunten. També és molt important comprovar si quan es fa el pagament apareix l’https. “Si no hem comprat mai en una plataforma, hem de mirar que l’adreça electrònica sigui vàlida, que no hi hagi faltes d’ortografia, que hi hagi opinions de la gent, que tingui dades de contacte i de registre, mirar quines polítiques de cancel·lació hi ha, quins sistemes de pagament admet la pàgina, que la pàgina obri les TPV virtuals o optar per targetes virtuals”, recomanen.
Estafes per SMS i Whatsapp Hi ha unes estafes que arriben per SMS i que, segons la policia catalana, “són més perilloses perquè ho relacionem amb un canal més oficial, ja que ara per exemple rebem SMS reals de Salut o de companyies telefòniques.” Els ciberdelinqüents també utilitzen els SMS per demanar dades personals al·legant que hi ha hagut algun problema amb un paquet. “Aprofiten que tothom espera un paquet per estafar per aquí. Envien un SMS dient que hi ha hagut un problema i que entris les teves dades”, alerten.
Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. 219 219
195 195
Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16
novembre/2021
publicitat
31
32
societat
novembre/2021
Economia ANOIADIARI
Un estudi elaborat per la Fundació per la Innovació Tèxtil Fitex ha conclòs que actualment hi ha en actiu 104 empreses a l’Anoia que donen feina a 918 professionals i sumen una facturació de 145 milions d’euros, el 27% de la indústria de la comarca. Si s’hi suma el cuir, aquest sector (tèxtil-confecció-cuir) arriba a ocupar prop de 1.500 professionals i genera una facturació agregada de 220 milions, xifres que el consoliden com el primer sector industrial de l’Anoia i un motor essencial en el desenvolupament econòmic de la comarca. A partir d’aquestes dades, la primera constatació de l’estudi, segons els seus autors, és “que les indústries manufactureres representen, de forma destacada, el principal sector industrial de la comarca de l’Anoia, sent un tret diferencial sobre altres territoris de Catalunya i Europa-El clúster tèxtil, moda i pell és un patrimoni diferenciador de la Comarca.” L’estudi, que va ser presentat el passat 19 de novembre en l’acte d’inauguració del nou Igualada Fashion & Design Lab a l’antiga fàbrica Vives Vidal, és un mapeig d’empreses industrials tèxtils de la Comarca de l’Anoia té l’objectiu de conèixer l’estat de situació de la indústria tèxtil de la Comarca de l’Anoia, les seves característiques, fortaleses, debilitats i reptes per tal de dirigir les iniciatives público– En aquest sector hi ha 104 empreses en actiu a l’Anoia privades de suport al sector. A la presentació de l’estudi, el geque donen feina a 918 professionals i sumen una facturació rent de Fitex i director executiu de de 145 milions d’euros Modacc, David Garcia, va emmarcar aquestes dades en el conjunt de Catalunya, assenyalant que hi ha unes 2.800 empreses del sector ha decrescut en un 22%. Tanma- de la Moda. D’aquest treball de Competitivitat tèxtil-moda al país que facturen teix, Garcia, es va mostrar optimis- camp, juntament amb l’anàlisi de L’atracció de talent i la prede forma agregada 15.000 milions ta de cara a l’any vinent, confiant dades de diverses institucions, es servació de la d’euros. Garcia afegí que, des del que es podran recuperar les xifres desprèn que totes les empreses cadena de valor 2012, el sector es trobava en un de vendes d’abans de la pandèmia i, industrials tèxtils del territori són condicionaran pimes i, de fet, un 70% són micro- la competitiviprocés de recuperació del consum fins i tot, superar les exportacions. L’estudi mapeig de la indústria pimes, és a dir, ocupen a menys de tat en un futur i d’internacionalització, tot i que el pròxim. tèxtil anoienca s’ha fet, especial- 10 treballadors i tenen volums de 2019 es va produir una forta atura- 219 da que es va accentuar l’any 2020 ment, a partir d’entrevistes pre- negoci inferiors als 2 milions d’euempreses de l’Anoia i ros. L’estudi inclou tant les emprea causa de la pandèmia, apuntant sencials a 59195 que les exportacions han caigut un a les associacions sectorials Agru- ses marquistes que es dediquen al 25%, s’ha perdut un 8% de llocs de pació Tèxtil FAGEPI, Centre Tec- disseny i venda de les seves col·lectreball i la facturació global també nològic FITEX i el Clúster Català cions de moda amb la seva pròpia
El clúster de gènere de punt i moda: un actiu diferenciador de l’Anoia
