AnoiaDiari 74 (Juny 2022) by AnoiaDiari

Número 74 · Juny del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Un 80% dels igualadins, satisfets de viure a Igualada P04

El 2031 hi haurà el triple de treballadors de més de 65 anys a l’Anoia P36

El confinament va disparar l’ús de la píndola de l’endemà

Un de cada tres fumadors aconsegueix deixar de fumar

El 2020 es van dispensar 354 píndoles de l’endemà, més del doble que el 2019, un any sense confinament ni restriccions per la pandèmia

El confinament ha provocat l’augment de recaigudes en l’addicció. La majoria de les vegades, un 70,6%, a causa de l’ansietat

P12

P30

L’atur baixa a l’Anoia i se situa per sota dels 7.000 aturats, la xifra més baixa des del 2008

Carla Verdés: “A Ucraïna tothom està disposat a agafar una arma, al revés que a Catalunya”

L’Anoia suma aquest any tres morts a les carreteres, superant ja els totals del 2021 i 2020

P16

P18

P28

editorial

juny/2022

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

quests darrers dies, l’Anoia ha tingut, com a banda sonora del dia a dia, com a remor de fons constant, el soroll dels avions que anaven i venien sobretot de Baldomar, a la Noguera i a Olivella, al Garraf; però també Bot, a la Terra Alta; Gósol, a Solsona o Peramola, a l’Alt Urgell, on un seguit d’incendis han cremat més de 4.000 hectàrees. Després d’una setmana intensa de focs simultanis, alenats per l’onada de calor i les temperatures extremes, que han posat en alerta tot un país i han posat al límit la capacitat del cos de bombers, ha tornat la (tensa) calma. Amb el brogit dels avions, tornava a la memòria dels anoiencs l’incendi que el juliol de l’any passat va arrasar, durant gairebé un mes, més de 1.560 hectàrees de sis municipis de la Conca de Barberà i de l’Anoia: Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles, les Piles, Santa Coloma de Queralt i Pontils. A part d’aquests cinc grans incendis, durant la mateixa setmana es van registrar dos-cents petits incendis, una situació que no es veia des dels anys noranta. I, des de l’1 de juny, la xifra d’avisos ha passat dels sis-cents arreu de Catalunya. Aquests devastadors incendis, a part de la cendra fumejant, deixen a la vista una altra cendra: l’abandonament per part de les administracions del món de la pagesia. La plataforma Salvem la Pagesia va impulsar, fa dos anys, un manifest que és més vigent que mai i

que deia: “les explotacions agrícoles familiars que creen i donen forma al nostre teixit socioeconòmic, a la nostra societat, al nostre medi ambient i al nostre paisatge. Creiem que s’han de prendre mesures de gestió de la crisi per pal·liar, en la mesura del possible, la sagnia de cessaments d’activitat dels nostres agricultors. És la nostra responsabilitat defensar i protegir el sector primari com a model social, mediambiental i de sostenibilitat que dona forma i població a les nostres comarques.” El sindicat Unió de Pagesos reclama a l’Administració que impulsi el sector agrari com a eix central en el foment de treball a les zones rurals. La concentració del món rural ‘Per viure dignament als pobles’ forma part de la campanya de mobilitzacions #LaPagesiaDiuProu a causa de l’empitjorament de les condicions de treball al camp i l’estancament de les polítiques adreçades a la pagesia. El sindicat posa el focus en les mancances que té Catalunya per garantir l’equilibri territorial. A més a més de reivindicar el valor social de l’activitat agrària i la necessitat de posar-la al centre del model de país. Unió de Pagesos alerta de la disminució del nombre d’actius agraris els últims anys a casa nostra (del 2009 al 2020 s’han perdut 5.867 explotacions agràries a Catalunya) i del seu envelliment (el 40% dels caps d’explotació tenen 65 o més anys).

A més a més de reivindicar el valor social de l’activitat agrària i la necessitat de posar-la al centre del model de país. Unió de Pagesos alerta de la disminució del nombre d’actius agraris els últims anys a casa nostra (del 2009 al 2020 s’han perdut 5.867 explotacions agràries a Catalunya) i del seu envelliment (el 40% dels caps d’explotació tenen 65 o més anys)

Enquesta

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Viure dignament als pobles

L’Ajuntament d’Igualada ha d’intensificar el control de les terrasses dels bars?

AMB EL SUPORT DE

SÍ - 82.4%

NO - 17.6%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

publiciat

juny/2022

THE RIDE DECISION

Silence l’empresa catalana líder en mobilitat urbana i sostenible, ara a Igualada

Av da

nta

ne r

Balm es

est re

Avd a.

Ens trobaràs a l’avinguda Mestre Montaner 42 d’Igualada on podràs conèixer i probar les millors motos elèctriques del moment

S01 Connected per 2.890€ PLAN MOVES III inclòs

125

133

100

CLASSE

EMISSIONS CO2

AUTONOMIA

VELOCITAT MÀXIMA

Prestacions com una 250cc

Homologada WMTC

Km/h

3” SEGONS 0-50 km/h

BATERIA EXTRAÏBLE

CONNECTIVITAT APP

Tipus trolley

App “my Silence”

a portada

juny/2022 Per edats, els joves són els que estan més satisfets de viure a Igualada. La franja que posa millor nota és la dels 25 a 34 anys, en què el 86,3% dels enquestats reconeixen que estan molt o bastant satisfets. En segon lloc hi ha la de joves de 18 a 24 anys, amb un 85,1%. Segueix la franja de 55 a 64 (80%), la de 45 a 54 (78,8%) i la de 35 a 44 (77,9%).

a portada

Un 80,1% dels igualadins estan satisfets de viure a Igualada ANOIADIARI

La Diputació de Barcelona ha fet públics els resultats del Dibaròmetre, una enquesta efectuada a la ciutadania de la demarcació sobre la percepció que aquesta té sobre diversos aspectes del municipi, els serveis i l’adminisració, com ara la gestió de l’ajuntament, la satisfacció de viure al municipi, el transport, la imatge municipal, etc. L’enquesta també recull els problemes més greus que els veïns consideren que hi ha al seu municipi. D’aquest estudi es desprèn que un 80,1% dels igualadins estan bastant o molt satisfets de viure a Igualada. Aquest grau de satisfacció és lleugerament superior en homes (un 80,5% estan molt o bastant satisfets de viure a Igualada) que en dones (79,8%). Per edats, els joves són els que estan més satisfets de viure a la seva ciutat. La franja que posa millor nota és la dels 25 a 34 anys, en què el 86,3% dels enquestats reconeixen que estan molt o bastant satisfets. En segon lloc, hi ha la de joves de 18 a 24 anys, amb un 85,1%. Segueix la franja de 55 a 64 (80%), la de 45 a 54 (78,8%) i la de 35 a 44 (77,9%). El 78,2% dels majors de 65 anys estan molt o bastant satisfets de viure a Igualada, però és en aquesta franja on trobem l’índex més alt de satisfacció: un 56,4% dels igualadins de més de 65 anys estan molt satisfets de viure a la capital de l’Anoia. El percentatge d’Igualada està per damunt del dels dos altres municipis anoiencs que apareixen a l’informe, Piera i Vilanova del Camí. A Piera, el 60,3% dels veïns estan molt o bastant satisfets de viure al municipi, mentre que aquest percentatge se situa en un 79,9% a Vilanova del Camí. La satisfacció que tenen els igualadins de viure a Igualada és més alta que la dels manresans: un 65,4% dels veïns de la capital del Bages estan molt o bastant satisfets de viure-hi. >>>>>

Està molt, bastant, poc o gens satisfet de viure al seu municipi? 38.6%

41.5%

11.3%

1.5% 1%

IGUALADA Totals 19.7%

40.6%

14.7%

17.9%

5.9% 1.2%

PIERA Totals 28%

42.9%

16.8%

9.9%

2% 0.4%

VILANOVA DEL CAMÍ Totals 24.3 %

41.1%

15.8%

2.5%

15.8%

0.4%

MANRESA Totals 41.3%

38.5%

12.9%

4.7%

1% 1,6%

IGUALADA Dones 35.8%

44.7%

9.7%

7.3%

2.1% 0,4%

IGUALADA Homes 23.2%

61.9%

11.8%

3.1%

IGUALADA De 18 a 24 anys 27.5%

58.8%

7.8%

5.9%

IGUALADA De 25 a 34 anys 31.2%

46.7%

10.4%

9.1%

5.4%

13.4%

2.7%

IGUALADA De 35 a 44 anys 38.7%

40.1%

1.2% 1.2%

IGUALADA De 45 a 54 anys 38.1%

41.9%

11.8%

4.9% 3.3%

IGUALADA De 55 a 64 anys 56.4% IGUALADA Més de 65 anys Molt

Bastant

21.8%

17.9%

0.7%

3.2%

50 Normal/Regular

Poc

Gens

ns/nc

Font: Dibaròmetre / Diputació de Barcelona https://transparencia.diba.cat/ca/dibarometre

juny/2022

publiciat

a portada

juny/2022

Dibaròmetre

Un 78,6% dels joves opinen que Igualada millorarà de cara al futur Marc Castells: “Hem retorat l’orgull. Hem posicionat Igualada al mapa, però també hem fet que els igualadins ens adonem del potencial de ciutat que tenim”

Un 86% dels igualadins aproven la gestió de l’ajuntament Com qualificaria la gestió de l’ajuntament? 7% Igual o superior a 9 79%

Segons el Dibaròmetre, un 78,6% dels joves igualadins amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys, consideren que Igualada millorarà de cara al futur. Un 5,9% pensa que continuarà igual i un 12,4% que empitjorarà. Aquest percentatge està per damunt del dels dos altres municipis anoiencs que apareixen a l’informe, Piera i Vilanova del Camí. Un 69,5% dels joves vilanovins opinen que el seu municipi millorarà, mentre que un 2,6% afirmen que continuarà igual i un 7,7% que empitjorarà. D’altra banda, els joves pierencs no tenen tan bones perspectives de futur al seu municipi com els igualadins. Només el 45,2% dels joves pierencs consideren que Piera millorarà els pròxims anys. Un 19,5% opinen que continuarà igual i un 30,6% que empitjorarà. La valoració que han fet els joves igualadins enquestats sobre el futur del seu municipi també supera la d’altres capitals de comarca similars a Igualada. A Manresa, el 54,2% dels joves valoren que la ciutat millorarà en el futur, mentre que un 28,9% opinen que empitjorarà. Un 2,7% consideren que continuarà igual. A Vic les dades són similars a les de la capital del Bages. Un 54,2% dels joves consideren que el seu municipi millorarà els pròxims anys, per sobre del 25,4% que considera que empitjorarà i del 7,5% que opina que continuarà igual. Berga és la ciutat que obté uns resultats que s’apropen als d’Igualada. Els joves de la capital del Berguedà consideren, en un 71,7% dels enquestats, que el seu municipi millorarà. Un 8,1% que continuarà igual i un 11,4% que empitjorarà. Millores en un any En aquesta línia, un 59,2% dels joves igualadins de 18 a 24 anys opinen que Igualada ha millorat el darrer any. Aquesta percepció dels joves és més alta a Igualada que a Piera (38,1%) i Vilanova del Camí (57,9%) i també supera la de les capitals Vic (55,2%), Berga (28,6%) i, especialment, Manresa (19,2%). Marc Castells: “Hem retornat l’orgull” El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha fet una valoració “molt positiva del conjunt de dades de l’enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona, i ha destacat l’alt percentatge de joves que creuen que la ciutat ha millorat en l’últim any (60%) i el més del 75% que creuen que millorarà el pròxim any. “Cal valorar molt positivament aquestes dades dels joves que veuen amb optimisme l’evolució de la ciutat. Que aquests joves, una generació que ha vist com els anys crucials per desenvolupar-se socialment i personalment els

han hagut de passar amb les restriccions de la Covid, valorin positivament l’evolució present i futura de la ciutat és el millor retorn a la nostra feina i als nostres projectes”, ha manifestat Marc Castells. Sobre la dada que un 86% de la població igualadina aprovi la gestió del govern de la ciutat, el batlle igualadí ha manifestat que “és un aval importantíssim a la nostra tasca de govern.” Una altra dada rellevant de l’enquesta que ha destacat Castells és la de la satisfacció dels veïns de viure a Igualada. En aquest sentit, Marc Castells ha assenyalat “que un 80% de la població estigui molt o bastant satisfeta de viure a Igualada ens demostra que hem retornat l’orgull, la valoració de la nostra ciutat. Hem posicionat Igualada al mapa, però també hem fet que els igualadins ens adonem del potencial de ciutat que tenim. Una ciutat que aposta pel talent i la formació, per la creació d’ocupació, per la cultura i l’esport i que integra la natura i l’aproxima a tots els barris”. El Dibaròmetre també apunta els serveis més ben valorats per la ciutadania, així com els menys valorats. En aquest àmbit, Castells ha explicat que “els serveis menys ben valorats de la nostra ciutat ho fan amb notes prou altes i a més destaquen tres dels eixos que impulsen les nostres polítiques actuals. Pel que fa a l’accés, tenim en marxa polítiques per incrementar la borsa de lloguer assequible com la rehabilitació de pisos o la masoveria, així com les promocions d’habitatge públic que incrementarà en 81 de lloguer assequible el parc d’habitatge de la nostra ciutat. En segon lloc, referent a les oportunitats de feina, aquestes dades evidencien encara més la nostra aposta per la creació de nous polígons a la comarca que puguin atreure empreses punteres, sostenibles i amb valor afegit que incrementin l’ocupació de la nostra comarca. A banda apostem per generar i retenir talent: apostem per incrementar i millorar la formació universitària amb el nou campus salut, nou grau d’enginyeria informàtica i perquè la formació professional de la nostra ciutat pugui absorbir la demanda de joves que volen formar-se i formi els perfils professionals demandats per les empreses del nostre territori.” Finalment, sobre els problemes d’aparcament, Castells ha afegit que “apostem per continuar creant zones blanques d’aparcament gratuït a la ciutat, combinades amb zones taronja d’aparcament gratuït d’1,5 hores per garantir la rotació d’aparcaments als punts d’activitat comercial i continuar fent una aposta per ser una ciutat referent que aconsegueixi atraure gent d’altres comarques i municipis.” >>>>>

Entre 5 i 8 13% Inferior a 5 1% ns/nc 86% Aprovat

Quina nota posaria a...? 6,9 Recollida d’escombraries i reciclatge 6,9 Enllumenat 6,4 Neteja 6,1 Estat dels carrers, parcs i places 6 Transport públic 5,8 Trànsit 5,3 Seguretat 5,2 Aparcament 4,4 Oportunitats de feina 4,4 Accés a l’habitatge Font: Dibaròmetre / Diputació de Barcelona https://transparencia.diba.cat/ca/dibarometre

publiciat

juny/2022

Som

Campus Igualada-UdL I tu, què vols ser?

CMY

Preinscripció a partir del 7 de juny www.campusigualada.udl.cat ENGINYERIA INFORMÀTICA ADE INFERMERIA FISIOTERÀPIA I NUTRICIÓ

a portada

juny/2022

Dibaròmetre

Què preocupa als igualadins? Segons el Dibaròmetre, la principal preocupació per als igualadins és l’atur i les condicions de treball. Un 16,7% dels enquestats l’han situat com el problema més gran al municipi, un percentatge que està molt per sobre de la mitjana de la demarcació de Barcelona, que se situa en el 4,6%. En segon lloc, amb un 11,6%, se situa la seguretat ciutadana. En aquest cas, se situa per sota de la mitjana dels municipis barcelonins, que és del 16,5%.

