ANOIADIARI 59 (MARÇ 2021) by AnoiaDiari

Número 59 · Març del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Un any amb la COVID FOTO: CARLES RAMOS

A portada P04

Les seqüeles emocionals: la petjada de la pandèmia

L’impacte del coronavirus en els sectors econòmics Parlem amb els seus agents

Entrevistes als batlles anoiencs

P12

P20

P30

Ens ho expliquen experts en psicologia

P08

Reconstruint la “zona zero”

La crisi de la COVID-19 a l’Anoia, en xifres

Les veus del confinament, un any després

Des de l’inici de la pandèmia, s’han registrat 612 defuncions i 8.692 casos positius

Professionals, malalts, familiars... Tornem a parlar amb els testimonis que vam entrevistar fa un any P16

editorial

març/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Un any amb la COVID

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a idea que tenim d’un cataclisme és la d’una invasió alienígena, un terratrèmol, una guerra o un meteorit. Des de fa un any, la nostra societat entoma una crisi desconeguda causada per unes partícules invisibles, però que tenen un efecte dramàtic. Només a l’Anoia van ocasionar 500 morts en menys de tres mesos, i ara que es compleix el primer any, ja són més de 600 persones. Encara hi ha qui considera que la pandèmia és una conspiració i el fet és que la resposta que hi ha donat alguna de les administracions no ha contribuït a desfer aquestes creences. Vivim en una era d’informació i desinformació, en la qual cada cop és més difícil destriar les fonts fiables. La immediatesa fa que les notícies caduquin ben ràpidament i les mesures que pren l’administració tenen un horitzó ben curt. Quan es decreta una obertura o una ampliació dels horaris, s’obre el temor que aquella decisió ocasionarà en qüestió de dies un augment dels contagis (fruit que creix el contacte social) i, en qüestió de setmanes, el Govern estarà forçat a imposar noves restriccions. El coronavirus ha permès descobrir la importància dels fonaments de la nostra societat, tant pel que fa a valors com per la qualitat dels seus components, cas dels professionals de la sanitat que han estat l’escut que ha impedit que aquesta plaga encara fos més letal. La resposta de les administracions, en especial l’Estat i la Generalitat, ha estat lenta i poc efectiva en algunes ocasions. Els

petits empresaris, els contribuents i el sector dels autònoms o els treballadors i treballadores afectats pels ERTO i l’onada de tancaments, són els altres que alimenten amb els seus impostos l’administració i han ensopegat que aquest esforç fiscal (amb diners que s’haurien d’acumular per quan hi hagi vaques magres) ha servit de poc. Tan poc com duren a vegades les webs on s’han de tramitar les ajudes. Els paquets enormes d’ajudes europees, per contra, sembla que miraran als grans consorcis sense que entenguem com es derivaran aquests diners als que aixequen les persianes. L’Anoia ha estat de nou un dels territoris més damnificats per aquest enemic invisible. Tot i que la Generalitat va aportar un milió i mig d’euros en ajudes als comerços i establiments de la Conca d’Òdena, que val a dir que es van rebre en pocs mesos, les problemàtiques estructurals de la comarca encara pesen massa. Les inversions que necessita l’Anoia, tant en carreteres, infraestructures i el rescat social, continuen sense data. Som una anècdota de com va començar el coronavirus, però a les fotos de la reconstrucció el lloc està reservat per a altres. El potencial de la societat del coneixement i la tecnologia ha permès a la humanitat del segle XXI elaborar unes vacunes en pocs mesos. L’herència de la COVID-19 serà molt més llarga —sobretot a l’Anoia— i la nostra responsabilitat és construir els fonaments per estar a punt per als pròxims maldecaps que vinguin.

L’herència de la COVID-19 serà molt més llarga —sobretot a l’Anoia— i la nostra responsabilitat és construir els fonaments per estar a punt per als pròxims maldecaps que vinguin

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Estàs d’acord en convertir els baixos buits en habitatges?

AMB EL SUPORT DE

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

SÍ 42.5% NO 57.5%

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

un any amb la covid 72 hores que van capgirar-ho tot Es va passar de cinc casos el dilluns 9 de març a que la Generalitat n’anunciés 49 el dimecres al vespre. Les autoritats locals, desbordades. En unes hores, la Conca d’Òdena es va trobar aïllada de Catalunya, amb controls policials que en controlaven l’accés, restringit per a hom, excepte per als serveis bàsics

F. VILAPRINYÓ

Un dilluns d’hivern, assolellat. El 9 de març del 2020 no havia de ser un dia excepcional. De fet, l’agenda periodística anoienca la marcava una roda de premsa sobre com seria la Mostra 2020, que se celebrava en un parell de setmanes. Els responsables del certamen i el regidor de Promoció Cultural Pere Camps van parlar amb molta prudència i van exposar que, davant les notícies de l’arribada del coronavirus a Catalunya, es prendrien les mesures necessàries, però que calien certituds. La Mostra es mantenia. Eren les 4 de la tarda. Al cap d’unes hores, ja res seria igual. Perquè aquell mateix vespre, el Departament de Salut confirmava que hi havia “casos” a l’Hospital d’Igualada. Durant el dimarts 10, mentre l’Hospital canviava de fase (hi havia tres nivells d’activitat amb relació a la pandèmia), la normalitat seguia als municipis anoiencs i els casos del nucli familiar que havia donat positiu només semblaven ser una anècdota. La notícia del dia, a més d’aquests casos, era una intervenció a Montbui, en una operació antidroga. Si la COVID-19 aquí era —de moment— una qüestió de curiositat, a Itàlia era una realitat més que punyent. Al país transalpí ja estaven confinats i el jove igualadí Marc Soler explicava a AnoiaDiari com es vivia aquella situació. Era inimaginable que al cap d’unes hores, a la Conca d’Òdena la situació seria idèntica. La compareixença setmanal de l’equip de govern d’Igualada estava prevista per aquell dimecres i el punt del dia era el projecte d’un nou tram de l’Anella Verda. Però a primera hora, es va can-

viar l’assumpte de la trobada amb els mitjans. El batlle d’Igualada Marc Castells va anunciar que es tancarien els centres educatius el dijous i s’acabava l’activitat als equipaments cívics. I no era un problema exclusivament igualadí. Els batlles i batllesses de la Conca d’Òdena i l’entorn, suspenien les fires previstes. I quedava, encara, conèixer allò pitjor. El vespre d’aquell dimecres 11, les autoritats del Departament de Sanitat, amb la Consellera igualadina Alba Vergés, confirmaven les tres primeres morts a la Conca d’Òdena. I sonava per primer cop de la boca de Joan Guix: “el clúster d’Igualada”. Els casos positius eren 20. Les escoles i centres educatius d’Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena ja no van obrir, doncs, el dijous al matí. Els comerços sí que havien alçat la persiana i el pols de les viles semblava l’habitual, amb els bars i les terrasses obertes, però sense l’enrenou dels infants a les 9 i a la 1. Aquell migdia esperava un altre salt de nivell. Mentre l’alarma s’estenia a Catalunya, el focus principal seguia a la comarca. Els set batlles de la MICOD i alguns tècnics es trobaven a l’Ajuntament d’Igualada. Compareixien davant els mitjans juntament amb el secretari de Salut Pública, Joan Guix. Anunciaven el tancament del transport públic entre els municipis. I advertien que es prendrien altres mesures en breu. Les dades de la Generalitat sobre el “clúster” s’elevaven ja a 49 persones infectades i 33 d’aquestes eren professionals de l’Hospital. Els contactes eren ja dos centenars, persones que havien d’estar aïllades. De fet, l’alt índex de professionals que havien contret el coronavirus o no podien treballar seria un dels factors que portaria

CONFINAMENT Que la Conca quedava confinada es va anunciar just tres hores abans de la mitjanit, l’hora límit. ESTRÈS A més dels professionals de l’Hospital que havien contret la COVID-19, l’alt nombre de contactes estrets que havien d’estar aïllats va privar el centre de vora el 40% de la seva força de treball. DE REÜLL La situació de la qual es parlava al nord d’Itàlia, que tenia ressons de ciència-ficció el dimarts 10 de març, es va convertir en la realitat d’Igualada i la resta de la Conca d’Òdena al cap de tres dies. Dos dies més tard, tot Catalunya i l’Estat estarien sota l’Estat d’Alarma.

FOTOS: CARLES RAMOS

a portada

març/2021 MOSSOS El dijous 12 de març a la tarda-vespre, la presència de nombroses dotacions de Mossos d’Esquadra i furgonetes a la zona de les Comes va alimentar els rumors de confinament. Els batlles de la Conca van passar hores reunits amb els seus caps de policia per conèixer els detalls del confinament perimetral

ESCOLES TANCADES Les escoles de la Conca ja no obririen el dijous 12. Van ser les primeres de Catalunya a estar tancades. El dijous es va anunciar la suspensió del transport interurbà de la Conca, mentre les xifres que arribaven de l’Hospital sobre infectats es multiplicaven. En tres dies es va passar de cinc a 67

al límit la situació a la Conca la segona meitat del mes de març. Mentre, en l’àmbit nacional, el Govern ja anunciava que les escoles tancarien l’endemà (primer s’havia fixat el dilluns 16), durant aquella tarda els fets es precipitaven a l’edifici consistorial. Periodistes de diferents mitjans es congregaven al voltant de l’Ajuntament d’Igualada, mentre a les xarxes corrien les fotografies de vehicles dels Mossos a la zona de les Comes. Alguns igualadins ja es movien cap a fora. Altres persones amb residència a la Conca, s’afanyaven a tornar. A les 9 de la nit, els batlles de la Conca i els seus caps de policia tornaven a estar reunits. Jordi Dalmases, inspector del cos de policies municipals d’Igualada, sortia un moment de la reunió capcot i trucava. Els periodistes veien arribar al coordinador de la Creu Roja a Catalunya, el vilanoví Enric Morist. El confinament de la Conca, que tothom ja donava per fet, s’anunciava sobre les 21.10, en una roda de premsa del Govern, per part d’una emocionada Alba Vergés. Pocs minuts després, Marc Castells, en nom dels alcaldes de la Conca, reblava aquestes

mesures: “imprescindibles. Són excepcionals, però hem de ser responsables”. Era un gir de guió impensable, digne d’una pel·lícula de catàstrofes o d’un escenari distòpic. Quedaven menys de tres hores perquè la Conca quedés aïllada. A les carreteres, hi havia controls dels Mossos que apuntaven els noms d’aquells que sortien. Hi havia cues quilomètriques a la rotonda que enllaçava la C-37 i la C-15, i tot i que la previsió era tancar les sortides a les 12, a 2/4 de 2, encara hi havia vehicles. Mentre, als noticiaris, el nom d’Igualada i el seu entorn apareixien com un cas extrem del contagi d’aquesta malaltia que de la nit al dia havia canviat el món. La polèmica s’alimentava amb com el Departament explicava la cadena de contagi (Joan Guix va parlar d’una professional sanitària, “que no havia tingut contacte amb Itàlia (...) i que posteriorment va afectar al seu nucli familiar”). Era un confinament per a quinze dies. Però no trigaria gaire a ser un malson que aniria molt més enllà de mig mes, i molt més enllà de la Conca d’Òdena.

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

CARLES RAMOS

La vacunació a les residències de l’Anoia, gairebé completada Les residències van ser un dels focus principals de la pandèmia la primavera de l’any passat i, en el cas anoienc, els brots van representar gairebé dos centenars de víctimes en aquests centres. Ara, els residents gairebé han completat la vacunació F.V. De les més de 600 morts que s’han produït a l’Anoia per COVID-19, un terç han tingut lloc a les residències, segons les dades del Departament de Salut. Les dades d’aquest divendres 12, un any just després del tancament de la Conca d’Òdena, indiquen que 238 persones perdien la vida al llarg d’aquest període degut a la pandèmia als cen-

tres per a gent gran. Les primeres setmanes van ser les més letals i els brots de Capellades, l’Asil del Sant Crist, Amavir de Vilanova i la residència Pare Vilaseca van suposar al voltant de 130 morts. Gairebé un de cada cinc residents de l’Anoia va morir per la pandèmia. Les residències i la seva protecció han passat a ser un dels pilars fonamentals de la gestió contra la pandèmia. Des de l’agost, les de-

funcions de persones positives han estat 34. Segons les dades del Departament de Salut de principis de febrer, només el 3,5% dels usuaris de les residències donaven positiu a les proves per detectar el virus. Sens dubte, aquest blindatge d’aquests centres (no hi ha hagut a l’Anoia cap cas similar al de Tremp) ha estat una de les grans fites dels darrers mesos. L’únic però, el brot que hi va haver a la residència de

VACUNACIÓ La vacunació a les residències a l’Anoia va començar el 5 de gener, a la Fundació Sant Josep. Les proves que es van fer al llarg del mes de febrer indicaven una positivitat del 3,5%.

Piera: es van haver de lamentar set morts.La vacunació a les residències de l’Anoia va començar el 5 de gener, a la Clínica Sant Josep. Dos mesos després, la pràctica totalitat dels usuaris de les residències han rebut la primera dosi (només resten les persones que s’han oposat a rebre) i pel que fa a la segona injecció, s’ha administrat al 90% dels usuaris. En qüestió de dies s’haurà completat.

espai patrocinat

març/2021

Ensenyament

Maristes. La il·lusió per una educació innovadora Quan ets adult i penses en la teva infantesa i joventut, els records que primer et venen al cap solen ser de l’escola. De les vivències que hi has tingut en depèn la teva percepció d’aquella etapa de la teva vida, la qual té una funció important de fonament en tot allò que vindrà més tard. Aquest fet mou el claustre de Maristes Igualada a cercar estratègies per generar aquestes experiències positives que hauran d’ajudar l’alumnat a construir el seu camí d’aprenentatge a través d’un sentiment de pertinença i proximitat. Aquesta convicció inicial és el punt de partida del mateix itinerari de formació constant de cadascun dels membres del personal docent per donar resposta als nous reptes educatius. Estem convençuts que la innovació educativa és una porta que se’ns obre per fer realitat la nostra prioritat: que els infants i joves creixin en un entorn de confiança, que els permeti el seu desenvolupament personal i emocional i que rebin l’atenció necessària per anar bastint els seus propis aprenentatges en diversos àmbits. El nou enfocament innovador que es dona a l’aprenentatge en totes les etapes no només abraça àmbits de noves tecnologies, sinó que té com a objectiu aconseguir un equilibri entre el benestar emocional de tot l’alumnat, l’aprenentatge dels continguts individualitzats segons les necessitats de cadascú i, com a fet transversal d’aquests aspectes, una assimilació dels valors essencials en la nostra societat: empatia, solidaritat i tolerància. A continuació us mostrem alguns dels múltiples projectes engegats al centre, tot i que animem a tothom qui vulgui a visitar-lo per fer-se una idea més real d’allò que s’hi cou: les llengües (anglès des de la Llar d’Infants, francès a primària i alemany a secundària), les tecnologies, l’esport, etc. Sensorial A la Llar d’Infants iniciem el treball globalitzat i neurosensorial oferint tota mena d’experiències i provocacions per als més menuts/des. A partir dels sentits, estimulem i descobrim tot allò que ens envolta: textures, materials, formes, colors, llum, olors, sensacions, emocions..., tot aprofitant els diversos espais interiors i exteriors. Ambients Poder triar en funció dels seus interessos i habilitats entre els diferents espais d’aprenentatge permet als infants anar al seu ritme, interaccionar amb companys/ es d’altres cursos, descobrir infinits racons de l’escola, circular-hi lliurement

tot gaudint en cadascun d’ells fa, de les tardes d’Ambients, el moment més esperat pels nens/es d’Infantil; el moment ideal per desenvolupar les seves infinites capacitats mitjançant el joc, l’experimentació i la descoberta. Multiespais Partint de les emocions, des d’un conte o un centre d’interès es treballa el moviment, la creativitat plàstica i musical; s’explora el món digital, es plantegen enigmes; s’expressen corporalment, dramatitzen i exposen les seves opinions, treballant de manera cooperativa però assumint reptes individuals. STEAM/WEDO/MAKER Des de ben petits i fins a 4t d’ESO amb les experiències STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts, Mathematics), el món maker i la Robòtica s’integra la tecnologia i la competència digital al procés d’ensenyament-aprenentatge. Ho fem amb diferents eines tot construint i programant, amb les tauletes, models mitjançant sensors, motors, peces, llums, cables... Amb les impressores 3D l’alumnat pot convertir la idea d’un objecte en una realitat, a través del programari adequat i les planificacions necessàries.

Economia familiar Arribarem a final de mes? S’ha espatllat el cotxe, es podrà fer reparar? Què fem amb aquesta factura tan elevada? Podríem demanar el carnet de família nombrosa? Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que els alumnes -ara convertits en adults- s’hauran de fer, planificar i gestionar si volen que la seva família pugui tirar endavant. És el projecte de l’Economia Familiar on nous rols i l’atzar marcaran el camí que cada unitat familiar haurà de reconduir.

societat

març/2021

Un any amb la COVID-19

FRANCESC VILAPRINYÓ / T.C.M.

Un any després de que esclatés la crisi del coronavirus, l’Anoia és encara la comarca catalana on la mortalitat per la pandèmia és més alta en termes relatius. La taxa estandarditzada de morts, per cada 10.000 persones és de 54,11. Duplica gairebé a totes les altres comarques del país. L’excepció són territoris de l’interior de Catalunya —Bages, Berguedà, Osona— que tenen una taxa de mortalitat força alta, encara que amb unes xifres un pic per sota de l’Anoia. Els trets distintius del brutal efecte de la pandèmia a casa nostra van ser el brot a la Conca d’Òdena del març i unes conseqüències luctuoses a les residències. Capellades va registrar a les instal·lacions de la Fundació Consorts Guasch la mort de 25 persones (no totes es va poder verificar que fossin víctimes de la pandèmia); a Vilanova, van ser una cinquantena a Amavir i a residències igualadines com la Pare Vilaseca, 43 víctimes mortals. Aquella anomenada primera onada va costar la vida de 500 anoiencs. El darrer còmput total de la pandèmia a la comarca és de 610. Només el mes de gener s’ha atansat, pel que fa a balanç de pèrdues humanes, als mesos de la primavera passada. Les 610 persones mortes pel coronavirus equivalen a més del 50% del total d’aquells que moren a l’Anoia cada any (els darrers tres còmputs anuals de persones que han traspassat a l’Anoia són d’al voltant de 1.050). AnoiaDiari va avançar fa unes setmanes la comparativa de defuncions respecte les dades de les funeràries del 2019. En total, havien mort 198 persones més d’un any respecte l’altre. Si bé és cert que en

130

algunes poblacions hi ha hagut un increment dràstic de les morts — en els casos de Vilanova del Camí i Calaf van ser de més d’un 40%— en altres municipis no s’ha notat l’efecte de la COVID-19. A Òdena van morir 38 persones el 2019 i vuit menys el 2020; a la Llacuna, fa dos anys s’havien registrat 12 defuncions i durant l’any de la pandèmia set. A Castellolí, les xifres d’un any a l’altre són idèntiques, amb cinc defuncions. Entre els que l’efecte de la COVID-19 sí que ha estat sensible, Vallbona d’Anoia (10 defuncions per 19) o Tous (de set a 17). La factura social i la factura socioeconòmica A l’Anoia hi ha 1.800 aturats més que fa un any, quan ja s’endevinava, a més, una frenada econòmica després del quinquenni de sortida de la recessió. Aquest increment en la desocupació no ha estat gradual, ja es va disparar els primers mesos, de març a maig. Hi va haver una tímida recuperació els mesos posteriors, però des del novembre la xifra de persones registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya torna a pujar. Ara, queda saber com pot afectar a unes dades ja preocupants —més de 9.000 aturats— la finalització dels ERTO. El president de la Unió Empresarial, Joan Domènech, situa la destrucció d’empreses en un 6% del teixit existent a finals del 2019.

societat

març/2021

Un any amb la COVID-19

Afegeix que “els autònoms són els que més han patit la crisi de la COVID-19. Un col·lectiu invisible, castigat, tot i que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat al darrer trimestre, 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com la del tercer trimestre de 2019 (+0,5%)”. El coronavirus no ha estat una anècdota de setmanes, sinó una realitat punyent, durant un any. Això ha provocat una demanda de l’atenció psicològica per part de molts col·lectius, també els sanitaris. Els psicòlegs Àngel Soto i Joan Beumala expliquen que “la demanda d’atenció psicològica ha experimentat una dinàmica de creixement sostinguda. En els primers moments l’atenció als nostres pacients va ser continuada, mitjançant el contacte telefònic regular i l’assistència presencial en els casos més urgents o greus”. Ara, s’ha passat de situacions d’estrès agut “a estats de caire més ‘depressius’ com tristesa i desesperança”. Situacions associades als temps i restriccions de la pandèmia, i els reptes futurs de caire socioeconòmics (incertesa, vulnerabilitat social). Els efectes socials de la pandèmia es poden veure en la xifra d’usuaris del Banc de Queviures d’Igualada. Els beneficiaris es van disparar la primavera passada i es va arribar al miler, i ara, encara no s’ha tornat a les xifres d’abans de la pandèmia. Des de l’estiu, amb la finalització del primer confinament, la xifra d’unitats familiars i de beneficiaris es va mantenir primer i després ha anat a la baixa. El setembre, els beneficiaris eren 875, l’octubre 896, el novembre 879, el desembre 835 i, els dos primers mesos d’aquest any s’ha baixat del llindar dels 800. El gener eren 789 i el darrer mes 737.

La directora de Càritas Anoia-Segarra, Montserrat Roca, comenta per la seva part que, arrel de la crisi encetada fa un any, moltes famílies s’han quedat sense cap ingrés. “Durant aquest temps han acudit a Càritas moltes persones que feia temps que no veiem perquè treballaven en feines precàries i en el moment del confinament es van quedar sense ingressos”, relata. Roca alerta de la situació de persones estrangeres que viuen en una situació irregular: “Si moltes famílies que viuen aquí la pandèmia ja els ha deixat al límit, imagineu-vos les persones que acaben d’arribar”. El front de les escoles Una de les incògnites que s’havien de resoldre amb la normalització de la quotidianitat després dels tres primers mesos de la pandèmia era com es desenvoluparia l’activitat escolar. El curs es va acabar sense les aules plenes, la selectivitat es va fer entrat el juliol i, finalment, les escoles i els instituts van arrencar el mes de setembre. Es van prendre mesures estrictes per intentar reduir al màxim la interferència de la COVID-19 amb l’activitat escolar. En els primers compassos de curs, no hi va haver gairebé grups tancats (tres al cap de dues setmanes), però amb la irrupció de la segona onada, entrat l’octubre, l’afectació a l’Anoia es va disparar, especialment a secundària i a la Conca d’Òdena. El màxim van ser 45 grups aïllats. A partir de mitjan novembre, les dades es van moderar. El segon trimestre, tot i que hi ha hagut centres amb més de deu grups a casa, gairebé no s’ha passat de la trentena de classes aïllades. Al tancament d’aquesta edició, la incidència dels tancaments era només de 14 grups escolars aïllats. L’efecte de la tercera onada en el cas de l’ensenyament a l’Anoia, ha estat més reduït que el de la segona, encara que hagi suposat més pressió assistencial a l’Hospital Universitari.

Ingressos setmanals per COVID-19 a l’Hospital Universitari d’Igualada Font: Consorci Sanitari de l’ Anoia

a portada

març/2021

Un any amb la COVID TCM

El 30 d’abril de 2020, pocs dies després de l’aixecament del confinament perimetral de la Conca d’Òdena, vam entrevistar la directora del Servei d’Atenció Primària (SAP) a l’Anoia, la Carme Riera, la Núria Carré Llopis, adjunta a direcció del SAP Anoia, i la Rosa Gasulla Lloret, referent d’Atenció a la Ciutadania del SAP Anoia. Aquell dia, des de la finestra de la sala del CAP on teníem la conversa, vèiem la carpa groga de cribratge que hi havia al carrer, a les portes del centre. En aquella entrevista, la Dra. Carme Riera assenyalava que “hem demostrat tenir una gran capacitat de reacció i que tenim uns professionals molt motivats”. Avui, quan ha fet un any del confinament, hem tornat a parlar amb aquestes tres professionals de l’Atenció Primària a l’Anoia. Quins records tenen d’aquells primers dies de l’expansió de l’epidèmia a l’Anoia? Què ha canviat al llarg d’aquests mesos? En quina situació ens trobem? Són optimistes amb l’arribada de les vacunes? Quin record teniu d’aquells primers dies, ara fa un any, de l’inici de l’epidèmia de la COVID-19 a la Conca d’Òdena? Rosa Gasulla: Els primers dies hi havia incertesa. Molta incertesa. Nervis, inseguretat, pors, angoixes… Ens passaven coses que ens eren desconegudes. Havíem de lluitar contra una cosa que no coneixíem i que en aquells moments ens plantejava uns reptes molt grans i importants. Havíem d’afrontar-los, fos com fos. I sempre pensant en la cura i atenció que havíem de donar a les persones i, a nosaltres mateixos, que també ens havíem de prevenir. Núria Carré: Dolor. Molt dolor. Ho vam passar molt malament, tant per nosaltres mateixes com veient tot el que estava succeint a la gent. Carme Riera: Una barreja d’emocions… Però tampoc teníem temps per parar i analitzar les nostres emocions, perquè la situació ens va desbordar de tal manera que tots els nostres plans de contingència van quedar superats en pocs dies; res del que havíem treballat, res del que havíem pensat, s’assemblava remotament al que ens vam acabar trobant. En aquells moments t’empenyia endavant l’acció, no podíem parar a analitzar com ens trobàvem, i potser és ara, quan ho recordes, que t’adones com ho hem anat vivint tot plegat. Hi ha, primer, una muntanya russa d’emocions. També vivim una pèrdua de la noció del temps… Ha passat un any, però sembla que, per segons quines coses, hagi passat molt més temps; i en canvi, per altres coses, sembla que tot sigui molt recent.