marca, com també les empreses industrials dedicades a la fabricació d’articles de gènere de punt exterior. Les primeres, les empreses marquistes, són el 10% del nombre total d’empreses de l’Anoia, aglutinen més del 50% de la facturació del sector i ocupen gairebé la meitat de treballadors. Hi ha 15 empreses gestores de producció “claus en mà”, que representen el 15% del total d’empreses i el 20% del total de la facturació; i 80 tallers auxiliars, dedicats a la fabricació d’operacions tèxtils, que són el 76% del total de les empreses i el 30% de la facturació. L’informe conclou “que les dues tipologies d’empreses es beneficien mútuament”. “La Competitivitat de la indústria tèxtil de la comarca es fonamenta en la flexibilitat i la cooperació (efecte ecosistema)”, afegeixen els autors del mapeig. L’especialització en gènere de punt aplicat a indumentària i moda marca un tret de diferenciació de l’Anoia, on les empreses formen part de la mateixa cadena de valor. El 61% de les empreses estan vinculades al tissatge i confecció de gènere de punt; un 22% a acabats; un 5% són gestors i el 12% restant a altres activitats vinculades. L’estudi també destaca que més de la meitat de les empreses del sector es concentren a igualada i el seu entorn. “La forta concentració geogràfica facilita l’efecte ecosistema/clúster”, remarca l’estudi. Més profesionals Com a exemple, l’estudi compara les dades de 33 empreses industrials tèxtils visitades per a la realització del mapeig enguany i les dades del 2012. Aquestes empreses sumen, el 2020, un total de 330 professionals, un 22,12% més que el 2012, quan eren 257. També hi ha una diferència notable en la facturació. El 2012 aquestes empreses van facturar 25,8 milions i el 2020 la xifra va ascendir fins a 32,6, un 20,8% més. Pel que fa a les empreses marquistes, s’ha passat de 652 professionals el 2012 a 667 l’any passat i ha baixat lleugerament la facturació, de 91 milions a 90,6. >>>>>
novembre/2021
publicitat
33
34
societat
novembre/2021
Economia >>>>> Segons l’estudi, “les empreses industrials tèxtils que s’han orientat a la producció de productes acabats i que han cercat clients fora del clúster (a Catalunya i Espanya) han tingut una evolució positiva en termes de facturació i ocupació.” Aquestes xifres indiquen, tal com demostra l’estudi, que l’experiència i coneixement industrial tèxtil – concretament en gènere de puntconcentrada en un territori com l’Anoia és un cas singular a Europa, i només hi ha agrupacions similars al nord d’Itàlia (Prato i Capri), per tant es pot afirmar que Igualada té dos clústers manufacturers d’importància europea: el clúster tèxtil-confecció i el sector del cuir en el blanqueig de pell que acostuma a utilitzar-se també per a la indústria de la moda. Finalment, les xifres de l’estudi també recullen que la globalització de la indústria tèxtil-confecció les darreres dues dècades ha comportat una pèrdua d’empreses i ocupació. La majoria d’empreses que han extingit la seva activitat ha estat per jubilació del propietari i en la resta de casos han estat negocis petits que no han pogut superar les conseqüències de les darreres crisis econòmiques. Al mateix temps, però, hi ha hagut empreses
que han sabut adaptar-se i créixer dins d’aquest entorn globalment desfavorable a partir del patrimoni industrial del territori i la diferenciació dels seus serveis. L’estudi conclou, doncs, que les empreses industrials tèxtils de l’Anoia que s’han orientat a la producció de productes acabats, que han cercat nous clients fora del clúster de l’Anoia i també fora de Catalunya i que han invertit en tecnologia han tingut una evolució positiva en termes d’ocupació i facturació. Contràriament, les empreses industrials més petites que només treballen operacions i força dependents dels clients de proximitat són les que han experimentat una pitjor evolució durant els darrers anys. També certifica que, malgrat les crisis viscudes durant les darreres dues dècades, el clúster tèxtil-moda continua sent el principal sector industrial d’Igualada. L’experiència, doncs, indica que la capacitat d’adaptació i la resiliència han impulsat la constant transformació del tèxtil igualadí, i marca el camí dels nous reptes i oportunitats del sector; reptes bàsicament centrats en l’economia circular i la digitalització; dues oportunitats que poden ajudar a impulsar una indústria que continuï sent font de riquesa per al territori.