Un 9,3% dels igualadins opinen que el problema més important és la neteja, àmbit que trobem en el tercer lloc. La circulació (4,8%) i el transport públic (4,3%) són el quart i cinquè problemes destacats pels veïns d’Igualada. Un dels àmbits que ha generat més debat darrerament a l’escenari polític igualadí és el dels impostos, que apareix en la dotzena posició del rànquing.

Aquests cinc casos representen el 51% de les respostes donades pels enquestats del Dibaròmetre. Per edats, la seguretat és el principal problema per als joves de 18 a 34 anys; mentre que dels 35 als 65 anys, la principal preocupació és l’atur i les condicions de treball. Els majors de 65 anys situen la neteja com a problemàtica més signigicativa. A Piera, el problema més greu és la seguretat, amb un 23,8% de les res-

postes. En segon lloc, trobem l’estat d’algunes zones (9,8%), la gestió política (8,1%), el manteniment de carrers (6,2%) i la neteja (6,2%). L’atur (5,7%) és el sisè punt en l’ordre d’importància per als veïns de Piera. A Vilanova del Camí aquest rànquing el lidera la circulació (13,1%). En segon lloc, se situa l’atur (10,2%), seguit de la seguretat ciutadana (7,4%), la gestió política (7,3%) i l’incivisme (7%). >>>>>

Un projecte PODCAST de Ràdio Igualada

Montse Sanou

Pacient oncològica

Xavier Bisbal Mossèn

Pol Esteller Policia

Escolta'ls a www.4VIDES.cat i també a

Laia Vicens

Periodista 'Diari ARA'

juny/2022

publiciat

a portada

juny/2022

Dibaròmetre Quin diria que és el problema més greu del seu municipi, Igualada?

DONES Atur / condicions de treball

HOMES Més gravacions 12.9%

Seguretat ciutadana

10%

Seguretat ciutadana

Neteja

10%

Neteja

Accés a l’habitatge

20.8%

Atur / condicions de treball

13.3% 8.7% 6%

Circulació / Trànsit

Manteniment de carrers

5.3%

Gestió política i municipal

4,4%

Transport públic

5.3%

Comunicacions altres municipis

4,4%

Incivisme / manca educació

3.7%

Oferta comercial

3.6%

Circulació / Trànsit

3.6%

Transport públic

3.3%

Impostos

3.4%

Incivisme / manca educació

3.1%

Comunicacions altres municipis

3.1%

Accés a l’habitatge

2.3%

Oferta comercial

3.0%

Manteniment de carrers

Problemes associats a la immigració

2.6%

Aparcament

1.9%

Gestió política i municipal

2.5%

Manca d’equipaments i serveis

1.6%

Aparcament

2.4%

Problemes socials (desigualtat, pobresa)

1.6%

Oferta d’oci i cultura

1.9%

Equipaments i serveis sanitaris

1.6%

Equipaments i serveis sanitaris

1.7%

Impostos

1.5%

Atenció als joves

1.5%

Estat d’algunes zones

1.0%

Manca de zones verdes

1.1%

Contaminació i medi ambient

0.9%

Estat d’algunes zones

1.0%

Problemes derivats de la pandèmia

0.4%

Manca d’equipaments i serveis

1.0%

Problemes associats a la immigració

0.4%

Problemes derivats de la pandèmia

0.6%

Atenció a la gent gran

0.4%

Problemes socials (desigualtat, pobresa)

0.6%

Soroll

0.4%

Atenció a la gent gran

0.6%

Atenció als joves

0.0%

Inundacions / Clavegueram

0.5%

Oferta d’oci i cultura

0.0%

Equipaments i serveis esportius

0.5%

Manca de zones verdes

0.0%

Equipaments i serveis educatius

0.5%

Equipaments i serveis educatius

0.0%

Soroll

0.5%

Equipaments i serveis esportius

0.0%

Contaminació i medi ambient

0.0%

Inundacions / Clavegueram

0.0%

Il·luminació

0.0%

Il·luminació

0.0%

Turisme

0.0%

Turisme

0.0%

Dispersió territorial

0.0%

Dispersió territorial

0.0%

Orografia

0.0%

Orografia

0.0%

Creixement

0.0%

Creixement

0.0%

Despoblament

0.0%

Despoblament

0.0%

Altres

Tot

0.0%

Tot

Res

0.5%

Res

11.6%

No ho sap No contesta

0.5%

6.2%

Altres

0.0% 2.5% 7.8%

No ho sap No contesta

0.0%

Font: Dibaròmetre / Diputació de Barcelona https://transparencia.diba.cat/ca/dibarometre

juny/2022

SARAUTO. IGUALADA - SANT FRUITÓS DE BAGES - Tel.: 93 803 00 00 - 93 877 20 00. www.sarauto.com

publiciat

societat

juny/2022

Salut

L’any de la pandèmia es van donar 354 píndoles de l’endemà a l’atenció primària de l’Anoia El 2020 es va facilitar un total de 354 píndoles del dia després a l’Anoia, més del doble que l’any anterior, el 2019, un any sense confinament ni restriccions de mobilitat.

concepció d’urgència va ser Piera, amb 49 casos: un de cada tres. A Vilanova van ser 32 i al CAP Igualada Urbà, 30. Pel que fa a les dades provisionals del 2021, fins al mes de novembre, les intervencions d’anticoncepció d’urgència als centres d’atenció primària van ser 267. Per tant, un ritme inferior a l’any anterior, en un període també marcat pels confinaments locals, comarcals i el toc de queda. El centre d’atenció primària on es van facilitar més píndoles de l’endemà va ser el CAP Igualada Urbà, amb 176 intervencions, un 65% del total. Pel que fa a l’anticoncepció d’urgència al Consorci Sanitari de l’Anoia, que gestiona l’Hospital Universitari d’Igualada i el CAP Nord, la demanda va ser considerablement menor que a l’atenció primària. En tot cas, la diferència entre els anys és similar a la de l’atenció primària. El 2019, van ser dues intervencions d’anticoncepció d’urgència, el 2020 van pujar a sis i en els deu primers mesos del 2021, quatre. >>>>>

FRANCESC VILAPRINYÓ

Segons les dades de la Unitat de Farmàcia d’Atenció Primària de l’ICS Catalunya Central, l’equip que es responsabilitza de la provisió i adequació dels medicaments de l’àmbit anoienc, al llarg del 2020 es va intervenir en 354 casos d’anticoncepció d’urgència amb la píndola de l’endemà. Aquestes dades inclouen les unitats de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i l’Atenció Primària. Un 45% d’aquestes intervencions, 159, es van fer al CAP Igualada Urbà. Durant l’any de la pandèmia, els altres dos centres on hi va haver més demanda són Piera, amb 66, i Vilanova del Camí, amb 60. Justament va ser l’any de la pandèmia, moment en què hi va haver importants restriccions de mobilitat i el tancament de l’oci nocturn, el període on es van facilitar més píndoles de l’endemà. L’any anterior, el 2019, van ser 158, menys de la meitat. En aquella ocasió, el centre on hi va haver més demanda d’aquest servei d’anti-

219 195

juny/2022

publiciat

societat

juny/2022

Salut FRANCESC VILAPRINYÓ

Eva Martínez és la coordinadora de la unitat de l’ASSIR. L’ASSIR –Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva– Anoia està format per un equip llevadores i personal administratiu, repartits en tots els centres d’atenció primària de l’ICS de l’Anoia i també al CAP Igualada Nord. L’equip vetlla per ser el més proper possible a la població i oferir la màxima accessibilitat. En aquesta entrevista, explica el funcionament de la unitat i les situacions que es donen en l’anticoncepció d’urgència. Quines són les principals tasques de les llevadores? Les llevadores participem en programes de salut maternoinfantil, atenció a la dona i salut sexual i reproductiva. També donem atenció, acompanyament i seguiment a l’embaràs, el postpart i suport en l’alletament matern, tant a través de visites presencials com també fent visites a domicili. Fem atenció a les dones a l’etapa del climateri (menopausa) i també fem activitat comunitària i grupal. Es tracta d’impulsar activitats grupals com per exemple les de preparació al naixement, tant terra com a l’aigua (piscina), grups de suport de la lactància, grups de postpart, caminades amb embarassades i grups de menopausa. Algunes d’aquestes activitats també es poden fer de forma telemàtica. Darrerament, s’han afegit unes consultes específiques com la Unitat a la Lactància i també una consulta de suport per ajudar a deixar de fumar a les mares gestants. A banda, cada dilluns a la tarda, l’ASSIR ha recuperat la Tarda Jove, al CAP d’Igualada Urbà. El servei Tarda Jove compta amb una llevadora i el suport d’una psicòloga de Dones amb Empenta, i és una consulta oberta per a joves per atendre les seves demandes de forma àgil i sense haver de demanar hora. Les llevadores participen de forma conjunta amb les professionals d’infermeria del programa Salut i Escola fent xerrades sobre afectivitat i sexualitat als instituts de tota la comarca de l’Anoia. Treballem de forma coordinada amb els professionals sanitaris dels centres d’atenció de primària i també amb el servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital universitari d’Igualada.

“No hi ha perfils determinats entre les persones que demanen la píndola de l’endemà” EVA MARTÍNEZ Coordinadora de la unitat de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva - Anoia

Des de la irrupció del coronavirus, com ha canviat la seva feina? Des de l’inici de la pandèmia, hem introduït noves maneres de comunicar-nos, com l’e-consulta i la vídeoconsulta. Sempre vam mantenir les visites presencials, però s’oferia l’opció de fer-les telemàtiques si la persona ho preferia, per facilitar sempre l’accés. Vam reiniciar els grups presencials de prepart, postpart i lactància tan aviat com les restriccions ho van permetre i hi va haver activitats, com les caminades per embarassades, que permetien complir les mesures COVID i van funcionar molt bé. Posteriorment, hem incorporat les trobades presencials mantenint les mesures de protecció. En el moment àlgid del coronavirus, durant el tancament de la Conca d’Òdena i fins a la primera desescalada, com es treballava?

Es van mantenir les visites presencials i es va oferir l’opció de fer-ho de forma en línia per facilitar l’accés. Les urgències ginecològiques van caure en aquells moments? Es va assegurar l’assistència a tothom qui ho va requerir, fos de forma presencial o en línia. Quins aspectes de la feina de l’ASSIR i les llevadores s’han desenvolupat amb més normalitat durant aquests últims dos anys? S’utilitza la videoconsulta? S’ha fet servir l’e-Consulta i també les vídeoconsultes, però sempre s’ha ofert l’opció de fer visites presencials i domiciliàries si la persona ho preferia. Durant aquests dos anys, les interrupcions d’embarassos o la demanda de la píndola de l’endemà

han baixat? És impossible determinar des de l’ASSIR si ha augmentat o s’ha reduït el consum de la pastilla del dia després, ja que la pot administrar el personal d’infermeria d’urgències del CAP o es pot comprar directament a la farmàcia. Pel que fa a les interrupcions d’embarassos, no s’han valorat diferències significatives que es puguin relacionar amb el moment de la pandèmia. Hi ha també menys embarassos? Amb les dades que tenim no es poden treure conclusions perquè hi ha diversos factors que podien haver afectat en aquestes dades, per tant, això és molt complex de concretar. Quin perfil de dones o parelles acudeixen a demanar la píndola de l’endemà? Són majoritàriament adolescents o persones de totes les edats? I pel que fa als perfils socials, quines procedències tenen? Des dels serveis de salut d’atenció primària hem de garantir que qui ho necessita pugui accedir-hi de forma gratuïta, però no hi ha cap perfil de persona determinat. Des de l’ASSIR, a través de les activitats de salut comunitària, treballem per donar a conèixer els mètodes anticonceptius i adaptar-los a les necessitats de cada persona i garantim que qualsevol dona que vulgui tenir accés a la píndola de forma gratuïta en pugui tenir a tots els CAP de la comarca. Amb l’administració de la postcoital es fa un acompanyament i s’aconsella cita amb la llevadora per revisar mètodes anticonceptius. El personal sanitari durant aquests dos anys ha assumit un gran estrès. Quina és la situació a l’ASSIR? Les professionals de l’ASSIR ens vam adaptar a la situació, tal com van fer la resta de professionals sanitaris. Ara ja hem recuperat la normalitat i hem pogut incorporar noves eines que vam començar a utilitzar més durant la pandèmia, com la videoconsulta o les activitats grupals en línia. Aquest 2022 serà el moment per posar en marxa projectes que es van quedar aturats durant la pandèmia i que contribuiran a la millora de la salut sexual i reproductiva de la població de l’Anoia.

juny/2022

publiciat

societat

juny/2022

Treball

L’atur baixa a l’Anoia i se situa per sota dels 7.000 aturats, la xifra més baixa des del 2008 La xifra de desocupats baixa fins a 6.912, són 210 menys que a l’abril i 1.854 menys que el maig del 2021

ANOIADIARI

Malgrat la crisi de subministraments, l’alta inflació i els efectes derivats de la guerra d’Ucraïna, el dinamisme de l’ocupació s’ha mantingut durant el mes de maig a Catalunya, on l’atur ha caigut aquest darrer mes en 16.671 persones al maig i baixa dels 350.000 desocupats per primer cop des del 2008. Concretament, la xifra se situa en 348.027. Amb les úniques excepcions de 2001, 2008 i 2020, des de 1996 (ini-

ci de la recopilació de dades per part de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya) l’atur registrat ha disminuït al maig en comparació amb el mes d’abril. Enguany, es registra el descens més acusat en un mes de maig de tota la sèrie, en reduir-se un 4,6% (16.671 persones menys). En comparació amb el 2021, fa just un any, Catalunya ha reduït l’atur en 133.790 persones, cosa que representa un descens del 27,7%. L’atur també ha baixat a l’Anoia, on la xifra de persones desocupa-

6.912 aturats

des ha baixat en 210 respecte al mes d’abril, situant-se per sota de les set mil, concretament en 6.192. Són 1.854 menys que el mes de maig del 2021 i 2.117 menys que el 2020, en els primers mesos de la pandèmia de la COVID-19. Es tracta del primer cop des del 2008 que les llistes del servei d’ocupació baixen del llindar dels 350.000 a Catalunya i dels 7.000 a l’Anoia. Més dones que homes L’atur a l’Anoia s’acarnissa més en les dones que en els homes. De les 6.192 pesones de l’Anoia en situació

4.202 dones

d’atur, 4.202 són dones, un 60,8%, molt per damunt del nombre d’homes en atur a la comarca, 2.710, un 39,2%. A Catalunya, de les 348.027 persones en situació d’atur, 199.071 són dones, un 57,2%. Al conjunt del país hi ha 148.956 homes aturats, el 42,8% del total. 45 de cada 100 aturats a l’Anoia tenen més de 50 anys Per edats, un 13,8% són menors de trenta anys; un 18% tenen entre trenta i quaranta anys; un 23% entre quaranta i cinquanta i els majors de cinquanta anys són els que sumen més percentatge d’atur a l’Anoia: el 45,1%, gairebé la meitat del total.

2.710 homes

1.114 702

750

582 499

1.142 725

863

837

668

Recuperació Es tracta del primer cop des del 2008 que les llistes del servei d’ocupació baixen del llindar dels 350.000, a Catalunya, i dels 7.000 a l’Anoia.

