ANOIADIARI 62 (JUNY/JULIOL 2021)

Aquest estiu gpaau dae’lixa ss l’Anoia Dossier

Número 62 · Juny-Juliol del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

255 atropellaments

Durant el període 2010-2021 s’han registrat 255 atropellaments dins la trama urbana d’Igualada. Segons el Servei Català de Trànsit, durant aquest període, hi ha hagut 955 accidents amb víctimes: 999 ferits lleus, 79 ferits greus i 4 morts

NARCÍS RIBALTA / RÀDIO IGUALADA

A portada P04

El juny es tanca sense morts per COVID-19

La COVID persistent: les seqüeles de la pandèmia

Un nou pla per a l’aeròdrom

Pugen els contagis i baixa la mitjana d’edat dels positius, que se situa en 31,37 anys

Aquesta tipologia pot afectar més del 20% de les persones infectades pel virus

Fa dotze anys la Generalitat va anunciar que l’equipament acolliria un aeroport corporatiu

P08

P10

P12

Igualada acollirà el mosaic “Mirades des del confinament” de Joan Fontcuberta i Òmnium P18

Set pobles de l’Anoia, en situació crítica

Primers passos per a la reforma de l’autovia

La imatge corporal dels adolescents

L’envelliment de la població i la manca d’oportunitats laborals, entre els factors del despoblament

L’avantprojecte de reforma del tram Jorba-Abrera, amb un cost de 500 MEUR, a exposició pública

Tres infermeres estudien els factors que influeixen en el concepte que tenen els joves sobre el seu cos

P15

P16

P21

02

editorial

juny-juliol/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Repoblament

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

A

bans de la Guerra Civil Espanyola, Bellprat tenia sis vegades més habitants que la seva població actual.

Montmaneu, el triple de veïns i veïnes dels que té ara. A principis de segle XX, municipis com Copons tenien els mateixos habitants que ara tenen Jorba o la Llacuna.

Sortint només una mica dels límits de la comarca, ens trobem el poble d’Esblada, pertanyent al nucli de Querol, que fa uns anys va estar a la venda. Tal com sona. Casos com aquest són l’últim esglaó del procés de despoblament que afecta cada cop més la Catalunya interior. L’Àrea Metropolitana té un efecte centrifugador i la meitat est de l’Anoia està creixent, mentre a grans trets, l’altra meitat viu una dinàmica inversa. Hi ha diversos factors que incideixen en aquest despoblament, com la capacitat de tenir serveis a prop. Jorba i Castellolí tenien fa un segle els mateixos habitants que Copons, Argençola o els Prats de Rei aleshores i els han mantingut per les seves bones connexions amb les capitals de la comarca i el país, sobretot. Hi ha una col·lisió de factors, un cercle viciós, que aprofundeix en la ferida del despoblament: envelliment dels habitants, manca de serveis, la manca d’estímuls als sectors econòmics d’aquests pobles, l’allunyament dels grans eixos de població i el desin-

Es pot viure i treballar des dels pobles. Hi ha iniciatives en marxa i cal un acompanyament des dels despatxos de Barcelona. Alguns detalls hi ajudarien, com que entre la quinzena de carteres i àrees —alguns amb noms pomposos—de la Generalitat i el Consell Comarcal n’hi hagués alguna de Despoblament. O fins i tot millor: Repoblament.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

terès de les administracions. Els símptomes d’aquest abandonament els veiem amb una nova problemàtica estructural: a part de les cases buides, la facilitat amb què ara aterren les empreses de les energies renovables per posar l’aerogenerador de torn on els ve de grat. Els habitants cada cop són menys i, per tant, hi ha menys pagesos que puguin gestionar el territori.

La descurança d’aquests terrenys i boscos, si no es gestionen, fa més difícil plantar cara als incendis. Una estampa anecdòtica del despoblament és uns 50 homes de la Guàrdia Civil entrant a Montmaneu el migdia de l’1-O com si fos una operació especial de la Guerra de Vietnam, però sense l’oposició que van trobar a altres llocs. A Montmaneu hi viuen unes 150 persones i té la mitjana d’edat més alta de la comarca. Una presa fàcil. La cosa és que amb tan pocs habitants, ja havien votat gairebé tots.

El procés de despoblament, però, no ha de ser irreversible. Es pot viure i treballar des dels pobles. Hi ha iniciatives en marxa i cal un acompanyament des dels despatxos de Barcelona. Alguns detalls hi ajudarien, com que entre la quinzena de carteres i àrees —alguns amb noms pomposos—de la Generalitat i el Consell Comarcal n’hi hagués alguna de Despoblament. O fins i tot millor: Repoblament.

La mascareta deixarà de ser obligatòria a l’aire lliure el 26 de juny. Continuaràs usant-la?

AMB EL SUPORT DE

Sí, durant un temps, ho faré com fins ara 57.6% No, només en espais tancats 42.4%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Quina nota poses a la seguretat per a vianants al Passeig Verdaguer?

Excel·lent 3.4% Notable 6.5% Bé 6.1%

Suficient 11.4% Deficient 72.6%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

publicitat

juny-juliol/2021

converseskm0

El ‘Polònia’, des de dins El ‘Polònia’ de TV3 celebra el seu 15è aniversari. Quatre igualadins que han treballat en la seva realització ens descobreixen com es fa el programa. Júlia Cot i Jordi López (guionistes), Xavi Rojas (grafista) i Santi Vidal (postproducció), acompanyats per l’actor Toni Albà, ens explicaran anècdotes, curiositats i xafarderies d’aquest emblemàtic programa d’humor i tot el que passa entre bambolines...

Conduirà la conversa la igualadina Carola Vilanova.

DIJOUS 8 DE JULIOL DE 2021 / 19:30 H / JARDINS DEL MERCANTIL / IGUALADA mirades

Igualada, zona zero Benet Iñigo és el cap de societat dels serveis informatius de RAC1 i autor del llibre Essencials, un esfereïdor relat de l’experiència que van viure els professionals sanitaris durant la pandèmia, amb testimonis anoiencs. Quico Sallés, redactor a El Món i col·laborador entre altres, del FAQS, durant el confinament va recórrer mig país per escriure una trepidant crònica sobre el confinament, Catalunya, zona zero.

Parlem amb aquests dos periodistes sobre la crisi de la pandèmia i sobre com van viure el confinament de la Conca d’Òdena, l’epicentre de la COVID-19 a Catalunya.

DIMARTS 13 DE JULIOL DE 2021 / 19:30 H / JARDINS DEL MERCANTIL / IGUALADA converseskm0

El pop emergent a l’Anoia Igualada i l’Anoia han estat, tradicionalment, una extraordinària pedrera de músics.

L’Enderrock, la revista referència de l’escena musical catalana, i l’AnoiaDiari, hem convidat als joves músics anoiencs Roger Argemí, Laia Coca (Abiertas Hasta el Amanecer), Sílvia Farrés (JoKB), Marina Freixas i Paunezz per parlar sobre el present i el futur de la música a la nostra comarca. L’acte, que comptarà amb una fila zero amb més músics locals, serà conduït pel cap de projectes del Grup Enderrock, Jordi Novell.

DIJOUS 15 DE JULIOL DE 2021 / 19:30 H / JARDINS DEL MERCANTIL / IGUALADA Aforament limitat i mesures COVID

Els actes són a l’aire lliure, gratuïts i oberts a tothom. Es faran seguint les mesures establertes de protecció i prevenció de contagis per COVID-19 Recomanem que us inscriviu prèviament. Trobareu els enllaços a www.anoiadiari.cat Si no s’exhaureix l’aforament amb les inscripcions prèvies, s’obrirà l’accés al públic 30 minuts abans de l’inici de l’acte (Accés als jardins del Mercantil pel C/ Clos)

Vine i et convidem a un tast de la cervesa artesana igualadina PANTONE

UNA INICIATIVA POSSIBLE GRÀCIES A:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

ORGANITZA:

AMB EL SUPORT DE:

03

04

a portada

juny-juliol/2021

39

a portada

Aquest 2021 s’han registrat 39 accidents amb víctimes (morts, ferits greus o lleus) dins la trama urbana d’Igualada. Aquesta xifra ha anat baixant els darrers anys: el 2010 hi va haver 102 accidents amb víctimes, i el 2020 la xifra va baixar fins a 70

Igualada registra 255 atropellaments en via urbana en deu anys Des del 2010, s’han registrat 255 atropellaments dins la trama urbana d’Igualada. Són dades del Servei Català de Trànsit, que també indiquen que, durant aquest període, hi ha hagut 4 morts, 79 ferits greus i 999 ferits lleus en accidents de trànsit als carrers de la capital de l’Anoia. Són, tanmateix, xifres que estan per sota de les registrades en ciutats com Vilafranca del Penedès, Vic o Manresa

ANOIADIARI

El passat dijous 10 de juny, un vehicle va atropellar una dona al passeig Verdaguer d’Igualada, a la confluència amb el carrer Sant Josep. Aquest era el segon atropellament en aquesta neuràlgica i transitada via al centre de la ciutat en poques setmanes: el 27 d’abril, hi havia hagut un altre atropellament en aquesta mateixa zona. El succés va tenir lloc al pas de vianants de l’escola Mowgli, amb dos menors implicats. El passeig Verdaguer és un dels punts negres de la sinistralitat dins el municipi d’Igualada.

El 2019 hi va haver dos morts per atropellaments. Però no és l’únic punt conflictiu. Fins ara, l’atropellament més greu va tenir lloc el 22 abril, al carrer Sant Carles, quan un vehicle va envestir un vianant,

que va haver de ser traslladat en helicòpter pel Servei d’Emergències Mèdiques en estat greu. Des d’inicis d’any, segons Trànsit, s’han registrat 10 atropellaments a Igualada.

Arran d’aquests atropellaments, l’Ajuntament d’Igualada va anunciar l’aplicació de mesures més contundents per pacificar el trànsit en tot el passeig i, especialment, davant l’esmentat centre escolar. Per la seva banda, el passat 16 de juny, des de l’oposició Igualada Som-hi demanava limitar la velocitat del trànsit rodat al passeig Verdaguer a 30 quilòmetres per hora. Des del govern municipal, el regidor de Mobilitat Miquel Vives, va respondre que “ja hem dit a l’oposició que estem preparant Igualada com a ciutat 30, amb l’excepció d’uns pocs carrers que no tenen una lògica perquè tinguin aquesta limitació.

Per tant, demanar que el passeig

sigui zona 30 quan estem preparant gairebé tota la ciutat perquè ho sigui no té gaire sentit. Ja hem fet carrers 30 al centre de la ciutat i gairebé l’oposició en bloc se’n reia”.

El govern assegurava que “en les pròximes setmanes hi haurà noves accions al Passeig, ja previstos molt abans que s’encengués aquesta flama populista, però cal entendre que tot té uns ‘tempos’”. “Són propostes oportunistes, populisme de darrera hora”, reblava Vives.

Xifres inferiors a les de Vic, Manresa o Vilafranca Tot i que, d’entrada, les xifres de sinistralitat dins la trama urbana d’Igualada —amb uns 40.742 habitants (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya)— poden ser sorprenents, si les comparem amb altres ciutats com Vic (47.639 habitants), Vilafranca del Penedès (40.154 habitants) o Manresa (78.245 habitants), veiem que la

Punt negre El passeig Verdaguer és un dels punts negres de la sinistralitat per accidents de trànsit a Igualada, especialment pel que fa als atropellaments: el 2019 es van registrar dues víctimes mortals per atropellament en aquesta via.

“Populisme” El govern municipal acusa Igualada Som-hi de fer “populisme” quan sol·licita que el passeig Verdaguer passi a ser una via limitada a 30 km/hora.

capital de l’Anoia està per sota de la mitjana d’aquests municipis de l’Eix Diagonal.

Segons Miquel Vives “Igualada està per sota de la mitjana catalana, i els cercles de comparació ens diuen que estem millor que ciutats de mida similar. Però aquestes dades no fan que ens relaxem, al contrari, treballem cada dia per a evitar qualsevol accident per petit que sigui.”

En aquest sentit, pel que fa a les mesures preses des de l’ajuntament, el regidor explica a l’AD que “hem actuat en molts llocs de la ciutat: hem fet accions específiques entorn de diverses escoles com per exemple l’Emili Vallès per facilitar l’entrada i sortida i seguir els protocols COVID o també al voltant

6 115

11 101

6 97

1 5 85

5 86

2

10 86

6 78

4 81

10

7 85

79

1 4 72

5 34

2010

2011

FERITS LLEUS

2012

FERITS GREUS

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

MORTS

VÍCTIMES EN ACCIDENTS EN VIA URBANA D’IGUALADA (2010-2021) Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

a portada

juny-juliol/2021

4

En el període 2010-2021 els accidents de circulació dins la trama urbana d’Igualada s’han saldat amb 4 víctimes mortals. El 2012 n’hi va haver 1, igual que l’any passat. El 2019 hi va haver 2 morts, ambdós per atropellament al passeig Verdaguer

Un home va resultar ferit de gravetat en un atropellament al carrer Sant Carles, el passat 22 d’abril.

31

05

El 2010 es van registrar 27 atropellaments a Igualada. Aquesta xifra va anar baixant, fins als 14 atropellaments del 2020. La tendència a la baixa es va trencar el 2019, quan hi va haver 31 atropellaments

de l’escola Mowgli per millorar la seguretat de l’entrada a l’escola.

Entre altres actuacions tenim previstes la millora de la seguretat a la confluència entre el Carrer Santa Caterina i Joan Maragall, la pacificació de la Rambla Sant Isidre i el Carrer Galícia i diverses actuacions a Les Comes per reduir els infractors.”

Un dels punts negres dins la trama urbana d’Igualada és el passeig Verdaguer. Sobre l’especial casuística d’aquesta via, una de les principals de la ciutat, Miquel Vives assenyala que “Igualada presenta unes característiques molt especials: té una densitat de població elevada i un nombre de cotxes més elevat que la mitjana. Cal tenir en compte, també, que un dels punts especials de la ciutat és el passeig Verdaguer. Aquesta via central, que tant ens enorgulleix als Igualadins, és una zona molt complexa des del punt de vista de la mobilitat i que ens costaria de trobar un exemple similar a la resta de Catalunya. És una via central que s’utilitza per a repartir el trànsit i això fa que sigui

una via molt usada plena de passos de vianants, bicicletes i patinets. A més és una via molt llarga, molt seccionada per carrers que la travessen i on hi ha situats molts punts d’interès. Penseu que al Passeig hi ha, per destacar-ne sols alguns, un CAP, una estació de tren i d’autobusos, el jutjat, la delegació d’hisenda, diverses escoles, el casal del Passeig, bancs, diversos comerços i restaurants i l’edifici de la Policia Local.”

Per aquest motiu, afegeix Vives, “sempre estem actuant d’una manera o altra al Passeig. A curt termini hi tenim especial cura per tal que estigui sempre ben senyalitzat i habitualment es realitza el repintat de la pintura viària que es desgasta força amb l’alt pas de vehicles de la via. Hem instal·lat llums específics en passos de vianants, tant en alçada o a terra. Ara estem millorant la visibilitat en alguns passos de vianants no semaforitzats alhora que treballem per revisar i millorar la il·luminació allà on és necessari i apliquem mesures físiques de reducció de velocitat.” >>>>>>>>>>

06

a portada

juny-juliol/2021

“

Accidents de trànsit a Igualada A banda del passeig Verdaguer, hi ha altres punts conflictius dins la xarxa viària d’Igualada. El regidor responsable de Mobilitat, explica que “tenim eines que ens permeten detectar els punts de concentració d’accidents a la ciutat, la seva casuística, quines mesures cal prendre per a resoldre’ls i com evolucionen durant el temps amb l’aplicació de mesures correctives. Cada punt requereix un estudi de detall i unes mesures correctores pròpies, però les més usuals són millorar la visibilitat de la via (per exemple impedint que cotxes hi aparquin), la creació d’”orelles” als passos de vianants que fan augmentar-ne la visibilitat alhora que els els fan accessibles per a tothom, millorar les senyalitzacions i la pintura viària, o bé col·locar reductors de velocitat. Cal dir que des de l’Ajuntament reballem en aquests punts i també en aquells en què hi ha la percepció d’inseguretat.”

Sobre la seguretat, tant per als usuaris de vehicles, vianats i ciclistes, Miquel Vives assenyala que “la mobilitat ha canviat en els últims anys i ha pres protagonisme. En

4 Igualada 40.742 hab.

part per l’aparició dels nous modes de transport com per exemple els patinets elèctrics, la conscienciació per la cura del clima i el canvi d’hàbits amb un increment de l’ús de vehicles més sostenibles com ara les bicicletes. L’aparició de noves formes de consum, molt lligades a la logística i al lliurament de paquets, han fet incrementar el nombre de vehicles que circulen per la ciutat quan fan els repartiments. Tot i que les dades sobre la nostra seguretat viària són millors que les dades de ciutats similars, continuem treballant incansablement per a millorar la seguretat en el trànsit. La nostra voluntat és la de pacificar el trànsit a la ciutat. Això suposa treballar per la convivència de tots els models de transport, des de vianants a vehicles de motor i afavorir els modes de transport més sostenibles com són les bicicletes i els autobusos.

Aquesta pacificació també suposa la reducció de la velocitat a la ciutat, i reducció del trànsit de pas en carrers. La pacificació comporta directament una millora en la seguretat i una reducció en l’accidentalitat i en la lesivitat dels accidents.”

7

5 Vic 47.639 hab.

Manresa 78.245 hab.

1

Vilafranca 40.154 hab.

MORTS EN ACCIDENTS EN VIA URBANA (2010-2021) Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

182

160

118 79 Igualada 40.742 hab.

Vic 47.639 hab.

Manresa 78.245 hab.

Igualada i la mobilitat del futur

“Igualada està per sota de la mitjana catalana, i els cercles de comparació ens diuen que estem millor que ciutats de mida similar.

Però aquestes dades no fan que ens relaxem, al contrari, treballem cada dia per a evitar qualsevol accident per petit que sigui.”

En l’àmbit de la mobilitat, la Igualada del futur que s’imagina el regidor Miquel Vives “és una ciutat on els modes de transport més sostenibles, com són anar a peu, amb bicicleta o autobús, han pres el protagonisme al cotxe. Estem fent una ciutat verda, i això ha propiciat canvis d’hàbits afavorint els desplaçaments a peu o en bicicleta.

