ANOIADIARI 63 (JULIOL 2021) by AnoiaDiari

Número 63 · Juliol del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

La mitjana d’edat dels positius per COVID baixa a 31 anys ORIOL CASANOVAS

P04

Tijana Poštić, Premi Internacional Catalunya

Onze morts des del 2010 a la C-15

La FESTHI i la @Coll@nada es revolten

Entrevista a la cap d’infermeria de l’Hospital Universitari d’Igualada

Hi ha hagut 105 accidents amb víctimes al tram de l’Anoia, amb 15 ferits greus i 11 morts

Conflicte entre les entitats juvenils i l’Ajuntament d’Igualada poques setmanes abans de la Festa Major

P08

P12

P18

editorial

juliol/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Escletxes de llum

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a darrera etapa de la crisi del coronavirus ha recaragolat fins a l’absurd el guió d’aquesta tragicomèdia que vivim des del març del 2020. Després d’un túnel de quinze mesos, vèiem la llum al final, però ha estat només un miratge. A mig estiu del segon any de la COVID-19, tornem al toc de queda i a les restriccions. I a descobrir un cop més que el caos i els cops de volant del Govern no eren pas culpa d’Alba Vergés, la consellera igualadina. Dotze mesos després de la primera desescalada i ara amb el coixí de la vacunació massiva (que és el factor que ha evitat el desastre) Catalunya és la zona d’Europa amb una xifra de contagis més gran, al costat de sectors d’Escòcia, que per alguna cosa és una nació germana. La desescalada d’aquest juny ha estat un festival, en el sentit figurat i literal, perquè s’han permès algunes activitats que han contribuït a l’explosió d’aquesta cinquena onada. La propina la paga de nou la població i en concret els joves, el sector assenyalat. I la lògica dels números topa amb el ridícul de les situacions. Les restric-

El guió és absolutament imprevisible. Tenim la sort que alguns dels protagonistes d’aquesta història tan dura fan esforços que valen la pena i n’obtenen un reconeixement. El Premi Internacional Catalunya a una infermera igualadina, Tijana Poštić, és una de les escletxes de llum que apareixen en aquest túnel que no s’acaba.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

cions imposades fan que el riu Anoia limiti la zona on hi ha toc de queda. Cap cervell dels despatxos de Barcelona ha pensat quin sentit té aplicar el toc de queda a Vilanova del Camí, mentre que als municipis veïns d’Igualada, Montbui i Òdena no. La diferència són 30 punts en un dels índexs de casos en proporció a la població. Vilanova del Camí està 30 punts per sobre dels 400 casos per 100.000 habitants en una setmana; Igualada, 30 punts per sota. No té cap sentit en una conurbació com la Conca d’Òdena. I el mateix passa a Masquefa, també perjudicada, amb relació a Piera. Amb la COVID, les autoritats estan en una espiral constant de prova-error, prova-error, segurament per intentar salvar l’economia. El guió és absolutament imprevisible. Tenim la sort que alguns dels protagonistes d’aquesta història tan dura fan esforços que valen la pena i n’obtenen un reconeixement. El Premi Internacional Catalunya a una infermera igualadina, Tijana Poštić, és una de les escletxes de llum que apareixen en aquest túnel que no s’acaba.

Els ajuntaments han d’acatar la resolució del Suprem que els obliga a tenir l’efígie de Felip VI al saló de plens?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 44.6%

NO 55.4%

L’ajuntament ha de posar més càmares de vigilància contra els incívics?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

SÍ 94.9%

NO 5.1%

Ha millorat el trànsit al polígon industrial Les Comes d’Igualada? SÍ 17.1%

NO 82.9%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

juliol/2021

publicitat

a portada

juliol/2021

a portada

29,6

La mitjana d’edat dels casos positius registrats a Igualada també ha baixat, situant-se en 29,6 anys. Des del març del 2020, quan es comencen a registrar dades, la mitjana d’edat global a la capital de l’Anoia és de 41,7 anys. A Igualada, de 43

El Govern aplica noves restriccions davant l’increment de contagis, la setmana que l’Anoia suma dos mesos sense morts declarades per COVID El recompte de víctimes mortals per la pandèmia a la comarca és de 633. La proporció més alta de Catalunya, tot i que des del 15 de maig no s’han registrat víctimes mortals entre els anoiencs. La vacunació avança a bon ritme i gairebé la meitat de la població ha rebut la pauta completa

FRANCESC VILAPRINYÓ

La cinquena onada ha caigut de ple a l’Anoia i a Catalunya. Els indicadors de contagis i velocitat de propagació s’han disparat les darreres setmanes: la RT, s’ha atansat a 4, tant a la comarca com al país. El context actual, però, amb una proporció molt gran de la població que ja s’ha vacunat ha fet que la incidència en la mortalitat sigui molt baixa a Catalunya. Pel que fa a l’Anoia, les dades del dia 14 de juliol indicaven que des de fa dos mesos no s’ha registrat cap víctima mortal comprovada per COVID-19. Es tracta del segon període més llarg sense morts des de l’estiu passat, quan van ser setanta dies sense haver de lamentar defuncions. Amb relació a Catalunya, l’Anoia continua sent la comarca amb una taxa de mortalitat estandarditzada més alta, per la incidència que

va tenir la primera onada. Les Comarques Centrals és on hi ha hagut una afectació més gran. Després de l’Anoia, amb 56,69 morts per 10.000 habitants, Osona és la comarca on la incidència de la mortalitat per la pandèmia ha estat més alta amb relació a la seva població, amb una taxa de 42,83. Els últims mesos el balanç mortal a l’Anoia s’ha estancat. Després de la primera onada, la primavera del 2020, el període en el qual s’han registrat més víctimes mortals per la pandèmia a la comarca va ser el gener, amb 43 defuncions, quan la vacunació tot just havia començat. El febrer, la xifra de víctimes es va reduir a 14, el març van ser 13, a l’abril 11 i el darrer mes amb defuncions va ser el maig, amb sis. Sis morts que es van produir durant la primera meitat de mes. Aquest 2021, el gener ha sumat gairebé més defuncions que tots els altres mesos junts.

El procés de vacunació afecta gairebé la meitat de la població anoienca registrada. El percentatge actual de persones que han rebut la pauta completa és de 47,75%, un total de 58.410 persones. A finals del mes de juny, el percentatge dels anoiencs i anoienques que havia rebut la pauta completa era un 31,82%, és a dir 38.896 persones. En el cas de la capital, els percentatges són similars. Han rebut la pauta completa un total de 20.297 persones, que suposen el 48,53% de la població. Canvi d’escenari Malgrat que les dades de la incidència als hospitals i l’avenç de vacunació són bones, des que el Govern va aixecar les restriccions i va donar la llum verda a la represa de la majoria d’activitats els contagis han anat escalant a tot Catalunya. L’Anoia no n’ha estat l’ex-

448 positius En una setmana s’han registrat 448 nous positius a la comarca i el percentatge de positivitat més alt en les proves des de la primera onada. Toc de queda El toc de queda que va declarar el President afectarà la comarca només a Vilanova i Masquefa, mentre que Igualada, Montbui, Capellades o Piera en queden excloses

Servei de l’UCI de l’Hospital Universitari d’Igualada. TONI CORTÈS MINGUET

a portada

juliol/2021

Des de fa dos mesos l’Anoia no registra cap víctima mortal per COVID-19. Aquest és el període més llarg sense morts des de l’estiu passat. Tanmateix, l’Anoia és la comarca amb més mortalitat a Catalunya: 56,9 víctimes per 10.000 habitants

cepció. Aquesta setmana, després de diversos dies amb dades molt altes pel que fa al risc de rebrot i a la velocitat de transmissió, la Generalitat va anunciar la tornada a les restriccions. El dilluns 12 de juliol anunciava el tancament de l’oci nocturn a partir de 2/4 d’1 de la matinada i la limitació de reunions a un màxim de deu persones tant en l’àmbit públic com en el privat. Unes restriccions que necessitaven l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que finalment donava la llum verda a partir d’aquest dijous 15. En aquestes 48 hores, però, les autoritats sanitàries constataven un empitjorament encara més dràstic de les xifres de contagis i el Govern alçava encara més el nivell de les restriccions. La setmana passada, la Generalitat Valenciana començava l’aplicació d’un toc de queda selectiu, després que les hospitalitzacions per coronavirus es dupliquessin en deu dies. Un toc de queda que s’aplicava a una quarantena de municipis. A Catalunya, el President Pere Aragonès compareixia aquest dimecres 14 per anunciar un toc de queda també selectiu. En aquest cas a 158 municipis. Es tracta de poblacions que superen els 5.000 habitants i que tenen dades de contagis acumulades amb una proporció de 400

448

casos o més per 100.000 persones, en una setmana. Només dues ciutats anoienques figuren en la llista, Vilanova del Camí i Masquefa. Es tracta de marges petits els que han determinat la inclusió d’aquestes dues poblacions en aquesta llista: a Vilanova la taxa és de 430 i a Masquefa de 450, mentre que a Igualada, amb 369,70 casos per 100.000 habitants, no s’hi aplicarà el toc de queda. Un toc de queda que suposarà que de la 1 de la matinada a les 6 no es pugui estar als carrers amb l’excepció dels casos justificats. De les grans ciutats de Catalunya, les principals que no es veuen afectades per aquesta mesura són Lleida, Vic i Igualada. Segons el President de la Generalitat, i una vegada el TSJC ho permeti, la mesura s’ha d’activar per aquest cap de setmana i per a la setmana vinent. I és prorrogable. A l’Anoia queden afectades per aquesta mesura unes 22.000 persones, una sisena part de la població. A Catalunya, és el 78%, sis milions de persones, la immensa majoria a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les comarques de la costa de Tarragona i el Maresme. La Generalitat no ha especificat si un augment dels casos en poblacions com Igualada, Montbui, Piera o Capellades comportaria que es veiessin incloses també en el toc de queda.

Gent fent cua per vaccinar-se a l’Escorxador. TCM

Segons el Departament de Salut, durant la darrera setmana s’han registrat 448 nous casos positius a l’Anoia, un 41% més que la setmana anterior

Positivitat molt alta La decisió de la Generalitat s’ha pres en un moment crític, en el que la xifra de casos diaris a l’Anoia és superior a la de qualsevol moment anterior de la pandèmia. El dilluns 12 de juliol es van detectar 92 positius nous entre les PCR i els testos d’antígens. És el segon registre diari de casos nous més gran des que va començar la pandèmia. El dia amb més testos positius segons el balanç que ofereix la Generalitat va ser el 20 d’abril d’aquest any, amb 94 casos, però amb una diferència determinant: els 92 positius es van registrar sobre 518 PCR o testos d’antígens, un 20,73%. La dada de l’abril era sobre un total de 697 proves, un 7,57%. Els percentatges i la xifra de positius acumulats a l’Anoia són els més importants des del primer mes de la pandèmia i en aquell moment es feien PCR sobretot a persones que es trobaven o ingressades o a sanitaris que treballaven en estret contacte amb els positius. Els últims set dies s’ha superat el 25% de positius en les proves en dues ocasions: un 30,91% el diumenge 11 i un 28,26% aquest dimecres 14. Segons les dades obertes de la Generalitat, en aquest mateix període, hi ha hagut 448 positius a la comarca. Un 41,1% més de casos En el total d’equips d’atenció primària a l’Anoia (EAP), la darrera setmana s’han registrat un 41,1% més de casos que l’anterior. Com en altres onades de la pandèmia, l’impacte és més important a les àrees més urbanitzades. A Calaf han caigut els casos respecte a la setmana anterior, a Capellades s’han mantingut i a l’EAP Anoia Rural només s’han produït set casos més- Per contra, els casos s’han duplicat als EAP de Montbui i Vilanova del Camí. A Montbui, la primera setmana de juliol van ser 19 casos i aquesta segona n’han estat 40; a Vilanova, s’ha passat de 27 a 55. A Igualada, l’increment també ha estat sensible: de l’1 al 7 de juliol es van detectar als dos EAP de la ciutat 101 positius, mentre que aquesta darrera setmana han estat 149 casos.”

a portada

juliol/2021

COVID-19

Un equip de l’Atenció Primària Anoia visita una malalta de COVID-19 al seu domicili, a Vilanova del Camí. ORIOL CASANOVAS

La mitjana d’edat d’infectats per COVID a l’Anoia baixa a 31 anys La mitjana d’edat dels casos positius confirmats per PCR o test d’antígens a l’Anoia ha anat baixant progressivament durant les darreres setmanes, tal com succeeix a la resta del país, situant-se en 31,6 anys i baixant la mitjana d’edat des de l’inici de la pandèmia, fins a 41,7 anys

TCM

Segons les darreres dades del Departament de Salut, actualitzades el dijous 15 de juliol al matí —a l’hora de tancar l’edició d’aquest periòdic —, la mitjana d’edat dels casos positius registrats darrerament a l’Anoia amb les proves PCR i test d’antígens ha baixat fins a 31,62, mentre que a Igualada, la mitjana ha baixat la barrera dels trenta anys i se situa en 29,69 anys. Aquest descens progressiu de la mitjana d’edat dels anoiencs infectats per la COVID-19, seguint la tònica general a Catalunya, provoca un descens de la mitjana d’edat dels casos positius des de l’inici de la pandè-

mia. Des del març del 2020, quan Salut comença a registrar dades, i fins avui, la mitjana d’edat dels 12.532 anoiencs infectats pel coronavirus a l’Anoia se situa en 41,7 anys, mentre que a Igualada la mitjana és de 43 anys. A Catalunya, la mitjana d’edat de les persones infectades els darrers dies ha baixat fins a 28,93 anys; i la mitjana d’edat dels 809.095 casos positius registrats des de l’inici de la pandèmia, se situa en 40,56 anys. D’ancians a joves Segons les dades del Departament de Salut, la franja d’edat amb més casos positius registrats els darrers dies a l’Anoia és la compresa entre

el 20 i els 29 anys, amb un 34,43% dels casos; seguida del ram comprès entre els 10 i 19 anys, amb un 19,02% dels positius. La tercera franja d’edat d’anoiencs amb més contagis se situa entre els 30 i els 39 anys, amb un 15,42&% dels casos. En aquest sentit, cal assenyalar que un 5,15% dels infectats els darrers dies a l’Anoia són infants menors de 9 anys. A l’altra banda, el percentatge d’infectats majors de 80 anys és del 5,52% del total dels positius. En resum, actualment un 74% dels infectats darrerament a l’Anoia són menors de quaranta anys. Aquestes dades contrasten ra-

Canvi A principis de la pandèmia, la majoria de casos positius detectats a l’Anoia es registraven en majors de setanta anys, amb un 70,1% del total. Actualment, un 74% dels casos positius anoiencs són menors de quaranta anys.

dicalment amb les registrades a l’inici de la pandèmia. Si agafem les dades del Departament de Salut registrades l’1 d’abril del 2020, veiem que els menors de quaranta anys, en aquells moments, només representaven el 6,53% dels casos. No s’havia registrat, oficialment, fins aleshores, cap cas entre els menors de vint anys. Els majors de setanta anys acumulaven el percentatge més gran de contagis, sobretot a les residències, amb un 70,11% dels casos. La franja d’edat amb més contagis era la de 80-89 anys, amb un 25,35%, seguida de la dels majors de noranta (25,11%) i la de 70-79 anys (19,64%).

juliol/2021

publicitat

a portada

juliol/2021

COVID-19

Tijana Poštić, Premi Internacional Catalunya La Generalitat de Catalunya concedeix el XXXII Premi Internacional Catalunya a quatre dones per la seva contribució “fonamental” a la lluita contra la COVID-19. Entre elles, la igualadina Tijana Poštić, arribada des de Bòsnia fa 25 anys i actualment cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari d’Igualada

