ANOIADIARI 61 (MAIG 2021) by AnoiaDiari

Número 61 · Maig del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Alerta davant la “taca solar” Les plataformes donen la veu d’alarma per la proliferació de projectes fotovoltaics a l’Anoia: 800 hectàrees de plaques, mentre tornen a aparèixer iniciatives eòliques a la Serra de Freixes o a Rubió

A portada P04

Balanç de deu anys a l’alcaldia d’Igualada

Entrevista a l’exconsellera de Salut Alba Vergés

Els accidents laborals es mantenen

En una entrevista, Marc Castells parla del passat, el present i, sobretot, el futur de la ciutat

La igualadina, satisfeta per l’èxit del procés de vacunació, fa un repàs dels tres anys a la conselleria

Tot i l’increment de l’atur i el teletreball, el 2020 hi van haver dues morts i quatre accidents greus

P10

P14

P16

Un terç dels anoiencs ja ha rebut, almenys, una dosi de la vacuna

Foc creuat entre govern i oposició pel futur quiosc del Parc Central

La vacunació continua a un ritme força alt les darreres setmanes i cau l’afectació en grups escolars. Amb tot, la velocitat de transmissió creix els darrers dies i supera els dos punts a l’Anoia

El govern municipal i Igualada Som-hi s’enfronten per una iniciativa privada en aquest emblemàtic espai de la ciutat. L’Ajuntament mostra l’aval dels tècnics

P06

P12

editorial

maig/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

La nova “normalitat”

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a s’han repartit les conselleries, ja hi ha President i ja hi ha Govern. I ja tornem a la normalitat. La nova normalitat, ara que sembla que —per fi— s’acaba aquest malson de la COVID-19. La normalitat de sempre, des de 1980: cap conselleria en mans d’un anoienc o anoienca. El miratge de 2018, quan la comarca de l’Anoia i els seus polítics tenien un pes insospitat, s’ha esfumat. La presidència de la Diputació va passar al PSC i la representant anoienca Maria Sayavera forma part de l’oposició. Alba Vergés ha desaparegut del repartiment de les conselleries i Àngels Chacón ja va caure mesos enrere quan els dos sectors del món neoconvergent es van tirar els plats pel cap. El magnetisme de Carles Puigdemont i Laura Borràs (en certa manera, la quota anoienca que queda en posicions elevades a Catalunya) va arraconar el PDeCAT a les eleccions. A Madrid, hi ha Carolina Telechea, que sí que sembla destinada a jugar un paper important per a ERC. Pel que fa a representativitat, doncs, hem tornat gai-

La comarca segueix amb un atur galopant, sous i renda baixos, unes connexions en tren que fan llàstima, uns quants abocadors i un mosaic d’aerogeneradors i plaques. Una mirada més generosa i optimista ens permet veure que la comarca ha anat enfortint-se tan pel que fa al teixit d’entitats de defensa del territori, l’empenta sensible pel que fa a les empreses i iniciatives TIC i una oferta formativa i universitària molt més completa.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

rebé a la casella de sortida. Jordi Riba i Alba Vergés donaran molt de joc per la seva expertesa al Parlament, però tornem a ser l’aneguet lleig. És difícil valorar aquests anys i és aviat. La imatge que més ens queda és l’emoció de la consellera de Salut quan es tancava la Conca d’Òdena, una emoció que era una mica la de tots nosaltres. Però els canvis requereixen un impuls molt més notable que la representativitat. Uns anys després, tornem a estar sense consellers, sense grans infraestructures i sense independència, que el 2017-2018 semblava més a prop. La comarca segueix amb un atur galopant, sous i renda baixos, unes connexions en tren que fan llàstima, uns quants abocadors i un mosaic d’aerogeneradors i plaques. Una mirada més generosa i optimista ens permet veure que la comarca ha anat enfortint-se tan pel que fa al teixit d’entitats de defensa del territori, l’empenta sensible pel que fa a les empreses i iniciatives TIC i una oferta formativa i universitària molt més completa.

Enquestes T’agrada el nou projecte per al mercat de La Masuca?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 50% NO 50%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

La mascareta, ha vingut per quedar-se? SÍ 43,5% NO 56,5%

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

publicitat

maig/2021

FOTO: JORDI BORRÀS

#ADmirades

UNA MIRADA CRÍTICA ALS SILENCIS I SOROLLS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Presentació de l’Anuari Mèdia.cat

PANDÈMIA, RACISME I EXTREMA DRETA, TEMES DESTACATS DE L’ANUARI MÈDIA.CAT 2020 Amb la participació de:

VÍCTOR YUSTES

Coordinador de l’Anuari Mèdia.cat 2020

DIMECRES 9 DE JUNY DE 2021 / 19:30 H JARDINS DEL MERCANTIL / IGUALADA

Presentarà l’acte:

XESCA OLIVER

Aforament limitat* Més informació i inscripcions en aquest enllaç

Fundació Catalunya Fons

Durant l’acte podreu adquirir l’Anuari Mèdia.cat 2020

mirades

Amb les mesures necessàries de protecció per prevenir contagis per COVID-19 *Si no s’exhaureix l’aforament amb les inscripcions prèvies, s’obrirà l’accés al públic 30 minuts abans de l’inici de l’acte Accés pel C/ Clos

converses

converseskm0

a portada

maig/2021

800

a portada

La Coordinadora de plataformes de l’Anoia per una transició energètica justa ha xifrat la implantació de les renovables que pretén la Generalitat en 800 hectàrees de plaques de centrals solars, “una taca” segons han manifestat des de la coordinadora.

Les plataformes apugen el to sobre la “taca solar” a l’Anoia, que portaria 800 hectàrees de centrals fotovoltaiques S’intensifiquen les mobilitzacions dels diferents col·lectius, ara agrupats en una coordinadora única. A més de la implantació de les plaques solars, continuen en marxa també els discutits projectes d’aerogeneradors a Argençola, Rubió, Copons, Orpí i la Llacuna. Els ajuntaments mostren també el seu rebuig

F. VILAPRINYÓ

La Coordinadora de plataformes de l’Anoia per una transició energètica justa ha engegat aquest maig diverses accions de protesta davant la consolidació dels projectes de renovables que es volen implementar a la comarca. Els activistes van ser el 2 de maig a Barcelona i el 9 de maig van protagonitzar una concentració amb més de 300 persones a Igualada. Han xifrat la implantació de les renovables que pretén la Generalitat: serien “800 hectàrees de plaques de centrals solars”, una “taca”. Es repartirien, segons Salvem Tous —el municipi més afectat— en onze centrals. A Tous és on hi ha el projecte amb més afectació, la central Matacan que suposa 118 hectàrees de plaques al municipi. Aquest projecte de central solar suma 50 hectàrees més a Jorba i Argençola. Les seves 168,3 hectàrees són el 20% del total

466

430

de superfície de plaques solars que es vol implantar a l’Anoia. Des de Tous, tant l’Ajuntament (ERC) com l’oposició de la CUP, han mostrat un rebuig total en els darrers dies al projecte d’aquesta empresa madrilenya. Un rebuig que es va evidenciar en una moció fa dues setmanes. Però els projectes d’implantació fotovoltaica avancen. La coordinadora anoienca va emetre també un comunicat de resposta al conseller de Territori de la darrera legislatura, Damià Calvet, a qui s’acusa de “demagògia” quan va titllar a les plataformes d’”obstruccionistes”. Els col·lectius indiquen que “en nom de les renovables no volem ser colonitzats per inversors que acaparen ajudes europees i adquireixen els recursos del territori. L’energia no serà per abastir les nostres necessitats sinó pel seu negoci de venda. Avui dia, a l’Anoia, ja s’hi ha projectat produir l’energia que consumeix tretze comarques

420

com la nostra”. El lema de les plataformes és prou conegut: “Renovables sí, però així no”. El clam de les plataformes és que l’energia que es produirà es derivarà en bona part a l’àrea de Barcelona, a costa de la destrucció i sobreexplotació del paisatge anoienc. La demanda és que “les centrals s’han de localitzar estratègicament al territori en zones de mínima afectació”. I que aquestes centrals “s’apropin i es facin a les zones de més consum i repartir les càrregues de la producció”. Sigui com sigui, aquest mes de maig la Ponència d’Energies Renovables ha considerat “viable” l’emplaçament de dos nous parcs solars a l’Anoia. Són un projecte ubicat a Sant Pere Sallavinera, de 30,7 hectàrees, i un altre de situat dins els termes de Rubió i Òdena, amb una extensió de 42,80 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals. En el cas del municipi del

403

168 hectàrees La central solar que es vol implantar a Tous, Argençola i Jorba seria la més gran de l’Anoia, amb un total de 168 hectàrees Alarma Alarma a Orpí i la Llacuna per la iniciativa de tornar a col·locar aerogeneradors a la Serra de Feixes. Amb les aspes, les torres faran 197 metres

410 MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

La Generalitat dona llum verda a dos nous parcs solars a l’Anoia

Els aerogeneradors trenquen el perfil de la Serra de Rubió, vista des de Maians. TCM

nord de la comarca, es contempla la instal·lació de 25.000 panells solars protegits amb una tanca perimetral, i la construcció d’1,1 quilòmetres de línia d’evacuació de mitja tensió. L’altre projecte se situa a l’est de Rubió, en un paratge conegut com a plana de Briançó, “una zona molt freqüentada per excursionistes”. En aquest indret, s’hi projecten 33.348 panells solars i una línia d’evacuació elèctrica de 4,8 quilòmetres. “Ressusciten” el parc eòlic d’Orpí La Coordinadora de plataformes de l’Anoia per una transició energètica justa reclama abolir el Decret 16/19, també anomenat “Decret Calvet” per alguns dels activistes, també per l’impacte que suposarien els molins eòlics. Tot i que la primera veu d’alarma va ser amb la implantació d’aerogeneradors a la Baixa Segarra i l’oest de l’Anoia (allà va sortir la Plataforma d’Afectats per la Concentració d’Aerogeneradors), la febril demanda de llicències per aquests projectes arriba també a punts on fa gairebé una dècada van quedar aparcats. És el cas d’Orpí i la Llacuna. El Parc Eòlic d’Orpí, objecte d’una contundent resposta per part de platafor403com Salvem el Pulmó 401Verd de mes l’Anoia, va quedar en via morta el 2013. Ara, amb menys molins —la meitat— es recupera la iniciativa en una ubicació similar, per no dir idèntica. La resposta ve del col·lectiu Salvem la Serra de Feixes. Apunten que s’implantarien set aerogeneradors a la Llacuna i un a Orpí, però en la mateixa zona que aquell projecte cancel·lat: els límits d’aquests dos municipis anoiencs

a portada

maig/2021

118

Tous és el municipi més afectat, amb 118 hectàrees de plaques solars, a les quals s’han de sumar les 50 hectàrees que es volen implementar dins els termes municipals de Jorba i Argençola.

197

Un motorista passa per sota els aerogeneradors a Rubió. TCM

Des del col·lectiu Salvem la Serra de feixes alerten que les pales dels aerogeneradors poden elevar-se fins a 197 metres i que s’hauran de fer 3 quilòmetres de nous camins i eixamplar els existents. “La destrossa serà molt gran”, reblen.

amb Carme i Miralles. Serà “una trinxadissa”, asseguren, ja que es tracta de molins de 314 tones, “amb uns fonaments de 21 metres de diàmetre”. Es construirien en una zona boscosa, “on s’hauran de fer camins nous, d’almenys sis metres d’amplada”. En una carena de gairebé 700 metres d’altura, els efectes visuals seran sensibles. Els aerogeneradors, amb les seves pales, “poden elevar-se fins a 197 metres”. Indiquen que “s’hauran d’eixamplar fins a sis metres els vials que ja hi ha. A més, s’hauran de fer tres quilòmetres de camins nous. Caldrà fer arribar el material per als molins en camions, amb pales de més de 75 metres (l’altura de la torre ja és de 120 metres). La destrossa serà molt gran. Suposarà l’afectació de 206 hectàrees”. El col·lectiu, que com Salvem Tous i la PACA està a la coordinadora, explica que “volem estudiar a fons la situació, també per la proximitat de les centrals a una zona del Pla d’Espais d’Interès Natural”. Afegeixen que “al revés que en els projectes de fa deu anys, la viabilitat econòmica està assegurada amb els fons per a les renovables i el fet que ara ho impulsen grans oligopolis”. També es mostra totalment con-

trari als molins i a la “taca solar” Josep Parera, alcalde de la Llacuna. Considera que l’efecte sobre el paisatge “serà devastador” i que tant amb els aerogeneradors com amb els panells solars “s’hipotecarà el paisatge que és el nostre principal actiu”. Seran “una creu per la comarca”. La Llacuna és un dels pobles de l’Anoia que ha fet una aposta més forta pel turisme. Parera afirma que potser hi haurà contrapartides econòmiques “i entraran diners”, però seran poques per “l’afectació al turisme i a l’entorn”. Parera conclou que “no estem en contra de l’energia verda, però tal com ens la plantegen arruïnaria tot el que tenim com a poble”. També que “aquesta energia que es vol fer produir se n’aniria tota cap a les grans ciutats. Tenim un paisatge preciós i no el podem hipotecar”. Els municipis han plantejat moratòries a aquesta implantació. En el cas llacunenc, l’alcalde explica que “quan el Departament de Territori i Sostenibilitat ens va fer arribar una consulta prèvia, l’Ajuntament ja va fer un recurs, amb l’assessorament dels tècnics, assegurant que aquestes iniciatives són incompatibles amb el planejament urbanístic municipal”.

societat

maig/2021

societat

245

Al tancament d’aquesta edició, segons el departament d’Educació, hi havia 10 grups en quarantena als 90 centres educatius de l’Anoia, on hi ha 245 persones confinades, entre alumnes, docents i altres professionals dels centres. En els darrers deu dies s’han registrat 46 nous casos positius entre la comunitat educativa de l’Anoia

El risc de rebrot i la velocitat de transmissió tornen a pujar a l’Anoia, tot i l’avenç de la vacunació L’afectació a grups escolars baixa de manera dràstica el darrer mes i aquest 27 de maig hi havia deu grups confinats a tota la comarca, quan fa cinc setmanes eren gairebé una seixantena. La vacunació avança i més d’un terç de la població anoienca ja ha rebut almenys una dosi