475

521

469

447

372

280 388

412

De 50 a 54 anys

De 55 a 59 anys

320 163 137 48 89

157

Menors de 20 anys

De 20 a 24 anys

281 219

210

221

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

417

316

De 45 a 49 anys

L’atur a l’Anoia el maig del 2022, per edats i sexe. Font: Observatori del Treball i Model Productiu · Generalitat de Catalunya

De 60 a 64 anys

juny/2022

publiciat

societat

juny/2022

Món

“A Ucraïna tothom està disposat a agafar una arma, al revés que aquí, a Catalunya” FRANCESC VILAPRINYÓ

La guerra que fa quatre mesos que està en marxa a Ucraïna, i que és la continuació d’un conflicte de llarga durada al Donbass, ha sacsejat Europa. Una de les veus que han narrat aquesta situació des de diferents prismes és anoienca. La periodista igualadina Carla Verdés Enrich (1989) ha estat dues vegades al país aquests últims mesos. Parlem amb ella de la seva experiència.

“La guerra ha fet que tothom, homes, dones, joves, botiguers, estudiants, s’hagin mobilitzat.”

Com i quan va ser la teva arribada a Ucraïna? Hi he estat dues vegades. La primera, just quan va començar la guerra, pel programa El matí de Catalunya Ràdio. Vam anar a la frontera de Polònia amb Ucraïna, el primer cap de setmana de març, en el moment que hi havia l’allau de persones refugiades. Vam veure que si anàvem a la frontera, també havíem d’entrar a Ucraïna i dir què passava allà. Va ser el dilluns 7 de març. Què coneixíeu del conflicte, abans de la guerra? Recordo el dia que va començar la guerra. Al programa teníem uns continguts previstos, però em vaig despertar i em vaig trobar un missatge del meu cap dient que la guerra era un fet: havíem de capgirar i adaptar la programació. Havíem de parlar del conflicte i em vaig començar a informar més sobre els precedents. La vostra estada va ser en bona part a l’oest del país i a la frontera amb Polònia? Quins efectes de la guerra han arribat allà, a més de l’impacte dels refugiats? Com dic, hi hem estat dues vegades. I la segona ja va ser a altres parts del país. La primera estada va ser de quatre setmanes, dues de les quals a Lviv. Les altres dues, a Odessa i Mikolàiv. En el segon viatge, vam estar a Kíiv i Khàrkiv —la segona ciutat del país—, a l’est, i també a Dnipro i Zaporizhia, el punt d’arribada de molts dels que fugien de Mariupol. A cada punt on vam anar hem vist realitats diferents. Primer, a l’oest,

“

“A cada punt on vam anar hem vist realitats diferents. Primer, a l’oest, vèiem molts refugiats que venien de l’est. Tothom va deixar de treballar, els establiments tancaven i tothom es dedicava al 100% a ajudar als que fugien de la guerra. Hi havia restaurants que van reobrir només per donar menjar als desplaçats i hotels que van activar-se també per allotjar a aquestes persones que venien de l’est del país. Era un moment en què tothom estava molt bolcat a ajudar a la gent.”

“·Et diuen que davant un rus, estan disposats a disparar.” “La dona s’ha anat empoderant. T’expliquen que algunes no es veuen amb cor de lluitar, saben que les matarien, però s’han sumat al voluntariat.”

Carla Verdés Enrich Corresponsal de Catalunya Ràdio a la guerra d’Ucraïna vèiem molts refugiats que venien de l’est. Tothom va deixar de treballar, els establiments tancaven i tothom es dedicava al 100% a ajudar als que fugien de la guerra. Hi havia restaurants que van reobrir només per donar menjar als desplaçats i hotels que van activar-se també per allotjar a aquestes persones que venien de l’est del país. Era un moment en què tothom estava molt bolcat a ajudar a la gent. Ja abans del 24 de febrer existia un conflicte de llarga durada al Donbass. Heu percebut que la societat ja estava militaritzada? Hi havia una retallada de llibertats i ha anat a més? A Ucraïna tothom està disposat a

agafar una arma, al revés que aquí Catalunya, per exemple. No diria que estiguessin molt militaritzats, sinó que sí que estan molt avesats a les armes. La guerra ha fet que tothom, homes, dones, joves, botiguers, estudiants, s’hagin mobilitzat i molts s’hagin format en les armes. Et diuen que davant un rus, estan disposats a disparar. Molts s’han apuntat a l’exèrcit i a les unitats de defensa territorial. Hi havia un overbooking a l’exèrcit i hi ha gent que s’ha unit als grups de defensa, que són els que se situen als accessos de les ciutats i verifiquen la identitat de tothom qui hi entra. Quin és el paper de la dona en aquesta situació?

La dona s’ha anat empoderant. T’expliquen que algunes no es veuen amb cor de lluitar, saben que les matarien, però s’han sumat al voluntariat. I moltes dones actuen en la guerra cibernètica: dones amb formació universitària, traductores, que des de la xarxa difonen la situació d’Ucraïna. Moltes dones han tornat ja a la feina, així i tot continuen transmetent les informacions a mitjans d’arreu del món i a les xarxes. En el cas de les escoles, han estat els centres de recepció de l’allau de roba, medicines i diferents productes que han arribat a Ucraïna. També és el lloc on s’elaboren xarxes i teixits de camuflatge, per part dels alumnes i les professores. >>>>>

“Hi ha una tornada a la normalitat, amb l’excepció de l’est.” “Et diuen que durant una guerra no hi ha lleis.” “Pel que fa a l’extrema dreta, ells et neguen que sigui extrema dreta. Els ucraïnesos i ucraïneses consideren que la desnazificació que addueix Putin és un pretext i que el nazi és Putin.” “Ara hi ha un odi a Putin. Tothom, tothom, vol a Putin mort.”

juny/2022

publiciat

societat

juny/2022

Món Com funcionen els serveis bàsics a la rereguarda? Els primers dies que hi vam ser ens vam trobar que estaven molts comerços tancats, com dèiem. No funcionava ni el metro a la capital, perquè era un lloc de refugi. Ara, s’intenta tornar a la normalitat, ja que la guerra s’ha focalitzat a l’est. Kíiv, Odessa o Lviv han tornat a una relativa normalitat. A les ciutats segueix el toc de queda, en tot cas. Cada ciutat té una hora específica. Hi ha una tornada a la normalitat, amb l’excepció de l’est. Una de les coses sorprenents és la xarxa de tren, molt afectada pels bombardejos. Les vies han estat atacades i danyades, però les arrangen molt de pressa. I els ferrocarrils funcionen força bé. Per carretera moure’s és més difícil, perquè descobreixes molts checkpoints, de la policia, l’exèrcit o les unitats de defensa territorial que he esmentat. El transport amb avió sí que no funciona, l’espai aeri està tancat.

un tema en el qual es posen força d’acord. Per la nostra part, no hem viscut cap situació on s’evidenciés actituds relacionades amb l’extrema dreta.

Les imatges de persones lligades a pals per -suposadament- haver saquejat comerços van fer la volta al món. I part de les forces ucraïneses, com el batalló Azov, tenen vincles amb l’extrema dreta i estan involucrats en atrocitats. Quina reacció té la gent davant aquestes situacions? Ho vam preguntar, per aquestes imatges. Et diuen que durant una guerra no hi ha lleis. Nosaltres no en vam veure cap cas, però quan t’interesses per aquests casos, ningú ho veu malament. Pel que fa a l’extrema dreta, ells et neguen que sigui extrema dreta. Els ucraïnesos i ucraïneses consideren que la desnazificació que addueix Putin és un pretext i que el nazi és Putin. És

rus, a la part est, han deixat de parlar-ho i es passen a l’ucraïnès. Hi ha lleis que han restringit l’ús de la llengua russa o les seves cançons.

Molts dels refugiats i refugiades provenen de les zones de l’est d’Ucraïna? Aquestes zones, amb una població considerada més prorussa, la brutalitat i contundència de la invasió ha fet canviar la percepció del país veí? La percepció de Rússia ja no era gaire amigable. A l’est, però, hi havia més vincles amb Rússia. Gent d’orígens russos. El conflicte de Crimea i amb el Donbass ja havia situat a Rússia com l’enemic. Ara hi ha un odi a Putin. Tothom, tothom, vol a Putin mort. Molts tenien amics i parents a Rússia i han tallat els lligams. Que aquests parents els expliquen que “Putin ho fa per al seu bé”. Clar, això és incomprensible per a ells, quan tenen les ciutats atacades. Molta gent que parlava

Els ucraïnesos se senten víctimes d’un conflicte de més abast entre l’OTAN i Putin amb ells entremig? Senten que els han armat i atiat contra Rússia i ara estan sols? Se senten agraïts per l’ajuda internacional que estan rebent. Demanen que no se’ls oblidi. Hi va haver el boom informatiu, però tenen por que es cronifiqui la guerra i l’interès informatiu es dissipi. Ells estan convençuts que la guerra la guanyaran i saben que el vessant internacional de l’opinió pública el tenen guanyat.

pàgines especials

juny/2022

Homenatge als matrimonis que celebren les Noces d’Or

Igualada recupera l’homenatge a les parelles que han complert 50 anys de matrimoni Dins dels actes de la Primavera Gran es va celebrar el sopar de les Noces d’Or amb la participació de 102 parelles que les han fet durant els anys 2020, 2021 i 2022 Després de dos anys en què no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia, Igualada ha recuperat el sopar d’homenatge a les parelles que han complert 50 anys de casats. El sopar, que és un dels actes inclosos dins de la programació de la Primavera Gran, va tenir lloc el dijous 19 de maig a l’Hotel Amèrica. En total, la trobada va reunir 102 parelles que han celebrat les Noces d’Or durant els anys 2020, 2021 i 2022. El sopar va estar presidit per l’alcalde d’Igualada, Marc Castells acompanyat de la primera tinenta d’alcalde, Carme Riera i del regidor de Promoció Cultural, Pere Camps. Durant l’acte es van repartir plaques commemoratives als matrimonis i des de l’Ajuntament d’Igualada es va voler homenatjar a totes les parelles. Marc Castells va valorar aquests anys de matrimoni de totes les igualadines i igualadins presents a l’acte. Castells va remarcar que tots ells són “les persones que feu Igualada, amb la vostra feina i la vostra activitat del dia a dia tireu endavant la ciutat, l’heu fet créixer i ser com és avui”. La trobada va comptar amb l’actuació del grup musical “Som-hi Band” que va amenitzar la vetllada i va oferir un ball final per cloure l’acte.

Cinquanta anys de vida conjunta que cal homenatjar Dins dels actes de la Primavera Gran, organitzats per l’Ajuntament d’Igualada i l’Associació de Gent Gran de la ciutat, hem pogut recuperar un dels actes que més gaudeixo com alcalde, l’homenatge en nom d’Igualada als matrimonis que celebren les seves Noces d’Or. La millora en la situació sanitària ens ha permès recuperar aquesta trobada que aquest any ha reunit a l’Hotel Amèrica a 102 parelles igualadines. Amb elles hem pogut compartir un sopar on no hi han faltat els somriures i les abraçades. Primer de tot per l’alegria que suposa celebrar 50 anys de matrimoni, una fita que cada vegada costa més de veure en la nostra societat, i que és motiu d’una profunda satisfacció i orgull. En segon lloc pel fet que per a moltes parelles aquesta trobada ha sigut un dels primers actes de retrobament i d’interacció social després de la pandèmia. La millora de la situació sanitària ens ha permès retrobar-nos aquest any amb les parelles que han complert els 50 anys de casats durant el 2022 i també amb aquelles que ho han fet al 2020 i 2021 i a causa de les restriccions sanitàries no ho van poder celebrar quan tocava. Un exemple de la paulatina tornada a la normalitat gràcies a l’esforç de tots. Aquesta trobada ens ofereix l’ocasió per celebrar

i homenatjar, més enllà dels 50 anys de matrimoni de les parelles, el granet de sorra que aquestes dones i homes han posat a la nostra ciutat per fer-la créixer i tirar endavant. Matrimonis formats per persones nascudes a la nostra ciutat i també per persones que han vingut d’altres províncies i municipis i s’han fet seva la ciutat d’Igualada. Conversant amb tots ells he pogut veure els molts aspectes comuns que comparteixen aquests matrimonis igualadins. Una generació que no ha tingut les coses fàcils i que, malgrat tot, ha lluitat per tirar endavant el seu projecte vital, un projecte que ha tingut la nostra ciutat com a escenari principal i que tots ells, moltes vegades sense ser-ne conscients, han fet avançar, créixer i han ajudat a què Igualada sigui com és avui en dia. De la pandèmia n’hem après moltes coses, una de les més senzilles i crucials és segurament el fet que cal celebrar-ho tot: les grans coses, però també els petits detalls de cada dia. Això és el que hem fet amb aquestes dues-centes persones amb qui hem celebrat la gran fita d’arribar als 50 anys de casats farcits, alhora, de petits instants i bons moments que cal tenir en compte i rememorar. Enhorabona a totes i a tots!

Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada

pàgines especials

juny/2022

Homenatge als matrimonis que celebren les Noces d’Or

Noces d’Or 2020 Sr. Jacint Miquel Guillamon i Sra. Maria Vila Miret 7 de maig de 1970 Sr. Jesús Sevilla Moreno i Sra. Francisca Clavero Machacón 17 de maig de 1970 Sr. Josep Aguilera Torras i Sra.Montserrat Rovira Tomàs 9 d’abril de 1970 Sr. Josep Taulats Soler i Sra. Nativitat Vallverdú Rosell 16 d’agost de 1970 Sr. Vicente Ros Bernal i Sra M. Carmen Ortega Comino 9 de gener de 1970 Sr. Josep Huerta Álvarez i Sra. Rosa M. Aguilera Soler 9 de juliol de 1970 Sr. Ramon Bergadà Mussons i Sra. Josefa Mula Pujol 23 d’agost de 1970 Sr. Pau Corcelles Ortínez i Sra. M.Carme Hontòria Moral 2 de maig de 1970 Sr. Fernando Martí Aparicio i Sra. Isabel Calaf Rubió 11 d’abril de 1970 Sr. Manuel Díaz Ballesteros i Sra. Justa Bocache Nevado 11 d’octubre de 1970 Sr. Josep Solanelles Alet i Sra. Montserrat Pubill Cardona 17 de març de 1970 Sr. Praxedes Caellas Prat i Sra. Cèlia Dot Font 8 de juliol de 1970 Sr. Tomas Berzosa Romero i Sra. Elisabet Domingo Borràs 16 d’agost de 1970 Sr. Dídac Gonzàlez Arredondo i Sra. Isabel Roca Siriol 7 de juny de 1970 Sr. Xavier Mata Ribera i Sra. Anna Frances Camps 3 d’octubre de 1970 Sr. Josep Vives Torres i Sra. M. Teresa Llordes Roselló 11 d’abril de 1970 Sr. Josep Quintana Miranda i Sra. Anna M. Galimany Jorba 28 de maig de 1970 Sr. Josep M. Claramunt Saumell i Sra. Isabel Miñano Solà 12 de juny de 1970 Sr. Santiago Mellado Martínez i Sra. Trinidad Horcas Fúnez 11 d’octubre de 1970 Sr. Valentí Marimon Castells i Sra. Joana Fontanet Fontanet 3 de maig de 1970 Sr. Jordi Camps Escalante i Sra M. Carme Masgoret Muñoz 24 de novembre de 1970 Sr. Josep Vilaseca Forns i Sra. Susi Martínez Carreño 7 de maig de 1970 Sr. Andreu Montrabeta Masafred i Sra. Pepita Maginet Carbonell 6 d’agost de 1970 Sr. Juan Prats Roca i Sra. Rosa M. Farrés Florensa 24 d’abril de 1970 Sr. Jordi Jubert Bertran i Sra. M. Teresa Ruiz Planell 23 d’abril de 1970 Sr. Francesc Andreu Xaus i Sra. Francesca Pallerola Muñoz 19 de maig de 1970 Sr. Francisco Caro Serrano i Sra. Isabel Arrabal Díaz 25 de juliol de 1970 Sr. German Iglesias Rodríguez i Sra. M. Felipa Lozano López 6 de setembre de 1970 Sr. Joan Trias Anglada i Sra. M. Elena Guinart Riba 12 de juliol de 1970 Sr. Fermín Galarzo Soria i Sra. Encarnación Alonso Linares 31 de juliol de 1970 Sr. Josep Soler Alemany i Sra. Magda Pons Seuba 25 de juny de 1970 Sr. Rafael Bermúdez Varea i Sra. Francisca Gómez García 5 d’abril de 1970 Sr Joan Prim Batrolí i Sra. M. Lourdes Torra Muntada 6 de juliol de 1970 Sr. Josep M. Pont Costa i Sra. Anna M. Gassó Vilanova 24 d’agost de 1970 Sr. Ramon Lizarte Yeste i Sra. Eulàñia Fernández Rodríguez 12 de juliol de 1970 Sr. Jordi Cirera Serra i Sra. M. Inés Jiménez García 28 de setembre de 1970

