ANOIADIARI 58 (FEBRER 2021) by AnoiaDiari

Dossier

Portes obertes a les escoles

Número 58 · Febrer del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

A les urnes!

Sis anoiencs, amb possibilitats d’entrar al Parlament en unes elecions marcades per la COVID-19. Per primer cop, una presidenciable igualadina A portada P04

Continua la pressió a l’hospital

198 morts més en un any

Baixen el risc de rebrot i la Rt però els ingressos COVID a planta i a l’UCI es mantenen

El passat 2020 Funerària Anoia va registrar 1.017 defuncions. El 2019 van ser 909

Societat P17

Societat P18

La B-224, la carretera més perillosa de la xarxa viària de l’Anoia

La policia d’Igualada va efectuar 99 detencions al llarg del 2020

Un 11% dels enllaços matrimonials a l’Anoia passen per la vicaria

El tram de l’A-2 entre la Panadella i Jorba, amb una intensitat mitjana diària de 28.649 vehicles, el sisè amb més accidents amb camions implicats

Cinc detencions es van produir la nit del 31 d’octubre, durant les protestes contra el toc de queda. Aquella nit es van cremar una vintena de contenidors

Creixen els matriomonis entre persones del mateix sexe: s’ha passat dels cinc enllaços d’aquest tipus el 2012 a la quinzena del 2019

Societat P19

Societat P20

Societat P22

editorial

febrer/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

A les urnes, catalans!

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

l passat 6 de febrer, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat des del 16 d’octubre de 2017, va adreçar una carta als 182.000 socis i sòcies de l’entitat, cridant-los a “omplir les urnes” el 14-F en resposta a “aquells que volen adulterar la voluntat democràtica”. Cuixart va alertar que “si renunciem a les urnes, correm el risc de perdre-ho tot” i que estan en perill “els grans consensos de país, com el model d’escola catalana, la normalització del català o la cultura com a eina de cohesió social”. Cuixart va reclamar la necessitat de bastir nous acords de país que responguin a l’interès de la ciutadania i no als poders de l’Estat”, remarcant que “necessitem una majoria al Parlament i una Generalitat de Catalunya que treballin decididament per assolir una República catalana lliure i justa”. “Lliure i justa”. El president d’Òmnium, que compleix una condemna de nou anys per lluitar pels drets fonamentals i la llibertat, va assenyalar que el que pretén l’estat espanyol amb la repressió “és dividir”, remarcant que continua “sense defensar els interessos de Catalunya”. “Estem tips de tanta impunitat i corrupció borbònica, de tanta desinversió estructural de tants tribunals polítics com el TC, que suspèn les lleis catalanes d’accés a l’habitatge”, va reblar. Cuixart va escriure aquesta carta pocs dies després que, en un acte convocat per Òmnium, tots els presos i preses polítics catalans fessin un acte públic conjunt. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Do-

lors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van llegir el manifest “Per l’amnistia i la República”, amb el qual els presos polítics reclamen un govern que defensi un projecte inclusiu, al servei de la reconstrucció social i l’alliberament nacional, tot destacant que per a avançar cap a aquest objectiu comú han de construir una estratègia compartida: “La repressió dels poders de l’estat sempre busca dividir als que lluiten. Per això, és més important que mai avançar units en la diversitat”. Tant en aquest acte com Cuixart en la seva carta, els presos polítics fan una crida a acudir a les urnes el 14F, malgrat “que els mateixos tribunals que van perseguir els ciutadans per votar l’1 d’octubre, ara posen en risc la salut de la societat catalana imposant eleccions en plena tercera onada de la pandèmia.” Tot i que lamenten que “hagin obligat la ciutadania a triar entre la protecció del dret a la vida i el dret a la participació política”, han fet una crida a continuar exercint “drets democràtics i cap xantatge de l’estat alterarà la responsabilitat de construir una república catalana al servei de la llibertat, el benestar i la cohesió”. “Parapetats darrere de tribunals que continuen fent política, el seu menyspreu a les institucions i a la societat catalana és tan gran, que estan disposats a posar en risc la salut dels votants i la legitimitat democràtica dels resultats” remarquen. Els presos polítics demanen una “mobilització “massiva” i que “cap vot no es quedi a casa”. Catalans, a les urnes!

Els presos polítics catalans demanen una “mobilització massiva” i que “cap vot no es quedi a casa”. Catalans, anoiencs, a les urnes!

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Aniràs a votar el 14F? AMB EL SUPORT DE SÍ 59.1% NO (PER MOTIUS POLÍTICS) 16.1% NO (PER MOTIUS SANITARIS) 24.8%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

El carrer d’Òdena d’Igualada ha de ser per a vianants?

SÍ 64.1% NO 35.9%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

384

a portada

Segons la Junta Electoral de Zona d’Igualada, fins a un total de 384 anoiencs que estaven cridats a formar part de les meses electorals, han presentat al·legacions per no assistir-hi,

L’Anoia, cridada a unes eleccions en què pot obtenir una representació rècord al Parlament Alba Vergés, amb tota seguretat, i Àngels Chacón, Marc Castells, Jordi Riba, Judit Guàrdia i David Alquézar tenen força probabilitats d’entrar al Parlament aquesta futura legislatura. Les eleccions arriben amb una presidenciable anoienca per primer cop, Àngels Chacón, i una altra candidata, amb un vincle molt important amb Igualada, Laura Borràs, amb opcions de guanyar-les

FRANCESC VILAPRINYÓ

Si les eleccions del 21 de desembre de 2017, les penúltimes, es van fer en un moment històric completament excepcional (de fet, no les va convocar ni el Govern, van ser imposades via 155), les d’aquest diumenge 14 de febrer tampoc han estat fixades de manera definitiva pels representants dels catalans i les catalanes, sinó pel TSJC, que suspenia el decret del Govern que les situava el 30 de maig. L’escenari que surti dels comicis serà excepcional també i segons els resultats i la configuració del Govern, podria ser nogensmenys excepcional per a l’Anoia. Sis persones de la comarca poden entrar al Parlament com a diputats. D’això en dependrà, bona part, qui guanyi els comicis i qui formi l’executiu català que ha de portar les regnes del país fins al 2025, si tot va bé. La pandèmia ha condicionat el darrer any, la convocatòria d’eleccions i també les votacions, que tot apunta que podien tenir una abstenció inèdita, més pròpia dels anys 80 i 90. Des del 2006, la participació sempre ha anat en augment a la comarca. Aquell any van votar un 56,4% dels electors, mentre que el desembre de 2017 la xifra havia escalat a 82,77% del total de persones convocades. Van votar 72.695 anoiencs i anoienques. Mai n’havien votat tants. En les eleccions de fa dos anys al Congrés, en un moment d’alta polarització política i sense pandèmia, van votar 68.667 persones, un 77,05%. Amb el virus com una espasa de Dàmocles pels que aniran als col·legis i, sobretot, per aquells que la sort o la dissort ha portat a les meses —segons la Junta Electoral de Zona, 384 anoiencs s’han excusat per no ser-hi—, els llocs de votació habituals s’han canviat per nous espais on es puguin garantir millors condicions de distància i ventilació. Unes eleccions, doncs, en un context inèdit per com es fan i quan es fan, però mirant a l’Anoia, amb opcions d’aconseguir una representació històrica al Parlament.

82,77 78,37 67,23

70,24

69,23

65,8

65,45

61,49

60,89

63,71 56,39

1980

1984

1988

1992

1995

1999

2003

2006

59,3

2010

2012

2015

2017

Participació a les eleccions al Parlament de Catalunya a l’Anoia (1980-2017)

Mai la comarca ha tingut més de tres diputats al Parc de la Ciutadella. A partir del dia 15, segons els resultats, poden arribar a haver-hi sis anoiencs entre Parlament i Govern. Podrien ser cinc igualadins i un tousenc. Aquestes eleccions porten per primer cop una presidenciable igualadina, Àngels Chacón, pel PDeCAT, i una altra presidenciable amb un vincle molt fort amb Igualada, Laura Borràs, de Junts. La que entrarà segons totes les travesses al Parlament és l’actual consellera de Salut, Alba Vergés, d’ERC, que és al lloc número sis de la llista republicana. Hi ha docs, la presència gairebé segura d’Alba Vergés i les altres cinc són força probables. El PDeCAT pot obtenir representació i això portaria a dos igualadins a la Ciutadella: Àngels Chacón i el seu número tres, Marc Castells, batlle d’Igualada. Uns bons resultats d’ERC i que formi part del Govern (pot pactar a dreta i a esquerra, amb l’espai postconvergent o amb Comuns i la CUP), permetrien de ben segur l’entrada del batlle de Tous, David Alquézar, al lloc número 24 de la llista republicana. L’entrada al Govern i que es cedís

l’acta de diputat dels consellers i conselleres més ben situats és una pràctica habitual i, així, Alquézar té força opcions. Les mateixes que la igualadina Judit Guàrdia, de JxCat, que és al lloc 25è de la llista juntera que encapçala Laura Borràs. Si els junters poden formar Govern, a més de Laura Borràs, les renúncies a l’escó situarien a Guàrdia com a diputada. També, amb molts números per entrar, hi ha el socialista Jordi Riba. És el dinovè a la llista que lidera Salvador Illa i el PSC, segons totes les travesses, sembla que creixerà en nombre d’escons, a costa de C’s. Amb els resultats de tots els comicis catalans fins al 2006 (quan el PSC tenia per sobre de 30 escons i sempre més d’una vintena a la demarcació de Barcelona), l’igualadí serà al Parlament. La comarca també té una important representació a les altres llistes. Carmen Manchón, regidora de C’s a Igualada, és a la llista del partit taronja. Hi ha dos cupaires anoiencs, l’exbatlle de Capellades Aleix Auber i l’actual batllessa de Vallbona d’Anoia, entre els 25 primers. L’igualadí Rafa Moya figura al lloc 40 de la candidatura dels

TRAVESSES La patacada de C’s que apunten les enquestes pot portar al PSC a recuperar els electors que tenia fa quinze anys, amb unes xifres que permetrien l’entrada del socialista Jordi Riba al Parlament. PUGNA La pugna més interessant, la que mantindran Junts i PDeCAT pel centredreta independentista a l’Anoia. Bona part de les opcions de Chacón de poder tenir pes al Parlament reposen en un bon resultat al seu territori, on Marc Castells ostenta la batllia.