FRANCESC VILAPRINYÓ Amb 83 casos nous la darrera setmana (dades d’aquest dijous 27), l’Anoia és una de les comarques catalanes on la COVID-19 presenta indicadors més elevats. Només la Garriga i la Ribera d’Ebre tenen una velocitat de transmissió més alta. Ara, mateix, el risc de rebrot a l’Anoia és de 263 punts (més de 100 es considera “molt alt”) i la velocitat de transmissió és de 2,06 punts. És a dir, cada persona infectada ho encomana a dues altres persones. Tot i que a la capital, Igualada, la RT és d’1,02, en altres punts com

Vilanova i Piera és molt més alta, 2,29 i 2,41, respectivament. Indicadors molt alts, tot i que en aquests moments la xifra d’ingressos als hospitals de referència de l’Anoia és la més baixa des de mitjans de desembre, abans de la tercera onada. Aquest dijous 27 de maig, les dades que ofereix l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària, l’AQUAS, assenyalaven que eren 17 persones. Pel que fa a l’Hospital Universitari d’Igualada (que atén municipis anoiencs, però també de la Segarra), dimecres hi havia 18 persones ingressades per COVID-19, de les quals 3

són a l’UCI. En la darrera setmana hi ha hagut 10 altes hospitalàries. Aquest repunt de casos de COVID-19 a l’Anoia -en el cas de Piera, 33 nous positius la darrera setmana- es produeix en un moment on el procés de vacunació està molt avançat. Aquest dijous 27, un total de 41.567 anoiencs ja havien rebut almenys una de les dosis de la vacuna. La pauta completa de vacunats ja s’ha administrat a 19.040 anoiencs i anoienques. Gairebé el 20% de la població de la comarca. Afectació a les escoles Durant aquest mes de maig, l’afec-

PAUTA COMPLETA Més de 19.000 anoiencs i anoienques tenen la pauta completa de vacunació

tació de grups confinats a les escoles ha anat caient i s’ha estabilitzat des de fa setmanes, sense superar la desena de classes confinades. A finals d’abril, es va arribar al màxim de grups confinats durant aquest curs, en coincidència amb la gran incidència de casos a Calaf. El 26 d’abril hi havia 59 grups aïllats a tota la comarca, una vintena dels quals a l’Alta Segarra. Al tancament d’aquesta edició, segons les dades que ofereix el departament d’Educació, hi havia 10 grups en quarantena, cinc dels quals a Piera i quatre a Vilanova.

maig/2021

publicitat

societat

maig/2021

Empresa

“La gent ha de saber que la indústria de la moda de Catalunya té el seu centre tecnològic a Igualada” Bernat Biosca

Impulsor de FITEX i director General d’Escorpion

L’economista Bernat Biosca està al capdavant d’una de les marques de moda igualadines amb més trajectòria i prestigi: Escorpion. Membre d’una família implicada des de sempre en les associacions empresarials del sector, ara fa vint anys Bernat Biosca va ser una peça clau per la creació de la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX. Parlem amb ell del paper de FITEX i de la indústria tèxtil igualadina. Fa vint anys moltes ciutats demanaven un centre tecnològic, però la majoria no ho va aconseguir. Per què Igualada sí? La Generalitat impulsava la creació de centres tecnològics al territori, i inicialment només es preveia a Mataró. Però a Igualada érem un referent del món de la tricotosa i vam decidir batallar-ho. Llavors el Josep Sellarès era president de l’associació, Fagepi, i junts vam convèncer la Generalitat i l’Agrupación Es-

pañola del Género de punto i es va crear FITEX. El Josep era capaç d’aglutinar voluntats d’una manera admirable, vam treballar molt bé plegats. L’Ajuntament d’Igualada també ens va ajudar a arrencar, va veure que això seria important per a la indústria tèxtil i també pel benestar dels ciutadans del territori. I ho va ser. En 20 anys FITEX ha aconseguit portar a l’Anoia més de 10 milions d’euros, ha format 3.500 professionals del tèxtil i ha ajudat a les empreses del sector a aconseguir 50 milions d’euros de negoci internacional... Fa vint anys la internacionalització va ser clau per tirar endavant. Les empreses necessitàvem buscar proveïdors a tot el món i vendre a tot el món. FITEX va crear plataformes de venda i compra als EUA, a Alemanya, a Xina, al nord d’Europa... Se’n van beneficiar empreses de l’Anoia i també d’arreu de Catalunya, perquè aquesta és la filosofia de FITEX: cooperar amb tothom.

La gent de l’Anoia coneix prou què és i què fa FITEX? Crec que no. I és molt important: Igualada sempre ha tingut molt pes a la indústria de la moda, i ha funcionat molt bé com a clúster. En molt bona part gràcies a la manera professional de treballar de l’associació FAGEPI i de la fundació FITEX. Amb el Josep Sellarès vam fitxar en David García per fer el salt a la professionalització i vam establir una manera de treballar basada en ser econòmicament sostenibles, volíem tenir superàvit i no endeutar-nos per poder seguir fent projectes per a la indústria i el territori. Va donar molt bons resultats, i FITEX ha pogut seguir treballant tots aquests anys perquè les empreses del territori innovessin i fossin més competitives. Calia vendre al món, però també calia formar professionals... I tant. A finals dels anys noranta la tricotosa tradicional va deixar pas a la tricotosa electrònica, i calia gent formada

LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

societat

maig/2021

Empresa per programar aquesta maquinària. A més van ser anys bons pel gènere de punt, i faltaven professionals de confecció, teixidors, programadors... A FITEX es va donar tota aquesta formació tan necessària per les empreses de l’Anoia. Si fa vint anys els reptes del sector tèxtil eren la internacionalització i la formació de professionals, ara quins són? La transformació digital i la sostenibilitat, sense cap mena de dubte. Si les empreses volen ser competitives han d’abordar aquests dos temes. El nou hub que obrirà portes a la tardor, l’Igualada Fashion Lab, ha de servir principalment per acompanyar les empreses en aquest procés de transformació. No són reptes fàcils... Jo els veig com una oportunitat. Què vol dir sostenibilitat? Produir com més a prop millor. I aquí a l’Anoia tenim camp per córrer. Perquè no hi ha res més sostenible que produir a prop, ajustant la producció a la demanda i fabricar el just perquè hi hagi el mínim de sobrant. Si com a societat ens creiem el tema “eco”, és un gran moment per la moda de proximitat: produir aquí és el més sensat que hi ha! La missió de FITEX ha de ser que la petita empresa familiar pugui al tren de la tecnologia i la sostenibilitat. Escorpion ja ha pujat a aquest tren. Sí, nosaltres vam traslladar l’empresa on som ara, a la Ronda del Rec, precisament per estar a pocs metres de la depuradora. És un gran actiu que té la indústria igualadina, l’única depuradora del sud d’Europa cent per cent biològica. A més la pandèmia també ens ha ajudat a innovar: hem incorporat al procés de producció el producte Viroblock, creat a Suïssa. Després de mesos de feina, ja tenim les màquines que introdueixen a les peces una substància que bloqueja i elimina virus i bactèries i dura fins a trenta rentats. Com a empresari, en què t’ha ajudat la fundació tecnològica FITEX?

En moltes coses! Ho resumiria en tres aspectes crucials. En primer lloc ha estat una gran font de coneixement, ens ha permès avançar-nos als canvis de futur. Per exemple, el 2016 vam fer una visita a Sillicon Valley que ens va donar moltes pistes sobre digitalització i innovació. En segon lloc, ens ha beneficiat a nivell de vendes. Gràcies a la plataforma escandinava de FITEX vam començar a vendre a Suècia. Allà vam trobar una distribuïdora de la nostra marca fa cinc anys i encara hi treballem. I finalment, també ens ha ajudat molt a innovar. Estem fent projectes de forma agrupada com ara l’Ecopil, per reduir el pilling de les peces de roba (les boletes que fa el jersei amb l’ús). O el Tintenible, per reaprofitar les aigües i els colorants que surten de les màquines de tint. Hem format part de la Comunitat Oneida de les indústries del disseny i això ens ha permès accedir a fons europeus per projectes d’innovació. Ah! I una quarta cosa: la possibilitat de desfilar a la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que és una plataforma de projecció i comunicació extraordinària, ens dona molta presència als mitjans, i sense FITEX i el Clúster Modacc ens hauria estat molt més difícil. Un balanç de vintè aniversari de FITEX molt positiu doncs. Molt. La gent d’aquí ha de saber que la indústria de la moda catalana té el seu centre tecnològic a Igualada! Són vint anys de feina feta i sobretot molta feina per fer, sempre amb la mirada posada al futur.

........ La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.

societat

maig/2021

Balanç de deu anys a l’alcaldia d’Igualada: Passat, present i futur

“La ciutat ha guanyat prestigi i qualitat de vida aquests darrers anys” Marc Castells Batlle d’Igualada

F. VILAPRINYÓ / ANOIADIARI

El 22 de maig del 2011, CiU aconseguia deu regidors a les eleccions municipals, amb Marc Castells de cap de llista. Amb el pacte amb ERC, Marc Castells completava una majoria absoluta que el portava a l’alcaldia. Amb el batlle igualadí durant aquesta dècada, fem balanç d’aquests anys i de les perspectives de futur que té la ciutat, en un moment complex i crític després de l’impacte de la COVID-19. Dels propòsits que tenia fa deu anys, quins són els que s’han acomplert? Dos, en l’aspecte extern, és que Igualada ha guanyat prestigi. A fora es parla bé d’Igualada. Som una ciutat referent en molts aspectes al nostre país. Quan diem que l’hem posat al mapa és que és així. Ens havíem desdibuixat del mapa i al llarg d’aquests anys, hi som ben visibles. També hem invertit a augmentar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, des dels infants a la nostra gent gran. La majoria de les dades socioeconòmiques evidencien aquesta realitat. I la ciutat és molt millor ara. El prestigi i la qualitat de vida són molt superiors. M’atreviria a dir que ara a Igualada es viu molt bé. Un tercer objectiu que ens vàrem marcar era fer una bona gestió dels diners de tothom, l’Ajuntament està molt millor, ara que fa deu anys, quan recordeu vam ser cridats a Barcelona pel conseller Mas-Colell, a causa de la gravíssima situació financera que patia l’Ajuntament: el pagament a proveïdors, l’endeutament... Avui, tots els indicadors econòmico-financers són en verd, i seguirem en aquesta línia. I què li aconsellaria al seu ‘jo’ de fa deu anys? Fa deu anys no coneixia prou que

complexa és la gestió d’una ciutat. Hauria de reflexionar sobre la importància del servei públic. Vull agrair de totes totes, siguin del color que sigui, les aportacions dels alcaldes que han treballat per la ciutat, del color que siguin. A aquell Marc Castells li faria valorar més la importància dels que em precedien, als regidors i regidores que amb els seus neguits i alegries, van fer un servei públic. Un dels seus objectius aleshores era la reducció de l’atur. Ho era i ho segueix sent. En el pic de la crisi Igualada va tenir 4.073 aturats, el 2013, però des d’aquell moment hem passat a 2.848 d’ara. És un 30% menys. S’ha fet molta feina: hi ha més assalariats, més empreses i més autònoms. Ara, el Polígon de les Comes s’aproxima al 100% de l’ocupació. El nostre objectiu va ser, en un moment de crisi global, apostar pels sectors productius locals que generen riquesa i creen ocupació. També l’aposta per la universitat, la política de clústers, el foment de grans esdeveniments per fer atractiva Igualada, la internacionalització de la ciutat, l’aposta pel comerç i el turisme... Tot això de la mà de la societat civil, de les entitats, associacions de veïns i el teixit socioeconòmic. El 2011 vostè va dir que “Igualada serà industrial o no serà”, manté aquesta afirmació? Absolutament. Tenim un terme municipal de 8,2 quilòmetres quadrats. Tenim poc sòl i la nostra oportunitat són els futurs parcs empresarials que es puguin fer a la Conca d’Òdena. Pel que fa al polígon de Les Comes, a Igualada, estem fent actuacions per fer-lo valdre, modernitzar-lo i fer-lo competitiu. Hem urbanitzat una part del carrer Alemanya i Gran Bretanya, estem reformant el carrer Dinamarca amb una nova

rotonda, i aviat començaran les obres del carrer Luxemburg. El nostre objectiu és els 10 anys vinents, seguir invertint en la millora de tot el polígon. Per altra banda, si volem captar una gran inversió, ho hem de fer amb els batlles i batllesses de la Conca d’Òdena, i estem tots set compromesos. A finals del 2022 esperem que estigui aprovat el Pla Director de la Conca. L’Incasòl ens diu que el polígon de Vilanova s’esgota, el de Castellolí també i tot sembla indicar que pròximament, el polígon de Montbui tindrà una ocupació del voltant del 60%. L’objectiu és reduir l’atur a Igualada i ajudar que també es redueixi a les poblacions veïnes, les quals tenen taxes d’atur més altes que la nostra. Estem treballant per això, però no és possible sense sòl industrial i les aliances público-privades. Des de l’Eix Diagonal el 2011, quan es va completar, no hi ha hagut cap gran inversió en infraestructures completada a l’Anoia. Es pot ser competitiu així? En l’àmbit d’infraestructures tenim quatre objectius importants. Hi ha l’enllaç de la Ronda Sud amb la licitació feta, que s’adjudicarà entre juny i juliol. Aquí, tant el conseller Josep Rull com Damià Calvet han fet una feina important, ja que traurem milers de cotxes diaris circulant per l’Avinguda Montserrat. També hi ha novetats en l’estudi informatiu per al soterrament de l’estació de tren. Però sóc escèptic i fins que no vegi penjada la licitació, no ho veuré clar. Quan es liciti direm “ara va de debò”. Hi ha una altra actuació important, que és la millora del traçat de l’A-2, amb Òdena, Castellolí i el Bruc, ens reunirem aviat amb el Ministeri. Ara mateix, no compleix amb els estàndards europeus.

“

“Igualada ha guanyat prestigi. A fora es parla bé d’Igualada. Som una ciutat referent en molts aspectes al nostre país. Quan diem que l’hem posat al mapa és que és així. Ens havíem desdibuixat del mapa i al llarg d’aquests anys, hi som ben visibles.” “En el pic de la crisi Igualada va tenir 4.073 aturats, el 2013, però des d’aquell moment hem passat a 2.848 d’ara. És un 30% menys. S’ha fet molta feina: hi ha més assalariats, més empreses i més autònoms.” “Ara, l’objectiu és que el curs 2025-2026 tinguem 1.044 estudiants, segons previsions de la UdL.” “Volem ser un pol d’atracció de professionals de l’àmbit de la salut.”

