AnoiaDiari 73 (Maig 2022)

Número 73 · Maig del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Com els Mossos van trobar el presumpte violador d’Igualada Les imatges d’un vídeo gravat per un veí i les de 155 càmeres de videovigilància, les dades dels repetidors de telefonia mòbil i l’ADN trobat a la roba del detingut, claus en el cas de la violació d’una menor la nit de la Castanyada a Igualada

MOSSOS

A portada P04

Alba Vergés: “Vull ser la primera alcaldessa d’Igualada”

El nombre d’empreses creix un 2% respecte del 2021 a l’Anoia

Enrich R. “M’agrada molt provocar-me a mi mateix”

P08

P10

P24

02

editorial

maig/2022

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

D

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Què hauria passat si...

esprés de més de cinc mesos d’un treball d’investigació, fet amb un hermètic secretisme, i després de detenir el principal sospitós de la violació i intent d’assassinat d’una menor la nit de la Castanyada en un descampat del polígon de les Comes, la policia i el jutge instructor han donat a conèixer els detalls del sumari. Van ser cent setanta-dos dies de silencis. cent setanta-dos dies de ràbia. cent setanta-dos dies d’angoixes i neguits. En molts casos, van ser cent setanta-dos dies de retrets i dubtes cap a la policia catalana.

Llegint l’informe, hom veu que la Unitat Central d’Agressions sexuals va fer un treball gairebé quirúrgic. De bisturí. Una unitat comandada i integrada per mosses d’esquadra que, a part de les minucioses i efectives tasques d’investigació, van acompanyar en tot moment la víctima i la seva família, fins al dia de la detenció del presumpte violador, el 21 d’abril, quan van notificar-los aquesta fita. La lectura de l’informe també obre alguns interrogants. Què hauria passat si, com succeïa fa anys, no hi haguera hagut sistemes de videovigilància? La policia va obtenir imatges de 155 càmeres. Què hauria passat si aquella nit un veí no hagués gravat amb el seu telèfon mòbil –assumint riscos– el grup de joves que trinxaven cotxes entre els quals hi havia el noi que, hores

més tard, hauria violat i intentat assassinar la jove? Què haguera passat si, com succeïa fa anys, no hi hagués hagut antenes repetidores del senyal de telefonia mòbil, que van permetre seguir el rastre de la víctima i de l’agressor, des de l’entorn de la discoteca fins al lloc de l’atac i d’allà fins al domicili del detingut? Més preguntes. Què hagués passat si un transportista no hagués trobat, pocs minuts de la violació, la noia salvatgement ferida, despullada i amb símptomes de congelació? Però encara sorgeixen més interrogants. Què haguera passat si el detingut hagués complert la pena d’un any d’internament en un centre de justícia juvenil, quan tenia disset anys, per haver intentat agredir sexualment la seva germana, una condemna que es va suspendre a canvi d’uns cursets de desintoxicació? Què hauria passat si aquest jove hagués rebut una pena més gran? Què hagués passat si en aquest país hi hagués lleis més contundents contra la violència masclista i contra la violència sexual? Què hagués passat si en aquest país s’haguessin posat els fonaments per a una educació no masclista? Més preguntes. Quan tornarà a sortir al carrer el detingut per uns fets que han commogut la comarca i el país?

Com repararà la víctima les ferides físiques i psicològiques que ha patit? Qui li tornarà la joventut que esclatava?

“Quan tornarà a sortir al carrer el detingut per uns fets que han commogut la comarca i el país?

Com repararà la víctima les ferides físiques i psicològiques que ha patit? Qui li tornarà la joventut que esclatava?”

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Estàs a favor del la Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena aprovat inicialment?

MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

SÍ 38.3%

NO 61.7%

Quina nota poses a la seguretat dins el teu municipi de l’Anoia?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

10/9 - 5.9% 8/7 - 17.6% 6/5 - 27.4%

4/3 - 29.4% 2/1 - 7.8% 0 - 11.8%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

maig/2022

publicitat

03

04

a portada

maig/2022

a portada

Els Mossos van poder fer una recreació dels revorreguts fets per la víctima i el detingut així com de la violació –de la qual no hi havia ni imatges ni testimonis– a partir d’imatges dels sistemes de videovigilància de la zona i d’informació sobre les dades de repetidors de telefonia facilitada als investigadors i analistes operatius. El vídeo gravat per un veí també va ser clau en la investigació

El vídeo gravat per un veí, clau per detenir el presumpte violador d’Igualada La Unitat Central d’Agressions Sexuals dels Mossos d’Esquadra va identificar el presumpte autor de la brutal violació d’una menor la nit de la Castanyada a Igualada després de visionar imatges de la nit dels fets registrades per 155 càmeres de videovigilància així com d’un vídeo gravat per un igualadí, Ramon Vallès, poques hores abans de l’atac, quan un grup de joves, entre els quals es trobava el detingut, destrossava uns vehicles del polígon

TONI CORTÈS MINGUET

El Ramon sortia de sopar amb un grup de familiars i amics en un restaurant de l’avinguda Europa del barri de les Comes d’Igualada.

Havien celebrat la Castanyada. Era entre la una i dos quarts de dues de la matinada i es dirigien cap al carrer Alemanya, on havien estacionat els seus vehicles. A pocs metres van veure “com un grup de joves anaven caminant en filera i dos d’ells van començar a donar puntades al capó i als retrovisors d’uns dels cotxes, un era el meu cunyat”, recorda en Ramon, veí d’Igualada.

Llavors, en Ramon va agafar el seu telèfon mòbil i va començar a gravar el grup de joves “perquè tenia clar que allò ho denunciaríem i les imatges podrien ser una prova”. “Quan vaig agafar el mòbil per gravar vaig assumir totes les conseqüències, tot i el risc, no vaig dubtar ni un segon”, explica en Ramon en declaracions a l’AnoiaDiari, afegint que “un dels nois tenia una actitud molt violenta”. A les imatges del vídeo es veu com el grup d’acompanyants del Ramon s’encara als joves recriminant-los la seva actitud. Quan els joves es van allunyar, van anar a comprovar els desperfectes que els joves havien provocat al vehicle. “Habia rebut molts cops i el sostre estava completament enfonsat”. Llavors van avisar a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra. “Ens van dir que estaven desbordats, que la nit era mogudeta. Però ens vam esperar allà

fins que van arribar. Els vam explicar què havia passat i jo els vaig comunicar que tenia imatges dels fets i les vaig compartir amb la policia allà mateix”.

El Ramon Vallès és un experimentat pilot de la companyia Iberia. Dies més tard va ser citat al Jutjat d’Igualada per declarar com a testimoni sobre els fets d’aquella nit. “Vaig haver d’anar a declarar pels incidents del cotxe, per res més. Vaig explicar tot el que havia vist i vaig aportar la gravació. Alguns dels joves també eren al jutjat. Òbviament, ja sabíem que aquella mateixa nit havia succeït un acte tan violent com el que va patir

aquella criatura, però en aquells moments no podia relacionar la gravació que vaig fer amb la violació”.

El Ramon Vallès no va tenir cap més notícia del seu vídeo fins el 7 de gener, quan va rebre una trucada de l’Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, que el citaven per trobar-se. Es va reunir amb dues agents de la unitat a la comissaria d’Igualada. “Volien les imatges originals del vídeo i també el terminal mòbil des d’on les vaig gravar”, recorda en Ramon, assenyalant que “llavors vaig veure clar

que sobre aquell vídeo i altres coses que els Mossos deurien tenir, s’estava investigant la violació”. “Després de la detenció del presumpte violador em van explicar que les imatges del vídeo havien sigut molt importants en la investigació”, explica en Ramon Vallès, afegint que “em vaig alegrar molt, estic molt orgullós i satisfet de no haver dubtat gens en fer el vídeo. Sóc conscient que vaig còrrer un risc, perquè aquesta gent no saps mai com respondran, perquè poden sentir-se amenaçats i anar a per tu, i no tenen contemplacions. De la mateixa manera que trinxen un cotxe et poden trinxar la cara. Però això

La motxilla, peces de roba i el telèfon mòbil del detingut trobats durant l’escorcoll al seu domicili. MOSSOS

Vídeo El Ramon Vallès, un experimentat comandant de la companyia Iberia, sortia de sopar amb altres parelles de familiars i amics d’un resturant de l’avinguda Europa quan es va creuar amb un grup d’onze joves que estaven fent destrosses en vehicles. El veí va gravar amb el seu mòbil com els seus companys s’encaraven als joves recriminant-los les seves accions. Durant la investigació, aquestes imatges serien claus per detenir el principal sospitós.Segons la policia, l’home de la caputxa seria qui, unes cinc hores més tard, violaria brutalment nuna menor a pocs metres del lloc on es va gravar el vídeo.

a portada

maig/2022

05

Gràcies a la visualització de les imatges del vídeo gravat per l’igualadí Ramon Vallès i les registrades per les 155 càmares de sistema de videovigilània es va poder identificar un sospitós registrat per diferents càmeres de seguretat i es va poder definir el recorregut que aquest home va fer aquella nit, el qual coincidia amb el recorregut de la noia. Les càmeres van registrar com aquesta persona la seguia i s’anava apropant a ella però el moment de l’assalt no va quedar gravat per cap sistema de videovigilància. Posteriorment, passat un interval d’uns vint minuts, l’individu va tornar a aparèixer inscrit per les càmeres portant una peça de roba penjada al braç que podria ser de la noia

El número 11 T.C.M.

Ramon Vallès al lloc on va gravar el vídeo. TCM

no és res, el que és greu és el que li van fer a aquella poble noia. Quan van detenir el presumpte sospitós em vaig alegrar molt per la noia perquè malgrat tot el que va passar el que vaig fer va servir per a alguna cosa.” En Ramon remarca que “les persones que tenim consciènica, que som capaços de posar-nos en la pell d’una família, pequè tenim fills i filles joves i som conscients que això li pot passar a qualsevol… què hem de fer? Espantar-nos i amagar-nos? Sempre guanyen els dolents? Plantem-nos! Plantem cara!

I si podem gravar un vídeo, fem-ho i denunciem-ho! És clar que corres perill, però no hem de ser egoistes. És molt més fotut que violin a una noia de setze anys que no pas que a mi, hipotèticament, em fotin patades per prendre’m un mòbil per haver-los gravat. Jo, aquella nit, hagués pogut amagar-me, canviar de vorera, mantenir distància i mirar cap a una altra banda. Però això no va amb mi” i assegura que “no sóc un heroi. El que voldria és que res hagués passat aquella nit i que aquella noia no hagués patit el que va patir”.

El vídeo enregistrat pel comandant d’aviació Ramon Vallès dura 52 segons. Menys d’un minut. Però va ser una peça clau i determinant, junt amb altres imatges que van captar diverses càmares de seguretat del polígon de les Comes i les localitzacions dels mòbils, per centrar la investigació, després de descartar altres sospitosos, sobre una persona: el número 11.

A partir de l’aixecament del secret del sumari del cas de la violació de la menor a Igualada la nit de la Castanyada, s’han pogut conèixer els detalls de la investigació de l’anomenat “cas Nit” que van portar a la detenció, el passat 21 d’abril, de Brian Raimundo Céspedes al seu domicili del carrer d’Igualada. Alguns d’els elements claus estan vinculats amb la tecnologia. Es tracta de les imatges gravades per Ramon Vallès i les registrades per 155 càmares de seguretat de l’entorn de la discoteca Epic del polígon de les Comes. També va se deterninant la localització del telèfon mòbil de la victima i del sospitós al lloc dels fets, seguint el posicionament determinat pels repetidors de la zona.

En les imatges gravades per l’igualadí Ramon Vallès es veu el grup de joves, desfilant pràcticament en filera. Són deu homes i una dona. L’últim és l’únic que es cobreix la cara. Se la va cobrir amb la caputxa de la dessuadora de color blau fosc en veure que un home agafava el telèfon mòbil i començava a gravar el grup després d’haver causat desperfectes en uns vehicles. Unes imatges que, com avançàvem, Vallès compartiria després amb la policia a l’hora de denunciar l’incident ocorregut cap a dos quarts de dues de la matinada. Unes cinc hores després, violarien brutalment una menor a poca distància dels fets. El cas de la violació va estar en mans de la comissaria dels Mossos a Igualada però, co marca el protocol, passades les primeres vint-i-quatre hores, va passar a la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS), una unitat especialitzada creada el 2020 arran de l’augment d’agressions sexuals a Catalunya, que ha liderat la investigació coordinadament amb diferents unitats de la Divisió de la Policia Científica i de la Divisió d’Investigació Criminal.

La policia catalana, amb més d’un centenar d’investigadors, va començar el seu treball en una investigació en què la víctima no podia aportar cap informació i tampoc hi havia testimonis directes ni imatges del llocs i hora de l’atac. Els mossos van mamntenir totes les línies obertes i van posar damunt la taula totes les hipòtesis posibles.

Incialment van posar el focus en l’entorn personal de la víctima i en un primer sospitós, un jove que havia acomopanyat la menor, però es va descartar. També van posar l’atenció en un circ que s’havia instal·lat a prop del lloc dels fets. El cos especial, liderat i integrat bàsicament per mosses, va continuar amb la investigació amb molta discrecció i secretisme. La unitat seguia els fils de diferents fronts, diverses línies d’investigació. Les primeres hores eren claus. Van elaborar, a partir de les imatges de les càmares de seguretat de la zona, van reconstruir el recooregut que va fer la víctima des de la discoteca Epic fins el lloc on va ser violada.

Entre altres àmbits, les agents van investigar totes les denúncies que s’habien presentat el darrer any a Igualada per delictes

9 8

10

7

sexuals, com exhibicinoisme, agressions i abusos, així com per baralles o robatoris violents. La policia va investigar els antecendents i va fer un seguiment de tots els autors d’aquests fets.

També van analitzar les denúncies i incidents ocorreguts aquella fatídica nit de la Castanyada a Igualada. Entre molts altres –com explicava en Ramon Vallès, aquella nit havia sigut “,mogudeta” – les agents es van trobar amb la denúncia dels desperfectes causatrs per uns joves a uns vehicles estacionats al carrer Alemanya, a pocs metres de la discoteca Epic i també a poca distància del lloc on es va produir la brutal violació i l’intent d’assassinat. I la denúncia anava acompanyada d’un vídeo. D’unes imatges que acabarien sent claus per al desenvolupament de la investigació.

Els investigadors disposaven de les imatges gravades per 155 càmares de seguretat d’empreses del voltant de la discoteca Epic del carrer Itàlia, on la nois de setze anys, veïna de Masquefa, havia passat les hores prèvies a l’agressió. La polica va analitzar tots els detalls de les persones i vehicles per localitzar indicis que poguessis aportar alguna línia d’investigació i per identificar el possible o possibles ospitosos relacionats amb la violació.

En el visoonat d’aquestes imagtes la policia va identificar un individu registrat per diferents càmeres en diferents moments.

Els investigadors van veure que el recooregut de l’home coincidia amb elq ue havia fet la noia. A les imatges es veu com l’home segueix la víctima, apropant-se cada vegada més. La policia va determiant, gràcies a la complexió física, el color dels cabells i a la roba i el calçat, que aquest home era el mateix que es cobria la cara amb una caputza al vídeo gravat hores abans per ramon Valès. Era l’onzè de la filera. L’home número 11.

A partir d’aquest moment, la investigació es va centrar en aquest individu. Les imatges del vídeo de Ramon Vallès van ser claus per reduir el cercle. Les agents van identificar diversos joves del grup, els van posar un número a cadascú, de l’1 a l’11, els van fer un seguiment i els van intervenir els telèfons. Al llarg de diverses setmanes, els van interrogar amb l’excusa dels incidents dels cotxes, però el que realment volien era recabar informació sobre el número 11. Calia posar-li cara, noms i cognoms.

Els joves van delcrar que no coneixien el número 11. Van explicar que s’havia afegit al grup, juntament amb un altre noi, menor d’edat. A partir d’aquestes delcracions, la policia va restrejar el telèfon d’aquest menor, Y.M.F., i va analitzar les trucades que havia fet o rebut aquella nit fins topar amb un número amb què va interactuar en repetides ocasions, un número que els repetidors havien poisicionat al lloc de la violació. La policia va demanar el titular a la companyia telefònica. Es tractava d’una empresa especialitzada en instal·lacions de telecomunicacions amb seu a Cartagena. A requeriment per escrit, l’empresa va comunicar a l’UCAS que el terminal pertanyia a Brian Raimundo Céspedes. El número 11 ja tenia nom i cognoms.

6

5

4

3

2

1

11

El grup de joves que van causar desperfectes en els vehicles poques hores abans de la violació. Encerclat, eljove número 11, el presumpte autor de l’atac. VÍDEO: RAMON VALLÈS / EDICIÓ: TCM

06

a portada

maig/2022

El cas “Nit”

La policia va recrear els moviments de la víctima i del presumpte violador gràcies a les imatges de 155 càmares Les imatges dels sistemes de viodeovigilància i les dades obtingudes dels repetidors de telefonia mòbil mostren com el detingut segueix la vítima quan surt de la discoteca, apropant-s’hi cada vegada més fins al lloc on va cometre la brutal agressió i d’on no hi ha imatges. La policia també ha pogut reconstruir el trajecte de l’home fins al seu domicili, al centre de la ciutat, on va ser detingut el passat 21 d’abril

T.C.M.