Comuns. Les alcaldesses Noemí Trucharte i Bàrbara Ortuño estan també a les llistes socialista i republicana, respectivament. La incògnita de com es repartiran els vots en el bloc independentista La nostra comarca és una de les de la demarcació on el bloc independentista ha obtingut la majoria en els comicis al Parlament, tant de 2015 com del 2017. El desembre de 2017, JxCat, ERC i la CUP van assolir el rècord de vots independentistes, 37.285, gairebé un miler més que al referèndum de dos mesos i mig abans, quan van sumar 36.366 vots. El previst descens de participació pot condicionar que es reeditin unes xifres que han anat a l’alça en les darreres convocatòries. A les “plebiscitàries” del 2015, la suma havia estat de 35.349. Des d’aquell 2015 s’ha passat de dues forces independentistes a quatre. Ara, l’espai postconvergent s’ha bifurcat entre Junts i el PDeCAT. Dues formacions que mantenen un pols per un espai gairebé idèntic, el del centredreta independentista, on també es poden escapar vots cap a Primàries o el PNC. A Igualada i l’Anoia, el PDeCAT té una força notable, ja que controla les dues principals batllies amb Marc Castells i Josep Llopart. Serà un dels territoris on la pugna fratricida conciti més atenció. Una altra incògnita: Acumularà el PSC el vot unionista i rellevarà C’s? La previsible desfeta de Ciutadans que dibuixen les enquestes ha de beneficiar, inicialment, al PSC i en menor mesura l’opció feixista de Vox. Els socialistes es van recuperar en part les dues darreres eleccions dels seus pitjors resultats, el 2012. C’s va assolir uns resultats excepcionals el 21-D, 17.829 vots a l’Anoia, 9.000 vots més que els socialistes. Abans de l’eclosió d’Albert Rivera, el PSC havia obtingut 14.580 vots, el 2003, unes xifres a les quals -malgrat la baixa participació- el PSC de l’Anoia espera tornar-se a atansar.

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F

“Estem decidits a avançar cap a la independència de Catalunya” per seguir avançant en aquest procés de construcció de la república catalana. Ara ja hem tingut un govern amb partits independentistes, i en canvi no hem avançat cap a la independència. Per tant, el nostre objectiu i la nostra condició bàsica per formar un Govern és un que sigui un govern amb partits independentistes i que dirigeixi la seva actuació de govern cap aquest objectiu.

TCM

Què és el primer que farà si és proclamada presidenta de Catalunya? Amb el context actual de crisi social, econòmica i sanitària, la primera mesura que duré a terme és un pla d’obertura segura, que garanteixi la salut de les persones i també la salut de la nostra economia. Fins ara s’ha actuat a reacció per lluitar contra la pandèmia i salvar vides, però hem de començar a aprendre a conviure-hi i treballar per continuar garantint la vida, en el sentit més ampli, dialogant amb tots els sectors afectats per trobar les vies òptimes. Per això, proposaré fer una taula amb agents econòmics per treballar amb mesures com ara ajuts que cobreixin fins al 50% de les pèrdues que han patit aquest any, especialment les pimes i sectors com el turisme, l’esport o la cultura. També una taula social amb entitats del sector per donar suport als més damnificats per la covid, com són les dones, les persones aturades o la gent gran. I per aconseguir-ho ens calen recursos. Per aquest motiu demanaré als partits amb representació al Parlament de fer un front comú per aconseguir els fons que Europa ha posat a disposició així com reclamar a l’Estat que demani crèdits del MEDE, per una suma de 4.500 MEUR que podem injectar a la nostra economia.

Junts comparteix un espai polític de centre amb el PDeCAT. Quina és la diferència entre les dues formacions? Àngels Chacón ha marcat molt un perfil empresarial i incideix en això? Hi ha possibilitats que es tornin a conciliar? I si no, creu que l’espai que representeu ha de tenir una candidatura en l’àmbit municipal diferenciada? Som una formació nova que neix de la suma de perfils molt transversals, orígens i perfils professionals i ideològics diversos i aquesta és la nostra riquesa, la nostra fortalesa. Tenim un projecte clar i ambiciós, per fer d’aquest país punter en tots els àmbits, social, econòmic, empresarial, tecnològic, mèdic... per ser el referent europeu del sud d’Europa en gestió de la crisi, en recuperació i en innovació. Dit això, com li apuntava al principi, la fortalesa de Junts per Catalunya és aquesta voluntat de suma, i per això tenim les portes obertes a tothom que estigui disposat a treballar units per aconseguir la independència i gestionar el país amb solvència.

Si no obté majoria absoluta, obrirà les portes a altres forces independentistes per formar govern? Nosaltres treballem en aquesta campanya per guanyar bé i fer un govern de Junts per Catalunya fort, per afrontar amb solvència la sortida de la crisi i per treballar amb ambició per assolir la independència. Sempre dic que volem deixar de ser independentistes per ser independents, per poder disposar dels nostres recursos i que Catalunya pugui actuar amb les eines d’estat, tal com una gran majoria dels ciutadans ha expressat repetidament a les urnes que és el que vol pel país. I també sempre hem dit que som els de la unitat, que la millor manera de ferho és junts, per tant qualsevol acord postelectoral serà amb forces que ambicionin el mateix, forces independentistes. I si guanya Esquerra? Què han de posar damunt la taula perquè entri JxCat al govern? Com li deia, nosaltres fem la campanya centrats en guanyar bé, per poder governar bé, perquè un Govern dirigit per Junts és la garantia

Vostè té molt carisma entre la ciutadania. Ho hem pogut veure cada vegada que ha visitat la comarca. La gent l’atura pel carrer. Què li comenten? Què li demanen? Estem molt contents i agraïts del suport que rebem a tots els llocs. Ens donen ànims per nosaltres i paraules de record pels presos polítics, pels exiliats i pel president Puigdemont. Són la nostra força i els ho devem tot.

Laura Borràs Candidata de Junts per Catalunya

Vostè ha format part del Govern. Ha estat consellera de Cultura. Com valora aquesta darrera legislatura, amb un Govern format per dues forces independentistes, però que no ha avançat cap a la República? L’anterior legislatura hem notat més que mai la repressió de l’Estat i de com n’arriba a estar de lligada de mans i peus Catalunya La legislatura va començar amb la no-investidura del president Puigdemont, i va acabar amb la inhabilitació del president Torra. No han estat tres anys

“

“Sempre dic que volem deixar de ser independentistes per ser independents, per poder disposar dels nostres recursos i que Catalunya pugui actuar amb les eines d’estat, tal com una gran majoria dels ciutadans ha expressat repetidament a les urnes que és el que vol pel país.” “Fem la campanya centrats en guanyar bé, per poder governar bé, perquè un Govern dirigit per Junts és la garantia per seguir avançant en aquest procés de construcció de la república catalana. Ara ja hem tingut un govern amb partits independentistes, i en canvi no hem avançat cap a la independència. Per tant, el nostre objectiu i la nostra condició bàsica per formar un Govern és un que sigui un govern amb partits independentistes i que dirigeixi la seva actuació de govern cap aquest objectiu.” “L’anterior legislatura hem notat més que mai la repressió de l’Estat i de com n’arriba a estar de lligada de mans i peus Catalunya.” “Catalunya fa anys que pateix un control per part de l’Estat que no ens en podrem desempallegar del tot fins que no siguem independents.”

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F fàcils i n’hem de treure lliçons, perquè hem vist que malgrat tenir un parlament i un govern amb partits independentistes no ha implicat seguir fent passes cap a la independència. Tot i que no “oficial”, Catalunya està sotmesa a un “155” permanent? Absolutament. Només cal mirar el que ha passat aquesta legislatura, en què les forces independentistes no hem pogut avançar per complir amb el que van decidir les urnes el 21D, segurament fruit de la repressió i, de vegades, de l’autocensura. No s’ha permès debatre sobre qüestions com l’autodeterminació o la monarquia al Parlament, sota amenaça judicial si es debatia. Hem vist com s’ha aplicat el 155 digital amb el decret del Govern espanyol que permet controlar i intervenir les telecomunicacions, hem vist el 155 sanitari amb la recentralització de competències en la pitjor pandèmia del segle. Però és que abans del 155 hi havia la intervenció de les finances; i abans el control del TC que suspenia totes les lleis del Parlament; i abans la recentralització de competències; i abans la LOAPA, i la llista segueix. Catalunya fa anys que pateix un control per part de l’Estat que no ens en podrem desempallegar del tot fins que no siguem independents. La repressió, la judicialització, la por... són les úniques armes que té l’estat espanyol per fer front al “problema catalán”? Aquests últims anys hem vist que l’estat està disposat a fer saltar les costures del seu sistema democràtic per tal d’aturar la independència, amb repressió, amb judicialització, amb por... Malgrat que Pedro Sánchez va prometre en la seva investidura que desjudicialitzaria la política no n’ha donat cap exemple: la repressió continua, hi continua havent presos polítics (per molt que Josep Borrell intenti sense èxit i des de les institucions europees fer veure que no), exiliats, artistes i músics perseguits, no ha eliminat la Llei mordassa i la Fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics. Per part de l’estat, no hi ha diàleg ni voluntat que hi hagi ni negociació ni solució política al conflicte polític. Així que sí la judicialització, la repressió i la por són les seves principals armes, sí. Però hi lluitem amb la nostra fortalesa i persistència, que ens ha permès, entre d’altres, tenir victòries judicials que han posat en dubte l’Estat espanyol a Europa, com el cas de les euroordres del president Puigdemont, i els consellers Comín, Puig i Ponsatí. Parlant de por. Vostè ha estat investigada sobre un possible frau. Tem una possible inhabilitació o fins i tot, una condemna de presó. És una causa política? La lawfare actua així: voler posar la por al cos a la dissidència política. Per tant jo no els facilitaré la feina,

i defujo d’aquest marc mental a què ens volen abocar. No hi ha causa judicial. I com que no hi ha causa, no hi pot haver condemna. Sempre he donat les explicacions quan les havia de donar i estic molt tranquil·la amb la meva consciència perquè sóc innocent. Vostè ha visitat els presos i exiliats polítics. Hi ha prop de tres mil catalans represaliats. Quina sortida hi ha? Una solució política al conflicte polític que passi per l’amnistia i el dret d’autodeterminació. És una proposta compartida per tots els presos polítics i exiliats, perquè és l’única solució que resol el problema de fons, que és que existeix una persecució judicial per causes polítiques. Ja hem vist que els indults i la reforma del codi penal per canviar el delicte de sedició són anuncis que fa el PSOE quan s’acosten les eleccions o quan volen aprovar algun projecte important a Madrid com ara els pressupostos. S’ha de continuar dialogant amb Espanya? Com sabeu sóc una persona del món de les paraules i poso molt en valor el significat de les paraules. I dialogar s’ha de dialogar sempre, com parlen dues persones. Això és un diàleg. Nosaltres defensem la negociació, que és el procés a partir dels quals es resolen els conflictes arribant a acords. I aquesta negociació ha de ser entre iguals, amb un mediador, i hi ha de comptar amb garanties del compliment dels acords que s’hi arribin. Molta gent reclama unitat de l’independentisme. Vostè també? Què ha fet malament l’independentisme des del 2017? Què hauria fet vostè diferent? Junts som un projecte que vam néixer perquè enteníem aquesta necessitat d’anar units. La unitat és una de les claus de l’èxit de l’1 d’octubre. Per tant, nosaltres sempre la defensarem. Si no ens podem unir de forma prèvia a unes eleccions, ho hem de fer de forma posterior, formant un Govern que faci la independència, i teixint una estratègia unida entre partits i entitats socials per avançar. També hi ha decepció entre la ciutadania que va participar, que va creure en l’1 d’octubre...