“El 4 de gener, el dia que vam posar la primera vacuna, serà un dia històric” Carme Riera Núria Carré Rosa Gasulla Servei d’Atenció Primària SAP Anoia

També tinc la sensació que estem fent una cursa d’obstacles de llarg recorregut: feies una cosa, apareixia un obstacle, el superaves i n’apareixia un de nou. Arreglaves una cosa i n’apareixien tres més… Fèiem moltes hores, sortíem molt tard del centre i quan arribaves a casa sempre sorgia alguna cosa per fer, per resoldre, per discutir… També hi ha una sensació d’orgull per la resposta de tots els professionals, per com va respondre la majoria de gent… I una sensació de por, por per la família, per la gent, per nosaltres mateixos… Por en veure col·legues emmalaltir, per veure coneguts emmalaltir… Paties per la gent, per la família... I tenies por de no saber. Què us va impactar més? C.R: Ens ha impactat molt tot el que ha succeït a les residències i, sobretot, durant el començament de la primera onada. Totes les situacions de final de vida i el patiment amb què ho explicaven els professionals, que havien d’anar als domicilis i que no podien fer l’acompanyament que es feia normalment. Els certificats de defunció s’esgotaven… Quan tornàvem, l’endemà, després de la guàrdia, preguntàvem quantes morts hi havia hagut… Una cosa que per nosaltres era impensable. D’aquest any, malgrat tot, n’heu tret alguna cosa positiva? R.G.: Sí. Tots els professionals van treballar en equip. Ens vam reinventar. Voldria destacar la col·laboració entre tots i el treball en equip. Ha estat el punt fort que ens ha donat aquesta pandèmia. Que tots sumem. N.C.: Sí, també vull destacar

aquest treball en equip. La cohesió, les mirades de connexió i complicitat. És una de les coses bones que hem tret. I el fet d’haver de treballar d’una altra manera. Han aflorat rols d’estaments que fins llavors no tenien tanta rellevància, com poden ser les administratives, les auxiliars d’infermeria, entre altres. C.R.: La pandèmia ha tret el millor de nosaltres. Hem tingut la sort que aquest treball en equip que comenten la Rosa i la Núria, ha permès compensar, equilibrar, els alts i baixos que tots hem tingut en algun moment. Tots ens coneixem millor. Hem après a coneixe’ns, hem descobert coses de nosaltres, de l’equip, que segurament no coneixíem i que afloren en una situació com aquesta. També destacaria la mirada dels professionals. I dels pacients. Aquella mirada que et diu “si us plau, ajuda’m”. Una mirada que té un impacte molt gran. També destacaria que la gent ens ha cuidat. Ens van portar la mona, ens van portar roses per sant Jordi... Ens han cuidat tant com han pogut. Hem tingut la complicitat i la col·laboració dels pacients. Hem hagut de prendre decisions molt dures i la gent ha sigut comprensiva, disciplinada. Ara, com diuen la Rosa i la Núria, de tot el que hem après, hem de veure amb què ens quedem, què no volem tornar a recuperar, quines coses que fèiem no volem tornar a fer, quines fèiem i les hem de fer diferent... Un exemple? C.R.: Sí, per exemple, tota l’atenció no presencial ha fet un boom espectacular. Era un repte que ja volíem afrontar, però que la pan-

dèmia ha accelerat. I altres coses que fins ara no fèiem i que hem après, com l’ecografia pulmonar, han vingut per quedar-se. Malgrat tot el patiment, hi ha aspectes positius. Ha estat a les residències on s’ha patit més? C.R.: La situació viscuda a les residències ha generat molt patiment, sí. Ho hem viscut molt directament. N.C.: Recordo que estàvem sempre connectats, pendents de si sorgia un altre brot en una residència. Ha sigut molt dur. C.R.: Recordo que cap als mesos de juny i juliol vam tenir una certa sensació de control, però al cap d’unes setmanes, el 12 d’octubre, va sorgir un brot a la residència de Piera. Recordo aquella sensació de veure que allò no s’acabava... N.C.: En el tema de les residències hi hem posat el 200%. Sectoritzar era clau. Havies d’actuar molt de pressa. Si un resident era positiu i no actuaves ràpidament, al cap de res podies tenir mitja planta de la residència positiva. Amb tot el que això representa, per les característiques d’aquestes persones, que són gent gran, amb diverses patologies, que moltes vegades pengen d’un fil... Quan sonava el mòbil t’esborronava pensar que podia ser un altre brot en una residència... Ara, com dèiem, treballem molt més en equip. Atenció Primària, Unitat de Vigilància Epidemiològica, Salut Pública, Departament d’Afers Socials i Família treballem conjuntament. Ara hi ha més agents implicats, tots opinem i actuem. N’hem anat aprenent i el treball en equip dona els seus fruits.

“

“Els primers dies hi havia incertesa. Nervis, inseguretat, pors, angoixes… Havíem de lluitar contra una cosa que no coneixíem i que en aquells moments ens plantejava uns reptes molt grans i importants. Havíem d’afrontar-los, fos com fos. I sempre pensant en la cura i atenció que havíem de donar a les persones i, a nosaltres mateixos, que també ens havíem de prevenir.” “Ara en sabem més, estem més preparats, els centres són segurs, coneixem molt millor l’epidèmia perquè tenim més experiència i expertesa i, a més, tenim les vacunes. Aquest 2021 ha de ser molt diferent que el 2020.”

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

C.R.: N’hem après. Al principi, a base d’assaig-error. A l’Anoia anàvem per davant d’altres territoris. Això ens va obligar a ser els primers en moltes coses. Vam haver d’avançar-nos en coses que no coneixíem. Ens vam trobar amb problemes que érem els primers que afrontàvem. N’hem après. També hem d’assenyalar que l’entorn residencial no és el mateix des que hi ha la vacuna. Remarcaria el 4 de gener com un dia històric, el dia que posem la primera vacuna a l’Anoia. Serà un dia històric. Ara, mirant enrera, amb perspectriva, què penseu que es podia haver fet d’una altra manera? C.R.: Penso que, sense entrar en detalls, globalment, hauríem de fer un exercici d’humilitat. Fa un any miràvem què estava passant a la Xina i després a Itàlia, i pensàvem que això, a nosaltres, no ens passaria... R.G.: Jo esmentaria tot els tema de les baixes per confinament. Ho van dilatar molt en el temps, amb molta burocràcia, amb els ajuntaments patint per la ciutadania... Amb ciutadans patint molt... Hi havia molts ciutadans que no podien anar a treballar i no se’ls reconeixia aquesta situació. La gent estava molt neguitosa... N.C.: S’hauria de millorar en fer una bona planificació. Amb tot el que hem passat, hem d’estar preparats. R.G.: Si la situació ja és prou dura, si no hi ha les coses clares, encara es poden generar més dubtes i incerteses. Heu comentat que l’Atenció Primària a l’Anoia es va haver

de reinventar. Com ho vau fer? C.R.: Vàrem concentrar l’atenció COVID en un punt, aquí, al CAP Igualada Urbà, al Passeig. I vam mantenir un punt a fora de la Conca, a Piera. També vam mantenir les capçaleres a Calaf i a Santa Coloma, vam obrir la capçalera de la Pobla i vam concentrar el territori de Capellades i Piera en un únic punt, obert 24 hores. Aquí ens vam organitzar per àrees d’expertesa i de coneixement i per espais físics. Vam decidir que manteníem un centre net, a Montbui, per fer atenció no presencial i un espai que permetés sentir-te segur i tranquil. El risc era més baix. Vam mantenir obert el centre de Vilanova per a l’atenció pediàtrica, odontologia, treball social i llevadores. I vam concentrar tota l’atenció COVID —que llavors pràcticament concentrava tota l’atenció—, aquí al CAP Igualada Urbà, que va passar a ser un centre obert 24 hores. Penso que va ser una bona decisió. Va ser un gran repte. En poc temps vam adequar l’espai. Aquí tothom ha mogut taules, armaris, cadires... Els de manteniment, el personal de neteja, tots els professionals s’hi han implicat. També hem hagut de contractar nous perfils. Hem fet coses que eren impensables temps enrere. També vau rebre, entre altres, el suport del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) o de Metges Sense Fronteres. C.R.: Sí, en un moment determinat també vam tenir el suport de Metges Sense Fronteres, sobretot en la gestió dels entorns residencials, d’alta complexitat. Vam ser capaços de muntar un hospital de campanya a Les Comes, que per sort no vam haver d’utilitzar. Va ser possible gràcies al compromís i implicació de molta gent. En aquest sentit, és just reconèixer que si vam tenir la carpa, va ser gràcies al doctor Soto del SEM, que ens ho va facilitar. Quin ha estat el paper de l’Atenció Primària en la gestió d’aquesta crisi a l’Anoia? C.R.: La majoria de la COVID s’atén a la Primària. Hi ha molt COVID lleu, amb pocs símptomes o asimptomàtic. Vam passar a atendre, diagnosticar, identificar i consensuar els criteris de gravetat i decidir quan cal o no derivar el pacient a l’hospital. I, a més, fer-ho amb qualitat, perquè fem analítica, ecografia... Els pacients, si s’han de derivar a l’hospital, hi arriben ben orientats. I, la resta, els assumim a l’Atenció Primària. En una primera fase vam fer molta contenció i atenció a tot els que anava sortint, que no coneixíem, i ens vam anar adaptant. Ara seguim atenent i fem seguiment de pacients d’alta post-COVID, i de persistents. Sobretot, destacaria que ara l’objectiu és tallar la cadena de transmissió i, evidentment, la campanya de vacunació.

Per exemple, a les residències, la vacunació i la gestió dels brots ha estat clau, i ho hem fet des de la Primària. En aquest sentit, ha anat molt bé la incorporació dels gestors COVID, ens han ajudat molt en el seguiment i rastreig, intentar tallar les cadenes de transmissió. Hi ha un salt qualitatiu molt important a partir del juliol, quan s’incorporen als equips. Els referents d’escola de COVID també han estat importants. La unitat de seguiment de cribratges escolars i de seguiment de pacients COVID lleus és molt important i és diferencial d’altres llocs. R.G.: La incorporació de les figures del gestor i del referent escolar ens han ajudat molt per tallar contagis. En el moment “zero”, que l’hospital no podia assumir-ho tot, la contenció que es va fer des de l’Atenció Primària, atenent els pacients per no derivar-los tots a l’hospital, vas ser essencial. Va ser clau tot el treball que es va fer des de la carpa, evitant els trasllats a l’hospital sempre que era possible. Això va ser molt important. C.R.: El nostre paper ha anat canviant a mesura que ha anat evolucionant l’epidèmia. Això sí, podem dir que hem fet més del que ens tocava. En funció del grau de coneixement i d’expertesa que hem tingut, i com anava evolucionant l’epidèmia, hem anat adaptant el nostre paper. A llarg d’aquest any, el malalt no COVD s’ha quedat a casa? R.G.: Tenim el repte de recuperar el pacient no COVID. Hem estat tan immersos amb el pacient COVID que ara estem tornant a trobar els espais per als altres pacients. Tots ens hem posat les piles per aconseguir-ho. Som capaços de fer les dues coses alhora. Tot i que la gent encara té por d’anar als centres de salut per culpa dels possibles contagis C.R.: Sí, encara hi ha por, o respecte. Però ara la gent prefereix venir aquí, al CAP, que a les portes de l’hospital. L’epidèmia ha originat canvis d’hàbits? C.R.: Ha canviat la manera de resoldre determinades patologies, i de comunicar-nos i relacionar-nos. I hem passat a fer molta atenció no presencial. I la gent ho agraeix. Hi ha gent que té por de venir als centres de salut. Què els dieu, per treure’ls els temors? C.R.: Que els centres són segurs. Necessitem que ho siguin per a nosaltres mateixos, per als professionals, que ens hi passem moltes hores. I, òbviament, han de ser centres segurs per a ells. Prenem totes les mesures. Aquella idea d’abans, que es podia anar al centre a qualsevol hora i per a qualsevol cosa, ha canviat. Hem après que hi ha coses que es poden atendre d’altres maneres. Hem

de recuperar l’atenció no COVID, però que la visita presencial sigui realment necessària i de qualitat. Si no, hem de buscar alternatives. Quin paper han tingut i tenen tots els professionals de l’Atenció Primària fent front a l’epidèmia? C.R.: Tothom ha donat el màxim i ha donat molt més del que podien donar. Per exemple, els odontòlegs, quan no podien fer atenció d’odontologia directa, feien atenció telefònica. És només un exemple. Hem tingut professionals que han hagut de moure’s d’un centre a un altre... On faltaven mans, tothom s’ha arremangat... Un altre exemple: ara més que mai -i això sí que no té pas enrere- la figura de l’administratiu d’Atenció Primària és un referent. M’agradaria que els pacients, de la mateixa manera que saben el nom del seu metge, sàpiguen el nom de la infermera, el del referent administratiu, el del treballador social... L’Atenció Primària és això, un treball en equip, multidisciplinari, del qual ens n’enriquim tots. Ara que ha passat un any, sou optimistes? C.R.: Sí. Però hem d’aconseguir vacunar el màxim de gent com sigui possible i amb el menor temps. Si això vol dir que hem de treballar dissabtes, diumenges i festius, ho farem. Si arriben les vacunes, no ens podem permetre tenir-les i no administrar-les. Això és un plus afegit al cansament que portem acumulat en un any, però compensa, i molt, la il·lusió amb què la gent rep la vacuna. Veiem cares d’esperança. També trobem cares d’incertesa, evidentment hi ha gent que té dubtes, però en conjunt, tant per qui l’administra com per qui la rep, és una sensació positiva i ens fa pensar que ens en sortirem. Tot dependrà de la rapidesa amb què ho fem. Haurem de trobar, quan entrem en una vacunació massiva, tots els recursos, humans, d’espais, tot serà necessari amb l’objectiu de posar el màxim de dosis possible en el mínim de temps possible. Si això és així, potser a l’estiu podrem relaxar-nos una miqueta... No m’imaginava, l’any passat, que ara estaríem en el punt on estem. Ara podem ser crítics i pensar que anem a poc a poc, que hauríem d’anar més de pressa. Fa uns mesos, ni els més optimistes podien pensar que ara estaríem com estem. Ara ens sembla que anem a poc a poc, que tot són dificultats i voldríem anar més ràpidament. Però si mirem enrere... estem parlant d’un any! Jo diria a la gent que no té res a veure la situació d’ara que la de fa un any. Ara en sabem més, estem més preparats, els centres són segurs, coneixem molt millor l’epidèmia perquè tenim més experiència i expertesa i, a més, tenim les vacunes. Aquest any 2021 ha de ser molt diferent que el 2020.

“

A l’Anoia anàvem per davant d’altres territoris. Això ens va obligar a ser els primers en moltes coses. Vam haver d’avançar-nos en coses que no coneixíem. Ens vam trobar amb problemes que érem els primers que afrontàvem. N’hem après.” “La pandèmia ha tret el millor de nosaltres.” “Tenim el repte de recuperar el pacient no COVID. Hem estat tan immersos amb el pacient COVID que ara estem tornant a trobar els espais per als altres pacients. Tots ens hem posat les piles per aconseguir-ho. Som capaços de fer les dues coses aLhora.” “Hem d’aconseguir vacunar el màxim de gent com sigui possible i amb el menor temps. Si això vol dir que hem de treballar dissabtes, diumenges i festius, ho farem. Si arriben les vacunes, no ens podem permetre tenir-les i no administrar-les. Això és un plus afegit al cansament que portem acumulat en un any, però compensa, i molt, la il·lusió amb què la gent rep la vacuna. Veiem cares d’esperança.”

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“Hi ha una sensació d’enyorança de llibertat, i d’incertesa” FRANCESC VILAPRINYÓ

Quan fa un any que aquesta pandèmia és entre nosaltres i es repeteixen les situacions, quins efectes té en l’ànim dels pacients? Això es nota també entre els professionals de la salut? Àngel Soto: L’efecte de la pandèmia en els pacients ha sigut divers. Per una banda, pesa el factor temps, que s’associa a restriccions en la mobilitat, canvis en els estils de vida i en el contacte interpersonal. Existeix una sensació d’enyorança de llibertat i de poder tenir un contacte més proper amb els seus. També s’expressen sentiments relacionats amb la incertesa, la vulnerabilitat i la seguretat, no tan sols des d’un punt de vista de la salut, també per les conseqüències socioeconòmiques que poden amenaçar en un futur immediat. El col·lectiu dels sanitaris podríem dir que expressen les mateixes preocupacions que la població general, destacant el cansament per una exposició inusualment continuada a una situació assistencial d’alta demanda, exigència i risc. La demanda d’atenció psicològica va ser més alta en aquells primers mesos o ha anat creixent davant aquest cicle d’onades de coronavirus que es van repetint? Àngel Soto: La demanda d’atenció psicològica ha experimentat una dinàmica de creixement sostinguda. En els primers moments l’atenció als nostres pacients va ser continuada, mitjançant el contacte telefònic regular i l’assistència presencial en els casos més urgents o greus. Les derivacions, tot i que eren regulars, van experimentar probablement un fenomen de “contenció” a causa de l’especial situació de l’atenció primària de salut i al possible temor dels usuaris a desplaçar-se a un centre sanitari. Amb el pas del temps i les noves onades de la pandèmia, els processos de derivació i els formats d’assistència s’han anat “normalitzant”, amb increment gradual de l’assistència presencial. Respecte dels motius de consulta no disposem de dades en aquest sentit. La impressió és d’haver evolucionat des d’un impacte/estats més agut(s) relacionat(s) amb l’excepcionalitat i la novetat de la situació (estrès agut, dols atípics, por, ansietat, insomni,…) a uns estats de caràcter més “depressius” (tristesa, desesperança...) associats als temps i restriccions de la pandèmia, i els reptes futurs de caràcter socioeconòmics (incertesa, vulnerabilitat social).

Àngel Soto Psicòleg del Centre de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari d’Igualada

Joan Beumala Psicòleg cordinador de l’àrea infantojuvenil del Centre de Salut Mental i Addiccions del Consorci sanitari d’Igualada

Quins col·lectius pateixen més i demanen més atenció? Els infants ho esquiven o són un grup d’edat tan afectat com els altres? Joan Beumala: Entre els efectes de la pandèmia de COVD-19, en l’àmbit de la salut mental, a la població infantil i juvenil al sector sanitari Anoia podríem afirmar que hi ha hagut un augment significatiu de consultes al CSMIJ per trastorns de la conducta alimenta-

ria (anorèxia), quadres depressius i alteracions conductuals en l’àmbit escolar i/o familiar Seria convenient diferenciar entre els infants i adolescents, dos períodes evolutius amb característiques específiques. Pels adolescents que estan en procés de separació generacional, sortir de l’àmbit familiar, estar amb el seu grup d’amics és vital. El confinament dificulta aquest procés i produeix tensió a les relacions familiars. D’altra ban-

da el confinament pot alleugerir el malestar que alguns infants i adolescents poden sentir davant les relacions amb els seus companys o bé en les demandes respecte al rendiment acadèmic. La vacunació i la bona resposta immunitària que sembla que està proporcionant ha obert un horitzó d’esperança? Es percep entre els pacients una altra actitud? Àngel Soto: El sentiment d’esperança respecte de la vacuna s’associa amb la salut, tot i que també pesa el sentiment d’incertesa econòmica i social. Hem de tenir en compte que els pacients amb un trastorn mental moderat o sever “competiran” amb més dificultats a l’espai socioeconòmic futur. Els processos de dol. Són centenars d’anoiencs i anoienques que han mort per la pandèmia. L’efecte psicològic en els seus familiars fa que aquests cerquin més respostes que no en altres casos? Àngel Soto: Fins on tenim coneixença, el dol associat a la pandèmia no s’està expressant com a motiu de consulta “únic”, de “forma excepcional”, tot i les dades de mortalitat associada a la comarca i les condicions que han envoltat la mort i el comiat posterior. Sembla que s’expressa amb processos de caràcter més adaptatiu general. És possible que s’estiguin experimentant “formes demorades” que arribaran més endavant. Comencem a veure més demandes generals a través del Programa de col·laboració amb Atenció Primària. Cal contrastar més la informació que disposem per analitzar amb més detall aquesta qüestió. A més de la malaltia, l’impacte econòmic és brutal i també pot tenir conseqüències socials. Creu que la demanda d’atenció psicològica continuarà sent alta després de la pandèmia, amb una allau de situacions personals extremes? Àngel Soto: Els estudis epidemiològics dels darrers anys no són gaire optimistes respecte de la salut mental de la població en el futur. Sembla que hi haurà una major incidència de persones que necessitaran assistència especialitzada. L’impacte econòmic associat a la pandèmia de ben segur que afectarà aquestes prediccions anteriors i és possible que els recursos en salut mental experimentin una major demanda en els pròxims temps, a causa d’aquest factor de vulnerabilitat social que es traduirà, de fet ja s’està traduint, en una major vulnerabilitat de la salut.

“

“Existeix una sensació d’enyorança de llibertat i de poder tenir un contacte més proper amb els seus. També s’expressen sentiments relacionats amb la incertesa, la vulnerabilitat i la seguretat, no tan sols des d’un punt de vista de la salut, també per les conseqüències socioeconòmiques que poden amenaçar en un futur immediat.” “Pels adolescents que estan en procés de separació generacional, sortir de l’àmbit familiar, estar amb el seu grup d’amics és vital. El confinament dificulta aquest procés i produeix tensió a les relacions familiars.” “Els pacients amb un trastorn mental moderat o sever “competiran” amb més dificultats a l’espai socioeconòmic futur.” “És possible que els recursos en salut mental experimentin una major demanda en els pròxims temps, a causa d’aquest factor de vulnerabilitat social que es traduirà, de fet ja s’està traduint, en una major vulnerabilitat de la salut.”

a portada

març/2021

Un any amb la COVD

“Cada cop estem més preparats i veiem les onades amb antelació” FRANCESC VILAPRINYÓ

El doctor Jordi Monedero, director assistencial hospitalari de l’Hospital Universitari i el Consorci Sanitari, i els professionals del centre, han entomat un any inusualment intens i colpidor. Fa dotze mesos, ja, que es conviu amb la COVID-19 al centre, amb onades de més o menys intensitat. Sobretot, queda el record de les primeres setmanes del març i l’abril del 2020. Ara, quan es compleix un any dels primers casos de coronavirus, parla amb AnoiaDiari de com es lluita contra la pandèmia i com s’han adaptat als canvis. Un any amb el virus. Quins canvis ha ocasionat en l’organització del centre i com s’afronta ara? El centre, ara mateix, està dividit en dos circuits d’atenció, un en funció de si és positiu de COVID-19 o sospitós, i un altre per a les altres tipologies de pacients. És un dels aspectes més laboriosos en la nostra organització i que comporta més dificultats activar. Quin ha estat el pitjor moment? Els dos primers mesos, març i abril del 2020. Sense cap mena de dubte: va ser rebre l’impacte de la primera onada. Ara pots saber quan vindrà una “onada” i fer canvis, però en aquells moments, en una setmana va venir de cop, el pic de l’onada. No teníem informació ni capacitat de preparació, i a tot això s’hi sumava els professionals malalts. Teníem molta activitat i manca de professionals. Des de fora, atenent els números, la tercera onada ha estat molt més dura que la segona, a

la tardor. Les administracions o la ciutadania no han calibrat bé els efectes de les “obertures”? Què ha fallat? No ha fallat res en concret, realment. És una epidèmia que té una variació estacional, ni que sigui perquè quan fa més fred, estem més dins de casa, i hi ha menys ventilació, cosa que facilita la transmissió del virus. I també hi ha conductes individuals que no segueixen les recomanacions, però he de dir que la immensa majoria de la població sí que les segueix. Les segueixen, tot i les dificultats i l’impacte emocional i socioeconòmic. Hi ha elements que faciliten la transmissió i s’ajunten. Potser Nadal en època d’estiu, com a l’hemisferi sud, no hauria provocat el mateix efecte. Les mesures de contenció del virus han permès que hi hagi menys casos de grip estacional? Han confluït les dues casuístiques? Hi ha pocs casos de grip, és una qüestió d’ecosistema. Els virus respiratoris necessiten uns hostes, que són els mateixos éssers humans. Si hi ha un virus que ocupa l’espai, l’altre no el té. El virus de la grip ha trobat menys població susceptible d’infectar-se, i hi ha la gent que la va tenir fa un any i és immune. Les mesures de rentada de mans, distanciament social i mascareta, també han afavorit que hi hagi menys infeccions de grip. El Govern va anunciant els canvis en les restriccions i la normativa gairebé sobre la marxa, amb una setmana d’antelació. Com afecta això a la planificació dels recursos del centre? El cicle vital del virus i les onades és prou conegut. Sabem quan tindrà impacte en la nostra estructura. Primer veiem com afecta l’atenció

“

Jordi Monedro Director asistencial hospitalari del Consorci Sanitari de l’Anoia

primària i aleshores ja ens consta que en deu dies hi haurà ingressos i deu dies més tard els ingressos a l’UCI. L’avenç de la vacunació permetrà que es mantingui l’activitat quirúrgica? Hi ha algun horitzó de tornar a l’estrès del març del 2020 o el gener del 2021? Ara mateix estem fent activitat quirúrgica normal, no només oncològica i urgent. Encara tenim molts malalts a l’UCI, però. Espero que mai més ens trobem com el març del 2020. I l’avantatge és que els professionals estan vacunats, per tant, mai en tindrem tants de baixa. Eren 400 aleshores. Respecte al gener d’enguany, si hi ha una quarta onada o repunt de la tercera, la problemàtica bàsica seria a l’UCI, i hauríem de disminuir l’activitat quirúrgica.

