ANOIADIARI 56 (NOVEMBRE 2020)

Número 56 · Novembre del 2020/ Gratuït / www.anoiadiari.cat

Teo Romero: set voltes al món amb diners públics L’AnoiaDiari ha tingut accés als documents que proven les irregularitats dels viatges de l’exbatlle de Montbui

02

editorial

novembre/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Viatger, seductor... i batlle

N

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

o és culpa de ningú, només seva, però revela un problema sistèmic. La majoria dels seus regidors eren persones honestes, que van intentar salvar els mobles mentre ell feia i desfeia. Hi havia molts dies que, tot i ser batlle de Montbui, no feia acte de presència a l’ajuntament. I, quan hi era, feia el miracle dels pans i els peixos per dinar amb dues persones a dos llocs diferents, a la mateixa hora (i així cobrar alguna dieta, segons ha transcendit en un informe). I no és que el seu municipi estigués en un moment òptim ja que, com tota l’Anoia, era un dels més castigats per la recessió del 2008. El cas de Teo Romero ens parla d’allò bo i allò no tan bo de la naturalesa humana i del fet polític. I que hi va haver gent valenta que es va atrevir a denunciar el que feia malament. I que un tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va posar els colzes sobre la taula i va examinar amb deteniment el forat negre que existia. Per por o vés a saber què, però, el PSC va

mantenir a Romero com a candidat a dues eleccions municipals, quan l’Oficina d’Antifrau ja havia destapat la seva actuació com a president al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Les Galápagos, el mont Fuji, el Mur de les Lamentacions, el Crist de Corcovado, la Sears Tower de Chicago, llocs on la majoria dels ciutadans no podran posar els peus mai — sobretot ara, amb la crisi que ve per la COVID19— van ser visitats per Teo Romero en només quatre anys.

Que només una dècada després s’hagi tancat aquesta carpeta indica l’habilitat d’ell i dels seus advocats, però també les deficiències d’un sistema viciat i que triga massa a reaccionar davant les irregularitats. La seva inhabilitació serà per quatre anys i queda per saber si voldrà reprendre la seva carrera política. El 2027 pot tornar a optar a l’alcaldia. És hàbil, seductor i magnètic. I ha estat 33 anys com a representant polític, però vivim en un Estat que no sap limitar ni les conductes ni els mandats.

“És hàbil, seductor i magnètic. I ha estat 33 anys com a representant polític, però vivim en un Estat que no sap limitar —o no vol — limitar ni les conductes ni els mandats”

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Com valores el tancament de bars i restaurants?

AMB EL SUPORT DE

ABSOLUTAMENT D’ACORD 27,2% MOLT D’ACORD 27.7% POC D’ACORD 23.6% GENS D’ACORD 21,5%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

La cultura, és segura?

10 38,3% 9 8,3% 8 15% 7 6,7% 6 0,0% 5 6,7%

4 1,7% 3 10% 2 1,7% 1 1,7% 0 10%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

novembre/2020

publicitat

03

04

a portada

novembre/2020

21

a portada Teo Romero: set voltes al món amb diners públics

VIATGES

Romero va fer 21 viatges a l’exterior de les fronteres estatals, investigats per la Fiscalia, als quals se suma un desplaçament a Dinamarca que consta als documents d’Antifrau. Dins l’Estat, van ser habituals els viatges a Madrid

EUA 193,64 €

MÈXIC 1.314,85 €

Segons la Fiscalia, l’exbatlle montbuienc gastava diners del FCCD en ”vols a ciutats turístiques” i ”en pàgines d’adults”, entre d’altres presumptes irregularitats

F. VILAPRINYÓ / T. CORTÈS

L’exbatlle de Montbui va ser al capdavant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) del 2005 al 2011. El FCCD és una organització formada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions que destinen una part del seu pressupost al desenvolupament de països desfavorits. El 2011, un treballador del Fons va denunciar a l’Oficina Antifrau de Catalunya presumptes irregularitats —despeses injustificades, despeses impròpies i dietes duplicades que va pagar l’entita— durant el mandat de Romero. Antifrau va emetre un informe d’aquestes suposades irregularitats el 2014, en el qual es basa la demanda del FCCD . Per la seva banda, la Fiscalia va investigar aquesta etapa de sis anys de Romero al capdavant del FCCD i també va formalitzar una acusació per “delicte continuat de malversació impròpia”.

Segons el document de la Fiscalia, al qual ha tingut accés AnoiaDiari, l’exbatlle hauria gastat, de manera presumptament il·legal, uns 41.000 euros en 21 viatges internacionals, i també en diversos desplaçaments dins l’Estat espanyol.

En total, 36 viatges investigats. La suma de quilòmetres que va recórrer Romero durant aquests anys en viatges de representació van ser més de 290.000, l’equivalent a set voltes al món.

“Benefici patrimonial indegut” “Guiat pel propòsit d’obtenir un benefici patrimonial indegut”, aquesta és la frase que es va repetint en la llarga exposició de l’escrit de la Fiscalia en la qual es demana l’inici del judici oral a Teo Romero. Un judici havia de començar aquest dijous 5 de novembre, a la secció vuitena de l’Audiència Provincial. L’exbatlle de Montbui havia de ser jutjat per presumptes

irregularitats en la gestió al capdavant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).

Romero va ser president d’aquest ens del 2005 al 2011. El 2014, Antifrau emetia un informe on parlava de “malversació” de fons públics.

Presumptament, segons el document de l’Oficina, van ser 57.000 euros en despeses impròpies en viatges que va fer com a mandatari de l’entitat. El dijous 5 de novembre Romero arribava a un acord pel qual acceptava dos anys de presó i quatre d’inhabilitació a canvi de reconèixer els fets.

A partir d’aquestes presumptes irregularitats, el FCCD es personava el 2018 com a acusació particular i demanava vuit anys de presó per a Romero. La Fiscalia hi deia la seva uns mesos després: el febrer del 2019 demanava tres anys i mig de presó per a l’exbatlle, a més de nou anys d’inhabilitació. S’obria un cas amb una fase d’instrucció molt llarga i que arriba finalment als jutjats.

D’acord amb els documents als quals ha pogut accedir AnoiaDiari, es tractaria de 21 viatges fets a fora de l’Estat espanyol, segons la Fiscalia —22 en els papers d’Antifrau, que hi afegeix una visita a Dinamarca—, i diversos desplaçaments a ciutats estatals, com Madrid o Sevilla. A més, en tots dos documents consten despeses d’àpats o de “pàgines per a adults” que van ser sufragades amb diners del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Les quantitats totals que el socialista presumptament va malversar varien segons l’informe d’Antifrau i el document de la Fiscalia. El total de quantitats acumulades que es consignen en el document de la Fiscalia són 41.188 euros, gairebé 16.000 euros menys que els que denuncia el Fons.

AnoiaDiari ha tingut accés a l’escrit de la Fiscalia en el qual sol·licita l’inici del judici oral. Es parla d’un “delicte continuat de

CUBA 1.154,34

COLÒM 1.041,4

BATLLES I REGIDORS En diversos viatges, Teo Romero va anar acompanyat de regidors del seu municipi o bé d’un altre Batlle de la comarca.

L’excusa, en aquest darrer cas, era que anaven a “visitar abocadors”, segons els papers d’Antifrau, tot i que no consta que en casos com el viatge a Kenya se’n visités cap.

ALTRES 376,59 €

EQUADOR 2.262,10 € EQUADOR 177,60 €

ALTRES 1.490,55 € ALTRES 4.099,92 € ALTRES 2.077,15 € ALTRES 868,86 €

INHABILITACIÓ L’actual president del FCCD, Isidre Pineda, es mostra satisfet amb l’acord pactat entre la Fiscalia i Teo Romero. Per bé que el batlle montbuienc no anirà a la presó, des del Fons assenyalen que l’objectiu era “que assumís el delicte”. A més, Romero queda inhabilitat per exercir un càrrec públic durant quatre anys.

COMPAGINACIÓ En aquests quatre anys d’activitats amb el Fons, Romero compaginava la presidència amb una dedicació completa com a diputat provincial (era el responsable de Promoció Econòmica), batlle de Montbui, president de l’Assemblea de Col·lectivitats Tèxtils Europees, secretari del PSC Anoia i president del Consell Econòmic i Social de l’Anoia.

malversació impròpia” i s’esmenta l’article 435.1 del Codi penal. Es considera un atenuant el fet que “hi hagi una reparació parcial”, ja que va tornar 13.903 euros, però es demana l’esmentada pena de presó de tres anys i mig i la inhabilitació de nou anys. A més, s’indica que haurà d’indemnitzar el FCCD amb “21.444,45 euros”. Si es calculen tots els desplaçaments que hauria fet Romero en aquests viatges que indica la Fiscalia, s’arriba als 290.000 quilòmetres: set voltes al món.

Càrrecs amb “duplicitat” El document de la Fiscalia assenyala que l’acusat “cobrava dietes que no corresponien” i “hi havia una duplicitat de cobraments per un únic fet generador de despesa”.

També esmenta que feia viatges “que no apareixien reflectits en la memòria d’activitats del FCCD, i no hi havia tiquets o factures que justifiquessin la despesa”. Els viatges que Romero hauria fet, presumptament, i que no apareixen a la memòria esmentada, van ser a París, a l’Argentina i el Brasil, al

P 1

BOLÍVIA 698,85 €

a portada

novembre/2020

5.050 EUROS

La despesa més alta, segons la fiscalia, es va dur a terme en el viatge al Japó, l’agost del 2009, per assistir a la conferència d’Alcaldes per la Pau. La trobada havia de durar tres dies, però Romero va estar-n’hi vuit

PARÍS 1.081,54 €

1.393

QUILÒMETRES

05

És la distància entre Quito, on havia de fer el seguiment d’uns projectes del FCCD, i les illes Galápagos, on va volar. Segons la Fiscalia, va contractar l’avió amb la targeta del Fons, que no tenia cap projecte a l’arxipèlag

DINAMARCA 1.299,25 € LA HAIA 3.098,06 € TURQUIA 254,51 € ITÀLIA 413,9 € ALBÀNIA 801,95 € ISRAEL 2.685,55 € LÍBAN 190,59 €

€ SEVILLA 488,60 €

COREA 1.392€

JAPÓ 5.050,91€

€

MBIA 42 €

SRI LANKA 379,51€ KENYA 3.257,02 €

BRASIL 4.131,33 €

PERÚ 1.251,83 €

ARGENTINA/BRASIL 1.418,13,9 €

Imports cobrats indegudament total 2007 8.779,81 €

total 2008 9.997,86 €

Líban, a Albània, novament al Brasil —en aquesta ocasió, el 2010—, a Badajoz i en tres ocasions a Madrid. Segons la Fiscalia, de vegades, com en el cas d’un seminari celebrat el 2007 a Trujillo (Perú), tot i que “el viatge estava incorporat a la memòria (...), no consta la intervenció de l’acusat”. Hi ha el cas d’un dels primers viatges que hauria fet, a Kenya, pel qual “va cobrar [al Fons] dietes corresponents al Senegal, de 51,09 euros, en comptes de les que corresponien a l’estada a Kenya, que eren de 45,08

total 2009 11.662,05 €

total 2010 9.363,07 €

euros”. Va ser el 2007. I el mateix any, la Fiscalia exposa el cas d’un viatge a Colòmbia “on l’acusat va presentar dietes per import de set dies a l’Equador, un a Veneçuela i quatre a Puerto Rico, i no consta la presentació de cap dieta a Colòmbia, quan era en aquest país on se celebrava la trobada inclosa a la memòria del Fons”.

“Dret de reemborsament” Romero va assumir la presidència el 2005. Fins aleshores, “els càrrecs de la junta executiva eren

total 2007-2010

54.575,58 €

ESTADES LLARGUES Era habitual que en aquests viatges, a més de fer càrrecs a les targes del FCCD, s’allarguessin les estades. El primer viatge que va fer, a Kenya, va ser el més llarg: onze dies; a, Japó, per a una conferència de tres dies, va estar-n’hi vuit, i també anava acompanyat.

gratuïts” i no hi havia cap dret de reemborsament. Això va canviar, segons el document que ha redactat la fiscal, a partir de l’octubre del 2006, quan un acord de la Junta del FCCD “disposava que els membres que representessin l’entitat poguessin percebre les indemnitzacions per dietes que legalment s’estableixin a les llistes oficials del BOE”.

A partir del 2007, Teo Romero Hernández, aleshores batlle de Montbui, va començar a incloure despeses no justificades en els seus

viatges, segons l’escrit de la Fiscalia.

“Subscripcions a pàgines d’adults” En la conclusió del seguiment de les activitats de Romero, la Fiscalia apunta que “a més dels pagaments indeguts per viatges, va pagar amb la VISA dues subscripcions mensuals a pàgines per adults per 61,90 euros”, i dues partides de tiquets de restaurants “per l’import de 601,12 euros i 205,76 euros”. >>>>>

06

a portada

novembre/2020

Els viatges de Teo Romero Les xifres d’Antifrau Tant la Fiscalia com el mateix Fons Català de Cooperació al Desenvolupament assenyalen que Teo Romero va tornar una quantitat de la despesa en viatges, un total de 13.900 euros. És una tercera part del total del que, segons la Fiscalia, hauria gastat de manera indeguda. L’oficina Antifrau, per la seva banda, eleva la quantitat total de la presumpta despesa a 56.888,19 euros. La diferència es podria explicar pel fet que el document d’Antifrau contempla un total de 39 desplaçaments, més despeses en alguns dels viatges llargs que va fer l’exbatlle de Montbui com a president del Fons i també una visita a Dinamarca que no apareix a l’escrit de la Fiscalia.

Segons el document d’Antifrau que ha consultat AnoiaDiari, la despesa més gran que Teo Romero va fer aprofitant el seu càrrec com a president del Fons va ser en el desplaçament a Kenya, 7.636,05 euros, el doble del que diu el document de la Fiscalia (3.257 euros). Un altre viatge del 2007, en aquest cas a Colòmbia, va costar 2469,52 euros segons l’Oficina Antifrau, el doble de les dades que indica la Fiscalia.

Antifrau va elaborar l’informe a

partir de la denúncia del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va trametre a l’oficina “una sèrie de dossiers meticulosament detallats” que sumen un total de 2.571 folis.

Baixa del PSC Teo Romero, des que va ser investigat per Antifrau el 2014, va ser encara dues vegades més candidat del PSC a Montbui. La segona vegada, el 2019, quan ja hi havia l’escrit de la Fiscalia que demanava l’obertura de judici. El PSC anunciava el 10 de novembre que el montbuienc ja no era militant del partit. Apuntaven que “la persona afectada ja va ser suspesa de militància abans d’iniciar-se el judici i ara ha estat donada de baixa del partit”. Afegien que “lamentem que amb la sentència queda en dubte l’ètica més estricta que ha de regir la gestió pública, a la qual els socialistes ens obliguem per mandat dels nostres estatuts”.

El fet és que Romero té dues investigacions més fetes per Antifrau. El 2019, poc després que perdés per primer cop unes eleccions, AnoiaDiari avançava que Antifrau havia fet un informe raonat sobre indemnitzacions indegudes del socialista durant la seva etapa de

batlle, per una presumpta infracció de l’article 1.2 de la llei 53/1984 d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. El juliol d’aquest 2020, l’Ajuntament votava perquè una comissió jurídica externa decidís si calia anul·lar aquestes indemnitzacions. L’altra investigació, encara en curs, és sobre una finca que va adquirir el govern de Romero el 2009, la Solana. La finca es va comprar a Jorge Ignacio Roca.