Què els diria? Que no defalleixin i que mantinguin viu aquest compromís que va fer possible el referèndum, com han fet aquests tres anys. La gent mai falla, i no fallarà. Els demano que ens exigeixin als polítics a seguir avançant, perquè el seu compromís és el nostre. A Catalunya, prop d’un 80% de la població vol decidir sobre el seu futur. A Espanya no volen donar sortida política al conflicte? Donar una sortida democràtica a una proposta que defensa el 80% de la ciutadania és el normal en tots els països democràtics. Per tant, segurament el problema de l’estat espanyol és en la seva concepció de la democràcia, que no és tan consolidada com van dient pel món. A Espanya, a part del “conflicte” amb Catalunya, hi ha una crisi de valors democràtics, de llibertats? Estan en perill? Aquests tres anys hem vist que l’estat espanyol és capaç de tot per aturar l’independentisme, fins i tot fent saltar pels aires un dels pilars de la democràcia com és la separació de poders. No crec que sigui nou, sinó que és una idea empeltada en la concepció nacional d’Espanya. L’extrema dreta pot entrar al Parlament. Com valora aquesta situació i l’auge de l’extrema dreta. Si l’extrema dreta entra al Parlament, ens haurà de fer reflexionar a tota la societat i analitzar què mou a la gent a donar el seu vot a partits xenòfobs, homòfobs, racistes, que menystenen els drets de les dones. S’ha generat un debat molt important per aquestes eleccions que és el de com hem de tractar l’extrema dreta. Si volem fer política rigorosa i seriosa, crec que ens haurem d’asseure els partits i parlar de com gestionarem aquesta situació. Tots ens hauríem de comprometre que si arriben al Parlament, no decidiran les majories, no marcaran l’agenda política del govern i, per descomptat, que l’extrema dreta del Parlament de Catalunya no decidirà el Govern de la Generalitat. Com a presidenta, a part de l’agenda sobiranista, quin creu que seran els grans reptes de país per als pròxims anys? Tenim el repte immediat de la ges-

“

“Aquests últims anys hem vist que l’estat està disposat a fer saltar les costures del seu sistema democràtic per tal d’aturar la independència, amb repressió, amb judicialització, amb por...”· “Per part de l’estat, no hi ha diàleg ni voluntat que hi hagi ni negociació ni solució política al conflicte polític.” “Donar una sortida democràtica a una proposta que defensa el 80% de la ciutadania és el normal en tots els països democràtics.” “Aquests tres anys hem vist que l’estat espanyol és capaç de tot per aturar l’independentisme, fins i tot fent saltar pels aires un dels pilars de la democràcia com és la separació de poders.” “Si l’extrema dreta entra al Parlament, ens haurà de fer reflexionar a tota la societat i analitzar què mou a la gent a donar el seu vot a partits xenòfobs, homòfobs, racistes, que menystenen els drets de les dones.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Laura Borràs

tió de la COVID, aquesta pandèmia que ara ja és una sindèmia, perquè els seus efectes traspassen els sanitaris, provocant una crisi econòmica i social. Per tant, tenim el repte de la recuperació d’aquesta triple crisi. I a més a més, hem d’afrontar el repte del canvi climàtic; la revolució digital; la cohesió social i la cohesió territorial, tenir un país viu que sempre diem nosaltres; tendir cap a una economia del coneixement... És a dir, hem de construir la Catalunya del futur. Vostè ha dit repetidament que en aquestes eleccions “ens hi juguem molt”. Què es juguen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i l’Anoia el 14-F? Que hi hagi els responsables d’un Govern que ha fet la pitjor gestió de la crisi a tot Europa, com és el cas del Govern espanyol, o que ho gestioni que amb els pocs recursos ha fet mans i mànigues per ajudar els sectors més afectats per la crisi, Que hi hagi els que busquen la confrontació i la repressió o els que volem la independència. Vostè, si és presidenta, s’ha compromès a ratificar els compromisos derivats de l’u d’octubre. Com ho farà? Nosaltres sempre hem defensat que la millor solució és la via de la negociació entre iguals, de govern a govern, entre la Generalitat i el govern de l’Estat, per trobar una sortida acordada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquesta és la solució que proposen els països veritablement democràtics quan es troben un repte d’aquestes característiques. Ho va fer el Regne Unit amb Escòcia i el Canadà amb el Quebec. Però l’Estat espanyol no respon als estàndards d’aquests països democràtics. I, per tant, la negativa de l’estat espanyol a negociar no ens ha d’impedir fer passes en direcció a respondre a un anhel majoritari de la ciutadania de Catalunya. Des de Junts per Catalunya hem explicat que el que volem fer és comptar tant amb el 50% vots com amb el 50% dels escons. Estem decidits a continuar avançant cap a la independència, i fer-ho amb una primera resolució al Parlament per reforçar aquest resultat electoral. Per tant, parlem en termes d’una majoria absoluta independentista. Per reafirmar aquest compromís, la nostra voluntat és fer-ho de manera solemne al parlament, per marcar que l’objectiu d’aquesta legislatura és anar fent passes per assolir la independència. Hi ha gent que “té pressa”. Què és més important: el com que el quan? El que és important és fer-ho quan toqui perquè estem preparats. Com somia la futura República catalana? Una república lliure, democràtica, feminista, amb igualtat d’oportunitats i on ningú quedi enrere.

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F

“Àngels Chacón garanteix una política rigorosa i allunyada del populisme” FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen Catalunya i l’Anoia el 14-F? Els catalans i els anoiencs s’hi juguen si volen continuar amb un Govern de Junts i ERC que estan barallats permanentment. Al meu entendre, ERC no sap governar i Junts no ho vol. En canvi, es poden posar en mans d’un partit que té la representativitat d’un grup d’alcaldes i alcaldesses que toquen de peus a terra, entenen la dificultat del moment i saben què caldrà a partir del dia 15. Cal resoldre coses amb la voluntat de fer el nostre país gran. Màxima aspiració nacional, però amb pragmatisme. L’Àngels Chacón ha demostrat a l’Ajuntament, com a directora general i com a consellera, un tarannà que ens fa pensar que farà polítiques rigoroses i lluny del populisme. Quines grans propostes aporta el PDeCAT per l’Anoia i el país? Cal una aposta per les infraestructures a l’Anoia, que generen oportunitats i llocs de treball. El nostre programa econòmic i social es pot definir amb una línia: el millor subsidi és un lloc de treball. Apostem per desdoblar la C-15 i la B-224. Fer la Ronda Sud de Montbui fins a Jorba i l’arribada de les aigües de la Llosa del Cavall al nord de l’Anoia i els seus municipis. Millors infraestructures ferroviàries. En matèria de seguretat, crear una comissaria a l’Anoia sud i a l’Alta Anoia, amb més efectius i seguretat a la comarca. Desenvolupar plans directors urbanístics que permetin generar més activitat econòmica i una llei urbanisme que permeti als nostres pagesos que vulguin donar oportunitats als seus fills i filles, per poder seguir treballant en les seves explotacions. També l’arribada del 5G a diferents punts de la comarca. Aquesta és la línia per l’Anoia i a tot el país apostem per l’activitat econòmica i la seguretat, un sistema que protegeixi les persones més desafavorides. Les estructures d’estat que va crear els governs de CiU com els Mossos d’Esquadra, la nostra televisió, la llei de normalització lingüística: estructures més sòlides per ser independents en un futur pròxim. I en el cas d’Igualada, la Generalitat ha de seguir apostant pel projecte universitari, una de les demandes que tenim. I no oblidar les infraestructures sanitàries, com millorar l’Hospital Universitari i un nou CAP, al Passeig, que rellevi el CAP Anoia. Aquest equipament seria al costat del nou Campus Salut, on podrem tenir un hub de coneixement molt important. La línia del partit és molt crítica amb l’actual càrrega fiscal i en especial amb l’impost de succes-

Marc Castells Candidat anoienc del PDeCAT

sions, però quina fórmula hi haurà per mantenir l’estat del benestar i les ajudes als sectors afectats pels tancaments, si baixa la recaptació? És clar que els experts fiscalistes avisen que pujar impostos no és recaptar més. El que no es pot permetre és el dumping fiscal d’algunes comunitats, que descapitalitza el nostre país. Cal que l’impost de successions, que grava les nostres classes mitjanes, sigui eliminat. El divorci PDeCAT-Junts sembla que va per llarg. La ruptura no complica encara més la unitat de l’independentisme? Era necessària? El divorci està fet. No ens hem mogut d’on érem. Tenim un model de societat propi: la col·laboració público-privada i la llibertat d’elecció són els eixos principals, així com la protecció social de la gent.

“

“Cal una aposta per les infraestructures a l’Anoia.” MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Marc Castells

PDeCAT, Junts, ERC i CUP, a més de Primàries. Quin estímul té el votant independentista amb tant fraccionament i sense cap certesa de com aconseguir almenys un referèndum? El votant independentista sap on pot triar: el “no” a tot d’alguns, la mala gestió dels altres, els manuals de com ‘okupar’, o bé pot triar el PDeCAT, que va pel carril central de la nostra societat. De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou president de la Generalitat de Catalunya? Per descomptat, a cap feixista, però tampoc ningú que no tingui un projecte clar de país ni com afrontar els problemes socials i econòmics de la gent. No volem cap president que no tingui a Catalunya com una prioritat.