Les agents de la UCAS es van fixar en l’onzè jove del vídeo gravat per l’igualadí Ramon Vallès perquè coincidia amb el perfil d’un home que apareixia en les imatges registrades per diverses càmares del polígon de les Comes. Unes imatges que mostren, en diversos punts, com l’home es va aproximant a la víctima.

Segons el sumari, la primera càmara els va gravar amb 47 segons de diferència.

A partir d’aquí, les altres càmares registren com la distància es va reduint. Les darreres imatges mostren com l’agressor es tan sols a dos segons de distància de la jove, en un carreró al costat d’un descampat del carrer Països Baixos, al costat de l’Avinguda Europa, on es va cometre la violació i intent d’assassinat en una hora que l’informe situa entre un quart i tres quarts de set de la matinada.

El moment de l’atac no va quedar gravat per cap sistema de videovigilància.

El mateix informe revela, com ja havia transcentit públicament, la “brutalitat” de l’agressió, i l’abandonament de la víctima en un lloc “fred i inhòspit”. L’informe també remarca que si un trasnportista no hagués trobat el cos de la noia, nu, amb greus feides, amb símptomes de congelació i sense la ràpida intervenció dels serbeis d’emerghències mèdiques, la noia, amb tota probabilitat, hauria mort.

L’informe, com assenyalàvem, situa l’atac entre un i tres quarts de set de la matinada. Són uns minuts, vint aproximadament, que cap càmare de seguretat va registrar. Transcorregut aquest temps, una càmara torna a gravar com el jove, després de cometre la violació, es dirigeix sol en direcció sud. Sis càmares més van gravar el jove en el seu recorregut fins al seu domicili al centre d’Igualada, concretament al número 13 del carrer Sant sebastià. En les diverses gravacions es veu com l’individu porta una peça de roba al braç, que podria ser de la víctima. A les darreres imatges, l’home ja no porta la cara coberta amb la caputxa.

Les imatges registrades pels sistems de videivigilància van delatar l’agressor.

També ho van fer les dades dels repetidors de telefonia, que ubicaven el telèfon mòbil del detingut i el de la víctima en el lloc i moment de la violació. Gràcies a les imatges i a la informació de les antenes de telefonia on el detingut s’anava connectant al llarg del trajecte, la policia va poder recrear el recorregut de l’home.

Durant setmanes la policia va fer un seguiment del llavors principal sospitós. MOSSOS

Agents dels Mossos en el moment d’entrar en el domicili del detingut. MOSSOS

L’informe també revela que Brian Raimundo Céspedes tenia al seu mòbil una captura de pantalla d’una cerca a Google Maps del recorregut que volia seguir des de l’Avinguda Europa –lloc de la violació – fins al seu domicili.

Un domicili on, 171 dies després de la violació, el 21 d’abril, Brian Raimundo Céspedes era detingut pels agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra.

Prèviament, la UCAS havia iniciat un seguiment al principal sospitós, de 21 anys. Van fer-li fotografies per comparar-les amb les captades per les caàmres de videovigilància del poígin igualadí.

Van interrogar el seu entorn familiar i van investigar, també, el seu historial delictiu. Una exparella va declarar que havia patit mals tractes. La mare va confessar que es va veure obligada de fer-lo fora de casa, a Gualba, motiu pel qual el jove es va traslladar a Igualada. Els motius? El seu fill havia agredit sexualment la seva germana, de set anys. Brian Raimundo va ser condemnat a un any d’internament en un centre de justícia juvenil, pens aue va ser suspesa durant 2 anys amb l’obligació de complir llibertat vigilada, un tractament psiquiàtric i un

tractament de desintoxicació, a més de l’ordre d’allunyament de la víctima.

Tal com va succeir amb les imatge, registrades per les càmares de videovigilància i pel telèfon mòbil d’un igualadí, així com el seguiment dels terminals de la víctima i dels sospitosos, la tecnologia també va ser clau en l’escrorcoll que es va fer el 21 d’abril al docimili del sospitós, al carrer sant sebastià número 13 d’Igualada.

Després de vint-i-una setmanes d’investigació, de neguits, de preguntes sense reposta de la ciutadania, la policia -amb el ple convenciment que aquell home, el número 11, era l’autor de la violació – ara, amb els indicis recollits i les evidències sorgides de la investigació, van sol·licitar a l’autoritat judicial l’entrada al docimili del sospitós on, després de vuit hores d’escrocoll, van trobar m´s proves que el puguin relacionar directamrnt amb els fets. També van enrar i escorcollar el domicili de l’exparella del principal sospitós.

En l’escorcoll hi van participar agents de la Unitat Central d’Agressions Sexuals, agents de la Divisió de la Policia Científica, juntament amb agents de la Brigada Mòbil.

Els investigadors van localitzar les peces de roba i la motxilla que duia el noi aquella nit i que van captar les càmares.

No van trobar la roba que l’home s’havia endut de la noia (una jaqueta, el vestit i les calces), deixant-la nua aquella freda nit de la castanyada i fbrutalment ferida. Si que van trobar, tanmateix, restes d’ADN de la víctima ern una peça de roba del sospitós, gràcies a tècniques avançades com llums forenses, micro-nebulitzadors, càmares d’infrarojos, càmares de 360 º, etc.

L’infome detalla les tasques fetes per les diferents unitats. Així, el Grup d’Anàlisi de la Imatge van participar en la recreació dinàmica del moment dels fets, basada en les imatges dels sistemes de videovigilància de la zona facilitada als investigadors i en la informació sobre les dades de repetidors de telefonia facilitada pels analistes operatius.

Per la seva banda, la Unitat Central d’Inspeccions Oculars va realitzar les dues inspeccions oculars tècnic-policials en els dos domicilis escorcollats, un dels quals era el presumpte autor. Concretament, el domicili del presumpte autor es va inspeccionar durant més de 8 hores en estrictes condicions d’asèpsia per evitar contaminacions biològiques. Es van recollir diversos indicis i mostres que es van identificar i recuperar tècniques de visualització mitjançant diferents tipus de reactius químics i fent ús també de càmeres especials que operen en diferents espectres de llum, cosa que permet visualitzar els diferents tipus de fluids humans que no es poden apreciar a simple vista.

La Unitat Central de Genètica Forense i el laboratori de genètica de la DPC van participar en la recuperació de mostres en peces de roba de l’autor i en el seu estudi i posterior extracció de l’ADN van trobar-hi restes coincidents amb l’ ADN de la víctima.

Finalment, la Unitat Central d’Informàtica Forense va participar en l’extracció íntegra de la informació dels telèfons del presumpte autor i altres unitats de memòria.

L’informe remarca, en aquests entit, que “les noves tecnologies aplicades en aquesta investigació han estat crucials per identificar l’autor”.

Un element clau perquè el juthe decretés el seu ingrés a presó, a Can Brians, a espera de judici pels delictes d’agressió sexual i assassinat en grau de temptativa.

a portada

maig/2022

El cas “Nit”

Més gravacions 6:45 - 6:50 Novament, diverses càmeres d’empreses i establiments del polígon graven el presumpte violador dirigint-se al centre d’Igualada. Porta la caputxa posada, dessuadora blava, vambes, motxilla i porta una peça de roba penjada del braç, probablement de la víctima.

Mira el vídeo

Lloc de la violació 6:15 - 6:45 Carreró al costat del carrer Països Baixos, a tocar de l’avinguda Europa, on l’agressor comet la brutal violació i l’intent d’assassinat i deixa la noia nua, inconscient i a la intempèrie. Un transportista la va localitzar uns 30 minuts després.

Destrossa de cotxes 1:15 - 13:30 Un grup que sortia de sopar s’encara amb un grup d’onze joves que havien fet desperfectes en cotxes.

El Ramon V. grava els joves amb el mòbil. Un dels joves que surt a les imatges seria qui, hores més tard, violaria la menor.

Gravacions Disctoteca Èpic 6:00 (aprox.) La menor surt de la discoteca Èpic, situada al carrer Gran Bretanya, on va celebrar la festa de la Castanyada.

Sense caputxa

6:10 - 6:15 Diverses càmeres graven la noia caminant en sortir de la discoteca i com el presumpte violador accelera el ritme i es va acostant cada vegada més fins a estar a només dos segons de distància fins al lloc de l’atac, d’on no hi ha imatges.

6:50 S’obtenen imatges de l’individu sense la caputxa posada a través d’una càmera del carrer Guimaraes .

Rastre Els Mossos van traçar el recorregut del detingut fins al seu domicili a través de les dades dels repetidors de telefonia que ubicaven la posició del seu telèfon mòbil.

Domicili del detingut 21 d’abril Després de més de cinc mesos d’investigació, els Mossos escorcollen durant vuit hores el pis de Brian Raimundo C.M., al carrer Sant Sebastià. Al domicili troben la mateixa indumentària que duia la nit de l’agressió i restes d’ADN de la víctima en una peça roba. L’home, de 21 anys, és detingut

Estació La víctima va sortir de la discoteca per anar a l’estació i agafar el tren per tornar al seu domicili. No hi va arribar.

07

08

societat

maig/2022

Política TCM

El passat 25 d’abril anunciava que es presentaria a l’alcaldia d’Igualada formant tàndem amb Enric Conill i sumant a l’equip d’ERC a Igualada. Com es va prendre aquesta decisió?

I quines són les relacions amb l’actual líder dels republicans a l’Ajuntament d’Igualada?

Amb l’Enric Conill fa molts anys que ens coneixem, som companys i amics i els dos volem que a Igualada hi hagi un govern encapçalat per ERC. Apostar pel canvi per tal de transformar la ciutat i fer una Igualada molt millor. Ell i jo fa setmanes que parlàvem de com faríem això i, conjuntament, vam arribar a la conclusió que sumant al projecte de l’Enric Conill amb l’equip d’ERC Igualada encapçalant la candidatura ens dona aquesta força. La relació amb ell era molt bona i, de fet, encara serà millor perquè estem treballant braç a braç.

Vau sondejar, prèviament, l’opinió i sensacions de militants, simpatitzants i de la ciutadania? Òbviament, abans de prendre aquesta decisió conjuntament, l’Enric i jo, ho vam parlar amb d’altra gent. Volíem saber com ho veia el mateix equip d’ERC Igualada i també amics i familiars. És un tema que s’havia de treballar amb discreció.

El fet de ser la primera candidata que es presenta públicament pot condicionar l’agenda de la resta de formacions polítiques?

Nosaltres ens fixem molt poc en què fan els altres. Tenim el millor equip per governar Igualada, experiència de govern i un projecte transformador per la ciutat. Desitgem que els altres partits intentin fer bons equips i bons programes perquè així qui més hi guanyarà serà Igualada.

El seu rival és Marc Castells?

L’objectiu d’ERC Igualada és tom-

“Cal un canvi de govern a Igualada per tornar a ser una ciutat capdavantera i nosaltres tenim l’experiència de govern per fer-ho” Alba Vergés Candidata a l’alcaldia d’Igualada per ERC bar dotze anys de govern Castells?

Capgirar el mapa polític a l’ajuntament durant els darrers anys? El meu rival és l’atur, la manca d’habitatge assequible o que el 45% de joves d’Igualada vulguin marxar de la ciutat. Això ens obliga a treballar per un transport públic en condicions per poder viure a Igualada i atraure gent a treballar a la ciutat, més oferta laboral i oportunitats.

Ho podem revertir, només cal no estar més aturats en el que és essencial. No podem estar 12 anys sense planificar la ciutat i esperar que les coses canviïn soles mentre som la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya. I sí, ara a Igualada cal un canvi per avançar i nosaltres tenim l’experiència de govern per fer-ho.

Vostè era consellera de Salut a l’esclat de la COVID-19 i en els mesos més convulsos de la pandèmia, especialment a Igualada,

la seva ciutat, i on ara es presenta a la cursa per a l’alcaldia.

En una ciutat que ha patit molt l’impacte de la pandèmia, creu que la gestió de la crisi pot sumar o restar a la seva candidatura?

Sí, sens dubte amb la pandèmia mundial de la COVID-19 vaig haver de fer front a una situació molt complicada com a Consellera de Salut, de la mateixa manera que ho van fer tots els altres governs del món i que ho va haver de fer la societat, també la societat igualadina.

L’experiència que n’he tret és ingent i estic segura que aquesta experiència de govern la podré posar al servei d’Igualada com a alcaldessa. Un exemple és haver dissenyat una estratègia de vacunació que va funcionar a la perfecció i que va ser referent a Europa.

Què pot traslladar de la seva experiència al Govern i de la seva

experiència com a diputada del Parlament a un govern de la ciutat en cas que esdevingui, com desitja, la primera batllessa d’Igualada?

El Departament de Salut té el pressupost més gran de tota la Generalitat de Catalunya, enguany supera els onze mil milions d’euros. Alhora, hi ha milers de treballadors públics i moltíssims centres i instal·lacions. La gestió de tot això, juntament amb la de la pandèmia, li asseguro que et marquen i que et fan aprendre moltíssim. Alhora, he treballat braç a braç amb alcaldes i alcaldesses de Catalunya, com a diputada i Consellera de Salut. Com a diputada vaig poder conèixer la comarca de l’Anoia de dalt a baix.

Igualada ha d’exercir de capital mantenint una relació potent amb tota la comarca i més enllà. Recentment, em vaig reunir amb el President Aragonès per traslladar-li tots els reptes i necessitats que té Igualada i l’Anoia.

La política municipal és molt més propera al ciutadà que la que ha viscut els darrers anys des del Govern i des del Parlament?

Sens dubte, i aquesta proximitat m’encanta. Tot i que, diguem que sempre he volgut fer propera la política. Al final ho és tant com tu vols que ho sigui: si fas més carrer i escoltes a la gent a casa seva, a la seva entitat, al seu hospital, on calgui, és sempre propera.

Alba Vergés formarà tàndem amb l’actual portaveu dels republicans a l’Ajuntament d’Igualada, Enric Conill. ERC

El fet de poder ser la primera batllessa de la ciutat, com comentàvem, és una motivació afegida?

Crec que així ho pot veure molta gent, sí. I jo m’hi afegeixo. Estic molt il·lusionada, tinc ganes de poder ser a Igualada des de primera línia, al costat de la gent i fer-ho amb l’equip d’ERC Igualada. Vull

“

“Amb l’Enric Conill fa molts anys que ens coneixem, som companys i amics i els dos volem que a Igualada hi hagi un govern encapçalat per ERC. Apostar pel canvi per tal de transformar la ciutat i fer una Igualada molt millor.”

“Tenim el millor equip per governar Igualada, experiència de govern i un projecte transformador per la ciutat.”

societat

maig/2022

Política ha hagut la reindustrialització que necessita i que es prometia a Igualada. Hem perdut molts trens, massa, i ara toca un canvi de govern a Igualada per tornar a ser una ciutat capdavantera de Catalunya. Nosaltres tenim l’experiència de govern per fer-ho, sabem com fer-ho i, per tant, ho farem.

Quins seran els punts forts del seu programa electoral?

Oferir solucions a la gent sobre tots els reptes que els hi he comentat.

Política útil. Que resolgui problemes concrets dels nostres veïns i veïnes: generar habitatge rehabilitant pisos buits de la ciutat, que n’hi ha més de 2000. Fer uns impostos justos i progressius. Mantenir els carrers i els parcs nets, millorar molt en reciclatge per tal de no estar a la cua de Catalunya, dur a terme la planificació urbanística que necessita Igualada per poder créixer i planificar-se, iniciar el procés de reindustrialització tecnològica per generar llocs de feina de qualitat, crear oportunitats per a joves perquè no hagin de marxar de la ciutat i millorar el transport públic amb Barcelona i la resta del país.

Alba Vergés aspira a convertir-se en la primera batllessa d’Igualada. ERC

ser la primera alcaldessa d’Igualada i crec que solucionar els problemes dels meus veïns i veïnes és el millor servei públic que puc fer.

Com valora els dos últims mandats del govern de Junts per Igualada?

Ara toca un canvi. El govern de Convergència/PDECat/junts ha fet coses bones per Igualada, però no ha transformat la ciutat. Tampoc ha afrontat els reptes que teníem i tenim: no han renovat el POUM, han ignorat els problemes flagrants que tenim en habitatge, no han aconseguit inversions importants ni han creat llocs de feina i ha apujat moltíssim els impostos als ciutadans fent que Igualada sigui la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya. Tampoc han generat més oportunitats pel jovent ni tan sols han batallat per obtenir un transport públic digne que ens comuniqui amb la resta del país. És cert que en el seu moment, el 2011, van tornar a insuflar autoestima a la ciutat, i això és rellevant. Però no podem continuar vivint de l’autocomplaença, ara cal

un canvi a Igualada per afrontar els reptes de present i futur.

Quines són les principals problemàtiques o mancances que té Igualada i quins són els reptes més importants que té la ciutat? Quins trens ha perdut Igualada i quins no pot perdre?