Les conseqüències al FCCD El març del 2019, AnoiaDiari es va reunir amb representants del FCCD, que van exposar la situació de l’entitat després del pas del mandatari montbuienc. El cas Teo Romero ha produït canvis en l’organització del Fons. Des del seu adeu, els viatges “ja no s’han fet a instàncies de la presidència, sinó dels tècnics”. L’impacte econòmic de les accions de l’exbatlle de Montbui era notòria: “Els 57.000 euros que es reclamen són una quarta part del pressupost anual del Fons.” L’estira-i-arronsa amb Romero va continuar també després de la seva dimissió amb un altre front. Tot i que l’expresident havia tornat 13.903 euros en un pri-

ATUR I CRISI Romero va continuar amb els llargs viatges durant els anys 2009 i 2010, quan al seu municipi se superava el 23% d’atur i ell mateix era diputat provincial de Promoció Econòmica.

Antifrau, de fet, ha investigat les indemnitzacions que rebia com a batlle de Montbui durant aquests anys, sensiblement per sobre de la resta de regidors.

ADEU AL PSC El seu partit de tota la vida, amb el qual va entrar com a regidor el 1987 a Montbui, anunciava la seva baixa aquest novembre. Ha estat 33 anys com a representant del partit al municipi, 24 dels quals com a batlle.

mer moment com a gest —fet que consta al document de l’acusació—, el montbuienc “va tornar-nos a reclamar aquestes quantitats, que considerava que havia de cobrar”.

Ja després de l’acord que evitava el judici, el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Isidre Pineda, en declaracions a AnoiaDiari, es mostrava “satisfet” amb l’acord al qual s’havia arribat entre la Fiscalia i Teo Romero, pel qual l’acusat admetia el delicte de “malversació impròpia”. El president remarcava que “volíem que reconegués el delicte”.

Consideren l’acord “just” perquè “no volíem cap mal a ningú”.

Insistia també en els canvis fets a l’entitat pel que fa a viatges. En el cas dels desplaçaments a camps de refugiats com Mória, “és perquè treballem amb ONG que són allà, finançades per ajuntaments. És dels pocs viatges que fem i sempre aprovats pels tècnics”. Tot i que el Fons reclamava al socialista 56.888 euros, la quantitat que es retornarà a l’entitat seran uns 35.000 euros.

D’aquests, 13.903 ja els va reemborsar el mateix Romero abans de sortir del FCCD. Aquesta quantitat ha estat fixada “a partir dels informes pericials”, explica Pineda. >>>>>

novembre/2020

publicitat

07

08

a portada

novembre/2020

Els viatges de Teo Romero

2007 Un viatge a Kènia, amb escapades a “ciutats turístiques” L’escrit de la fiscalia exposa que ja en un primer viatge a Kenya, el gener del 2007, Teo Romero va rebre 3.257 euros “en dietes i despeses irregulars”. Va ser el primer d’una sèrie de viatges a l’exterior de l’Estat espanyol que es van desplegar els següents quaranta-vuit mesos, en què Romero, “guiat pel desig d’obtenir un benefici patrimonial indegut”, va carregar despeses al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Es tracta de 21 viatges a l’exterior, alguns dels quals ni apareixen a la memòria d’activitats del FCCD. Aquest viatge a Kenya, segons el document del ministeri fiscal, “es va anticipar tres dies” a l’inici del Fòrum Social de Nairobi, que era del 20 al 27 de gener. Aquests tres dies, del 16 al 19 de gener, de la butxaca del Fons es van pagar 480 euros. A més, el text indica que es van abonar també 930 euros “per a l’estada de P. B. (batlle hostaletenc) durant nou dies, si bé aquest no tenia cap càrrec a l’entitat”. En aquests dies previs, es van comprar “tiquets de vol per visitar dues ciutats turístiques” i “un vol per visitar la reserva natural de Mara”. Aquest bitllet es va presentar al Fons i va ser abonat, segons la Fiscalia. En aquesta estada a Kenya, a més, “va presentar tiquets de dietes corresponents al Senegal” per import de 51,09 euros per dia. La diferència, assenyala el document, és que les dietes que corresponien a Kenya i que pagava el FCCD eren d’una quantitat inferior, “45,08 euros per dia”. També “va cobrar una dieta corresponent a Lodwar” —una de les viles d’interès turístic— per una jornada “on ja havia cobrat la de Nairobi, i es produïa una duplicitat”.

L’estudi que ha fet Antifrau és més minuciós. Sobre el viatge a Kenya, per exemple, indica que, en la seva declaració sobre aquesta despesa, Teo Romero va afirmar que l’exbatlle dels Hostalets de Pierola el va acompanyar “en dos viatges, quan realment en van ser tres”. La justificació de la presència del batlle dels Hostalets, segons la declaració que apareix a l’informe, és que “al seu municipi té un dels abocadors més importants de la província de Barcelona i que hi havia un projecte amb la voluntat de fer una tasca amb la gent que viu i treballa als abocadors; per aquest motiu, sempre, quan hi anava [aquest batlle, acompanyant Romero], es dedicaven a visitar abocadors. Amb tot, cal dir que no consta que durant aquest viatge es fes cap visita a abocadors de residus de Kenya”. En aquesta sortida, l’acompanyant de Teo Romero, segons Antifrau, hauria fet despeses per valor de 1.410 euros.

Antifrau indica que l’esdeveniment del Fòrum Social Mundial a Nairobi arrencava el 20 de gener, i es va fer un avançament del viatge a partir del 16.

“Consten desplaçaments en avió interns abans i durant l’esdeveniment, sense cap explicació de la seva finalitat: hi ha un servei d’avió contractat el dia 17 de gener de 2007, probablement per anar a Lodwar; també consta la contractació d’un vol per al dia 20 de gener per anar a Naviokotome (destinació turística que destaca per les seves restes arqueològiques), i un altre per al dia 22 de gener per anar a Mara (una reserva natural).”

Viatge a París, en una activitat que no apareixia a la memòria Dos mesos després del viatge a Kenya, Romero hauria fet un viatge a París per assistir al Bureau de Ciutats i Governs Locals Units. La fiscal indica que “no apareix a la Memòria del FCCD de l’any i no es van presentar tiquets de les despeses”.

En total, van ser 1.081,54 euros.

Al Perú, una visita a Cusco mentre el seminari es feia a un altre lloc El següent viatge, després del de Sri Lanka, va ser al Perú i, segons la Fiscalia, “sí que va ser inclòs a la memòria del FCCD”. Va ser del 23 al 26 de setembre, però el document de l’acusació remarca que “no consta la intervenció de l’acusat en aquest esdeveniment” i que, “això no obstant, va fer pagaments amb la VISA per import de 142,40 euros en bars i restaurants per al seu propi benefici”. Apunten que “va fer dos càrrecs en concepte de bitllets d’avió” per anar a Cusco, la capital del Perú incaic, un viatge que “no tenia relació amb les activitats representatives del FCCD”, ja que el seminari era a Trujillo. En aquest viatge, segons el document, “el total dels diners percebuts indegudament va ser de 1.215,83 euros.

Tiquets sense justificar, amb una estada a l’hotel de 870 euros Segons la Fiscalia, un mes després, el batlle de Montbui i president del FCCD va anar a Corea, un viatge “amb motiu del qual va presentar dietes per 312,55 euros, encara que el congrés incloïa també esmorzars”. “A més, va presentar tiquets sense justificar [...] de 276,42 euros i un tiquet d’una estada en un hotel on no hi ha cap constància de les despeses incorporades per un import de 870,03 euros”. El total de les despeses de l’estada a Corea que hauria abonat el FCCD, en el document del ministeri fiscal, és de 1.392 euros.

El viatge després de la reelecció de 2007, a Sri Lanka

Viatge a Colòmbia, amb visites a Equador, Veneçuela i Puerto Rico

En les municipals del maig del 2007, Teo Romero era reelegit batlle de Montbui per una majoria abassegadora. I passat el parèntesi electoral, el document de la Fiscalia assenyala que va fer quatre viatges llargs la resta de l’any: dues vegades a l’Amèrica del Sud i dues més a l’Àsia.

En primer lloc, un viatge a Sri Lanka, amb parada a Doha (Qatar), del 25 de juny a l’1 de juliol. El montbuienc “va fer pagaments amb la targeta VISA del Fons Català de Cooperació a diversos restaurants per valor de 68,22 euros; i va presentar dietes de manutenció per 311,29 euros, en dies en què els menjars eren inclosos en el programa de l’esdeveniment”.

Romero va viatjar a l’Amèrica del Sud novament, per una trobada d’agències de desenvolupament econòmic local que es feia a Colòmbia el 23 de novembre.

Aquest esdeveniment apareix a la memòria anual del Fons, però “no hi consta cap activitat de l’entitat els dies posteriors, fins al 3 de desembre, a l’Equador, Veneçuela i Puerto Rico; això no obstant, l’acusat va presentar dietes de set dies a l’Equador, un a Veneçuela i quatre a Puerto Rico per 583,02 euros”. En canvi “no consta la presentació de cap dieta a Colòmbia, quan era en aquest país on va tenir lloc l’esdeveniment”. Hi ha despeses de 442,71 euros en pagaments a restaurants, “tot i que havia percebut dietes per manutenció”. El total de la partida és de 1.041,42 euros.

Altres irregularitats La conclusió del ministeri fiscal, pel que fa a les despeses del 2007, és que, a més dels viatges exposats i fora de l’activitat desenvolupada pel Fons Català de Cooperació, va efectuar despeses amb la targeta de l’organització en pagaments a restaurants per un import de 376,59 euros. La Fiscalia indica que al llarg del 2007 les despeses indegudes van sumar un total de 8.779,91 euros. El document de l’Oficina Antifrau consultat per AnoiaDiari, però, apunta una xifra molt superior: 14.973,79 euros.

a portada

novembre/2020

09

Els viatges de Teo Romero

2008 Va pagar la inscripció d’una persona que no ocupava cap càrrec

Més de 3.000 euros de despesa en dos dies a La Haia

El document de la Fiscalia indica sis viatges el 2008 per part del batlle de Montbui com a representant del FCCD. El primer va ser a Jerusalem. L’estat jueu celebrava el 60è aniversari de la fundació i, segons el text, hi havia una trobada d’entitats locals “en les quals l’acusat, guiat pel mateix propòsit d’enriquir-se que en ocasions anteriors, va pagar amb la targeta del Fons la inscripció d’una altra persona que no ocupava cap càrrec”. Van ser 418 euros. També diu que “va percebre les dietes de deu dies, del 9 al 18 de març, per un esdeveniment que se celebrava del 9 al 12”. En aquest viatge, es computa que “el total de diners percebuts indegudament és de 2.685,55 euros”.

La de Jerusalem no va ser, segons el ministeri fiscal, la despesa més elevada del 2008. Aquesta correspondria a l’estada a la Haia, als Països Baixos, de l’11 al 13 de juny, “amb motiu de la I Conferència Mundial sobre la Diplomàcia de les Ciutats”. Assenyalen que “va percebre dietes d’allotjament del 10 al 15 de juny per 745,25 euros, mentre que al mateix temps passava despeses de manutenció cada dia, tot i que el FCCD es feia càrrec de les estades de tres dies; a més, va pagar la cancel·lació d’una reserva”. També va “passar el cost del lloguer d’un vehicle, si bé l’organització era la que s’ocupava dels desplaçaments”. Amb la targeta VISA, a més, “hi va haver despeses de 1.285,86 euros, i va rebre 267,43 euros per tiquets de consums que no tenien justificació”. A la Haia, la despesa “indeguda va ser de 3.098,06 euros”.

A Mèxic va percebre dietes de set dies per un congrés de tres dies Aquell any, segons la Fiscalia, Romero va fer dos viatges transatlàntics. El primer a finals d’agost a Mèxic, en el qual, “guiat per l’ànim d’obtenir un benefici patrimonial indegut”, va percebre “dietes del 24 al 31 d’agost”, si bé el congrés on anava era del 27 al 29. La quantitat que assenyala l’acusació que va cobrar és de 1.314,85 euros.

Cobrament de dietes indegudes a Turquia

Penalització d’uns bitllets a Venècia per fer un viatge a Cuba L’altre viatge a Amèrica va ser a Cuba, per l’Encuentro Internacional sobre Cooperación Descentralizada. Un esdeveniment que tenia lloc els dies 29 i 30 de setembre, però la Fiscalia apunta que “va passar una factura per import de 73,71 euros per a una estada en un hotel de l’Havana el dia 25 de setembre”, a més d’altres pagaments sense justificació. També en relació amb el “viatge a Cuba, el FCCD va haver de pagar la cancel·lació d’uns bitllets d’avió a Venècia per assistir a una conferència, amb un cost de penalització de 465,71 euros”. El global “del perjudici causat pel viatge puja a 1.154,34 euros”, segons la Fiscalia.

A finals de novembre Romero va viatjar a Istanbul per assistir al Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), passant al Fons tiquets de dietes que no li percebien.

Tiquet d’un vol per a tres persones “probablement per visitar Lodwar, sense que es pugui deduir els motius d’aquesta visita”, segons l’informe realitzat per Antifrau. Es van comprar a ALS Limited Aeroport Wilson de Nairobi (17/01/2007) Segons Antifrau, es tracta d’un “tiquet justificant d’un vol en avió a una zona turística, la reserva Mara, comprat a una empresa dedicada a excursions, African Bursh, de Nairobi (22/01/2007)”

Tiquet d’una agència de viatges d’un hotel a Cusco, Daily Tours San Agustín Dorado. Segons Antifrau, “cobra l’hospedatge de dues persones, recordem que en principi viatjava sol” (29/09/2007)

Altres irregularitats El 2008 també s’indiquen dos viatges a Madrid “que no tenen res a veure amb el FCCD, i on es van fer pagaments amb la VISA de l’entitat”. També va efectuar altres pagaments, principalment a restaurants, en sis ocasions, “amb el propòsit d’obtenir un benefici indegut” de 595,89 euros. El total dels diners percebuts o gastats de manera il·lícita el 2008 és, segons la Fiscalia, de 9.997,86 euros. La investigació feta per Antifrau eleva la xifra a 14.282,97 euros.

10

a portada

novembre/2020

Els viatges de Teo Romero

2009 Viatge a l’Argentina i Brasil, que no figura a la Memòria del Fons

Un viatge al Japó, amb despeses a discoteques i locals nocturns

En el que era el seu quart any de presidència al Fons, la xifra de viatges transoceànics que va fer Teo Romero en representació de l’ens va ser inferior respecte als anys anteriors. Va fer dues sortides llargues, a l’Argentina i el Brasil, i al Japó. Els set dies d’abril a l’Argentina i el Brasil van ser a la trobada Mercociudades, un esdeveniment que, segons les dades de la Fiscalia, “no figura a la memòria anual del FCCD, per tant no està justificada”. El batlle de Montbui va cobrar dietes i va pagar “el lloguer de vehicles, factures de serveis i estances en hotel”, entre d’altres, per un total de 1.418,13 euros, dels quals més de 500 van ser en dietes.

L’altra sortida transoceànica va ser el viatge més llunyà del representant anoienc: al Japó. A Nagasaki, en el que era el 75è aniversari del llançament de la bomba atòmica, s’hi feia la VII Conferència General de Batlles per la Pau. Van ser tres dies, del 7 al 10 d’agost, en una activitat que “no es reflecteix a la memòria del FCCD”, segons l’escrit de la Fiscalia.

A Nagasaki, doncs, Romero s’hi va desplaçar com a batlle, ja que Montbui figura a l’associació de Ciutats per la Pau. Segons la Fiscalia, novament “guiat amb el propòsit d’obtenir un benefici patrimonial indegut”, va pagar diversos serveis amb la targeta VISA del Fons Català de Cooperació. I no només eren serveis a nom seu, sinó que hi havia “despeses d’hotel, bitllets d’avió i desplaçaments en tren pel Japó a nom d’altres persones”. Va presentar al FCCD perquè li abonessin 898,57 euros gastats en “hotels, agències de viatges, taxis, compres d’articles de regal, discoteques, tabac i consumicions en locals nocturns”. La Conferència començava el dia 7 i acabava el 10 — la bomba va ser llançada el 9 d’agost—, però Romero va ser a terres nipones del 6 al 14 d’agost. L’import global de l’estada va ser de 5.050,91 euros. D’aquest total, el polític en va tornar 571,31, que segons la Fiscalia “corresponen a la despesa i l’allotjament del batlle dels Hostalets d’aleshores [sic]”.