La Vives Vidal, de fàbrica tèxtil a hub de disseny i moda Després de més de deu anys tancada i en un estat de degradació, l’antiga i emblemàtica fàbrica Vives Vidal ha obert les portes reconvertida en un nou espai, l’Igualada Fashion Lab, un hub o punt de trobada i d’intercanvi, que té l’objectiu de reforçar la competitivitat i la internacionalització de les empreses de la indústria del disseny locals contribuint també al desenvolupament d’una producció social i mediambientalment sostenible. Vives i Vidal S.A., coneguda també com a Vivesa, va tancar les portes el 2010, després de més de seixanta anys d’activitat en el món del tèxtil i la cotelleria, del qual va arribar a ser un referent mundial. Després de mesos d’obres de reformes i adequació i d’haver d’endarrerir la seva obertura a causa de la pandèmia, finalment aquest dijous 18 de novembre s’inaugurava oficialment el nou Igualada Fashion Lab, que alberga un taller, diverses aules de formació i un auditori polivalent, que els promotors, l’Ajuntament d’Igualada i les entitats Fitex i Fagepi, posen a disposició de les empreses de tèxtil i moda del territori. Aquí, “es desenvoluparan projectes relacionats amb la innovació, la capacitació professional, la promoció industrial i l’emprenedoria, vinculats a la indústria del tèxtil i la moda, especialment de la comarca de l’Anoia, però també d’arreu de Catalunya”, han explicat els impulsors del projecte. La primera fase del projecte ha comptat amb un pressupost d’1,2 milions, dels quals 880.000 han estat aportats per l’Ajuntament d’Igualada, mentre que els 330.000 restants provenen de fons europeus i de la Diputació de Barcelona. En una primera fase, la idea és que el centre se centri en la formació tècnica en l’àmbit tèxtil i que es posin en marxa diferents projectes d’investigació. A més, també s’ha arribat a acords amb centres educatius per oferir formació professional. En una segona fase, el projecte es planteja acollir un viver d’start-ups vinculades al disseny tèxtil. L’edifici també està previst que es converteixi en un gran showroom, és a dir, que empreses del territori puguin dur a terme presentacions dels seus productes als clients. El centre, com va explicar David Garcia, director executiu del clúster català de la moda Modacc i gerent de Fitex, s’ha inspira en el Textile Fashion Center de Borås, a Suècia, un equipament referent a nivell internacional, ue va visitar una delegació igualadina fa sis anys. Espai de connexió L’Igualada Fashion Lab se centrarà essencialment en el gènere de punt exterior, el principal element diferenciador del tèxtil igualadí i també, en bona part, del tèxtil català. I, tal com indica el mateix concepte “hub”, té la vocació de ser un espai de connexió entre els diferents agents que vertebren el sector: empreses productores, marques de moda, proveïdors tecnològics, centres d’innovació i centres de coneixement, noves empreses, inversors i start-ups. La finalitat principal del nou espai, segons els seus impulsors, és “concentrar les activitats relacionades amb les indústries del disseny i contribuir a la seva acceleració, estimulant la cooperació empresarial. Suposa, doncs, la posada en marxa d’una ambiciosa estructura de suport al desenvolupament d’aquesta indústria a Catalunya en general i a la Comarca de l’Anoia en particular. El projecte facilitarà els processos de digitalització, innovació i creativitat, orientats a atendre una demanda de proximitat en el sector tèxtil, caracteritzada per la rapidesa i la personalització dels productes, una indústria que també ha de generar noves oportunitats professionals, especialment en els segments més joves de població. I, al mateix temps, acompanyaran la indústria d’aquest àmbit en la seva transició digital i sostenible, essent al mateix temps un espai al servei de la ciutat que promocioni activitats culturals relacionades amb la moda i el disseny.” L’Igualada Fashion Lab s’enmarca dins del Pla d’Especialització Competitiva Territorial (PECT) de les Indústries del Disseny d’Igualada i l’Anoia, que l’Ajuntament d’Igualada va presentar l’any 2016 a la convocatòria del departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, emmarcat en l’estratègia Europea RIS3 / RIS3CAT amb el suport del centre tecnològic FITEX i Modacc.