Hi ha també el desdoblament de la C-15. El tram on hi ha més trànsit és el d’Igualada i Capellades. Hi passen 20.000 vehicles diaris i el desdoblament prioritàriament, s’ha de fer en aquest punt. És una carretera que desgraciadament ha portat molts problemes. Està en estudi informatiu. Caldrà, després el projecte executiu i la licitació, abans de l’obra en si. Estic esperançat, però no relaxat. Queda el tren gran i esperem que els Next Generation hi ajudin. L’opacitat amb què el govern de Pedro Sánchez els gestiona no ens permet saber gaire cosa, però serien la gran oportunitat per a la comarca de l’Anoia. Els seus mandats han estat els de l’aposta universitària, amb l’aliança amb la UdL. Amb el Campus Salut, l’horitzó és tenir algun dia els estudis de medicina? Fa deu anys la UPC volia tancar la

societat

maig/2021

“

Balanç de deu anys a l’alcaldia d’Igualada: Passat, present i futur

“El nostre objectiu va ser, en un moment de crisi global, apostar pels sectors productius locals que generen riquesa i creen ocupació. També l’aposta per la universitat, la política de clústers, el foment de grans esdeveniments per fer atractiva Igualada, la internacionalització de la ciutat, l’aposta pel comerç i el turisme... Tot això de la mà de la societat civil, de les entitats, associacions de veïns i el teixit socioeconòmic.” “Ara, l’objectiu és que el curs 2025-2026 tinguem 1.044 estudiants, segons previsions de la UdL.” “En l’àmbit de l’habitatge, les coses s’estan fent bé. El nostre govern també ha fet una aposta per la rehabilitació.”

Teneria. Vam fer el primer pas amb el 4D Health, que ens va donar potència d’atracció de cara a la recerca. Després, vam fer el Campus del Pla de la Massa, on es van ubicar les carreres tècniques. Un altre pas va ser convertir l’Hospital en universitari. I ara, ve el Campus Salut. Això farà que vinguin estudiants a viure a la nostra ciutat, generant una dinàmica molts positiva de ciutat universitària. Ara, l’objectiu és que el curs 2025-2026 tinguem 1.044 estudiants, segons previsions de la UdL. En l’àmbit de la infermeria, les places es duplicaran en un futur. Ara en són 45. Atès que tenim l’Hospital Universitari, serà possible que en el rotatori vinguin estudiants de sisè curs de medicina. El grau de medicina seria una de les fites que tenim, i és un somni que podem tenir a l’abast els pròxims anys. Les obres del nou Campus de Salut són la gran aposta de ciutat. Ha estat molt difícil, però hem aconse-

guit, que la Generalitat i la Diputació hagin invertit 4 milions d’euros en el nou Campus Universitari del Passeig. Hem trucat a les portes, i s’han obert, aquest és el nostre model. D’aquí a vint anys, es veurà amb claredat com aquesta visió ens farà líders de les ciutats mitjanes de Catalunya. Pensem que això pot fer que professionals qualificats es formin aquí i després vulguin continuar la seva vida a Igualada. I, així, tenir metges especialistes, doncs, és una de les necessitats que hi ha. Volem ser un pol d’atracció de professionals de l’àmbit de la salut amb aquests tres pilars: comptar amb el 4D Health per fer recerca, poder fer docència al Campus i tenir l’Hospital Universitari com a referència. La proposta de convertir les plantes baixes en habitatges no va prosperar per l’oposició

“L’any 2022 es finalitzarà el projecte de l’Anella Verda d’Igualada, 13,5 km que faciliten la mobilitat sostenible entre tots els barris de la ciutat i ha acostat la natura a la ciutat.” “Ara està en marxa el Pla Director que el farà un barri híbrid, que farà que la indústria hi segueixi i hi pugui haver comerç, habitatge i serveis.” “Tenim una lleialtat institucional a prova de bombes.”

d’ERC, Igualada Som-hi i Poble Actiu. Quina línia té el govern en aquest sentit? L’oposició, al meu entendre, irresponsablement, ha deixat perdre una oportunitat d’augmentar els habitatges de protecció oficial a la nostra ciutat, sense cap cost pels Igualadins. Per altra banda, en l’àmbit de l’habitatge, les coses s’estan fent bé, però requereixen el seu temps. Tenim en marxa dues promocions de l’Incasòl que tenen, altre cop, cost zero per als igualadins i una promoció de PIMHA al costat de la Masuca, al carrer Sant Carles. El futur passa per opcions com crear habitatges a les plantes baixes, com a tot Catalunya, espero que l’oposició recapaciti pel bé social. El nostre govern també ha fet una aposta per la rehabilitació: mai s’havia donat 20.000 euros per a reformar habitatges. L’oposició vol fer un ple monogràfic, que es farà aquest juny, i els escoltarem. Però molta feina està feta, amb projectes embrionaris com la masoveria urbana i el pla local d’habitatge, conjuntament amb la Diputació. Busquem fórmules imaginatives per crear habitatge, però no podem estirar més el braç que la màniga. El model és cedir terreny i que un altre construeixi. L’Entesa va endeutar la ciutat amb aquestes promocions, i encara les estem pagant. Són models diferents. La mobilitat és un repte pels pròxims anys, com els encara Igualada? Un exemple de mobilitat vinculada a la dinamització econòmica, són les zones blanques i taronges, facilitant que persones de fora puguin venir a Igualada i comprar. Activem així el comerç i els serveis. És el model d’èxit que funciona: al centre, aparcament de superfície i soterrat de pagament, i als voltants gratuïts. Si donem un cop d’ull a aquests deu anys, veurem com s’ha incrementat de manera molt important el transport públic urbà, però també un increment de les expedicions del bus exprés que ens ha connectat amb Barcelona d’una manera excepcional. Pròximament s’iniciarà el carril bici al Parc Central, que l’unirà amb el carril bici de l’Hospital. En farem més. Valorem també les iniciatives ciutadanes respecte a l’increment de la mobilitat en bicicleta a la nostra ciutat, i aquest govern els escoltarà i les farà possibles. L’any 2022 es finalitzarà el projecte de l’Anella Verda d’Igualada, 13,5 km que faciliten la mobilitat sostenible entre tots els barris de la ciutat i ha acostat la natura a la ciutat. La reforma del Mercat ha generat moltes expectatives, com ho faran possible? Al costat dels paradistes i assessorats pels millors professionals en mercats. Hi haurà una inversió

municipal i també per part dels concessionaris, un exemple clar d’aliança público-privada. Hi ha qui es pregunta per què es preveu ubicar-hi un supermercat? Doncs, perquè és preferible tenir-ne un de petit a dins que complementi el producte que no es ven al mercat, i alhora, que contribueix en part de la despesa, que faci més assumible el cost pels paradistes. L’exemple el tenim amb el que passa ara, els supermercats s’ubiquen al voltant per aprofitar l’atractiu del mercat, però no contribueixen econòmicament, això no pot ser. La reforma de la Masuca és un projecte que ajudarà a regenerar tot un barri, perquè a aquesta zona hi arribarà la Ronda Sud directament, ja es va reformar la plaça de la Masuca, tenim l’eix de vianants des del Nucli Antic que hi arriba, hi haurà el Campus Salut i la nova seu del Servei d’Ocupació de Catalunya. Calculo que amb totes les obres, hi haurà una inversió d’uns 30 milions d’euros, dels quals un 80% seran finançats per altres administracions. Un dels temes centrals de les eleccions de fa deu anys va ser què es feia amb el Rec. De fet, a les eleccions del 2007 ja se n’havia parlat com a possible ubicació d’un outlet. Ara, després d’aquest temps, en espera del pla director específic, no ha quedat en un segon terme el barri? El Rec necessitava tenir resolt l’enllaç amb la Ronda Sud i també necessitava la Via Blava que uneix Jorba amb la Pobla de Claramunt, que ha estat un procés laboriós, però és imparable. En tercer lloc, calia el concurs d’idees del procés participatiu, on molta gent va aportar noves visions. Ara està en marxa el Pla Director que el farà un barri híbrid, que farà que la indústria hi segueixi i hi pugui haver comerç, habitatge i serveis. Ja hi ha moviments al Rec: s’hi instal·len empreses i se n’hi instal·laran més, sobretot del sector tecnològic. Les edicions de Rec Stores han reivindicat molt aquest barri i l’han fet emergir. Aquell cadàver exquisit de què parlava Ramon Enrich ara té molta projecció. Com són les relacions ara entre l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat? Tenim una lleialtat institucional a prova de bombes. Quan tens un càrrec, cal dialogar i els partits polítics queden a banda. Ho hem vist aquí a la Conca d’Òdena, amb la Mancomunitat. Si hi ha hagut moments puntuals que teníem friccions, és perquè defensava els interessos d’Igualada. Hem treballat plegats amb molts projectes amb la Generalitat, com l’Arxiu Comarcal, la Universitat, l’Institut Badia i Margarit o la Ronda Sud, i amb la Diputació l’Anella Verda, la Via Blava, el Parc Central i l’ampliació de la Residència Pare Vilaseca.

societat

maig/2021

Comerç

El govern igualadí i Som-hi topen pel quiosc del Parc Central La formació de Jordi Cuadras va emetre un comunicat on posava en qüestió com s’havia fet la concessió del quiosc en aquest espai d’Igualada. La resposta del govern va ser contundent i va acusar de “mala fe” a Igualada Som-hi

FRANCESC VILAPRINYÓ

El passat abril, l’Ajuntament d’Igualada va anunciar la instal·lació d’un quiosc desmuntable de tapes i vins al Parc Central. Es tracta d’una concessió per a deu anys. El quiosc ocuparà una superfície de 400 metres quadrats i tindrà un cost 188.250 euros. Segons l’alcalde Marc Castells, aquesta concessió comporta un pagament de 18.000 euros en concepte de manteniment del parc durant els propers deu anys. Uns diners que aportarà el concessionari. Pocs dies després, Igualada Som-hi (PSC-Comuns-Igualada Oberta) emetia un comunicat on denunciava que “l’Ajuntament ja tenia el projecte fet per part de l’empresa guanya-

dora abans de convocar el concurs, cosa que ens sembla molt poc ètica”. La coalició afegia que “ens sembla molt estrany que els restauradors d’Igualada no coneguessin el concurs”. Sobre aquesta polèmica, ERC també hi deia la seva i expressava que “cal màxima transparència” amb el concurs públic del bar/ quiosc que s’instal·larà al parc central d’Igualada. Segons els republicans, és “imprescindible” que el govern municipal sigui “totalment transparent i esclareixi qualsevol ombra de dubte sobre el concurs 219 públic que molts restauradors ens 195coneixien”. Carlota han dit que no Carner, tercera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Governació i Talent de l’Ajuntament d’Igua-

lada, va comparèixer després del comunicat de la coalició de PSC, Comuns i Igualada Oberta. Va manifestar l’enuig del govern: “es va emprar un procediment amb pública concurrència, mitjançant edictes en els taulells municipals i reforçat per la publicació en un periòdic local de màxima difusió”. Carner, acompanyada per membres dels serveis jurídics de l’Ajuntament d’Igualada, va acusar de “mala fe” i “ignorància” a l’oposició Som-hi i explicava que aquests professionals “han elaborat un informe tècnic on deixa en evidència les falses informacions”. Es tracta d’un projecte que “no entra en l’àmbit jurídic de la contractació administrativa. En tractar-se d’una instal·lació provisional és

AVAL JURÍDIC El govern assenyala que es va emprar un procediment amb pública concurrència. MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El govern acusa “de mala fe” a Som-hi per qüestionar la llicència del quiosc

una llicència d’ús privatiu, no una concessió”. Carner concloïa que “la conclusió dels tècnics és que tot el procediment seguit i les actuacions dutes a terme, d’acord amb allò exposat es troben plenament ajustades a Dret”. Tant en aquesta polèmica com en una anterior sobre un carril bici, el govern ha etzibat a Som-hi que pel mig hi ha el “trauma polític del World Trade Center (que s’havia d’edificar on ara hi al Parc Central) i que els ciutadans i ciutadanes d’Igualada segueixen pagant, perquè van estirar més el braç que la màniga”. El World Trade Center era un projecte de l’Entesa que havia d’alçar-se en aquest punt de la ciutat i que va anar al calaix fa una dècada.

espai patrocinat

maig/2021

Comerç

219 195

JYSK obre un nou establiment a Igualada El passat dijous, 20 de maig, JYSK va obrir les portes a una nova botiga a Igualada. Amb aquest nou punt de venda, situat a l’avinguda Mestre Muntaner, cantonada amb el carrer Lleida, JYSK s’acosta al seu objectiu: arribar a les 100 botigues a la península aquest 2021. JYSK ha aconseguit, fins al moment, generar prop de 1.000 llocs de treball, sent un referent d’empresa en plena expansió, malgrat la situació econòmi-

ca, i com a ocupador atractiu. Des que l’any 2009 van començar la seva trajectòria al país, l’empresa danesa no ha deixat de créixer. Però això no acaba aquí perquè l’empresa no només no ha parat de créixer a la Península Ibèrica sinó que també ho fa en l’àmbit internacional. L’obertura de la nova botiga de JYSK a Igualada se suma als 75 establiments que té la marca a Espanya, més els 13 de Portugal. Com en cadascuna de les seves boti-

gues, al nou establiment d’Igualada es respira estètica danesa al local i una marcada línia nòrdica en els seus productes. Si alguna cosa té clar JYSK, és que no vol perdre la seva essència, inspirada en l’estil escandinau. Sens dubte, el que diferencia JYSK de la resta de marques de decoració és que és capaç de fer un pas més, oferint una àmplia gamma de productes de disseny amb preus molt competitius. A més dels gairebé 90 punts de venda

a la Península Ibèrica, i 3.000 arreu del món, els clients de JYSK poden accedir als seus productes a través del seu comerç e-commerce www.jysk.es i www. jysk.pt I és que si alguna cosa caracteritza aquesta marca des dels seus inicis és la seva aposta per la filosofia hygge. La serenitat, l’harmonia i la trobada de la felicitat en els petits detalls, són el que dóna vida a la decoració nòrdica que JYSK exporta al món des de 1979.

societat

maig/2021

Relleus al Govern

“Deixo la conselleria de Salut amb un procés de vacunació que ha estat un èxit i que permet veure la llum al final del túnel” Alba Vergés Exconsellera de Salut TONI CORTÈS MINGUET

Com està? Quines sensacions té aquests dies, deixant el departament, acomiadant-se dels companys i companyes, fent el traspàs amb el nou conseller? Estic bé, satisfeta de la feina feta durant aquests tres anys, en els quals he tingut l’immens honor de servir al nostre país des del Govern de la Generalitat. El sistema sanitari d’aquest país compta amb excel·lents professionals, persones de molta vàlua que treballen incansablement per millorar cada dia i per construir un sistema sanitari més fort i robust. Sens dubte queda feina per fer encara i més tenint en compte que des de fa quinze mesos estem immersos primordialment en la lluita contra la pandèmia. Això sí que mai ens ho hauríem pogut imaginar, però tot l’equip s’hi ha deixat la pell, me’n sento molt orgullosa de tots i totes elles, també. Deixo la conselleria de Salut amb un procés de vacunació que ha estat un èxit i que comença a permetre veure la llum al final del túnel. La cartera de Salut, la que ha patit més tensió durant la crisi de la COVID, ha passat en mans de Junts. El seu successor, Josep Maria Argimon, ha estat fins ara secretari de Salut Pública al seu costat. Té un perfil molt tècnic. Com valora la seva tasca en aquesta crisi COVID? Precisament, el fet que hàgim format part del mateix equip, és un motiu de tranquil·litat, sobretot sabent que és un gran professional i un bon servidor públic. Estic convençuda que continuarà la feina que estàvem fent plegats i que servirà al país tan bé com sigui capaç.