El fet és que els Hostalets, en aquell moment, era Municipi per la Pau, com Montbui, però la persona citada ja no n’era batlle des del 2007 (el PSC, el 2009, era a l’oposició). I segons la Fiscalia, el retorn dels diners de les despeses de l’exbatlle hostaletenc es van “abonar per part de l’Ajuntament de Montbui, amb una aportació extraordinària de 2.200 euros aprovada per la Junta de Govern”.

El viatge que la Fiscalia no va investigar, però sí Antifrau El batlle montbuienc va estar tres dies a Copenhaguen, en una cimera de ciutats i regions sobre el canvi climàtic. La Fiscalia no va investigar aquest desplaçament, ja que els mateixos documents d’Antifrau apunten que “no hi havia irregularitats en la justificació” però sí “en les despeses efectuades”.

Tiquet d’una despesa realitzada, probablement, en una local d’oci nocturn a Tokyo. Segons l’informe d’Antifrau “no se sap el dia de realització. Només se sap que es passa com a desplaçament. El tiquet no té cap mena d’explicació, ni de motiu, ni de la naturalesa, ni la finalitat, ni el dia, etc. Consultat per Internet les referències del tiquet sembla que es correspon a una discoteca-dance club anomenada Ultra Lounge de Tokyo”

Tiquet de despesa que, segons l’informe d’Antifrau “es passa com una consumició , però mitjançant el telèfon del tiquet s’ha pogut esbrinar que es correspon a la botiga del Temple Kinkaku-ji de Kyoto. El denunciant diu que ha estat assessorat per una persona japonesa que ha traduït alguns tiquets i que en aquest cas sembla que es correspon amb la compra d’un record tradicional típic japonès.”

A Itàlia, un dia, i el lloguer d’un vehicle per 215 euros Una altra sortida fora de les fronteres estatals, investigada per la Fiscalia, el 2009, va ser a Itàlia. Es tracta d’un viatge el 28 de juliol, a la trobada d’Enti Locale per la Pace. El viatge “no està esmentat a la memòria del FCCD”. Hi va llogar “un vehicle per import de 215 euros i va cobrar dietes de manutenció de 155,90 i 34 euros, sense cap justificació i que estan duplicades”. El total d’allò “indegudament percebut és de 413,90 euros”.

Tiquet corresponent, segons l’informe de l’Oficina d’Antifrau, a una compra realitzada “en un duty free de l’aeroport de Beirut sense cap mena d’explicació.”

Articles al duty free de l’aeroport al Líban En aquest mateix exercici de 2009 hi ha registrada, segons la Fiscalia, una tercera sortida a l’estranger, en aquest cas a Trípoli, al Líban. “No figura a la memòria” del FCCD i l’investigat va abonar un total de 190,59 euros en “articles al duty free”.

Altres irregularitats Al llarg d’aquell any, Romero i un regidor de l’Ajuntament, B. M., van assistir a diverses activitats dins l’Estat espanyol no consignades al FCCD, tampoc. En concret, sis viatges a activitats i trobades vinculades a la Federación Española de Municipios o d’organismes del govern espanyol “on assistia en qualitat de batlle i no com a representant del Fons”, assenyala el document del ministeri fiscal. Sis sortides a Madrid completen els desplaçaments d’un exercici en què el total de la despesa que es desprèn dels arguments de l’acusació és de 10.110,47 euros, dels quals Teo Romero en va tornar 571,31. Per la seva part, Antifrau situa en 14.068,01 euros les despeses indegudes aquell any.

a portada

novembre/2020

11

Els viatges de Teo Romero

2010 Contractació d’un avió per anar a les Galápagos amb la VISA del Fons

Viatge als Estats Units, amb membres del govern de Montbui

Segons la Fiscalia, l’activitat a compte del Fons Català de Cooperació el 2010 va començar del 28 de gener al 7 de febrer per “fer un seguiment dels projectes” d’aquesta entitat. Però “va contractar un avió per viatjar a les illes Galápagos pagat amb la VISA del Fons, a més de diversos àpats que no tenien relació amb els objectius del FCCD”. Les Galápagos, principal destí turístic en territori equatorià, se situen a gairebé un miler de quilòmetres del continent, Pacífic endins. El ministeri fiscal assegura que “el total de pagaments indegudament fets amb la targeta, així com tiquets presentats i cobrats que corresponen a compres de llibres, restaurants i a l’estada a aquestes illes, és de 1.003,01 euros”. Es conclou que en aquest viatge a terres equatorianes “el total dels diners abonats per aquests conceptes i el bitllet d’avió contractat per part del Fons i que l’acusat no va destinar a cap finalitat relacionada amb l’entitat puja a 2.262,10 euros”.

Ni trenta dies després del viatge a Bolívia, Teo Romero creuava l’Atlàntic de nou per anar a Chicago, al Bureau de Ciutats i Governs Locals Units.

No hi va anar sol, l’acompanyaven membres del govern local de Montbui. Segons el ministeri fiscal, “va ordenar el pagament del bitllet i el cost de l’hotel d’un regidor que no tenia cap relació amb el Fons”. Aquest import va ser finalment abonat “per mitjà d’una aportació de l’Ajuntament de Montbui”.

En tot cas, “l’acusat va costejar amb la VISA del FCCD àpats a restaurants i una visita al John Hancock Observatory per l’import total de 193,64 euros”.

Estada a Bolívia a un seminari, no previst per part del FCCD La Fiscalia assenyala un altre desplaçament a Llatinoamèrica, realitzat a finals de març, en aquesta ocasió a Bolívia, a un seminari internacional del programa EMIDEL. Un seminari que, d’altra banda, “no apareix a la memòria del FCCD”. El document exposa que “tot i que l’organització ja cobria la manutenció, l’acusat va presentar despeses per cobrar”, i que “va pagar amb la VISA de l’entitat la compra de llibres, regals, transports i allotjament” per 698,85 euros.

Viatge a Albània per asisstir a una reunió que no es va justificar Segons la Fiscalia, el 19 i 20 de febrer Teo Romero va viatjar a Albània i Macedònia “per celebrar, en teoria, una reunió amb responsables de l’Agència per al desenvolupament econòmic PNUD”, una trobada que no apareixia a la memòria anual del FCCD i “sense que hi hagi tampoc constància que la reunió s’arribés a realitzar”. Novament, segons la Fiscalia, Romero “aprofità per obtenir un benefici patrimonial indegut”. Segons els documents del fiscal, Romero va presentar dietes corresponents a tres dies, per un import de 522,80 euros en concepte d’allotjament i manutenció. Afegeix que, malgrat haver cobrat aquestes dietes, Romero presentà tiquets de lloguer de cotxe, peatge, autopista, aparcament i hotel per un import de 279,15 euros. L’import total doncs, cobrat indegudament, ascendeix a 801,95 euros.

Tiquet del restaurant “La Playa”, de San Cristóbal, a les illes Galápagos, a través del qual l’Oficina d’Antifrau observa que “sembla que les despeses de manutenció es corresponguin a dos comensals”.

Una segona visita a Equador, quatre mesos després El quart viatge americà d’aquell 2010 va ser de nou a l’Equador, a Quito, pel Programa de les Nacions Unides de Desenvolupament. Un esdeveniment que “costejava l’ONU”, però que “no apareix a la memòria d’activitats del Fons”. Va ser del 31 de maig al 4 de juny, i Romero “va abonar amb la VISA i va presentar per cobrar despeses d’àpats i una factura de taxi per valor de 177,60 euros”, segons el ministeri fiscal.

El darrer gran viatge: set dies a Brasil i més de 4.000 euros Gairebé dos mesos després del viatge a l’Equador, l’escrit d’acusació de la Fiscalia assenyala un altre viatge a Amèrica, al Brasil, “que no apareix reflectit a la memòria del FCCD”. Aquest viatge “va tenir un cost de 3.285 euros i es va perllongar més enllà de la mera participació en un seminari”: del 26 de juliol al 2 d’agost d’aquell 2010, si bé l’esdeveniment era del 26 al 28 de juliol. Hi va haver un transport a Rio de Janeiro i dues nits d’hotel “que es van tramitar amb una agència que no va detallar els conceptes a les factures i que no era la que gestionava els bitllets”. El ministeri fiscal ressalta que “els dies 26 i 27 (mentre tenia lloc el congrés) va ser a Rio”, i “a partir del 31, a Ouro Preto”. També diu que va pagar durant aquells dies “despeses d’hotel, taxis, àpats i souvenirs per valor de 516,79 euros”. I va presentar “tiquets relatius a àpats, taxis i lloguer de cotxes per 329,71 euros. Hi ha algunes factures de bars d’oci i restaurants dels dies que va ser al lloc del seminari que no tenen justificació i que l’acusat havia cobrat de la Diputació de Barcelona com a despeses de manutenció”. Pel que fa a aquest viatge, la Fiscalia resumeix que “el total d’allò il·lícitament obtingut puja a 4.313,33 euros”.

Resguard de pagament efectuat amb VISA particular a La Paz, Bolívia. Segons l’informe d’Antifrau, “s’aporta només un resguard VISA d’una targeta no vinculada al FCCD. No especifica quina naturalesa té la despesa”..

Altres irregularitats El document de la Fiscalia apunta que el 2010 l’acusat va ser a San Sebastián de los Reyes “amb l’excusa d’assistir a les jornades Municipia, que no es van celebrar”, i “va pagar amb la VISA del Fons una factura d’un grup turístic per 404,25 euros” el 28 de maig, “en una despesa que no tenia cap relació amb el FCCD”. Consten aquell any en el document de la fiscal desplaçaments a Las Palmas i Badajoz, i quatre més a Madrid. La Fiscalia consigna un desplaçament a Europa, a Albània i Macedònia. En tots aquests viatges, s’haurien produït pagaments indeguts. El global del 2010 en pagaments que no corresponien, segons el ministeri fiscal, va ser de 9.363,07 euros. Segons el document d’Antifrau al qual ha tingut accés AnoiaDiari, la xifra de despeses d’aquell any s’eleva a 13.563 euros.

12

societat

novembre/2020

societat

CULTURA EN ESPERA La segona onada ha forçat a congelar la programació cultural durant un mes. L’agenda nadalenca es veurà condicionada per les restriccions i algunes activitats, com la Cantada de Nadales a Igualada o els Pastorets de Calaf, ja s’ha anunciat que no se celebraran. Les cavalcades de Reis sí que estan assegurades, però es volen evitar aglomeracions i se segueixen cercant fórmules.

L’Anoia comença la desescalada amb l’interrogant econòmic de la campanya de Nadal Els índexs de transmissió i de risc de rebrot baixen les darreres setmanes, però continuen alts. L’Hospital Universitari d’Igualada encara manté llits disponibles quan acaba la segona onada de la COVID-19, sense l’impacte en víctimes de la primera

FRANCESC VILAPRINYÓ La segona onada de la COVID-19 comença a remetre després d’haver tornat a tensar el sistema assistencial i sanitari de Catalunya.

A l’Anoia, ben al contrari dels brots inicials del març, l’afectació ha estat inferior a altres comarques catalanes. Segons les darreres dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), les víctimes mortals per la pandèmia els dos darrers mesos a la comarca han estat 11. El total, des de l’inici, el mes de març, s’eleva ja a 532 persones.

Incògnites a l’economia S’atansa un Nadal on la campanya comercial es focalitza arreu en el suport al comerç local. A Igualada, es manté una iniciativa ambiciosa per part de l’Ajuntament, amb una encesa de llums més d’hora que maig, (el 27 de novembre), a una localització simbòlica, Cal Perico, un dels comerços més antics de Catalunya. Es posarà l’accent a consumir a prop de casa i es vol incentivar més que mai amb regals i promocions, però amb canvis a la fesomia del centre respecte a altres anys, per exemple, sense pista de gel.

Segons les condicions fixades pel Govern de la Generalitat, a través del PROCICAT, hi haurà quatre trams de desescalada. El primer s’encetava el dilluns 23 i té una durada mínima de dues setmanes. Els bars i restaurants poden obrir i ocupar un 30% de l’interior i el 100% de les terrasses. Queda per veure si seran condicions suficients per revifar un sector que se sent castigat per les mesures de restricció que es van aplicar a l’octubre.

Joan Boix, membre de la junta del Gremi de Restauració, demana “una desescalada asimètrica” i diu que les noves mesures “són un avenç important”, però adverteix que “la restauració està molt tocada” i que no “s’actuï sense tenir en compte el sector”. Segons el que és també president de l’Associació Comercial Nou Centre, “cal adequar la realitat epidemiològica a la realitat econòmica”, i posa l’exemple de Madrid, on s’ha mantingut l’activitat de restauració. Creu que “les mesures de desescalada es po-

Sanitàries del servei d’UCI de l’Hospital Universitari d’Igualada atenen un pacient de COVID-19. TONI CORTÈS

den adequar al risc de transmissió, que ara és més baix”. Espera que s’estableixi un fil de comunicació amb el Govern que permeti més consens pel que fa a les mesures.

Amb referència al sector cultural, els teatres i sales de concert poden reobrir, amb les restriccions del 50% d’aforament. Aquesta reobertura no implica, però, que es revifi l’agenda que hi havia. Les condicions fan impossible, per exemple, la celebració dels coneguts Pastorets de Calaf (cas dels assajos, que reuneixen centenars de persones).

El Teatre Municipal l’Ateneu ha reprogramat les seves representacions d’aquesta tardor de cara al gener.

Disminució d’ingressos les darreres setmanes Aquest dilluns 23 començava la desescalada, tot i que amb els indicadors encara molt alts a la comarca. El risc de rebrot a l’Anoia estava

a 211 i la taxa de transmissió, a 0,93, que vol dir que 100 persones positives ho poden encomanar a unes altres 93. La pressió assistencial ha anat disminuint gradualment al llarg d’aquest mes a l’Hospital Universitari d’Igualada. Les últimes dades indicaven que hi havia 26 persones ingressades. En el cas de l’UCI, de cara a aquesta segona onada s’havien ampliat els llits amb la instal·lació d’unitats de semicrítics a l’àrea d’Urgències.

Aquest dimarts, les persones que hi havia en aquest espai per coronavirus eren set.

En aquesta segona onada, el paper de l’atenció primària ha estat crucial per evitar el col·lapse que es va viure als centres hospitalaris.

Això no obstant, des de la tercera setmana d’octubre, l’Hospital Universitari d’Igualada va començar a notar un augment dràstic de les hospitalitzacions per COVID-19.

En poc més de dues setmanes, es

532 MORTS El total de víctimes mortals per la COVID-19 a l’Anoia, segons la Generalitat, són 532. L’Hospital Universitari manté 26 persones ingressades per la malaltia.

DESESCALADA La restauració demana que la desescalada sigui “asimètrica” i que es tingui en compte el sector de cara a prendre més mesures, ja que “els negocis estan molt tocats.”

va passar de set ingressats a 41, el 28 d’octubre. Després d’aquest màxim, la xifra d’ingressats per la pandèmia va fluctuar durant unes setmanes i des de fa deu dies ha baixat per sota de la trentena.

La situació a les escoles Als centres educatius, la incidència de la COVID-19 també ha anat fluctuant. Després d’una incidència molt baixa el mes de setembre a les escoles i instituts (es va tancar amb tres grups aïllats), durant tot l’octubre l’afectació es va anar disparant. El 26 d’octubre s’arribava als 43 grups confinats, que suposava més de 800 alumnes i docents aïllats a casa. Al llarg del novembre, la xifra ha fluctuat, però no s’han repetit les dades tan preocupants de finals del mes anterior. El 20 de novembre, els grups aïllats eren uns 30 (deu més que a principis de setmana), però aquest dimarts 24 s’havien reduït gairebé a la meitat, 17.

novembre/2020

publicitat

13

14

societat

novembre/2020

Igualtat

Les activitats del 25-N incidiran en la situació de les dones confinades amb els seus agressors Els actes de l’agenda del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència masclista tindran un preferentment un format virtual

ANOIADIARI Una de les conseqüències de la situació excepcional d’enguany, i especialment durant el confinament de la primavera, ha estat una major exposició de les víctimes de violència masclista al contacte amb el seu agressor. Un cop arriben els actes del 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, els ajuntaments de la Conca d’Òdena que formen part de la Mancomunitat Intermunicipal, han elaborat una agenda unitària d’activitats, gran part de les quals en format telemàtic. Activitats que posen el focus en aquesta casuística.