En la Igualada del futur, aquesta tendència s’accentuarà.”

La Igualada del futur, afegeix, “és referent en cultura, oci i comerç.

Amb aparcament dissuasiu a la perifèria de la ciutat, una mesura que fa que es pugui venir a la ciutat a comprar, sense presses i amb comoditat, però que també pacifica la ciutat fent que els vehicles privats no entrin al centre. Però això és també a causa del fet que estem connectats amb el país de forma ràpida i segura.”

Segons Vives, “la Igualada que construïm és una ciutat amb velocitat mitjana més baixa, el que pacifica el trànsit i la fa encara més segura. La mobilitat que estem construint és una mobilitat que aporta qualitat de vida als veïns i veïnes perquè permet passejar per la ciutat, permet anar a treballar o a comprar a peu, en patinet o en bicicleta, però també tenim en compte que la ciutat ha de permetre l’arribada de mercaderies i ha de fer d’Igualada un centre de comerç i oci; una ciutat viva.”

“Tot i que les dades sobre la nostra seguretat viària són millors que les dades de ciutats similars, continuem treballant incansablement per a millorar la seguretat en el trànsit. La nostra voluntat és la de pacificar el trànsit a la ciutat.”

“Igualada és una ciutat on els modes de transport més sostenibles, com són anar a peu, amb bicicleta o autobús, han pres el protagonisme al cotxe. Estem fent una ciutat verda, i això ha propiciat canvis d’hàbits afavorint els desplaçaments a peu o en bicicleta. En la Igualada del futur, aquesta tendència s’accentuarà.”

991

Vic 47.639 hab.

Manresa 78.245 hab.

Vilafranca 40.154 hab.

FERITS LLEUS EN ACCIDENTS EN VIA URBANA (2010-2021) Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

610

MIQUEL VIVES REGIDOR DE MOBILITAT DE L’AJUNTAMENT D’IGUALADA

397

255

Vilafranca 40.154 hab.

Igualada 40.742 hab.

FERITS GREUS EN ACCIDENTS EN VIA URBANA (2010-2021)

1.527

999 Igualada 40.742 hab.

2.860

322

Vic 47.639 hab.

Manresa 78.245 hab.

Vilafranca 40.154 hab.

ATROPELLAMENTS EN VIA URBANA (2010-2021)

Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

27

27

19

24

21

29

19

17

17

31

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

14 10

255

2020 2021 2010-2021

ATROPELLAMNETS EN VIA URBANA A IGUALADA (2010-2021) Fonts: Servei Català de Trànsit / IDESCAT

juny-juliol/2021

publicitat

07

08

societat

juny-juliol/2021

societat

31

La mitjana d’edat dels infectats per la COVID-19 està baixant.

A l’Anoia se situa en 31,37 anys, mentre que a Igualada la mitjana és lleugerament superior, situant-se en 32,74 anys.

Al conjunt de Catalunya, la mitjana de casos positius registrats baixa fins a 28,71 anys

L’Anoia no registra morts per COVID durant el juny, però els contagis s’incrementen de manera dràstica L’abast del procés de vacunació ha fet un efecte ‘tallafocs’ dels ingressos hospitalaris, que són similars als del setembre passat, quan hi havia més restriccions que era. No s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal per coronavirus des del 15 de maig. Els indicadors de risc de rebrot, però, són molt alts, sobretot en el cas d’Igualada

FRANCESC VILAPRINYÓ Més de la meitat de la població anoienca ja ha estat vacunada amb almenys una dosi. Les dades que facilitava el Departament de Salut aquest dijous 1 de juliol indicaven, també, que més d’un terç dels anoiencs (41.008 persones) ja té la pauta completa, és a dir, que han rebut les dues dosis de les diferents vacunes Pfizer, Moderna, Astra Zeneca o la monodosi de Janssen.

El ritme de vacunació s’ha incrementat des de finals del mes d’abril, quan la pauta completa a l’Anoia l’havien rebut tot just 9.200 persones. Aquest dimecres s’anunciava que es podrà estendre el procés a tota la població de 16 a 29 anys.

Aquesta acceleració ha coincidit en el temps amb un dels efectes d’aquest esforç: la reducció dels ingressos i que el balanç de mortalitat per coronavirus s’hagi reduït a zero. La relació entre nous positius, ingressos i mortalitat de les “onades” ja no hi és. Les dades de positius creixen, però són en una població jove. La darrera víctima mortal de la COVID-19 a l’Anoia va ser el 15 de maig. No hi ha hagut cap víctima durant el juny.

El juny del 2021 ha estat el primer mes en blanc del balanç de víctimes des de l’agost. La xifra total des d’aquell fatídic març de l’any

Vacunació Un de cada tres anoiencs ja ha completat el procés de vacunació, que ara ja s’estén a totes les persones de més de 16 anys Nous casos Els tres últims dies de juny hi ha hagut 104 casos nous de coronavirus a l’Anoia

passat és de 633. Els darrers dies de juny hi ha hagut un lleu repunt de les persones ingressades en centres hospitalaris, però són els mí-

nims des de principis de setembre: set persones. Durant aquest mes, els casos de COVID-19 registrats a l’Anoia han anat escalant i també

els indicadors de risc de rebrot i de velocitat de transmissió, en especial a Igualada, amb dos pics. A principis de juny, el risc de rebrot a la capital era de 22 punts, va enfilar-se a 346 en una setmana, per caure i tornar a repuntar. Ara, el risc de rebrot a Igualada és de 177 i la velocitat de transmissió a 2,15; a, l’Anoia, 99 punts i 0,81.

Més casos que es produeixen entre la població jove Des del maig ja no hi ha vigent l’estat d’alarma i les restriccions s’han suavitzat. Hi ha encara la recomanació per part de la Generalitat que les reunions i trobades de caràcter social “no superin el nombre màxim de deu persones, llevat que es tracti de convivents”. Des del 26 de juny, la mascareta ja no és obligatòria en espais exteriors. Les dades de nous positius han estat relativament baixes durant aquest període i, segons el Departament de Salut, en dues jornades concretes només es va registrar un nou cas. La mitjana d’edat dels positius ara és d’uns trenta-un anys, una franja de la població que fins ara no ha estat inclosa dins el procés de vacunació.

En tot cas, l’increment de casos que s’ha produït a Catalunya els darrers dies té el seu reflex també en els registres de l’Anoia: 104 casos els tres últims dies de juny.

societat

juny-juliol/2021

09

Festa Major de la Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt recupera la seva Festa Major Després que fos suspesa l’any passat per la pandèmia, el municipi gaudirà d’una vintena d’activitats entre el 29 de juny i el 5 de juliol Davant la millora registrada en els indicadors epidemiològics i la corresponent relaxació de les restriccions establertes per a combatre la pandèmia, l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt celebrarà enguany la Festa Major del municipi després que l’any passat hagués de ser suspesa. Tot i mantenir les mesures de seguretat sanitària i les restriccions vigents, des del pròxim 29 de juny fins al 5 de juliol estan programades una vintena d’activitats.

L’inici de la programació anirà a càrrec del Cau Jove que organitza un sopar de carmanyola a la plaça dels Països Catalans i la projecció, en el mateix espai, de la pel·lícula “Playing with fire”.

Les activitats prèvies al cap de setmana de Festa Major inclouran també un concert de la Coral La Lira (dimecres 30 de juny) o les havaneres a càrrec del grup Les Anxovetes (dijous 1 de juliol).

The Gramophone AllStars Big Band

L’inici oficial de la festa serà el divendres 2 de juliol amb el pregó que en aquesta ocasió serà a càrrec del comediant anoienc Joan Valentí i que donarà pas al Tasta Pobla i al concert jove amb

219 195

les actuacions de Smokig Souls i Roba Estesa.

El cap de setmana Pel que fa al dissabte la jornada co-

mençarà marcada per la cultura i tradició amb una visita al patrimoni del nucli antic i una ballada de sardanes, al llarg del matí, i es completarà amb el concert familiar de la banda El Pot Petit, el sopar popular de Festa Major al parc de Sant Galderic i el ball, a partir de la mitjanit, amb els grups Disco 54 i The Gramophon.

Diumenge s’iniciarà amb un campionat d’escacs i tornarà a portar música en directe amb el concert vermut de Doctor Jazz. Ja a la tarda i al vespre se succeiran un partit de futbol, l’espectacle familiar a càrrec de Los Herrerita i l’espectacle Akelarre de la companyia The Feliuettes.

Encara podrem gaudir de la celebració dilluns dia 5, amb la xocolatada popular i els jocs infantils programats al matí i la pujada en globus aerostàtic captiu al vespre.

10

societat

juny-juliol/2021

COVID-19

La COVID persistent no és una anècdota: “afecta sobretot a dones, persones que abans estaven sanes” El doctor Xavier Cantero apunta que “hem vist aquesta tipologia molt sovint i pot afectar en algun grau a més d’un 20% de les persones que han estat infectades”. La simptomatologia de COVID els pot haver estat lleu, però les conseqüències s’arrosseguen durant mesos. S’afronta “de manera multidisciplinària”, amb l’esforç de l’Atenció Primària, l’ajut d’equipaments sociosanitaris i amb la unitat postCOVID de l’Hospital Universitari d’Igualada

FRANCESC VILAPRINYÓ

El llarg combat contra la pandèmia del coronavirus no s’ha acabat i, a part de l’augment de contagis dels darrers dies, els professionals de la salut afronten també una realitat derivada de la pandèmia: la COVID persistent. Les persones que es van contagiar i encara molts mesos després tenen símptomes com el cansament, problemes respiratoris o dolor.

Xavier Cantero, metge de família al CAP Igualada Urbà, explica que “és una realitat que ens anem trobant i ens hi hem de focalitzar, perquè té una afectació molt important i altera la vida quotidiana” de les persones que tenen aquest diagnòstic. Tot i que el percentatge de COVID persistent del que habitualment es parla és d’un 10 i en alguns casos un 15%, “hi ha molta gent que continua fent vida quotidiana i hi conviu, malgrat tot. Per tant, podem dir que va més enllà del 20%”, Deixa un important traç emocional, explica Cantero. Els casos més freqüents són en dones, de mitjana edat, que abans estaven sanes, no

tenien patologies prèvies”. La COVID la van contreure “i, segons el que hem vist, no la van viure amb símptomes de gravetat, però mesos després segueixen amb cefalees, fatiga, i malestar emocional. Persones que no han pogut reincorporar-se a la feina i han vist com es deteriorava la seva vida personal”. Per tant, “hi ha un abans i un després en la vida d’aquestes persones que tenen la COVID persistent”. Segons aquest professional: “aquests casos ens suposen molta preocupació”.

Discernir els símptomes de la COVID persistent d’altres malalties com fatiga crònica no és sempre senzill: “encaixa dins el grup de síndromes de sensibilitat central”.

Un grup de malalties com l’esmentada fatiga crònica o la fibromiàlgia, on el dolor i les molèsties s’allarguen. Precisament, la COVID està ocasionant també en general un ‘tsunami’ en termes emocionals que fa que tota la societat estigui tocada. I els professionals de la salut no en són l’excepció, al contrari.

A Igualada “vam començar a veure casos ja la primera meitat

del 2020. La meva experiència és trobar-m’ho el maig de l’any passat, en una persona que havia estat infectada el març, durant el confinament de la Conca d’Òdena en aquella primera onada”. Una dona que moltes setmanes després “encara era positiva als testos”. Al CAP Igualada “havíem llegit i consultat publicacions que parlaven d’aquesta COVID persistent, de simptomatologies que es perllongaven en el temps”. Els casos a l’Anoia sovintegen: “cada setmana ens trobem persones que ho pateixen. Es tracta de pacients que no venien perquè confiaven que en algun moment desapareixerien les molèsties”.

Les persones amb COVID persistent i s’han curat ‘ad integrum’ han estat vacunades amb una sola dosi, no hi ha diferències amb els que ja han passat el coronavirus. En tot cas, els casos d’aquesta mena requereixen “una aproximació multidisciplinària” i es col·labora des de l’Atenció Primària, s’ha derivat pacients a l’Hospital de Dia Sant Jordi i es treballa, braç amb braç, amb la unitat COVID del Consorci Sanitari de l’Anoia, amb la doctora Mònica Guerrero.

Freqüència Cada setmana els professionals atenen casos d’aquesta tipologia, que es manifesta amb diferents símptomes.

Símptomes Les persones afectades arrosseguen durant molt temps els símptomes encara que la COVID que van passar fos lleu.

Mònica Guerrero: “Atenem 10 o 15 persones cada setmana” A la unitat Post-COVID de l’Hospital Universitari, aquesta primavera ha estat molt intensa. Segons la pneumòloga Mònica Guerrero, que dirigeix l’equip, “cada setmana atenem una mitjana de 10 a 15 persones. Bona part de les visites són persones que ja han vingut abans, però cal estar molt a sobre d’aquests casos, ja que cal descartar moltes coses, cal estudiar cada símptoma”. Els pacients que atenen “en la majoria de casos van millorant amb la fisioteràpia, però altres molts mesos després encara tenen fatiga. Una fatiga crònica.

Aquests pacients donen negatiu als testos, tenen una càrrega vírica baixa i no encomanen la COVID, però tenen complicacions en el seu dia a dia”. En aquest sentit, Guerrero lidera un equip multidisciplinar, on ara s’hi ha incorporat un especialista en fatiga i també s’hi treballa “a través de salut mental”.

La unitat post-COVID es va posar en marxa el mes de març d’enguany i “hem pogut donar d’alta entre un 10 i un 20% de les persones que atenem”.

219 195

Servei d’UCI de l’Hospital Universitari d’Igualada.

juny-juliol/2021

publicitat

11

12

societat

juny-juliol/2021

Infraestructures

La Generalitat espera “una resposta” dels ajuntaments sobre el pla de l’aeròdrom El conseller Joaquim Nadal va confirmar el 18 de juny del 2009 que l’aeròdrom Igualada-Òdena acolliria l’aeroport corporatiu. Ben aviat els objectius inicials es van anar difuminant. El Departament de Polítiques Digitals i Territori va redactar fa un any un document que ha tramès als ajuntaments d’Òdena i Igualada perquè aportin les seves consideracions sobre l’equipament

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’aeròdrom Igualada-Òdena continua a l’agenda de la Generalitat, però la concreció del futur de l’equipament va a passos de tortuga. Aquest juny s’han complert els dotze anys des que la Generalitat va anunciar, amb força enrenou mediàtic, que convertiria l’aeròdrom en un aeroport corporatiu.

Havent passat aquests dotze anys i uns quants governs diferents, als ajuntaments i a la Generalitat, el document que defineix com serà l’equipament és encara a les bece- 219 roles. Segons el Departament de 195 Polítiques Digitals i Territori “fa un any va redactar el Document d’objectius i propòsits generals de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena i es va enviar als ajuntaments afectats per tal que fessin els seus suggeriments i consideracions”. La Generalitat espera ara “una resposta dels ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques”.

El projecte de l’aeròdrom s’haurà d’harmonitzar en el marc d’un altre dels treballs d’Hèrcules de plani- venient, iniciarà el procediment de ficació urbanística del territori, el formulació del PDUA i l’inici del Pla Director d’Activitats Econò- tràmit ambiental”. miques de la Conca d’Òdena. El Segons Maria Sayavera, batllespròxim pas, segons l’administració sa d’Òdena, “des de l’Ajuntament catalana, és que “un cop es tingui ja hem donat el vistiplau al docuel retorn de les consultes als ajun- ment de propòsits” i espera que taments, la Comissió de Territori els tràmits del Pla Director Aerode Catalunya, si ho considera con- portuari “es facin en conjunt amb

“Tempos” L’Ajuntament d’Òdena apunta la seva conformitat amb l’avantprojecte que li ha arribat, però lamenten els ‘tempos’ La Generalitat espera la resposta dels ajuntaments per “continuar la formulació” que ha de passar el tràmit ambiental.

el Pla Director d’Activitats Econòmiques” per accelerar el procés. El fet, assenyalen des de l’Ajuntament d’Òdena, és que la planificació de l’aeròdrom després de tants anys de cops de volant i de replantejar els objectius no acaba d’arrencar. Els objectius inicials eren tan ambiciosos com irrealitzables quan van

coincidir amb la recessió del 20082013. I quan es van fer més modestos, els tràmits s’han anat allargant.

Amb la concessió de l’aeroport corporatiu, el juny del 2009, la Generalitat parlava d’estirar la pista –d’uns 800 metres– i que s’acostés als estàndards d’altres instal·lacions d’aquest format, cap als 1.800 ó 2.000 metres. La conselleria que dirigia Joaquim Nadal anunciava una inversió de 95,8 milions d’euros (els pressupostos de la Generalitat d’inversions específiques a l’Anoia des d’aleshores s’han apropat a aquesta quantitat, sumant els dotze anys). Per poder estirar la pista, calia encaixar moltes coses més, com canviar l’orientació o desviar o soterrar l’autovia.

La realitat de la crisi aviat va posar al calaix aquests projectes i va redreçar-lo cap a objectius més realistes, que tampoc s’han concretat.

El futur demana orientar l’aeròdrom Igualada-Òdena a l’aviació esportiva i que els terrenys que hi ha a llevant puguin acollir noves activitats econòmiques relacionades amb l’aeronàutica. Ha estat un dels objectius que ha defensat l’Ajuntament d’Òdena amb el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca. Ara, el futur de l’aeròdrom sembla lligat també a aquest document urbanístic, associat a una polèmica gairebé permanent.

juny-juliol/2021

publicitat

13

14

societat

juny-juliol/2021

Cultura per exemple amb la Mostra, que ara té un apartat jove. Ens en sortirem?

Es podrien haver fet coses. Durant anys vam parlar de fer una pel·lícula, per Nadal. Crec que ho haguéssim petat. Ens anem omplint la boca que no hi ha pel·lícules en català i això hagués permès que s’anés a veure un producte en català i no esperar que s’hagi de doblar altres films, que segurament es faran en castellà.

F. VILAPRINYÓ

Els catalans i catalanes de més de setze anys li diuen “heu marcat la nostra infantesa”. I és que han estat una quinzena d’anys en antena. L’igualadí Joan Valentí, el Pau de ‘La Família dels supers’ fa balanç d’aquesta etapa i parla de la realitat audiovisual del nostre país en el moment que s’acaba un referent.