novembre/2021
publicitat
35
36
espai patrocinat
novembre/2021
Empresa
“Josep Maria Adzet va ser el meu segon pare i Antonio Egea el meu padrí, amb ells vaig poder fer realitat els meus somnis com a dissenyador”
LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX
Boris Bidjan Saberi Dissenyador internacional El 2007 FITEX va crear el projecte PHYSIC en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per ajudar a fer créixer nous dissenyadors amb talent. A PHYSIC hi van participar una vintena de joves, alguns dels quals han triomfat al món de la moda com Boris Bidjan Saberi, que s’ha convertit en una marca de referència en el luxe contemporani per a homes a tot el món, i per a FITEX és un orgull haver contribuït als inicis de la seva carrera. Què recordes del teu pas pel projecte Physic de FITEX? Participar-hi t’ha ajudat a impulsar la teva marca? El meu pas per Physic va ser com passar d’anar en cotxe particular a anar en taxi. Un taxi anomenat Antonio (Antonio Egea de Tex 51), que tenia “llicència” i em portava on pensava que havia d’anar a cada moment. Al final, clarament em va ajudar a crear a poc a poc una petita xarxa al voltant meu, que em va ajudar a posar el meu projecte en físic. Igualada té dos sectors que la defineixen: el tèxtil i la pell. Tu vas aconseguir sumar-los. Amb la pell i el tèxtil d’Igualada vas fer peces innovadores i sorprenents com la jaqueta de pell transparent i la de pell sagnant que van aconseguir portades de mitjans internacionals. Com se’t va acudir? Creus que aquests desenvolupaments van ser possibles gràcies a les capacitats industrials presents a Igualada? Els invents en el meu cas surten a força de no parar de somiar; de crear i experimentar sempre. La pell transparent va ser més un somni. Pensava com seria portar una capa de pell a sobre de la teva pròpia pell; una capa transparent però solta. Aquest somni em va portar a expres-
sar-ho, i això em va conduir a la persona responsable del producte a Physic: Rosa Maria Durán. La Rosa em va portar al centre de recerca de pell d’Igualada, AIICA (Associació de Recerca de les Indústries del Curtit i Annexes). Per mi en aquell moment tot era un món. Jo creava sol a casa. No sabia quina indústria hi havia aquí, ni com accedir-hi. A AIICA vaig conèixer el meu segon pare, que sempre vaig voler tenir, Josep Maria Adzet, el gran geni de la pell. Una de les persones més enginyoses i creatives que he conegut en la meva vida professional fins avui. A ell li vaig comentar, en una sala molt peculiar i freda, el meu somni amb la Rosa al costat. De sobte se’n va anar sen-
se dir res i ens va deixar sols. La Rosa i jo no enteníem gaire bé què estava passant. De sobte vam sentir que tornava, i el senyor Adzet va entrar amb unes
proves d’una pell que semblava transparent. No em podria creure el que estava passant, pensava que era una broma o una escena de càmera oculta. A partir d’aquí, el Sr. Adzet va ser la persona que em va poder ajudar a fer realitat els meus somnis, i ho va fer durant molts anys. I semblava que jo també el feia somiar una altra vegada als 74 anys, quan ens vam conèixer. Vaig treballar amb ell fins al seu darrer dia de vida, i en el moment en què se’n va anar, estàvem fent una cosa junts que es quedarà per sempre amb ells i amb mi. El trobo molt a faltar. El geni més gran de pell que he conegut. A l’altre geni l’anomeno el meu padrí d’Igualada: es diu Antonio Egea i la veri-
tat és que em va fer sentir el mateix que el Sr. Adzet. És amb ell amb qui ho vaig començar tot. Va ser la primera persona que em va dir què havia de conèixer i així va
ser. Vaig agafar el cotxe cap a aquella ciutat on mai havia anat llavors (Igualada) a la recerca del sr. Antonio Egea de Tex 51. En arribar, em vaig trobar amb una nau gegant amb un cub de vidre a sobre. Vaig pujar unes escales fredes fins arribar a una oficina amb el meu “petate” ple de roba que havia fet. A l’oficina va arribar de sobte el Sr. Egea amb una energia i ulls d’il·lusió, dient-me: “Hola! Què puc fer per tu?”. Tenia la sensació que no era d’aquí, perquè li vaig notar ganes i una actitud diferent –una actitud de ·tot és possible” que parlava “el meu idioma”. A partir d’aquí, el meu padrí em va mirar als ulls i em va dir: “Vinga, treballarem i veure què podem fer”. Jo pensava que no en sortiria res. I el que va sortir va ser que el Sr. Antonio Egea em va ajudar fins a comprar els teixits de la meva primera col·lecció, perquè no podia ni pagar-los. Es va oferir a ajudar-me en tot, i que jo els ho pogués tornar quan em paguessin els clients – i això va ser el que va passar. Gràcies Antonio! També t’enyoro, però encara et veig i ets viu!