L’agenda de la Mancomunitat presenta una imatge renovada, ideada pel col·lectiu REFEM feminisme, que

transmet un missatge de xarxa, sororitat i apoderament. Un missatge reivindicatiu i clar: “ens volem vives i fem front comú contra els masclismes i el patriarcat”. Una programació que incideix en els casos de les dones i fills i filles que conviuen amb els seus agressors, i que l’estat de confinament ha agreujat.

Les activitats arrencaven el 16 de novembre i es desenvoluparan fins al 10 de desembre. Inclouen propostes per a infants, joves, dones, ciutadania en general i professionals de l’administració.

Els ajuntaments dels municipis de la MICOD penjaran la pancarta contra les violències masclistes als balcons dels ajuntaments i il·luminaran la façana de lila “per recordar que cada 25N diem prou a la violència masclista”.

El gruix de les activitats és aquesta

setmana, coincidint amb la Diada. El dimarts 24, amb la Tarda Jove en Línia a la Pobla. El dimecres 25 de novembre es fa la lectura del manifest a les 12, a l’Instagram d’Òdena Jove, una parada institucional amb minut de silenci a la Pobla –també a les 12– i ja a la tarda el Contacontes amb Mònica Torra a la Biblioteca l’Atzavara d’Òdena, a les 6. La programació dels pròxims dies també inclou una xerrada informativa el divendres 27 sobre ‘Què és el SIAD’, en un taller telemàtic de 10 a 11 del matí, un taller d’autodefensa feminista a Cal Badia —dissabte de 4 a 8— o la Mostra de Films de Dones, també dissabte, amb la pel·lícula Ojos negros.

Acitivitats juvenils També en el marc d’aquesta programa-

ció, els departaments de Joventut dels municipis de la MICOD també organitzen activitats per promoure l’eliminació de la violència contra les dones: elaboració de cartells reivindicatius, concurs Tik Tok, Kahoot-trivial antimasclista, tardes joves en línia, taller d’autodefensa feminista, taller de conscienciació i identificació de la violència, sensibilització i propostes literàries a Instagram, taller d’estampació de samarretes feministes, etc.

Pel que fa a l’Àrea d’igualtat de la Mancomunitat, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada, apropa l’exposició ‘Lliures i sense por’ per a fer visibles les violències sexuals normalitzades i oferir recursos per a identificar-la. Es podrà veure al vestíbul de l’OAC.de Cal Miliu.

COVID-19

Bars i restaurants de pobles petits reobren amb incertesa: “Creiem que no ens sortiran els números” El confinament municipal els perjudica durant el cap de setmana, que és quan més facturen ACN Ningú a la terrassa per les baixes temperatures, però sí a l’interior, on els primers clients arriben amb ganes d’esmorzar, per fi, en un restaurant. Cal Miliu, a Rajadell (Bages), ha reobert aquest dilluns amb “il·lusió”, però amb la incertesa de saber com els anirà tenint en compte que el confinament municipal els perjudica molt. “Nosaltres quan facturem més és el cap de setmana, però si només pot venir la gent del poble no ens anirà bé”, assegura en Marc, responsable del restaurant.

El mateix passa en d’altres negocis com el Nou Urbisol, de Castellolí, o Cal Bayona, a La Panadella (Montmaneu). En aquest cas, han decidit obrir de dilluns a divendres, ja que el cap de setmana, de moment, no els surt a compte en un poble de 150 habitants.

Per als restaurants de pobles petits, el

cap de setmana és el plat fort. És quan tenen més clients i, per tant, quan poden fer més caixa. Per això, el confinament municipal els perjudica molt i temen que, si la situació s’allarga, no els surti a compte obrir. De fet, precisament per aquest motiu, en alguns restaurants com Cal Bayona, a La Panadella (Montmaneu), han decidit que només obriran de dilluns a divendres.

La responsable de l’establiment, Roser Albareda, explica que depenen d’un municipi molt petit (Montmaneu) de tant sols 150 habitants i això fa que, per ells, sigui insostenible obrir els caps de setmana. Per contra, de dilluns a divendres, com que estan situats en un punt estratègic, a peu de l’autovia A-2 entre les províncies de Barcelona i Lleida, confien que pugin salvar els mobles amb els transportistes.

Altres restaurants, com és el cas del

Nou Urbisol, de Castellolí, o Cal Miliu, de Rajadell, mantindran el servei de menjar a domicili durant el cap de setmana per tal “d’aguantar i subsistir”. “Ho fem per mantenir els clients, però al final del dia, quan fas números, te n’adones que tot l’esforç fet té poca recompensa”, asseguren des de Cal Miliu. En la mateixa línia s’expressa la Mercè Jubany, responsable del Nou Urbisol de Castellolí: “No ens surten els números”. De la mateixa opinió és Roser Albareda, de Cal Bayona, que assegura que el menjar a domicili “no és la solució”.

El sotrac de la pandèmia els ha passat factura. En el cas del Nou Urbisol, Jubany s’ha hagut d’endeutar i ara espera que la gent s’animi a anar al restaurant per poder recuperar-se i pagar els deutes. Pel que fa als treballadors, els restaurants consultats no aixecaran els ERTO de la majoria de treballadors fins que no

vegin com evoluciona la situació.

Davant d’aquesta situació, els restaurants demanen ampliar els límits del confinament municipal de cap de setmana i que, com a mínim, es fixin límits comarcals.

A la Catalunya Central, les terrasses tenen poc sentit a les portes de l’hivern.

De fet, aquest dilluns, primer dia de reobertura, ha estat un dels dies més freds d’aquesta tardor i les baixes temperatures no han convidat a asseure’s-hi. La prova és que les terrasses estaven totalment buides aquest matí i no ha estat fins al migdia, quan el sol ha començat a escalfar una mica més, que la gent s’hi ha assegut. De fet, alguns restaurants han decidit no obrir la terrasses. “A la Panadella fa molt fred i, per tenir els clients a fora morts de fred, preferim no obrir la terrassa”, relaten des de l’Hotel Bayona.

Feminisme transversal “Quan a vegades em pregunten quan hi haurà prou dones magistrades a la Cort Suprema dels EUA, jo responc “quan n’hi hagi 9”, i la gent queda impactada. Però hi havia hagut sempre nou homes i mai ningú ho havia qüestionat”. Aquesta frase brillant és de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, la segona dona que va ocupar un càrrec al Tribunal Suprem dels Estats Units, i que va morir el setembre passat.

Una pionera defensora dels drets de la dona que va convertir-se, volent-ho o no, en una referent internacional del feminisme. Il·lustra amb el seu propi exemple el camí recorregut, però també fins on estem decidides a arribar.

Certament, aquell feminisme que va començar a aparèixer a finals del segle XIX ha anat evolucionant cap a una consciència col·lectiva que fa més xarxa que mai. No obstant això, també és cert que l’extrema dreta i els seus discursos negacionistes de la desigualtat entre home i dona, proclamats des de llocs institucionals, es difonen i s’escampen sense aturador, sembrant dubte i odi, sense saber encara quina és la millor manera de combatre’ls.

Per exemple, quan afirmen sense cap mena d’escrúpol que moltes denúncies per violència de gènere són falses o que és igual de dolent el masclisme que el feminisme. Cal ser contundents amb la resposta, i fer-ho amb dades objectives. Així, l’informe anual del 2019 de la Fiscalia General de l’Estat constatava que la proporció de denúncies falses des del 2009 en relació als procediments en què s’havia dictat sentència condemnatòria era del 0’0069%. És a dir, només un 0’0069% eren denúncies falses. D’altre banda, quant a la qüestió d’entendre el feminisme com un moviment igual de nociu que el masclisme, les dades tornen a ser contundentment aclaridores. Durant el 2019 el masclisme, en la seva forma més violenta, va assassinar 59 dones. Darrera aquest nombre hi ha famílies, mares, filles, germanes, amigues. Vides destrossades per homes, que no són ni malalts mentals, ni alcohòlics, ni altres tipologies d’excuses que acostumen a vestir de justificació a l’agressor. I el feminisme neix per reclamar que home i dona puguin mirar-se des d’un mateix punt de partida. Per tant, no és un moviment contra els homes, sinó contra els privilegis que des dels inicis de la història han gaudit en detriment dels de la dona, provocant tota mena de discriminacions i violències vers ella.

Malgrat tot, el feminisme encara té molts deures a fer. Un dels punts que cal treballar, és aconseguir que totes ens hi sentim identificades i representades. El contrari d’això és repartir carnets de feminista. Tu ho ets, tu no ho ets. Perquè, qui ha decidit què implica ser feminista? Hi ha una sola manera de ser feminista? Des del meu punt de vista, hi ha tants feminismes com dones al món, i tots s’han d’interrelacionar, integrar, entendre, complementar i sumar, perquè com apuntava Kate Millet, el patriarcat s’adapta a qualsevol sistema econòmic-polític i, per tant, cada dona al món té una història i un context diferent.

Per posar un exemple, quan es va saber que Kamala Harris seria la primera vicepresidenta negra dels EUA, davant l’entusiasme de moltes dones i nenes que veien realitzat un somni gairebé impossible, d’altres van tardar poc a calmar els ànims afirmant que aquell fet no era cap victòria per al feminisme, atès que Harris no és prou progressista o d’esquerres. Per tant, es vinculava el grau de feminisme amb la ideologia política. Certament és un debat sobre el que es pot reflexionar, però vincular el feminisme a unes idees polítiques determinades, més enllà de sectaritzar el moviment i estancar-lo, és fer una lectura molt simplista del seu significat. De Kamala Harris, se’n poden compartir o no les polítiques, però el fet que una nena negra dels EUA pugui emmirallar-s’hi i portar una samarreta que digui “my vicepresident looks like me” (la meva vicepresidenta s’assembla a mi), trenca amb molts esquemes socials, de gènere i racials.

En definitiva, cal que el feminisme sigui transversal i interseccional, i això vol dir que ha de ser empàtic amb la realitat diferent que viu cada una.

Perquè com diria Simeone de Beauvoier, la nostra llibertat com a dones sempre ha estat condicionada –i limitada- per la situació, que no és res més que el context cultural i social en que ens desenvolupem com a persones. I, en aquest punt, el feminisme d’avui ha de persistir en la lluita per un canvi radical en els rols socials i en la forma de viure dels dos sexes, femení i masculí.

CARLOTA CARNER Regidora d’Igualtat. Ajuntament d’Igualada

“Una de les agressions que pateix la víctima és la de ser suggestionada per l’agressor perquè trenqui amb la família, per aïllar-la” Entrevista a Adela Morera, educadora social del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) El Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) d’Igualada per a la recuperació contra violències masclistes dirigit a dones i infants es troba per sobre de les actuacions d’acompanyament que va haver de fer durant el 2019.

“Amb el context de crisi sanitària i social hi ha molt més esgotament i angoixa davant la incertesa”, explica Adela Morera (Igualada, 1980) Educadora social al SIE de la Catalunya Central (Igualada) i Dones amb Empenta.

Què ha suposat l’emergència sanitària en el servei que desenvolupen des del SIE? Quan fas un acompanyament, el llenguatge no verbal, l’aspecte de la persona o altres elements poden ser indicatius de com està la situació. Al no poder fer visites presencials ha calgut activar noves eines i vies de comunicació. D’un dia per l’altre es va reorganitzar l’atenció i com actuar sobre les emergències, fet que ha suposat una major activitat.

A vegades, quan s’explica que augmenta l’activitat del SIE no es diferencia entre un major nombre de demandes d’atenció o una major activitat del servei. Ens pot explicar la diferència?

A vegades, l’estadística confon el nombre de casos nous amb el nombre d’atencions. Si bé és cert que han augmentat el nombre de casos des de l’inici de la pandèmia, també s’ha incrementat la intensitat en el seguiment de cada víctima.

I com han vist modificada la dinàmica dels darrers mesos?

A la població de la Conca d’Òdena s’hi ha d’afegir el confinament estricte del 13 de març. De cop, no pots sortir de casa, les rutines s’estronquen, com ho són la vida social o l’escolar. A grans trets hem vist dues formes de viure l’afectació del confinament per part de les dones que pateixen violència masclista. D’una banda, dones separades de fet i sense criatures s’han mostrat més tranquil·les perquè no es trobarien amb el seu agressor. En canvi, víctimes amb fills en comú patien perquè per llei, no quedava clar si es podien realitzar els intercanvis de custòdia, i si es podia fer l’intercanvi, els hi quedava el dubte sobre quan tornarien a veure els fills, perquè en molts casos, l’agressor acostuma a amenaçar amb quedar-se la custodia. Va ser una situació de calma tensa. En total, vam tramitar més sortides en cases d’acollida durant aquell període de març i abril que en tot un any. I durant la desescalada vam observar que més dones es van posar en contacte amb nosaltres per demanar assessorament.

Els pisos de protecció oficial poden ser un recurs per a víctimes de violència masclista? De quina forma?

Els pisos podrien ser un recurs, però és poc viable, perquè calen uns requisits, com ho és un percentatge d’ingressos que no tenen moltes dones que atenem. Pots acreditar que ets víctima de violència masclista, però s’iguala a la situació de ser una persona major de 65 anys o una família monoparental amb fills. En el cas dels pisos de protecció el problema és estructural. L’estat espanyol disposa de menys de 3 habitatges de protecció oficial per cada 1.000 habitants. Si li sumes que a una víctima sense recursos econòmics, l’ajut és de 425 euros..., on pot anar? A més, la nova regulació dels preus de l’habitatge ha declarat com a tens el mercat immobiliari d’Igualada, el qual indica que el pagament d’un lloguer pot superar de mitjana el 30% dels ingressos familiars. Això indica que ara mateix, aquí la situació és difícil.

S’han vist mancats de recursos o infraestructures?

Quines?

El relat que ens arriba per part de les dones és que la situació és greu. Algunes es troben en situació d’ERTO, altres són treballadores atònomes, estan a l’atur o han de fer els tràmits per inscriure’s a les rendes garantides.

Les gestions s’han hagut de fer per canals virtuals, les webs s’han saturat i el cobrament triga mesos en fer-se efectiu. El sistema de documentació d’estrangeria està col·lapsat. Funciona amb cita prèvia a dos mesos vista a dia d’avui. I els procediments judicials com per exemple, les resolucions per a la custòdia dels fills, degut a una manca de la sentència es dilata en el temps i cal posar-se d’acord amb l’agressor. En el cas de víctimes amb fills genera una situació de major conflictivitat.

Es pot educar un agressor? O la tasca de l’educació social es centra en empoderar a la víctima?

Som un recurs de recuperació de violència masclista di-

“

La violència té una afectació directa sobre qui la pateix.

Escolta paraules violentes i amenaces, viu agressions sexuals i es col·loca en una posició de submissió, amb una baixa autoestima que provoca pors i aïllament social.

rigit a dones, fills i filles que han patit violència masclista.

Si bé no atenem a agressors, sí que s’ofereixen recursos.

Per a aquells que han rebut una mesura penal alternativa, menor a 2 anys de presó, la xarxa compta amb associacions que condueixen teràpies per a ells. Si la pena implica presó, per als interns hi ha el programa VIDO. Però sempre, el primer pas és reconèixer que ha existit una violència, ja sigui directa o indirecta i assumir-ne la responsabilitat.

Com ha comentat, l’entorn de violència masclista no es resumeix en una relació de víctima i agressor sinó que afecta a molts altres àmbits. De quina forma el SIE actua sobre les filles i fills de dones que han patit violència masclista?

La violència té una afectació directa sobre qui la pateix.

