Dossier especial
Portes obertes a les escoles Número 70 · Febrer del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat
L’efecte Òmicron
El 2021 es va tancar amb dues víctimes mortals a les carreteres de l’Anoia, les mateixes que el 2020 Societat P07
El FineArt omplirà de fotografia Igualada
Societat P08
Des del novembre del 2021 fins al 13 de febrer de 2022 hi ha hagut 20.885 casos positius de COVID a l’Anoia. En els darrers dos mesos i mig s’ha registrat un 62,1% del total de casos des de l’inici de la pandèmia, 33.581 CARLES RAMOS
L’atur baixa a l’Anoia fins a xifres d’abans de la pandèmia
Societat P04
“Estem davant d’un hivern que pot ser el més sec en dècades”
Societat P12
Entrevista a Pere Orga, programador del Paraulògic, el joc que triomfa a Catalunya Societat P16
Un radar a la C-244 encén la polèmica a Vilanova del Camí
El sistema Ter-Llobregat, que dona servei a la major part de la població catalana, té un 52,6% de reserves d’aigua, un percentatge que ara fa un any era del 86%. Parlem amb el director de l’Observatori de Pujalt, l’Albert Borràs
Societat P20 Societat P36
Els accidents laborals creixen un 13,2% a l’Anoia Societat P40
Societat P14
Fotografiar la realitat: quins són els límits? Més informació a la pàgina 10
02
editorial
febrer/2022
EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada
Editorial
DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.
La revolta dels somriures (in)visibles
ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628
www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.
A
l llarg de gairebé dos anys, els mitjans de comunicació –especialment els locals anoiencs– hem omplert pàgines i pàgines de periòdics en paper i digitals i hores en antena a la ràdio i la televisió, parlant sobre l’impacte de la pandèmia que la pandèmia ha tingut, està tenint (i tindrà), en diversos àmbits i sectors. Hem escrit i parlat, especialment, sobre els efectes de la pandèmia en la nostra salut. No cal anar gaire lluny. Unes pàgines més endavant presentem, una vegada més, dades sobre morts, casos positius, confinats, etc. Hem parlat amb professionals, amb malalts, amb familiars de víctimes... També hem mirat més enllà de la crisi sanitària per radiografiar una altra crisi, l’econòmica. Hem parlat sobre l’impacte que ha tingut, està tenint, (i tindrà...), la pandèmia en els sectors comercial i empresarial de l’Anoia, uns sectors que ja venen tocats de la crisi immobiliària de fa uns anys. Hem parlat de bars i restaurants, d’establiments d’oci nocturn, de comerços, de grans, mitjanes i petites empreses, d’autònoms, d’ERTO, d’atur... Tots, absolutament tots aquests àmbits de la nostra vida, del nostre entorn, han estat greument tocats per aquesta pandèmia que ens ha colpejat. Però hi ha un segment
que també ha patit, sovint en silenci. El dels nens i nenes, dels adolescents, dels joves estudiants. Van patir un confinament estricte. Han sofert desenes de canvis de rutines. Han sofert contagis, confinaments, quarantenes... Han perdut estones de jocs. Han perdut colònies, campaments, sortides, escapades... Han patit la pèrdua del contacte, de l’abraçada, del gest... Han perdut la visibilitat del somriure. I, amb ells, els seus mestres, professors, monitors, personal de la neteja, conserges... Ara, coincidint amb el descens de casos, han començat a aixecar-se algunes restriccions i obligacions, com l’ús de la mascareta als patis de les escoles i, sembla que ben aviat, també a l’interior de les aules. Ara, les educadores podran veure els rostres dels nens i nenes. Nosaltres podrem veure els rostres dels homes i dones que tenen cura d’educar els nostres infants i joves. Potser no veurem aquelles marques que deixen els protectors als rostres dels sanitaris i que tant ens van impactar i que van fer-nos sortir cada tarda al balcó per aplaudir-los. Però aquesta merda de pandèmia també ha deixat empremta en els nostres docents. Els professionals de la salut i de l’ensenyament han estat maltractats per les nostres administracions. No tenen vergonya.
“Ara, coincidint amb el descens de casos, han començat a aixecar-se algunes restriccions i obligacions, com l’ús de la mascareta als patis de les escoles i, sembla que ben aviat, també a l’interior de les aules. Ara, les educadores podran veure els rostres dels nens i nenes. Nosaltres podrem veure els rostres dels homes i dones que tenen cura d’educar els nostres infants i joves. Potser no veurem aquelles marques que deixen els protectors als rostres dels sanitaris i que tant ens van impactar i que van fer-nos sortir cada tarda al balcó per aplaudir-los. Però aquesta merda de pandèmia també ha deixat empremta en els nostres docents”
Enquestes
DIFUSIÓ CONTROLADA PER
T’agaraden els canvis en el calendari escolar per al curs 2022-2023?
MEMBRE DE
AMB EL SUPORT DE
SÍ 50%
NO 50%
L’Ajuntament de Vilanova ha de mantenir el límit de velocitat del radar a 30 km/h? TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA
www.anoiadiari.cat
SÍ 9.9% No, l’ha d’apujar a 40 km/h 6.1% No, l’ha d’apujar a 50 km/h 57% No, l’ha de treure 27.1%
PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador
Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat
T’informem a: www.anoiadiari.cat
T’escoltem a: 609394628
Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat
Estem en contacte a: @anoiadiari
Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari
t.me/anoiadiari
C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada
(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628
publicitat
febrer/2022
/
BÉ TOT POSSIBLE
03
04
societat
febrer/2022
Salut
L’efecte Òmicron Des de l’inici de la pandèmia s’han registrat 33.581 casos positius a l’Anoia. D’aquests, 20.855 s’han detectat els des del mes de desembre de l’any passat fins a meitats d’aquest mes de febrer, quan els contagis van a la baixa. És un 62% del total dels contagis sumats a la comarca. És l’efecte de la variant Òmicron, més transmissible però menys agressiva que les precedents
ANOIADIARI
Des de l’inici de la pandèmia, el març del 2020, el departament de Salut ha informat de 2.359.086 casos positius confirmats de COVID-19 a Catalunya. Segons les dades oficials, recollides fins al passat diumenge 13 de febrer, com a mínim un 30,48% del total de la població catalana ha estat infectada pel coronavirus a, llarg d’aquests gairebé dos darrers anys. A l’Anoia, el nombre casos positius s’enfila fins als 33.581 casos. El percentatge a la comarca és més baix que al conjunt del país: un 27,3% de la
641 30 març 2020
abril 2020
població anoienca ha donat positiu. A Igualada, el nombre de casos registrats de l’1 de març del 2020 al 16 de febrer del 2022, puja fins als 12.108, un 28,83% dels igualadins. De les diferents onades que ha anat surfejant la pandèmia al llarg d’aquests vint-i-quatre mesos (vegeu gràfic), la que ha estat més explosiva pel que fa als contagis ha estat la darrera i encara vigent, la sisena, amb la variant Òmicron. A la tardor de l’any passat, després d’una onada provocada per la desescalada de mesures iniciada abans de Sant Joan (1.952 casos al juliol), la corba de contagis va baixar fins a 100 casos positius registrats l’octubre passat, una xifra que no es veia des del juliol del 2020. Amb l’entrada de la variant Òmicron, el
novembre, la xifra de contagis comença a créixer, arribant als 634 casos, i es dispara el desembre, amb 4.552 casos, i el gener passat, amb 14.187 casos, la xifra mensual més alta. Des de l’1 de novembre del 2021 fins al 13 de febrer de 2022, hi ha hagut 20.885 casos positius confirmats a l’Anoia. En els darrers dos mesos i mig s’ha registrat un 62,1% del total de casos de COVID a l’Anoia des de l’inici de la pandèmia. Un 80,5% dels anoiencs s’han vacunat Un dels elements claus en tot aquest període històric de la pandèmia ha estat el procés de vacunació, iniciat a l’Anoia el 4 de gener del 2021.
1.050 118
44
100
212
maig 2020
juny 2020
juliol 2020
agost 2020
246 setembre 2020
octubre 2020
1.536 641 novembre 2020
959 desembre 2020
664 gener 2021
febrer 2021
Casos positius mensuals per COVID-19 confirmats a l’Anoia, del març del 2020 al 13 de febrer del 2022. Font: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
33.581
27,3%
Des de l’inici de la pandèmia s’han registrat 33.581 casos positius COVID a l’Anoia
247 212
Un 27,3% del total de la poblacio anoienca ha donat positiu de COVID-19
12.108
28,83%
És el nombre de positius acumulats a Igualada des del març del 2020
El percentatge de positius a Igualada és més alt: 28,83%
44
març 2020
abril 2020
maig 2020
42 5
2
0
1
juny 2020
juliol 2020
agost 2020
setembre 2020
9
10
12
octubre 2020
novembre 2020
desembre 2020
Defuncions mensuals per COVID-19 a l’Anoia, del març del 2020 al 13 de febrer del 2022. Font: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
14 gener 2021
febrer 2021
societat
febrer/2022
07
Salut Des de llavors, 99.042 anoiencs han rebut la primera dosi de la vacuna i 95.034 ja tenen la pauta completa del vaccí. Així, vuit de cada deu anoiencs han rebut, com a mínim, una de les dosis. A la capital, 33.595 igualadins han rebut la primera dosi i 32.325 tenen la pauta completa. Amb la sisena onada, repunten les víctimes mortals Segons les dades del departament de salut, des de l’inici de la pandèmia un total de 676 anoiencs han mort a causa de la COVID-19. D’aquests, 393 s’han registrat en diversos centres hospitalaris o sociosanitaris, 152 en residències, 72 en domicilis particulars i una seixantena no s’han classificat en cap d’aquests àmbits. Com podeu veure en el gràfic a peu de pàgina, la primera onada, amb l’esclat del coronavirus, ha estat la més letal. Els mesos de març i abril del 2020 es va comunicar la mort de 459 anoiencs a causa de la pandèmia. En gairebé un mes i mig es van sumar el 67,9% del total de víctimes mortals causades per la COVID-19 a l’Anoia. Des de llavors, amb un repunt a principis del 2021 -del gener a l’abril es van registrar 80 defuncions- la xifra de morts va baixar significativament. Amb la variant Òmicron hi ha hagut un nou increment de víctimes: Des del desembre del 2021 fins al 13 de febrer d’enguany, salut ha informat de 36 morts entre la població anoienca.
14.187
4.552
2.056
1.953 865 març 2021
1.292
abril 2021
424
394
maig 2021
juny 2021
624 juliol 2021
agost 2021
199
100
setembre 2021
octubre 2021
14.187
634 novembre 2021
desembre 2021
gener 2022
febrer 2022
99.042
El passat gener es va registrar la xifra mensual de contagis més alta des de l’inici de la pandèmia a l’Anoia
Un total de 99.042 anoiencs han rebut la primera vacuna contra la COVID
20.885
Des del novembre passat, amb la sisena onada, el nombre de casos positius a la comarca puja fins a 20.885
676
Des de l’inici de la pandèmia s’han declarat 676 defuncions a causa de la COVID a l’Anoia
13
11
6
0
4
4
1
1
2
5
març 2021
abril 2021
maig 2021
juny 2021
juliol 2021
agost 2021
setembre 2021
octubre 2021
novembre 2021
desembre 2021
21 gener 2022
10 febrer 2022
06
societat
febrer/2022
Salut ANOIADIARI
La mascareta, a punt de desaparèixer de les escoles
El descens de contagis als centres educatius que s’ha anat produint les darreres setmanes ha motivat que es puguin aixecar certes restriccions, com l’obligatorietat de l’ús de les mascaretes a l’exterior. El seu ús a l’interior està a punt de caure. Al tancament d’aquesta edició, el dijous 17 de febrer, Educació notificava un total de 227 persones confinades als noranta centres d’ensenyament de l’Anoia, entre alumnes, docents i altres professionals. Fa dues setmanes aquesta xifra s’elevava fins a 2.255 persones que havien de fer quarntena. El passat dilluns 7 de febrer la mascareta va deixar de ser obligatòria als patis de les escoles. Des de llavors, i coincidint amb el descens de contagis, els pediatres plantegen que es comenci a eliminar l’obligatorietat d’ús de la mascareta a l’interior dels centres d’ensenyament de forma esglaonada, començant pels més petits, a partir del 28 de febrer. El conseller de Salut, Josep
Maria Argimon, ha anunciat aquest dimecres que veu amb bons ulls el calendari proposat pels pediatres i que es debatrà a la comissió interterritorial de Sanitat de la setmana que ve. L’Associació Espanyola de Pediatria proposa eliminar l’obligatorietat de la mascareta a l’interior de les escoles de forma esglaonada. Plantegen que el 28 de febrer es retiri la mascareta als alumnes de primer i segon de primària; el 14 de març als de tercer i quart de primària i, a partir del 28 de març, arribaria el torn pels de cinquè i sisè. Els estudiants de secundària deixarien de fer servir mascareta a l’aula a partir del 25 d’abril; i els de batxillerat, el 9 de maig. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha manifestat que “conec bé el document i quadra amb el que nosaltres sempre havíem defensat com a un pas més cap a la normalització”, afegint que portaran el debat de la mascareta en interiors a la comissió interterritorial de Sanitat convocada per la setmana vinent.
Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.
219 219 219
195 195 195
Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16
societat
febrer/2021
07
Successos
El 2021 es va tancar amb dues morts a les carreteres de l’Anoia, les mateixes que el 2020 Des de l’inici de la pandèmia ha baixat el nombre de sinistres i de víctimes mortals a les carreteres de la comarca. El 2019, l’Anoia va ser la tercera comarca catalana amb més morts per accidents de trànsit, disset. El 2020, en un context marcat per les restriccions de mobilitat per la pandèmia, la xifra de morts a la xarxa viària interurbana de l’Anoia va baixar fins a dos, la mateixa que l’any passat. És un 88,24% menys que el 2019, abans de l’inici de la pandèmia, que ha provocat restriccions de mobilitat
Un total de 135 persones moren en accident de trànsit a Catalunya el 2021 Un total de 135 persones han perdut la vida en 127 accidents de trànsit a la zona interurbana de Catalunya el 2021, segons dades provisionals del Servei Català de Trànsit. Això suposa un descens del 23% en el nombre de víctimes mortals respecte al 2019. Amb tot, és superior als 105 morts del 2020, un any marcat pel confinament pandèmic. Del total de víctimes mortals, el 47% són de col·lectius vulnerables: 46 motoristes, 4 ciclistes i 14 vianants, mentre que en el mateix període de 2019 havien mort 49 motoristes, 9 ciclistes i 12 vianants. Les dades de sinistralitat també indiquen que la meitat de les víctimes mortals han perdut la vida en cap de setmana o festiu i que 8 de cada 10 morts són homes. Vehicle implicat en l’accident als Hostalets de Pierola on va perdre la vida un motociclista. S.C.T.
ANOIADIARI
El Servei Català de Trànsit ha destacat que la reducció de la sinistralitat, tant d’accidents com de víctimes, es produeix en un context marcat per les restriccions de mobilitat per la pandèmia. L’any passat es van registrar dues víctimes mortals a la xarxa viària de la comarca, les mateixes que el 2020. En canvi, el 2019, abans de l’inici de la COVID-19, va ser un dels anys més tràgics a la xarxa viària de l’Anoia: es van registrar 17 víctimes mortals per accidents de trànsit, 12 en vies interurbanes i cinc dins la trama urbana. Unes xifres que van situar l’Anoia com la tercera comarca catalana amb més víctimes mortals en accidents de trànsit. El 2020-2021, la xifra de morts a les carreteres de l’Anoia ha baixat un 88,24% respecte del 2019. El primer accident mortal a les carreteres de l’Anoia es va produir el dijous 4 de febrer de 2021, al punt quilomètric 7,8 de la B-231, als Hostalets de Pierola, on va perdre la vida un motorista. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 14.53 h. Un turisme i una motocicleta van col·lidir frontalment i, posteriorment, un segon turisme hi va xocar lateralment. A conseqüència de l’accident, el motorista va morir. Es tracta de J.P.M., un home de cinquanta-un anys i veí de Piera. Pel que fa als conductors dels
turismes, un d’ells va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’hospital de Martorell. El conductor de l’altre turisme va estar donat d’alta al mateix lloc de l’accident. Hi van intervenir cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies i l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El segon sinistre es va produir el divendres, 25 de juny de 2021, al migdia, al punt quilomètric 43 de la C-15, dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, on va perdre la vida la conductora d’una furgoneta. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 12.39 h informant-los d’un accident al punt quilomètric 43 de la C-15, a l’altura de la Pobla de Claramunt, en què es van veure implicats una furgoneta i un turisme, que van col·lidir frontalment. A conseqüència de l’accident, va morir la conductora de la furgoneta, E.P.B. de trenta anys i veïna de Santa Pau. El conductor del turisme va resultar ferit menys greu i va ser traslladat en ambulància a l’hospital de Sant Pau. La passatgera va resultar ferida greu i va ser traslladada en helicòpter al mateix centre hospitalari. Van intervenir en l’accident quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, tres unitats i l’helicòpter medicalitzat del SEM.
08
societat
febrer/2022
Cultura
La desena edició del FineArt tornarà a omplir Igualada amb la millor fotografia nacional i internacional La desena edició del FineArt Igualada se celebrarà del 25 de febrer al 20 de març, amb 47 exposicions de fotògrafs de prestigi nacional i internacional, en una vintena d’espais d’Igualada. Del programa especial del desè aniversari, que s’ha presentat aquest dimarts, destaquen els noms de dos Premis Nacionals de Fotografia, Ramon Masats i Chema Madoz. També es podrà veure una mostra antològica del fotògraf igualadí Santi Carbonell, mort el 2014. El programa també inclou una nova edició, la sisena, del Ral·li FineArt Igualada i activitats paral·leles, com visites guiades a exposicions, xerrades i tallers Es podran veure les propostes dels alumnes de l’escola Leandre Cristòfol de Lleida, de GrisArt, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), d’Elisava, de Fotoespai B.C.I., Barcelona, de l’Escola Groc, de Tecnocampus Mataró, de la Gaspar Escola Municipal d’Art i Disseny, de El Observatorio, de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.