El passat dimarts 13 de juliol, el Govern va fer públic que el XXXII Premi Internacional Catalunya ha recaigut en quatre dones que considera clau per la seva “essencial contribució a la lluita contra el coronavirus”. Es tracta de Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Özlem Türeci i la igualadina Tijana Poštić Bijavica, cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari d’Igualada. Rebran el guardó corresponent al 2020, any en què no es va atorgar per la pandèmia. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a finals de 2021. El paper “fonamental” de les dones migrants El Premi Internacional Catalunya sempre s’ha atorgat “a persones amb una visió del món ètica i humanista. Tenint en compte el paper decisiu que han jugat les dones i, en particular, les dones d’origen extraeuropeu, com a treballadores essencials a Europa en la lluita contra la COVID-19, el jurat ha volgut honorar quatre dones destacades en el camp de la medicina, procedents de diferents països d’origen i arrelades a diferents països europeus”, han manifestat des del jurat. El jurat ha destacat que les destinatàries del Premi també representen diverses facetes de la lluita contra el coronavirus. La Dra. Dania El Mazloum continua la tasca de la seva mare, la Dra. Samar Sinjab, que va emigrar a Venècia des de Síria i va morir tractant pacients amb COVID-19; la Dra. Anxhela Gradeci és una refugiada albanesa que ha confrontat el coronavirus des d’una sala respiratòria de l’Hospital Whittington de Londres; la infermera en cap TijanaPoštić Bijavica, arribada a Catalunya de Bòsnia fa 25 anys, va organitzar de manera exemplar la resposta del servei d’infermeria a Igualada, el primer focus de coronavirus a Catalunya; i la doctora i investigadora alemanya d’origen turc Özlem Türeci, va desenvolupar i distribuir el vaccí basat en l’ARNm que ha transformat el panorama de tractament de la COVID-19. Cadascuna d’elles, segons el jurat, “és mereixedora per si sola del Premi Internacional Catalunya. Juntes, constitueixen el model més exemplar de la contribució

essencial de les dones immigrades a la lluita contra el coronavirus. L’extraordinari ventall d’experiències que representen –des de la recerca innovadora fins a la medicina i l’atenció a primera línia– il·lustra l’inestimable tresor de les dones d’origen extraeuropeu al servei de la societat europea, tant en temps de crisi com cada dia.” El Premi Internacional Catalunya La Generalitat de Catalunya va

crear el 1989 el Premi Internacional Catalunya, amb tres propòsits clars: reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. El Premi, dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals,

científics o humans. Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar candidatures, d’acord amb les bases que es publiquen cada any amb la convocatòria del guardó. Des del 1989 han rebut aquest prestigiós guardó, enre altres personalitats, l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau (1991), el violoncel·lista rus Mstislav Rostropòvitx (1992), el polític txecVáclav Havel (1995), l’escriptora britànica Doris Lessing (1999), l’assagista nord-americà Harold Bloom (2002), l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi, (2003), l’escriptor israelià Amos Oz (2004), l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss (2005), el bisbe Pere Casaldàliga (2006), el polític nord-americà Jimmy Carter (2010), l’escriptor japonès Haruki Murakami (2011), el polític brasiler Lula da Silva (2012), l’activista pakistanesa Malala Yousafzai (2013), la primatòloga britànica Jane Goodall (2015) i els oncòlegs catalans Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué (2016). Dels 37 premiats, 30 són homes i només set dones.

Exemplar El jurat valora que Tijana Poštić va organitzar de manera exemplar la resposta del servei d’infermeria a Igualada, el primer focus de coronavirus a Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Aqui podeu llegir el reportatge ‘Els infants de Bòsnia s’han fet grans a l’Anoia’

De la guerra de Bòsnia a Igualada A la primavera del 1992, mentre Barcelona es preparava per a la celebració dels Jocs Olímpics, a poc més de mil quilòmetres de distància, esclatava la guerra a Bòsnia. El primer conflicte bèl·lic de la història d’Europa des de la Segona Guerra Mundial, s’acabaria saldant amb més de cent mil morts i més de dos milions de desplaçats. L’hivern del 92-93, una vintena de desplaçats que fugien de l’horror de la guerra, foren acollits a l’Anoia, a la casa de colònies de la Censada, gestionada per Creu Roja Anoia. Els més petits anaven a l’escola de Tous. Entre ells, una nena de deu anys. Era la Tijana. Ara, la Tijana Poštić Bijavic és mare d’una nena i és la cap d’Infermeria del Consorci Sanitari de l’Anoia, al qual està adscrit l’Hospital Universitari d’Igualada. En el marc del 25è aniversari de l’arribada a l’Anoia dels refugiats, l’AnoiaDiari va publicar el reportatge ‘Els infants de Bòsnia s’han fet grans a l’Anoia’, que recollia diversos testimonis, com el de la Tijana. En una entrevista, recordava que “els primers mesos a Tous van ser molt durs, perquè em trobava en un país estranger, al qual havia vingut per un conflicte bèl·lic i no per gust, amb gent desconeguda, no entenia l’idioma i no podíem contactar amb la família que vam deixar enrere ni saber si estaven bé. Creu Roja d’Igualada, l’organització que va fer possible la nostra acollida, va ser la nostra família en aquells primers moments tan durs. Creu Roja d’Igualada, l’organització que va fer possible la nostra acollida, va ser la nostra família en aquells primers moments tan durs. Igualada es va bolcar amb tots nosaltres, molta gent del nostre entorn coneixia la nostra situació i ens van ajudar molt.”

La Tijana tenia cura dels nens més petits durant la seva estada a la casa de colònies de L’Eucaria. CREU ROJA ANOIA

a portada

juliol/2021

COVID-19 FRANCESC VILAPRINYÓ

Nascuda a Sarajevo, Bòsnia, el 1992, amb deu anys, fuig del conflicte bèl·lic dels Balcans amb el seu germà d’un any i la seva mare, deixant enrere el seu pare, que va morir en el conflicte, ja que només podien sortir mares amb fills petits. Amb l’ajut de la Creu Roja arriben a Igualada, on la seva mare, infermera, va trobar feina. Es llicencia en Infermeria a la Universitat de Barcelona el 2003 i s’incorpora com infermera a l’Hospital d’Igualada, majoritàriament al servei de cures intensives. Des de 2016 és la directora d’infermeria del Consorci Sanitari de l’Anoia, on es van detectar els primers casos de coronavirus a Catalunya: Igualada va ser un dels primers epicentres locals del virus, i Tijana Postic va ser la responsable d’organitzar la infermeria per respondre al caos dels primers dies.

“El premi ens recorda que les dones immigrades podem tirar endavant, per molt dur que sigui el principi”

“Costa de creure, però un diumenge teníem el primer cas i el diumenge següent la meitat de la plantilla o era positiva o contacte de positiu.”

Tijana Poštić. La gent, després de tants anys aquí, ja diu bé el nom? La “j” ha de sonar com si fos una “y”. Però la gent que em coneix ho acostuma a fer bé.

Les primeres informacions sobre la COVID-19 ens arribaven de la Xina. Era un virus desconegut i quan sonava a les notícies es feia difícil d’entendre quin efecte podia tenir. Com van ser aquells mesos immediatament anteriors? És cert que no ens ho imaginàvem i que tot i que teníem un pla de contingència, no s’adaptava al que ens vam trobar. Hi havia una preparació, amb tres fases del pla de contingència, que van superar-se en només tres dies. Ens pensàvem que estàvem preparats, però en ser els primers a Catalunya l’impacte va ser duríssim. Perquè tot ens venia de nou i les altres experiències d’un brot així eren a la Xina o a Itàlia. Els protocols eren nous i encara no teníem el permís per fer les PCR. Costa de creure, però un diumenge teníem el primer cas i el diumenge següent la meitat de la plantilla o era positiva o contacte de positiu. Què recorda d’aquella setmana?

“

“És cert que no ens ho imaginàvem i que tot i que teníem un pla de contingència, no s’adaptava al que ens vam trobar.” “Ens pensàvem que estàvem preparats, però en ser els primers a Catalunya l’impacte va ser duríssim. Perquè tot ens venia de nou i les altres experiències d’un brot així eren a la Xina o a Itàlia.”

Com estan ara mateix a l’Hospital Universitari? Estem a l’expectativa de la cinquena onada.

El Premi Internacional Catalunya que ha rebut és el del 2020. Es deu tractar, a la vegada, de l’any més dur de la seva trajectòria professional. Sí, des del 2018 jo era la cap de l’equip d’infermeres. I el 2020 puc dir que ha estat el més difícil, quan tot just feia poc més d’un any que exercia el càrrec. En l’apartat professional ha estat el més complicat que he viscut.

“Potser vam subestimar què representava el coronavirus.

Tijana Poštić Cap d’infermeria de l’Hospital Universitari d’Igualada. Premi Internacional Catalunya Anàvem tard. Potser vam subestimar què representava el coronavirus. De cop va ser anar tots amb mascareta, aplicar el pla de contingència i ben aviat començar un pla de reestructuració amb les coses que podíem mantenir i què era encara viable. Vam parar quiròfans i vam unificar la primària amb l’ICS. El personal va doblar i triplicar torns. Aquell esforç va ser increïble. Vam tenir la sort que també va poder venir gent, professionals d’altres llocs, i derivar pacients a altres centres. Quan hi ha tanta pressió assistencial, entre les persones que treballen en aquest ambient neixen tensions o es fa més pinya? Hi va haver molta pinya. Recordo companyes que deien “no em vull fer la PCR, perquè si dono positiu m’hauré de confinar i necessiteu un cop de mà”. Era molt extrem. Hi havia qui estava de baixa per altres temes i demanaven l’alta per poder venir-nos a ajudar. Amb aquesta unió i aquest compromís és com ens en vam sortir. És mare d’una nena molt petita. Com convivia en aquells moments de màxima pressió? I

com ho viu actualment? Llavors ella tenia un any i mig. Aquells dies, quan arribava a casa, ella ja dormia perquè era molt tard. Hi havia molts dies que només la veia dormint. Vaig tenir la sort relativa que el meu marit va haver de tancar el negoci per la pandèmia en aquell moment i podia estar per ella. I jo tenia la por de no portar el virus a casa: entrava i em dutxava i guardava la roba de la feina en una bossa. Anava amb molta cura. Ara, la meva filla ja té tres anys i ja ha interioritzat aquesta situació. Tenen molta capacitat d’adaptació i si surto de casa sense la mascareta, ja m’avisa que me l’he descuidat! Van fer unes vacances normals, l’any passat? Sí, a l’estiu va afluixar molt i ens vam poder organitzar perquè tothom en tingués. Quan baixa la pressió assistencial després d’una experiència com aquella és quan sorgeix el cost psicològic? Des de ben aviat vam veure que amb el que estava passant hauríem d’acompanyar als professionals. Hi ha sessions de grup i individualitzades. Al Consorci Sanitari estem seguint amb deteniment aquests

casos i els que van sortint, perquè no tot és immediat, les conseqüències no són sempre en el primer moment. Com va ser rebre el Premi Internacional? Qui la va contactar? M’ho va comunicar la presidenta del jurat, que viu a Nova York. Què significa per a vostè? Estic molt orgullosa. Són quatre dones premiades, que venen de la immigració, però que han tingut un paper en la lluita contra la COVID-19. És molt valuós que es doni visibilitat al paper de les dones immigrades i et demostra que hi poden haver noies que es troben en un context molt difícil i que poden tirar endavant. Hi ha un repunt les darreres dates. Quines conseqüències tindrà? En molts casos ja veiem que no és només un refredat entre els joves. Hi ha hagut un cúmul de factors. S’ha acabat el curs escolar i ja no hi ha confinament nocturn, i a més ha arribat la variant Delta. Les conseqüències, ara, les pateix sobretot l’atenció primària. No podem deixar de banda la prudència amb aquest virus.

Hi va haver molta pinya. Hi havia qui estava de baixa per altres temes i demanaven l’alta per poder venir-nos a ajudar.” “Estic molt orgullosa. Són quatre dones premiades, que venen de la immigració, però que han tingut un paper en la lluita contra la COVID-19. És molt valuós que es doni visibilitat al paper de les dones immigrades i et demostra que hi poden haver noies que es troben en un context molt difícil i que poden tirar endavant.”

societat

juliol/2021

COVID-19 TCM

Quina és la funció d’una gestora COVID? Els gestors i gestores COVID d’Atenció Primària actuen de primer enllaç entre la ciutadania afectada per COVID-19 (persones amb símptomes sospita, casos confirmats i contactes estrets de casos confirmats amb COVID-19, entre d’altres) i el Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública, de la Generalitat de Catalunya (en endavant SVE). En detall, les gestores de l’Institut Català de la Salut (ICS) ofereixen suport a les persones que pateixen la COVID, tot proporcionant de forma acurada pautes i informació essencial per realitzar un correcte aïllament o quarantena (tant pel que fa als casos confirmats, com a llurs contactes estrets, respectivament), fent seguiment del curs clínic de la seva malaltia, resolent els dubtes que puguin presentar, així com gestionant totes aquelles peticions, competència d’Atenció Primària, que puguin requerir. En definitiva, acompanyant-les i orientant-les en tot el procés assistencial COVID. Així mateix, s’encarreguen de resoldre la gran major part de les consultes que arriben als CAP entorn a aquesta contingència, col·laboren en la gestió en la vacunació, entre altres tasques afins. Tanmateix, aquestes funcions han anat variant qualitativament i quantitativament al llarg dels mesos. Les actualitzacions del Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 han estat una constant (especialment en aquestes darreries) i, amb aquestes, la nostra actuació hi ha anat aparellada. Així, des de mitjans de maig de 2021, cert gruix de les funcions van ser assumides per altres figures des de Salut Pública. Anteriorment les gestores i els gestors COVID dels CAPs realitzaven l’estudi i rastreig exhaustiu de contactes estrets de forma completa, realitzant una detecció i intervenció precoces en aquells casos confirmats que permetia, a més, identificar, posar en quarantena, tramitar propostes de baixa laboral i programar proves diagnòstiques a tots aquells contactes estrets, afavorint a tallar, així, cadenes de transmissió com més aviat millor i, amb tot, a contribuir a reduir el risc de contagi en la població general. A banda, identificaven altres situacions que podien incrementar el risc associat a la COVID, com la sobreocupació al domicili, la vulnerabilitat del nucli convivent, entre altres factors potencials d’augmentar el risc de brot. Així i tot, amb l’esclat d’aquesta cinquena onada, han recuperat cert espai funcional per sumar esforços en aquesta tasca col·laborativa en favor de preservar la salut de la seva població d’adscripció. Sigui com sigui, el rol de les gestores i gestors COVID en l’àmbit de l’Atenció Primària es beneficia

“Tots exercim un rol actiu en l’expansió-retracció de la pandèmia. Seria convenient preguntar-nos... I jo? Què puc fer diferent?”