Noces d’Or 2021 Sr. Josep López Tirado i Sra. M. Isabel Santamaria Herrero 25 de novembre de 1971 Sr. Manuel Jorba Ferrer i Sra. Maria Dalmau Carbonell 10 de gener de 1971 Sr. Josep Acevedo Becerra i Sra. M. Remedios Rodríguez González 28 de març de 1971 Sr. Pere Ferré Gené i Sra. Paquita Pallarès Mula 20 de maig de 1971 Sr. Víctor Vilaseca Parcerisas i Sra. Teresa Closa Bertran 28 d’octubre de 1971 Sr. Joan Prat Boira i Sra. M. Neus Roca Roca 27 de setembre de 1971 Sr. Joan Mula Martínez i Sra. Antònia Mancha Mascuñana 11 de juliol de 1971 Sr. Antonio Criado Grado i Sra. Adela Moreno Mejías 26 de maig de 1971 Sr. Joan Teruel Maza i Sra. Josefina Victor Muñoz1 de maig de 1971 Sr. Florenci Brunet Ventura i Sra. Ana M. Perelló Muñoz 12 d’octubre de 1971 Sr. Antoni Ibáñez Sobrino i Sra. Rosalia Miró Ninot 1 de maig de 1971 Sr. Josep Gaset Puy i Sra. Cèlia Pla Llesuy 17 d’octubre de 1971 Sr. Xavier Enrich Murt i Sra. Joana M. Palmés Sala 25 de maig de 1971 Sr. Pelegrí Ramon Bisbal i Sra. Dolors Aribau Claramunt 22 de maig de 1971 Sr. Miquel Claramunt Saumell i Sra. Montserrat Forns Forné 15 de setembre de 1971 Sr. Martin Magém Parés i Sra. M. Carme Jumilla Giménez 19 de novembre de 1971 Sr. Dionís García Martínez i Sra. Glòria Gumà Berlandino 8 de desembre de 1971 Sr. Lluís Torras Codina i Sra. M. Assumpta Lladó Riba 3 de juny de 1971 Sr. Miquel Planell Pallarols i Sra. M. Elena Valdovinos Ballarín 6 de setembre de 1971 Sr. Fernando Cuadros Montsesinos i Sra. Maria Domènech Rabell 20 de novembre de 1971 Sr. Diego Fernández Fernández i Sra. Poli Lozano Duran 4 de juliol de 1971 Sr. Francisco León López i Sra. Emerita Querol Gil 4 de juliol de 1971 Sr. Josep Roca Puiggrós i Sra. M. Teresa Llorach Pallejà 7 de febrer de 1971 Sr. Josep M. Rosich Soler i Sra. Amàlia Candela Pérez 25 de març de 1971 Sr. Jordi Mestre Costas i Sra. Laura Dalmau Ribalta 17 de juliol de 1971 Sr. Josep Riba Pomés i Sra. Montserrat Tort Calaf 28 de novembre de 1971 Sr. Antoni M. Prat Tort i Sra. M. Montserrat Salat Morera 13 de gener de 1971 Sr. Pere Cabeza Balcells i Sra. Enriqueta Soteras Riba 12 d’octubre de 1971 Sr. Camilo Cortina Querola i Sra. Dolors Alarcón Ortega 6 de gener de 1971 Sr. Josep Coca Serra i Sra. M. Montserrat Guimerà Camps 9 d’octubre de 1971 Sr. Nicanor Matamoros Victoria i Sra. Ana Fernández Aranda 2 de maig de 1971 Sr. Joan Noguera Vera i Sra. M. Dolors Ferrer Abad 22 de juny de 1971 Sr. Marcel·lí Fernández Abajo i Sra. Leonor Sánchez Monells 4 de juliol de 1971 Sr. Josep Ortíz García i Sra. Concepció Hernández Felipe 19 de setembre de 1971

pàgines especials

juny/2022

Homenatge als matrimonis que celebren les Noces d’Or

Noces d’Or 2022 Sr. Francesc Valls Balsells i Sra. Mercè Vidal Lleonés 11 de març de 1972 Sr. Jordi Piqué Carbó i Sra. Paquita Saaradell Vilanova 23 d’abril de 1972 Sr. Ramon Felip Bolba i Sra. M. Antònia Riba Forcada 12 de març de 2972 Sr. Jordi Miret Estruch i Sra. Paquita Jorba Rovira 3 de juliol 1972 Sr. Antoni Chaves Moreno i Sra. Concepció Riba Palomas 4 d’octubre de 1972 Sr. Joan Bernadí Roma i Sra. Josefa Casanellas Solé 10 de setembre de 1972 Sr. Josep Pont Farré i Sra. M. Dolors Morros Tugues 29 d’abril de 1972 Sr. Rafael de la Cruz Montero i Sra. Bruna Muntané Pérez 25 d’abril de 1972 Sr. Jordi Marimon Torrents i Sra. Rosa Farrés Agustí 10 de juny de 1972 Sr. Àngel Cardona Duarri i Sra. Teresa Codinachs Romagosa 12 de febrer de 1972 Sr. Josep M. Guilella Pérez i Sra. M. Dolors Raja Zamora 2 de setembre de 1972 Sr. Andreu Sánchez Soler i Sra. Raquel Barrón Clopés 4 de maig de 1972 Sr. Faustino Cortijo Campos i Sra. Francisca Lozano López 3 de setembre de 1972 Sr. Josep M. Rodríguez Ninot i Sra. M. Teresa Quintana Domènech 1 de juliol de 1972 Sr. Ramon Godó Gassó i Sra. Isabel Ferran Bas 14 de juliol de 1972 Sr. Tomás Martín Utrera i Sra. Isidra Parro Sevilla 8 de desembre de 1972 Sr. Joan Llansana Marcé i Sra. Josefina Rosich Miret 31 de maig de 1972 Sr. Benedicto Cabrerizo Romero i Sra. Aurora Gómez Poza 3 d’abril de 1972 Sr. Josep M. Guitart Hernández i Sra. M. Rosa Bernadet Castells 14 de novembre de 1972 Sr. Alezandre Antúnez Flores i Sra. Francisca Sola Belmonte 29 de juliol de 1972 Sr. Rafael Fraile Rodríguez i Sra. M. Carme Romeu Balsells 15 de desembre de 1972 Sr. Josep Vallès Colom i Rosa M. Sánchez Fuentes 30 de setembre de 1972 Sr. Antonio Fernández Garcia i Sra. Teodora Holgado Brillo 6 de gener de 1972 Sr. Lluís Suau Verdés i Sra. M. Carme Fa Areny 9 de juliol de 1972 Sr. Josep Munné Estruch i Sra. Elisa Riba Gabarró 10 de juliol de 1972 Sr. Celedonio Arroyo García i Sra. Emilia Venteo García 24 de setembre de 1972 Sr. Eduard Morist Vives i Sra. M. Dolors Borràs Garcia 24 de setembre de 1972 Sr. Magí Vivo Posada i Sra. Encarnació Méndez Méndez 2 d’octubre de 1972 Sr. Julián Borrega García i Sra. Júlia Escalante Cantero 2 de juliol de 1972 Sr. Josep Miñano Prat i Sra. Lourdes Mula Tomàs 29 de maig de 1972 Sr. Francesc X. Ricart Orús i Sra. Teresa M. Roca Labella 24 de setembre de 1972

societat

juny/2022

Cultura

Relleu a l’emblemàtic Pèl & Ploma d’Igualada El Pere Noguera i el Joan Carol –o, si ho preferiu, el “Pere i el Joan del Pèl & Ploma”– després de 43 anys al davant d’aquest històric establiment especialitzat en belles arts , passen el relleu a la Mar Juanmartí. Amb ells parlem sobre el passat, el present i el futur del Pèl & Ploma, un dels referents de la cultura i la societat igualadina

TONI CORTÈS MINGUET

Com i quan va néixer Pèl & Ploma? PERE I JOAN - Havíem treballat junts, a l’Estudi Andreu. Quan el Joan va acabar la “mili”, el 1976, vam obrir un estudi de publicitat, Glop Publicitat, a la rambla, sobre de Cal Miranda. Treballàvem molt per a impremtes i arts gràfiques. Més endavant, vam començar a fer classes de dibuix. En aquella època, cada setmana havíem d’anar a Barcelona a comprar material i va ser així com vam decidir obrir també una botiga especialitzada en belles arts. Llavors, vam obrir al número 53 del carrer Santa Caterina el primer Pèl & Ploma. Amb el temps es va fer petit i vam començar a buscar

locals. En vam mirar molts... Vam estar a punt d’agafar el de La Violeta, a la plaça de l’Ajuntament; també ens vam mirar una fàbrica, on després hi va haver la seu de l’ONCE i ara hi ha una granja, però quan ens van dir el preu vam començar a córrer carrer sant Magí amunt... (riuen). I va sortir l’oportunitat d’agafar el local on som ara. Aquí, abans hi havia el bar Caimán. De petit (Joan), hi anava a veure el Rin Tin Tin, perquè era dels pocs llocs on tenien un televisor. Quin era l’ambient artístic d’Igualada en aquella època? PERE I JOAN - Era molt bo, i no només a Igualada. Capellades, per exemple, era un poble de pintors, amb els Campoy, Aloy, Costa Soler...

Hi havia un gran ambient artístic tant a Igualada com a la comarca. Cada dissabte ens trobàvem al Genus a fer cafè i tertúlia. Hi havia l’Isidre Pujol, en Font Bernadas, l’Emili Miramunt, el Sanchez Quesada, la Mari Àngels Gual, l’Àlvar Ymbernon... Allà es va començar a parlar que a Igualada faltava una escola d’art, que avui és la Gaspar Camps. De les tertúlies del Genus va sortir la Gaspar. I al Pèl & Ploma també fèiem moltes trobades, tertúlies. El Pèl & Ploma sempre ha sigut un lloc de trobada. Quin perfil de públic heu tingut? PERE I JOAN - Venia gent de totes les edats. Com ara. Agafem nens des de cinc anys fins a l’edat que es pugui. Si poden pujar les escales, po-

den venir a dibuixar i passar-s’ho bé (riuen). Molts dels que nens que ha passat pel Pèl & Ploma després han sigut professors de dibuix. El primer alumne que vam tenir a la rambla va ser el Josep Costa, que ara és professor als Maristes. Després va passar-hi gent com el Ricard Espelt, el Pau Corcelles i alumnes que ara són professores de la Gaspar Camps. Pel Pèl & Ploma ha passat moltíssima gent... Una de les coses que ens agrada i ens satisfà és que molts nens i nenes que ara venen els seus pares també havien passat de petits pel Pèl & Ploma. D’on ve el nom de Pèl i Ploma? PERE I JOAN - Buscàvem noms... Primer havíem pensat en “El Llapis blau”. Finalment vam posar-li Pèl &

“

“El Pèl & Ploma sempre ha sigut un lloc de trobada.” “Una de les coses que ens agrada i ens satisfà és que molts nens i nenes que ara venen els seus pares també havien passat de petits pel Pèl & Ploma.” “La gent ens coneix com “el Joan del Pèl & Ploma” i “el Pere del Pèl & Ploma”. Se’ns ha quedat aquest sobrenom... i a partir d’ara ella serà “la Mar del Pèl & Ploma”

societat

juny/2022

Cultura

“

“Passem el relleu a la Mar. Li passem un bagatge de molts anys, però ella ha de continuar i impulsar-lo amb idees i nous projectes, perquè amb el temps tot ha canviat molt.” “Han canviat coses, la gent vol continuar pintant i és important que tant els petits com els grans continuïn pintant a l’oli, o aquarel·la, per exemple, però hi ha altres necessitats, com és tot el món digital i altres estils, que estaria bé poder aplicar aquí.” “Vull obrir noves portes i fer coses noves, però mantenint l’essència del Pèl & Ploma.”

Ploma. El nom ve de la revista modernista de finals del dinou i principis del vint impulsada, entre altres, per Ramon Casas. Es deia així pel pèl del pinzell i per la ploma per dibuixar. Una revista que és una joia. S’entén el Pèl & Ploma sense el Pere i el Joan? PERE I JOAN - La gent ens coneix com “el Joan del Pèl & Ploma” i “el Pere del Pèl & Ploma”. Se’ns ha quedat aquest sobrenom... I, a partir d’ara, ella serà “la Mar del Pèl & Ploma” (riuen). La Mar, a qui heu passat el relleu del Pèl & Ploma, després de 43 anys... PERE I JOAN - Sí, passem el relleu a la Mar. Li passem un bagatge de molts anys, però ella ha de continuar i impulsar-lo amb idees i nous projectes, perquè amb el temps tot ha canviat molt. Abans treballàvem molt per a impremtes i arts gràfiques. De pinzells de pèl de marta n’havíem venut milers... I temperes Talens, o retoladors Stabilo... Però un pic van sortir els ordinadors, tot va canviar. S’han mantingut els bàsics, com l’aquarel·la, l’oli, el carbonet, la plumilla, sobretot en l’àmbit d’escola i artístic; així i tot, en l’àmbit professional ara gairebé tot es fa amb l’ordinador.

I tu, Mar, com encares aquest nou repte? MAR - Amb molta il·lusió i moltes ganes de començar aquest nou projecte i continuar el que van iniciar ells. Vull mantenir l’essència del Pèl & Ploma però actualitzant-lo als temps d’avui. Han canviat coses, la gent vol continuar pintant i és important que tant els petits com els grans continuïn pintant a l’oli, o aquarel·la, per exemple, però hi ha altres necessitats, com és tot el món digital i altres estils, que estaria bé poder aplicar aquí. Vull obrir noves portes i fer coses noves, però mantenint l’essència del Pèl & Ploma. Aquest relleu fa que no hàgiu d’abaixar la persiana PERE I JOAN - I tant! Ens fa molta il·lusió que el Pèl & Ploma tingui continuïtat, i encara més quan veiem l’empenta, les ganes i la il·lusió que hi posa la Mar. Nosaltres, de tant en tant, passarem per aquí a veure-la... MAR - Sí! Jo vull que vingueu… PERE I JOAN - Però tenim una edat, a veure si serem nosaltres que no podrem pujar les escales (riuen). PERE I JOAN - Tenim la sensació que abans teníem més temps per fer coses, o potser ara anem més lents... Acabàvem les classes divendres i ja teníem la furgoneta carre-

gada per anar al País Basc a pintar. Ara és impossible... Fèiem dinars, berenars... Cada any teníem unes cites molt importants: una era, per exemple, el Dijous llarder, quan ens reuníem cinquanta o seixanta persones, fèiem foc, pa torrat, truites, dinàvem... i sopàvem. Venia el Quintana amb un fogonet i ens deia avui us faré un menjar de color verd, que encara no sabem què era...

bon record, era de les extraescolars que més m’agradaven.

