ANOIADIARI 48 (Novembre/2019) by AnoiaDiari

Societat P20

L’Ajuntament d‘Òdena replica a la família Singla: no tenen cap proposta per instal·lar-se a Can Morera

Número 48 · Novembre del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat Societat P08

77 joves

Societat P26

Més de 2.000 persones en llista d’espera per operar-se a l’Hospital d’Igualada Societat P28

L’Anoia disposa de 3 centres d’acollida, a Piera, Òdena i Montbui, on conviuen 77 joves que han migrat sols. Descobrim com és el seu dia a dia Societat P24

El lloguer a Igualada, a meitat de preu que a Barcelona

Amb una mitjana de 5,3 € per metre quadrat, la capital de l’Anoia se situa a la cua de les ciutats mitjanes catalanes

Rec.0: 10 anys transformant el barri

Baixen els matrimonis a l’Anoia. La franja amb més unions: la de 30 a 34 anys Societat P30

L’Ajuntament d’Igualada encara ha de pagar mig milió d’euros anuals per l’Infinit Societat P32

L’Anoia, entre les comarques que menys creixen econòmicament Sortim P40

Parlem amb en Peyu i en Jair Domínguez, premiats pel festival Zoom d’Igualada REC.0/MARC VILA

“Necessito explicar la meva història perquè no s’hagin d’explicar més històries com la meva” L’Ousman Umar serà el pròxim convidat de les “Converses” de l’AnoiaDiari

editorial

Cartes dels lectors Tocar allò que no sona Josep Maria Ribaudí Igualada

El passat divendres al Teatre de l’Aurora hi va haver un concert que s’emmarcà en el cicle Concerts de Professorat de l’Escola/Conservatori Municipal de Música d’Igualada. Molt bona assistència de públic, amb el teatre ple, però avui no vull parlar ni fer la ressenya de com va anar. Vull parlar d’un fet que em va sorprendre, i molt. A mig concert, una persona es va aixecar de la butaca i va sortir de la sala. “No li agrada el que fan i toca el dos, tot i que no li hauria costat gaire aguantar fins al final”. vaig pensar. Sorpresa! Al cap de pocs minuts va tornar a entrar i es va asseure a la seva localitat. I això va passar amb dues persones més: es van aixecar, amb la poca discreció que permet un teatre petit, van sortir i van tornar a entrar. Aleshores la meva reflexió va ser una altra: han anat al vàter. No saben, no poden o no volen aguantarse. Potser el metge els ha dit que no és bo mantenir la bufeta sota pressió, o són d’una religió que diu “micciona quan en tinguis ganes”... O que cony sé jo. El que sí que sé, és que al teatre, concerts, conferències i altres actes s’hi va pixat de casa. Molesta molt el trànsit de gent amunt i avall, destarota els intèrprets i, per dir-ho clar i català, toca allò que no sona a tothom. És com els que no es poden estar de mirar el mòbil i engegar-lo. D’acord que és molt pitjor que soni a mitja funció, però els que fan això no són conscients que la llum encarada a les seves cares, a més de ser una falta de respecte per als que actuen, molesta a tothom. El mateix dia, un xicot que seia al meu costat, va obrir el seu cel·lular tres vegades. Quan li vaig dir que allò no ho havia de fer, em va contestar tres coses: que no li havia sonat, que l’esperaven per sopar i, finalment, que jo era un mal educat. Si hagués sigut més llest (i més mentider), m’hauria pogut dir que ell el telèfon ni l’havia tocat, però va ser ruc. Així està el pati.

novembre/2019

Les més llegides al digital Els estudiants denuncien el “llançament de bales de foam” a l’A-2 16/10/2019

Sheila Avilés Un igualadí, entre les víctimes mortals de l’accident d’avioneta a Bonastre 11/10/2019

23/10/2019

Mossos

Els Mossos detenen un montbuienc pel llançament d’un coet 22/10/2019

La polèmica per la intervenció a l’A-2 davant una protesta estudiantil que tallava l’autovia s’arrossega des de fa setmanes. La policia catalana argumenta que el tall no havia estat comunicat i que es va intentar negociar amb els estudiants abans de carregar.

Els Mossos carreguen contra els estudiants a l’A-2 16/10/2019

Andreu Igualada

Miquel Vives 05

PÍcnic per la República pinta La Caixa a Igualada 24/10/2019

L’Ajuntament vol augmentar les mesures de seguretat per frenar l’incivisme contra elements com l’ascensor de Fàtima. Aquesta instal·lació ha estat aquest 2019 uns dos mesos fora de servei com a conseqüència d’actes vandàlics que fa anys que es repeteixen.

Les Marxes per la Llibertat, a punt per recórrer l’Anoia 12/10/2019

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al carrer de Sant Magí, 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1.000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicarlos o escurçar-los.

Aquest octubre, la corredora de muntanya s’ha consagrat com a reina de la disciplina de l’skyrunner, amb el títol mundial obtingut a Limone. Avilés té només 26 anys i això fa pensar que té molt marge per imposar el seu domini durant la pròxima dècada.

La Guàrdia Civil fa un control a l’entrada d’Igualada

Els socialistes es van quedant sense sigles Els socialistes espanyols, amb el beneplàcit dels catalans, estan venent com un dels seus grans èxits (no han fet res en polítiques socials) l’exhumació del dictador. N’han fet un espectacle. Un acte de precampanya electoral. Com una gran fita de la memòria històrica (quan tenen milers de morts republicans a les cunetes, per no dir els que hi ha al mateix Valle de los Caidos). I, dins el show, la ministra de Justícia (!), Dolores Delgado, la mateixa que va marxar indignada durant l’homenatge fet a Mauthausen als deportats republicans durant el nazisme, perquè el govern català va fer esment dels presos polítics, va assistir a la missa d’homenatge al cagaelàstics, al costat de la família Franco, oficiada pel fill del colpista Tejero. I, com a cirereta del show, els socialistes van invertir 40.000 euros per arranjar la tomba familiar on van posar les restes del dictador, quan a Espanya hi ha milers de ciutadans sense habitatge. Han perdut la S de socialistes i la O d’obrers. Els queda la E...

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Moixiganguers Els morats s’han consolidat com una de les colles amb més projecció del panorama casteller. En la XXV Diada van convertir la Pius XII en “plaça de nou”, en executar el 3 de 9 amb folre. Se situen vuitens en el rànquing de colles castelleres.

editorial

novembre/2019

EDITA Cinquanta-set SL C/del Rec, 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Prendrem mal, sí, els de sempre

ANOIADIARI C/ de Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari. No es poden reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

ep Guardiola ha deixat frases que, en alguns casos, són ja aforismes. Va acomiadar-se del Barça amb aquella sentència de “prendrem mal”. I com a vas comunicant que és de la societat catalana, aquell “prendrem mal” dedicat al Barça s’ha convertit en una realitat punyent als carrers. Però les castanyes (metàfora tardorenca) les rep el mateix bàndol sempre. Els nebots i nets de les tietes i els avis que van rebre fa dos anys a l’1 d’octubre, són els que ara entomen els cops dels cossos policials. Es parla una vegada i una altra de violència, però l’espectador amb el cap fred veurà que és gairebé sempre unidireccional. El que va passar a l’A-2 va ser unidireccional i fa molt mal, no només per la por o les contusions que van passar algunes persones, sinó per la desproporció dels mitjans. L’oportunitat del tall de l’autovia es pot discutir, però les càrregues que hi va haver o el llançament d’una bala de foam són la mateixa violència que es va produir fa dos anys. La fractura social és que hi hagi qui no s’encandalitzi per les trompades dels cossos policials, qui només es posi les mans al cap per les trompades que van repartir nacionals i guàrdies civils fa dos anys, i qui vegi inadmissible qualsevol actuació violenta, vingui d’on vingui. El problema no se cenyeix només a aquestes castanyes, sinó a

créixer i viure en un Estat espanyol demofòbic on són plenament acceptats la repressió i l’ús de les clavegueres contra una societat que reivindica un estat propi. O votar si vol un estat propi. Des de fa dos anys, l’Estat ha marcat una línia vermella i adverteix que qualsevol intent de canviar l’statu quo tindrà un càstig. Un càstig, siguis polític o activista (ho demostren les detencions del darrer mes i mig, — tan arbitràries com els empresonaments anteriors— de joves dels quals a penes sabem el nom). El govern espanyol fa temps que, per la via judicial o policial, deixa entreveure que si es vol canviar allò pactat el 78 “prendreu mal”. El “prendrem mal” és si entre nosaltres, societat anoienca i societat catalana, no establim uns límits severs a l’ús de la força i a fer distincions entre les víctimes de la repressió i la violència. El conflicte amb l’Estat ja és prou desigual perquè des de les institucions catalanes no hi hagi gens d’empatia amb les persones detingudes —moltes de les quals són joves— que reclamen al carrer el que proclamen els mateixos polítics al Parlament. Fa l’efecte que els nostres representants han de fer molts equilibris, però cal un mínim d’empatia: els cops, els reben quasi sempre els mateixos, i hi ha desenes de famílies amb detinguts o empresonats, també del mateix bàndol.

El conflicte amb l’Estat ja és prou desigual perquè des de les institucions catalanes no hi hagi gens d’empatia amb les persones detingudes —moltes de les quals són joves— que reclamen al carrer el que proclamen els mateixos polítics al Parlament. Fa l’efecte que els nostres representants han de fer molts equilibris, però cal un mínim d’empatia: els cops, els reben quasi sempre els mateixos, i hi ha desenes de famílies amb detinguts o empresonats, també del mateix bàndol.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Segueixes el Tsunami Democràtic?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 68,3% NO 31,7%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Després der la sentència, s’han de trencar el pactes amb els socialistes a la Diputació, al Consell i als ajuntaments?

SÍ 80% NO 20%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa en les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/ de Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

novembre/2019

a portada

L’aprenentatge de l’idioma i l’accés ràpid al mercat laboral són dos elements que fins ara eren consecutius i que l’administració tracta de fer encaixar en un nou model en què les competències s’adquireixin en paral·lel.

Joves que migren sols

La comarca de l’Anoia acull, en tres centres de primera acollida ubicats a Piera, Òdena i Santa Margarida de Montbui, 77 joves que han migrat sols, 9 dels quals es troben en situació de tutela prorrogada

ALBERT COMPTE RIBA

La Generalitat de Catalunya ha anunciat, fa unes setmanes, que destinarà 14,5 milions d’euros a ajudar els municipis amb centres de primera acollida i atenció integral amb joves que han migrat sols. La proposta es concreta en la contractació de 110 dinamitzadors cívics, una nova figura que farà d’enllaç entre els centres on viuen els joves i els municipis. Les tasques dels nous dinamitzadors són ajudar en l’emancipació juvenil, fomentar la convivència i gestionar els conflictes. I, mentre la Generalitat de Catalunya insta el govern espanyol a canviar la Llei d’estrangeria, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha denunciat que treballa, a la vegada, en la creació d’un conveni amb la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT), perquè els joves tutelats pugin tenir una sortida laboral. La proposta vol oferir formació de 2 mesos als joves i, després, la contractació d’un any, amb la qual tindrien accés al permís de treball. Aquest panorama global al país afecta directament el nostre territori, on hi ha 77 joves que han migrat sols. L’accés al món laboral Com tota persona migrada, nouvinguda dins l’Estat espanyol, per poder accedir a un permís de treball, els joves sense referents familiars que arriben han d’aconseguir tres permisos de residència: un primer d’1 any de durada i dos més de 2 anys cada un. Un cop han passat aquests 5 anys i s’acredita que no ha acumulat cap tipus d’antecedent penal, la persona migrada té accés, ara sí, a un primer permís de residència amb permís de treball de 5 anys de durada, que haurà de renovar un cop caducat. La implementació d’un itinerari més àgil perquè els joves aconsegueixin el permís de treball es vol aplicar, primerament, a aquells territoris on hi hagi un major nombre de centres de primera acollida, pisos tutelats i recursos de l’àrea de

suport al jove extutelat. L’esforç estructural i econòmic es farà gràcies a una redistribució del pressupost del Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Segons un exeducador amb qui ha pogut parlar AnoiaDiari i que prefereix mantenir-se en l’anonimat, és molt difícil que, ara com ara, aquests joves puguin aconseguir un contracte laboral d’un any. Segons comenta, hi ha hagut algun noi que l’ha aconseguit, però els casos d’inserció laboral són molt pocs. També assenyala que la situació és complicada perquè arriben indocumentats i alguns diuen que són menors, però en realitat no ho són. “Això ho fan per poder aconseguir els documents de forma més ràpida”, explica l’entrevistat. La persona amb qui ha parlat aquest mitjà comenta que els joves tutelats de l’Anoia han fet activitats a l’Espai Jove del barri de Mont-

serrat d’Igualada, van a fer esport i s’intenta que estiguin el mínim temps possible aturats al centre. “També se’ls fa treballar l’idioma, tant el castellà com el català, i se’ls ha apuntat a programes de qualificació professional inicial (PQPI), però el graó idiomàtic és difícil de superar a l’inici”, recorda l’entrevistat, qui subratlla que “als joves els costa d’entendre que abans d’accedir a un curs PQPI calgui passar pel procés d’alfabetització, perquè la immediatesa per aconseguir recursos i poder enviar diners a casa és el seu principal objectiu. Aquesta és per a ells una pressió afegida, perquè molts venen enganyats, pensant que, en arribar, de seguida es posaran a treballar i, quan veuen que no és així, sovint viuen moments d’angoixa. Des del seu punt de vista, no troben sentit al procés d’integració que aquí se’ls hi planteja”, assenyala l’educador anoienc a l’AnoiaDiari.

Els centres d’acollida i pisos d’autonomia a la comarca de l’Anoia A dia d’avui, a la comarca de l’Anoia existeixen tres centres de primera acollida i atenció integral. Un és Can Aguilera, a Òdena, coordinat per la Cooperativa Gedi. Un segon és l’SPAAI Castell de Fang, al municipi de Piera, gestionat per la cooperativa Suara. El tercer, que substitueix el centre de Mas Amigó, és el Nur 2, a Santa Margarida de Montbui, un centre d’emerència per fer front a la situació actual. Fins fa uns mesos hi havia també tres pisos d’autonomia per a joves majors de 18 anys, dos a Vilanova del Camí i un a Igualada. Actualment no n’hi ha cap i aquest servei es dona als centres d’acollida en forma de pròrrogues. La gestió dels centres i pisos depèn de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que és una “unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), la qual ofereix als joves entre 16 i 21 anys atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció

Enganyats Segons un educador, la majoria dels joves venen enganyats, pensant que a l’arribada tindran un lloc de treball. La frustació causa angoixa. Tres centres A L’anoia hi ha tres centres de primera acollida i atenció integral: Can Aguilera, a Òdena (23 joves); l’SPAAI Castell de Fang, a Piera (24 joves), i el centre Nur 2, a Santa Margarida de Montbui (30 joves). Aquest substitueix el Mas Amigó i és un centre d’emergència.

a portada

novembre/2019

Fins fa uns mesos hi havia també tres pisos d’autonomia per a joves majors de 18 anys, dos a Vilanova del Camí i un a Igualada. Actualment no n’hi ha cap i aquest servei es dona als centres d’acollida en forma de pròrrogues.

1.248

Increment L’increment d’infants i joves que migren sols s’ha sextuplicat en 4 anys a les comarques de Barcelona. Majoria d’edat La major part dels joves assolirà la majoria d’edat entre aquest any i l’any que ve, moment en què poden obtenir un allargament de mesura i rebre una nova plaça en un pis d’autonomia, com a pla d’acompanyament de la DGAIA. Burocràcia Per a un jove que arriba amb 17 anys i mig, les gestions administratives entre el país d’origen i el d’acollida per poder tramitar el passaport tarden massa perquè en fer els 18 anys es pugui acollir als plans d’acompanyament de la DGAIA.

social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació”, segons s’assenyala des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Dades de l’agost sobre els infants i joves que migren sols a les comarques de Barcelona Segons la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, el 31 d’agost hi havia a les comarques de Barcelona —excepte Barcelona ciutat— 1.248 infants i joves migrats sols. Un 59,6% van ser acollits en centres residencials, i d’aquest tant per cent, un 41,7% correspon a infants i joves migrats sols acollits per la DGAIA. Del total, un 1,7% eren noies, un 23,2% tenien 16 anys, un 42,6% ja havien fet els 17 i un 22,4% tenien 18 anys o més. D’aquests 1.248 infants i joves, 279 es troben en situació de pròrroga assistencial, dels quals un 71,8% es troben en centres de residència. D’aquest tant per cent, un 60,3% es troba en centres de la DGAIA. A l’Anoia, els tres centres que acullen joves que migren sols ofereixen servei a 79 joves. Al centre Nur 2 de

Santa Margarida de Montbui s’acullen 30 persones, cap de les quals en situació de pròrroga. Al centre SPAAI Castell de Fang de Piera, dels 24 joves que acull, 7 es troben en situació de pròrroga. I al Centre Can Aguilera d’Òdena, dels 23 nois que hi viuen, 2 es troben en situació prorrogada. L’esforç de les diferents administracions, tant d’àmbit nacional, territorial comarcal i local, s’observa en l’augment de nous casos acollits per la DGAIA, sobretot del maig al desembre de cada any, quan l’evolució en nombre a tot el territori català ha passat dels 291 el 2015 o els 421 del 2016, als 1.135 acollits del 2017 i, sobretot, als 3.144 nous casos acollits del maig al desembre del 2018. Aquest fet assenyala un increment dels moviments migratoris en el col·lectiu d’infants i joves emigrats que s’ha multiplicat per sis entre els períodes del maig a desembre del 2015-16 i del 2017-18. A les comarques de Barcelona, dels 69 nous casos recollits el 2015, es va passar a 120 el 2016, a 321 el 2017 i a 897 nous casos acollits per la DGAIA el 2018, o la qual cosa representa un augment del 644% entre els dos períodes esmentats. >>>>>

A les comarques de Barcelona —excepte la capital— hi ha 1.248 joves migrats sols. Un 1,7% són noies, un 23,2% tenen 16 anys, un 42,6% en tenen 17 i un 22,4% tenen 18 anys o més.

Quines activitats i recursos tenen els ajuntaments? Més enllà de la trobada que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va mantenir amb 70 ajuntaments municipals el passat 22 de juliol, on es va presentar la nova figura dels dinamitzadors cívics, Alba Gallardo, regidora de Benestar Social, Infància i Joventut de l’Ajuntament d’Òdena, municipi que acull a Can Aguilera 24 joves, va explicar a AnoiaDiari que alguns dels nois arriben quan tan sols falten tres mesos o menys per assolir els 18 anys. Des dels ajuntaments, per aconseguir ajuts relacionats amb la inserció laboral, “tenim dues vies: la dels contractes-programa creats per la Generalitat de Catalunya, els quals s’ofereixen des del Consell Comarcal, si un ajuntament ho demana, i la dels itineraris d’acompanyament cap a la vida adulta, els quals permeten que aquests joves puguin estar dels 18 als 21 anys en pisos d’acompanyament”. Sobre aquest punt, Anahí de Febrer, coordinadora de la Unitat de Ciutadania i Convivència del Departament de Benestar Social del Consell Comarcal, comentava que els contractes-programa provinents del Consell Comarcal “serveixen a municipis de menys de 20.000 habitants. Els municipis amb més població tenen els seus contractes-programa propis”. Gallardo també va detallar que, durant la Setmana de la Joventut i l’Esport, grups del centre d’acollida van participar en la comissió de joves, en la preparació d’activitats o en el berenar solidari. Per a la regidora, “cal que a poc a poc s’integrin en les activitats que es fan al municipi”. Margarida Rivademar, regidora de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de Piera, on hi ha el centre d’acollida Castell de Fang, va comentar a AnoiaDiari que des de l’ens municipal es treballa amb la Cooperativa Suara per iniciar un programa de mentoria, en el qual persones adultes majors de 25 anys o bé famílies puguin acollir i compartir activitats de dia amb joves del centre d’acollida, perquè els acompanyin en activitats diàries. A la vegada, segons Rivademar, és molt important “facilitar que s’integrin i participin en les entitats i el teixit social del poble”.