En l’apartat personal. Quan veu que hem arribat al primer any i que es repetiran les situacions de l’any passat (una Setmana Santa o un Sant Joan) amb aquest context, com se sent? Com estan els ànims dels professionals? Com es desconnecta? La tercera onada ha estat molt dura, però la resposta dels professionals ha estat excel·lent com sempre. Cada cop estem més preparats i veiem les coses amb més antelació. En la tercera onada ens vam activar correctament, una setmana abans que ens arribés la pressió. L’ànim es manté alt, volem continuar treballant, però mantenim un nivell de tensió també molt alt: si abaixem la guàrdia, el virus torna a entrar a l’Hospital Universitari d’Igualada. És un nivell constant de tensió i cansament.

“Ara pots saber quan vindrà una “onada” i fer canvis, però en aquells moments, en una setmana, va venir de cop, el pic de l’onada. No teníem informació ni capacitat de preparació, i a tot això s’havien de sumar els professionals malalts.” “Hi ha conductes individuals que no segueixen les recomanacions, però he de dir que la immensa majoria de la població sí que les segueix. Les segueixen, tot i les dificultats i l’impacte emocional i socioeconòmic.” “Encara tenim molts malalts a l’UCI.” “L’ànim es manté alt, volem continuar treballant, però mantenim un nivell de tensió també molt alt: si abaixem la guàrdia, el virus torna a entrar a l’Hospital Universitari.”

espai patrocinat

març/2021

Esports

FOTO: FRANCESC LLADÓ

Els amants de la BTT aterraran a l’Anoia per disputar una VolCAT amb 200 quilòmetres i quatre dies L’etapa reina, el dissabte 3 d’abril, a la zona de Tous, on els competidors afrontaran més de 1.600 metres de desnivell La prova primaveral per excel·lència del món de la BTT a Catalunya ja escalfa motors. De nou, quatre etapes amb inici i final a Igualada, però que es descabdellaran per tota l’Anoia, per corriols i senders alguns dels quals s’obren per primer cop al pas de les bicicletes. Enguany, l’empresa Ocisport, que organitza la competició, fa un aniversari rodó, vint anys. Dues dècades que avalen, com a regal, quatre dies de cursa per deixar enrere un any de pandèmia i mirar cap a la natura de l’Anoia i els seus camins. Més de 200 quilòmetres pels paratges més abruptes del nostre entorn. Com sempre, la Setmana Santa marca el calendari de la VolCAT, que començarà el dijous 1 d’abril i acabarà el diumenge de Pasqua, el 4 d’abril. En aquesta edició, la 17a ja a l’Anoia, es mantenen els quatre dies, el format que es va encetar fa dos anys, per homologar-se a les proves UCI. I, a més, es torna al calendari primaveral, ja que el 2020 va ser impossible disputar la competició per Setmana Santa (era el moment més cru del confinament per la COVID-19) i es va haver de posposar la VolCAT per a l’octubre. Queden dues

setmanes per viure aquesta prova oberta tant a bikers professionals que volen aconseguir punts UCI, com a categoria S2; com a aquells amateurs que viuran una Setmana Santa diferent. Els mallots Inverse, el regal En una edició d’aniversari pels vint anys d’Ocisport, els corredors i corredores que faran cap a la capital de l’Anoia rebran un mallot Inverse per part de l’organització. Remarquen que “és el millor obsequi que pot rebre un corredor per la participació en una cursa UCI”. S’ha escollit després d’una multitudinària votació a les xarxes socials de la cursa, els usuaris i futurs participants de la VolCAT, amb un ajustat 51%. Quatre etapes d’infart Enguany, als competidors els esperen quatre etapes que totalitzen més de 200 quilòmetres i que suposaran més de 5.000 metres de desnivell. Aquesta variable serà més determinant que la distància i, junt amb el traçat sinuós de les pistes, serà la prova de foc que traurà o posarà als escollits al podi definitiu del

diumenge 4 d’abril, al Parc Central. La primera etapa serà de 38 quilòmetres i amb uns 800 metres de desnivell. Aquest primer dia d’abril, el trajecte serà com un entrant per al menú dels dies següents, amb els competidors i competidores que hauran de filar prim en pistes molt estretes. Pel Divendres Sant, les dificultats es multiplicaran. Les BTT enfilaran cap a un dels sostres de l’Anoia, un traçat clàssic, record de les primeres edicions de la VolCAT, cap al Parc Eòlic de Rubió. Si bé el plat fort quedarà per dissabte, aquesta segona etapa ja espremerà les forces dels corredors i corredores, amb 58 quilòmetres de trajecte i desnivells de més de 1.500 metres abans de tornar cap a la Conca d’Òdena. La visita als molins i el pas sota els aerogeneradors que parteixen en dos la fesomia de la comarca suposarà una prova de foc per als centenars de corredors i corredores, que tal vegada no podran estalviar benzina de cara al nou embat que els esperarà unes hores després d’acabar, amb la visita cap al sud-oest. La tercera etapa portarà la caravana

de la VolCAT cap a Tous, el territori Panna. L’etapa reina amb 60 quilòmetres i desnivells lleugerament superiors al dia precedent. Es trobaran una geografia de boscos frondosos, creuats per senders estrets i inversemblants. El recorregut que aprofita els corriols revirats del territori, flanquejant els grans pics de la zona, creant una gran etapa sense desnivells molt pronunciats, sent una veritable jornada trenca cames. Més a prop de ser finishers, els que hagin superat les tres etapes anteriors afrontaran 38 quilòmetres aquest quart dia. La mateixa distància que en la jornada 1, però amb les forces més escasses i encara desnivells d’un miler de metres en total per superar. La de diumenge 4 serà l’etapa més ràpida de la present edició. Un recorregut que transcorre per camins de riu d’allò més variats, que transportaran als participants, a la zona de la ‘Lluna’. Pujades i baixades curtes per arribar a meta i celebrar que s’han completat les quatre etapes de la VolCAT. Més informació voltcatbtt.com

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

Els testimonis del confinament, un any després Durant el confinament de la Conca d’Òdena i les primeres setmanes de la propagació de l’epidèmia de la COVID-19 a l’Anoia, vam entrevistar diversos testimonis que van viure, a primera línia, la crisi sanitària i socioeconòmica. Metgesses, infermeres, usuaris de residències, voluntaris, persones infectades... Ara, un any més tard, hem tornat a parlar amb ells

TONI CORTÈS MINGUET

CARME RIERA MINGUET Directora del SAP Anoia Recordo molt bé el dijous 12 de març durant el dia al CAP Anoia i al vespre a l’ajuntament, quan es va confinar la Conca. L’endemà divendres 13 a la nit, rebem la informació que tenim un brot a a la residència Guasch i el dissabte al matí ja vam activar un equip de suport, sense imaginar-nos la magnitud de l’impacte sobre les residències… I els dies que segueixen en els quals hem de reordenar tota l’atenció primària de l’Anoia, diferenciant 2 zones geogràfiques: Conca d’Òdena i fora Conca; i per línies de servei. Obrir el CAP Anoia 24 h al dia. La carpa del SEM. La implicació dels diferents equips directius i de tots els professionals. L’ecografia pulmonar. Els EPI… Les pissarres de cada dia amb les tasques La sensació d’estar fent com una cursa d’obstacles, i el més difícil encara. La pregunta “i què més pot passar?” Jo no vaig viure el confinament com a tal. A primera hora estava al CAP i fins tard a la nit. Rebre trucades intempestives. Ser capaços de transformar un pavelló esportiu en un “hospital de campanya” en cinc dies, gràcies a l’esforç i la generositat de molts. He descobert la importància de tenir una bona agenda de contactes al mòbil Per algunes coses, sembla que hagi passat una eternitat, d’altres és com si fos ahir. Vaig viure la pandèmia com a responsable del servei d’Atenció Primària a l’Anoia i com a responsable dels serveis socials de l’Ajuntament d’Igualada, però també com a mare d’un estudiant d’Erasmus que va estar confinat Itàlia, amb la situació crítica que hi havia en aquells dies a Itàlia i a més afegint-hi la distància; ho vaig viure com a filla d’una persona gran que vivia sola, que va estar malalta; com a germana d’una infermera de l’atenció primària que també feia guàrdies a l’hospital i feia atenció a residències; com a germana d’una treballadora social que treballa a dues residències; com a amiga d’una colla on hi ha hagut tres persones ingressades; com a coneguda de molta gent que he vist passar per la carpa i pel CAP. Hi ha hagut molts impactes emocionals.

Quin record té del confinament de la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la pandèmia?

2 El pitjor la sensació d’impotència davant les mirades de pacients, famílies El millor, els professionals dels diferents equips donant el millor d’ells mateixos. Uns equips directius que han estat sempre presents. En general, remarcar el bon

2 Què és el pitjor —i, si n’hi ha, el millor— que ha vist o viscut al llarg d’aquest any?

3 Com serà aquest 2021? És optimista?

comportament dels pacients. Em dol el poc reconeixement del paper l’atenció primària. Preocupa el que hem deixat d’atendre de NO COVID Serà millor segur. Per diferents motius: en sabem més, estem millor preparats i tenim vacunes. Sóc moderadament optimista, tot i que no ens podem relaxar, encara. Crec que hi ha coses que han vingut per quedar-se. 3

apagades. La quantitat de gent que ens va oferir la seva ajuda, nosaltres acabàvem de ser pares i la gent del nostre voltant estava sempre atenta a què no ens faltés de res..

bles per les persones de tot el món, i ara no és així, hi ha països que no han vist per ara (i no sé quant de temps trigaran) a veure alguna vacuna. No ens en sortirem si només tenim opció a vacuna certs països desenvolupats, això no ha de ser un negoci! I posaré una fase de Metges Sense Fronteres), que parla per si mateixa: “La vacuna 100% eficaz es la que llega a todas las personas”. El millor que he viscut és la solidaritat de les persones i sobretot de tots els companys sanitaris que cada dia han estat en risc (residències, sociosanitaris, hospitals, atenció primària) i que fan un sacrifici diari enorme. 3 L’any 2021 no serà molt diferent: distància, mascareta i higiene de mans. Certes mesures s’hauran de relaxar o flexibilitzar, però, no, no sóc optimista pel 2021. A Catalunya han mort més de 20000 persones, no puc ser optimista. Potser el 2022 tot fa un tomb en positiu...

Vam entrevistar

la M.ut José García Nunc ultricies eros.

el juny de 2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

XAVIER CANTERO Metge de família del CAP Igualada Urbà

2 El pitjor i pensant de manera global, que és així com s’ha de pensar per què

1 El dia 12 vaig treballar al CAP. Al vespre, després de veure per les xarxes que ens confinaven, anant cap a casa -visc a prop d’un dels accessos d’Igualada-,

estem patint una pandèmia que abraça a tot el món, és la situació que s’està vivint actualment amb les vacunes covid. Aquestes vacunes han d’estar disponi-

veure moltes patrulles de policia que t’avançaven i que comencen a tancar accessos, va ser una imatge que em va impressionar molt. Una altra impactant va

Vam entrevistar

la Carme Riera eros. Nunc ut ultricies

el 30/04/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

MARÍA JOSÉ GARCÍA Metgessa de família del CAP de Vilanova del Camí 1 Tinc un record molt i molt llunyà. La sensació és que es va aturar el temps en aquell moment i que posteriorment el temps avança molt lentament. És curiós perquè hem treballat més que mai, amb reptes constants, amb canvis constants, a tota velocitat...i així i tot el temps porta una celeritat diferent. Recordo sobretot el silenci dels carrers i només les ambulàncies amunt i avall amb les sirenes

a portada

març/2021

Un any amb la COVID ser l’endemà, que vaig fer guàrdia de nit a l’hospital. Van ingressar molts pacients COVID, molts eren gent gran d’una residència de Capellades. No parava d’arribar ambulàncies, vam haver d’intubar diverses persones. Sortint de guàrdia l’endemà al matí veure una Igualada buida em va impactar. 2 Una de les pitjors coses que he viscut ha sigut l’acompanyament, el dol amb les persones que han perdut algun ésser estimat. Fer aquest acompanyament amb màscares, ulleres, EPI, guants... Agafar la mà a través del làtex dels guants. Aquelles mirades... Va ser molt dur... De coses bones, el treball en equip, la capacitat que ha tingut l’Atenció Primària d’adaptar-se, la resiliència, de treballar, d’entendre que havíem de treballar sense fer cap aturada... També m’enduc com a positiu la capacitat d’haver fet protocols quan no n’hi havia. Hem de pensar que la nostra Atenció Primària no s’assemblava gens a qualsevol altra d’aquell moment, quan vam ser l’epicentre a tota la península. 3 El 31 de desembre vaig fer guàrdia i vaig pensar que ens trobàvem en el dia de la marmota. Que la cosa no acabava, que seria dur. Les primeres setmanes de l’any han estat molt dures. Teníem la sensació que això no acaba. Sempre amb incertesa, amb por. Sempre patint pels pacients, pels companys, per la família. Però sí que hi ha una finestra per a l’optimisme: la vacuna. És l’esperança per aquest 2021. Ens hem de vacunar. No hem de tenir por a la vacuna, hem de tenir por al coronavirus.

Vam entrevistar

el Xavier Cantero Nunc ut ultricies eros.

el 16/04/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

SANTI ABREU Cap del Servei de l’UCi de l’Hospital U niversitari d’Igualada 1 Recordo la sensació d’estar vivint com una mena de pel·lícula. Vèiem per les notícies que hi havia molta policia, que tancarien la Conca. Després va sortir el comunicat informant que tancaven la Conca a partir de la mitjanit. Va ser impactant. Si hagués de definir les primeres setmanes, ho faria amb la paraula incertesa. Tot ens venia de cop, de nou. Hi havia molta incertesa i inseguretat davant una cosa que no coneixíem. No sabíem què passaria, però estàvem convençuts

que havíem de tirar endavant. Els primers dies eren d’adrenalina a tope. 2 El pitjor de tot aquest temps han estat les pèrdues que hem tingut, tant de malalts com de persones del nostre entorn, familiars, coneguts i companys. Perdre companys ha estat un cop molt fort. Veure com anaven deteriorant i que podíem fer poca cosa per ells. Va ser molt dur. El millor ha sigut i és la mostra d’alt nivell de qualitat del sector sanitari i dels professionals dels centres en general. Perquè el personal no sanitari (compres, administració, neteja, cuina...) ha fet una gran feinada. Tots a l’una. Tots demostrant una alta excel·lència en les seves tasques i un grau de compromís brutal. 3 Sóc molt optimista. Penso que aquest és l’any del canvi. Passarem d’una fase a una altra. No tornarem a la “normalitat” com la coneixíem abans, però si a una nova normalitat. Continuarem protegint-nos. Les vacunes no eviten que siguem contagiosos. Eviten la malaltia. Això ho hem de tenir molt en compte. Fins que, a llarg termini, es determini que les persones vacunades no són infeccioses, hem de seguir amb les mesures de prevenció i protecció. Però aquest any hi haurà canvi, anirem guanyant llibertat i normalitat que hem perdut. Però també penso que s’hauria de fer un esforç per anar més ràpidament amb el tema de la vacunació. Estem perdent molt temps. I estem en una cursa on el temps és bàsic. Cada dia que no guanyem és un dia que donem d’avantatge al virus per fer una nova mutació. També hauríem de ser solidaris amb tots els països. Hem de fer un exercici d’humanització, companyonia i solidaritat. Fins i tot, un exercici de moral, per ajudar tots els països perquè el món és un i si nosaltres estem vacunats i estem bé, però els nostres veïns no, continuarem estant amb el mateix problema.

Vam entrevistar

el Santi Abreu eros. Nunc ut ultricies

el 08/05/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

ENRIC MORIST Coordinador general de Creu Roja Catalunya 1 L La imatge que em ve a la memòria és la d’una reunió que vam fer a la sala de comissions de l’Ajuntament d’Igualada, el 12 de març al vespre, amb els batlles de la Conca, responsables d’emergències

i de la policia, entre altres, poques hores abans del tancament de la Conca Hi havia molta incertesa. Recordo la trucada del President Torra a l’alcalde Marc castells. La reunió es va allargar fins molt tard. Miràvem com podíem assegurar, des de la Creu Roja, els subministraments als bancs d’aliments o a les llars de persones que no podrien sortir de casa, garantir l’abastiment de material sanitari, com guants, mascaretes, que pràcticament no n’hi havia aquells primers dies. Recordo molt aquelles primeres decisions. També recordo la solvència i la coherència dels alcaldes de la Conca, va ser un plaer treballar amb ells, i amb professionals i regidors i regidores. Es va formar un equip molt potent amb el qual ens vam anar reunint cada dia durant tot el confinament.. 2 Malauradament hi ha hagut molt pitjors moments. Em va impactar molt, perquè ho vam viure directament, aquells dies que morien entre 15 i 20 persones cada dia, cada dia. Els serveis funeraris van fer un treball humà extraordinari, impressionant. Em va impressionar el neguit dels familiars que no només no podien anar al funeral sinó que tampoc podien acomiadar-se de la gent que moria. Ho havien de fer per telèfon. Això va ser molt dur per a molta gent. L’impacte emocional que suposo no poder acomiadar-se de la gent que estimes és molt dur. El millor, sens dubte, la resposta de la ciutadania. A Creu Roja es van incorporar més de 8000 voluntaris arreu del territori, també molts a l’Anoia, la majoria gent jove. No vam fer cap crida, va ser una resposta espontània de la gent per ajudar. Ens van ajudar moltíssim. Van fer que poguéssim garantir aquest abastiment humanitari a tot el territori. Ens

van ajudar molt, estant a primera línia de treball. 3 Amb esperança però també amb molta incertesa. Estem preocupats pels efectes socials derivats d’aquesta pandèmia. Sembla que les coses van una mica millor, però així i tot no s’ha vençut la pandèmia i els anys propers haurem de conviure amb una nova realitat. Esperem que amb la vacunació baixi la intensitat de la malaltia i que, en l’àmbit sanitari, millorem, però passem de l’UCI sanitària a l’UCI social. Ara venen molts dificultats humanitàries per a moltes persones que s’han quedat sense res, que ho han perdut tot. El més important és salvar vides, però ara ve un problema social molt important. Hi ha incertesa i hi ha necessitat de reforçar tot l’àmbit humanitari. En aquests moments, Creu Roja Catalunya està donant ajuda humanitària a més de mig milió de catalans, estem donant ajudes a la primera necessitat i la xifra no fa res més que augmentar. Esperançat pel tema sanitari però molt preocupats pel tema social, que haurem d’afrontar no només aquest 2021 sinó els pròxims anys.

Vam entrevistar l’Enric Morist el 20/03/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

EMMA FILLAT Directora de la residència d’APINAS als Prats de Rei 1 La sensació que no era real tot el que estava passant, era com un somni, com una pel·lícula.

a portada

març/2021

Un any amb la COVID informant-nos que la Conca quedarà confinada, és una imatge que mai oblidaré. Anar cada dia a treballar i veure la desolació dels carrers, buits de gent, et feia posar la pell de gallina. I a la feina: por, incertesa, impotència, esgotament...i les defuncions del dia a dia creixent exponencialment. Per sort el temps ho minimitza tot. Tot plegat farà un any i sembla que faci molt més. Si bé és cert que encara es parla de segones, terceres i possible quarta onada, les defuncions de la comarca des de l’1 de maig i fins avui dia, han estat les normals o fins i tot per sota del normal.

2 El pitjor, quan vàrem rebre el resultat de les PCR’S positives dels residents i treballadors. El millor, quan vam descobrir que som un gran equip, va sortir el millor de tots nosaltres. 3 Sóc optimista de mena, desitjo que anem tornant a la “normalitat”, tot i que crec que mai serà com abans.

Vam entrevistar

l’Emma Fillat eros. Nunc ut ultricies

el 15/04/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

DAVID RIGAU Coordinador de logística de Metges Sense Fronteres 1 Vaig venir a Igualada per sectoritzar el CAP Igualada Urbà i després amb l’adequació del pavelló de les Comes. La impressió era molt forta. Recordo molt els controls policials. Impressionava molt. Era molt impactant. En aquells primers dies no sabíem massa bé cap on aniria tot. I vam haver de i endavant com fos. També recordo les ganes i l’energia de la gent per fer el que calgués davant una cosa desconeguda. 2 El millor, la gent. Van ser la clau. De fet, és per la gent que vaig conèixer, que torno a estar aquí. Vaig tornar del Camerun per col·laborar i intentar facilitar els cribratges, la vacunació... Per acabar tot el que vam començar. 3 Sempre sóc optimista. Malgrat moltes coses, estem molt millor de com estàvem. N’hem après molt. La vacuna està fent els efectes molt impactants a les residències. El meu lema és fem tot el que estigui a les nostres mans. Les vacunes no depenen de nosaltres, però a mesura que vagi arribant, hem d’estar a punt per poder-les distribuir. Tot això fa que ens adonem que som les persones les que hem de funcionar i ens hem de complementar amb tot el que faci falta. Sóc optimista, tot i que, evidentment, hem de contemplar tots els escenaris possibles, però tot ens porta a pensar que la vacunació farà un molt bon efecte i que anem de cara a entendre o saber viure amb una cosa potser per sempre. Aprendre a conviure també és normalitzar..

Vam entrevistar el David Rigau el 09/11/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

MARGA Infermera de la Clínica Sant Josep, malalta COVID 1 Recordo el dia que ens van confinar a la Conca d’Òdena amb molta tristesa, no imaginava que seria l’any més difícil de la meva vida, tant en l’àmbit professional, familiar i personal. Sóc infermera i els dies previs al confinament de la Conca d’Òdena em trobava confinada a casa, perquè tenia simptomatologia compatible a COVID-19. Aquell dia 13 de Març rebia la trucada d’un rastrejador per dir-me que el resultat de la PCR era positiva. La notícia va ser un cop molt

dur, perquè havia estat treballant amb gent, amb pacients i companys, i uns dies abans havia anat a visitar a la meva mare, ingressada en una Residència, tot i que havia pres mesures estava amoïnada. Aquells dies van confinar a companys al treball, per estar amb contacte amb mi. A la duresa de la situació s’hi va afegir el desconcert, em van trucar hores més tard, dient que hi havia hagut un error, i que era negativa. No entenia res. Em trobava malament, i com era infermera, i tot ser negativa havia d’estar confinada a casa. Vaig fer la quarantena i vaig tornar a treballar. Els següents deu dies van ser molt difícils. En l’àmbit professional hi havia molt desconcert, tot era nou per tots, els protocols canviaven cada dia, tot era incertesa. I cada dia em trobava més malament, fins que el dia 3 d’abril, vaig empitjorar, em van visitar a la carpa instal·lada al CAP urbà d’Igualada, i em van traslladar amb ambulància a l’Hospital. Allà vaig estar ingressada set setmanes. El dia 3 d’abril confirmaven que era positiva en COVID-19.. 2 El millor de tot aquest mal son, els petits moments de veure a les meves filles i marit, ni que fos per la finestra i videotrucada. El retrobament amb la mare, tot i ser dur, em va donar energia per seguir lluitant. L’atenció per part de tot el personal de les unitats que vaig estar, des del personal del CAP urbà, personal de l’ambulància, urgències, infermeres, auxiliars, zeladors, psicòloga, dietista, fisioterapeutes, metges, servei de neteja, servei de ràdio imatge.... Una altra cosa bona durant l’ingrés ha sigut conèixer a la Sra. Lluïsa, companya d’habitació durant molts dies, amb la qual cada dia, tot i que ha passat quasi un any, encara em diu bon dia i bona nit per WhatsApp, i parlem assíduament. Una altra cosa bona durant el confinament ha sigut les mostres d’ànim i d’estimació per part de tota la família, amics i companys, a través de videotrucades, vídeos, cartes, collages de fotografies, dibuixos de la meva filla... Veure per la finestra de l’hospital com dues nebodes entraven de part i sortien amb els bebès. A causa de les seqüeles d’aquesta malaltia faig un tractament rehabilitador a l’Institut Guttmann, i allà he pogut conèixer uns grans professionals que m’han acompanyat en aquest procés. I gràcies a això he conegut a un grup de persones meravelloses, malalts que han patit aquesta malaltia, amb

ells he après que tot i les dificultats i seqüeles, sempre hi ha un raig d’esperança i hem de seguir lluitant. I també el millor va ser quan vaig sortir d’alta, el comiat que em van fer el personal de l’Hospital va ser molt emocionant. I la tornada a casa, com em van rebre els meus veïns, família i amics, amb música, pancarta, globus i aplaudiments. 3 Aquest any 2021 només espero que sigui més tranquil. He retornat al treball després de quasi un any de baixa, he treballat molt físicament i emocional per poder superar la malaltia i retornar a la meva vida, dintre de com encara està la situació un any després. Tot i l’any que hem passat procuro ser optimista, confio que tot això passi aviat. La pandèmia m’ha fet valorar encara més l’esforç col·lectiu i la dedicació dels companys sanitaris.

Vam entrevistar

la Marga Nunc ut ultricies eros.

el 16/09/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

JAUME GABRIEL Propietari de Funerària Anoia 1 El record d’aquelles primeres setmanes sempre perdurarà, i farem com els nostres avis, ho explicarem com ells ens explicaven les guerres viscudes. Veure a una conciutadana trencant en plors tot

2 El pitjor, veure centenars de famílies trencades pel maleït virus. Famílies que no han pogut acomiadar als seus estimats d’una manera sentida. Totes les famílies que la vida els hi ha canviat a causa del COVID. El millor, sense cap mena de dubte, és la davallada de defuncions 3 Optimista, sempre. “Hakuna Matata”. El 2021 està sent molt preocupant. Veure amics i no amics patint a causa del tancament dels seus negocis és una “putada”, però per altra banda hem de tirar de coratge i pensar que ens en sortirem. Dia que passa sembla que estiguem més a prop de la normalitat. Ara mateix les residències semblen “blindades” al virus, i això és molt bona notícia. Espero que ens puguem anar vacunant i que l’efectivitat sigui el màxim possible. No sé si tindrem Festa Major, però espero celebrar un Nadal més familiar que mai..