Mar, quins projectes tens per a la nova etapa del Pèl i Ploma? MAR - Ara estem centrats en el casal d’estiu i començant a planificar el curs vinent. També vull posar el Pèl & Ploma al dia a les xarxes socials i a la pàgina web, per arribar a la gent. Pel que fa a les classes, continuem amb el que estem fent, però aviat començarem a tractar tot el tema digital amb els nens i coses que veus que els agradaria fer, com manga, còmic, lettering, entre altres. PERE I JOAN - Nosaltres fèiem truites de patates i la Mar farà esferificacions (riuen).

I després? Què has fet fins arribar al Pèl & Ploma? MAR - Quan vaig fer divuit a anys vaig marxar a Barcelona a estudiar enginyeria en disseny industrial, a l’escola Elisava, on em vaig graduar el 2016. Més tard vaig fer un màster d’il·lustració a la Central Saint Martins, de la University of Arts de Londres. D’aquí vaig anar a treballar a Amsterdam, primer fent dissenys per a una empresa de rajoles i després fent dissenys de producte per a Gemma, que té botigues arreu del món. Vaig estar-hi fins al 2021. Va arribar el moment en què em vaig preguntar si volia continuar donant voltes pel món o era el moment de tornar a casa. El meu pare em va dir que hi havia aquesta oportunitat i no m’ho vaig pensar gaire. Poder tornar a casa i poder iniciar un projecte com aquest és una oportunitat molt maca. Poder estar a prop de la família i treballar en un projecte tan bonic com aquest és una sort.

Mar, tu també vas anar, de petita, al Pèl & Ploma a aprendre a dibuixar? MAR - Sí, m’agradava molt dibuixar. Tenia de professor el Pau Corcelles. M’ho passava molt bé, en tinc molt

Quin consell doneu a la Mar? PERE I JOAN - A la vida s’ha de treballar, però si ho fas gaudint i passant-ho bé, millor. Això és el més important. I que tingui il·lusió. Molta il·lusió, que no n’hi falta.

“Ens fa molta il·lusió que el Pèl & Ploma tingui continuïtat, i encara més quan veiem l’empenta, les ganes i la il·lusió que hi posa la Mar.” “Pel que fa a les classes, continuem amb el que estem fent, però aviat començarem a tractar tot el tema digital amb els nens i coses que veus que els agradaria fer, com manga, còmic, lettering, entre altres” “Poder tornar a casa i poder iniciar un projecte com aquest és una oportunitat molt maca” “A la vida s’ha de treballar, però si ho fas gaudint i passant-ho bé, millor. “

pàgines especials

juny/2022

Política

Alba Vergés omple la plaça de l’ajuntament en el seu acte de presentació per ser “la primera alcaldessa d’Igualada” amb la plana major d’ERC En un acte multitudinari amb tota la plana major d’ERC, Alba Vergés va congregar a unes 400 persones a la plaça de l’ajuntament en la seva presentació per ser “la primera alcaldessa d’Igualada”. Vergés va explicar que “cal transformar Igualada per tal que torni a ser una ciutat capdavantera” i va fixar 5 grans eixos de la seva candidatura: “millores en el transport públic, polítiques socials i de gent gran, creació de feina, habitatge assequible i oportunitats de vida pel jovent i les famílies i uns impostos justos i progressius ja que Igualada és la ciutat mitjana que els té més cars de Catalunya”

La plaça de l’ajuntament va acollir l’acte multitudinari de presentació d’Alba Vergés com a candidata d’ERC Igualada a l’alcaldia de la ciutat on hi van assistir unes 400 persones i la plana major d’Esquerra Republicana. Fins a 6 consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya, el president del partit, Oriol Junqueras, així com també el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, la portaveu del partit, Marta Vilalta, i l’exconsellera i diputada Meritxell Serret, entre d’altres, van assistir-hi per donar suport a Vergés i mostrar el recolzament a aquest necessari canvi a l’alcaldia d’Igualada, per “revitalitzar la comarca de l’Anoia”. Els primers parlaments de l’acte van anar a càrrec de 6 veïns i veïnes 219 d’Igualada que van explicar la Igualada que “somien” on hi hagi feina, oportunitats pel jovent, on es garanteixi el benestar de la gent gran, que es treballi pel medi ambient i la

sostenibilitat, que sigui una ciutat inclusiva i oberta, amb suport al comerç local, autònoms i empreses i on s’ajudi a les famílies igualadines.

195

Alba Vergés i Enric Conill, ovacions amb la plaça dempeus El portaveu republicà al consistori igualadí, Enric Conill, va intervenir en l’acte reivindicant la feina feta del grup municipal durant aquest mandat i assegurant que “tenim un equip preparat per governar, guanyador i que serà capaç d’assolir l’alcaldia a les properes eleccions municipals del 2023 amb l’Alba Vergés com a alcaldessa”. Conill va agrair a Vergés que hagi volgut fer aquest pas així com també li va agrair tots els anys de servei al país, especialment durant la pandèmia, i va assegurar que treballarien colze a colze per fer el pas endavant que necessita Igualada. El portaveu d’Esquerra va rebre una sonora ovació de la plaça que va culminar amb una

El President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va aparèixer a l’acte a través d’un vídeo donant suport a l’Alba Vergés per ser la propera alcaldessa d’Igualada i tant ell com Oriol Junqueras van destacar la seva “experiència de govern i capacitat ingent de treball” Alba Vergés i Enric Conill van ser llargament ovacionats pels 400 assistents a la plaça. Els dos van assegurar que toca un canvi per passar de l’anar fent i l’anar tirant a convertir Igualada en una ciutat capdavantera, amb feina i oportunitats pels jovent de la ciutat.

pàgines especials

juny/2022

Política Alba Vergés va explicar que “Igualada té els impostos més cars de Catalunya, durant els darrers anys el govern municipal els ha apujat reiteradament i proposa fer convertir-los en “justos i progressius”.

abraçada amb Vergés amb els 400 assistents dempeus.

La plana major d’ERC, amb 4 Consellers de la Generalitat de Catalunya, el president del partit, Oriol Junqueras, el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, la portaveu del partit, Marta Vilalta, diputats i alcaldes d’arreu del país van donar suport “absolut” a Vergés per ser la primera alcaldessa d’Igualada.

Alba Vergés: “Vull ser la primera alcaldessa d’Igualada” En el seu torn la candidata a l’alcaldia d’Igualada, Alba Vergés, es va mostrar “molt il·lusionada” per fer aquest pas endavant i va assegurar, en mig d’una gran ovació, que “vull ser la primera alcaldessa d’Igualada per transformar la ciutat i millorar la vida dels meus veïns i veïnes”. Vergés va posar l’accent en “recuperar aquella Igualada que oferia feina, amb oportunitats de present i futur” i on la gent hi venia “per viure millor”. En aquesta línia va fixar 5 grans eixos que volia liderar: millores en el transport públic, cap a Barcelona i també la resta de ciutats importants del país; una aposta ferma per les polítiques socials i de benestar de la gent gran; la rehabilitació dels més de 2000 pisos buits que hi ha a Igualada, es-

Vergés va explicar que “segons el pla local de joventut presentant pel govern municipal d’Igualada, el 45% dels joves vol marxar del municpi perquè no tenen oportunitats laborals ni tampoc accés a habitatge assequible ja que els preus són molt alts. Cal revertir això urgentment perquè Igualada tingui un futur pròsper”

pecialment al centre de la ciutat; la generació d’oportunitats pels joves d’Igualada ja que el 45% manifesten que marxaran per manca de feina i d’habitatge accessible i finalment uns impostos justos i progressius ja que Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya”. Vergés va assegurar que ara és l’hora del canvi i que cal un govern que afronti els reptes de present i futur i que “ja no serveix l’anar fent i l’anar tirant del govern actual, ara cal un canvi que transformi i faci avançar a Igualada per fer una ciutat molt millor”. Vergés va agrair molt el suport “absolut” del seu partit polític i dels prinicipals dirigents de l’organització, ja que va comptar amb el recolzament de la plana major d’ERC, així com també va agrair “la gran feina feta que ha liderat Enric Conill i també el seu equip i la militància local”. Vergés va posar en valor la tasca dels regidors i regidores d’Esquerra Igualada durant aquests darrers anys i el compromís d’ERC Igualada en defensar els interessos dels igualadins i igualadines. Junqueras i Aragonès avalen a Vergés i destaquen la seva “experiència de govern” Finalment va intervenir-hi també el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui va assegurar que Vergés seria “la propera alcaldessa d’Igualada” i va destacar el seu compromís, experiència de govern i capacitat ingent de treball per poder fer avançar i evolucionar Igualada. Junqueras va remarcar que els igualadins i les igualadines mereixen un govern municipal capaç d’afrontar reptes tan importants com “l’accés assequible a l’habitatge, uns impostos justos i progressius pels ciutadans i les empreses, una ciutat justa i que garanteixi els drets de la gent gran, una ciutat amb feina i oportunitats laborals de present i de futur pel jovent d’Igualada”. El President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va aparèixer en un vídeo donant suport a l’Alba Vergés per ser la propera alcaldessa d’Igualada i va destacar la seva “experiència de govern i capacitat ingent de treball”.

societat

juny/2022

Successos

Tres morts a les carreteres de l’Anoia És la vuitena comarca catalana amb més víctimes mortals en la xarxa interurbana

ANOIADIARI

Des de l’1 de gener fins al moment de tancar aquesta edició, s’han registrat tres accidents amb víctimes mortals dins la xarxa interurbana de l’Anoia. En cinc mesos ja s’han superat les xifres totals del 2021 i del 2020 –en un context marcat per les restriccions de mobilitat per la pandèmia–, quan es van registrar dues víctimes mortals cada any. La xifra encara és lluny de la del total del 2019, quan l’Anoia va ser la tercera comarca de Catalunya amb més morts a les carreteres locals: disset. Al conjunt del país, la xifra de morts aquest 2022 s’eleva fins a 77 víctimes. En total, el 2021, n’hi va haver 135. El Baix Llobregat és la comarca amb més víctimes mortals en

accidents de trànsit dins la xarxa interurbana, amb nou, seguida pel Tarragonès, amb set. La Selva i el Vallès Oriental (6), l’Alt Empordà i el Vallès Occidental (5), i el Baix Ebre (4), superen l’Anoia que, amb tres morts, se situa en vuitena posició d’aquest fatídic rànquing de sinistralitat a les carreteres. El tercer i fins ara darrer accident mortal es va produir el dimarts 5 d’abril a la tarda –els Mossos van rebre l’avís a les 17.20 h– al punt quilomètric 543 de l’A-2, l’altura de Jorba. Un vehicle va sortir de la via fent diverses voltes de campana. A conseqüència de l’accident va morir el conductor del vehicle, un home de 81 anys, E.A.T. i veí de Terrassa. Una ocupant del vehicle va resultar ferida greu i va ser traslladada en helicòpter a l’Hospital de Bellvitge.

El segon accident mortal a les carreteres de l’Anoia va produir-se el diumenge, 22 de maig de 2022 al matí. Els serveis d’emergències van rebre, a les 10.52 h, l’avís que hi havia hagut un accident a la C-1412a, al punt quilomètric 35, a Calonge de Segarra, on es va produir una topada entre una motocicleta i un turisme. A conseqüència de l’accident, va morir el conductor del vehicle de dues rodes, un home de 52 anys, R.E.G., veí de Sant Quirze Safaja. El conductor del turisme va resultatr il·lès. El primer mort de l’any a les carreteres anoienques es va registrar la nit del dissabte, 23 d’abril de 2022 (els Mossos van rebre l’avís a les 00.31 h) al punt quilomètric 14 de la B-224a a Masquefa on un turisme va atropellar a un menor que

Les víctimes Les tres víctimes mortals en accidents de trànsit a les carreteres de l’Anoia durant els primers mesos del 2022 són el conductpor d’un pàtinet elèctric, que va ser atropellat per un vehicle; el conductor d’una motocicleta i el conductor d’un automòvil.

circulava per la via en patinet elèctric. De les 77 víctimes mortals registrades en accidents de trànsit en la xarxa interurbana de Catalunya, 40 (51,94%) eren conductors o ocupants de turismes. Un de cada cinc víctimes eren conductors o viatgers de motocicletes o ciclomotors (17 morts, el 22%). Cal destacar que durant aquests gairebé sis mesos del 2022 s’han registrat 10 morts per atropellaments (13,69%). Entre les víctimes mortals cal sumar tres conductors o ocupants de camions (3,89%), i tres de furgonetes (3,89%). Durant aquest període, hi ha hagut tres ciclistes morts (3,89%). Finalment, cal destacar una única víctima mortal que conduïa un patinet elèctric (1,29%).

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219 219 219 219

195 195 195 195

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

juny/2022

publiciat

societat

juny/2022

Salut TONI CORTÈS MINGUET

El 2021 hi va haver 135 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Cada any, moren més de nou mil persones a Catalunya per culpa del tabac. Òbviament, són casuístiques molt diferents, però són dades prou significatives per posar en relleu, una vegada més, l’impacte d’una droga, el tabac, en la nostra societat. Una altra dada: un 22,4% dels catalans majors de quinze anys són fumadors diaris. Davant això, a l’altre extrem, un 36,6% de les persones que l’any passat van acudir a la consulta del tabac a l’Equip d’Atenció Primària Igualada Urbà, van aconseguir deixar l’addicció al tabac, una xifra similar a les dades globals de Catalunya. Les professionals d’aquest servei han presentat, en el Congrés d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), els resultats d’un estudi fet als pacients que durant el 2021 van rebre l’acompanyament per deixar de fumar. L’any passat, a l’Equip d’Atenció Primària Igualada Urbà es van atendre 130 pacients, d’una mitjana d’edat de cinquanta-un anys. Com dèiem, el 36,6% dels pacients van aconseguir deixar l’addicció al tabac. Un 68,3% d’aquests pacients va necessitar entre 3 i 6 visites per assolir-ho. En global, una de cada tres persones que vol deixar de fumar ho aconsegueix. D’entre els que van recaure, la majoria (un 70,6%) va ser per ansietat. El 75% va necessitar fàrmacs per deixar-ho. Des d’aquesta consulta, impulsada el 2010, l’atenció primària ofereix un acompanyament als pacients que vulguin deixar el tabac i a la ciutadania en general. Parlem amb la infermera de l’Equip d’Atenció Primària Igualada Urbà de l’ICS Catalunya Central, Carme Oliver, sobre l’addicció al tabac i les eines que ofereixen els professionals de la salut per sortir-ne. Com arriben les persones que volen deixar de fumar a la vostra consulta? A través de La Meva Salut, tant des de l’aplicació mòbil com des de la pàgina web, també des de la recepció o a través dels professionals del CAP, que els deriven al personal d’infermeria que atén aquestes consultes. Quins són els primers passos? Fem una primera entrevista telefònica, amb la història clínica al davant. En funció de les dades i de la història, amb el resultat de les analítiques, tenim una primera visió, una primera avaluació. Parlant amb el pacient, podem establir el tractament que pot anar millor i decidim si, és necessària, el tipus de medicació. En parlem i ho pactem. Hi ha persones que no necessi-

“L’objectiu no és deixar de fumar, és el canvi que faràs per assolir el teu objectiu: vull córrer una marató, vull viure més anys per poder conèixer els meus nets... Vull èxits. Aquesta és la meta” Carme Oliver Infermera de l’Equip de l’Atenció Primària Igualada Urbà

ten o no volen tractament farmacològic? Sí, hi ha persones que no volen medicació, que els interessa fer un seguiment més de tipus psicològic per afrontar les dificultats que puguin anar tenint. Rebre una atenció no implica que necessàriament hi hagi d’haver un tractament farmacològic. De les persones que vam atendre el 2021, un 25% no van seguir cap tractament farmacològic, ni pegats, ni xiclets, ni pastilles... No és indispensable.

dicacions, i les apliquem en funció de cada pacient.