Com li deia, l’atur a Igualada és molt més alt que la mitjana de Catalunya i la Província de Barcelona, la connexió amb transport públic amb la resta del país és pràcticament inexistent, llevat de Barcelona. Igualada està molt ben situada, però només tenim l’opció del cotxe privat mentre ens omplim la boca de la lluita contra el canvi climàtic.

No hi ha accés a habitatge assequible i això expulsa jovent i oportunitats. Tenim els impostos més cars de Catalunya per famílies i empreses, el 45% del jovent de la ciutat manifesta que vol marxar d’Igualada, no hi ha projecte de transformació urbanística i el POUM és del 1986. També tenim un comerç local debilitat. S’han d’atreure empreses que creïn llocs de treball, potenciar el treball qualificat, no hi

En aquest programa electoral, què proposaran sobre els impostos?

Doncs fer-los justos. Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya i la desena ciutat de l’estat espanyol amb els impostos més cars. Això és un fet i malauradament no es tradueix en més i millors serveis. L’alcalde presumeix d’haver reduït el deute municipal, però qui realment ha reduït el deute són els igualadins amb els impostos més cars de Catalunya. De fet, si es compara amb altres ciutats, podrà veure que hi ha ciutats que han reduït més el deute que Igualada amb menys impostos i invertint més. Això vol dir que el govern no ha fet una gestió gaire eficient dels recursos públics.

El que nosaltres recomanem i proposarem és fer els impostos més justos: qui tingui més que pagui més i qui tingui menys que pagui menys. Caldrà fer una rebaixa per equiparar-nos a les ciutats similars a la nostra. Si els altres ho poden fer, nosaltres també.

Si és alcaldessa, desencallaran el POUM? Sí, sens dubte, i serà una de les primeres temàtiques que abordarem.

No pot ser que el POUM que actualment té Igualada sigui del 1986, i recordem que el POUM és el planejament urbanístic que serveix per planificar la ciutat urbanísticament, i que malgrat les reiterades promeses electorals de Convergència per renovar-lo, encara no s’hagi fet. Ni tan sols al barri del Rec, molt valorat per la gent, no s’ha tocat res durant aquests anys, i no serà perquè la gent no hagi obert el debat.

L’Ajuntament no ha abordat res, ho veig com amagar-se en l’“anar fent”, o sigui, “no fent res”.

Igualada té l’autoestima tocada?

Crec que Igualada té una bona autoestima perquè els igualadins i igualadines ens la treballem cada dia. Igualada és una ciutat culturalment molt rica, per exemple.

També associativament molt potent i amb moltes iniciatives privades molt engrescadores. Però amb això no n’hi ha prou. Cal un govern que transformi aquesta ciutat per tornar a ser una ciutat capdavantera de Catalunya amb elements tangibles.

Amb qui pactaria i amb qui no ho faria?

L’única alternativa al govern actual és ERC Igualada. Crec que d’això n’és conscient tothom i no ho qüestiona ningú. I alhora, nosaltres som l’únic partit obert a parlar amb tothom per millorar la ciutat, òbviament menys amb partits d’ideologia feixista.

En cas que, d’aquí poc més d’un any, els resultats no la facin alcaldessa, quin serà el paper d’Esquerra a l’oposició?

Ens presentem amb una candidatura que suma forces i equip per guanyar. Som l’alternativa a deixar d’anar fent i passar a actuar per solucionar els problemes i els reptes que tenim a Igualada. Estic segura que la gent vol aquest canvi. És important per les seves vides. I aquest canvi no es fa des de l’oposició, es fa des del govern de la ciutat.

Creu que l’extrema dreta entrarà a l’Ajuntament d’Igualada?

Espero que no. I crec que tots els igualadins i igualadines hem de treballar perquè això no passi.

Si és elegida alcaldessa d’Igualada, serà compatible amb la seva dedicació al Parlament?

Si soc alcaldessa d’Igualada, vull dedicar el 100% del meu temps a l’alcaldia d’Igualada perquè el repte és colossal i molt il·lusionant.

Això ho fa incompatible amb el Parlament, però, en canvi, ho fa més compatible amb la família. Ser a Igualada cada dia em permetrà dedicar més temps als meus fills.

D’això també en tinc moltes ganes, després d’aquests anys tan intensos.

Com s’imagina la Igualada del 2030?

Doncs m’imagino i treballaré per fer una Igualada referent, que torni a ser capdavantera. Que hi hagi feina, que els joves es puguin quedar a viure i treballar a la ciutat, amb bones connexions de transport públic, amb habitatge assequible, amb una planificació urbanística que ens permeti saber com creixerem i com evolucionarà la ciutat, amb impostos justos i progressius... en definitiva, una ciutat preparada per afrontar els reptes de present i futur, on tothom qui ho vulgui hi pugui viure i ho pugui fer de manera digna.

09

“

“No podem estar 12 anys sense planificar la ciutat i esperar que les coses canviïn soles mentre som la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya.“ “Vull ser la primera alcaldessa d’Igualada i crec que solucionar els problemes dels meus veïns i veïnes és el millor servei públic que puc fer.”

“No podem continuar vivint de l’autocomplaença, ara cal un canvi a Igualada per afrontar els reptes de present i futur.“ “Hem perdut molts trens, massa, i ara toca un canvi de govern a Igualada per tornar a ser una ciutat capdavantera de Catalunya.”

“El POUM serà una de les primeres temàtiques que abordarem.

No pot ser que el POUM que actualment té Igualada sigui del 1986, i recordem que el POUM és el planejament urbanístic que serveix per planificar la ciutat urbanísticament, i que malgrat les reiterades promeses electorals de Convergència per renovar-lo, encara no s’hagi fet.”

10

societat

maig/2022

Empresa

El nombre d’empreses creix un 2% a l’Anoia respecte a l’any passat El nombre total d’afiliacions a la Seguretat Social a la comarca ha augmentat un 5,1% durant el primer trimestre del 2022 respecte a un any enrere, fins als 35.575. Aquesta és la segona xifra més elevada des de desembre 2008, només per darrere de la dada registrada l’últim trimestre del 2021

ANOIADIARI

Segons l’informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Anoia, el nombre d’empreses (comptes de cotització) a l’Anoia ha augmentat un 2,0% aquest primer trimestre de l’any respecte al mateix període de l’any anterior, fins a les 3.098 empreses. Aquest increment és pràcticament el mateix que s’ha registrat al conjunt del país, que ha arribat al 2,1%. Respecte al darrer trimestre del 2021, l’increment ha estat del 0,3%, amb 18 noves empreses.

Pel que fa al nombre de llocs de treball, comptant tant les afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms), aquest primer trimestre del 2022 ha registrat un increment del 5,1% respecte al prim trimestre del 2021, arribant fins a les 35.575 afiliacions. Aquesta és la segona xifra més elevada des de desembre 2008, només per darrere de la dada registrada en el quart trimestre de l’any passat.

L’increment registrat a l’Anoia

(5,1%) és més alt que el registrat al conjunt de Catalunya (4,8%). El creixement és significativament més elevat entre els treballadors assalariats (6,3%) que en els autònoms (1,4%). La xifra d’assalariats és la més elevada des de setembre de 2008 i la d’autònoms és la segona des de setembre de 2010 (només per darrere la dada de desembre 2021).

El nombre d’assalariats ha augmentat a tots els grans sectors econòmics, excepte en el sector primari, que ha baixat (-4,5%): l’1,6% a la construcció, el 6,6% als serveis i el 6,9% a la indústria. Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats ha crescut als tres segments analitzats respecte a un any enrere, però amb diferents intensitats: un 5,0% a les empreses de fins a 50 treballadors, un 12,7% a les de 51 a 250 treballadors i un 2,0% a les de 251 treballadors o més.

I pel que fa al nombre d’autònoms, aquest ha crescut en tots els grans sectors respecte al 2021, excepte a l’agricultura, que n’ha perdut (-0,6%).

219Si tenim en compte la residència de l’afiliat i no la seu de l’empresa,

195

els afiliats han augmentat un 4,3% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 51.881 persones a finals de març de 2022, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible).

Per sexe, el creixement ha estat més intens entre les dones (5,6%) que entre els homes (3,3%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-0,6%).

Per nacionalitat, el creixement relatiu d’afiliats nascuts a fora de l’estat espanyol —el 8,0% del total— ha estat més elevat que els de nacionalitat espanyola, un 7,5% i un 4,1%, respectivament.

Respecte als nivells previs a la pandèmia (març 2019), el nombre d’afiliats ha augmentat en tots els col·lectius analitzats, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells anteriors a la crisi (-7,1% menys). Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és bastant superior en el segon cas (un 46% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents a l’Anoia es tras-

Alça Pel que fa al nombre de llocs de treball, comptant tant les afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms), aquest primer trimestre del 2022 ha registrat un increment del 5,1% respecte al prim trimestre del 2021, arribant fins a les 35.575 afiliacions.

Aquesta és la segona xifra més elevada des de desembre 2008, només per darrere de la dada registrada en el quart trimestre de l’any passat.

lladen a una comarca diferent per treballar.

Baixa l’atur Pel que fa al nombre de persones en situació d’atur a l’Anoia, el primer trimestre del 2022 s’ha tancat en 7.220 persones desocupades, la xifra més baixa per a aquest mes des del 2008. En termes interanuals, el nombre d’aturats disminueix des del maig de 2021, i el ritme de descens s’ha accelerat de forma progressiva fins a un -21,3% el març; disminució menys intensa a la registrada al conjunt de Catalunya (-26,6%). Per sexe, la disminució anual és més notable entre els homes (-23,4%) que entre les dones (-19,9%). La reducció de l’atur per trams d’edat ha estat menys intensa a mesura que augmentava el grup d’edat, del -35,2% entre les persones menors de 30 anys al -5,9% de 55 anys o més. Finalment, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, destaca la disminució absoluta entre les ocupacions elementals (-640). L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en el 13,1% el març, la xifra més baixa per a un mes de març des del 2008.

societat

maig/2022

11

Empresa

La població ocupada creix un 2,5% a Catalunya La població ocupada a Catalunya creix un 2,5% interanual al primer trimestre del 2022 i se situa en 3.457.300 persones. En nombres absoluts l’augment interanual és de 83.400 persones. En relació amb el quart trimestre del 2021, s’observa un decrement de 40.900 persones ocupades (−1,2%).

Per sectors, si es compara l’ocu-

pació en termes interanuals, encapçala el creixement de la població ocupada els serveis (73.900 persones; 2,9%) seguit de l’agricultura (10.100 persones; 21,6%) i la indústria (6.000 persones; 1,1%).

Per contra, la construcció decreix en 6.600 persones (−3,0%). Si es compara amb el trimestre anterior, la població ocupada decreix als serveis (−39.300 persones; −1,5%), a la indústria (−11.100 persones; −1,9%)

i a l’agricultura (−2.200 persones; − 3,8%). En canvi, puja a la construcció en 11.800 persones (5,9%).

Per sexe, en termes interanuals l’ocupació creix més en les dones (3,5%) que en els homes (1,5%). Si comparem amb el quart trimestre del 2021, l’ocupació decreix tant en les dones com en els homes (−0,7% i −1,6%, respectivament). Per edats, el creixement més intens de l’ocupació respecte de l’any anterior es produeix entre la població de 16 a 24 anys (16,2%), col·lectiu que, alhora, protagonitza l’únic increment respecte del trimestre anterior (5,7%). La població ocupada de 25 a 54 anys augmenta un 1,8% interanual i baixa un 1,5% intertrimestral. Finalment, la població ocupada de 55 anys o més mostra un creixement interanual del 0,7% i un decrement intertrimestral del 2,1%.

Segons el tipus de jornada, en termes interanuals, creix l’ocupació a jornada completa (3,0%), mentre que decreix a jornada parcial (−0,6%). Entre la població ocupada assalariada per tipus de contracte, el contracte temporal creix un 8,3%, mentre que l’indefinit ho fa un 2,2%.

La taxa d’atur se situa en el 10,23%, amb un total de 394.200 persones desocupades (105.500 menys que l’any anterior; amb un decrement del 21,1%). Per sexe,

l’atur de les dones decreix un 24,9% interanual (amb una taxa d’atur del 10,85%) i el dels homes decreix un 16,8% (amb una taxa del 9,66%).

Per edats, destaca la disminució de l’atur en el tram de 25 a 54 anys (−25,8%), seguit del tram de 16 a 24 anys (−21,4%). La població desocupada en el tram de 55 anys o més augmenta un 4,6% interanual. En relació amb el trimestre anterior, la població desocupada disminueix en 1.200 persones (−0,3%).

Pel que fa als sectors específics, la població ocupada en el sector cultural se situa en 177.700 persones (el 5,1% del total de l’ocupació) i disminueix un 4,5% interanual i un 8,2% intertrimestral. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 105.500 homes i 72.200 dones.

En el sector turístic, la població ocupada és de 423.800 persones, xifra que representa el 12,3% del total de l’ocupació. Aquesta dada suposa un increment del 0,6% respecte del quart trimestre del 2021 i un increment del 7,9% si es compara amb el mateix trimestre de l’any anterior. Per sexe, aquest sector ocupa 240.700 homes i 183.100 dones.

El sector de les TIC ocupa 120.000 persones al primer trimestre del 2022 (un 4,7% menys que un any enrere i un 5,7% més que el trimestre anterior) i representa el 3,5% del total de l’ocupació.

Creixement La població ocupada a Catalunya creix un 2,5% interanual al primer trimestre del 2022 i se situa en 3.457.300 persones. En nombres absoluts l’augment interanual és de 83.400 persones. En relació amb el quart trimestre del 2021, s’observa un decrement de 40.900 persones ocupades (−1,2%).

12

societat

maig/2022

Cultura

“Se’n van els Falsterbo, però ‘Paf, el drag màgic’ no marxa de la vida de la gent”

“

MANUEL ARENAS / AMIC

A un prestatge del despatx de la Clínica del Son del doctor Eduard Estivill (Barcelona, 1948), neuropediatra amb llarga experiència d’especialització en el tractament de l’insomni, hi ha un vinil. Es titula Adéu, Paf (U98 Music, 2021), i es tracta de l’últim disc de Falsterbo, grup amateur de folk català amb cinquanta-cinc anys de trajectòria que Estivill integra actualment amb Montse Domènech i Jordi Marquillas. Després de més de mig segle de vida musical, reconeguda recentment amb el Premi Enderrock a la Trajectòria, els Falsterbo, els quals van popularitzar a Catalunya la cançó ‘Paf, el drac màgic’, s’acomiaden dels escenaris. Ho faran el febrer del 2023 al Palau de la Música, en una gran festa d’agraïment a les quatre generacions de catalans que s’han fet seu el Paf. “Allà plorarem tots junts i això serà el final”, afirma Estivill.

El febrer del 2023 posen punt final, al Palau de la Música, a la trajectòria de Falsterbo després de cinquanta-cinc anys. Quan tiren la vista enrere, de totes les vivències que han tingut, amb quina es queden?

Hem tingut la gran sort de poder viure una afició, que és la música, sense haver de dependre d’ella econòmicament, i això ens ha donat molts amics, molta amistat; ens ha donat que no haguéssim de prendre ni ansiolítics ni hipnòtics ni antidepressius perquè hem pogut fer una

“Hem tingut la gran sort de poder viure una afició, que és la música, sense haver de dependre d’ella econòmicament, i això ens ha donat molts amics, molta amistat.”

“Les cançons que vam començar a cantar ara fa 55 anys, la gent se les ha fet seves.”

EDUARD ESTIVILL Neuropediatra i membre del grup Falsterbo, que ha iniciat una gira de comiat que arriba aquest diumenge a Igualada feina molt agradable (riu), que, a més a més, ha estat patrimoni cultural i musical de tres generacions.

Les cançons que vam començar a cantar ara fa 55 anys, la gent se les ha fet seves. La culminació, ara al Palau de la Música en aquest comiat, és un agraïment a tota aquesta gent que ens ha seguit i ens ha donat tanta felicitat.

Número 70 - últim número de la col·lecció, dedicat a Antoni Dalmau i Ribalta Revista de cultura i pensament Preu d’aquest exemplar: 12 Euros A Igualada podeu adquirir la revista a les següents llibreries: Abacus, Aqualata, La Maquineta, Llegim i Rabell.

Consulteu el sumari de tots els números a:

www.revistaigualada.cat També hi trobareu els articles (en pdf) des del núm. 1 fins al 69.

REVISTA D’IGUALADA Apartat de Correus 372 08700 Igualada Tel. / Fax 93 804 93 40

Com defineix l’aportació diferencial de Falsterbo en l’àmbit de la música catalana?