“

“El votant independentista sap on pot triar: el “no” a tot d’alguns, la mala gestió dels altres, els manuals de com ‘okupar’, o bé pot triar el PDeCAT, que va pel carril central de la nostra societat.”

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F

“Farem un nou CAP a Igualada, l’ambulatori del Passeig ha quedat petit” FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen Catalunya i l’Anoia el 14-F? Molt! O com ha dit l’Oriol Junqueras alguna vegada, ens hi juguem tant que gairebé ens ho juguem tot. La pandèmia és una crisi sanitària, sí, però a més a més ha provocat una crisi econòmica, social i emocional importantíssima. Caldrà treballar bé i amb totes les forces per la recuperació i la reconstrucció del país, però també hem de saber aprofitar l’oportunitat que ens dóna de fer una bona transformació. És un repte sobre un altre, però mil oportunitats, i sempre sense deixar ningú enrere. Això implica seguir enfortint l’estat del benestar: Educació, salut, feina, habitatge. En l’anterior crisi econòmica, la dreta catalana i la dreta espanyola van decidir retallar: retallar serveis públics, retallar drets i retallar en el suport a la gent. Va ser un error, està demostrat i van sumar crisi sobre crisi. Ara la recepta i la solució la podem liderar des de l’esquerra. Ho hem demostrat al capdavant les Conselleries, acabant amb les retallades i assolint màxims històrics d’inversió en salut, educació i serveis socials. Ens hi juguem tirar el país endavant i fer-ho amb tothom i per a tothom. I sabem que tirar endavant vol dir també tenir força per arribar a acords. Estic convençuda que no tindrem un país plenament just, net, pròsper i evidentment lliure sense la República Catalana. Quines propostes aporta ERC? Quines polítiques noves creu que cal implementar en la pròxima legislatura? Com deia, polítiques de transformació. Estem en ple segle XXI. La societat va de pressa i nosaltres hem de ser resilients, adaptar-nos i agafar el tren del futur. Tenim davant oportunitats noves, tenim els fons Next Generation EU que si els sabem aprofitar podrem transformar en visió de futur i igualtat d’oportunitats. El govern espanyol del PSOE proposa el de sempre, donar el protagonisme a l’IBEX-35. A Catalunya nosaltres proposem evitar-ho i aconseguir que els fons els pugui aprofitar el nostre teixit social i productiu per fer la transició ecològica que necessitem, la digitalització d’administracions i empreses, destinar-los a la ciència i la investigació, les ciències de la vida, noves teràpies i medicina personalitzada, nova mobilitat, nova gestió dels boscos i dels residus, i tants altres projectes. El nostre país té un teixit social i cívic fort que acompanya les persones

“

al llarg de la vida. Això té molta importància. Ho hem vist amb la pandèmia. Què enyora la gent? Què enyorem? Enyorem el que val la pena, el que ens fa feliç. Hem de posar la mirada aquí, a fer créixer aquest teixit, aquestes xarxes. I fer-ho amb valors republicans de dalt a baix i de baix a dalt. Tenim grans reptes al davant com a país i nosaltres, des d’ERC estem disposats i disposades a liderar i encapçalar. Hem demostrat que quan toca arremangar-se i fer la feina, hi som com sempre i no abandonem a ningú. Som al costat de la gent. Les conselleries d’ERC han portat bona part del pes de la crisi de la COVID-19. Hi ha hagut una xifra molt gran de morts a Catalunya i moltes crítiques a la gestió, amb el contracte amb Ferrovial. Ha faltat autocrítica? Primer de tot vull tenir un record per totes les persones a qui el virus ha pres la vida i per les seves famílies. I no em cansaré mai de reconèixer als professionals sanitaris tota la feina que han fet i segueixen fent per salvar totes les vides que ha estat possible salvar i en definitiva, tenir cura de tots nosaltres. Hem viscut, de fet, estem vivint una situació brutal que no sempre ens ha deixat temps per meditar decisions i que ens ha fet tensar el sistema com no havíem fet mai. Fa un any no podíem imaginar que viuríem tot el que hem viscut. Cap de nosaltres. Ni aquí, ni enlloc. I sí, la gestió d’aquesta pandèmia ha sigut i continua essent molt complexa, efectivament. A tot el món. Països que eren el nostre mirall en polítiques públiques han patit de forma encara més brutal que nosaltres la pandèmia, països que vèiem que tenien una situació millor que la nostra han acabat patint onades similars o superiors. Ningú del nostre entorn se n’ha escapat. I tots i totes hem anat aprenent del virus a marxes forçades, sempre volent avançar-nos al que vindria. Evidentment nosaltres fem tota l’autocrítica que cal, sempre. I creiem que és sa i positiu fer-la. Aprenem dels errors i els corregim. I com deia partíem d’un desconeixement absolut del virus que hem hagut d’anar pal·liant amb els aprenentatges que hem anat adquirint. N’hem après junts amb els grans professionals i experts que en tot moment ens han estat aportant la seva visió i coneixements. I una cosa els puc assegurar: tot el meu equip, totes les persones que treballen al departament de Salut, al Servei Català de la Salut i tots i totes les professionals sanitàries d’aquest

“Estic convençuda que no tindrem un país plenament just, net, pròsper i evidentment lliure sense la República Catalana.”

Alba Vergés Candidata anoienca d’Esquerra país s’han deixat la pell per aturar el virus i salvar vides. Totes i cada una d’elles mereixen els aplaudiments que els vam fer a l’inici d’aquest malson i totes i cada una d’elles són herois i heroïnes de la nostra societat. La tensió entre Junts i ERC, permanent, fa desitjable que siguin socis al Govern de nou? Entre independentistes ens hem d’entendre. És així. I per tant, jo no penso contribuir ni un minut en posar el dit a l’ull a un company de viatge. Volem fer la República i per fer-la caldrà entendre’ns, amb JxCat i amb la CUP. I és evident que en moltes coses no coincidim, però hem de potenciar aquelles que ens uneixen perquè només si ens entenem podrem aconseguir l’objectiu. Com deia a l’inici, només sumant i arribant a acords assolirem la República que tots desitgem. I hem de sumar per avançar, hem d’oblidar la lògica partidista, la política dels de sempre pels de sempre. Pactes com el de la Diputació de Barcelona no es poden repetir, no es pot regalar la presidència d’una de les principals institucions del nostre país a un partit del 155, no hi ha excuses. Junts per Catalunya i el PDeCAT s’han de comprometre a oblidar la lògica partidista, l’intercanvi de cadires entre els de sempre, prou de tapar-se les vergonyes als uns als altres. Si volem avançar cap a la República, els independentistes ho hem de fer des de l’honestedat, lluitant contra la corrupció i sense perdre cap espai. Mai més. Per això des d’Esquerra Republicana hem fet una proposta clara, apostem per un govern de front ampli liderat per nosaltres i amb JxCat, els Comuns i la CUP. Volem una gran majoria per

l’amnistia, que treballi per la gent i per fer un referèndum d’independència. Quines accions pensa que són innegociables per a l’Anoia, els pròxims quatre anys? Crec que l’Anoia ha de liderar diverses reivindicacions que són imprescindibles pel territori com per exemple el tren ràpid amb Barcelona. Se’m fa estrany que en els últims onze anys el govern d’Igualada no hagi estat la punta de llança d’aquesta reivindicació, sincerament. Hem d’apostar per millorar molt les connexions i les infraestructures a la comarca i francament crec que calen nous lideratges que tinguin projecte, que tinguin la visió per fer créixer el territori i buscar un model econòmic i productiu que generi riquesa i ocupació. El repte és una comarca amb teixit econòmic, social i una mobilitat que acosti la gent a la comarca perquè hi pugui viure o treballar. No la que tenim ara, on molta gent ha de marxar a treballar fora. En l’àmbit de Salut a la comarca, quins projectes té per als pròxims anys? Doncs miri, estic molt contenta de poder explicar-li que aviat construirem un nou CAP a Igualada. El CAP Anoia actual, el de davant de l’estació, ha quedat petit, necessitem més espai, un nou equipament que permeti augmentar la resolució de l’atenció que es fa a la primària i millori el confort dels professionals i de la ciutadania. Des del Departament de Salut ja estem treballant en la definició del nou centre i ja ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament per buscar-li la millor ubicació possible.

“La societat va de pressa i nosaltres hem de ser resilients, adaptar-nos i agafar el tren del futur. “ “Tenim grans reptes al davant com a país i nosaltres, des d’ERC estem disposats i disposades a liderar i encapçalar. Hem demostrat que quan toca arremangar-se i fer la feina, hi som com sempre i no abandonem a ningú. Som al costat de la gent.” “Volem fer la República i per fer-la caldrà entendre’ns, amb JxCat i amb la CUP. I és evident que en moltes coses no coincidim, però hem de potenciar aquelles que ens uneixen perquè només si ens entenem podrem aconseguir l’objectiu.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Alba Vergés

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F

“Sabem que un pacte amb l’Estat no té futur. Cal ser valents”

“

FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen Catalunya i l’Anoia el 14-F? El futur. La crisi sanitària no té precedents i la crisi socioeconòmica que hi havia s’agreujarà. I hi ha una crisi de la democràcia: el règim del 78 s’ha de tombar. Està perpetuat a les nostres institucions, a la policia, al sistema judicial. Cal un canvi de cicle polític i deixar enrere aquest règim i trencar amb la desil·lusió dels darrers anys. Cal treballar en un projecte per a un país emancipador, republicà i emancipador. Quines propostes aporta la CUP-Guanyem? Quines polítiques noves creu que cal implementar en la pròxima legislatura? Fer una gestió decisiva i valenta del sistema sanitari. Han quedat clares les mancances cròniques del sistema de salut pública. Si volem un projecte de país transformador, cal un canvi socioeconòmic profund i que hi hagi un control públic dels sectors estratègics i indispensables. Cal canviar el model i erradicar la pobresa. Fer una banca pública i una reforma fiscal, que faci que les grans fortunes aportin més. També posem molt èmfasi en una renda bàsica universal mínima i el dret a l’habitatge. L’elector independentista que votava els partits que portaven al programa la independència, com s’ha de sentir ara? Quin estímul pot tenir per votar? Depèn. Si els electors havien votat Junts o ERC, poden sentir-se decebuts. La CUP té un guió molt clar de com aconseguir la independència. Sabem que un pacte amb l’Estat no té futur, cal ser valents. Què ha de fer l’elector? Votar la CUP. La CUP ha facilitat la investidura de dos presidents de l’òrbita de CiU-Junts per Catalunya. Quin canvi qualitatiu pot esperar el seu electorat perquè ara pugui influir per fer polítiques d’esquerres? No s’ha inclinat massa cap a la socialdemocràcia i perdut el discurs rupturista? Sempre hem fet polítiques d’esquerres quan hem governat en l’àmbit municipalista o quan hem proposat polítiques al Parlament. Vam fer caure a Artur Mas i vam donar suport al President Puig-