ANOIADIARI
El programa del desè aniversari inclou fotògrafs nacionals i internacionals, provinents d’Espanya, Bolívia, Lituània, Itàlia, Cuba, Sibèria o Bèlgica. Destaquen els noms de Chema Madoz, Premi Nacional de Fotografia de l’any 2000, que exposarà ‘El rostre amagat de les coses’; i de Ramon Masats, Premi Nacional de Fotografia el 2004, que portarà a Igualada la mostra ‘Visit Spain’, una col·lecció de 145 imatges de l’Estat a mitjans del segle XX. En l’àmbit internacional, l’organització ha destacat la Wayra Ficapal -fotògrafa boliviana-, el belga Pierre Radisic, el Mindaugas Gabrenas –fotògraf lituà-, la italiana Cristina Garzone, el Vladimir Ro- nell, mort el 2014 a causa d’una mero –fotògraf cubà- y la siberiana malaltia, i de qui podrem veure una Alisa Sibirskaya. mostra antològica. També es podran veure les obres Ramon Muntané, director del de Jordi Camí, reconegut fotògraf festival, també ha fet esment de documental i de reportatges; Car- diverses exposicions de temàtica me Masià, Albert Gusi, Marc Hors, social, com L’altra mirada de la reDani Planas, Lorena Cosba, Isaac cerca’, de l’Hospital Vall d’Hebron; Flores, Pepe Guinea, Alejandra una exposició sobre els efectes de Morales, entre d’altres. la SIDA a Tanzània; i dues exposi219 El desè aniversari del FineArt cions sobre temàtica LGTBI+, com 195 coincideix amb la Capital de la Roberta: Diari de transbordament’, Cultura catalana 2022 a Igualada. una selecció d’imatges de la fotòD’aquesta manera, el festival tam- grafa Wayra Ficapal, que retrata bé dedica espais a artistes locals, el trànsit de gènere de la Roberta; com Sandra Gross o Santi Carbo- i ‘Identitats vàlides’, del fotògraf
barceloní Isaac Flores, que retrata l’escena ‘queer’ de Barcelona. En el marc del festival també es podran veure les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià i el 71è Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, així com del concurs que l’organització fa a Instagram, les mostres fotogràfiques del col·lectiu InLOFT i Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i el treball periodístic de Cultura i Conflicte. Un any més, les escoles de disseny i fotografia continuen també tindran el seu espai al FineArt.
DANI PLANAS
Fotografiar la realitat L’AnoiaDiari i LA MIRA organitzen una taula rodona amb la participació dels prestigiosos fotoperiodistes Mireia Comas, Cèlia Atset, Jordi Borràs i Emilio Morenatti, Premi Pulitzer 2021, que parlaran sobre “Fotografiar la realitat: quins són els límits?”
Activitats paral·leles A banda de les exposicions, el festival inclou també un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades a la fotografia, com les visites guiades de la Carme Masià, del Vladimir Romero, del Juan Carlos Hervás o de la Wayra Ficapal, entre d’altres. O els tallers de la Mercè Ribera, el del Josep Bou o el taller de fotografia nocturna; així com la xerrada de la situació avui al món del VIH. A més, per sisè any se celebrarà el Ral·li FineArt Igualada. El dijous 3 de març, a les 20 h, al Teatre Municipal Ateneu, l’AnoiaDiari i el magazín La Mira, organitzen una taula rodona amb la participació dels prestigiosos fotoperiodistes Mireia Comas, Cèlia Atset, Jordi Borràs i Emilio Morenatti, Premi Pulitzer 2021, que parlaran sobre “Fotografiar la realitat: quins són els límits?”
SANTI CARBONELL
febrer/2022
publicitat
09
10
societat
febrer/2022
Cultura
LA MIRA i l’AnoiaDiari porten a Igualada el Premi Pulitzer 2021, Emilio Morenatti El prestigiós fotògraf participarà en la taula rodona ‘Fotografiar la realitat: on són els límits’, al costat dels fotoperiodistes Cèlia Atset, Mireia Comas i Jordi Borràs, el dijous 3 de març, dins el programa d’actes del FineArt
El dijous 3 de març, dins el programa d’activitats paral·leles de la desena edició del FineArt, el magazín LA MIRA i l’AnoiaDiari, dins el cicle “Converses”, organitzen una taula rodona sobre fotoperiodisme. Moderada per la periodista de LA MIRA, Magda Gregori, la taula rodona comptarà amb la participació de destacats professionals del fotoperiodisme nacional, com són Jordi Borràs, cap de fotografia de LA MIRA, Cèlia Atset, col·laboradora del diari Ara, Mireia Comas, fotoperiodista freelance i Emilio Morenatti, director editorial i cap de fotografia d’Associated Press. Entre altres premis, Morenatti ha rebut recentment el Premi Pulitzer 2021, “per a una commovedora sèrie de fotografies que porta els espectadors a la vida de les persones grans a Espanya que lluiten durant la pandèmia de la COVID-19.”
Una de les imatges de la sèrie guardonada amb el Premi Pulitzer: 4 de setembre de 2020. Francisco, de 60 anys, mira el mar després de sortir de l’UCI de l’Hospital del Mar de Barcelona, on va passar 52 dies a causa de la COVID . EMILIO MORENATTI
Els últims anys, la imatge ha anat adquirint més poder en el món de la informació i, de retruc, el rol del fotoperiodista ha adquirit, paral·lelament, un paper rellevant en l’àmbit comunicatiu. En aquesta taula rodona, alguns dels professionals més importants del fotoperiodisme al nostre país, reflexionaran i donaran resposta, entre altres, a alguns dels interrogants que planegen sobre l’exercici del fotoperiodisme: El fotoperiodisme pot reflectir la realitat? Pot ser neutral? On són els límits del que es pot fotografiar i el que no? Hi ha línies vermelles?... La taula rodona es farà el dijous 3 de març, a les 8 del vespre, al Teatre Municipal Ateneu, d’Igualada. L’acte és gratuït i obert a tothom. Tot i que no és imprescindible es recomana reservar la localitat prèviament a www.tiquetsigualada.cat.
Emilio Morenatti
Jordi Borràs
Cèlia Atset
Mireia Comas
Magda Gregori
Emilio Morenatti és el fotògraf en cap d’Associated Press per a Espanya i Portugal amb seu a Barcelona. Amb una trajectòria professional de més de trenta anys com a fotoperiodista i fotògraf de documentals, s’ha establert a l’Afganistan, Jerusalem, Gaza i Pakistan, cobrint esdeveniments internacionals en més de 50 països. Morenatti ha estat reconegut amb nombrosos premis internacionals per la seva distingida tasca en l’àmbit del fotoperiodisme.
Il·lustrador de formació i fotoperiodista autodidacta per vocació. Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. S’ha especialitzat en qüestions socials, amb un interès especial pels moviments nacionals i d’ultradreta que actuen tant a Catalunya com arreu 219 d’Europa. Actualment, treballa com a reporter gràfic freelance col·laborant en diferents mitjans catalans com El Món, La Mira —on desenvolupo les funcions de cap de fotografia— o la revista basca Argia, entre d’altres. Al llarg dels anys ha col·laborat en mitjans de comunicació com La Directa, Nació Digital, Crític, la revista El Temps, el diari Ara, Berria, RAC1 o l’Agència Catalana de Notícies. En l’àmbit internacional també he publicat a Associated Press, Vice News, Jungle World, The Guardian o a les revistes especialitzades en extrema dreta com la britànica Hope Not Hate o la capçalera sueca Expo. Col·labora a Catalunya Ràdio i a TV3. L’any 2018 va publicar Dies que duraran anys (Ara Llibres).
S’inicia en la professió de fotoperiodista fa més de deu anys a Girona. Després de treballar a l’agència ClickArtFoto, comença a col·laborar pel diari ARA com a corresponsal de la demarcació de Girona i els últims deu anys exerceix aquesta professió a Barcelona pel mateix mitjà tot i que també ha col·laborat en altres publicacions com Libération, La Vanguardia, Jot Down, entre d’altres. L’interès per comprendre i explicar amb més coneixement els successos socials així com el funcionament de les seves estructures i el comportament humà, la porten a iniciar els estudis de criminologia. Ha escrit reportatges sobre violències institucionals i contra les dones mantenint així un compromís actiu en la lluita contra les violències masclistes des de la seva projecció professional.
Fotòrafa documental i fotoperiodista freelance. La seva obra es centra principalment en els moviments socials i en la denúncia de les injustícies dels més vulnerables. Estudis de fotografia a l’IEFC, posteriorment va fer el postgrau de fotoperiodisme a la UAB, i es va especialitzar en fotoperiodisme i fotografia documental. Entre els anys 1999 i 2003 es forma col·laborant en mitjans de comunicació com la Vanguardia, el País i el Periódico, entre altres. A partir del 2003 i fins al 2006 treballa com a fotògrafa a la Generalitat de Catalunya. Després d’un parèntesi, el 2016 comença de nou amb els projectes fotogràfics personals de fotografia documental. El 2018 realitza una exposició i llibre de fotografia sobre el món casteller “Els Castells no són de princeses” que culmina amb una fotografia que va fer la volta al món, “El petó casteller”. El 2020 destaca el reportatge “Atrapats” sobre un grup de joves en situació irregular que va rebre el Premi Miravisions de Fotoperiodisme, organitzat per LA MIRA.
Periodista i politòloga. Ara, redactora en cap de LA MIRA. També col·labora com a analista política en diferents mitjans. Participa en programes com el Més324 del canal informatiu de Televisió de Catalunya. També escriu a la revista El Temps i opina al setmanari La República. Ha publicat els llibres Salut! La vida amb elles (2021), Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (2020) i Tan lluny, tan a prop. 1973-1983. Els anys de la transició a Balaguer (2013).
publicitat
febrer/2022
col·laboren
organitzen
És el fotoperiodisme una interpretació de la realitat? Pot una imatge ser neutral? L’objectiu d’aquesta taula és posar a debat aquelles preguntes que es fan tots els fotoperiodistes i que els ponents, gràcies a l’experiència i el treball diari, ens poden resoldre o interpretar.Quines conseqüències té publicar una imatge? Per quins criteris s’ha de regir el fotoperiodista? Existeix un punt d’equilibri entre el respecte a la intimitat i el valor documental d’una fotografia? A través d’exemples concrets, els conferenciants ens oferiran elements d’anàlisi i reflexió amb l’objectiu de millorar i aprofundir en l’exercici del fotoperiodisme. En aquest debat entren en joc diferents factors: el mitjà on s’ha de publicar la foto, si hi apareixen menors o no, si es necessiten permisos per retratar una zona o lloc... Molts interrogants que es respondran en aquesta taula. Moderada per la periodista de LA MIRA, Magda Gregori
Fotografiar la realitat: quins són els límits?
taula rodona
Mireia Comas Fotoperiodista freelance
Cèlia Atset Fotoperiodista i col·laboradora del Diari Ara
participants
Dijous 3 de març de 2022 / 20 h Teatre Municipal Ateneu / Igualada Dins el programa d’actes del FineArt Igualada 2022
Jordi Borràs Cap de fotografia de LA MIRA
Emilio Morenatti Director editorial i cap de fotografia d’Associated Press. Premi Pulitzer 2021
Entrada gratuïta Pots reservar el teu seient en aquest enllaç o venir directament a l’acte. Aforament limitat
11
12
societat
febrer/2022
Ocupació
L’atur a l’Anoia baixa i torna a les xifres d’abans de la pandèmia El gener s’ha tancat com un dels que ha tingut els índexs d’atur més baixos dels darrers anys: 7.293 aturats a la comarca, un 13,2% de la població activa
ANOIADIARI
Després de deu mesos pràcticament continuats de descens de l’atur a l’Anoia, el desembre de l’any passat es va revertir la corba i les xifres d’atur a la comarca van repuntar lleugerament. L’any va acabar amb 7.309 persones sense feina a la comarca. El passat mes de gener de 2022 es va recuperar, tanmateix, la tendència a la baixa, i l’atur es va situar en 7.293 desocupats. El mes de gener acostuma a ser un mes en què creix la llista de gent a l’atur, per la finalització de contractes de campanya de Nadal. A l’Anoia, al contrari de Catalunya on sí que ha crescut l’índex d’atur, ha baixat i ha registrat un dels millors mesos de gener dels darrers anys. Aquest mes de gener hi ha hagut un 18,9% menys d’aturats que el gener del 2021, quan es van registrar 8.995 aturats a l’Anoia i s’apropa a la situació que el mercat laboral tenia abans que esclatés la pandèmia.
11.412
Gener 2010
10.871
Gener 2011
11.561
Gener 2012
El tancament de 2021 va registrar 7.309 persones aturades a l’Anoia, un 18,18% menys que el desembre del 2020, quan es van registrar 8.934 aturats. Aquest descens –el més gran dels darrers anys– torna a situar la comarca en les xifres d’abans de la pandèmia: el gener del 2020, abans del confinament de la Conca d’Òdena, hi havia 7.276 persones a l’atur a l’Anoia. L’atur registrat va pujar lleugerament a l’Anoia el passat mes de desembre, amb 25 persones aturades més a l’Anoia respecte al novembre, quan es van registrar 7.284 persones aturades, la xifra més baixa de l’any. Tanmateix, l’Anoia va tancar l’any amb el descens més gran interanual dels darrers anys, passant de les 8.934 persones aturades registrades el desembre del 2020 a les 7.309 registrades el desembre
12.715
Gener 2013
11.972
Gener 2014
11.009
Gener 2015
passat, un 18,18% menys. Si anem més enllà, el percentatge de persones en situació d’atur a l’Anoia al tancament del 2021 és un 34% més baix que el registrat el 2014, quan hi havia 11.086 persones en atur a la comarca. El d’aquest 2022 ha estat el segon mes de gener dels darreres anys pel que fa a l’índex d’atur a l’Anoia, només superat, com dèiem, pel mes de gener del 2020, abans de l’inici, el mes de març, de la pandèmia de la COVID-19. Des de la crisi financera del 2008 fins a la crisi de la COVID, el pitjor mes de gener en l’àmbit de l’ocupació a l’Anoia va ser el del 2013, quan es va arribar a la xifra rècord de 12.715 persones sense feina. Entre el 2012 i el 2014, el percentatge d’atur a l’Anoia superava cada mes el 20%. Aquest mes de gener del 2022 el percentatge s’ha situat en el 13,2%. El municipi anoienc amb el percentatge més alt d’atur registrat
9.877
Gener 2016
8.680
Gener 2017
Menys atur Aquest mes de gener hi ha hagut un 18,9% menys d’aturats que el gener del 2021, quan es van registrar 8.995 aturats a l’Anoia i s’apropa a la situació que el mercat laboral tenia abans que esclatés la pandèmia: el gener del 2020 hi havia 7.276 persones a l’atur a la comarca.
a finals del mes de gener del 2022 va ser Cabrera d’Anoia (20,74%). És l’únic municipi de la comarca que supera el llindar del 20%. El segon municipi amb el percentatge més elevat és la Torre de Claramunt (16,66%). El segueixen els municipis Santa Margarida de Montbui (16,63%), Piera (15,49%), Rubió (14,86%) i Vilanova del Camí (14,78%). Aquests sis municipis se situen per sobre de la mitjana a l’Anoia (13,2%). A l’altra banda de la taula hi ha diversos municipis de l’Anoia rural: Calonge de Segarra (3,26%), Sant Martí Sesgueioles (2,76%), Montmaneu (2,44%), Pujalt (2,33%) i Sant Pere Sallavinera (2,27%). Veciana és el municipi anoienc amb el percentatge d’atur més baix, 1,49%. 371.802 persones aturades a Catalunya, la xifra més baixa registrada en un mes de gener des de l’any 2008 El gener de 2022 ha finalitzat amb 371.802 persones aturades regis-
8.995
7.988
7.508
7.276
Gener 2018
Gener 2019
Gener 2020
Atur registrat a l’Anoia el mes de gener, del 2010 al 2022. Font: Observatori del Treball i Model Productiu. Generalitat de Catalunya.
7.293
Gener 2021
Gener 2022
societat
febrer/2022
13
Ocupació trades a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa registrada en un mes de gener des de l’any 2008 (282.897 persones). Respecte del mes anterior, l’atur s’ha incrementat un 0,7% (2.644 persones aturades més), comportament habitual en un mes de gener. Enguany, però, es registra la pujada intermensual més moderada dels darrers cinc anys. Cal recordar que en les dades d’atur no hi ha incloses les persones afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació, perquè no són considerades dins la classificació d’atur registrat (definida a l’Ordre ministerial d’11 de març de 1985 per la que s’estableixen criteris estadístics per a la mesura de l’atur registrat). Atès al sexe, si bé l’atur ha augmentat tant entre homes com entre dones, els primers han patit un ascens (+1,3%; 2.095 més) més pronunciat que les dones (+0,3%; 549 més). Per edat, les persones menors de vint-i-cinc anys presenten el creixement més acusat (+5,9%; 1.162 més), mentre que entre les persones de 25 i més anys l’atur ha pujat un lleuger 0,4% (1.482 més). Quant al sector d’activitat, els serveis són el principal responsable de l’augment de l’atur registrat en xifres absolutes (1.953 més; +0,7%), seguit per la indústria (731
Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya a Vilanova del Camí. TCM
més; +1,8%) i el conjunt de persones sense una ocupació anterior (151 més; +0,7%). Contràriament, la construcció i l’agricultura han registrat caigudes de l’atur: -0,6% (181 menys) i -0,1% (10 menys), respectivament. Territorialment, en totes demarcacions ha pujat l’atur registrat. Tarragona presenta l’ascens més intens (+1%; 468 més), seguida per Girona (+0,9%; 335 més), Barcelona (+0,6%; 1.711 més) i Lleida
(+0,6%; 130 més). En termes interanuals, es continua accelerant el descens de l’atur registrat, que aquest mes cau un 26,8% a Catalunya, amb 136.279 persones aturades menys. Analitzant per col·lectius, en tots s’ha reduït l’atur registrat amb contundència respecte d’un any abans. Per sexe, la caiguda entre els homes ha estat més intensa que entre les dones (-29,9% davant un -24,3%). Considerant l’edat, les persones més joves són les que re-
El millor mes de gener El gener de 2022 ha finalitzat amb 371.802 persones aturades, la xifra més baixa registrada en un mes de gener des de l’any 2008 (282.897 persones).
gistren la davallada més important de tots els col·lectius, reduint la seva xifra d’atur gairebé a la meitat (-49,2%). Ara bé, cal tenir en compte aquest grup és també el que va patir un major augment de l’atur el gener de 2021 a causa de la crisi sanitària. Quant a les persones de 25 i més anys, també presenten una reducció rellevant, però la meitat d’acusada (-24,9%). Per sectors, el descens més intens correspon al conjunt de persones sense una ocupació anterior (-31,6%), seguit pels serveis (-27,6%). Precisament els serveis lideren la caiguda interanual de l’atur en volum (103.299 menys). A continuació, se situa el col·lectiu sense una ocupació anterior (10.294 menys), la indústria (10.203 menys), la construcció (9.780 menys) i l’agricultura (2.703 menys). Cal puntualitzar que les dades d’atur per sectors cal interpretar-les amb cautela, especialment les interanuals, atès que un descens de l’atur pot no correspondre a la millora del sector sinó, simplement, al desplaçament de persones aturades cap a altres sectors o cap a la inactivitat. Per províncies, Girona encapçala la caiguda (-29,1%), seguida per Barcelona (-27,2%), Lleida (-25,3%) i Tarragona (-23,5%).