El Consell Comarcal, puntal de la coordinació territorial a l’Anoia Anahí de Febrer explica com des del Consell es coordina la Comissió de Treball sobre Joves que Migren sols a l’Anoia, ens creat a finals del 2018 per encàrrec de la Delegació Territorial de la Catalunya Central. Aquesta comissió es reuneix un cop cada dos mesos amb els directors dels centres d’acollida, representants de l’Oficina Jove del Consell Comarcal, de Benestar Social, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), de la DGAIA, del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMI), de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i altres actors i agents socials, amb l’objectiu de “coordinar-nos per oferir formació i inserció laboral, sumar recursos entre tots i, també, elevar les problemàtiques a la Taula de la Catalunya Central, a través de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, on ens trobem totes les comissions comarcals per dissenyar noves propostes per a aquests joves”, explica De Febrer. “També existeix una subcomissió formada per tècnics d’ocupació i garantia juvenil, des de la qual es garanteix l’aprenentatge de la llengua i l’adquisició d’altres recursos i competències bàsiques, com són les matemàtiques o la comprensió lectora. El primer que es fa és apuntar-los a cursos de llengua, perquè sense assolir la llengua és difícil accedir a altres programes”, apunta De Febrer.

a portada

novembre/2019

A portada

Quan la situació obliga a redefinir els recursos

Més enllà dels recursos i el dia a dia dels joves “Invertir en el lloc d’origen pot ser una de les claus —opina l’exeducador—. Molts dels joves venen perquè no tenen oportunitats al seu país, però que allà hi entri una divisa més forta com és l’euro és una situació en què al país que la rep ja li va bé.” Una altra opció que pot aportar avantatges és oferir l’accés a un permís de treball de forma més senzilla, comentava l’entrevistat per AnoiaDiari, dies abans que el Departament de Treball anunciés l’elaboració d’un pla junt amb la FEICAT perquè els joves accedeixin al mercat laboral. L’exdocent defensava la seva opinió dient que “així no caldria que falsifiquessin l’edat i accedirien a uns primers guanys. Es podria fer, en un principi, durant un període de temps en què estiguessin també tutelats i respectant, és clar, els drets i deures que tenim aquí”. Un altre element contra el qual han de lluitar és el de l’estigma del col·lectiu. Els joves residents als centres de primera acollida i atenció integral són els primers que

volen desvincular-se dels pocs que delinqueixen, perquè saben molt bé que la seva integració també depèn de com se’ls veu com a grup. Però alhora són menors tutelats que han de residir en els centres tots junts. Ells són individus, però la societat i l’opinió pública els pot assenyalar com a col·lectiu conflictiu, només perquè una persona d’un centre hagi delinquit. El que volen la majoria de nois és sortir del centre, anar a comprar quatre pipes, quatre llaminadures, xerrar i fer el que fan la majoria de joves. Al Centre Cívic del barri de Montserrat, un dels joves va participar en una obra de teatre, i un altre treballa en la restauració després d’aconseguir un contracte. Ara bé, duen una càrrega a sobre que per edat no els pertoca, i això —sense que serveixi de justificació de la conducta inapropiada d’uns pocs—, s’ha de tenir present. Els recursos hi són per aprofitar-los, però el sistema no pot ser un calaix sense fons i en algun moment ha de dir prou. Si un dels joves delinqueix, ha de poder fer servir justament un centre de primera acollida i atenció integral per amagar-se?

Caldria, a la vegada, promocionar i premiar aquells que acompleixen objectius d’integració, perquè això és el que se’ls demana?, es pregunta l’educador. “Tots els nois porten coneixements de mecànica, agricultura, gastronomia i una força vital que cal aprofitar, però el sistema d’integració d’aquí participa d’un marc mental on primer cal aprendre l’idioma, fer cursos per a l’adquisició de coneixements i aconseguir un títol,” descriu l’entrevistat. En aquest punt, el docent defensa que caldria aprofitar-ho en iniciatives que actualment no hi són per a ells, com ara les escoles-taller, “aquella figura de l’aprenent que, mentre treballa i es forma, té a la vegada hores per aprendre l’idioma i per estar tutelat en el seu trajecte d’integració”. Aquests joves, que amb un màxim de 2 anys es converteixen en majors d’edat, tenen un període de temps molt curt per adquirir totes les competències que se’ls demana.Sense un allargament de mesura han d’abandonar els centres d’acollida i, aleshores, tots els seus tutors i referents d’aquí, amb els quals han estat aquesta primera etapa, desapareixen.

Una situació que també ha canviat, segons l’exeducador entrevistat per AnoiaDiari, és l’allargament de mesura: tots aquells nois que estan en un procés de formació i assoleixen la majoria d’edat, si la situació permet valorar la concessió d’un allargament de mesura, precisament perquè estan en processos d’integració i aculturació, se’ls el concedeix perquè estigui al centre una temporada més, fins que es sol·liciten les ajudes i se li busca un lloc de residència. En canvi, qui no es pot acollir a les ajudes d’acompanyament ha de marxar del centre de primera acollida i atenció integral. Si bé en un primer moment calia justificar molt detalladament un allargament de mesura, actualment la situació s’ha invertit i ara s’ha de justificar que no es pugui donar la pròrroga d’estada en un centre d’acollida, explica l’ex-educador. “La inversió del model de gestió de la situació dels joves s’ha fet per evitar que els joves, en fer els 18 anys, acabin al carrer”, conclou. A Barcelona hi ha l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que treballa per evitar -ho. El canvi aquí és que, com que ja són majors d’edat, poden escollir si recórrer a l’ASJTET o no. En aquest punt, solament podran escollir tots aquells joves entre els 18 i els 21 anys que hagin aconseguit tota la documentació que els permet acollir-se als acompanyaments de l’administració, però molts dels joves menors d’edat que han arribat sense referents familiars compliran la majoria d’edat en un període de temps que no és ara mateix suficient per a la tramitació de la documentació. Aquesta cursa contra rellotge en què les administracions del país d’origen i el d’acollida no poden regularitzar la documentació d’uns joves que es veuen empesos a assolir la majoria d’edat sense documents, els exclou de la possibilitat d’acollir-se als recursos d’inserció laboral per esdevenir autònoms. “Alguns dels nois, durant aquest canvi, poden haver quedat desorientats i haver dormit alguna nit al carrer, però des del centre es treballa molt el procés de desinternament: se’ls mostren recursos com els albergs o els menjadors socials i se’ls fa l’acompanyament, però com que ja són majors d’edat, depèn d’ells si hi volen anar o no”, assenyala l’exeducador.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

societat

MARQUES. Desenes de firmes de tendència acudiran a la cita igualadina, que té lloc durant quatre dies. Algunes com Sita Murt, Míriam Ponsa, Josep Abril o Antonio Miró han estat presències constants i fidels a les adoberies des d’aquella edició pionera.

El Rec esclata pels deu anys de botigues efímeres Les Rec.0 Experimental Stores accentuen la mirada a la transformació del barri i fan una aposta per enfortir llaços amb les empreses i entitats locals. A més de les compres, les visites guiades a algunes adoberies i les exposicions s’alternaran amb activitats divulgatives i culturals

ANOIADIARI

Fa deu anys el barri quasi-oblidat del Rec, que recobreix el sud d’Igualada de cara al riu, va ser escenari d’un projecte pioner. Alguns ho van anomenar el “Chelsea igualadí”, en relació amb el barri cool de Nova York, exponent d’una zona industrial reconvertida en un espai artístic. Però ha anat molt més enllà d’això, en totes les vessants. A finals de novembre de 2009, un grup d’emprenedors igualadins van portar una dotzena de marques a les velles adoberies del barri: venien estocs de les seves peces d’altres temporades a preus radicals. I no era només venda, sinó que s’acompanyava d’un seguit d’activitats culturals que feien bategar també un en-

torn desconegut per molts igualadins. Deu anys després, la xifra de marques s’ha multiplicat quasi per deu, la xifra de visitants també s’ha elevat i tothom en parla. Del 6 al 9 de novembre, el Rec.020 ret un homenatge al barri i a la seva transformació aquests deu anys; i, és clar, transforma els espais per acollir botigues de les grans marques de tendència. Un Rec.020 de km0 El Rec.020 és l’edició 21a (la primera va ser el Rec.0) i reivindicarà la seva igualadinitat amb “un homenatge al barri del Rec” en què s’obriran les portes d’espais com l’antiga Adoberia Salat, o el pati de l’adoberia Bas i Jordi, que acollirà una exposició dels 10 anys de Rec.0 sota la mirada del fotògraf

Marc Vila. Vila ha captat des de la primera edició, amb la seva càmera, les accions i els canvis de les persones i els racons del barri adober-. Hi haurà cada dia visites guiades gratuïtes o bé a una de les adoberies més importants en actiu, Curtits Badia, o bé a l’Adoberia museïtzada Cal Granotes. També hi haurà workshops per descobrir el procés de creació de producte de pell i cuir a l’Estudi Lubochka. Serà un Rec de quilòmetre zero, i la presència anoienca no només se centrarà en les adoberies. També hi seran presents marques de casa nostra com Munich, Sita Murt, Messcalino, Buff, Ingrid Munt, Jordi Rafart, Boxley, Punto Blanco, Micu Micu, TresXics o Duuo. Hi haurà comercials de l’Anoia que vendran estocs de grans dissenya-

DE CASA Les marques locals continuen sent un component essencial: Sita Murt, Micu Micu, Punto Blanco, Ingrid Munt, TresXics, Buff, Mescalino, Jordi Rafart i Munich hi tindran el seu espai.

dors i marques com Pepe Jeans, Only, Jack & Jones, Javier Simorra o Superdry. Prenen importància empreses del territori amb qui hi ha aliances, com el cas de Caves Bohigas, que estrenarà una caseta gastro on es podran beure els seus caves i vins produïts a Can Macià. I tant el Festival Zoom, com Igualada Comerç tindran el seu espai. L’oferta musical també s’ajusta en bona part a la filosofia de ressaltar el talent anoienc. El ventall de músics igualadins torna a ser notable. Red Pèrill, que presenta l’EP Aquari, Les Pastes de la Iaia, The Jerrycans, Oakland, Marina Freixas o els JOKB són alguns dels més destacats, a més de la selecció de DJ locals amb diversos estils musicals.

MARC VILA/REC.0

societat

novembre/2019

120.000

VISITANTS. En les darreres edicions s’ha superat de llarg el centenar de milers de visites al Rec.0, sobretot des que la bona resposta del públic ha permès ampliar el nombre de dies. Els dimecres i el dissabte, les jornades amb més visitants.

ADOBERIES. Les fàbriques són icones del paisatge del Rec i d’Igualada. En aquesta edició seran unes 60, algunes de les quals es podran visitar al llarg dels quatre dies.

La transformació del Pati Vila A més de ser l’espai infantil, el Pati Vila serà la seu de les cuines de productors km0 i la nova zona de pícnic. L’oferta gastronòmica del Rec.020 constarà de 34 punts de restauració, amb 24 food trucks i 10 pop-up bars, distribuïts en vuit espais, repartits per tot el circuit. Així mateix, s’obre una nova zona de pícnic amb vistes a les adoberies, un espai pensat per descansar i menjar sense presses. També s’hi podran trobar els espais d’Estrella Damm, les xocolates Simón Coll, i les odenenques Caves Bohigas. A l’espai d’El Bandarra, s’oferirà un concert-vermut diari, i a la barra dels mixers de Fever-Tree, es podran tastar diferents combinats de la marca. La gran majoria de proveïdors del Rec.0, són locals. Sinergies locals Rec.0 col·labora i teixeix relacions amb empreses i entitats locals, sobretot en les darreres edicions. Es manté en aquest Rec.020 l’acord amb Iguana Comunicacions com a soci tecnològic, i també es consolida la col·laboració amb una entitat emblemàtica com Àuria Grup. Com a partners s’estrenen Caves Bohigas i Igualada Comerç, que tindrà, per primera en aquests deu anys, un espai de venda dels productes dels seus associats el dissabte, dins el mateix circuit del Rec.020. AnoiaDiari, el digital de

L’EDICIÓ PIONERA El Rec.0 va començar amb 12 marques que van confiar en el Rec.0 i es van ubicar en antigues adoberies del barri convertides en 8 pop-up stores. Ara, en algunes edicions, s’ha vorejat el centenar de firmes.

MARC VILA/REC.0

l’Anoia, segueix sent mitjà oficial del Rec.0. Genís Roca, al Recmeeting Pel que fa al Recmeeting, l’acte més destacat serà el divendres a les 7, amb la xerrada del gurú de la trans-

formació digital, Genís Roca, amb el títol “La societat digital. Què és, com ens afecta i què ens toca fer” El dijous, també a les 7, hi ha programada una xerrada sobre marques, amb el títol “Branding conscient”, a càrrec de David Reina, i el

dissabte a les 12 hi ha una taula rodona de l’àmbit de la gastronomia, sobre el consum km0, moderada per Ricard Espelt, on intervindran Laia Tresserra, periodista de la revista Opcions, i Roc Barnils, de Benplantats. >>>>>

societat

novembre/2019

Rec.0, 10 anys transformant el barri L’agenda musical A més dels esmentats artistes anoiencs, Joan Colomo, Beth, el beat box de Pulmon, el taller de DJ per a infants, a càrrec del DJ Andreu Presas de Ràdio Flaixbac, i el grup Senyor Oca, que farà el concert del 10è aniversari del Rec.0 a l’escenari Estrella Damm, completaran un festival musical amb més de 25 propostes gratuïtes, amb sessions de jazz, bossa nova i música electrònica.

MÚSICA La música d’aquesta edició és de vells coneguts (Red Pèrill, JoKB, Beth) que aniran acompanyats de grans noms de l’escena catalana com Joan Colomo

Els petits també tenen la seva agenda Hi ha també el menú infantil, que té el tret de sortida divendres a les 6 amb “L’hora del conte’”, a càrrec de Mònica Torra. El dissabte a les 12 del migdia es durà a terme el taller “Els petits arquitectes del Rec” a càrrec d’Inquiet, i a les 4, el taller infantil d’hort “Planta un enciam!”, tots a l’espai Rec Kids, al Pati Vila. A més, els infants podran participar en els tallers amb pell organitzats pel Leather Cluster Barcelona, que tindran lloc a l’adoberia La Bella. El cinema i la TV, en joc Fruit d’una de les aliances amb actors locals, hi haurà un espai de cinema, on el Zoom, el Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya, oferirà una programació cada tarda. Es

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

MARC VILA/REC.0

projectaran capítols del 6è Showcase de Pilots de Ficció, de Zoom Festival i Serielizados; la pel·lícula Les temps des Egares, guanyadora del Festival Zoom 2018; un capítol

inèdit del programa BricoHeroes, que comptarà amb la presència dels protagonistes Peyu i Jair Domínguez, i una selecció de Fashion Films.

El Rec dels deu anys reivindica el territori i el barri, amb visites guiades a les adoberies

Una vuitantena de marques Pel que fa a xifres, el Rec.020 continua en les magnituds de les darreres edicions. En el circuit hi haurà més de 80 marques de moda i disseny en 60 espais, amb grans marques com Levi’s, Adidas, Barça, Munich, Haglöfs, Fox, Mango, Indi&Cold, Nice Things, Ash, Textura, Mi&Co, DC Shoes o Kaotiko, al costat de marques de dissenyadors com Miriam Ponsa, Txell Miras, Josep Abril, Gorni Kramer o Who. Entre les novetats, hi haurà un espai de pati per a les marques de més tendència, l’Hort d’en Pau. S’hi podrà trobar l’espai Pop-Up Day Estrella Damm, on cada dia s’instal·la una marca jove que s’obre camí al món de la moda. En aquest pati també hi haurà la pop-up store 080 amb la firma IAIOS, guanyadora del concurs Rec.0/080 Barcelona Fashion, que enguany celebrava la 5a edició.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Rec.0, 10 anys transformant el barri

La renaixença del Rec

Deu anys de revitalització d’un barri que estava en risc de desaparèixer

El novembre de l’any 2009, ara fa just deu anys, un grup de sis amics compromesos amb el barri del Rec van organitzar el primer festival Rec.0 per donar a conèixer el ric patrimoni industrial del barri. Un projecte de pla urbanístic

amenaçava part del patrimoni industrial, i el grup impulsor del festival es va fixar l’objectiu de popularitzar el barri i vincular-lo a la creativitat del món de la moda, convençuts que tornar el barri a la vida era la millor manera de pre-

REC.0/MARC VILA

servar el vell patrimoni. Després de 10 anys i 21 edicions de Rec.0, és hora de fer balanç. Què ha passat aquests deu anys? S’ha dit moltes vegades que Igualada vivia d’esquena al Rec, i és cert. La mala fama de la indústria adobera i un mal planejament urbanístic havien abocat durant dècades el Rec a ser un barri semi abandonat, tot i la seva proximitat amb el nucli urbà. Ningú dubta que si una cosa s’ha aconseguit en aquests deu anys, és que la ciutadania ha redescobert el Rec, n’ha canviat la percepció i ha pres consciència del seu valor patrimonial. I no només a Igualada; arreu de Catalunya el Rec és ara un espai conegut per a molta gent i associat als valors de la moda, la innovació i la creativitat. 25 nous locals aporten més vida al Rec La normativa urbanística limita molt els usos del barri, impedeix que s’hi pugui viure —el sòl està qualificat d’industrial i no de residencial— i també limita molt l’entrada de noves activitats econòmiques. Així i tot, el barri s’ha convertit en un lloc atractiu per entitats, estudis creatius i empreses que han vist el Rec com una aposta de futur i han optat per rehabilitar antigues fàbriques i instal·lar-s’hi. En total són més d’una vintena els nous negocis i entitats que han obert al barri en aquests deu anys.

NOUS ESPAIS Tot i la normativa urbanística que limita els usos del barri —el sòl està qualificat d’industrial i no es permet l’habitatge— i l’entrada de noves activitats, en aquests darrers 10 anys més d’una vintena d’entitats i empreses han optat per rehabilitar espais i instal·lar-s’hi.

Entre els nous locals hi ha negocis ja consolidats com el Restaurant i l’Hotel Somiatruites, el viver i bar del Kiosk del Rec, l’empresa de moda David Valls, o l’outlet de la marca Macson, o equipaments com l’Adoberia Bella rehabilitada i convertida en seu del Clúster de la pell. També s’hi han instal·lat estudis de disseny i interiorisme, associacions culturals com La Bastida i espais de cooworking com l’Associació La Maca, que apleguen dissenyadors de moda, il·lustradors, gestors culturals, dissenyadors, programadors i fins i tot artesans de cervesa. Tots plegats han donat una injec-

societat

novembre/2019

Rec.0, 10 anys transformant el barri ció de vida a un barri i s’han sumat a emblemàtics negocis com El Racó dels Traginers, a equipaments com el Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia, i a la trentena d’adoberies que fabriquen pell de qualitat i l’exporten diàriament arreu del món. Una suma eclèctica d’iniciatives que han contribuït a la renaixença d’un barri que estava en perill d’extinció.