espai patrocinat
novembre/2021
37
Empresa No ho sé. És molt complex el que fem, però em seria més difícil fer-ho sense la passió de crear i sense poder aportar alguna cosa nova al món i a mi mateix. Així que “tot és possible”, com deien també el Sr. Egea o el sr. Adzet. Com van ser les teves primeres desfilades a París i com va contribuir Physic als teus primers passos en aquesta passarel·la internacional? La meva primera desfilada va ser a París el 2008, al mateix lloc i dia on va desfilar Martin Margiela, a “La Maison des Métallos”. Ell a baix a la sala negra, i jo a dalt a la sala blanca. Ell amb una desfilada normal amb models desfilant i segurament un equip brutal. Jo amb tres persones, que eren la meva parella en aquell moment i dos amics més que em van ajudar a fer-ho tot. Vaig fer una mena d’instal·lació on hi havia 22 models penjats des d’un sostre d’uns sis metres – 11 models penjats del sostre vestits en blanc de Boris Bidjan Saberi i 11 models penjats del sostre negre vestits de Boris Bidjan Saberi. La música que va sonar era música clàssica antiga persa i l’ambient era molt estrany. Va venir un gran fotògraf a veure’m – Guy Calaf– i em va fer molta il·lusió. Guy Calaf és un fotògraf de guerra que sempre em va inspirar i encara m’inspira. Allà el vaig veure per primera i última vegada en persona. En aquell moment no hi havia gaires mitjans que s’interessessin per mi, perquè el cercle de la moda i la premsa ja al seu moment era molt tancat, i ells atenen allò que han d’atendre. No és lliure periodisme; qui paga, rep un article. És molt reduït el que dic, però al fons fons – és la trista però lògica realitat. Per això vaig deixar de desfilar, realment massa tard, però per això ho vaig deixar. Una desfilada hauria de ser cultura, aportació, un espectacle, un moment de celebració, un moment màgic... Però no és això el que jo vaig viure fins que ho vaig deixar el 2018.
I per no oblidar-nos de la Rosa. La Rosa treballa a Boris Bidjan Saberi des d’un any després que Physic tanqués, i aquí està, portant la complexa producció local de Boris Bidjan Saberi. Com són els inicis per als dissenyadors de moda? Reben suport suficient? És difícil aconseguir arrencar una marca i un negoci com has fet? Com ho has aconseguit? Vaig anar-me’n d’Alemanya amb 600 marcs (300 euros del 2003) a un país on no sabia ni l’idioma ni ningú m’entenia. Perquè ningú no parlava alemany ni anglès i va ser dur. Però la vida és el que tu vols fer-hi. I jo volia fer el que faig avui i ho segueixo volent, perquè em fa feliç. Avui potser ho veig amb un enfocament diferent. Avui veig que hi aportem, que donem exemple des del 2006 treballant localment. Treballant a la disciplina més avançada de fer roba; fent-ho amb passió i molta dedicació i temps. Lentament aquí, amb gent aquí. Em sento d’aquí i sóc aquí. Així que, dur o fàcil...?
Actualment tens la seu a Barcelona però treballes i desfiles a tot el món. Catalunya és un bon lloc per crear? Sí, a Barcelona, al “Manchester català”, al bressol del tèxtil barceloní – el Poblenou. En una fàbrica tèxtil d’inicis del 1830. Catalunya per mi és un molt bon lloc per crear, per això sóc aquí.
que d’alguna manera anomenem “estil”. Per mi era més una necessitat de coherència – mostrar-me correcte amb el que faig i visc. La barreja de música hiphop i punk creen els pantalons de tir baix. Uns pantalons no tan amples, diria fins i tot de vegades estrets. La part de dalt és més llarga per tapar certes parts i crear una sintonia amb allò de baix – a partir d’aquí és crear, imaginar i experimentar sempre una altra vegada.
Com definiries el teu estil? A quin públic va dirigit? El meu estil es va crear amb mi mateix amb 15-16 anys quan tenia un problema d’identitat externa i interna. Vivint a Baviera com a estranger de 4 sangs (irlandès, alemany per la meva mare, i persa-rus pel meu pare), ja em va fer molt diferent sense voler dels habitants
Quin consell donaríeu a un jove dissenyador de moda que comenci ara? Sent, practica, experimenta. No et rendeixis mai, comença sempre una altra vegada de nou. Crear de debò des de zero, oblidar-se del que existeix, valorar allò que existeix. Anar per nous camins, no agafar idees dels altres. No deixis mai de créixer i aprendre. La moda és
d’aquell poble bavarès que era força post-nazi i tancat al seu moment. Les meves inquietuds no eren, per desgràcia, tampoc gaire normals en aquell moment. Estava molt aficionat a la música punk i hip-hop, i pel que fa a l’esport em flipava l’escalada i el monopatí. El meu problema era com combinar tot això en un estil i com vestir-me per sentir-me jo, i no pas un altre. Aquesta mena de crossover era el naixement del meu estil. I des de llavors em vesteixo pràcticament així, i crec a partir d’aquesta base de proporcions i volums
un món molt enganyós; és millor estar alerta i sempre tenir el poder de dir que no.
peces de roba als 7 anys. M’agradava fer, desfer, crear teixits i textures.