Així, l’acompanyament que feu els professionals és molt important. En l’addicció al tabac intervenen tres tipus de dependència. Hi ha la dependència física, que és la part en què podem ajudar a no tenir abstinència amb el tractament farmacològic. Aquesta part és relativament fàcil. Després també hi ha la dependència psicològica i la la rutina diària, i aquí és on podem intervenir més els professionals, donant suport, consells i pautes. Jo sempre dic a les persones que volen deixar de fumar que nosaltres els podem donar consells, però al final tot està a les seves mans. Els podem donar petites pautes que poden adaptar i que els poden anar bé sobre canvis de rutines. Per exemple, poden canviar de marca de cigarret, o no fumar amb la mà amb què ho fan habitualment, o no fumar quan fan alguna activitat, com pot ser parlar per telèfon. Són coses que només coneix la persona que ho està fent. L’usuari rep el nostre acompanyament durant dos o tres mesos, en funció de la necessitat que tingui. Treballem amb unes guies de pràctica clínica que inclouen els fàrmacs i les contrain-

Al llarg d’aquests anys, has vist canvis en el perfil dels fumadors. Hi ha més gent jove? La gent jove no ve a la consulta. La mitjana d’edat de les persones que l’any passat van venir perquè volien deixar de fumar és de cinquanta-un anys. Els joves de la franja dels vint anys i els adolescents no tenen percepció del risc del tabac.

Moltes persones que pateixen una situació d’estrès o d’angoixa tendeixen a voler calmar-la amb un cigarret Sí, hi ha una dependència psicològica que sorgeix quan una persona viu un moment d’estrès i agafen el cigarret per pal·liar l’angoixa, quan la cigarreta, precisament, no calma l’ansietat, al contrari, és un estimulant, encara ho empitjora.

Hi ha més fumadors que fumadores? El 24,6% de la població adulta de Catalunya fuma i el nombre de fumadors en homes ha baixat, passant del 29,2% del 2019 al 27,8% del 2021. En canvi, ha crescut el nombre de dones que fumen, del 18,8% del 2019 al 21,6% de l’any passat. Això és preocupant… I de les persones que passen per la vostra consulta, també hi ha més dones que homes? És més equilibrat, hi ha un 51,2% de dones i un 48,8% d’homes. Aquests darrers dos anys, el confinament i les restriccions per la pandèmia de la COVID-19, han afectat en els hàbits? Durant el confinament, l’ansietat

i altres problemes derivats de la pandèmia, han provocat, sobretot, recaigudes. Bastants pacients que ja havien passat per la consulta i que havien deixat de fumar, van recaure pel neguit, perquè es trobaven desbordats, perquè estaven tot el dia tancats al pis… Exfumadors que feia anys que no fumaven, van recaure. És fàcil recaure? Les recaigudes es poden produir en qualsevol moment. És durant el primer any quan hi ha més risc de recaiguda. Quan els donem l’alta perquè han deixat de fumar, els avisem que durant el primer any és quan hi ha el risc més alt, però aquest risc hi és sempre. Tota la vida. Una persona que ha aconseguit deixar de fumar sempre serà una persona que ha sigut addicta a la nicotina. Això, a vegades, costa que ho interioritzin. Si fa un temps que no fumes, en el moment en què et tornis a introduir aquella substància en el teu cos els receptors nicotínics es tornen a activar, i hi ha molt risc de recaiguda. Això, en altres drogues, potser ho tenim més clar. Si una persona que ha sigut addicta a la cocaïna torna a consumir sabem que és molt probable que recaigui, però una persona que ha sigut addicta a la nicotina es pensa que, per exemple, en un sopar, diu vinga, faig només un cigarret, que no passarà res... I sí que pot passar. Hi ha persones que han recaigut diverses vegades Sí, a les entrevistes sempre els pregunto si han deixat de fumar altres vegades. Els que han recaigut diverses vegades et diuen això, que van encendre un cigarret, en un sopar amb amics, pensant que només en

“

“Jo sempre dic a les persones que volen deixar de fumar que nosaltres els podem donar consells, però al final tot està a les seves mans.” “Hi ha una dependència psicològica que sorgeix quan una persona viu un moment d’estrès i agafen el cigarret per pal·liar l’angoixa, quan la cigarreta, precisament, no calma l’ansietat, al contrari, és un estimulant, encara ho empitjora.” “La gent jove no ve a la consulta. Els joves de la franja dels vint anys i els adolescents no tenen percepció del risc del tabac.” “Ha crescut el nombre de dones que fumen, del 18,8% del 2019 al 21,6% de l’any passat. Això és preocupant…”

societat

juny/2022

Salut incidint molt en els joves. Us en sortiu? S’ha de treballar en els joves i adolescents, però és complicat. La pressió del grup és gran. Quan estem amb els adolescents potser ja anem tard. Potser s’hauria de treballar des de més petits i també s’hauria de fer feina més des de casa.

farien un... Llavors els dic que ja ho saben, que no cal que els expliqui què pot passar. Ja tenen l’experiència. Tot és un procés. Una recaiguda tampoc és un fracàs. S’ha de veure com un aprenentatge. La gent que recau, abandona? La majoria, al cap d’un temps, tornen a aparèixer. Abans de fer el primer contacte reviso si ja han passat abans per la consulta. La setmana passada, per exemple, vaig fer la consulta a una persona que ja vaig atendre el 2013. La satisfacció en la consulta és bona. Encara que el resultat no els hagi anat bé, perquè no és tan fàcil deixar de fumar, tornen perquè estan satisfets amb el servei. Segons el teu estudi, gairebé una de cada tres persones que ho han intentat han aconseguit deixar el tabac. Com ho assoleixen? Hi intervenen molts factors. No hi ha una píndola màgica. La medicació pot ajudar, però al final has de trobar tu la motivació. L’objectiu final no és deixar de fumar, és el canvi que tu faràs per assolir el teu objectiu: vull córrer una marató, vull viure més anys per poder conèixer els meus nets... Vull èxits. Aquesta és la meta. Que et proposis reptes que et portaran cap a la meta final. Deixar el tabac és el camí que agafaràs per aconseguir-ho. Si els propòsits no estan molt definits, és quan les coses poden trontollar. També s’ha de fer en el moment adequat. Jo moltes vegades veig que volen intentar-ho, però potser no és el millor moment. Hi ha persones, per exemple, que volen deixar de fumar enmig d’un procés de divorci o quan estan passant una

situació econòmica complicada. Jo, com a professional, i per l’experiència, ja veig que probablement no és el millor moment; això no obstant ho han d’intentar i jo els he de donar suport i acompanyar-los. Si ho intenten i no surt bé, els diem que no passa res, que estem aquí, saben que ho han intentat i que és una experiència viscuda i que quan estiguin preparats, tornem a ferho, al final, sortirà. El tabac, com l’alcohol, estan ben vistos per la societat Sí. Socialment, està ben vist i acceptat. I, econòmicament, ara per ara, es pot mantenir. El passat 31 de maig, el Dia mundial sense tabac, es va parlar que s’estava valorant apujar el preu del paquet. Si el paquet passés de cinc a deu euros, hi hauria gent que probablement hauria de deixar de fumar. O fumes o menges. També s’està parlant que es prohibeixi fumar a les terrasses dels bars. Els professionals estem a favor d’aquestes mesures, però sabem que és molt difícil. Però també va ser molt difícil, en el seu moment, que es prohibís fumar a l’interior dels bars i restaurants, i ho hem aconseguit. Són petits passos que ens poden ajudar. A Catalunya moren més de nou mil persones cada any a causa el tabac. Són morts prematures i evitables. I això té un cost sanitari molt important, per davant dels accidents a la carretera, per exemple. Són coses que s’han de valorar, perquè són moltes vides que es perden al llarg de l’any. A part de les prohibicions i mesures restrictives, també és important la prevenció. En aquest àmbit, els professionals esteu

En l’entorn familiar? Quan faig les entrevistes a les persones que venen a la consulta els pregunto si fumen a casa i si tenen fills. En molts casos de pares fumadors amb fills adolescents i joves, aquests també fumen. El rol que tenen els pares davant els fills també influeix. Jo puc anar a l’institut, donar xerrades i fer tallers, però al final, les persones amb qui s’emmirallen són el pare o la mare. I aquests, fumen. I tenen tabac a casa. Si jo no fumo i les meves filles no tenen tabac a casa els serà més difícil agafar un dia un cigarret per tastar quin gust té. Les persones que són fumadores i tenen tabac a casa, a l’abast dels fills, els ho posen més fàcil. Aquí hem de treballar tots. I tan importants són els pares, com l’escola i els docents. El rol que tenen els docents també és rellevant. També s’ha actuat molt en el tema dels entorns sense fum, que es va posar en marxa abans de la pandèmia. En els centres educatius que volien adherir-s’hi, complint uns requisits, es finançava un tractament amb vareniclina per als professionals que volguessin deixar de fumar. Amb la pandèmia això es va aturar i esperem que ho puguem tornar a posar en marxa. Des de fa uns anys els paquets de cigarrets porten imatges impactants≠. Són efectives? La gent s’hi ha acostumat. Els que fumen, ni les miren. Fins i tot s’hi posen fundes. I hem de tenir en compte, a més, que la indústria del tabac està bombardejant amb noves maneres de fumar, com és la cigarreta electrònica, que han començat a introduir en els adolescents. La fan atractiva, amb sabors. És una manera de seduir-los i introduir-los al tabac. També han tret cigarrets de baixa combustió, i diuen que no és tan perjudicial... També hi ha la xixa, que els joves comparteixen en grup. La indústria del tabac es reinventa per fer més atractiu i més accessible el tabac. Es va parlar que els paquets fossin genèrics, que no hi hagués la marca, per fer-ho menys atractiu. No sé si funcionaria... És com les fotos, sempre se les inventen. Si no volen veure les imatges s’hi posen una funda. Qui vol fumar troba la manera de fer-ho. I també van treure una cigarreta enfocada a les dones, una cigarreta molt primeta, més fina... Estem lluitant contra un gegant que no fa res més que pensar com treure rendiment del tabac. Un gegant que disposa de publicitat, màrqueting, esponsoritzacions, que impacten

diàriament en les nostres vies, sobretot en els joves que passen més hores davant les pantalles... Sí, de tant en tant veus a les sèries algú que està fumant. I està prohibit! Se salten les normes i les lleis. Nosaltres estem al peu del canó, picant pedra, però ells busquen i troben les escletxes per posar publicitat subliminal, per patrocinar cotxes de fórmula 1, etc. Són inputs que els joves, que són més susceptibles, més esponges, van rebent i acaben pensant que tot això és molt guai. Un cigarret prim és guai, una cigarreta electrònica amb gust de maduixa és guai, fumar una xixa amb els amics és guai... És molt complicat lluitar contra tot això. I als que estan motivats per deixar de fumar també els ho posen difícil. Per això estic convençuda que hem de començar a treballar amb els infants. De la mateixa manera que comencem a treballar temes com l’alimentació saludable amb els més petits, també ho hauríem de fer amb el tabac. I després, continuar amb els adolescents. Si arribes als vint-i-cinc anys i no fumes, difícilment acabaràs fumant. Ja tens molt de guanyat. Quin consell donaries a algú que es planteja deixar de fumar? En primer lloc, li diria que té molts recursos al seu abast. Hi ha una web del programa d’Atenció Primària sense fum. A les consultes de l’Atenció Primària fem consulta antitabac. A les farmàcies també els poden ajudar. També poden demanar ajuda a través del 061. Hi ha aplicacions que dinen eines, etc. Qui ho vulgui té a l’abast un munt de recursos. Tenim moltes eines. I, sobretot, els diria que no es frustrin. El fet que ho hagi intentat una, dues o tres vegades, no vol dir res. Això els dona l’experiència perquè la següent sigui més efectiva. I tenir objectius, com deies... Sí, la meta l’han de tenir molt clar. Jo, sovint, els poso aquest exemple: si d’aquí a uns sis mesos has d’anar a un casament i et vols posar un vestit que ara no et va bé, si no fas dieta, aquell vestit no t’entrarà. Com que tens un objectiu clar, que és lluir aquell vestit tan xulo pel casament, faràs dieta, segur, perquè si no no hi arribaràs. Si només et planteges que vols fer dieta perquè vols perdre uns quilets, quan arriba el dilluns dius ja començaré dilluns que ve. Perquè no tens un objectiu final. Has de trobar el teu objectiu i que sigui molt clar i important per a tu. Llavors, pot ser més fàcil. L’obectiu serà córrer la marató, estalviar per fer el viatge que sempre he somiat, quedar-me embarassada... i el camí per arribar-hi serà deixar de fumar. Una fita clara i rellevant ens pot portar a l’èxit. Evidentment, hi ha dificultats en el camí, al llarg del procés, que poden dificultar-lo. Però hi arribarem. Si no és ara, es pot tornar a intentar-ho més endavant. El més important és això i buscar ajuda. Per això hi som nosaltres.

“

“Durant el confinament, l’ansietat i altres problemes derivats de la pandèmia, han provocat, sobretot, recaigudes.” “Una persona que ha aconseguit deixar de fumar sempre serà una persona que ha sigut addicta a la nicotina.” “No hi ha una píndola màgica. La medicació pot ajudar, però al final has de trobar tu la motivació. L’objectiu final no és deixar de fumar, és el canvi que tu faràs per assolir el teu objectiu: vull córrer una marató, vull viure més anys per poder conèixer els meus nets... Vull èxits. Aquesta és la meta.” “Si el paquet passés de cinc a deu euros, hi hauria gent que probablement hauria de deixar de fumar. O fumes o menges.” “A Catalunya moren més de nou mil persones cada any a causa el tabac. Són morts prematures i evitables. I això té un cost sanitari molt important, per davant dels accidents a la carretera.” “Si jo no fumo i les meves filles no tenen tabac a casa els serà més difícil agafar un dia un cigarret per tastar quin gust té.” “Estem lluitant contra un gegant que no fa res més que pensar com treure rendiment del tabac.“

societat

juny/2022

Cultura

El Festival de Llegendes aposta per les noves creacions i amplia horitzons El festival, que se celebrarà del 30 de juny al 3 de juliol a Sant Martí de Tous, oferirà una trentena d’espectacles de teatre, música, dansa, titelles i narració repartits en diverses zones del poble i comptarà, un any més, amb l’espectacular Apagada del Misteri