REC.0/MARC VILA

Nou pla director urbanístic Tot i que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) impulsat pel govern municipal de Jordi Aymamí va quedar aturat per falta de consens, durant aquests deu anys no s’ha reactivat el projecte i el Rec ha viscut en paràlisi normativa. L’any 2017 el govern de Marc Castells va organitzar, juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, el concurs d’idees “Repensem el Rec”, una consulta de projectes que va recopilar propostes d’arquitectes i urbanistes d’arreu del món després d’una sèrie de debats i intercanvis d’idees amb la ciutadania. De les 15 propostes finalistes, un jurat en va escollir tres de guanyadores que no es van arribar a materialitzar, tot i que és cert que van contribuir a mantenir viu entre la ciutadania el debat sobre el futur del barri. A principis d’aquest mes d’octu-

Visites guiades pel barri Per commemorar els deu anys de Rec.0, el festival vol tornar als orígens i centrar la 21a edició en la difusió de la riquesa arquitectònica del barri. Per fer-ho, organitza diverses activitats com la descoberta de l’antiga adoberia Cal Domènech, diferents workshops sobre el procés de creació artesanal del cuir i de la pell a l’estudi de l’Olga Dubovik, visites guiades a l’adoberia en funcionament, Curtits Badia, i a l’Adoberia museïtzada Cal Granotes, o l’exposició dels 10 anys del Rec.0, al Pati de Bas i Jordi, entre d’altres. Un conjunt d’activitats que no només volen mostrar què hi havia al Rec, com és la indústria de curtits i com ha evolucionat i sinó també posar en evidència com s’ha transformat el barri els darrers deu anys.

bre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, anunciava a Igualada que la Generalitat de Catalunya redactarà i impulsarà un Pla director urbanístic (PDU) per abordar la transformació integral del barri del Rec i garantir així la conservació del patrimoni industrial, permetre l’entrada de noves activitats econòmiques modificant els usos, i resoldre els problemes de connectivitat amb la resta de la trama urbana. Segons l’anunci fet pel conseller, el nou pla director possibilitarà la barreja d’usos residencials, de serveis i d’activitat econòmica, fet que obriria la porta definitivament a viure al Rec i a obrir-hi comerços i negocis sense les limitacions actuals. Des de Recstores asseguren que “el més important és que la reforma urbanística faci possible que el Rec tingui vida tot l’any i que el projecte Rec.0 doni per aconseguit l’objectiu pel qual va néixer”. Qui sap si d’aquí a pocs anys el festival de pop-up stores de moda desapareixerà per haver complert l’objectiu que el va fer néixer: salvar el barri. De moment, però, el què va néixer com un experiment per donar a conèixer un vell barri amenaçat s’ha convertit en un gran esdeveniment que atrau 120.000 visitants a Igualada, i no passa de moda ni té motius per desaparèixer.

societat

novembre/2019

01 11 12 09 10

02 03 06

05 04

15 08

societat

novembre/2019

Més d’una trentena d’emprenedors han decidit apostar pel Rec els darrers deu anys, fent realitat el desig d’omplir de vida el barri. I haurien estat molts més si no fos per una restrictiva normativa urbanística que ara pot estar a punt de canviar. Joves i no tan joves s’han comprat o llogat espais majoritàriament abandonats, els han netejat, rehabilitat, redecorat... I ara marquen tendència. Ja sigui com a espais de coworking, com a seus d’entitats o com a petits negocis, aquests nous espais dibuixen el camí del què pot ser el Rec en un futur.

20 21

01 19

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20

RAMON ENRICH

21 22

LOCAl SOCIAL DEL BARRI DE XAUXA LOCAL D’ACCIÓ (BARRI DE XAUXA) BAR RUC (BARRI DE XAUXA) ASSOCIACIÓ CULTURAL LaBastida ASSOCIACIÓ CULTURAL CALCUTA (BARRI DE XAUXA) REC ON FIRE (BARRI DE XAUXA) L’ADOBERIA: Estudi Ribaudí / Recstores ADOBERIA LA BELLA - LEATHER CLUSTER BARCELONA OUTLET MACSON RESTAURANT SOMIATRUITES HOTEL SOMIATRUITES LIDERA COMUNICACIÓ INTIMUM DAVID VALLS ESPAIS DEL REC: Espai Gràfic / Sergi Martín / PracticaVial.com / Hides&Leather / Disseny=Igualada ESTUDI LUBOCHKA D’OLGA DUBOVIK ESTUDI RICARD VILA EL KIOSK DEL REC ESTUDI RAMON ENRICH ESPAI CREATIU LaMaCa: Jordi Carner / Roger Mula / Anoia Patrimoni / La Lenta / Toni Argelich / Nil Morist / Isabel del Río / Elena Ramon / Pep Cura / Xavier Mula / Mariona Serra, / Xavi Grados / Sílvia Guillén) / Naut / Marina Camprubí CREAGIA BIKEPARADISE

societat

novembre/2019

Rec.0, 10 anys transformant el barri

Durant els darrers 10 anys, s’han creat més de 20 nous espais al barri del Rec. Parlem amb alguns dels protagonistes

Somiatruites

La Lenta

Xavier Andrés, arquitecte i copropietari del restaurant i hotel Somiatruites, un dels establiments més consolidats i amb més projecció del barri del Rec, explica que van decidir instal·lar-se en aquest indret perquè “com a arquitecte, veia la recuperació d’aquest barri com el creixement natural d’Igualada”. En aquest sentit, Andrés apunta que “la ubicació entre el centre i el riu i l’arquitectura industrial formen un context extraordinari per a una possible futura transformació”. Per al Somiatruites, la gran aportació que li fa el barri és “el seu ADN, una identitat molt marcada on la pell n’és la protagonista”. Xavier Andrés afegeix que el fet de ser conscients de la importància d’aquesta identitat “ha permès fer el projecte de restaurant i hotel absolutament integrat al barri”, sense deixar de banda el gran valor “ de la seva gent i del teixit industrial i empresarial que té”. Sobre la transformació del barri en aquests 10 anys, Andrés explica que “ha canviat molt poc”, a excepció “d’alguns projectes puntuals que s’hi han instal·lat”. Aquesta manca de canvis els atribueix sobretot “a les limitacions urbanístiques” i al fet que “els processos urbanístics són lents”, per això “aquesta repoblació de les adoberies no ha anat a més”. Segons el copropietari del Somiatruites, però, el canvi més rellevant ha estat “el canvi de la mentalitat de la gent d’igualada que, gràcies a l’obertura de portes que ha suposat el Rec.0 Experimental Stores, ha deixat de veure el barri com un espai industrial, brut i degradat, per veure’l com un espai patrimonial i de creixement futur”. I com veuen el barri del Rec d’aquí a 10 anys més? Andrés diu que “com a somiatruites que som, veiem un barri que s’haurà pogut posar al dia i haurà pogut fer un urbanisme evolutiu que permeti anar ocupant el Rec amb noves activitats”.

En Pol Doncel i en Jose Roldán compartien feina i una passió: la cervesa artesana. Van començar a elaborar receptes al garatge dels pares fins que a l’abril del 2016 presentaven l’Optimista/Pesimista, la primera cervesa de La Lenta. El projecte anava creixent. Tenien els espais (oficina, càmeres, taller per elaborar receptes...) dispersats. L’estiu del 2018 els van obrir les portes de l’associació La MaCa, i no ho van dubtar. Tenen l’oficina a la segona planta, compartint espais amb una desena de professionals de diversos àmbits (educació, cooperativisme, software, disseny, il·lustració, patrimoni, gestió cultural, etc.) i el taller a la planta baixa, a peu de carrer. “El lloc, a part que té molt encant, és ideal, perquè ho tenim tot en un únic espai i perquè tenim moltes facilitats de moviment. Sembla que ens trobem als afores d’Igualada, però som a un pas del centre, i al centre no podríem moure’ns com aquí. El barri està pensat així, de manera industrial” ens explica en Pol, que també destaca que “a part de la nostra feina diària, l’espai ens permet fer-hi activitats obertes, com concerts, sempre respectant els veïns”. Estar en un espai de coworking també els permet “establir sinergies i col·laboracions amb gent que treballa al nostre costat”. La Lenta elabora entre 10 i 15 mil litres de cervesa artesana l’any. Inicialmentt, ho produïen tot a Vic, i des de fa un temps, a l’obrador de Minairons, també al Rec, i al de l’Espina de Ferro, a Vilanova del Camí. “Volem, a llarg termini, elaborar les nostres pròpies receptes aquí, al nostre espai”, assenyala en Pol. Sobre el futur del barri, remarca que “fa respecte, perquè a vegades la gentrificació dels barris ve per aquí; esperem que els nostres veïns no hagin de marxar perquè es converteixi en un barri guai; no és la intenció, però podria passar. Ho hem de fer bé...”.

“

“El lloc, a part que té molt encant, és ideal, perquè ho tenim tot en un únic espai i perquè tenim moltes facilitats de moviment. Sembla que ens trobem als afores d’Igualada, però som a un pas del centre, i al centre no podríem moure’ns com aquí.”

“La ubicació, entre el centre i el riu i l’arquitectura industrial formen un context extraordinari per a una possible futura transformació.” “Com a somiatruites que som, veiem un barri que s’haurà pogut posar al dia i haurà pogut fer un urbanisme evolutiu que permeti anar ocupant el rec amb noves activitats.”

“

“Esperem que els nostres veïns no hagin de marxar perquè es converteixi en un barri guai; no és la intenció, però podria passar.”

societat

novembre/2019

Rec.0, 10 anys transformant el barri

Rec on Fire

Olga Dubovik

Jordi Carner

Des de fa dècades, els sons de les adoberies i del trànsit del Rec han estat acompanyats també per la música. Nombrosos grups igualadins han assajat en diversos locals del barri i des de fa uns anys també s’ha convertit en un espai de concerts. A l’extrem del carrer de la Creueta hi ha el local de Rec On Fire. Els darrers anys, aquesta sala ha vist passar grups musicals de diversos gèneres, però sobretot exponents del punk rock, en una ciutat on diversos grups han cultivat aquest estil. Els responsables de l’associació expliquen que “abans de crear el Rec on Fire en el local que estem actualment, ja feia anys que havíem passat per diferents locals d’assaig a la zona del barri de Xauxa/ Rec. Inicialment hi vam arribar per disponibilitat de locals”. Ser en aquesta zona, apunten els membres de l’entitat, és ser “en un lloc en què ja ens trobàvem a gust, pròxim al centre i on és senzill aparcar. Compleix amb les nostres necessitats”. La sala de concerts és una realitat des de 2013, al costat de La Bastida. Han crescut en paral·lel a l’establiment de noves activitats i negocis a la zona: “al llarg dels últims anys, al barri s’han anat creant diferents associacions que han convertit una zona morta en un lloc viu i obert a la cultura.” Com serà el barri en el futur i quin paper hi podrà tenir l’associació? La gent de Rec on Fire considera que en els escenaris de futur “és difícil dir què hi haurà, perquè hi influiran bastant els plans que tingui l’Ajuntament d’Igualada per al barri”. En el seu cas, asseguren que volen que es mantingui l’esperit i l’entorn actual del Rec: “A nosaltres ja ens agrada tal com és ara. En tot cas, voldríem que acabés d’esdevenir un lloc obert a la cultura i amb uns usos que permetessin a les associacions que ja hi som continuar fent activitats per donar vida al barri.”

Des dels finestrals del seu estudi es veuen els horts d’en Companys i les gelosies de les adoberies. En aquest espai, l’Olga dissenya i elabora a mà les peces de la seva marca, Lubochka, una sèrie de complements fets amb pell i punt. En aquest espai, la dissenyadora torna a l’arrel de l’ofici d’artesà, donant importància a la identitat de l’ofici, als materials i al respecte i la cura pel medi. “Treballo a mà, artesanalment, com es feia abans, amb respecte a un mateix, als materials i a l’entorn”, assenyala l’Olga. Dissenya i manufactura bosses i altres complements amb pell adobada ecològicament. També treballa amb restes de fils que fan servir les empreses de punt per ajuntar o acabar les peces i que acabarien llençant. “Aprofito el que sobra a les indústries de punt; i pel que fa a la pell, també m’adapto al que sobra a les adoberies. Les pells que faig servir són de Miret, que és aquí al costat; hi vaig caminant. La història de no deixar rastre quan crees és xula. Aquesta és la nostra petita manera de canviar les coses”, explica l’Olga, que va iniciar fa uns 10 anys la seva carrera a Barcelona i que, des de fa uns anys, la continua a Igualada, on s’ha establert amb la seva família. Des d’aquest estiu, ho fa al barri del Rec. L’Olga afegeix que “necessitava un atelier. Volia un racó al Rec. M’agraden els edificis industrials, amb personalitat. No l’hem envaït, l’hem sabut conservar, l’hem respectat. Ens hi hem adaptat. Quan vaig veure aquest racó, va ser amor...”. Pel que fa al futur del barri adober, l’Olga apunta que “aquí hi ha una indústria i penso que ha de continuar en aquest lloc. El que es faci ha de conviure amb la indústria. Els llocs haurien d’estar ocupats per tallers, restaurants, etc., per a tothom que tingui el sentit de respecte per l’entorn i de conservar-lo com un tresor. Si ho canviéssim, seria un desastre. Li hem de donar vida, però no a qualsevol preu.”

Entre els que treballen a l’espai de coworking situat a La MaCa hi ha Jordi Carner, dissenyador web. Ell era un amic molt proper de l’enyorat Manel Caro, i junts pensaven impulsar un nou espai al barri, després de posar la llavor de La Bastida. Sense el Manel, traspassat el 2012, Carner ha impulsat la fàbrica rehabilitada de La MaCa, Associació Manel Caro, com a homenatge. Explica que “teníem moltes idees i una era aquesta: un espai creatiu. Jo faig disseny web i m’agrada treballar en espais compartits. Quan vam tenir aquesta possibilitat d’arreglar una adoberia, ho vam començar a desenvolupar. Vaig parlar amb la Núria, la dona del Manel, i li va semblar bé”. Carner forma part dels Amics del Rec que en la tramitació del POUM de 2009 es van oposar al projecte de l’Ajuntament. Aquests deu anys, “amb el Rec s’ha anat a poc a poc, però tenim per exemple el Somiatruites. És una feina que s’ha de fer pas a pas i que només la veurem amb el temps”. Com s’imagina el futur del Rec, d’aquí a una dècada? Respon que “ens agradaria tenir un full en blanc, però no el tenim, amb el Rec. Hi ha uns mínims: aprofitar que tenim a prop el riu, per exemple, que hi hagués una major integració amb la natura... També m’agradaria que pogués ser de vianants, que fos un espai on pugui conviure tothom, també la indústria. Anar potser cap a l’slow city i l’eliminació de semàfors. Esperem que com es va fer amb el concurs de projectes, hi hagi un model participatiu per decidir què es fa al Rec i també s’hi apliqui un llibre d’estil”. Ser al Rec és, per a Jordi Carner, una manera de reivindicar uns valors: “La MaCa som uns quants, i com a associació volem apostar per uns valors: compartir l’espai i reutilitzar-lo. Sé que no pot ser al 100% del Rec, això, cadascú té dret a fer la seva, però almenys a La Maca volem créixer des d’aquí. Ens agrada el treball col·laboratiu i mantenir al màxim l’essència del barri tal com el coneixem.”

“

“Al llarg dels últims anys, al barri s’han anat creant diferents associacions que han convertit una zona morta en un lloc viu i obert a la cultura.” “A nosaltres ja ens agrada tal com és ara. En tot cas, voldríem que acabés d’esdevenir un lloc obert a la cultura i amb uns usos que permetessin a les associacions que ja hi som continuar fent activitats per donar vida al barri.”

“

“M’agraden els edificis industrials, amb personalitat. No l’hem envaït, l’hem sabut conservar, l’hem respectat. Ens hi hem adaptat. Quan vaig veure aquest racó, va ser amor...” “Els llocs haurien d’estar ocupats per tallers, restaurants, etc., per tothom que tingui el sentit de respecte per l’entorn i de conservar-lo com un tresor. Si ho canviéssim, seria un desastre. Li hem de donar vida, però no a qualsevol preu.”

“

“Ens agradaria tenir un full en blanc, però no el tenim, amb el Rec. Hi ha uns mínims: aprofitar que tenim a prop el riu, per exemple, que hi hagués una major integració amb la natura... També m’agradaria que pogués ser de vianants, que fos un espai on pogués conviure tothom, també la indústria. “ “Com a associació, volem apostar per uns valors: compartir l’espai i reutilitzar-lo.”

societat

novembre/2019

Converses

Ousman Umar és el pròxim convidat a les “Converses” de l’AnoiaDiari Al costat de l’exjugador de bàsquet Jordi Villacampa i de l’activista igualadina Èlia Palomas, explicarà com va deixar la seva família a Ghana, amb 12 anys, i va creuar a peu el desert del Sàhara i el mar en pastera per arribar a Europa, on s’ha tret una carrera i un màster universitaris i ha fundat una ONG per ajudar els infants del seu país natal

Amb 12 anys va deixar la seva família, a Ghana, un dels països més desfavorits del món, i va emprendre un viatge de més de cinc anys per creuar el continent africà, amb l’objectiu d’arribar a Europa. Va creuar, a peu, el desert del Sàhara. Va travessar el mar en pastera, on va veure morir pel camí, ofegats, molts dels seus companys de viatge. Treballa des de fa 7 anys per aconseguir que el que ell va viure, deixi d’ocórrer a altres persones. L’any 2012 va fundar Nasco Feeding Minds, una ONG, amb doble seu —a Ghana i a Barcelona—, que ofereix equipaments i educació al país africà. “Volem salvar vides de milers de persones que mereixen tenir accés a oportunitats i a informació, abans d’assumir el risc d’emprendre aquest viatge”, manifesta l’Ousman Umar, que explicarà el seu testimoni a Igualada el 14 de novembre a les 8 del vespre al Teatre Municipal Ateneu, dins el cicle “Converses” que organitza l’AnoiaDiari. “Necessito explicar la meva història perquè continua passant, dia rere dia. Necessito explicar la meva història perquè, per més complex i difícil que sigui trobar una solució, és el nostre deure fer-ho. Necessito explicar la meva història perquè no s’hagin d’explicar més històries com la meva”, remarca l’Ousman, que ha recollit el seu testimoni al llibre Viatge al país dels blancs, en què narra en primera persona el seu periple vital des que deixa el seu poble natal a Ghana, essent un nen i com es desplaça pel país fins a arribar a la capital, on es convenç que el seu futur depèn d’arribar a Europa. A partir d’aquí, explica la vida d’un adolescent en mans de les màfies, l’abús, els mercats d’esclaus a Líbia, l’abandonament al desert, la travessa en una barcassa pel mar, el racisme més cru i l’arribada al que ell esperava que fos el paradís. La primera rebuda per part de la Creu Roja, respirar alleujat de pensar que ha sobreviscut a l’horror i aprendre dies després què vol dir viure en un CIES, dormir al carrer i descobrir el metro i les escales mecàniques. Llegir el llibre de l’Ousman és “com un cop de puny a l’estómac, no perquè desconeguem la realitat que s’hi descriu, sinó perquè t’interpel·la com a persona amb tots els privilegis. És també un missatge d’esperança en l’espècie humana,

L’Ousman Umar. SERGI ALACARAZ

gràcies a la família que va decidir donar-li la mà i acompanyar-lo, pensant que si mai els seus fills es trobessin en aquella situació, voldrien que algú fes el mateix. Perquè és evident que si arribes com ell i tantes altres persones és difícil de sortir-se’n”, explica la llibretera Fe Férnandez, de L’Espolsada, i afegeix que “la veritat dol i fa mal. Sobretot perquè la societat actual encara no ha trobat la forma de canalitzar què en fa, de la mala gestió de la política en tots els àmbits, també en l’internacional, en el d’explotació dels recursos en els països d’origen, on causa fams, guerres i genocidis per obtenir-ne un rendiment econòmic. És per això que llegir la història de l’Ousman cou tant, perquè t’explica mirant-te als ulls tot el que ha patit i ha sobreviscut; la majoria no se’n surt, el desert i el mar s’estan convertint en cementiris de cossos que ens recorden que la vella Europa no existeix”. Al llibre, l’Ousman escriu: “Vaig descobrir que si arribes a Europa en les condicions en què jo hi havia arribat és fàcil entrar en un cercle de pobresa i d’indigència del qual és molt difícil sortir. És complicat començar una vida des de zero si ets un immigrant africà, sense amics, sense estudis, sense diners, sense conèixer bé l’idioma. No tens res.” En aquest colpidor testimoni també llegim que “el desert és ple de cadàvers que esquitxen les dunes. A nosaltres, uns mafiosos ens havien abandonat a traïció enmig del no-res, sense cap explicació. Volíem arribar al Paradís, a la Terra Promesa. Érem quaranta-sis persones. Només en vam sobreviure sis”. El 15 de novembre tindrem l’oportunitat d’escoltar, de primera mà, la història de l’Ousman, el seu exemple de superació, el testimoni d’un noi, analfabet, que va deixarho tot per creuar el desert de sorra i el d’aigua fins a arribar al “país dels blancs”, on ha complert el seu somni de ser un estudiant universitari i on ha creat una organització que ajuda a l’alfabetització i l’educació de nois i noies del seu país, perquè puguin tenir les eines que ell no va tenir, eines per poder decidir el seu futur i no haver de patir la història que va viure. A Igualada, l’Ousman conversarà amb Jordi Villacampa, exjugador i expresident del Club Joventut de Badalona, que en els darrers anys, s’ha implicat activament en l’ONG Open Arms, i amb l’activista i advocada igualadina Èlia Palomas.