“Al llarg dels mesos també hem contactat amb persones negacionistes o que per por, a ser descobertes o a descobrir terceres persones, no declaraven com a contactes estrets persones amb les quals s’havien relacionat durant la seva finestra infectiva...”

de la proximitat vers la ciutadania (ens trobem treballant des de nuclis poblacionals, i per als mateixos nuclis poblacionals, sota el paraigua dels CAP de referència de les persones pacients) i la coneixença vers l’entorn i el territori. Així, és una figura amb capacitat de teixir xarxa, no només amb les diferents professionals dels Equips d’Atenció Primària amb les que es fa un treball realment multidisciplinari, sinó també amb la població diana. Feu una mica de “policies” o detectius”? Algunes vegades, d’ofici, quan, per exemple, gràcies a la proximitat de treballar des del territori, acabes sent coneixedora que un cas confirmat o un contacte estret no està realitzant un correcte aïllament o quarantena... En aquest sentit, en determinats casos, hem hagut de requerir la col·laboració dels cossos de seguretat municipals. D’altres, de forma indirecta i inevitable, quan acabes identificant diversos casos confirmats que, acaben connectant-se entre si, encara que, inicialment, no s’haguessin referenciat els uns als altres com a contactes estrets, detectant, a voltes, vulneració flagrant de mesures i restriccions establertes... Malgrat això, de facto, no és la nostra funció explícita. Com s’inicia el rastreig d’un cas positiu? Quin és el primer pas? I quin és el seguiment? Com es fa? A grans trets, l’inici del rastreig s’inicia amb la confirmació d’infecció causada pel nou coronavirus, per mitjà d’una prova diagnòstica vàlida i fiable (PCR o TAR), procedent del circuit de la xarxa pública assistencial (d’un diagnòstic diferencial, de cribratges poblacionals, etc.) o bé procedent de l’àmbit privat (laboral, esportiu, cultural, sanitari, etc.). En aquest sentit, resulta oportú recordar que, per tallar de forma precoç noves cadenes de transmissió, qualsevol persona que des de l’àmbit privat resulti ser cas COVID confirmat, ho posi ràpidament en coneixement del seu CAP de referència, per via telefònica i facilitant l’informe mèdic associat, a través de La Meva Salut. A partir

“

“El gestor COVD ha de ser una persona que senti agraïment per la tasca d’acompanyar a les altres persones, alhora que contribuint a realitzar una millor gestió i control de la pandèmia.”

“És indiscutible que tallar com més cadenes de transmissió, com més aviat millor, és una necessitat imperiosa per acabar reduint, a curt termini, la pressió assistencial.”

GEMMA ROBERT Ex-gestora COVID d’aquí, o bé es realitza una entrevista in situ amb la persona afectada per COVID, o bé, se la contacta posteriorment per via telefònica. En aquesta primera presa de contacte es pren nota del seu estat, de la simptomatologia i de les necessitats que pugui manifestar (com ara, resolució de dubtes sobre l’evolució de la malaltia, obtenció de la baixa laboral per incapacitat temporal, entre d’altres), se li proporciona tot allò que des d’Atenció Primària se li pugui facilitar, se li trasllada la síntesi del circuit assistencial per Covid, se li realitza un qüestionari per valorar el risc de brot en el seu cas concret, així com se li proporcionen totes les indicacions necessàries, no només per a assegurar que pot realitzar un aïllament adequat des del minut zero, sinó també, perquè pugui alertar i traslladar amb urgència aquesta informació als seus contactes estrets, convivents i extraconvivents, perquè també iniciïn una quarantena preventiva amb la brevetat

més gran possible. Amb caràcter posterior, la persona serà contactada pel SVE de referència per fer una anàlisi epidemiològica del seu cas. Tanmateix, donat l’estat explosiu de la pandèmia, actualment recobra rellevància que la declaració de contactes estrets es realitzi per mitjà de l’enllaç-aplicatiu rebut per SMS. D’altra banda, des d’Atenció Primària, en funció de la vulnerabilitat de la persona pacient i de la gravetat dels símptomes que presenti, es realitzaran diversos seguiments telefònics, o bé directament al desè dia del seu aïllament. Així i tot, davant d’un hipotètic empitjorament de l’estat de salut de la persona pacient, anteriorment se li haurà comunicat per quin quadre simptomàtic caldrà que contacti, motu proprio, amb urgència al seu centre de salut. La gent és respectuosa amb les indicacions que li doneu? És col·laboradora? Us heu trobat amb gent reticent a col·laborar,

“Només és gràcies al fluid treball en equip, i a la resolució de contingències de forma transversal, que la gestió pandèmica, en el si d’un Centre d’Atenció Primària, acaba resultant factible i sobreportant-ho de la millor manera possible.” “Desenvolupar funcions, en una posició de tan recent creació, en un context tan concret i particular com el que coneixem, és, sens dubte, una sort immensa per a qui vol aportar un gra de sorra en aquest període que ens ha tocat viure. “

societat

juliol/2021

“

COVID-19 que menteixi, que no faciliti contactes? Normalment la gent és molt col·laboradora, sol·lícita i agraïda. La gran majoria de les persones demostren estar a l’altura de les circumstàncies. Així, tot i el malestar i les contrarietats que provoca emmalaltir i/o haver resultat contacte estret d’un cas covid, tenen clares les repercussions que podria comportar no actuar de forma corresponsable. Tant és així, que en un nombre gens menyspreable d’ocasions, algunes d’elles ni tan sols sabien com s’havien pogut arribar contagiar (essent molt escrupoloses amb el compliment de les mesures de prevenció i no coneixent cap cas COVID confirmat en el seu entorn). Així i tot, al llarg dels mesos també hem contactat amb persones negacionistes o que per por, a ser descobertes o a descobrir terceres persones, no declaraven com a contactes estrets persones amb les quals s’havien relacionat durant la seva finestra infectiva... En aquest sentit, només cal tenir present la xifra que recentment ha donat a conèixer Salut Pública: el 40% dels nous casos i dels seus contactes estrets no completen l’aïllament de la manera com indiquen les autoritats sanitàries. Fet que fa preguntar-me: Com se sentirien aquestes persones no col·laboradores si es trobessin a l’altra banda del mirall i, per tant, estant en risc d’emmalaltir i, sense voler, de fer emmalaltir les persones del seu entorn, no estiguessin assabentades de ser un “contacte estret”? Amb tot, qui sap si, sense saber-ho, aquelles cadenes de transmissió no tallades en el seu moment, més tard o més d’hora acaben impactant de forma abrupta, en el seu cercle nuclear? En aquesta cinquena onada veiem que la pressió, de moment, no es pateix tant a les UCI dels hospitals sinó als CAP. En situacions com aquesta, el paper d’una gestora COVID és més important que mai? Considero que, en un context com el descrit, el paper d’una gestora COVID té la seva rellevància, però, de la mateixa manera que el té un professional de l’atenció a la ciu-

tadania, qui fa el primer filtre i orienta a les persones pacients que contacten al seu CAP; o una professional de la infermeria, qui atén a primera línia a pacients i practica incomptables proves diagnòstiques; o un professional de la neteja, que gràcies a la seva tasca, extrema la higiene dels espais per reduir possibilitats de contagi; o un professional de la medicina, qui, també a primera línia, recollint els antecedents de salut de la persona, explorant físicament la persona, fa un estudi clínic del curs de la malaltia, valorant la gravetat del cas i prescrivint el tractament més adient a cada circumstància. És indiscutible que tallar com més cadenes de transmissió, com més aviat millor, és una necessitat imperiosa per acabar reduint, a curt termini, la pressió assistencial. Però només és gràcies al fluid treball en equip, i a la resolució de contingències de forma transversal, que la gestió pandèmica, en el si d’un Centre d’Atenció Primària, acaba resultant factible i sobreportant-ho de la millor manera possible. De la precocitat en la detecció de casos i del complet abordatge dels mateixos (incloent-hi estudi exhaustiu de contactes), en dependrà l’evolució de la pandèmia. I, aquí, el treball executat pels SVE és clau. Com has viscut, des de dins, el dia a dia d’un CAP en aquesta crisi? D’una banda, com un repte i una gran oportunitat d’aprenentatges. Desenvolupar funcions, en una posició de tan recent creació (i que s’ha anat construint amb el pas del temps), en un context tan concret i particular com el que coneixem, és, sens dubte, una sort immensa per a qui vol aportar un gra de sorra en aquest període que ens ha tocat viure. Des del primer instant, vaig sentir-me una més de l’equip; alineada i compromesa amb la missió; fent xarxa amb les companyes i els companys per ajudar-los i oferir-los suport, pensant en la fita col·lectiva a assolir. Una etapa laboral d’alta exigència i intensitat, pràcticament inevitable per l’excepcionalitat i la urgència que duu aparellada aques-

“També ho he viscut amb dolor i ràbia, en veure el sistema sanitari tan desbordat i tensat, amb quadres d’estrès, repercussió en l’emocionalitat i en la conciliació familiar, de companyes i en companys en el seu conjunt.” “La gran majoria de les persones s’ha comportat i se segueix comportant de forma responsable i respectuosa vers les mesures preventives àmpliament conegudes. Tanmateix, l’esgotament o fatiga pandèmica fa mesos que es palpa de forma evident en el conjunt de la societat.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a la Gemma Robert

ta crisi sanitària i social en la qual totes les persones estem immerses. Però, d’altra banda, ho he viscut amb dolor i ràbia, en veure el sistema sanitari tan desbordat i tensat, amb quadres d’estrès, repercussió en l’emocionalitat i en la conciliació familiar, de companyes i en companys en el seu conjunt. I, de vista enfora, amb molta tristesa, de parlar amb persones relativament joves i no tan joves que, tal dia com avui, havien estat contactes estrets. Al cap d’unes hores positivitzaven. Algun dia enllà tornaven a passar novament pel CAP, enduent-se-les amb ambulància cap a l’hospital. Allí ingressarien. Passarien a l’UCI i algunes d’elles, en qüestió de dies des del primer contacte, ja no hi serien. No és cap broma... Tu que has estat en contacte amb gent que ha estat positiva, i que has estat treballant a l’Atenció Primària de l’Anoia, un dels llocs que més ha patit la pandèmia, com valores l’actitud de la gent al llarg de tots aquests quinze mesos fins avui, quan ja tenim aquesta cinquena onada amb unes xifres alarmants? En grandíssima part, de forma molt positiva. Com bé comentàvem abans, la gran majoria de les persones s’ha comportat i se segueix comportant de forma responsable i respectuosa vers les mesures preventives àmpliament conegudes. Tanmateix, l’esgotament o fatiga pandèmica fa mesos que es palpa de forma evident en el conjunt de la societat. I la bonança meteorològica que acompanya l’estiu, sumada al relaxament de mesures i a la implementació del pla de vacunació, fa que disminueixi encara més la percepció del risc. Per algunes persones aquest estiu és “quasi prepandèmic”. Però el cert és que no ho és, encara... El que és incontestable és que, si estem com estem, és perquè les coses, entre totes, no les hem fet del tot bé (i algunes, conscientment, gens bé). Amb tot, en moments tan crítics com aquest, encara que la norma permeti realitzar certes accions, hauríem de preguntar-nos a nosaltres mateixes si resulta pertinent realitzar-les, ara, per poder reduir l’expansió

d’aquesta cinquena onada que, en aquest precís moment, sembla tenir difícil aturador. I potser pensar a posposar-les, de cara a quan les circumstàncies siguin més favorables. Totes les persones exercim un rol actiu en l’expansió-retracció de la pandèmia. Seria convenient preguntar-nos... I jo? Què puc fer diferent? Fan falta més gestors? Amb l’actual estat de la pandèmia i amb la laxitud en el contacte i mobilitat social, indiscutiblement sí. A hores d’ara, el nombre de contagis és tan elevat i exponencial que serien necessàries moltíssimes més persones per poder tallar les màximes cadenes de transmissió tan ràpid com sigui possible. Això, sense tenir en compte que la mitjana de contactes estrets per cas és molt superior que en anteriors onades i que la variant delta és un 60% més contagiosa que les seves predecessores, amb el risc afegit que puguin aparèixer noves variants més agressives i que escapoleixin la protecció proporcionada per una pauta de vacunació completa... És una feina agraïda, satisfactòria? Quin record en tens? Essent un lloc de treball de nova creació, en el que totes i tots hem anat creixent i aprenent a marxes forçades, amb errors i aprenentatges, amb encerts i assoliments, ha estat un veritable goig i fortuna poder contribuir aportant un petit gra de sorra vers la causa, a la nostra comarca. Ha estat una etapa molt intensa i demandant, però alhora molt agraïda. El sentit i la repercussió directes de la feina; el fet de treballar braç a braç amb els i les professionals sanitàries dels Equips d’Atenció Primària (EAP) ha dignificat, si pot, encara més la tasca; el treball en equip, pensant en l’equip i en la població de referència, ha estat sempre clau. Les sinergies creades, amb companyes i companys, així com amb pacients, en un context com el present, perduraran per sempre més. I els agraïments sincers, rebuts sense esperar res a canvi, veritables alenades d’ànims per seguir endavant. Gràcies per tant!

societat

juliol/2021

societat

105

Segons el Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya, des del 2010 s’han registrat un total de 105 accidents amb algun tipus de víctima en els tretze quilòmetres de la C-15 al seu pas dins la comarca de l’Anoia. Hi ha hagut Més de dos-cents ferits lleus, quinze ferits de gravetat i onze morts.

El tràgic balanç de la C-15 a l’Anoia, 11 morts des del 2010 El tram de la C-15 que passa per l’Anoia ha estat escenari de 105 accidents amb alguna tipologia de víctimes la darrera dècada. L’única actuació ha estat pintar una línia divisòria, com la que es va fer a la C-37. Les dues carreteres són de les més perilloses del territori

FRANCESC VILAPRINYÓ El desembre de 2011, amb Artur Mas com a President, s’inaugurava l’Eix Diagonal, la carretera que unia Manresa amb la costa del Garraf, Vilanova i la Geltrú. Una peça més de l’articulació de l’interior de Catalunya amb vies de comunicació modernes. El format de via ràpida ha atansat les comarques Centrals al Penedès, amb un increment del trànsit que ha comportat un augment de l’accidentalitat. Ja abans de l’obertura de tot l’Eix Diagonal, la C-15, havia estat escenari d’accidents mortals. A tocar de l’Anoia, a Sant Pere de Riu-

debitlles, el maig del 2010 va morir una família d’Igualada de quatre persones, i el 19 d’octubre d’aquell any, un veí de La Torre perdia la vida quan el seu vehicle va sortir de la via a la Pobla de Claramunt. La darrera dècada s’han registrat deu morts més en el tram de l’Anoia de la C-15. La darrera víctima es produïa en un accident mortal a la Pobla de Claramunt. La recta que passa pel municipi és un dels punts amb més sinistralitat d’aquesta carretera en el seu tram a l’Anoia. Des que es va inaugurar l’Eix Diagonal, hi ha hagut només tres anys en els quals no s’ha registrat cap víctima mortal a

l’Anoia, el 2014, el 2015 i el 2020 (tot i que el febrer, un home d’Òdena va morir a Mediona). El 2018 van perdre la vida tres persones en un sol accident a Capellades i el 2019 dues persones van morir en un accident. Segons el Servei Català de Trànsit, des del 2010 hi ha hagut 105 accidents amb algun tipus de víctimes en els 13 quilòmetres de la C-15 que passen per l’Anoia. A més de les 11 morts, hi ha hagut 15 persones amb ferides greus i el total de ferits lleus s’eleva a dos centenars. L’única actuació en aquest interval ha estat quan es va pintar una línia divisòria vermella entre els

Ferits Hi ha hagut 200 ferits lleus i 15 greus en 11 anys en els accidents a la C-15 a l’Anoia. Calendari Els tràmits per construir una autovia d’Igualada a Capellades estan en marxa, però la previsió que estigués feta el 2022 és impossible.

dos sentits, una actuació paral·lela a la que es va fer a la C-37. Aquesta carretera es troba en una situació similar, ara bé, no té la massa crítica de vehicles per plantejar una reforma. Reformes que sí que es van anunciar en el tram Igualada-Vilafranca. Primer, la via 2+1 entre les capitals i, després, una autovia entre la capital i Capellades. Però els terminis s’han allargat. Ara mateix, segons el Departament de Polítiques Digitals i Territori, “s’està en fase avançada de la redacció del projecte constructiu”. La previsió inicial era que la nova carretera estigués completada pel 2022.