14
societat
febrer/2022
Clima Catalunya es troba en prealerta per sequera després de dos mesos sense pluges. La situació és greu? La situació no ve de dos mesos endarrera, ve d’un any i mig, amb un important dèficit de precipitacions. Des del mes d’agost de 2020 fins al gener de 2022 les precipitacions s’han situat per sota la mitjana de la sèrie de forma continuada, i això s’ha acabat d’agreujar des del 26 de novembre quan, pràcticament, ha deixat de ploure fora del Pirineu. Catalunya té un clima mediterrani que, per definició, és irregular, i ens trobem amb períodes de poca pluja i amb períodes amb molt poca pluja que, tard o d’hora, acaben desencadenant en períodes més plujosos. Els embassaments estan, avui dia, al 55%. L’Agència Catalana de l’Aigua han informat que, actualment, el sistema Ter-Llobregat, que dona servei a la major part de la població catalana, té un 52,6% de reserves d’aigua, un percentatge que ara fa un any era del 86%. Cada dia baixen una dècima i a mesura que la insolació augmenti pot anar a més. Normalment, els períodes de sequera poden allargar-se més de dos anys i el més greu de la situació actual és justament això, que s’allargui, com molt bé podria passar. Per altra banda, en períodes extrems de sequera també ens trobem amb primaveres seques. Caldrà veure com es comporta la primavera vinent. I a l’Anoia, quina és la situació? Aquesta situació de sequera afecta bona part de Catalunya a excepció del Pirineu. On és més destacable és a la Catalunya Central i cap al litoral central. En l’últim any i mig les precipitacions que s’han recollit a la comarca són molt inferiors a la mitjana de les sèries de dades. En el cas de l’Observatori de Pujalt la precipitació acumulada en el darrer any i mig ha estat de 564,5 mm, quan la mitjana de la sèrie (2004-2022) en aquest període és de 748,6 mm. Aquest nivell de precipitació és la més baixa en aquest període des del 2008 quan vam acabar la darrera gran sequera. Cal observar les dades de precipitació recollides des de l’agost de 2020 fins a gener de 2022 de la xarxa AnoiaMéteo. Aquí només apareixen els punts de mesura amb més de deu anys de recollida de dades. Entre parèntesis hi ha la mitjana de cada sèrie de dades amb el període i, a continuació, el percentatge caigut aquest
“Estem davant d’un hivern que pot ser el més sec en dècades”
Albert Borràs Director de l’Observatori de Pujalt darrer any i mig respecte a la mitjana de la sèrie: Pujalt: 564,5 mm (Mitjana 2004-2022: 748,6 mm). Un 75% del total / Calaf: 537,5 mm (Mitjana 1952-2022: 817,0 mm). Un 66% del total / Montbui poble: 616,6 mm (Mitjana 2009-2022: 847,0 mm). Un 73% del total / Masia al nord-est del terme municipal de la Llacuna: 632,7 mm (Mitjana 1997-2022: 964,0 mm). Un 66% del total / Carme: 687,2 mm (Mitjana sèrie 1991-2022: 953,0 mm). Un 72% del total. Per tant, en aquests punts ha plogut, en el darrer any i mig, entre un 25-34% menys respecte les seves sèries de dades. Recordem que l’octubre de l’any passat es va activar l’escenari d’alerta per la situació de l’aqüífer de Carme-Capellades. Com estem, ara? Per sort el mes de novembre va ploure i hi va haver una recuperació de l’aqüífer. Amb la falta de precipitacions, però, des del 25 de novembre l’aqüífer ha tornat a baixar. De finals de setembre a finals de desembre l’aqüífer va pujar sis metres,
des de mitjans de gener avui dia ha perdut quatre metres i amb pocs dies podrem tocar el fons que hi havia al setembre si no hi ha un canvi de tendència. Des de l’1 de desembre fins el 16 de febrer, les precipitacions han estat molt escasses i estem davant d’un hivern que pot ser el més sec en dècades. Aquestes són les dades de precipitacions recollides a la xarxa AnoiaMéteo en aquests dos mesos i mig: - Pla de Rubió: 11,9mm. - Calaf: 8,6 mm - Piera: 7,4 mm - Pujalt: 7,0 mm - Veciana: 6,0 mm. - La Beguda Alta: 6,0 mm. - Vilanova del Camí: 5,3 mm. - Igualada polígon: 5,0 mm. - Vallbona d’Anoia: 5,0 mm. - La Pobla (Can Galan): 4,6 mm. - La Llacuna: 4,4 mm. - Montbui poble: 4,4 mm. - Masia al nord-est de la Llacuna: 4,2 mm. - Tous 4,2 mm. - Carme: 3,8 mm. - El Bruc: 2,8 mm. Les previsions són optimistes? A curt termini les previsions no són optimistes i s’espera, de moment, que continuï la falta de precipitacions. Els embassaments encara disposen d’aigua per poder passar uns quants mesos i ja s’han posat en funcionament les dessalinitzadores, que funcionen al 75%. Si no plou pròximament es pot entrar en un escenari de sequera, amb mesures fins i tot restrictives. Quan plourà? Plourà aviat a l’Anoia? La primavera és una època plujosa a casa nostra i, més concretament, el mes d’abril. En alguns indrets de la comarca el mes d’abril és el més plujós de l’any tot i que hi ha anys que plou poc durant aquest mes. De cara als dies vinents, podríem tenir algunes gotes el dissabte 19
de febrer, però després torna l’anticicló amb una dinàmica de temps que es manté des de fa tres mesos. A més de cinc dies vista, les prediccions perden fiabilitat i no ens podem allunyar gaire més. Ara per ara la dinàmica atmosfèrica no és favorable per tal que arribi pluja aviat. Quant temps feia que no estàvem en un escenari com aquest a la comarca? Amb les dades que disposem a la comarca la situació actual d’un any i mig de dèficit de precipitació és la més extrema des del 2008. Llavors, acabàvem la sequera 2005-2007 que ens va portar un principi de 2008 molt complicat amb els pantans que van arribar tan sols al 20%. De moment aquella sequera va ser més intensa que l’actual, però la d’ara encara no ha acabat. Podem dir que la sequera actual va en la línia de ser una sequera com la d’aquells anys, però el temps dirà. El 2015, però, es va viure un any molt sec que va portar als mínims de precipitació a la Conca d’Òdena de les darreres dècades. En aquell cas, però, no va durar fins a l’any i mig com l’episodi actual i, per tant, podem dir que l’actual, si mirem el total de la comarca i el temps que dura, és el més destacable des de fa catorze anys. Si anem més i més endarrera, trobem sequeres molt destacables que es van viure a la primera meitat del segle XIX que superen de llarg la sequera actual. Això segons dades recollides a Barcelona ciutat que és una de les ciutats del món amb una sèrie més llarg de dades meteorològiques. Des de 1780 es disposen de dades diàries de temperatura, precipitació i altres. Mirant el segle XX i com ha anat canviant el clima, les precipitacions, etc., quines projeccions feu els experts per als decennis vinents. Hi haurà canvis significatius en el clima i la meteorologia aquest segle XXI? Actualment, ja es va observant des de fa dècades un augment de la temperatura mitjana anual. Amb dades del Servei Meteorològic de Catalunya la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,8 °C en els darrers setanta anys. Aquest fet agreuja els episodis de sequera que es van vivint a la Conca Mediterrània, ja que la sequedat del sòl augmenta. Les projeccions futures ens parlen que aquesta temperatura continuarà en ascens i que, per tant, el període de més sequedat als boscos que és a l’estiu s’anirà ampliant de mica en mica. Pel que fa a les precipitacions, encara hi ha dubtes tot i que les projeccions futures al llarg del segle XXI ens indiquen que l’anticicló que acostuma a estar situat al nord d’Àfrica es podrà estendre més cap al nord i dificultarà la formació de núvols que puguin portar pluja i per tan a la llarga la precipitació anual anirà disminuint a la vegada que farà més calor. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya ja en el darrer segle s’ha observat algun canvi. Plou quantitats similars, però, va plovent amb menys dies a l’any i, per tant, la precipitació cau més concentrada i no es pot aprofitar tant. Per altra banda, les projeccions que des del Servei Meteorològic feien fa vuit anys ja parlaven que sequeres com la del 2005-2007 que va ser la més intensa en cent anys es podrien repetir en més d’una ocasió entre el 2014 i el 2050. Sembla, doncs, que la sequera actual aniria en aquesta línia.
espai patrocinat
febrer/2022
15
Empresa Thinks és una empresa de retolació i vinils amb seu a Igualada que va néixer per ajudar a les empreses i comerços a reforçar, impulsar i millorar la seva imatge corporativa i comercial. Al capdavant hi ha la Georgina Balcells, una dona que va deixar l’enginyeria per dedicar-se a fer allò que sempre l’havia apassionat, el disseny. La decisió no va ser fàcil, però la seva valentia i sobretot la perseverança en fer realitat la seva idea l’han portat a dirigir Thinks i també a obrir una botiga online més enfocada als particulars, Likevinyls. Què et porta a crear i dirigir una empresa com Thinks? L’empresa es va crear en un moment de canvi professional en la meva trajectòria laboral. Jo treballava en una enginyeria tècnica, però sempre m’havia agradat dissenyar i mai havia explotat aquesta part creativa. Així que, quan es va plantejar la possibilitat de portar a terme el meu propi projecte, vaig veure que era el moment de complir el meu desig.
Thinks, comunicació visual per a empreses i comerços Georgina Balcells Gerent i propietària de Thinks i Likevinyls SL
Com va ser aquest inici empresarial? A l’inici vaig destinar tots els meus recursos, tant personals com econòmics, amb una aposta de futur que en aquell moment sabia que era incerta i estava plena de dubtes i pors. El camí no estat ple de roses, sinó que he passat per alts i baixos, però ara que el negoci funciona, estic orgullosa d’haver pres aquella decisió i dirigir Thinks. Ara que ets empresària, què aconsellaries a altres dones que es plantegen impulsar un negoci? Uff...! Quina responsabilitat! Jo no sóc experta en gestió de negocis, però puc dir i afirmar que per la meva experiència, el què es necessita és tenir clara la idea i apostar-hi al màxim. I sobretot, ser persistent, creure en el projecte i no tenir por al fracàs o al què dirà la gent. És el teu somni, la teva aposta i el teu futur. Explica’ns què és Thinks? És una empresa de disseny, impressió digital i muntatge de vinils i retolació. El nostre objectiu és ajudar a les empreses i a tot tipus de comerç i negoci a reforçar la seva comunicació visual i també comercial. Què aporta Thinks a les empreses i comerços? Ajudem a projectar la seva identitat corporativa, i reforcem la seva part comercial donant a conèixer els seus productes, serveis i ofertes. I ho fem a través de diferents formats segons l’objectiu que busca el client, i segons les seves necessitats: des de vinils adhesius per aparadors, rètols de comerços, vinils impresos, lones publicitàries, retolació de vehicles, senyalètica per a l’interior d’oficines, cartells informatius i publicitaris, i també oferim el disseny i producció de material corporatiu com targetes de presentació, etiquetes, catàlegs, adhesius, etc. Quins serveis oferiu? Oferim un servei integral, de 360º. A
“
“Thinks és una empresa de disseny i fabricació de vinils que ajuda a reforçar la comunicació visual de les empreses i comerços.” “Hem engegat un ecommerce (Likevinyls) enfocat més a particulars. Un canal de venda que complementa els productes i serveis de Thinks.” “El camí per arribar fins aquí no estat ple de roses, però ara que el negoci funciona, estic orgullosa d’haver pres aquella decisió i dirigir Thinks.”
Thinks ens encarreguem de tot el procés de producció del producte: des de captar la idea per conèixer quines són les necessitats del client, dissenyar la idea fins a trobar el que realment s’ajusta i agrada, produir el producte a les nostres instal·lacions, i finalment desplaçar-nos a casa del client per muntar. Destaqueu per la personalització del vostre servei Exacte. Nosaltres oferim el servei global al client, però sabem que cada client és diferent i per això personalitzem el tracte. Des del primer moment i durant tot el procés estem en contacte directe amb el client, l’aconsellem i l’orientem amb el disseny i el muntatge, i la instal·lació la fem a mida. Quin és el vostre perfil de client? El perfil de client és molt variat perquè el nostre producte abraça diferents sectors i àmbits. Empreses, comerços, escoles, fires, també treballem en esdeveniments de tot tipus, etc. Com deia, el vinil és un producte que s’utilitza molt per projectar la imatge de les empreses i el seu ús és molt ampli. Heu decidit obrir un nou canal de venda a través d’Internet. Doncs sí. Aquesta idea va sorgir arran de la pandèmia de la Covid19 i ja és una realitat. Sota el nom de Likevinyls (www.likevinyls.com) hem engegat un
ecommerce que va més enfocat a particulars. Però com dius, Likevinyls és un altre canal de venda que complementa els productes i serveis de Thinks. Engegar una botiga online ha estat una gran inversió tant econòmica com d’hores de dedicació, però som conscients que ens hem d’adaptar als canvis econòmics i socials que vivim, i ara la digitalització és un camí a seguir. Què hi trobem al vostre ecommerce? A Likevinyls oferim sobretot vinils per a la decoració de la llar, o per a personalitzar qualsevol espai i fer-lo únic. Oferim tot tipus de dissenys de vinils decoratius, infantils, fotomurals, també vinils per a vehicles, per a electrodomèstics, per a banys i cuines, oficines, senyalètica, etc. La majoria de vinils es poden personalitzar, tant en color com en mida, i el nostre servei arriba arreu del territori espanyol, excepte Canàries, Ceuta i Melilla. La decoració amb vinils està de moda? I tant! I cada vegada és més comú utilitzar vinils a nivell particular per canviar la decoració i renovar algun espai de casa. El sector del vinil s’ha ampliat molt i avui es fabriquen vinils de molts tipus, fins i tot, vinils que simulen rajoles o parquets, amb textures diverses. Decorar amb vinil és una bona opció per a moltes persones per què s’adapta a
qualsevol superfície, és resistent, es pot personalitzar tant en disseny com en color, s’adapta a qualsevol forma i mida, es col·loca i es retira fàcilment, i sobretot, és econòmic. Cada vegada és més important la petjada mediambiental de les empreses. Hi aposteu? Doncs sí. Som plenament conscients que per mantenir el planeta i reduir l’impacte ambiental cadascú ha de fer la seva pròpia aportació, més enllà del què apliquin els governs de cada país. Per això, estem treballant des de fa temps en millorar aquesta part de l’empresa per ser més eficients. Busquem nous materials, tintes més ecològiques, maquinària més eficients, i sempre intentem treballar amb proveïdors de proximitat. Hem de cuidar el planeta per nosaltres mateixos i per les pròximes generacions. Per acabar, on us poden trobar o com poden contactar els clients? Estem a Igualada, al carrer Itàlia 14, del polígon industrial Les Comes. Però com diem, no treballem només a Igualada, sinó que donem servei arreu de Catalunya i també a nivell estatal. Ens poden contactar venint a la nostra seu, també a través de la pàgina web www.thinks. cat o www.likevinyls.com , o bé trucant al 93 131 76 89. Ah! I també a través de les xarxes d’Instagram i Facebook.
16
societat
febrer/2022
Tecnologia Més de 170.000 usuaris, mig milió de sessions i una mitjana d’uns deu minuts al dia per jugador, són les xifres –rècord– del Paraulògic, el joc en línia de construir paraules en català que s’ha fet viral a les xarxes. La idea va sortir d’en Jordi Palou, impulsor del portal Rodamots, que va encarregar a Pere Orga adaptar al català l’Spelling Bee, un joc de The New York Times a què estava enganxat. Pere Orga, nascut fa trenta-quatre anys a Santa Coloma de Queralt, va estudiar a l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada, on es va formar com a programador informàtic. Parlem amb ell sobre l’origen i desenvolupament del Paraulògic, el joc que ha esdevingut tot un fenomen a Catalunya. Com va sorgir la idea de crear el Paraulògic? Va ser una iniciativa del Jordi Palou, del portal Rodamots. Ja ens coneixíem i va contactar amb mi perquè buscava un desenvolupador que li fes el joc. Ell estava enganxat l’Spelling Bee, el joc de construir paraules del The New York Times, hi jugava cada dia, i va pensar que en català podria funcionar igual. Quan vau passar de la idea al projecte? El primer contacte va ser pels volts de Setmana Santa de l’any passat. Quan el Jordi va explicar-me la idea, vaig posar-me a treballar, vaig aprofitar un codi existent, amb llicència lliure, i en poc temps ja tenis un prototip funcionant. Però el joc no es va publicar fins al novembre, ja que vam estar provant-lo, incorporant millores, demanant als amics que el provessin i també vam involucrar més gent, com el Jaume Ortolà, que és el desenvolupador principal del LanguageTool i del corrector de Softcatalà, que ens va donar un cop de mà. L’u de novembre el vam fer públic. Com funciona el sistema? És un sistema senzill. El joc accepta totes les entrades del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que té les seves pròpies normes. No s’accepten diminutius, derivats o conjugacions, tanmateix sí que acceptem les formes femenines, tant dels substantius com dels adjectius, això ho vam haver de generar. Vam analitzar tot el diccionari, vam extreure els continguts, tant les entrades com les definicions, i a partir d’aquí, vam generar les llistes de paraules. Quan vau publicar el joc us esperàveu l’èxit ha tingut? No. Pensàvem que funcionaria, però que no tindria tant èxit. Els primers dies ja ens va sorprendre. Ho vam començar a compartir amb els amics, que el van provar i de seguida es van enganxar. Al cap de pocs dies, sense fer gens de publicitat, ja teníem uns tres mil jugadors. A Twitter de seguida es fa formar una comunitat activa, on feien discussions i es donaven pistes sobre les paraules. A mitjans de desembre es va disparar i va anar creixent exponencialment. Teniu xifres? Fa unes setmanes el joc va migrar de servidor, a Vilaweb, i no disposo de dades actuals, però a principis de febrer
“El Paraulògic és només un joc” Pere Orga Programador del Paraulògic la mitjana va ser de 220.000 jugadors al dia. Per què enganxa tant el Paraulògic? Perquè, com el Wordle, són jocs molt simples: s’han de combinar lletres per formar paraules. Una de les claus de l’èxit del joc és aquest, que és simple. No és una aplicació, és una pàgina web, que carrega instantàniament. Potser feia temps que no sortien jocs d’aquesta mena. I menys en català. Hi pot jugar tothom? Jugar-hi és senzill, i complicat a la vegada. Vull dir que és senzill ficar-s’hi, començar a jugar i arribar fins a on es pugui. Tothom trobarà paraules. Això no obstant no és un joc que tothom pugui aconseguir totes les paraules, perquè hi ha tecnicismes, paraules que no es fan servir. Fins i tot hi ha lexicògrafs que no les coneixen...