No va ser una cosa volguda, sinó trobada. Nosaltres vam començar a cantar l’any 67. Va resultar que jo tornava d’Estats Units: vaig guanyar una beca quan tenia 17 anys i vaig viure un moment, quan em va tocar anar a Califòrnia, on la mú-

“Quan vam començar, a nosaltres ens deixaven cantar les cançons que volíem, però teníem censura. (...) La Vall del Riu Vermell l’havíem de traduir i la traducció era “El Valle del Río Rojo”, i ens deien: “No, no, el río no es rojo, esto es que ustedes quieren poner aquí algo de política.”

sica que feien allà eren els Beach Boys, els The Mamas & The Papas, els Eagles... Tota aquesta gent ja començaven a cantar aleshores. I jo, quan vaig tornar, amb un amic meu, en Joan Boix, vam començar a traduir aquest tipus de música, que és el folk-rock. El què ho diferenciava del que feien en el seu moment Els Setze Jutges, que van ser molt importants, és que nosaltres fèiem cantar la gent. I això va constituir un moviment d’aquest tipus de música folk-rock on estàvem inclosos diferents persones; allà hi havia també el Pau Riba, en Jaume Arnella, hi havia els germans Casajoana, els germans Batista, el Xesco Boix i nosaltres. Això ha sigut el fet diferencial d’aquest tipus de música, i Falsterbo ha estat un dels continuadors durant tants anys d’aquesta música.

Després de tants anys, com han viscut l’evolució de la llibertat creativa en el marc del context social i polític vigent en cada moment?

Quan vam començar, a nosaltres ens deixaven cantar les cançons que volíem, però teníem censura. Encara érem al franquisme, i havíem de passar les lletres al Ministerio de Cultura perquè les aprovés. Una molt divertida que sempre ens la tombaven era La Vall del Riu Vermell, perquè l’havíem de traduir i la traducció era “El Valle del Río Rojo”, i ens deien: “No, no, el río no es rojo, esto es que ustedes quieren poner aquí algo de política” (riu).

Des del punt de vista musical, Catalunya ha progressat moltíssim; els músics que tenim ara són molt bons, molt bons, molts són músics professionals perquè han estudiat la

maig/2022

publicitat

13

14

societat

maig/2022

Cultura carrera de Música. Nosaltres, quan vam començar, tots estudiàvem alguna carrera, no érem músics de veritat. Només n’hi havia un, l’Enric Herrera, que després va crear diferents grups de música d’aquell moment, però ara el moment creatiu és molt important. Potser no hi ha tant compromís polític, però jo crec que encara hi ha grups que defensen la nostra llengua. Nosaltres hem cantat en català perquè som catalans.

I ja a l’etapa democràtica, han viscut algun episodi de censura o autocensura?

Mai, mai! La veritat és que hem tingut la gran sort de poder cantar sempre les cançons que hem volgut.

Sí que hi va haver un moment crític, que va ser quan nosaltres teníem al voltant dels 23 o 24 anys. Aleshores ens van proposar, des d’una discogràfica estrangera, si volíem fer el pas a ser professionals. Era el moment en què cantaven grups com Mocedades, Nuestro Pequeño Mundo... Els agradava aquest tipus d’harmonies vocals. Ens deixaven cantar en català, castellà, anglès, però ells volien decidir quines cançons havíem de cantar. La gran llibertat que nosaltres vam triar en aquell moment va ser no ser professionals perquè així podíem continuar cantant les cançons que ens agradaven.

Sempre hem tingut la sort de tenir aquestes cançons que la gent se les ha fet tan seves. Per exemple, ‘Paf, el

drac màgic’ és una traducció del Ramon Casajoana de dos americans, Peter Yarrow i Leonard Lipton, que la gràcia ha estat que el Ramon va fer un conte d’aquesta cançó, i la gent se l’ha fet seva. Ningú ens ha dit mai què ni com havíem de cantar. És a dir, que van dir ‘no’ a la professionalització per mantenir la llibertat creativa.

Va ser així, realment, va ser així, però tampoc va ser una cosa tan pensada. Nosaltres en aquell moment ja estàvem a tercer de carrera tots tres, i vam pensar que ens quedaven dos anys, a alguns, als altres tres, com a mi, perquè feia Medicina, i vam pensar: “Nosaltres ja viurem de les nostres professions i podrem seguir cantant les cançons que ens agraden”. Si a nosaltres ens haguessin dit: “No, no, heu de fer aquesta cançó, amb aquest estil, perquè us anirà millor...”, doncs ja no ens hauríem sentit còmodes. O sigui, sí: la resposta és que vam triar la nostra llibertat.

Quina ha sigut la seva vinculació personal amb Falsterbo? És possible que, de la mateixa manera que professionalment s’ha especialitzat en la son dels nens, en termes musicals ho hagi fet en mantenir la gent desperta?

(Riu) Jo vaig entrar al món de la música abans de fer-ho al de la medicina. Després, la meva professió ha

estat precisament ser pediatra, neuropediatra, i molt sensibilitzat amb tots els nanos que tenen dificultats sobretot de tipus cerebral. Jo vaig estar treballant com a neuropediatra vuit anys a la Vall d’Hebron i vuit anys més a Sant Joan de Déu. Va ser després, que em vaig dedicar a la medicina del son, que m’ha donat moltes alegries, igual que la música, perquè hem pogut ser pioners. Hem tingut la sort que un dels temes amb què hem pogut ajudar molt han sigut els nens, però a la consulta venen molts més adults que nens. Hem tractat i tractem persones amb insomni, persones que ronquen, persones que tenen altres malalties... I la conjunció de medicina i música a mi personalment em fa molt feliç.

En quins grups de l’actualitat veu representat el llegat de Falsterbo? És molt curiós perquè, com que no hem sigut professionals a l’hora de viure de la música, hem tingut la gran sort de ser amics de tota la gent que canta. A través de ‘Paf, el drac màgic’ ens hem fet amics de Joan Manuel Serrat, Ramon Mirabet i Andrea Motis... És a dir, tenim amics a tot arreu. Aleshores, el què és molt divertit, com que som amics de tots, és que tothom ens diu: “Nosaltres vam començar a cantar gràcies a vosaltres!”. Això ho hem vist parlant amb en Gerard Quintana,

el Pep Sala, el Carles Sabater... Tots ens diuen: “Oh, jo aquestes cançons les cantava de petit quan anava al CAU o d’excursió!”. Fins i tot els Txarango, saben aquestes cançons, i el Ramon Mirabet és un fan total de ‘Paf, el drac màgic’. Això ens fa molt feliços, perquè suposo que érem els referents de tota aquesta gent. Ells van començar a tocar la guitarra amb aquestes cançons, el què passa és que tota aquesta gent que cito són músics extraordinaris que han seguit la seva carrera, la seva línia, totalment diferent d’allò que fèiem nosaltres, però que ens diguin que van començar gràcies a nosaltres ens fa molt feliços.

Com entomen, personal i musicalment parlant, el gran comiat que han preparat al Palau de la Música el febrer del 2023 i quer abans passarà per Igualada?

Bé, jo ploraré, només et dic això. Jo ploraré perquè acabar una afició, de la manera que estan anant les coses ara... Tenim un espectacle molt rodat, amb uns músics magnífics, que són els mateixos que han gravat el disc. Esperem que el Palau s’ompli.

I la gent que vindrà també plorarà, n’estic segur, perquè el Paf no marxa de la vida de la gent, però sí que se’n van els Falsterbo, que són els que han cantat aquesta cançó i l’han fet popular. I com que jo m’emociono i ho explicaré, plorarem tots junts i això serà el final.

“

“La gran llibertat que nosaltres vam triar en aquell moment va ser no ser professionals perquè així podíem continuar cantant les cançons que ens agradaven.

Sempre hem tingut la sort de tenir aquestes cançons que la gent se les ha fet tan seves. “ “A través de ‘Paf, el drac màgic’ ens hem fet amics de Joan Manuel Serrat, Ramon Mirabet i Andrea Motis... És a dir, tenim amics a tot arreu.“

maig/2022

publicitat

15

16

societat

maig/2022

Fires

Torna el festival gastronòmic Vadefoodies Els vins de l’Anoia i la cuina responsable seran els protagonistes del certamen, que es farà del 23 de maig al 8 de juny, amb degustacions, xerrades, tallers, presentacions de llibres i la Jornada Professional

ANOIADIARI

“De l’arrel al cel” és l’eslògan del festival Vadfoodies, que torna a tenir un lloc destacat a l’agenda d’esdeveniments de l’Anoia, després de dos anys d’anul·lació d’aturada a causa de la pandèmia. Com en edicions anteriors, el Vadefoodies mostrarà les tendències gastronòmiques, posant enguany èmfasi en els vins de l’Anoia i en la cuina responsable. L’acte central es farà el 4 de juny, durant tot el dia a la rambla Sant Isidre, amb la presència d’una vintena de cellers i diverses activitats. El programa del festival s’amplia amb una “setmana gastronòmica”, del 28 de maig al 4 de juny, amb diverses propostes gastronòmiques i culturals, entre les quals cal destacar la presentació del llibre Benvinguda, d’Empar Moliner i la incorporació de vins locals i plats a les cartes dels restaurants locals. El festival també tindrà un aperitiu: la Jornada de vins professional, el 23 de maig; i postres: la presentació del llibre Cuina! O barbàrie, de Maria Nicolau, el 8 de juny. El festival és organitzat per l’Associació gastronòmica i cultural Vadefoodies amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022 Vadefoodies té com a objectiu sensibilitzar sobre la urgència Enlaire Vins. Al llarg de la jornada 219 d’apostar per una cuina conscient, es faran tasts exprés per descobrir 195 dels cellers. així com posicionar i promocionar els vins i caves També s’han programat xerrael consum dels vins que s’elaboren a la comarca de l’Anoia: “Entre el des i converses maridades amb Penedès i el Pla de Bages hi ha un vins de l’Anoia sobre sobirania Aliterritori preparat per ser poten- mentària, amb la participació de ciat com a productor i destí de re- Marina Monsonís i Oriol Càlichs ferència en el mapa vitivinícola”, i sobre Vins de pagesos i pageses assenyalen des de l’associació Va- amb Enlaire vins i Ruth Troyano.

Igualment, dins els Diàlegs capidefoodies. tals d’Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022, es farà una El festival El 4 de juny, la rambla es conver- conversa entre el xef David Andrés teix en la Rambla dels vins per i la directora de la revista Cuines, acollir el festival de vins i cuina Judit Càlix. responsable Després de dos anys, torna el fes- L’aperitiu del festival tival Vadefoodies, que celebrarà la L’aperitiu del festival: la Jornada sisena edició amb un ampli pro- de Vins Professional i la presentagrama d’activitats sota el lema ció del nou llibre d’Empar Moliner Tot i que l’acte central de la sise“De l’arrel al cel”. L’acte central es farà el 4 de juny, quan la cèntrica na edició del Vadefoodies es conrambla Sant Isidre es convertirà, centrarà el 4 de juny amb el festival per un dia, en la Rambla dels Vins. de vins de l’Anoia i cuina responsaDe les 11 del matí fins a la nit, els ble, l’organització ha programat amants de la gastronomia i tots els una sèrie d’activitats prèvies i posvisitants podran els vins dels ce- teriors.

Així, el 23 de maig es farà, a l’Adollers de l’Anoia i del celler convidat

La pesentació del Vadefoodies es va fer a l’emblemàtic celler modernista del Sindicat de Pagesos d’Igualada.

beria Bella, de 2/4 de sis de la tarda a 2/4 de nou del vespre, la Jornada de Vins professional, dirigida a professionals de la restauració i l’enologia que vulguin descobrir els vins de l’Anoia. Es tracta del primer certamen que vol projectar els fabulosos vins que s’elaboren entre el Penedès i el Bages i que ja compta amb 19 cellers participants. Les acreditacions es poden aconseguir enviant un correu electrònic a vadefoodies@vadefoodies.cat El 28 de maig, l’escriptora i winelover Empar Moliner presentarà el seu nou llibre Benvolguda. Una presentació acompanyada d’un tast de vins de l’Anoia: 1 blanc, 1 negre, 1 cava i un ancestral. Les inscripcions al maridatge literari es poden fer a vadefoodies@vadefoodies.cat i té un cost de 10 €. es farà a les 7 de la tarda, al Cercle Mercantil.

Els postres del festival Els postres: la presentació del llibre Cuina o Barbàries, de Maria Nicolau.

La Rambla dels Vins L’acte central del Vadefoodies es farà el dissabte 4 de juny, a la rambla sant Isidre, que durant tot el dia es convertirà en la Rambla dels Vins, amb la celebració del festival de cellers locals i de cuina responsable.

Cuina i llibres Entre altres propostes, el programa del Vadefoodies inclou la presentació dels llibres Benvolguda, d’Empar Moliner, i Cuina! O barbàries, de Maria Nicolau.

El 8 de juny, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic Nord, es presentarà el llibre Cuina! O barbàrie, de la cuinera Maria Nicolau, un dels grans èxits de la temporada.

La presentació dels llibres d’Empar Moliner i de Maria Nicolau s’emmarquen dins el programa de la Capital de la Cultura Catalana 2022.

Plats responsables i vins locals, als restaurants d’Igualada Del 28 de maig al 4 de juny, una quinzena de restaurants d’Igualada incorporaran a les cartes, especialment pel festival Vadefoodies, diversos plats de cuina responsable així com vins i caves de l’Anoia.

Els restaurants adherits hauran de complir un decàleg per tal que, per exemple, el producte sigui ecològic o hi hagi un control sobre el consum de plàstics. “Volem que, un cop finalitzat Vadefoodies, els vins segueixin a les cartes i els comensals s’acostumin a demanar-los”, han remarcat des de l’organització del festival.

maig/2022

publicitat

17

18

societat

maig/2022

Cultura

Igualada celebrarà la Mostra de Balls de Diables de Catalunya Organitzada pel Ball de Sant Miquel els diables d’Igualada, va ser una de les iniciatives escollides per votació popular en el procés participatiu de la Capital de la Cultura Catalana 2022

Les colles participants BALL DE DIABLES DE LA LLACUNA El 2002, membres de les dues colles de diables que existien als 90 impulsen el canvi cap a una vessant tradicional: s’adopta el model penedesenc, una fórmula performativa que mané el rigor històric d’aquesta fórmula festiva. Així neix, fa 20 anys, el Ball de Diables de La Llacuna.

BALL DE DIABLES DE VILANOVA I LA GELTRÚ L’any 1710 es té notícies de diables relacionats amb un entremès, l’any 1779 acompanyant el drac, funció que mantenen fins el 1832. A finals del segle XIX entra en una època de decadència, fins que l’any 1947 en que es recupera fins als anys seixanta. La seva activitat ha estat estable des de l’any 1972. Cal destacar que els vestits vilanovins es canvien periòdicament i sempre els confecciona un artista local, l’últim canvi ha estat el 2016.

BALL DE SANT MIQUEL I DIABLES DE LA RIERA DE GAI Es té notícia de diables a la Riera a la segona meitat del segle XIX, quan acompanyen el Ball de Pastorets i al Ball de Santa Margarida.

A la festa major del poble de l’any 1987 es presenta el Ball de Diables agafant el model penedesenc com a referència.

Ball de Sant Miquel i els diables - Igualada. DANI CRESPO

Igualada acollirà, el dissabte 11 de juny, la Mostra de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya 2022. Convocats pel Ball de Sant Miquel i els Diables de la ciutat, hi participaran dotze Balls centenaris del Gran Penedès i el Camp de Tarragona. Mig miler de diables actuaran en cinc barris diferents abans de fer una cercavila de foc i una espectacular encesa conjunta final a la plaça de l’Ajuntament al vespre.

En concret, la Mostra arrencarà a les 17 h amb vuit Balls de Diables parlats repartits entre la plaça Castells, el Centre Cívic Nord, l’església dels Caputxins i l’església de Montserrat, mentre que els quatre restants actuaran a la plaça de l’Ajuntament, inclosos els amfitrions, a les 18.45 h. Tot seguit, els dotze Balls es trobaran a la plaça de la Creu per començar una cercavila de foc a les 20.30 h que continuarà per la Rambla i retornarà a l’Ajuntament per la pl. Pius XII. Finalment, el mig miler de diables faran l’encesa final conjunta, cap a les 22 h. La cloenda serà un sopar al Museu Comarcal.

A Igualada veurem dotze Balls de Diables que representen el model penedesenc o bé el tarragoní- reusenc, els dos models històrics de Catalunya. D’una banda, en el model penedesenc hi trobem figures diferenciades, com el Llucifer i la Diablessa, a més d’altres personatges com l’abanderat; tots ells segueixen una estructura militaritzada, amb vestits iguals o similars i motius decoratius pintats. D’altra banda, el model del Camp destaca perquè cada vestit és diferent i els motius decoratius van cosits i no existeixen figures representatives.

Del model penedesenc, a Igualada hi haurà el mateix Ball de Sant Miquel i els Diables igualadí, el de la Llacuna, el de Vilafranca del Penedès, el de Vilanova i la Geltrú, el de Sitges “Colla Vella”, el de St. Quintí de Mediona i el de l’Arboç; del model tarragoní, el de la Riera de Gaià, el de Torredembarra, el del Vendrell, el de Tarragona i el de Reus.