Vam entrevistar el Jaume Gabriel el 27/03/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

DAVID ROSINÉS Sepulturer del Cementiri d’Igualada 1 Feia dies que veia notícies de fora i em feia por que arribés aquí. Llavors, quan van confinar la conca, vaig veure que la situació era molt greu. Els primers dies no sabíem què passaria. Tot era desconegut i incert. Més endavant, havia d’estar pendent dels enterraments. Estava enganxat al telèfon. Hi va haver setmanes que tot era molt ràpid. Estaves fent un enterrament i havies d’estar preparant el següent.

a portada

març/2021

Un any amb la COVID 2 Era molt dur comunicar als familiars dels difunts que no podien assistir a l’enterrament. Era molt trist. Era molt trist haver de comunicar-ho i també la reacció dels familiars. Uns altres moments molt durs van ser quan, un cop obert el confinament, els familiars venien al cementiri per veure els seus familiars a qui no van poder acomiadar en el seu moment. Quan els ensenyaves els nínxols, esclataven a plorar.Voldria destacar la comprensió d’aquests familiars quan els comunicava que no podien ser presents als enterraments. Pràcticament tothom ho comprenia. Els oferia poder fer videotrucades en el moment de l’enterrament. Van col·laborar. Ens ho van fer molt fàcil. Hi va haver, fins i tot, famílies que haguessin pogut assistir presencial-

1 Recordo sobretot el silenci dels carrers i només les ambulàncies amunt i avall amb les sirenes apagades. La quantitat de gent que ens va oferir la seva ajuda, nosaltres acabàvem de ser pares i la gent del nostre voltant estava sempre atenta a què no ens faltés de res.. 2 El pitjor ha estat la mort de familiars molt propers, no poder-los acomiadar, i el distanciament físic amb el nostre entorn durant molts mesos. El millor ha estat viure el naixement de la nostra filla, i poder-la gaudir els primers mesos de vida en intimitat i en un entorn molt tranquil. 3 Sí, res tornarà a ser el mateix que abans, però si les vacunes van a bon ritme i seguim les recomanacions dels experts,

sat no entenc que hi hagi gent fent imprudències... 3 Sóc optimista, però no “pitonisa”... No sé què passarà. Però segur que amb les vacunes serà millor... Que la gent es revifi, que no hagin de tancar botigues i empreses, Que hi ha molta gent que passa gana.

Vam entrevistar

la Isabel Nunc ut ultricies eros.

el 20/07/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

3 Sóc molt optimista. En el primer confinament hi va haver molts difunts. A la segona i tercera onades hi ha hagut repunts de contagis, però des de l’hospital ho han solucionat molt bé. Veient que arriben les vacunes, confio que tot anirà a menys. Tinc aquesta esperança i il·lusió. Les dades que tenim al cementiri em conviden a pensar-ho. Esperem que no torni a passar tot el que va passar.

Vam entrevistar

el David Rosinés Nunc ut ultricies eros.

el 22/06/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

FRANCESC El Francesc i la Cristina van ser pares de la Clara a l’Hospital d’Igualada durant el confinament

Vam entrevistar el Francesc i la Cristina el juny de 2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

ISABEL Viu a la residència Pare Vilaseca d’Igualada 1 Recordo que no m’imaginava tot el que vindria després. Tants morts, tants malalts, tants problemes... Estava preocupada, però no tenia por. Sempre he pres moltes precaucions. Per sort no he estat malalta de coronavirus. Però ha estat una llàstima per a tantes famílies... L’últim dia que vaig sortir de la residència va ser el 18 de desembre de 2019. No he tornat a sortir. Com estarà el món? 2 El pitjor, tantes morts. Tant patiment. Tot el que ha passat a les residències, ha estat terrible. El millor, les vacunes. Esperem que no hi hagi una quarta onada. Això sembla la cançó de la Rocío Jurado, ‘Como una ola’... Veient tot el que ha pas-

El silenci, feia molt respecte

2 El pitjor, la nit a urgències d’Igualada i la pèrdua de gent coneguda. El millor, el retorn a casa, tot i l’aïllament de catorze dies. 3 Cal ser optimista, el 2021 està sent i serà dur pel cansament que ja portem, però amb la vacuna crec que ens en sortirem.

FRANCESC Malalt COVID-19

1 Ara ja fa un any i encara em continua impactant. Els primers dies em despertava pensant que era un somni, això sempre ens queda lluny, és de pel·lícula fins que veus que és veritat, i que molta gent ho estava passant malament. Les primeres angoixes amb la feina, la precarietat de menjar perquè moltes famílies feia mesos que no rebien un sou... Nens que havien d’estudiar en línia, quan ni tan sols tenien un ordinador, sense parlar de la xarxa wifi.

1 El primer record: eren les primeres hores del confinament i tornàvem de viatge en un taxi de Barcelona; a la rotonda, a prop del Carpi, ens van aturar els Mossos; veure-hi tantes dotacions de policies que ens lliuraven a l’altra «banda de la frontera» d’on no podríem sortir... Va ser un moment angoixant i alliberador alhora en retrobar-nos amb els de casa. Un altre record: l’impacte de la carpa de campanya al CAP de l’estació amb el tragí de metges, infermeres i malalts que hi acudíem atemorits; després van venir les hores d’angoixa de la primera nit a l’hospital... Finalment, recordo la sensació estranya que em provocava l’aplaudiment diari dels veïns «conxorxats» a combatre la malaltia amb l’agraïment de la feina de tot el món sanitari.

3 Aquest 2021 vull ser optimista, però penso que queda molt per fer i que encara no està tot guanyat, caldrà continuar lluitant entre tots. Tant de bo aquest any puguem veure la llum.

esperem recuperar aviat la mobilitat, la vida social i laboral. Almenys que tot això que hem viscut ens hagi ensenyat a gaudir més d’allò que realment importa a la vida, i a treure importància als petits problemes del dia a dia.

JUDIT Voluntària de Creu Roja Anoia

2 El pitjor que he viscut ha sigut perdre a un familiar sense poder acomiadar-lo. El millor, molta gent que he conegut amb una ment més oberta. Noves feines que han sorgit per tal d’adaptar-nos a la “normalitat”. I l’orgull de les persones properes que han estat al peu del canó tot aquest any.

ment, però van decidir no fer-ho per no complicar-nos la vida a nosaltres. Eren gests molt macos. Tot i la pèrdua i els moments que van haver de passar, també ens van cuidar a nosaltres. També voldria destacar la companyonia que hi va haver entre tot l’equip. Tots vam fer pinya. Amb l’encarregat en Martí, com la Carme de l’Ajuntament, el regidor, la funerària. Tot va anar molt bé. En cap moment em vaig sentir sol. Tot va sortir rodat gràcies a la col·laboració de tothom.

EMILI Malalt COVID-19

Vam entrevistar la Judit el 20/06/2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

ORIOL Malalt COVID-19 1 El silenci, la soledat. Personalment recordo molt el trasllat amb ambulància d’igualada a l’hospital general. Tothom amb silenci, fred (era un dia molt tapat), l’autopista buida.... va ser una sensació molt rara, desagradable. Com d’estar en guerra. nint cada dia durant tot el confinament.. 2 El pitjor la mort d’éssers estimats i no poder acomiadar-nos d’ells. El millor, possiblement, la implantació del teletreball. El complicat serà mantenir-ho quan la pandèmia marxi. 3 No. Hi ha moltes coses a resoldre i no ho podrem fer si seguim sota el pes d’un estat feixista i opressor. Primer ens hem d’alliberar, després fer neteja de polítics a tots els nivells i només així tindrem un bri d’esperança de poder millorar les mancances que aquesta pandèmia ha fet sortir a la llum com a societat.

2 Constatar la magnitud de la tragèdia que hem conegut cada dia: les xifres de víctimes, de malalts, els confinaments... Una cosa bona? La descoberta de noves maneres de relació familiar i amb els amics. 3 Sí, espero l’èxit de la vacunació de tota la població que s’hauria d’obtenir aviat perquè, si no és així, els efectes socials i econòmics esdevindran insuportables i, encara més, en el nostre cas, immersos com estem en el procés d’independència i la necessitat de recursos de què estem mancats.

GEMMA Malalt COVID-19 1 Les primeres setmanes de la pandèmia jo les vaig viure malalta i alguns dies ingressada a l’hospital. Del confinament recordo la sensació d’estupefacció...de retorn a èpoques d’epidèmies que al segle XXI semblava que no tocaven... D’incertesa i la sensació que ni metges ni polítics sabien com entomar la situació. 2 El pitjor va ser estar ingressada lluny de casa i sola, sense ningú proper al costat. Per contrast, el millor va ser estar molts dies al costat dels meus. 3 Sóc optimista, tot i que penso que serà llarg i encara una mica complicat.

Vam entrevistar

els malalts COVID-19 Nunc ut ultricies eros. el juny de 2020 Pots tornar a llegir-la aquí >>>>>>

a portada

març/2021

Un any amb la COVID L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA: CULTURA La represa posterior al primer confinament es va fer amb “comptagotes” i encara es tornen a programar espectacles que no van poder representar-se durant els confinaments. El sector, ja tocat per la crisi de 2008, treballa “des de la incertesa” cap de setmana i que, com a mínim, es fixin límits comarcals.

“

“Per a nosaltres, el principal maldecap ha estat econòmic, vam ser els primers a tancar i els darrers en obrir gairebé.” “S’ha declarat la cultura com a bé essencial, però ens hem hagut d’anar adaptant també. Treballàvem ja en condicions molt difícils i ara seguim treballant des de la precarietat. La sostenibilitat del sector és complicada.” ÒSCAR BALCELLS “Els qui ens dediquem a això és evident que ho fem perquè ens agrada, perquè ens ho estimem. Ningú no munta una companyia de teatre amb la idea de fer-se milionari, per tant, si algú es veu obligat a plegar, segur que serà perquè no tindrà més remei, i ho farà amb molt de dolor.” “La gent ha trobat a faltar anar al teatre, i això ens fa molt feliços.” CLARA DALMAU

El sector cultural mira de recuperar el pols, però segueix a mig gas des de l’estiu “No obrim tant perquè sigui rendible, si no per militància”

FRANCESC VILAPRINYÓ Quin ha estat el principal maldecap d’aquest any per a una sala petita com el Teatre de l’Aurora? Ha estat un any molt difícil, però per a tothom. No ens podem fer les víctimes, perquè en l’àmbit de la salut hi ha hagut gent que ho ha passat molt malament. Hi ha hagut situacions personals molt dolentes. Per a nosaltres, el principal maldecap ha estat econòmic, vam ser els primers a tancar i els darrers en obrir gairebé. Hi ha hagut obertures, canvis en les restriccions, tancaments. Com s’adapta una sala per coordinar això amb les companyies i els tècnics? Suposa un estrès constant. S’ha declarat la cultura com a bé essencial, però ens hem hagut d’anar adaptant també. Treballàvem ja en condicions molt difícils i ara seguim treballant des de la precarietat. La sostenibilitat del sector és complicada. Però podem dir que ja tenim experiència adaptant-nos. Hem hagut de reprogramar constantment, estar preparats per obrir al 50% o al 66%. Si hi ha un positiu o només un

Com ha afectat el coronavirus i tot el que se’n deriva a una companyia de teatre? Ens ha afectat molt. D’un dia per l’altre ens van anul·lar una quarantena d’actuacions. Érem a Blanes, teníem un bolo escolar a les 10, i a les 9 ens van trucar per dir-nos que ja no el faríem. Després, a l’estiu, vam poder fer alguna actuació, però amb comptagotes. A la tardor hem anat recuperant encara algunes actuacions anul·lades, però també ens n’han suspès d’altres, davant la por de molts ajuntaments a programar. I de funcions noves, en surten ben poques. Les companyies de teatre més bolcades en el públic familiar se’n surten millor? Les companyies de teatre familiar som companyies petites, amb un equip estable, i estem molt acostumades a espavilar-nos i a adaptar-nos. No té res a veure amb els grans teatres públics, o amb les produccions adreçades a un públic adult, que solen tenir cares televisives i una gran productora al darrere. És per això, segurament, que el nostre marge de maniobra ara

Òscar Balcells Director del Teatre de l’Aurora

contacte de positiu entre les companyies, has de suspendre la funció. Sempre que hem pogut obrir, el públic ha respost això sí. La gent volia tornar als teatres, i nosaltres volem que se sentin segurs. En l’actual escenari, és més difícil la viabilitat econòmica de les companyies o els teatres? Tot el sector. Ha estat una problemàtica transversal. Després d’una cosa cau l’altra. I amb les programacions hi ha hagut un coll d’ampolla. El que hi havia programat de març a maig de l’any passat va passar a la tardor. A la tardor, vam

haver de tancar de nou. Ara, les programacions estan saturades pel que no s’ha pogut representar abans. I, com és lògic, moltes companyies tenen dificultats. Hi ha un dèficit estructural que ara creixerà? Hi ha rendibilitat? Sí, i n’anirem pagant les conseqüències. Just abans de la pandèmia reclamàvem que el 2% del pressupost anés a parar a la cultura. Estàvem al 0,65%. Ara mateix, no n’hi ha, de rendibilitat. Nosaltres volem donar una oferta d’arts escèniques a prop de casa. Volem guanyar-nos la vida, però també ho fem per amor a l’art.

“La pausa ens ha servit per reinventar-nos” Clara Dalmau De la Companyia del Príncep Totilau

que van mal dades és major, sí. Podem ajustar preus, podem intentar obrir nous mercats... Continua sent difícil, però estem molt acostumats a adaptar-nos, i a fer-ho amb poc temps. Amb la primera desescalada, van tornar les actuacions? I ara, es pot planificar un calendari? Com ja hem comentat, van tornar, però amb comptagotes. I ara anem fent: encara recuperem algun bolo perdut, i n’aconseguim algun de nou. El que sí que notem és que els programadors ara programen amb molt poc temps d’antelació... Ningú no s’arrisca a proposar una data

gaire enllà, perquè no sabem quina situació hi haurà. Què us comenten les altres companyies? Algunes pensen deixar el sector? Els qui ens dediquem a això és evident que ho fem perquè ens agrada, perquè ens ho estimem. Ningú no munta una companyia de teatre amb la idea de fer-se milionari, tot i que lògicament tots procurem guanyar-nos el màxim de bé la vida. Per tant, si algú es veu obligat a plegar, segur que serà perquè no tindrà més remei, i ho farà amb molt de dolor. De moment, però, sortosament, el que veiem és que les

En aquesta ocasió, les administracions s’han arremangat i hem pogut seguir oberts amb aquestes ajudes, però no es resol el dèficit estructural. Amb el confinament municipal i comarcal hem perdut espectadors, també, ja que el 50% de la gent que ens ve és de fora d’Igualada i alguns de fora de l’Anoia. Havíem dit que no obriríem si no omplíem el 100%, perquè si no, no ens sortia a compte, però arriba un moment que vols obrir per militància. I almenys, amb les ajudes de la Generalitat, hem pogut pal·liar algunes pèrdues. Planifiquen la temporada vinent o esperen a tenir més certeses? Estem començant a treballar per a pròximes temporades i també pensem a tenir un Pla B o Pla C per si alguna cosa cau. Hem de gestionar la incertesa i no es pot fer altra cosa. Vivim el dia a dia, però no ens podem oblidar tampoc dels mesos que vénen. Ja deu quedar menys perquè a l’Aurora hi arribi una peça sobre el coronavirus. Sí que he sentit algú que n’està elaborant una. Veurem. Si és bona, per què no? Al cap i a la fi, som un mirall de la nostra societat.

companyies hem aprofitat aquesta pausa per reinventar-nos, per oferir noves propostes. Nosaltres, per exemple, hem estrenat una nova producció, ‘Mozartland’, un muntatge amb 10 persones, el més gran que hem fet mai (5 actors, 4 músics que interpreten Mozart en directe, i un tècnic). És arriscat, sí. Però vam decidir que o ho fèiem ara, o no ho faríem mai. Si no surt bé, ja ens espavilarem per tirar endavant. Com és actuar en recintes mig buits? I quines propostes us arriben? Això és molt bonic: el públic ve entregadíssim. Ja hi ha aplaudiments abans de començar la funció. La gent ha trobat a faltar anar al teatre, i això ens fa molt feliços. No hem notat, de moment, que ens surtin més actuacions a l’aire lliure, potser perquè encara fa fred, potser perquè a l’aire lliure costa més de controlar la gent (has de tancar l’espai d’alguna manera, tenir controlat l’aforament, etc.). Però com que ara es programa amb tan poc temps d’antelació, potser si ens ho pregunteu d’aquí a un mes, a situació haurà canviat.

espai patrocinat

març/2021

Ensenyament

L’INS Milà i Fontanals ofereix nou cicles formatius modalita FPDUAL La modalitat FPDUAL s’estendrà en gairebé la totalitat de l’oferta formativa La formació professional Els estudis de formació professional tenen com a finalitat preparar l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar la seva adaptació a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida. Comprèn un conjunt de formacions relacionades amb l’ocupació i el teixit productiu del territori, i actualment donada l’àmplia oferta formativa i, el seu caràcter modular i les seves facilitats per seguir-la, fan de la FP una opció molt atractiva, amb un alt percentatge d’inserció laboral. A més, la formació professional està en contacte permanent amb els diferents sectors econòmics i respon a les seves necessitats, motiu pel qual guanya un reconeixement en tots els països de la Unió Europea i les seves titulacions són cada cop més demanades. Per tant la formació professional persegueix diferents objectius, com ara facilitar l’accés al mercat laboral a través de l’aprenentatge de professions,

requalificar treballadors que es troben a l’atur, augmentar els coneixements professionals dins d’un camp concret o especialitzar-se i possibilitar la reorientació de carreres professionals. Aquesta formació professional s’organitza, en funció dels criteris d’accés, a través de: - Programes de Formació i Inserció (PFI) - Itinerari Formatiu Específic (IFE) - Cicles formatius de grau mitjà (CFGM) - Cicles formatius de grau superior (CFGS) L’INS Milà i Fontanals ofereix 3 programes de formació i inserció PFI, 14 cicles formatius de grau mitjà i 12 de grau superior, els quals corresponen a 11 famílies professionals, a més d’un Itinerari formatiu específic IFE. Una de les novetats recents dels cicles formatius de grau mitjà i superior és el que s’anomena FPDUAL, la formació professional en alternança; la qual fa referència a la modalitat d’en-

senyament professional que combina els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’empresa i al centre de formació. Aquesta estada DUAL comporta 1000 hores de pràctiques a l’empresa amb uns beneficis tant per l’alumnat com per a les empreses: Per a les empreses: increment de la competitivitat, identificació i captació del talent, responsabilitat social corporativa Per a l’alumnat: facilita la incorporació al món laboral com a professional qualificat, estudiar i treballar alhora i el reconeixement de l’estada formativa. L’INS Milà i Fontanals ofereix 9 cicles formatius en aquesta modalitat i, donada la implantació dels nous currículums a la totalitat de cicles formatius, la possibilitat d’optar a aquesta modalitat FPDUAL s’estendrà en gairebé la totalitat de l’oferta. Batxillerat L’INS Milà i Fontanals ofereix dife-

rents modalitats de batxillerat: Científic, Tecnològic, Social i Humanístic, tots ells combinables amb l’elecció d’una assignatura optativa de centre (unitats formatives de cicles de grau superior). És el que s’anomena batxillerat «professionalitzador», que permet treure’s el batxillerat, i al mateix temps fer un tast de la formació que es dóna a les famílies de CFGS. A més a més, tant el batxillerat tradicional, com el batxillerat professionalitzador, es poden cursar tant en 2 anys (30 hores setmanals), com en 3 anys (aproximadament 20 hores setmanals). Aquest darrer itinerari està pensat per a l’alumnat que vol simultaniejar els estudis amb altres dedicacions personals o formatives. Al batxillerat del Milà i Fontanals hi trobaràs una atenció tutorial personalitzada, desdoblaments de modalitat en grups reduïts, i una formació transversal pensada per a accedir a la Universitat, i també per a continuar amb un CFGS. Un batxillerat que t’obrirà moltes portes.

a portada

març/2021

Un any amb la COVID L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA: EMPRESA Els efectes del primer confinament i el tancament perimetral dificulten encara més la recuperació, segons la patronal. El president de la UEA retreu a l’administració la manca de solucions ràpides a les problemàtiques que han sorgit

“

“Està clar que economia i salut han d’anar plegades per fer front davant la pandèmia i no causar més perjudicis, però tot això, ha de seguir acompanyat de mesures per pal·liar la situació econòmica perquè en molts casos, no s’han donat les suficients alternatives de subsistència.” JOAN DOMÈNECH

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix aquí l’entrevista completa a Joan Domènech

La UEA situa els autònoms com els més afectats pels dotze mesos de tsunami econòmic “Anem cap a una recuperació lenta i moderada, i canviaran molts hàbits”

FRANCESC VILAPRINYÓ Fa dotze mesos que el virus és entre nosaltres. Com ha afectat el dia a dia de la UEA? Tot aquest any sencer no l’oblidarem perquè no voldríem tornar-lo a reviure. Un any que s’ha patit molt, s’han perdut moltes vides i amics, i on hem vist que els efectes de la pandèmia han estat molt rellevants a escala empresarial. Han sigut uns dotze mesos molt complexos, difícils i incerts per al teixit empresarial de casa nostra, especialment perquè la Conca d’Òdena va ser el primer territori català i espanyol que va patir un confinament perimetral per frenar l’expansió i els contagis del virus. De retruc, això va venir acompanyat de males gestions, poca informació, lenta i confusa: per una banda, ens va mancar molta informació al respecte per tal de donar respostes i solucions als problemes i casuístiques que van sorgir arran del confinament perimetral, atès que va quedar quasi tot paralitzat. També va comportar una lluita inesgotable per reivindicar la situació dels treballadors i treballadores que no van poder accedir a la zona confinada i viceversa. L’endemà del decret de confinament perimetral, ens vam trobar amb una jornada maratoniana a sobre, amb nervis, telèfons traient fum, intentant buscar respostes i solucions als problemes del tancament sobre un tema que tothom desconeixia. Al cap de pocs dies, ja va ser a toca la comarca i el país, i quasi tot va quedar paralitzat. És cert que la Unió Empresarial de l’Anoia es va convertir en el centre d’informació i recerca de solucions per a totes les empreses i autònoms del nostre territori, sòcies i no sòcies, i ha sigut tot un orgull veure la reacció de les empreses i autònoms, no només cap a nosaltres i on els agraïm moltíssim el seu compromís amb l’entitat; sinó que és tot un orgull la reacció d’elles en veure com produïen mascaretes, posar transport a on fes falta, crear respiradors, gel, donacions... Tot això va ser i encara és el que ens fa grans: com a persones i com a empreses. Quin ha estat el pitjor moment d’aquests dotze mesos? El pitjor moment, sense cap mena de dubte, ha sigut la pèrdua de vides humanes, d’amics i companys, per la pandèmia. Una altra cosa negativa és la crisi econòmica que assoleix moltes famílies, on moltes d’elles, aquesta situació crítica els

Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia

ha abocat a la pobresa. També difícil és la incertesa que vivim tots. L’ésser humà no està preparat per viure en situacions tan complexes com aquesta: necessita certesa i llum davant la foscor. Entenem que per als governs no ha sigut i ni és una situació fàcil. Nosaltres hem posat de la nostra part i els hem manifestat a través de diversos canals (cartes, trucades, comunicats...) i reunions quina és la realitat econòmica i empresarial que ha viscut la comarca. Hem tingut trobades fructíferes, d’altres, que durant mesos i mesos, no n’hem rebut resposta, com el cas de la manca de solucions respecte dels treballadors i treballadores durant el confinament perimetral de la Conca, entre altres. Està clar que economia i salut han d’anar plegades per fer front davant la pandèmia i no causar més perjudicis, però tot això, ha de seguir acompanyat de mesures per pal·liar la situació econòmica perquè en molts casos, no s’han donat les suficients alternatives de subsistència. L’Anoia, com a comarca, amb tants confinaments diferents, ha estat més perjudicada que altres territoris? Els efectes seran similars a la crisi del 2008? Hi haurà recuperació moderada o una ressaca llarga? Nosaltres ja anem arrossegant una altra crisi recent, de fa uns anys, i la comarca encara està ressentida. Les xifres en parlen: tenim més de 9.000 persones aturades a la comarca i cal que ens centrem tots els esforços -administracions, sindicats, patronal...- per crear prosperitat econòmica i empresarial a la comarca i salvar els llocs de treball actuals. Hi ha també un gran percentatge d’atur de llarga durada. Segons les últimes dades publicades per l’Observatori del Treball i Mo-

del Productiu (del gener de 2021), la comarca de l’Anoia registra un total de 9.165 persones aturades a la comarca. La taxa d’atur registral és del 15,40%. La comarca no pot seguir absorbint més atur. Cal treballar de valent per fer front a aquesta situació dràstica. Necessitem disponibilitat de sòl industrial de gran format, que vinguin més empreses, que apostin per la nostra comarca, però també, que donin i generin més llocs de treball, ja sigui perquè ho donin a les indústries satèl·lit, com llocs de feina directes. A més, pel que fa als ERTO, segons l’última actualització publicada per part del govern català, en data d’11 de febrer, aquest mes de febrer hi ha un total de 1.512 expedients de regulació per força major, afectant 9.370 persones. En canvi, per altres causes, hi ha 63 expedients registrats, afectant 954 persones. Per tant, a la comarca de l’Anoia hi ha un total de 10.324 persones en ERTO. Totes les previsions afirmen que la línia va per a una recuperació lenta i moderada. Com canviarà la fesomia empresarial de la comarca aquest trasbals econòmic? Les pimes resistiran? N’hi ha càlculs de les afectacions? Ja hem pogut anar observant que algunes, per desgràcia, abaixaran la seva persiana, com ho són les pimes que treballen en sectors que necessiten interacció social. Això no obstant, és el torn dels governs per evitar que hi hagi més tancaments i més destrucció de llocs de treball. També hi ha hagut casos que s’han sabut reinventar o crear noves línies de negoci o nous productes... És una mostra més de com som, a l’Anoia. Hem sigut un territori que ha patit molt i ja veníem tocats de

la crisi del 2008. La comarca de l’Anoia és un territori resilient: ja ho ha demostrat en diverses ocasions i crisis econòmiques. Som una comarca treballadora, amb empenta, amb ADN emprenedor, i també solidària: les iniciatives empresarials i socials que han nascut a la comarca per fer front a la COVID-19, en són una gran mostra. Hem de ser conscients tots plegats de l’impacte econòmic que ha generat i generarà la pandèmia, però també cal aprendre i aprofitar les oportunitats que ens deixa. Cal saber seguir treballant amb consens, marcant un full de ruta entre tots perquè el futur sigui molt més esperançador. Tot i que portem quasi un any de pandèmia, i el futur encara el tenim incert, hem d’actuar perquè la incertesa no ens paralitzi perquè la sensació d’incertesa es combat amb certeses. Estem en un moment en què la Conca i l’Anoia, necessiten que entrem en acció i treballar per revifar la nostra economia. En aquesta línia, hem d’aprofitar el treball públic i privat, tal com ja vam realitzar durant el confinament, i entre tots, pensar com promoure l’ocupació i consolidar les nostres empreses, i de retruc, els llocs de treball. Hi ha un nombre elevat de persones en situació d’atur, i hem de treballar en aquest sentit: generar ocupació i crear unes bones polítiques d’ocupació. La creació d’ocupació depèn de la recuperació de l’activitat econòmica; és imprescindible facilitar al màxim la creació de noves empreses i donar suport a les microempreses. Cal una concertació territorial on participin tots els agents, com a beneficiaris i gestors de programes d’ocupació, facilitat i motivar la contractació de personal amb ajuts a les empreses. És necessari potenciar l’autoocupació i acompanyament al nou emprenedor autònom; una obligada sortida laboral. Cal treballar per captar inversions a la Conca i a la resta de l’Anoia. Cal apostar decididament per impulsar l’activitat econòmica en aquest territori, fortament penalitzat per les darreres crisis econòmiques, i cal atraure noves empreses i afavorir el creixement; perquè afavoreix la generació d’ocupació, la captació i generació de talent, potència la Innovació i coneixement, perquè actuen com a pol d’atracció per a empreses més petites, auxiliars d’aquestes, i perquè ajuda a la dinamització econòmica i reactivació industrial de la comarca.

a portada

març/2021

Un any amb la COVID L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA: COMERÇ Els establiments s’han trobat amb unes normatives canviants tant pel que fa als horaris com a les superfícies que es poden obrir. Les entitats comercials han hagut de desenvolupar una tasca ingent per atendre als associats i assessorar-los

“

“Els botiguers són supervivents de mena, ens passem el dia adaptant-nos als clients, als canvis d’hàbits de consum, a les diferents formes de comprar.” ROSER VALLS

El comerç lluita per adaptar-se a un nou escenari marcat per la digitalització “Només volem que ens deixin treballar”

FRANCESC VILAPRINYÓ Passat un any, com s’ha adaptat el comerç local a la pandèmia? Millor del que era d’esperar. Els botiguers són supervivents de mena, ens passem el dia adaptant-nos als clients, als canvis d’hàbits de consum, a les diferents formes de comprar, etc. la veritat és que tampoc teníem gaires opcions, o adaptar-se o tancar portes. Tothom s’ha adaptat en funció del seu sector i dels seus recursos. Els canvis de normatives, restriccions, tancaments, fan desorientar els associats? Com se’ls assessora? Ha sigut espectacular la manera com s’ha gestionat tot plegat des dels alts estaments públics, amb decisions i canvis de criteris sense cap sentit i la majoria a última hora, sembla que els polítics no tenen ni idea de posar-se a la pell d’un petit comerciant o restaurador, era desesperant estar pendent de quina era la següent publicació oficial a les 12 de la nit, per saber si podries o no obrir el negoci l’endemà. Evidentment una de les nostres principals funcions com entitat ha sigut assessorar o redirigir les consultes dels nostres associats. Crec que en un any on la informació ha brillat per

Roser Valls Presidenta de la Unió d’Establiments de Montbui

la seva absència i la incertesa ha sigut el principal sentiment, el simple fet de crear grups on ens comunicàvem entre nosaltres i ens ajudàvem ja era un suport important. A més a més aquest any hem pogut gaudir d’una dinamitzadora comercial que ha intentat donar resposta a totes aquelles preguntes referents a les restriccions i també a les possibles subvencions.

comprar gels, mascaretes, etc. ho farem, les botigues estan conscienciades que han d’assumir aquests costos, i fer dels seus establiments uns llocs segurs, el que no podem suportar econòmicament parlant són canvis de restriccions cada setmana, tancaments municipals, dissabtes tancats, restaurants amb restriccions horàries, etc. Això sí que grava la nostra activitat.

Els costos d’obrir i dels proveir-se s’han elevat? La necessitat de material (gel, màscares, ventilació) grava més l’activitat? Nosaltres només volem que ens deixin treballar. Si per fer-ho hem de

Hi ha hagut ajudes per adaptar-se a la digitalització. Com les valora? I les ajudes en general, han fet curt? Sí que hi ha hagut ajudes i moltes d’elles molt interessants, molts es-

tabliments han fet “un màster” de digitalització, perquè tal com he dit, adaptar-se a la nova situació no era una opció sinó una obligació, i entre moltes altres coses, la formació en els àmbits de la digitalització forma part d’aquesta adaptació. Si un comerciant vol formar-se té opcions on fer-ho. Les ajudes, en general, des de nivell municipal, crec sincerament, que han sigut totes les possibles que estaven en mans de l’ajuntament, sempre ens han preguntat que necessitàvem, però cap pot compensar el greuge de no poder facturar. Els comerciants veuen un altre horitzó amb la vacunació? Necessitem creure amb aquest nou horitzó. Està clar que hi ha certes coses que es quedaran per sempre, ja que aquesta pandèmia ha generat canvis d’hàbits de consum importants, i ens continuarem adaptant a ells, però nosaltres igual que els nostres clients necessitem que la situació es normalitzi com més aviat millor i la vacunació sembla l’única sortida. Alguns dels nostres socis ens pregunten el perquè, si ells han sigut els que han estat al peu de canó, com a serveis essencials, quan tothom estava tancat a casa, ara no se’ls té més en compte en els horaris de vacunació.

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

a portada

març/2021

Un any amb la COVID L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA: RESTAURACIÓ Encara no s’ha fet una avaluació de l’abast de la crisi, però el president del Gremi d’Hostaleria, Pere Santos, apuntava fa unes setmanes que poden tancar vora un 40% de negocis Els propietaris dels establiments són autònoms i les dificultats d’aquest col·lectiu per tramitar ajudes i rebre-les han complicat encara més la seva situació Els cops de volant de les administracions superiors pel que fa a horaris han desconcertat els restauradors, que només van poder treballar amb relativa normalitat durant l’estiu.

“

“Estem en un precipici econòmic i moral. La decepció amb els que ens governen ha estat enorme, no han estat a l’altura.” PERE SANTOS “Diverses vegades ens han anunciat que podem obrir o tancar d’un dia per l’altre. A vegades, ens comuniquen el canvi de restriccions per a un dilluns i tenim ben poques hores per proveir-nos, a més que has de treure el personal de l’ERTO.”” CRISTINA ARMENGOL “A Madrid està tot obert. No es contagia, la gent, allà? FERRAN CASTAÑO

El sector de la restauració se sent “desemparat” després d’un any amb continus canvis en les restriccions FRANCESC VILAPRINYÓ El sector de la restauració ha hagut d’afrontar un any amb continus canvis en les normatives, on s’ha hagut d’adaptar a modificacions en els aforaments, a diferents franges horàries i a restriccions que s’imposaven amb poques hores de diferència. A l’Anoia, el sector turístic, no té tant de relleu com altres punts del Principat, però sí que hi ha molts negocis de restauració. Pere Santos, president del Gremi d’Hostaleria de l’Anoia i de la Federació Intercomarcal de Restauració i Turisme, ha assenyalat que tem que “entre un 30 i un 40%” dels negocis del sector puguin haver d’abaixar la persiana. L’hostaler, propietari del restaurant Xarop’s, comenta que “estem en un precipici econòmic i moral. La vida en un any ens ha canviat tant que sembla que n’hagin passat deu. La decepció amb els que ens governen ha estat enorme, no han estat a l’altura. Sóc conscient de la dificultat de dirigir una societat en una situació que no té res de normal, però he tingut la sensació que no han estat al nostre costat, que no ens han escoltat. Sentim una sensació de desemparament”. Cristina Armengol, del restaurant El Crostó d’Igualada, resumeix aquest any tan difícil per al

sector: “ho hem passat malament. I el fet que en els moments que podem obrir, tampoc puguem treure tot el rendiment és un hàndicap més”. Els negocis recorden com “diverses vagades ens han anunciat que podem obrir o tancar d’un dia per l’altre, gairebé. A vegades, ens comuniquen el canvi de restriccions per a un dilluns i tenim ben poques hores per comprar i proveir-nos, a més que has de treure el personal de l’ERTO”. Els restauradors coincideixen que l’estiu van ser “mesos bons”. Cristina Armengol comenta que “en el nostre cas, en tenir un jardí, hi havia molts clients i l’època del bon temps en què teníem obert vam funcionar bé. Els que tenen negocis sense exteriors, en canvi, no devia ser bo. Ara, amb l’hivern, ens trobem en la situació contrària: poder obrir a dins és un 30% de cadires i a dins tenim poc espai, per tant, el nombre de clients és reduït. Ara estem en hores baixes”. El sector s’ha trobat també amb les dificultats de la paperassa. En el cas dels ERTO, Cristina Armengol recorda que “els vam haver de tramitar també molt ràpid. Els gestors estaven desbordats en aquell moment i van haver de derivar-nos a un bufet d’advocats. Va ser una odissea. Per posar en ERTO a dues persones vam haver de pagar 800

euros per a la gestió. Ara, almenys, tenim l’expedient fet per si ho hem de necessitar. Que serveixen de coixí? Sí, però és molt dur quan els treballadors i treballadors et diuen que no l’han cobrat, els vols ajudar, però tampoc tens els recursos”. Els maldecaps també vénen en com organitzar-se, en aspectes de seguretat i de calendari. Per exemple, com i quan fer les vacances. La propietària del Crostó apunta que “ara, aquest hivern, amb poca activitat, els podria dir als treballadors i treballadores que s’agafin les vacances, però a on aniran el febrer? No els puc obligar. Quan obrim, les hauran de fer en algun moment i ens haurem d’organitzar”. “Hem hagut de pagar per endavant impostos per a serveis que no sabem si donarem” Les persones entrevistades del sector es mostren molt crítiques amb les càrregues fiscals i taxes que han afrontat amb relació amb el temps que han pogut treballar. Cristina Armengol comenta que “en alguns casos, et permeten fraccionar o ajornar les despeses pel que fa a impostos, però no explicaven que aquest ajornament seria amb interessos”. Pel que fa a altres negocis d’Igualada, el copropietari del bar Felca-

fè, Ferran Castaño, manifesta que “paguem taxes a l’Ajuntament, com la de les terrasses, per avançat, però no sabem si aquell període que estem abonant podrem estar oberts”. Aquest restaurador també mostra la seva confusió “per com s’estan aplicant unes mesures a uns llocs i no a uns altres. A Madrid està tot obert. No es contagia, la gent, allà? I aquí, totes les comarques estan en la mateixa situació com perquè s’hagi de prendre les mateixes mesures a Barcelona que a Igualada? No entenc el raonament que fan”. Un altre punt que critica Ferran Castaño és com s’han fixat els horaris: “primer ens feien obrir unes hores que no enteníem. Quin sentit hi havia per estar dues hores i mitja oberts, de les 7 del matí a 2/4 de 10. I ara, que podem obrir fins a les 5 de la tarda... és que el coronavirus apareix just a aquella hora?”. Sobre les ajudes, s’expressa en termes similars a Cristina Armengol: “com a autònoms vam tenir unes ajudes que havíem de tramitar en un matí i la web va caure. El que hem tramitat era per pal·liar o suavitzar les pèrdues que hem tingut als establiments, però també hem de seguir pagant factures de casa i hipoteques, i en això no hem rebut cap cop de mà. Ha seguit igual”

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA: ESPORTS En el cas de l’Igualada Hoquei Club, l’entitat esportiva amb més relleu pel que fa a títols, la crisi de la COVID-19 ha coincidit amb un període on calia escollir una nova directiva. La junta es manté per estabilitzar el club, però demana implicació dels socis

“

“Els gimnasos tenim la gran sort, a diferència d’altres sectors, segurament més afectats, com ara el comerç o l’hostaleria, que un cop obrim podem girar almenys les quotes dels abonats.” “Funcionem d ela mà de la incertesa, projectem a una setmana o quinze dies vista.” CARLES TUDELA “Aquest any, bona part de la davallada d’ingressos s’ha produït perquè hi ha molts petits negocis d’Igualada que ens donaven un cop de mà, però ara han hagut de reduir despeses i ja no es poden permetre aquests ajuts.” “Fins aquest març no hi ha hagut competicions de base, i sense poder participar en competicions, és possible que moltes famílies no vegin clar continuar.” MANEL BURÓN

L’esport es reivindica com una activitat essencial, en un any d’ajustos FRANCESC VILAPRINYÓ Quan comença la pandèmia i es tanca tot, com ho afronteu? Doncs en un primer moment i com la majoria de la població, ens va semblar ben surrealista, escena de ficció total, i que no hauria de durar pas tant. A més hi havia molta desinformació, mai havíem mirat tant el 324 i llegit tants PDF’s, els gestors estaven col·lapsats, i no sabies a qui preguntar. Tocava jugar a pronosticar el futur, i si passa això farem allò i si tal allò altre... Clar, recordo fer números i la incertesa del que podia venir ens va fer demanar un crèdit, per si de cas. Això ens va donar un xic més de tranquil·litat, i ràpid vam decidir seguir endavant amb les millores que estàvem fent i volíem fer, ja que creiem amb el negoci i també pensàvem que si empreses que funcionaven se n’anaven en orris, ho faria el país, i que algunes mesures o ajudes haurien d’arribar, vam ser optimistes. Vau rebre algun tipus d’ajudes? Hi va haver els ERTO des d’un principi (i va trigar els seus dies també), i sí que va ser un ajut, però bé, també té la seva lletra petita. I quant a ajuts econòmics, finalment sí que vam rebre quelcom, cap disbarat, però quelcom. Semblava que no havia d’arribar res de res, se’n parlava molt que hi hauria ajudes, tants i tants milions, i no es veia pas cap moviment, o eren per altres sectors, o no complies requisits, finalment vam poder optar a algun d’ells. Com a fàcil de

Ja fa un any que l’OK Lliga 20192020 es va tallar en sec pel coronavirus. Com ho recorda? Va ser una gran incertesa. La temporada la van donar per acabada, no s’ompliria el pavelló i no es cobraria la totalitat d’alguns patrocinis. En aquell moment, no sabíem ni com arribaríem a juny, perquè comptàvem amb uns ingressos que van volar. I l’actual temporada? De cara a aquesta temporada 20202021 també ha estat complex. Durant molt temps hi havia la incògnita del que és vàlid i el que no. Primer, permetien públic en un 30%, després ja no. La base no ha pogut entrenar durant temps. I ha continuat la davallada d’ingressos. La problemàtica és que ens fan jugar amb els requisits d’un esport professional quan la majoria d’equips d’hoquei patins d’OK Lliga no ho són, són amateurs compensats. És un garbuix, un desgavell. Com afecta la crisi econòmica al club pel que fa a patrocinis?

tramitar, deixem-ho en acceptable, el complicat era saber que sortia, si complies requisits, etc. Llegir molt i molt i mirar d’estar molt i molt atent. Personalment hauria preferit cap ajut i despesa zero, els ajuts no han cobert pas les despeses. I per últim, ha estat molt lamentable la recaptació dels impostos per part del govern, com han de fer pagar a compte (per avançat) de l’impost de societats del 2020 en base els resultats (beneficis) del 2019. Això em va destrossar l’ànim.

“La gent té ganes de fer esport i quan estem oberts volen venir” Carles Tudela

Quan vau poder tornar a obrir? Com heu treballat la resta d’any? Per sort bé, quan estem oberts “treballem”, tot i tenir forces limitacions, el 30% d’aforament, no poder fer classes, ni grups, ni escoles, la cafeteria tancada. La gent té moltes ganes de fer esport, i la veritat tothom ha respost molt i molt bé, tot i les mesures que l’afectaven directament, cita prèvia, mascareta, vestuaris tancats, ús freqüent d’hidroalcohòlic, magnesi líquid. Hi ha hagut molt bona adaptació, un 10 per als usuaris. Crec que els gimnasos tenim la gran sort a diferència d’altres sectors, segurament més afectats, com ara el comerç i l’hostaleria, que un cop obrim podem girar almenys les quotes dels abonats que volen seguir d’alta, no tenim tant la incertesa si aquell dia entraran més o menys clients per la porta, que també una mica, però amb aquest aspecte tenim una mica més de tranquil·litat, i això ens ha donat confiança per a

seguir invertint a millorar les instal·lacions.

Aquest any, bona part de la davallada d’ingressos s’ha produït perquè hi ha molts petits negocis d’Igualada que ens donaven un cop de mà. Eren petites col·laboracions, que ens anaven molt bé. Però aquests establiments ara han de reduir despeses i ja no es poden permetre aquests ajuts.

“No hi podem ser sempre, però no podem deixar el club a l’estacada”

I les despeses del club? Doncs són les mateixes. Les federacions no perdonen res. Sí que els jugadors han passat a cobrar menys, però tampoc tenim aquells taquillatges del dia de partit, que eren 400 o potser 500 euros que ens servien i que ja no hi són. I, a més, han sortit despeses noves, com els gels hidroalcohòlics, per exemple. I les molèsties de fer més paperassa que mai. Com han encaixat els jugadors la retallada de les compensacions? Ells ho van acceptar, també hi ha la sort que no és el seu primer ingrés. Es va poder pactar perquè hi ha una bona entesa. Els socis han abonat les quotes?

Propietari d’Ingravita

Heu hagut de comprar material de protecció o de ventilació? Sí, clar, hem instal·lat ventilació forçada, control d’accés per a poder saber en tot moment l’aforament que hi ha i tenir un registre d’usuaris per si hi hagués qualsevol cosa (si no és inviable poder-ho fer, necessitaries només una persona fent aquest control), molta neteja i productes desinfectants. El que emprenya un xic que moltes d’aquestes inversions fetes no han estat valorades a l’hora de fer-nos tancar. Crec que hagués estat bé que en funció de les millores aplicades per minimitzar els riscos de contagis, haguéssim tingut unes restriccions o altres. Com es funciona econòmicament en pandèmia? Funcionem de la mà de la incertesa, projectem a una setmana o quinze dies vistes. Hem procurat ajustar al

Manel Burón

President de l’Igualada Hoquei Club

Sí. En tot cas, aviat hi haurà una assemblea general on s’haurà d’abordar la situació del club. Fa més d’un any que s’estan convocant eleccions, però no es presenten candidatures. Quant temps més es pot allargar aquesta situació? Cal prendre decisions en aquesta assemblea. Com a junta, no deixarem el club a l’estacada, però no hi podem estar ad eternum.

màxim les despeses, de serveis externs, personal, optimitzar horaris. Cal seguir millorant les instal·lacions, hem aprofitat els períodes tancats per a fer aquells manteniments que no pots fer el dia a dia, ja que estem oberts cada dia de la setmana. I això l’usuari ens ho ha valorat molt. Quines mesures heu pres i com preveieu aquest any? Les mesures segueixen sent les descrites anteriorment, 30 % d’aforament, ús de mascareta, gels, vestuaris tancats, sense classes. Com a mesura aplicada per nosaltres, hem definit un aforament concret a nombre de persones per a cada espai, perquè pots tenir el 30% d’aforament en el recinte, però si la gent es concentra en un sòl espai, deixa de ser el 30%... Aleshores distribueix molt més l’usuari per tota la instal·lació. Referent a preveure, ja no ho faig perquè m’equivoco sempre. Quan ens van tancar aquest últim cop la veritat no m’ho imaginava, ja que la propagació als gimnasos era aleshores inferior a l’1%, i sóc dels que opino que l’esport és salut i és una necessitat bàsica. I quan ens van tornar a obrir tampoc m’ho esperava, pensava que ho allargarien més... Així que preveig encara un any imprevisible i irregular, toca anar més al dia a dia... Espero equivocar-me de nou i que tots els sectors ens recuperem ben aviat, el sector que no es recuperi afectarà un altre i aquest a un altre, així que tots som tot. Calen ànims i salut per a tothom.

Com està sentaquesta temporada per als més joves, pels equips de la base? Segons quina setmana i la situació de la pandèmia han pogut entrenar o no. Durant l’hivern i sense poder fer entrenaments a l’interior, ha estat tot molt complicat, perquè fer sessions a les pistes a l’aire lliure, per les característiques de les superfícies i amb el fred és difícil. Fins aquest març, a més, no hi ha hagut pràcticament competicions. I sense poder participar en competicions, és possible que moltes famílies o infants no vegin clar continuar. Ha pogut comptar el club amb alguna ajuda? Sí, hi ha hagut una línia d’ajudes de l’Ajuntament d’Igualada. No ha estat un gran volum de diners, però ja és alguna cosa en la situació actual, i s’agraeix la bona voluntat. De la Generalitat, només hi ha hagut paraules, però és que encara esperem d’ells subvencions de fa tres anys. Treballar així és complicadíssim.

espai patrocinat

març/2021

Un any amb la COVID

El Consell Comarcal de l’Anoia centra la seva acció a fer que “ningú quedi enrere” El pressupost d’aquest any s’eleva a 16,4 milions d’euros, el més alt de la història de l’ens comarcal. L’augment, de més de 2 milions respecte el 2020, respon a “la necessitat de fer front a la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19”

Un any després de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, el Consell Comarcal ha reforçat la seva activitat per donar resposta a la ciutadania de l’Anoia que està patint les conseqüències socials i laborals. Ho ha fet, especialment, a través dels seus serveis socials, educatius, d’ocupació, joventut i habitatge. L’activitat d’aquest 2021 està dotada amb un Pressupost rècord de 16,4 milions d’euros, el que representa el Pressupost més alt que ha tingut mai el Consell Comarcal amb un increment de més de 2 milions d’euros respecte el 2020. L’augment respon a la necessitat de fer front a la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19 i de poder donar una resposta social a la ciutadania, a més d’incrementar la partida d’inversions. El president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, afirma que “aquesta és probablement la crisi més desconeguda i incerta que hem viscut els últims anys, una crisi sanitària que ja està ocasionant greus conseqüències econòmiques i socials; per això, des de les principals institucions de proximitat com som els consells comarcals i els ajuntaments, estem fent i farem els màxims esforços possibles per a fer costat a les persones”. El vicepresident primer del Consell, Jordi Cuadras, destaca que “l’obligació dels governants i les institucions és oferir solucions als grans problemes, especialment en temps de crisi com el que vivim. Per això des del Consell Comarcal de l’Anoia destinem tots els recursos que tenim al nostre abast a fer costat a aquelles famílies i persones que passen més dificultat amb l’objectiu de ningú quedi enrere i com a administració siguem, per ells, un escut protector”. En l’àmbit ocupacional, el Consell Comarcal de l’Anoia va contribuir el 2020 a la inserció laboral de 195 persones que no tenien feina. Aquest és el resultat més destacat de les accions que es va portar a terme l’any passat, tant d’orientació laboral a persones en situació d’atur com de prospecció en les empreses, per a posar d’acord l’oferta i la demanda. També en l’àmbit laboral, el Consell Comarcal té en marxa tres plans d’ocupació: un especial Covid-19 dirigit prinicipalment a persones majors de 45 anys, un altre adreçat a les dones, ja que el 60% d’atur de la comarca és femení, i un tercer pla d’ocupació que dona feina i formació a joves, un altre dels col·lectius vulnerables. Entre les diferents ajudes socials que gestiona el Consell Comarcal, destaca que ja ha atorgat 2.115 beques menjador amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, pels alumnes escolaritzats en

centres de segon cicle d’educació infantil, educació primària, secundària de jornada partida i d’educació especial de la comarca de l’Anoia. Pel que fa als joves i gent gran, el Consell Comarcal també ofereix acompanyament emocional a la gent jove a través de l’eina “Consulta Jove” en diferents municipis i a la seu central i per la gent gran ofereix classes virtuals d’activitat física a través de Canal Taronja per garantir l’activitat física de les persones de la tercera edat i també ha impulsat l’innovador projecte EsTIC+aprop per donar coneixements informàtics i telemàtics a la gent gran i combatre el seu aïllament social.

a portada

“

març/2021

Un any amb la COVID

Opinió

Però avui, que ja augurem nous horitzons de relaxament, encara ens toca denunciar que hi ha un col·lectiu que ha vist vulnerat els seus drets de manera sistemàtica i flagrant. Si ja teníem la sensació que havíem deixat al marge els qui menys podien alçar la veu –avis i infants– en el cas de les persones amb discapacitat, aquesta vulneració ha estat una constant.