Han sortit aplicacions que et diuen el nombre de combinacions que pots fer si comences amb una lletra o altra, però penso que es tracta més de conèixer el vocabulari. El Paraulògic va ser el protagonista de les passades festes nadalenques. També ha estat una bona distracció per a les persones que han hagut de fer confinament per la pandèmia. Sí, segurament això també ha ajudat a l’èxit del joc. El fet d’haver sortit abans de festes i que hi ha hagut molta gent que s’ha hagut de confinar i passar la quarantena a casa, que la gent hagi tingut més temps lliure ha ajudat a l’èxit del joc. Cada dia passem més hores davant la pantalla. Si és millor passar el temps davant el mòbil jugant al Paraulògic o fent una altra cosa ja depèn de cadascú...
Els usuaris hi passen molta estona, al dia? Hi pots arribar a dedicar molta estona, sí. Vam arribar a 580.000 sessions diàries i uns 170.000 usuaris únics. Això vol dir que cada usuari fa tres o quatre sessions al dia. Segons dades analítiques, les sessions són d’uns deu minuts de mitjana. És a dir que, de mitjana, la gent hi dedica entre quaranta i cinquanta minuts al dia.
El joc pot evolucionar? Com que ha funcionat, no esperem aplicar-hi canvis revolucionaris. Sí que hi ha millores que podem fer, com ara mostrar algunes definicions que no es mostren; definir com posem els verbs pronominals i la seva definició, entre altres coses. També ens han demanat algunes funcionalitats, com ara, per exemple, des del País Valencià, per fer una modalitat amb el diccionari normatiu valencià, no sé si ho farem perquè és complicat, però no està descartat.
Què té de lletres i què de matemàtiques?
El Paraulògic ha sorgit en un moment en què s’està parlant de la da-
vallada que està patint l’ús del català. El joc pot ser una bona eina per a la llengua? Com a programador, no vaig tenir mai cap intenció ni cap voluntat en aquest sentit. Creava un joc. Sí que és cert que el joc pot tenir un vessant educatiu, més enllà d’això no és aquesta la nostra intenció. De totes maneres, i com a curiositat, hem vist a Twitter un percentatge petit, però rellevant d’usuaris castellanoparlants que hi juguen, i això és positiu. Vas estudiar informàtica a l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada. Quin record en tens i quin paper pot tenir la formació professional per als joves? Sí, vaig fer un grau mitjà i dos superiors d’informàtica al Milà i després vaig treballar a Igualada, ara estic treballant en una empresa amb seu a Barcelona. Per a mi va ser molt important poder estudiar al Milà. En aquella etapa de la meva vida no volia fer batxillerat i vaig començar amb el grau mitjà i posteriorment els superiors. Em va anar molt bé. N’estic molt content. Tothom hauria de poder estudiar el que vol, i moltes vegades això no és possible. No tothom té la sort de poder estudiar la seva vocació, per molts factors. La formació professional ha de ser més assequible i accessible. És positiu que qui vulgui estudiar informàtica ho pugui fer, sigui fent una carrera universitària o fent un cicle, que també pot ser un camí cap als estudis universitaris.
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes AnoiaDiari Dossier
CONSELLS Què cal tenir en compte a l’hora d’escollir una escola per als teus fills?
PORTES OBERTES Els centres d’ensenyament ens presenten els seus projectes educatius
17
CALENDARI Les dates clau per a la preinscipció en els diferents nivells i àmbits formatius
Els centres d’ensenyament fan jornades de portes obertes per donar a conèixer els projectes educatius a les famílies Aquest any s’avancen les dates de la preinscripció per al curs 2022-2023. El calendari s’obre a principis del mes de març, concretament el dia 7, quan es podran començar a presentar les sol·licituds per a l’Educació Infantil (3-6 anys) i l’Educació Primària, oberta fins al 21 de març. Dos dies més tard, el 9 de març, s’obrirà el termini de presentació de sol·licituds per a l’Educació Secundària Obligatòria, oberta també fins al 21 del mateix mes. Les sol·licituds per als estudis de Batxillerat es podran presentar del 20 al 26 d’abril. Pel que fa als Cicles de formació
professional de grau mitjà, amb la voluntat de garantir l’accés a la formació professional de l’alumnat que es troba cursant encara l’Educació Secundària Obligatòria o altres ensenyaments equivalents, el Departament d’Educació ha establert dos terminis diferents de presentació de sol·licituds acotats de la manera següent: Alumnat amb continuïtat d’escolarització (en general, que cursa quart d’ESO en l’actualitat), del 20 al 26 d’abril; la resta d’alumnat: del 17 al 23 de maig. Les sol·licituds per als Cicles d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà, es podran presentar del 17 al 23 de maig;
mentre que les dels Cicles de formació professional i d’arts plàstiques i disseny de grau superior es podran fer del 25 al 31 de maig i les d’Ensenyaments esportius, del 2 al 23 de maig. Una decisió transcendental Escollir el centre és una decisió transcendental per als pares, mares, tutors i famílies, especialment en l’educació infantil, quan es fa per primera vegada, quan és clau triar el centre on l’infant desenvoluparà la primera fase de la seva formació, tot i que en tots els casos és molt important preparar-se per fer una bona elecció.
Triar l’escola és triar l’entorn per créixer, elegir un model que transmet uns valors i actituds. Abans del període de preinscripcions, durant les setmanes vinents, alguns dels centres de la comarca de l’Anoia ofereixen a les famílies la possibilitat de conèixer de primera mà els projectes educatius i les instal·lacions. Les jornades de Portes Obertes a les escoles, amb xerrades informatives, són imprescindibles per no fer una tria a cegues i poder orientar-se. Un primer tast del projecte educatiu de cada centre i tenir elements per comparar. En aquest dossier, tractem l’oferta de les escoles del nostre entorn.
18
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Què cal tenir en compte a l’hora d’escollir escola? Triar escola per al vostre fill o filla no és una decisió fàcil, perquè cal tenir en compte algunes qüestions per prendre la millor decisió per al seu futur. A l’escola passarà gran part de la seva infantesa i cal que s’hi trobi a gust. Per això, abans de començar el procés de preinscripció i matrícula és el moment de pensar i decidir quina escola triar per als vostres fills i filles. En aquest sentit, és convenient informar-se i documentar-se per escollir el centre educatiu que més s’ajusti a les vostres expectatives i que considereu que s’adapta millor al vostre fill o filla. Cal recollir informació Per prendre una decisió, cal recollir informació dels centres educatius que us interessin, sense descartar aquells que inicialment no havíeu previst, en què podeu tenir en compte els aspectes següents: El projecte educatiu. És important saber com treballen, en quina metodologia es basen, com és la carta de compromís educatiu, com fan els agrupaments d’alumnes, com treballen les competències bàsiques, quin paper té l’infant en l’aprenentatge, l’enfocament coeducatiu i intercultural del projecte, les sortides, si posen deures o no, etc. Heu de valorar si la manera de treballar del centre encaixa amb el tarannà de la vostra família, si us agrada, si és coherent amb la vostra manera d’en-
tendre l’educació, etc. L’ideari de l’escola. És el que defineix el centre i la manera amb què treballa, els principis i les bases de la seva filosofia de treball i valors (allò que defineix el caràcter propi del centre). També n’és important la titularitat (si és un centre públic, privat o concertat, i si és una escola laica o religiosa). Les característiques del vostre fill o filla. Segons la seva manera de ser i interessos tindrà unes necessitats o altres. Per tant, valoreu si li agraden activitats tranquil·les o necessita moviment; si li agrada l’experimentació, la manipulació, les noves tecnologies, els idiomes, els projectes... En definitiva, quina escola l’ajudarà més a desenvolupar al màxim les seves capacitats. Les instal·lacions. Mireu si l’escola té espais oberts, amb llum natural i bona ventilació; espais generadors de coneixement, que potenciïn l’aprenentatge de l’alumnat, o espais polivalents, accessibles, comunitaris o agradables. La relació entre l’escola i les famílies. Demaneu com es fan les reunions i entrevistes amb les famílies, quina és la participació de les famílies en les decisions de l’escola, com és la comunicació amb la tutora o el tutor, si fan servir agenda, si usen aplicacions informàtiques per comunicar-se, etc. La participació de les famílies. In-
societat
febrer/2022
19
Els centres educatius ens obren les portes formeu-vos de l’associació de mares i pares, del consell escolar, de si hi ha pares i mares delegades de classe, de les comissions, etc. Proximitat del centre al domicili. Cal que tingueu en compte aquest aspecte per a l’organització familiar i la conciliació personal i laboral. Els serveis que ofereix. Si hi ha acollida matinal, menjador, activitats extraescolars, etc. Relació de l’escola amb l’entorn. Els projectes amb altres centres del municipi, els projectes comunitaris, etc. Com podeu obtenir aquesta informació? - Jornades de portes obertes. Es fan en els centres educatius unes setmanes abans del procés de preinscripció, amb l’objectiu d’informar-vos perquè tingueu tots els elements per escollir el centre més adequat per al vostre fill o filla. Aquestes jornades són un bon moment per conèixer com són els centres educatius, el seu funcionament, els projectes que es duen a terme, etc. Al mateix temps, representen l’inici de la relació amb el centre, la qual afavorirà la vostra integració i participació activa en la comunitat educativa. Quan es visita un centre educatiu és important fixar-se en la documentació que hi ha als espais de l’escola i a les aules: els treballs que han fet els i les alumnes (murals, manualitats, dibuixos, fotografies...). Tot això reflecteix la vida de l’escola. Enguany, ateses les restriccions per la covid-19, es podran fer les visites presencials, però seguint les normes de seguretat que marquen els departaments de Salut i d’Educació per tal de garantir el dret de les famílies a la informació sobre el procés d’admissió. - Web, blog i xarxes socials del centre educatiu. - Web de l’ajuntament. Parlar amb altres famílies que ja hi tenen infants escolaritzats. Tot i que està bé conèixer l’opinió d’altres famílies, cal tenir present que és una decisió molt personal, ja que allò que per a una família és adequat potser no funciona amb una altra: cada família té els seus criteris i les seves necessitats. La decisió final Amb tota la informació, com a família, heu de tenir clars quins són els aspectes que considereu més importants; valoreu totes les opcions i escolliu el centre que més compleixi amb les vostres expectatives i els vostres interessos. Un cop prengueu la decisió, confieu que heu triat la millor escola per a la vostra filla o fill, confieu en el centre i confieu en l’equip professional que hi ha. A l’escola tothom treballa perquè l’estada del vostre fill o filla sigui feliç i pugui desenvolupar-se i créixer com a persona, tot promovent-ne la igualtat d’oportunitats, i afavorint-ne l’equitat, la cohesió social i la convivència.
Portes obertes i COVID
Per la seva importància a l’hora d’escollir un centre educatiu, malgrat la situació epidemiològica actual, els departaments d’Educació i Salut han decidit mantenir les jornades de portes obertes amb les mesures de protecció i prevenció necessàries. Requisits d’accés No pot assistir a la visita al centre educatiu cap persona que presenti simptomatologia compatible amb la covid-19, ni que tingui una prova positiva per covid-19 o hagi estat designada com a contacte estret d’un cas positiu en els 7 dies anteriors i que tingui indicació de quarantena. En cas que se sigui un contacte estret immunitzat, és recomanable disposar d’un TAR negatiu per participar a la visita. Organització Les visites s’han de fer en grups de persones limitats al que permeti l’aforament dels espais visitats (s’han de garantir 2,5 m2 per persona). Aire lliure Quan la part més explicativa s’hagi de dur a terme al centre, es recomana que es faci en un espai exterior. Si no
és possible, es recomana optar per espais en què es pugui dur a terme una ventilació continuada.
compliment de la normativa actual, la mascareta s’ha d’utilitzar en els espais interiors.
Ventilació Respecte als espais interiors que siguin inclosos en l’itinerari de la visita, s’aconsella fer-ne almenys la ventilació prèvia i posterior. Si és possible, s’han de mantenir les portes i les finestres obertes durant tot el temps que duri la visita amb ventilació creuada per assegurar que hi hagi renovació constant de l’aire. Preferentment, s’ha d’optar per una ventilació natural i, si no és possible, cal seguir les normes de ventilació relatives als sistemes de climatització.
Higiene de mans Tothom que accedeixi al centre educatiu ha de realitzar rentat o higiene de mans. Neteja i desinfecció Sempre que sigui possible, es recomana intensificar la neteja i desinfecció de les superfícies de contacte més comú (poms de les portes, taules, etc.).
Distància Es recomana que el manteniment de la distància mínima de seguretat (1,5 metres) entre les persones del grup de la visita, excepte si són convivents.
Lavabos L’accés als lavabos s’ha de reduir als casos en què sigui indispensable. Cal mantenir-ne la ventilació continuada. Els lavabos han de disposar de sabó i tovalloles de paper d’un sol ús per eixugar-se les mans i paperera amb tapa, pedal i equipada amb bossa interior.
Mascareta Totes les persones visitants han de portar la mascareta correctament col·locada, de manera que cobreixi el nas i la boca, exceptuant aquells casos en què l’ús estigui contraindicat. En
Ascensor L’ús dels ascensors s’ha de limitar a les persones amb mobilitat reduïda. L’accés s’ha de fer de manera individual o amb la persona acompanyant quan sigui necessari.
20
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Escola Anoia
L’Escola Anoia: una escola propera i oberta En el moment actual, on tothom i a tot arreu es parla d’educació i de quin és el millor mètode per aprendre, és interessant consultar o tenir en compte estudis que estan basats en l’evidència: saber què és el que funciona i el que no funciona en educació. El projecte educatiu de l’escola està en revisió constant i va incorporant accions en les quals hi ha evidència que milloren l’aprenentatge.
El pas de Primària a Secundària pot causar certa preocupació a les famílies i aquest sentiment és lògic i habitual davant de qualsevol canvi. Comença una etapa en la qual hi ha molts canvis, els nostres fills i filles passen de ser infants a joves i comença un període de canvis psicològics i físics importants i se’ns plantegen un munt de dubtes. A Primària, els nens i nenes necessiten l’acompanyament de les famílies i, per tant, el contacte amb l’escola és quasi diari i la participació en els centres és contínua; se sent, es viu l’escola com un espai segur de creixement, de motivació, d’aprenentatge i també familiar. Quan s’arriba als 11-12 anys, moment que coincideix amb el pas a Secundària, les necessitats canvien, els nens i nenes ja no volen l’acompanyament familiar, i, com a conseqüència, es comença a diluir la relació propera que hi havia amb l’escola. Ningú no pot obviar que just en l’etapa on comencen a ser més autònoms i independents, continua sent necessari i imprescindible el seguiment, el suport i la col·laboració entre família i escola. Aquesta relació, però, ha d’adquirir un nou significat i un nou format. És una època en què, tant des de casa com des de l’escola, s’ha de començar a donar autonomia, a confiar; però alhora, hem de continuar presents, en un segon terme. Cal donar espais, però que sàpiguen on trobar-nos, que sàpiguen que hi som; cal saber escoltar, acompanyar... Tal com ens diu en Jaume Funes: “Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito.” A l’escola, els joves, els adolescents, manifesten obertament tots els seus canvis, les seves pors, els seus dubtes, les seves alegries, il·lusions..., les ganes de fer-se grans, i nosaltres, des de l’escola hem de donar-los suport, que no vol dir controlar ni fiscalitzar, ni jutjar-los. Hem de ser-hi en tot i per a tot, hem d’oferir les eines i espais on el jove pugui provar, errar, promoure la motivació per a l’aprenentatge per tal de poder asso-
lir les competències que els seran necessàries per encarar la seva vida a tots nivells: formació, professió... L’escola ha de ser oberta, propera, per tal d’afavorir i facilitar relacions de confiança Des de l’Escola Anoia no valorem la relació o el benestar només com una qualitat d’ambient, sinó que està demostrat que una relació positiva i estreta entre professorat i alumnat té un efecte multiplicador sobre l’aprenentatge. El professor Xavier Martinez-Celorrio, en el seu llibre Innovació i equitat educativa (2017), ens presenta el resultat d’una metanàlisi feta per John Hattie (2009, 2011) en la qual es presenten les pràctiques educatives que tenen més impacte en l’aprenentatge.