Espai patrocinat

novembre/2019

Turisme

Sitges. GONZALO SANGUINETTI/DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Viatjar sense contaminar és possible La Diputació de Barcelona agrupa propostes per a conèixer les comarques barcelonines per a viatgers respectuosos amb el medi ambient a la seva web de turisme, www.barcelonaesmoltmes.cat. Davant la creixent onada de preocupació en temes ambientals i de canvi climàtic, cada vegada són més les persones que prefereixen viatjar sense contaminar gens o contaminant el mínim possible. Defensores d’un turisme sostenible, fugen de cotxes, autocars, avions i creuers i, si poden triar entre diferents mitjans de transport, sempre escullen el que té menys impacte ecològic. Viatjar amb tranvia El tramvia és el mitjà de transport col·lectiu més sostenible. Viatjar amb tramvia s’ha consolidat com una opció neta, segura, ràpida, barata i còmoda que permet arribar a la destinació sense que haver de calcular l’impacte de la petjada de carboni. A les comarques de Barcelona, les línies del TRAM, uneixen amb energia 100% verda diferents municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat. I si l’objectiu és descobrir llocs únics, campanya “De ruta amb el TRAM” ofereix activitats tan recomanables com una visita guiada a l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol. [http://rutadeltram.cat/campanya.php] Viatjar amb tren Desplaçar-nos pel territori en ferrocarril és una excel·lent manera d’estalviar-li a l’atmosfera una quantitat considerable de CO2: segons els experts, el tren genera de mitjana quatre vegades menys emissions de gasos d’efecte hivernacle que el cotxe. Al territori barceloní tenim tres modernes xarxes de metro i ferrocarril: Metro de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Rodalies de Catalunya. Et fa més gràcia pujar-te a un tren antic? El

Tren del Ciment [https://www.trendelciment.cat/home/] ens permet viatjar amb estil entre la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug i, de passada, visitar espais tan especials com els Jardins Artigas d’Antoni Gaudí.

Globus aerostàtics a Igualada. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Tren del ciment a La Pobla de Lillet. GONZALO SANGUINETTI/DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Viatjar a vela Qualsevol dels ports esportius i clubs nàutics de Costa Barcelona tenen moltes opcions per recórrer en veler els més de cent quilòmetres de litoral. El Port de Sitges Aiguadolç, per exemple, lloga embarcacions ecològiques, amb patró o sense. Aquest Port, a més, ha rebut la certificació internacional Biosphere com a reconeixement al seu compromís amb el turisme sostenible. Les cales més recòndites del Garraf estan a només mitja hora de navegació rumb nord i, seguint rumb sud, arribem a Vilanova i la Geltrú, una ciutat perfecta per gaudir de l’autèntic estil de vida mediterrani. Volar amb globus Un bon lloc per gaudir de la riquesa paisatgística de les comarques de Barcelona és la cistella d’un globus aerostàtic. Des de l’aire, la bellesa dels camps i les muntanyes es multiplica. Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent. Al web Barcelona és molt més [barcelonaesmoltmes.cat] de la Diputació de Barcelonahi ha una informació i propostes per fer un baptisme de cel o per volar sobre el mar de vinyes del Bages, la Plana de Vic o els camps sembrats de l’Anoia, per destacar només tres experiències a les comarques de Barcelona.

societat

novembre/2019

Territori

La família Singla mostra la carta d’un data center per pressionar pel PDU a Can Morera Maria Sayavera replica que ACC1Ó, el departament de la Generalitat, encara no li ha aclarit personalment cap nom d’una empresa que hagi demanat d’instal·lar-se a la zona objecte del Pla Director de la Conca d’Òdena. També retreu que “en cap cas s’interessen pels altres espais disponibles que té Òdena, només aquest”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Adequa, una de les firmes empresarials en què participa la família Singla, ha posat sobre la taula una sèrie d’empreses que podrien estar interessades a instal·lar-se a Òdena. En concret, a la parcel·la que és propietat d’aquests empresaris, que és on es treballa per desenvolupar el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena des de 2017. L’escenari ha canviat els darrers mesos: el govern d’Òdena està en contra del projecte tal com es planteja, és a dir: un gran polígon en una zona fins ara verge. Unió de Pagesos i Per la Conca també s’hi oposen. Ara, els Singla insisteixen que si no prospera “es perdran inversions que portarien almenys un miler de llocs de treball a l’Anoia”. La carta principal, una empresa del sector tecnològic. Centre logístic Pepe Singla, fill del conegut empresari nascut a Igualada Josep Singla Barceló, argumenta la necessitat de la comarca de dotar-se de sòl industrial de gran format. I subratlla que és la Mancomunitat de la Conca qui ha impulsat el tràmit. Exposa que “seria un projecte amb un alt component tecnològic i de futur. Seria un hub referent en logística integral i dissenyat per parcel·les, en un polígon modern i sostenible, però sobretot adaptat a la quarta revolució industrial”. Parla de l’interès de grups logístics tradicionals, ecommerce i darrerament desenvolupadors de “CPDs per fer-hi l’anomenat cloud.

“INTERÈS GENERAL” Adequa branda els alts índexs d’atur de la comarca per justificar la necessitat de la creació de nous espais per a la indústria de gran format.

Hi ha la possibilitat de fer un data center de darrera generació”. Per primer cop, Adequa dona alguns dels noms amb els quals s’ha parlat sobre instal·lar-se a Òdena, o bé se’ls ha ofert. No especifica, “per raons de confidencialitat”, l’empresa que faria de tractora, vinculada a les TIC, del món occidental i que suposaria “1.000 llocs de treball directes i 600 d’indirectes”. Interpel·lació a l’Ajuntament d’Òdena Els Singla lamenten que l’Ajuntament d’Òdena “es faci enrere”, ja que va ser la Mancomunitat qui va demanar que la Generalitat tramités el Pla Director Urbanístic de la Conca. De fet, en aquell moment hi havia el PSC a l’Ajuntament d’Òdena; a les eleccions, va guanyar Fem Òdena, que entre els principals punts del seu programa tenia congelar o almenys repensar aquest projecte. I així, mesos després, una majoria del ple aprovava una moció contrària al pla. En tot cas, Adequa demana a

l’Ajuntament d’Òdena que “pensi en l’interès general de la comarca” i assegura que “no imposarem res si no hi ha consens”. “No és especulació” Els propietaris d’Adequa afirmen que “s’ha desinformat molt sobre el projecte”. Pepe Singla subratlla que “no venim a especular. Els costos d’urbanització serien cinc cops superiors al preu del terreny. No faríem una despesa així si no tinguéssim cap soci”. Asseguren que “estem disposats a reunir-nos amb tothom” i que ja van fer una trobada amb l’Ajuntament d’Òdena, acompanyats de l’agència de la Generalitat ACC1Ó, que hauria intercedit amb els operadors estrangers per presentar un sòl de gran format “que ara mateix és difícil de trobar a Catalunya”. Compàs d’espera urbanístic Segons Pepe Singla, l’avenç del PDU és a punt d’aprovar-se i la llum verda definitiva podria arribar l’any vinent, després de la fase

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La família Singla vol l’aprovació del PDU per portar “un data center amb un miler de llocs de treball”.

d’al·legacions. Admet que “es pot estudiar una afectació més petita si hi ha part dels propietaris de l’entorn que no volen incloure els terrenys dins el projecte”. La zona afectada en un principi pel PDU és de 370 hectàrees, 200 de les quals pertanyen a la família Singla. Permetrien crear parcel·les de 200.000 metres quadrats, que són les que sol·liciten aquestes empreses. Maria Sayavera: “no hi ha res en ferm” La batllessa d’Òdena responia a Anoiadiari després de la intervenció de la família Singla en què reclamava suport al projecte. Maria Sayavera aclareix que “en la trobada que hi va haver amb els representants de la família Singla i de la Generalitat no se’ns va dir cap nom d’empresa que hagi mostrat interès per instal·lar-se a Òdena. Ja hem repetit que estem a favor que vinguin empreses a Òdena, però la informació que tenim és la que ens van donar els representants d’ACC1Ó, i no hi ha cap cosa clara. Només qüestionen el perquè del nostre posicionament contrari al fet que una eventual empresa s’instal·li a Can Morera”. Afegeix que “quan els demanem quins són els noms, no són capaços de dir-nos-ho. La nostra desconfiança ve per això, no se’ns aclareix res”. També assenyala que “no entenen per què ACC1Ó només parla d’aquest sector del municipi, quan hi ha molts més terrenys que Can Morera. Òdena té altres terrenys disponibles, a part d’aquestes parcel·les de l’Espelt”.

Espai patrocinat

novembre/2019

Igualtat

Carpa Punt Lila. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

El compromís de la Diputació de Barcelona contra la violència masclista La Diputació de Barcelona manté des de l’any 1996 un ferm compromís amb la igualtat de dones i homes i amb la lluita contra la violència masclista

En el marc del 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, la Diputació de Barcelona treballa per a l’erradicació d’aquest problema social i dona eines als ajuntaments per facilitar la commemoració als seus municipis i el desenvolupament de les activitats de sensibilització. Perquè les violències masclistes impacten en tota la societat i la resposta ha de ser col·lectiva. A través del Programa contra la violència masclista, s’ofereix una campanya institucional que arrenca aquest novembre i que es preveu mantenir al llarg dels quatre anys de mandat, que inclou els programes tècnics que treballa amb els ajuntaments perquè puguin donar una resposta a la ciutadania i diverses activitats de sensibilització, tallers de prevenció i jornades de reflexió. Aquestes activitats van encaminades a oferir suport per impulsar eines d’abordatge de la violència masclista, millorar la coordinació professional i el funcionament dels circuits entre els diferents serveis i recursos municipals. Tal i com afirma la diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, «el suport en aquesta diada commemorativa del 25 de novembre es canalitza a través de la campanya impulsada per la institució i implica posar a l’abast dels ajunta-

Carpes Punts Lila La novetat d’aquest any ha estat la incorporació de carpes Punts lila que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments de municipis més petits de 20.000 habitants perquè les instal·lin durant el desenvolupament d’activitats d’oci. Aquesta primavera-estiu s’han rebut prop d’una seixantena de sol·licituds. Els “Punts lila” estan destinats a informar, sensibilitzar i prevenir les actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin en espais públics d’oci i festius (festes majors, festivals, actuacions musicals, oci nocturn...). La cessió als ajuntaments d’aquestes carpes va acompanyada d’una formació per a les persones responsables de gestionar el punt. Protocols d’actuació als municipis Cal remarcar també que, des de fa dos anys, la Diputació de Barcelona ha obert una nova línia de col·laboració amb els ajuntaments per donar-los suport econòmic i tècnic en l’elaboració de protocols d’actuació davant l’assetjament sexual en espais públics d’oci. Aquests protocols han de permetre revisar i dissenyar les programacions d’activitats (festes locals, celebracions, tradicions, festivals, concerts, oci nocturn, etc.) des de la perspectiva de gènere, i preveure les actuacions en el cas que es produeixin violències sexuals en aquests espais o contextos. ments un seguit de materials comunicatius que contribueixin a la difusió del missatge i del compromís per eliminar aquesta xacra social».

Barnusell afegeix que «la Diputació de Barcelona emmarca la lluita contra la violència masclista com un eix prioritari d’actuació, una resposta integral

que busca implicar a tots els ajuntaments de la demarcació i a tota la ciutadania en la construcció d’un futur lliure de violència». Guia per a l’elaboració de protocols A més, i per tal que els municipis puguin elaborar els protocols, la corporació els aporta una eina que complementa aquestes accions per a l’abordatge integral de les violències masclistes. Es tracta de l’edició de la Guia per a l’elaboració de protocols davant les violències sexuals en espais públics d’oci, que es pot descarregar gratuïtament a través del web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona: http://bit.ly/guiadiba La publicació té com a objectiu acompanyar els ens locals en l’articulació d’una resposta coordinada a les violències sexuals. En aquest recurs es proporcionen eines teòriques i pràctiques per a la diagnosi i el disseny de protocols des dels eixos de la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les violències masclistes amb contingut sexual que es donen en espais públics d’oci. Tots aquests materials són un pas més en la voluntat de la Diputació de Barcelona de continuar desplegant instruments i recursos per aconseguir espais lliures de violències masclistes.

societat

novembre/2019

Entitats

Àuria convida la ciutadania a mostrar com “marca la diferència” L’entitat llança la campanya “Marca tu la diferència”, oberta a tothom que vulgui compartir a les xarxes, amb l’etiqueta #MarcaDiferència, tot allò que el fa singular. La iniciativa s’emmarca dins la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Dis-capacitats

FOTO MARC VILA

Amb l’objectiu de “sensibilitzar l’opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que genera la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural”, Àuria ha endegat una campanya de participació ciutadana a les xarxes socials d’Internet. Amb aquesta iniciativa, commemora el Dia Internacional de les Persones amb discapacitat, que se celebra el 3 de desembre. Des de l’11 de novembre fins aquesta data, totes les persones que ho desitgin, podran participar en aquesta campanya, que porta per lema “Marca tu la diferència”. #MarcaDiferència La manera de participar-hi és molt

senzilla. Tothom hi pot prendre part. Només cal compartir, amb l’etiqueta #MarcaDiferència, una publicació a Twitter i/o Instagram, amb una imatge o un text que mostri allò que ens fa singulars, diferents. Tothom té les seves capacitats (dis-capacitats) pròpies i que, com a tals, han de veure’s com a virtuts, com a valors positius. L’any passat, també per aquestes dates, i per celebrar el Dia Internacional de les Persones amb discapacitat, més de dues-centes persones i entitats van participar a Twitter en la campanya #DiversosiSingulars, compartint experiències i idees relacionades amb els valors d’Àuria, com ara l’accessibilitat, l’autonomia, la igualtat, la participació en la societat i en l’organització, la transformació de la societat, etc.

El Dia Internacional se celebra des que l’any 1992, establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides (Resolució 47/3 del 14 d’octubre de 1992). Les Nacions Unides defineixen la discapacitat com la condició que afecta el nivell de vida d’un individu. El terme s’empra per definir una deficiència física o mental, com la discapacitat sensorial, cognitiva o intel·lectual, la malaltia mental o diferents tipus de malalties cròniques. Les persones amb discapacitat són la minoria més àmplia del món, i solen tenir menys oportunitats econòmiques, més dificultats en l’accés a l’educació i taxes de pobresa més elevades. Això es deu a la falta de serveis per a facilitar-los la vida (accés a la informació o al transport, per exemple) i perquè tenen menys recursos per defensar els seus drets. També cal afegir-hi una discriminació social i, en alguns països, l’absència de legislació per a protegir-los. Les polítiques en favor de la inclusió han demostrat que la integració de les persones amb discapacitat en la societat poden participar activament i productiva a la vida social i econòmica. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix l’existència de les barreres que contribueixen a la seva exclusió social. La Convenció estableix com a drets fonamentals l’accessibilitat i la inclusió. De fet, l’article 9 reclama que puguin desenvolupar una vida independent i participar de forma activa de la societat. Alguns indicadors mundials · Més de mil milions de persones tenen algun tipus de discapacitat (1 de cada 7). · Més de cent milions d’aquestes persones són infants. · Els nens amb discapacitat tenen 4 vegades més de probabilitats de ser víctimes de la violència. · El 80% de les persones amb discapacitat viuen en països en vies de desenvolupament. · El 50% de les persones amb discapacitat no tenen accés a la sanitat. · 160 països han signat la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Situació a Catalunya A Catalunya, l’any 2018 hi havia 577.028 persones amb algun tipus de discapacitat reconeguda. D’aquestes, més de 62.000 eren intel·lectuals i més de 113.000 estaven afectades per alguna malaltia mental.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Demografia

El lloguer a Igualada és la meitat de car que a Barcelona Tot i l’augment del preu dels lloguers, amb una mitjana de 5,3 euros per metre quadrat, Igualada se situa a la cua de les ciutats catalanes de més de 25.000 habitants

de Barcelona paguen una mitjana de 930 euros al mes per un pis de lloguer de 90,6 metres quadrats, situant-se i amb això se situa al 9è lloc del rànquing espanyol, ja que la superfície mitjana dels pisos de la capital catalana és més petita. Manresa és la capital de l’Eix amb el preu de lloguer més baix, amb una mitjana de 432 euros per un pis de 95,9 metres quadrats. Els veïns de Vilafranca del Penedès paguen 519 euros al mes per un pis de 105,4 metres quadrats, un lloguer molt semblant al de Vic, on els habitants paguen una mitjana de 522 euros mensuals per un immoble de 102,6 metres quadrats. El més car, novament, el trobem a Vilanova i la Geltrú, on per un pis de 102,7 metres quadrats es paga un lloguer mitjà de 632 euros al mes de mitjana.

TCM

Tot i l’increment de preus que s’ha experimentat en els darrers mesos, Igualada encara es manté a la part baixa del cost del lloguer de pisos entre els municipis catalans de més de 25.000 habitants. El Ministeri de Foment acaba de publicar l’Observatorio de vivienda y suelo. Boletín Especial alquiler residencial, un informe exhaustiu que, per primera vegada, ofereix estadístiques centrades en el mercat del lloguer d’habitatge, un àmbit que històricament ha estat marcat per un menor volum de dades i informació, si el comparem amb el de la compravenda. Tot i que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sí que ha publicat les dades de Catalunya en els darrers anys, ara, per primera vegada, es poden comparar amb les dades del preu del lloguer per metre quadrat que es paga a les ciutats espanyoles. L’informe es basa en la informació obtinguda de l’Administració Tributària, del Consell General del Notariat, del Col·legi de Registradors de la Propietat i dels registres administratius de contractes d’arrendament o de dipòsits de fiances que operen d’acord amb la legislació pròpia de cada territori. Segons aquestes dades, Donostia és la ciutat amb el preu del lloguer més alt, amb 14 euros per metre quadrat al mes, seguida de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, amb 12,6 euros per metre quadrat. Barcelona és la tercera ciutat més cara d’Espanya pel que fa al lloguer, amb un cost de 12,5 euros per metre quadrat al mes, per davant de Madrid, quarta, amb 12 euros. Igualada, a la cua de les ciutats mitjanes catalanes Entre les 20 ciutats espanyoles amb el lloguer més car trobem set ciutats de Catalunya. A part de Barcelona, la ciutat catalana on és més car viure de lloguer és Esplugues de Llobregat, 6a al rànquing, amb un cost d’11,6 euros per metre quadrat al mes. Castelldefels és 12a (10,5 €/ m²); Sant Cugat del Vallès, 14a (10,4 €/m²; Sitges se situa en el lloc 15è (10,4 €/m²); l’Hospitalet de Llobregat en el 17è (10 €/m²), i el Prat de Llobregat en el 18è (9,9 €/m²). Igualada se situa a la cua de les 53 ciutats catalanes que analitza l’informe. Els igualadins paguen una mitjana de 5,3 euros per metre quadrat al mes, un dels més barats de les ciutats del país amb més de 25.000 habitants, només supera-

da per Lleida (5,1 €/m²) i Tortosa (4,3 €/m²). Les altres capitals de l’Eix Diagonal són més cares que la de l’Anoia: els veïns de Manresa paguen una renda mitjana molt similar a la d’Igualada, 5,4 euros per metre quadrat; a Vilafranca del Penedès i a Vic paguen un lloguer molt semblant, 5,8 i 5,9 euros per metre quadrat al mes, respectivament; mentre que el lloguer més car

es paga a Vilanova i la Geltrú, amb una mitjana de 7,1 euros. 448 euros per un pis de 97,7 metres quadrats Segons aquest informe, la superfície mitjana dels pisos de lloguer a Igualada és de 97,7 metres quadrats. Així, el preu mitjà del lloguer a la capital de l’Anoia és de 448 euros al mes per habitatge. Els veïns

Un habitatge de lloguer per cada 11,4 igualadins L’informe detalla que a Igualada hi ha 3.428 immobles d’ús residencial de lloguer. Amb una població de 39.316 habitants el 2017 (segons dades d’aquest informe), hi ha un habitatge de lloguer per cada 11,4 habitants de la capital de l’Anoia. El parc de lloguer més baix és a Vilanova i la Geltrú, amb un pis per cada 12 habitants, mentre que el més alt és a Vic, amb un habitatge de lloguer per cada 8 vigatans. A Manresa és d’un habitatge per cada 10,9 manresans. L’oferta dels immobles de lloguer d’ús residencial a Igualada ocupa una superfície total de 605.000 metres quadrats, aproximadament. Va ser entre el 2002 i el 2011, amb el boom de la construcció, quan es va edificar més, un 19,5% del total del parc de lloguer de què disposa Ila ciutat. Aquest percentatge contrasta amb el corresponent al període comprès entre el 2012 i l’actualitat, quan només s’ha construït un 1,7% dels habitatges que estan en lloguer. També cal destacar que un 4,2% d’aquesta oferta es va construir abans del 1900 i que la meitat de la superfície de lloguer es va edificar abans del 1971. La majoria dels 3.428 immobles residencials que configuren el parc de lloguer a Igualada són habitatges col·lectius en illes tancades. N’hi ha 2.505, un 72,9% del global, amb una superfície total de 280.400 metres quadrats, aproximadament. A la capital de l’Anoia hi ha 490 habitatges unifamiliars en línia o en illes tancades (188.400 m2), que representen el 14,3% del total; 231 habitatges col·lectius en edificacions obertes (27.600 m2), i 65 cases unifamiliars aïllades o aparellades (15.000 m2).