Compartim els reptes que tenim al davant, així que, coneixent la feina que ha fet com a Secretari de Salut pública, ajudarà a fer que el govern de la nova Generalitat republicana sigui ben fort. Aquesta setmana hem vist com li traspassava unes carpetes. Quins reptes li ha deixat? Li ha donat algun consell? Com li deia, el sistema de salut de Catalunya té reptes importants i sempre té aspectes a millorar. Nosaltres vam marcar-nos diversos objectius i hem fet tot allò que ens ha estat possible amb el temps, les eines, el context i els recursos que hem tingut. Cal seguir enfortint el sistema de salut públic, seguir aplicant la perspectiva de gènere també en aquest àmbit, millorar les condicions laborals i professionals del personal sanitari i muscular el sistema arreu del país. Estem davant d’una cinquena onada, la de salut mental. Un repte majúscul que ha de tenir una mirada especial cap als i les joves del nostre país. Ara tenim un govern amb plenes funcions, el que li he dit és que ho aprofiti per a poder continuar enfortint el sistema. Hi ha molta feina i li desitjo tota la sort del món. Com dèiem, la conselleria de Salut és la que ha viscut més tensió aquests darreres quinze mesos. Una situació impensable per a vostè quan la van nomenar consellera, el 2018. Què ha estat el pitjor, personalment, per a vostè, durant aquesta crisi? Ha estat molt dur, però ens n’hem sortit. Ho hem donat tot, tot, per tirar endavant i poder esmorteir l’impacte de la pandèmia durant aquests quinze mesos. Evidentment, confinar la conca d’Òdena el

dia 12 de març de l’any passat va ser duríssim per molts motius que tothom pot entendre. En aquell moment, crec que tot el país ens vam adonar que això seria dur i que ja hi érem. També eren molt complicats els dies on la mortalitat era molt alta, aquí i arreu del món. Això, evidentment, té un component humà i personal difícil. Però estic satisfeta de la feina feta i ara estem veient el final d’aquesta tempesta. El procés de vacunació funciona com un rellotge i aviat tindrem una part molt alta de la població vacunada, i això em fa molt feliç. I, si n’hi ha hagut, n’ha tret alguna cosa bona, positiva? Sí, també hi ha hagut coses bones. Primer de tot, veure com el personal sanitari, tot el personal sanitari, ha estat al peu del canó i ha resistit moments d’una complexitat extrema, inaudita. L’entrega dels professionals sanitaris, la seva perseverança, esforç... han estat exemplars i com a país podem estar molt orgulloses de tenir el sistema sanitari públic i universal que tenim. I després hem pogut fer coses impensables en molt poc temps, dotar l’atenció primària d’espais addicionals i professionals nous, construir cinc hospitals en pocs mesos i construir un sistema de rastreig de casos i contactes del no-res. I, en general, com a societat, què en podem treure de positiu d’aquesta crisi? Doncs que som més fràgils del que ens pensàvem o imaginàvem i això vol dir que ens necessitem més els uns als altres. He d’actuar de manera solidària, cooperativa, col·lectiva... quan hem actuat així ha estat tot més fàcil i ens hem pogut ajudar més. Hem vist en molts moments

“

“El sistema sanitari d’aquest país compta amb excel·lents professionals, que treballen incansablement per millorar cada dia i per construir un sistema sanitari més fort i robust.” “Estem davant d’una cinquena onada, la de salut mental. Un repte majúscul que ha de tenir una mirada especial cap als i les joves del nostre país.” “Confinar la conca d’Òdena el dia 12 de març de l’any passat va ser duríssim per molts motius que tothom pot entendre. En aquell moment, crec que tot el país ens vam adonar que això seria dur i que ja hi érem.” “Ho hem donat tot, tot, per tirar endavant i poder esmorteir l’impacte de la pandèmia durant aquests quinze mesos.”

de la pandèmia que quan hem actuat com a societat, les coses han anat millor i ens hem pogut protegir més. I quan l’individualisme s’ha imposat, tots i totes ho hem pagat. Per tot el que hagi de venir, serem més forts, ens hem preparat perquè ens hem adonat que som vulnerables. Tot això, queda. Al llarg d’aquests mesos, des del diari hem conversat amb molts professionals sanitaris, que coincidien en el fet que la pandèmia els era desconeguda i que anaven escrivint i reescrivint-ho tot diàriament, que anaven aprenent i corregint constantment. Vostè, també? Malauradament no hi havia un manual de com lluitar contra un virus nou que ha trasbalsat tot el món. Tant de bo el coneixement que tenim avui del virus i d’aquesta pandèmia l’haguéssim pogut tenir l’any passat. El sistema de salut de Catalunya compta amb excel·lents professionals que des del primer dia han treballat per poder combatre el virus de manera efectiva estant al dia de tot el coneixement que es generava arreu del món, actualitzant guies i protocols amb una rapidesa mai vista. Ha estat un aprenentatge per a tothom i evidentment per a nosaltres també. Ara, mirant enrere, si pogués canviar alguna cosa, què faria? Pensa que alguna cosa s’hagués pogut fer diferent? Segur. Segur que sí. Com li deia, ningú arreu del món tenia una fórmula correcta o un manual d’instruccions. Per tant, vist en perspectiva i sabent el que sabem avui, canviaríem coses, és clar. Valorar molt el què passa a l’altra punta del món sent més conscients que es-

societat

maig/2021

Relleus al Govern lunya, amb el president Aragonès al capdavant, comença bé. Ho té clar. Venim de tres anys políticament molt durs, on la repressió de l’Estat espanyol no ens ha volgut deixar respirar. Només nosaltres tenim la clau de la resposta. Només nosaltres som mestresses del nostre camí abans de ser esclaves del seu. Com que depèn de nosaltres, en això treballarem i ens trobarem tots i totes.

Alba Vergés conversant amb professionals sanitaris . ESTEFANIA ESCOLÀ/ACN

tem connectats. Si fos ara, sabent el què sabem ara, no tancaríem les escoles, però en el moment era una bona decisió. I quan es va poder, el compromís de país era obrir-les i mantenir-les obertes, com el pilar fonamental que també són pel futur. No tots els països ho han pogut fer, països que sempre mirem i admirem. Així que, tot es podria haver fet millor, sí, però ens n’hem sortit prou bé. Com recorda aquelles primeres setmanes del 2020, quan sentíem a parlar dels primers brots de la pandèmia en països llunyans. Vam menystenir, la societat en general, la magnitud d’una malaltia que desconeixíem? Com li deia, aquest virus era nou i experts de renom i d’arreu del món van relativitzar-ho i és normal que ho fessin perquè crec que una situació com la que hem viscut era absolutament inimaginable. Si ens haguessin dit tot el que passaria, no ens ho hauríem cregut. Això va passar així i és un fet constatable. La Conca d’Òdena va ser l’anomenada “zona zero” de la pandèmia a Catalunya. Com a igualadina i com a titular de Salut, com ho va viure? D’una manera molt dura. Primer perquè confinar la conca era el preludi d’una tempesta social, sanitària i econòmica. I evidentment perquè confinar la meva ciutat i la resta de municipis de la Conca tenia unes implicacions molt dures. Estàvem tancant la Conca durant molts dies i això implicava tancar a veïns, amics i família. No poder veure la família durant tantes setmanes va ser complicat, és clar. Tota la meva família va passar la

COVID aquell març, el meu pare va haver d’estar ingressat per COVID. Penso en tantes famílies que ho van patir, senceres. Penso en totes elles i la duresa de no poder acompanyar a les persones malaltes o fer el dol. Això és el més inhumà. Nosaltres ens en vam sortir tots bé, però no deixo de pensar en els altres també. L’Anoia —una de les comarques que més va patir les conseqüències de la crisi del 2008— ha patit una greu crisi sanitària i ara pot patir una nova crisi socioeconòmica. Quins creu que són els reptes per a la comarca? La comarca de l’Anoia necessita un impuls, definir un projecte de futur i tenir lideratge polític des del territori. Tenim molts reptes a nivells d’infraestructures, de reindustrialització i apostar per la revolució tecnològica, la captació d’inversions per al territori que creïn llocs de feina qualificats i amb valor afegits... i fer-ho exercint, també, el lideratge i la capitalitat que ha de tenir Igualada. Quin ha estat i és el paper dels professionals de la salut en la gestió d’aquesta crisi? Fa uns mesos la gent sortia als balcons per agrair la tasca dels professionals. Bàsicament els que eren en hospitals i primària. Però, malgrat que han estat més amagats, hi ha una gran quantitat de professionals i equips a salut pública, a les regions sanitàries, a les organitzacions sanitàries, al Servei Català de la Salut, al departament de Salut que no van descansar ni un dia, des de primera hora del matí, fins a les tantes de la nit. Des de dilluns a diumenge, fent-ho tot. A la primera onada perquè hi hagués material, respiradors, llits, ecògrafs,

proves, la gent de laboratoris, els de sistemes d’informació que ho han fet tot ràpid, bé i de nou, els juristes, els que han treballat en el PROCICAT, tothom. És brutal, coordinar tot això i pilotar-ho des del Departament ha estat immens, i si hi penso, crec que mai m’hagués pensat que seria possible. Ho ha estat. Habitualment, en les seves darreres compareixences amb els mitjans, vostè insistia en el fet que la gent no ha d’afluixar, que s’ha de fer un esforç més. Quin consell dóna a la ciutadania? Que intentem viure, però sense caure en l’error de pensar que ja s’ha acabat. Que ens protegim, només ho podem fer cadascú de nosaltres i sobretot que ens cuidem entre nosaltres. La gent ha respost molt bé durant tota la pandèmia, em sento orgullosa de la ciutadania de Catalunya. En una entrevista a l’AnoiaDiari, abans de les eleccions del 14F, li preguntàvem si, malgrat les tensions entre Junts i Esquerra, era viable que tornessin a ser socis després dels comicis. Vostè va respondre que “els independentistes ens hem d’entendre”. Hi haurà una bona entesa en aquest nou Govern, capitanejat ara pel seu partit? Li vaig dir que ens havíem de posar d’acord i ho hem fet. Per tant, anem pel bon camí. Crec que tots plegats hem d’aprendre del passat, d’allò que hem fet bé i d’allò que no hem fet tan bé i ho hem de fer pel país, perquè el país mereix un govern que treballi cada dia i de manera incansable per solucionar els problemes que tenim i oferir solucions útils. El govern de Cata-

A part del seu paper en la gestió de la crisi de la pandèmia i com a consellera, com valora la seva experiència com a diputada del Parlament i el seu servei al país? Jo sóc de les que em crec el Parlament de Catalunya com el que és i ha de ser. La seu de la sobirania de tot el poble de Catalunya. Ara, segueixo sent diputada al parlament de Catalunya i vull ser-hi per contribuir a un canvi de dinàmica després d’aquests tres anys. Que ens porti a fer nosaltres el nostre camí, ample, que hi cap tothom, però amb el rumb clar. Ser Consellera ha estat un honor immens, però ha estat una tasca molt més sectorial i ara tinc ganes de fer una tasca més global, més política per treballar en complicitats i rumb amb companys de viatge i explicar el perquè a qui encara no ens hi acompanya. Si volem guanyar la república, no vindrà sola, ho hem de treballar, com vam fer durant anys per poder fer el referèndum de l’1 d’octubre. Vuitanta-dos anys després, Catalunya torna a tenir un President d’ERC. Vostè el coneix: com és el President Aragonés? Quins són els reptes de futur per al nou Govern? Estic molt feliç perquè després de vuitanta-dos anys servint el país, a vegades en situacions molt difícils i fins i tot de clandestinitat, el partit al qual represento ha seguit treballant pels catalans i catalanes. El compromís d’ERC amb Catalunya és insubornable i es demostra amb la trajectòria del partit. El Pere és una excel·lent persona, treballador i un servidor públic de cap a peus. Ara toca treballar, treballar i treballar. Treballar molt per aconseguir sortir de la crisi ràpidament i sense deixar absolutament a ningú enrere. Crec que vam aprendre tots plegats que una crisi no es combat amb retallades, limitant drets i deixant caure a la gent més vulnerable, tal com va fer la dreta (tant catalana com espanyola) durant la crisi del 2008. Toca precisament fer el contrari: enfortir l’estat del benestar, garantir que la gent més vulnerable no es quedin enrere i treballar perquè tots ens en sortim de manera ràpida. Aquest és el gran repte social que tenim. I evidentment, tenim un repte nacional immens que és aconseguir la independència del nostre país. Hem après de les nostres fortaleses i debilitats i ens hem de preparar per tornar-hi i no només per tornar-hi sinó per guanyar. I ho farem.