Accident a la C15, el febrer del 2020. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

publicitat

juliol/2021

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

societat

juliol/2021

Cultura

La proposta dels Moixiganguers, la més votada en un procés participatiu per la Capital de la Cultura Catalana marcat per la polèmica Han votat un total de 1.340 persones i la proposta de portar tres colles castelleres de primer nivell guanyava amb 368 vots. ERC, Poble Actiu i algunes entitats han criticat amb duresa com s’ha desenvolupat el procés participatiu

FRANCESC VILAPRINYÓ

barri de Xauxa, amb 135 vots. Molt a prop hi ha hagut també l’Electra Festival, amb 134. Per la seva part, el regidor Pere Camps insisteix que l’esdeveniment suposarà més que les cinc propostes escollides. Segons l’edil, “a més de la quantitat destinada al procés participatiu, s’ampliarà el pressupost general de Cultura pel 2022. Comptarem amb un acte d’obertura, un acte de cloenda i altres activitats, actes i cicles”. Sobre la polèmica del sistema de votació (el concurs de popularitat que denunciava Poble Actiu) explica que “és un sistema que obliga a seleccionar tres propostes per afavorir l’equitat. Son unes votacions populars” i és la ciutadania “qui escull

Un total de 1.340 igualadins i igualadines han pres part en les votacions per escollir els projectes que es desplegaran amb els 75.000 euros que dotació que hi havia en els pressupostos participatius de la Capital de la Cultura Catalana. Un esdeveniment que Igualada acull el 2022 i que ha suposat un nou front de fricció entre el govern Castells, per una banda, i ERC i Poble Actiu. La proposta més votada (cada participant disposava de tres vots) ha estat la dels Moixiganguers. Un total de 368 vots es decantaven pel seu projecte, “La millor actuació castellera a Igualada amb les millors colles i els Moixiganguers”. Com tots els projectes seleccionats, el cost s’atansa al màxim que es permetia a cada proposta, 15.000 euros. De manera que els 75.000 219 euros permetran cinc propostes. Segons la memòria presentada pels Moixiganguers d’Igualada, la candidatura guanyadora proposava organitzar “una gran actuació castellera amb tres de les millors colles del país (que han fet castells de 10 i de Gamma Extra) i els Moixiganguers d’Igualada. Participació, per primer cop a la història de la ciutat, de tres colles de màxim nivell i els Moixiganguers, en una mateixa Diada. Són colles castelleres amb una vinculació estreta amb la ciutat d’Igualada gràcies a la seva aportació històrica a la ciutat, amb grans castells al llarg de més d’un segle a la nostra ciutat”. La resta de propostes seleccionades són la Mostra de balls de diables tradicionals de Catalunya, amb 208 vots; ‘Aixequem la Mural!’, la confecció de tres murals per part de Núria Riba, amb 186 vots; ‘Rius de Foc’, amb tres correfocs simultanis, amb 146 vots; i ‘Reis 22, Trobada estatal de cavalcades de reis patrimonials’, amb 144 vots. Hi ha hagut 35 propostes més que figuraven entre les opcions. La primera que queda fora és la Trobada de gegants Centenaris i Històrics al

els actes que considerin més interessants per formar part de l’agenda cultural pel 2022”. Camps és contundent: “hi ha hagut una gran participació per part de les entitats al procés participatiu. S’han presentat 43 propostes de diferents àmbits culturals, de totes, 40 han passat la fase de valoració tècnica i estan sotmeses a votació popular. Les entitats han participat, han cooperat entre elles i han donat a conèixer els seus projectes”. L’Ajuntament es felicita per la “la implicació de les entitats i la seva creativitat, han presentat projectes molt bons. Ha estat un èxit de participació”. Camps defensa la iniciativa: “La capitalitat és un repte per a la ciutat i una oportunitat

Repesca La presidenta de l’Ateneu Igualadí demana que es reconsideri la dotació destinada a les activitats i que es repesquin algunes de les propostes Pressupost L’Ajuntament promet “un increment” de la partida en matèria cultural de cara al 2022

195

Ball parlat del Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada. BALL DE SANT MIQUEL

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

“La millor actuació castellera a Igualada” és la proposta més votada per la Capital de la Cultura

L’artista Núria Riba pintant un mural del Ball de Faixes de Tous a Igualada.

per projectar i fer valdre la cultura des de totes les disciplines. Mostrant el gran teixit cultural igualadí i projectar la ciutat. El 2022 serà l’any de posar el focus en la cultura i potenciar-la des de totes les disciplines elaborant una agenda cultural especial que impliqui la ciutat”. “Concurs de popularitat” Abans de tancar-se les votacions, el dilluns 11, el procés participatiu ja va trobar fortes crítiques en dues de les forces de l’oposició, ERC i Poble Actiu. Els primers van organitzar un debat sobre la situació actual, que va comptar amb l’assistència de 35 entitats. L’esquerra independentista va emetre un dur comunicat on exposava que aquest procés participatiu era “un concurs de popularitat” i criticava “el baix import destinat als pressupostos, 75.000 euros, tenint en compte que amb les 40 propostes presentades se’n demanen més de 450.000”. Segons Neus Carles, el gran nombre de propostes presentades “indica que a Igualada no falten idees per fer actes culturals ambiciosos, sinó inversió i suport de l’Ajuntament cap a les entitats i professionals culturals”. Poc després del debat organitzat per ERC, el mateix partit va demanar que s’aturessin les votacions (quedaven només dos dies per tancar-les). Acabat el procés participatiu, tant republicans com Poble Actiu no han abaixat el to. Els primers demanaven que “el govern no menystingui les 35 propostes que no han estat seleccionades ni tampoc les entitats que les han presentat. Són propostes ben fetes, amb un alt valor. Cal una fórmula i la manera de fer possibles aquests 35 projectes no seleccionats”. L’esquerra independentista, per la seva part, titllava de “fracàs” perquè “no ha servit per enfortir el teixit associatiu” i que moltes de les propostes, “tan treballades, no es podran fer”. En aquest sentit, la candidatura municipalista reclama que els projectes no selec-

societat

juliol/2021

Cultura

40 propostes

1.340 votants

Es van descartar 3 propostes

Actuació castellera a Igualada. MOIXIGANGUERS

cionats es puguin realitzar, amb el finançament de l’Ajuntament, durant els pròxims anys. En la trobada organitzada per ERC al Consell Comarcal de l’Anoia, algunes entitats van manifestar el seu descontentament amb el funcionament del procés participatiu i en “la situació actual”. Representants de l’Agrupació Folklòrica explicava, en declaracions a AnoiaDiari, el seu “desencís” i que “no hem presentat cap proposta específica, perquè estem desanimats” tot i que sí que van col·laborar en propostes impulsades des d’altres entitats. La presidenta de l’Ateneu Igualadí, Mireia Claret, entén que “la CCC és un esdeveniment que pot ser positiu

per replantejar quin és el nivell cultural de la ciutat i mirar què hi pot haver d’aquí a deu anys”. En pot sorgir “un pla d’acció cultural i d’equipaments. Si serveix per això, haurà estat un èxit, però perdrem una oportunitat si després del 2022 seguim com estàvem”. Sobre la dotació pressupostària del procés participatiu, opina que “hagués calgut molt més que 75.000 euros”, ja que “hi ha 40 projectes, un senyal que el teixit cultural està viu. Hi ha ganes, però falten diners. Amb 75.000 euros ens acabem fent mal entre nosaltres i projectes bons queden fora perquè les seves entitats no tenen massa social. Crec que Manresa o Tortosa hi van destinar molts més diners”.

Correfoc amb els Diables d’Igualada.

Festa de Reis d’Igualada. ANOIATURISME

El 3,8% del cens

ÀMBITS DE LES PROPOSTES RECOLLIDES: Música (13 propostes) / Cultura tradicional i popular (9 propostes) / Arts plàstiques i visuals (7 propostes) / Arts escèniques (6 propostes) / Història i patrimoni cultural (3 propostes) / Arquitectura (2 propostes) / Arts escèniques - Dansa (1 proposta) / Arts escèniques - Òpera (1 proposta) / Arts plàstiques i visuals i música i pensament (1 proposta) / Música Percussió (1 proposta) / Poesia i música (1 proposta)

Resultats del procés participatiu LES CINC PROPOSTES ESCOLLIDES La millor actuació castellera a Igualada amb les millors colles i els Moixiganguers

368

Mostra de balls de diables tradicionals de Catalunya

208

Aixequem la Mural!

186

Rius de Foc

146

Reis 22- Trobada estatal de cavalcades de reis patrimonials

144

Trobada de gegants Centenaris i Històrics al barri de Xauxa

135

Electra Festival

134

10 concerts per a celebrar 10 anys de la Bastida

128

Modernisme igualadí, una singularitat global

125

ENFOC’22

116

Maldepesta

114

Trobada d’Imatgeria Festiva 2022

112

Magnificant & El Mirador - JOSA i Xalest

109

Racons en Dansa

104

Bigbang

102

Dido i Enees

100

Festival Let’s Rock Igualada

Cicle arquitectures

Just de nom i de fets

9a Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Terres de Marca. Dir: J.M. Mindán

Transitant

Intensiu de dansa

Cordes Al Vent

Units pel gospel

Postals d’història d’Igualada

Flashmob participatiu

Primavera BigBanera

La corte del faraon

Festa d’inici de temporada

Disseny contemporani a l’Anoia - IDEA2022

Amb censura no hi ha cultura. Quin és el límit de la llibertat d’expressió?

Carrers de música i poesia a Igualada

La música tradicional a Igualada

Que en farem de la memòria? Debat sobre la creació, dipòsit i difusió de les fonts orals

Les nostres grans persones. Un homenatge a la gent gran de la nostra ciutat

Recuperem el “Guateque”

Concert de gralles vuitcentista

Auca alegrement versada de la ciutat d’Igualada

Encambra’t XL

Festival folckorico de coros y danzas

pàgines especials

juliol/2021

motor Els híbrids: els vehicles del present Cultura

Brussel·les ha anunciat una àmplia bateria de mesures per implementar el Pacte Verd Europeu. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el paquet ‘Fit for 55’, que busca assolir l’objectiu de reduir un 55% les emissions contaminants pel 2030. Entre les propostes més destacades hi ha la prohibició de vendre cotxes de gasolina i dièsel a partir del 2035 i l’impuls a les renovables. L‘executiu europeu ha posat data de caducitat als vehicles de gasolina i dièsel. Brussel·les aposta per prohibir la venda de nous cotxes de combustió a partir del 2035. En paral·lel, la CE vol crear un mercat d’emissions per al transport per carretera similar al sistema de comerç d’emissions (ETS per les seves sigles en anglès), sota el qual actualment està principalment la indústria. Així, els vehicles terrestres hauran de pagar si volen emetre més CO2 del permès, segons la proposta de la CE. Els vehicles híbrids (HEV) són un sistema de transport que combina més d’un tipus d’energia (energia elèctrica i un combustible fòssil). Actualment, esdevé la millor opció per a esmorteir algunes de les carències dels vehicles elèctrics, com són les limitacions de velocitat i, sobretot, les limitacions d’autonomia. El vehicle híbrid presenta dues característiques importants que el fan interessant com a alternativa en el sector dels transports. En ambients urbans es poden eliminar les emissions locals de CO2 i contaminants típics dels aprofitaments dels combustibles fòssils, ja que el sistema funciona amb electricitat. 219 En funció de l’origen del combustible que s’utilitzi per a la producció de l’electricitat, es pot parlar d’una reducció en les emissions globals de CO2 en un sector difús com és el transport i una reducció d’energia primària d’origen fòssil. El vehicle híbrid no representa un canvi tan dràstic en el funcionament

amb l’energia de la frenada o si es connecten a la xarxa elèctrica. Com dèiem, un altre avantatge és la de reducció de les emissions de CO2, contribuint enormement a la cura de l’atmosfera i, en definitiva, del nostre planeta. Aquest avantatge hauria de ser suficient motiu perquè l’ús d’aquest vehicle fos exclusiu. També el cost de manteniment és més baix que un de combustió interna. La reparació també és més baixa. S’estima que el consum econòmic en funció del manteniment d’aquest tipus de vehicles durant el primer any d’ús pot estar al voltant de la meitat que un tradicional.

respecte als tradicionals com són els vehicles elèctrics, per la qual cosa a curt termini poden tenir una acceptació en el mercat més favorable que aquests. Presenten un grau d’autonomia major que els vehicles elèctrics, perquè disposen d’una reserva de combustibles tradicionals. Des de fa uns anys, estem sentint que els híbrids seran els vehicles del futur, però podem dir que ja són els del present. Ofereixen nombrosos avantatges respecte als vehicles convencionals. Darrerament, l’automobilística ha fet passos gegantins pel que fa a la qualitat dels serveis que ofereixen aquests vehicles. Entre altres, la protecció davant accidents, les millores en el rendiment i, evidentment, l’estalvi energètic i els usos d’energies renovables són molts dels avantatges que ens ofereixen. 195d’oblidar que, cada vegada No hem més, la circulació i l’excés de trànsit són les principals causes de contaminació atmosfèrica a les ciutats i, això es tradueix en un major nombre de persones amb problemes respiratoris i cardiovasculars a més d’un esgotament dels combustibles fòssils.