La Mostra es farà en el marc d’Igualada com a Capital de la Cultura Catalana 2022, atès que va ser una de les propostes escollides per votació popular. L’esdeveniment és coorganitzat per l’Ajuntament d’Igualada i també el faran possible, empreses, voluntaris i altres entitats. Després de tres anys, serà la primera Mostra de Balls de Diables tradicionals postpandèmia, prenent el relleu a Cervera.

El cartell de la Mostra és obra del dissenyador Xavi Méndez - Amorfa.

D’altra banda, la fotografia hi tindrà triple presència. L’AFI ha convocat un Concurs fotogràfic puntuable, el mateix 11 de juny a les 10 h Dani G. Crespo impartirà el taller “Captem el foc” a l’adoberia Bella i, finalment, la Sala acollirà l’exposició fotogràfica “Retrats sota el foc” del mateix autor del 3 al 19 de juny.

BALL DE DIABLES DE VILAFRANCA El 1601 està documentada la sortida de diablots acompanyant el drac en la processó del Corpus i a la festa de canonització de Sant Raimon de Penyafort. A partir de 1815 els diables vilafranquins tornen a sortir, però aquesta vegada sense ser els acompanyants del drac. Al llarg del segle XX els diables perden visualització i a partir dels anys seixanta reprenen l’embranzida. Utilitzen el model penedesenc.

BALL DE DIABLES DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA La primera notí cia de diables a la vila és de l’any 1853, dada que es repeteix deu anys després. Des d’aleshores, els diables han sortit fins als nostres dies amb molt poques discontinuïtats. Utilitza el model penedesenc i és un dels paradigmes de transimissió oral dels parlaments.

BALL DE DIABLES DE TORREDEMBARRA La primera referència de diables a la vila és de l’any 1849, essent el 1892 l’última data que consta que feren aparició fins la seva recuperació l’any 1987 d’acord amb el model tradicional de diables del Penedès.

BALL DE DIABLES DEL VENDRELL Les primeres dades del ball apareixen l’any 1845, i aquest ball surt amb continuïtat fins el 1906. Ha tingut vàries recuperacions, l’any 1933, a començaments dels 60 i finalment l’any 1979, la qual no s’ha vist interrompuda. Utilitzen el model penedesenc.

BALL DE DIABLES DE TARRAGONA Documentats per primera vegada l’any 1426, surten representant el Ball de Sant Miquel i Diables bona part del S XVI i XIX; l’última notícia és de l’any 1922 i no és fins el 1984 quan es reintrodueix amb els preceptes del model penedesenc.

BALL DE DIABLES DE REUS Documentats per primera vegada l’any 1771, des d’aquesta data fins l’any 1979 les seves sortides van lligades qualsevol solemnitat, civil o religiosa, especialment a les solemnitats de la Mare de Déu de Misericòrdia. En aquestes sortides no existia cap colla organitzada i eren actuacions obertes, qualsevol persona que disposés de vestit i pirotècnia hi podia participar. L’actual colla es funda l’any 1981, seguint el model tradicional del Baix Camp.

BALL DE DIABLES DE SITGES “COLLA VELLA” La primera referència escrita dels diables sitgetans és de l’any 1853. Des de 1938 han sortit cada any sense excepció. És una colla que utilitza el model penedesenc, però amb la peculiaritat que cada diable porta la seva pirotècnia.

BALL DE DIABLES DE L’ARBOÇ La primera referència és l’any 1846. És possible que anteriorment ja hi hagués diables a l’Arboç, però les llacunes documentals no permeten afirmar-ho amb seguretat. L’element més característic d’aquest ball de diables és la seva carretillada. Utilitzen el model penedesenc.

BALL DE SANT MIQUEL I ELS DIABLES - IGUALADA Documentats l’any 1451 com a entremès de l’infern o de Sant Miquel, es mantingué durant els segles XVI i XVII a la festa del Corpus. Els retrobem segons el model vuitcentista penedesenc a la Festa Major de Sant Bartomeu, des de l’any 1851 fins el 1961. El Ball de Sant Miquel i els Diables - Igualada es va recuperar l’any 2011, recuperant l’esmentat model penedesenc.

maig/2022

publicitat

19

20

societat

maig/2022

Cultura

El Teatre de l’Aurora celebra el 25è aniversari fent un regal a Igualada El Teatre de l’Aurora ha celebrat aquest cap de setmana el seu vint-i-cinquè aniversari i, en lloc de rebre obsequis, com és habitual, ha fet un regal al seu públic. La sala independent igualadina, que es va inaugurar el 17 de maig de 1997, va programar dues propostes teatrals per agrair la confiança dels espectadors, patrocinadors, entitats, institucions i “amics” que han fet possible aquest projecte cultural independent a Igualada al llarg d’aquests anys.

Més de set-centes persones van omplir dissabte Cal Font per veure Guillem Albà i & La Marabunta i l’endemà diumenge la sala independent igualadina va oferir una sessió exclusiva de Hamlet.01 per als Amics del Teatre

ANOIADIARI

Dissabte al vespre més de set-centes persones van poder gaudir, a la plaça de Cal Font, de l’esbojarrat espectacle Guillem Albà & La Marabunta. L’endemà diumenge, a la tarda, l’Aurora va organitzar una funció exclusiva de Hamlet.01, de Sergi Belbel, protagonitzada per Enric Cambray.

Paral·lelament a aquests dos actes, al vestíbul del Teatre de l’Aurora es pot veure una exposició amb un recull de les portades dels programes de mà del teatre al llarg dels seus vint-i-cinc anys d’història.

El Teatre de l’Aurora vol agrair la col·laboraci dels patrocinadors Grup Carles, Ultramàgic Ballons i Events; de les institucions Ajuntament d’Igualada, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i dels mitjans de comunicació AnoiaDiari, Canal Taronja, Ràdio Igualada, La Veu i La Cultural, que han fet possible la celebració de l’aniversari.

Un projecte col·lectiu obert a la ciutat Actualment, el Teatre de l’Aurora compta amb dues sales, la sala del Teatre de l’Aurora, amb un aforament de 110 localitats, i la sala Les Golfes, amb una capacitat per a 60 persones. També compta amb una cafeteria, unes oficines i diverses sales i despatxos, que s’ofereixen en règim de lloguer i que també funcionen com a casal d’entitats.

195 Guillem Albà & La Marabunta van omplir la plaça de Cal Font. TEATRE DE L’AURORA

En un lloc privilegiat com és la plaça de Cal Font –símbol i record, al bell mig de la ciutat, de la potent Igualada industrial del segle XX– l’edifici compta amb uns 700m2 per a serveis culturals i d’oci, oberts al teixit associatiu, cultural empresarial, etc., d’Igualada i comarca.

Des de la seva obertura, el Teatre de l’Aurora ofereix una programació teatral basada en la professionalitat, la qualitat dels espectacles i la proximitat dels actors amb els espectadors.

Més de 85.000 espectadors han vist algunes de les 1.300 representacions dels més de 600 espectacles que s’han programat a la sala independent igualadina durant aquests vint-i-cinc anys, període durant el qual el Teatre de l’Aurora ha produït 25 espectacles.

Això és fruit d’un projecte col·lectiu independent, sense ànim de lucre, basat en la complicitat, la participació i la cooperació de diverses entitats i persones, des dels membres de la cooperativa Unicoop Cultural, els Amics del Teatre de l’Aurora, la Comissió de programació formada per espectadors que participen en el disseny de la programació estable del teatre, fins als els establiments amics, patrocinadors, mecenes i institucions que donen suport a aquest projecte de gestió privada (a través de la cooperativa Unicoop Cultural), però amb vocació d’obertura a la ciutadania i amb la voluntat que el teatre, i la cultura en general, siguin accessibles per a tothom.

maig/2022

publicitat

21

22

espai patrocinat

maig/2022

10

societat

març/2022

Demografia

18.576 9.901

Un de cada 4 anoiencs no ha nascut a Catalunya

8.675

A la comarca hi viuen 238 anoiencs nascuts a Ucraïna 5.585 2.330

ANOIADIARI

La població no nascuda a Catalunya resident a l’Anoia va pujar fins a 34.302 persones el 2021. És un 27,6% del total de la població empadronada a la comarca. La resta, 89.810, han nascut a Catalunya. D’aquests, 56.799 han nascut a l’Anoia i 33.011 en altres comarques catalanes.

3.255

La majoria de ciutadans anoiencs no nascuts a Catalunya van néixer a Espanya (18.576). El segon país que aporta més ciutadans és el Marroc (5.238 = 2.920 homes i 2.318 dones), seguit de Romania (1.044 = 507 homes i 537 dones), Pakistan (464 = 327 homes i 137 dones), Xina (447 = 226 homes i 221 dones), Colòmbia (405 = 172 homes i 233 dones). Itàlia és el primer país de la

56.799

Unió Europea que aporta ciutadans al padró de l’Anoia (325 = 183 homes i 142 dones). En vuitè lloc, trobem Ucraïna (238 = 109 homes i 129 dones), seguit per la República Dominicana (213 = 105 homes i 126 dones) i Argentina (221 = 114 homes i 107 dones). A l’Anoia hi ha 89 persones nascudes a Rússia (25 homes i 64 dones).

33.011

Anoia

>>>>>

18.576

Altres comarques

15.726

Espanya

Resta del món

Població per lloc de naixement (2021). Font: Institut d’Estadística de Catalunya

912 474 438 Espanya

Marroc

Romania

786 454 332 Colòmbia

657 366 291 Equador

652 311 341 Argentina

553 319 234 Perú

Població per lloc de naixement (país de fora de Catalunya) i sexe a l’Anoia (2021). Font: Institut d’Estadística de Catalunya

549 323 226

República Dominicana

490 131

359 Pakistan

416 228 188

Xina

12

societat

març/2022

Demografia >>>>>

El percentatge d’anoiencs no nascuts a Catalunya ha anat oscil·lant.

Fa deu anys, el 2011, era del 29,3% i fa vins anys, el 2021, del 27,2%. Ha variat, però, el percentatge de persones nascudes a Espanya respecte a les nascudes a la resta de països del món. El 2001, el percentatge de persones nascudes a Espanya respecte del total de la població de l’Anoia era del 24,4% per sobre del 2,7% que representaven els nascuts en altres països. El 2021, s’ha registrat un 14,9% de persones nascudes a Espanya i un 12,6% nascudes a la resta de països del planeta.

Pel que fa als passaports, a l’Anoia hi ha censades 11.883 persones que no tenen el passaport espanyol. És un 9,55% del total de la població anoienca. Són 6.278 homes i 5.605 dones.

A Catalunya la xifra s’eleva fins a 1.250.665 persones, el 16,1% de la població catalana. L’Anoia és la quarta comarca catalana amb el percentatge més baix, superada pel Pallars Sobirà (9,51%), el Vallès Oriental (9,45%), el Moianès (9,44%). A l’altra banda, les proporcions més elevades es van registrar a les comarques de la Segarra (27,67%), l’Alt Empordà (24,93%) i el Barcelonès (20,76%).

Calaf és el municipi amb més població que no té la nacionalitat espanyola.

Dels 3.597 habitants censats, 800 no tenen el passaport espanyol, el 22,24% del total dels calafins.

El segon municipi és la Llacuna (13,96%), seguit d’Igualada (12,97%), Santa Margarida de Montbui (11,89%), Carme (11,33%) i Montmaneu (10,13%).

1.250.665 catalans van néixer fora de l’estat, un 0,8% menys que l’any anterior La població no nascuda a l’estat resident a Catalunya és d’1.250.665 persones a 1 de gener de 2021, xifra que representa el 16,1% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre ha disminuït en 9.954 persones amb relació a un any enrere, una disminució interanual del 0,8%. En el mateix període la població de nacionalitat espanyola experimenta un decreixement de 7.163 persones.

L’evolució de la població no nascuda a l’estat el darrer any presenta diferències al territori català. A 28 comarques i Aran registren augments, mentre que hi ha 13 comarques que registren disminucions. Els majors augments es registren a les Garrigues (6,3%), l’Alt Urgell (5,5%), el Pallars Sobirà (5,5%), l’Alta Ribagorça (5,1%) i el Moianès (5,0%). Les majors disminucions es registren al Barcelonès (2,7%), el Gironès (2,5%), l’Alt Penedès (2,4%), la Cerdanya (2,3%) i el Pallars Jussà (2,2%).

Per àmbits del pla territorial es registren disminucions a l’Àmbit Metropolità (1,7%), les Comarques Gironines (0,2%) i el Camp de Tarragona (0,2%).

Els altres àmbits presenten augments, especialment el Penedès (1,9%), Ponent (1,8%) i les Terres de l’Ebre (1,7%).

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre de persones no nascudes a l’Estat estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta

població. L’any 2020, 35.058 no nascuts en territori espanyol residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 34,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i el 30,4% d’Àfrica.

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa a Catalunya Principals nacionalitats L’any 2021, la població d’origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població procedent de fora de l’estat que resideix a Catalunya (31,0%), dels quals el 22,8% són de la Unió Europea i el 8,2% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,1%) seguit pels originaris d’Àfrica (26,0%). Més allunyada d’aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,8%. És una població estrangera heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (238.003) i equival a la cinquena part (19,0%). El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (87.704) amb una representació del 7,0%. En el rànquing de nacionalitats, se situa després la població italiana (70.511) i la xinesa (63.753), que representen el 5,6% i 5,1% respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran.

23.619 catalans tenen la nacionalitat ucraïnesa L’any 2021 resideixen a Catalunya 23.619 persones de nacionalitat ucraïnesa (10.598 homes i 13.021 dones) amb una forta concentració en edats laborals (el 81,2% dels residents tenen entre 15 i 64 anys). Per comarques, el major nombre es registra al Barcelonès (6.733), seguit del Vallès Occidental (1.550), el Baix Llobregat (1.428), la Selva (1.392) i la Segarra (1.285). Per municipis Barcelona concentra el major nombre de població ucraïnesa (5.012), seguit de Guissona (1.053), Lloret de Mar (759) i Badalona (712). La població d’Ucraïna representa l’1,9% del total de catalans no nascuts a l’estat, mentre que a la comarca de la Segarra és ucraïnès 1 de cada 5 residents (19,8%) i al municipi de Guissona 1 de cada 4 (27,5%).

Per edats i sexes El perfil de la població que no té la nacionalitat espanyola resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d’homes (51,7%).

Pel que fa a l’estructura per edats, el darrer any es registren increments en els majors de 40 anys, especialment dels 40 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 40 anys, amb major intensitat dels 20 als 39 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Mauritània (81,2%), Mali (78,7%), Gàmbia (77%) i Senegal (75,9%) són els països amb major percentatge d’homes. En canvi, Bielorússia (31,6%), Hondures (31,8%), Nicaragua (32,7%) i Rússia (34,3%) són els països amb menor percentatge d’homes.

Distribució territorial: l’Anoia és una de les comarques catalanes amb menys població nascuda a fora de l’Estat Les proporcions més elevades de població no nascuda a l’Estat es registren a les comarques de la Segarra (27,7%), l’Alt Empordà (24,9%), el Barcelonès (20,8%), el Gironès (20,6%), la Selva (20,4%) i el Baix Empordà (20,0%).

Per contra, les menors proporcions es troben a les comarques del Moianès (9,4%), el Vallès Oriental (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), l’Anoia (9,6%) i el Berguedà (9,8%).

La presència està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts són Barcelona (21,3%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (17,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (15,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos són els de fins a 500 habitants (8,0%), els de 501 a 2.000 habitants (10,9%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (10,9%).

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població no nascuda a territori espanyol és superior al 25%.

Destaquen Guissona (52,6%), Castelló d’Empúries (43,5%), la Portella (39,6%), Salt (38,5%) i Sant Pere Pescador (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més catalans nascuts a fora de l’estat, 348.302, tot i que ha tingut una disminució de 10.785 respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat amb 58.685 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (34.361), Terrassa (30.298) i Sabadell (28.794).

Evolució de les procedències a Catalunya En relació amb l’any anterior, si es considera la població no nascuda en territori espanyol resident a Catalunya segons el continent d’origen, la procedent d’Àfrica és l’única que augmenta els seus efectius, 726 persones, un increment anual del 0,2%. La població americana és la que registra la disminució més gran en termes absoluts, 4.579 persones (1,3% respecte de l’any anterior).

La població europea disminueix en 4.251 persones (1,1%), però presenta un comportament regional diferencial. Els europeus comunitaris disminueixen en 25.166 persones, dels quals 23.940 són del Regne Unit que, a causa del Brexit a 1 de febrer de 2020, ja no es comptabilitzen dins de la Unió Europea, mentre que els originaris de la resta d’Europa augmenten en 20.915 persones. Finalment, la població d’origen asiàtic disminueix en 1.819 persones (1,0%) i la d’Oceania baixa en 53 persones (5,0%).