Segons Hattie (2009, 2011), algunes de les intervencions que tenen més impacte són: 1. Autoavaluació dels alumnes 2. Programes constructivistes 3. El feedback 4. Les relacions professors–alumnes 5. Programes de creativitat 6. No etiquetar 7. Aprenentatge cooperatiu Les següents tenen un impacte menys important, però significatiu: 1. Condició socioeconòmica dels alumnes 2. Mapes conceptuals 3. Tutoria entre iguals 4. Implicació famílies 5. Aprenentatge en petits grups 6. Expectatives sobre els alumnes 7. Autoconcepte dels alumnes
L’objectiu fonamental que tenim a l’Escola Anoia és aconseguir, juntament amb les famílies, la formació global, en l’àmbit intel·lectual i humà, dels nostres nois i noies Ens agrada fer-ho creant espais de confiança, on l’alumnat se senti valorat, respectat, escoltat i estimat per així teixir vincles autèntics. Ampliant i fomentant participació per assolir que els nois i noies siguin els protagonistes actius del seu aprenentatge i orientar-los a descobrir les seves potencialitats. Dissenyant espais acollidors, on se sentin segurs, tranquils per viure de manera còmoda tot el procés de creixement. Ambients que facilitin generar experiències gratificants que afavoreixin l’aprenentatge. Utilitzant diversitat de metodologies que faciliten l’assoliment de les diferents, habilitats, actituds i coneixements. Estimulant l’aprenentatge reflexiu, així com la curiositat i la creativitat, tot emmarcat en un context col·laboratiu. Fomentant el treball de qualitat i rigorós i col·laborant amb altres centres i entitats fent xarxa.
febrer/2022
publicitat
21
22
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Escola Mowgli
Mowgli, una escola com una casa
L’Escola Mowgli és una Escola petita i familiar, que està ubicada en una antiga casa. Aquesta s’ha anat transformant per adaptar-se a les necessitats però sense perdre’n l’essència. Ja des dels seus inicis, la Fundació Escola Mowgli ha volgut ser un Centre amb inquietuds pedagògiques i en constant evolució. Per això, plantegem i
orientem la nostra pràctica educativa per poder respondre als desafiaments del coneixement, en un món globalitzat. La nostra Escola treballa de manera que l’alumne/a és el centre de l’aprenentatge i, per tant, tots els recursos i espais s’organitzen en funció de les seves necessitats i motivacions. Vo-
lem potenciar les seves habilitats i fer créixer la seva creativitat i curiositat en qualsevol àmbit. Volem acompanyar a cada família en el creixement maduratiu, emocional i acadèmic del seu fill/a, proporcionant benestar a l’Escola perquè s’hi senti com a casa. Aprenem del que vivim, sentim i pensem. Tot el que ens envolta, tam-
bé la cultura, les llengües i les tradicions, ens ajuda a créixer. L’experimentació, el joc i la imaginació són el motor dels nostres aprenentatges i creacions. Famílies, alumnes i mestres fem l’Escola i ens impliquem en activitats que il·lusionen i estimulen les ganes de continuar creixent amb el projecte Escola Mowgli.
febrer/2022
publicitat
23
24
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Maristes
Per què Maristes Igualada? Quan un esdevé mare o pare, una de les decisions complicades que haurà de prendre serà quina escola triar per als seus fills i filles. Des de Maristes Igualada fem tot el possible perquè al cap dels anys aquestes famílies estiguin contentes de la decisió presa. Com ho fem? A Maristes tenim uns objectius transversals que ens acompanyen en tot allò que fem, sigui en activitats acadèmiques, de lleure o de qualsevol tipus: l’arrelament al país i el compromís amb l’entorn, el qual comprèn un munt d’aspectes. En primer lloc,
volem destacar el compromís amb la preservació del medi ambient i és per aquesta raó que som Escola Verda i organitzem jornades de neteja d’espais naturals, incidim en l’ús dels materials i en la importància del reciclatge i la reutilització. Per altra banda, el respecte a les altres persones, tant llunyanes com properes, és un eix central a la nostra escola: activitats de solidaritat, equips de mediació, eines de detecció d’assetjament i abús i tutories individualitzades són alguns dels projectes que ho faciliten. El fet de potenciar
l’empatia també acaba revertint en el compromís en un mateix i per a aquest compromís s’empren recursos com les tutories grupals, individuals i la implicació de l’equip d’orientació amb una experta psicòloga al capdavant. En resum, l’acompanyament, l’adaptació constant a una societat tecnològica i global, els idiomes i la transmissió de valors són alguns dels pilars dels Maristes. Som una escola propera, acollidora i atenta al creixement emocional i personal dels infants i joves, on es treballa per la inclusió, el benestar i l’equitat. Al nostre centre oferim una
educació de qualitat, d’acord amb les diverses metodologies i capacitats, partint dels principis que ens ofereix la neurociència aplicada a l’educació. És evident que els projectes que una escola té es porten a terme de manera més eficient i agradable en un espai que acompanyi. És per això que convidem tothom qui vulgui visitar l’entorn privilegiat on estem situats, amb espais versàtils, lluminosos, amplis i oberts a què vingui en una de les sis jornades de portes obertes o bé demanant hora per una visita individualitzada.
febrer/2022
publicitat
25
26
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
La Gaspar
La Gaspar: la millor oferta d’ensenyaments professionalitzats en disseny a la Catalunya Central L’Escola d’Art i Disseny La Gaspar té com objectiu treballar per un ensenyament de l’art i del disseny de qualitat, alhora que fomentar la importància de la creativitat i la innovació en els diferents àmbits de l’ensenyament així com la formació professionalitzadora en l’àmbit del disseny i la neoartesania. Aquest objectiu es concreta, a nivell acadèmic, en l’aposta per un ensenyaments de cicles formatius orientats a una formació de qualitat i compromesos amb la realitat del nostre territori. El disseny i la creació visual ocupen avui un lloc destacat en el funcionament social i configuren, per ells mateixos, un significatiu sector econòmic. Per aquesta raó entenem que el marc de les activitats formatives no
pot ser altre que l’anàlisi rigorós del context en el que es desenvolupa l’activitat del dissenyador i el creador i la voluntat de incidir-hi tot apel·lant a l’esperit crític i plantejaments innovadors. La Gaspar ofereix ensenyaments oficials professionalitzadors en l’àmbit del disseny, concretament en les especialitats de disseny gràfic, disseny audiovisual i disseny en pell. És l’única escola de Catalunya que imparteix cicles formatius reglats, amb titulació oficial del Departament d’Ensenyament, de disseny en pell, concretament el cicle formatiu d’Artesania de Complements de Cuir, cicle formatiu vinculat a la moda i la pell, únic a Catalunya amb titulació oficial.
L’Escola Municipal d’Art i Disseny també ofereix estudis de disseny amb la modalitat 3x2 (en tres anys s’obtenen dues titulacions) en l’itinerari de comunicació gràfica i audiovisual. Aquesta modalitat consisteix a realitzar 2 cursos de Gràfica Publicitària i un tercer curs de Gràfica Audiovisual que permeten obtenir els títols de Tècnic/a Superior en Gràfica Publicitària i Tècnic/a Superior en Gràfica Audiovisual. Enguany, la Jornada de Portes Obertes del centre es realitzarà el dissabte dia 12 de març d’11 a 13h. Per a més informació podeu trucar a l’escola 93.805.52.62 o visitar la nostra web http://www.lagaspar.com
febrer/2022
publicitat
27
28
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Jesús Maria
“La nostra missió és educar persones que puguin créixer i viure amb plenitud en aquest món i amb la capacitat i desig de transformar-lo” El col·legi Jesús Maria es va fundar fa vuitanta anys amb una aula i vuit alumnes. Actualment, som una escola concertada d’infantil (els dos cicles) i primària. Els pilars del nostre projecte educatiu de centre tenen com a objectiu principal oferir un servei de qualitat amb excel·lència basant-se en tres dimensions: la personal, la social i l’acadèmica. Treballem pel desenvolupament integral dels alumnes i propiciem una convivència en la comunitat educativa que reforci els serveis als altres, l’educació en valors i la cultura de la inclusió i la diversitat. Entenem la nostra escola com un espai viu de recerca i innovació peda-
gògica, i és gràcies a aquestes experiències de transformació educativa que som capaços de donar eines i respostes a un alumnat que creix en un món interconnectat, multicultural i en constant evolució. En aquest context, és fonamental per a nosaltres fer un bon acompanyament per tal que els i les alumnes adquireixin les competències i els valors que els permetin comprendre l’entorn i interactuar-hi, gràcies a un mode de procedir propi, basat en els valors ens caracteritzen: respecte, responsabilitat, integritat, solidaritat i coratge. Els nostres alumnes són: compromesos amb la societat i ells mateixos, cu-
riosos a un món tecnològic, però amb finalitat humanista, competents lingüísticament capaços d’expressar-se amb facilitat en un món global, de mentalitat inclusiva, capaços de conviure en un món divers respectant les diferencies, emprenedors amb iniciativa per afrontar nous reptes i cooperatius preparats per participar de manera proactiva i en equip. La nostra escola vetlla per una atenció personalitzada posant a l’alumne i el seu aprenentatge com a centre d’interès. Atenem i ens adaptem a totes les diferències valorant la diversitat cultural i personal. El nostre equip d’educadors estan
compromesos amb els nostres alumnes i amb el món que ens toca viure. És per això que dia rere dia col·laborem plegats per tal de fer realitat nous projectes. La nostra perseverança i cooperació fan possible aconseguir els reptes que la societat ens planteja. No entenem l’educació sense la participació de les famílies. Les volem a prop i és per això que ens definim com una escola familiar preocupada pel benestar de tota la comunitat educativa. La nostra missió: educar persones que puguin créixer i viure amb plenitud en aquest món i amb la capacitat i desig de transformar-lo a favor del bé comú.
febrer/2022
publicitat
29
30
dossier
febrer/2022
Els centres educatius ens obren les portes
Educació modifica el calendari escolar i avança l’inici del proper curs al 5 de setembre El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va anunciar el passat 10 de febrer que el Govern modificarà el calendari escolar de cara al curs 2022-2023, i avançarà l’inici del curs al dilluns 5 de setembre, per als ensenyaments d’infantil i primària, i al dimecres 7 de setembre per a l’ESO, batxillerat i formació professional. En el cas dels instituts escola, l’alumnat de l’etapa d’infantil i primària començarà el curs el dia 5, i l’alumnat de secundària el dia 7. El cap de l’Executiu va destacar que la nova mesura té com a objectiu “ajudar a millorar els resultats educatius dels alumnes” i “facilitar la conciliació de les famílies”, a la vegada que “dona resposta a una demanda històrica” per part d’un ampli sector de la societat. Per al president, el canvi respon a una “perspectiva feminista” que el Govern vol incorporar com a base “dels nous models de serveis públics”. El nou calendari, va explicat Aragonès, ha de poder facilitar que la “conciliació sigui real i efectiva” i ajudar a aquells membres de les famílies que tenen al seu càrrec la cura dels infants i joves i que la societat atribueix moltes vegades a les dones. El cap de l’Executiu va voler subratllar també “l’impacte positiu en l’aprenentatge” que tindrà l’avançament de l’inici del curs escolar. D’una banda, va dir, “escurçarà el període de desconnexió entre cursos”, que és excessivament llarg i pot contribuir negativament en el procés educatiu; i, per altra banda, la mesura contribuirà a “generar més igualtat d’oportunitats”, perquè, tal i com va explicar Aragonès, beneficia especialment l’alumnat socioeconòmicament més vulnerable, el qual no té recursos per participar en activitats de lleure durant les vacances i continuar així treballant les seves habilitats cognitives, socials i emocionals. El president Aragonès va emmarcar aquesta nova mesura en la determinació de l’Executiu de treballar perquè “Catalunya sigui un país d’oportunitats per a tothom”, on la situació econòmica de les famílies no limiti el futur dels seus fill. I va assegurar que el nou calendari escolar també és un reflex de la voluntat del Govern de “garantir una bona educació a tothom”, que és “bàsic per promoure uns alumnes lliures, empoderats, solidaris i amb esperit crític”. Durant la seva intervenció, el president també va voler agraïr l’esforç que la comunitat educativa en general, docents, personal de suport, famílies i alumnes, ha fet de forma especialment intensa durant els mesos més complexos de la pandèmia. I va
destacar que “ara cal treballar per revertir els efectes no desitjats que ha pogut comportar aquesta situació i seguir enfortint el sistema educatiu del nostre país”. “El nou calendari escolar va en aquesta línia”, ha conclòs. “No hi haurà un increment d’hores lectives” L’avançament del calendari, però, “no suposarà cap increment d’hores lectives”, segons l’executiu català. Sí que canviarà l’horari de les classes de setembre que, per millorar el confort tèrmic, serà de 9h a 13h a infantil i primària, tot i que se seguirà garantint el servei de menjador per a tot l’alumnat i les tardes estaran cobertes per activitats gratuïtes fins les 16.30h. Aquest canvi horari no tindrà afectació a la secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, atès que en aquestes etapes al setembre ja es fa aquest tipus de jornada lectiva. L’avançament del curs acosta el calendari escolar català al dels principals països europeus i comportarà un benefici per l’alumnat, ja que escurça el període de desconnexió de l’estiu –actualment molt llarg-, i permet racionalitzar-lo. També es dona així resposta a una demanda històrica de les famílies. El conseller d’Educació, per la seva banda, va remarcar que “amb aquesta mesura volem contribuir a la racionalització del calendari escolar que, en gran manera, afecta no
només a la comunitat eductiva, sinó a tota l’organització social i laboral del país”. “Ho farem amb un millor repartiment del temps lectiu i de descans de l’alumnat. Amb una reorganització de la tasca docent que no suposa un increment d’hores laborals per als professionals de l’educació. I facilitant la conciliació laboral i escolar de les famílies”, va destacar. Altres dates del calendari El curs 2022-2023 acabarà el 22 de juny a l’educació infantil i primària i el 20 de juny a l’ESO, batxillerat i FP. Pel que fa a la resta de dates del calendari, per no excedir els dies lectius permesos per la LEC, s’ampliaran amb un dia més les vacances de Nadal i s’atorgarà un dia més de lliure disposició, passant dels 3 actuals als 4 el curs vinent. Els dies de lliure disposició hauran de constar en la programació de cada centre, i per tal de fer una distribució el més racional possible, el Departament planteja que la millor opció és que aquest dia es gaudeixi el segon trimestre, tenint en compte que és el que té menys dies festius del calendari. Una mesura pedagògica i social L’avançament del calendari “és una mesura pedagògica, atès que té impacte no només en el sistema educatiu, sinó també en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, i al mateix temps, repercuteix en el conjunt
de la societat. És per tant una mesura pedagògica, social, de conciliació familiar i feminista” han manifestat dels de l’executiu català. Pedagògicament, el nou calendari millora el procés d’aprenentatge de l’alumnat perquè escurça el període de vacances durant l’estiu, que en ser especialment llarg pot provocar oblit d’hàbits i aprenentatges. Josep Gonzàlez-Cambray ha afirmat que aquest canvi “té la mirada en l’alumne, que és objecte i subjecte de les nostres polítiques. Sobretot beneficia a l’alumnat perquè equilibra un espai vacacional concentrat excessivament a l’estiu i que podia tenir un impacte negatiu en els hàbits d’aprenentatge i, molt especialment, en l’alumnat més vulnerable”. “Els nens podran quedar-se a l’escola a la tarda al setembre sense cost” El Departament d’Educació ha manifestat que els nens podran quedar-se a l’escola a la tarda al setembre sense cost per a les famílies. Després de l’anunci que l’inici de curs s’avançarà una setmana als cicles d’infantil i primària però que hi haurà jornada intensiva tot el mes de setembre, el departament ha concretat que els infants podran quedar-se fins a l’hora habitual perquè el centre organitzarà activitats a la tarda. Així l’horari lectiu del setembre serà de 9 a 13, fins a les 15.30 hi haurà l’espai menjador i després activitats.
febrer/2022
publicitat
31
32
dossier
febrer/2022
febrer/2022
publicitat
33
34
societat
febrer/2022
Mobilitat
Poble Actiu proposa una reforma integral del passeig Verdaguer La candidatura municipalista impulsada per la CUP planteja crear un carril bici segregat en cada sentit, un carril per vehicles per sentit amb l’amplada pertinent i augmentar les voreres amb l’objectiu de tenir una mobilitat més sostenible i segura La candidatura municipalista, impulsada per la CUP, ha presentat en roda de premsa una proposta de reforma integral per definir el Passeig Verdaguer que volem pels propers 20 anys. Neus Carles, regidora de Poble Actiu, ha exposat que creuen que la reforma és necessària perquè el Passeig Verdaguer ha deixat de ser un espai on passejar de forma segura per culpa de la velocitat dels cotxes i dels patinets, així com la no segregació de bicis i patinets en carrils més segregats de la vorera. Neus Carles ha culpat el govern Castells de fer “actuacions mínimes” per garantir la seguretat, com la col·locació de plaques de cautxú o de radars per alertar de la velocitat de forma temporal, però que no s’aborda el problema de fons del Passeig que és la velocitat a la que circulen els cotxes i la manca de carrils bici segregats, que és on haurien de circular els patinets. La proposta de Poble Actiu planteja una reforma integral per reduir els carrils de vehicles privats, crear un carril bici en cada sentit de circulació i augmentar les voreres a les dues bandes del Passeig amb l’objectiu de recuperar el Passeig Verdaguer com a espai comunitari. La candidatura municipalista considera que la proposta planteja “la Igualada que volem pels propers 219 20 anys” i que s’ha fet apostant 195 velocitat limitada a per una mobilitat més sostenible cles amb una i segura, prioritzant els espais per 30 km/h Un carril d’aparcament de vehivianants, ciclistes i pel transport públic abans que el vehicle moto- cles, respectant l’actual distribució de zones blaves, destinat també als ritzat privat. autobusos, a contenidors de deixaLa porposta: de ser una auto- lles i aparcaments de càrrega i descàrrega pista a ser un carrer Un carril bici en calçada, segregat Poble Actiu considera que s’ha de reduir l’espai que ocupen els vehi- de vehicles i vianants, per on circucles al Passeig Verdaguer i, per això, lin bicicletes i patinets plantegen una reforma integral del Passeig Verdaguer que impliqui Instal·lació de jocs, bancs i passar de “vuit carrils per a cotxes” substitució del paviment com és actualment, a la nova pro- La part central del Passeig Verdaposta de “un carril de circulació de guer també canviaria substancialcotxe per sentit, un carril d’aparca- ment perquè Poble Actiu planteja ment i un carril bici”. Pau Ortínez, quatre canvis: la substitució del regidor de Poble Actiu, ha destacat paviment, la instal·lació de jocs, la que “el Passeig Verdaguer ha de instal·lació de bancs i la retirada passar de ser una autopista de qua- del carril bici. El primer canvi que tre carrils per cotxes a ser un carrer es planteja és la instal·lació d’un paviment de rajoles antilliscant per on passejar de forma segura”. La nova proposta pel Passeig substituir les actuals rajoles que Verdaguer implicaria que per cada provoquen moltes caigudes en dies de pluja. El segon canvi és la inssentit de circulació hi hauria: Un carril de circulació per vehi- tal·lació de jocs al centre del Pas-
Reformar el passeig: cap a una Igualada més segura i sostenible! NEUS CARLES i PAU ORTÍNEZ Regidors de Poble Actiu a l’Ajuntament d’Igualada
L
seig per crear petits parcs infantils on les famílies puguin trobar-se i que resolgui la manca d’espais de jocs que té el Passeig Verdaguer en diferents trams. El tercer canvi és la instal·lació de bancs en format semicercle perquè esdevingui un punt de trobada, especialment per la gent més gran, i que no només hi hagi bancs en format lineal com fins ara. El quart canvi és retirar el carril bicicleta de la part central del Passeig per evitar els problemes que han generat la convivència entre els vianants i les bicicletes i els patinets que circulen a una velocitat excessiva i que han produït forces accidents en els darrers anys. Els canvis que es plantegen han de permetre que el Passeig Verdaguer sigui un espai on convisquin diferents úsos per totes les edats i que, alhora, permeti seguir sent un espai per les fires, com la fira d’antiguitats, la fira de Reis o la fira multisectorial, entre d’altres.