Tot i que l’híbrid ja és una excel·lent opció per si mateix, també pot ser una bona opció, de caràcter temporal, de transició entre els vehicles convencionals i els elèctrics. Ara per ara, encara és complicat fer el pas directament, no només es necessita un llarg període d’adaptació dels conductors, sinó de reformes en totes les vies urbanes i interurbanes del món. Com que passar directament a l’elèctric en poc temps és complicat, els cotxes híbrids són la millor opció. Baix consum d’energia Un dels principals avantatges dels híbrids és el baix consum d’energia, sobretot si ho comparem amb els vehicles convencionals. Els cotxes híbrids tenen menys consum d’energia. La combustió elèctrica combinada amb el clàssic motor de combustió interna li fa utilitzar l’electricitat en trajectes en què vas a velocitat baixa i on es frena i arrenca més vegades i utilitza la gasolina per a aquelles zones on es necessita més potència, sigui per velocitat o pel pendent. Cal destacar que les bateries d’aquests vehicles es van recarregant

El GLP, una opció Dins dels híbrids, l’aplicació del gas liquat de petroli (GLP) s’està consolidant com una de les opcions a tenir en compte. Abans era usat en el transport públic i era comú en el sector del taxi. El “gasogen”, com era conegut, va anar entrant des del 2007 en el sector particular. Des de llavors, s’ha anat estenent el seu ús i presència a les ciutats i carreteres i cada vegada són més les marques que ho incorporen als seus models. Una altra opció a tenir en compte, és la d’adaptar el nostre vehicle al GLP en tallers especialitats. Els vehicles híbrids GLP fan molt menys soroll que els vehicles convencionals, disminuint la contaminació acústica i ambiental. Amb aquests vehicles també reduïm el nivell d’emissions contaminants. També cal tenir en compte que el preu del combustible GLP és, aproximadament, la meitat més baix que el de la benzina o dièsel. També presenta menys avaries i té menys costos de manteniment, ja que el seu baix nivell de vibracions duplica la vida del motor, a causa del menor desgast dels pistons, entre altres aspectes tècnics. Pel seu baix nivell d’emissions, aquests vehicles tenen una fiscalitat més favorable.

pàgines especials

juliol/2021

motor Consells per gaudir del cotxe aquest estiu La posada a punt del vehicle garantirà el gaudi del viatge aquestes vacances. L’Associació Premsa Motor de Catalunya ens ofereix 8 consells per tenir a punt el nostre vehicle, que ens garantirà gaudir de les vacances i els nostres desplaçaments aquest estiu. Són moltes les famílies i ciutadans que aquestes vacances decideixen desplaçar-se amb el cotxe i la seguretat del trasllat és obligació dels conductors. Si viatges amb nens, presta especial atenció a les seves cadiretes. Utilitzar correctament els sistemes de retenció (cadiretes, cinturons i adaptadors) és fonamental per garantir la seguretat dels més petits dins del cotxe. Tal com indiquen des de la DGT, els menors amb alçada igual o inferior a 1,35 m han d’utilitzar sempre un sistema de retenció homologat i adaptat al seu pes i alçada. I és que, segons la Llei de Trànsit I Seguretat Viària en vigor, podran arribar a immobilitzar el vehicle per no portar els nens correctament asseguts. La Direcció General de Trànsit recorda que l’ús de sistemes de retenció infantil redueix en un 75% les morts i en un 90% les lesions. Per transportar animals, garanteix el seu espai vital. Aquells que triïn viatjar amb la seva mascota durant aquestes vacances hauran d’organitzar el viatge de la millor manera possible, tenint en compte tant la seva mida com els seus hàbits. Amb un gat o un gos petit i tranquil, per exemple, es recomana utilitzar un “transportin” de mascotes; amb un gos més gran s’han d’utilitzar cinturons o arnesos específics per al seu viatge en cotxe. Aquestes mesures de seguretat són necessàries perquè les mascotes no interfereixin en la conducció, impedint els moviments del conductor, la visió a través dels retrovisors o la seva permanent atenció a la carretera. El reglament general de circulació preveu multes al voltant de 100 euros si es porta un animal solt dins del vehicle, o de 200 si està situat a la zona del conductor. Controla la mida de l’equipatge. És bastant comú portar un equipatge voluminós com més gran sigui la capacitat del maleter de l’automòbil. No obstant això, la durada del viatge o el nombre de persones que viatgen no són els únics elements per determinar quants articles portarem amb nosaltres. I és per això que és bo recordar que l’aerodinàmica i el pes influeixen en el rendiment de l’automòbil a la carretera i el seu consum: viatjar a 120 quilòmetres per hora a la carretera amb una càrrega pesada, que també pot anar situada al sostre, significa cremar un 40% més de combustible. Revisa els pneumàtics. Les rodes són la principal garantia d’una bona subjecció de la carretera i, òb-

viament, han d’estar en excel·lents condicions. Per això, abans de sortir a la carretera cal verificar la pressió i el gruix de la banda de rodament: la legislació europea estableix que han de tenir una profunditat mínima de 1,6 mm al voltant de la circumferència del pneumàtic. S’ha de fer quan els pneumàtics estan freds i, no durant una parada quan ja s’ha iniciat el viatge. Controlar la petjada i l’equilibri, especialment si sentim vibracions, garanteix una dosi extra de tranquil·litat en conduir. Revisa l’aire condicionat. Abans d’un viatge llarg és recomanable verificar el nivell de refrigerant i omplir-lo en cas que estigui en nivells inferiors. Si algun dels passatgers és al·lèrgic o té problemes respiratoris, és aconsellable verificar el grau de desgast dels filtres d’aire i, si cal, reemplaçar-los. Experts de DriveK aconsellen fer-ho cada 15.000 / 20.000 km. Si es contempla treure l’aire condicionat en algunes fases del viatge, és millor moure amb les finestretes obertes només quan no s’excedeixen els 80 km / h, atès que la resistència del vehicle a l’avanç és molt pitjor. Sistema de frens. Comptar amb un sistema de frenat en excel·lents condicions, a punt per a qualsevol imprevist és fonamental per realitzar una conducció òptima i, sobretot, si el cotxe presenta una sobrecàrrega. Escoltar sorolls i sentir vibracions és un toc d’atenció per verificar l’estat de desgast de les pasti-

lles i les pinces per poder reemplaçar a temps si no presenten bones condicions. En triar, és recomanable optar per un líquid de frens de qualitat, que no es sobreescalfi en excés durant les hores de més calor a la carretera. Amortidors i suspensions. Si mentre condueix té la sensació que no funcionen correctament, notant sensacions que no s’han tingut en altres moments de la conducció, ha de consultar al seu mecànic perquè el revisi. Recorda l’armilla de seguretat i els senyals d’emergència. La llei obliga a portar-los al cotxe, a més d’encendre els intermitents d’emergència (warning) en cas de veure involucrat en un accident o haver-se quedat parat el cotxe a la carretera. Viatjar en cotxe amb total seguretat també implica prestar atenció als detalls; aquests aspectes menors que, si s’ignoren, poden crear moltes preocupacions. Per tant, cal revisar també el líquid de l’eixugaparabrisa i les seves escombretes. A més, cal assegurar-se que totes les bombetes funcionin, així com ajustar l’alçada dels fars, especialment si viatja amb un automòbil sobrecarregat. Un paquet extra amb oli de motor, una roda de recanvi o kit repara punxades faran més segur el viatge aquestes vacances. Abans de marxar, revisa tots aquests aspectes al teu taller mecànic de confiança.

societat

juliol/2021

Festa Major Igualada 2021

La FEST-HI i la Coll@nada topen amb l’Ajuntament per la planificació de la Festa Major Les entitats enceten una campanya,#SenseNosaltres, amb la qual manifesten que “problemes estructurals que té l’Ajuntament en matèria de gestió cultural” a l’Ajuntament d’Igualada més enllà de la situació de la COVID-19. El consistori defensa la seva gestió i addueix que un dels espais que volia la Coll@nada, el pati posterior de l’Escorxador, “no es troba en condicions”

FRANCESC VILAPRINYÓ

El distanciament entre dues de les entitats festives d’Igualada, la Coll@nada i FESTHI, i l’Ajuntament no és cap novetat, però quan resten uns quaranta dies perquè comenci la Festa Major 2021 ha sumat un nou episodi. Una polèmica amb dos eixos de discòrdia objectius, però amb un “rerefons estructural” segons les entitats. Aquest dimarts, en una roda de premsa, les plataformes expressaven que “ens aboquem a una Festa Major de caos i improvisació permanent. Lluny d’entendre la complexitat, l’Ajuntament actua amb desinterès per la Festa i per les entitats que li donen vida”. Els punts principals de fricció d’enguany són l’espai on ha de desplegar les activitats la Coll@nada i la planificació de les sortides de la FESTHI, “que no s’ha encetat encara”, segons aquest col·lectiu. Un col·lectiu dolgut “perquè abans l’Ajuntament ha presentat el cartell que no pas tractat amb nosaltres” la planificació de les activitats. L’Ajuntament

ha sortit al pas d’aquestes declaracions i ha remarcat que “hi ha un canvi de normatives constant” a causa de la COVID-19 i que “cal entendre que és difícil treballar en aquesta conjuntura”. L’ús del pati posterior de l’Escorxador Pel que fa a la topada amb la Coll@ nada, la qüestió ha estat on es desplegaven les activitats principals d’aquest grup. En un primer moment, joves i Ajuntament havien acordat el pati posterior de l’Escorxador. La Coll@nada explica, però, que “l’Ajuntament actua només a la reactiva” i que vam saber “de la falta de salubritat del pati de l’Escorxador per part de Fira d’Igualada quan l’Ajuntament tenia constància del fet”. Des de les entitats afirmen que “l’Ajuntament havia assumit la necessitat d’arranjar l’espai que estava en un estat llastimós per la seva falta d’ús”. Les activitats, per tant, no es faran en aquest punt de la ciutat. El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, per la seva part,

219

195

defensava el dimecres que el consistori va reaccionar “i quan vam saber de la situació de l’Escorxador, vam plantejar alternatives”. Primer es va estudiar tornar al Pati Vila i finalment l’acord és traslladar les activitats de la Coll@nada al parc del Garcia Fossas, “amb capacitat per a un miler de persones i on es comptarà amb uns serveis més bons, amb lavabos i seguretat”. La Coll@nada replica a la vegada que “el consistori diu mitges veritats”. Per la seva part, fonts de Fira d’Igualada assenyalen que “resta un enderroc” per poder utilitzar amb normalitat aquest espai –el pati posterior de l’Escorxador – i que les condicions actuals amb la COVID “han fet que s’endarrerissin els terminis”. La FEST-HI demana “no estar sota tutela” Pel que fa a la FESTHI, la plataforma considera que l’actuació de l’Ajuntament ha estat de “tutela absurda”, ja que la Federació “és tan capaç com l’Ajuntament de

Paternalisme Els dos col·lectius asseguren que “l’Ajuntament ens respon amb mitges veritats” i un “to paternalista”. Planificació El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, insisteix que “és molt difícil poder tancar i planificar amb temps, ja que vivim canvis constants de normativa per la COVID”

llegir el DOGC i és capaç de treballar en diversos escenaris jurídics i sanitaris”. Afirmen que l’Ajuntament havia demanat una proposta adaptada a una situació restringida per la COVID, que la Federació la tenia a punt i que l’Ajuntament “es va negar durant un mes a rebre la FESTHI”. Denuncien que diversos aspectes consultats segueixen “sense resposta per part de l’Ajuntament”. Ambdues entitats demanen “si l’Ajuntament pensa canviar la seva organització interna per evitar que torni a passar el mateix, si pensen generar un espai de treball sobre la Festa Major amb la participació de tècnics de Cultura, Via Pública, Equipaments, Seguretat Ciutadana... I proposen un espai interdepartamental permanent d’atenció a les entitats”, ja que “en el moment de tancar la programació de la Festa Major d’Igualada, la tècnica de Festes estava de vacances; i consideren que això és una prova evident que no la prioritzen com una de les festes clau de la ciutat”.

societat

juliol/2021

Territori F. VILAPRINYÓ

Quant temps fa que estudia el fenomen del despoblament? Des de principis dels anys vuitanta, el 1982-1983 vaig fer la meva tesi, i ja tractava el tema. És una problemàtica que “va i ve”, podem dir, i ara tornar a estar sota el focus. I quina és la dinàmica actual? Hi va haver un abans i un després amb la recessió del 2007-2008. Durant els primers anys d’aquella dècada hi havia una dinàmica positiva, amb les noves possibilitats del turisme rural. Es mantenia l’activitat al camp, però quan va esclatar la crisi, els anys 2009 i 2010, va tornar el decreixement a les àrees rurals. Val a dir que amb l’aturada de la crisi sanitària, hi pot haver un nou punt i a part. Ara és el moment de veure si hi ha un punt d’inflexió. L’estudi que ha presentat la UdL indica clarament que les zones de l’Anoia on el despoblament creix més són les que estan a tocar amb comarques amb el mateix problema. Què fa que hi hagi aquestes concomitàncies? Cada lloc té les seves circumstàncies i cal veure amb deteniment quins fenòmens s’han produït en aquests municipis. Si mirem els pobles de l’Anoia que són a tocar de la Conca de Barberà, recordem que Santa Coloma de Queralt va patir la crisi de la construcció i això va portar a una caiguda de l’ocupació. Poc o molt, acaba afectant els territoris de l’entorn. El cas de Calaf és força similar. La situació d’aquestes petites capitals, que són les que donen serveis a les comarques naturals i suposen llocs de feina per als pobles també és determinant. Aquestes zones que diem, el Solsonès, l’Alta Segarra, la Baixa Segarra, la Conca de Barberà i seguint fins a la Terra Alta, formen al mapa un continu, que separa la Conca del Segre amb el Mediterrani. I sí, és la part de Catalunya més afectada pel despoblament. La presència del comerç i els serveis, i es mantinguin, és determinant perquè els pobles no pateixin el despoblament?

Ignasi Aldomà. SANTI IGLESIAS / EL PUNT AVUI

“Una escola és una de les claus per evitar el despoblament d’un municipi” Ignasi Aldomà Geògraf de la UdL i autor, amb Josep Ramon Mòdol, de l’estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural L’ocupació cada cop es concentra més en el sector serveis. Aquest és un sector molt ampli, amb moltes branques que depenen de la in-

dústria, del comerç o dels serveis públics, que també tenen un component bàsic: en la sanitat o l’educació.

Salvar les escoles, que és una de les batalles dels pobles, és tan important per evitar el despoblament? És un pilar fonamental. Mantenir les escoles és clau per salvar els municipis petits, perquè atreuen comerços. És molt important també el consultori mèdic, i després hi ha altres factors com un restaurant i espais per a la pràctica esportiva, o una piscina. Si en un poble hi ha escola, hi podrà haver gent jove, vindran o seguiran les famílies amb infants. Una cosa porta a l’altra. Com es poden salvar els pobles? Quines possibilitats hi ha en el cas anoienc? No hi ha receptes màgiques. Les administracions públiques en tot cas s’han d’ocupar que hi hagi oferta d’habitatge i mantenir la població jove. I és clar, oportunitats de feina. A l’Anoia, la proximitat amb l’Àrea Metropolitana pot portar al fet que aquestes poblacions en risc atreguin empreses de serveis, però cal una bona connexió i que la xarxa de fibra òptica estigui estesa. S’ha arribat a un punt de no retorn, en aquests pobles? O quan s’hi arriba? No es pot dir. Al contrari, la pandèmia pot ser un punt d’inflexió i fa preveure una situació diferent. Però caldran facilitats d’habitatge i que aquesta zona intermèdia que dèiem, Santa Coloma, Calaf o Torà, puguin desenvolupar un teixit d’empreses que permeti que els pobles de la vora tinguin activitats. La Generalitat ha de saber crear sòls d’activitats econòmiques en aquests punts. Una altra qüestió són les centrals de renovables que s’instal·len en aquests pobles. Són un perill afegit per al despoblament? La generació de renda local per aquestes centrals és molt reduïda. La compensació econòmica i els llocs de treball que genera una central és gairebé nul·la. El sòl s’hauria de derivar cap a activitats més creatives. Si el paisatge es transforma, acaba limitant l’expansió d’altres sectors que es basen en la qualitat d’aquest paisatge.