Per nacionalitats, destaquen els increments de població originària de Colòmbia (2.439), del Regne Unit (1.906), d’Hondures (1.617) i d’Itàlia (1.195). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Romania (2.879), Bolívia (2.594), Equador (1.814) i Rússia (1.802).

maig/2022

pàgines especials

23

24

societat

maig/2022

Cultura TONI CORTÈS MINGUET

Es pot veure, al majestuós Palau Casadevalls, de la galeria Miquel Alzueta, a Corçà, l’Empordà, una mostra de l’obra d’Enrich R. El jove artista igualadí, de vint-i-un anys, participa en una exposició col·lectiva, juntament amb dos artistes de la galeria, Maria Prats i Jordi Alcaraz. Des de la galeria expliquen, sobre l’obra i l’artista: “el seu treball es basa en una estratègia de superposició d’estrats superposats i composicions de pintura mixtes procedents de formes abstractes orgàniques.

Mitjançant l’ús de la modulació i la materialitat, pretén arribar a una essència poètica i nua.

Mentrestant, aquestes composicions segueixen un camí de silenci entre les idees de la pintura arribant a l’essencial. L’espai i el temps o la física i la memòria són conceptes que s’amaguen al llarg de les esquerdes subtils de la superfície del llenç. Els tons suaus lluiten contra la proporció per aconseguir l’harmonia.

Apel·la, ocasionalment, a conceptes com la imperfecció o els aspectes més psicològics de la pròpia pintura. Confrontant conceptes comuns del patrimoni cultural oriental amb un fort impuls de llum mediterrània.

Les seves imatges parteixen de patrons orgànics que després es transformen en gràfics distorsionats, ritmes enigmàtics i gestos modestos. Les seves in-

Parlem amb Enrich R. sobre aquesta exposició, sobre la seva obra, sobre els seus inicis i els futurs projectes i sobre l’art.

Quines obres podem veure al Palau Casadevalls?

Va ser un encàrrec de la galeria Alzueta. És una exposició col·lectiva, juntament amb la Maria Prats i el Jordi Alcaraz, artistes de la galeria amb una consolidada trajectòria.

Cadascú teníem una sala. Vaig fer sis quadres, condicionats per l’espai. Em va agradar molt com els van col·locar, tots en sintonia, això és molt important. És molt diferent si reps un encàrrec –a més a més condicionat per l’espai–, que si pots pensar una exposició. Hi ha d’haver una certa comunicació entre les obres i veure-les tan ben col·locades, com van fer a la sala, em va agradar molt. Totes es respecten.

Com són aquestes pintures que exposes?

En aquesta exposició es pot veure la sèrie que vaig fer abans que la que estic treballant ara. Són quadres fets amb una tècnica mixta, sobre un bastidor i una tela de lli, on jugo amb la matèria de la pintura. M’agrada molt l’anatomia de la pintura. No m’agrada que hi hagi un context a darrere molt gran, m’agrada que la pintura s’aguanti per si sola, que visqui en un ecosistema propi i autònom. Són quadres molt matèrics, que amaguen un relleu i una textura contundents, en el fons. Sempre començo a treballar els quadres amb un punt de

“M’agrada molt provocar-me a mi mateix” Enrich R. Artista, actualment exposa al Palau Casadevalls de la galeria Alzueta

control i un descontrol de mi mateix. Arrossegant pintura amb el pinzell, amb diferents gammes de colors, miro d’aconseguir una cosa plena d’anècdotes, però que a la vegada, per si sola, ja és una sola cosa.

“

“M’agrada molt l’anatomia de la mateixa pintura, la pintura que és bona per ella mateixa.

No m’agrada que hi hagi un context a darrere molt gran, m’agrada que la pintura s’aguanti per sí sola, que visqui en un ecosistema propi i autònom.”

fluències deriven d’artistes com Rothko, Hernandez Pijuan, Lee Ufan, Richter, Morandi entre molts altres que prefereixen la pintura per sobre del concepte.

Senzillesa, harmonia i bellesa formal utilitzant una gran varietat de suports desgastats i nus on les capes de color i la pàtina del temps construeixen una pell única plena de sensualitat, energia i tensió.”

vista una mica escultòric. M’agrada que el quadre el puguis mirar frontalment, també de tres quarts, i que als costats s’hi amagui també una mica la gràcia, la trampa, els accidents, que mostri com ha estat fet, la informació que amaga el quadre… Els quadres tenen un fons treballat, amb moltes capes, amb moltes sessions, un fons que deixa respirar diferents colors i capes. És una espècie de balanç entre un

Finalment, hi entra l’esprai. És un element pel qual no voldria que em diguessin grafitero, perquè ho respecto molt i reconec que és impressionant, el grafiti, però, d’altra banda, penso que l’esprai també es pot utilitzar d’altres maneres.

M’agrada molt provocar-me a mi mateix. Puc fer-ho usant l’esprai d’una manera molt diferent de la que estem tots acostumats.

Posar en harmonia aquest fons tan

“Sempre començo a treballar els quadres amb un punt de vista una mica escultòric. M’agrada que el quadre el puguis mirar frontalment, com de tres quarts i que als costats s’hi amagui també una mica la gràcia, la trampa, els accidents, com ha estat fet, la informació que amaga el quadre…”

treballat amb una cosa tan aparentment instantània com una línia d’esprai i una tensió de composició a sobre d’un fons treballat, per a mi té certa gràcia.

Era una tècnica nova per a tu?

Ja la portava fent des de fa un temps i la galeria i jo mateix vam pensar que seria xulo consolidar aquesta sèrie o llenguatge que s’havia creat, a través de la investigació. Vam veure que tenia potència.

Em van donar quatre paràmetres, sobretot pel format i l’espai d’exposició. Quan els estava fent, fa un parell de mesos, van sortir sis quadres, però potser en vaig fer una dotzena. I posteriorment en vam fer una selecció. Estic molt content de com ha quedat.

Quin sóns els projectes més immediats?

La galeria Alzueta participa en fires. El passat abril vam anar a l’Art París i ara anem a Lisboa. En aquestes fires la galeria va testejant com van les meves obres. A París va agradar molt. Les sensacions són bones. També estic mirant de sortir a fora, estic parlant amb algunes galeries de Londres i de Grècia. Al setembre, amb la galeria, participaré a la Barcelona Gallery Weekend, que representa l’inici de la temporada de les galeries. Allà presentaré la meva nova obra, que es diu Blur.

Com serà?

Jo soc potiner. M’agrada tacar, soc brut, no soc polit. I el fet de treballar arrossegant pintura juga a favor meu, perquè aquest descontrol, en el fons, el controlo. Ara, en el

societat

maig/2022

Cultura evident el que fa el meu pare, i molt millor... Però a mi el que em fa venir ganes de pintar és aquella pintura que no saps per què, però no te la pots treure del cap, com una melodia que escoltes i per molt que la vulguis oblidar, no pots. I no hi pot haver res de referència, no pot ser un bodegó o un paisatge, ha de ser alguna cosa, un color, una textura... A més, els quadres els signo com a Enrich R. perquè pel tema de nom era impossible posar Ramon Enrich... Si poses Ramon Enrich a Internet, tot és d’ell... No puc ni vull lluitar amb això. M’agrada poder-hi conviure. A més, Enrich R. és un nom que m’encanta. És el meu nom, i del revés...

Com vas formar-te?

Vaig fer el batxillerat artístic i algunes classes de Belles Arts, però feien coses que jo ja havia fet abans.

Això és com un pati, t’ho passes bé, jugant, és com una cuina constant de pintura. Llavors vaig decidir passar a l’Elisava, on actualment estic fent tercer de disseny

moment de fer una cosa tan neta, tan pulcra, amb un fons tan net i tan pla, amb només una passada d’esprai, em costa, però a la vegada té molta força. Ho vaig ensenyar a la galeria i els va agradar molt, però vam pensar que seria interessant treure-ho al setembre.

Com vas iniciar-te en la pintura?

Tota la vida he pintat. El meu pare és pintor i des de petit he vist el que és aquest ofici i l’important i seriós que és, perquè és molt més seriós del que la gent pot arribar a pensar.

Ningú t’obliga, però és una rutina, amb els seus rituals, i pots acabant dedicant-hi més hores que en una feina convencional. Des de petit, des del moment que vaig veure que l’oficina del meu pare era un estudi, ple de trastos i de coses estranyes, però que et fan pensar, vaig tenir clar que aquesta vida és molt emocionant. Les ganes de pintar van venir en veure l’emoció que sentia el meu pare cada dia pintant i veure que és una màquina que no para, no pots parar de pensar, desconnectar costa molt...

El fet de ser el fill de l’artista Ramon Enrich, pesa? És inevitable, però t’ho has de prendre tal com és. Jo he viscut amb el meu pare, l’he vist pintar. He vist la seva passió... Però els quadres els faig jo. Em sento afortunat de tot el que he viscut tots aquests anys; així i tot, ell és figuratiu i jo abstracte, són dos mons diferents. Una cosa és una referència, que et pots imaginar, i l’altra un impacte, que t’entra o no t’entra. Potser és més

“

“M’agrada tacar, soc brut, no soc polit. I el fet de treballar arrossegant pintura juga a favor meu, perquè aquest descontrol, en el fons, el controlo.”

“Però a mi el que em fa venir ganes de pintar és aquella pintura que no saps per què però no te la pots treure del cap, com una melodia que escoltes i per molt que la vulguis oblidar, no pots.”

No t’has decantat pel disseny?

El disseny és molt bo, important i necessari, però a vegades aquesta necessitat de netedat que té el disseny em fa una certa al·lèrgia...

Fins que vas entrar a la galeria Alzueta…

Vaig fer petites pinzellades en diverses galeries, com la Gärna de Madrid, però va ser l’any passat quan vaig començar amb la galeria Alzueta. És la galeria on vull dirigir la carrera, perquè des del primer moment em van donar molta energia i m’han projectat molt fort.

Abans has comentat que la pintura requereix moltt temps, molta dedicació Sí, s’ha de treballar amb molta constància. Pintar pot semblar una cosa d’oci, que un dia pintes una estona i fins al cap de dues setmanes no tornes a fer unes pinzellades. A mi, quan agafen força les coses, és quan porto unes setmanes seguides pintant, dedicant moltes hores, cada dia. És llavors quan comences a agafar rodatge i entens què estàs fent. Amb aquestes coses, si creus en elles, pots anar a tot arreu.

La galeria Alzueta et va conèixer per unes obres que feies amb aigua?

Sí, amb una mànega faig dibuixos amb aigua. Tot va començar a dalt, al terrat. En una paret de grans dimensions. Era com una performance…

Però són obres efímeres…

M’agrada molt quan una cosa desapareix, ja sigui pel clima, per la natura pròpia... És com una pissarra...

L’aigua sempre ha sigut clau en la pintura. Treballo molt amb l’aigua, m’agrada que la textura sigui absorbida per l’aigua. És un element que intervé molt. M’agradaria que aquest projecte fos la porta d’accés per conèixer els meus quadres

25

26

societat

maig/2022

Política

“Nosaltres no teníem el control de les decisions, ni teníem coneixement de la xarxa: Aigües de Manresa només pot ser mitjà propi de l’Ajuntament de Manresa” havia una altra partida, que ells no deien que fos de benefici industrial, però feia tota la pinta que ho fos, de deu mil euros.

Hi ha tota una base que ens estalviarem.

Segurament sortiran altres despeses, ja ho veurem. En principi, d’entrada, ens sembla que les tarifes no s’hauran d’incrementar, al contrari, pensem que es podran baixar.

ANOIADIARI

El Ple de l’Ajuntament de Calaf va aprovar, el passat 25 d’abril, municipalitzar la gestió de l’aigua. Quins motius us han portat a prendre aquesta decisió?

Pensem que la gestió pot ser més eficaç.

Aquesta ja era, inicialment, la nostra idea i després d’analitzar la situació de la gestió per part d’Aigües de Manresa, d’analitzar el contracte i veient com era la relació entre l’empresa i l’Ajuntament, vam considerar que el més adient per a Calaf era assumir la gestió directa del servei. Es tracta de tenir més control, de ser independents a l’hora de prendre les decisions, de tenir un coneixement propi de la xarxa i, per tant, de conèixer les necessitats de manteniment i inversió, així com la possibilitat d’actuar en matèria de preus. És un tema de control d’un servei que és bàsic.

El Consell Jurídic Assessor de la Generalitat va declarar la nul·litat del contracte que hi havia amb Aigües de Manresa perquè l’empresa no pot ser considerada com a mitjà propi.

Sí. Nosaltres consideràvem que Aigües de Manresa no podia ser considerada mitjà propi. Com que aquest contracte es va adjudicar sense concurs, primer es va declarar Aigües de Manresa com a mitjà propi i després se li va adjudicar el contracte del servei. Nosaltres vam considerar que això era nul de ple dret, que el contracte era nul perquè Aigües de Manresa no es podia declarar mitjà propi. Durant el primer mandat –com que nosaltres no teníem majoria absoluta–, els grups de l’oposició ens ho van estar bloquejant i no ens van deixar fer la consulta al Consell Assessor de la Generalitat. Quan vam obtenir la majoria absoluta va ser de les primeres coses que vam fer i, evidentment, el Consell Assessor ens va donar la raó, reconeixent que no es podia considerar Aigües de Manresa mitjà propi de Calaf i que, per tant, el contracte era nul de ple dret. Ara estem sense contracte. En conseqüència, havíem d’assumir-ho nosaltres directament o treure a concurs el servei. I vam decidir assumir-ho nosaltres.

Aigües de Manresa té diversos casos jurídics com aquest amb altres ajuntaments als quals presta servei sense ser mitjà propi perquè només pot ser mitjà propi de l’Ajuntament de Manresa?

Sí. Van intentar resoldre-ho, inicialment, fent que cada ajuntament comprés una acció. Alguns ajuntaments ho van fer, nosaltres no perquè això no alterava el problema de fons. La qüestió és

Ha comentat que aquests anys hi ha hagut un dèficit d’inversions Sí, molt gran. Hi havia el compromís d’invertir seixanta mil euros l’any i a penes arribaven als quaranta mil. Per tant, la xarxa està malament i s’haurà de fer un esforç inversor en els primers anys, i això, s’haurà de pagar a través de la factura.

Vàreu licitar un contracte de serveis que recollia alguns dels serveis que estaven dins del contracte programa. Aigües de Manresa no es va presentar. Això vindria a confirmar que els seus preus no són competitius? És la seva política. L’anterior gerent, a les primeres reunions que vam mantenir, em va dir que no es presentaven a concursos. La seva política era que se’ls declarés mitjà propi i que després se’ls adjudiqués el contracte. Nosaltres hem licitat el tema de manteniment i inversió, perquè amb la nostra brigada no ho podem fer, i la gestió la portem nosaltres.

JORDI BADIA Batlle de Calaf poder tenir un control de l’empresa. És una contradicció en el seu propi terme: un mitjà propi no pot ser-ho de catorze ajuntaments. Ho pot ser d’un, i prou.

Aigües de Manresa només pot ser mitjà propi de l’Ajuntament de Manresa.

Heu resolt, doncs, una anomalia?

A Calaf, Aigües de Manresa no era un mitjà propi i no actuava com un mitjà propi. Nosaltres no teníem el control de les decisions, ni teníem coneixement de la xarxa. Aquesta és una de les pitjors coses que es va fer: donar tot el coneixement a Aigües de Manresa. Des de l’Ajuntament de Calaf no teníem ni un plànol de la xarxa… Sempre havíem de creure que qualsevol obra o inversió era la correcta, sense poder discutir-ho, perquè no teníem el coneixement.

Vostè ha manifestat en diverses ocasions, que com que l’Ajuntament de Calaf no tenia el control s’havien de

creure les necessitats d’obres i inversions que proposava l’empresa i que resultaven més cares que si les hagués licitat l’ajuntament. També ha influït, doncs, l’aspecte econòmic? És un factor important. Com a mínim, a partir d’ara, serà pel mateix preu, o més barat. Més car, ho veig difícil. Tot i que hi ha un dèficit d’inversió que s’haurà de corregir. Aquest any continuarem igual, quan ho assumim a partir de l’1 de juliol no tocarem les tarifes i deixarem passar aquests primers mesos per avaluar-ho tot. En principi, hi ha unes partides dins el pressupost que segur que no les gastem. Per exemple, hi ha el tema del personal, que té una partida d’uns noranta mil euros al pressupost. Això, en sous de l’Ajuntament, són tres persones i mitja, més o menys, dedicades a l’aigua.

No crec que Aigües de Manresa tingués tres persones treballant trenta-set hores i mitja per a l’Ajuntament de Calaf. Nosaltres no les hem vist mai! Després hi

Dins de la internalització del servei que heu iniciat, us plantegeu licitar nous serveis?

De moment, no. El registre de l’aigua, en grans trets, és la lectura i facturació, que ho fem a través de la Diputació de Barcelona; el manteniment, que hem licitat; i l’analítica, que també ho fem a través de la Diputació. Ho tenim tot ben pautat, amb personal propi gestionant i coordinant el dia a dia.

Quina serà a partir d’ara la vinculació amb Aigües de Manresa? Serà dins del marc de pública concurrència?

Cap. Un cop finalitzi la relació, a partir de l’1 de juliol, no hi haurà cap relació.

L’anterior govern de CiU va negociar un crèdit amb Aigües de Manresa.

Aquest crèdit, ha condicionat el servei al llarg d’aquests anys?