Escolta paraules violentes i amenaces, viu agressions sexuals i es col·loca en una posició de submissió, amb una baixa autoestima que provoca pors i aïllament social. Des del SIE oferim un programa infantil-juvenil per aquells fills i filles que de forma directa o indirecta han viscut aquests i altres episodis de violència.

S’actua en altres àmbits com ho pot ser la família política?

Una de les agressions que pateix la víctima és la de ser suggestionada per l’agressor perquè trenqui amb la família i el cercle d’amistats, per aïllar-la. Les demandes de persones properes a la víctima venen de l’angoixa de com poder ajudar-la. Primer cal comprendre com funciona la violència masclista i també, amb quines dificultats es pot trobar el familiar, perquè no podem oblidar que vivim en una societat patriarcal, amb desequilibri de gènera, estereotips presents i uns valors basats en aquests.

S’activen en aquests casos d’emergència cossos policials i agents judicials? Si no és el cas, hi ha algun moment en què el SIE es posi en contacte amb ells?

Quan el 112 rep una trucada, s’activen els serveis emergència de la xarxa i nosaltres rebem l’avís per fer un seguiment de la situació i activem els recursos que podem oferir. Si s’interposa una denúncia, també s’activa la xarxa d’atenció a la víctima per part dels Mossos d’esquadra.

I des del servei d’atenció a les dones, estem en coordinació constant amb els recursos de la xarxa, els serveis socials, mossos, policia local, advocades, centres educatius, els serveis de salut mental, llevadores i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Fem un treball en xarxa amb totes les entitats implicades.

Del 16 al 20 de novembre

Dimecres 25 de novembre

Elabora el teu cartell reivindicatiu per l’eliminació de les violències masclistes i penja’l a les xarxes etiquetant #25N #25NMICOD Ho organitza: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

El proper 25N, vine a la #Kasernalila i estampa la teva samarreta amb Refem, a càrrec de la Marina Camprubí (@refemfeminisme) per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violencia envers les dones.

Cal inscripció a https://activitatsk.igualadajove.cat/inscripcions-tardor/ Edat: Entre 12 i 30 anys Lloc: Espai Associació La MaCa Ho organitza: Departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada

Elaboració de cartells reivindicatius en línia

Del 16 al 20 de novembre

Campanya “DIPOSITA AQUÍ EL TEU MASCLISME” Reconèixer el masclisme i desmuntar-lo llençant-lo simbòlicament a les papereres.

Lloc: pels carrers del municipi Ho organitzen: Ajuntament d’Òdena i Ajuntament de Sta. Margarida de Montbui.

Del 16 al 30 de novembre

CONCURS TIK TOK - “Què faries envers la violència masclista?”

1.Puja un vídeo a Tik Tok explicant, cantant i/o ballant sobre el que faries envers la violència masclista . 2. Comparteix-lo a les històries d’Instagram. 3.

Etiquetans! @jovedodena . 4. A més a més posa el #odenajove25N Lloc: Aplicació Tik Tok i Instagram Ho organitza: Ajuntament d’Òdena.

Dissabte 21 de novembre

MOSTRA DE FILMS DE DONES:

Lo que diran de Nila Núñez, en el programa itinerant CONEGUDES (TAMBÉ) A CASA... i des de casa.

Hora: Durant les 24 h del dia Lloc: Cal que t’inscriguis a http://scur. cat/XZA98M o al QR i t’enviarem l’enllaç per veure la pel·lícula.

Ho organitzen: Àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Drac Màgic i Cineclub Ateneu.

Del 23 al 27 de novembre

RECOMANACIONS DE LLIBRES a Instagram

Hi ha un munt de llibres interessants envers la temàtica 25N. Durant aquesta setmana compartirem els títols d’alguns d’aquests llibres.

Lloc: Instagram @jovedodena Ho organitza: Ajuntament d’Òdena.

Dimarts 24 de novembre

Tarda jove lila en línia

Descripció: espai de reflexió, cures i debat entorn els masclismes i les violències masclistes amb les persones joves del municipi.

Hora: 17:30 h Lloc: taller telemàtic a través del Cau Jove.

Cal fer inscripció prèvia trucant al 938087127, whatsapp 694444436 o instagram del @caujove Ho organitza: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

Dimecres 25 de novembre

PARADA INSTITUCIONAL I MINUT DE SILENCI amb motiu del Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.

Hora: 12 h Lloc: plaça de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt Ho organitza: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

Dimecres 25 de novembre

LECTURA DEL MANIFEST del 25N

Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.

Hora: 12 h Lloc: en directe a Instagram @jovedodena Ho organitza: Ajuntament d’Òdena.

ESTAMPA LA TEVA SAMARRETA AMB REFEM!

Dimecres 25 de novembre CONTACONTES: Eps! No és el que sembla, a càrrec de Mònica Torra.

Hora: 18 h Lloc: Biblioteca l’Atzavara d’Òdena, carrer de la Guixera, 8. En cas de no poder fer-se presencial, serà virtual.

Aforament limitat i cal inscripció prèvia a b.odena@diba.cat o al 93 7006630 Ho organitza: Biblioteca l’Atzavara d’Òdena.

25 de novembre

ENCÉN UNA ESPELMA a la teva

finestra o terrassa. Donarem llum a la foscor. Per vosaltres, per nosaltres i per les que ja no hi són.

Hora: 20h Ho organitza: Associació Asocprocat Dijous 26 de Novembre

TALLER: “Trivial anti-masclista – KAHOOT on line”

Hora: 17:00 h Lloc: Taller telemàtic a través del Cau Jove.

Cal fer inscripció prèvia trucant al 938087127, whatsapp 694444436 o instagram del @caujove Ho organitzen: Ajuntament de la Pobla de Claramunt i Diputació de Barcelona Dijous 26 de novembre

DEBAT: IN-JUSTÍCIA PATRIARCAL

Abordatge jurídic entorn les violències masclistes i el nostre sistema judicial.

Debat amb: Marisa Fernández, advocada feminista, membre de Dones Juristes; Laura Curell Mompó, jurista SIE CC Igualada; Sara Tobío Lamoso, jurista SIE CC Manresa Hora: 18:30 h Lloc: en línia, lliure accés (no cal inscripció prèvia) Plataforma Zoom: ja.cat/25N_IN_JUSTICIA_PATRIARCAL Ho organitzen: Dones Amb Empenta i Traca Assemblea Feminista d’Igualada.

Divendres 27 de novembre

Per a professionals dels Serveis Locals d’Ocupació dels municipis de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. Cal inscripció prèvia a igualtat@micod.cat.

Hora: 10 h Lloc: xerrada telemàtica. S’enviarà l’enllaç a les persones inscrites.

Ho organitzen: SIAD MICOD i Àrea d’Igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

XERRADA INFORMATIVA: Què és el SIAD?

Dissabte 28 de novembre

MOSTRA DE FILMS DE DONES: Ojos negros de Marta Lallana i Ivet Castelo, en el programa itinerant CONEGUDES (TAMBÉ) A CASA... i des de casa.

Hora: Durant les 24 h del dia Lloc: Cal que t’inscriguis a http://scur. cat/XZA98M o al QR i t’enviarem l’enllaç per veure la pel·lícula.

Ho organitzen: Àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Drac màgic i Cineclub Ateneu.

Dissabte 28 de novembre CONTACONTES: Contes de color lila, que l’amor s’hi enfila, a càrrec de Mònica Torra.

Hora: 12 h Lloc: Instagram Live de la Biblioteca Central d’Igualada @bibliotecaigualada Ho organitzen: Àrea d’Igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Biblioteca Central d’Igualada, Biblioteca Mont-Àgora de Santa Margarida de Montbui, Biblioteca Municipal Can Papasseit de Vilanova del Camí, Biblioteca de la Pobla de Claramunt i Biblioteca l’Atzavara d’Òdena.

Del 18 de novembre al 9 de desembre

EXPOSICIÓ: LLIURES I SENSE POR

Eina per reflexionar sobre què són les violències sexuals, com identificar-les, quines són les causes i què es pot fer davant situacions de violència.

Lloc: vestíbul de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament d’Igualada (visible des del carrer Sta. Maria).

Ho organitzen: Ajuntament d’Igualada, Institut Català de les Dones i Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

Dissabte 28 de novembre

TALLER D’AUTODEFENSA FEMINISTA per a l’apoderament de dones

i persones del col·lectiu LGTBI, a càrrec de l’entitat FILIGRANA. Hora: de 16 a 20 h Lloc: Cal Badia. Si no es pot fer presencial es farà de manera telemàtica.

Edat: joves entre 14 i 30 anys Cal inscripció prèvia a https://activitatsk.igualadajove.cat/inscripcions-tardor/ Ho organitzen: Departament de Joventut i Servei d’igualtat de gènere de l’Ajuntament d’Igualada i Àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

Dilluns 30 de novembre

XERRADA FORMATIVA: On són les

violències? Taller telemàtic per a alumnat de l’Escola Municipal d’Art La Gaspar Ho organitzen: SIAD MICOD, Àrea d’Igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i Escola Municipal d’Art La Gaspar Dimarts 1 de desembre

TALLER: Desgranant la mirada

Hora: de 16 a 18 h Lloc: Espai Jove Can Muscons (pendent de com evolucioni la situació de crisi sanitària) Ho organitzen: Espai Jove Can Muscons, àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Vilanova del Camí amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Dimecres 2 de desembre

TALLER: Micromasclismes quotidians en toc d’ironia a càrrec de Dones amb empenta

Hora: 19 h Lloc: taller telemàtic. Cal inscriure’s a http://scur.cat/JYY4YD o al QR i us enviarem l’enllaç a la sala.

Ho organitzen: Àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat.

Dijous 3 i 10 de desembre

TALLER: Eines per gestionar millor les emocions en temps difícils Horari: de 19 a 21 h Inscripció prèvia: Fins el dia 1 de desembre a igualtat@aj-igualada.net Ho organitza: Servei d’Igualtat de gènere de l’Ajuntament d’Igualada.

Dissabte 5 de desembre

MOSTRA DE FILMS DE DONES:

Les resilients de Cristina Madrid, en el programa itinerant CONEGUDES (TAMBÉ) A CASA... i des de casa.

Hora: durant les 24 h del dia Lloc: Cal que t’inscriguis a http://scur. cat/XZA98M o al QR i t’enviarem l’enllaç per veure la pel·lícula.

Ho organitzen: Àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Drac màgic i Cineclub Ateneu.

II PREMI Natividad Yarza a la recerca en gènere

La MICOD convoca el II Premi Natividad Yarza per als treballs de recerca de batxillerat dels centres educatius de la Conca d’Òdena relacionats amb els feminismes i l’equitat de gènere.

El premi està dotat amb 1.000 € i es distribueix de la següent manera: 500 € per a la persona guanyadora; 500 € per al centre educatiu que en fa l’acompanyament. Cal presentar el treball per correu electrònic a igualtat@micod.cat acompanyat d’un resum de 500 paraules.

El període de presentació de treballs és del 16 de novembre al 31 de gener.

Consulta’n les bases a www.micod. cat

4t CONCURS D’INSTAGRAM per a l’eliminació de la violència contra les dones T’agrada la fotografia? Tens entre 12 i 25 anys? Vols guanyar una targeta regal per valor de 100 € a Abacus Cooperativa? No t’ho pensis més i participa-hi!

Tens temps del 25 de novembre al 18 de gener.

Penja les fotos a Instagram etiquetant #igd25N segueix a @promociosalutigd i etiqueta el compte a la publicació.

Consulta’n les bases completes a www.igualada.cat Ho organitza: Departament de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament d’Igualada.

VIII CONCURS DE CARTELLS DEL 8 DE MARÇ Tens 16 anys o més? Vols guanyar 300 euros? Vols que el teu cartell sigui la imatge gràfica del proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones?

Obert a tota la comarca de l’Anoia!

Participa al concurs! Consulta’n les bases a www.micod.cat Ho organitza: Àrea d’Igualtat de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

Més informació

novembre/2020

publicitat

15

16

societat

novembre/2020

Territori

El Ple de Vilanova vota per unanimitat que es blindi la zona de Can Titó d’un desenvolupament industrial Nou moviment dels representants polítics per refermar que aquesta zona del municipi no acollirà cap polígon. La plataforma Salvem Can Titó agraeix el gest dels 17 representants del Ple del municipi

FRANCESC VILAPRINYÓ En una fotografia que és ben cara de veure, tots els grups municipals vilanovins van presentar a petició del col·lectiu Salvem Can Titó una moció redactada per aquesta mateixa entitat. La moció es va aprovar amb el vot unànime de tots els regidors. El text de la moció exposava que una de les quatre zones de la Conca on el PDUAECO contempla un polígon “comprèn la part del terme municipal de Vilanova que va del riu Anoia a la serra de Collbàs”, terrenys que “són una zona popular d’esbarjo dels veïns de Vilanova, Igualada i Montbui, i són essencials per a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania”.

Ara, amb aquesta unanimitat refermada, Salvem Can Titó expressa la seva satisfacció i insta la Generalitat, i en concret el Depar-

VOLUNTATS Salvem Can Titó demana a la Generalitat que respecti la voluntat dels municipis i no planifiqui d’esquena a la voluntat dels ajuntaments.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Salvem Can Titó espera que la Generalitat compleixi el “no” de l’Ajuntament a industrialitzar la zona Camí de Can Titó a Santa Margarida de Montbui. @xavifv1981/wikiloc

tament de Territori, a “complir el seu compromís de no actuar en

contra de la voluntat dels municipis afectats”. El col·lectiu des-

taca que cal preservar una zona “on un gran nombre de gent hi va a fer esport o, simplement, a gaudir del contacte amb la natura. A part d’això, la zona té un gran valor natural i proporciona serveis ecosistèmics a tota la conurbació de la conca d’Òdena”.

Ara, un cop descartada aquesta zona de Vilanova com a emplaçament d’un polígon industrial, “toca que la societat civil i l’administració treballin conjuntament per garantir la protecció legal d’aquest espai amb un alt valor natural”. Salvem Can Titó va ser una de les entitats que va començar el mes de setembre la recollida de firmes a favor d’un manifest que instava a no permetre la construcció de nous polígons industrials en zones de la comarca que fins ara no estan planificades en aquesta clau.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

societat

novembre/2020

17

Successos

Els accidents mortals a les carreteres de l’Anoia cauen respecte al 2019 a causa de la pandèmia Fins al 17 de novembre només s’han registrat dos accidents amb desenllaç tràgic, quan l’any passat, durant el mateix període, la xifra es va elevar fins a 9 víctimes. Cap d’aquests accidents mortals s’ha produït a la C-15 o la B-224, els punts que n’havien registrat més els darrers anys

FRANCESC VILAPRINYÓ Després del balanç del 2019, quan la comarca va ser la tercera de Catalunya en víctimes mortals per accidents de trànsit —18 morts—, aquests darrers onze mesos el balanç és de dues morts a la carretera.

Per bé que diversos anoiencs han perdut la vida en sinistres fora de la xarxa de la comarca, el balanç a les carreteres de l’Anoia se cenyeix a dos accidents aquesta tardor, a l’A2 i a la C-1412.

El factor diferencial que s’assenyala per aquest descens són els mesos de confinament i la reducció de l’activitat econòmica durant mesos. El descens de mobilitat reduïa, fins al 13 de novembre, en un 41,5% la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit i en un 34,5% els ferits de gravetat respecte al 2019.

El balanç a la carretera, fins aquesta data, era de 93 persones mortes i 449 que han resultat ferides de gravetat. Segons Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit, “el 90% dels accidents són per factors humans evitables”.

En els mateixos onze primers mesos del 2019, les víctimes per accidents de trànsit a les carreteres de l’Anoia eren nou. El balanç final, però, va ser de dotze a vies interurbanes. Un altre tret de l’alt nombre de víctimes d’accidents a la comarca de l’any passat va ser les morts que es van registrar dins les trames urbanes: cinc. Dues

URBANS L’any passat van morir cinc persones en accidents a trames urbanes, la majoria per atropellaments; aquest 2020, encara no s’hi ha produït cap sinistre.