Un llast per als més vulnerables

quests dies es compleix l’any del confinament perimetral de la Conca d’Òdena i Igualada. Feia unes setmanes que sentíem parlar dels primers infectats pel coronavirus i, gairebé sense previ avís, vam viure en el focus d’un brot descontrolat que va posar el nostre entorn sota la lupa. Vam ser la zona zero de la pandèmia. D’un dia per l’altre, tot va canviar, i ho va fer molt de pressa: les escoles, els comerços no essencials, els serveis de dia per a persones amb discapacitat. Els parcs, les places, els carrers van quedar buits, i en silenci. En la primera onada de la pandèmia, els col·lectius que menys van alçar la veu van ser els més afectats per la patacada: la meitat de les persones mortes eren avis i àvies de residències de gent gran. Vam deixar els infants i els joves tancats als seus domicilis comptant que s’adaptarien –com la població adulta– a les restriccions, a la incertesa, a l’angoixa de no saber quan acabaria tot allò. I no podien sortir ni amb l’excusa (i la necessitat) d’anar a comprar o passejar el gos. Amb l’entrada de la tercera fase, les restriccions es van relaxar. Fins i tot, els infants van poder tornar a l’escola, encara que fos de manera simbòlica, unes hores de les últimes dues setmanes de curs, per tancar-lo, per deixar enrere un any que no s’assemblaria a cap altre. Després n’han vingut d’altres, d’onades i restriccions, i tots ens hem anat sobreposant a la modulació de drets individuals, en benefici del dret a la salut i apel·lant, ni més ni menys, a l’emergència sanitària. Però avui, que ja augurem nous horitzons de relaxament, encara ens toca denunciar que hi ha un col·lectiu que ha vist vulnerat els seus drets de manera sistemàtica i flagrant. Si ja teníem la sensació que havíem deixat al marge els qui menys podien alçar la veu – avis i infants– en el cas de les persones amb discapacitat, aquesta vulneració ha estat una constant. Fem referència a les llars-residències, que són pisos compartits, sota supervisió d’un tècnic de suport, on viuen persones amb discapacitat intel·lectual. Per a Àuria, forma part de la nostra missió fundacional que les persones s’insereixin en la societat, visquin amb autonomia, exerceixin el dret a l’autodeterminació per prendre les decisions cabdals de la seva vida i participin de la societat que els envolta. Fidels a aquest principi, Àuria disposa de nou llars-residències a la ciutat d’Igualada, incardinades als barris, a les comunitats de veïns, a la geografia urbana de la ciutat. És una aposta sostinguda i decidida per fugir de models més institucionalit-

ALÍCIA MARINA GUERRERO

Directora de Transformació de l’Entorn d’Àuria Fundació

ANNA GRAELLS

Directora de Projecte Vital a Àuria Fundació

zats i burocratitzats com són, per exemple, algunes de les macro residències per a gent gran. Les persones que viuen en aquests recursos d’acolliment residencial han estat subjectes a una normativa molt estricte que, tot just ara, comença a flexibilitzar-se. Mentre les persones adultes van poder sortir per anar a comprar o a treballar en el primer confinament

dur, les persones residents de les nostres llars no ho van poder fer fins que no es van autoritzar les primeres sortides terapèutiques, el 27 d’abril, sota supervisió dels professionals de suport. Durant tots aquests mesos, se’ls ha obligat a conviure amb el mateix grup bombolla (de 8 o 9 persones), sense règim de visites, amb mesures de quarantena de 14 dies (tant per als qui s’haguessin desplaçat com per als convivents) si en sortien per visitar les seves famílies coincidint amb períodes de vacances o Nadal. Això els va impedir reincorporar-se als llocs de treball o als serveis diürns de la Fundació. El per què d’aquesta política tan estrica respon al fet que s’ha aplicat la normativa de les residències d’extens aforament. Es dona també la paradoxa que aquestes persones que han conviscut amb la mateixa bombolla 365d/24h ho han hagut de fer amb la mascareta posada sempre, malgrat trobar-se a casa seva, per compliment de mesures de prevenció que han estat més inflexibles que en qualsevol altre cas. La nostra percepció és que, un any després de l’inici de l’epidèmia de la COVID-19, hem retrocedit en el respecte dels drets fonamentals de les persones amb discapacitat. Les circumstàncies obliguen a posar en context tot el què ha passat aquest darrer any, totes les adaptacions que s’han hagut de fer i tots els sacrificis col·lectius. En són molts, tothom pot sentir-se’n perjudicat i ningú pot estar content. També comprenem la dificultat de prendre aquestes decisions –sovint tan impopulars– en benefici del bé comú. Però tornem a tenir la sensació que els qui menys poden defensar-se són els últims a ser escoltats. I no ens podem estar d’assenyalar com s’ha produït una vulneració sistemàtica dels drets d’aquestes persones que, com totes les famílies, viuen dins de la comunitat. Reivindicar la inclusió i la participació és recordar-nos, de tant en tant, que els drets essencials estan encara sota l’estat d’alarma. Que les limitacions són temporals i la normalitat anirà arribant, amb la vacunació i la desescalada. Tanmateix, hem d’estar amatents perquè la temptació de regular en excés els col·lectius vulnerables sempre és un risc per a la llibertat individual. I les persones que pateixen discapacitats intel·lectual ja estan asseverades del perill que suposa ser tutelades en excés a expenses de reduir el seu dret a prendre les pròpies decisions. Perquè, al cap i a la fi, aquestes persones no són ciutadans de segona a qui es pugui deixar de tenir en compte.

Reivindicar la inclusió i la participació és recordar-nos, de tant en tant, que els drets essencials estan encara sota l’estat d’alarma. Que les limitacions són temporals i la normalitat anirà arribant, amb la vacunació i la desescalada. Tanmateix, hem d’estar amatents perquè la temptació de regular en excés els col·lectius vulnerables sempre és un risc per a la llibertat individual. I les persones que pateixen discapacitats intel·lectual ja estan asseverades del perill que suposa ser tutelades en excés a expenses de reduir el seu dret a prendre les pròpies decisions. Perquè, al cap i a la fi, aquestes persones no són ciutadans de segona a qui es pugui deixar de tenir en compte.

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“Igualada i la Conca han demostrat que som resilents” TCM

Quin record té dels primers dies de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena? El dimecres 11 vam ser la primera administració de l’estat que va fer un decret en què tancàvem tots els equipaments municipals. Després, en la trobada amb els responsables de Salut Pública ja es preveia aquest tancament perimetral, que va ser tan impactant. El missatge que vam voler donar a la gent va ser el de tranquil·litat i de confiança en les autoritats. El lema que vam seguir va ser: esperem el millor, però preparem-nos pel pitjor. I vam estar 25 dies esperant el millor i preparant-nos pel pitjor. Crec que vam ser un exemple de gestió en temps de crisi que amb els anys encara es valorarà més. Van ser unes setmanes de tensió màxima, va ser molt dur. Un any després, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? El que més valoro i el que crec que la ciutadania també valora més positivament és la unitat política que vam ser capaços de generar els set alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, que érem de cinc forces polítiques diferents, però ens vam conjurar per posar, per davant de tot, la defensa de la salut i els interessos dels seus ciutadans. També crec que es va fer un enorme esforç de comunicació que la gent va valorar, perquè en aquelles circumstàncies tan complicades i que generaven angoixa i fins i tot por, la ciutadania va agrair rebre informació constant, directa i fiable. Vam ser molt transparents. Com valora la tasca que han fet els professionals de serveis, especialment els sanitaris? En cap altre lloc de Catalunya i de l’Estat –i a Europa només havia passat a Bèrgam- s’havia produït un focus en un hospital, que és el lloc on s’hauria d’atendre les persones. Els primers dies la situació al centre va ser especialment dura. El patiment del personal sanitari va ser i ha estat extraordinari. I parlo tant del personal de l’Hospital com també del de l’atenció primària. Gràcies al seu esforç es va poder superar una situació realment adversa. Han estat un exemple per la seva actitud i mereixen tot el reconeixement i tot l’agraïment. El valor de la seva tasca és evident. Però cal no oblidar el personal de les residències, de la funerària, el personal que es dedicava a la neteja o a altres serveis essencials, que també van patir molt i que també han estat exemplars.

Marc Castells Batlle d’Igualada

I la ciutadania? Reitero el meu agraïment infinit a la resposta de la ciutadania, perquè en la pitjor situació ens va mostrar la millor versió d’Igualada i de la Conca d’Òdena. La gent va respondre amb una altíssima responsabilitat, amb solidaritat i amb determinació, una actitud que va ser la clau per poder superar aquell escenari tan complicat. També es va generar una alta dosi de generositat i de solidaritat de tot Catalunya que ens va fer arribar material de protecció i de neteja que ens va permetre abastir les residències. Aquesta resposta de la gent jo no l’oblidaré mai. La gent de la Conca d’Òdena va poder exhibir, a través de la dificultat, del patiment, una gestió que hauria pogut ser estigmatitzadora, però que, en canvi, ha esdevingut exemplar. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos? L’impacte més important, més dolorós i més irreparable és el de totes les persones que ens han deixat a causa de la pandèmia, amb el component emocional afegit per als seus familiars que no se’n van poder acomiadar a causa de les restriccions sanitàries. Aquest és un impacte que costa molt de gestionar. Com a comunitat, hem hagut d’organitzar la tristesa i segurament encara no hem processat tot el que estem patint. I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic? És evident que aquelles tres setmanes llargues de confinament perimetral van comportar una forta

afectació econòmica als municipis afectats, tot i que no la podem quantificar perquè encara no disposem de les dades que permetran mesurar-ne la magnitud. També és evident que tenim un panorama descompensat: hi ha sectors que no s’han vist afectats i que continuen funcionant molt bé, però n’hi ha d’altres que han patit i estan patint molt. Quines mesures destacaria que s’han fet des del seu ajuntament? Durant el confinament, lògicament, la prioritat era preservar la salut de les persones, però des del primer dia també es va treballar coordinadament per protegir socialment els col·lectius més vulnerables i per donar suport al teixit econòmic. Això és el que hem fet durant aquests mesos, amb mesures de tota mena. Hem reforçat les accions socials, hem pres mesures fiscals i hem donat ajuts directes a sectors com el comerç, l’hostaleria, la cultura, l’ensenyament, l’esport, els centres d’estètica i recentment, també, els professionals del taxi. Ara mateix hem posat en funcionament les targetes moneder per ajudar les persones en situació d’atur i, alhora, dinamitzar el comerç local. Intentem donar solucions a totes les problemàtiques. Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? Recordo especialment tres moments molt complicats. Primer, el moment del tancament, per la complexitat de la situació que generava en molts àmbits aquest tancament policial. Després, durant el confinament, va ser especialment dur el pic

de mortalitat. Els responsables de Funerària Anoia, que mereixen un monument per tota la tasca que van fer, en unes condicions complicadíssimes, em van comunicar que necessitaven ampliar la zona refrigerada de les instal·lacions del crematori perquè estaven arribant al límit del seu funcionament. Vaig demanar col·laboració a la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i l’endemà mateix vam poder instal·lar un contenidor refrigerat al cementiri, que finalment no vam haver de fer servir. També, en la mateixa línia, des de l’Hospital se’m va alertar que el ritme d’ingressos era molt elevat i que si es mantenia no el podrien assumir i potser necessitarien algun espai alternatiu. Va ser quan, amb l’ajut de moltíssima gent, vam poder adequar el pavelló de les Comes perquè pogués funcionar com a hospital de campanya. La millor notícia és que no el vam haver d’utilitzar, tot i que vam estar al límit, però recordo que el president de Metges Sense Fronteres em va dir que era molt millor tenir cent llits sense usar que tenir cent malalts sense lloc per atendre’ls. En aquell pic, a l’última setmana de març, el patiment va ser molt gran. I, si em permeteu, el moment personalment més dur, que més em va afectar emocionalment, va ser quan vaig visualitzar un vídeo en què es veia una gran quantitat d’urnes amb les cendres de les persones incinerades, perfectament ordenades, que s’anaven acumulant al Tanatori perquè els familiars ni tan sols podien anar a recollir-les. Em va entristir molt i em va fer ser plenament conscient que darrere les xifres que aquells dies anaven sortint hi havia el dolor de moltes famílies. El millor moment, encara no ha arribat, serà el dia en què tothom estigui vacunat. Com preveu aquest 2021? Diria que soc un optimista asimptomàtic. Estic convençut que la ciència, amb les vacunes i amb tractaments eficaços, ens permetrà capgirar la situació durant els mesos vinents, però aquestes bones perspectives sanitàries queden molt matisades per l’horitzó d’una crisi social i econòmica que no serà catastròfica, però que sí que comportarà moltes dificultats que haurem d’afrontar amb instruments com el que aquesta pandèmia ens ha aportat, com la unitat o el consens Tinc aquesta doble sensació. En qualsevol cas, Igualada i la Conca han demostrat que són resilients. Hem creat l’Aliança per la Conca, que suma els set alcaldes i alcaldes i els agents econòmics i socials per preparar aquest futur immediat pensant en les properes generacions.

“

“El lema que vam seguir va ser: esperem el millor, però preparem-nos pel pitjor. I vam estar 25 dies esperant el millor i preparant-nos pel pitjor. Crec que vam ser un exemple de gestió en temps de crisi que amb els anys encara es valorarà més. Van ser unes setmanes de tensió màxima, va ser molt dur.” “Reitero el meu agraïment infinit a la resposta de la ciutadania, perquè en la pitjor situació ens va mostrar la millor versió d’Igualada i de la Conca d’Òdena.” “La gent de la Conca d’Òdena va poder exhibir, a través de la dificultat, del patiment, una gestió que hauria pogut ser estigmatitzadora, però que, en canvi, ha esdevingut exemplar.” “Com a comunitat, hem hagut d’organitzar la tristesa i segurament encara no hem processat tot el que estem patint.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Marc Castells

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“Encara ens queda molt camí per recórrer i molts entrebancs per superar” TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena? Tinc un record trist i de melangia. Tenia la sensació d’estar vivint en una altra realitat, com si estigués veient una pel·lícula. El dia que ens van comunicar que ens tancaven, tots els alcaldes de la MICOD estàvem reunits a la sala de comissions de l’Ajuntament d’Igualada. Feia hores que treballàvem i esperàvem que ens arribés la notificació oficial del tancament de la Conca, que per cert, va arribar molt tard. Tot el que va anar passant aquells primers dies, totes les informacions que ens anaven arribant eren com surrealistes: aquells blocs de formigó a les entrades i sortides del municipi, els controls policials, l’augment exponencial de contagis, el nombre de defuncions... Tot plegat va ser una barreja d’emocions que, en un primer moment, em va provocar un sentiment d’incertesa i d’angoixa per no saber què passaria, quant duraria aquella situació... va ser molt complicat. Què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? Una de les coses que més valoro és la predisposició dels veïns i veïnes de Vilanova del Camí i el seu suport incondicional. Com estaven esperant cada dia el comunicat de l’ajuntament per saber què havien de fer, compromesos amb el compliment de les indicacions, ens van fer total confiança... Cada dia rebia centenars de missatge de veïns, d’empresaris, autònoms... amb preguntes i dubtes sobre què es podia i què no es podia fer, però també vaig rebre moltes mostres de suport i solidaritat i missatges d’ànim que m’ajudaven a seguir amb més energia que mai per resoldre tots els fronts que es plantejaven, no només en l’àmbit de sanitat sinó també i sobretot en l’àmbit econòmic. I pel que fa a Conca, el treball conjunt que es va fer i que encara es fa amb els alcaldes dels set municipis. Ho he explicat més d’una vegada perquè crec que és important i és un tret diferencial amb altres territoris i amb altres administracions, i és que aquí a la Conca vàrem ser capaços de treure’ns el barret de la formació política que representem als nostres municipis i anar tota a la una. Al centre de la nostra acció han estat, des del primer minut, els veïns de la Conca, la seva seguretat i la seva protecció tant des del punt de vista de la salut com econòmica. Hem estat capaços de forjar una aliança prou àmplia, amb la incor-

Noemí Trucharte Batllessa de Vilanova del Camí

poració de patronals i sindicats, per fer front a tots els reptes que anaven sorgint. Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? Si haguéssim de valorar la seva tasca de l’1 al 10, jo els donaria un 11. No només han estat a l’altura de les circumstàncies sinó que s’han superat. Han actuat des de primeríssima línia, sovint posant la feina per davant de tot fins i tot de la família. Han estat el col·lectiu més exposat, recordeu que al principi no hi havia ni EPIS suficients; han hagut d’assumir torns dobles i han treballat fins a l’extenuació en condicions molt dures per cuidar de nosaltres i per contenir el contagi del virus. I crec, que malgrat els homenatges i els aplaudiments des dels balcons que es van fer en el seu dia, no han estat ni suficientment valorats ni agraïts. Encara avui, un any després estan patint les conseqüències dels primers mesos de pandèmia. Alguns van contraure el virus, d’altres pateixen angoixa i molts necessiten suport psicològic. Per això crec que és de justícia que continuem lluitant pels nostres sanitaris i per tot el personal que treballa als hospitals, professionals de la neteja, d’administració... També vull reconèixer i agrair la tasca d’altres professionals com Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, SEM i tots els que s’hi van deixar la pell durant aquells primers mesos tan desconcertants. I la ciutadania? En general la gent ha estat molt responsable i respectuosa i ha fet tot allò que se’ls ha demanat des de les diferents administracions. És cert que s’han posat algunes denúncies

per no portar mascareta, per saltar-se el confinament municipal o el toc de queda, però són una minoria. Crec que el comportament dels vilanovins i vilanovines ha estat exemplar. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi? L’impacte més important són les defuncions. A Vilanova del Camí hi ha hagut molts decessos i en un municipi com el nostre on ens coneixem tots, cada mort és un cop molt dur. I després, les seqüeles, de tota mena, que ens ha deixat la pandèmia, com afectacions respiratòries, cardíaques… I especialment psicològiques. En aquest sentit, l’Ajuntament està treballant per oferir suport psicològic als infants, però també a la gent gran i, en general a tothom qui ho necessiti. I en l’àmbit econòmic? Malgrat tot el que hem passat, crec que en l’àmbit econòmic el més greu encara està per arribar. L’únic camí possible és continuar treballant per cercar recursos i mesures que ajudin els sectors més perjudicats com són el comerç, les pimes, els professionals i autònoms... i les persones més vulnerables que poden quedar fora del sistema. Les restriccions han afectat més a uns sectors que a uns altres: Hi ha negocis com el de la restauració que han hagut d’abaixar la persiana temporalment o obrir seguint unes franges horàries que limiten la seva activitat i, evidentment els seus ingressos. No hem d’oblidar que d’aquests negocis en viuen moltes persones. Quines mesures destacaria que s’han pres des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

La primera mesura que vam posar en marxa va ser un recurs econòmic per a les persones que estaven en ERTO i que no havien percebut cap prestació econòmica des de l’inici de la pandèmia. Va ser una ajuda econòmica per garantir l’alimentació i els serveis bàsics. També vam posar en marxa ajudes directes per als comerços no essencials que es van veure obligats a tancar i també per als que van veure disminuïda la seva facturació; es va doblar la dotació al Banc de la Teca, les targetes moneder, per cobrir les famílies que havien quedat en una situació molt precària. Es van ampliar les terrasses de bars i restaurants i es va bonificar al 100% aquesta taxa; també es va bonificar la taxa d’ocupació de les empreses del Viver; es va oferir connectivitat a totes les llars amb infants i joves perquè poguessin seguir l’escolarització telemàtica... Dins les possibilitats que ens oferia el pressupost i les ajudes que hem rebut d’altres administracions, hem tirat endavant un seguit d’iniciatives amb la voluntat que ningú quedés enrere. Com administració hem hagut de fer un esforç extraordinari per reinventar-nos i per oferir solucions, sovint, de manera immediata. Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? El pitjor, personalment, la mort en un mateix cap de setmana de les meves iaies i el sentiment d’impotència per no haver-me pogut acomiadar d’elles o de no poder abraçar als meus pares i plorar la seva pèrdua. La situació durant les primeres setmanes de pandèmia van ser molt dures i complicades, moltes hores de feina i de reunions que omplien pràcticament cada hora del dia i que pràcticament no em van deixar espai pel dol. I el millor, no te’l sabria dir. Durant aquests mesos, però, sí que hi ha hagut bons moments: veure com els veïns han respost positivament a les alternatives que hem buscat per gaudir de la cultura, de l’esport, del lleure en condicions segures. Com preveu aquest 2021? Tot i que sóc optimista de mena i vull pensar que el 2021 és l’any de l’esperança, crec que encara ens queda molt camí per recórrer i molts entrebancs per superar. Amb l’arribada de les vacunes s’obre un nou horitzó i, si és veritat que al juny hi haurà un volum important de la població vacunada, crec que podem encarar el tema amb una altra perspectiva. Crec, però que encara ens queden molts mesos de restriccions, de mascareta, i de mesures de contenció per evitar nous brots o contagis massius.

“

“Una de les coses que més valoro és la predisposició dels veïns i veïnes de Vilanova del Camí i el seu suport incondicional.” “A la Conca vàrem ser capaços de treure’ns el barret de la formació política que representem als nostres municipis i anar tota a la una. Al centre de la nostra acció han estat, des del primer minut, els veïns de la Conca, la seva seguretat i la seva protecció tant des del punt de vista de la salut com econòmica. Hem estat capaços de forjar una aliança prou àmplia, amb la incorporació de patronals i sindicats, per fer front a tots els reptes que anaven sorgint.” “A Vilanova del Camí hi ha hagut molts decessos i en un municipi com el nostre on ens coneixem tots, cada mort és un cop molt dur.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Noemí Trucharte

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“Em quedo amb la solidaritat de tothom” nuem implementant aquest «pla de xoc». Concretant, hem obert durant aquests mesos convocatòries d’ajuts directes als comerços (via MICOD), també ajuts directes a l’hostaleria, una línia de microcrèdits, ajuts a la millora d’habitatges de Gent Gran, ajudes a estudiants universitaris, suport a les famílies per potenciar el lleure educatiu, ajuts a l’escolarització, a la pràctica esportiva per evitar l’exclusió, també ajuts al pagament d’activitats... Continuarem treballant perquè volem que ningú es quedi enrere, recordant que l’Ajuntament és l’administració més propera i necessària a la ciutadania.

TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi? Els records són múltiples, i tots en la mateixa línia: hem hagut d’afrontar una situació de sotrac i per a la qual ningú no estava preparat. Ha passat un any, però encara està tot molt recent en la nostra memòria perquè vam haver de prendre i d’assumir decisions molt contundents i que han condicionat la vida dels nostres veïns i veïnes. A Montbui, i crec que en general a tota la Conca, els serveis essencials van respondre molt bé, en una situació d’emergència sanitària límit. La pandèmia ens va colpejar els primers, i això va ser un hàndicap evident. Vam haver de tancar molts equipaments i serveis, vam haver de suspendre activitats, vam patir un doble confinament durant setmanes... Em quedo amb la solidaritat de tothom i amb el treball coordinat i incansable de moltíssimes persones que van ajudar a salvar vides i també amb la responsabilitat mostrada per la major part de la ciutadania. Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? El més important va ser la feina coordinada de tothom en el territori en uns moments de màxima necessitat i urgència. Vam treballar plegats des del primer moment amb la resta d’Ajuntaments de la Conca, vam coordinar els serveis bàsics d’atenció a les persones. L’adversitat ens va unir de totes totes i a Montbui això es va entendre de seguida. La covid-19 va treure el millor de moltíssimes persones: la solidaritat, la responsabilitat, el civisme... La col·laboració entre veïns i veïnes. Els balcons del nostre municipi van ser un símbol. Els montbuiencs i montbuienques van tornar a donar una lliçó mestra del que és la responsabilitat, maduresa i convivència. Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? I la ciutadania? Els sanitaris han salvat moltíssimes vides, han fet i fan una tasca impagable, i han lluitat contra un enemic nou, invisible i, sovint, massa desprotegits. Els professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, les persones dels serveis essencials, els comerços de proximitat... Hi

Jesús Miguel ‘Schummi’ Juárez Batlle de Montbui hauria tants col·lectius i persones que es mereixen el nostre màxim reconeixement... La pandèmia ens ha demostrat la importància dels serveis públics, que han estat fonamentals per respondre de la millor manera davant una situació molt difícil. També ha fet valdre la tasca de totes aquelles persones i serveis que ens ajuden a tenir una vida millor. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos? La Covid-19 s’ha endut desenes de vides de persones de Montbui, moltes d’elles durant la primera onada de març i abril, que va ser la més dura a casa nostra pel desconeixement que tenia tothom. En l’àmbit de serveis de salut la Generalitat va optar durant sis mesos per no oferir serveis presencials al nostre ambulatori, tot i que es duien a terme altres tasques importants, tant a escala d’atenció telemàtica com de formació dels professionals. Des del setembre hem anat recuperant serveis i presencialitat al CAP, si bé avui en dia encara tenim serveis, com ara Pediatria, que s’ofereixen fora d’aquí. Val a dir que durant aquest mes de març està previst que s’instal·li un nou mòdul Covid-19 adjacent al CAP Montbui, cosa que permetrà millorar els circuits per gestionar els pacients amb coronavirus. I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

L’impacte en l’àmbit econòmic per a les famílies del nostre municipi ha estat important. Com ha passat arreu, molts treballadors i treballadores han perdut directament la feina pel cessament d’activitat de les seves empreses a causa de les restriccions de les diferents onades de la pandèmia. Pel que fa a les empreses, l’afectació ha estat important, però la majoria estan adaptant-se a un context de canvis i flexibilitat produït per la pandèmia. Pel que fa als comerços de proximitat, han patit moltes restriccions i han passat dificultats, sobretot els d’àmbits concrets com l’hostaleria, que han patit molts tancaments. Amb tot, val a dir que molts d’aquests comerços han resistit, han fidelitzat clients, i han demostrat que el comerç de proximitat és més necessari que mai en situacions difícils. Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi? Com a administració més propera a la ciutadania, la nostra responsabilitat era ser-hi. En format més reduït, més protegits, amb cita prèvia, però ser-hi. I així ho vam fer des del minut 1. En l’àmbit econòmic, l’Ajuntament va destinar 600.000 euros directes del pressupost 2020 a un fons de contingència necessari per actuar socialment. També vam reservar 2,4 milions d’euros del romanent municipal per a possibles actuacions. Aquest any 2021 conti-

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? Quan el confinament ja era una realitat, van arribar els dubtes de moltíssimes persones que no sabien si entrarien a la Conca, si podrien sortir. Durant aquells dies les trucades, els missatges per Whatsapp eren constants. Els moments més durs van ser els de persones que havien perdut a algun familiar i no entenien el fet de no poder acomiadar-se. Va ser realment molt dur, perquè només els podia informar de com s’estaven duent a terme els protocols; la sensació d’impotència era gran, molt gran. Per una altra banda, a Montbui la ciutadania va mostrar la major de les solidaritats; moltíssimes persones ens feien arribar missatges, correus electrònics on posaven la seva disponibilitat al servei de la comunitat, per a qualsevol cosa. També tot el personal de l’Ajuntament; personal de brigada, policia, OAC i resta de departaments. Va ser una sensació enorme tornar a comprovar que a Montbui les persones van sempre per davant. Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia? Hem de ser positius i pensar que millorarem a mesura que la vacunació vagi completant-se i arribant a la majoria de col·lectius. Estem vivint quelcom que no havíem imaginat mai que viuríem. Segurament als països més desenvolupats es podrà recuperar una certa «nova normalitat» aviat, però no oblidem que d’aquesta pandèmia ha de sortir tot el món, i això implicarà democratitzar la utilització de les vacunes. El virus ha vingut per quedar-se, diuen els experts, però serà la ciència la que acabi guanyant aquesta batalla. Del que no tinc cap dubte és de la capacitat que tenen els veïns i veïnes de Montbui per superar tot aquest malson, sigui quan sigui. I en aquest camí cap a la normalitat, ens trobaran sempre al seu costat.