A la Festa dels Súpers, com podia aparcar a Montjuïc? Era impossible.

Nosaltres hi anàvem més d’hora. Molt. Els dies d’assaig podíem aparcar bé. Els dies d’actuació ens deixaven aparcar a dins. Però era una bogeria, sí. En acabar podia sortir amb el públic perquè anava sense maquillar i no em coneixien.

La “família” va ser un canvi de paradigma. El primer Super3 era molt naïf, amb un adult que semblava que no hi era tot, com el Petri. Es va passar a una família on els rols dels pares o adults eren gairebé discutits pels seus infants.

Volíem crear una família atípica on tothom es pogués sentir representat. Però bé, en cap moment diem si amb l’Alex (Berta Errando) som parella, vivim com a okupes en una casa i només en els darrers anys la Nenúfar o la Matoll ens han anomenat “papi” o “mami”. Els papers que fèiem tenen també una perspectiva actual. L’Alex és inventora, en un moment que es vol reivindicar el paper de la dona en la ciència; en el meu cas, el Pau, és una persona apassionada per la conservació de la natura; un gat que no se sap quin gènere té...

Un gat antropomorf i amb aires.

Inspirat en el del ‘Nan Roig’?

Clar. Coses així. I ocupàvem una casa d’un tauró del capitalisme.

“Els joves catalans estan perdent els referents en la seva llengua” Joan Valentí Cortès Actor. El Pau de La família dels Super3

Hi havia empresaris que es queixaven que Televisió de Catalunya emetés una sèrie amb aquest personatge que els deixava malament?

Collonut. També hem d’explicar als infants que el sistema capitalista és així: un gran tenidor que té tots els pisos del món i ens vol fotre fora. Hi havia persones de famílies monoparentals que ens felicitaven perquè el Super3 els anava molt bé per aprofundir en molts temes.

I podríem haver entrat més en temes com el bullying o el col·lectiu LGTBI.

Mantenien una certa continuïtat, però vam anar creant trames.

Un dels fils conductors eren les cançons del Marc Parrot, clar. En va arribar a fer 70 i era el que alimentava molts dels missatges.

Les dues nenes darreres no reflectien massa la generació actual, d’infants que contesten i que converteixen els pares en una joguina més?

La Lila —personatge infantil anterior— també era contestatària. Els personatges masculins teníem més un tracte de calçasses. Formava part de la proposta.

Quin decalatge hi havia entre el que es gravava?

Els continguts es gravaven abans de l’agost i després de vacances ja es preparava la Festa dels Súpers.

Han anat canviant els guions?

Parlant de cançons. La de ‘L’onada’ amb el seu leitmotiv “ja ve l’onada” ha deixat de fer gràcia ara, amb la COVID? No ho havia vist així. Totes hi pots trobar quelcom. La de “Tenim el poder” va caure en el moment de l’1-O. Era molt bèstia la coincidència.

Els dibuixos de l’etapa dels anys noranta del Super3 eren paraules majors, amb temàtiques i continguts per a nois i noies grans, però els darrers anys s’havia baixat el pistó. Ja no hi

havia ‘Bola de Drac’, ‘Ranma’ o sèries de primer nivell. Es notava?

Va caure el pressupost. Crec que va ser a ‘Crític’ o ‘La Directa’ on s’explicava que el pressupost s’havia reduït en un 43% des del 2010. El 2015 cantàvem ‘Arkandú’ i teníem molt d’èxit, però paradoxalment arrossegàvem anys de retallades.

S’adquirien sèries menys potents.

I hi ha hagut coses afegides: amb el ‘Procés’, TVC no ha pogut anar als mercats amb TVE a buscar productes i abans es feien compres conjuntes. Va ser vetada i costava més comprar sèries als festivals.

Vàreu quedar més “desvestits”?

Sí. Els nanos des de fa anys anaven cap a altres plataformes i això és en detriment de la nostra llengua.

Ara no hi ha referents en català i només hi pot haver els pares compromesos, que els posen sèries per les xarxes.

El sector dels adolescents és un dels que s’ha intentat engrescar,

Hi pot haver presència de productes en llengua catalana a les plataformes? A Youtube hi ha milions de vídeos en castellà i anglès, mentre que la presència en català és mínima.

Hauria de ser la feina de TV3, no?

Fins ara, de producció pròpia hi havia ‘La Família dels Supers’ i la telenovel·la. La pròxima cosa que es faci pel Super3 serà externalitzada. Després, ens trobem un munt d’actors i actrius del país que van a Madrid.

Es competeix també en desavantatge. Com es pot contrapesar la infinitat de canals en altres idiomes?

Clar, però s’ha de fer l’aposta. ‘La Família dels Supers’ funcionava molt bé, però te l’has de creure i apostar-hi. Si fóssim Dinamarca, on fan sèries com ‘Borgen’ amb una inversió molt gran per capítol, les coses surten bé. Allà hi manen els guionistes i poden fer meravelles.

Sí aquí tenim talent, per què no ho podem fer?

Dinamarca és un estat. És la diferència?

Evidentment. I que els diners que tenim s’han dedicat a altres coses.

Deien que l’InfoK i ‘La família’ eren estructures d’estat. A veure. Tant de bo ara el que ens substitueixi tingui tots els mitjans i recursos.

Es podia exportar ‘La família dels Supers’?

N’havíem parlat algun cop, tot i que és un producte molt català.

Es veia menys ara?

Tenim les dades de tot el K3/33 i es veia menys ara, arran d’aquestes retallades. Havia estat entorn l’1,5% i ara estaria molt per sota, al 0,3. És com la Nissan, si no hi ha diners per fer cotxes nous, acaba tancant.

Com ha estat ser Pau del Super3? El llenguatge que heu emprat amb els altres actors i actrius varia respecte a altres papers?

Ha estat meravellós, una gran experiència. I no, no hem hagut d’emprar un llenguatge concret. Hi ha diferents nivells de comprensió, segons l’edat dels que et veuen, perquè hi ha gags que es veuen i gaudeixen d’una manera diferent si ets petit, jove o adult. Hem volgut fer una sitcom ben feta i la Sònia Sánchez hi ha tingut un paper molt important. Es la que va crear ‘Jet lag’, per exemple.

“

“Els nanos des de fa anys anaven cap a altres plataformes i això és en detriment de la nostra llengua.

Ara no hi ha referents en català i només hi pot haver els pares compromesos, que els posen sèries per les xarxes.”

“Durant anys vam parlar de fer una pel·lícula. Crec que ho haguéssim petat. Ens anem omplint la boca que no hi ha pel·lícules en català i això hagués permès que s’anés a veure un producte en català i no esperar que s’hagi de doblar altres films, que segurament es faran en castellà.”

“La pròxima cosa que es faci pel Super3 serà externalitzada. Després, ens trobem un munt d’actors i actrius del país que van a Madrid.” “‘La Família dels Supers’ funcionava molt bé, però te l’has de creure i apostar-hi.

Si fóssim Dinamarca, on fan sèries com ‘Borgen’ amb una inversió molt gran per capítol, les coses surten bé.

Sí aquí tenim talent, per què no ho podem fer?”

“Deien que l’InfoK i ‘La família’ eren estructures d’estat. “

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a Joan Valentí

juny-juliol/2021

dossier

01

Dossier especial

Aquest estiu, gaudeixal’Anoia!

passa’l

Aquest estiu, viu experiències úniques a la teva comarca Entrat l’estiu, i a les portes de les vacances, és el moment d’imaginar un viatge, una escapada, una excursió, aquella aventura esbojarrada que fa temps que volem fer, aquell sopar...

Arriba el moment —sempre seguint les mesures i restriccions per evitar el contagi de la COVID-19 — de fer realitat aquests somnis. I les podem fer aquí, a l’Anoia.

El confinament i les crisis sanitària, econòmica i social, derivades de la COVID-19, han afectat la nostra comarca, l’epicentre, l’anomenada “zona zero” de la pandèmia. Malgrat tot, entre la foscor, podem trobarhi una mica de llum, algunes coses positives.

Hem tingut l’oportunitat de posar el fre. De gaudir de coses que teníem oblidades. Petits plaers. Tornar a agafar un llibre. Tornar a posar-se el davantal i treure la pols al llibre de receptes de cuina. Agafar aquella bicicleta oblidada, inflar-li les rodes i tornar a sortir a pedalar.

També hem tornat a passejar i córrer pels boscos i camins del nostre voltant. A fer una escapadeta a aquell petit poble de la comarca del que tant ens han parlat i mai hi hem anat. O aquell gorg. O aquella plaça porxada. També ens hem trobat amb la colla i hem anat a fer un esmorzar de forquilla a aquell restaurant on sempre hem vist que hi paren els ciclistes. O, amb la família, hem anat a dinar al restaurant del poble dels avis i després hem anat a comprar formatges a la granja dels afores.

Després de tots aquests mesos, ens ho mereixem.

També s’ho mereixen els petits empresaris, autònoms, productors, pagesos... de l’Anoia.

D’aquesta manera, aquest estiu, ja sigui per vacances, per fer escapades d’un dia, tenim una esplèndida oportunitat de gaudir de les moltes i extraordinàries experiències que ens ofereix la nostra comarca.

A l’Anoia, com expliquen des de la sectorial de Turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia, “podem descobrir racons, experiències, allotjaments, cellers, restaurants, activitats en plena natura, a l’aire lliure, per fer amb parella, per fer en família.... Ben a prop de casa nostra.

El confinament i les limitacions de mobilitat ens donen l’oportunitat per redescobrir un territori, unes propostes i uns serveis que, per tenir-los a la vora de casa, són encara més desconeguts”.

El turisme de l’Anoia és un sector molt ampli, amb un munt d’experiències per descobrir, amb empreses, professionals i serveis turístics de proximitat.

Des d’UEATurisme ens conviden “a que sortiu de casa i redescobriu un territori ric en propostes, en patrimoni, en paisatge, en activitats d’aventura i esport, en cultura, esdeveniments, en allotjaments i restauració, racons i experiències que no ens deixaran indiferents”.

Una comarca plena de contrastos, amb experiències per a tothom L’Anoia, al bell mig del país, a prop de la serralada de Montserrat i ben comunicada amb Barcelona, la costa i les comarques del sud, de ponent i de muntanya, és una comarca formada per territoris molt diferents, plena de contrastos i matisos. Plena de colors. Al sud,

trobem un territori mediterrani i, com les seves veïnes terres penedesenques, és ple de vinyes, oliveres i fruita dolça. A l’altre extrem, al nord, els altiplans de l’Alta Anoia, amb el blanc de les boires, al costat de la Segarra, són dominats pel groc dels cereals madurs a l’estiu i verds a la primavera. Al centre, la Conca d’Òdena i la seva capital, Igualada, de fèrtils clotades, boscos frondosos i les zones més poblades.

Aquesta riquesa i diversitat de paisatges és el que fa singular i interessant aquest territori. Una terra plena de racons amb encant, tant naturals com bastits amb pedres centenàries, com les dels castells medievals o les muralles i places porxades dels pobles acollidors.

L’Anoia, a prop de tot arreu, és un lloc ideal per a tots els visitants: per als grups d’amics, per a les parelles, per a les famílies amb quitxalla, per als que volen desconnectar, per als que busquen emocions...

L’Anoia ofereix una oferta basada en molts àmbits, com la cultura, la gastronomia, el turisme actiu, el patrimoni, la natura, l’arquitectura, el comerç de proximitat, etc.

Igualada, la seva capital, està envoltada de bells racons i paisatges on complementar la variada oferta de la ciutat amb propostes turístiques. La ciutat compta amb destacats atractius museístics i patrimonials, i amb una vida cultural molt intensa i variada. A la vegada, aposta decididament pels esdeveniments i la dinamització comercial com a actius per apropar visitants a la ciutat.

Igualada i l’Anoia us ofereixen un munt de propostes diferents que et permetran conèixer la seva singularitat i la seva pròpia personalitat.

02

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a

5 plans per fer en família al costat de casa Circ a les Feixes de Copons

Visita al Castell de Vilademager

Museu Molí Paperer de Capellades

La companyia Tot Circ té preparat per als més petits de casa tot un dia de diversió i activitats. Els nens i nenes seran els grans protagonistes d’una experiència única, on podran fer de trapezistes, equilibristes, provar els monocicles i les rodetes, fer-se alts de cop caminant amb xanques i aprendre malabars de tot tipus; jugar amb les catifes voladores, rodar per la pista amb els pedals de l’infern, llençar al cel els diàbolos, aguantar amb habilitat els plats xinesos i gaudir de l’espectacle de circ i pallasso per acabar un dia rodó.

A més, els més petits podran gaudir de les caravanes de maquillatge, de camerino, instruments musicals...

Al Circ a Les Feixes hi trobareu també una zona de pícnic equipada amb tots els serveis, punts d’aigua per als dies de més calor i ombres fresques on fer una becaina després de visitar La Vagoneta, el servei de restauració per a tots els àpats del dia.

Cal consultar la web per conèixer la programació.

L’Anoia és terra de castells! Visitar els nostres castells pot ser un joc divertit per als nens i nenes i tota la família. Podran imaginar que són cavallers o princeses i conèixer com es vivia a l’època medieval.

Us proposem visitar el castell de Vilademàger al La Llacuna i de passada descobrir el seu nucli amb tant encant. Aprofiteu per deixar el cotxe aparcat al poble i sortiu des de la plaça porticada amb data del S.XIII. Allà trobareu cartells que indiquen el camí del castell i si no els trobeu, pregunteu a la gent del poble que estaran encantats de rebre el vostre interès.

El Castell senyoreja l’altiplà de la Llacuna i la serra d’Ancosa. Documentat des del segle X, es va convertir en el casal dels Cervelló, barons de la Llacuna, un dels llinatges més importants de la comarca i que mantingué una major rellevància i influència en el casal de Barcelona durant els segles XIV i XV. Si esteu interessats, cada primer diumenge de mes es realitzen visites guiades a les 12 h que cal concertar a la web anoiapatrimoni.cat. Pels menors de 12 anys és gratuït i pels adults té un cost de 4 euros.

Una altra opció que us recomanem és descarregar-vos l’aplicació Anoia Terra de Castells amb la que descobrireu els secrets que amaga aquesta fortificació, i si us animeu també us explicarà la resta de castells de la comarca!

El Museu Molí Paperer de Capellades ofereix la possibilitat de fer paper en un marc incomparable: un antic molí paperer del segle XVIII, un dels més important a nivell internacional, on encara s’elabora paper fet a mà de manera artesanal.

Al costat del Molí s’hi troba La Bassa; font natural d’on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, utilitzats com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que treballaven en aquesta zona.

Podreu descobrir la història del paper, els diferents tipus de molins paperers i conèixer el procés de fabricació del paper. Podreu visitar un molí del segle XVIII, amb la maquinària original, i presenciar el procés de fabricació del paper fet a mà que diàriament es realitza.

Els caps de setmana es fan visites guiades a les 11 i a les 12.30h. Cal fer reserva prèvia.

juny-juliol/2021

dossier

03

04

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a Ja tenim aquí l’estiu i això vol dir que és un bon moment per a preparar les motxilles i sortir amb la família a fer un munt d’activitats a l’aire lliure. No et caldrà anar molt lluny, a l’Anoia tenim de tot; castells, natura, gorgs, museus, parcs... i fins i tot un circ! Et proposem 5 plans per a fer amb nens i nenes. Tria el que més t’agradi o tria’ls tots. No tenen caducitat, sempre els podràs fer

El CRARC de Masquefa

Gorgs de Santa Candia, Orpí

I pels amantats dels animals no us podeu perdre una visita al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa.

El centre ofereix tallers i jornades durant tot l’any per conèixer espècies protegides com la tortuga mediterrània. Els nens i nenes podran observar els seus cicles, com la posta d’ous, aprendran a diferenciar-les d’altres tortugues, com la grega, l’americana o les tortugues asiàtiques i podran assistir a l’alliberament de tortugues de rierol.

S’aproparan al maneig dels rèptils com el llangardaix verd o veure de ben a prop algun dels animals més exòtics i tot, sota els més estrictes sistemes de seguretat que aquest centre europeu ofereix.

El CRARC és l’únic centre de recuperació de l’estat especialitzat en aquesta fauna.

Us recomanem visitar la web per consultar la programació i fer la reserva.

Hi ha paratges molt amagats que mereixen ser descoberts, anar d’excursió amb els petits resseguint una riera amb salts d’aigua, gorgs i camins entremig del bosc té un encant especial.

Us proposem sortir del nucli de Carme i anar en direcció a l’ermita de Santa Càndia on podreu deixar el cotxe. A l’ermita trobareu un cartell que indica el Camí de la riera de Carme, cal seguir-lo fins arribar al primer gorg.

Seguir el trajecte resseguint la vora de la riera de Carme. Passareu pel costat d’horts i us endinsareu al frondós bosc. Cal tenir en compte que al principi haureu de vorejar una tanca. El següent gorg que es troba està ben protegit. Es pot baixar i travessar l’aigua si hi ha poc cabal.

Per arribar al tercer gorg s’ha de vorejar el segon per sobre de les pedres, ja que hi ha un tros sense camí, però no té cap dificultat. Passat el tram, el camí es va estrenyent fins que s’arriba al tercer dels gorg.

Aquesta part de l’Anoia està catalogada com un Espai Natural Protegit. És una ruta fàcil, planera i curta de 2,5 Km lineals. S’aconsella per a infants acostumats a caminar una mica.

Contactes Circ a les Feixes www.totcirc.com 938090081 / 686837225 Castell de Vilademàger www.lallacuna.cat 93 897 68 30 Museu Molí Paperer de Capellades www.mmp-capellades.net 938012850 CRARC www.crarc-comam.net 937726396 Gorgs de Santa Càndia www.orpi.cat 938080139

#anoiaturisme Aquestes i mes propostes les podeu trobar a la web d’Anoia Turisme

Recordeu de compartir les vostres fotos de les visites i experiències a l’Anoia amb #anoiaturisme cada mes en triem una i té premi

juny-juliol/2021

dossier

05

06

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a

“Les llegendes no s’acabaran mai.