En el global del Principat, les víctimes mortals, fins a mitjan novembre, es reduïen en un 41,5% respecte al 2019.

MÉS INFORMACIÓ Accident de trànsit a la B-224, a Piera, el passat 5 de novembre, amb el resultat de dues persones ferides. TRÀNSIT

d’aquestes víctimes mortals van ser al Passeig Verdaguer d’Igualada.

Aquest 2020, fins ara, no s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal a la trama urbana a l’Anoia. Tampoc hi ha hagut víctimes mortals en als sectors anoiencs de la C-15 i la B-224, que en els anys precedents havien estat els punts negres dels accidents que ocasionaven morts.

El primer accident mortal enguany va ser a l’A-2 a Castellolí, en un dels trams de la xarxa viària on més sinistres hi ha. El 19 d’octubre es produïa una col·lisió entre un turisme i un camió. Una veïna de Barcelona, que viatjava com a passatgera davantera, va morir, mentre que la conductora del turisme en va resultar ferida crítica.

La segona víctima mortal va ser l’11 de novembre, quan un turisme va sortir de la via a la C-1412 a Copons. El vehicle es va estimbar a la riera de Sant Pere i l’únic ocupant va resultar mort. Es tractava del que havia estat president del Consell Comarcal de l’Anoia, Antoni de Solà, també batlle de Pujalt durant 36 anys.

www.anoiadiari.cat

El 2019 l’Anoia va ser la setzena comarca en accidents, però la tercera amb més morts

18

societat

novembre/2020

Territori FRANCESC VILAPRINYÓ

De família igualadina, Pepe Singla és soci i responsable d’inversions d’ADEQUA Real Estate. És enginyer industrial especialitzat en estructures i construcció i té un màster en inversions immobiliàries a la CASS Business School de Londres. A través d’ADEQUA, prenen part en el procés participatiu del Pla director urbanístic d’activitats econòmiques de la Conca (PDUAECO), per postular l’opció dels terrenys de Can Morera, propietat de la seva família i que ara estan apartats de la planificació.

“Podem assegurar que no tenim cap intenció especulativa” Pepe Singla

Per què el projecte ha donat tantes voltes? Quina és la situació actual? I per què s’insisteix en un projecte que la darrera planificació del PDUAECO ja no contempla a la zona Ferroviària Nord?

L’emplaçament de Can Morera, situat a la part dreta dins l’àmbit de la Plataforma Ferroviària Nord, suposa un terreny idoni per desenvolupar-hi grans projectes, sigui per la possibilitat de fer una parcel·lació en gran format o per les mateixes característiques de serveis o infraestructures vigents. Això fa que sigui un sector molt adient per a múltiples usos, i per això sempre ha estat i segueix sent d’interès com a principal sector estratègic dins el planejament vigent i territorial. Per això, és cert que s’han plantejat múltiples coses, algunes per part de tercers i altres captades directament per nosaltres com a promotors. Des de fa quatre anys rebem propostes molt interessants de grans empreses industrials del sector de la fusta, l’automòbil, la mobilitat, la logística i fins i tot una cervesera.

Tot i això, apostem clarament pel sector tecnològic i ja ens han contactat algunes de les principals empreses tecnològiques per invertir en el nostre terreny. Volem fer un projecte punter i d’alt valor afegit al nostre país i, encara que sigui a través de capital privat, desitgem aconseguir el compromís de les principals institucions públiques per capitalitzar en la transferència tecnològica i del coneixement als nostres ciutadans. No oblidem que, a més de la generació de nous ingressos i de llocs de treball, la llei estableix la cessió pública corresponent a l’aprofitament mitjà, que en el nostre cas serà del 15% sobre el total i de forma totalment gratuïta. El sector de Can Morera continua dins el PDUAECO, però és cert que hi ha hagut certs interessos d’una minoria per dir el contrari.

Per això, hi ha una segona proposta que respon a l’interès d’alguns sectors que sempre són contraris a la realització de qualsevol projecte, sigui quin sigui. En aquest sentit, no hem d’oblidar que estem parlant d’uns terrenys privats.

ACCIÓ? No hauria de ser aquest organisme de la Generalitat el que impulsi les propostes?

Aquesta agència s’encarrega d’impulsar i fomentar les inversions a Catalunya, tot i que sovint els manquen emplaçaments idonis, principalment per una qüestió de dimensions o de l’estat de tramitació urbanística. Com a organisme de la Generalitat, són grans coneixedors de les realitats del territori i, per tant, també dels seus atributs i mancances. Donades les bones condicions dels nostres terrenys, a través d’ACCIÓ hem rebut algunes empreses que hi han mostrat interès, però molts altres interessats han arribat per altres mitjans, principalment a través de la nostra empresa ADEQUA Real Estate. En qualsevol cas, ACCIÓ, com a ens públic, ha de vetllar perquè arribin empreses al nostre territori per facilitar-ne la correcta implantació.

Quina relació hi ha amb l’agència

Ha influït el recent canvi de con-

Responsable d’inversions d’ADEQUA, grup que vol ubicar un polígon industrial a Can Morera (Òdena) en uns terrenys propietat de la seva família

“

“Des de fa quatre anys, rebem propostes molt interessants de grans empreses industrials del sector de la fusta, l’automòbil, la mobilitat, la logística i fins i tot una cervesera.”

Pepe Singla .

seller (ara ho és Ramon Tremosa) en la relació amb la Generalitat?

No. La nostra empresa manté una bona relació amb les diverses conselleries de la Generalitat, tant amb el Departament d’Empresa i Coneixement, de qui depèn ACCIÓ, com amb Territori o Polítiques Digitals. De totes maneres, encara no hem coincidit amb el nou conseller Tremosa; ens agradaria poder concertar una trobada per conèixernos i presentar-li el projecte.

Quin paper tindria ADEQUA en el cas que s’hagués fet aquest polígon a Can Morera? Entendrien que s’hagués fet via expropiació, com han dit alguns polítics?

S’han sentit abandonats per la MICOD o pel Departament de Territori i Sostenibilitat pel fet d’haver exclòs Can Morera de l’alternativa prioritària?

ADEQUA exerciria el paper de promotora i gestora del desenvolupa-

“Apostem clarament pel sector tecnològic i ja ens han contactat algunes de les principals empreses tecnològiques per invertir en el nostre terreny.”

“Cap dels altres emplaçaments pot garantir una oferta de sòl de gran format com la de Can Morera, i tampoc sabem que existeixin propostes d’empreses del sector tecnològic interessades en els altres emplaçaments.”

ment, com a promotora delegada, ja que els terrenys són de la família Singla. ADEQUA porta tot el disseny del concepte a desenvolupar, amb les autoritats públiques i diferents entitats, així com les relacions amb les empreses interessades i els diversos industrials que hi participaran. Un cop creat el campus, aquest estarà integrat per diverses empreses del sector data i tecnològic, formant un nou ecosistema enfocat a la indústria 4.0.

La finca de Can Morera és privada, però no hem rebut cap proposta d’expropiació. Insistim que cal esperar a la finalització del pla director, especialment ara que hi ha emplaçaments que s’han autodescartat, com Can Titó.

D’altra banda, cap dels altres emplaçaments pot garantir una oferta de sòl de gran format com la de Can Morera, i tampoc sabem que existeixin propostes d’empreses del sector tecnològic interessades en els altres emplaçaments. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que tècnicament som l’emplaçament més viable i que garanteix el canvi de model obsolet dels polígons actuals. Si no es fa, serà per altres qüestions. Ara bé, el nostre objectiu avui en dia continua sent poder arribar a un consens amb tothom.

De totes maneres, defensarem els interessos i els drets legítims de la família si es demostra que hem rebut un tracte desigual o injust com a resultat de tot el procés actual.

En el darrer procés electoral d’Òdena va ser decisiu, per al resultat dels comicis, el posicionament de la gent de l’Espelt, pròxima a Can Morera, que es va inclinar per les dues opcions que no contemplaven noves instal·lacions.

Imagino que per aquestes opcions es refereix a ocupar polígons existents i no fer-ne més de nous. Això que sembla coherent només té sentit si haguéssim rebut l’interès de petites empreses per instal·lar-se aquí, però no és el cas. A més, en els últims anys ha quedat demostrat que aquest és un model que no funciona. Només cal veure que hi ha multitud de naus industrials o de polígons, com el de Montbui, que són buits i segueixen sense ocupar-se. El denominador comú en ambdós casos és que es tracta de peces petites, fet que té una lògica si ens fixem que l’Anoia té un PIB industrial superior a la resta de Catalunya amb unes de les indústries més antigues del país , i precisament per això, tenim un producte industrial obsolet. Fer el mateix de sempre no farà que millorem la situació de la Conca, i sembla mentida que alguns vulguin negar l’evidència de les dades. Sap la gent que a la Conca no tenim ni un sol solar de 50.000 metres quadrats?

El barri de l’Espelt era proper a la delimitació inicial de la Plataforma Ferroviària i puc arribar a entendre la seva preocupació. Dit això, la finca de Can Morera queda molt allunyada del barri, i tampoc no entenem

societat

novembre/2020

Territori quines alternatives veurien bé, ja que sembla que mai s’acontentin. El problema fonamental és que determinats barris han rebut molt poca informació, i la que han tingut ha estat pretesament esbiaixada. Malgrat això, la veritat sempre s’acaba imposant i som optimistes amb la gent de l’Espelt. En tot cas, hauríem de repensar tots plegats si és positiu oposar-se sistemàticament a qualsevol projecte que es presenti. Vull tornar a recordar que els terrenys de Can Morera són privats i, a més, tampoc hem sentit quines propostes optimitzen l’ús del sòl. Per experiència pròpia, ja sabem que no es tracta d’una qüestió agrícola, per tant escoltem amb totes les nostres orelles. Ara bé, si algú té una nau o un local i una idea de negoci, és normal que li diguin si hi ha de muntar una perruqueria o una carnisseria?

Quins usos té ara la finca de Can Morera? En ser una zona del sector primari (pel que es veu, hi ha cria de poltres), no han plantejat continuar amb aquesta activitat que genera productes de proximitat? Què fa que s’aposti per la seva transformació?

L’ús de la finca és agrícola i segurament devem ser alguns dels que cultivem i explotem més hectàrees dins la Conca, almenys en aquesta zona. La finca, agrícolament parlant, és pobra. Dit això, estem totalment a favor de la generació de productes de proximitat i s’han de prioritzar sempre que es pugui, però també cal analitzar quin és el millor ús del sòl per generar riquesa i llocs de treball de qualitat.

Preguntem-nos a quanta gent dona feina la finca avui en dia i quants llocs de treball es generarien si hi instal·lem el hub tecnològic.

Diverses vegades s’ha parlat d’empreses interessades a ubicar-se en aquesta part d’Òdena.

Quines són? Com es fa aquest contacte amb les empreses? Hi intervé algun agent de l’Administració?

En el nostre cas hi ha hagut bastantes empreses interessades, que han arribat a través de diversos canals i majoritàriament tenim un contacte directe amb totes elles. Només intervenen agents de l’administració quan aquests han estat el canal d’entrada, per exemple en el cas d’ACCIÓ. Amb relació al nom de les empreses, em remeto als que vàrem fer públics anteriorment. No puc dir gaire més perquè en molts casos hem hagut de signar acords de confidencialitat. Dit això, ara com ara puc assegurar que pels nostres terrenys han passat Google o Tesla, tot i que malauradament aquesta última va acabar triant marxar a Alemanya. Ara tenim contacte i estem treballant amb empreses nacionals i internacionals de primer nivell, però per implantar-s’hi necessiten seguretat jurídica. De fet, primer s’han de donar les condicions perquè aquestes empreses puguin venir, i pot ser que vinguin si després el clima és favorable,

dels terrenys si passat un temps no fóssim capaços d’aterrar cap de les empreses que fins ara ens han mostrat interès. El més important és que avui encara les tenim, però hem de ser diligents i evitar que acabin marxant a altres comunitats o països que siguin més àgils. Des d’ADEQUA no tenim cap problema a parlar amb ningú i ens agrada escoltar altres opinions, sempre que se’ns tingui en compte. Si hi ha voluntat, sempre podrem trobar les vies per entendre’ns.

Terrenys de Can Morera, dins el terme municipal d’Òdena. TERRITORI

però mai al revés. Per fer un hotel, es busquen primer els clients o es fa l’hotel directament?

L’Ajuntament d’Òdena ha assenyalat que no ha tingut cap proposta amb noms per part de la Generalitat. Han parlat amb la batllessa? I davant el “no” d’Òdena, es plantegen actuar com a promotors en una zona de la comarca on hi hagi més consens?

Ens consta que tenen informació sobre l’interès d’empreses, entre altres coses perquè els ho hem dit nosaltres. No pretenem fer perdre el temps a ningú, però tampoc el volem perdre nosaltres. Si se’ns requereix per aportar evidències d’aquestes empreses interessades, ja saben que les tenim. Esperem que hi hagi voluntat ferma de portar a aquestes empreses al territori, però el problema sempre es dona quan es planteja ubicar-les a Can Morera, malgrat que totes aquestes empreses s’interessin exclusivament pels nostres terrenys i no pels altres. En tot cas, el “no” d’Òdena és recent, ja que prèviament hi ha hagut set ajuntaments a favor. Tot i això, encara hi ha una majoria a favor que també està fallant a molts electors. La realitat és que algunes de les empreses interessades ja han fet les auditories tècniques pertinents dels nostres terrenys i sabem que no poden anar a altres llocs de la comarca. Si Can Morera no tira endavant, li garanteixo que cap d’aquestes companyies vindrà a la Conca. El més probable és que s’ubiquin a una altra banda, molt probablement fora de Catalunya, perquè el problema dels grans emplaçaments és generalitzat. Ara bé, no deixa de ser paradoxal que alguns no vulguin fer cas a les empreses interessades a venir tot i la situació urbanística dels nostres terrenys.

Quina tipologia d’instal·lacions significaria el D-Hub? Quants

llocs de treball podria aportar?

El D-hub Òdena és un projecte tecnològic que aposta per la digitalització amb un campus enfocat a l’anomenada indústria 4.0. Les instal·lacions són molt més atractives que els habituals polígons industrials i s’hi volen promoure els principis de l’economia circular. Al campus hi haurà lloc per a grans empreses tecnològiques i algun centre de desenvolupament i recerca punter, però també hi haurà espai per a altres empreses de sectors molt dependents de la capacitat computacional, com la biotecnologia, la mobilitat, el gaming, les criptomonedes o el sector farmacèutic, entre molts d’altres. L’objectiu és crear un ecosistema pioner en aquest tipus d’instal·lacions a Catalunya. Els llocs de treball oferts pel campus dependran de l’evolució i les fases d’aquest, així com del nombre d’empreses finals que s’hi implantin, però basant-nos en xifres d’algunes de les empreses interessades podem estar parlant d’unes 1.000. El campus, volem que estigui alimentat per energies renovables i que sigui un exemple de comunitat energètica independent.

Les possibilitats de desenvolupar amb èxit un projecte així amb la indústria i els professionals que tenim aquí a Catalunya és inigualable, però també sabem que hi ha altres comunitats com Madrid o Aragó que ens fan competència deslleial, tot i no tenir els atributs que tenim aquí.

La finca ha estat objecte d’una polèmica molt llarga i s’assenyala per part d’Unió de Pagesos i Per la Conca que hi ha una intenció especulativa en uns terrenys eminentment rurals. Han parlat amb aquests actors? Quina és la posició d’ADEQUA? Podem assegurar que no tenim cap intenció especulativa. Estem tan convençuts del projecte que volem fer que, si cal, estaríem disposats a renunciar a la reclassificació

Com a empresa promotora, han estudiat parcel·les alternatives?

Quines? Per què no s’estudien altres llocs de l’Anoia més accessibles i on la connexió ferroviària seria més senzilla?

No hem estudiat cap altra parcel·la.