Manresa, igualada Els veïns de Manresa paguen un lloguer molt semblant al d’Igualada. Els manresans paguen 5,4 € per metre quadrat, una mica per sobre dels 5,3 € que paguen els igualadins. 448 euros La superfície mitjana dels habitatges de lloguer a Igualada és de 97,7 metres quadrats, i el preu mitjà del lloguer a la capital de l’Anoia és de 448 € al mes. 3.428 immobles A la capital de l’Anoia hi ha 3.428 immobles residencials de lloguer: un habitatge de lloguer per cada 11,4 habitants.

Pugen els preus als portals immobiliaris L’observatori també ofereix les dades dels dos principals portals immobiliaris espanyols. A Fotocasa, la mitjana del preu per metre quadrat del lloguer a Igualada és de 5,5 euros, un 9,3% més baix que l’any anterior, mentre que a Idealista, el cost és de 6,3 euros, un 11,9% més que el 2018. Com podem veure, els preus dels pisos que tenen en oferta en alguns portals són més alts que els preus reals pels quals s’acaben llogant i que apareixen en aquest informe, que es basa en les fiances dipositades pels llogaters. Un de cada tres catalans viu en règim de lloguer En termes globals, d’aquest observatori també es desprèn que gairebé un terç dels catalans, un 30,4%, opten per l’habitatge de lloguer. Aquest percentatge és superior al de la mitjana espanyola (23,9%) i se situa a frec de l’europea (30,7%). Alemanya és el país europeu amb un percentatge més alt de població en règim de lloguer, amb un 48,6%. Altres països que estan per sobre de la mitjana catalana són Àustria (45%), Dinamarca (37,8%), França (35,6%), el Regne Unit (35%), Suècia (34,8%), els Països Baixos (30,6%) i Irlanda (30,5%). A Espanya, on s’ha consolidat més l’opció del lloguer és a les Canàries (34,5%) i les Balears (34,1%). També veiem que l’opció del lloguer ha crescut significativament a Catalunya, un 29,4% més que el 2004. A Espanya, en aquest mateix període, el creixement ha estat del 16%.

publicitat

novembre/2019

SAVE THE date!

NOV 19:30h

Can MaciĂ

IV meeting UEA inquieta Organitza:

Patrocina:

Amb el suport:

societat

novembre/2019

Salut

La llista d’espera per operar-se a l’Hospital d’Igualada es redueix en 200 persones Les xifres que reflecteix la Memòria Anual del Consorci Sanitari indiquen màxims dels darrers anys d’altes hospitalàries i d’atenció a l’Hospital de dia. El personal també se situa en el punt més alt, almenys de la darrera dècada, amb més de 862 jornades completes. La baixada de natalitat es reflecteix en el nombre de parts, 830; fa quatre anys, s’acostava al miler de naixements.

103,04. La despesa en personal suposava aquest 2018 el màxim des que es publica la Memòria Anual, 41.010.082 euros (61% dels comptes), més de dos milions respecte a l’any anterior.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Les llistes d’espera van caure en 200 persones a l’Hospital d’Igualada durant el 2018, segons la Memòria Anual del Consorci Sanitari, òrgan que gestiona el centre. El document condensa diferents dades de l’activitat de l’Hospital d’Igualada i el CAP Nord. Sobre la llista d’espera quirúrgica, indica que el 2018. va encetar-se amb un gener en què hi constaven 2.424 persones, mentre que al desembre era de 2.145. La variació respecte a la llista d’espera del mateix mes de l’any anterior —2.333— és de quasi 200 persones. Les dades més altes pel que fa a llistes d’espera eren a principis d’aquesta dècada, quan en determinats mesos de l’any s’arribava a les 3.000 persones. Els 2.145 del mes de desembre de l’any passat, però, no són la millor xifra dels darrers anys. Durant el 2015 es va baixar de les 2.000 persones en llista d’espera. En els

darrers exercicis, els mínims de persones que esperen ser operades quirúrgicament es registren als mesos d’estiu. Creix la despesa en personal Segons el mateix document, la xifra de personal que hi treballa a jornada completa és 862,37. En dos anys, aquesta xifra ha pujat en una cinquantena

de persones, la meitat de les quals pertanyen a una categoria nova, el “personal en formació”. En aquest període, el personal mèdic que consta en la plantilla ha disminuït de 212,9 jornades completes a 204,27, mentre que creix sensiblement el personal d’infermeria, de 459,8 jornades a 495,86 i també puja el d’administració, de 97,7 a

Ingressos rècord Els ingressos del CSA arribaven l’any passat al seu punt més alt, 67.680.259 euros, mentre que les despeses se situaven en 67.238.031 euros. Es tracta del setè exercici consecutiu en què el resultat dels comptes del Consorci és positiu, tot i que el marge és més reduït que en altres exercicis: 442.228 euros. El balanç de 2017 entre ingressos i despeses era de gairebé el doble, 876.389 euros. Les despeses han pujat d’un any a l’altre dos milions d’euros, especialment en els capítols de personal i de consums. El 2018, el total del pressupost de l’ens que es dedica a personal i consums és del 93%. Dels ingressos, el 94% provenen del Servei Català de la Salut.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Demografia

Els matrimonis a l’Anoia tornen a la tendència baixista el 2018, amb 52 enllaços menys Després d’un important repunt el 2017, l’any passat els casaments van tornar a caure a la comarca, una tendència que es manté gairebé a cada exercici des de l’inici de la recessió econòmica. Per franges d’edat, la forquilla entre 30 i 34 anys és la més important quantitativament, seguida de la forquilla de 35 a 39 anys.

FRANCESC VILAPRINYÓ/TCM

Cònjuges segons l’edat, la tipologia, el sexe i l’estat civil anterior (Anoia, 2018)

Els matrimonis celebrats a l’Anoia el 2018 van caure un 11%, segons les xifres que donava a conèixer l’Idescat el mes d’octubre. En concret, es passa dels 531 enllaços del 2017 als 479 del 2018, 52 menys. No es tracta de les dades més baixes de la darrera dècada, que han anat oscil·lant, però sí que es recupera la tendència baixista que es va obrir en paral·lel a la recessió de fa deu anys (i també amb el progressiu envelliment de les generacions del ‘baby boom’). El màxim de matrimonis, el 2004; els mínims, als anys 80 El 2008 els enllaços matrimonials a l’Anoia van ser 570, un dels anys amb xifres més altes als registres. Els deu anys posteriors mai s’ha recuperat aquella xifra i només en dos exercicis s’ha superat el mig miler de matrimonis registrats. Les sèries històriques de què disposa l’institut d’estadística català es remunten al 1975, quan, amb molta menys població i amb una metodologia diferent de recompte, els casaments van ser 542. Les dades més baixes són de principis dels anys 80 (només 329 enllaços, i diversos anys per sota dels 400), i la més alta, la de 2004: 604 matrimonis registrats i una taxa de nupcialitat de 5,92. De fet, la primera dècada del segle XXI va ser d’allò més prolífica, tant per l’efecte del baby boom, amb els membres d’aquella generació entrant en una edat adulta, com per l’aprovació dels matrimonis del mateix sexe. En canvi, la taxa de nupcialitat provisional del 2018 a l’Anoia és de 4,01. Els homes es casen més tard Segons les dades de l’Idescat, els homes es casen més tard que les dones a l’Anoia. La forquilla d’entre els 30 i els 34 anys és la franja d’edat més habitual en la què els homes contrauen matrimoni. Dels 479 homes que es van casar l’any passat, 110 tenien aquesta edat. La segona franja, pel que fa al nombre d’homes que es casen, és la situada entre els 35 i els 39 anys, amb 94 homes, i la tercera és la que va dels 40 als 44 anys, amb 85 homes que van contraure matrimoni. En quart lloc, amb 55 registres, trobem la franja que va dels 25 als 29 anys. És, precisament, en aquest bloc d’edat, on trobem més dones, concretament 105. La segona franja és

Font: Idescat. Moviment natural de la població.

la de 35 a 39 anys, amb 103 dones casades, mentre que la tercera és la de 30 a 34 anys (la més habitual entre homes), amb un total de 97 dones que es van casar. Anecdòticament, podem esmentar que 4 homes i dones de 70 anys

o més es van casar al llarg del 2018, i que 1 noi i 2 noies menors de 20 anys també van contraure matrimoni aquell any. Homes i dones, repeteixen Dels 479 homes que es van casar el

A Catalunya els matrimonis baixen un 7,9% en un any El nombre de matrimonis de residents celebrats a Catalunya l’any 2018 va ser de 27.026, segons dades provisionals de l’Idescat, que no inclouen els inscrits fora de Catalunya. Aquesta xifra representa un descens del 7,9% en relació amb les dades definitives de l’any 2017, que inclouen també els matrimonis de residents a Catalunya celebrats a la resta d’Espanya. En relació amb l’estat civil anterior dels cònjuges, el 68,1% dels matrimonis es van celebrar en primeres núpcies per als dos contraents, mentre que el 19,8% van correspondre a enllaços entre un cònjuge solter i l’altre casat anteriorment. Els matrimonis en segones núpcies per als dos contraents van ser el 12,1% del total d’enllaços celebrats el 2018. Pel que fa al sexe dels contraents, 25.971 matrimonis (el 96,1%) van correspondre a parelles de diferent sexe i 1.055 (el 3,9%), a parelles del mateix sexe, dels quals 516 van ser entre dos homes i 539, entre dues dones.

NUPCIALITAT La taxa de nupcialitat (els matrimonis per cada 1.000 habitants) ha caigut dos punts gairebé respecte a la dècada passada. L’actual és de 4,01 (l’any passat va ser de 4,47). A Catalunya, la taxa bruta de nupcialitat el 2018 va ser de 3,6 matrimonis per 1.000 habitants, mentre que l’any 2017 va ser del 3,9‰. MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els matrimonis civils representen quasi un 90% dels que es fan a l’Anoia; els catòlics, el 10%.

2018, 365 ho feien per primera vegada (76,2 %), mentre que la resta, 114 ( 23,8 %), ja s’havien casat alguna vegada anteriorment. Pel que fa a les dones, aquestes dades són molt similars, gairebé calcades. De les 479 dones que van contraure matrimoni, 363 eren solteres (75,78 %) i 116 (24,21 5) celebraven, com a mínim, les segones núpcies. Entre les persones que repeteixen l’experiència, la majoria són divorciades, si bé també hi ha 3 homes vidus, un de 48 anys, un altre de 52 i un de més de 70 anys; i 4 vídues, de 49, 56, 60 i 68 anys d’edat. Baixen els matrimonis entre persones del mateix sexe Gairebé 2 de cada 100 enllaços matrimonials realitzats el 2018 a l’Anoia van ser entre persones del mateix sexe. Concretament, hi va haver 5 casaments entre homes i també 5 unions matrimonials entre dones, un 2,09% del total. Aquestes dades són més baixes que les del 2017, quan hi va haver 11 enllaços entre homes i 6 entre dones, un 3,2% del total, però són de les més altes dels darrers anys, que presenten una mitjana de 9 enllaços matrimonials entre persones del mateix sexe cada any.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Equipaments

El pagament de l’Infinit suposa encara mig milió d’euros anuals a l’Ajuntament d’Igualada Deu anys després de l’obertura del complex esportiu a la zona del Puigcornet, l’actual govern considera que s’ha rebaixat el cost per a les arques municipals amb la intervenció que es va fer per canviar-ne la gestió. De tota manera, la concessió no revertirà a l’Ajuntament fins al 2034, segons fonts municipals

POLÈMICA El 2015 l’Ajuntament va començar a estudiar si hi havia hagut irregularitats per part dels gestors. De fet, es va canviar la direcció del complex, ja que s’haurien alterat les xifres d’usuaris per rebre més del variable pactat.

Piscina a l’exterior del complex esportiu. INFINIT

FRANCESC VILAPRINYÓ

La qüestió del complex esportiu Infinit continua sent una càrrega important per al contribuent igualadí, de l’ordre de 500.000 euros anuals. L’equipament es va estrenar fa ara deu anys, el novembre del 2009, amb la presència de Josep Singla —una de les cares de l’aleshores recent ‘Cas Pretòria’—, ja que Proinosa havia estat una de les tres parts constituents del consorci concessionari, junt amb el Club Natació Igualada i Sports Assistance. Era una concessió pública i l’Ajuntament va pactar una fórmula de pagament que s’ha anat allargant tots aquests anys. Subvenció fixa i variable Segons fonts de la regidoria d’Hisenda, els 500.000 euros que es van pagar el 2017 —el 2018 no s’ha acabat d’auditar— són la suma de la subvenció fixa i variable que es va acordar pagar amb l’empresa concessionària, el 2009, i que va oscil·lant segons la xifra d’inscrits. Segons deia Marc Castells, el batlle, en la presentació dels pressupostos, les quantitats que es paguen s’han reduït sensiblement per l’increment del nombre d’usuaris que tenen aquestes instal·lacions poliesportives.

La concessió que es va fer va ser per a 25 anys i, segons el govern igualadí, acaba el 2034. La fórmula d’explotació és que es paga del consistori a l’empresa una part fixa —200.000 euros— i una part variable (aquesta depèn de si hi ha més o menys usuaris), mentre que la concessionària també paga un cànon a l’Ajuntament en funció dels beneficis. L’Ajuntament té pendent de pagar encara el tancament de 2018 de l’Infinit. Fins ara, sumant els vuit primers exercicis, el cost total que ha suposat l’Infinit és de 3,3 milions d’euros. Segons l’àrea d’Hisenda, els propers anys, la quantitat que es pagarà seguirà sobre aquests 500.000 euros (en alguns moments, el cost va aproximar-se als 560.000 euros anuals). L’auditoria Fa quatre anys, es va encarregar una auditoria a la Diputació per conèixer amb exactitud la situació financera del complex, després que s’hi detectessin irregularitats. Un dels equips directius que tenia l’equipament (el que va ser destituït el 2015), podria haver incorregut en un frau que l’Ajuntament va xifrar en més d’un quart de milió d’euros. Els gestors del centre van haver de pagar una multa de 25.000 euros.

Sala de màquines. INFINIT

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Economia

L’Anoia, a la cua del creixement econòmic L’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA destaca que l’economia catalana va créixer un 2,6%, gràcies al pes del sector serveis i la construcció i en detriment de la indústria. El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès són les tres comarques que més van créixer el 2018, amb un 4% de variació positiva. L’Anoia, amb un 1,5%, se situa en el 36è lloc al rànquing de creixement interanual del PIB

El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès són les comarques que més van créixer el 2018, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal que publica cada any el BBVA. Aquestes tres comarques catalanes van experimentar l’any passat un creixement del 4% del PIB respecte al 2017, molt per sobre del 2,6% de mitjana d’augment a Catalunya. Per darrere d’aquestes comarques trobem el Pla de l’Urgell (3,3%), el Maresme (3,3%), el Baix Penedès (3,0%) i el Bages (2,9%). A l’altre extrem, només dues comarques, la Terra Alta i el Baix Camp, presenten un decreixement, concretament del -0,3%. També al final del rànquing se situen el Priorat (0,3%), el Gironès (0,4%), les Garrigues (0,5%), la Conca de Barberà (1,3%) i l’Anoia, setè lloc per la cua, amb un 1,5% de creixement interanual del valor afegit brut. En total, 28 comarques es troben per sota de la mitjana del país, que recordem que és del 2,6%. Canvi de motor Una de les principals conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal, que es va presentar el dimarts 29 d’octubre a càrrec de Josep Oliver, catedràtic d’economia de la UAB i director de l’estudi, és que l’increment del 2,6% de l’economia catalana el 2018 respecte al 2017 “ha estat emparat pel sector serveis i la construcció, en detriment de la

Mitjana 28 comarques catalanes es troben per sota de la mitjana de creixement interanual del PIB, que és del 2,6%.

indústria”, segons Oliver. “La indústria, que havia estat el motor de la recuperació fins al 2017, només va avançar l’any passat a Catalunya un modest +1,1%, i va començar a patir els efectes negatius de la desacceleració industrial alemanya i de l’enrariment exterior global”, va explicar el director de l’estudi, que va posar com a contrapartida l’auge del sector dels serveis (+2,9%) i de la construcció (+4,7%). La indústria va ser el més perjudicat, amb una caiguda del -0,4% a Catalunya el 2018, i no va contribuir al creixement de l’activitat. “El 2018, constatem el canvi en els motors que, en els últims anys, explicaven el creixement”, va remarcar Oliver. Uns anys abans, des del 2013, era el sector industrial el principal motor, gràcies, principalment, a l’exportació, que es va beneficiar de l’increment de competitivitat del sector empresarial derivat de la devaluació salarial dels anys anteriors.