Són el nostre patrimoni” Maria Hervàs, de Teatre Nu, directors del festival DeLlegendes de Tous F. VILAPRINYÓ El Festival de Llegendes de Catalunya neix l’any 2010 amb l’objectiu de recuperar, potenciar i donar a conèixer històries i llegendes populars que coexisteixen arreu dels Països Catalans.

Se celebra a principis de juliol a Tous i atrau al voltant de 4.000 espectadors en una localitat de tan sols mil habitants. Des de fa dos anys, l’organització va a càrrec de Teatre Nu. La companyia, en 21 anys de trajectòria, ha creat una vintena de muntatges amb els quals han realitzat més de 2.000 funcions. Creuen en el teatre com un art comunitari, en què la suma de talents individuals fa créixer cada nou projecte. Del festival, que comença aquest dijous 1, en parlem amb Maria Hervàs, una de les cares de Teatre Nu. La durada de quatre dies que s’estrena aquest any és per arribar a públics més diferents o es deu a la COVID-19 i evitar aglomeracions?

Per tot una mica, el festival sempre s’ha concentrat en dos dies, i això està molt bé, dos dies de bullici i llegendes!

Però ens semblava que allargar-lo un parell de dies més ens podia permetre fer una programació més completa i diversa, poder gaudir amb més calma de la programació, i arribar a més públic. A més, el nostre poble és preciós, val la pena poder-lo gaudir amb una mica més de calma!

Quines diferències hi ha respecte a l’edició anterior, on la pandèmia va condicionar gairebé tota la programació?

La principal diferència és que hi ha més programació, s’encavalquen espectacles simultàniament, la gent per tant ha de triar què vol veure, i hi torna a haver el mercat de la Bossa de Bou i restauració.

Fins a quin punt la segueix condicionant?

La pandèmia és evident que ho condiciona tot, estem molt atents a les directrius del Procicat. El control d’aforament en tots els actes n’és l’exemple més evident. Abans no calia, la gent es movia com volia, ara cal venir amb entrada.

El control dels aforaments i evitar possibles contagis és el gran maldecap pels que organitzeu el festival?

Jo no diria que és un mal de cap, és un condicionant, ara ens toca viure això, perquè seguim els protocols necessaris per fer-ho bé. La vida continua, la

l’Ajuntament de Sant Martí de Tous, que fa una feina molt important de cara al festival, i vetlla per l’impuls de la cultura popular al poble. A Tous les llegendes no només es veuen o s’escolten, es viuen i s’interpreten, i ens defineixen també com a comunitat.

pandèmia ja ens ha pres massa cosa.

I si una cosa hem après, és a conviure amb ella.

El festival va néixer el 2009, amb les llegendes de fil conductor. Quina orientació hi aporta Teatre Nu, una vegada va assumir l’organització del festival?

Bé, el Sergi i la Nídia van fer molt bona feina. Nosaltres hi aportem la nostra experiència i el nostre estil. Això és evident. Hem apostat per la creació contemporània ajudant en la producció i residències artístiques de companyies que volen fer creacions inspirades en les llegendes. I pel que fa a la programació, doncs bé, la tria es fa sota el nostre criteri artístic, això, inevitablement acaba configurant un festival diferent.

Dotze anys de llegendes. No s’acaba l’arsenal i l’imaginari de llegendes de Catalunya?

No, crec que no s’acabaran mai, és el nostre patrimoni!

On es van a buscar aquestes llegendes?

Nosaltres ens movem molt per mercats teatrals, busquem festivals, companyies i propostes que treballen en aquesta direcció. La Fira Mediterrània de Manresa, amb els quals col·laborem, és un mercat boníssim per a nosaltres.

Com s’inspira i es prepara el festival?

S’inspira buscant i descobrint propostes, això és el principal, per tal de dissenyar el programa d’espectacles.

Però el nostre festival va molt més enllà d’un simple calendari d’espectacles basats en l’arrel i en les llegendes. El nostre és un festival comunitari, on tot el poble s’hi aboca i hi col·labora des de molts punts de vista, tenim més de 150 persones voluntàries de totes les edats, totes elles essencials i necessàries. Coordinar i crear aquesta part més comunitària porta molta feina, una feina que és preciosa, i que per a nosaltres dóna sentit al festival.

A més, comptem amb el suport de

Enguany hi haurà per primer cop una cercavila. La idea és fer més transversal el DeLlegendes i donar cabuda a diverses disciplines artístiques?

Absolutament. Totes les disciplines artístiques poden inspirar-se en les llegendes, i el que és interessant és que en puguem conèixer tantes formes d’expressió com puguem. La cercavila n’és un exemple. Però també és un exemple de treball comunitari i d’implicació col·lectiva.

Les llegendes són per a infants només?

No. Les llegendes no són només per a infants, són per a tothom.

Penseu també en un públic més adult?

Evidentment. Al festival hi ha propostes per a tothom.

Amb la crisi de la COVID-19, les companyies de teatre s’han hagut de reinventar?

Segurament. Tota la societat ens hem reinventat, i la cultura, com altres sectors que també han patit, ho ha hagut de fer a marxes forçades. Però també et diré que els que vivim de la cultura estem acostumats, per desgràcia, a viure en constant crisi. Mai tenim la seguretat o la garantia que allò que fem funcionarà. Ara la bufetada ha estat molt bèstia, però ens aixecarem, perquè els que ens hi dediquem ho fem per vocació i som tossuts de mena, i perquè s’ha demostrat que la cultura és necessària i essencial, som animals socials, la cultura ens alimenta.

Podeu seguir especialitzades en àmbits o heu de cercar més opcions?

Depèn. Cada companyia o artista fa el que vol, el que sap o el que pot. Que ens hem de buscar la vida és evident, però hi ha moltes maneres de fer-ho i totes són bones. Hi ha companyies molt especialitzades que se’n surten, i n’hi ha d’altres que han optat per tocar moltes tecles. Nosaltres som més de tocar moltes tecles, però ja ho érem abans de la pandèmia, ens agrada aprendre coses noves, som així, i possiblement aquest fet ens ha ajudat a aguantar el xàfec. La cultura és molt àmplia, i això és una sort!

juny-juliol/2021

dossier

07

08

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a

“Si sabem aprofitar les oportunitats, s’obren finestres que ens poden portar coses positives” Carles Carol, CEO d’Espai Gastronomia i representant d’UEA Turisme TCM L’igualadí Carles Carol, CEO d’Espai Gastronomia, és el representant de la nova sectorial de Turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia, des de finals del 2019, quan es va crear aquest grup amb l’objectiu de crear una xarxa forta que permetés crear sinergies i oportunitats de negoci compartides, un front comú per treballar per a la promoció, visibilitat i interessos del sector del turisme i que aquest esdevingui sector fort i representatiu a l’Anoia. Poques setmanes després, la COVID-19 s’estenia imparable, es confinava la Conca d’Òdena i l’Anoia esdevenia la zona zero i un dels territoris més afectats per la pandèmia. L’Anoia, una de les comarques més afectades per la crisi de 2008, patia ara una nova crisi, primer sanitària i, paral·lelament, econòmica i social. El turisme i la restauració, especialment durant els primers mesos de la crisi, van ser uns dels sectors més afectats. El confinament i les restriccions van provocar l’anul·lació d’esdeveniments, un dels grans pols d’atracció turística a l’Anoia i les empreses van haver d’abaixar la persiana. Algunes, temporalment. Altres, malauradament, de manera irreversible. Parlem amb Carles Carol sobre l’impacte de la pandèmia en el teixit empresarial turístic de l’Anoia i sobre els reptes i oportunitats de futur per a aquest sector.

Poques setmanes després de posar-te al capdavant de la nova sectorial de turisme, esclata la pandèmia. Això va estroncar els vostres plans?

Em van proposar entrar a la Unió Empresarial de l’Anoia, el desembre del 2019, amb l’objectiu d’impulsar la sectorial de turisme. Quan començàvem a situar-nos, arriba la pandèmia. Havíem començat a ubicar-nos i a endreçar la sectorial, però no havíem pogut començar a fer els contactes més directes amb els professionals del sector, com volíem.

En quina situació es trobava, en aquells moments, el sector?

Era un moment de creixement, es començava a sortir de la crisi del 2008. Era un moment bo, però desordenat. L’àmbit privat no tenia un referent. Fins i tot, en l’àmbit públic, tampoc era molt clar quin era el referent.

Quins eren els principals objectius de la nova sectorial de turisme?

L’objectiu d’engegar la sectorial era que l’àmbit turístic privat -que a l’Anoia està format per microempreses, no hi ha cap gran empresa, tots som petits operadors turístics-, tingués una única referència, i que aquestes empreses se sentissin identificades.

Que hi hagués una entitat que les fes costat.

Com us va afectar la pandèmia?

Quan apareix la pandèmia hi ha la temptació d’anar a resoldre els problemes de curt termini. Evidentment, la gent necessitava respostes immediates a aquests problemes que sorgien i que no esperàvem.

Vam apostar per no reclamar l’obertura dels negocis, perquè si els professionals sanitaris deien que no es podia obrir, doncs no havíem de fer-ho. Era una incongruència enrocar-nos demanant que ens deixessin obrir. Havíem d’assumir-ho i, davant això, demanar que ens ajudessin. Si hem de tancar, tanquem, sense protestes per obrir, tot i que era el que volíem fer. Havíem de treballar en millores i accions per tal de poder reprendre l’activitat amb les màximes garanties i, paral·lelament, demanar ajudes a les administracions.

Llavors, vam començar a estructurar un equip, implicat, i pensar a llarg termini. No podíem només enfocar en solucionar un problema que, segurament ens afectarà en el futur, però que sabem que en un període, més tard o més d’hora, canviarà.

Havíem d’aprofitar aquest canvi en positiu, pensar on ens portarà aquesta nova situació i aprofitar tot el que està passant. No podíem fer res per canviar aquesta situació, però sí que podíem pensar com podríem canviar el sector per al futur.

Amb quines eines?

Vam organitzar una estructura i vam començar a conèixer a fons el sector a la comarca. Personalment, vaig quedar sorprès. Hi ha un volum i un potencial enormes, però en ser petites empreses, hi ha un problema de comunicació. Tenim experiències molt interessants, però comunicar-ho és difícil.

Vam definir uns blocs principals: els esdeveniments; el turisme regular i l’oferta turística habitual; els allotjaments i, finalment, la restauració. I dins de cada àmbit, vam definir diferents subsegments. Per exemple, dins el turisme habitual hi ha el turisme actiu, que té molt futur a la comarca; i també hi ha l’enoturisme i el turisme cultural, per exemple.

Durant aquests mesos, a part de donar suport als membres de la sectorial, hem organitzat tres jornades de networking, hem fet diverses formacions, hem editat les guies Descobreix l’Anoia i Enoturisme a l’Anoia, estem ceant una plataforma digital i hem donat suport a diverses activitats que es fan a la comarca, com la VolCAT o l’e-BIKE, entre altres.

Quantes empreses formen part, actualment, de la UEA Turisme?

Ara som un grup de setanta empreses. Som un grup molt proactiu, molt il·lusionat i amb la voluntat de no caure en els errors del passat. Estem engrescats i tenim bones oportunitats com a sector.

Quins eren aquests errors?

Per exemple, s’havien fet moltes reunions i moltes trobades que no han acabat enlloc. Ara, des de l’àmbit privat, podem donar unes respostes de forma diferent que si s’haguessin de donar des d’una administració pública.

Han rebut ajudes?

Molt poques, com tothom. N’hem de reclamar més.

També som conscients que la situació és excepcional i que no som l’únic sector afectat. Hem de fer, tots, un esforç i un exercici d’empatia, la situació és

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a futur impressionant a l’Anoia, que és un paradís en aquest sentit. Si sabem aprofitar aquestes oportunitats, si entenem i sabem veure què podem oferir, s’obren finestres que ens poden portar coses positives.

Veig que són optimistes Ho hem passat molt malament, però sí, veig optimisme en el sector. Qui entra a formar part de la sectorial o és optimista o ja no entra. Volem envoltar-nos de gent optimista, que aporti coses en positiu, tot i que estem tocats i hem passat un any molt dolent.

No només hi ha optimisme sinó que, a més, hi ha gent molt preparada i que tenen productes molt interessants. Tot això, amb els avenços i canvis tecnològics, tot ha d’acabar sent un revulsiu més que hem d’aprofitar per tirar endavant. Hi ha preocupació, però també optimisme.

El turisme pot ser un dels motors econòmics de l’Anoia?

Sóc molt realista i generar-nos falses expectatives tampoc no ens portarà enlloc. L’Anoia és una comarca industrial i amb molts problemes en aquest àmbit. El turisme ha de ser una pota més, i ha de tenir pes.

molt difícil. Hem de ser condescendents. Tot ens va agafar de cop i tot era nou. En poc més d’un any han passat moltes coses, però l’objectiu és salvar empreses que eren viables. Les ajudes han d’anar destinades a empreses que puguin seguir generant llocs de treball i haurien d’estar enfocades a nova contractació, per exemple. Ara surt una nova línia d’ajudes, però arriben tard. Molts no hi han arribat...

D’altra banda, estem molt agraïts al Consell Comarcal, al conseller Dani Gutiérrez, que ens ha ajudat molt, i també està molt engrescat en el projecte, com nosaltres. També hem tingut la col·laboració d’ajuntaments, com el d’Igualada, amb el qual hem tingut més connexió en l’àmbit local, perquè també aposta pel sector turístic, i concretament amb el regidor Jordi Marcé. Nosaltres no tenim color polític i el que demanem és que hi hagi una bona avinentesa i que ens ajudin.

Malgrat l’impacte negatiu de la pandèmia, es pot treure quelcom en positiu d’aquesta crisi?

Penso que sí. En el nostre sector s’han fet milers d’hipòtesis sobre cap on anirem... No sé cap on anirà el sector, però s’obre una finestra d’oportunitats.

Segurament canviaran alguns paràmetres, tot i que és aviat per veure-ho. Hi haurà canvis, segur. No seran canvis immediats. El que sí que estic convençut és que la comarca s’ha de posicionar en un turisme slow. No som una zona de turisme de masses. Som un territori que aposta per un turisme de qualitat, de tranquil·litat, més sostenible, de km0, de proximitat. Estem en una ubicació molt bona, relativament a prop de Barcelona i de tot arreu. Estem en una posició molt bona per a qui valora zones no massificades. Tenim el turisme rural consolidat, sobretot a l’Alta Anoia i en zones de l’Anoia Sud. I, a més, tenim un altre factor turístic important que és el dels esdeveniments que s’organitzen a escala local. També hi ha una enorme transformació en el món esportiu.

Hi ha un canvi d’hàbits i veurem canvis positius els anys que vénen. El turisme esportiu aficionat té un

Abans parlàvem d’elements positius que podrien sorgir d’aquesta crisi que estem patint. Un d’aquests elements podria ser que es potenciés el turisme intern, que els anoiencs descobreixin més la seva comarca?

Quan parlem de turisme sovint ho associem només a turisme internacional i a mi m’agrada parlar de turisme de quilòmetre zero. La gent d’Igualada i de l’Anoia, hem de sortir i conèixer altres llocs de la comarca que no coneixem. Comencem per aquí. Hem d’anar a fer escapades als municipis del nostre entorn, descobrir racons únics, anar a dinar a restaurants d’aquí...

El turisme de pernoctació, el turisme internacional, ens costa molt que arribi. És difícil. A més, amb la situació actual, hi ha molta incertesa i, a més, necessitem molts més arguments de pes que anirem construint. Però el turisme de proximitat pot aportar riquesa i fer que siguem un sector important a la comarca.

Ens hem de saber diferenciar d’altres territoris.

Poso l’exemple de l’enoturisme. En aquest camp, hem de diferenciar-nos del Penedès, on hi ha grans empreses enoturístiques. Davant això, nosaltres hem de diferenciar-nos, hem d’apostar per un model més autèntic. Tenim una oferta turística molt verge, i això té molt encant. Anar a un lloc i conèixer un producte autèntic pot fer que visquis una experiència inoblidable. Penso que hem d’apostar per aquí.

Per fer viables aquestes apostes, quin paper tindrà la tecnologia?

La tecnologia és un element essencial. Ens hem acostumat a fer les coses buscant la immediatesa.

Volem fer una reserva i volem que ens la confirmin a l’instant. Arribar a aquesta immediatesa, sense tecnologia, és molt difícil. Un dels grans projectes que estem desenvolupant, des de fa un any, i que esperem presentar-ho a finals d’aquest 2021, és el de la creació d’una plataforma que doni suport a tota l’activitat turística de l’Anoia. Una plataforma on unificar tots els serveis turístics i on la gent podrà consultar i reservar, en línia, tota aquesta oferta. Per a nosaltres això és molt important. A part de l’oferta del sector la plataforma també oferirà informació sobre tot el que es pot trobar a l’Anoia, tota l’activitat tant pública com privada. La gent podrà saber què passa i on passa una activitat en un moment concret. La gent vindrà a la comarca per un motiu, pels globus, per exemple, i un cop és aquí es preguntarà i ara què més puc fer. Aquestes experiències més autèntiques de la comarca, les trobarà en aquesta plataforma. Sí, hem d’apostar per la tecnologia.

09

10

juny-juliol/2021

dossier

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! a passa’l

16

Propostes per gaudir de l’Anoia... en un dia!

1Botigues de la plaça Gran (Calaf) – Memorial exèrcit republicà (Pujalt) – Torre Manresana (Prats de Rei) Un passeig per botigues convertides en autèntics museus, després aprendre de la nostra història recent, pausa per gaudir de la gastronomia local i en acabar arquitectura del s.XVII.

ideal per a visitar amb els més petits, un dinar a triar entre la gran oferta de restaurants de la capital de la comarca, pujar a la torre del Castell d’Òdena del S.XIII i gaudir de les impressionants vistes i en acabar passeig pel parc fluvial de Vilanova del camí amb la seva fauna inclosa.

3 Ruta d’art ecclesia exterior (Segur de Veciana) – Visita Gorg del Nafre (Copons) Esglésies, creus de terme, imatgeria, portalades….

800 anys d’història en un sol temple a Segur de Veciana i si aneu el tercer diumenge teniu visita guiada. I per acabar un passeig agradable per la natura fins al preciós salt d’aigua de Copons.