“Si volem un projecte de país transformador, cal un canvi socioeconòmic profund i que hi hagi un control públic dels sectors estratègics i indispensables. Cal canviar el model i erradicar la pobresa.” “La CUP té un guió molt clar de com aconseguir la independència. Sabem que un pacte amb l’Estat no té futur, cal ser valents. “

Meritxell Baqué Candidata anoienca de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

demont a canvi de fer l’1 d’octubre. El suport al President Quim Torra va ser per intentar rescatar el resultat del referèndum. Com que el Govern no ho va fer així, ja no vam plantejar seguir amb el suport al Govern ni ser-hi. Dolors Sabater ha parlat en algun moment d’entrar al Govern. Creu que ha de ser així? I amb qui? Bé. La possibilitat no està tancada. Les bases de la CUP decidiran passades les eleccions quina ha de ser l’aposta de futur. Quines accions pensa que són innegociables per a l’Anoia, els pròxims quatre anys? Les accions innegociables per l’Anoia crec que són transversals arreu del país. Al nostre territori, cal impulsar un Parc Agrari de la

Conca d’Òdena en el que s’aposti per un model agroalimentari sostenible basat en la qualitat i la proximitat. Aquest nou Parc Agrari beneficiarà econòmicament i ecològicament la zona. L’Anoia té un problema greu amb l’atur i cal reduir aquesta taxa, però fomentar els llocs de treball qualificats. També proposem l’impuls d’inversions en R+D en biodiversitat i avançar en la reconversió industrial basada en la transició ecològica. No volem que el valor afegit se’n vagi de la comarca. Demanem també la retirada del PDUAECO i que s’aposti per un model que busqui la comptabilitat de la indústria, l’agricultura, els serveis i el medi ambient. L’Anoia només representa per a moltes forces polítiques hectàrees barates de sòl. Ens volen

malvendre el territori amb hortes solars i eòliques: polígons logístics a la Conca i abocadors al sud de la comarca. I tot al servei dels grans especuladors, mentre que es malbaraten les enormes possibilitats de l’economia social, el nostre potencial agropecuari i la biodiversitat que tenim. De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou president? Cap de l’òrbita del 155, però la resta deixa molt a desitjar, ja que els últims anys hem vist que estan més per les picabaralles de partit i el joc de cadires que no pas la voluntat ferma de tirar el país endavant. Per tant, a qui volem veure de presidenta claríssimament és la nostra candidata, la Dolors Sabater.

“Sempre hem fet polítiques d’esquerres quan hem governat en l’àmbit municipalista o quan hem proposat polítiques al Parlament. Vam fer caure a Artur Mas i vam donar suport al President Puigdemont a canvi de fer l’1 d’octubre.” “L’Anoia només representa per a moltes forces polítiques hectàrees barates de sòl. Ens volen malvendre el territori... I tot al servei dels grans especuladors.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Meritxell Baqué

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F

“Cal passar pàgina i donar prioritat a la gestió”

“

FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen l’Anoia i Catalunya en les pròximes eleccions? Continuar amb la paràlisi des del 2010, amb la confrontació constant, entre forces polítiques, la mateixa població i dins del Govern, o bé afrontar la reconstrucció del país. Estem convençuts que qui pot fer això últim és Salvador Illa.

“Ens hi juguem afrontar la reconstrucció del país. Estem convençuts que qui pot ferho és Salvador Illa.”

I què proposa el PSC per “reconstruir”? Recompondre el teixit econòmic i productiu, amb la gestió dels fons europeus. Ha de ser la palanca de transformació de l’activitat productiva: economia verda i digitalització. I sense obviar els autònoms i les ajudes per a les pimes, que són la riquesa del país. Que puguin reprendre la seva activitat. Si hi ha un Govern progressista i d’esquerres, ningú quedarà enrere. Garantirem que hi hagi igualtat d’oportunitats. Sense oblidar reforçar el sistema sanitari. Pedro Sánchez i el PSOE fa tres anys que són al govern espanyol, gairebé. Però continua la llei mordassa o la reforma laboral del PP. I els fons europeus sembla que només es negocien amb les grans empreses de l’IBEX i no sabem com aquests diners arribaran a les petites empreses. El fet és que el govern Sánchez no va poder aprovar pressupostos fins a finals del 2020 i pel mig hi va haver dues convocatòries electorals. Hi havia forces polítiques que no van voler aprovar uns pressupostos que beneficiaven Catalunya. Aquests pressupostos d’ara també ho són. Pel que fa a les lleis que comenteu, no s’han derogat, però hi ha modificacions significatives. La legislació laboral no es pot derogar de pla, des del punt de vista legislatiu, calen canvis específics. Hi ha molts àmbits: recursos àmbit social, transferències a les comunitats, orientació de polítiques de l’estat... és un referent el que s’està fent ara. Ho fem diferent del que proposa la dreta o el que proposen els independentistes. Des de 2010 no hi ha cap Govern amb majoria absoluta a Catalunya. Quina combinació hi pot haver que garanteixi una estabilitat? Bé, no hi havia majoria, però la CUP va investir i donar suport als darrers presidents. El país està empatat amb si mateix. Això ens paralitza. Caldran acords i con-

“Si hi ha un Govern progressista i d’esquerres, ningú quedarà enrere. Garantirem que hi hagi igualtat d’oportunitats.“

Jordi Riba Candidat anoienc del Partit Socialista de Catalunya (PSC)

Els partits independentistes fan èmfasi en el fet que no es pot gestionar des de la Generalitat i que és essencial. Qüestions com el corredor mediterrani que el ministre Ábalos celebra, però que es tracta d’un tram de Madrid a Elx. El corredor mediterrani s’està fent. Són obres que s’estan fent en molts trams i dins el finançament europeu s’hi engloben molts sectors.

de Salvador Illa pel que fa a la pandèmia l’avalen per ser president? L’Estat presenta un dels pitjors registres de la Unió Europea pel que fa a la COVID-19? I hi ha hagut autocrítica? Autocrítica tota. Hi ha hagut errors, però és fàcil fer la travessa el dilluns. Els números de la pandèmia són dramàtics arreu. Hi ha una dèria a fer comparatives luctuoses. Cada vegada els països estan en paràmetres molt similars. Depèn dels fluxos de mobilitat i de turisme, però països que en la primera onada se n’havien sortit, ara han empitjorat. Però la conjuntura històrica davant una gran pandèmia és diferent: ara treballem diversos països units, això ha permès desenvolupar vacunes, evitar la competició per qui les té abans. I ara, la vacuna pot estar a l’abast de tothom.

La gestió del govern espanyol i

Què cal fer a l’Anoia fins al 2025

sensos transversals, que permetin resoldre aquesta situació. Cal passar pàgina i donar prioritat a la gestió. Les forces independentistes mateixes ja parlen de “la gestió del mentrestant”, encara que després no siguin capaços de sortir de la dinàmica. Hi ha problemes que no s’han tractat i que estan pendents.

i què proposen? Per exemple, a part de les obres de les carreteres i acabar la Ronda Sud, afrontar d’una vegada el soterrament. Cal un Govern que posi aquestes obres que estaven al calaix i en funció de les disponibilitats econòmiques, que es converteixin en obres. Cal deixar de ser una comarca desafavorida i amb rendes familiars disponibles de les més baixes i no entenem que el Govern continuï sense fer inversions importants. Hi ha poques inversions i això ens condemna, ens posa al vagó de cua. No pot ser que els joves i fins i tot els més formats hagin de cercar oportunitats fora de la comarca. De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou president/a? En cap cas votaria de president un representant de l’extrema dreta.

“El país està empatat amb si mateix. Això ens paralitza. Caldran acords i consensos transversals, que permetin resoldre aquesta situació. Cal passar pàgina i donar prioritat a la gestió. Les forces independentistes mateixes ja parlen de “la gestió del mentrestant”, encara que després no siguin capaços de sortir de la dinàmica. Hi ha problemes que no s’han tractat i que estan pendents.” “Hi ha hagut errors, però és fàcil fer la travessa el dilluns.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Jordi Riba

dossier

febrer/2021

dossier

Portes obertes als centres educatius de l’Anoia

Què cal tenir en compte per triar escola? Triar escola per al vostre fill o filla no és una decisió fàcil, perquè cal tenir en compte algunes qüestions per prendre la millor decisió per al seu futur. A l’escola passarà gran part de la seva infantesa i cal que s’hi trobi a gust. Per això, abans de començar el procés de preinscripció i matrícula és el moment de pensar i decidir quina escola triar per als vostres fills i filles. En aquest sentit, és convenient informar-se i documentar-se per escollir el centre educatiu que més s’ajusti a les vostres expectatives i que considereu que s’adapta millor al vostre fill o filla. El departament d’Educació ens ofereix algunes recomanacions. Cal recollir informació Per prendre una decisió, cal recollir informació dels centres educatius que us interessin, sense descartar aquells que inicialment no havíeu previst, en què podeu tenir en compte els aspectes següents: El projecte educatiu. És important saber com treballen, en quina metodologia es basen, com és la carta de compromís educatiu, com fan els agrupaments d’alumnes, com treballen les competències bàsiques, quin paper té l’infant en l’aprenentatge, l’enfocament coeducatiu i intercultural del projecte, les sortides, si posen deures o no, etc. Heu de valorar si la manera de treballar del centre encaixa amb el tarannà de la vostra família, si us agrada, si és coherent amb la vostra manera d’entendre l’educació, etc. L’ideari de l’escola. És el que defineix el centre i la manera amb què treballa, els principis i les bases de la seva filosofia de treball i valors (allò que defineix el caràcter propi del centre). També n’és important la titularitat (si és un centre públic, privat o concertat, i si és una escola laica o religiosa). Les característiques del vostre fill o filla. Segons la seva manera de ser i interessos tindrà unes necessitats o altres. Per tant, valoreu si li agraden activitats tranquil·les o necessita moviment; si li agrada l’experimentació, la manipulació, les noves tecnologies, els idiomes, els projectes... En definitiva, quina escola l’ajudarà més a desenvolupar al màxim les seves capacitats. Les instal·lacions. Mireu si l’escola té espais oberts, amb llum natural i bona ventilació; espais generadors de coneixement, que potenciïn l’aprenentatge de l’alumnat, o espais polivalents, accessibles, comunitaris o agradables. La relació entre l’escola i les famílies. Demaneu com es fan les reunions i entrevistes amb les famílies, quina és