“

“Mantenir les escoles és clau per salvar els municipis petits, perquè atreuen comerços. És molt important també el consultori mèdic, i després hi ha altres factors com un restaurant i espais per a la pràctica esportiva, o una piscina. Si en un poble hi ha escola, hi podrà haver gent jove, vindran o seguiran les famílies amb infants.” “Les administracions públiques en tot cas s’han d’ocupar que hi hagi oferta d’habitatge i mantenir la població jove. I és clar, oportunitats de feina.” “A l’Anoia, la proximitat amb l’Àrea Metropolitana pot portar al fet que aquestes poblacions en risc atreguin empreses de serveis, però cal una bona connexió i que la xarxa de fibra òptica estigui estesa.”

societat

juliol/2021

“

Política F. VILAPRINYÓ

Malgrat la seva jovenesa, 34 anys, Jordi Barón en fa deu que és al consistori de Vilanova del Camí. Des de fa un any i mig, el regidor de Junts per Vilanova forma part del govern en coalició amb el PSC de Noemí Trucharte. Poc després d’assumir el càrrec de regidor de Promoció Econòmica, la COVID-19 aterrava a la Conca d’Òdena, amb un impacte que encara dura. D’aquests intensos divuit mesos en parla amb AnoiaDiari. Arribats a l’equador de mandat, quin balanç fa de l’obra de govern? Fins a quin punt s’ha vist afectada per la COVID-19? Arribem a mig mandat amb un balanç molt positiu. Junts per Vilanova ha aportat estabilitat, centralitat i serenitat al govern Vilanoví. Estem duent a terme el Pla d’inversions previst a inici de mandat, tot i que, per culpa de la COVID-19 s’han endarrerit la major part de les execucions. Tot i aquesta difícil situació treballem intensament per a dur-les a terme com més aviat millor. De moment podem destacar la urbanització del sector PMUR3 (entrada Vilanova del Camí), que després d’anys encallat finalment ha vist la llum amb la instal·lació del nou Mercadona... i des del govern treballem perquè pròximament hi hagi més incorporacions comercials. Per altra banda en aquests darrers dos anys hem aconseguit dinamitzar el polígon Riera de Castellolí venen la major part de les parcel·les disponibles de l’INCASOL, i que en els pròxims mesos es traduirà en noves obertures d’empreses i generació de llocs de treball tant directes com indirectes. Malgrat tot, a causa de la COVID-19 hem hagut de reforçar molt alguns serveis bàsics de benestar social i també ser molt proactius en les polítiques de dinamització comercial, però tenim molt clar que hem d’estar al costat de tots els vilanovins i les vilanovines, i dels nostres comerços i empreses. Els dos anys que queden, sobretot en l’apartat fiscal i de les inversions, s’hauran de replantejar, davant els efectes de la pandèmia? En l’àmbit fiscal pels dos anys que venen seguirem duent a terme la mateixa filosofia que hem exercit fins ara: “contenció d’impostos”. L’IBI per exemple, sabem que és un tema sensible a Vilanova i de fet fa anys que no experimenta un increment si ho comparem amb altres municipis de la comarca de l’Anoia. Sí que alguns anys (indistintament de qui ha governat) s’actualitza per sota de l’IPC a recomanació dels mecanismes d’intervenció del mateix Ajuntament, simplement per a no perdre poder adquisitiu i capacitat d’inversió, ja que la majoria dels serveis que

“Arribem a mig mandat amb un balanç molt positiu. Junts per Vilanova ha aportat estabilitat, centralitat i serenitat al govern Vilanoví. “

“Estem en la centralitat política i ens hi sentim còmodes” JORDI BARÓN Regidor de Promoció Econòmica de Vilanova del Camí prestem, sí que veiem com any rere any com s’incrementen a raó de l’IPC. Per altra banda aquest 2020 hem mirat d’ajustar tot el possible les taxes municipals, i sobretot estar al costat dels comerços i sector de la restauració, incrementant les bonificacions per la recollida d’escombraries de paper i cartó porta a porta. Per als pròxims anys seguirem impulsant mesures d’incentivació per via de bonificacions del reciclatge, com el que hem impulsat enguany d’un 10% descompte en la taxa d’escombraries per a la utilització de la deixalleria municipal de voluminosos. També seguirem incentivant a través de mesures fiscals la reducció d’emissions i el canvi cap a fonts d’energies més sostenibles com les fotovoltaiques, perquè el govern municipal i Junts per Vilanova tenim molt clar el nostre compromís amb els acords de la cimera de París i els ODS 2030 per a contribuir des de la nostra po-

sició a un entorn global més net, més sostenible i més just. Un dels maldecaps dels vilanovins i vilanovines és l’atur, que encara està per sobre dels nivells d’abans de la pandèmia. Quines respostes o iniciatives planteja l’Ajuntament? Des de l’Ajuntament vull recordar que ens és molt difícil poder actuar de forma directa en la reducció de l’atur, ja que no en tenim les competències. També és cert que tenim un atur estructuralment més elevat que la mitjana des de la crisi econòmica del 2010. No obstant des de l’Ajuntament no defallim i treballem de forma proactiva per reactivar els polígons industrials, havent adquirit noves incorporacions d’empreses que es materialitzaran els pròxims mesos. També lluitem per la millora de les infraestructures que ens permetin estar millor connectats i ser competitius, així com estem treballant en el desenvolupament

de projectes d’Innovació tant en l’àmbit econòmic, sostenibilitat com social per poder posicionar Vilanova com a municipi de referència i ens doti de major valor afegit per a ser més atractius a l’hora de captar noves inversions privades. En aquests darrers anys, hi ha novetats de l’arribada d’empreses a polígons com el de Riera de Castellolí. Quines perspectives hi ha? L’orientació de les empreses que es volen instal·lar és del sector logístic? És un sector que ofereixi el volum de llocs de treball que es precisa davant la situació de l’Anoia? Les empreses que s’estan instal·lant i s’instal·laran als polígons de Vilanova estan diversificades, tenim sector químic, alimentació, mobilitat, construcció, etc. Així i tot el sector logístic té una importància cabdal i cada cop veurem més empreses d’aquest sector que

“A causa de la COVID-19 hem hagut de reforçar molt alguns serveis bàsics de benestar social i també ser molt proactius en les polítiques de dinamització comercial, però tenim molt clar que hem d’estar al costat de tots els vilanovins i les vilanovines, i dels nostres comerços i empreses.” “En l’àmbit fiscal pels dos anys que venen seguirem duent a terme la mateixa filosofia que hem exercit fins ara: “contenció d’impostos.” “Tenim un atur estructuralment més elevat que la mitjana des de la crisi econòmica del 2010. No obstant des de l’Ajuntament no defallim i treballem de forma proactiva per reactivar els polígons industrials, havent adquirit noves incorporacions d’empreses que es materialitzaran els pròxims mesos.” “Les empreses que s’estan instal·lant i s’instal·laran als polígons de Vilanova estan diversificades, tenim sector químic, alimentació, mobilitat, construcció, etc. Així i tot el sector logístic té una importància cabdal i cada cop veurem més empreses d’aquest sector que volen fer inversions.”

societat

juliol/2021

Política volen fer inversions, però no ens enganyem perquè ara com ara a la Conca d’Òdena no tenim espai industrial per encabir projectes mitjans o grans del sector logístic, d’aquí la importància de definir i tirar endavant el PDUAECO, però allà on té un sentit de ser, que és entorn de l’actual aeròdrom d’Òdena. El pacte entre el PSC i el PDeCAT com funciona? Partien de posicions antitètiques de fa anys i ara són socis a Piera, el Consell i Vilanova. És una aliança estratègica supramunicipal? Cada municipi i cada institució té la seva pròpia dinàmica i particularitats en cada moment determinat, hi és important saber llegir i interpretar la voluntat popular ens agradi més o menys. En el cas de Vilanova vàrem tenir uns resultats inesperats, però contundents, davant d’això hauria estat un greu error teixir un govern a quatre (també amb algun partit antitètic) per aïllar la força més votada. Davant d’això la nostra formació política sempre hem respectat la voluntat popular i les forces més votades com vam fer primer el 2011 amb el PSC d’en Joan Vich (on també teníem for-

tes pressions per pactar en contra amb partits molt antitètics), després el 2015 amb V365 i ara el 2019 amb el PSC novament. Crec que això ens situa en la centralitat política on ens sentim còmodes i és garantia que per davant de tot tenim un profund respecte cap a les voluntats populars de Vilanova. Quant al Consell Comarcal teníem una situació ben diferent, on després d’anys de governar amb ERC, més enllà de l’eix ideològic, ja no compartíem gairebé res més. En el terreny econòmic i model de desenvolupament territorial per exemple, tenim visions ben oposades, i això ens va portar a iniciar un nou camí amb el partit socialista. Hagués estat també un error aguantar una coalició només per l’eix ideològic, ja que això em sembla de rebut en institucions com el Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat de Catalunya on la política de país té una rellevància important, però no en una institució eminentment territorial i prestadora de serveis, aquí el primer ha de ser compartir una visió de quina comarca volem pels pròxims anys perquè siguem més atractius i puguem oferir millors possibilitats als nostres ciutadans de viure millor.

“No ens enganyem perquè a la Conca d’Òdena no tenim espai industrial per encabir projectes mitjans o grans del sector logístic, d’aquí la importància de definir i tirar endavant el PDUAECO, però allà on té un sentit de ser, que és entorn de l’actual aeròdrom d’Òdena.” “La nostra formació política sempre hem respectat la voluntat popular i les forces més votades com vam fer primer el 2011 amb el PSC d’en Joan Vich (on també teníem fortes pressions per pactar en contra amb partits molt antitètics), després el 2015 amb V365 i ara el 2019 amb el PSC.”

El setembre passat el govern es va decantar per no permetre que Can Titó tingués un ús industrial, tot i que figurava entre les zones designades pel Pla Director. Quina idea hi ha per aquella zona? Aquella zona ha de seguir sent el que és, l’espai verd i pulmó natural de Vilanova i que ens posiciona com un espai únic a la Conca d’Òdena per a la pràctica d’esport, esbarjo, activitats de lleure, etc. Qualsevol projecte que es vulgui plantejar a Can Titó tindrà sentit si forma part del relat del qual sempre ha estat i és Can Titó, és a dir, que estigui relacionat amb l’esport i la natura. En tot cas hem de treballar per al bon manteniment de Can Tito, més ara després de la pandèmia de la COVID-19, que ens ha posat en relleu el que Can Titó ens ofereix i representa per a tots els vilanovins i vilanovines. La competitivitat de Vilanova i l’Anoia es veu condicionada per nyaps que fa anys que s’arrosseguen, com la Ronda Sud o la situació de la C-15? Pel que fa a la primera carretera, esperem que hi hagi una inversió més ambiciosa de la Generalitat per millorar la connectivitat amb

Vilanova i l’Anoia, estem en un enclavament clau en l’àmbit geogràfic i d’infraestructures viàries com l’A-2 o la C-15. És cert que per a millorar la competitivitat a futur cal una major inversió en aquestes vies tant pel desdoblament de la C-15, com la remodelació de l’A-2 al tram almenys des de Jorba fins a Castellolí, tal com estem defensant des dels ajuntaments de la Conca d’Òdena. A banda a Vilanova del Camí estem ben connectats amb aquestes vies per la Ronda Sud, però és cert que des de l’inici presenta unes mancances que al seu dia no es van tenir en compte i que s’han de solucionar per a poder millorar la nostra competitivitat. Fa uns anys vam aconseguir que s’acabés la connexió des del barri de la Pau amb la rotonda que uneix a la Ronda Sud per a millorar la mobilitat urbana, i ara puc dir després d’anys de lluita i reivindicacions davant la Generalitat de Catalunya, que finalment ens han donat llum verda des del departament de Territori per a fer la sortida des de la rotonda del Barri Santa Llúcia en direcció Barcelona. Aquest fet ajudarà a completar una infraestructura que ens posiciona com a ciutat amb un bon nivell de comunicacions.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. 219 195

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

societat

juliol/2021

Territori

La Generalitat estudia fixar un “sostre” de renovables a cada comarca A l’Anoia, continua l’oposició als projectes presentats i els ajuntaments de Rubió, Veciana i Copons han presentat al·legacions contra l’avantprojecte del Parc Eòlic de Vilella. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, es mostra oberta a revisar el Decret 16/19

FRANCESC VILAPRINYÓ

Aquest juliol, el Govern de la Generalitat s’ha mostrat obert a estudiar canvis en el Decret de les renovables, el 16/19, que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Els canvis responen, segons el Departament, a “assegurar la participació del territori, per impedir que proliferin projectes sense l’acord dels propietaris dels terrenys ni amb el desconeixement dels ajuntaments” i “a distribuir el nombre d’instal·lacions, per evitar la concentració d’equipaments a les mateixes zones”. Una d’aquestes zones és l’Anoia, on els darrers mesos les plataformes han alertat d’un “allau” d’implantacions. Per tant, es fixaria “un sostre” tot i que no s’ha aclarit encara amb quins criteris. La intenció del Govern és, segons les declaracions de la consellera sortir a informació pública”. Teresa Jordà, és que sigui precís un Davant aquesta nova postura acord majoritari entre els actors del Govern, una de les plataformes del territori perquè continuïn en- anoienques que s’ha oposat als prodavant amb els projectes d’implan- jectes de renovables, Salvem Maçatació de centrals eòliques i fotovol- na i Serra Morena, ha expressat les taiques. Així “només podran iniciar seves reserves: “no sembla que hagi la seva tramitació si compten amb de canviar gran cosa en referència l’acord majoritari de la propietat als macroprojectes presentats per l’oligopoli energètic a l’Anoia: els dels terrenys, que es podria situar 219 entorn del 85% de la superfície”. ajuntaments seguiran sense ei195que queden ara en A més, per presentar els projec- nes per decidir, tes, els promotors també hauran mans dels propietaris de terrenys; d’acreditar que n’han informat els a la Catalunya pobra es podran seajuntaments corresponents. Tant guir presentant grans projectes fol’acord dels propietaris com el co- tovoltaics en terres de conreu; res neixement dels ajuntaments “serà sabem de la multitud de projectes un requisit indispensable per a tots que ja s’han declarat viables, i, en els projectes encara pendents de fi, no sembla que es pretengui fer

un canvi important en el model actual”. Els ajuntaments fan costat a les demandes de la plataforma També en aquest sector de la comarca, els ajuntaments de Veciana, Rubió i Copons han presentat al·legacions contra un dels projectes de centrals que ha rebut l’autorització administrativa per part de la Generalitat, el Parc Eòlic de Vilella. Les de l’Ajuntament de Copons expressen que “posar un aerogenerador de 200 metres al costat d’una propietat implicaria una expropiació de facto. L’emplaçament d’aerogeneradors a menys de 800 metres

Concreció La plataforma Salvem Maçana i Serra Morena demana “més concreció al Govern” sobre quins canvis hi haurà en el Decret Acord Amb els canvis, caldrà informar els ajuntaments dels projectes que es presentin i caldrà “l’acord majoritari” dels propietaris dels terrenys

d’una casa (...) comportarien la pèrdua de valor patrimonial dels terrenys i cases propietat de veïns i veïnes derivada de la pèrdua dels valors estètics, històrics, productius i paisatgístics del sòl”. La plataforma Salvem Maçana i Serra Morena considera “molt positiu” que els ajuntaments de Copons, Veciana i Rubió hagin presentat al·legacions demanant la no viabilitat de l’avantprojecte de parc eòlic Vilella presentat per l’empresa Enel. Agraeixen als batlles la “la bona sintonia mostrada des del primer moment i la seva total disponibilitat en col·laborar plegats en tot el que ha sigut menester per elaborar les al·legacions”.

juliol/2021

publicitat

societat

juliol/2021

Festes Majors a l’Anoia: Entrevistes als batlles

“A Carme hem programat activitats culturals i festes segures”

“La situació no és fàcil, però tothom té ganes de fer coses” Xavier Boquete Batlle de Masquefa