2 Museu del tren Railhome (Igualada) – Castell d’Òde-

na – Dinar a Igualada – Parc Fluvial de Vilanova del Camí Impressionant mostra de trens de totes les èpoques

4 Castell de Castellfollit – Campanar de Calaf – Obser-

vatori de Pujalt Comencem la ruta visitant una fortalesa del S.XI, continuem amb patrimoni arquitectònic amb la pujada a un dels campanars més alts de Catalunya, després recuperem forces amb un menú amb productes de proximitat al restaurant Ke Diví i acabem veient planetes a l’Observatori de Pujalt.

5 Ruta circular a la falda de la Tossa – Visita guiada

a la Tossa – Dinar a Igualada – Visita al nucli antic d’Igualada Caminada de bon matí per corriols vorejant la falda de la Tossa per continuar amb una visita a un dels conjunts patrimonial més interessants de la comarca, per dinar gran oferta gastronòmica a la ciutat d’Igualada i en acabar una visita pel nucli antic de la capial de la comarca.

juny-juliol/2021

dossier

11

Aquest estiu, gaudeix l’Anoia! passa’l a 6 Castell de Vilademàger (La Llacuna) – La Llacuna emmurallada – Gorgs de santa Càndia Visita del castell de Vilademàger situat en un paratge privilegiat, molt a prop trobareu el poblet emmurallat de La Llacuna, per dinar un restaurant al mateix castell d’Orpí i per arrodonir el dia una visita als gorgs de Santa Càndia, ideal per fer un bany.

Visita a Copons Una ruta en bicicleta elèctrica pels diferents punts històrics de la Guerra de Successió a la nostra comarca completat amb un dinar a escollir al municipi de tocar de Calaf i per acabar de passar el dia, visita a Copons, un municipi marcat pel pas de traginers.

10 Visita al Centre de Restauració i Interpretació pa-

leontològica (Hostalets de Pierola) – Dinar a Piera – Visita al nucli de Piera Visita familiar al CRIP per viatjar 12 milions d’anys enrere, després gaudir de la nostra gastronomia local a Piera i sense deixar el municipi, cal fer una visita a

viatjar fins a 75.000 anys enrere, després dinar a un dels seus restaurants i acabar el dia amb una visita al Castell de La Torre de Claramunt amb data de finals del S.XI.

13 Castell de Queralt des de Bellprat – Passejada per Bellprat – Visita al municipi de Sant Martí de Tous i el seu castell Per començar el dia us proposem una bonica excursió fins al castell de Queralt i a continuació un vol pel nucli de Bellprat on sembla que el temps s’ha aturat. Per dinar, us recomanem fer cap a Sant Martí de Tous però on podreu passejar pel seu nucli antic i contemplar el castell que el presideix.

14 Visita al Castell de Rubió – Excursió fins a la Resclo-

sa de Jorba – Dinar a Jorba i berenar Coca del forn – Visita a l’ermita de la Sala de Jorba Començar el dia amb la visita al castell de Rubió que data del S.XI, després ens traslladem fins a l’església de Sant Pere de Jorba des d’on agafarem el camí que ens portarà directament a la resclosa, on podrem observar els ànecs que hi viuen. Per berenar que no falti la coca del forn de Jorba i finalment, aprofitem l’estada al municipi per visitar l’ermita de la Sala de Jorba.

7CRAC (Masquefa) – Can Bonastre (Masquefa) –

Salts d’aigua (Cabrera d’Anoia) – el Castell de Cabrera d’Anoia El Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils (CRARC) és ideal per anar amb els petits, no hauran vist mai tantes tortugues juntes, a continuació els grans poden gaudir d’una parada a les Bodegues Can Bonastre amb restaurant inclòs, per completar una ruta pels salts d’aigua de Cabrera que es pot finalitzar amb una visita al mateix castell de Cabrera d’Anoia.

8

Can Massana – Dinar al Bruc – Museu de la Muntanya de Montserrat Can Massana és el punt de sortida per a fer una de les moltes rutes que ens ofereix la muntanya de Montserrat, en acabar es pot baixar als peus de la muntanya, al municipi del Bruc on hi ha el monument a la famosa batalla del Bruc i molts restaurants i masies pels voltants on dinar i per arrodonir el dia, una visitar el museu de la Muntanya de Montserrat en un edifici modernista.

9 Ruta de la Batalla del Prats de Rei – Dinar a Calaf –

un dels nuclis amb més encant de la nostra comarca.

11 Museu de la pell i barri del Rec – Ruta per les anti-

gues muralles d’Igualada – Dinar i visita a la Tossa de Montbui Visita a Cal Granotes per conèixer el patrimoni industrial d’un ofici encara viu a Igualada, a continuació aprofitem l’estada al barri per apreciar les restes de les muralles del S.XV que havien encerclat la ciutat i finalment, us traslladeu fins al cim de la Tossa de Montbui des d’on poder contemplar tota la Conca d’Òdena i acabar el dia amb un dinar al restaurant que es troba en el mateix conjunt històric.

12 Molí Paperer de Capellades – Parc prehistòric de

Capellades – Dinar a Capellades – Castell de la Torre de Claramunt Descobreix un molí paperer del S.XVIII i coneix la història del paper al museu Paperer i sense sortir del municipi al Parc Prehistòric de Capellades podràs

15 Visita al Castell de la Pobla de Claramunt – Passeja

per Capellades – Apropa’t al Castell de la Torre de Claramunt La ruta inicia al Castell de la Pobla de Claramunt, fundat a segona meitat del segle X; acte seguit, passejada per Capellades, per descobrir la cinglera del Capelló, l’entorn del museu Molí Paperer i la bassa.

L’àpat de migdia serà a Capellades i acte seguit ens traslladem al Castell de la Torre de Claramunt, del segle XI.

16 Visita al Molí de la Roda de Veciana – Visita a l’Art Ecclesia a Segur de Veciana – Passejada pel poble de l’Astor Comencem a l’indret tranquil i agradable del Molí de la Roda, un dels tres naixements del riu Anoia. Acte seguit, visitem el centre d’interpretació del Patrimoni Religiós de l’Anoia, l’Art Ecclesia a Segur de Veciana, el remodelat castell i les vistes de la sal del Mirador; finalment ens desplacem a l’Astor per passejar a aquest poble de carrers medievals, documentat des de l’any 1176.

12

dossier

juny-juliol/2021

societat

juny-juliol/2021

15

Territori

Set pobles de l’Anoia “en situació crítica de despoblament” Són, segons un estudi de la Universitat de Lleida, Bellprat, Castellfollit, Miralles, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles, Montmaneu i Sant Pere Sallavinera. Els municipis de la Segarra, el Solsonès i la Conca de Barberà que limiten amb l’Anoia també es troben en risc. La manca de serveis és un dels indicadors determinants per valorar les possibilitats de mantenir-se d’aquests pobles

FRANCESC VILAPRINYÓ

El despoblament rural ha anat a més els darrers anys. Un estudi elaborat per geògrafs de la UdL, vinculat al projecte BCN Smart Rural, indica quines són les parts de Catalunya més afectades pel desplaçament de població cap a les ciutats i l’envelliment i les 200 poblacions que es troben “en situació crítica de despoblament”. Entre aquestes localitats n’hi ha set d’anoienques.

D’acord amb els indicadors de dinamisme, són (per aquest ordre) Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Miralles, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles, Montmaneu i Sant Pere Sallavinera. En tots els casos són poblacions situades a l’eix

de ponent de la comarca i excepte el municipi sesgueiolenc tots tenen menys de 200 habitants.

L’estudi analitza les possibilitats dels petits municipis de les zones rurals de Catalunya de mantenir un creixement endogen, de conservar o guanyar serveis. Es detalla la seva estructura econòmica i es fa un seguiment dels seus indicadors demogràfics i d’envelliment. El document exposa que les dues variables determinants que dificulten el futur dels pobles són “l’envelliment i la manca de relleu generacional que amenaça la continuïtat de l’activi219 tat econòmica existent” i “la manca 195 d’oportunitats laborals” que causa l’emigració de la població jove.

La despoblació afecta sobretot en

pobles que ja tenen menys de 500 habitants. En el període del 2014 al 2019, entre els deu municipis on es va perdre més població hi figura Bellprat, la població anoienca més petita. Bellprat va tenir un retrocés demogràfic del 3,88%. L’altre municipi anoienc amb una posició més alta és Castellfollit de Riubregós -18è de Catalunya-, on la caiguda va ser d’un 3,13%.

Bellprat queda destacada també per les variables d’envelliment, la posició més baixa de potencial de creixement i la problemàtica de la manca de relleu generacional també destaquen a Bellprat. Pel que fa a la diferència entre la població que arriba als pobles i la que se’n va, Castellfollit de Riubregós i Bellprat

Poc poblats Excepte Sant Martí de Sesgueioles, els municipis anoiencs que surten en aquesta estadística tenen menys de 200 habitants en l’actualitat.

Pèrdua de població Bellprat és un dels deu municipis catalans que va perdre més població del 2014 al 2019.

es troben entre els municipis amb un saldo més negatiu. Pel que fa a la caiguda de les afiliacions a la Seguretat Social, entre els municipis de Catalunya amb una taxa més baixa i amb més destrucció de llocs de treball hi ha Sant Pere Sallavinera amb un descens del 2,57% del 2013 al 2019.

El mapa de les zones “crítiques” de Catalunya assenyala un continu entre l’oest i el nord de la comarca i les zones limítrofs de la Segarra, Solsonès i Conca de Barberà, amb pobles com Ivorra, Pontils, la Molsosa o Rocafort de Queralt. La divisió entre dues Catalunyes, est i oest (amb l’excepció de Lleida) també es trasllada cada cop més a l’Anoia.

16

societat

juny-juliol/2021

Infraestructures

El Ministeri posa a exposició pública l’avantprojecte per reformar l’autovia, amb un pressupost de 500 milions L’horitzó de les obres de reforma va per llarg i és d’almenys cinc anys. Els municipis de la Conca amb més afectació d’aquesta actuació, Òdena i Castellolí, satisfets perquè l’obra estigui a l’agenda

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una autovia que ben poc tindrà a veure amb l’existent i amb trams completament nous. L’actuació implicarà acabar amb els trams on no es poden superar els 80 quilòmetres per hora. La nova A-2 tindrà tres carrils per sentit com a mínim i en alguns trams concrets se n’hi afegirien dos més.

Els batlles de la Mancomunitat confirmaven el dilluns 28 que l’avantprojecte està en marxa.

Aquest mes de juliol es portarà a exposició pública “l’avantprojecte de reforma de l’autovia A-2 entre Jorba i Abrera”, perquè comenci el període d’al·legacions.

El Ministeri declara que “volem avançar com més millor en els trams on hi hagi consens per part del territori”. El tram Jorba-Castellolí seria un d’aquests. La inversió

calculada és de 500 milions d’euros, aproximadament.

La reforma contempla un tram nou d’autovia, ja que el traçat actual no compleix la normativa comunitària de vies ràpides. La nova infraestructura resoldria “no només punts negres d’accidentalitat sinó també enllaços amb altres vies com la C-37”, que fins ara no estaven completats. Amb aquests canvis, l’impacte de la carretera a Castellolí serà molt menor: l’A-2 se separarà més del poble. També es resoldran punts polèmics com el pont de l’autovia al seu pas per Òdena i s’arranjarà la connexió a peu entre Igualada i Òdena.

Segons la Mancomunitat, “el nou traçat no satisfà a altres municipis com Collbató, que veu afectada una zona residencial del seu terme”, i és per això que els alcaldes de la Conca d’Òdena demanen que “es

comenci a executar l’obra pel tram Jorba-Castellolí, ja que hi ha un consens polític total entre els set alcaldes en la proposta i en la urgència de refer una infraestructura clau al territori que presenta una elevada taxa de mortalitat”.

Tres carrils La nova autovia comptarà amb tres carrils per sentit com a mínim, i en poden arribar a ser cinc.

Els ajuntaments, satisfets Òdena és un dels municipis per on passa part d’aquest tram que es reformarà. La batllessa Maria Sayavera considera que “pel que hem pogut conèixer, ens sembla una proposta correcta” tot i que admet que altres municipis sí que poden presentar objeccions. En el cas odenenc, “la reforma serà beneficiosa. Hi haurà canvis en els accessos, en les entrades i sortides: en el cas de les incorporacions des de l’Espelt, s’hi farà una nova rotonda, en un punt on hi havia força accidents”.

Seguretat L’Ajuntament d’Òdena valora que l’avantprojecte contempla millores en seguretat en punts com l’accés des de l’Espelt o la corba de l’aeròdrom El traçat es desplaçarà més cap al nord a Castellolí i l’impacte sobre el nucli urbà disminuirà.

Sayavera també es mostra satisfeta que aquesta reforma permeti desenvolupar una connexió per a vianants entre Òdena i la capital de l’Anoia. Altres punts també es millorarà el traçat, com en la sortida de l’aeròdrom. Tot i que les obres van per llarg —el termini més optimista és els pròxims cinc anys—, l’ajuntament odenenc veu la proposta raonable. La reforma de l’A-2 també significarà un canvi de mig a mig per a Castellolí. El traçat es desviarà cap al nord i s’allunyarà de la zona habitada. S’eliminaran també les corbes que fins ara han estat un dels factors d’accidentalitat, sobretot entre camions. Sobre aquests canvis, el batlle de Castellolí, Joan Serra, indica que “al poble iniciarem un nou POUM on tindrem en compte els terrenys afectats per la reforma d’aquesta infraestructura al municipi”.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219 195

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

societat

juny-juliol/2021

17

Municipis

“Volem que el romanent de tresoreria reverteixi en millores per a la nostra gent”

“

FRANCESC VILAPRINYÓ

Des del desembre, Josep Llopart és batlle de Piera, en una coalició que reuneix a PDeCAT, PSC i Comuns. Llopart ha estat en diverses responsabilitats al consistori durant una dècada i va ser batlle de 2017 a 2018.

Ara, el govern tricolor engega una nova etapa per al municipi i incorporen més de 8,3 milions d’euros del romanent al pressupost. Llopart anuncia un salt de qualitat amb aquestes inversions.

Recentment ha fet deu anys de la victòria electoral de Jaume Salvador Guixà i el seu equip, del que formava part. Com ha avançat Piera des d’aleshores?

Hem millorat moltíssim tal com estàvem en aquell moment, amb la crisi. Hem capgirat aquella situació i tenim més ocupació i més empreses. Sí que en la qüestió política han passat moltes coses. Hem compartit dos mandats amb Esquerra i en els darrers temps, amb les seves directrius polítiques, ja no podíem coincidir. Calia un gir perquè hi havia coses que no es feien bé, i no me n’excloc. I per això es va fer el canvi. Ara, fem revertir part del romanent que teníem, aquests 8,3 milions, en accions per millorar el municipi. Calia que aquests diners anessin a parar a la gent, a millores per la nostra gent. L’any que ve volem tornar a incorporar part del romanent al pressupost.

Com es treballa amb el nou govern?

Hi ha hagut un canvi en la direcció i ara estem en sintonia. Tots els partits i membres del govern anem en una mateixa direcció. Veníem d’una situació molt difícil, amb denúncies a Antifrau i hi havia molta confusió dins l’equip de govern.

Ara, es palpa que les coses han canviat i es nota també al carrer, amb la voluntat de fer coses noves i en positiu. L’administració té els seus ‘tempos’, però tenim moltes coses a fer.

A l’agenda hi ha un nou pavelló.

Un impuls per a l’hoquei, l’esport amb què més s’identifica Piera?

Hem tingut molt bons equips d’hoquei -vam estar a Divisió d’Honori de futbol, però tenim altres clubs molt potents com el patinatge, el

“Hem millorat moltíssim tal com estàvem en aquell moment, amb la crisi. Hem capgirat aquella situació i tenim més ocupació i més empreses.”

“Hi ha hagut un canvi en la direcció i ara estem en sintonia. Tots els partits i membres del govern anem en una mateixa direcció.

Veníem d’una situació molt difícil.”

“La futura comissaria de Mossos ens donarà cobertura i seguretat.”

Josep Llopart Batlle de Piera bàsquet o el futbol sala. Hi ha moltes activitats esportives que volem potenciar i hi ha una demanda de pistes i serveis. Volem fer un equipament amb tres pistes noves, però aquest espai esportiu serà molt més. També ha de ser un lloc per practicar esport a l’aire lliure i aprofitar el nostre entorn natural.

Pensem en un circuit de cros. Els espais oberts ara els valorem molt més, després del que ha passat amb la COVID-19. Comencem per la compra del terreny i després farem el projecte executiu, amb una licitació plurianual. La inversió total amb les obres serà de cinc milions, que podem afrontar perquè som un ajuntament sanejat.

Què n’espera de la construcció d’una comissaria dels Mossos?

Serà una comissaria de districte que sembla que inclourà un magatzem comarcal. Caldrà veure com se la dota de personal, però és un

“Aviat tancarem un conveni perquè es reverteixi al municipi el tram de la B-224 que passa per dins de Piera.”

pas endavant. Ens feia molta falta, perquè som una zona de la comarca molt poblada: a Piera som 16.000 habitants, a Masquefa més de 9.000 i als Hostalets 3.500. La futura comissaria de Mossos ens donarà cobertura i seguretat.

“Som molt diversos i hem d’ajudar a tots els sectors, tant el comerç, com la indústria i també la nostra pagesia.“

El nexe de Piera amb la comarca és la B-224, una carretera a la qual li cal una reforma important. Quins contactes hi ha amb la Generalitat sobre aquesta via?

S’està en el bon camí en aspectes importants com la variant. Aviat tancarem un conveni perquè es reverteixi al municipi el tram de la B-224 que passa per dins de Piera, la travessia, una vegada es faci la variant, que a finals d’any ha de tenir la redacció del projecte feta.

Serà una ocasió per pacificar i enjardinar aquest tram. Sí que hi ha altres qüestions, com el desdoblament, que van més a poc a poc. De

“L’abocador hauria d’estar clausurat.

L’Anoia sud ja ha cobert la quota de solidaritat.”

moment només el faran fins a Sant Esteve Sesrovires, però hem de seguir insistint.

Els 8,3 milions d’euros que arriben ara com es reflectiran en la qualitat de vida dels veïns?

Veurem com es milloren les connexions de zones com Ca n’Aguilera, Can Mas o Can Bou, amb millores en la vialitat i la seguretat d’aquests barris. Hi destinarem uns tres milions d’euros. Els locals socials es reformaran i es dignificaran. A Piera tenim 19 barris que tenen moltes primeres residències ara i necessiten els millors serveis.