La demanda exterior va créixer, i va passar d’un 20% a un 30% d’aportació al creixement durant la recuperació. “L’any passat, amb els primers símptomes de la desacceleració mundial i, molt especialment, d’Alemanya, es va produir una certa substitució tractora de la indústria, pel que fa al creixement, en favor dels serveis”, va apuntar el catedràtic de la UAB, que va destacar que “el sector terciari a Catalunya ha passat del 60% al 74% del PIB en els últims deu anys, la qual cosa implica una terciarització molt acusada de l’economia”. Pel que fa a la tendència de creixement, Oliver va assenyalar que “resulta clau recuperar les bones sensacions de la indústria i el dinamisme en les exportacions. Hi ha una incertesa internacional que afecta Catalunya en el fet que està integrada en la cadena de valor mundial: el determinant per a nosaltres és Alemanya, molt afectada pel seu comerç exterior amb el Reg-

Recuperació L’economia catalana ha recuperat el nivell que tenia el 2007 —abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i de l’arribada de la crisi financera i del deute sobirà— i el 2018 ja es trobava un 6,2% per sobre d’aquell any.

ne Unit i la Xina, i ens aniria molt bé que creixés de nou a l’1,3% o l’1,4%”, va insistir Oliver en la presentació de l’anuari. En aquest sentit, va manifestar que “Catalunya està ara molt més preparada per afrontar el que vingui que abans de l’anterior crisi, ja que és sensiblement més resistent als canvis exteriors, gràcies a la fortalesa de la demanda i al creixement ja ressenyat del sector exterior”. Josep Oliver es va mostrar optimista en relació amb l’efecte que puguin tenir en el turisme i en les inversions les tensions que es viuen al país. “Si això és com el 2017, que dura poc temps, no tindrà impacte, però si s’allarga més, llavors sí que ho notarem”, va explicar Oliver. Més ocupació Una altra conclusió que es desprèn de l’estudi és “l’extraordinària capacitat de Catalunya de generar ocupació aquest 2018. Es van crear 90.000 llocs de treball, un 2,8% més. Unes xifres que no es veien des de mitjan 2000”, segons el catedràtic d’economia de la UAB, que remarcava que “les dades reflecteixen que el 85% d’aquesta nova ocupació creada a Catalunya l’any passat era de població immigrant, no nascuda a Espanya”. “Sembla que ens trobem davant una nova fase migratòria que va quedar estroncada per la crisi”, va afegir. Finalment, Oliver va negar que els aldarulls d’aquests últims dies a Catalunya puguin tenir incidència en el consum o la inversió estrangera.

novembre/2019

opinió

“

novembre/2019 “El periodisme té la funció social de fer arribar a la ciutadania la informació necessària per ser lliure a formar-se un criteri sobre els afers públics. Cada vegada que algú obstaculitza la feina d’un/a periodista està atemptant contra el sistema democràtic”.

Sense periodisme no hi ha democràcia

avant l’allau d’agressions que els i les periodistes estem patint els darrers dies, volem advertir a la ciutadania que s’estan vulnerant els seus drets. La nostra insistent i reiterada crida al fet que s’aturin les agressions als i les professionals de la informació va molt més enllà d’una reivindicació corporativista, és un crit d’alarma davant d’un deteriorament de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa. El periodisme té la funció social de fer arribar a la ciutadania la informació necessària per ser lliure a formar-se un criteri sobre els afers públics. Cada vegada que algú obstaculitza la feina d’un/a periodista està atemptant contra el sistema democràtic. La xifra de gairebé 65 periodistes –segons els darrers recomptes– víctimes d’agressions mentre feien la seva feina és absolutament intolerable. Rebutgem totes i cadascuna d’aquestes accions, vinguin d’on vinguin, perquè suposen un atac al dret a la informació de la ciutadania. Fem notar, però, que són especialment greus quan provenen de servidors públics. Per aquests motius, les entitats sota signants: 1. Reprovem especialment l’actuació dels cossos policials, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional. La majoria dels i les informador/es agredits/des anaven perfectament identificats/des com a tals amb la corresponent armilla i/o el braçalet taronja. L’arbitrarietat de moltes accions policials fa pensar que aquestes agressions tenen com a objectiu intimidar els i les periodistes per allunyar-los dels llocs on es produeixen els fets i evitar testimonis dels abusos que puguin cometre. 2. Reclamem tant a la conselleria d’Interior de la Generalitat com al ministeri espanyol d’Interior que investiguin els fets i depurin les responsabilitats que

s’escaiguin. Així mateix exigim que, des de les respectives administracions, s’impulsin les actuacions suficients per garantir que els i les professionals de la informació podran treballar al carrer sense traves i fer la seva feina sense témer per la seva seguretat. Les

entitats sota signants ens oferim per formar els cossos policials sobre les obligacions dels funcionaris públics de garantir el dret a la informació de la ciutadania per evitar que aquestes situacions es repeteixin en el futur. 3. Reprovem encara amb més èmfasi la detenció de què va ser objecte un company per part d’agents de la Policia Nacional, totalment inadmissible tant en les formes en què aquests agents van tractar el company com en el fons, és a dir, per haver-la realitzat. 4. Demanem al conjunt de la ciutadania i als participants en manifestacions i protestes que respectin la nostra feina per poder garantir els seus drets democràtics a la informació. Els i les professionals no som més que la resta de la ciutadania i desitgem que totes les mobilitzacions siguin pacífiques i que ningú sigui objecte de cap acte violent. Però sabem també que, a vegades, això no ha estat possible i nosaltres estem allà justament per poder explicar-ho a l’opinió pública. Per això demanem que es protegeixi aquesta tasca per garantir un dels drets fonamentals en democràcia, com és el dret a la informació. 5. Demanem als partits polítics, una vegada més, el respecte i reconeixement de la nostra feina. 6. Entenem que pot haver-hi persones molestes per la línia informativa d’alguns mitjans de comunicació. Aquesta línia no la decideixen els professionals que són a peu de carrer cobrint la realitat. Recordem que per queixar-se de la informació que es rep qualsevol persona es pot adreçar al Consell de la Informació de Catalunya i també al Consell de l’Audiovisual de Catalunya si creu que una informació vulnera el Codi deontològic de la professió periodística. Però la indignació que puguin sentir no la poden dirigir contra els treballadors dels mitjans que cobreixen els esdeveniments.

L’arbitrarietat de moltes accions policials fa pensar que aquestes agressions tenen com a objectiu intimidar els i les periodistes per allunyar-los dels llocs on es produeixen els fets i evitar testimonis dels abusos que puguin cometre.

ENTITATS Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) • Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) • Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) • Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya • Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) • Associació Comunicació Pública (ACP) • Federació de Mitjans de Comunicació Locals• Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia (CPXG) • Colegio Vasco de Periodistas - Euskal Kazetarien Elkartea • Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) • Federació Europea de Periodistes (FEP) • Federació Internacional de Periodistes (FIP) • Sindicato de Periodistas de Madrid (SPM) • Sindicato de Profesionales de la Información de la Rioja (SPIR) • Associació de Periodistes del Garraf • Sicom - Solidaritat i Comunicació • Intersindical - CSC • Associació de comunicació política de Catalunya - ComPolCat • Agrupación de Periodistas de UGT • Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya • Associació Món Comunicació • Círculo de Corresponsales Extranjeros en España • Club Internacional de Prensa • Fòrum de d’Organitzacions de Periodistes (FOP) • Agrupación de Periodistas de FSC-CCOO • Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PDLI) • Associació de Periodistes d’Andorra. COMITÈS D’EMPRESA Comitè d’empresa de La Vanguardia • Comitè d’empresa de La Xarxa • Comitè d’empresa de l’Agència Catalana de Notícies - ACN • Comitè d’empresa de Catalunya Ràdio • Comitè d’empresa d’El País • Comitè d’empresa de Betevé • Comitè d’empresa de Regió7 • Comitè d’empresa d’El Punt Avui • Comitè d’empresa de RAC1 • Comitè d’empresa de RAC 105 COMITÈS I CONSELLS PROFESSIONALS Consell Professional de La Vanguardia • Comitè Professional de Betevé • Consell Professional de La Xarxa • Consell Professional de Catalunya Ràdio • Comitè professional d’El País • Consell Professional de TV3 MITJANS Grup Tirabol (Racó català, Viasona, Social, Jornal i La Mira) • TotLleida.cat • Ua1 Lleida Ràdio - ràdio local de Lleida • Comarques de Ponent - diari • NW-La Revista de Reus • Ràdio Balaguer • Nord.cab • Calella Comunicació • Redacció El Cinèfil • Setmanari l’Ebre • Marfanta.com • Canal 21 Ebre • Nova Tàrrega • Fora de Quadre • Teleduca • Ràdio Associació de Catalunya SCCL • El Prat Comunicació (El Prat ràdio i El Prat TV) • SER Ebre • Territoris.cat • Viurealspirineus.cat • Coordinadora de TV Públiques (Canal 10 Empordà, Betevé, Canal Blau, Badalona Comunicació, Vallès Visió, Canal Terrassa, Mataró Audiovisual, RTVE el Vendrell, Tac12, Hospitalet TV, RTVVilafranca, VOTV) • elCugatenc • Diari de Tarragona • Tramuntana TV • 17600 Ràdio de Figueres • CTXT.cat • CTXT.es • Ona Codinenca • Porta Enrere • Olesa Ràdio • Ràdio Cambrils • OnaCat.Ràdio • Ràdio Ciutat de Tarragona • BXC Ràdio • Balaguer Televisió • Pressenza • El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià • Núvol. El digital de cultura • Surtdecasa. El digital de cultura de proximitat • Reusdigital.cat • Fetasantfeliu - Diari digital • Estrategia del contenido • Més Ebre • Revista Cooperació Catalana • Martorell TV • Sant Andreu TV • LANOVA Ràdio de Reus • La República Checa • Fet a Tarragona • SomGarrigues • Ràdio Capital de l’Empordà • Tarragona21 • Ràdio Tordera • Aguaita.cat • La Plana Ràdio • El 3 de Vuit • Gabinet Tècnic de Comunicació GeTé • Canal Terres de l’Ebre • Ebredigital.cat • Bellveí Ràdio • Malarrassa • Ràdio Sabadell • Lo Campus • Lo Campus Diari • Ràdio Sant Vicenç dels Horts • Hora Nova • ANOIADIARI

“

novembre/2019 Animem joves i grans a continuar amb la mobilització pacífica i no violenta al carrer en contra de les sentències del Suprem i per la independència. De la unió dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, n’ha sorgit una violència desproporcionada i que atempta contra els drets humans.

“

opinió

Condemnem la persecució actual que viu el moviment independentista i volem expressar la nostra solidaritat amb totes les persones preses polítiques, detingudes, ferides i exiliades.

Manifest contra la violència policial exercida durant les protestes en contra de les sentències del Suprem

iverses entitats sobiranistes d’Igualada expressem amb aquest manifest el rebuig més absolut a la violència injustificada i desmesurada de les forces policials, especialment la brutalitat policial exercida en contra del jovent independentista. Aquests fets s’han produït en les darreres setmanes, arran de les mobilitzacions contra les sentències que han condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als presos i les preses polítiques que van ser jutjades com a responsables del referèndum del primer d’octubre de 2017. Animem joves i grans a continuar amb la mobilització pacífica i no violenta al carrer en contra de les sentències del Suprem i per la independència. De la unió dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, n’ha sorgit una violència desproporcionada i que atempta contra els drets humans. Diversos col·lectius de drets humans i civils han recollit més de 100 casos de violència policial durant les darreres manifestacions. Volem alertar que tota aquesta repressió recau especialment sobre les persones més joves.

Instem l’Ajuntament d’Igualada en ple a reprovar la violència policial. Especialment, la que va exercir la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra el passat 16 d’octubre, quan va carregar contra estudiants igualadins que protestaven de forma pacífica i no violenta en contra de les sentències a l’A2.

Cal destacar que el moviment independentista que ha sortit al carrer per protestar en contra de les sentències del Suprem ha patit 31 empresonaments i 200 detencions. A més a més, segons el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), a Catalunya hi ha més de 600 persones ferides. D’aquestes, n’hi ha moltes que han patit lesions amb bales de foam, bales de goma, càrregues desproporcionades o atropellaments, una pràctica policial expressament prohibida. Per tant, també condemnem la persecució actual que viu el moviment independentista i volem expressar la nostra solidaritat amb totes les persones preses polítiques, detingudes, ferides i exiliades. Instem l’Ajuntament d’Igualada en ple a reprovar la violència policial. Especialment, la que va exercir la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra el passat 16 d’octubre, quan va carregar contra estudiants igualadins que protestaven de forma pacífica i no violenta en contra de les sentències a l’A-2.

ENTITATS SIGNANTS DEL MANIFEST CDR IGUALADA/CONCA D’ÒDENA • CASAL POPULAR D’IGUALADA “EL FOMENT” • GENT GRAN PER LA REPÚBLICA ANOIA • ÒMNIUM ANOIA •ASSEMBLEA ANOIA • SÚMATE ANOIA • LA COLL@NADA

cultura

cultura MARTÍ ROSSELL PELFORT

“

novembre/2019

“Aprofitem que som en un concert familiar per explicar coses i portar una mica de reflexió, de coneixement i de saber on som ara sabent d’on venim. Què ha passat pel camí, què hem guanyat...”

La bona vida és el darrer espectacle i el darrer disc de 2princesesbarbudes. Parlem amb Marc Marcé abans que arribin a Igualada, el 24 de novembre. L’espectacle serà a les sis de la tarda al Teatre Municipal Ateneu, de la mà de Xarxa Igualada i en el context de Santa Cecília. Ja hi ha les entrades a la venda. La bona vida, que vindrà a Igualada el 24 de novembre, és un concert o un espectacle? És la cohesió dels do. Bàsicament, és un concert familiar, perquè pot agradar tant a adults com a nens, com també a adults que no tenen nens. És en format d’espectacle perquè li donem un punt de teatralitat. La bona vida són unes cançons que parlen del paleolític. Nosaltres sortim vestits a l’escenari amb robes que poden semblar del paleolític i cantem cançons sobre això. Ho hem preparat com si fos un documental; de fet, és un congrés paleontològic i hi ha una veu en off que va tractant temes més seriosos, i nosaltres ens comuniquem amb la veu, cantem les cançons i fem alguns gags, una mica d’espectacle. El títol ve, per tant, de la bona vida del paleolític. El que nosaltres defensem és el paleolític, quan la societat era caçadora, recol·lectora, vivia en grups petits, tothom s’ajudava, era cooperativa... I llavors, amb l’arribada del neolític, aquests grups es van assentar, es van fer més grans, es van començar a jerarquitzar, va aparèixer la propietat privada, els diners... i va ser un punt d’inflexió en la nostra història, on va començar tot el que coneixem ara, que seria el capitalisme. (Riu.) Nosaltres mirem una mica aquesta gent i oferim unes idees més humorístiques, però que contenen una part de reflexió. Aprofitem que som en un concert familiar per explicar coses i portar una mica de reflexió, de coneixement i de saber on som

“Si volem que els nens creixin ben cultivats i tenim ganes que siguin unes generacions potents, els hem de començar a educar, des de la infància, amb propostes culturals de qualitat” Marc Marcé 2princesesbarbudes

ara sabent d’on venim. Què ha passat pel camí, què hem guanyat... D’on neix 2princesesbarbudes i d’on ve el nom? El nom de 2princesesbarbudes és el que tenim l’Helena Casas i jo, Marc Marcé. Vam començar fa un munt d’anys fent uns videoclips i unes coses així... multimèdia. Després, fa quasi deu anys, ens van encomanar fer un espectacle de cançons tradicionals. I, com que acabava de néixer el nostre primer fill i li havien regalat molts instruments de joguina, vam fer el nostre primer espectacle i primer disc, amb cançons tradicionals i instruments de joguina, que es va dir Cançons i rimetes. Ens va agradar la proposta que vam fer, a la gent també, i vam decidir seguir, però canviant una mica, passant de cançons tradicionals a cançons pròpies. Teníem ganes de compondre perquè, amb altres grups, sobretot l’Helena Casas, ja ho havia fet. La bona vida és el tercer disc de composició pròpia després de fer Enciclopèdia baixeta de la nit i Sempre de vacances. Són cançons pròpies de discos temàtics. I el nom de 2princesesbarbudes, que pot semblar excloent, és perquè tots dos tenim una part més princesa, més amable, més del tòpic femení, i un punt més barbut, més masculí i més “pel broc gros”. Una barreja que expressa aquestes multipersonalitats de les persones. El tema del gènere tampoc ens escau gaire i és un nom de poètica barrejada per definir la nostra personalitat. Quin creieu que és el vostre segell personal? En són uns quants. El primer seria que fem cançons pròpies, el nostre propi estil. Un altre component important és que utilitzem instruments petits i de joguina, que aporten una estètica i una banda sonora molt particular i ens diferencien de la música que estem més habituats a escoltar. I per últim: les lletres. Utilitzem lletres creatives,

novembre/2019

“

“Utilitzem instruments petits i de joguina, que aporten una estètica i una banda sonora molt particular i ens diferencien de la música que estem més habituats a escoltar.”

imaginatives, i fugim de les lletres moralistes per deixar lliure la imaginació. Darrerament també volem apostar per l’humor i que les lletres tinguin una doble manera d’entendre’s. Els adults entenen una part de les bromes i els infants n’entenen una altra part. Hi ha una doble entesa, en aquest sentit. Per a qui i per què feu la vostra música? Fem música perquè és el que ens agrada, lògicament, és la nostra feina. Ens ho passem bé fent les cançons, fent els discos i pujant als escenaris. És el que hem fet sempre i el que ens agrada. Sigui amb aquest projecte o amb un altre. I per a qui... nosaltres intentem fer música per a tothom. Amb aquest projecte, tot i que estem dins el circuit de música familiar, intentem fer una proposta que no sigui infantilitzada, només per a nens o molt bàsica. Intentem fer una proposta rica, bona musicalment, també en les lletres, i perquè la pugui gaudir tothom, tant adults com infants, i que la canalla no es quedi amb una proposta molt bàsica. Els donem una mica de teca perquè els ajudi a desenvolupar-se també a nivell cultural i intel·lectual. Per tant, creieu en la música com una eina de desenvolupament dels nens i nenes? I tant, sobretot. El que reivindiquem és que, si volem educar els nens en la cultura, el que hem de fer els pares és destriar el que creiem que és interessant i, a través nostre, fer-ne partícips els nens. Ferlos anar a exposicions, a concerts, a obres de teatre, i fer de filtre del que creiem que els pot anar bé, fugint una mica de les etiquetes o els productes comercials que diuen: això és per a nens. Hi ha moltes coses en el món de la cultura que no estan etiquetades com a familiars o per a nens i, en canvi, els nens les gaudeixen molt i són molt enriquidores. També hi ha gent que aprofita l’etiqueta familiar per “colar” un producte de mala qualitat o molt

bàsic. Per això, creiem que si volem que els nens creixin ben cultivats i amb ganes que siguin unes generacions potents, els hem de començar a educar, des de la infància, amb propostes culturals de qualitat. Creieu que falta música infantil en català? En aquest país hi ha moltes propostes musicals en català que, siguin infantils o no, són adequades per nens. Al nostre país aquest aspecte sempre ha estat molt cuidat, hi ha moltes propostes. I com més coses de qualitat hi hagi i més diversitat, serem un país més ric culturalment. Veniu en el context de Santa Cecília. Creieu que s’ha perdut aquesta celebració de la patrona de la música? Bé, a nivell de gremi, de músics, jo crec que sí. Almenys, en l’entorn en què ens movem nosaltres no hi ha

“

cultura

“Utilitzem lletres creatives, imaginatives, i fugim de les lletres moralistes per deixar lliure la imaginació.”

gaire sentiment de patró de la música el 22 de novembre. Però és veritat que sempre, des de les escoles i des d’algunes institucions, encara es recorda, i tot el que sigui promocionar la música al voltant d’aquest dia ajuda a tothom. De fet, la música és molt present a la nostra societat, cada dia de la setmana, 24 hores; tothom escolta molta música, per molts mitjans diferents. Feu música amb instruments petits o de joguina. Us agrada jugar i experimentar? Com ja he comentat, va ser una circumstància casual, ens van regalar aquests instruments i vam començar a experimentar-hi per saber quina sonoritat tenien, i va ser un al·licient. Però hi havia algunes dificultats: molts d’aquests instruments són petits, no t’hi caben bé als dits, estan desafinats i produir un disc de qualitat amb aquest tipus d’instruments era molt més

“

complicat que fer-ho amb instruments convencionals. Amb tot, això ens va permetre jugar molt i esprémer la sonoritat. Ens ha agradat fer-ho i per això ho seguim fent. Quina creus que és la diferència entre escoltar un dels vostres discos o venir al concert? Jo crec que són dues maneres de gaudir de la música molt diferents. Quan una persona escolta un disc, és un moment d’escolta i d’atenció; sobretot en els nostres discos, que, com que van acompanyats d’un àlbum il·lustrat, moltes famílies l’escolten amb el llibre, seguint les lletres. Escoltar el disc és un moment molt bonic. Però el moment del concert, sobretot si has escoltat el disc abans, és el moment en què veus d’on venen tots aquests sons. I a part hi ha tota la posada en escena, el documental... És una immersió total en una proposta diferent, molt rica i molt gratificant.