ANOIADIARI

El Festival de Llegendes de Catalunya celebrarà la seva tretzena edició del 30 de juny al 3 juliol a Sant Martí de Tous (Anoia) amb una trentena d’espectacles de teatre, música, dansa, titelles i narració. Una programació de múltiples propostes, per a petits i grans, i amb una aposta important pels projectes de nova creació, així com pels projectes de parla catalana més enllà de Catalunya. El poble de Tous, de poc més de mil habitants, es converteix de nou en la capital de les llegendes. Les històries populars i d’arrel cobraran el protagonisme, de manera simultània, en nou espais del poble: el Castell, l’Ateneu, la plaça de l’Ajuntament, l’Església, el Safareig, el Casal, el Parc Bató, La Casa del Teatre Nu i l’Espai Llegendes. A més, algunes de les creacions seran itinerants. La companyia local Teatre Nu, que assumeix per tercer any consecutiu la direcció del Festival, i l’Ajuntament de Sant Martí de Tous refermen un any més el seu compromís i responsabili-

tat per impulsar la cultura i consolidar el Festival de Llegendes de Catalunya com un esdeveniment únic i referent als Països Catalans. La direcció enfoca el festival no tan sols com una manera de recordar el passat a través de les llegendes, sinó com una via per parlar també del present i el futur. El DeLlegendes és possible gràcies a la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris i voluntàries, que durant els quatre dies del festival s’hi implicaran de ple repartits en diferents tasques d’organització, logística i/o participant del teatre comunitari a la popular Apagada de Misteri. Noves creacions i horitzons Un dels objectius principals del Festival de Llegendes de Catalunya és l’aposta pels espectacles de nova creació i les companyies emergents. L’organització ofereix la possibilitat a les companyies de fer residència a La Casa del Teatre Nu, per poder idear-hi, desenvolupar-hi i/o enllestir-hi les mateixes creacions. Tres dels projectes que formen part de

la programació d’enguany són estrenes de companyies que han fet residència a La Casa els darrers mesos. Es tracta La Cervical, amb el Taller de llegendes reciclades, Inca Teatre, que presenta Portes obertes, l’epíleg, i Infantilades, amb Infants de sol i lluna. Durant l’edició passada, dues companyies que van fer residència porten ara el seu espectacle al DeLlegendes: Matito Titelles, amb Tomassa, la Xatarrina, i la Cia. Jordi Font, amb Ells i jo. Seguint aquesta mateixa línia de l’ajut als projectes de nova creació, en aquesta 13a edició també s’estrena l’espectacle (la) Montserrat, d’Assumpta Mercader, coproducció del Festival de Llegendes. A més, el Festival participa en dues coproduccions més. Per una banda, la proposta participativa Foradada, de la Cia. Moll de l’Os, que en aquesta edició farà un assaig amb públic del procés de creació i representarà l’obra en l’edició vinent, i per altra, l’espectacle ritual-immersiu Solar, de Mos Maiorum, que s’estrenarà a Fira Mediterrània 2022 i que també es representarà en la pròxima

edició del Festival de Llegendes. Una de les línies en què se centra el DeLlegendes des dels seus inicis és la dels vincles amb el territori. Enguany, el Festival manté el seu vincle amb Fira Mediterrània, i suma altres vinculacions. D’una banda, el Festival Càntut, amb qui comparteix la programació de Lo Barber de l’Alguer (Àngel Maresca) i del duet musical Betzuca. De l’altra, la Fundació Mallorca Literària, amb dos espectacles: Canten -i- conten i Irene i la terra adormida. Una rondalla per a la Nit de les Ànimes, aquest darrer amb l’acompanyament de la Coral Xalest d’Igualada. Aquesta 13a edició destaca especialment per l’ampliació d’horitzons del Festival, mirant ja no tan sols les creacions del país, sinó també les de més enllà, les de tots els territoris de parla catalana. És així com, a més d’aquestes dues actuacions mallorquines vinculades a la Fundació Mallorca Literària, el Festival compta amb una tercera: Glossa musicada, de Mateu Xuri i els Germans Martorell. Pel que fa al País Valencià, visitaran el festival la Cia. Va com va Teatre amb Tornar a les arrels, i la Cia. Teatre de la Caixeta, amb Per què balla en Jan Petit?. El DeLlegendes també comptarà amb dues companyies de l’Aragó, concretament de la província d’Osca. La primera, Producciones Teatrales Viridiana, amb En la cadiera, i la segona, els Titiriteros de Binéfar, amb Dragoncio. Finalment, enguany també hi haurà un espectacle de l’Alguer, Sardenya, el ja esmentat anteriorment Lo Barber de l’Alguer, interpretat per Àngel Maresca. Quatre dies de llegenda La implicació del veïnat de Sant Martí de Tous i la resta de la comarca és essencial perquè el Festivales pugui celebrar. Cada any participen en la seva organització més d’un centenar de voluntaris i voluntàries, una seixantena dels quals actuen també a l’Apagada de Misteri, un dels moments més esperats dels quatre dies de festival. En aquesta representació popular, Sant Martí de Tous que-

societat

juny/2022

Cultura

da només il·luminat per més de 5.000 espelmes que condueixen el públic per diferents racons on els habitants del poble representen diferents escenes inspirades en llegendes i històries obscures. Un recorregut ple de misteri que enguany comptarà amb la presència de l’Esbart de Tous. De l’Apagada se’n faran múltiples passis, de les 22:30 h a la 1 h de la matinada. Els espectacles del festival tenen un preu fixat de 2 euros (amb algunes excepcions, en què són gratuïts) i les entrades es poden comprar de manera anticipada i fins una hora abans de la representació al web del festival www. llegendes.cat. Els preus dels espectacles són possibles gràcies a la important aportació privada que els patrocina. Després de dues edicions marcades per la pandèmia, aquesta 13a edició torna a la normalitat plena, amb els aforaments al 100% i l’eliminació de l’obligatorietat de la mascareta. El Festival distribuirà programes de mà als visitants i es disposarà d’un Punt d’Informació per atendre consultes. Activitats paral·leles La llibreria i el Mercat artesanal de la Bossa de Bou estaran oberts al públic. Enguany, les famílies que vulguin acampar ho podran fer al Càmping Masia Can Aubareda amb reserva prèvia. Amb l’objectiu de difondre el patrimoni oral en llengua catalana, el Festival continua amb el seu projecte per recollir i ubicar al territori diferents relats que han anat passant de generació en generació. Per mitjà d’un formulari al web, tothom pot participar activament de la configuració del mapa interactiu de llegendes dels Països Catalans Finalment, en aquesta edició es comptarà amb una activitat complementària, que es durà a terme el dilluns 27 de juny al Casal. Es tracta de la projecció del documental ‘Arrel’, una producció de Fira Mediterrània que explora què els atrau de l’arrel, als creadors contemporanis, i com això es manifesta damunt dels escenaris.

societat

juny/2022

Cultura

Albert Guinovart i el Trio Fortuny, protagonistes de les Nits Culturals a Sant Pere Sallavinera La 25a edició del festival se celebrarà el cap de setmana de l’1 i 2 de juliol

El dissabte dia 2 de juliol, les Nits clouran amb el Trio Fortuny, amb els músics Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano), que interpretaran peces de W.A. Mozart, Bent Sørensen, Ernest Bloch i Ludwig van Beethoven. Ambdues funcions seran contextualitzades i comentades pel poeta Miquel Desclot. Durant la tarda de dissabte la companyia “Múcab Dans” presentarà la seva proposta visual, “Bombolles de Paper”, un espectacle participatiu de dansa i música que ens transportarà a un món fantàstic ple de bombolles i que s’acompanyarà d’un berenar per a tothom.

ANOIADIARI

Després de l’obligat parèntesi provocat per la pandèmia, Sant Pere Sallavinera recupera enguany les Nits Culturals. I ho fa amb un extraordinari programa per celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari. L’obertura es portarà a terme el divendres 1 de juliol amb una icònica acció de gràcies: el “Te Deum” d’Albert Guinovart, una obra d’envergadura per a doble cor, piano, orgue i percussió, acompanyat per la Polifònica de Puig-reig, el Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida, amb Jordi Castellà (orgue), Mireia Dolç (soprano) i Miquel Cobos (tenor), sota la direcció de Xavier Puig. El concert inclourà una segona part que permetrà gaudir de diversos musicals de Guinovart: les suites dels musicals “Gaudí” i “Mar i cel”, per concloure amb l’”Himne del Poble”, del musical “Scaramouche”. Albert Guinovart Albert Guinovart i Mingacho (Barcelona, 1962) és un pianista i compositor català. És un dels músics més polifacètics de l’actualitat. Amb la seva carrera com a pianista i la seva creació com a compositor ha obtingut un gran reconeixement. Com a pianista, destaca des de la seva interpretació del romanticisme fins a la de les seves pròpies creacions, passant per la d’autors catalans del tombant de segle com Enric Granados i Isaac Albéniz. I, pel que fa a la composició, han esdevingut molt populars les músiques que va compondre per a sèries televisives com Nissaga de poder o Laberint d’ombres, i molt especialment l’èxit del musical Mar i cel, que va compondre per a la companyia Dagoll Dagom. Però, a banda d’això, és autor d’un catàleg molt divers d’obres com el musical Gaudí (2002), la Sonata per a piano sobre temes tradicionals catalans (2006), el seu Concert per a piano (2006), l’obra instrumental de cambra i narrador La ciutat que parla, la ciutat que sona (2008) o l’òpera Alba eterna (2009).

Albert Guinovart.

El Trio Fortuny

El Trio Fortuny El “Trio Fortuny” el componen tres dels músics amb major inquietud i singularitat artística de la seva generació que els permet desenvolupar un treball rigorós d’aproximació a algunes de les obres clau escrites per a una de les formacions de cambra per excel·lència, el trio amb piano. El violinista Joel Bardolet va realitzar els seus estudis superiors a l’ESMuC i posteriorment va cursar un màster a la prestigiosa Musikhochschule Freiburg amb la violinista francesa Muriel Cantoreggi, amb qui encara avui manté el contacte i la relació musical. L’abril de 2012 va ser admès en el programa de màster especialitzat en solista a la Hochschule für Musik Basel, amb Rainer Schmidt. En finalitzar-lo, va debutar com a solista a la principal sala de concerts de Basilea, tocant el segon concert de Bartók amb la Basel Sinfonie Orchester. Ha rebut el mestratge de músics com Vera Martínez Mehner, Maurice Fuks, Erich Höbarth i András Keller. En l’actualitat és freqüent el contacte pedagògic amb Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak, Rony Rogoff i Ferenc Rados. Pau Codina va començar els seus estudis de violoncel amb cinc anys amb la professora Eulàlia Subirà, a l’Escola Municipal de Música de Manlleu. Ha rebut classes de professors com Ivan Chiffoleau, Daniel Grosgurin, Peter

societat

juny/2022

Cultura

Polifònica de Puig-Reig

Thiemann i Louise Hopkins. L’any 2002 va ser acceptat com a alumne a la prestigiosa escola Yehudi Menuhin de Londres, i va cursar els estudis de grau superior en la Guildhall School of Music & Drama, graduant-se amb menció d’honor el 2010. Posteriorment, va cursar el Solo Artist Diploma a la Chapelle Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les amb el professor Gary Hoffman. Ha assistit a cursos i classes magistrals amb professors com Lluís Claret, Anner Bylsma, Franz Helmer-

son, Steven Isserlis i Mstislav Rostropóvitx. Ha debutat ja com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de la RTVE, la Simfònica del Vallès i la JONC, respectivament. Marc Heredia va iniciar els seus estudis de piano amb tres anys i va continuar la seva formació amb Cecilio Tieles al Conservatori Superior de Música del Liceu. Més tard, entre 2008 i 2012, va continuar la seva formació a la Escuela Superior de Música Reina Sofía

amb professors com Dimitri Bashkirov i Claudio Martínez Mehner. De 2012 a 2014 va cursar un Master of Arts a la Hochschule für Musik de Basilea, Suïssa. Ha actuat en importants sales com L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional i la Fundación Juan March de Madrid, el Claustre de Sant Domènech de Peralada i també ha tocat en marcs com el cicle Solistas del SXXI a l’Auditorio Sony de Madrid o a l’Auditori de Girona, entre altres.

Un festival de referència Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera celebra enguany la seva 25a edició. Des de l’organització manifesten que “es tracta de la il·lusió de tot un poble per mostrar la bellesa del seu entorn i apropar la música clàssica d’alt nivell a la Catalunya Central”. La seva posada en escena i la gran qualitat del repertori i dels músics que l’executen, fan d’aquest festival un esdeveniment estival indispensable pels melòmans.”

societat

juny/2022

Treball

El 2031 hi haurà gairebé el triple de treballadors de més de 65 anys a l’Anoia La població activa a l’Anoia creixerà en 6.360 persones fins al 2031

ANOIADIARI

La població activa creixerà a curt i mitjà termini i se situarà en 70.473 treballadors el 2031 a l’Anoia, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població activa de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del 2021 al 2031, la població activa creixerà en 6.360 persones, xifra que suposa un creixement d’un 9% en el període. A llarg termini, la població activa de la comarca baixarà fins a 68.078 persones el 2046. El creixement de població activa serà lleugerament més alt en homes que en dones. Les projeccions apunten que el 2031 hi haurà 37.970 homes laborablement actius, són 3.487 més que en l’actualitat, un

9,18% més. En dones, el creixement serà del 8,83%, passant de 29.630 dones laboralment actives del 2021 a les 32.503 que es preveu hi hagi el 2031. Destaca l’augment de la població activa de més de seixanta-cinc anys, que passarà de 738 persones del 2021 a 1.947 el 2031; és a dir, en una dècada gairebé es triplicarà. També es preveu que els actius de la franja entre 55 i 64 anys creixi, en consonància amb l’envelliment de la població. Es passaria dels 10.134 treballadors de l’any passat fins als 14.695 d’aquí a deu anys. Segons l’Idescat, aquest previsible increment de població activa de més edat serà degut a l’entrada a aquestes franges de la generació del 219 baby boom o els canvis legislatius

195

Més creixement en homes El creixement de població activa serà lleugerament més alt en homes que en dones. Les projeccions apunten que el 2031 hi haurà 37.970 homes laborablement actius, són 3.487 més que en l’actualitat, un 9,18% més. En dones, el creixement serà del 8,83%, passant de 29.630 dones laboralment actives del 2021 a les 32.503 que es preveu hi hagi el 2031. Majors de 65 anys Destaca l’augment de la població activa de més de seixanta-cinc anys, que passarà de 738 persones del 2021 a 1.947 el 2031; és a dir, en una dècada gairebé es triplicarà.