Piera té una grandària de població d’una capital de comarca i té Igualada lluny. Quin paper ha de tenir a l’Anoia sud?

Com dèiem, amb un municipi tan gran hi ha parts que són paisatge del Penedès i d’altres que són a tocar del Baix Llobregat o el Montserratí. Ens hem d’estructurar i muscular com a ciutat, també tenir els serveis i el personal que es mereix la nostra gent. Som molt diversos i hem d’ajudar a tots els sectors, tant el comerç, com la indústria i també la nostra pagesia.

Quins projectes té l’Ajuntament en l’apartat de l’habitatge?

A tot el municipi hi ha molts habitatges buits. Tenim una problemàtica d’ocupacions il·legals, però també hi ha ocupacions socials.

Hi ha mancances que volem resoldre i per això reforçarem els serveis socials. L’objectiu que tenim és desenvolupar habitatge social i protegit, però també parlar amb els bancs i que posin a disposició aquests pisos. També cal dir que alguns d’aquests pisos són a barris que tenen poca connectivitat i és un altre dels punts que cal resoldre.

Per últim, hi ha un punt que preocupa també la ciutadania, com és l’ampliació de l’abocador de la població veïna, els Hostalets.

L’abocador hauria d’estar clausurat. L’Anoia sud ja ha cobert la quota de solidaritat. Entenc que el seu ajuntament està condicionat econòmicament, però també ens condiciona a la resta. L’empresa té uns beneficis importants i als municipis ens van assegurar que aquest abocador tindria contrapartides en infraestructures... i no ens han arribat.

18

societat

juny-juliol/2021

50è aniversari d’Òmnium Anoia

“Igualada acollirà una obra universal, d’un gran valor artístic i humà” Pere Joan Vinós President d’Òmnium Anoia TCM

L’any passat, en ple confinament, Òmnium Cultural va fer una crida a la ciutadania perquè els enviessin fotografies que mostressin el seu estat d’ànim, el seu dia a dia, durant aquelles setmanes convulses de la pandèmia. L’entitat va recollir més de seixanta-quatre mil imatges de ciutadans anònims que van traslladar a l’artista Joan Fontcuberta perquè realitzés un gran mural escultòric. Una obra monumental que s’instal·larà, de forma permanent, a Igualada, “zona zero” de la pandèmia a Catalunya. La inauguració d’aquesta obra, “Mirades des del Confinament”, amb què es vol fer un homenatge a la solidaritat, a les persones que van patir la COVID-19 i als profes-

sionals de la salut i dels serveis essencials, es farà el 17 de juliol a la plaça de Cal Font d’Igualada.

Parlem amb Pere Joan Vinós, president d’Òmnium Anoia, que enguany celebra el 50è aniversari.

Com va sorgir la iniciativa d’acollir el mosaic “Mirades des del confinament” a Igualada?

Ens trobem immersos en la celebració del cinquantè aniversari d’Òmnium Anoia. Fa uns mesos vam començar a pensar en diverses opcions per commemorar-ho, però, òbviament, tot va quedar truncat per la pandèmia. Durant aquest temps, especialment durant el confinament, pensàvem sobre com aquesta situació canviava les nostres vides, el nostre dia a dia. I, a la vegada, vèiem que hi havia, per una banda, molta gent que estava

patint i, d’altra banda, també hi havia molta gent que estava treballant a primera línia per alleugerir aquest patiment. Vam decidir que, des de l’entitat, havíem de fer un reconeixement per a tota aquesta gent. D’aquí va sortir la idea de fer un gran acte d’homenatge als anoiencs que han patit la pandèmia i als professionals de la salut i de serveis, en el marc del primer aniversari del confinament i també en el marc del nostre cinquantè aniversari. I sempre que la situació sanitària ho permetés i seguint totes les indicacions i mesures que estableix el Procicat. Teníem molt clar que volíem fer un acte de reconeixement a totes aquestes persones.

Aquesta idea va coincidir amb la iniciativa d’Òmnium, a escala nacional, de recollir imatges

“

“Des de l’entitat volíem fer un reconeixement i un homenatge a la gent que havia patit la pandèmia i a tots els professionals que estaven treballant a primera línia per combatre la pandèmia.”

“Estem satisfets perquè Igualada acollirà, de forma permanent, una obra amb un gran valor artístic i amb un gran valor humà. Serà una obra monumental, internacional, que atraurà molts visitants.”

“Igualada, a part de moltes altres coses, també pot ser coneguda per aquesta escultura.”

Pere Joan Vinós, president d’Òmnium Anoia, a la seu de l’entitat.

“Sí, i tot i la crisi, aquest darrer any hem crescut en gairebé cinquanta socis a la comarca.

Estem contents perquè la gent continua col·laborant i donant suport a l’entitat. Un dels nostres objectius és obrir-nos a la comarca.”

enviades per la ciutadania per crear una gran obra d’art i de solidaritat Sí. Paral·lelament, també durant el confinament, Òmnium va fer una crida a la ciutadania que enviés fotografies sobre com vivien el seu confinament. En van recollir més de seixanta-quatre mil. Amb aquestes imatges, l’artista Joan Fontcuberta havia de crear un mural de grans dimensions, una gran obra d’homenatge, també, a la ciutadania i als professionals que estaven treballant contra la pandèmia.

Des d’Òmnium ens van proposar que Igualada, un dels epicentres de la pandèmia a Catalunya, acollís aquesta gran obra. Ens va semblar que aquesta iniciativa lligava perfectament amb la nostra idea, amb el que volíem fer. No només hi encaixava sinó que, a més, l’amplificava. D’aquesta manera, vam començar a posar fil a l’agulla, amb diverses converses i reunions entre Òmnium Anoia i Òmnium, i amb la implicació de l’Ajuntament d’Igualada, per fer realitat aquesta idea.

El mosaic “Mirades des del confinament” és una obra de grans dimensions. Tindrà quaranta-dos metres de llarg i tres metres d’alçada, i es construeix a partir de milers de tessel·les de ceràmica que, gràcies a la combinació de milers de fotografies dels ciutadans, mostrarà testimonis de la pandèmia que, amb el llenguatge de signes, fan la paraula “solidaritat”. El mosaic, realitzat per l’artista Joan Fontcuberta, s’inaugurarà el dissabte 17 de juliol Volíem fer un acte obert a tothom, festiu, amb un matí ple d’activitats per a la quitxalla, per exemple, entre altres activitats… Però, malauradament, a causa de la pandèmia, haurem de restringir-ho.

Celebrarem un acte institucional, a la tarda, amb la presència de les màximes autoritats del país, de

societat

juny-juliol/2021

19

50è aniversari d’Òmnium Anoia

l’autor de l’obra Joan Fontcuberta, i del president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

L’acte, que serà conduït per Mònica Terribas, es clourà amb un concert, amb l’estrena de la peça musical “Mirar endavant”, creada expressament per l’ocasió pel compositor igualadí Carles Prat Vives i l’escriptora Anna Marsal Riera. Es tracta d’una cançó dedicada a les víctimes de la COVID19 i també a totes les persones que han treballat i lluitat per superar la pandèmia. La interpretaran la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia sota la direcció de Josep Miquel Mindan, els solistes Pau Sastre i Judit Robles i els cors Exaudio, Coral Xalest, Cor Omnes, Coral Gatzara i Coral Els Verdums.

Amb aquest acte, a part d’inaugurar aquesta obra universal, també serà un record a les víctimes de la pandèmia i un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar contra el virus des de primera línia.

Què representa per a l’entitat acollir un projecte d’aquesta envergaudra?

En primer lloc, des d’Òmnium Anoia estem molt satisfets, com deia, perquè el projecte encaixa perfectament amb la voluntat que teníem de commemorar el cinquantè aniversari i fer, davant la situació que ha patit el territori, un homenatge a la ciutadania i als professionals que han estat i estan treballant per combatre la pandèmia, a part d’altres actes de celebració de l’aniversari que es van fent al llarg de l’any.

En segon lloc, perquè Igualada acollirà, de forma permanent, una obra amb un gran valor artístic i amb un gran valor humà. Serà una obra monumental, internacional, que atraurà molts visitants. En aquest sentit, en estar ubicada entorn de la plaça de Cal Font, al centre de la ciutat, també serà un pol d’atracció i de dinamització en el teixit cultural i comercial de la ciu-

tat. Igualada, a part de moltes altres coses, també pot ser coneguda per aquesta escultura. L’autor de l’obra, en Joan Fontcuberta, tenia un especial interès en què el mural s’instal·lés al centre d’Igualada, en un lloc de pas. Va visitar personalment diversos espais de la ciutat.

A causa de les grans dimensions de l’obra, no va ser fàcil trobar la ubicació final. Volem agrair a l’Ajuntament d’Igualada les facilitats que ha posat perquè, finalment, tinguem un espai per acollir l’obra a la ciutat.

Els ciutadans, amb les seves fotografies, han pogut participar en la creació d’aquesta gran obra. Ara, també poden col·laborar-hi apadrinant-la Sí, podrem gaudir de l’obra “Mirades des del confinament” a Igualada gràcies a la col·laboració de milers de ciutadans que van enviar les seves fotografies durant el confinament, però també podrà ser una realitat gràcies als padrins i padrines que, a través d’una campanya de micromecenatge, finançaran part de l’obra.

L’Anoia va ser la segona delegació territorial d’Òmnium, ara fa cinquanta anys. La inauguració del mosaic serà l’acte central de celebració d’aquest aniversari, però des de l’entitat organitzeu més actes Sí, aquest serà l’acte principal de la celebració del cinquantè aniversari. Al llarg d’aquest any, però, organitzem diversos actes. Vam començar el programa, el desembre del 2020, amb una exposició d’escultures ceràmiques que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, havia fet a la presó de Lledoners.

També vam acollir una exposició de fotografies fetes per presos de Lledoners; fem cicles de presentacions de llibres per donar visibilitat als traductors i a les petites editorials, entre altres actes. Al

“

“Ens fa molta il·lusió que en Jordi Cuixart pugui venir a l’acte d’inauguració d’aquesta obra a Igualada. Quan estava empresonat, vam demanar si, amb algun permís, podia venir a l’exposició de les seves escultures o a la mostra de fotografies dels presos de Lledoners, i no va ser possible.

Ara el tindrem al nostre costat…”

“En Jordi Cuixart sempre ens ha remarcat que no hem de deixar de fer res del que fèiem pel fet que hi haguessin presos. Òmnium té uns pilars: llengua, cultura, país, cohesió social, educació… I això no es pot perdre. Aquesta és la manera de fer país d’Òmnium, vetllar per la cultura, lluitar pel país a través de la cultura, de la participació ciutadana, etc. “ “Tenim molt clar que “la força d’un país és la seva gent”.”

Imatge virtual del mosaic que s’instal·larà a Igualada.

local de l’entitat, a l’Empremta, programem diverses exposicions, tan nostres com d’altres entitats.

Segurament acabarem allargant el calendari d’actes previst, que hauria d’acabar el desembre d’aquest any, per poder donar cabuda a activitats que, a causa de la pandèmia, no hem pogut realitzar. Òmnium Anoia és una entitat que ha anat creixent molt els darrers anys Sí, i tot i la crisi, aquest darrer any hem crescut en gairebé cinquanta socis a la comarca. Estem contents perquè la gent continua col·laborant i donant suport a l’entitat. Un dels nostres objectius és obrir-nos a la comarca. Som Òmnium Anoia i, com a tal, no ens hem d’identificar només amb Igualada, ens hem d’estendre als municipis de l’Anoia.

Estem organitzant activitats als municipis de la comarca. Per exemple: la campanya per l’amnistia dels presos i represaliats l’hem estès arreu de l’Anoia, on hem aconseguit més d’un miler de signatures.

També estem buscant socis i sòcies de l’entitat, dels pobles de la comarca, que vulguin implicar-se com a voluntaris als seus pobles i fer xarxa.

Un altre objectiu és el d’obrir l’entitat als joves. Estem baixant molt la mitjana d’edat dels socis i sòcies, però encara la volem rebaixar més. Volem que els joves vegin que Òmnium és una entitat moderna i oberta, una entitat amb ganes de treballar i de connectar amb ells.

Per exemple, el passat dimarts vam fer un debat sobre l’ús del català entre els joves, una taula feta per joves i per als joves, que va tenir molt èxit. Som una entitat oberta als joves i que pot oferir molt als joves.

També estem treballant per aconseguir la paritat dins l’entitat, tant a la composició de la junta com donant visibilitat a les dones dins l’entitat.

Al mosaic es podran veure persones anònimes: una metgessa, una persona de la tercera edat, una mare amb la seva filla, uns infants, un comerciant, una conductora d’ambulàncies, una botiguera, un artesà, una infermera, una mestra. També es podrà veure un empresari i activista cultural. Aquesta és l’única persona que podrem reconèixer: és el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha estat més de tres anys i mig empresonat per defensar drets fonamentals.

Sí. I ens fa molta il·lusió que en Jordi Cuixart pugui venir a l’acte d’inauguració d’aquesta obra a Igualada. Quan estava empresonat, vam demanar si, amb algun permís, podia venir a l’exposició de les seves escultures o a la mostra de fotografies dels presos de Lledoners, i no va ser possible. Ara el tindrem al nostre costat…

Durant els darrers anys, la repressió de l’estat espanyol contra les llibertats de Catalunya, ha marcat l’agenda d’Òmnium.

Es continua treballant per la llengua, la cohesió social, l’educació… que són els pilars de l’entitat?

Precisament, en Jordi Cuixart sempre ens ha remarcat que no hem de deixar de fer res del que fèiem pel fet que hi haguessin presos. Òmnium té uns pilars: llengua, cultura, país, cohesió social, educació… I això no es pot perdre.

Aquesta és la manera de fer país d’Òmnium, vetllar per la cultura, lluitar pel país a través de la cultura, de la participació ciutadana, etc.

A l’Anoia, això ho tenim molt clar, i ho fem a través d’activitats pròpies, col·laborant amb altres entitats del ric teixit associatiu de la comarca i participant en campanyes nacionals d’Òmnium. Perquè tenim molt clar que “la força d’un país és la seva gent”.

20

societat

juny/2021

Solidaritat

La Fundació Vicenç Ferrer i els ‘descarrilats’ d’Igualada: la relació entre l’Anoia i el projecte solidari d’Anantapur El 19 de juny del 2009 moria el missioner i filantrop Vicenç Ferrer. Aquest català va convertir l’Índia en la seva llar i hi va desenvolupar un projecte de cooperació durant dècades. Un referent que ha inspirat a persones de tot el món i també de l’Anoia. Un d’ells és el periodista Xavi Dàvila, que explica les visites que han fet diversos igualadins i igualadines a Anantapur

FRANCESC VILAPRINYÓ

La semidesèrtica àrea d’Anantapur, al centre-sud de l’Índia, on es desenvolupa la feina de la Fundació Vicenç Ferrer té també una empremta igualadina. Una relació i col·laboració que es manté en el temps, amb un equipament que porta el nom d’Igualada i d’un igualadí, Xavier Palau, ja traspassat i que formava part del grup que hi va viatjar el 2006. Aquell any, set igualadins i igualadines es van engrescar per anar a Anantapur.

Xavier Dàvila, periodista de Ràdio Igualada, recorda que “coneixíem la feina de Vicenç Ferrer perquè alguns teníem infants apadrinats de la Fundació. Ens feia il·lusió visitar el campus de la Fundació. Volíem visitar altres indrets de l’Índia i la darrera setmana vam anar a Anantapur. Érem set igualadins i igualadines. Era el primer viatge que fèiem a l’Índia”. Un viatge en el qual tindrien una benvinguda especial: “la Fundació preparava diversos viatges per qui volia conèixer com s’organitzava el treball, però nosaltres preferíem anar pel nostre compte. Quan arribaven els autocars dels viatges, el Vicenç i la seva companya els anaven a buscar. Nosaltres anàvem per lliure, però ell també va venir”. Van sentir una veu a darrere que deia: “ja han

arribat els descarrilats d’Igualada”. És a dir, “Vicenç Ferrer sabia que hi havia un grup de gent d’Igualada que no volia anar en viatges organitzats”.

Va ser una primera experiència, on “vam tenir l’oportunitat de conèixer-lo, de saber com treballen, assistir a conferències. Es tracta de conèixer la feina que fa la Fundació i quan arribes a Catalunya explicar quin treball fan. Hi ha un altre grup de gent que hi va per fer una estada més llarga, d’un any, dos o tres anys més”.

Els objectius de l’entitat que va crear Ferrer són obtenir recursos econòmics per invertir-los a l’Índia. També “hi ha equips de personal sanitari que hi viatgen per fer formació, o gent que aplica novetats metodològiques, com un especialista en braille que aporta mètodes i material per ajudar a llegir a les persones amb ceguesa.

La feina que han fet allà és ingent.

Les transformacions que s’han fet a Anantapur, pel que vam poder veure, és que han construït hospitals, ara cinc, amb un nivell de tecnologia molt alt”, continua Dàvila.

Les dècades d’accions que va començar Vicenç Ferrer i el seu equip han transformat el paisatge 219 d’aquesta regió del semicontinent.

Aquella gent,195 “tan vulnerable, mai hauria tingut opció de comptar

amb aquesta protecció. Cada poble té una escola. Una xarxa de clíniques que té un hospital de referència, pous per als conreus en una zona gairebé desèrtica, el reaprofitament d’excrements de les vaques per fer gas pel foc a les llars”.

D’aquell primer viatge, en va venir un altre “en el qual volíem fer un documental sobre aquella tasca. Érem quatre els que sortíem d’Igualada. Poc abans de marxar d’Igualada, ens van dir que Vicenç Ferrer estava molt malalt. Vam decidir fer el viatge i tot just aterrar a l’Índia vam saber que havia mort.

Amb el Quique Santano, la Laura Descàrrega i l’Elisenda Santacana, vam treballar per reflectir els funerals. Uns funerals d’estat”. Va ser una experiència inoblidable: “hi havia gent que va venir des de punts molt llunyans, es van passar dies viatjant. L’experiència va quedar plasmada a ‘Construint somnis impossibles’. Aquella segona vegada, ja no hi era, però es van posar a la nostra disposició”.