la participació de les famílies en les decisions de l’escola, com és la comunicació amb la tutora o el tutor, si fan servir agenda, si usen aplicacions informàtiques per comunicar-se, etc. La participació de les famílies. Informeu-vos de l’associació de mares i pares, del consell escolar, de si hi ha pares i mares delegades de classe, de les comissions, etc. Proximitat del centre al domicili. Cal que tingueu en compte aquest aspecte per a l’organització familiar i la conciliació personal i laboral. Els serveis que ofereix. Si hi ha acollida matinal, menjador, activitats extraescolars, etc. Relació de l’escola amb l’entorn. Els projectes amb altres centres del municipi, els projectes comunitaris, etc Com podeu obtenir aquesta informació? - Jornades de portes obertes. Es fan en els centres educatius unes setmanes abans del procés de preinscripció,

amb l’objectiu d’informar-vos perquè tingueu tots els elements per escollir el centre més adequat per al vostre fill o filla. Aquestes jornades són un bon moment per conèixer com són els centres educatius, el seu funcionament, els projectes que es duen a terme, etc. Al mateix temps, representen l’inici de la relació amb el centre, la qual afavorirà la vostra integració i participació activa en la comunitat educativa. Quan es visita un centre educatiu és important fixar-se en la documentació que hi ha als espais de l’escola i a les aules: els treballs que han fet els i les alumnes (murals, manualitats, dibuixos, fotografies...). Tot això reflecteix la vida de l’escola. Enguany, ateses les restriccions per la covid-19, es podran fer les visites presencials, però seguint les normes de seguretat que marquen els departaments de Salut i d’Educació per tal de garantir el dret de les famílies a la informació sobre el procés d’admissió. - Web, blog i xarxes socials del centre educatiu.

- Web de l’ajuntament. - Parlar amb altres famílies que ja hi tenen infants escolaritzats. Tot i que està bé conèixer l’opinió d’altres famílies, cal tenir present que és una decisió molt personal, ja que allò que per a una família és adequat potser no funciona amb una altra: cada família té els seus criteris i les seves necessitats. La decisió final Amb tota la informació, com a família, heu de tenir clars quins són els aspectes que considereu més importants; valoreu totes les opcions i escolliu el centre que més compleixi amb les vostres expectatives. Un cop prengueu la decisió, confieu que heu triat la millor escola per a la vostra filla o fill, confieu en el centre i confieu en l’equip professional que hi ha. A l’escola tothom treballa perquè l’estada del vostre fill o filla sigui feliç i pugui desenvolupar-se i créixer com a persona, tot promovent-ne la igualtat d’oportunitats, i afavorint-ne l’equitat, la cohesió social i la convivència.

dossier

febrer/2021

Portes obertes

L’Escola Mowgli: Una Escola petita i familiar on cada infant és únic L’Escola Mowgli és una Escola petita i familiar, que està ubicada en una antiga casa. Aquesta s’ha anat transformant per adaptar-se a les necessitats però sense perdre’n l’essència. Ja des dels seus inicis, la Fundació Escola Mowgli ha volgut ser un Centre amb inquietuds pedagògiques i en constant evolució. Per això, plantegem i orientem la nostra pràctica educativa per poder respondre als desafiaments del coneixement, en un món globalitzat. La nostra Escola treballa de manera que l’alumne/a és el centre de l’aprenentatge i, per tant, tots els recursos i espais s’organitzen en funció de les seves necessitats i motivacions. Volem potenciar les seves habilitats i fer créixer la seva creativitat i curiositat en qualsevol àmbit. Volem acompanyar a cada família en el creixement maduratiu, emocional i acadèmic del seu fill/a, proporcionant benestar a l’Escola perquè s’hi senti com a casa. Aprenem del que vivim, sentim i pensem. Tot el que ens envolta, també la cultura, les llengües i les tradicions, ens ajuda a créixer. L’experimentació, el joc i la imaginació són el motor dels nostres aprenentatges i creacions. Famílies, alumnes i mestres fem l’Escola i ens impliquem en activitats que il·lusionen i estimulen les ganes de seguir creixent amb el projecte Escola Mowgli.

febrer/2021

dossier

febrer/2021

Portes obertes

“L’atenció dels infants i joves continuarà sent la nostra prioritat” Com serà el curs vinent a Igualada? Els canvis que ha provocat la pandèmia fan que les previsions de l’Ajuntament s’hagin modificat? El curs vinent esperem començar amb la màxima normalitat possible. Ja portarem un any de gestió de la pandèmia i els centres educatius han hagut de conviure dia a dia amb aquesta realitat. L’atenció dels infants i joves seguirà sent la nostra prioritat i, per tant, seguirem oferint espais alternatius als centres educatius, seguirem amb el reforç extraordinari de neteja on sigui necessari, i seguirem atenent totes aquelles famílies que més ho necessitin. Quines actuacions farà l’Ajuntament i quins mitjans posarà a disposició de les escoles per garantir unes millors condicions en els edificis i equipaments, per aconseguir més espais i evitar contagis? En l’inici del curs actual ja vam treballar amb tots els centres educatius de la ciutat per oferir espais alternatius tancats i sobretot a l’aire lliure perquè poguessin esponjar els centres i treballar en millors condicions. Així, l’Escola Municipal de Música, l’edifici d’Ig-nova, la ciutat esportiva de les Comes, el Parc del Xipreret, el Parc Central i d’altres parcs i places públiques es van convertir en una extensió de molts centres educatius. Igualada és ciutat educadora, i volem seguir apostant per aquest espais educatius a l’aire lliure. També oferim un recull de més de 200 activitats als centres educatius perquè puguin incorporar-les a la seva programació. Moltes d’elles són en espais alternatius i són guiades i tutelades per entitats, empreses o bé pel mateix l’Ajuntament. També ho hem fet en l’àmbit esportiu, amb una Cursa Popular en què van participar més de 3.000 alumnes de manera dirigida i amb grups bombolla i estem també preparant activitats per promoure l’activitat física de cara a primavera a l’aire lliure. Es podran aconseguir ampliar els grups i les aules? Han aconseguit algun compromís per part de la Generalitat d’almenys no reduir línies? Des de l’Ajuntament ja fa anys que treballem per defensar totes les línies que tenim a la nostra ciutat. El nostre model educatiu fa que sigui important la distribució de línies als diferents punts d’Igualada perquè tots els barris puguin tenir un centre de referència a prop. De moment, el compromís de

Patrícia Illa Segona tinent d’alcalde, regidora d’Ensenyament i Esports de l’Ajuntament d’Igualada

la Generalitat hi és. Així mateix, hem secundat la petició de reduir ratios per ajudar a una millor atenció dels infants de la ciutat a les aules. Hi ha la previsió d’incrementar els estudis públics a Igualada, després de la bona rebuda que va tenir el pas de l’escola de l’Ateneu? No tenim constància de cap petició d’escola més. El que sí que puc avançar és que seguirem treballant perquè arribin més estudis públics a la nostra ciutat, tant pel que fa a l’escola d’art La Gaspar, com també de l’ampliació i consolidació dels estudis universitaris. Igualada es consolida com a ciutat universitària. Plantegen que els alumnes de secundària puguin aprofundir en continguts que els permetin enllaçar amb els estudis superiors que es fan a l’Anoia? Des de fa anys treballem per poten-

“

“El curs vinent esperem començar amb la màxima normalitat possible. Ja portarem un any de gestió de la pandèmia i els centres educatius han hagut de conviure dia a dia amb aquesta realitat.” “Per a nosaltres és una prioritat poder retenir el talent a la nostra ciutat, i la millor manera és fer-ho de manera col·laborativa amb centres educatius, empreses i entitats. “

ciar els estudis tant universitaris com de grau mitjà i superior que es fan a la nostra comarca a través de la Fira d’Ensenyament d’Igualada. Aquesta fira ens serveix per posar sobre la taula la potència dels estudis i la qualitat dels estudis que tenim a la nostra ciutat. Aquest any no podrem fer una Fira presencial, però farem una versió virtual en què assessorarem joves i famílies a l’hora de triar el seu camí, i seguirem sent un aparador de tots els estudis que es poden fer a Igualada. Així mateix, treballem amb la Unió Empresarial de l’Anoia per organitzar el Prepara’t Jove, en què, entre d’altres temes, es treballa la retenció de talent i les sortides laborals que hi ha a la nostra comarca. Per a nosaltres és una prioritat poder retenir el talent a la nostra ciutat, i la millor manera és fer-ho de manera col·laborativa amb centres educatius, empreses i entitats.