a proposta de reforma del Passeig que hem presentat aquests dies és la nostra visió de cap a on ha d’avançar Igualada en matèria d’urbanisme i mobilitat. Els reptes que marca l’emergència climàtica comporten que institucions com la Unió Europea hagin incorporat objectius de reducció d’emissions, que necessàriament demanen potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o en altres mitjans de transports sostenibles, especialment dins les ciutats. Cal, doncs, reduir la mobilitat en cotxe i ho hem de fer, entre altres motius, per garantir que l’aire que respirem a la ciutat no posi en perill la salut de les igualadines i els igualadins. Per aconseguir-ho, és necessari posar les facilitats i els mitjans perquè aquesta mobilitat sigui fàcil i segura. En aquest context, des de Poble Actiu hem considerat oportú mostrar un exemple de com ha de canviar l’urbanisme per assolir aquests canvis amb la reforma del Passeig. Els conceptes són clars, més espais pels vianants, i una clara segregació dels carrils bicicleta tant dels cotxes com dels vianants per assegurar la màxima seguretat per a tothom. No amaguem, doncs, que aquesta proposta implica reduir l’espai dels cotxes, especialment aquell destinat a l’aparcament, però ho fem conscients que les ciutats del futur tindran menys cotxes i les persones es desplaçaran a peu, bicicleta, transport públic o altres mitjans. Per tant, és una reforma com a mínim a vint anys vista, fruit d’una voluntat de planificar la ciutat més enllà del mandat electoral, fruit de la voluntat de fer d’Igualada una ciutat realment amable per les persones. En urbanisme, moltes vegades és necessari fer canvis substancials que en un primer moment poden xocar, però que a la llarga esdevenen grans millores per a la ciutadania. La pacificació de carrers és sens dubte un àmbit que primer topa amb la crítica, per posteriorment és incorporat i la majoria de la població ho accepta i ho defensa. Exemples locals són la pacificació del centre d’Igualada o del carrer Sant Magí, que un cop passada la polèmica, pràcticament ningú tornaria a l’estat previ. Us imagineu que circulessin cotxes pel carrer Sant Magí com al carrer Òdena? En el cas del Passeig, el fet de ser una artèria important, impossibilita fer-ne una zona totalment de vianants, però això no treu la possibilitat de guanyar espai destinat a les persones. Així doncs, l’espai interior passaria a ser no només un espai de desplaçament segur, amb el canvi de paviment pertinent, sinó també un espai de socialització i interacció. Per això, s’incorporarien bancs i espais de joc infantil. A més, aquest nou urbanisme, amb les seves adaptacions necessàries, es podria aplicar en altres grans artèries de la ciutat com l’avinguda Barcelona, el carrer Lleida o l’avinguda Balmes. La proposta també incorpora l’ampliació de les voreres de les zones comercials tot garantint la seguretat dels vianants i fomentant el comerç local. Esperem, doncs, que aquesta proposta serveixi per obrir el debat sobre com la ciutat ha de planificar l’urbanisme en les seves grans artèries per assegurar una mobilitat segura, sostenible, i adaptada als reptes actuals.
febrer/2022
publicitat
35
36
societat
febrer/2022
Mobilitat
EL radar de Vilanova del Camí: cronologia d’una polèmica A finals de gener, desenes de conductors usuaris de la C-244 rebien al seu domicili les primeres sancions generades pel radar ubicat, a finals de novembre passat, en el tram d’aquesta via al seu pas per Vilanova del Camí. La infracció: excedir el límit de velocitat de 30 km/h. En molts casos, els infractors havien rebut diverses notificacions, arribant a acumular fins a 4.000 euros en multes i el descompte de més de vint punts en el carnet de conduir. La indignació i protestes dels afectats, que es van mobilitzar al carrer i a les xarxes, va provocar la decisió de l’Ajuntament de Vilanova del Camí d’anul·lar més de sis mil sancions i pujar el límit de velocitat permesa a 40 km/h en aquesta via que va passar de carretera a integrar-se dins la trama urbana del municipi afany recaptador. No és qüestió de tocar la butxaca, perquè s’han pres totes les mesures que teníem al nostre abast per conscienciar sobre el tema”.
ANOIADIARI
El 26 de novembre de l’any passat entrava en funcionament un radar a la C-244, al seu pas dins el terme municipal de Vilanova del Camí, en el tram entre la rotonda de la Masia fins a la rotonda de la residència Amavir. L’Ajuntament de Vilanova explicava que l’aparell s’instal·lava en aquest lloc “per garantir la seguretat dels vianants i evitar possibles accidents per l’excés de velocitat”, recordant que “aquesta via està limitada a 30 km per hora. I és que aquest tram de via ja no té condició de carretera sinó de via de trama urbana, ja que pertany al municipi”, remarcant que “per aquesta via passen cada mes més de 44.000 vehicles i més d’un 30% no respecten els límits de velocitat marcats. Aquesta zona ha vist augmentat el pas de via- que l’objectiu d’aquesta mesura no nants en els darrers temps, perquè és recaptatòria sinó garantir la seestà pròxima a un centre escolar i guretat ciutadana.” també a un centre comercial.” A principis d’any, i després de gaiLa limitació a 30 km/hora es va rebé un mes en què el radar ja funestablir acollint-se a la reforma del cionava en règim sancionador, el Reglament General de Circulació govern vilanoví tenia les primeres aprovat pel Govern espanyol el mes dades damunt la taula, constatant de maig. que “el 30% dels que passen per El govern vilanoví també anun- aquesta via dupliquen com a mínim ciava que els primers dies de funcio- 219 aquesta velocitat. Gairebé un de nament del radar “seran de prova, cada quatre (el 24,28%) anava entre 195 però a partir del 9 de desembre es 60 i 70 km per hora, i un 5% més que començarà a sancionar. Amb tot, superen els 70 km/h”. des de la Policia Local asseguren “El radar està correctament sen-
El radar de la polèmica. TCM
yalitzat en tots dos sentits de la circulació, no és petit, no està amagat i, per tant, respon a una mesura clarament preventiva”, manifestava en aquell moment Susana Gutiérrez, regidora d’Interior de l’Ajuntament de Vilanova del Camí. El cap de la Policia Local de Vilanova del Camí, Daniel Monroy, advertia “d’un problema de seguretat de trànsit important en aquesta via, com ja van deixar palès els radars pedagògics que s’havien instal·lat amb anterioritat”. Ambdós remarcaven, una vegada més, que el radar “no té cap
Mesura preventiva Des del primer moment, el govern municipal de Vilanova del camí ha insistit en el fet que la instal·lació del radar en aquest tram “respon a una mesura preventiva” i “no té cap afany recaptador”.
Arriben les primeres sancions A finals de gener, arribaven les primeres multes del radar a casa dels infractors. I van començar les protestes. Alguns usuaris habituals d’aquesta via havien rebut diverses multes, acumulant fins a 4.000 euros i diversos punts del carnet de conduir. S’havien interposat més de 6.000 multes. La tramesa del primer paquet de sancions va generar malestar, indignació i queixes entre un nombrós grup d’usuaris de la via, que van començar a mobilitzar-se per protestar contra les sancions i la instal·lació del radar. Els veïns van obrir un grup a les xarxes des d’on mostraven la seva protesta i “indignació” i molts d’ells manifestaven els seus casos particulars. Desenes d’afectats també es van adreçar a la redacció de l’AnoiaDiari exposant les seves situacions: alguns conductors que, per motius de feina, havien de circular per aquell tram diverses vegades al dia, havien rebut fins a deu sancions, que implicaven la retirada de tots els punts del permís de circulació i sancions que ascendeixen a uns quatre mil euros.>>>>>
febrer/2022
publicitat
37
38
societat
febrer/2022
Mobilitat >>>>> Un conductor va rebre una quinzena de sancions. Explicaven que les sancions oscil·laven entre els 100 i els 400 euros. Manifestaven que “aquesta carretera és molt segura i al pas de vianants hi ha semàfors on paren el trànsit” i denunciaven que “el radar és 100% recaptatori”. El diumenge 23 de gener al vespre van convocar una marxa de lenta de protesta al tram entre els dos radars. Noemí Trucharte compareix per anunciar la retirada de les primeres sancions El govern vilanoví va comparèixer públicament el dimarts 25 de gener per donar resposta a les nombroses queixes que s’havien fet al carrer i a les xarxes, pels primers sancionats pel radar situat en el tram de la C-244 al seu pas pel municipi. La batllessa de Vilanova del camí, Noemí Trucharte, va defensar la decisió d’instal·lar el radar en aquell tram. “Un dels trams on s’han instal·lat els radars ha sofert una transformació urbanística de gran envergadura, passant de ser una carretera comarcal on pràcticament només circulaven vehicles, a ser una zona comercial, amb la instal·lació d’un supermercat de productes de primera necessitat i esperem que aviat es complementi la zona amb altres establiments de serveis. A la mateixa zona es va dotar de la zona verda i d’esbarjo més gran del municipi, per la qual cosa s’ha vist augmentat el pas de vianants, bicicletes i monopatins exponencialment. L’altre tram és una zona molt freqüentada, ja que tenim l’ambulatori, i un pas d’escolars diari afegint tota la gent que passa a peu del barri de la Pau al centre de Vilanova del Camí”, explicava Trucharte. La batllessa vilanovina remarcava en la seva intervenció la integració de la via a la xarxa urbana i que, abans de la instal·lació del radar, ja s’havien aplicat mesures per evitar els excessos de velocitat. Trucharte manifestava que “en passar la zona a ser de caràcter interurbà a urbà i vistes les dades enregistrades per un radar pedagògic que va estar a la via durant mesos, el govern de Vilanova preocupat per la segure-
Una de les més de sis mil sancions que es van tramitar durant les primeres setmanes de funcionament del radar.
tat viària va decidir posar mesures per evitar posar en risc als vianants, ciclistes i persones que utilitzen altres mitjans alternatius als cotxes o ciclomotors. En primer lloc, es van instal·lar més semàfors a la zona, cosa que va resultar insuficient, ja que els vehicles continuaven circulant a una alta velocitat i no respectaven els mateixos. En segon lloc, es van instal·lar bandes reductores de velocitat, però tampoc van resultar efectives, perquè fins en dues ocasions van patir actes vandàlics sostraient les mateixes. A la vista de totes aquestes mesures i vist que els conductors no respectaven, vam decidir una mesura dissuasiva com va ser la col·locació del radar. En tot moment aquesta mesura sempre ha sigut per intentar reduir la velocitat pel gran perill que suposava les altes velocitats. És cert, que no hem hagut de lamentar cap mort a la zona, però si molts ensurts. Per la qual cosa un govern s’ha d’anticipar als fets, no esperar que succeeixi una desgràcia per posar remei. La instal·lació del radar es va informar a tots els mitjans locals i comarcals, però veient el gran nombre de sancions proposades ens porta a la re-
flexió que potser ha sigut insuficient la informació donada.” La batllessa socialista va exposar algunes xifres. Per exemple, va explicar que “del nombre total de sancions el 85% corresponen a ciutadans de fora del municipi i que el 15% restant són veïns de Vilanova del Camí”, afegint que “això demostra que Vilanova del Camí és un municipi en la seva majoria respectuós amb les normes de circulació establertes.” En aquest sentit, Trucharte va agrair “a tots aquests veïns i veïnes la seva bona conducta i demanar aquesta minoria que respectin les velocitats per garantir la seguretat i benestar de totes les persones usuàries de la via; i al 85% dels sancionats que no són de Vilanova del Camí, vull comunicar-los que a Vilanova es treballa per tenir un municipi segur i que no permetrem conductes incíviques que posin en perill als meus vilatans.” També va exposar algunes dades relatives als índexs de velocitats sancionades, ja que molts afectats van reclamar apujar el límit de 30 km/ a 40 o 50 km/hora. Trucharte va explicar que “totes les sancions han estat per velocitats iguals o su-
Dades La batllessa de Vilanova del Camí va explicar que del nombre total de sancions el 85% corresponen a ciutadans de fora del municipi i que el 15% restant són veïns de Vilanova del Camí”. També va destacar que “totes les sancions han estat per velocitats iguals o superiors als 55 km/h. Un 70% dels sancionats circulaven entre 61 i 70 km/h. Un 20% dels sancionats circulaven per sobre dels 71 km/h.”
periors als 55 km/h. Un 70% dels sancionats circulaven entre 61 i 70 km/h. Un 20% dels sancionats circulaven per sobre dels 71 km/h. Arribant un percentatge per sort menor, per sobre dels 100 KM amb la dada més alta registrada a 132 km/h i algun a més de 100 km/h, saltant-se inclús el semàfor en fase vermella.” Unes dades “que preocupen moltíssim al govern municipal” va reblar Trucharte. Amb aquestes dades, Trucharte va manifestar el convenciment que “la mesura dissuasiva mitjançant el radar és necessària i per aquest motiu no retirarem el dispositiu, preguem als ciutadans que fan ús d’aquesta via respectin la senyalització establerta i que recordin que travessen un tram urbà.” Tanmateix, va tancar la seva intervenció dient que “som conscients que ens trobem en una situació social, sanitària i econòmica excepcional i que molts dels ciutadans estan passant per moments complicats. Tot i que la responsabilitat és individual i no atribuïble a la gestió de l’administració, el govern de Vilanova del Camí prioritza la qualitat de vida dels seus veïns i volem evitar qualsevol pertorbació de la convivència al municipi”, així, “de manera molt excepcional, amb l’aval tècnic i jurídic imprescindible, i pel compromís que mostrem amb els nostres veïns i veïnes hem decidit anul·lar les propostes de sancions des del 9 de gener al 24 de gener”. L’Ajuntament de Vilanova decideix augmentar el límit de velocitat a 40 km/h al tram del polèmic radar Dies després d’aquest anunci d’anul·lació de les primeres sancions, però de la continuïtat del polèmic radar, Noemí Trucharte explicava a l’emissora municipal Ràdio Nova que “s’ha reduït dràsticament la velocitat dels vehicles que circulen per aquesta via.” De totes maneres, el govern vilanoví ha decidit apujar, des del 7 de febrer, el límit de velocitat en aquest tram i reforçar la senyalització. Trucharte ha remarcat que “l’objectiu d’aquesta mesura era la seguretat dels vianants” ha mostrat la seva satisfacció “perquè s’està assolint la pacificació d’aquesta via.”
febrer/2022
publicitat
39
40
societat
febrer/2022
Treball
Un paleta treballant en un edifici. TÀNIA TÀPIA/ACN
Els accidents laborals a l’Anoia creixen un 12,3% el 2021 L’Anoia va registrar 1.274 accidents laborals en jornada de treball amb baixa durant el 2021, un 12,32% més que l’any anterior, quan se’n van registrar 1.117. D’aquests, quatre van ser de caràcter greu i no es van lamentar víctimes mortals
ANOIADIARI
1.311 accidents, amb cinc sinistres greus i un mort. Gairebé la meitat dels accidents registrats el 2021 als llocs de treball, el 49,1%, es van produir en el sector de serveis; el 36,3% en el sector de la indústria, el 12,4% en el de la construcció i un 2,1% en l’agricultura.