“

“Ha passat un any, però encara està tot molt recent en la nostra memòria perquè vam haver de prendre i d’assumir decisions molt contundents i que han condicionat la vida dels nostres veïns i veïnes. “ “La COVID-19 va treure el millor de moltíssimes persones: la solidaritat, la responsabilitat, el civisme... Els balcons del nostre municipi van ser un símbol. Els montbuiencs i montbuienques van tornar a donar una lliçó mestra del que és la responsabilitat, maduresa i convivència.” “Com a administració més propera a la ciutadania, la nostra responsabilitat era ser-hi.” “El virus ha vingut per quedar-se, però serà la ciència la que acabi guanyant aquesta batalla. Del que no tinc cap dubte és de la capacitat que tenen els veïns i veïnes de Montbui per superar tot aquest malson, sigui quan sigui.” MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Jesús Miguel Juarez

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“El que més valoro i admiro és la capacitat veïnal d’adquirir una gran responsabilitat ” municipi. Alhora, en l’àmbit social, vam doblar la partida d’ajuts socials i el servei del rebost de queviures. I per aquest 2021 treballem amb la creació de plans d’ocupació, formació per a persones a l’atur i foment de la mateixa ocupació.

TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi? El primer record que em ve a la ment és la nit del dijous cap al divendres, quan a partir de les 21 h s’anuncia el confinament perimetral. El recordo com un moment d’incertesa davant una situació mai viscuda, però alhora, amb la responsabilitat de gestionar de manera àgil i immediata totes aquelles qüestions que ens venien sobrevingudes. I ara, al cap d’un any, recordo les primeres setmanes de confinament com si fossin mesos, en què era difícil diferenciar caps de setmana de dies entre setmana, amb la sensació que ens podíem trobar amb una nova situació i/o dificultat diferent cada dia que passava. Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? El que més valoro i admiro és la capacitat veïnal del moment d’adquirir una gran responsabilitat davant una situació tan difícil i davant l’esforç que demanàvem als nostres veïns i veïnes. Tot enmig d’una gran incertesa. També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent? Penso que hagués sigut positiu una major relació i comunicació entre les administracions superiors i el món municipal. Som el primer referent i més proper per a la ciutadania, i una relació més estreta ens haguera pogut ajudar. Com valora la tasca que han fet els professionals de serveis, especialment els sanitaris? La valoració és molt bona. Si bé és cert que davant una crisi d’aquestes dimensions és habitual caure en la crítica, i més quan la situació és tan incerta, cal reconèixer que la tasca de tots els professionals de serveis és admirable. I en tot cas, l’autocrítica tan sols s’ha de fer per tal de millorar, mai per desacreditar. I la ciutadania? Com bé deia, admiro la capacitat de la ciutadania, sobretot en un primer moment, d’actuar de manera

Maria Sayavera Batllessa d’Òdena

responsable. L’esforç i el sacrifici que es demana als ciutadans és immens, i en alguns casos ha trastocat vides senceres. Pel que entenc també la sensació d’esgotament davant aquesta situació i pateixo per la salut mental i emocional de la ciutadania. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi? Cal matisar que en xifres, al nostre municipi no hem patit un augment de la mortalitat el 2020 respecte del 2019, però això no vol dir que moltes famílies hagin patit casos de COVID amb els ingressos hospitalaris corresponents. En l’àmbit logístic, també cal destacar que hem hagut de fer canvis en els centres sanitaris del municipi per atendre als veïns i veïnes i això també ha causat molèsties. I com deia, en l’àmbit de la salut també caldrà veure i vetllar per la salut mental i emocional que es pugui veure afectada per la pandèmia.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic? L’impacte ha estat en la línia del país. Tenim restauració afectada per les restriccions, que pateix per mantenir llocs de treball i negocis oberts, i són segurament el sector econòmic del municipi més afectat, així com empreses que també s’han vist afectades per altres restriccions de caràcter cultural, un sector que també està patint molt. Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi? Un primer paquet de mesures va ser la injecció de líquid a aquells negocis afectats pel tancament perimetral i les posteriors restriccions, aprovant una partida de prop de 20.000 € d’ajudes, a escala municipal. Per altra banda, també vam adoptar una política d’apostar pels negocis locals, donant suport i creant targetes regal per la compra en comerços i restauració del

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19? Penso que encara ens trobem en un moment molt recent de tot això que estem vivint, que encara ens falta temps per pair-ho i entendre-ho. Detecto un sentiment general d’esgotament davant aquesta situació, i en alguns casos, sobretot en els ciutadans més grans, de por. En el cas de la política, també hi ha diferents moments a analitzar; si bé en un inici ens trobàvem en una situació d’incertesa i vam deixar de fer política per gestionar l’emergència més immediata de manera conjunta, ara hem reprès qüestions que varen quedar aturades, i si bé el canvi més gran es produeix en la manera de treballar –molt més telemàtica- per la resta no crec que hi hagi hagut una nova actitud respecte de les actituds d’abans, més enllà d’haver de plantejar qualsevol qüestió en el marc COVID i en les restriccions actuals. Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? Un dels pitjors moments que recordo del darrer any, va ser quan el mateix dia que es va decidir aplicar el confinament perimetral a la Conca, es va parlar de l’increment de la xifra de mortalitat si no s’actuava contundentment, aquella xifra era –i va ser- esfereïdora. El millor no va ser un moment concret, però sí tots aquells missatges de suport que vam rebre dels veïns i veïnes del municipi, que tot i veure’s dins aquesta incertesa, ens feien arribar. Com preveu que serà aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia? No m’atreveixo a afirmar si serà l’any de la fi de la pandèmia, però preveig un any difícil per a molta gent en l’àmbit laboral i econòmic, tot i que sóc de tarannà optimista, i també espero que de mica en mica ens puguem anar recuperant i retornar a la ciutadania gran part de la llibertat de la qual ens hem vist exclosos.

“

“El que més valoro i admiro és la capacitat veïnal del moment d’adquirir una gran responsabilitat davant una situació tan difícil i davant l’esforç que demanàvem als nostres veïns i veïnes.” “L’esforç i el sacrifici que es demana als ciutadans és immens, i en alguns casos ha trastocat vides senceres.” “Caldrà veure i vetllar per la salut mental i emocional que es pugui veure afectada per la pandèmia.” “Vam adoptar una política d’apostar pels negocis locals, donant suport i creant targetes regal per la compra en comerços i restauració del municipi. Alhora, en l’àmbit social, vam doblar la partida d’ajuts socials i el servei del rebost de queviures.” “Detecto un sentiment general d’esgotament davant aquesta situació, i en alguns casos, sobretot en els ciutadans més grans, de por.”

publicitat

març/2021

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“L’actitud de la ciutadania ens va mostrar que som una societat responsable i que ens estimem els que tenim al voltant” que estava succeint i on encara estem immersos. Vam coordinar els grups de voluntaris i voluntàries que ens van ajudar, que encara estan actius per casos més puntuals. Per altra banda, i ja de ple en la pandèmia COVID-19, hem treballat en ajuts de caràcter social per a famílies, com també a través de la MICOD ajuts directes al petit comerç i restauració. Com abans comentava per aquest 2021 hem activat un agent “Covid” al municipi, per ajudar a resoldre dubtes, tenir contacte amb la gent gran i altres problemes causats per la pandèmia que hem d’afrontar.

TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament? Van ser moments molt complicats. Ens va arribar de cop, a la Conca d’Òdena, sense saber molt bé què estava passant, fins que tots ens vam adonar que era real i que era necessari afrontar-ho amb força i mirar endavant. Mai vam perdre de vista la importància de les petites decisions que es prenien cada dia, per seguir dia rere dia al costat de la nostra gent. Sempre al costat de la nostra gent, els veïns i veïnes de la Pobla. Un any després, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? La resposta de la ciutadania va ser admirable, excel·lent. Recordo perfectament l’allau de voluntaris que va arribar a l’ajuntament de la Pobla, veïns i veïnes que volien ajudar en el que fos i amb les eines que tenien. Aquesta actitud de la ciutadania ens va mostrar que som una societat responsable i que ens estimem els que tenim al voltant. Un 10 per a tothom. També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent? Hi havia massa desinformació i aquesta situació creava neguit. Saber què fer amb els familiars propers, què fer amb els desplaçaments a la feina, entre altres... Entenc que va mancar informació per part de l’administració pública en tots els àmbits. Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? És el millor que ens ha passat. Han treballat i estan treballant per tots nosaltres, sempre pensant amb el benestar de la població i moltes vegades patint totes ells i elles les conseqüències més dures de la pandèmia. Per tant només tinc que paraules d’agraïment pels sanitaris: gràcies, gràcies i gràcies. I la ciutadania? Com abans comentava, un 10. Ens han demostrat que en moments de gran complexitat i de tensió són els primers a posar-se a davant per ajudar a la gent que tenen al seu

Antoni Mabras Batlle de La Pobla de Claramunt

costat. A la Pobla el voluntariat es va posar al capdavant per ajudar en el que fos possible i ens van ajudar en moments molt difícils. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos? Malauradament ha estat i està sent dur... Hem perdut a veïns i veïnes en aquests dotze mesos, fet que ha causat molta tristor. Per altra banda tenim a la gent gran, que com a “grup de risc” fa tot aquest temps que no poden sortir de casa, i la soledat és una de les conseqüències que ens trobem en el municipi. Estem buscant vies per arribar a la gent gran, per tal d’ajudar en tot el que sigui possible. En aquest any 2021 hem activat l’Agent COVID, que entre altres tasques una d’elles és la cura a la gent que es troba sola a casa i que necessita els serveis bàsics per tirar endavant el dia a dia.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic? Al principi de la pandèmia l’impacte va ser molt dur. La Pobla és un municipi amb més de 70 empreses, i amb el polígon Plans d’Arau, un polígon industrial molt potent que fa frontera amb el municipi d’Òdena que va quedar confinat ara fa un any. Aquelles primeres hores, dies i setmanes van ser molt complexes, ja que no sabíem a on aniríem a parar. Ara passat dotze mesos les conseqüències ja estan apareixent i sobretot en l’àmbit del comerç i la restauració és on tenim més dificultats per poder mantenir els petits negocis familiars. Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi? L’ajuntament va treballar intensament en la comunicació a la ciutadania, per poder explicar tot allò

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19? Si la Covid-19 ens ha canviat. La població s’ha solidaritzat amb els veïns i veïnes que han passat moments difícils, i això ens demostra que podem comptar amb tothom quan venen temps complicats. I és veritat que també els companys i companyes que tinc a govern estan treballant molt intensament per les persones. Sobretot aquelles regidories com Salut Pública, Serveis Socials o fins i tot Cultura, que són més properes a la gent, són les que més s’han hagut d’adaptar i s’ha realitzat de forma molt positiva sempre pensant amb els poblatans i poblatanes. Sap greu, però que cada tres passos endavant que fem, n’hem de fer dos endarrere per adequar-nos a les noves normatives, però de totes maneres la gent ha de saber que els 5 regidors que formem govern estem al costat de les persones, estem treballant per tothom, i que seguirà així durant tota aquesta legislatura. Quin ha estat el pitjor moment que ha viscut al llarg d’aquest any? I el millor? Els pitjors moments són la pèrdua de persones properes i estimades. Des d’aquí vull llançar un record a tots i totes elles i una abraçada a les famílies. Els millors són aquells instants d’esperança, quan veus que arriba la vacuna al municipi i que pot ser que aquest 2021 pugui arribar la fi de la pandèmia amb la immunitat de grup. Quan veus que els poblatans i poblatanes volen tornar a sortir als carrers, fer-se’ls seus, activar la Pobla i tornar-nos a trobar per compartir bons moments i recuperar tot el que no hem pogut fer en aquests últims dotze mesos.

“

“Mai vam perdre de vista la importància de les petites decisions que es prenien cada dia, per seguir dia rere dia al costat de la nostra gent. Sempre al costat de la nostra gent.” “Recordo perfectament l’allau de voluntaris que va arribar a l’ajuntament de la Pobla, veïns i veïnes que volien ajudar en el que fos i amb les eines que tenien.” “Ara passat dotze mesos les conseqüències ja estan apareixent i sobretot en l’àmbit del comerç i la restauració és on tenim més dificultats per poder mantenir els petits negocis familiars.” “Aquest 2021 hem activat un agent “Covid” al municipi, per ajudar a resoldre dubtes, tenir contacte amb la gent gran i altres problemes causats per la pandèmia que hem d’afrontar.” “La COVID-19 ens ha canviat. La població s’ha solidaritzat amb els veïns i veïnes que han passat moments difícils, i això ens demostra que podem comptar amb tothom quan venen temps complicats.”

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“No podem abaixar la guàrdia” TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi? Recordo el dia abans de produir-se el confinament perimetral als quatre municipis de la Conca, estar reunit a l’ajuntament amb l’equip de govern i rebre la trucada de la consellera Vergés per a informar-nos que l’endemà hi hauria el tancament de l’escola de Jorba així com les altres escoles d’Igualada, Vilanova, Montbui i Òdena. Aquest va ser, potser, un missatge contundent de pressa de consciència de la situació sanitària. Sí que rebíem informació per part de l’hospital d’Igualada de quina era la situació, però el de l’escola va ser un avís a navegants que la cosa es posava lletja. En aquest sentit, l’endemà mateix ens vam reunir els 7 alcaldes i alcaldesses de la Mancomunitat a l’Ajuntament d’Igualada i vam rebre la notícia del tancament perimetral. A partir d’aquell dia, ja no vam deixar de trobar-nos diàriament durant setmanes, per tal de gestionar la situació: les primeres emergències, necessitats sobrevingudes, fent partícips actors molt importants com protecció civil, les policies locals, Creu Roja. Amb tots ells vam treballar un checklist de les qüestions més urgents sobretot pel que fa al proveïment de les necessitats bàsiques com els aliments, la situació dels escolars o la gestió dels residus urbans entre altres temes. Així doncs, dins d’aquest ganivet de crisi fèiem mans i mànigues perquè la situació millorés en la mesura de les nostres possibilitats. Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? Valoro especialment la predisposició de tothom en aquelles primeres hores. La coordinació dels 7 ajuntaments de la Conca, dels seus serveis de policia local, vigilants i protecció civil així com Creu Roja. Voldria destacar el paper de Creu Roja, amb Enric Morist al capdavant, en la gestió d’aquests primers dies, en la detecció, per la seva basta experiència, de les necessitats bàsiques i que va ser fonamentals per mirar de gestionar la situació en contacte amb el govern de la Generalitat. Que pensa que s’hauria d’haver fet diferent? Possiblement una major informació en les primeríssimes hores cap aquelles administracions més properes al ciutadà com som els ajuntaments. Entenem i enteníem la gravetat de la situació, que era una cosa que no havia succeït mai, però malgrat això el paper del món local

David Sànchez Batlle de Jorba podria haver estat un actiu importantíssim i el Procicat així ho hauria d’haver tingut en compte. És evidentment que no partíem de cap experiència prèvia similar, i per tant estic convençut que tot es va fer amb la millor intenció, la millor voluntat i millor capacitat tècnica amb la qual es comptava. Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? Cap al personal sanitari només puc, per una banda donar el meu més sentit agraïment cap a una feina ingent que es va haver de desenvolupar al llarg de dies i setmanes i que es va allargar i s’està allargant fins ara mateix, amb aquestes segones i terceres onades que han anat sobrevenint. Per tant, cap a ells, el meu més sincer agraïment. En aquest sentit hauríem de vetllar més com a país per mirar de proveir-nos, de cuidar aquest col·lectiu sanitari que s’ha vist que és tan i tan important per a tothom. Vam ser conscients de la seva importància en la gestió d’aquesta crisi sanitària, i ara mateix és un col·lectiu que està cansat, que no sé si està del tot recuperat, que necessita més personal, però que segueix al peu de canó (en les successives onades, en la campanya de vacunació) amb un excés d’hores de dedicació amb el que això suposa per a la seva vida personal i familiar. El personal sanitari està fent una tasca excel·lent i sobrehumana, i no podem seguir exigint-los el mateix nivell d’esforç que se’ls ha exigit. No podem normalitzar aquesta sobre exigència cap aquest col·lectiu, que com tots hem vist ha resultat essencialíssim per a fer front a aquesta pandèmia. I la ciutadania? A la ciutadania els diria que no podem abaixar la guàrdia, que malgrat les mesures i restriccions que ens

han afectat a tots, malgrat aquests canvis que hem hagut de fer en les nostres rutines, en el nostre dia a dia, malauradament això no s’ha acabat. No es poden donar casos en els quals la gent vagi sense les mesures de protecció i prevenció personals com és la mascareta, manca d’higiene de mans i la realització de determinats actes saltant-se aquelles restriccions que estableix l’autoritat sanitària i de protecció civil del país. Entre tots hem de retornar a aquell esperit que vam viure durant el tancament i ser conscients que això no va d’un joc polític, va sobre una crisi sanitària que afecta a tothom. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi? Jorba és un municipi petit, prop d’uns 850 habitants i evidentment hem tingut casos de COVID. Durant els primers mesos va afectar els col·lectius més febles i va haver-hi algunes defuncions i malauradament fa poques setmanes es van tornar a repetir aquests fets. Això és significatiu, ja que vol dir que no ha passat i que tots som vulnerables davant aquesta pandèmia, que tots ens hem de cuidar més i que no podem abaixar la guàrdia malgrat l’esgotament psicològic general que patim tots. S’ha de continuar fent front a la pandèmia. I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic? És evident l’impacte econòmic. Aquesta mateixa setmana ha sortit les dades de l’índex d’atur i l’increment continuat de gent que perd el seu lloc de treball s’ha convertit en tendència. I molt probablement continuï durant els mesos vinents. Cal posar en marxa totes les mesures que tinguem al nostre abast per a fer-hi front com més aviat millor. Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu

ajuntament per fer front a la crisi? Vam fer unes primeres ajudes directes a aquells sectors que es van veure més afectats, com el comerç i altres activitats. Ajudes a mirar d’alleugerir els primers efectes. També hem treballat en aquesta línia a través de la Mancomunitat amb un seguit d’accions i plans per mirar de fer front aquesta crisi econòmica en la qual ja estem immersos. Des de la MICOD s’han fet ajudes directes a comerç i altres activitats econòmiques, s’estan posant en marxa nous programes en l’àmbit detecció de les cadenes de valor més importants a la Conca i detectar necessitats de perfils professionals i afavorir polítiques d’inserció activa més efectives. També, com és sabut, estem treballant iniciatives de generació de nou sol industrial que permeti la captació d’empreses perquè malgrat la situació, segueix existint una demanda de sol industrial a la que no podem donar resposta. Així mateix, donem suport a altres iniciatives econòmiques, com el Parc Agrari de la Conca (dels quals vam ser de les primeres administracions locals en donar-hi suport i afavorir que tires endavant), en el sector comerç s’han fet esforços en la digitalització o campanyes de promoció del comerç i la restauració, amb l’elaboració d’un portal que recull tota aquesta oferta perquè, malgrat la nova situació, puguin desenvolupar activitat econòmica. Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? En l’àmbit personal, algun comiat que no he pogut fer com voldria, com de ben segur els ha passat a tantes i tantes persones amb els seus éssers estimats, i això ha estat molt dur. El millor moment, que malgrat les dificultats, la solidaritat que hi ha hagut i s’ha donat a través del voluntariat i treball pels altres ha estat magnífic. Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia? No tinc cap bola de vidre. Ara mateix hem de posar les esperances en aquesta campanya de vacunació massiva que estem fent a tot el país. Hem de veure quina és l’evolució del virus mateix, les mutacions pròpies d’un virus, com la grip estacional mateixa, i avaluar l’efectivitat de les campanyes de vacunació a mitjà termini. Jo espero que la situació passi a un millor control, que la malaltia pugui ser controlada i de manera gradual vagin minorant els efectes que aquest maleït virus ens ha causat a tots nosaltres. Tinc la intuïció, i només això, que no existeixen solucions miraculoses d’avui per demà, que hem de deixar passar el temps i que gradualment l’efecte social i sanitari que està tenint vagi en decreixement constant.

“

“Valoro especialment la predisposició de tothom en aquelles primeres hores.” “Entenem i enteníem la gravetat de la situació, que era una cosa que no havia succeït mai, però malgrat això el paper del món local podria haver estat un actiu importantíssim i el Procicat així ho hauria d’haver tingut en compte.” “Hauríem de vetllar més com a país per mirar de proveir-nos, de cuidar aquest col·lectiu sanitari que s’ha vist que és tan i tan important per a tothom.” “No podem abaixar la guàrdia, que malgrat les mesures i restriccions que ens han afectat a tots, malgrat aquests canvis que hem hagut de fer en les nostres rutines, en el nostre dia a dia, malauradament això no s’ha acabat.” “El millor moment, que malgrat les dificultats, la solidaritat que hi ha hagut i s’ha donat a través del voluntariat i treball pels altres ha estat magnífic.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a David Sànchez

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

“La ciutadania ha estat exemplar” mesures que bonament hem pogut. També vam fer servei de neteja i desinfecció dels carrers a través de la brigada municipal; i portàvem el menjar a totes aquelles famílies vulnerables que ens ho van demanar; també hem portat tecnologia a les persones grans perquè es poguessin comunicar amb els seus familiars i no quedessin aïllades socialment.