“

“Estic satisfeta de la feina feta i ara estem veient el final d’aquesta tempesta. El procés de vacunació funciona com un rellotge i aviat tindrem una part molt alta de la població vacunada, i això em fa molt feliç.” “Som més fràgils del que ens pensàvem i això vol dir que ens necessitem més els uns als altres. He d’actuar de manera solidària, cooperativa, col·lectiva... “ “Ningú arreu del món tenia una fórmula correcta o un manual d’instruccions.” “Si fos ara, sabent el què sabem ara, no tancaríem les escoles, però en el moment era una bona decisió.” “Penso en tantes famílies que ho van patir, senceres. Penso en totes elles i la duresa de no poder acompanyar a les persones malaltes o fer el dol. Això és el més inhumà.” “La gent ha respost molt bé durant tota la pandèmia, em sento orgullosa de la ciutadania de Catalunya.” “Ser Consellera ha estat un honor immens.” “Si volem guanyar la República, no vindrà sola, ho hem de treballar, com vam fer durant anys per poder fer el Referèndum de l’1 d’octubre.” “Ara toca treballar, treballar i treballar. Treballar molt per aconseguir sortir de la crisi ràpidament i sense deixar absolutament a ningú enrere.”

societat

maig/2021

Treball

Els accidents laborals de més gravetat es mantenen el 2020, malgrat el creixement del nombre d’aturats i els ERTO En un any marcat per la COVID-19 i una important aturada econòmica, les xifres d’accidents encara són superiors a anys com el 2016 o el 2017. Els sindicats critiquen la manca de mitjans i equips de protecció en alguns sectors

FRANCESC VILAPRINYÓ

Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a l’Anoia, el 2020, hi va haver un descens d’accidents de treball. En total, es van registrar 1.117 accidents de treball pels 1.311 del 2019. Aquesta reducció, però, no es va veure reflectida en les categories que mostren la gravetat dels accidents. Els de tipologia greu van passar de cinc a quatre i hi va haver una mort més al lloc de treball respecte al 2019. En total van ser dues. L’altre contrapès de les dades és que els canvis en les xifres de persones que treballaven: des del mes de març, amb la COVID-19, l’atur va créixer i va pujar en 2.000 persones, mentre que els ERTO en van afectar d’alguna manera a gairebé 10.000 més. El total d’accidents del 2020 és

gairebé idèntic al de l’any 2018, 1.119 (amb una mort i tres greus) i superior al de fa tres anys, quan el total va ser de 1.041. La sinistralitat també és superior a tots els altres anys anteriors. La raó del manteniment d’una alta sinistralitat laboral —només 200 accidents menys, i de categoria lleu en més d’un 99%— és segons la CGT Anoia que “la pandèmia ha deixat al descobert les manques en matèria de seguretat i salut laboral en els centres de treball”. Per exemple “en el camp sanitari, en què el personal laboral, s’ha vist 219 col·lapsat per una falta d’equips de 195escassa planificació protecció i una davant aquesta mena de circumstàncies que els ha portat a contagis massius entre el mateix personal a causa d’aquesta pandèmia. I sumat a això, la falta d’actuacions per part de la inspecció de treball”.

El descens d’accidents en el sector serveis, 90, seria degut a “l’alta contractació temporal i baix règims precaris. Això comporta una escassa protecció davant els abusos patronals, on dia a dia queda patent que els incompliments tant dels convenis col·lectius com les normatives regulades per a la protecció de la salut dels empleats, que pocs empresaris estan disposats a assumir”. Des de CGT Anoia demanen “obrir un debat constructiu entre Governants, Mútues de Treball i Sindicats, que acullin aquests estudis que demostren la necessitat d’estructurar un pla precís per a evitar l’increment percentual d’aquestes situacions que tant de mal fan a l’entorn personal laboral. I diem Mútues de Treball, perquè són aquestes en gran manera, les que anteposen els rendiments de

MORTS L’any 2020 hi va haver una mort més que el 2019 en l’àmbit del treball a l’Anoia. La xifra d’accidents greus va passar de cinc a quatre.

les empreses acollides als seus serveis, que la salut dels tercers en discòrdia”. “La xifra d’accidents greus i de morts aclareix la situació” Alfred Simon, coordinador de CCOO a l’Anoia, explica que “hi ha una dada que ja permet treure conclusions: hi va haver una mort més”. Comenta que “hi ha hagut incidències, tantes o més, però també menys notificacions. Ens consta que hi ha hagut poca baixada dels accidents ‘in itinere’, malgrat el pas al teletreball de moltes persones” i també “a Igualada, moltes mútues han derivat casos a la Seguretat Social, però s’acaba determinant que és una patologia laboral”. Un altre factor és que “hi ha hagut infradotació d’equips de protecció. Molts llocs de treball sensibles han estat els darrers a rebre’ls”.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

maig/2021

publicitat

societat

maig/2021

Cultura FRANCESC VILAPRINYÓ

Comença la segona Mostra amb Ramon Giné al capdavant. I la primera amb espectacles al carrer, ja que la del 2020 va ser en format reduït i virtual, ja que es va encetar poc després del confinament de la Conca d’Òdena. Amb Giné, actor primer i també director del Teatre Foment de Juneda, parlem de la Mostra 2021 i com s’ha pensat i programat. Com serà la Mostra 2021? Serà una fira en un context especial, amb format híbrid. Combinarà presencialitat i virtualitat. La presencialitat és l’exhibició d’espectacles en viu, mentre que la virtualitat en les activitats pels representants del sector. Hi ha les màximes garanties d’excel·lència i qualitat en les propostes que es presentaran.

“El confinament i l’aturada ha portat molta preocupació al sector, però en el vessant artístic ha fet que les propostes siguin més valentes, temes que no es plantejaven abans: identitat de gènere, el dol, la mort.”

Ha quedat condicionat l’apartat artístic per la seguretat? No ens ha condicionat en l’apartat artístic. Les propostes artístiques de les companyies ja estan adaptades a les mesures de seguretat. En cap cas ens ha condicionat l’apartat artístic. Què han considerat imprescindible en aquesta Mostra 2021? Com s’ha preparat? El que teníem clar és que s’havia de fer. Tant sí com no. A l’hora de planificar sabíem que hi havia diferents opcions, diferents camins, i estar pendents de la situació sanitària. Estar atents a com s’anaven adaptant les mesures seguretat per tal que es poguessin realitzar els actes en viu. De fet, posposar-la a finals de maig ens ha ajudat al fet que hi hagi el màxim de presencialitat. Quants espectacles s’han reprogramat de l’any passat? Tindrem 47 espectacles en 15 espais diferents de la ciutat. El primer que vam dir amb l’equip era que no plantejàvem en cap cas que la Mostra d’aquest any fos un copiar-enganxar de l’edició passada. En aquest sentit vam intentar buscar un equilibri. Es reprogramen les estrenes que teníem l’any passat, uns 18 espec-

“

“Serà una fira en un context especial, amb format híbrid. Combinarà presencialitat i virtualitat. La presencialitat és l’exhibició d’espectacles en viu, mentre que la virtualitat en les activitats pels representants del sector.”

“Els espectacles de la Mostra són de temàtiques que no es plantejaven abans” Ramon Giné Director de la Mostra

“La Mostra Jove és un pilar de la fira. I els joves, quan plantegen crear els espectacles, ja ho fan amb un prisma trencador per als adults.”

tacles. Per tant, hem recuperat les propostes de qualitat de l’any passat amb les noves propostes que es presentaven aquest 2021. Els espectacles produïts enguany s’han tenyit de més pessimisme, per la COVID-19? No veig que s’hagin tenyit de pessimisme. Veig molta valentia per part de les companyies a l’hora de plantejar els temes. Les línies de dramatúrgia de les propostes infantils i juvenils fan un pas més enllà. El confinament i l’aturada ha portat molta preocupació al sector, però en el vessant artístic ha fet que les propostes siguin més valentes, temes que no es plantejaven abans: identitat de gènere, el dol, la mort. No crec que sigui pessimista, sinó valent. Les expectatives dels programadors i de les companyies són diferents, en ser un format en part virtual? Les mateixes. El fet que hi hagi format virtual no treu res. La plataforma virtual és un encert. Recordem que hi haurà presencialitat amb 47 espectacles. Arrenquem amb una jornada virtual, però hi ha ganes de Mostra entre programadors i companyies. Els joves han estat un dels col·lectius més castigats per la pandèmia. Quines especificitats té el programa per a ells? Es vol donar més relleu a aquest públic? Calen propostes més trencadores? Sens dubte han estat un col·lectiu oblidat aquest any de pandèmia. La proposta de la Mostra Jove, que va impulsar el Pep Farrés, l’estem intentant evolucionar. Tindrem uns 13 espectacles dedicats a joves i tenim el grup jove de participació, que s’ha renovat. Són una vintena de nois i noies de la Conca, amb els que fem un treball formatiu i sobre arts escèniques. Què els agrada i què volen veure. Ens volem alimentar d’aquest debat i aplicar-lo en la recerca dels espectacles dirigits a aquest col·lectiu. La Mostra Jove és un pilar de la fira. I els joves, quan plantegen crear els espectacles, ja ho fan amb un prisma trencador per als adults.

a portada

octubre-novembre/2020

Operació Volhov

“La ciutat és infinitament millor ara que fa deu anys” David Sànchez Batlle de Jorba

ANOIADIARI

Aquest mes de maig l’Ajuntament de Jorba ha anunciat que convocarà una consulta popular no referendària sobre el Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena, tal com proposava la plataforma ciutadana “Jorba reflexiona”. A més, l’Ajuntament ampliarà la consulta a altres temes que siguin d’interès per al futur del municipi, com ara els projectes d’instal·lacions d’energies renovables. AnoiaDiari en parla amb l’alcalde de Jorba, David Sànchez (ERC). -Per què han decidit organitzar la consulta popular des de l’Ajuntament? Perquè som els primers interessats a saber què opinen els nostres conciutadans sobre els temes que afecten el futur del municipi. Sempre n’hem estat partidaris i per això per primera vegada a la història es va fer un procés de participació ciutadana sobre el Pla Director. N’hi ha que han considerat que això no era suficient i calia fer una consulta; cap problema, recollim la demanda de Jorba Reflexiona i l’assumim des de la institució. A més, creiem que l’Ajuntament és el marc idoni per fer-ho, per l’experiència que tenim en organitzar processos electorals i perquè així no obliguem una entitat ciutadana a fer el procés de recollida i validació de signatures que marca la llei i que és força feixuc. -Han anunciat que volen ampliar la consulta per preguntar als veïns sobre diferents temes. Sobre què preguntaran, a la consulta? Preguntarem, evidentment, sobre l’ampliació de sòl industrial a Jorba que preveu el Pla Director d’Activitat econòmica, i també sobre el projecte d’instal·lació d’un parc solar al municipi. A més, estem estudiant la manera perquè la consulta serveixi per saber què pensen els veïns sobre el model de poble, quines vies prefereixen per crear-hi llocs de treball. Ens agradaria que

el debat que es generarà amb motiu de la consulta serveixi perquè tothom expliqui el seu model. Si no volem empreses, quines propostes hi ha perquè Jorba tingui activitat econòmica, llocs de treball i no esdevingui un poble dormitori? Volem que la consulta serveixi per parlar d’això, que hi hagi un debat ampli i seriós sobre quin poble volem per les futures generacions. -La data i les preguntes, doncs, encara no s’han concretat? Molt aviat celebrarem el Ple on aprovarem la iniciativa institucional de fer la consulta, i que tindrà el consens de tots els regidors perquè la proposta l’hem signat tots conjuntament. En aquest Ple es debatrà la data i les preguntes del referèndum. -Hi ha demanda de sòl industrial a Jorba, actualment? Sí. Hi ha de dues empreses de Jorba mateix que necessiten créixer i, si no poden, hauran de marxar del municipi. És així de cru. I també hi ha demanda d’empreses de fora que busquen instal·lar-se a la conca d’Òdena, per la bona situació i la proximitat amb Barcelona, però no poden perquè necessiten parcel·les més grans que les que tenim disponibles actualment. Tots els set alcaldes de la Conca d’Òdena ho sabem i ho hem admès, tots, i som set alcaldes i alcaldesses de cinc partits polítics diferents. Precisament per això vam engegar conjuntament el Pla Director amb la Generalitat de Catalunya, perquè hi ha interès d’empreses molt concretes per instal·lar-se aquí, no estem donant resposta a aquesta demanda i no volem perdre més oportunitats pel territori. De totes maneres, també vull deixar clar que si no hi hagués cap demanda concreta, no passaria res, perquè el Pla Director només fa planejament, classifica el sòl, però no implica que s’urbanitzi res. Aquesta ha estat sempre la posició de l’Ajuntament de Jorba: només s’urbanitzarà si hi ha empreses interessades a instal·lar-se en aquells

terrenys i si aquestes empreses reuneixen una sèrie de requisits. -Quins requisits? Han de ser empreses que generin activitat econòmica, no simple totxo i formigó, que creïn llocs de treball de qualitat i que respectin l’entorn. Totes aquestes qüestions es poden fixar a través de la definició d’usos i altres criteris urbanístics. Aquest és el compromís de l’equip de govern de l’Ajuntament de Jorba. - L’eventual arribada de grans instal·lacions fotovoltaiques o eòliques a la comarca també ha provocat resposta ciutadana i institucional. Després que la Generalitat desestimés les al·legacions que van presentar, què n’esperen, del nou govern, al respecte? Evidentment, estem a favor d’aquesta transició energètica cap a les energies renovables. Des del Govern de la Generalitat, cal potenciar aquest canvi de model energètic. Ara bé, com a equip de govern, creiem que s’ha de fer molt diferent. La veu del territori, del món local i de la ciutadania s’ha d’escoltar, s’ha d’evitar la massificació a què s’enfronta la nostra comarca, equilibrant on es produeix i on es consumeix aquesta energia. També en aquest sentit volem que els jorbencs i jorbenques puguin expressar-se.. .

“ “Emes”

a portada

octubre-novembre/2020

“

Operació Volhov

“No e

maig/2021

publicitat

societat

maig/2021

Món local ANOIADIARI

de signatures que marca la llei i que és força feixuc. Han anunciat que volen ampliar la consulta per preguntar als veïns sobre diferents temes. Sobre què preguntaran, a la consulta? Preguntarem, evidentment, sobre l’ampliació de sòl industrial a Jorba que preveu el Pla Director d’Activitat econòmica, i també sobre el projecte d’instal·lació d’un parc solar al municipi. A més, estem estudiant la manera perquè la consulta serveixi per saber què pensen els veïns sobre el model de poble, quines vies prefereixen per crear-hi llocs de treball. Ens agradaria que el debat que es generarà amb motiu de la consulta serveixi perquè tothom expliqui el seu model. Si no volem empreses, quines propostes hi ha perquè Jorba tingui activitat econòmica, llocs de treball i no esdevingui un poble dormitori? Volem que la consulta serveixi per parlar d’això, que hi hagi un debat ampli i seriós sobre quin poble volem per les futures generacions.