Marc Sànchez Batlle de Carme

F. VILAPRINYÓ

El 2020 la Festa Major de Carme va ser de mínims, amb un acte per dia. Com s’ha plantejat enguany? Continuarà sent una Festa Major continguda, sobretot, pel que fa als actes tradicionals més multitudinaris: el sopar popular i el concert jove. Respecte a l’any passat es recuperen alguns actes que no es van poder realitzar per la pandèmia: el tast de gintònics, el correfoc, el teatre, el ball de vetlla i el partit de futbol, tot amb aforament limitat. Estem pendents de l’evolució de la pandèmia i som conscients que poden haver-hi novetats que ens facin variar algun acte. La Festa Major porta molta gent de localitats més grans al poble. En la situació actual, seran activitats per al públic local o ha de ser un moment d’obrir Carme a tota l’Anoia? Evidentment, ens agradaria molt poder comptar amb gent d’arreu, però és evident que, tot i ser actes oberts a tothom, l’aforament limitat farà que la majoria d’assistents i participants siguin del poble. En aquest sentit, cal pensar que cada poble té les seves festes i activitats, per tant, d’una manera o una altra la gent en pot gaudir a “casa seva”. Segur que vindran temps millors... ara, però, cal ser prudents. Els actes festius i culturals, quina prioritat tenen ara? Alguns dels diners s’han d’acabar derivant a altres prioritats? La Festa Major amb tot el seu potencial haurà d’esperar al 2022? Pensem que hem de programar activitats culturals i festes segures. És important “poder fer coses i gaudir-ne” amb seny. No només per l’estímul econòmic del sector, sinó per una qüestió de salut mental. Ens hem d’adaptar a un nou paradigma i hem d’aprendre a conviure-hi. Aquesta situació ha transformat moltes coses. Una d’aquestes és que hem de celebrar Festes Majors més

sostenibles i desenvolupar cicles festius i culturals anuals ben planificats (més pausats) i de qualitat. La política de l’Ajuntament és reivindicar l’entorn de la població, amb esdeveniments com Fira Verd. Els carmetans i carmetanes ja es van mobilitzar fa uns anys contra els parcs eòlics. Com segueixen ara la implantació de nous aerogeneradors a municipis tan a la vora de Carme? L’Ajuntament de Carme va aprovar al darrer ple ordinari ( juny) la moció en suport del col·lectiu Salvem la Serra de Feixes, d’adhesió al manifest “Salvem La Catalunya Central”. Com d’altres municipis, defensem les energies renovables, però ens oposem al model de gestió i desenvolupament que s’està aplicant. S’han de prioritzar polítiques territorials des dels mateixos territoris implicats. Això vol dir, amb la participació de tots els agents involucrats per tal de cercar les millors solucions, tenint en compte els diferents àmbits: mediambiental, social, econòmic... Arribar a consensos no és fàcil, però cal buscar equilibris que preservin el valor del territori per damunt d’interessos especulatius i praxis improvisades. Estem cometent un error de gravíssimes conseqüències si en nom de les energies renovables, tot s’hi val! Això, tothom ho sap... passa com en altres aspectes. Tot depèn de si hi ha voluntat per construir el futur energètic del país aplicant un model o un altre. Potenciar l’autoconsum, les comunitats energètiques... treballar per una planificació energètica acurada que ofereixi diferents opcions i alternatives... ben dimensionada i sensible al territori. Aquest és el nostre posicionament com a municipi. Ja formem part de l’AMEP (Associació de Municipis per l’Energia Pública) i de cara al mes de setembre volem engegar un grup de treball participatiu per abordar el model energètic de Carme dels anys vinents.

F. VILAPRINYÓ

Queden pocs dies perquè comenci la Festa. Com la condicionarà la situació actual? La Festa Major està a punt, una altra cosa és el que es pugui acabar fent. La situació ens preocupa molt. La majoria activitats són a la plaça i estarem atents fins a darrer moment. La Festa Major està preparada i aquest cop no volem fer marxa enrere. Les entitats també han treballat molt. Com a ciutat gran de l’Anoia Sud, Masquefa té activitats cada època de l’any i una agenda de concerts mensual. Es recuperarà la normalitat? De la programació anual, aquest maig no vam poder fer el Primavera Shopping, per segon any consecutiu. Pel que fa a la Festa del Raïm, el setembre, intentarem fer-la. L’any que ve ja esperem poder reprendre el Masquefa Sona Bé, que es fa en espais tancats. Ha estat fàcil l’organització i concertar agendes amb els grups i bandes convidades, en un moment tan difícil, també econòmi-

cament? Al contrari, ara tothom té ganes de fer coses. Per exemple, aquí a Masquefa tenim sempre l’Orquestra els Montgrins, que venen cada festa major, des de fa setanta-cinc anys. Hi ha tanta relació que no ens cal ni trucar-los, ells i nosaltres ho tenim reservats. Hi comptem sempre. No ens cal ni ens cal preservar ja sabem que vindran i comptem sempre. Sí que les darreres notícies sobre la pandèmia, des de principis de juliol, ens han inquietat. No podrem fer la Nit en Blanc, ni ens ho hem plantejat, per les aglomeracions que hi havia. Masquefa s’atansa als 10.000 habitants. Quan s’arribarà a la xifra? Crec que abans d’acabar l’any passarem la barrera dels 10.000 habitants. El poble creix a raó de 300 persones cada any i això en un context difícil en el qual tampoc és fàcil trobar pis. Des de l’any 2000 hem anat creixent. Quan vaig començar a ser alcalde, el 2007, érem 7.200 persones. Ve gent de l’Àrea Metropolitana i el que eren segones residències s’han convertit en primeres. Això es nota en les matriculacions a les escoles, tenim una matrícula viva constant.

societat

juliol/2021

Festes Majors a l’Anoia: Entrevistes als batlles

“Serà una Festa Major especial, amb un record pels veïns que ja no hi són”

L’any passat la Festa Major de Jorba es va haver de cancel·lar pocs dies abans. Això la fa més especial? Sí, és especial de manera natural perquè, després d’un any duríssim, tots pretenem anar recuperant activitats i costums que hem hagut de deixar de banda per centrar-nos en la lluita contra la pandèmia. Alhora, la volem també fer-la especial, tenint un petit acte de record per a totes aquelles persones que, malauradament, ens han deixat fruit de la COVID-19.

ritat tenen ara? Alguns dels diners s’han d’acabar derivant a altres prioritats? Al llarg del darrer any hem fet tot allò que podíem. A Jorba, de la cultura no en volem prescindir! Però és evident que, aquests recursos públics, si no es donaven les condicions sanitàries, no els podíem invertir en això. Així doncs, tots aquests recursos han estat destinats a prevenció i a ajuts. Cal recordar que, a banda de sanitària, aquesta també és una crisi econòmica i social.

David Sànchez

En un any tan estrany, com s’ha preparat la Festa Major? Des de l’equip de govern volem que sigui una festa major ben reeixida i participada. Volem que els actes festius i culturals, dels quals hem hagut de prescindir, tornin a omplir els nostres carrers i places. Hem apostat per actes de més petit format, alguns amb inscripció prèvia, on l’espai sigui suficient i ventilat, on el control i la prevenció de la gent es pugui garantir. Ras i curt: hem hagut de reinventar la nostra festa.

Batlle de Jorba

Els actes festius i culturals, quina prio-

S’ha arribat a l’equador del mandat, dos anys on el coronavirus ha tingut molt pes. S’ha hagut de replantejar tot el mandat? Sí, s’han replantejat algunes qüestions, evidentment. Del terratrèmol tots hem estat ben conscients i, evidentment, ha arribat a tenir efectes sobre el nostre programa de govern. Hem hagut de ser encara més resilients, adaptant el pla que havíem traçat a totes aquestes dificultats que ens hem trobat, que no han estat poques. Malgrat tot, persistim!.

societat

juliol/2021

Festes Majors a l’Anoia: Entrevistes als batlles

“La gent s’ho mereix passar bé després d’un any i mig” Jaume Gorrea Batlle de Cabrera d’Anoia

“És un moment de prudència, però cal també una mica de festa i rauxa” Gerard Parcerisas Batlle dels Hostalets de Pierola F. VILAPRINYÓ

F. VILAPRINYÓ

Cabrera d’Anoia té tres nuclis. Com han preparat les seves festes en un any tan intens? Tenim Can Ros, el Castell de Cabrera i Canaletes, que és la principal, en tres setmanes consecutives. Hem preparat aquesta edició del 2021 amb totes les mesures de precaució. Ja estem a punt. Hi haurà aforaments limitats als actes? Els actes més multitudinaris no es podran fer, s’han hagut d’anul·lar, i els altres tindran aforaments limitats. La Botifarrada alguns anys reunia un miler de persones i era inviable fer-la. Tot el que suposa que vingui molta gent haurà d’esperar a un altre any. Sí que es faran els balls, però amb separació de taules i mesures estrictes. Com encaixaran això els veïns i veïnes de Cabrera d’Anoia. Caldrà esperar al 2022 per gaudir plenament de la festa? És difícil, una situació difícil, explicar a la gent que no es pot omplir els actes de la mateixa manera que altres anys. No tothom hi cabrà, però vull i estic segur que s’ho passaran bé, ni que siguin actes imitats. Si fos només una qüestió simbòlica, ja no ho faríem. Després d’un any i mig, la

gent ha de tenir el seu moment per passar-ho bé. Una de les principals vies de comunicació de la comarca i la que uneix Cabrera amb bona part dels municipis és la C-15. Com estan seguint la seva reforma? Les dades no menteixen, són onze morts en onze anys, i és un problema més gran a l’estiu quan hi ha un gran augment del trànsit entre l’interior i la costa. Durant la pandèmia no hem parlat amb la Generalitat del tema. Hi ha previst un desdoblament, però serà complicat sobretot en el tram de Cabrera, on el traçat és molt sinuós. Un dels punts més bonics de la comarca són els Salts d’Aigua de Cabrera. Quina idea tenen per promoure aquest atractiu turístic i protegir-lo de les bretolades. A la veïna Orpí, ha calgut posar vigilància a Santa Càndia. Vaig parlar amb l’Imma Palet, alcaldessa d’Orpí. És cert que estan en situacions similars, però de moment els Salts d’Aigua no ha tingut problemes greus d’incivisme. El turisme de Cabrera de noia passa pels Salts d’Aigua. Ja estem treballant per una millora dels accessos i també hi ha iniciatives privades, que plantegen diverses idees com un càmping, que cal estudiar. De moment, està prohibit banyar-se.

El 2020 la Festa Major dels Hostalets es va haver de suspendre poques hores abans que comencés, davant la situació epidemiològica. El poble l’espera més que mai, ara? És que de fet, ja havíem repartit els programes. Treballàvem amb una Festa Major de màxims, però tot es va empantanegar. Va ser una decisió dura. Aquest any esperem que es puguin desenvolupar els actes. S’hauria de complicar molt tot perquè no se celebrés. Gestionar aquestes situacions és molt difícil i ens hem d’adaptar a les normatives actuals. Aquest 2021 tindrem una agenda molt potent, amb grups com el Doctor Prats. Tenim ganes que comenci. Es va estrenar com a alcalde el 2019 i l’any passat no va poder tenir Festa Major. Sí. I de fet, el 2019 no la vaig poder viure del tot, ja que ens vam trobar amb l’incendi de Capellades i també n’havia d’estar pendent. Aquest any esperem poder-la gaudir. L’any passat va ser dur per a la nostra gent, però hi va haver comprensió. Els Hostalets de Pierola va patir molt la pandèmia i va tenir xifres altes de mortalitat. La gent se’n va fer càrrec. De la programació de la Festa Major del 2020, ja que no la podíem concentrar, la vam anar desplegant al llarg de la resta de l’any i principis d’aquest 2021. Quin és el maldecap quan s’organitzen aquests actes? Cal fer-los i

mirar de passar pàgina? Les activitats tenen topalls d’aforament i no són exactament el problema. Sí que cal vetllar perquè no hi hagi aglomeracions als llocs cèntrics i durant els entreactes, que és on hi pot haver perill de contagis. Aquest 2021, amb totes les mesures de seguretat, cal que hi hagi Festa Major, tant sí com no, no només perquè la gent tingui ganes de gaudir, també perquè cal donar suport als grups musicals, les entitats culturals i col·lectius com els tècnics de so. Aquest estiu hem fet, doncs, una aposta forta, perquè cal una mica de rauxa, no tot ha de ser prudència. Com a equip de govern que s’estrenava el 2019, aquest mandat està sent com un monogràfic COVID? Som un equip de govern jove, de fet, tenim tres dels sis regidors per sota dels trenta anys. Som joves i la població ens ha acompanyat en aquests anys difícils. I a més, al govern hi tenim la doctora Irene Abad, que ens ha ajudat pel que fa als protocols i entendre la situació sanitària. Com seran els cinc dies de Festa Major? Començarem el dijous 22 amb el pregó. A més del Doctor Prats, ve el Quim Masferrer i dins el projecte Tradicions incorporem a una bèstia nova: el ‘Pau’, dedicada a l’homínid que tenim als Hostalets. Intentem arribar a tots els públics, com sempre. Esperem que l’any que ve ja estigui vacunat el 100% de la població i gent de tota l’Anoia es pugui atansar als actes dels Hostalets.

juliol/2021

publicitat

societat

juliol/2021

Festes Majors a l’Anoia: Entrevistes als batlles

“És el moment de ser prudents” F. VILAPRINYÓ

Quin calendari festiu tindran els veïns de Calonge de Segarra aquest estiu? Les activitats habituals festives del calendari ja no s’han pogut fer. La Festa del Panellet, per exemple, no s’ha pogut celebrar ni el 2020 ni el 2021. Preferim pecar de prudència i no volem empitjorar les coses. Tenim festes majors a diversos nuclis, cada any, en les quals donem suport a les associacions de veïns, però aquest juliol no es fan ni a Sant Pere de l’Arç ni a Dusfort. Durant l’any fem activitats setmanals, amb monitors, per als nostres veïns, però no considerem reprendre-les aquest 2021. No és una cosa estrictament necessària i no volem que hi hagi contagis. La socialització de la gent de Calonge està molt lligada a Calaf. Ha estat un any difícil amb el confinament i els alts índexs de contagis que hi va haver a la població veïna? Sí, els nostres serveis i la nostra vida social estan a Calaf. En el moment que hi va haver el pic de contagis, ens vam veure afectats. Els nostres fills i filles van a les escoles de Calaf i van aïllar molts grups. El que passa a Calaf ens afecta

Xavier Nadal Batlle de Calonge de Segarra

a nosaltres, i viceversa. És recíproc, i aquells moments també van ser complicats. La diferència és que a Calonge, en el moment de confinament, tenim espais i terreny per sortir a esbargir-nos. A Calaf, amb més densitat de població, és una altra cosa. Un dels trets distintius de l’Alta Segarra és la presència d’aerogeneradors. Quina és la postura del govern calongí? Cal fer alguns matisos en aquest aspecte. Ja tenim experiència en tenir centrals eòliques des de fa 12 anys, amb quatre aerogeneradors al poble. I en veiem uns quants més. El cert és que la nostra experiència no és negativa. Quan Naturgy va presentar un projecte, ho vam posar en coneixement dels veïns: es va fer una

reunió informativa i només hi van acudir els propietaris afectats. Quan condicionem aquestes implantacions, el que demanem és no tenir molins a sobre de casa. Hi ha un consens elevat a Calonge sobre aquest tema. I cal dir quan es parla del nombre de molins, és relatiu, perquè hi poden haver vuit peticions, però totes aquestes centrals es farien al mateix lloc, a les mateixes coordenades. Per tant, no s’implantaran ni de bon tros tots els molins que hi ha sol·licitats. La Generalitat hauria d’explicar més bé les coses, quins criteris calen per superar la fase de la Ponència i posar ordre. I espero que així sigui, i que els ajuntaments tinguem alguna cosa més a dir. Hi ha també les plaques solars. Ens preocupen més. Són extensions de

60 hectàrees, o més, hectàrees agrícoles. Significa més pressió sobre el terreny i és un factor que pot accelerar el despoblament i la pèrdua de terrenys per a l’agricultura i la ramaderia. Els molins de vent ocupen menys terreny i són a llocs alts. A més d’això, hi ha les línies d’evacuació, que també afecten el territori. Seria més lògic situar plaques, en primer lloc, a les teulades dels polígons industrials, que són els grans consumidors d’energia. Calonge és un municipi que figura entre els que tenen menys població de la comarca. Com afronten el risc de despoblament? Ha canviat amb la pandèmia? Han vingut un parell de famílies en els darrers temps. El despoblament i l’envelliment ens preocupa, però d’altra banda, no hi ha moltes cases disponibles i els veïns i veïnes tenen clar que volen mantenir l’esperit del poble: que no hi hagi un creixement urbanístic, que hi hagi tranquil·litat. Tenim bones comunicacions, amb la C-25 a tocar, i quan un habitatge queda buit, no tarda a tenir demanda. Sóc optimista i crec que seguirà venint gent jove. Per la nostra part, fem totes les accions necessàries per donar serveis i més qualitat de vida als nostres veïns.

societat

juliol/2021

Empresa Si una cosa ha fet possible que la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX celebri 20 anys d’existència és la confiança de les empreses anoienques que van creure que un centre tecnològic les ajudaria a innovar, a exportar i a formar treballadors, i van decidir unir-se sota el paraigua de FITEX. Punto Blanco n’és una, i l’aposta que l’empresa va fer fa dues dècades, avui està liderada pel calafí Josep Ignasi Reixach, director general de Punto Blanco des de fa 13 anys.