L’ha condicionat en el sentit que l’ha encarit. El crèdit es va fer per unes factures que s’havien quedat a deure. Ara el crèdit està saldat, però hi ha el préstec que s’ha d’anar tornant dins la factura.

Podem dir que els abonats de l’aigua de Calaf ho han pagat dues vegades. Aquest és un tema a part.

maig/2022

publicitat

27

28

societat

maig/2022

Cultura

Luar Na Lubre, Ebri Knight i Korrontzi, caps de cartell del Desfolca’t La 30a edició del festival de música tradicional i popular se celebrarà el 17 i 18 de juny a Calaf

Ebri Hnight.

Luar Na Lubre.

REDACCIÓ

El Desfolca’t, festival de música tradicional i popular de Calaf i l’Alta Segarra, celebra enguany la 30a edició els dies 17 i 18 de juny amb un cartell de luxe format per bandes com Luar Na Lubre, Ebri Knight, Korrontzi, Electrogralla, Itzipa, Pasquines, Moonshine Wagoon, Orquestrina Trama, La Portàtil FM i una mostra de música tradicional en homenatge a Jordi Fàbregas. La cita estival de Calaf torna al format prepandèmia per omplir de música els espais més emblemàtics del municipi.

La programació Després de tres dècades, el Desfolca’t s’ha consolidat com una de les cites ineludibles de la música popular i tradicional a Catalunya.

Enguany torna al format habitual i aposta per oferir activitats per a tots els públics i gratuïtes, per mantenir el vincle i el treball en xarxa amb les associacions que participen en el festival i alhora presentar una programació de qualitat i que compta amb la presència d’artistes de gran nivell i ressò internacional, així com propostes emergents locals.

Amb més de 35 anys de trajectòria, la banda gallega Luar Na Lubre farà parada al Desfolca’t per presentar ‘Vieiras e vieiros, historias de peregrinos’, un disc que recull l’empremta artística, cultural i natural del Camino de Santiago,

a través de les històries i llegendes dels pelegrins. Per la seva banda, els concerts de Korrontzi són un gran homenatge a la música popular basca, així com als sons ancestrals i tradicionals de la seva terra, amb un aspecte més modern i contemporani. La seva música es basa en la trikitixa i altres instruments tradicionals com la txalaparta o l’alboka.

Els maresmencs Ebri Knight combinen a la perfecció la tradició 219 i les arrels, la rebel·lia i la sonori195 tat festiva. Després de desenes de cançons que han fet tremolar places i festivals d’arreu, presenten el seu cinquè disc d’estudi, Carrer, on exploren noves sonoritats i parlen de la realitat que ens ha acompanyat aquests últims anys. En el cas d’Electrogralla, el projecte de Roger Andorrà ha trencat les fronteres de la música folk per reconvertir-la des del respecte i l’admiració.

Es tracta d’una proposta nova i transgressora que fa evolucionar el so de la gralla cap a nous paisatges sonors propis de la música electrònica i ho demostra al nou disc, Empelt.

L’aposta del Desfolca’t és donar veu any rere any a propostes emergents en el terreny del folk i la música tradicional. Itzipa són un grup que gira al voltant de dues veus, acompanyades de guitarra, contrabaix i percussió, i que presentaran la intimitat i sensibilitat que desprenen les cançons del seu debut, Estatz. Pasquines es mouen

entre la cançó d’autora i la música tradicional i fan d’allò més íntim i més propi, cançó, poesia i lluita.

Al Desfolca’t presentaran el seu primer disc, A Sol i Serena. Provinents de la Cerdanya i l’Alt Urgell, Orquestrina Trama són un grup de joves vinculats a la música i la cultura tradicional del Pirineu. Ens faran reviure melodies i cançons que, amagades rere les muntanyes, defineixen una forma de viure i entendre el món.

L’històric grup de folk La Portàtil FM oferirà el seu repertori més ballable en format trio, amb Clara Ayats (violí i veu), Francesc Marimon (acordió diatònic) i Marcel Marimon (guitarra i veu). Amants dels ritmes festius, Moonshine Wagon és sinònim de festa, diversió i ball a ritme de heavy-bluegrass. La banda basca ha fet gires per Europa i Amèrica de manera autogestionada i han publicat quatre referències discogràfiques.

El Desfolca’t també vol recordar la figura de l’enyorat Jordi Fàbregas. El músic de Sallent va ser un dels pioners en la recuperació de la música d’arrel al nostre territori i va estar molt implicat en el Desfolca’t des dels inicis. És per això que el festival vol homenatjar-lo en aquesta edició amb una mostra de música tradicional protagonitzada per músics amics..

“La folkie”, la cervesa artesana oficial del festival La 30a edició potencia l’oferta gas-

tronòmica amb un espai exclusiu amb food trucks amb productes de proximitat. Com a novetat, el festival presenta una cervesa artesana exclusiva, batejada com a “la folkie”, elaborada per la cervesera Minairons. La beguda es podrà tastar durant tot el cap de setmana del Desfolca’t.

Cartell A Calaf actuaran Luar Na Lubre, Ebri Knight, Korrontzi, Electrogralla, Itzipa, Pasquines, Moonshine Wagoon, Orquestrina Trama i La Portàtil FM.

30 anys del Desfolca’t Ara fa uns 30 anys un conegut veí de Calaf, en Joanet de les colònies, i un grup d’amics van anar de festival a Arsèguel, a la trobada d’acordionistes del Pirineu, i allà va començar tot. Van tornar i l’any següent van organitzar la trobada internacional d’acordionistes i música popular de Calaf, que va ser el 27 de juny del 1992. A partir d’aquí, el festival va anar evolucionant i va anar creixent el teixit de la música popular i tradicional a Calaf i la comarca.

Homenatge El Desfolca’t també retrà homenatge a l’enyorat Jordi Fàbregas, referent de la música d’arrel, amb una mostra de música tradicional.

Desfolca’t, festival de música tradicional i popular de Calaf Acostar la música d’arrel a diferents públics és un dels majors objectius del festival. El Desfolca’t no és només una clara aposta per impulsar el ric patrimoni musical de diferents regions del món, sinó que pretén aconseguir que les músiques tradicionals siguin viscudes per totes les generacions, dels més petits als més grans. Tota la informació a www.desfolcat.cat i a Twitter, Facebook i Instagram @desfolcat.

30 anys El festival recupera el format prepandèmia amb diferents escenaris que ompliran de música els espais emblemàtics del nucli antic del municipi de l’Alta Segarra Per celebrar els 30 anys, el Desfolca’t presenta una cervesa artesana exclusiva que es podrà degustar els dies del festival.

maig/2022

publicitat

29

30 societat abril/2022

maig/2022 publicitat 27

Sostenibilitat

L’aqüífer de Carme Capellades, en estat d’alerta L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha determinat que l’aqüífer de Carme Capellades, que des del mes de novembre estava en situació de normalitat, torna a declarar-se en alerta al registrar-se un descens lent i continuat del seu nivell en els últims mesos ANOIADIARI

L’aqüífer de Carme Capellades retorna a l’escenari d’alerta, en situar-se en 322 metres per sobre del nivell del mar. Prèviament, entre els mesos de setembre i octubre de 2021 ja va estar en aquest escenari, al registrar un volum al voltant dels 320 metres per sobre del nivell del mar. Aquesta unitat va recuperar la situació de normalitat a finals de novembre de 2021, arribant a superar els 326 metres al llarg del mes de desembre. A l’inici d’aquest any, però, el nivell de l’aigua de l’aqüífer ha començat a baixar de manera continuada fins a perdre el valor de 323 metres a inicis de febrer. A partir de llavors, les pluges que s’han donat no han canviat la tendència descendent dels seus recursos, situant-se actualment al voltant de la cota dels 322 metres.

Amb la situació d’alerta d’aquesta unitat d’explotació, es recuperen les limitacions i restriccions als diferents usos que s’abasteixen de les xarxes d’aigua potable. En relació amb els usos urbans, existeixen dos tipus d’afectacions: Limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d’acomplir tots els municipis d’aquesta unitat d’explotació, com són les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la neteja de carrers, la limitació en l’ompliment de piscines, etc.

Limitació del consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no

219 195

se supera aquest llindar.

Les empreses operadores hauran de comunicar a l’ACA, amb caràcter mensual o trimestral (en funció del seu volum), les dades de volums subministrats a cada municipi i els volums captats.

La resta d’usos hauran de reduir els seus consums en funció del tipus, tal com es detalla a continuació: • Reg agrícola: 25%.

• Usos ramaders: 10%.

• Usos industrials: 5%.

• Usos recreatius que impliquin el reg: 30%.

• Altres usos recreatius: 5%.

En total, són 15 els municipis afectats per aquesta mesura, 14 de la comarca de l’Anoia i un de l’Alt Penedès: Vilanova del Camí, Vallbona d’Anoia, la Torre de Claramunt, Santa Maria de Miralles, Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Cla-

ramunt, Orpí, Òdena, la Llacuna, Jorba, Igualada, Carme, Capellades, Cabrera d’Anoia i Mediona. Ús de fonts d’aigua alternatives El Pla de Sequera estableix que, en cas que sigui possible, les unitats que se situïn en l’escenari d’alerta puguin emprar fonts d’aigua alternatives per garantir les demandes i alentir així el descens de reserves. En el cas de l’aqüífer de Carme Capellades es defineixen mesures per coordinar les extraccions de l’aqüífer amb la captació provinent del sistema Ter-Llobregat. Per tant, mentre duri la situació d’alerta, els municipis que disposin d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter Llobregat.

pàgines especials

maig/2022

Sostenibilitat ANOIADIARI

A principis de mes, l’Agència Catalana de l’Aigua va revisar la situació de la sequera a les conques internes determinant, entre altres, que l’aqüífer de Carme Capellades -que des del mes de novembre estava en situació de normalitat-, tornava a declarar-se en alerta en registrar-se un descens lent i continuat del seu nivell en els últims mesos.

Com valoreu, com a responsable d’operacions d’Aigua de Rigat, aquesta situació? És preocupant?

El període de sequera que hem tingut a la comarca, on no s’han produït pluges abundants des del mes de novembre passat, malauradament, ha provocat que el nivell de l’aqüífer hagi baixat per sota dels 322 m sobre el nivell del mar.

Per això, a principis d’aquest mes de maig, l’ACA ha tornat a declarar l’estat d’alerta de sequera.

Des d’Aigua de Rigat, hem implementat una sèrie de mesures per fomentar l’estalvi d’aigua i reduir les extraccions de l’aqüífer Carme Capellades. També ho vam fer a finals del mes de setembre de l’any passat quan l’Agència Catalana de l’Aigua va declarar l’estat d’alerta de sequera hidrològica a la Unitat d’Explotació de l’Aqüífer Carme-Capellades. Afortunadament, gràcies a les pluges que hi va haver el mes de novembre i a les mesures d’estalvi que van implementar els usuaris de l’aqüífer, el nivell de l’aqüífer va remuntar. Això va permetre que, a principis d’aquest any, l’ACA aixequés l’estat d’alerta. La situació actual és diferent perquè s’apropa el període estival i observem com les temperatures ja són altes i no s’espera pluja pròximament.

Tot i que la situació no és la desitjable i que ens obliga a prendre mesures per tal de reduir els cabals extrets de l’aqüífer, des d’Aigua de Rigat, garantim el subministrament d’aigua de boca als nostres usuaris. Entre totes les parts -administracions, empreses i ciutadania-, hem d’aconseguir reduir aquest descens continuat de les reserves d’aigua per tal que no s’hagin d’establir noves restriccions de consum.

De quina manera aquesta situació d’alerta limita i restringeix els diferents usos que s’abasteixen de les xarxes d’aigua potable?

El Govern de la Generalitat va aprovar el gener del 2020 el Pla Especial d’Actuació en Situació d’Alerta i Eventual Sequera. En aquest pla, ja es preveien tota una sèrie de mesures per reduir el consum d’aigua en els diferents estats de sequera.

Concretament, per a l’estat d’alerta, es decreta que el reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular, ha de fer-se només en l’horari de menor insolació (de 20 h a 8 h) i s’estableixen limitacions per omplir les piscines, netejar els vehicles, netejar carrers o façanes, l’ús d’aigua en granges... A

“L’aigua és un bé escàs i la suma de molts petits gestos poden fer un gran estalvi”

31

“

“Des d’Aigua de Rigat, hem implementat una sèrie de mesures per fomentar l’estalvi d’aigua i reduir les extraccions de l’aqüífer Carme Capellades.”

“Tot i que la situació no és la desitjable i que ens obliga a prendre mesures per tal de reduir els cabals extrets de l’aqüífer, des d’Aigua de Rigat, garantim el subministrament d’aigua de boca als nostres usuaris.”

FRANCESC GIRALT Responsable d’operacions d’Aigua de Rigat més, hi ha una limitació del consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia (segons l’Organització Mundial de la Salut, necessitem entre 50 i 100 litres d’aigua al dia per cobrir les necessitats bàsiques).

Hem penjat aquesta informació a la pàgina web d’Aigua de Rigat i es trobarà al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La situació afecta catorze municipis, en alguns dels quals Aigua de Rigat és la companyia gestora del cicle de l’aigua. Quines mesures i accions ha pres i farà Aigua de Rigat davant aquesta situació?

Des d’Aigua de Rigat, ja estem treballant intensament per la reducció del cabal extret de l’Aqüífer. Les principals mesures que hem pres van en dues línies: gestió d’aquest recurs escàs i conscienciació. Pel que fa a la gestió, s’ha augmentat la compra d’aigua procedent de La Llosa del Cavall (del sistema Aigües Ter-Llobregat) per suplir l’extracció de l’aqüífer Carme Capellades i seguim monitorant els consums per informar els ajuntaments i l’ACA de la situació actual. També hem intensificar les campanyes de recerca de fuites per evitar les pèrdues d’aigua en la xarxa. Així mateix, hem iniciat una campanya de d’estalvi d’aigua a la població, per tal d’informar de consells de la situació actual, així com de consells que poden implementar a casa per reduir el seu consum. La col·laboració amb els ajuntaments és imprescindible per gestionar aquesta situació.

El Pla de Sequera estableix que es puguin emprar fonts d’aigua alternatives per garantir les demandes i alentir així el descens de reserves de l’aqüífer de Carme Capellades, amb la captació provinent del sistema Ter-Llobregat. És aquest l’escenari en què ens trobem?

Correcte. Com ja hem comentat anteriorment, una de les mesures preses per Aigua de Rigat és la d’augmentar l’aigua procedent de la Llosa del Cavall. Concretament, al municipi d’Igualada, on actualment tenim la connexió d’ATL, hem passat a comprar un 70 % dels cabals subministrats al municipi. És a dir, actualment, només un 30 % de l’aigua subministrada a Igualada prové de l’Aqüífer Carme-Capellades.

A finals del 2019 Igualada es va connectar al sistema Ter-Llobregat amb l’arribada de l’aigua de la Llosa del Cavall. Darrere la capital de l’Anoia s’hi han anat sumant altres municipis. Altres encara no. Com afectarà aquesta situació de sequera a uns i altres? Què passa als municipis que no estan connectats?

En principi, el Pla Especial d’Actuació en Situació d’Alerta i Eventual Sequera aprovat per la Generalitat no distingeix entre les mesures a aplicar en un municipi i un altre perquè l’afectació és per la situació de l’aqüífer Carme Capellades. Per tant, podem dir que les mesures a aplicar seran les mateixes. Ara bé, els municipis que disposen de la connexió a ATL tenen una doble garantia de subministrament, ja que els permet en situacions normals

captar l’aigua de l’origen que operativament sigui més eficient.

Com preveu que pot evolucionar aquest estat de sequera el pròxim estiu, que es preveu calorós?

Es fa difícil fer un pronòstic. Si aquest mes de maig hi hagués unes pluges abundants com les que hi va haver el mes de novembre passat, l’Aqüífer podria recuperar-se i sortir de l’estat d’alerta en què ens trobem. Si, pel contrari, aquest estat de sequera es perllonga en el temps, podem trobar-nos en una situació més complicada que ens obligarà establir més limitacions. El que és segur és que tots hem de tenir cura d’un recurs tant escàs i preuat com és l’aigua.

El que sí que hem de tenir en compte és que aquests episodis de sequera o de clima extrem cada vegada seran més freqüents. El canvi climàtic ens obliga a fer una gestió dels recursos més eficient i sostenible durant tot l’any per garantir els recursos hídrics.

Quines recomanacions feu des d’Aigua de Rigat a la ciutadania?

Ara més que mai, demanem que tothom faci un ús responsable de l’aigua. Mesures com regar en les hores de menys insolació, tancar l’aixeta quan et rentis les mans o dutxar-te enlloc de banyar-te, són imprescindibles. També podem reutilitzar l’aigua per a altres usos i implementar sistemes per no gastar tanta aigua al lavabo, per exemple. L’aigua és un bé escàs i la suma de molts petits gestos poden fer un gran estalvi.

“Entre totes les parts -administracions, empreses i ciutadania-, hem d’aconseguir reduir aquest descens continuat de les reserves d’aigua per tal que no s’hagin d’establir noves restriccions de consum.”