“La veu del territori, del món local i de la ciutadania, s’ha d’escoltar” David Sànchez Batlle de Jorba

La data i les preguntes de la consulta, doncs, encara no s’han concretat? Molt aviat celebrarem el Ple on aprovarem la iniciativa institucional de fer la consulta, i que tindrà el consens de tots els regidors perquè la proposta l’hem signat tots conjuntament. En aquest Ple es debatrà la data i les preguntes del referèndum.

Hi ha demanda de sòl industrial a Jorba i a la Conca d’Òdena, actualment? Sí. Hi ha de dues empreses de Jorba mateix que necessiten créixer i, si no poden, hauran de marxar del municipi. És així de cru. I també hi ha demanda d’empreses de fora que busquen instal·lar-se a la Conca d’Òdena, per la bona situació i la proximitat amb Barcelona, però no poden perquè necessiten parcel·les més grans que les que tenim disponibles actualment. Tots els set alcaldes de la Conca d’Òdena ho sabem i ho hem admès, tots, i som set alcaldes i alcaldesses de cinc partits polítics diferents. Precisament per això vam engegar conjuntament el Pla Director amb la Generalitat de Catalunya, perquè hi ha interès d’empreses molt concretes per instal·lar-se aquí, no estem donant resposta a aquesta demanda i no volem perdre més oportunitats pel territori. De totes maneres, també vull deixar clar que si no hi hagués cap demanda concreta, no passaria res, perquè el Pla Director només fa planejament, classifica el sòl, però no implica que s’urbanitzi res. Aquesta ha estat sempre la posició de l’Ajuntament de Jorba: només s’urbanitzarà si hi ha empreses interessades a instal·lar-se en aquells terrenys i si aquestes empreses reuneixen una sèrie de requisits.

Quins requisits han de complir aquestes empreses que puguin tenir interès en instal·lar-se a Jorba? Han de ser empreses que generin activitat econòmica, no simple totxo i formigó, que creïn llocs de treball de qualitat i que respectin l’entorn. Totes aquestes qüestions es poden fixar a través de la definició d’usos i altres criteris urbanístics. Aquest és el compromís de l’equip de govern de l’Ajuntament de Jorba. L’eventual arribada de grans instal·lacions fotovoltaiques o eòliques a la comarca també ha provocat resposta ciutadana i institucional. Després que la Generalitat desestimés les al·legacions que van presentar, què n’esperen, del nou govern? Evidentment, estem a favor d’aquesta transició energètica cap a les energies renovables. Des del Govern de la Generalitat, cal potenciar aquest canvi de model energètic. Ara bé, com a equip de govern, creiem que s’ha de fer d’una manera molt diferent. La veu del territori, del món local i de la ciutadania s’ha d’escoltar, s’ha d’evitar la massificació a què s’enfronta la nostra comarca, equilibrant on es produeix i on es consumeix aquesta energia. També, en aquest sentit, volem que els jorbencs i jorbenques puguin expressar-se.

a portada

octubre-novembre/2020

Operació Volhov

“La ciutat és infinitament millor ara que fa deu anys” David Sànchez Batlle de Jorba

ANOIADIARI

“ “Emes”

a portada

octubre-novembre/2020

“

Operació Volhov

“No e

societat

maig/2021

Successos

Una parella d’Igualada rep dues sancions de 300 euros “per anar agafats de la mà” durant el confinament Una multa per una presumpta infracció del primer confinament va arribar 355 dies després a dos igualadins, una parella que va sortir del seu domicili el matí del 18 d’abril del 2020. Han presentat arguments i dades per recórrer una sanció que ja no esperaven ni veuen justificada tant temps després

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una parella igualadina ha rebut aquest passat mes d’abril dues multes, una per a cadascun, per valor de 300 euros. Sancions per uns fets que van succeir el matí del 18 d’abril del 2020, durant el confinament de la primera onada del coronavirus. Aquell dia la Cristina va sortir a comprar i al centre d’Igualada es va trobar la seva parella, amb la que viuen junts a la ciutat. Explica que va tenir un mareig i ell la va ajudar a incorporar-se. Van

caminar uns cent metres agafats de la mà, fins a la Plaça Pius XII. Allà, quan s’anaven a acomiadar “ell anava a comprar a la drogueria i jo al mercat”, una parella de policies els va cridar l’atenció i els va amonestar “per anar agafats de la mà”. Els van agafar les dades “i ens van dir que ho passarien i ja decidirien el què. En cap moment ens van dir que d’allò en sortiria una multa”. Aquest abril, un any després, els arribava la multa. El text de la sanció assenyala que van 219 ser “denunciats” per “trobar-se

circulant en parella, agafats de la mà” fora dels “previstos supòsits” del Reial Decret 463/2020, és a dir, el de l’estat d’alarma. La sanció ha estat tramitada per la Conselleria d’Interior. La tramitació de la multa s’ha allargat gairebé un any. Des del Departament de Salut apunten que la multa té el segell d’Interior, mentre que Interior respon que “ha posat la sanció una policia local i ho instrueix Salut”. Pel que fa a l’Ajuntament d’Igualada, assenyalen que “els terminis de tramitació són cosa de la Generalitat”. Indi-

Sense avís Les persones afectades expliquen que no van ser avisats en cap moment que hi hauria una sanció econòmica. Recurs Han presentat recurs amb les factures de les compres que van fer aquell dia, al lloc on es dirigien.

quen que “a l’acta consta que se’ls va advertir que estaven infringint la normativa i que se’ls hi aixecaria acta pels fets”. La Cristina conclou que “a més que triguin un any a arribar, ja hem insistit que no estàvem al carrer per esbarjo. Al recurs adjuntem les factures de les compres que vam fer aquell dia quan vam sortir del domicili, i també el pagament del lloguer del pis que compartim. És una situació completament absurda que ens sancionin per anar agafats de la mà un matí per Igualada”.

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

societat

maig/2021

Residus

L’Ajuntament d’Igualada introduirà el porta a porta de la fracció orgànica per a grans productors, aquesta tardor El govern igualadí anuncia canvis davant “el cost en augment de cada tona de rebuig” i que el 2024 serà de 71 euros. En paral·lel, també s’està estudiant un nou model de recollida de residus a la ciutat per a tots els domicilis. L’Ajuntament avança que en el cas dels grans productors “qui incompleixi haurà de pagar més” FRANCESC VILAPRINYÓ

“És l’hora de fer un pas endavant”, segons el regidor de Medi Ambient, Miquel Vives. Abans fins i tot que s’esgoti l’actual contracte amb la fórmula mixta de FCC i l’Ajuntament –amb presència d’un 66% de l’empresa—, Igualada prepara canvis substancials en el model de recollida de residus. El primer pas serà una recollida de la fracció orgànica de grans productors, és a dir, supermercats i restaurants. Vives avança que es faria “la tardor d’aquest any, que estigui implantat l’octubre o el novembre”. Davant els mitjans, el regidor exposava aquesta setmana passada que amb aquests canvis per recollir la fracció orgànica a grans produc-

tors “hi haurà la recuperació de molts materials que fins ara acabaven a l’abocador, suposant una millora ambiental i també d’eficiència econòmica”. Els resultats de recollida selectiva assolits en els municipis que tenen en marxa aquests sistemes “són en general superiors significativament als resultats obtinguts amb contenidors de carrer”. Els objectius d’aquesta aposta “són facilitar als establiments el compliment d’aquesta normativa amb un sistema de recollida adap219 tat a les necessitats i generació de residus de les195 activitats comercials, s’incentivarà els que ho facin bé amb rebaixes a la taxa de residus i s’incrementaran els índexs de reciclatge”. Segons Vives “fa anys que

tenim increments sostinguts de la recollida selectiva de la ciutat, i ara ens cal fer un pas més. Un pas endavant amb la sostenibilitat de la ciutat i el repte del canvi climàtic”. L’estudi que està en marxa “determinarà quins són els establiments que entren en aquesta categoria de grans productors mitjançant visites presencials, i posteriorment se’ls farà entrega del material necessari per fer el lliurament dels residus al sistema de forma correcta i es faran reunions explicatives del sistema”. El sistema de recollida porta a porta per a comerços ja fa temps que està en proves a la ciutat, des de 2016. Els residus comercials representen de mitjana als municipis catalans entre un 36% i un 40% del total de residus que es generen.

Expansió Dos terços de municipis de la comarca tenen un sistema de recollida porta a porta

Per aquest motiu, la llei de residus 6/1993 estableix l’obligatorietat de la correcta separació en origen i el reciclatge/valorització de totes les fraccions de residus a les activitats comercials i industrials. El sistema de porta a porta que es farà entre grans productors a Igualada i que es podria ampliar a altres punts de la ciutat es fa a dos terços dels municipis anoiencs. Calaf estrenava aquesta 24 de maig un model similar. L’Ajuntament d’Igualada subratlla la necessitat de fer canvis i millorar “perquè cada any una tona de rebuig té un cost més elevat”. Aquest 2021 són 53 euros per tona, però el 2024 s’elevarà “a una quantitat astronòmica, 71 euros per tona”.

societat

maig/2021

Ensenyament

L’institut Pere Vives mantindrà les cinc línies de Batxillerat el curs vinent El Departament d’Educació volia suprimir una de les cinc línies, però finalment ha rectificat i les mantindrà totes. Hi haurà un total de 14 línies de Batxillerat a Igualada, 11 de les quals en centres públics FRANCESC VILAPRINYÓ

L’INS Pere Vives Vich d’Igualada seguirà amb les cinc línies de Batxillerat el curs 2021-2022. Fa unes setmanes, la Generalitat havia avançat la intenció de suprimir-ne una, malgrat que la demanda superava de llarg l’oferta de places d’aquest centre. Ara, el Departament d’Educació ha rectificat els seus propòsits inicials i respectarà la situació ja existent en aquest curs 2020-2021. El Pere Vives és l’institut que tenia més demanda de places de Batxillerat de la ciutat. De les 350 places de Batxillerat en centres públics,

aproximadament el 60% de la demanda era per a estudiar en aquest institut. La Generalitat plantejava oferir quatre grups amb un total de 140 places, tot i que la demanda entre els alumnes que continuaven i els que procedien d’altres centres era de 212 persones. L’oferta final serà de 175 places, 90 de les quals per 219 als alumnes que ja cursaven l’ESO a l’INS Pere Vives i les altres 85 195 per a estudiants que procedeixen d’altres centres d’Igualada i comarca. Des del centre, en conèixer la primera proposta de la Generalitat, ja es va criticar amb duresa. La directora de l’INS Pere Vives,

Carme Hernández, va apuntar que “tenint en compte la demanda que hi ha, no entenem aquesta decisió i que no se’ns hagi comunicat, sinó que ens n’hem assabentat per una aplicació”. 14 línies de Batxillerat El Departament d’Educació, abans de rectificar i mantenir el cinquè grup, va indicar a Igualada, estan cursant el darrer curs de secundària obligatòria d’ESO 674 alumnes “i es compta un pas a Batxillerat d’un 60%. Això suposaria 405 alumnes que representarien 11,5 línies de Batxillerat. En canvi, l’oferta inicial serà su-

Sense primera opció Amb la proposta inicial de la Generalitat, més de 70 alumnes quedaven sense la seva primera opció, anar a l’INS Pere Vives.

perior, de 13”. Finalment, seran 14 grups, 11 a centres públics i tres a concertats. En aquest cas, hi haurà pel que fa a la concertada dos grups a l’Escola Pia “que cobreixen amb el seu alumnat” i un grup a l’Igualada. La resta, 10 grups, es distribueixen en els centres públics “tenint en compte que puguin absorbir els seus propis alumnes de quart d’ESO”. A més dels cinc grups al Pere Vives, n’hi haurà tres a l’INS Mercader, dos a l’INS Badia i Margarit i un a l’INS Milà i Fontanals. També “hi haurà una oferta de dos grups de batxillerat artístic, ubicat a l’INS Joan Mercader, que s’obre a tota la comarca”.

societat

maig/2021

Universitat ANOIADIARI

Deia en un article d’opinió a aquest diari que ens cal retenir més el talent a l’Anoia. Com es tradueix això en l’oferta d’estudis del Campus Igualada-UdL? L’aposta de la Universitat de Lleida pel Campus d’Igualada respon, bàsicament, a la voluntat de la UdL de contribuir al desenvolupament econòmic i social de les comarques interiors i centrals de Catalunya. En aquest sentit, oferim titulacions molt buscades a les empreses i això ajuda, sens dubte, a que els joves es puguin quedar al territori. Especialment els titulats en Organització Industrial i Logística, Tècniques Digitals, Enginyeria Química o Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Però en aquest aspecte també cal fer una crida al sector empresarial perquè aposti sense recels per donar valor als titulats universitaris, que aporten a les empreses un capital humà imprescindible per a la seva consolidació i globalització. Per això la UdL dona tant valor a les seves dobles titulacions internacionals. Al ventall d’estudis que s’ofereixen actualment al Campus Igualada-UdL, s’hi suma el curs vinent el doble grau en Enginyeria Organització Industrial i Logística i en Administració i Direcció d’Empreses... Efectivament, el curs que ara finalitza vam iniciar a Igualada el grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), amb un èxit espectacular. El curs vinent, aprofitant aquesta titulació i el grau en Enginyeria de l’Organització Industrial i Logística, ja consolidat al Campus, oferirem el doble grau. Aquesta és una aposta estratègica, amb una oferta reduïda de places, pels millors estudiants, que en només cinc anys, tindran dues titulacions que es complementen a la perfecció i amb un alt valor afegit a l’hora de la seva incorporació al mercat laboral. A més, aquest doble grau és únic en el Sistema Universitari Públic a Catalunya. Tenim, també, altres titulacions úniques a Catalunya a preu públic que ens singularitzen. Es tracta del grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, que s’ofereix en format dual i té una durada de només tres anys, el grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística i el doble grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia. Es continua apostant pel màster en Enginyeria del Cuir, únic a Europa, que recull la tradició adobera d’Igualada. Sens cap mena de dubte. El màster del cuir és estratègic pel Campus i pel territori. A més, estem treballant amb el sector, tant a nivell nacional com internacional, en la reverificació d’aquest màster per tal d’adaptar-lo a les necessitats actuals i que sigui el màster de referència per les empreses del sec-

“

“El nostre campus ofereix als joves la possibilitat de fer compatible una formació universitària propera i de qualitat amb el seu arrelament al territori” “Fem una crida al sector empresarial perquè aposti sense recels per donar valor als titulats universitaris” “El món cada dia és mes global i la universitat ha de preparar als futurs professionals per afrontar aquest repte”

tor de la pell. Però, tal com ja he dit abans, en aquest aspecte vull fer també una crida al sector perquè aposti, amb mirada llarga i sense reserves, per aquest màster. Sense l’aposta decidida de les empreses del sector el màster no te sentit. Una de les premisses del Campus Igualada-UdL és oferir una formació orientada al món laboral.