febrer/2021

dossier

febrer/2021

Portes obertes

Infància i COVID-19: impacte i gestió de la “nova normalitat” La pandèmia per COVID-19 està repercutint de manera significativa en totes les esferes de la nostra vida: a nivell sanitari, social, econòmic, i també en l’àmbit educatiu. Una situació d’emergència, com la generada per l’actual pandèmia, és una experiència sense precedents, que està generant canvis en els comportaments de les persones, obligant-nos a adaptar-nos ràpidament a nous escenaris i, sobretot, a moure’ns amb un marge ample d’incertesa Desconeixem quin és l’impacte que la situació de pandèmia tindrà a mig i llarg termini en els nens, però sí sabem que els nens i adolescents són un col·lectiu especialment vulnerable a situacions de catàstrofe, i que les situacions de crisis suposen una amenaça per a la salut mental infantil. Les mesures del confinament, per les seves característiques d’impredictibilitat, d’incertesa i de trencament de rutina habitual són considerades un esdeveniment advers estressant, que ha generat un impacte emocional directe en la majoria de persones, especialment entre aquells amb vulnerabilitats i dificultats preexistents. Segons experts en psicologia clínica i psiquiatria de la infància i l’adolescència, un de cada quatre nens que ha patit aïllament per la COVID-19, presenta símptomes depressius i/o d’ansietat. A dia d’avui també sabem que el tancament de les escoles pot tenir un efecte negatiu sobre la salut i el benestar dels nens, especialment pels grups més vulnerables. Aquests efectes van des de la interrupció de l’aprenentatge, l’exacerbació de desigualtats i problemes de salut mental a un major risc de violència domèstica. També s’ha demostrat que quan els nens no estan a l’escola estan menys actius físicament, veuen durant més temps pantalles i segueixen una pitjor alimentació, fet que pot repercutir en un increment de pes i en una pèrdua de la capacitat cardiorespiratòria. Estratègies per fomentar la resilència Amb aquestes evidències i tenint en compte que l’educació és un dels pilars del desenvolupament dels infants, esdevé imprescindible el retorn a les escoles. Tot i això, davant la situació actual, és bastant probable que la majoria de menors hagin de realitzar algun període de quarantena al llarg del curs escolar. La gran majoria de nens estan mostrant una bona adaptació a la situació actual: han adquirit a un ritme sorprenentment ràpid les rutines de rentat de mans, distància física i ús de mascareta. No obstant això, és possible que molts nens i adolescents continuïn exposats a situacions estressants i, fins i tot, traumàtiques i doloroses en alguns moments. Tenint en compte que la pèrdua de rutines i l’estrès psicosocial és un dels principals factors amb impacte psicològic en els nens/es, és d’esperar que la situació actual de previsibles confinaments puntuals al llarg del curs generi un important estrès, especialment en aquelles famílies més vulnerables. També és d’esperar que vagi acompanyat de sentiments d’an-

goixa que, en la majoria de casos, seran resultat dels esforços dels infants per a adaptar-se a la incertesa i als canvis de la nova situació. D’altra banda, és important recordar que els infants aprenen per modelatge. És a dir, imitant i reproduint les conductes que observen. Per tant, hi ha una important relació entre la gestió i l’afrontament que els pares fan de les situacions estressants i la gestió i adaptació que ells faran. A més, cal recordar que la majoria de nens i adolescents són resilients i tenen recursos i capacitats personals per a poder afrontar exitosament situacions d’incertesa i estrès. A continuació es presenten algunes claus que poden ajudar a fomentar la resiliència i l’adaptació favorable dels nens i adolescents a l’actual situació (confinaments puntuals, repunts de contagis, etc.). Totes les accions dirigides a disminuir la sensació d’incertesa i a augmentar la sensació de control afavoriran l’adaptació a la situació. Per exemple: - Explicar als menors la nova realitat i el perquè de les quarantenes (adaptat al nivell de desenvolupament de cada infant); - Anticipar la possibilitat que tota la classe hagi de fer quarantena si hi ha un cas al grup bombolla; - Explicar-los que la quarantena tindrà una durada determinada i que els adults els acompanyarem, transmetent sensació de seguretat i control sobre la situació. - Donat que la majoria de nens hauran de passar per procediments de detecció tals com proves PCR, fóra convenient poder explicar-los, en un entorn tranquil, en què consisteix el procediment, quina és la finalitat, quines sensacions poden notar i

quines estratègies d’afrontament poden posar en pràctica en cas de sentir-se desbordats (respiració, distracció, etc.). - Adequar les explicacions a l’edat del/s fill/s: - Amb nens petits (fins a 6 anys) s’aconsella donar informació simple i breu, que resumeixi allò essencial que han de saber sobre la COVID-19. - Amb nens fins la preadolescència (educació primària) serà útil donar informació més extensa, mantenir diàlegs amb ells on permetre que puguin expressar tots els seus dubtes, i respondre sempre amb sinceritat però donant missatges tranquil·litzadors. - Amb adolescents (educació secundària): facilitar tota la informació disponible sobre la situació actual, orientar-los a consultar fonts fiables sobre la covid i mesures en cas de dubtes. Donades les característiques pròpies de l’adolescència, també serà útil buscar referents (a través de xarxes socials i/o persones de l’entorn pròxim) que siguin un bon model quant al compliment de la normativa vigent per controlar la pandèmia. Resulta important també intentar no jutjar ni mantenir una actitud crítica quan no compleixin algunes de les mesures. Enlloc d’això, s’aconsella practicar l’escolta activa, intentar comprendre els motius de les seves conductes i centrar-se més en els esforços que fan i les conductes positives. Recordem que aquest és un període molt particular al llarg del cicle vital, que a conseqüència de processos neurobiològics converteixen el col·lectiu adolescent en un grup mogut per la immediatesa, la pressió social i/o influència del grup d’iguals. - En cas de confinament, s’aconsella estructurar rutines i horaris al domicili

que s’assemblin al màxim possible a la quotidianitat d’anar a l’escola per tal de disminuir la sensació de trencament. En aquest sentit, resultarà d’utilitat: - Generar un horari visual o escrit amb diferents franges horàries i activitats a realitzar, incloent activitats lectives, rutines del domicili, temps d’oci, etc. - Mantenir horaris de son i alimentació, com ho faríem durant l’etapa escolar. - Utilitzar un calendari amb els dies de la quarantena i ressaltar la fita que s’ha d’assolir. - Planificar activitats que podem realitzar a casa i tenir pensada la logística en el domicili en cas que haguem de fer quarantena. - Acompanyar les emocions que vagin sorgint durant tot aquest procés, amb disponibilitat i escolta activa. Tenir present que, tot i haver realitzat moltes de les pautes anteriors (anticipació, explicació, preparació de la logística, etc.), el confinament no deixa de ser un canvi important en la rutina del nen (i la família), pel que és normal que puguin aparèixer sentiments de malestar i canvis en la conducta dels fills. En aquest cas, recordem que es tracta d’emocions normals i transitòries (en la majoria de casos) que apareixen davant situacions excepcionals. Serà d’utilitat: - Mantenir la calma i tranquil·litat: en la mesura que els infants ens percebin nerviosos per la situació podrien presentar una resposta associada. - Permetre l’expressió emocional als menors, validant-les i acompanyant-les. Recordem que cada període evolutiu presenta una manifestació diferent dels símptomes de malestar, pel que és esperable que en els nens pugui aparèixer irritabilitat i problemes de comportament, en els adolescents insomni, passivitat i més conflictes amb els pares, etc. - És recomanable controlar l’ús de les noves tecnologies (més enllà de l’ús educatiu i social de les mateixes) i, sobretot, s’aconsella evitar exposició a informacions constants respecte al coronavirus i fomentar les converses sobre aquest tema en l’entorn familiar, amb ús d’informació veraç i apropiada a l’edat de desenvolupament del nen. Evitar fer els àpats amb les notícies. Ser empàtic i flexible: recordem que tots estem fent el millor possible en una situació excepcional i complexa. Per tant, convé evitar culpabilitzar i fer atribucions de causalitat directa com per exemple, “estem confinats per una mala gestió de l’escola, pels pares o companys que no mantenen el confinament…”). // Hospital Sant Joan de Déu.

febrer/2021

dossier

febrer/2021

Portes obertes

Per una #escolasegura Durant aquests darrers mesos, el col·lectiu educatiu i el sanitari han treballat mesures que permeten el desenvolupament del curs de manera presencial i segura, tot adaptant-se a la situació epidemiològica i als brots que es puguin produir en cada moment i territori. L’objectiu és preservar l’accés a l’educació i alhora protegir i tenir cura de la salut de tota la població. Aquest curs té unes característiques extraordinàries a causa de la pandèmia per la COVID-19. Ara més que mai, l’escola té un paper fonamental, perquè ha de garantir el dret a l’educació dels nostres infants i joves i ha de mantenir la seva funció de socialització i de formació en qualitat i equitat de milers d’estudiants. Tot el sistema sanitari estarà bolcat en els vostres fills i filles, i coordinat amb els docents i el personal que treballa a la vostra escola, institut o centre educatiu. Durant aquests mesos, el col·lectiu educatiu i el sanitari hem posat en pràctica mesures que permeten l’inici del curs de manera presencial i segura, tot adaptant-nos a la situació epidemiològica i als brots que es puguin produir en cada moment i territori. El nostre objectiu és preservar l’accés a l’educació i alhora protegir i tenir cura de la salut de tothom. Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i en coordinació amb el Departament d’Educació, informen sobre els procediments i la situació de la comunitat escolar, en el marc de la pandèmia per la COVID-19, amb l’objectiu que les actuacions i decisions que es vagin prenent i que puguin afectar al desenvolupament del curs, arribin de forma molt directa a les famílies dels estudiants. També sabeu que és imprescindible que els entorns dels estudiants continuin amb les mesures fora de l’escola: evitar contagis i detectar-los aviat, és clau perquè es puguin assolir amb èxit els objectius educatius i pedagògics. Què heu de tenir en compte a diari abans d’accedir al centre educatiu? L’alumne/a no pot tenir una temperatura superior als 37,5º ni haver reduït la temperatura amb antitèrmics. L’alumnat més gran de 6 anys hi ha d’entrar amb la mascareta ben posada. L’alumne/a no pot tenir cap d’aquests símptomes: >> Menor o igual a 14 anys - Febre o febrícula - Tos - Dificultat per a respirar Mal de coll - Congestió nasal - Vòmits o diarrees - Mal de cap - Malestar Dolor muscular >> Més de 14 anys - Febre o febrícula - Tos - Dificultat per a respirar - Mal de coll

Mesures de prevenció i seguretat Mascareta S’haurà de dur posada de casa i en bon estat. Només es poden manipular amb les mans les gomes (per treure-la i posar-la). Cada nen haurà de portar una bossa de paper o plàstic per desar-la en cas que sigui necessari. A l’educació infantil i primària els nens i nenes d’un mateix grup estable de convivència poden relacionar-s’hi sense limitacions i, per tant i mentre les condicions epidemiològiques ho permetin, només hauran de dur mascareta quan comparteixin espai amb nens i nenes d’un altre grup. Malgrat això, si les condicions epidemiològiques ho requereixen, els nens i nenes, a partir de 6 anys, també hauran de dur mascareta a l’aula. A partir de secundària la mascareta és obligatòria per a tot l’alumnat en tot el recinte escolar. Entre grups no estables de convivència, s’haurà de respectar la distància mínima d’1,5 metres entre els nens i nenes. Higiene Accés a gel hidroalcohòlic per fer una higiene de mans freqüent. S’incrementa la neteja, ventilació i desinfecció dels espais. Les escoles han d’implementar mesures específiques per a les entrades i sortides al centre, separar les taules, habilitar nous espais, etc. I si hi ha un cas? Si es produeix un positiu, tot el seu grup estable de convivència haurà de fer aïllament preventiu a casa durant 14 dies. A tots se’ls farà una prova PCR el més aviat possible. El resultat negatiu en aquesta prova als membres del grup no eximeix la necessitat de mantenir l’aïllament domiciliari durant 14 dies, atès que és el període màxim d’incubació del virus. És possible que s’hagi d’aturar l’activitat presencial? En funció de la situació del centre educatiu i l’estat de la pandèmia l’autoritat sanitària, en coordinació amb l’autoritat educativa, prendrà les mesures i les decisions que corresponguin i que seran resultat de la valoració sobre el terreny a cada centre. En cas que s’hagi d’aturar l’activitat de forma presencial, la formació es continuarà fent via no presencial, garantint la continuïtat del curs escolar. Alumnes amb malalties d’elevada complexitat Caldrà valorar cas per cas amb la família o tutor/a i l’equip pediàtric les implicacions a l’hora de reprendre l’educació presencial. En cas que no es pugui fer activitat de forma presencial, la formació es continuarà fent, de manera personalitzada, per via no presencial, garantint la continuïtat del curs escolar.