en les jubilacions: el pas de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys depenent dels anys cotitzats; l’augment de penalitzacions a les jubilacions anticipades o les bonificacions per endarrerir l’edat de jubilació, entre altres. Segons les projeccions de població activa de l’Idescat, també creixerà la franja de treballadors més joves. Els actius de 16 a 24 anys passaran de 5.236 a 7.298 la pròxima dècada, a causa de l’alta natalitat registrada entre 2003 i 2015. En canvi, la franja de 25 a 54 anys és l’única que disminuirà: passarà de 48.005 a 46.533 durant aquest mateix període. Què passarà a Catalunya? A Catalunya, del 2021 al 2031 la població activa creixerà en 317 mil persones, xifra que suposa un creixement d’un 8,0% en el període. A llarg termini, amb un saldo migratori mitjà de 33 mil persones en edat laboral per any, la població activa de Catalunya es mantindria en 4,3 milions de persones el 2041 i es reduiria lleugerament fins als 4,2 milions el 2071. El nombre de persones laboralment actives més enllà dels 65 anys està creixent i continuarà creixent. El 2031 hi hauria 119 mil actius majors de 65 anys, més del doble dels 48 mil que hi ha el 2021. També augmentarà la xifra total d’actius de 55 a 64 anys que el 2021 és de 652 mil i que el 2031 seria de 855 mil, i són els que guanyaran més pes relatiu i suposaran un de cada 5 actius. Són diverses les raons que expliquen aquest augment tan important. D’una banda, l’estructura demogràfica, amb l’arribada en aquestes edats de les generacions plenes nascudes als anys seixanta del segle passat. D’altra banda, els canvis legislatius sobre la jubilació, amb l’establiment de l’edat ordinària de jubilació als 65 o 67 anys segons els anys cotitzats, les majors penalitzacions a les jubilacions anticipades i les bonificacions per endarrerir l’edat de jubilació ( jubilació demorada). La xifra d’actius joves, de 16 a 24 anys, també creixerà i passarà de 312 mil el 2021 a 423 mil el 2031, ja que l’alta natalitat registrada entre els anys 2003 i 2015 es traduirà en un augment de la població jove que s’incorpori al mercat laboral. El pes

relatiu dels joves de 16 a 24 anys també augmentarà i passaran del 7,8% el 2021 al 9,8% el 2031. La població de 25 a 54 anys, que constitueix el gruix de la població activa, disminuirà, ja que passarà de 2,97 milions de persones el 2021 a 2,90 el 2031 i el seu el seu pes relatiu passarà de ser el 74,6% del total dels actius el 2021 al 67,5% el 2031. D’altra banda, canviarà la seva estructura interna, ja que augmentaran el actius de 25 a 34 anys i disminuiran els de 40 a 49 anys. El percentatge de dones dins la població activa, que havia crescut fortament en els darrers 20 anys, romandrà en valors semblants als actuals, al voltant del 48%. Això és conseqüència del fet que les dones ja estan fortament incorporades a la vida laboral en les edats joves i adultes. Es produirà un augment significatiu de la participació laboral femenina en les edats properes a la jubilació, però aquest augment també es produirà entre els homes. En el cas dels majors de 65 anys, en 10 anys es duplicaran els homes actius (de 29 mil a 62 mil) i es triplicaran les dones actives (de 18 mil a 57 mil). La taxa d’activitat augmentarà La taxa d’activitat augmentarà a l’horitzó 2031 i se situarà en el 80,3% de la població de 16 a 64 anys (83,1% en els homes i 77,5% en les dones). En relació amb els valors actuals es manté la diferència percentual de gairebé 6 punts en la taxa d’activitat entre homes i dones. Els principals augments en les taxes d’activitat es produiran en els majors de 55 anys, per efecte dels canvis legislatius en matèria de jubilació, que segons els anys cotitzats estableixen l’edat de jubilació ordinària en els 65 o 67 anys i la jubilació anticipada en els 63 o 65 anys. La taxa d’activitat de 55 a 64 anys serà del 72,4%, 6 punts per sobre del valor actual. El canvi més intens es produirà en la taxa d’activitat de 65 a 74 anys, que passaria del 6,8% el 2021 al 13,2% el 2031. La taxa d’activitat dels adults de 25 a 54 anys serà del 90,6%, lleugerament per sobre del valor actual. La taxa d’activitat dels joves de 16 a 24 anys augmentarà fins al 51,6% i se situarà en valors semblants als de l’any 2011, quan la participació laboral dels joves era més alta que actualment.

Rigat_Tanca l'Aixeta.pdf

juny/2022

20/6/22

12:30

publiciat

NO ET QUEDIS SEC. TANCA L'AIXETA! Cada petit gest que facis per estalviar aigua serà una gran contribució davant l’actual situació d’alerta per sequera que afecta 14 municipis de l’Anoia. Si no aturem aquest descens continuat de les reserves d’aigua, es podrien establir restriccions de consum. Per això, et proposem diversos consells per preservar aquest recurs essencial. Perquè el consum responsable comença a casa i cada gota que estalviïs serà una gota més per al planeta.

CUINA

TERRASSA / JARDÍ

Tanca l’aixeta mentre ensabones.

Rega al matí o al vespre per evitar l’evaporació durant les hores de més sol.

Fes servir el programa d’estalvi del rentaplats.

• Recull l’aigua de pluja i aproﬁta l’aigua de cuinar verdures per regar.

100 15 litres litres

• Tingues plantes autòctones que s’adapten al clima.

Posa la rentadora només quan estigui plena.

Escombra el paviment en lloc de netejar-lo amb la mànega.

Utilitza un programa d’estalvi. C

200 75 litres litres

500 50 litres litres

BANY

CMY

Sigues conscient del consum d’aigua virtual.

Tanca l'aixeta mentre...

La nostra activitat diària té un consum d’aigua no directe per produir els productes que consumim.

Et rentes les mans.

Sigues responsable amb les teves decisions de consum general.

Et rentes les dents i fes servir un got per glopejar.

16 litres

30 litres

litres

Dutxa't en comptes de banyar-te. 8.500 litres

2.495 litres

898

Tanca l’aixeta mentre t’ensabones.

litres

200 60 litres litres

Tanca les aixetes quan no les utilitzis. Estalvia ﬁns a 30 litres!

No facis servir el vàter com a paperera.

Vigila les fuites.

I utilitza el botó adient al tipus de descàrrega.

Instal·la un airejador d’aixeta que barreja l’aigua amb aire i gasta menys.

litres

@AiguadeRigat_

aiguaderigat.cat

litres

ecomomia

juny/2022

Les licitacions d’obres públiques van augmentar un 97% a Catalunya, el que suposa un increment del 52% respecte del 2019. Això no obstant, només van assolir els 2.958 MEUR, per sota de la mitjana dels darrers 20 anys, situada en 3.700 MEUR a preus. L’’activitat constructora a Catalunya va créixer un 1,6% el 2021, assolint els 11.300 MEUR corrents, tot i que es va situar per sota de l’economia catalana, que va augmentar un 5,8%.

economia

Les licitacions d’obres públiques augmenten un 97% a Catalunya, tot i que no assoleixen la mitjana dels darrers anys MARTA VIDAL/ACN

Les licitacions d’obres públiques van augmentar un 97% a Catalunya, el que suposa un increment del 52% respecte del 2019, segons un informe de la Cambra de Contractistes (CCOC). Això no obstant, només van assolir els 2.958 MEUR, per sota de la mitjana dels darrers 20 anys, situada en 3.700 MEUR a preus. Pel que fa al sector, l’activitat constructora a Catalunya va créixer un 1,6% el 2021, assolint els 11.300 MEUR corrents, tot i que es va situar per sota de l’economia catalana, que va augmentar un 5,8%. El president de la CCOC, Joaquim Llansó, ha assenyalat “la manca d’inversió real” per part l’Estat i el Govern i ha dit que no pot ser que “de manera recurrent” executin menys del pressupostat. En referència a les licitacions d’obres públiques, la Cambra de Contractistes ha posat en el punt de mira que, malgrat l’increment registrat, aquesta “resta lluny de les necessitats de l’economia catalana”. En aquest sentit, la patronal exigeix que les licitacions assoleixin els 5.000 milions d’euros

anuals, l’equivalent al 2,2% del PIB, i que, segons afirmen des de la CCOC, és la tendència dels principals països de la Unió Europea en els darrers anys. Quant al creixement registrat de l’activitat del sector, la CCOC detalla que en són mostra l’augment del consum de ciment (8,2%), de la producció de formigó (4%), i de l’afiliació de la Seguretat Social (4,6% en mitjana anual). La patronal, però, assenyala que el pes del sector en el PIB català del 2021, situat en un 4,65%, suposa menys de la meitat del que representava el sector en el conjunt de l’activitat econòmica del territori l’any 2006, quan es trobava en un 10,7%. L’informe presentat per la CCOC també recull un increment en el nombre d’habitatges acabats a Catalunya, que augmentar un 11,4% el 2021, assolint un total de 13.517 habitatges construïts. Si es fa una comparativa amb el 2007, però, aquesta xifra només representa un 18% dels habitatges finalitzats aquell any, quan el sector en va produir 74.802. Les dades també mostren que el 2021 es van quedar desertes un total de 296

El president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Joaquim Llansó.

Marta Vidal

obres, per valor de 66 MEUR. En el que va d’any, 54 obres han quedat ja sense licitació. En risc el “creixement potencial” del sector Els contractistes han posat en relleu les expectatives “positives” de cara el final de l’any 2022. D’una banda, han subratllat que la previsió és que la inversió en construcció a Espanya creixi entorn del 4% durant aquest 2022. En aquesta línia, s’espera que la construcció residencial creixi al voltant d’un 8%,i que la inversió en obra pública augmenti en un 8,5%, gràcies, en part, als efectes dels fons Next Generation. Un dels motius rere aquesta expectació és que en el primer trimestre d’enguany el nombre de licitacions d’obres ha escalat fins a les 1.118, per un import de 972 milions.Tanmateix, segons apuntala CCOC, hi ha tres factors que podrien truncar les bones previsions, com són l’augment dels preus dels materials i de l’energia, la gestió dels fons europeus, complexa per culpa de la magnitud dels tràmits i els tecnicismes implicats, i la guerra a Ucraïna.

Davant d’això, la patronal ha tornat a insistir en la necessitat de la revisió extraordinària de preus, adoptada en els Reials Decrets llei 3/2022 i 6/2022, i que demanen que vagi acompanyada de mecanismes d’adaptació dels preus dels projectes a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs, utilitzant les mateixes fórmules de revisió de preus que la llei ja preveu i els índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministeri d’Hisenda. Més enllà d’això, els contractistes també defensen establir amb caràcter general que tota obra que surti a licitació inclogui al seu plec de clàusules administratives un mecanisme extraordinari de revisió de preus, que s’apliqui des del moment d’inici de les obres fins a la seva finalització. L’execució pressupostària de l’Estat i la Generalitat en el punt de mira En la seva intervenció, el president de la CCOC, Joaquim Llansó, s’ha mostrat contundent davant les xifres d’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya, xifrades en un 35% del total previst pel 2021. En aquest sentit, Llansó ha lamentat que el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures econòmi-

economia

juny/2022

L’informe presentat per la CCOC també recull un increment en el nombre d’habitatges acabats a Catalunya, que augmentar un 11,4% el 2021, assolint un total de 13.517 habitatges construïts. Si es fa una comparativa amb el 2007, però, aquesta xifra només representa un 18% dels habitatges finalitzats aquell any, quan el sector en va produir 74.802.

ques i socials a Catalunya sigui aproximadament de 35.000 milions d’euros pel període 2009-2020. El president de la patronal ha assegurat que els contractistes “han demanat explicacions” al govern espanyol per les dades d’execució real d’enguany, i ha assenyalat a la “manca de voluntat política” davant una argumentació “curiosa”. Llansó feia referència a l’explicació donada per alguns membres de l’executiu espanyol que argumentaven que el dèficit d’inversió executada a Catalunya el 2021 era conseqüència de la crisi per la pandèmia de la covid-19. “A Madrid potser no han tingut pandèmia”, ha ironitzat el president de la CCOC. Els contractistes també han carregat contra la Generalitat i han denunciat que “no només és l’Estat” el problema. Llansó ha posat en el punt de mira la mitjana d’execució dels pressupostos de la Generalitat en infraestructures, que se situen entorn del 65%. Amb això, ha advertit que tant l’Estat com la Generalitat estarien “incomplint la llei” amb la no execució dels pressupostos generals de cada administració. Llansó ha apuntat que la solució podria passar per fer unes previsions d’inversió “més raonades i segures”.

“Determinar el valor a partir de la correcció del valor cadastral prèviament fixat per l’administració no sembla l’idoni, a criteri del Tribunal Suprem, ja que no implica un examen individualitzat de l’immoble concret ni està degudament motivat. Tampoc no ho és el dictamen de pèrits si aquest no comporta l’examen i visita a l’immoble de què es tracti.” CARLOS CALATAYUD CHOLLET

El valor de referència

ots sabem que quan declarem un valor d’un immoble en una herència, donació o venda tenim la possibilitat que l’administració tributària ens en faci una comprovació. I si bé durant molt de temps aquesta comprovació ha estat una qüestió molt litigiosa, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha criticat el sistema utilitzat per l’administració, considerant-ho molt estàtic i allunyat de la realitat. L’administració fonamentava la liquidació que feia en informes de valoració dels que resultaven quotes tributàries més grans. L’interessat podia interposar recurs contra la regularització administrativa per comprovació de valors, cosa que permetia suspendre l’execució d’aquesta liquidació invocant una taxació pericial contradictòria, i no se’n derivava cap sanció per al contribuent. El sistema que establia l’administració per determinar el mínim pel qual valorar un immoble a efectes de liquidar els impostos, va quedar en franca evidència amb l’anomenada crisi de la bombolla immobiliària, on la correcció brusca dels preus dels immobles, els va allunyar de forma dramàtica de la valoració fixada per l’administració, amb uns mètodes estàtics que no consideraven gens els preus reals, la fiscalitat o l’estat de l’immoble. Determinar el valor a partir de la correcció del valor cadastral prèviament fixat per l’administració no sembla l’idoni, a criteri del Tribunal Suprem, ja que no implica un examen individualitzat de l’immoble concret ni està degudament motivat. Tampoc no ho és el dictamen de pèrits si aquest no comporta l’examen i visita a l’immoble de què es tracti. Tots aquests antecedents han portat el legislador a crear un nou concepte: el valor de referència. La llei 11/2021 de 9 de juliol de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal que ho cregui, no considera les aportacions de la jurisprudència, i passa a considerar el “valor de mercat” dels immobles com aquell Valor de Referència fixat per la normativa reguladora del cadastre immobiliari a la data de meritació de L’impost. De manera que quan heretem, donem o transmetem un immoble, haurem de prendre aquest valor de referència com a valor mínim per a la liquidació de l’impost des de l’1 de gener passat. Es donen així dues possibilitats. Que el preu de venda sigui inferior al Valor de Referència, en què haurem de liquidar obligatòriament prenent com a base aquest últim. O que el preu de venda sigui superior al de Referència, cas en què liquidarem pel major dels dos, és a dir, pel preu de venda. Veiem que, com sempre, l’administració surt guanyant, ja que no accepta un possible preu de venda inferior al que resulti del que la mateixa administració determina, però sí que accepta que el preu de venda sigui superior...

Però hi ha casos en què ens trobem que l’administració encara no ha fixat el valor de referència. En aquests supòsits es pren com a base el valor més gran, naturalment, entre el preu de venda declarat (o de la contraprestació pactada si és el cas) o el valor de mercat. A la pregunta de si es pot impugnar aquest valor, la resposta és que sí. Però no ho posen fàcil, ja que és necessàriament en via administrativa ordinària o la contenciós administrativa a posteriori, tant si és una interlocutòria liquidació, com de liquidació administrativa. A més, l’executivitat de la liquidació administrativa no s’interromp per la interposició del recurs, sinó que estarem obligats a pagar la quota o presentar garantia suficient per poder-la suspendre. És veritat que en principi el Valor de Referència hauria, en teoria, acostar-se més al Valor de Mercat, en prendre com a base els valors ja declarats, és a dir, els preus reals fixats a les escriptures, i que s’hauria d’actualitzar cada any. No obstant això, les variables incontrolables, com l’estat de conservació de l’immoble, no es considera, i si bé es preveu una correcció del valor de referència, reduint-lo en un 10 per aproximar-lo al valor real de mercat, no sembla que sigui suficient. És probable que en el futur vegem com el Tribunal Constitucional es manifesta en contra d’aquest sistema objectivat de determinació dels valors dels béns, al contrari al principi de capacitat econòmica en aquells casos en què el valor real d’una transacció sigui inferior a de referència, ja que grava una capacitat econòmica inexistent. De moment estem esperant veure com evolucionen els esdeveniments, a mesura que es facin transaccions i s’interposen recursos, per saber a la pràctica si el nou sistema adoptat és un èxit o requereix noves modificacions, que sembla el més probable. Tots aquests antecedents han portat el legislador a crear un nou concepte: el valor de referència. La llei 11/2021 de 9 de juliol de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal que ho cregui, no considera les aportacions de la jurisprudència, i passa a considerar el “valor de mercat” dels immobles com aquell Valor de Referència fixat per la normativa reguladora del cadastre immobiliari a la data de meritació de L’impost. De manera que quan heretem, donem o transmetem un immoble, haurem de prendre aquest valor de referència com a valor mínim per a la liquidació de l’impost des de l’1 de gener passat.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

Renting des de 250€ al mes

Renting des de 225€ al mes