Una de les persones que hi van posar molt esforç era Xavi Palau, que moria aquell mateix any, el 2009. Dàvila apunta que “era dels set que havia vingut el 2006 i hi estava molt implicat. Es va implicar en el documental i també en la construcció de l’Escola Ciutat d’Igualada. Aquesta escola es va construir amb fons recaptats en una campanya d’Igualada Comerç, amb una tómbola solidària es van aconseguir 9.000 euros. L’Escola té de nom ‘Escola Ciutat d’Igualada-Xavier Palau Roig’”. L’escola es va fer a Mukundapuram, un poble molt petit. Les informacions que tenim ara és que “és l’espai de reunió i casal d’aquest poble i manté el nom i servei públic”.

L’efecte de la COVID Els darrers mesos hi ha hagut un gran ressò de la manca de mitjans per combatre la pandèmia a l’Índia. Dàvila comenta que “d’Anantapur sabem el que ens explica la Glòria Fustero, delegada de la Fundació a l’Anoia, que està fent una feina sensacional. En el programa de Ràdio Igualada ‘Igualada solidària’ ens ha explicat que la situació d’Anantapur és molt complicada, sobretot per la manca d’oxigen. La

Els cooperants igualadins amb la presidenta de la Fundació Vicente Ferrer, Anna Ferrer. X.D.

Imatge del mulitudinari funeral de Vicenç Ferrer. X.D.

Fundació ha fet una campanya per aconseguir portar aquest oxigen i la situació ha millorat una mica.

Apunten en tot cas que l’impacte ha estat duríssim i que segueixen necessitant-se aportacions”.

Quan es parla de projectes solidaris a l’Índia sovint es parla de la Mare Teresa de Calcuta i de Vicenç Ferrer. Xavi Dàvila posa en relleu la tasca del missioner i cooperant català: “conec de prop l’obra de Vicenç Ferrer, mentre que la de la Mare Teresa de Calcuta, no prou. A l’Índia cal recordar que no es tracta només de les diferències econòmiques, sinó del sistema de castes. Tot i que el govern les va abolir, les diferències d’aquest sistema d’estratificació encara fa més vulnerables les persones que tenen el greuge econòmic. Una diferència és que la Mare Teresa de Calcuta va rebre el Premi Nobel de la Pau; en canvi, Vicenç Ferrer deia que no valia la pena perdre el temps en això, sinó que calia invertir-lo a ajudar la gent”.

REBUDA Encara que ells no s’ho esperaven, Vicenç Ferrer va rebre personalment el 2006 a set igualadins que van viatjar per lliure a Anantapur.

COMIAT El 2009, els emotius funerals del missioner i cooperant català van tenir com a testimonis a quatre anoiencs, que en van fer un documental.

juny-juliol/2021

opinió

“

opinió

21

“Avui, a Catalunya, hi ha més de 4.400 cooperatives que generen més de 40.000 llocs de treball i, contràriament al que podria pensar-se, el nombre creix cada any, fins i tot l’any 2020, amb la crisi de la covid. És un bon símptoma de l’estat del cooperativisme a casa nostra que ens emplaça a defensar un model empresarial que necessita ser exercit amb molta responsabilitat, confiança i transparència.” MIQUEL CANET

Cooperativisme, un model més democràtic i més participatiu

C

ada primer dissabte de juliol, se celebra el Dia Internacional de les Cooperatives, una commemoració establerta l’any 1992 per les Nacions Unides que celebra el centenari de la creació de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) a Londres, el 1895. Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, que participen directament en la gestió. Responen als principis bàsics d’adhesió lliure i oberta, gestió democràtica, participació econòmica dels socis, autonomia, educació, informació i formació, intercooperació i interès per la comunitat.

L’Organització de les Nacions Unides considera que les cooperatives són associacions i empreses a través de les quals els ciutadans poden millorar eficaçment la seva vida i contribuir al progrés econòmic, social, cultural i política de la nació; i contribueixen, com cap altra forma organitzativa, en l’erradicació de la pobresa, perquè se centren en les persones i no en el capital.

La primera història cooperativa de la qual es té noció és la Societat de les Filadores de Fenwick, a Escòcia, el 1761. No és en va que una organització tan transgressora fos integrada per dones, perquè donava resposta a una necessitat fins aleshores inaudita: organitzar-se per a la compra col·lectiva d’aliments i llibres.

Aquesta experiència, la succeí la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale (Anglaterra) que l’any 1844 aglutinà vint-i-vuit artesans que treballaven en fàbriques de cotó en situacions pèssimes de treball i salaris insuficients per subsistir, que decidiren organitzar-se per aconseguir béns de primera necessitat, a millor preu.

El cooperativisme té una llarga tradició al nostre país i va indissociablement lligat al moviment obrer. Les primeres formes de mutualisme, per protegir els obrers, tenen forma cooperativa, i el 1840 ja es coneixen formes mixtes de sindicat obrer, que alhora eren mutualitat i cooperativa de producció, com la Societat de Teixidors a Mà. No seria fins al 1865 que es funda la primera cooperativa de consum, a Palafrugell. Sigui com sigui, a fi-

MIQUEL CANET Director gerent d’Àuria Cooperativa

nals del XIX, el moviment cooperatiu ja disposava d’una vasta xarxa a Catalunya, composta per cooperatives d’habitatge, d’ensenyament, de pescadors, agrícoles, de serveis, de transport i de cobertura sanitària. Una experiència precursora que permeté participar el 1902 en el congrés de l’ACI, i que el 1921, la Federació de Cooperatives Catalanes hi ingressés com a membre de ple dret. Una fórmula reeixida que s’acabaria abruptament durant el franquisme.

No és d’estranyar, doncs, que amb l’inici de la transició democràtica, però ja durant el tardofranquisme, les cooperatives visquessin un cert ressorgiment, amb l’objectiu de donar resposta a les mancances d’una societat no democràtica, com les d’habitatge, les de serveis a

professionals, les d’ensenyament i les agràries. I tampoc no és d’estranyar, que per aquest afany democràtic, moltes de les cooperatives més importants dels nostres dies, tinguin les arrels en aquell període. Àuria Cooperativa és testimoni d’aquesta història.

Fundada l’any 1972 com a una associació de pares i mares que esperançaven donar una sortida laboral als seus fills i filles amb discapacitat intel·lectual, un cop acabat el període d’escolarització de l’Escola Àuria, es constituí com a Taller Àuria SCCL, com a Cooperativa de Qualificació Especial, el 1881. Un exemple de com la realitat va anar un pas endavant de la legislació per donar respostes socials. I una història d’èxit col·lectiva i compartida que ens ha convertit en una de les cooperatives de treball associat, consumidors i usuaris més grans de Catalunya.

El cooperativisme és una forma més de les organitzacions que integren l’economia social com a model productiu, que es distingeixen per situar les persones i el seu bé comú com a missió principal. Conjuntament amb la Fundació Privada Àuria (fundada l’any 1992, amb la vocació de prestar suports i serveis a les persones amb discapacitat) i Àuriafil (Fundació per la Inclusió Laboral Àuria, a Esparreguera) conformem el grup Àuria que, avui dia, aglutina més de 1.800 persones compromeses i dóna feina a més de 800 treballadors. El grup permet la intercooperació i la creació de sinergies amb altres organitzacions, entitats i empreses amb la finalitat de complir amb una de les nostres missions fundacionals: crear ocupació de qualitat per a les persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables.

Avui, a Catalunya, hi ha més de 4.400 cooperatives que generen més de 40.000 llocs de treball i, contràriament al que podria pensar-se, el nombre creix cada any, fins i tot l’any 2020, amb la crisi de la covid. És un bon símptoma de l’estat del cooperativisme a casa nostra que ens emplaça a defensar un model empresarial que necessita ser exercit amb molta responsabilitat, confiança i transparència. Un model que, a la fi, contribueix a generar més retorn social, a construir societats més democràtiques i equitatives i a pensar en alternatives de gestió econòmica més justes, sostenibles i democràtiques.

Àuria Cooperativa és testimoni d’aquesta història. Fundada l’any 1972 com a una associació de pares i mares que esperançaven donar una sortida laboral als seus fills i filles amb discapacitat intel·lectual, un cop acabat el període d’escolarització de l’Escola Àuria, es constituí com a Taller Àuria SCCL, com a Cooperativa de Qualificació Especial, el 1881. Un exemple de com la realitat va anar un pas endavant de la legislació per donar respostes socials. I una història d’èxit col·lectiva i compartida que ens ha convertit en una de les cooperatives de treball associat, consumidors i usuaris més grans de Catalunya.

22

societat

juny-juliol/2021

Salut

Una imatge corporal positiva en els adolescents. Un camí a recórrer.

L’origen del projecte sobre imatge corporal en adolescents neix del programa Salut i Escola del Departament de Salut en què es va detectar que la imatge corporal era un motiu de preocupació entre els adolescents. Així, la Mercè Pollina infermera de Lleida va pensar que seria bo d’implementar intervencions de prevenció a través de programes d’educació per a la salut, ja que estudis sobre el tema demostren que l’educació que reben els adolescents sobre l’acceptació de la mateixa imatge és, en termes generals, poc efectiva. Això pot provocar una insatisfacció entre els i les joves que pot derivar en comportaments poc saluda219 bles: desordres alimentaris, dietes miracle, dejunis, activitats física desmesurada, i fins i tot trastorns com anorèxia, bulímia, desordre dismorfic o temptativa de suïcidi.

A partir d’aquesta inquietud l’Eva Artigues i la Glòria Tort, infermeres d’Atenció Primària de Lleida i Catalunya Central, professores de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida es van ajuntar per tal de donar cos i forma a aquesta idea.

A partir d’aquí va començar un projecte amb l’objectiu de promoure una imatge corporal positiva, hàbits saludables i canvis en l’autoestima entre nois i noies dels instituts de la nostra zona. Per portar-lo a terme s’han fet diversos estudis on s’investiga la imatge corporal dels adolescents i acaba amb el disseny d’intervencions de promoció d’una imatge corporal positiva.

Un d’aquests estudis, publicat durant els inicis del 2021 a la prestigiosa revista científica International Journal of Environmental Research and Publich Health resumeix les troballes més significants

GLÒRIA TORT Infermera. SAP Anoia Professora Facultat Infermeria i Fisioteràoia.

Universitat de Lleida

195

publicades fins al moment i aporta un model teòric del desenvolupament de la imatge corporal que fonamentarà nous dissenys i intervencions. L’estudi té en compte diversos àmbits, un d’ells és l’autopercepció de l’adolescent sobre el seu cos mostrant la importància del que un mateix es diu i pensa i es destaca la relació directa entre l’autoconcepte i au-

toestima en la construcció de la imatge corporal. Pel que fa a factors externs els mitjans de comunicació, televisió, xarxes, publicitat, etc., tenen una influència molt significativa i s’apunta a fomentar estratègies per ensenyar als joves a llegir entre línies els missatges dels infulencers, etc. Un altre factor que es considera de protecció són l’entorn familiar, el

cercle d’amistats i l’entorn escolar, mostrant la rellevància d’un entorn segur i comunicatiu a l’hora d’abordar el desenvolupament d’una sana imatge corporal.

Es remarca el paper clau dels docents en l’acompanyament i educació d’una imatge corporal positiva.

Un altre article de l’equip és publicat a la revista científica Health Education and Public Healthun el 2019 on es va investigar a 323 adolescents catalans i conclou que la distorsió de la imatge corporal és similar per gènere i disminuint per edat. Però les dones tenen una major preocupació corporal e insatisfacció que els homes. A més a més els resultats van mostrar una clara relació entre major insatisfacció corporal i baixa autoestima.

I l’any 2021 també s’ha publicat a International Journal of Environmental Research and Publich Health un estudi sobre autopercepció i acceptació relacionat amb comportaments poc saludables per perdre pes en adolescents catalans. Es van analitzar a 2496 adolescents entre 12 i 19 anys. Aportant dades rellevants com ara que les noies tenen una percepció més distorsionada de la imatge corporal real, veient-se més grasses del que realment són i amb una prevalença més alta de comportaments poc saludables en alimentació.

Actualment estem treballant en una investigació que aprofundeix sobre les experiències i els significats d’adolescents que tenen una sana autoestima i autopercepció i la relació amb la imatge corporal amb l’objectiu que aportin solucions i intervencions des de les seves perspectives per abordar aquesta problemàtica d’una manera útil i engrescadora.

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

juny-juliol/2021

publicitat

23

24

societat

juny-juliol/2021

Empresa Ara que la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX celebra el vintè aniversari, és un bon moment per donar veu a aquelles persones que han format part d’aquesta història d’èxit.

Una d’aquestes persones és Miquel Ridao, un enginyer tècnic industrial especialitzat en tèxtil i llicenciat en ciències físiques que va treballar a FITEX als inicis de la seva carrera professional i que actualment dirigeix una empresa líder a Europa en electrònica tèxtil: Sensing Tex. Vas ser el primer responsable de recerca i desenvolupament de FITEX. Què en recordes?

Jo ja col·laborava en cursos de formació a l’Anoia amb en David García, que em va venir a buscar a finals del 2000 perquè m’incorporés a l’equip de FITEX portant la part més relacionada amb I+D i projectes. Al principi fèiem formació molt especialitzada en tricotosa, els fabricants de l’època se’n van instal·lar moltes i fèiem els cursos de formació per a programadors. I així va arrencar Fitex, fent formació amb maquinària que ens havien cedit les empreses fabricants i fent projectes d’I+D relacionats amb el món de la tricotosa, com ara peces sense costura.

Era un bon moment pel tèxtil igualadí...

A finals del anys 90 la industria tèxtil d’Igualada es trobada en un bon moment, sí , hi havia moltes empreses que els anava molt bé, guanyaven diners i generaven ocupació. I nosaltres els vam poder ajudar a créixer. Per exemple, les empreses tenien moltes despeses per fer mostraris i nosaltres vam fer projectes de recerca sobre el procés de prototipatge, vam fer programaris de simulació de mostraris. Vam ser pioners en això: utilitzant software en la simulació de mostraris. I el 2004-2006 també vam fer un projecte de seguretat de màquines amb els sindicats a nivell Estatal, vam participar en l’homologació de centenars de maquines tèxtils a indústries de tot l’Estat... Però el bon moment es va acabar de forma progressiva amb la liberalització mundial del comerç de productes tèxtils pactat el 1995 a la Organització Mundial del Comerç, que va eliminar les quotes i aranzels que protegien al sector europeu i va limitar les importacions tèxtils.

Quan es va liberalitzar l’intercanvi internacional, les empreses d’aquí van patir la competència d’empreses de tot el món, també de la Xina, i hi va haver una gran davallada fruit d’aquest nou escenari internacional.

I vau des de FITEX vau decidir apostar per la innovació i vau crear teixits intel·ligents totalment pioners.

Si, la resposta a la competència era la Innovació. En aquest context, una multinacional de l’electrònica ens va venir a buscar per fer teixits electrònics. En aquell moment jo també era professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya, i col·laboràvem amb diverses empreses. A FITEX vam obrir una línia el 2003 per fer teixits simpàtics i teixits electrònics. Vivesa va ser una de les primeres empreses en experimentar amb polímers intel·ligents capaços de regular i adaptar les tires dels sostenidors dels seus productes.

“FITEX va ser motor de creació d’idees en un moment que el sector tèxtil ho necessitava, va ser molt inspirador i molt pioner” LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

lumíniques que canviaven de color amb un control remot, estovalles lumíniques, una bossa per una important marca de complements italiana que s’il·luminava quan l’obries i funcionava amb panell solar que es carregava durant el dia, roba futurista per a espectacles de la “Fura dels Baus”... I segur que me’n descuido.

I molts d’aquests productes es van comercialitzar.

Sí, la motxilla amb aromes, per exemple, la va produir una empresa d’Igualada. I vam fer una catifa compta persones que vam posar a l’entrada d’una botiga de Sita Murt i també als emprovadors. Així sabíem quanta gent entrava a la botiga i quanta gent s’emprovava peces, ho teníem tot connectat a la caixa (al TPV) amb una interfície i podíem extreure ràtios de venda.

I d’això fa vint anys! Vau ser autènticament pioners.

L’ “Smart Phone” pràcticament no existia. Vam utilitzar per primera vegada una xarxa de comunicació inalàmbrica de baix consum, Zigbee, una tecnologia molt nova. Hi havia internet, però amb cable. Efectivament, vam ser pioners, vam generar una patent mundial vinculada a tèxtils sensors fent servir tintes conductores.

I aleshores vas decidir fundar la teva primera empresa.

L’any 2007 vam fundar Sensing fabrics, amb participació de FITEX. Fèiem teixits simpàtics i electrònics. Al cap d’un temps, el 2010, ja vam fundar Sensing Tex, que és l’empresa que dirigeixo actualment.

Miquel Ridao Primer responsable de Recerca de FITEX i actualment CEO de SENSING TEX

Com són aquests teixits?

Hi ha tres tipus de teixits: els tècnics, els simpàtics i els electrònics. Els tècnics són teixits passius que tenen altres prestacions. Per exemple: una membrana de Goretex; és transpirable i alhora és impermeable i atura el vent, sempre es comporta així. Els anomenats teixits simpàtics van un pas més enllà amb un procés intel·ligent bàsic, com per exemple modificar el color per la temperatura, emetre aromes encapsulades que s’activen amb el fregament, etc. Els teixits electrònics, en canvi, són capaços de modificar les seves prestacions, de canviar les seves característiques en funció de l’entorn; mesuren l’entorn, processen la informació i actuen en conseqüència, és a dir, poden ser més impermeables o menys, deixar passar el vent més o menys... fent un procés intel·ligent més complex.

Pots posar algun exemple de teixit electrònic?

A la meva empresa hem creat una funda de matalàs o llençol que mesura la postura de la persona i els nostres clients ho utilitzen per modificar la confortabilitat del llit, o una catifa que compta persones

a l’entrada d’un centre comercial i en gestiona l’aforament.

I el teixit simpàtic? És un entremig entre els teixits tècnics i els electrònics. No els pots controlar però fan accions com ara canviar de color en funció de la temperatura o de la humitat. Són teixits que tenen una resposta intel·ligent però no son programables, només fan una operació senzilla.