“El que reivindiquem és que, si volem educar els nens en la cultura, el que hem de fer els pares és destriar el que creiem que és interessant i, a través nostre, fer-ne partícips els nens. Ferlos anar a exposicions, a concerts, a obres de teatre, i fer de filtre del que creiem que els pot anar bé, fugint una mica de les etiquetes o els productes comercials que diuen: això és per a nens. “

sortim

novembre/2019 EL MINUT 17:14 DE LA FESTA MAJOR Tous està de festa, malgrat la situació que viu el país. El batlle, David Alquézar, a la presentació del programa de festes, escriu als veïns: “Els contactes socials amb amics, familiars i visitants en general potencien l’esperit de pertinença, i pot ser aquesta la principal raó en què, en totes les circumstàncies, fins i tot en les actuals, quan arriba la Festa Major ens envaeix una sensació d’alegria i alhora d’orgull.”

sortim

És hivern. És festa major. És Tous! La participació dels veïns és, un any més, el pilar de la festa major hivernal de referència a l’Anoia. Tradició i innovació es troben en un programa d’actes que tindrà com a cirereta l’actuació dels Moixiganguers, que arriben a Tous en el seu millor moment.

Aquest cap de setmana, per commemor la festivitat de Sant Martí, patró del municipi, arriben els actes principals de la Festa Major de Sant Martí de Tous, que ja va viure un aperitiu de la festa el cap de setmana passat, amb la celebració de diversos actes, com un scape room, teatre, la 19a trobada de puntaires, cinema, ball i la 6a edició de la cursa “Panna el bandoler”. Divendres 8 de novembre Aquest divendres, 8 de novembre, es reprenen els actes festius, amb un esmorzar amb pa amb oli i xocolata i l’espectacle musical infantil “Mans enlaire, això és una festa”, a càrrec de Jordi Giralt. Aquest acte compta amb la col·laboració de l’AMPA del CEIP Cèrvola Blanca. Seguidament, gran repic de campanes de Festa Major. A les 5 de la tarda els infants tornaran a ser protagonistes amb l’espectacle “Batibull de Festa major”, de la companyia deParranda, al local municipal. Seguidament, al carrer de Sant Valentí, xocolata i coca per a tothom. A les 8 del vespre, a la plaça Major, correfoc amb els Diables de Santa Caterina, Mal Llamp d’Igualada. A les 9 del vespre, al Sindicat, sopar popular.

A les 11 de la nit començarà el Cercabirres, amb un tirador de cervesa i cercavila ambulant pels carrers de Tous, amenitzat per la banda Bandsonats. La rua arribarà fins al local municipal, on a la 1 de la matinada hi haurà el concert de Festa Major per als joves, amb Pasqual i els desnatats i Rocker@s. Dissabte 9 de novembre Els actes de dissabte començaran a les 10 del matí amb el partit de futbol aleví entre la UE Tous i la UE Sitges. A 1/4 d’11 del matí hi haurà una cercavila musical a càrrec dels Grallers

En el que és el seu quart mandat, David Alquézar continua amb la majoria absoluta a l’Ajuntament. Ara viu la primera Festa Major d’aquest mandat, que va començar amb la cursa de “Panna el Bandoler”, el cap de setmana passat i que conclou amb els altres plats forts aquest dissabte i diumenge. La Festa Major de Tous és la més tardana de la comarca. Això fa que la programació i les activitats siguin diferents de les que es fan a l’estiu? Celebrem la Festa Major per Sant Martí, el nostre patró, que és l’11 de novembre. Les dates no fan que excloguem ningú, mirem de pensar en tothom. La sort de Tous són els veïns. Quin paper té el voluntariat en les festes del municipi? És molt important. Tenim uns 200 voluntaris pel Festival de Llegendes de l’estiu i la cursa “Panna el Bandoler” mou uns altres 100 o 150 voluntaris. També tenen molta importància les activitats gestionades pel jovent. La de Tous acostuma a ser l’actuació que tanca la temporada dels Moixiganguers. No es poden queixar, ja venen entrenats de tot l’any. Són la nostra colla, és casa seva. Porten actuant a Tous,

d’Igualada. A les 11, a l’església de Tous, missa en honor de Sant Martí. A les 12, a la plaça de l’església, Ball de Faixes a càrrec del Ball de Faixes de Tous i cercavila fins a la plaça de Fàtima, amb la participació del Ball de Faixes de Tous, els Gegants de Tous, els capgrossos i els Grallers d’Igualada. A la 1 del migdia, a la plaça de Fàtima, sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona i apetitiu popular. A les 4 de la tarda, a la plaça de Fàtima, inflables per a la quitxalla, amb música i

“La sort de Tous són els veïns, que s’impliquen en tots els actes que organitzem” David Alquézar Batlle de Tous

monitors. A les 5 de la tarda, al camp de futbol, competició de bitlles, amb la col·laboració dels Bitllaires i petanquers de Tous. També es farà un joc de batalla de tir amb arc per equips. A la tarda, al Casal de Tous, doble sessió de cinema amb la projecció de Spider-Man, un nou univers (18.15 h) i Green Book (19.35 h) A les 7 de la tarda, al local municipal, Concert de Festa Major a càrrec de l’Orquestra Chocolat. A les 10 de la nit, al local lunicipal, Gran Ball de Festa Major, amb l’Orquestra Chocolat. A les 11 de la nit, al Casal de Tous, sessió de nit de cinema, amb la projecció de Rocketman. Diumenge 10 de novembre A les 12 del migdia, a la plaça de Fàtima, exhibició castellera a càrrec dels Moixiganguers d’Igualada. L’AMPA de la Cérvola Blanca sortejarà una panera. A les 5 de la tarda, partit de futbol entre la UE Tous i el CE Esparreguera. A les 6 de la tarda, al Casal de Tous, el Grup Teatral de Capellades presenta la comèdia El nom. A les 7 de la tarda, al local municipal, Ball de cloenda de la Festa Major, a càrrec del Duet Liberty.

el diumenge, des dels inicis de la colla. Tous és la seva plaça. Com el 2017, la Festa Major comença en un context d’empresonaments, ara també amb la sentència. Hi influeix? Hi influeix per força. Ens va tocar fa dos anys i ens toca ara. No podem deixar de celebrar la nostra festa, però és una hora trista, de molta indignació, quan s’estan vulnerant drets. Volem repetir i deixar clar que votar no és delicte. A l’Ajuntament de Tous tots els regidors són independentistes. Almenys no hi deu haver polèmiques en aquest sentit. En aquest cas, la comunió és total. De fet, els resultats de l’1 d’octubre eren els que eren, i a les municipals el PSC ni tan sols es va presentar. La C-241 és el seu nexe amb la comarca. Tenen novetats sobre les millores? Caldrien millores en l’eix Igualada-Montblanc, però sembla difícil que es faci res ara. Com a mínim, seria important fer una rotonda a l’accés del poble. El darrer dia de Festa Major coincideix amb les eleccions. Serà estrany? És un dia per gaudir de la família i fer comunitat. I omplir les urnes amb la nostra indignació.

novembre/2019

publicitat

societat

novembre/2019

Festivals

“No hi ha res més difícil que canviar la corretja d’una persiana” Peyu i Jair Domínguez Conductors del programa Bricoheroes Del 26 de novembre a l’1 de desembre Igualada es prepara per acollir el Zoom Festival, el Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya. El festival, que fins ara se centrava en la ficció per a la pantalla petita, enguany fa un pas més per introduir-hi altres formats televisius, com els programes informatius, culturals i divulgatius, esportius o d’entreteniment. Tot i que haurem d’esperar fins a finals de novembre per veure de primera mà les novetats que ens porta l’edició renovada del festival Zoom, durant els dies del Rec podrem tenir-ne un tastet a l’espai Cinema Festival Zoom, ubicat a l’Adoberia Bella, on durant els quatre dies del Rec.0 Experimental Stores (del 6 al 9 de novembre), s’hi projectaran programes de televisió, pilots de ficció, pel·lícules i fashion films. Entre els artistes destacats, hi seran presents els humoristes Peyu i Jair Domínguez, amb el nou programa Bricoheroes, difós exclusivament per canals digitals. La projecció de Bricoheroes es farà el divendres dia 8 de novembre a les 8 del vespre amb la presència dels presentadors. Aprofitant l’ocasió, hem volgut parlar amb aquests dos personatges que amb programes com Està passant o l’APM ja s’han convertit en clàssics de les pantalles catalanes. Per què ens cal un programa com ‘Bricoheroes’? Ens cal qualsevol cosa que doni aire enmig aquesta grisor en què vivim, aquesta grisor electoral. A la televisió tenim un excés de política i de notícies. És precís qualsevol altra cosa, sigui bricolatge o un programa d’óssos panda.

Són humoristes. Quan els van dir que el programa es presentaria al Zoom d’Igualada els va venir el cap l’acudit d’Eugenio de Tito, cap a Igualada? Algú els hi va dir? La proposta ens va arribar per mail. Però sempre és una bona ocasió. No fa gaire, en un judici, van parlar de les propietats del Fairy com a recurs defensiu. Faran algun invent amb Fairy? En els capítols gravats no hi ha res amb Fairy..., no hi ha intervingut, però tot és pensar-ho. Es pot fer a la segona temporada. És un producte que va fer relliscar als millors agents de la policia espanyola.

D’on va sortir la idea? D’en Peyu, bon aficionat al bricolatge. Sempre havíem pensat que feia falta un programa com Bricomania, però més accessible per a tothom, no tan estàndard. I qui és més manasses de tots dos? En Jair! No en rasca ni una, però l’espectador anirà notant una millora al llarg dels 20 programes. Tots dos són fills dels 80. Hi havia els episodis de l’’Equipo A’ on quedaven tancats en un garatge amb una cullera i un pot de serradures i acabaven fent llançaflames. Veurem proeses similars? Armes no en fem, però sí que podem crear qualsevol cosa. Estem en un garatge ple de merda i rampoines. Ens agra-

da conviure amb el desordre, entre un munt d’objectes que hem arreplegat i patim síndrome de Diògenes. Quin target de públic té Bricoheroes? No creiem en el target, no hi ha cap programa que no pugui arribar a un sector determinat. Quan fas una cosa que està bé, enganxa. El Peyu amb nou anys mirava el Buenafuente. El programa és per a gent llesta (Somriures). Què ha estat el que ha costat més? Canviar la corretja d’una persiana. No hi ha res més difícil que canviar la corretja d’una persiana! Hi ha alguna cosa que com a bricoherois no s’hagi pogut resoldre? Hi ha un capítol que... bé, tot és qüestió de posar-hi actitud.

Vivim en un moment de repressió judicial, a les portes d’una recessió econòmica també. Catalunya seria com el Titanic i vosaltres l’orquestra? (Somriures). Nosaltres posem humor sempre, en tot moment. A l’època feliç ja fèiem espectacles d’humor. El que fem nosaltres no és extraordinari, però s’ha de defensar l’humor sempre. Vivim en un context difícil, és veritat, però és un context interessant també. Quina és la principal aportació al coneixement que ens oferirà aquesta temporada de Bricoheroes? Intentarem descobrir les claus de l’interruptor commutat, és a dir, el que permet apagar o encendre un llum des de dos punts diferents. Bé, en un capítol nosaltres descobrim com funciona i ho intentem explicar. És un misteri i és dubtós que hi hagi cap català o catalana que sàpiga exactament com va. Tampoc els electricistes.

novembre/2019

publicitat

aula

novembre/2019

aula

0-3 anys

En l’etapa dels 0 als 3 anys els infants responen molt bé als estímuls visuals. Per aquest motiu és molt important el llenguatge no verbal, els gestos, per captar la seva atenció i fer-los riure.

Comunicació i creixement Analitzem els hàbits comunicatius dels nenes i nenes a les diferents fases del seu desenvolupament En l’etapa dels 0 als 3 anys els infants responen molt bé als estímuls visuals. Per aquest motiu és molt important el llenguatge no verbal, els gestos, per captar la seva atenció i fer-los riure. Els fills encara no parlen fluidament, però és important que parleu amb ells perquè aprenguin a expressar-se. Els heu de parlar molt i de manera clara, ajudats, si cal, de gestos i sense abusar dels diminutius, per acostumar-los a escoltar des del principi les paraules ben dites. És bo afavorir que s’expressin amb paraules, però tingueu present que l’adquisició del llenguatge és un procés personal molt lligat a la maduració, i que cada infant l’assoleix al seu ritme. En aquest sentit, és important valorar els esforços que facin per comunicar-se, en què cal corregir-los de forma natural. Una altra manera de comunicar-nos-hi és a través del contacte físic: carícies, petons, pessigolles, massatges... Això els dona seguretat, els transmet afecte i n’enforteix els vincles. 3-6 anys En l’etapa dels 3 als 6 anys hi ha un gran avenç en el desenvolupament lingüístic, i en l’adquisició de vocabulari i d’estratègies d’expressió i comprensió. És característic que demanin constant-

ment “per què?”. Sovint no ho fan tant per saber la resposta correcta, com per sentir-nos parlar i ampliar el seu vocabulari. Tingueu present que aquesta insistència és necessària per al seu desenvolupament lingüístic i cognitiu. Cal parlar-los amb claredat, donant-los a conèixer el nom correcte de cada cosa, tal com és, tal com sona. D’aquesta manera els ajudareu a aprendre a utilitzar el vocabulari amb correcció i afavorireu el futur procés d’aprendre a llegir i escriure. Per afavorir la comunicació, és bo ferlos preguntes obertes, que pugin respondre a la seva manera. Podeu variar la pregunta habitual sobre el que han fet aquell dia, per d’altres com “quin ha estat el moment més divertit?”, “amb qui has jugat a l’hora del pati?”, “era bo el menú d’avui?” o “amb qui t’agradaria seure a classe?”, que possiblement afavoriran que parlin obertament i amb ganes. També és convenient habituar-se a parlar dels propis sentiments i del que pensem: expressar els sentiments i posar nom al que els passa és un exercici saludable perquè els ajuda a gestionar les emocions. Tingueu present que encara no saben expressar clarament la necessitat de parlar sobre què els preocupa. El joc

compartit amb els adults crea espais que afavoreixen la comunicació, ja que, a través de les joguines, els infants poden transmetre neguits, estats d’ànim, preocupacions, etc. En aquesta etapa també és important consolidar els hàbits socials de bona educació, com són dir “bon dia” o “bona tarda” quan arribem a un lloc, donar les gràcies, demanar les coses amb un “si us plau” o “per favor”, etc. 6-12 anys En l’etapa dels 6 als 12 anys els fills creixen, tenen moltes vivències i, sobretot en els primers anys, els agrada que els preguntem sobre ells i sobre les seves coses. Per això cal els moments adequats per parlar amb ells i saber escoltar-los, mostrant tot el nostre interès. Saber escoltar, parlar amb franquesa, mantenir una actitud positiva i mostrar empatia (posar-se en el lloc de l’altra persona) són actituds que promouen el bon clima i el diàleg amb els nostres fills. Els models de llenguatge que es transmeten des d’alguns mitjans audiovisuals o a través d’Internet van en detriment de la riquesa pròpia del llenguatge oral i escrit. Per tant, és important compensar aquesta carència, afavorint que ampliïn el seu vocabulari, bé a través de la lectura o amb les vostres converses. Sa-

ber trobar la paraula apropiada per descriure sentiments, situacions o estats d’ànim contribueix a una comunicació més eficaç. Tingueu present que no sempre saben expressar clarament la necessitat de parlar sobre què els preocupa. Les pel·lícules, els jocs i les activitats compartides amb els adults poden donar peu a situacions que afavoreixen la comunicació. Cap el final d’aquesta etapa és possible que es comencin a mostrar reticents a parlar d’alguns temes. És preferible no forçar les situacions, i deixar-los l’espai que demanen. Intenteu trobar els moments més adients per parlar amb ells, quan es troben més receptius, i estar sempre alerta de les seves necessitats. Davant d’una situació conflictiva, busqueu temps per parlar amb ells i escoltar-los amb calma. Ajudeu-los a prendre consciència de la importància d’enfrontar-se a les situacions sense defugir la seva responsabilitat. És el moment perquè els nostres fills comencin a saber utilitzar els diferents registres de llenguatge: no és el mateix parlar amb els amics o amb els companys de classe que amb els pares, avis o qualsevol persona adulta. Font: Generalitat de catalunya. departament d’Ensenyament.

aula

novembre/2019

3-6 anys

Hi ha un gran avenç en l’adquisició de vocabulari i d’estratègies d’expressió i comprensió. És característic que demanin constantment “per què?”

Comença la 4a edició de ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’ La iniciativa té com a objectiu principal estimular els hàbits de lectura dels petits lectors Del 15 d’octubre al 30 de novembre tindrà lloc la 4a edició de la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”. Aquesta vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els nens i les nenes descobreixin les llibreries amb un adult i que aprenguin a donar valor al llibre. Les nenes i els nens que aquest any 2019 facin, o hagin fet, 6 anys rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar-la pel llibre infantil que més els agradi, per un import de fins a 13 euros. En cas que el preu del llibre sigui superior, la diferència haurà de ser abonada per l’adult que estigui a càrrec del nen o de la nena. En aquesta edició es renova l’acord amb l’ONCE per tal d’adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el braille. D’aquesta manera els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l’inici. L’ICEC, intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual. També es donarà cobertura als infants residents a l’estranger gràcies a l’acord amb el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors de la Unió Europea que exercint les seves competències de relacions amb les comunitats catalanes a l’exterior dona una cartera de serveis. Dins dels serveis culturals hi ha l’opció de beneficiar-se d’aquesta campanya. Els infants inscrits al Registre de catalans i catalanes a l’exterior podran bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma on-line Libelista.cat i escollir el seu llibre que se’ls hi enviarà al seu domicili. La campanya arribarà a 74.000 nens i nenes de tota Catalunya que podran anar a més de 300 llibreries de tota Catalunya. En la passada edició, un 44’7% dels infants de 6 anys hi van participar comprant més de 6.600 títols diferents. Lleida va ser la província amb més participació. ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’, és una iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya i té com a col·laboradors institucionals el Departament de Cultura, a través del l‘ICEC, el Departament d’Ensenyament, el Departament de la Vicepresidència, el d’Economia i Hisenda, el Departament de Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Com a col·laboradors de difusió naturals hi participen les biblioteques, les escoles públiques, privades i concertades així com l’ONCE. I compta amb la col·laboració del Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana..

6-12 anys

En l’etapa dels 6 als 12 anys els fills creixen, tenen moltes vivències i, sobretot en els primers anys, els agrada que els preguntem sobre ells i sobre les seves coses.

ecomomia

novembre/2019

economia

2,6%

El PIB català no ha parat de créixer des que va tocar terra el 2012 i fins al 2015. D’aleshores ençà el creixement ha anat minvant any rere any fins a un creixement del 2,6% l’any 2018, un creixement per sota dels del període anterior a la crisi econòmica.