TCM

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament? El record que tinc de fa un any és primer, com tothom, de gran sorpresa, d’estar vivint una pel·lícula. Seguidament, de treball en equip amb els altres alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena per saber que la situació és molt greu i que cal anar junts per sortir-ne forts. Aquest és el record que tinc, moltes reunions, molt nerviosisme, una situació complicada... però que junts ho vam saber afrontar i vam saber compartir i vam saber trobar les millors solucions. Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya? Recordo que com a poble, Castellolí va jugar un paper important en tenir el punt de control del confinament i tenir tots els operatius de Protecció Civil i Mossos d’Esquadra. I, per tant, sovint estàvem preocupant-nos del comandament i compartint aquesta informació dins la Conca d’Òdena. També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent? Amb la perspectiva del temps crec que s’hauria d’haver escoltat més a les alcaldies, concretament des de la conselleria d’Interior. No es va voler escoltar la realitat del territori. Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? La tasca dels sanitaris en els darrers dotze mesos ha estat extraordinària, són els nostres herois. I especialment els sanitaris de la sanitat pública. Si alguna cosa ens ha mostrat la crisi de la COVID-19 és que tenim sort de tenir aquest servei sanitari, perquè sinó la situació hagués estat molt més catastròfica. I gràcies a ells, al seu esforç, a les seves hores, gràcies al seu sacrifici personal, hem pogut afrontar de la millor manera possible aquesta situació. Per tant, la nostra més sincera gratitud a tots i totes els sanitaris del nostre país. I la ciutadania? La ciutadania ha estat exemplar, perquè en tot moment van entendre la situació, es van posar a disposició, van ser els primers que ens ho van posar molt fàcil als ajuntaments, ens ajudaven amb el que

Joan Serra Batlle de Castellolí

calgués i eren molt solidaris amb els seus propis veïns. Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos? En l’àmbit de la salut, en el cas de Castellolí, s’han vist reduïts els serveis que teníem, com el servei del CAP. Bàsicament perquè tots els sanitaris que hi treballaven han hagut de centralitzar-se per fer més efectiu el seu treball per tota la Conca. Un fet totalment comprensible i que esperem que en els mesos vinents es vagi normalitzant i tornem on érem, amb un servei normal. De moment, veïns i veïnes han hagut de desplaçar-se a pobles veïns on hi havia el CAP. Aquesta és la part més afectada en l’àmbit de la salut. I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic? L’impacte des de l’àmbit econòmic, doncs grans instal·lacions com el Parc Motor de Castellolí han hagut de tenir tancada la seva activitat durant els mesos més aguts de la crisi pandèmica i, per tant, això vol dir que no han tingut activitat i, com que no tenien activitat ells, doncs tots els serveis vinculats tampoc. Igual que la restauració, que ha hagut d’estar tancada molts

mesos, doncs també se n’ha ressentit i també algunes empreses que tenim en naus industrials al poble. Com a tots els municipis, totes les empreses s’han vist clarament afectades tot i que nosaltres, per la nostra pròpia estructura, no tenim tant atur com tenen altres municipis de la Conca d’Òdena, que tenen un atur molt més important. En aquest cas, l’atur a Castellolí s’ha vist ressentit en un parell de punts percentuals, però estem molt per sota de la mitjana del país. Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi? En referència a les mesures econòmiques, hem ajudat les entitats del poble, donant-los-hi més ajuts que mai; hem ajudat a tots els veïns i veïnes fent una baixada de l’IBI a tots els immobles de Castellolí d’un 10% aquest 2021, entenent que és una mesura que afecta a tothom i que ajudarà a tothom a tenir menys pressió fiscal; hem donat ajuts directes per les persones que estaven en ERTE; hem fet gratuïts tots els cursos que s’han pogut mantenir de forma en línia o semipresencialment; hem ajudat als comerços directament amb diners per les seves pèrdues en aquests mesos sense activitat; i hem aplicat totes les

Quines actituds ha vist diferents en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política? La COVID-19 sí que ha canviat coses evidentment, i jo crec que algunes d’aquestes es sostindran en el temps. Per exemple, s’ha fet un pas endavant amb el teletreball, molta gent ja no cal que es desplaci per treballar i ho pot fer des de casa o des d’entorns més propers, essent més sostenible. Per altra banda, també ens ha aïllat de la part més social, de trobades amb amics i família, de compartir activitats i moments amb els amics del poble... Això jo crec que amb el temps es recuperarà i, quan la situació ho permeti, ens anirem retrobant i l’Ajuntament haurem de crear aquests punts de trobada perquè això, a poc a poc, es vagi normalitzant. Quin ha estat el pitjor moment? I el millor? El pitjor moment és, sens dubte, quan saps que un amic, un familiar o un veí o una veïna de Castellolí malauradament ha perdut la vida per culpa d’aquesta malaltia. Et solidaritzes amb la família, et solidaritzes amb els amics i és un moment dolent per tothom. També són moments dolents quan saps que hi ha persones que estan passant-ho molt malament a l’hospital, disputant-se entre la vida i la mort, i no pots fer-hi res. Aquest és el pitjor moment de la pandèmia que ens ha tocat viure. I, el millor moment, és quan persones que saps que tenen la malaltia la superen i, sobretot, pel que significa, l’arribada de les vacunes. Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia? El 2021 per mi és un any d’arribar al final del túnel. Jo crec que en el primer semestre ens tocarà ser molt prudents i aplicar moltes mesures per tal que acabem, si més no, amb la part més difícil de la pandèmia. I el segon semestre de l’any, seran els mesos de la recuperació, la sortida, on tindrem més de la meitat de la població ja vacunada i on començarem a normalitzar les coses. Arribant, a finals de 2021, amb una situació –espero– ja molt més pròxima a la normalitat que no pas el que ens ha tocat viure aquest últim any.

“

“Junts ho vam saber afrontar i vam saber compartir i vam saber trobar les millors solucions.” “Recordo que com a poble, Castellolí va jugar un paper important en tenir el punt de control del confinament.” “Amb la perspectiva del temps crec que s’hauria d’haver escoltat més a les alcaldies, concretament des de la conselleria d’Interior. No es va voler escoltar la realitat del territori.” “Si alguna cosa ens ha mostrat la crisi de la COVID-19 és que tenim sort de tenir aquest servei sanitari, perquè sinó la situació hagués estat molt més catastròfica.” “El millor moment, és quan persones que saps que tenen la malaltia la superen i, sobretot, pel que significa, l’arribada de les vacunes.”

març/2021

publicitat

a portada

març/2021

Un any amb la COVID

Reunio de l’Aliança Per la Conca, l’octubre de 2020. MICOD

Un any del tancament perimetral de la Conca d’Òdena: la MICOD fa balanç Ara fa un any, els municipis que formen part de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (MICOD) van haver d’afrontar una situació inesperada i altament complexa de gestionar: un tancament perimetral. La decisió va marcar un abans i un després al si de la MICOD, que ara fa balanç del que van suposar per la institució aquelles setmanes crítiques. Els set alcaldes de la MICOD van tenir clar que s’havia de treballar conjuntament, i van reunir-se i comparèixer diàriament mentre va durar el tancament perimetral per comunicar, amb transparència, tota la informació veraç de què disposaven. Totes les decisions que es van prendre van ser fruit del consens i partint del fet que calia prioritzar la salut de les persones i protegir els col·lectius més vulnerables, i que això havia de ser compatible amb mantenir l’activitat econòmica tant com fos possible. Un any després, des de la MICOD es vol agrair a la ciutadania de la Conca d’Òdena que hagués respost de manera exemplar i amb fermesa, solidaritat i responsabilitat. És precisament gràcies a l’actitud de la ciutadania i dels seus representants que una situació que hauria pogut estigmatitzar la Conca d’Òdena es va acabar convertint en un exemple de superació per a la resta del país. Els fruits de la feina ben feta Des del primer moment de confinament la feina de la MICOD es va cen-

trar en aconseguir recursos de les administracions per fer front a la situació de la pandèmia. D’entrada es va prioritzar atendre la situació sociosanitària, garantint l’abastiment de mascaretes i l’atenció a les persones vulnerables. Moltes d’aquestes accions es van fer en coordinació amb Creu Roja Catalunya. El 22 de març de 2020 la MICOD va posar en marxa el portal Conca Connectada perquè les empreses confinades poguessin proveir-se entre elles i compensar, així, la limitació de l’entrada de mercaderies al perímetre. La resposta va ser immediata i 130 empreses s’hi van subscriure com a usuàries. D’altra banda, la MICOD va obtenir i gestionar ajuts per als col·lectius més perjudicats pel tancament. Al mes de juliol signava amb el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya un conveni d’un milió i mig d’euros per a la reactivació del Comerç de la Conca. Dos terços d’aquest ajut –un milió d’euros- es van destinar a ajuts directes pels establiments de comerç i restauració; en total se’n van beneficiar 780 establiments. El mig milió restant es va destinar a diversos projectes, com ara la creació del portal concacomerç.cat per aquells negocis que no tenien plataforma de venda online –s’hi van registrar 266 comerços dels diferents municipis de la Conca d’Òdena-. També es van dur a terme diverses campanyes de sensibilització perquè la ciutadania apostés per la compra local, com “Jo compro a casa” o “Vens i vinc”

de suport a la restauració. Finalment es va destinar 82 mil euros a entitats de comerç, i 317 mil als Ajuntaments per dur a terme projectes de dinamització del comerç municipal. Fruit del treball conjunt dels set municipis, a finals d’any el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través del SOC, va presentar un Pla de Xoc per a la Conca d’Òdena amb un pressupost d’1 milió d’euros per a subvencionar projectes ocupacionals i de foment de l’activitat econòmica a la (concretament als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena) per l’especial afectació econòmica que van patir amb el tancament perimetral del març i l’abril. D’altra banda, des de la MICOD també es va impulsar la creació de l’Aliança per la Conca, que va tenir lloc el mes d’abril de 2020. Es tracta d’una iniciativa que agrupa els set ajuntaments de la Mancomunitat (Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí) i una quinzena d’agents socioeconòmics del territori. L’ens treballa per abordar conjuntament els reptes de la Conca i es reuneix amb periodicitat per impulsar iniciatives i debatre aspectes d’interès comú, com per exemple el projecte de Pla Director urbanístic d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, que té un ampli consens dins de l’Aliança per la Conca. Així doncs, tan la pròpia Aliança com l’hàbit de treballar de manera conjunta i consensuada és un dels aprenentatges

adquirits que la MICOD creu que perduraran passada la pandèmia. Finalment, des de la MICOD s’alerta que, tot i que amb el pla de vacunació se superarà l’emergència sanitària, hi haurà encara molta feina per abordar les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, i caldrà seguir treballant amb unitat com s’ha fet aquest darrer any i canalitzant tots els ajuts que es puguin aconseguir de les diverses administracions. En aquest sentit, per aquest 2021 la MICOD ha signat amb la Diputació de Barcelona un Pla de reactivació per a la Conca d’Òdena, que inclou ajuts per al comerç per valor de 250 mil euros, entre d’altres actuacions. La MICOD La Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD) és una associació formada per 7 municipis de la comarca de l’Anoia, tots ells situats a la conca d’Òdena: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí. L’entitat va néixer al 2001 per donar serveis de manera mancomunada als diferents municipis que la integren, i té com a objectiu unir esforços i recursos per gestionar serveis d’interès comú en diferents àrees com la promoció econòmica, la igualtat de gènere, serveis d’ocupació, formació i inserció i serveis relacionats amb el medi ambient i la mobilitat, entre d’altres. Enguany celebra els vint anys d’existència.

mercat

març/2021

La cuina que no podem perdre

Conserva de carxofes escabetxades

bans de Nadal em van trucar del Centre Cívic del barri de Montserrat i, em van proposar de fer un curs de cuina telemàtic. No n’havia fet mai cap en aquest format, però em va picar la curiositat. Ja havia vist alguna recepta en directe de “Cuina en Barnús” de l’Ada Parellada i em va semblar que podia ser divertit. El vam anomenar secrets de cuina, però clar, quins secrets de cuina? El tema se’m complicava i ja havia dit que sí. Em vaig tirar de la moto i, un cop ja sabia qui s’havia apuntat al curs em vaig atrevir a demanar suggeriments. Una d’aquestes persones em va demanar si podia explicar com es feien les conserves de carxofes. Jo, fa temps que en faig, però no n’estic gaire content, per tant, no era adequada per explicar-la. Apa arremanga’t i busca. Sort que Internet no te l’acabes i, en vaig trobar una del blog taulaposada. com que em va cridar l’atenció. En vaig fer una prova, però no la vaig poder tastar abans de fer el curs. Ho he fet avui, i com que el resultat crec és més que bo i, a més a més estem en temporada de carxofes, aquí us la deixo. Per fer dos pots de conserva d’uns 220 ml us farà falta: 4 carxofes grosses i tancades 1 gra d’all Pebre negre en gra, rosa o de Jamaica Llorer, orenga o altres herbes aromàtiques Bitxo de caiena o un tros de bitxo vermell Oli verge 1 llimona Un raig de vinagre blanc (com més bo sigui més bona quedarà la conserva) Sal 2 pots de vidre de tapa de rosca nets d’uns 220 ml.

Poseu els pots de vidre i les tapes en una olla, ho cobriu d’aigua i els feu bullir per esterilitzar-los. Amb l’ajuda d’un espremedor extraieu el suc de la llimona i reserveu-lo. Netegeu les carxofes de les fulles més dures, fins que arribeu a les fulles que són més clares. Repeleu-ne les restes que queden al voltant del cor i talleu-ne les puntes més verdes. Talleu les carxofes en quarts o en 6 parts, poseu-les en un recipient i mulleu-les amb el suc de la llimona perquè es quedin ben impregnades.

Un cop les carxofes siguin netes i a punt, traieu els pots de l’aigua bullent, aboqueu l’aigua i ompliu-los amb les carxofes, mirant de no comprimir-les massa. Entremig intercaleu el gra d’all i els grans de pebre, les herbes aromàtiques i el bitxo. Poseu un pessic de sal dins els pots, un raig de vinagre blanc (més o menys 1 dit) i acabeu de cobrir les carxofes amb l’oli verge fins a quasi vessar. Tapeu els pots i poseu-los a bullir durant 30 minuts. Passat aquest temps deixeu-los refredar dins l’aigua. Quan l’aigua ja no cremi, traieu els

pots de l’olla i deixeu que s’acabin de refredar cap per avall, ajudarà que acabin de fer el buit. Un cop els pots siguin freds, eixugueu-los i etiqueteu-los amb la data d’elaboració. Ja els podeu guardar de sis mesos a un any en un lloc fresc i fosc. Són unes carxofes ideals per posar en un aperitiu o en una amanida.

Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

ecomomia

març/2021

economia

-33,9%

Respecte de 2019, la contractació femenina s’ha reduït un terç (-33,9%; 543.055 contractes menys); aquest descens ha estat un xic més intens que en el cas dels homes (-32,3%; 563.587 menys) amb un diferencial d’1,6 punts

La crisi sanitària va afectar més l’ocupació de les dones que la dels homes a Catalunya l’any 2020 L’informe “Dones i treball” elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu assenyala que l’any passat l’ocupació femenina es va reduir un 4,1% i la dels homes un 3,9% La crisi sanitària causada per la COVID-19 va afectar més l’ocupació de les dones treballadores que la dels homes l’any 2020, segons l’informe “Dones i treball” corresponent al quart trimestre de 2020 elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El balanç anual assenyala que l’ocupació femenina es va reduir un 4,1% i la dels homes un 3,9%. Tot i així, la major afectació de la COVID-19 sobre l’ocupació de les dones es va veure mitigada al quart trimestre de l’any 2020, quan l’ocupació femenina es va incrementar un 1,3% (20.800 dones ocupades més) mentre que la masculina va disminuir un 0,2%. L’atur estimat per l’EPA mostra un increment interanual de l’atur més acusat entre les dones (+37,1%) que entre els homes (+28%), que s’explicaria pel comportament desigual de l’activitat: augment de dones actives i descens d’homes actius. Les conseqüències econòmiques fruit de la pandèmia estan afectant més les dones que els homes en el mercat de treball, on tradicionalment les dones presenten taxes d’activitat i d’ocupació menors, pateixen pitjor qualitat de l’ocupació amb més temporalitat i parcialitat; i es veuen afectades tant per un atur més alt com de llarga durada. L’informe de l’Observatori recull les dades de l’Enquesta de la Població Activa del quart trimestre de 2020 i analitza l’evolució del mercat de treball femení a partir de les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, contractació laboral i atur registrat a Catalunya. L’any 2020 va acabar amb 1.857.400 dones actives en el mercat de treball català, d’acord amb les estimacions de l’Enquesta de població activa, i representen el 47,9% de la població activa a Catalunya. Interanualment, les dones actives recuperen el creixement (+0,5%), mentre que el nombre d’homes actius es redueix en comparació amb 2019 (-0,7%). En xifres absolutes, hi ha 8.500 dones actives més que un any abans. Les dones representen el 47,3% de les persones ocupades a Catalunya en el quart trimestre de 2020 (1.579.300 dones). Respecte del tercer trimestre, l’ocupació es va incrementar en 16.700 persones (+0,5%); augment que va ser exclusiu de les dones (20.800 més; +1,3%), atès que l’ocupació masculina va disminuïr en 4.100 ocupats (-0,2%).

Quant a la qualitat de l’ocupació generada en el quart trimestre, l’ocupació femenina a temps parcial va pujar amb més força que el temps complet (+5,8% davant del +0,2%), i també l’ocupació assalariada amb contracte temporal (+3,9% enfront del +0,5%, de la indefinida). Aquest increment suposa 18.800 dones ocupades més a temps parcial i 2.000 a temps complet, és a dir, que el 90% de l’augment d’ocupació femenina en el trimestre va ser a temps parcial. Les dones aturades s’estimen en 278.100 d’acord amb l’EPA del quart trimestre de 2020, xifra que suposa el 51,7% del total de la població aturada de Catalunya. Hi ha 75.200 dones aturades més que un any abans i 56.900 homes aturats més. Pel que fa a la taxa d’atur, la taxa d’atur femenina (15%) es manté per sobre de la masculina (12,9%), ambdues registren el mateix increment trimestral, però la femenina (+4 punts) creix més que la masculina (+2,9 punts) en relació amb el 2019. Interanualment, l’augment de l’atur ha estat més fort entre les dones que entre els homes (+37,1% i +28%, respectivament). En ambdós casos, la

reducció de l’ocupació ha estat d’intensitat força similar. Així, el major creixement de l’atur entre les dones s’explica per l’increment de dones actives (+0,5%) que no han trobat una ocupació, mentre que en el cas dels homes, ha disminuït el nombre d’actius (-0,7%), el que ha afavorit una menor expansió de l’atur. La Seguretat Social a Catalunya tanca el 2020 amb 1.586.533 dones afiliades (dades a últim dia de l’any); xifra que representa el 47,3% del conjunt de l’afiliació catalana en el total de règims de la Seguretat (3.354.589 afiliacions). Aquestes dades inclouen les persones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació, així com les persones treballadores per compte propi que hagin sol·licitat el cobrament de la prestació per cessament d’activitat, atès que la normativa estableix que han de continuar d’alta a la SS. En el conjunt de 2020, s’han perdut 37.823 afiliacions de dones (-2,3%); aquest descens ha estat un xic més intens que el de l’afiliació masculina (-2,1%; 38.389 menys). L’afiliació va patir una caiguda força pronunciada d’abril a juny, i la resta de 2020 ha estat

més moderada. L’any 2020 va finalitzar amb 172.735 persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en situació d’ERTO a Catalunya, de les quals 85.058 són dones i 87.677, homes. Per tant, les dones representen el 49,2% de les persones en ERTO, proporció dos punts superior al seu pes en el conjunt de l’afiliació (47,3%). En el conjunt de 2020 les dones han formalitzat 1.057.900 contractes laborals, xifra que representa el 47,2% de la contractació laboral a Catalunya (2.239.613). Respecte de 2019, la contractació femenina s’ha reduït un terç (-33,9%; 543.055 contractes menys); aquest descens ha estat un xic més intens que en el cas dels homes (-32,3%; 563.587 menys) amb un diferencial d’1,6 punts. Una de les diferències més significatives entre la contractació femenina i masculina és el pes més elevat dels contractes d’interinitat en les dones (16,9% davant del 6,9% dels homes). Aquesta tipologia de contracte ha mostrat en 2020 una evolució més negativa en les dones (-28,7% enfront del -21,8% dels homes).

economia

març/2021

Entre els establiments que han vist reduïda la facturació, un 45,7% no preveu recuperar-la abans d’un any, percentatge que representa un augment de 3,5 punts en relació amb les previsions del tercer trimestre del 2020. En el cas de l’hostaleria, la proporció arriba a 2 de cada 3 establiments (66,4%)

El 56,2% dels establiments que han fet ERTO han recuperat tots els seus treballadors El 56,2% dels establiments empresarials de Catalunya que han tingut treballadors en ERTO en algun moment a causa de la covid-19 declaren que ja han recuperat el 100% del treballadors al quart trimestre del 2020, el 21,2% han recuperat més del 50%, el 15,4% han recuperat menys de la meitat de treballadors i el 7,2% encara no n’han recuperat cap, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En conjunt, el 63,6% dels establiments es declaren afectats per la crisi sanitària de la covid-19 al quart trimestre del 2020, una reducció significativa respecte dels trimestres anteriors (71,0% el tercer i 83,6% el segon). Per sectors, destaca l’elevat grau d’afectació a l’hostaleria, que arriba al 95,4% dels establiments. D’entre els establiments afectats, el 76,2% declaren que han tingut una disminució de la facturació, mentre que el 10,4% dels establiments afectats han incrementat la facturació. Això suposa una millora respecte de les dades del trimestre anterior (80,3% i 7,3% respectivament). Tot i la millora respecte dels trimestres anteriors de la majoria d’indicadors relacionats amb l’impacte de la covid-19, la disminució mitjana de la facturació s’ha mantingut i se situa en el -35,0% al quart trimestre, en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior. En el cas de l’hostaleria, la reducció mitjana de la facturació arriba al -67,5%, seguida de la resta de serveis (-34,9%), la construcció (-32,5%) i el comerç i la indústria (-29,1% i -25,8%, respectivament). Per grandària de l’establiment, els de menys de 10 treballadors són els que declaren una caiguda de la facturació més elevada (-39,0%). Impacte sobre l’ocupació El 48,8% dels establiments empresarials afectats per la crisi sanitària han tingut un impacte en l’ocupació en el quart trimestre del 2020, 3 punts menys que el trimestre anterior (51,8%). Els percentatges més elevats corresponen als sectors de l’hostaleria i la indústria (74,1% i 51,0%, respectivament). Els principals impactes dels establiments afectats en l’ocupació és la reducció temporal d’ocupació (59,6%) i la no contractació prevista de treballadors (57,6%). Els segueixen la no renovació de contractes (47,4%), la reducció permanent de la plantilla (37,7%) i l’augment del nombre de treballadors (12,3%). Per sectors d’activitat, l’impacte més

freqüent sobre l’ocupació en la indústria i la construcció és la no contractació prevista de treballadors (63,4% i 68,5%, respectivament), mentre que en els sectors del comerç, l’hostaleria i la resta de serveis és la suspensió temporal de treballadors (49,6%, 86,4% i 62,9%, respectivament). Previsió de recuperació de la facturació i de l’ocupació Entre els establiments que han vist reduïda la facturació, un 45,7% no preveu recuperar-la abans d’un any, percentatge que representa un augment de 3,5 punts en relació amb les previsions del tercer trimestre del 2020. En el cas de l’hostaleria, la proporció arriba a 2 de cada 3 establiments (66,4%). D’altra banda, el percentatge d’establiments que veuen difícil recuperar el nivell habitual de facturació o creuen que no el recuperaran i hauran de tancar s’ha reduït 2,7 punts i ha passat del 13,9% al tercer trimestre a l’11,2% al quart trimestre del 2020. Entre els establiments que han vist reduïda l’ocupació el quart trimestre del 2020, el 45,1% no preveu recuperar-la abans d’un any i un 10,9% veuen difícil recuperar-la o directament consideren que no la recuperaran. Mesures adoptades pels establiments en relació amb la crisi sanitària La reorganització i flexibilització de la jornada de treball (68,1%) ha estat la mesura adoptada majoritàriament pels establiments de Catalunya afectats per la covid-19 al quart trimestre del 2020. Altres mesures rellevants són la implantació del teletreball o l’increment, si ja en feien (64,8%), la inversió en digitalització i noves tecnologies (42,1%) i la sol·licitud d’ajut econòmic o financer (41,6%). Mesures d’impacte financer De les diferents mesures per afavorir la liquiditat o la situació financera establertes des de l’inici de la covid-19, el 45,3% dels establiments han valorat com a molt important els ajuts o incentius per al manteniment de l’activitat. La segueixen la flexibilització dels ERTO i les seves pròrrogues (44,3%), l’accés a crèdits ICO o amb interessos subvencionats (43,2%), la suspensió o moratòria del pagament de les obligacions tributàries o de Seguretat Social (41,2%) i la moratòria en el pagament de crèdits financers existents (32,7%).

La reorganització i flexibilització de la jornada de treball (68,1%) ha estat la mesura adoptada majoritàriament pels establiments afectats per la COVID-19. Altres mesures són la implantació del teletreball o la inversió en digitalització i noves tecnologies (42,1%) i la sol·licitud d’ajut econòmic o financer (41,6%)

Vull vendre les meves participacions d’una societat

ot arribar un dia en què vulgui deixar de ser soci d’una societat de la qual formo part venent les meves participacions a un amic o a un tercer. No obstant això, no puc fer-ho sense més, ja que he de complir amb els requisits que estableix la llei i les particularitats que pugui haver previst els Estatuts socials. Sí que podré vendre lliurement a un altre soci, el meu cònjuge o els meus fills, però per vendre-les a un tercer, primer hauré de comunicar-ho a la societat, indicant quantes participacions socials vull vendre, a qui vull vendre-i per quin preu. La Junta General de la societat s’ha de reunir per tractar aquesta sol·licitud i es pronunciarà al respecte, només podent denegar aquesta autorització si comunica per conducte notarial al venedor la identitat d’aquells socis o d’un tercer que adquiriria la totalitat d’aquestes participacions. Totes les condicions de venda; preu, forma de pagament ... En cas que la Junta acordés que adquirís les participacions altre soci o el tercer proposat per la mateixa i diferent de l’indicat inicialment pel soci venedor, serien les assenyalades per aquest i que inicialment va comunicar, no podent la societat canviar-les ni establir un preu diferent. Si la societat es demora injustificadament per més de tres mesos en contestar el soci venedor, aquest quedaria lliure de poder vendre en les condicions que va comunicar. Tot això sense perjudici que en els Estatuts de la societat s’haguessin establert peculiaritats sobre el tema que, tot i això, estan al seu torn subjectes a certes limitacions, de manera que seran nul·les les clàusules que facin pràcticament lliure la venda de participacions socials per actes entre vius, és a dir, que no poden els estatuts establir una regla general de llibertat de transmissió de les participacions socials. D’altra banda, tampoc serà vàlida la clàusula per la qual el soci que ofereix totes o part de les seves participacions socials quedi obligat a transmetre un nombre diferent d’aquestes. Es pot establir en els estatuts una prohibició de transmissió voluntària per actes entre vius, però amb certs límits. D’una banda, s’haurà de reconèixer als socis el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment, i d’altra banda aquesta prohibició no pot superar el termini de cinc anys des de la constitució de la societat. D’aquesta manera es pretén evitar que un estrany a la societat pogués arribar a prendre el control d’aquesta sense el consentiment dels altres socis. I la venda s’haurà de formalitzar en escriptura, en la qual s’indicarà el preu, tenint en compte que a efectes fiscals s’haurà de declarar com a valor de la venda el més gran dels següents: valor teòric comptable de les participacions segons el resultat de l’últim balanç aprovat o el resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis obtinguts en els últims tres exercicis tancats. El seu efecte fiscal serà en IRPF, com a guany patrimonial per la diferència entre preu de venda i el de compra si hi beneficis. El comprador està exempt d’impostos com a regla general.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org