Efectivament, un dels nostres objectius és que els nostres estudiants, en acabar els estudis estiguin en la millor posició possible per a la seva incorporació al món laboral. Per això tots els nostres estudiants tenen garantides, durant el darrer curs del grau, les pràctiques en una empresa de l’àmbit de la titulació que han cursat. A més, una de les nostres titulacions, el grau en Tecnologies Digitals i de

“Els nostres estudiants tindran la possibilitat de participar en els programes Erasmus en altres països d’Europa”

“Oferim titulacions molt buscades a les empreses i això fa que els joves es puguin quedar al territori” Carles Capdevila Delegat del Rector al Campus Universitari Igualada-UdL

Computació l’oferim en format dual. Això vol dir que els nostres estudiants combinen la formació acadèmica a la Universitat amb la formació pràctica en una empresa, mitjançant un contracte laboral. En els darrers mesos s’ha anunciat la possibilitat de cursar dobles titulacions internacionals des del Campus Igualada-UdL. Com es planteja la internacionalització dels estudiants? El món cada dia és mes global i moltes empreses han de fer el pas a la internacionalització. La universitat ha de preparar als futurs professionals per afrontar aquest repte. En aquest sentit el plantejament que fa al UdL en aquest aspecte és el de cercar acords amb universitats estrangeres per tal que els nostres estudiants puguin cursar el darrer curs del grau en aquestes universitats i obtenir, en només els quatre anys que dura la carrera, una doble titulació, la de la UdL i una altra de corresponent de la universitat estrangera. Concretament de les titulacions que s’ofereixen al Campus d’Igualada, els graus en ADE i Enginyeria Química, ofereixen la possibilitat d’obtenir una doble titulació internacional amb la Universitat de Novia a Finlàndia i els estudiants del grau en Organització Industrial i Logística tenen la possibilitat d’obtenir-la amb la Universitat Facens de Brasil. Tot i que amb la pandèmia de la Covid-19 s’hauran restringit en certa mesura, des d’Igualada també hi ha la possibilitat de fer Erasmus? I tant, esperem que a partir del curs vinent es normalitzi la situació i es tornin a activar els programes de mobilitat internacional i, evidentment, els nostres estudiants tindran la possibilitat de participar en els programes Erasmus en altres països d’Europa. Què diria als estudiants de la comarca perquè es quedin a estudiar al Campus Universitari d’Igualada-UdL? Doncs en primer lloc els diria que confiïn en la Universitat de Lleida perquè és una bona universitat. I no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diuen els rànquings més reconeguts. Sense anar més lluny, en el darrer rànquing publicat, el Times Higher Education Impact Rankings 2021, la Universitat de Lleida ocupa el lloc 16 del món pel que fa a la qualitat de la docència, el tercer lloc a nivell de l’Estat espanyol i el segon de Catalunya, només darrera de la UB, que ocupa el lloc desè. Pel que fa més concretament al Campus d’Igualada, he de dir que és un campus molt proper, en el que el professorat coneix i conviu amb els estudiants. El nostre campus ofereix als joves la possibilitat de fer compatible una formació universitària propera i de qualitat amb el seu arrelament al territori.

maig/2021

publicitat

societat

maig/2021

Urbanisme

L’Ajuntament aprova l’enderroc de finques per al projecte d’una zona verda al carrer Santa Anna 195

L’objectiu final és fer una zona verda en aquesta àrea, a la vora del Rec. L’oposició no hi està d’acord i consideren que per a l’obra caldria una planificació més detallada i exhaustiva de la ciutat. A més dels edificis afectats, està en marxa la negociació per expropiar-ne un altre

FRANCESC VILAPRINYÓ

La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Igualada, Carlota Carner, afirmava que el projecte per enderrocar cinc dels edificis del carrer Santa Anna per construir un espai verd en aquell punt, “ja està aprovat”. L’actuació es pot iniciar, tot i que per completar el projecte queda en un futur concloure l’expropiació d’un sisè edifici de la zona. El govern municipal espera que aviat s’engegui aquesta intervenció, una de les que contempla per enllaçar el centre de la ciutat amb el Rec. L’objectiu del govern que lidera

Marc Castells és fer una zona verda en aquesta part del carrer Santa Anna “per esponjar” una zona eminentment industrial. Ara bé, el projecte de zona verda haurà de passar pel ple municipal d’Igualada, “per buscar finançament exterior” segons Carner, i aquí pot tenir el principal escull. Els partits de l’oposició han declarat des de fa temps que no veuen clar aquesta iniciativa. Jordi Cuadras, portaveu d’Igualada Som-hi, ja va expressar fa més d’un any els seus dubtes sobre la conveniència de fer una zona 219 verda. Recentment, apuntava que “si es fa aquesta obra, que és la que demana l’Ajuntament, no es rendi-

bilitzarà la inversió que s’hi va fer. Aquest espai ha de tenir molts més usos. S’hi va invertir més d’un milió d’euros per adquirir-lo i això hauria de revertir en equipaments i habitatge públic”. El republicà Enric Conill assegura que no disposen de prou informació, però que “ara hi ha altres prioritats” i primer “caldria una planificació general del Rec i la ciutat” i que cal “el Pla Director promès fa dos anys. Aquesta obra sense pensar i planificar la ciutat ens sembla un error”. Per la seva part, Neus Carles, de Poble Actiu, opina que “en el cas del carrer Santa Anna, una vegada més es fa

Passera L’Ajuntament va descartar opcions com fer una passera elevada per connectar el Nucli Antic amb els edificis, que finalment es derruiran.

una intervenció urbanística però sense pensar en global. Cal una reforma integral dels espais i usos del Rec en el marc d’un nou POUM que ens permeti repensar tota la ciutat”. Castells va anunciar fa més d’un any la iniciativa de construir aquest espai verd, que casa amb l’orientació de sumar-se a les biophilic cities. En el mandat anterior, el govern contemplava la possibilitat de fer una passera entre el Portal d’en Vives i el bloc d’edificis (es va pensar que es pogués convertir en un edifici destinat a showroom del tèxtil), que seria reformat, però es va desestimar per la dificultat de salvar un desnivell de diversos metres.

espai patrocinat

maig/2021

Sostenibilitat

Aigua de Rigat instal·la un innovador sistema de control dels pous que subministren aigua a Igualada Aquest Sistema de Gestió Avançada permet fer un seguiment en temps real dels pous de Les Comes per garantir un bon rendiment de l’explotació i reduir l’afectació en la ciutadania en cas d’incidències o condicions meteorològiques canviants Aigua de Rigat -companyia gestora dels serveis del cicle integral de l’aigua als municipis d’Igualada, Òdena, Vilanova del Camí, Copons, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt- ha implementat un innovador Sistema de Gestió Avançada, anomenat AQUADVANCED® Well Watch, per controlar, en temps real, la instal·lació dels pous de Les Comes, una de les principals fonts d’abastament d’aigua de la zona d’Igualada. Es tracta d’un software de nova generació dissenyat per la companyia AGBAR específicament per al seguiment de captacions d’aigües subterrànies a través de dades que es mostren en temps real per visualitzar la situa-

ció dels recursos de l’aqüífer, controlar l’eficiència de la captació i el rendiment de l’extracció de l’aigua. L’objectiu és evitar pèrdues d’aigua i avaries, així com millorar l’eficiència energètica i garantir un bon rendiment de l’explotació. Aigua de Rigat ha instal·lat aquest sistema per controlar els pous de Les Comes, l’aigua dels quals té el seu origen en l’aqüífer Carme – Capellades, i que permet abastir una part d’Igualada. La dependència de la pluja i la pressió a la qual estan sotmesos fa que aquests pous requereixin un seguiment continu per al seu manteniment, rendiment i optimització. Per això, aquest innovador Sistema de Gestió Avançada permet

elaborar plans de prevenció per tal de reduir les interrupcions de subministrament per avaries i les desviacions de costos d’operació per la pèrdua del rendiment de l’explotació. A més, amb aquest control, s’evitarà un possible sobrecost en la despesa energètica. Per exemple, un dels sensors que controlen els indicadors de rendiment s’ha instal·lat al pou de Les Comes 5 i permet registrar els paràmetres de profunditat del nivell d’aigua, cabals de bombament, pressió d’impulsió i paràmetres elèctrics. D’aquesta manera, es fa un seguiment de l’explotació, s’optimitza el rendiment dels equips i es pot adequar a les condicions meteorològiques (èpoques de sequera, pluges...).

D’aquesta manera, Aigua de Rigat pot planificar les operacions de manteniment i reduir l’afectació en la ciutadania i en les explotacions. Així mateix, aquesta eina de control ajuda a preservar les explotacions, prolongar la vida útil dels equips i optimitzar el consum energètic. Amb innovacions com aquesta, la companyia avança en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment, el que pertoca l’aigua i el sanejament (núm. 6) i el d’acció climàtica (núm. 13). Aigua de Rigat mostra, un cop més, el seu compromís amb la millora de l’eficiència de les captacions d’aigua i amb la preservació d’un recurs natural escàs com és l’aigua.

opinió

“

maig/2021 “Crec fermament en la capacitat del nou president per liderar aquestes noves polítiques transformadores que necessita el país i alhora crec fermament que cada vegada som més els que en l’àmbit local també demandem aquest canvi cap a polítiques de progrés.” ENRIC CONILL

Estem d’enhorabona!

í, els catalans i catalanes podem dir que estem d’enhorabona. Finalment i després d’una complicada negociació política, tenim president i també govern. El nou MH President Pere Aragonés és el nou president del país i personalment me’n sento profundament orgullós i content. Crec que tots coincidirem que, enmig encara de les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials derivades de la pandèmia, el que més necessitava el país era tenir president i govern. Era vital i ho hem aconseguit! Molt sovint recriminem tot allò que no funciona prou bé i alhora que no celebrem i ens alegrem pel que aconseguim i els passos que com a país anem fent. Crec doncs que és l’hora de dir que estem d’enhorabona i alhora conjurar-nos per convertir la il·lusió en realitats. Conec personalment el MH President, som companys de partit i forces cops ens ha visitat a Igualada. És una persona íntegra, preparada, jove i que representa profundament els valors republicans que des d’Esquerra Republicana defensem. Per primer cop des de la República, el nostre país torna a tenir un president d’Esquerra Republicana i això òbviament per nosaltres és important, però per si sol tampoc és un valor que ens pugui canviar massa la vida. El que és rellevant, el que és important i la raó real per la qual podem dir que estem d’enhorabona és que el compromís del govern i del president és exercir un mandat que sigui transformador en totes les capes de la societat. Aquesta és la gran bona notícia. Un mandat transformador i òbviament compromès amb la democràcia, l’amnistia i la llibertat del nostre país. Òbviament amb les limitacions que tenim en pertànyer a l’Estat Espanyol, Catalunya necessita transformar-se, modernitzar-se. Els reptes del segle XXI són aquí i multiplicats pels reptes que ens ha afegit la pandèmia. El país necessita modernitzar-se, avançar cap a una societat més compro-

ENRIC CONILL Portaveu d’ERC Igualada i cap de l’oposició

mesa, crítica i sobretot preparada per afrontar el futur. En tots els àmbits, en tots els fronts. Cal canviar polítiques, n’és exemple la nova creació d’una conselleria de feminismes. Cal afrontar la urgent crisi climàtica. Cal transformar les polítiques de creació d’oportunitats econòmiques i repensar els models de creixement i mobilitat. Tot va lligat i és evident que calen noves transformacions i nous objectius. Com ve va dir el MH President en el seu discurs, cal treballar per una transformació social, feminista, verda i democràtica. I òbviament, com que crec profundament en la utilitat de la política per a transformar, puc afirmar que estem d’enhorabona. Perquè en moltes ocasions ho he dit, Igualada també necessita una profunda transformació. L’estancament de la nostra ciutat és alarmant i això posa en dubte la capacitat que tenim i tindrem per afrontar el futur. Calen aquí també noves polítiques transformadores. Fa massa temps que a Igualada vivíem sempre del mateix, de l’espectacle i les grans frases i títols. Calen amb urgència noves polítiques que transformin la ciutat, la seva morfologia i la seva capacitat per generar oportunitats. Cal repensar i transformar la mobilitat, planificar i repensar àmbits com el Rec, afrontar noves polítiques verdes en residus, generar noves oportunitats. Són molts els àmbits i aspectes on a Igualada també necessitem polítiques transformadores. És evident que si el país ho necessita, encara més ho necessita la nostra ciutat. Crec fermament en la capacitat del nou president per liderar aquestes noves polítiques transformadores que necessita el país i alhora crec fermament que cada vegada som més els que en l’àmbit local també demandem aquest canvi cap a polítiques de progrés. No dubteu que en l’àmbit de país s’engega un nou cicle i no dubteu també que localment, de la nostra estimada Igualada també ho farem i llavors, sí, tornarem a estar d’enhorabona.