El gruix del negoci de la teva marca és internacional. Com s’ha aconseguit aquesta expansió internacional? Sí, venem les nostres peces de roba a tot el món i molt poc a Espanya. Estant a París ensenyant les meves peces em va obrir el mercat per si mateix. Bàsicament crec que, si alguna cosa està ben feta i té sentit, sempre trobes una destinació i un mercat on satisfà – el meu és petit i no és mainstream, però és el que també crec que sóc. Els teus pares ja treballaven al sector del disseny tèxtil, i el vas viure molt petit. Però quan vas tenir clar que et volies dedicar al món de la moda? Realment no vaig viure el que van fer els meus pares. El meu pare tenia una cadena de producció a Baviera i a l’Iran. Produïa roba per a altres i poca cosa amb les seves pròpies marques, “Sabi-Jeans” i “Marlies-Dirndl”. Jo no ho vaig veure mai perquè ho van deixar tot quan vaig néixer. Només vaig veure el meu pare cosint cortines o estovalles a casa amb la seva màquina Pfaff de casa. Molt aviat em vaig inquietar per aquesta màquina i vaig començar a cosir, a customitzar
........ La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es
38
ecomomia
novembre/2021
economia
El 46,4% dels establiments empresarials de Catalunya han aplicat un ERTO als seus treballadors des de l’inici de l’estat d’alarma (14 de març de 2020). Aquest percentatge s’eleva fins al 84,0% en el cas de l’hostaleria i el 50,9% en el cas de la construcció, mentre que la indústria registra el percentatge més baix (40,4%). Per grandària dels establiments, els de 50 ocupats o més són els que més majoritàriament han declarat haver tingut treballadors en ERTO des de l’inici de la crisi sanitària (53,9%).
El 32,2% dels establiments empresarials de Catalunya es declaren afectats per la crisi sanitària Nou de cada deu treballadors d’establiments que han tingut personal en ERTO ja s’han reincorporat a l’activitat del negoci
El 32,2% dels establiments empresa‑ rials de Catalunya es declaren afectats per la crisi sanitària de la COVID‑19 al tercer trimestre del 2021, percentatge que suposa una reducció de 10,5 punts percentuals respecte al trimestre ante‑ rior, i de més de 50 punts respecte de l’inici de la pandèmia segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’hostaleria segueix sent el sector que té la proporció més elevada d’establi‑ ments que es declaren afectats per la pandèmia (61,2%), tot i que l’ha reduït gairebé 30 punts respecte al trimestre anterior. D’altra banda, els sectors men‑ ys afectats al tercer trimestre han es‑ tat la construcció (18,4%) i la indústria (26,4%), seguits del comerç (32,1%) i de la resta de serveis (34,1%), tots ells amb percentatges més baixos que al segon trimestre. El 46,4% dels establiments empresa‑ rials de Catalunya han aplicat un ERTO als seus treballadors des de l’inici de l’estat d’alarma (14 de març de 2020). Aquest percentatge s’eleva fins al 84,0% en el cas de l’hostaleria i el 50,9% en el cas de la construcció, mentre que la indústria registra el percentatge més baix (40,4%). Per grandària dels establi‑ ments, els de 50 ocupats o més són els que més majoritàriament han declarat haver tingut treballadors en ERTO des de l’inici de la crisi sanitària (53,9%). El 88,2% dels treballadors als quals
disminuir la facturació declaren que ha estat un 23,2% inferior a la del mateix trimestre de l’any anterior, mentre que els que l’han augmentat declaren un increment mitjà del 30,7%. La dificultat de disposar d’aprovisionaments és l’impacte negatiu amb l’increment més elevat, 5,9 punts, en passar del 31,9% al segon trimestre del 2021 al 37,8% al tercer trimestre. Aquest increment s’eleva fins als 16,8 punts a la indústria i als 10,8 punts al comerç.