Aquests dos darrers, els electrònics i els simpàtics, són els que vam desenvolupar a FITEX els primers anys.

I amb aquests teixits es van crear productes ben curiosos...

Sí, vam fer una col·lecció de motxilles per nens amb diferents aromes gràcies a uns estampats que contenien microcàpsules amb aromes que s’alliberaven amb l’ús. També vam fer roba interior de dona sense costures, un teclat tèxtil d’ordinador, mitjons calefactables amb intàrsia (un circuit amb fils de plata i termòstat), una samarreta calefactable amb circuit de calefacció a l’esquena, armilles d’alta visibilitat per una empresa líder en roba laboral a nivell Estatal, tendes de campanya amb il·luminació a sobre, cortines

Sensing Tex és una empresa líder en electrònica tèxtil.

A l’empresa hi vaig poder aplicar tot el que havia après a FITEX i a la universitat. Al cap de dos anys ja registràvem les primeres patents, i vam guanyar diversos projectes europeus que ens van suposar una inversió de més de dos milions i mig d’euros de la UE. Actualment estem a la vora de 2 milions de facturació anual, exportem el 95% del nostre producte fora de l’Estat i som un equip de 12 persones.

I heu rebut molts premis internacionals.

El 2014 vam ser nomenats pel Global Industry Challenge de la ciutat de Nova York com una de les deu companyies més innovadores del món en fabricació avançada. I el 2016, a l’ eHealth week ens va premiar pels nostres sensors de gran format, uns teixits per cobrir llits, seients o el terra amb sensors de tacte i pressió que permeten fer anàlisi postural, anàlisi de moviment, reconèixer el ritme cardíac i el respiratori... Nosaltres hem fet el software i el hardware.

FITEX és una de les llavors d’aquest èxit?

La nostra empresa va créixer gràcies a moltes llavors diferents, però efectivament FITEX és una d’elles, una llavor important. FITEX va ajudar molt a establir un entorn de creació d’idees en un moment que el sector tèxtil ho necessitava. Va ser molt inspirador i molt pioner i en tinc molt bon record, de tot el que vam fer i especialment de la gent de FITEX.

societat

juny-juliol/2021

25

Empresa

“FITEX va aconseguir que empreses tèxtils igualadines que no havien cooperat mai, s’unissin per vendre a Àsia”

LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

Àlex Molinero Director de la plataforma FITEX a Àsia durant 14 anys

La Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX celebra enguany el seu vintè aniversari donant veu a les persones que hi han col·laborat al llarg d’aquestes dues dècades. Una de les persones que més anys ha estat al peu del canó encara que fos a deu mil quilòmetres de distància és l’enginyer tèxtil Àlex Molinero, el primer director de la plataforma empresarial de FITEX a Àsia. Va viure i treballar durant 14 anys a Hong Kong ajudant a les empreses tèxtils a internacionalitzar-se, i va tornar fa dos anys per exercir el càrrec de director industrial de Punto Blanco.

El 2004 FITEX funda una plataforma a Àsia i et fitxa perquè la dirigeixis des de Hong Kong. Quan vas fer les maletes, sabies que viuries allà 14 anys?

En absolut! Marxava amb la idea de fer un projecte d’un any o dos, tres màxim si la cosa anava bé. Però van passar els anys, vaig tenir fills allà, la plataforma anava creixent i no n’hauria marxat mai si no fos perquè un dia ens vam adonar que els fills es feien grans i si no tornàvem ara a Catalunya potser ells ja no tornarien mai. Però la plataforma de FITEX a l’Àsia continua treballant i amb molt bons resultats.

Tu la vas fundar de zero. Com van ser els primers anys?

La liberalització del mercat va empènyer el sector tèxtil a competir a escala mundial. D’una banda hi havia empreses de l’Anoia que necessitaven trobar proveïdors a Xina i matèries primes (fil, teixit i producte semielaborat) i nosaltres els ajudàvem a trobar i homologar aquests proveïdors i els acompanyàvem en tot el procés. Per una altra banda, moltes empreses van veure que havien de començar a vendre a fora i les vam ajudar a trobar distribuïdors, majoristes i clients interessats. Va ser bonic veure com empreses igualadines que no havien col·laborat mai, s’unien sota el paraigua de FITEX per guanyar mercat internacional i vendre a Àsia.

En total la plataforma asiàtica de FITEX ha generat negoci per valor de més de 50 milions d’euros en 15 anys. Aquesta és una xifra espectacular.

Vaig començar jo sol i al cap de dos anys ja érem 5 persones treballant a l’oficina, vam començar per Hong Kong, Xina i Taiwan i al cap d’un temps vam incorporar Corea del Sud, Singapur i Japó.

Hem col·laborat amb una trentena de marques de moda catalanes i fins i tot estatals i una portuguesa.

I aquestes marques volien anar a Àsia a comprar o a vendre?

Els primers anys hi havia més necessitat de comprar matèria prima i producte semielaborat. Però amb la crisi del 2008 les empreses catalanes van veure que la internacionalització era el camí.

Moltes marques, fins i tot les que ja tenen departaments propis d’exportació i importació, confien en les plataformes que Fitex té a Àsia, Estats Units, Mèxic... I les empreses d’allà també ens veuen com un col·laborador útil, perquè amb nosaltres no tenen diferència horària i els ajudem a resoldre moltes qüestions pràctiques. Hem treballat amb Desigual, Sita Murt, Punto Blanco, Cóndor, Isabel de Pedro, Guitare, Massana... De les 30 marques amb què hem treballat, un terç necessitaven aprovisionament i la resta, una vintena, volien internacionalitzar-se i vendre el seu producte a Àsia. És molt diferent fer negocis a la Xina que aquí?

La velocitat és diferent. A Àsia tot va molt més de pressa, encara que el recorregut fins a tancar l’acord és més llarg.

Aquí els negocis arrenquen més a poc a poc i no s’arriba a un acord fins al final del procés, allà van al gra des del principi. També hi ha diferències en el tracte personal: les reunions acostumen a ser més curtes que aquí, no hi ha preliminars, van directe al gra. I sobretot molt puntuals: no toleren la impuntualitat, consideren que és la teva carta de presentació.

Tu rebies i acompanyaves els empresaris igualadins que venien a Àsia a fer negocis. Quedaven sorpresos?

Sí. Prèviament els fèiem una selecció d’empreses potencials a visitar, ells triaven quines volien veure, organitzàvem el viatge, els acompanyàvem, i després fèiem els seguiment dels acords. En aquests viatges hi havia un xoc cultural, sempre. A vegades positiu, per exemple quedaven gratament sorpresos de la xarxa de transport urbà que té Hong Kong, que és molt eficient, i d’altres vegades més xocants, com el de les olors a Xina què són molt fortes i bastant diferents a les d’aquí. També organitzàvem viatges dels empresaris asiàtics a Catalunya, sempre amb l’objectiu final d’aportar valor a les empreses catalanes.

I la relació amb l’equip de Fitex d’Igualada com era?

Molt fluïda. Estava en contacte permanent amb el director, el David García, amb qui sempre ens hem entès molt bé. Salvant la diferència horària, estàvem en contacte permanent. Les plataformes empresarials han donat una dimensió internacional a l’activitat de FITEX que ha facilitat coneixements, experiències i aprenentatges que ens ha fet créixer personalment i professionalment a tot l’equip de FITEX. Com definiries la feina que ha fet FITEX aquests vint anys a l’exterior?

Fitex ha estat una peça clau per donar a conèixer la moda catalana al món. No només ho hem fet des de la plataforma d’Àsia, també n’hem tingut a Rússia, Escandinàvia, Brasil, els Estats Units, Mèxic... Alguns clients que acabaven contents d’una operació als EUA ens venien a veure per començar a treballar a Àsia, i a l’inrevés. Ens vam fer un nom. És veritat que la Generalitat té plataformes pròpies arreu del món (abans es deien COPCA, ara ACCIÓ) però nosaltres estem especialitzats cent per cent en tèxtil i moda, coneixem molt bé el sector i és la mateixa Generalitat qui

ens deriva les empreses de moda que volen vendre al món.

Des de la teva experiència internacional i des del teu lloc actual a la direcció industrial de Punto Blanco, ets optimista sobre el futur del tèxtil?

Sí. La pandèmia ha accelerat canvis que s’haurien hagut de produir tard o d’hora en la manera de funcionar. Ara hi ha més eficiència administrativa, s’ha vist que es pot ser més eficient sense tants viatges ni reunions presencials i sobretot, que hem de ser capaços de reaccionar ràpid perquè hi ha molta incertesa al mercat. Ara ja no podem treballar a nou mesos vista, ara hem d’estar pendents i preparats a nivell de producció i fabricació per ser flexibles i adaptar-nos a la demanda de manera immediata. Ara tenim clar que només tenim un client: el consumidor final.

I en aquest nou escenari postpandèmia, quin paper hi té la internacionalització?

Sempre s’ha dit que la internacionalització és el futur, però no ho és: és el present. Ara les empreses de moda han de veure que vendre a Europa ja no és internacionalització. El mercat ha de ser global, i l’europeu ja es considera local. S’ha de ser a Àsia, si no hi ets et perds una part molt important del teu mercat potencial. A Punto Blanco som a Taiwan, Japó, hem estat a Corea del Sud, Singapur... No és fàcil però s’hi ha de ser.

Trobes a faltar Hong Kong?

Sí. Sobretot el menjar. Però no hi tornaria; a Catalunya es viu molt bé. ........

La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.

26

ecomomia

economia

juny-juliol/2021

El preacord per a la reforma de les pensions inclou la supressió del factor de sostenibilitat i l’objectiu d’allargar l’edat de jubilació real (situada en 64,6 anys) fins a la legal (entre 65 i 66 anys); i la revalorització de les pensions en funció de la inflació. També contempla que, per reduir el dèficit de la Seguretat Social, les despeses impròpies, com ara les pensions no contributives, aniran a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, que aportarà un 2% del PIB

El govern espanyol i els agents socials tanquen un principi d’acord sobre la reforma de les pensions Es tracta del primer paquet de reforma compromès amb Brussel·les que inclou derogar el factor de sostenibilitat.

Amb l’acord entre el govern espanyol i els agents socials sobre el primer paquet de mesures de reforma de les pensions, es derogarà l’anomenat “factor de sostenibilitat” de la reforma del PP de Rajoy del 2013. Les pensions es tornaran a revaloritzar d’acord amb l’índex de preus però s’enduriran les jubilacions anticipades.

El govern espanyol i els agents socials han tancat un principi d’acord sobre la reforma de les pensions, segons han informat fonts sindicals i del Ministeri de Seguretat Social.

Es tracta del primer paquet de reforma compromès amb Brussel·les, vinculat al pla de recuperació per rebre els fons europeus.

El pacte entre l’executiu de Pedro Sánchez, sindicats i patronal inclou una nova fórmula de revalorització de les pensions lligada a l’IPC mitjà registrat per garantir el manteniment del poder adquisitiu. També s’ha pactat derogar el factor de sostenibilitat, que implicava una rebaixa de la pensió inicial en relació amb l’evolució de l’esperança de vida.

Se substituirà per un mecanisme d’equitat intergeneracional, que se seguirà negociant fins a finals d’any amb

la previsió que es començaria a aplicar a partir de 2027.

Un altre element de l’acord és la inclusió del compromís del govern espanyol de fer una transferència del 2% del PIB a la Seguretat Social a través dels pressupostos generals de l’Estat per garantir el sistema públic de pensions. A més, l’acord també inclou mesures orientades a revisar el model de jubilació anticipada amb la introducció de penalitzacions.

Algunes de les organitzacions negociadores encara han de ratificar el pacte en els seus òrgans de direcció abans de donar l’acord per definitiu.

Es tracta d’una reforma que s’hauria de començar a aplicar a principis de 2022, pensada perquè duri “25 anys”, segons vaa manifestar el ministre José Luis Escrivá, i que es tramitarà al Congrés com a projecte de llei. ACN

Treball

La pensió per jubilació a Catalunya creix un 2,4% i se situa en els 1.210,6 euros al juny La nòmina de les pensions al conjunt de l’Estat assoleix un nou rècord en superar els 10.180 MEUR La pensió per jubilació a Catalunya durant el mes de juny s’ha situat en els 1.210,6 euros mensuals de mitjana, un 2,4% més respecte al mateix període de l’exercici anterior.

En total, a Catalunya s’han atorgat gairebé 1,14 milions de pensions per jubilació, segons les dades publicades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Pel que fa al conjunt de pensions –jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat i favors de familiars-, a Catalunya se n’han concedit més d’1,74 milions, un 0,74% més en comparació al juny de l’any passat. Al conjunt de l’Estat, la nòmina de les pensions corresponent al juny ha superat els 10.180 MEUR, un nou rècord històric.

Pel que a la pensió mitjana a Catalun-

ya, aquesta s’ha situat en els 1.072,3 euros durant el mes de juny, un 2,23% més en termes interanuals. La de jubilació continua sent la més elevada, mentre que la d’incapacitat permanent se situa en els 1.088,8 euros mensuals. Pel que fa a la pensió de viudetat, aquesta és de 750,23 euros, mentre que les de favors de familiars i orfandat són de 659,8 i 413,3 euros, respectivament. Al conjunt de l’Estat, la pensió mitjana per jubilació durant el sisè mes de l’any és de 1.188,7 euros mensuals, un 2,3% més en comparació al mateix període de l’exercici anterior. Pel que fa a la pensió mitjana, aquesta se situa en els 1.033,03 euros, un 2,18% més respecte a l’any passat. En total s’han atorgat 9,85 milions de pensions a tot l’Estat, un 1,02% més en termes interanuals. ACN

economia

juny-juliol/2021

La pensió mitjana a Catalunya, aquesta s’ha situat en els 1.072,3 euros durant el mes de juny, un 2,23% més en termes interanuals. La de jubilació continua sent la més elevada, mentre que la d’incapacitat permanent se situa en els 1.088,8 euros mensuals. Pel que fa a la pensió de viudetat, aquesta és de 750,23 euros, mentre que les de favors de familiars i orfandat són de 659,8 i 413,3 euros, respectivament.

“L’agilitat de la gestió notarial es torna a posar al servei del ciutadà, que podrà d’aquesta manera evitar dilacions inesperades en projectar el seu futur matrimoni” CARLOS CALATAYUD

Vols casar-te?

Protesta dels treballadors interins i temporals de Catalunya davant la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume l’1 de juny del 2021. JORDI BATALLER/ACN

El Tribunal Suprem estableix que els interins passin a ser ‘indefinits no fixos’ després de tres anys Els magistrats canvien de criteri atenent a una sentència del Tribunal de Justícia de la UE

La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns, 28 de jun, rectificar l’aplicació que feia de la seva doctrina i establir que els treballadors de les administracions públiques que siguin interins durant més de tres anys passin a ser considerats com a ‘treballadors indefinits no fixos’. El Suprem ha canviat el criteri després d’examinar la incidència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 3 de juny de 2021 en diversos recursos. Amb aquesta nova consideració, els interins no podran reclamar una indemnització en cas de perdre la plaça.

Ara, per unanimitat, el Suprem estableix que en aplicació de les previsions legals i reglamentàries sobre els contractes interins, “la seva durada màxi-

ma serà la del temps que durin els processos de selecció per cobrir la vacant d’acord al que disposa la seva normativa legal o convencional específica”.

Quan no existeixi aquesta normativa, la Sala entén que “amb caràcter general, una durada superior a tres anys ha de ser considerada injustificadament llarga”, fet que comportarà que el treballador interí passi a ostentar la condició d’indefinit no fix.

A més, el Suprem estableix que el còmput del termini no es pot veure interromput per normes pressupostàries sobre paralització d’ofertes públiques d’ocupació, perquè la cobertura de vacants cobertes per treballadors interins no implica un increment pressupostari.

ACN

D

Expedients matrimonials davant notari

es del passat 30 d’abril els notaris podem tramitar els expedients matrimonials que, fins ara, només es tramitaven en el Registre Civil, amb la finalitat d’agilitar la seva tramitació i descarregar de treball a l’administració.

Per casar-se és obligatori tramitar un expedient en el qual es comprovarà si els futurs consorts reuneixen els requisits legals per a contreure matrimoni; com és no estar emparentats en cert grau, que cap estigui casat, que reuneixin capacitat suficient, ser majors d’edat (llevat que estiguin emancipats) entre d’altres.

Per tant, el notari, com a autoritat competent, ha de valorar si no s’aprecien impediments per a la seva celebració, reunint tots els requisits legals.

El procediment comprèn una primera fase documental, en la qual es presentaran i comprovaran els documents requerits. Una segona fase testifical, on els testimonis asseveren la inexistència d’impediments per a contreure matrimoni i finalment una fase d’audiència reservada als contraents. És especialment important el tràmit de l’audiència als contraents, ja que la seva fi és comprovar que tots dos manifesten la seva voluntat sense vicis, constatant l’existència d’impediments si s’escau. Si un dels contraents és estranger es pretén, amb aquesta audiència impedir els anomenats matrimonis de complaença, que són aquells l’única finalitat és aprofitar-se dels avantatges del matrimoni per regularitzar la situació al país o d’obtenir de forma més fàcil la nacionalitat.

Amb aquesta finalitat es realitza un qüestionari que permeti reflectir els llaços existents entre ells mitjançant el coneixement de dades íntimes pertanyents a l’esfera personal i familiar.

Es completa la prova amb altres mitjans en funció de les circumstàncies del cas, com la publicació d’edictes, si bé aquests d’escassa rellevància pràctica, o la concurrència de testimonis que coneguin a la parella i que per la seva relació puguin afirmar la inexistència d’impediments per a la unió.

En la resolució de l’expedient s’examinaran en conjunt totes les proves practicades per, des d’un criteri objectiu, resoldre afirmativament o negativa el mateix.

I els notaris, per la seva condició de funcionaris i juristes, igual que a altres comeses en matèries d’estat civil i de registre civil, resoldrem els dubtes que sorgeixin en la tramitació dels expedients recolzats en els mitjans tècnics previstos per al desplegament de la nova model de Registre civil, amb finalitat de modernitzar i agilitzar l’Administració i l’accés a la mateixa pel ciutadà.

L’agilitat de la gestió notarial es torna a posar al servei del ciutadà, que podrà d’aquesta manera evitar dilacions inesperades en projectar el seu futur matrimoni.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

27