Reitero que la situació i les característiques del nostre terreny són magnífiques i així ens ho ha demostrat la valoració tan favorable que n’han fet les empreses interessades. Vull aclarir que els terrenys són perfectament accessibles i econòmicament més viables que altres emplaçaments que s’han plantejat.

Actualment, tenim una carretera d’accés, dues línies d’alta tensió i aigua, i tot a peu de finca. A més, el projecte, el volem fer a dins de casa nostra. A qui molestem?

En referència a la connexió ferroviària, vull remarcar que pel projecte actual no necessitem cap tren de mercaderies perquè la indústria que volem portar no genera transport de cap mena, ni residus, ni soroll. Dit això, creiem que en cap cas hauríem de renunciar a l’eix ferroviari, ja que està vinculat al projecte ferroviari de les persones i a més pot ser un actiu de futur per a la Conca. De forma anàloga, pensem que l’aeròdrom és un actiu latent del territori que cal preservar, ja que és una riquesa respecte a altres regions.

Una empresa del sector immobiliari com ADEQUA, quina valoració fa del deteriorament de molts pisos buits en municipis de la Conca d’Òdena. Com a professionals, quina mena de política afavoriria la recuperació d’aquests habitatges?

En alguns aspectes el mercat residencial és similar a l’industrial.

El fet que hi hagi pisos buits en mal estat és un indicatiu que no hi ha equilibri entre l’oferta de pisos adients i la demanda de la població.

Els preus de venda per a un possible promotor són baixos i en moltes zones fan inviable cap nova promoció perquè no es justifiquen els costos.

Malgrat això, hi ha sectors en què no hi ha suficient oferta, com per exemple en pisos de lloguer, on clarament cal fer-ne més. Una política clara que afavoriria el mercat residencial i també el comerç local seria sens dubte donar suport a un projecte com el nostre o el de qualsevol gran indústria que irradiaria riquesa i aportaria coneixement i oportunitats per als nostres joves.

19

“

“Fer el mateix de sempre no farà que millorem la situació de la Conca, i sembla mentida que alguns vulguin negar l’evidència de les dades. Sap la gent que a la Conca no tenim ni un sol solar de 50.000 metres quadrats?”

“Estem totalment a favor de la generació de productes de proximitat i s’han de prioritzar sempre que es pugui, però també cal analitzar quin és el millor ús del sòl per generar riquesa i llocs de treball de qualitat.

Preguntem-nos a quanta gent dona feina la finca avui en dia i quants llocs de treball es generarien si hi instal·lem el hub tecnològic.”

“Ara com ara, puc assegurar que pels nostres terrenys han passat Google o Tesla, tot i que malauradament aquesta última va acabar triant marxar a Alemanya. Ara tenim contacte i estem treballant amb empreses nacionals i internacionals de primer nivell, però per implantar-s’hi necessiten seguretat jurídica.”

“L’objectiu és crear un ecosistema pioner en aquest tipus d’instal·lacions a Catalunya.”

“Podem assegurar que no tenim cap intenció especulativa.”

“El projecte, el volem fer a dins de casa nostra. A qui molestem?”

20

societat

novembre/2020

Demografia

La diàspora d’anoiencs cap a l’estranger continua a menor ritme, però supera les 3.000 persones La xifra d’anoiencs que emigren cap a l’estranger s’ha duplicat des del 2012, malgrat el final de la recessió econòmica, i en són 3.128.

Igualada era el darrer domicili de 1.640 d’aquestes persones que han fet les maletes

FRANCESC VILAPRINYÓ Les dades de l’Idescat de 2019 reflectien que hi ha 3.128 anoiencs i anoienques que resideixen a l’estranger. Aquestes xifres, recollides també en l’Informe Econòmic Anual de l’Anoia, confirmen la tendència que es manté des de fa una dècada: cada any, al voltant de 200 persones deixen la comarca per establir-se fora de l’Estat espanyol.

Des del 2012, aquesta xifra gairebé s’ha duplicat (aleshores n’eren 1.600). El destí prioritari, segons l’informe, són països de més al nord, i en segon terme, del Con Sud. Per aquest ordre, els estats on emigren són França, Argentina, Bèlgica, Alemanya, Xile i Regne Unit. Amb tot, el darrer any va ser quan menys va créixer aquesta “diàspora”: 184 persones, al costat de les 208 de l’any anterior.

Ara bé, des que es recopilen les dades, aquesta emigració és cada cop més jove. El 2009, una persona de cada quatre que n’anaven era major de 65 anys; ara, és menys d’un 14%, mentre que la població de 0 a 14 anys que se’n va de l’Anoia s’ha duplicat en aquest lapse de temps: del 12,58% al 25,58%. Aquestes dades de l’Idescat s’obtenen a partir de persones que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única nacionalitat, i l’últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a l’Anoia. El municipi més afectat per aquesta

emigració és Igualada, darrer domicili de 1.640 persones del total de 3.128 que van fer les maletes.

“Hi ha qui se’n va per fer estudis superiors i no torna” Entre els igualadins que han fet el pas, hi ha el consultor ambiental i geògraf Quim Muntané, que viu a Londres. En la seva opinió, “els que se’n van ho han fet per circumstàncies i motivacions força diverses, sobretot entre els joves. Intueixo almenys dos perfils clars: d’una banda, gent que no trobava feina a la comarca i ha decidit provar sort a l’estranger, i s’hi queda durant una temporada (més o menys llarga); de l’altra, persones que han marxat per fer estudis superiors (o que els han fet aquí) i que es queden a l’estranger o se n’hi van perquè no troben a la comarca la possibilitat de treballar en l’àmbit i el nivell laboral que esperaven o desitjaven”.

El flux de persones que se’n van anar no es va aturar després de la recessió, sinó que va seguir creixent. Muntané assenyala que “la situació continua sent objectivament dolenta. Tot i que, des del 2012, l’atur ha anat disminuint, la taxa actual —propera al 13% de mitjana a la comarca, i previsiblment major en menors de 30 anys— segueix sent una catàstrofe que complica les perspectives vitals i laborals de molta gent. La situació és encara més complicada per a qui busca llocs de treball qualificats o

Evolució dels emigrants anoiencs durant els darrers anys. FONT: IDESCAT

en sectors laborals concrets”. Creu que amb la crisi post-COVID, “el volum de gent emigrant a l’estranger no només es mantindrà, sinó que probablement augmentarà de nou, com durant els anys posteriors a la crisi econòmica del 2007-2008”.

Aquesta emigració tria el nord d’Europa, “per una barreja de factors culturals (països o ciutats que percebem com a atractives o bons llocs on viure), personals (amics, coneguts o familiars que hi viuen o hi han viscut) i d’oportunitats laborals concretes”. Apunta que “la dinàmica és encara més preocupant si es té en compte el jovent que, sense anar-se’n a l’estranger, abandona igualment la comarca per establir-se a Barcelona o voltants (sigui empadronant-s’hi o no). L’èxode

real de jovent de la comarca és més acusat del que aquestes dades indiquen”.

“Cal vertebrar més la relació entre empresa i coneixement” Sobre el fenomen, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech, apunta que “la comarca és un bon lloc per viure i treballar-hi. Hem de seguir treballant per apostar per aquesta societat del coneixement i vertebrar una millor relació entre empresa i coneixement. Hem de sumar esforços aquí i evitar que els joves que surten de la universitat i la FP es vegin obligats a marxar perquè no hi ha feina, que puguem retenir el seu talent i atraure’n de nou”.

EFECTE COVID “La situació econòmica continua sent objectivament dolenta”, comenta el geògraf igualadí Quim Muntané, un dels que se n’ha anat, “i amb l’efecte de la COVID-19 pot anar a més.”

SOLUCIONS Joan Domènech, president de la UEA, demana solucions “perquè els joves que acaben els estudis no es vegin obligats a anar-se’n.”

L’escolapi igualadí ha mort a Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic), el 20 de novembre de 2020, als 76 anys d’edat.

Salvador Riera i Mimó Igualada, 1944 - Mexicali, 2020

La família agraeix les nombroses mostres d’estima i condol i anuncia que pròximament, quan les mesures per la COVID19 ho permetin, se celebrarà a Igualada una eucaristia en memòria seva.

Mestre, capellà, cunyat, tiet, i sobretot bona persona. Tots en guardarem al cor un gran record. Malauradament no es va poder afaitar la barba.

publicitat

novembre/2020

(*)

(*) Si has arribat fins aquĂ­, els teus futurs clients, tambĂŠ.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

21

22

política

novembre/2020 NOUS ASSOCIATS Tot i que Junts Anoia suma figures vinculades a governs de CDC i PDeCAT, com Joan Caballol, Pep Solé o Vanessa Fernández-Arroyo, la majoria d’afiliacions provenen o de la Crida Nacional o de persones que no s’havien significat políticament.

També hi ha Josep Maria Oller, un dels impulsors del 9-N a la comarca.

política

Junts enceta projecte com a partit a l’Anoia La formació vinculada a Carles Puigdemont enceta camí a l’Anoia, vinculada a la zona del Penedès. Preveuen obrir en breu una delegació a Igualada. A l’executiva anoienca hi ha històrics de CDC, com Josep Maria Oller i el regidor calafí Joan Caballol. La igualadina Xènia Guàrdia n’és la coordinadora comarcal

FRANCESC VILAPRINYÓ

A principis de novembre es constituïa l’agrupació de Junts a l’Anoia, adscrita a la Vegueria Penedès. La coordinadora comarcal, la igualadina Xènia Guàrdia, explica que “no disposem d’informació exacta” sobre quants militants hi ha, “però podem confirmar que el nombre d’afiliats a la comarca va pujant de forma contínua setmana rere setmana”. En breu, s’inaugurarà a Igualada la nova seu comarcal. Afegeix que “la Vegueria Penedès va ser molt activa en la proposta de canvis i es van crear alguns grups per revisar-ho conjuntament. L’executiva està formada per quatre persones de cada comarca de la Vegueria”.

L’origen dels membres és divers.

En el seu cas personal, forma part dels “associats de la Crida que ens vam passar a Junts, i vam continuar en contacte. Cap a finals de setembre vam proposar de trobar-nos amb altres persones que sabíem que s’hi havien associat. Vam decidir presentar-nos en una candidatura per coordinar la comarca. Tres de nosaltres érem també a l’executiva de la Vegueria i vam creure que, si guanyàvem, podríem anar molt alineats per poder treballar més i millor per al territori. Ens vam posar a buscar persones de diferents localitats per intentar que tot el territori quedés ben representat i ens vam posar en

El President Puigdemont, en un acte celebrat a Igualada.

contacte amb gent de diferents orígens que també volien participar-hi”.

A les eleccions internes, per via telemàtica, la candidatura de la comarca va tenir un suport del 81% del total dels afiliats: “Ens dona molta força per proposar nous projectes i per poder liderar la constitució del partit a les diferents poblacions.”

Indica que “treballarem des de dues

perspectives: per una banda, volem fer créixer el partit en afiliats a tot el territori, i dedicarem un equip a tal fi; d’altra banda, volem organitzar-nos en projectes que creiem que són molt rellevants per fer créixer la comarca, i dedicarem diferents persones de l’executiva a cadascun. Al mateix temps, intentarem incloure la participació dels afiliats de la comar-

TRANSVERSAL Es defineixen com una força transversal. En una comarca on el PDeCAT es manté fort als ajuntaments, reivindiquen la unitat independentista.

ca per tal que es recullin totes les visions possibles”. Entre els afiliats que han impulsat el partit, hi ha històrics de CDC com Josep Maria Oller, també vinculat al 9-N, o Joan Caballol, que va ser tinent de batlle a Calaf.

A l’Anoia, el PDeCAT, amb qui acaben de partir peres, manté molta força en l’àmbit municipal. La candidata d’aquest partit a la presidència de la Generalitat serà l’anoienca Àngels Chacón. Volen evitar la polèmica: “estem treballant amb l’executiva nacional per poder clarificar aquest punt, segur que trobarem solucions.

En cap cas considerem que entrar en discrepàncies amb el PDeCAT o qualsevol altra formació política amb la qual tinguem punts en comú per treballar per la independència de Catalunya aporti res al nostre projecte de país”.

Xènia Guàrdia subratlla que “ens volem adreçar a tothom que tingui clar que la independència és l’única solució per al benestar i el futur del nostre país. I volem aglutinar a tothom per sumar-hi. Seguir en la situació actual, només farà que tinguem un futur cada cop més complicat i reprimit”. Assenyala el lideratge de Carles Puigdemont i que “hi ha feina a fer per estar ben preparats”. En l’eix ideològic es consideren transversals, inclusius i diversos en ideologies: “No volem etiquetes ideològiques que ens oprimeixin.”

novembre/2020

publicitat

23

24

política

novembre/2020

El govern d’Igualada es redissenya La inesperada renúncia de Marisa Vila ha obligat el govern d’Igualada a fer una redistribució quirúrgica. La segona tinent de batlle va plegar per “motius personals” i les àrees d’Ensenyament i Joventut aniran a parar a les que eren tercera i quarta tinents, Patrícia Illa i Carlota Carner. Aquesta, a més, entomarà Urbanisme

DONES El govern igualadí continuarà amb quatre dones com a tinents de Batlle. Montserrat Duch tornarà a les carteres que ja havia gestionat en el mandat anterior, com Hisenda i Règim Interior.

FRANCESC VILAPRINYÓ Des d’aquest mes, el govern igualadí canvia la fesomia del cartipàs per suplir una baixa de pes com la de Marisa Vila. La reconfiguració de l’equip que encapçala Marc Castells s’ha fet situant la novetat, Montserrat Duch, en una àrea que ja havia tingut de 2015 al 2019, Hisenda. Duch passa a ser quarta tinent de batlle. Carlota Carner cedeix Hisenda a Duch i agafa, com a tercera tinent de batlle, Urbanisme (fins ara responsabilitat de Castells), Governació i Talent, que inclou Joventut. Patrícia Illa passa a ser segona tinent de batlle i torna a Ensenyament, que ja havia tingut en l’anterior mandat. A més, continuarà amb l’àrea d’Esports.

Amb Duch, Marc Castells continuarà amb quatre dones com a tinents de batlle, un dels trets que va reivindicar el juny del 2019, quan va començar el mandat. En aquesta reordenació, Duch s’ocuparà també de Règim Interior i Coordinació.

Miquel Vives suma Promoció de la Ciutat a la seva cartera de Mobilitat i Sostenibilitat, mentre que Pere Camps —edil de cultura— rep la responsabilitat de la Biblioteca i l’Arxiu Històric. Només tres regidors, Carme Riera, Fermí Capdevila i Jordi Marcé, no veuen alterades les seves competències.

El batlle, Marc Castells, apuntava, durant el ple en què es va informar de la renúncia, que “és el tercer cop que té lloc aquest fet”, des que ell és al consistori. Els precedents en el seu equip són els de Maria Senserrich, que va deixar el grup de CiU el 2010 per anar al Parlament, i Àngels Chacón, que abandonava el govern el 2018 en el seu salt a la Generalitat. Durant la sessió, va elogiar Marisa Vila, “que ha tingut

Municipal

MÉS CANVIS Miquel Vives passarà a gestionar també Promoció de la Ciutat, que deixa Patrícia Illa una vegada ha d’assumir Ensenyament; el regidor Pere Camps serà el responsable directe dels equipaments culturals.

una implicació molt gran, ja des de la seva trajectòria professional. Ha assumit i desenvolupat la seva feina en uns moments molt complicats.

Va fer un inici de curs extraordinari. Durant la pandèmia, ella mateixa portava els aplicatius a les escoles, i ha avançat amb l’equipament juvenil de Cal Badia, que ja està a punt de ser inaugurat”.

Retrets de l’oposició En el mateix ple, el portaveu d’ERC, Enric Conill, refermava el seu elogi a Marisa Vila, ja expressat pels republicans en un comunicat anterior. Afegia, però, “la perplexitat perquè la regidora dimiteix.