se’ls ha aplicat un ERTO ja s’han rein‑ corporat a l’activitat del negoci, men‑ tre que el 5,5% encara hi continuen i el 6,3% restant correspon a altres situa‑ cions. Per sectors, el comerç és el que té la proporció més elevada de treballa‑ dors reincorporats (92,0%) i l’hostale‑ ria el que menys (84,2%). Per grandària, els establiments més grans (de 50 ocu‑ pats o més) són els que més treballadors han reincorporat (93%), mentre que els de menys de 10 treballadors són els que menys (81,9%). Tipus d’impactes dels establiments afectats per la COVID-19 Els principals impactes que la covid-19 ha causat als establiments afectats
en el tercer trimestre han estat l’aug‑ ment de la complexitat dels proces‑ sos per motius de protecció, higiene o prevenció (67,6%); disminució de la facturació (55,0%); impacte sobre l’ocupació (49,6%); suspensió d’algunes activitats, com ara les de més risc de contagi (43,6%) i dificultat de disposar d’aprovisionaments (37,8%). Hi ha una millora significativa dels impactes relacionats amb la factura‑ ció: el 55% dels establiments afectats han disminuït la facturació enfront del 77,3% al segon trimestre, al mateix temps que els establiments que han incrementat la facturació han passat del 9,8% al segon al 17,0% al tercer tri‑ mestre. Els establiments que han vist
Previsió de recuperació de la facturació Pel que fa a la previsió de recuperació de la facturació entre els establiments que l’han vist reduïda, el 3,3% ja l’ha recuperat (enfront de l’1,7% al segon trimestre) i el 32,9% creu que la recuperarà en un any o menys (enfront del 39,6% del segon trimestre). En canvi, el 16,1% dels establiments veuen difícil recuperar el nivell de facturació habitual o directament consideren que no el recuperaran i es veuran abocats a tancar el negoci (enfront del 14,7% del trimestre anterior) i un 47,7% no preveu recuperar-la abans d’un any, percentatge que representa un augment de 3,7 punts en relació amb les previsions del segon trimestre del 2021. En el cas de l’hostaleria, aquest increment és de 24,6 punts i ha passat del 43,7% al segon trimestre al 68,3% al tercer trimestre del 2021.
c/ Còrdoba, 14 - Tel. 93 805 27 94 Fax 93 806 60 89 - STA. MGDA. MONTBUI - info@fernandezsanglas.com www.fernandezsanglas.com
economia
novembre/2021
Els clústers poden tenir un important paper anticipatori en la transició cap a models de competitivitat sostenibles. A més, la confiança i capital social fa que sigui més fàcil explorar qüestions difícils i desafiadors i encendre una espurna que pugui tirar endavant col·lectivament.
39
El lideratge en clústers és important perquè uneix els agents relacionats per la seva proximitat territorial als reptes socials i per la seva proximitat industrial als reptes de competitivitat. La col·laboració entre clústers és important per a transicions de competitivitat sostenibles que solen abastar sectors, tecnologies i mercats diferents. Les connexions internacionals fomentades pels clústers poden ampliar l’extracció de valor a partir de solucions de valor compartit.
Natàlia Mas: “El futur de les empreses dependrà de la generació de valor compartit” Sobre l’estudi “La transició cap a la competitivitat sostenible: l’impuls del Valor Compartit a Catalunya” “El futur de les empreses dependrà de la generació de valor compartit, un concepte que no és filantropia, és una estratègia que inclou a l’ADN de l’empresa el propòsit d’aportar valor mediambiental i social, va afirmar la directora general d’Indústria, Natàlia Mas Guix en la presentació de l’estudi “La transició cap a la competitivitat sostenible: l’impuls del valor compartit a Catalunya” del Departament d’Empresa i Treball. El concepte de valor compartit, en el qual se centra aquest estudi, ofereix un marc per entendre la competitivitat empresarial com un concepte coherent amb accions que impulsen proactivament la transició cap a la sostenibilitat. El concepte, introduït, pels professors de la Universitat de Harvard, Michael Porter i Mark Kramer l’any 2011, es pot definir com un conjunt de polítiques i pràctiques operatives que milloren la competitivitat d’una empresa alhora que, simultàniament, fomenten la millora de les condicions sòcioeconòmiques de l’entorn on operen. La directora general va destacar que “el fet diferencial d’aquest treball recau en aquests dos punts principals: d’una banda ofereix un marc teòric de referència de la necessitat urgent de promoure la transició cap a economies i societats més sostenibles, amb una recopilació d’una manera com no s’havia vist abans i de l’altra, enfocar la sostenibilitat dins la teoria porteriana del “Valor compartit”, amb la qual cosa l’inclou en l’estratègia i l’ADN de les organitzacions i no com a acció reactiva davant d’un problema”. L’estudi analitza tres empreses ubicades a Catalunya amb models de negoci que, a més de ser competitius, generen valor compartit contribuint a una economia més baixa en carboni ia una sostenibilitat tant mediambiental com social: Holaluz, Ecoveritas i Condals. Aquests casos empresarials destaquen una sèrie de dimensions clau que fomenten estratègies de valor compartides a les empreses: Fort lideratge per motivar i donar suport a la transició cap a models de negoci sostenibles. Dinàmiques d’intrapreneurship (emprenedoria duta a terme per un empleat dins de l’empresa) orientades a explorar models de negoci sostenibles en sectors tradicionals. Capacitat d’anticipar les tendències del mercat i ser pioners en el mercat. Capacitat d’innovació tecnològica i no tecnològica. Desenvolupament d’associacions estratègiques per superar barreres estructurals i accedir al coneixement rellevant. Posicionament òptim a la cadena de valor, mitjançant la integració d’acti-