Però, vejam, s’apropa una nova crisi? La guerra comercial, la frenada de la indústria i les exportacions, la inestabilitat política i el Brexit ens aboquen a una frenada de l’economia

Economistes, tertulians, periodistes, articles i xarxes socials –però sobretot un informe de JP Morgan- vaticinen l’arribada d’una nova crisi econòmica durant la segona meitat d’aquest 2019. Una de nova o la continuació de la que va esclatar fa una dècada? Són les causes les mateixes? O n’hi ha de noves? El còctel de la guerra comercial, frenada a la indústria i les exportacions, la inestabilitat política i el Brexit ens fa sortir del foc per caure a les brases. Mirem com estan les coses. El PIB català no ha parat de créixer des que va tocar terra el 2012 i fins al 2015. D’aleshores ençà el creixement ha anat minvant any rere any fins a un creixement del 2,6% l’any 2018, un creixement per sota dels que el període anterior a la crisi econòmica ens havia habituat. L’època que s’apropa és, per al professor de l’IQS, Santiago Niño-Becerra, la tercera fase de la crisi que va començar l’any 2007, després de la fase de l’austeritat i les anfetes. El professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, Pedro Aznar, és del parer que hi ha certs elements que donen a pensar que es pot entrar en un període de crisi o frenada de l’economia, “una època d’es-

tancament, sense recessió, una japonització de l’economia europea”. Frenada de la indústria i les exportacions, per començar. El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat, afegeix uns quants indicis de crisi: “La Borsa nord-americana porta un temps molt alta, en els darrers 150 anys quan s’ha donat aquesta situació després es produeix una correcció important”. Primer indici, i segueix: “Fa uns quants anys que estem creixent, a Catalunya des del 2014, i l’economia és cíclica i per tant hi ha d’haver caiguda”. A això s’hi ha d’afegir la incertesa de la guerra comercial, el Brexit i el fet que no hi ha Govern a l’Estat espanyol ni pressupostos a Catalunya. Indicis de la frenada Anem a pams. L’índicador més clar que preveu les frenades de l’economia és la indústria, que nota una davallada de les seves comandes amb el consegüent decreixement de la seva producció o vendes. A catalunya aquest índex s’ha apuntat una caiguda del 5,7% al mes de juny. Com a exemple, el sector automobilístic, molt rellevant a l’Estat espanyol, encadena mesos de frenades. I això no trigarà

a notar-se al sector serveis, més majoritari a l’economia Espanyola. Segons Aznar, aquesta situació del motor a Espanya és una de les conseqüències de l’efecte dominó de les tensions entre els Estats Units i la Xina. “La guerra comercial entre els dos països que acumulen més PIB del món afecta tercers, com ara el motor europeu, Alemanya”, afirma. El país germà viu en gran mesura de les exportacions i les vendes de la índústria alemanya estan remetent: i si Alemanya estornuda, Europa tremola. Manca d’eines Aturada del comerç internacional que afecta la producció industrial, que afecta les exportacions i acabarà afectant tothom. El gran problema serà la manca d’eines per afrontar aquesta situació: “Els Estats ja han incrementat molt el seu nivell de deute públic, el cas més clar és Espanya”, dificultant la possibilitat de fer polítiques expansives. “El deute públic espanyol el 2008 era del 40% i ara rondem el 100%”, explica Amat, per això “la política d’endeutament públic que va animar l’economia ara no es podrien activar”, diu, sobretot

si es pugen els tipus d’interès. “Tenim menys eines de les que hi havia fa deu anys”, explica el professor d’Esade. Els tipus d’interès i els diners de franc El debat sobre els tipus d’interès en el sí del Banc Central Europeu és controvertit, perquè Alemanya o els Països Baixos consideren que el preu del diner fa massa temps que és molt baix. “Els tipus tan baixos són una bomba de rellotgeria”, diu Amat. Hi haurà més Quantitative Easing? “Només si la situació és prou dolenta com per justificar-ho”, vaticina Aznar. El BCE només aplicarà un QE si la inflació -o la inflació subjacent- arriba a ser negativa. Precisament aquest mecanisme és el que el professor de l’IQS anomena anfetamines. “Es va injectar en l’economia diners en vena a tipus reals negatius per guanyar temps dopant l’economia amb diners de franc”, explica el professor d’economia. Això va crear una sensació en la població de què “tot anava bé tot i la precarietat laboral”. Però tot cos accepta un límit d’estimulants i a mitjans de l’any passat “va començar el declivi”, diu Niño-Becerra. Segons el professor de l’IQS, “hem tornat a la situació del 2011 i s’haurà de fer el que no es va fer llavors”. Amat i Niño-Becerra coincideixen en aquest punt. Dopar l’economia no té gaire sentit si no es fan reformes estructurals per millorar-la. En el cas europeu, variar els tipus d’interès té un sentit relatiu si observem els problemes que té el Vell Continent: pensions desbocades, envelliment de la població, sobredependència del sector turístic, etc. Aquests factors no tenen gaire a veure amb el preu del diner, tenen més a veure amb la política econòmica. “I el fet de no tenir ni Govern ni Pressupostos no ajuda gaire”, avisa Amat. AIATS AGUSTÍ / AMIC

economia

novembre/2019

2,2%

Segons les previsions del Govern, l’economia catalana creixerà un 2,2% el 2019 i un 1,9% el 2020, un dinamisme similar al de la resta de l’Estat durant els propers dos anys. Un creixement superior al de les economies avançades i la zona euro, que esperen creixements de l’1,8% i l’1,2%, respectivament. Una previsió que pronostica una estabilització del creixement al voltant del 2% que està sotmesa “a riscos externs”, segons la Conselleria d’Economia i Hisenda.

El poder general

Què és el poder general? És un document signat davant notari que ens permet que una altra persona de màxima confiança ens pugui representar en cas d’estar malalt, a l’estranger, o en qualsevol situació que no puguem realitzar gestions diverses. 2) A favor de qui s’atorga? Es pot apoderar a qualsevol persona, familiar, amic, etc. És molt important no apoderar persones amb les quals no hi hagi una absoluta confiança amb què realitzarà l’encàrrec de forma correcta, ja que amb els poders generals, SI NO S’UTILITZEN DEGUDAMENT, poden arruïnar a qui ha donat el poder. A les notaries aquests poders es coneixen col·loquialment com “poders de ruïna”, ja que es deixa el nostre patrimoni en mans d’una altra persona. Uns poders que, en cas de no utilitzar-se adequadament, poden ser molt perillosos. En la pràctica s’atorguen a favor dels fills, entre cònjuges i parelles i, de vegades, entre germans. 3) Quants apoderats poden haver-hi? Es pot fer un poder a favor d’una o diverses persones, en cas d’haver-hi diverses persones apoderades que puguin signar de forma individual (solidari) o totes conjuntament (mancomunat). Cada cas és diferent. Pot signar-se, per exemple, un poder a favor de 3 fills, que només podrà utilitzar-se si signen 2 alhora o fins i tot els 3, o bé que cada fill pugui signar individualment. 4) Quines facultats comprèn? Per a qualsevol acte amb transcendència patrimonial, com treure diners del banc, fer transferències, comprar i vendre pisos, realitzar gestions a Hisenda, Seguretat Social, ajuntaments, Generalitat, Correus… 5) Es pot anul·lar? Sí, acudint al notari perquè es revoqui formalment i d’aquesta manera: a) Es notifica a l’apoderat que no pot utilitzar-ho més. b) Es pren nota en el Protocol notarial, impedint que s’estenguin noves còpies del poder. c) Es demana a l’apoderat la devolució de l’escriptura perquè no pugui seguir fent-ne ús.

El que vindrà Segons les previsions del Govern, l’economia catalana creixerà un 2,2% el 2019 i un 1,9% el 2020, un dinamisme similar al de la resta de l’Estat durant els propers dos anys. Un creixement superior al de les economies avançades i la zona euro, que esperen creixements de l’1,8% i l’1,2%, respectivament. Una previsió que pronostica una estabilització del creixement al voltant del 2% que està sotmesa “a riscos externs”, segons la Conselleria d’Economia i Hisenda. “El Govern i la Cambra de comerç no corregiran la previsió de creixement del PIB”, afirma Amat. De cara al 2020, el professor de la UPF preveu un creixement de al voltant de l’1,5%, “que crearà ocupació, seguirà reduint l’atur”. En el millor dels casos (Govern espanyol, pressupostos catalans, Brexit controlat i alleugiment de la guerra comercial), Amat calcula un creixement del PIB per a Catalunya de l’1,9%. Amat no creu que Catalunya s’encamini cap a una japonització de l’economia: “Si ara vénen uns anys que cau el creixement, més tard tornarà a pujar, després de tres o quatre anys de frenada tornarem a créixer”, afirma. El que està clar, és que el que passarà no serà tan profund com la crisi del 2008. Niño-Becerra pensa que fins al 2021 “les coses seran molt macro: neteja dels balanços dels bancs, presa de decisions per quadrar els comptes públics, retallades en grans empreses...”, cosa que provocarà caiguda de l’activitat econòmica, “però el carrer no notarà els efectes fins al 2022 i 2024”. Llavors serà quan acabi de “dissenyar-se un nou model i s’implementi una nova normalitat”.

6) Quina durada té? Mentre no s’anul·li el poder, dura indefinidament; a les notaries sovint usem poders generals signats fa 20 anys... Això sí, en el moment que mor una persona, aquest poder queda automàticament anul·lat, igual que en cas de divorci d’un matrimoni o extinció de parella de fet, queden anul·lats els poders que s’hagin donat recíprocament. 7) Quina diferència hi ha amb un poder especial? En aquest darrer, només s’apodera de forma estricta per a un acte concret, per exemple vendre un pis o signar una acceptació d’herència en un lloc llunyà, però no es podrà realitzar res més d’allò que expressament apareix en el poder. 8) Vigència en incapacitat. Si al principi, tot poder perd la seva eficàcia, com és natural, quan mor el poderdant, també per la pèrdua de capacitat d’aquell. No obstant això, els poders generals solen incloure la clàusula que permet que, no obstant aquesta pèrdua de facultats provocada per una malaltia (Ictus, Alzheimer...), o per l’edat (demència senil, etc.), l’apoderat pugui fer ús del poder. I és, precisament, en aquests moments difícils, quan el poder és d’extraordinària utilitat, ja que d’una altra manera hauríem d’iniciar immediatament un procediment d’incapacitació davant el Jutjat, a l’espera (que sol ser més llarga de l’esperat) del nomenament d’un tutor.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

mercat

novembre/2019

mercat És temps de...

CODONY Aquesta fruita aromàtica és una de les estrelles de la tardor, sobretot quan la preparem en forma de codonyat, ja que per la seva acidesa i astringència, sovint no agrada menjar crua. En aquest sentit, la fruita té contingut escàs en sucres però el codonyat en porta molt. Pel que fa a la salut, ajuda a calmar els trastorns gàstrics, contribueix a reduir el colesterol i és diürètic.

El celler La ratafia

Carbassa La carbassa és el fruit de la carbassera (Cucurbita màxima), una planta herbàcia anual que s’estén pel sòl, podent assolir els 10 m de llargada. Té unes grans flors grogues i pertany a la família de les cucurbitàcies. Algunes fruites com la síndria i el meló, juntament les hortalisses com el cogombre o carbassó, són de la mateixa família. El seu origen es troba al sud asiàtic des d’on va passar al continent americà, i posteriorment, a Europa. La nostra cuina i pastisseria és de les primeres en l’ús d’aquest producte: les primeres receptes europees daten del segle XIV. A Catalunya es feien escudelles de carbassa que apareixen a tots els receptaris antics, des del segle XVII. Actualment, hi ha carbasses tot l’any, però les varietats més habituals són les de tardor i hivern com les de rabequet, que són les de tota la vida, i les de violí, en forma de cacauet. El seu component principal és l’aigua en un 90%, mentre que la resta són carbohidrats i fibra. Gràcies a aquesta composició, ens proporcionarà sensació de sacietat amb una escassa contribució calòrica, i col·laborarà en la regulació del nostre trànsit intestinal. D’aquest fruit també s’aprofiten les seves llavors per fer oli. Pel que fa a vitamines i minerals, destaquen la provitamina A (beta-carotè), les vitamines C i E, els folats, el potassi, i el calci. El beta-carotè, que li proporciona el color taronja, és essencial per a la visió, els cabells, les ungles, la pell, les mucoses, els ossos i les dents i pel sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants, que col·laboren en la prevenció del càncer i de malalties cardiovasculars i degeneratives. La carbassa es pot utilitzar tant per a plats principals com per a postres, gràcies a la seva dolçor. Pot passar que la utilitzem poc a la cuina perquè ens sembla difícil pelar-la o per la seva mida. Per això us proposem dues solucions: bulliu-ne els talls una estona per a estovar-ne la pell, o bé, poseu-la al forn tallada per la meitat fins que estigui cuita. Així us resultarà més fàcil de pelar. Podeu menjar-vos-la tal qual, amb un raig d’oli i un polsim de sal i pebre, o bé, ja la teniu cuita per a fer-ne un puré deliciós. Sinó, les podeu bullir, saltar, estofar, o fer per a farciment. Les llavors també són comestibles: renteu-les i passeu-les per la paella amb una mica d’oli i sal, i ja veureu quin aperitiu més senzill i gustós aconseguireu. Ompliu els plats dels colors de la tardor i recordeu menjar les cinc fruites i hortalisses recomanades diàries!/ DIBA

ARRÒS AMB BOLETS I CARBASSA Ingredients per a quatre persones • 350 g d’arròs integral • 500 g de carbassa • 1 porro • 3 grans d’all • 300 g de bolets variats • 40 g de parmesà ratllat • 1 brot de farigola • 4 brots de julivert • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva • Sal i pebre Elaboració Poseu a coure l’arròs amb l’aigua i un pessic de sal, i quan comenci a bullir, baixeu el foc al mínim, tapeu-lo i deixeu-lo coure durant uns 30-40 minuts (depèn del tipus d’arròs), fins que l’aigua s’hagi absorbit. Peleu la carbassa i talleu-la a daus. Netegeu els bolets i, si escau, talleu-los a làmines . Netegeu i talleu el porro i poseu-lo a coure, juntament amb els alls pelats i laminats, dins d’una cassola amb oli, durant 5 minuts. Afegiu-hi la carbassa amb els bolets, la farigola, la sal i el pebre. Coeu-ho durant uns 15-20 minuts. Passat aquest temps, barregeu-hi l’arròs i el julivert net i picat. Rectifiqueu de sal i pebre, i remeneu bé. Presentació Emplateu i serviu amb el parmesà pel damunt. / DIBA

Anomenem genèricament ratafia al licor que s’obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. Podem trobar ratafies elaborades amb un sol ingredient fins a d’altres amb més de 100. La seva elaboració majoritàriament és de caràcter casolà tot i que a Catalunya comptem amb un bon nombre de marques que n’elaboren de manera artesanal pel consum més majoritari, 3 d’elles amb més de 100 anys d’experiència: Russet, Bosch i Raiers. A Catalunya té molta presència a les comarques gironines i a les comarques centrals i occidentals del Pirineu. A la Provença i a Itàlia fan un licor igual anomenat licor de Sant Joan i Nociono, respectivament. Trobem receptes de ratafia ja en el segle XVIII, a Catalunya les més antigues són del colomenc Francesc Rosquellas del 1842. Existeixen dues teories ben fonamentades que prenen força sobre l’origen del nom: • Derivat del llatí “pax (o res) rata fiat” que significa “queda signat”, expressió utilitzada davant d’un notari en signar un afer públic abans de fer un brindis (ratificar). • Alguns filòlegs opinen que la paraula “ratafia” ve del crioll, importada a través del francès, de les Antilles franceses, on els indígenes al segle XVII anomenaven “tafia” als roms fets amb aiguardent que s’obtenien de la canya de sucre i que es maceraven amb fruits. Es troba datada en un text de Père Labat de l’any 1675 a l’illa de Guadalupe.

Després de 40 dies a sol i serena, i després d’haver-la filtrat, com a mínim un parell de vegades, la ratafia està llesta per tastar. No hi ha un color específic per a la ratafia. La gamma de colors està entre els marró fosc, marró vermellós i ataronjat; des de la foscor de la melassa, xerès fosc, òxids de terra, passant pel color caoba, el madeira, el coure, l’ocre, el caramel, fins a l’or vell i l’ambre. Colors que simbolitzen infinitat, elegància, robustesa, antiguitat, tranquil·litat, vincle amb la terra, allò acollidor, dinamisme, alegria, optimisme i amistat. En definitiva, una gamma que reflecteix l’origen del licor, la terra, brillant com l’energia del sol que l’ha fet créixer, i amb un acabat vellutat com correspon a una beguda noble pagesívola. L’aroma de la ratafia ens proporciona molta informació. Des de la varietat d’ingredients, el sistema d’elaboració, l’edat, la seva evolució… De manera anàloga al vi, podem establir 3 categories per classificar les aromes de la ratafia: les primàries (les aromes de cada ingredient), les secundàries (produïdes en la maceració) i les terciàries (causades pel procés d’envelliment). / CONFRARIA DE LA RATAFIA

mercat

novembre/2019

MONIATO Gràcies a les seves propietats nutritives i

la seva aportació en provitamina A, aquest tubercle que tenim associat a la castanyada és interessant consumirlo durant tota la tardor. Ens ajuda a depurar el fetge, hidrata el sistema digestiu. És un aliment que va molt bé per la vista i per la pell.

CAQUIS aquesta fruita, dolcíssima, és una de les típiques de la cuina catalana a la tardor. És rica en vitamina A i provitamina A i és una important font de vitamina C. Té alt contingut en potassi i baix en sodi. També és molt rica en fibra. És una de les fruites més antioxidants i ens proporciona un gran efecte antiviral.

La cuina que no podem perdre

Crema de carbasa i moniato

o us ha passat mai, a vosaltres, que us pregunteu per què no cuineu més sovint aquella recepta que, les poques vegades que la cuineu, sempre us fa quedar bé? Doncs és exactament el que em passa amb aquesta crema de carbassa amb moniato. I no és perquè sigui molt complicada de fer, o necessiti uns productes molt complicats de trobar, o que quan la faig no agradi gaire. No, no, totalment al contrari, és senzillíssima. En plena temporada es troben els productes molt fàcilment i, a més que agrada, és un plat saciant i barat. I ara que per fi ha arribat el fred, és ideal per prendre’n un bol ben calent per sopar i després seure al sofà, tapar-se amb una manta i llegir una estona o deixar que la nyonya se t’emporti a fer el primer son de la nit amb el televisor o la ràdio engegada. Per fer aquesta crema ens farà falta un parell de grans d’all, 1,5 kg de carbassa ja pelada i tallada a daus, un porro, una ceba tallada a juliana i un moniato mitjà o gros pelat i tallat a daus. La quantitat de moniato és per si voleu que predomini més o menys el seu gust i ens farà la funció que fa la patata en una crema. Agafarem una olla i hi daurarem els grans d’all laminats a foc mitjà i abans que es daurin massa hi afegirem el porro i la ceba tallats a juliana, i també un polsim de sal. Deixarem que es vagin coent a foc mitjà baix sense tapar l’olla del tot.

Un cop ho tinguem ofegat, apujarem una mica el foc i hi afegirem la carbassa i el moniato, li farem un parell de remenades i ja ho podrem cobrir amb aigua o amb un brou lleuger de pollastre. Ho farem bullir tot plegat uns 10 minuts, fins que la carbassa i el moniato siguin cuits, rectificarem de sal i hi afegirem una mica de pebre negre i

ja la podreu triturar. Si la voleu afinar, passeu-la pel colador xinès però jo no ho faig mai. Per acabar, en una paella sense oli

podeu torrar uns quants pinyons i tirar-los per sobre la crema un cop servida. Aquesta és la versió sana, per cuidar-vos sense fer cuina avorrida, però si us hi falta un punt de contrast o quan cuineu us surt la vena “gamberra” hi podeu afegir una mica de formatge blau esmicolat amb els dits, o una mica de botifarra negre sense budell i poma a parts iguals, tallades a dauets i passades per la paella. Però a mi, el que m’hi agrada més són les rostes de cansalada. Agafeu la cansalada viada, la talleu a daus no massa grossos i la salpebreu. La poseu en una paella a foc mitjà amb una mica d’oli i l’aneu coent. No tingueu pressa. Feu-li unes voltes de tant en tant. Ella mateixa anirà suant i s’anirà fregint amb el seu propi greix i, quan la tingueu ben cruixent ja la podreu treure de la paella amb l’ajuda d’un girapeix o escumadora. Ja veureu com la dolçor de la carbassa i el moniato amb els pinyons torrats i el cruixent del greix rostit de la cansalada és espectacular. Fins i tot hi podeu afegir un rajolí de l’oli de la cocció de la cansalada. Segur que us en llepareu els dits. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628 938 03 66 26