Són dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, que mostren que dels 1.274 sinistres, 1.270 van ser lleus i quatre van ser considerats greus, sense haver de lamentar cap víctima mortal. El 2020 es van registrar 2 morts. El 2019, un, igual que el 2018. Els accidents laborals a CataLa sinistralitat als llocs de tre- lunya s’incrementen un 15,2% ball va créixer un 12,32% respecte el 2021 del 2020, quan es van sumar 1.117 Catalunya va registrar 201.153 ac219 accidents. cidents laborals durant l’any 2021, 195 El 2021 va ser el segon any amb un 15,2% més que l’exercici antemés accidents als llocs de treball rior. D’aquests, 184.448 es van prodels darrers deu anys, només su- duir durant la jornada de treball, perat pel 2019, quan hi va haver mentre que els 16.705 restants es
van donar mentre el treballador anava o tornava de la feina. Entre els accidents durant la jornada laboral, gairebé la meitat (49%) van derivar en incapacitat temporal. Per altra banda, al llarg del 2021 es van produir 69 accidents mortals, un 12,6% menys en termes interanuals. Pel que fa al nombre d’accidents de treball lleus i greus, en canvi, es van registrar augments del 21,2% i del 6,8%, respectivament. Dins els accidents mortals, cal destacar que el 35% es van produir per causes no traumàtiques relacionades amb elements de l’organització del treball, com ara
Per àmbits Gairebé la meitat dels accidents registrats el 2021 als llocs de treball, el 49,1%, es van produir en el sector de serveis; el 36,3% en el sector de la indústria, el 12,4% en el de la construcció i un 2,1% en l’agricultura.
pressions o càrregues de treball, i no qüestions de seguretat. Pel que fa als accidents que es van produir mentre l’empleat es desplaçava al lloc de treball, 16 d’ells van ser mortals, cinc menys que el 2020. Per sexes, la majoria dels accidents de treball mortals els van patir homes. En concret, 63 de les morts registrades el 2021 corresponen a homes, mentre que cinc corresponen a dones. Ara bé, la xifra d’accidents mortals entre els homes va disminuir un 19,2% en termes interanuals, mentre que en dones es va passar d’una mort el 2020 a les cinc del darrer exercici.
febrer/2022
publicitat
41
42
espai patrocinat
febrer/2022
Empresa
“Els empresaris que van crear Fitex van ser uns visionaris”
LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX
David Garcia Director General de FITEX Va participar per encàrrec de l’agrupació tèxtil FAGEPI en el projecte de creació i desenvolupament de FITEX, i quan ja el tenia enllestit li van encarregar que portés la direcció del nou centre; David Garcia és al capdavant de FITEX des que l’entitat va néixer el 1999 i un dels responsables indiscutibles del creixement i els èxits obtinguts per aquest centre tecnològic durant els darrers vint anys.
empreses com també la seva intuïció que els models de negoci que havien estat exitosos fins aquell moment necessitaven evolucionar. La cooperació amb l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya, des d’un inici, també va ser clau per a l’impuls del centre. Aquesta cooperació público-privada ha estat clau durant tota la nostra història.
productes. La industria tèxtil i moda és un sector molt dur però a la vegada màgic, i per això crea addicció.
A qui se li va acudir la idea de crear un centre tecnològic a Igualada? L’any 1999 un conjunt d’empresaris de la Junta Directiva de FAGEPI van pensar que era necessari crear una organització que ajudés a formar nous professionals per accedir al sector i, sobretot, que contribuís a la innovació del producte, del model de negoci i dels processos industrials de les indústries
Quan t’incorpores a la direcció de FITEX? Recordo que el mateix any 1999, L’Agrupació Tèxtil de l’Anoia FAGEPI va encarregar a la consultora on jo treballava el projecte de creació i desenvolupament de FITEX. Vaig participar en l’elaboració i posada en marxa del centre, i quan estava finalitzant el procés, els empresaris igualadins Josep Sellarès i Bernat Biosca – aleshores president i vicepresident de FAGEPI-, em van proposar portar la direcció del nou centre. La veritat es que no ho vaig
Com ha canviat la indústria de la moda a Catalunya i a l’Anoia durant aquestes dues dècades d’història del FITEX? La liberalització del comerç mundial tèxtil -obrint fronteres a països amb productes més barats- va tenir efectes devastadors per a les empreses purament industrials de tota Europa; les més grans es van globalitzar, moltes empreses mitjanes es van orientar a segments tècnics (sanitari, automoció, construcció...) i moltes altres van finalitzar la seva activitat. Paral·lelament a aquesta destrucció industrial, dins del propi sector es vivia també un procés invers: algunes empreses pioneres van crear les seves marques i també la seva xarxa comercial. En aquell moment van néixer a Catalunya empreses com
tèxtils de la comarca de l’Anoia. Volien que les empreses estiguessin preparades per la competitivitat internacional que vindria després de l’aprovació de la globalització del comerç de productes tèxtils al món acordada per l’Organització Mundial del Comerç. Crec sincerament que els empresaris d’aquella Junta van ser uns visionaris, tant pel que fa a impulsar la cooperació entre
dubtar ni un moment. Hi ha dos sectors que sempre m’han seduït: el primer la industria tèxtil i moda, i el segon el del vi. Són dos sectors que, més enllà del seu caràcter empresarial, tenen una ànima especial que penso que neix del treball amb matèries naturals, del component artesà en alguns dels seus processos i també de la creativitat i la originalitat per desenvolupar els seus
Mango o Desigual, que han esdevingut després grans líder internacionals. La realitat es que l’ocàs industrial va contrastar amb el naixement d’un munt d’empreses que han fonamentat la seva competitivitat en la marca i el control de la distribució. Actualment, la industria de la moda a Catalunya genera 15.000 milions d’euros de facturació anual, molt més del
que generava dues o tres dècades enrere. Aquesta transformació també va tenir el seu reflex a l’Anoia, grans empreses ens mans de multinacionals con Vivesa o Abanderado van traslladar la seva activitat, altres com Ignacio Carner van finalitzar la seva activitat i empreses que van apostar per la marca i la distribució com Aldo Martin’s, Escorpion, Sita Murt o Punto Blanco, entre
espai patrocinat
febrer/2022
43
Empresa Bidjam Saberi, l’única marca de luxe nascuda a Catalunya que ha triomfat a tot el món. En definitiva, hem estat capaços de generar un impacte positiu al nostre sector i estem satisfets amb la tasca realitzada. Com veus el futur del sector? La veritat és que el sector es troba novament en un moment apassionant de la seva història. La digitalització i la sostenibilitat implicaran un canvi igual o més gran que el que va comportar la liberalització dels mercats pactada per l’OMC al 1995. Estem davant d’un nou moment de transformació històrica en la indústria tèxtil i moda. Crec que FITEX pot ser un agent clau per ajudar a la transformació sostenible de les empreses del sector, i això vol dir utilitzar materials reciclats, certificar els seus processos, reduir els seus impactes ambientals, reduir el consum d’aigua i materials químics. Pel que fa a la digitalització, la nostra missió és ajudar a incorporar noves tecnologies a la indústria de la moda per ser més eficients i eficaços, servir millor als clients i generar marges. És imprescindible ajudar a les pimes a fer aquestes transformacions d’una forma intel·ligent i centrada en aportar valor al client i millorar la seva competitivitat. És fàcil perdre’s en els processos de canvi i invertir en aspectes que no et fan més competitiu ni generen més valor als teus clients. Crec que en aquests propers anys podem tenir un paper clau per ajudar a impulsar projectes transformadors vinculats a la digitalització i l’economia circular i també a l’atracció dels fons europeus Next Generation a projectes del territori.
d’altres, han mantingut la seva presència a la comarca. També cal destacar empreses que han apostat per la innovació en producte, com BUFF, que ha esdevingut l’empresa tèxtil més gran de la comarca i una de les més importants de Catalunya. Això deixa diversos aprenentatges... Crec que d’aquestes dues dècades hem d’aprendre que no hi ha sectors en crisi i sectors d’èxit, sinó que hi ha estratègies empresarials encertades i d’altres inadequades per respondre a la situació competitiva concreta d’un sector en un moment de la seva història. A més, un país sense indústria no és viable i es torna fortament dependent dels altres, dels que saben fer coses. Ha quedat palès durant la crisi de la COVID. En el nostre cas, és impossible tenir el sector de la moda més creatiu i innovador del món sense una indústria en proximitat. Hem de treballar per recuperar industria tèxtil, modernitzada, robotitzada, competitiva a Catalunya. La comarca de l’Anoia té bones capacitats gràcies al coneixement i les tecnologies que hi ha al territori. Com ha influït FITEX en aquests processos de transformació i canvi de les empreses tèxtils?
Crec que primer de tot hem de ser humils; nosaltres no hem pogut canviar el curs de la història pel que fa a l’evolució macro de la industria tèxtil a Catalunya, però sí que penso que hem ajudat a moltes empreses de la comarca de l’Anoia – i també d’altres indrets de Catalunya- a millorar els seus processos industrials, els seus productes, a ser més competitives i a accedir a nous mercats internacionals. Durant aquests 20 anys hem format a més de 3.500 professionals fent més de 40.000 hores de formació. Molts dels professionals que treballen actualment a la industria tèxtil de l’Anoia han passat en algun moment per les aules de FITEX. D’altra banda, hem generat més de 10 milions d’euros destinats a projectes de recerca i innovació per a empreses de la comarca i hem contribuït amb les nostres iniciatives internacionals a generar més de 50 milions d’euros de negoci internacional durant aquestes dues dècades. FITEX ha creat una ocupació directa de més de 35 professionals al llarg de vint anys i alguns d’aquests professionals tenen càrrecs destacats en empreses catalanes del sector. El propi centre ha estat una escola de talent per a les empreses del sector. També estem satisfets d’haver impulsat la creació d’empreses com SensingTex, dedicada a l’electrònica tèxtil, o Boris
ma gairebé remota. O que som capaços de crear noves estructures de reciclatge de materials tèxtils a la comarca per reforçar els nostres productors locals i generar nous models de negoci. El futur torna a estar per escriure i tenim grans oportunitats a les nostres mans. Hem de ser proactius i cooperar.
Què poden fer les empreses de casa nostra? El clúster tèxtil i moda de l’Anoia neces-
Quan mires enrere, què veus amb més satisfacció i amb més decepció d’aquests vint anys? Començaré per allò que em genera més tristor quan miro enrere aquests vint anys: d’una banda les empreses que han hagut de finalitzar la seva activitat per les dificultats d’adaptar-se al nou context competitiu internacional i, de l’altra, estic especialment dolgut per l’abandonament de la Generalitat de Catalunya quan va apostar per centres més grans i va fomentar la fusió de centres, oblidant-se dels centres més petits com FITEX que volíem mantenir la nostra independència i el nostre model de proximitat al sector i a les pimes. I el que em genera més satisfacció és que hem tingut, i tenim, un equip professional i humà excel·lent, tant al Patronat de Fitex com tots i cada un dels treballadors. Les organitzacions no són únicament les persones que hi treballen, però la personalitat de l’entitat, el seu rendiment, la seva actitud i, en definitiva, la seva ànima prové d’aquestes persones. Estic molt orgullós de formar part d’aquest equip tant extraordinari i m’emportaré per sempre la calidesa humana de moltes de les persones amb qui he compartit i comparteixo el meu dia a dia. També estic molt satisfet de la col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada, sempre constructiva. Finalment, crec que els impactes generats, la contribució de FITEX per millorar el sector a la comarca i generar benestar al territori ha estat positiu.
sitarà la cooperació empresarial i també la cooperació pública per aprofitar les enormes oportunitats que ofereix la digitalització i la sostenibilitat al territori. Imaginem només per un moment que, en un futur proper, tenim una gran plataforma digital que agrupa la capacitat industrial de totes les empreses del territori i que permet a marques de tot el món trobar-la i utilitzar-la de for-
........ La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es
44
ecomomia
febrer/2022
economia
El sector industrial modera el seu creixement durant la segona meitat del 2021, en bona part pels colls d’ampolla en determinants béns i per l’encariment energètic. Amb tot, durant el quart trimestre el VAB industrial ha mantingut un creixement notable, d’un 2,5% interanual (després del 3,3% del tercer trimestre), que es recolza en bona part en el dinamisme de les exportacions.
L’economia catalana creix un 5,9 % per sobre de l’economia espanyola i la de la zona euro La recuperació es veu impulsada en gran part pel sector serveis, que registra una pujada interanual del 8,8%. La taxa d’atur cau fins a un 10,2 %, la més baixa des de l’any 2008
L’any 2021 l’economia catalana va créixer un 5,9 %, un ritme de creixement que supera en nou dècimes el de l’economia espanyola (5,0%) i en set dècimes el de la zona euro (5,2%). La millora de l’evolució epidemiològica i l’increment de la vacunació a partir de la primavera del 2021 han permès reprendre la recuperació (després d’un descens de l’11,5% l’any 2020), que també s’ha beneficiat d’un comportament molt favorable del mercat de treball i del sector exterior. Durant els tres darrers mesos del 2021, l’activitat econòmica a Catalunya ha mantingut un creixement significatiu que consolida la recuperació. L’economia s’ha adaptat de manera notable als problemes derivats dels colls d’ampolla en alguns béns intermedis i subministraments, l’augment de la inflació i l’esclat de l’onada lligada a la variant òmicron al final del trimestre, i ha seguit creixent amb força. Així, el creixement interanual del darrer trimestre (6,9%) també ha superat el de la zona euro i el del conjunt de l’Estat (4,6% i 5,2%, respectivament), mentre que la pujada intertrimestral se situa en el 2,2%, per sobre de l’1,3% del trimestre anterior (2,0% intertrimestral a Espanya i 0,3% a la zona euro). Convé tenir present la incertesa de l’avanç del PIB trimestral, atesa la dificultat de captar els senyals conjunturals davant d’un esdeveniment tan excepcional com la pandèmia. Així mateix, per a l’estimació del PIB del quart trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del desembre, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitats del sector serveis (IASS). A tot això, s’hi afegeix la complexitat derivada de la valoració dels consums intermedis i dels deflactors, en un context de preus a l’alça d’aquests inputs i dels preus finals. El sector industrial creix un 2,5% El sector industrial modera el seu creixement durant la segona meitat del 2021, en bona mesura pels colls d’ampolla en determinants béns i per l’encariment energètic. Amb tot, durant el quart trimestre el VAB industrial ha mantingut un creixement notable, d’un 2,5% interanual (després del 3,3% del tercer trimestre), que es recolza en bona part en el dinamisme de les ex-
portacions. Els subsectors més afectats per la manca de components, com el material de transport, són els que mostren una evolució més desfavorable de la producció industrial. En el conjunt del 2021, el sector industrial assoleix un creixement anual del 5,6%. Les exportacions de béns continuen creixent amb força el 2021, i en l’acumulat fins al novembre sobrepassen en un 7,7 % els nivells exportats en el mateix període del 2019. En aquest sentit, cal destacar el dinamisme exportador de la indústria agroalimentària i la indústria química. Tanmateix, cal tenir en compte que part de l’impuls exportador recull l’impacte de l’alça dels preus sobre l’import de les vendes a l’exterior. El sector de la construcció ha millorat de manera significativa durant el quart trimestre del 2021 i el creixement interanual del seu VAB se situa en un 7,8% interanual, després d’una taxa negativa el tercer trimestre (-1,7% interanual). Cal destacar que els indicadors sectorials ja mostraven un to força favorable des de feia uns mesos, tot i l’encariment de subministraments i materials que també ha viscut el sector. La pujada de la construcció en termes anuals se situa en l’1,8%. Pel que fa a l’evolució del sector agrari i pesquer, el seu VAB en volum experimenta un descens interanual en el quart trimestre (-0,4), tot i que es registra un avanç de l’1,5% en el conjunt del 2021.
Els serveis esdevenen el sector que genera més creixement Els serveis es consoliden com el sector més dinàmic el quart trimestre, i el creixement del seu VAB s’accelera fins a un 8,8% interanual. L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) repunta amb força (22,2% interanual el novembre), si bé una part de la millora de la facturació pot derivar-se de l’augment experimentat pels preus. El creixement és molt generalitzat per subsectors, i en particular destaca la millora de serveis presencials com el comerç, l’hostaleria i el lleure, així com les activitats tecnològiques i serveis empresarials. En termes anuals, l’avanç dels serveis en el 2021 és del 6,3%. Cal destacar l’evolució positiva del turisme a Catalunya, principalment en la segona meitat de l’any. El turisme estranger es recupera de manera progressiva des del maig, tot i que continua amb xifres força inferiors a les del 2019. En canvi, la recuperació del turisme intern (el dels catalans sobretot però també el de la resta de l’Estat) ha estat molt més ràpida, i des de l’estiu assoleix valors similars als dels 2019. El mercat de treball segueix amb una evolució molt favorable Durant el quart trimestre del 2021 l’ocupació ha continuat amb uns resultats molt positius i creix un 4,7 % interanual segons l’EPA, igual que el ritme del tercer trimestre.
En comparació amb l’any anterior, la població ocupada ha augmentat en 157.500 persones i s’assoleix el volum més alt de persones ocupades des de l’any 2008. L’afiliació creix un 4,0% interanual. I, en el conjunt del 2021, l’ocupació segons l’EPA ha incrementat un 3,2%. La taxa d’atur cau de manera intensa: fa un any, el quart trimestre del 2020, assolia el valor més alt des de l’esclat de la pandèmia (13,9 %), i des d’aleshores s’ha anat reduint fins a arribar a un 10,2 % el quart trimestre del 2021, la taxa d’atur més baixa des de l’any 2008. En mitjana de l’any 2021, la taxa d’atur s’ha situat en un 11,6 % (el 2020 va ser d’un 12,6 %). Les tensions inflacionistes persisteixen, arrossegades per l’encariment energètic, les dificultats d’aprovisionament a escala global i l’efecte base El mes de desembre la taxa interanual de creixement dels preus va ser del 6,1% (la més alta des del 1992), i l’economia catalana ha tancat el 2021 amb una taxa mitjana d’inflació del 2,9% (3,1 % a Espanya). Pel que fa a la inflació subjacent, en els darrers anys s’ha mantingut moderada, però a partir del tercer trimestre del 2021 ha començat a anar en augment, i el desembre va ser de l’1,8 % interanual. En mitjana anual, la subjacent a Catalunya encara és força continguda (0,7%), i també a l’Estat espanyol (0,8%).
economia
febrer/2022
La millora de l’evolució epidemiològica i l’increment de la vacunació a partir de la primavera del 2021 han permès reprendre la recuperació (després d’un descens de l’11,5% l’any 2020), que també s’ha beneficiat d’un comportament molt favorable del mercat de treball i del sector exterior.
Un 30,6% de les empreses catalanes ha hagut d’aturar l’activitat parcialment per les baixes arran de la COVID mentre que un 3,1% ho ha hagut de fer completament, segons una enquesta elaborada per Pimec. Per sectors, el més afectat és el de la construcció (48,8%), el primari (47,1%), la restauració i l’hostaleria (44%) i el comerç (40,7%).