Per primer cop des de la República, el nostre país torna a tenir un president d’Esquerra Republicana i això òbviament per nosaltres és important, però per si sol tampoc és un valor que ens pugui canviar massa la vida. El que és rellevant, el que és important i la raó real per la qual podem dir que estem d’enhorabona és que el compromís del govern i del president és exercir un mandat que sigui transformador en totes les capes de la societat. Aquesta és la gran bona notícia. Un mandat transformador i òbviament compromès amb la democràcia, l’amnistia i la llibertat del nostre país.

cuina

maig/2021

La cuina que no podem perdre

Coca d’albercocs ràpida

na de les elaboracions més característica de la gastronomia dels Països Catalans són les coques i, en trobem arreu. De diferents tipus i formats, dolces o salades, senzilles o elaborades i amb el farcit a la vista o farcides i tancades. Qui no ha parat en algun forn de la plana de Lleida o d’un poble pujant cap al Pirineu conegut per les seves coques. O, qui no s’ha apropat amb un cop de cotxe al Forn de Jorba, des que el regenta el Col·lectiu Eixarcolant, per tastar alguna de les coques variades amb herbes silvestres que elaboren? En definitiva, les coques són patrimoni nostre i n’hem de gallardejar perquè, i permeteu-me que em prengui una llicència, collons que bones que són! En aquest article us proposo una coca mallorquina. Ja us ho dic d’entrada, no és la tradicional. La tradicional porta llard de porc i puré de patata i s’ha de deixar fermentar. La recepta que us proposo la vaig trobar per Internet, al blog de cuina http://totgust.com/ de la Margalida Amengual. La vaig trobar molt senzilla i apte per fer amb canalla. I com que estem en temps d’albercocs i, necessitem alegrar l’ànima, aquí us la deixo. Ingredients 10-12 albercocs (segons la mida) 1 iogurt 4 ous 270 gr. de panela 115 gr. de farina de xeixa integral 115 gr. de farina de força (Florència Aurora) 1 sobre de llevat Llimona 140 ml d’oli de gira-sol

Elaboració Poseu a escalfar el forn a 180°. Mentrestant bateu els ous amb el sucre. Quan estiguin ben batuts afegiu el iogurt, ratlladura de llimona, les farines tamisades, el llevat, l’oli de gira-sol i, ho barregeu bé. En una safata de forn poseu-hi paper de forn cobrint la base i les parets i ja hi podeu abocar la massa. Quan el forn estigui a temperatura, poseu-hi la massa i deixeu-la dins entre 10 i 15 minuts. Partiu els albercocs madurs per la

meitat, traieu-ne la llavor i poseu-los en un bol. Afegiu-hi dues cullerades de sucre i el suc de mitja llimona i barregeu-ho bé perquè els albercocs s’impregnin bé i no s’oxidin. Un cop hagin passat els deu o 15 minuts de la primera cocció, traieu la coca del forn, encara serà molt crua i, afegiu-hi els albercocs amb la part interior mirant amunt. Els albercocs es posen en aquest moment perquè així no s’enfonsen dins la massa. Un cop estiguin posats d’una manera uniforme, torneu a posar la coca al

forn, i deixeu-la coure durant 20 minuts més o menys, fins que estigui cuita. Això va depenent del tipus de forn. Un cop cuita traieu-la del forn i deixeu que es refredi a temperatura ambient. Quan us disposeu a consumir-la hi podeu empolvorar sucre glaç per sobre amb l’ajuda d’un colador de malla i tindreu un bon berenar o unes postres digníssimes per compartir amb la família o amics. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

ecomomia

maig/2021

economia

“El web s’ha convertit en una plaça pública, una biblioteca, un consultori mèdic, una botiga, una escola, un estudi de disseny, una oficina, un cinema, un banc i molt més. Per descomptat, amb cada nova característica, cada nou lloc web, la divisió entre els que estan connectats i els que no augmenten, de manera que és indispensable fer que el web estigui disponible per a tothom.” MARC VIDAL

“El tren de la modernitat ja ha sortit” Marc Vidal Consultor en transformació digital Marc Vidal és conferenciant i consultor en transformació digital, analista econòmic i divulgador tecnològic. LinkedIn Top Voices 2019 i Top100 Forbes Influencers 2020. World Wide Web va néixer en 1993 i va créixer ràpidament i actualment ja no ens podem imaginar viure sense la xarxa, hem arribat a la majoria d’edat de la digitalització? El web s’ha convertit en una plaça pública, una biblioteca, un consultori mèdic, una botiga, una escola, un estudi de disseny, una oficina, un cinema, un banc i molt més. Per descomptat, amb cada nova característica, cada nou lloc web, la divisió entre els que estan connectats i els que no augmenten, de manera que és indispensable fer que el web estigui disponible per a tothom. La xarxa, avui dia, és a la meitat del món. Més de 4000 milions de persones té accés a la xarxa. És urgent garantir que l’altra meitat no segueixi sense connexió i que tots contribueixin a un web que impulsi la igualtat i les oportunitats per a tothom. Estem davant d’una de les amenaces a l’equilibri més gran que mai hem viscut i té a veure amb el moviment de milions de persones pel món buscant un de mode de vida determinat, en la majoria dels casos buscant sobreviure. La xarxa no dóna menjar, però ajuda al fet que es generi el coneixement perquè això pugui passar abans. Ens ve al damunt una sèrie de canvis disruptius amb la consolidació de la intel·ligència artificial, el 5G i el Big Data, ja tenim la tecnologia, però la societat està preparada? El web és per a tots i col·lectivament tenim el poder de canviar-la. Estem en l’última etapa de la Quarta Revolució Industrial a mig món, però queda un altre ancorat en alguna revolució anterior. Internet, el digital, va ser la clau d’aquesta transformació digital que viu el nostre entorn, però no ho ha estat per a tots, no ho està sent. Fem servir la xarxa, tots, des de la perspectiva que va ser un regal, un regal a la humanitat que podia canviar-ho tot i a bé. Exigim l’ús correcte i raonable a tota mena d’organitzacions i institucions. El blockchain, la intel·ligència artificial, el big data, la privacitat, el coneixement, la desigualtat i el desafiament de l’accés universal seran les claus perquè la xarxa sigui l’element més disruptiu (en positiu) que ha viscut la humanitat. El blockchain és una altra tecnologia cridada a canviar moltes coses, es pot reinventar la democràcia a

partir de la traçabilitat i un nou model de participació ciutadana? Realment, blockchain no és més que una nova forma d’emmagatzemar, transmetre i verificar la informació d’una manera que sigui més segur i més fàcil d’accedir. Quan es posa així, sona bastant senzill. No obstant això, el que ho fa complicat és que, igual que la impremta al segle XVI o la mateixa xarxa, l’adopció de blockchain canviarà completament la forma en què ens comuniquem i transaccionem entre ells. És per això que és determinant. Blockchain ens canviarà desenes d’aspectes importants en la nostra vida i transformarà notablement el món que ens envolta. De veritat, és així. Encara que et vingui com una cosa llunyana, et sona com et sonaven les xarxes socials en l’any 2003 o les plataformes col·laboratives en 2009. No et sonaven. Veurem fins a quin punt podem generar elements que afectin la democràcia. Ara per ara, el vot electrònic no és segur. Si parles amb els màxims experts tecnològics, la majoria et diran que de moment la garantia electoral és l’actual. Veurem en el futur. L’evolució de la xarxa i l’economia s’ha reflectit en els últims trenta anys en el pas dels punt.com, als

portals verticals i a l’e-commerce, quin és el pròxim pas? Si et refereixes a un futur no molt llunyà, la xarxa serà un lloc d’aprenentatge, un lloc per assimilar la manera en què la tecnologia va canviar tots els contractes socials que ens envolten ja siguin culturals, polítics, econòmics i educatius. Si et refereixes a un futur llunyà, és molt difícil imaginar-ho perquè estic segur que alguna tecnologia que encara desconeixem modificarà qualsevol imatge que ara puguem tenir. ‘Blade Runner’ succeïa en un imaginari novembre de 2019, és a dir, ara. Allà sortien replicants però no mòbils ni Internet. El problema no és la tecnologia, el problema som nosaltres que ens hem estat preparant durant milers d’anys per ser una espècie que sigui capaç de gestionar dades, la memorització absoluta i la comprensió lectora. Però ha arribat una màquina que fa això milions de vegades millor que nosaltres. Veurem com aquesta xarxa del futur és capaç de donar resposta a un canvi quasi biològic que estem patint. No puc perdre l’oportunitat de preguntar per dos temes que afecten directament el meu sector; els mitjans de comunicació i els murs de paga-

ment s’estan reinventant i aprenent a conviure amb la immediatesa de les xarxes i les fake news, els murs de pagament seran l’única manera de mantenir la qualitat i una certa independència editorial? Internet fa més de dues dècades va transformar la vida quotidiana de les persones i va interrompre els models comercials existents d’una manera que mai podria haver estat prevista pels directius de la premsa en aquest moment. Les tecnologies virtuals que afecten la realitat tal com l’entenem i la gestió criptogràfica de les dades en forma de ‘moneda’ tenen el mateix potencial disruptiu sumats. La manera en què les empreses entenguin aquesta comptabilitat distribuïda, aquesta barreja tecnològica que els afectarà, determinarà el futur d’aquestes. Crec que és un error creure que la premsa del futur és la que replica la de paper, la subscripció, etc. La premsa del futur és la que treballi entenent que Internet es Internet i s’assembla més a Google, a Facebook o a Amazon que al New York Times o al The Guardian. Sabem que la premsa explora el mateix entreteniment a la vegada que informa. S’acosta una nova revolució en el món de l’entreteniment i de la informació i no és només si et poses o no unes ulleres de realitat augmentada o virtual o si el meteoròleg es presenta enmig d’un cicló. El rellevant serà que els consumidors finalment decidiran com reben el contingut ja quines empreses donaran suport a partir d’això, la manera més immersiu possible l’únic que serà és la interfície pel qual lliuraran un immens cabal de dades que s’estructuraran comercialment a la ‘cade-

economia

maig/2021

“Històricament, els grans canvis van ser a partir d’una tecnologia, després econòmics, després socials, culturals, artístics i finalment, polítics. En aquest ordre. Al revés no funciona.” MARC VIDAL

“¿Qui no ha tingut alguna vegada la necessitat de trobar una escriptura? Perduda, extraviada, oblidada ... Llavors, quin és el procediment per obtenir una nova còpia? Tots els documents notarials, escriptures, pòlisses i actes són conservats pel notari.” CARLOS CALATAYUD

Protocols notarials

ui no ha tingut alguna vegada la necessitat de trobar una escriptura? Perduda, extraviada, oblidada... Llavors, quin és el procediment per obtenir una nova còpia? Tots els documents notarials, escriptures, pòlisses i actes són conservats pel notari.

na de blocs ‘. En la majoria dels casos, només pagaran per experiències molt completes. Enguany serà la fi de les cookies, Google els eliminarà de Chrome el navegador de referència, el món de la publicitat i la comunicació també canviarà de manera radical, però guanyarem realment privacitat els usuaris? Les noves tecnologies, incloses les que supervisen i recopilen dades sobre la persona constitueixen una amenaça per a la privacitat en aquest sentit. Per això es modificarà el tema de les cookies a Google o a Facebook. Però no és l’única zona de conflicte. Passa en el comerç digital, a la sexualitat, en el transport, en l’educació o en la vida en general. Som aspersors de dades escampant sobre nosaltres sense massa control. Tenim la sensació que ningú fa servir tota aquesta amalgama de dades en positiu o només en positiu. Sospitem. I fem bé. Però fa temps que estem pensant que podem acceptar aquest pagament amb les nostres dades per serveis ‘gratuïts’. Lliuro la meva privacitat i a canvi obtinc coses ‘gratis’. Aquesta percepció del món s’ha instal·lat i és un risc enorme. Privacitat és sinònim d’autonomia, de presa de decisions independents, de no patir influència externa abans de prendre-les. L’individu autònom analitza, reflexiona sobre les seves opcions i pren decisions individuals sense una influència externa indeguda. A mesura que les noves tecnologies eliminen la privacitat, la nostra autonomia està amenaçada. L’augment de les dades sobre la manera com els individus es com-

porten, les seves preferències i aversions, i les seves respostes emocionals a diversos estímuls, els fa més fàcils de manipular i controlar. Probablement per això alguns ja han decidit que els està bé i millor no fer molt al respecte. Tot el que sigui poder decidir si vull o no deixar rastre digital és bo. Vull decidir quan i a qui li cedeixo el meu historial. Quin altre canvi o canvis hem de tindre present en un futur pròxim? Més que canvis, tindrem un detonant. Les xifres semblen indicar que anem cap a una crisi. Que això es converteixi o no en una depressió econòmica dependrà de molts factors. És evident que, amb les poques mesures que s’estan prenent en alguns països com Espanya, no sembla haver-se entès que el problema és com gestionem l’automatització del món. El futur conjuga un verb, ‘reiniciar’, i sembla que es vol conjugar ‘reconstruir’. Error. El tren de la modernitat ja ha sortit. Hi ha països que tenen un pla integral d’Intel·ligència Artificial, no tan sols una nomenclatura a un cartipàs. Hi ha consells de ministres a Europa que treballen a veure com s’enfronta a la mutació de 107 milions de llocs de feina. Hi ha països que estudien en com ens enfrontarem a la reducció de l’ocupació per la tecnologia o la reducció de la jornada perquè sigui més eficient. I nosaltres estem discutint coses molt menors des del punt de vista de la vida de la gent. Històricament, els grans canvis van ser a partir d’una tecnologia, després econòmics, després socials, culturals, artístics i finalment polítics. En aquest ordre. Al revés no funciona. / PREMSA COMARCAL

Durant els vint-i-cinc primers anys el mateix notari que la va autoritzar, o el seu substitut, el conserven al seu despatx, posteriorment correspon als col·legis notarials. Les escriptures signades a la notaria s’ordenen de forma cronològica i cada any són enquadernats en el que s’anomena Protocol notarial. El notari porta un índex de tots aquells documents que integren el Protocol. Cada notari assumeix la conservació i custòdia del Protocol en el seu propi despatx. Un cop transcorreguts vint-i-cinc anys des que es va signar, passa a conservar a l’arxiu de districte notarial, que en el nostre cas es troba a Igualada. Allí romandran cent anys, moment en què passen a l’arxiu històric de Protocols, a Catalunya es troba a Sant Cugat. El protocol notarial no pot sortir d’aquell edifici on es custodiï, excepte en casos excepcionals de força major i té sempre caràcter confidencial. Això suposa que només les persones amb interès legítim poden sol·licitar una nova còpia d’un document notarial. Què fem llavors per obtenir una còpia d’aquella escriptura que necessitem? Ens dirigirem al nostre notari, a què haurem de donar-li informació que permetin localitzar el document en qüestió: nom del notari que va autoritzar el document, data, número de protocol ... Com més informació més fàcil resultarà localitzar el document. Correspon llavors al notari valorar l’interès legítim de la persona que sol·licita la còpia, Per exemple perquè ell mateix va intervenir en el document, o ho va fer un familiar de què s’hereta. Si és el mateix notari que custodia aquest Protocol, ha d’expedir la còpia sol·licitada. Si és del Protocol d’un altre notari, es dirigirà a aquell, sol·licitant-la còpia en nom de l’interessat. Si es troba a l’arxiu de districte, ho sol·licitarà al notari encarregat d’aquesta. Finalment, els més antics que sol·licitaran directament a l’arxiu en què es custodien.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org