vitats o el reforç de la interacció a llarg termini amb els proveïdors i/o usuaris. Enfocament holístic que va més enllà d’iniciatives aïllades per integrar a fons la sostenibilitat en diferents àmbits (model organitzatiu, innovació, compromís dels agents del sistema...). Capacitat per mesurar l’impacte social per corregir desviacions potencials, detectar falles del sistema i avançar en el desenvolupament d’iniciatives de creació de valor compartit (CSV - Creating Shared Value). Aprofitament del poder de les certificacions com una forma important de legitimar l’impacte social de l’empresa. Així mateix, analitza tres clústers catalans amb dinàmiques que donen suport a la transició cap a models de competitivitat més sostenibles: el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, el Clúster de l’Energia Eficient i CWP (aigua) i INNOVACC (carn). Els casos de clústers destaquen el valor afegit d’un enfocament col·laboratiu per crear valor compartit i apunten a una sèrie de missatges clau: Els clústers poden tenir un important paper anticipatori en la transició cap a models de competitivitat sostenibles. A més, el llegat existent de confiança i capital social fa que sigui més fàcil explorar qüestions difícils i desafiadors i encendre una espurna que pugui tirar endavant col·lectivament. El lideratge en clústers és rellevant perquè uneix els agents relacionats per la seva proximitat territorial als reptes socials i per la seva proximitat industrial als reptes de competitivitat. La col·laboració entre clústers és important per a transicions de competitivitat sostenibles que solen abastar sectors, tecnologies i mercats diferents. Les connexions internacionals fomentades pels clústers poden ampliar l’extracció de valor a partir de solucions de valor compartit. Les polítiques públiques de suport per difondre i adquirir formació sobre el concepte de competitivitat sostenible podrien tenir un paper important per ajudar les organitzacions del clúster a implementar projectes de valor compartit. L’estudi, elaborat per Alberto Pezzi, Edurne Magro, Henar Alcalde, Laia Castany, Marta Marsé i James Wilson, recomana incorporar la creació de valor compartit i la sostenibilitat com a element bàsic de les polítiques d’emprenedoria, d’innovació, industrial. i de clústers. En aquest sentit, el Valor Compartit serà un dels vectors d’impuls del Pacte Nacional per la Indústria 20222025, el qual promourà estratègies empresarials i públiques que aportin valor planetari i social pel foment de la sostenibilitat global i la resiliència.
Quins documents necessito si vull vendre el meu habitatge?
Q
uan prenem la decisió de vendre el nostre habitatge necessitem portar a la notaria una documentació molt concreta, que tot seguit resumim:
1.- L’ESCRIPTURA DE L’HABITATGE, que pot ser el de la compra prèvia o qualsevol altre títol de propietat, herència, etc. 2.- La CÈDULA D’HABITABILITAT, vigent expedida per la Direcció General de l’Habitatge, normalment té una vigència de 15 anys. Ens permet acreditar que l’habitatge reuneix els requisits mínims d’habitabilitat. En el cas què aquesta cèdula hagués caducat caldrà tornar a obtenir-la, a través d’un tècnic competent, o sigui arquitecte, o arquitecte tècnic. 3.- El CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, el qual sol·licitarà el mateix tècnic al qual s’ha fet referència al punt 2, a l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya 4.- El CERTIFICAT D’ESTAR AL CORRENT DE PAGAMENT EN LA COMUNITAT DE PROPIETARIS –si és el cas d’un habitatge que forma d’una comunitat de propietaris-; aquest certificat l’ha de lliurar l’administrador de la finca o el secretari de la comunitat, amb el vistiplau del president, aquest certificat ens acredita que l’habitatge que es ven està al corrent de pagament de les despeses de la comunitat. 5.- El REBUT DE PAGAMENT DE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI), I EL DE LES TAXES MUNICIPALS D’ESCOMBRARIES, si aquests rebuts estan domiciliats, caldrà portar el justificant bancari assegurant que aquests impostos estan al corrent de pagament. La notaria a més a més de la documentació assenyalada, demanarà al Registre de la Propietat la informació de la situació de càrregues de l’habitatge, el certificat telemàtic del cadastre, i l’acreditació de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació, quedant incorporats a l’escriptura de compravenda. - La nota de càrregues del Registre de la Propietat, que ens acredita si la finca es troba gravada amb alguna hipoteca, anotació d’embargament, servitud, etc. - El certificat del cadastre, que ens indica la titularitat de la finca, la seva superfície, el seu coeficient de propietat i el valor cadastral . - I el document de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació- ens indica si la finca està al corrent de pagament de l’IBI o pel contrari si té deutes pendents.
CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org