“FITEX és clau perquè la indústria tèxtil avanci, però també és clau per a l’Anoia”

Com va canviar el naixement de FITEX la vostra manera de treballar? D’entrada ens va fer prendre consciència que junts som més forts i va aconseguir que tota la indústria tèxtil de l’Anoia es posés a treballar conjuntament per uns objectius comuns. Abans era impensable, tothom estava tancat en si mateix, i ara en canvi anem plegats per innovar. FITEX aconsegueix recursos de les administracions per fer tasques d’internacionalització o per tirar endavant projectes de recerca que sols no podríem fer, per falta de recursos o bé per falta de temps; el dia a dia dels departaments d’I+D és tan intens que s’agraeix molt el suport d’una entitat com FITEX.

LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

En quins projectes d’innovació esteu treballant ara? Ara estem treballant un tema de sostenibilitat que encara no podem explicar, però que serà molt important per Igualada i que té a veure amb el reciclatge de teixits. Fins ara el reciclatge era una assignatura pendent del tèxtil perquè els teixits habitualment barregen matèries primeres i és un repte separar productes com la llana o el cotó per reciclar-ho. Amb FITEX estem avançant molt en aquest sentit. També esteu desenvolupant mitjons amb propietats que prevenen patologies dels peus. Sí, hem creat un programa per aplicar microcàpsules adherides al fil, i això permet fer mitjons amb tractament preventiu per les principals patologies del peu, com la pell atòpica o el peu diabètic. Amb altres empreses tèxtils i empreses de cosmètica i farmàcia estem al projecte Cosmetotex per crear mitjons per tractar la deshidratació i per tractar la hiperhidrosi (l’excés de suor). Fa uns anys, el 2012, ja vam fer amb FITEX el projecte GoodFooTex, d’on van sorgir idees que van acabar derivant en la creació de diferents mitjons, com el model “Ancho Especial”, que facilita la circulació. També venem mitjons desodorants (antimicrobials), antial·lèrgics, ecològics (fets de bambú que és biodegradable i transpirable)... FITEX té la virtut de poder captar les necessitats de la indústria i portar-les a la pràctica amb programes amb la participació conjunta de diverses empreses. Ara estem en procés de fer uns mitjons recarregables; es vendran amb un sobret amb el tractament perquè al cap d’unes quantes rentades el client pugui tornar a “carregar” els mitjons amb el tractament per les diferents patologies. Amb quins recursos ho tireu endavant? Amb la col·laboració público-privada.

Josep Ignasi Reixach Director general de Punto Blanco FITEX hi té un paper clau perquè capta molta inversió pública, sigui d’aquí o de la Unió Europea, i com que té la seu a Igualada i des de Fagepi en som patrons, aconseguim que aquesta inversió vingui a la comarca. Això té molt valor. Penso que FITEX és una infraestructura estratègica, no només per a la competitivitat de les empreses del sector tèxtil i moda, sinó també per a la prosperitat del nostre territori. Parlaves abans de la internacionalització... Punto Blanco sempre ha tingut vocació de vendre al món. Punto Blanco neix el 1948 i comença a exportar el 1953; això ja indica la voluntat d’internacionalització de l’empresa. FITEX ens ha ajudat amb el muntatge de plataformes compartides amb altres empreses, que ens ha fet més fàcil poder accedir a mercats molt difícils com ara la Xina o els EUA tant per comprar matèries primeres o producte com, sobretot, per vendre allà els nostres productes fabricats. Hi va haver una època que a Àsia es comprava més que no pas es venia. Ara és a l’inrevés?

Nosaltres sempre hem apostat per la indústria local, i el 95% dels mitjons que venem a tot el món estan fabricats a Igualada. El temps ens ha donat la raó; ara en el sector de la moda no es pot treballar a set mesos vista perquè s’ha de poder reaccionar ràpid. Ara és més eficient comprar a la indústria tèxtil local que no pas a la Xina, malgrat que una part de la producció encara necessitem tenir-la deslocalitzada. Nosaltres, des de Punto Blanco, fem una aposta total pel territori en tots els sentits, quan hem de buscar un proveïdor sempre comencem per empreses igualadines, sigui del sector que sigui. Gràcies a la Fira BSTIM, per exemple, vam conèixer empreses del territori de l’àmbit tecnològic i hem treballat junts des d’aleshores.

posar producte al punt de venda. En una empresa com la nostra, que té prop de 75 anys, n’hem vist de tots colors, fa uns anys ningú creia en el tèxtil i aquí estem. Això sí, trobo a faltar que hi hagi més emprenedors a Igualada. Al territori ens aniria molt bé tenir cinc o sis empreses com Punto Blanco, Escorpion, Buff, ... que són marques reconegudes a escala mundial. I sobretot necessitem més educació; la formació és fonamental i sovint ens hem trobat que ens havíem de formar els treballadors nosaltres, especialment en els àmbits de mecànica de teixidor. FITEX ens hi ha ajudat molt, però com a territori hem d’apostar més per la formació de l’àmbit tèxtil, ja que serà la millor inversió per a una nova indústria digitalitzada i sostenible.

Com a president de l’Agrupació Tèxtil FAGEPI, quin futur li augures al sector tèxtil? Venim de temps molt difícils, amb especial èmfasi en l’últim any. Si aconseguim superar la pandèmia, probablement ens trobarem en un moment dolç, jo sóc molt optimista. Les dificultats de transport amb Àsia ens donen molt avantatge competitiu: nosaltres en un mes podem

........ La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.

ecomomia

juliol/2021

economia

L’absentisme durant el 2020 —l’any marcat per la pandèmia— va pujar 1,5 punts respecte a l’any anterior i es va situar en el 7,6%, la quarta taxa més alta de l’Estat, on la mitjana se situa en el 7,1%. En total, l’absentisme afecta gairebé un milió d’assalariats i es tradueix en un cost brut de 36.900 milions d’euros, el 3,3% del PIB. La pèrdua total d’hores laborable ha arribat a 1.700 milions

La pandèmia dispara la taxa d’absentisme a Catalunya Fins al 7,6% el 2020, la quarta més alta de l’estat. La pèrdua total d’hores laborables arriba a 1.700 milions a Espanya i genera un cost de 36.900 MEUR per a l’economia

La pandèmia ha disparat la taxa d’absentisme a Catalunya el 2020 fins al 7,6% el 2020, segons ‘l’Informe Adecco sobre empresa saludable i gestió de l’absentisme’. Aquesta xifra és la quarta més alta de l’Estat i suposa un increment d’1,5 punts percentuals respecte a les dades de 2019. A l’Estat, la taxa d’absentisme s’ha situat en el 7,1% el 2020, un nou màxim històric, i molt per sobre del 5,5% registrat el 2019. La pèrdua total d’hores laborables ha arribat a gairebé 1.700 milions, davant els 1.460 milions de 2019. Aquesta xifra equival a 937.000 assalariats i es tradueix en un cost brut de 36.900 milions d’euros per a l’economia, equivalent al 3,3% del PIB. En termes generals, el 2020 s’ha registrat una tendència ascendent en les hores no treballades per absentisme respecte a 2019. Cantàbria és l’única comunitat que s’ha mantingut al marge d’aquesta evolució, amb una caiguda de les hores perdudes per absentisme del 5,1%. L’increment més significatiu ha estat

a les Balears, tot i que aquest ha estat “magnificat” pel baix nivell de 2019. El segon augment més pronunciat de les hores no treballades per absentisme ha estat a Catalunya, amb 12 hores i mitja i un creixement del 12,5%. Catalunya és també la segona comunitat on el temps perdut per absentisme és més gran, de 112,7 hores a l’any, equivalent a 14 jornades de vuit hores diàries. Aquesta xifra és superior a les 100 hores perdudes per absentisme a l’any per cada assalariat el 2019. Totes les comunitats han registrat una reducció tant de les hores pactades com de les hores pactades efectives a conseqüència de l’increment de les hores no treballades per als ERTO. Tot i això, Canàries (-16,1%), Balears (-13,6%) i Catalunya (-8,9%) han registrat les reduccions més pronunciades en les hores pactades efectives. Els descensos més moderats han estat a Castella-La Manxa, Extremadura i la Regió de Múrcia, amb caigudes del 4,4%, el 4,5% i el 4,8%, respectivament. ACN

El municipalisme demana un nou model productiu que garanteixi l’equilibri social i territorial El president de l’ACM reclama aprofitar els fons Next Generation per aconseguir una economia verda i digital

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) va demanar el passat divendres 9 de juliol aprofitar les “eines” per a la reactivació socioeconòmica en el marc de la pandèmia de la COVID-19 -com ara els fons europeus Next Generationper transformar el model productiu, del tal manera que es garanteixi l’equilibri social i territorial. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va convidar a no quedar-se “només” amb la sortida de la crisi i a abordar un model econò-

mic que sigui “verd, digital, resilient i equilibrat”. Soler ho va dir en el marc del debat municipalista organitzat per l’ACM, que va comptar amb la participació de més de 150 persones vinculades a l’administració local, que han seguit l’esdeveniment de manera telemàtica. L’opinió de Soler coincideix amb la que va expressar el president d’Infraestructures de la Generalitat, Miquel Buch, que ha apostat per treballar “de forma diferent”, reduir la contami-

nació i afavorir el medi ambient o lluitar contra el despoblament. En aquest sentit, el vicepresident de Dinamització Econòmica de l’ACM i alcalde de La Ràpita, Josep Caparrós, va considerar “clau” el paper dels ajuntaments perquè estan “al peu de carrer” i poden copsar les necessitats de la societat. Un aspecte que va compartir el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, que va destacar el “paper protagonista” de

l’Ajuntament en la gestió dels fons estructurals “perquè és l’administració que coneix millor les capacitats productives del territori i pot adaptar els fons extraordinaris a una transformació que afecti el conjunt del territori”. De la seva banda, la directora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus, Sònia Llorens, va reclamar apostar per l’economia circular perquè el model econòmic actual és “absolutament insostenible”. ACN

economia

juliol/2021

Catalunya va ser el segon territori de l’Estat espanyol amb més concursos de creditors al juny, per darrere de Madrid, amb 115 procediments. Les segueixen el País Valencià, amb 46 i Andalusia, amb 45, segons el Col·legi de Registradors. Al conjunt de l’Estat, l’increment dels concursos de creditors presentats va ser un 45,4%

“Les societats tenen la possibilitat de realitzar actes de gestió de la mateixa a través d’una persona diferent de l’administrador quan aquest no pot sumir la responsabilitat en exclusiva. En aquests casos, es pot nomenar un apoderat que realitzarà exclusivament les funcions que en l’escriptura d’apoderament es prevegin” CARLOS CALATAYUD

Els concursos de creditors a Catalunya es disparen un 69,4% al juny respecte al 2019 La constitució d’empreses va augmentar un 35,4% en comparació al mateix mes de fa dos anys, fins a les 1.860

Els concursos de creditors a Catalunya van augmentar un 69,4% durant el juny si es compara amb el mateix mes del 2019, segons el Col·legi de Registradors. Concretament, se’n van registrar 105, la segona xifra més alta entre les comunitats de l’Estat, davant els 62 del juny de fa dos anys. En relació amb el 2020, coincidint amb l’aixecament del primer estat d’alarma, l’augment és del 54,5% perquè al juny de l’any passat se’n van comptabilitzar 68. En tot el segon trimestre, s’han presentat 340 concursos a Catalunya, un 49,8% més que el 2019 i un 230,1% més que el 2020. Pel que fa a les constitucions d’empreses, van augmentar un 35,4% entre el juny i el del 2019, fins a les 1.860, i un 26,2% més en relació amb el 2020. Catalunya va ser la segona comunitat de l’Estat amb més concursos de creditors al juny, per darrere de Madrid, amb 115 procediments. Les segueixen el País Valencià, amb 46 i Andalusia, amb 45, segons el Col·legi de Registradors.

Al conjunt de l’Estat, l’increment dels concursos de creditors presentats va ser un 45,4% superior fins als 1.410 procediments davant dels 306 del juny del 2019. Si es compara amb l’any passat, el repunt s’enfila fins al 73,2%. Pel que fa a les constitucions de noves empreses a l’Estat, al juny es van incrementar un 26,2% respecte al mateix de l’any passat, i un 35,4% en comparació al del 2019. Les taxes de variació van mostrar importants increments en totes les comunitats per la paralització de l’economia durant el primer estat d’alarma. Quant a les ampliacions de capital a tot l’Estat, van registrar una pujada del 25,8% davant el mateix mes de l’any passat, mentre que recuperen la xifra del maig del 2019, amb un increment del 12,7%, fins a les 2.489 en total. Catalunya és el segon territori de l’Estat on se’n van produir més, registrant un augment del 29,7% respecte el 2019, fins a les 524, i superada per la Comunitat de Madrid, amb 678 i que registra un augment del 4,8% en comparació al 2019. ACN

Ser apoderat d’una empresa

es societats tenen la possibilitat de realitzar actes de gestió de la mateixa a través d’una persona diferent de l’administrador quan aquest no pot sumir la responsabilitat en exclusiva. En aquests casos, es pot nomenar un apoderat que realitzarà exclusivament les funcions que en l’escriptura d’apoderament es prevegin, a diferència de l’administrador, a què competeixen totes les funcions pròpies del gir i tràfic de l’empresa, excepte aquelles reservades especialment a la Junta General, com és acordar la dissolució de la societat o una ampliació de capital, per posar un exemple. Mentre que la Junta General és la que ha de nomenar administrador, a l’apoderat el nomena el mateix administrador, determina les seves funcions i el revoca arribat el moment. A diferència de les facultats de l’administrador, que són totes les del trànsit ordinari d’una empresa i no poden limitar-se, l’apoderat desenvolupa només aquelles que li atorguen, i poden arribar a ser pròximes a les del mateix administrador, excepte les indelegables, com la convocatòria de la Junta, la rendició de comptes o la facultat de certificar, podent, per tant, quedar limitades les facultats de l’administrador a aquelles que interessi a la societat, sent possible igualment limita aquestes facultats a uns límits quantitatius màxims o imposar que actuïn més d’un apoderat en certs casos. L’administrador haurà de respondre davant els socis de la correcta gestió realitzada al front de la societat per mitjà de les accions socials i individuals de responsabilitat, fent també davant de tercers, com la hisenda pública o la seguretat social. El poder, que s’ha d’atorgar en escriptura pública, s’haurà d’inscriure al Registre Mercantil si és general, però no bligatòriament si és un poder amb facultats especials.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org