“Actualment, només un 30% de l’aigua subministrada a Igualada prové de l’Aqüífer Carme-Capellades.”

“Els municipis que disposen de la connexió a ATL tenen una doble garantia de subministrament, ja que els permet en situacions normals captar l’aigua de l’origen que operativament sigui més eficient.”

“Aquests episodis de sequera o de clima extrem cada vegada seran més freqüents.

El canvi climàtic ens obliga a fer una gestió dels recursos més eficient i sostenible durant tot l’any per garantir els recursos hídrics.”

32

pàgines especials

maig/2022

Economia

L’Economia Social i Solidària a l’Anoia Són diverses les iniciatives de la comarca de l’Anoia que opten per prioritzar pràctiques ambientals i socials més justes i que articulen alternatives al sistema econòmic actual. Parlem d’iniciatives que es mouen en el camp de l’anomenada Economia Social i Solidària (ESS). Trobem projectes que pretenen cobrir un ventall molt ampli de necessitats, des de l’alimentació, l’accés a l’habitatge, el consum energètic o el desenvolupament de projectes educatius o culturals

Economia Social i Solidària L’Economia social i solidària és aquella economia que prioritza la satisfacció de les necessitats de les persones més enllà del benefici econòmic i que és l’única capaç de donar oportunitats als col·lectius més desfavorits. És l’economia que es gestiona democràticament i que és propietat i està liderada per les mateixes persones, que com a treballadors i treballadores en el seu dia a dia s’empoderen a través de la implicació en les decisions i accions de la pròpia vida i de l’economia, beneficiant l’entorn local i el territori.

L’Economia social i solidària proposa i realitza l’economia al servei de les persones a partir d’uns intercanvis econòmics, socials i mediambientals que repercuteixen positivament sobre el territori on es desenvolupen les activitats (arrelament). Es construeix de forma col·lectiva i accessible a través de l’aprofundiment democràtic en l’organització i la presa de decisions (autogestió, transparència i horitzontalitat).

Allò que genera ha de servir per a la comunitat-societat de la qual forma part a partir de criteris de responsabilitat social, enfortint les economies locals (intercooperació), el treball digne (equitat social, feminisme) i la cohesió social (inclusió social, apoderament), 219 i criteris mediambientals que tinguin en compte la gestió i la cura del medi ambient de forma integral, sostenible i a llarg termini.

Projectes d’EES Parlem de projectes associatius, cooperatius de xarxes d’intercanvis, de sistemes de gestió comunal, de governança i gestió col·lectiva de propietats i béns públics. Projectes on la propietat i la gestió és col·lectiva i que es basen en l’assemblearisme i el principi d’una persona un vot. Projectes on la finalitat és la millora social, ambiental i col·lectiva, cercant minvar les relacions de desigualtat.

Hi podem trobar empreses d’inserció, cooperatives d’iniciativa social, associacions i fundacions, societats laborals, iniciatives que promouen el comerç just, mutualitats de previsió social, models de finances ètiques i solidàries, grups d’autogestió comunitària, mercats d’intercanvi o bancs del temps.

Principis del cooperativisme 1r. Principi: Participació voluntària i oberta 2n. Principi: Gestió democràtica 3r. Principi: Participació econòmica dels socis 4t. Principi: Autonomia i independència 5è. Principi: Educació, formació i informació 6è. Principi: Cooperació entre cooperatives 7è. Principi: Interès per la comunitat

El cooperativisme a l’Anoia L’economia social i solidària està creixent i arrelant arreu de Catalunya i també, a poc a poc, a la nostra comarca. Tanmateix, aquest model econòmic que s’aparta de la lògica del mercat, no és una iniciativa nova a l’Anoia. A principis del segle XX apareixen diferents cooperatives de consum a Igualada- La Primavera (1902), La Económica (1904), La Protegida (1905), La Igualadina (1912)– inspirades en els principis del cooperativisme rochdalià.

La Rochdale Society of Equitable Pioneers havia nascut a Anglaterra l’any 1844 promoguda per un grup d’obrers del tèxtil que en aquell moment es trobaven 195 Aquest primer magatzem que venia productes bàsics d’alimentació desocupats. i roba, a diferència de les altres empreses, optava per distribuir equitativament els beneficis del treball i invertir-los en projectes que revertissin en la qualitat de vida dels seus socis i sòcies. D’aquesta manera es construïen cases cooperatives per garantir habitatge digne als seus associats o la compra de maquinària de fabricació i terres que poguessin ser conreades quan els socis estaven sense feina.

La Económica d’Igualada- situada on avui hi ha el projecte cooperatiu de serveis socioculturals Unicoop Cultural, que gestiona el Teatre de l’Aurora- era un punt de venda de queviures que revertia l’excedent econòmic generat en els tres pilars del cooperativisme rochdalià: la protecció mútua, l’habitatge assequible i el foment de la cultura. La Segona República impulsà el moviment cooperatiu i, en el cas d’Igualada, La Económica creà la primera farmàcia Cooperativa Sanitària “Farmàcia Mutualista” on les classes populars podien adquirir medicines a uns preus més ajustats. La dictadura franquista estroncà tot el moviment cooperativista i les col·lectivitzacions que s’havien produït el 1936.

A l’Anoia hi ha actualment 14 empreses de treball sota règim cooperatiu i una seixantena de projectes d’economia social i solidària. Alguns d’ells amb una llarga trajectòria com, per exemple, Unicoop Cultural- que recull el llegat cultural de la cooperativa La Económica, després rebatejada com La Victoria- o la cooperativa del consum Naturalment que des del 1998 opta per consumir productes agroecològics i socialment justos. Destaquem, també, la Comunitat Eixarcolant, un dels últims projectes cooperatius creats, que dedica els seus esforços a construir un model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic que generi un impacte positiu a tots els nivells.

Per què constituir una cooperativa?

• Perquè l’activitat socioeconòmica d’una entitat/associació està prenent força i es volen mantenir les finalitats no lucratives.

• Perquè permet continuar el funcionament democràtic, potenciar la participació activa de les persones sòcies i generar llocs de treball.

• Perquè deslliura els òrgans de govern associatius del pes de la gestió i responsabilitats sobre les decisions empresarials, i el trasllada a les persones sòcies de la cooperativa.

• Perquè deslliura la massa social de possibles situacions d’incompatibilitat o conflicte d’interessos.

• Perquè les cooperatives parteixen amb avantatges vers les obligacions a nivell fiscal derivades de l’activitat econòmica que desenvolupa.

• Perquè ser cooperativa és democràcia, autonomia, solidaritat, educació, interès, connexió, respecte, transversalitat...

Tipus de cooperatives Cooperatives agràries Cooperatives de serveis Cooperatives de treball associat Cooperatives de consumidors i usuaris Cooperatives d’habitatges Cooperatives de crèdit Cooperatives d’assegurances Cooperatives sanitàries Cooperatives d’ensenyament Cooperatives marítimes Cooperatives integrals Cooperatives rurals

pàgines especials

maig/2022

33

Economia

A Grup Carles acompanyem i assessorem projectes cooperatius i d’economia social i solidària A Grup Carles hem renovat recentment el Segell Aquí Assessorem l’Economia Social que acredita que hem seguit una formació específica en economia social i solidària. Aquesta formació ens permet assolir l’especialització fiscal, laboral i jurídica del model cooperatiu i acredita que tenim, coneixem i treballem en xarxa amb el moviment cooperatiu i les administracions públiques.

Amb la certesa que des del cooperativisme i les bones pràctiques de cada projecte enfortim el teixit social i econòmic de la comarca, des de Grup Carles, en xarxa amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf, i el Consell Comarcal de l’Anoia, impulsem aquestes iniciatives i ajudem a fer-les possibles, acompanyant i assessorant projectes d’economia social i solidària per crear ocupació al territori i fer-ho amb una vocació marcadament social.

Entenem que el suport als projectes és la clau per a la seva consolidació. En aquesta línia, oferim acompanyament personalitzat i ajustat a les necessitats de l’equip emprenedor o l’organització per ajudar-lo en: • La identificació de la fórmula jurídica de l’economia social. Cada organització és un món, és important conèixer que hi ha diferents tipus de

cooperatives i especificacions per a cada una en l’àmbit legal, per tant s’ha d’estudiar cada cas i escollir la fórmula més convenient.

• La constitució d’empreses de l’economia social. La constitució d’una coo-

perativa és senzilla, però hi ha temes tècnics que requereixen expertesa i de coneixements tècnics.

• La consolidació i creixement. Per transformar a llarg termini i crear ocupació de qualitat necessitem organitza-

cions fortes i sostenibles. Un cop constituïdes continuem donant-vos suport per assolir-ho.

• L’establiment de xarxes territorials. Col·laborem amb diferents entitats del territori.

• La derivació a recursos per a les empreses. Existeixen recursos tècnics i financers dels quals podeu disposar per a desenvolupar la vostra iniciativa. Us en podem informar.

La cooperativa és també una molt bona fórmula per repensar o donar continuïtat a un projecte format per autònoms o amb altres fórmules empresarials com societats limitades, SCP o associacions, perquè no tot es crea des de zero. També en el cas d’empreses que estan en risc de tancament per jubilació, per exemple, les acompanyem i les ajudem a fer realitat el seu projecte.

El cooperativisme és, doncs, una forma de crear ocupació al territori i de fer-ho amb una vocació social. De fet, compta amb una vinculació directa amb seixanta-nou de les fites marcades pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

D’aquesta manera, l’aposta i enfortiment d’un sector com el cooperatiu, es converteix en un aspecte essencial per a la transformació sostenible de les agendes mundials.

34

ecomomia

maig/2022

economia

La recuperació de l’economia catalana s’alenteix el primer trimestre, amb un avanç del 0,1% intertrimestral, en línia amb les principals economies del seu entorn. Els serveis es consoliden com el principal sector de creixement, i l’augment del seu VAB se situa en el 8,9% interanual. La taxa d’atur es manté en un 10,2% per segon trimestre consecutiu, el valor més baix des de l’any 2008

El PIB català creix un 6,4% interanual el primer trimestre del 2022 Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del Departament d’Economia i Hisenda, el primer trimestre del 2022 l’economia catalana creix un 6,4% interanual, un avanç en línia amb l’economia espanyola (6,4%) i per sobre de la zona euro (5,0%). Així, l’economia catalana prolonga la recuperació i segueix tancant la bretxa respecte de la situació prepandèmia. El primer trimestre el PIB en volum és un 2,8% inferior al del quart trimestre del 2019, quan un any enrere aquesta bretxa era d’un 8,7%.

No obstant això, en termes trimestrals, el ritme d’avanç es modera fins al 0,1%, un alentiment que és generalitzat a la zona euro, que creix un 0,2% trimestral. El menor ritme de recuperació als països de la zona euro té un denominador comú: les tensions en les cadenes de valor globals, el fort creixement dels preus (per l’augment dels preus de l’energia i d’algunes matèries primeres) i l’elevada incertesa arran de la guerra a Ucraïna. Per contra, els riscos derivats de la pandèmia, tot i no desaparèixer per complet, s’han reduït notablement, ja que s’ha entrat en una nova fase de la crisi sanitària amb restriccions mínimes.

Convé tenir present la incertesa de l’avanç del PIB trimestral per part de l’Idescat, atesa la dificultat de captar els senyals conjunturals davant d’esdeveniments tan excepcionals com la pandèmia o la guerra a Ucraïna. Així mateix, per a l’estimació del PIB del primer trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del març, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitat del sector serveis (IASS). A tot això, s’hi afegeix la complexitat derivada de la valoració dels consums intermedis i dels deflactors, en un context de preus a l’alça d’aquests inputs i dels preus finals.

Els serveis esdevenen el sector més dinàmic, amb un impuls molt generalitzat per branques d’activitat El sector serveis va començar a recuperar-se de manera clara a partir del segon trimestre del 2021, i els trimestres següents la millora s’ha anat reforçant. El primer trimestre del 2021, en una nova etapa de gestió de la pandèmia amb restriccions mínimes, el seu creixement s’accelera fins a un 8,9% interanual.

Així, es consolida com la principal font de creixement de l’economia catalana, amb un augment molt generalitzat per subsectors, alhora que la millora significativa en el turisme estranger també ha estat un factor d’impuls. En particular destaca la recuperació de serveis com

l’hostaleria, el lleure, les activitats tecnològiques i serveis empresarials.

Pel que fa al turisme estranger, els darrers mesos s’observa una consolidació de la millora. Durant el primer trimestre del 2022 les pernoctacions de turistes estrangers estaven un 35,5% per sota de les que es registraren el primer trimestre del 2019 (mentre que el quart trimestre del 2021 estaven un 43,8% per sota del mateix període del 2019). Per països, es recupera en major mesura el turisme procedent dels països de la UE mentre que destaca també la millora gradual en el turisme urbà.

El sector industrial desaccelera el creixement interanual (fins a un 0,4%), pel context d’inflació de costos i dels colls d’ampolla El sector industrial va començar a alentir la recuperació a la segona meitat del 2021, en bona mesura pels problemes a escala global de colls d’ampolla en determinants components i també per l’encariment energètic i de primeres matèries. Durant el primer trimestre l’augment en els costos de producció (en particular per l’energia) ha seguit afectant el sector, i el VAB industrial ha desaccelerat el ritme fins a un 0,4% interanual (després de l’1,4% del quart trimestre).

L’evolució és força heterogènia per subsectors, de manera que les activitats més afectades pels problemes d’aprovisionament (com la producció de material de transport) o més intensives en energia són les que mostren una dinàmica més negativa, mentre que altres branques industrials (com els materials i equips elèctrics, i la fabricació de maquinària i equips mecànics) experimenten una evolució més favorable.

Quant al sector de la construcció, manté un creixement moderat (1,7% interanual) el primer trimestre, un ritme similar al que presentava a finals del 2021 (1,6%). Amb tot, val la pena considerar també l’evolució d’altres indicadors sectorials, que des de fa mesos mostren un to més favorable que el VAB, com ara el consum de ciment, l’afiliació o els indicadors relacionats amb el mercat immobiliari. Però al mateix temps el sector també acusa l’encariment d’algunes primeres matèries claus per a la seva activitat (com la fusta, l’acer o l’alumini).

Pel que fa a l’evolució del sector agrari i pesquer, el seu VAB accentua la caiguda (-4,0% interanual), després d’haver anotat un descens d’un 1,5% el trimestre passat. La guerra a Ucraïna també implica pressió sobre l’oferta global i el preu de primeres matèries agrícoles com els cereals, atès el paper de grans productors mundials que tenen tant Rússia com sobretot Ucraïna.

Què són els Protocols notarials?

Q

ui no ha tingut alguna vegada la necessitat de trobar una escriptura?

Perduda, extraviada, oblidada... Llavors, quin és el procediment per obtenir una nova còpia?

Tots els documents notarials, escriptures, pòlisses i actes són conservats pel notari.

Durant els vint-i-cinc primers anys el mateix notari que la va autoritzar, o el seu substitut, el conserven al seu despatx, posteriorment correspon als col·legis notarials.

Les escriptures signades a la notaria s’ordenen de forma cronològica i cada any són enquadernats en el que s’anomena Protocol notarial. El notari porta un índex de tots aquells documents que integren el Protocol.

Cada notari assumeix la conservació i custòdia del Protocol en el seu propi despatx. Un cop transcorreguts vint-i-cinc anys des que es va signar, passa a conservar a l’arxiu de districte notarial, que en el nostre cas es troba a Igualada. Allí romandran cent anys, moment en què passen a l’arxiu històric de Protocols, a Catalunya es troba a Sant Cugat.

El protocol notarial no pot sortir d’aquell edifici on es custodiï, excepte en casos excepcionals de força major i té sempre caràcter confidencial.

Això suposa que només les persones amb interès legítim poden sol·licitar una nova còpia d’un document notarial.

Què fem llavors per obtenir una còpia d’aquella escriptura que necessitem?

Ens dirigirem al nostre notari, a què haurem de donar-li informació que permetin localitzar el document en qüestió: nom del notari que va autoritzar el document, data, número de protocol ... Com més informació més fàcil resultarà localitzar el document. Correspon llavors al notari valorar l’interès legítim de la persona que sol·licita la còpia, Per exemple perquè ell mateix va intervenir en el document, o ho va fer un familiar de què s’hereta.

Si és el mateix notari que custodia aquest Protocol, ha d’expedir la còpia sol·licitada. Si és del Protocol d’un altre notari, es dirigirà a aquell, sol·licitant-la còpia en nom de l’interessat. Si es troba a l’arxiu de districte, ho sol·licitarà al notari encarregat d’aquesta. Finalment, els més antics que sol·licitaran directament a l’arxiu en què es custodien.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

publicitat

maig/2022

Amb la voluntat d’oferir sempre un millor servei als nostres clients, a partir del dimarts 24 de maig de 2022 la nostra nova adreça és: C/ RUBIO, NÚM. 4 (xamfrà amb l’Avinguda Barcelona)

C/ Capellades, 31 | 08700 – Igualada | 93 804 26 11 | gesgar@gesgar.com

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219 219 219

195 195 195

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

35