Un terç de les pimes ha hagut d’aturar l’activitat total o parcialment per les baixes per la COVID Set de cada deu empreses han tingut baixes de personal en el darrer mes
Un 30,6% de les empreses catalanes ha hagut d’aturar l’activitat parcialment per les baixes arran de la COVID mentre que un 3,1% ho ha hagut de fer completament, segons una enquesta elaborada per Pimec. Per sectors, el més afectat és el de la construcció (48,8%), el primari (47,1%), la restauració i l’hostaleria (44%) i el comerç (40,7%). De l’enquesta també es desprèn que el 70,5% de les empreses catalanes han tingut algun treballador de baixa per incapacitat temporal entre el 20 de desembre i el 17 de gener. Concretament, en el 4% de les empreses ha sigut la meitat de la plantilla; l’11,3% entre un 26% i un 50%; el 19,9% entre l’11% i el 25%; el 15,4% entre un 6% i un 10% i el 19,9% entre un 1% i un 5%. Davant aquesta situació, les empreses s’han reorganitzat creant grups bombolla (32%), augmentant el teletreball (27,1%), contractant més personal (21,8%) o mitjançant altres fórmules (19%). A més de la meitat de les empreses –un 55,8%- afirma que les baixes laborals han suposat un augment de costos i el 2,8% ha tingut problemes en la tramitació de les baixes. Per aquest motiu, Pimec ha criticat la “falta de previsió” per unes dades que “eren totalment previsibles” tenint el comportament de la variant òmicron des de la seva aparició. En aquest sentit, la patronal ha retret a l’administració no hagi previst els protocols sanitaris
pertinents i no s’hagi dotat de recursos per evitar “el mal funcionament” del sistema a l’hora de tramitar les baixes. En un comunicat, la patronal lamenta que “una vegada més es mostri una falta de sensibilitat amb el teixit productiu i l’activitat econòmica generant en un primer moment, incerteses en els protocols i inseguretat a empreses i persones treballadores, i posteriorment, automatismes de les baixes i les altes que comporten incidències administratives”. En aquest sentit, en declaracions a l’ACN, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, davant el perjudici que ha comportat per a les empreses aquesta “falta de previsió”, ha exigit una “moratòria administrativa per minimitzar les incidències que tot plegat ha comportat a les empreses” per tal d’evitar que puguin patir “reclamacions, sancions o interessos per la demora”. Segons Ginesta és clau que les administracions “a aquestes alçades de la pel·lícula” posin al servei de l’economia “els mecanismes que facilitin la gestió de la crisi”. Exigeix més “planificació” i “previsió” i sobretot que se’ls tingui en compte. “Si es decideix parar activitat o canviar un protocol s’hauria de dur als espais de negociació perquè els sindicats i les patronals puguem ajudar a construir la solució i que no ens trobem, com la setmana passada, amb novetats en els protocols sense saber-ho”, lamenta.
La responsabilitat hipotecària
Q
uan a la Notaria signem una escriptura de préstec, amb la qual oferim a garantia la constitució d’una hipoteca sobre una finca, és freqüent que sorgeixi el dubte referent al que s’anomena “responsabilitat hipotecària”: un conjunt de conceptes i xifres que solen marejar el client i que requereixen ser explicats normalment. Una cosa que no ofereix cap mena de dubte és que, en el moment en què vam signar el préstec, sorgeix una obligació per a qui ha rebut els diners: la devolució de la suma prestada, més els seus interessos derivats en el període de temps que hàgim pactat amb el banc. De la mateixa manera, l’entitat financera tindrà el dret a exigir-nos el pagament i compliment en la forma i terminis estipulats en l’escriptura. El Codi Civil estableix l’obligació de tota persona de complir les seves obligacions en l’article 1911. Del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs. S’anomena “principi de responsabilitat personal i il·limitada”. La raó de la constitució de la hipoteca és la de tenir, per al banc, una garantia de compliment de l’obligació per part del client, i per al client, és una forma d’obtenir unes condicions més favorables per al préstec sol·licitat. I la finca que oferim en garantia, i que resulta hipotecada, quedarà afecta al pagament del préstec, de manera que si no es compleix, el banc pot instar la venda de l’immoble amb preferència a altres creditors per cobrar la quantitat deguda. És important tenir en compte que, si venguéssim aquest immoble hipotecat, el banc podria igualment instar la seva venda, ja que la constitució de la hipoteca en escriptura i la seva inscripció en el registre de la Propietat, dóna al préstec hipotecari constituït publicitat davant tercers. Per tant, l’immoble respon qualsevol que sigui el seu propietari. Arribat a aquest punt, començarem a entendre què és la responsabilitat hipotecària. En deixar de pagar el préstec, i si el banc declara la seva resolució anticipada, ens reclamarà unes quantitats: la part de capital i els interessos que corresponguin a les quotes vençudes i no pagades, el capital encara no vençut, les comissions de reclamació estipulades, els interessos de demora sobre el capital vençut i no pagat i, finalment, les despeses en què incorri el banc per arribar a cobrar el que se li deu (despeses d’execució...). La suma d’aquestes quantitats és la responsabilitat hipotecària. Però el seu efecte no és el mateix si el propietari de l’immoble continua sent el deutor a si és un tercer. Ja hem dit que la finca la podem vendre i el comprador assumir que aquest bé és garantia d’un deute que és d’un altre (convertint-se en hipotecant de deute aliè) o puc hipotecar casa meva en garantia del deute, per exemple, del meu fill (seré un hipotecant no deutor). Aquestes quantitats que comprenen la responsabilitat hipotecària determinen el màxim que per cada un dels conceptes podrà reclamar el banc a qui sigui amo de la finca però no deutor de banc. És a dir, que si en executar la hipoteca es vengués per una quantitat superior al deute, l’amo no deutor es quedaria el sobrant. Però si es vengués per una xifra inferior a la quantitat que el banc reclama al deutor, no se li podria reclamar aquesta quantitat a l’hipotecant no deutor. Per tant, limita la responsabilitat de qui sigui hipotecant no deutor. No obstant això, el deutor que és amo de la finca hipotecada haurà de pagar el deute íntegre que li reclama el banc en tot cas, de manera que si es vengués la casa per més diners que el total reclamat pel banc, el deutor rebria el sobrant un cop liquidat el deute. Però si es vengués per menys, el deutor hauria de pagar la quantitat que quedés pendent per liquidar el deute. I és llavors quan actua el principi de responsabilitat universal i personal, ja que el deutor respondrà amb tot el seu patrimoni, present i futur, davant el creditor fins que liquidi definitivament el deute.
CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org
45
46
societat
febrer/2022
Empresa
Preocupació per la crisi d’abastiment de components i l’encariment de preus La manca de subministraments, l’encariment de matèries primeres i la pujada de la llum, són les principals preocupacions actuals i en el marc de les situacions provocades per la pandèmia de la COVID-19, del teixit empresarial anoienc, segons es desprèn dels resultats d’una enquesta realitzada per la Unió Empresarial de l’Anoia
ANOIADIARI
Des de l’entitat, remarquen que “ens trobem enmig d’una crisi global d’abastiment de components i d’encariment de preus, les empreses busquen estratègies per poder pair les dificultats d’aprovisionar-se. Una situació on es veu reflectit un desajust entre oferta i demanda —l’escassetat de determinades matèries primeres han fet pujar el preu i això repercuteix molt negativament en l’augment dels costos i en l’augment de la inflació— provoca un efecte rebot que fa incrementar la demanda i això genera tensions en les cadenes de subministrament.” A través del contacte directe amb les empreses, la Unió Empresarial de l’Anoia alerten que “moltes empreses han hagut de recórrer als estalvis o de préstecs per sortir de la crisi econòmica generada per la COVID-19; i el seu endeutament, es veu perjudicat, si a sobre, es troben amb aquestes dificultats econòmiques que no les permeten avançar en el seu dia a dia, minvant en competitivitat, a causa d’aquests factors: la manca de subministraments, l’encariment de matèries primeres, la pujada del preu de l’energia amb ment de preus, les empreses busmàxims històrics dia rere dia, les quen estratègies per poder pair expectatives d’inflació, la falta de les dificultats d’aprovisionar-se. personal format...” Factors “que Diverses empreses anoienques han poden debilitar l’impuls del creixe- manifestat a l’entitat que aquest ment econòmic” i que “no ajuden a desajust entre oferta i demanda 219 desencallar la situació viscuda per -l’escassetat de determinades ma195 han fet pujar el tèries primeres la pandèmia a les empreses.” Des de la UEA assenyalen que es- preu i això repercuteix molt negatem davant “una recuperació len- tivament en l’augment dels costos i ta i angoixant per a molts sectors en l’augment de la inflació- provoca industrials per aquest cost de pri- un efecte rebot que fa incrementar meres matèries que s’ha duplicat, i la demanda i això genera tensions que a banda, l’alt cost del transport en les cadenes de subministrafa pràcticament impossible expor- ment”, assenyalen des de la UEA. tar i importar a determinats terri- El 55,8% de les empreses que han toris, i també, per l’augment dels participat en l’enquesta afirma que costos energètics. Les pimes cata- l’augment del preu de les primeres lanes -i anoienques-, estan en una matèries és una limitació que tesituació de nou, molt complexa, nen ara mateix; seguit de la incerja que la majoria de sectors tenen tesa dels mesos vinents, la manca molta demanda de producte in- de subministraments, la manca dustrial; i que tot i estar produint a d’ajudes i les dificultats per afronnivells molt elevats, els marges són tar comandes; i, per tant, exigeixen molt escassos o negatius. I fins i tot, que hi hagi una estabilitat en tots algunes empreses tenen frenada de els preus. la seva comercialització per falta de producte, i de retruc, els seus L’impacte de la sisena onada La 6a onada ha disparat els concomercials, no poden vendre.” tagis i això ha afectat en una allau Desajust entre l’oferta i la de- de baixes laborals generals a tot el país. Per fer front en aquesta manda “Enmig d’una crisi global d’abas- afectació, el 61% de les empreses timent de components i d’encari- enquestades ha afirmat que ha uti-
Polígon del Pla de les Gavarreres. POLÍGONS DELS PLANS
litzat diverses accions preventives. Les mesures preventives per ordre de més usada són el fet d’haver realitzat testos d’antígens als treballadors de l’empresa; fer reunions virtuals; optar pel teletreball; evitar viatges de feina i organitzar la plantilla en torns i/o grups bombolla. D’altra banda, pel que fa a l’afectació empresarial, el 51,2% de les empreses enquestades exposat que la 6a onada no ha tingut un impacte i que han treballat amb normalitat, enfront del 48,8% que afirma que sí que hi ha hagut un descens de la seva activitat empresarial. Pel que fa a la situació financera, el 38,1% de les empreses manifesta que ja està a nivells prepandèmia; el 26,2% que afirma que han millorat respecte de l’època abans de la Covid; mentre que el 14,3% ha recuperat l’activitat parcialment, i l’11,9% afirma que ha recuperat l’activitat, però molt a poc a poc, encara. Pel que fa a la facturació, el 35,7% afirma que l’impacte de la COVID li ha fet disminuir la facturació, el 23,38% que ha tingut problemes de liquiditat i tresoreria, i el 31% expressa la dificultat de trobar aprovisionament.
Dades El 55,8% de les empreses participants en l’enquesta reconeixen que l’augment de preus de les matèries primeres afecta la seva producció. Davant l’augment de contagis que ha provocat la sisena onada, el 61&% de les empreses ha afirmat que ha hagut de prendre mesures preventives. El 35,7% de les empreses que han participat en l’enquesta de la UEA afirmen que ha baixat la seva facturació. Una de cada quatre ha tingut problemes de liquiditat i tresoreria.
Oportunitats i reptes davant la situació actual Des de la Unió Empresarial de l’Anoia assenyalen que “venim de dos exercicis en què el teixit empresarial ha patit canvis econòmics importants, un paradigma viscut que ha reforçat encara més la digitalització i a la sostenibilitat com a eixos primordials perquè les empreses s’adaptin, millorin i optimitzin els seus processos i siguin més competitives.” A més, afegeixen, “amb els diversos riscos i factors viscuts ja esmentats, les empreses tenen molts reptes per davant, apostant clarament per un canvi de la seva estratègia logística, i per l’altra, diversificar l’aprovisionament utilitzant també proveïdors de proximitat per evitar les conseqüències negatives del tancament de fàbriques de l’Àsia o d’altres mercats llunys. Amb aquest tipus de mesures es poden gestionar millor els riscos d’aprovisionament; i, per tant, això genera grans oportunitats per a les empreses de sectors com la logística i els proveïdors de proximitat, gràcies a aquesta aposta per la relocalització.” Paral·lelament, les empreses també manifesten la necessitat de trobar perfils adequats, ja que es troben en la situació que han de formar gent per a una feina per la qual no estan preparats, i això representa un esforç econòmic molt gran per a les empreses. Com a Unió Empresarial de l’Anoia, davant d’aquest escenari, “demanem a l’administració una bona gestió de la situació, que es marquin unes bones previsions que minimitzin els riscos, que es faci una bona política econòmica i l’adopció de reformes. Cal un suport financer i ajuda directa des de l’administració al teixit econòmic, ja que si aquesta situació no millora, moltes empreses presentaran la seva fallida. D’altra banda, creiem que la gestió dels Fons Next Generation de la Unió Europea, requereix millores estructurals, on es permeti que arribin realment aquests recursos directament a les empreses i pimes. I des d’aquí volem fer una crida a la unitat a totes les patronals i agents socials representants dels treballadors, per fer una demanda conjunta per la consolidació i creixement de les empreses, que garanteixi una estabilitat econòmica i una consolidació dels llocs de treball.”
espai patrocinat
febrer/2022
47
Territori
Aigua de Rigat fomenta les economies locals amb la contractació de 130 proveïdors L’objectiu de la companyia és contribuir a reactivar les economies locals dels municipis de l’Anoia on presta el servei, generar ocupació i apostar per la sostenibilitat i la reducció d’emissions Aigua de Rigat -companyia gestora del cicle de l’aigua als municipis d’Igualada, Òdena, Vilanova del Camí, Copons, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt- ha contractat 130 proveïdors locals durant el darrer any. Aquest volum suposa aproximadament un 74 % del total de proveïdors i prop d’un 54 % del volum de facturació. Aigua de Rigat contracta proveïdors locals amb el principal objectiu de contribuir a l’enfortiment de les economies locals dels municipis de l’Anoia on presta el servei. La contractació a través de proveïdors del territori on opera permet a la companyia afavorir les economies locals, cada cop més determinants arran de la crisi econòmica derivada de la pandèmia per la COVID-19. A més, la proximitat en el procés de compres permet reduir la petjada de carboni, un element estratègic en la política de gestió de la companyia. En aquesta línia, amb l’objectiu de fomentar la sostenibilitat a tota la cadena de valor com a eix estratègic de la gestió d’Aigua de Rigat, la companyia promou la contractació de proveïdors socialment i mediambientalment responsables.
Els beneficis que suposa la contractació de proveïdors locals, com és contribuir a reactivar les economies locals, generar ocupació i apostar per la sostenibilitat i la reducció d’emissions, són la base per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. El gerent d’Aigua de Rigat, David Gall, ha destacat que, “amb la contractació de proveïdors locals, demostrem el compromís de la companyia amb el desenvolupament local i l’assoliment dels ODS.
Som líders en el sector de l’aigua i tenim un elevat potencial de compra. És per això que, allà on gestionem el servei, volem contribuir a la recuperació econòmica a través de la contractació dels serveis en el territori”. Els proveïdors locals estan especialitzats i proporcionen el material que es necessita per a l’execució del servei i que compleixen amb els requeriments d’Aigua de Rigat pel que fa a criteris socials, mediambientals i d’excel·lència.
“Apostem per una selecció de proveïdors equitativa i transparent, amb un registre de proveïdors que ens assegura que compleixen amb uns mínims requisits en matèria de sostenibilitat, compliance, qualitat, medi ambient, salut financera, i seguretat i salut a la feina”, ha recalcat el gerent d’Aigua de Rigat i ha refermat que “el sector de l’aigua és clau per a la transformació sostenible de l’economia i les economies locals en són una peça indispensable”. El compromís que Aigua de Rigat estableix amb els proveïdors locals és el respecte als valors de desenvolupament sostenible i principis ètics globals. La companyia focalitza les seves accions en garantir la sostenibilitat en tota la cadena de subministrament, impulsar els seus proveïdors a ser avaluats amb criteris de sostenibilitat i transparència, i la traçabilitat de la contractació i compres. En termes contractuals i legals, Aigua de Rigat assegura que els contractes de compra incorporin clàusules de desenvolupament sostenible com un codi ètic, objectius del Pacte Mundial, etc. i inclou el requeriment del compliment normatiu en matèria d’igualtat.
Avancen les obres de renovació de la coberta del dipòsit d’Aigua de Rigat que abasteix Igualada, Vilanova del Camí i Òdena 219
La companyia assumeix el cost de l’actuació i inverteix 780.000 €, aproximadament, en les obres que duraran 195 fins a mitjans de març Les obres de renovació de la coberta del dipòsit Rectangular, que Aigua de Rigat està executant, avancen segons la planificació i es preveu finalitzar-les a mitjans de març. Aquest dipòsit, situat a Igualada, abasteix la totalitat d’aquest municipi, així com diverses zones de Vilanova del Camí i d’Òdena. El dipòsit Rectangular d’Igualada consta de dues cambres independents de 6.000 m3 de capacitat cada una. Després d’haver acabat la instal·lació del nou sostre d’una de les cambres, la companyia ja ha enderrocat el sostre de la segona cambra per procedir a la seva rehabilitació. S’estan duent a terme els treballs de reparació per separat en les dues cambres perquè, mentre es reforça i canvia el sostre d’una cambra, l’altra dona servei a la ciutadania, sense afectacions en el subministrament. Aigua de Rigat assumeix íntegrament el cost de l’actuació i inverteix 780.000 €, aproximadament, en aquestes obres
que suposaran una important millora d’aquesta infraestructura fonamental per al subministrament d’aigua a Igualada, Vilanova del Camí i Òdena. El gerent d’Aigua de Rigat, David Gall, ha destacat que “les obres s’estan duent a terme sense incidències i no hi ha hagut cap afectació en el servei a la ciutadania. Aquesta actuació tan rellevant, que requereix molt temps d’execució pel propi procés de canvi en l’estructura, s’està executant amb celeritat, i s’està minimitzant els riscos i assegurant la protecció de l’estructura del dipòsit”. Aquest dipòsit va ser construït als anys 80 al polígon de les Comes d’Igualada i finançat íntegrament per Aigua de Rigat. El sostre d’aquesta instal·lació, construït de llosa massissa de formigó armat, era l’element més deteriorat i patia un grau d’oxidació avançat i generalitzat en l’estructura interior a causa de les condicions de l’entorn i el pas del temps.