Voldríem explicacions en l’àmbit polític per part de l’alcalde, ja que si les polítiques eren positives, cal-

dria saber per què. També creiem que han tardat a notificar-nos-ho. És una manca de transparència”.

Jordi Cuadras, d’Igualada Som-hi, mostrava “respecte per la decisió de Marisa Vila. Som escrupolosos i no farem suposicions. Agraïm que Vila sempre hagi estat oberta al diàleg amb els regidors de l’oposició. Valorem la quarta escola bressol municipal i la Comissió per l’Equitat Educativa”.

Al seu torn, Neus Carles, portaveu de Poble Actiu, s’expressava tot desitjant “sort a la regidora Vila en la seva nova etapa. És un any molt difícil. Calia que els centres educatius tinguessin més neteja, més espais; a vegades s’ha fet bé, però a vegades massa tard. Que ara es canviï d’interlocutor per a les escoles és

una complicació afegida”. Criticava que “si la dimissió es va anunciar el 16 d’octubre, és una manca de respecte que la resta de regidors no ho sabéssim fins a la setmana passada.

Aquesta dimissió és una mostra més que el projecte fa aigües”. Carmen Manchón, de C’s, feia un agraïment “a la tasca de Marisa Vila i la seva dedicació. Sort en la nova etapa”.

Finalment, Castells retreia a Conill i Neus Carles que “han trencat la tradició durant quaranta anys d’agrair la dedicació als que se’n van. Marisa Vila ens ho va demanar així per confidencialitat i per respecte a la seva decisió; si hi vol renunciar, no ho poden voler utilitzar políticament. És un error entrar en dinàmiques d’aquesta mena”.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Marisa Vila renuncia com a regidora i cedeix el relleu a Montserrat Duch

política

novembre/2020

25

Municipis

El PDeCAT trenca amb ERC i obtindrà la batllia de Piera amb el suport de PSC i Comuns Republicans i convergents feia deu anys que governaven en coalició. Les denúncies al batlle, a Antifrau i a la Fiscalia, són el motiu que addueixen els impulsors de la moció. Si es consuma aquest relleu, ERC perdrà la seva principal batllia a la comarca

“Sorpresa” Un pacte “sorpresa” que arriba pocs dies després que a Masquefa es produeixi un acord similar, pel qual el PSC entra al govern.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La primera moció de censura d’aquest mandat 2019-2023 a l’Anoia serà a la segona ciutat amb més habitants, un municipi gran, Piera. I amb força soroll. El PDeCAT (amb el nom de Junts) trencarà un pacte de deu anys amb ERC i s’aliarà amb Comuns i PSC per passar la batllia al seu líder, Josep Llopart, tot i que les condicions de l’acord no s’han especificat. Esquerra maniobra per trobar alternatives, tant amb Junts com amb l’oposició, i ofereix la dimissió del batlle Jordi Madrid. L’aritmètica permet que ERC pugui fer majories amb Junts o PSC, mentre que Junts necessita dos socis més, en aquest cas Comuns i PSC, per tenir nou dels 17 regidors.

Junts addueix que “els últims mesos hem viscut dins del govern una situació de bloqueig que ha provocat ineficiència, ineficàcia i desorganització en el si de l’Administració”. Assenyalen els seus socis de govern i Jordi Madrid com a causants d’aquesta problemàtica. Per la seva part, PSC i Ara és Demà –confluència vinculada

Nou acord ERC vol explorar un nou acord de govern i ofereix la renúncia de Jordi Madrid a l’oposició.

Els disset regidors i regidores que configuren l’actual consistori pierenc.

als Comuns– argumenten que les denúncies per mala praxi a Jordi Madrid no han tingut resposta per part d’ERC. Els socialistes exposen que “ja vam denunciar, fa un mes, que la situació era insostenible, i vam demanar un canvi d’actitud al batlle, cosa que no ha fet; al contrari: s’ha agreujat amb les causes que té obertes a Antifrau i a la Fiscalia. Davant aquest

immobilisme i davant els enormes reptes de present i de futur que té Piera, considerem imprescindible el canvi que representa l’acord per presentar la moció de censura”.

Les qüestions de les denúncies són el nomenament d’un cap de policia “sense concurs” i unes contractacions “per sobre del límit de 15.000 euros” sense procediment.

Jordi Madrid les va justificar per les “circumstàncies excepcionals”,

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Esquerra ofereix la dimissió de l’alcalde de Piera per trobar un govern alternatiu

i el cert és que es van fer mentre compartia govern amb el PDeCAT. Ara és Demà parla en termes similars als socialistes i lamenta “no haver rebut resposta” de Jordi Madrid les darreres setmanes sobre les denúncies a la Fiscalia i a Antifrau. En van demanar la dimissió a principis de novembre. La reacció d’ERC, en tot cas, ha arribat ara i admet la possibilitat de la dimissió del batlle, sempre que Junts eviti trencar el govern.

Quarta sociovergència del mandat Si es consuma la moció i el pacte, en poques setmanes els dos principals municipis de l’Anoia Sud passaran a ser governats per una coalició de socialistes i postconvergents, en aquest cas del sector del PDeCAT. El dimecres 18 es rubricava l’acord entre Junts i PSC, perquè aquests darrers entressin al govern de Masquefa. Ara el PDeCAT té pactes amb els socialistes al Consell Comarcal, a l’Ajuntament de Vilanova del Camí, al de Masquefa i aquest nou de Piera.

ERC perd la seva principal batllia a l’Anoia.

26

ecomomia

novembre/2020

La Llei 11/2020 limita els lloguers als preus màxims de referència, o a l’import de la renda anterior actualitzat, en una seixantena de municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens. La capital de l’Anoia, igualada, és un d’aquests municipis.

economia

La Generalitat verificarà els anuncis i contractes de lloguer perquè s’ajustin a la nova llei de contenció de rendes La Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya(AHC) i l’Agència Catalana del Consum (ACC), ha traslladat als col·legis professionals d’API, als d’administradors de finques de Catalunya i als principals portals immobiliaris l’obligatorietat de complir la normativa L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d’Empresa i Coneixement, organismes encarregats de donar compliment a la norma, han adreçat una carta als col·legis professionals d’API de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i als col·legis d’administradors de finques de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Se’ls demana que informin els seus col·legiats de l’obligatorietat de complir la llei, en relació amb la publicació dels preus mitjançant l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat, i a la limitació dels preus de lloguer en aquells municipis que han estat declarats àrees de mercat d’habitatge tens. Així mateix, s’ha traslladat als principals portals immobiliaris de Catalunya les obligacions que estableix la normativa.

El Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, estableix que l’índex de referència de preus de lloguer –que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i amb unes característiques definides– ha de constar en les ofertes i la publicitat que incloguin preus, així com en el contingut dels contractes.

A més, la Llei 11/2020 fixa topalls en una seixantena de municipis de-

60 MUNICIPIS La Llei 11/2020 limita els lloguers als preus màxims de referència, o a l’import de la renda anterior actualitzat, en una seixantena de municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens.

clarats àrees de mercat d’habitatge tens. La nova norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible.

La llei estableix que en el cas dels habitatges situats en zones de mercat tens que hagin estat llogats en el darrers 5 anys, l’import de la renda en els contractes nous no pot superar el preu anterior actualitzat amb l’índex de garantia de competitivitat ni, en tot cas, l’índex de referència.

Si l’habitatge no ha estat llogat en els darrers 5 anys, el preu màxim serà l’índex de referència.

La Generalitat de Catalunya iniciarà aquest mateix 2020 una campanya d’inspecció per garantir el compliment total de la llei, per tal d’aconseguir que s’implementi plenament.

Regulació del preu El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arren-

dament d’habitatge, que té l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers i que s’aplica als nous contractes a partir d’aquesta data.

La llei afecta el lloguer de residències permanents a les àrees amb un mercat d’habitatge tens, és a dir, on hi ha dificultat per trobar un habitatge amb un lloguer assequible. La llei s’aplica inicialment a 61 municipis, on no es podrà superar l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat. L’arrendament per sobre del preu d’aquest índex implica sancions.

CAMPANYA La Generalitat de Catalunya posarà en marxa en breu una campanya d’inspecció per garantir el compliment de la llei.

Els comerços de proximitat van tancar per protegir-nos.

Ara ens toca ajudar-los a aixecar la persiana

#jocomproacasa

economia

novembre/2020

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, que té l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers i que s’aplica als nous contractes a partir d’aquesta data.

La llei afecta el lloguer de residències permanents a les àrees amb un mercat d’habitatge tens.

A El Govern ultima un nou mecanisme per a concedir ajuts als autònoms basat en un registre previ Els sol·licitants podran introduir les dades durant diversos dies i l’ordre d’arribada de peticions no serà determinant El Govern ultima un nou mecanisme per la concessió d’ajuts econòmics als autònoms, basat en un registre previ, després de la polèmica per la convocatòria anterior, en què les prestacions s’adjudicaven per concurrència no competitiva i amb adjudicació per ordre de presentació. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i els consellers Chakir El Homrani i Jordi Puigneró s’han reunit aquest dissabte al matí per continuar treballant en el disseny del nou sistema, que vol facilitar l’accés a noves ajudes econòmiques. Els autònoms podran inscriure’s al registre, que estarà obert durant diversos dies. L’ordre en què es registrin no serà determinant en la concessió dels ajuts.

El registre funcionarà com un sistema d’inscripció prèvia. Sobre aquesta inscripció, i en base als criteris corresponents, el Govern podrà procedir més àgilment al repartiment de les ajudes.

El mecanisme encara s’està treballant i el Govern té intenció d’activar-ho en els propers dies. De fet, un cop perfilat el mecanisme, el segon pas serà el disseny de les ajudes. Està previst reunir el Consell de Treball Autònom.

A la reunió també hi han assistit, des del despatx del vicepresident, el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i la secretària d’Economia, Natàlia Mas. Hi han participat, per videoconferència, els secretaris generals dels departaments implicats.

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, ja va descartar tornar a utilitzar el sistema de concurrència competitiva, en què els primers que trameten sol·licituds són els primers que reben compensacions, per repartir ajuts entre els sectors afectats per la covid-19. El seu Departament va anunciar dimecres passat que aturava tots els ajuts que s’atorguen per ordre de presentació mentre buscava un format alternatiu. Tot plegat, després de la polèmica per una convocatòria d’ajuts als autònoms, que s’atorgaven per ordre de registre, en què el sistema informàtic es va col·lapsar i que no va resultar suficient per atendre totes les peticions.

El vicepresident va assegurar que treballava en un nou “mecanisme de suport permanent i continuat als autònoms” que sigui “àgil” i permeti rebre pagaments “periòdics” en funció de l’activitat de cada negoci. L’objectiu, va explicar, és que la informació que hagin d’aportar els autònoms sigui “la mínima possible” perquè el Govern no vol “marejar”.

27

Els autònoms podran inscriure’s al registre, que estarà obert durant diversos dies. L’ordre en què es registrin no serà determinant en la concessió dels ajuts. El registre funcionarà com un sistema d’inscripció prèvia. Sobre aquesta inscripció, i en base als criteris corresponents, el Govern podrà procedir més àgilment al repartiment de les ajudes.

Sobre l’ocupació

quest fenomen delictiu, que tant perjudici ocasiona i tanta alarma social provoca, constitueix un problema de màxima actualitat a conseqüència de l’enorme increment que ha experimentat en els últims anys, especialment des de la crisi econòmica.

Però no per estar més present en els mitjans, avui, és un fet de recent aparició. És veritat que en via civil l’atac a la possessió d’un bé immoble ja estava protegit per mitjà d’accions interdictals, cosa que no passa en via penal. I va ser el Codi Penal de 1995 el que va tipificar aquesta conducta com a delicte per primera vegada, ja que fins llavors es limitava a una simple falta de coaccions.

Hem de distingir dues figures per poder entendre com es regula penalment aquesta conducta: el delicte d’usurpació i el delicte de violació de domicili.

L’article 245.2 CP regula la primera d’aquestes figures: “El qui ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o es mantingui en ells contra la voluntat del seu titular, serà castigat amb la pena de multa de 3 a 6 mesos.”

I l’article 202.1 CP regula la violació de domicili “El particular que, sense habitar-hi, entri en un domicili aliè o es mantingués en la mateixa contra la voluntat del seu habitant, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.”

La primera diferència és quin és el bé jurídic protegit. Si a la usurpació ho és el patrimoni immobiliari, en la violació és la intimitat. La segona diferència és en l’objecte material de l’acció típica: qualsevol immoble que no sigui un estatge a la usurpació, i un estatge en la violació.

Podríem pensar que l’última diferència fa diferència entre la primera i les segones residències. No és així, ja que la jurisprudència de Tribunal Suprem considera que totes dues són habitades, sense discriminar pel fet de fer ús d’un immoble només a l’estiu o en períodes més o menys curts de temps al llarg de l’any. La qüestió és que en qualsevol d’elles es desenvolupi una vida privada pels seus legítims posseïdors, encara que sigui ocasionalment.

I com no tota pertorbació en la possessió d’un immoble ha de ser qualificada d’usurpació, hem de saber quins són els requisits per a aquesta, el que estableix el TS: - Que tingui lloc una ocupació d’un immoble que no constitueixi habitada realitzada amb vocació de permanència en el mateix.

- L’existència d’un risc rellevant per a la possessió de l’immoble pel seu legítim propietari.

Per això si l’ocupació no comporta vocació de permanència, sent esporàdica o ocasional, no es produeix el fet delictiu.

- Que l’ocupant no tingui just títol que legitimi la seva possessió davant el legítim posseïdor.

Si hi ha autorització de l’amo per ocupar-la, encara que sigui a títol de precarista, no hi haurà delicte, havent d’acudir a les accions civils per recuperar la possessió.

- Que el propietari manifesti de manera expressa la seva voluntat contrària a l’ocupació - que qui ocupa ho faci amb dol. És a dir, que sàpiga que l’immoble ocupat és aliè i que no té autorització. D’aquí la picaresca dels lloguers ficticis perquè no es compleixi aquest requisit, al·legant l’ocupant que té títol i que li va llogar qui ell prenia com a propietari.

De manera que, la manca de qualsevol d’aquests requisits, només permetran una sanció administrativa, en considerar-se una infracció lleu la simple ocupació d’un immoble contra la voluntat del seu propietari, arrendatari o titular d’altre dret sobre el mateix.

La recent Instrucció número 1/2020 de la Fiscalia General de l’Estat sobre criteris d’actuació per a la sol·licitud de mesures cautelars en els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles, ha vingut a establir uns criteris que permetin agilitar la protecció del legítim posseïdor adoptant la mesura cautelar de desallotjament de l’immoble. Lògicament, la recuperació de la possessió de l’immoble indegudament ocupat al més aviat és la prioritat més gran del posseïdor legítim. La Llei d’enjudiciament civil permet a l’autoritat judicial acordar el desallotjament d’un immoble en les primeres diligències de procediment, per protegir el perjudicat en el mateix. La Instrucció pretén reforçar l’actuació dels fiscals en defensa de les víctimes, cosa que, si ja anaven fent, ara s’incideix especialment en un delicte que genera alarma social. Insisteix que la mesura se sol·liciti com més aviat millor, quan es té coneixement dels fets, si concorren els requisits de l’aparença de bon dret (fumus boni iuri) que suposa una aparença fundada de la veritat del que s’ha exposat, el perjudici que ocasionaria el retard en adoptar la mesura (periculum in mora) i la proporcionalitat, i escoltant en la mesura del possible al perjudicat, als veïns i al mateix ocupant si es localitza i identifica i si compareix.

La Fiscalia General de l’Estat respon d’aquesta manera davant d’una situació que requeriria, més pròpiament, un consens polític que adopti les decisions i canvis legislatius reclamats per la societat per acabar amb el problema de l’ocupació.

Mentrestant, els legítims posseïdors compten ara amb un suport més fort per part de la Fiscalia, per tal de desocupar una propietat amb l’agilitat que fins ara han patit. Veurem en endavant si és suficient per aconseguir-ho o si es queda en mer intent.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org