- Alteració del gust o de l’olfacte - Vòmits o diarrees - Mal de cap - Malestar Calfreds Dolor muscular Cap persona pot accedir als centres si... - Està en aïllament per ser positiu de COVID-19. - Està en espera del resultat d’una PCR o una altra prova de diagnòstic de COVID-19. - Conviu amb una persona diagnosticada de COVID-19. - Està en aïllament preventiu per ser contacte estret d’un positiu per COVID-19. Quines són les mesures de prevenció a les aules per minimitzar els contagis? Cada classe té la consideració de “grup estable de convivència” i, per tant, els seus membres poden relacionar-s’hi sense limitacions a infantil i primària si la situació epidemiològica ho permet –en cas que no sigui així, també hauran de dur mascareta a l’aula a partir de 6 anys. A partir de secundària, sempre hauran de dur mascareta. El contacte entre altres grups/classes es veurà limitat i s’haurà de fer respectant les mesures de seguretat (mascareta i distància), que s’hauran de mantenir en els passadissos, patis i altres espais comuns. També es veurà limitat amb alguns docents: a infantil i primària, els que treballin en diverses classes, hauran de fer servir mascareta i respectar la distància d’1,5 metres amb els alumnes. A més es reforçarà la neteja, ventilació i desinfecció del centre, dels espais comuns i cal garantir l’accés a gel hidroalcohòlic i/o sabons allà on sigui necessari. També s’aportarà tot el material gràfic i cartells per senyalitzar espais i fer recomanacions d’higiene i seguretat.

espai patrocinat

febrer/2021

Portes obertes

Aprendre a participar Participar: Tenir o prendre part en una cosa. Tenir quelcom de comú amb una cosa El professor Trilla ens diu que s’acostuma a identificar l’escola com un espai rígid, de transmissió de conceptes, poc vivencial, poc obert a la resta del món, amb metodologia unidireccional, en el qual l’alumnat és simplement un receptor desproveït de la capacitat d’aportar. (Educar en la participació, una assignatura pendent. Pàg, 9. Casals de joves de Catalunya. 2017) L’escola ha de ser una cosa més que un espai on s’ensenya. Ha de ser un espai on s’afavoreix la reflexió, on s’ofereixen espais que promogui l’aprenentatge vivencial; un espai on els joves aprenguin a participar, on puguin practicar, encertar o equivocar-se en l’art del decidir. El jove ha de ser agent actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha de conèixer què ha d’aprendre, prendre consciència de què se li demana, desenvolupar les habilitats i capacitats que permetin aprendre a autoregular-se, a autocontrolar-se i que en el futur no sigui dependent d’un control extern. Per què és necessari participar? En el futur, als joves se’ls demana que siguin actius socialment, que desenvolupin projectes, que liderin el canvi, que siguin innovadors, crítics, i un llarg etcetera. Però com i quan aprendran a fer-ho? Es pensa que un jove aprendrà de veritat a participar quan el mobilitzi una causa social, quan s’involucri en una associació ciutadana… però, i si els deixem provar-ho abans? Des de l’escola, tenim la ferma convicció que els joves han d’aprendre a participar als centres educatius. Han de sentir que formen part d’ell i no només que és un lloc on hi venen a aprendre. Han de poder participar de la presa de decisions, com per exemple, el pla de convivència, avaluar les metodologies, com i què comuniquem, què volem celebrar, què volem exposar. Els joves han de sentir que formen part d’una cosa, que formen part del projecte, que poden opinar i canviar-lo i és que A participar se n’aprèn participant.

Treballem amb i per l’escola A l’escola enguany hem iniciat el projecte comissions per millorar i fomentar la participació. L’objectiu de les comissions és que l’alumnat i professorat treballi conjuntament, compartint i sumant esforços per aportar idees i proposar activitats que dinamitzin la vida del centre tot realitzant un projecte que

ens ajudi a estar-hi millor. Un hora a la setmana tota l’escola es reparteix en diferents comissions amb l’objectiu de treballar plegats per l’escola. Les nostres comissions són: - Comissió alumnat d’escola. Ajudar i potenciar la convivència a l’escola. - Comissió hort. Es treballa l’aprenentatge bàsic per iniciar l’hort escolar i promocionar i mantenir les zones verdes de l’escola. - Comissió sostenibilitat. Continuant amb el treball d’Escoles Verdes aquesta comissió té la iniciativa de conscienciació medioambiental i realitzar iniciatives per fomentar el respecte pel nostre entorn més proper. - Comissió de dinamització d’escola. Donar vida a l’escola a partir del treball d’efemèrides, festes senyalades, dinamització del pati... - Comissió disseny i construcció de mobiliari. Analitzar les necessitats dels espais i mobiliari d’escola. Planificar-los i construir-los per un ús comú. - Comissió ambientació d’escola. Fer de l’escola un espai agradable ambientant i decorant l’escola a partir de creacions i treballs realitzats per l’alumnat. - Comissió audiovisual. Encarregada de realitzar l’enregistrament (vídeos, fotografies…) de les activitats i notícies diverses d’escola. Ajudar a la comissió de comunicació. - Comissió de comunicació. Encarregada de redactar textos i notícies sobre les activitats de l’escola i gestionar les xarxes, newsletter... - Comissió de creació de material didàctic. Creació de jocs i materials per encàrrec del professorat per tal de poder ser utilitzats en les activitats de classe. Poden ser creats digitalment, manualment o amb la impressora 3D. - Comissió literària. Ajudar a promoure la lectura a l’escola, recomanacions literàries i millora de l’espai i el funcionament de la biblioteca. - Comissió comunitat. Potenciar accions de caràcter solidari i comunitari realitzables a la nostra ciutat o a l’escola.

dossier

febrer/2021

Portes obertes

Coneix l’Escola d’Art i Disseny La Gaspar Vine a les portes obertes o, si ho prefereixes, en un tour virtual T’agradaria cursar estudis oficials d’art i disseny a Igualada? Els dissabtes 6 i 13 de març d’11 a 14 h organitzem la Jornada de Portes Obertes perquè puguis conèixer tot el que t’ofereix l’Escola Municipal d’Art i Disseny La Gaspar. Pots assistir a la Jornada de Portes Obertes de manera presencial o bé amb modalitat online visitant l’escola en un tour virtual. Només cal que entris a la nostra web www.lagaspar.com on trobaràs un enllaç per omplir un formulari i sol·licitar una cita prèvia o un botó que et portarà a fer una visita virtual a l’escola la Gaspar. Podràs descobrir totes les possibilitats d’iniciar els teus estudis en el món del disseny, cada vegada més demandats, a una escola pública, de caràcter obert, professional i alhora familiar. El nostre objectiu és formar dissenyadors conscients de la importància del bon disseny com a eina de desenvolupament sostenible i valor de futur. A La Gaspar pots estudiar el Grau mitjà d’Assistència al producte gràfic imprès i el Grau superior de Gràfica publicitària, de la família de la comunicació gràfica i audiovisual, i el Grau mitjà d’Artesania de complements de cuir, de la família de la moda i indumentària. El Grau superior de Gràfica Publicitària són estudis enfocats al disseny i creació de solucions gràfiques per a transmetre missatges publicitaris. Aquesta formació capacita l’alumnat per idear, organitzar i dur a terme les diferents fases d’un projecte de gràfica publicitària, amb els controls de qualitat corresponents, i de les aplicacions vinculades a la comunicació gràfica. Sense oblidar-nos del seguiment posterior i el control de qualitat en la indústria gràfica, fins a obtenir un producte adequat als objectius comunicatius inicials. El pla d’estudis s’orienta en la planificació i el desenvolupament d’un projecte publicitari de projectes de disseny gràfic i totes les seves fases: des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins a la realització del producte gràfic final. Entre les matèries, s’introdueix l’alumnat en els fonaments del disseny gràfic, fotografia, història de la imatge publicitària, o llenguatge i tecnologia audiovisual. Un cop finalitzat el cicle, les i els estudiants obtenen el títol de Tècnic/a Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Gràfica Publicitària amb el qual poden esdevenir directors/res d’arts, creatius/ves, grafistes, col·laboradors/res gràfics en equips publicitaris multidisciplinaris, i altres professions relacionades amb la realització de productes gràfics publicitaris i aplicacions vinculades a la comunicació gràfica d’un missatge (cartells, senyals, fulletons, anuncis, merchandising i altres elements similars). La Gaspar és l’única escola catalana que imparteix el cicle formatiu de grau mitjà

Taller de Pell del Cicle d’Artesania en Complements del Cuir

A l’esquerra, Premi Nacional d’Artesania Catalunya Talent Emergent. Peça ‘Kiddo’ de Mireia Muntadas, exalumna del Cicle d’Artesania en Complements del Cuir. A la dreta, Imatge de papereria corporativa del Projecte Integrat d’Aida Jorba

en Artesania en Complements de Cuir, una especialitat que mai passa de moda. Som una escola de referència en l’àmbit del cuir i en reconeixement a la nostra aposta per un ofici artesà, hem rebut el Premi Nacional d’Artesania Prestigia de la Generalitat de Catalunya. També destacar la nostra alumna Mireia Muntadas que va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Artesania Talent Emergent pel projecte Bossa Kiddo, un treball de projecte d’Obra Final que relaciona l’artesania del cuir amb el cinema de Quentin Tarantino. Des dels nostres inicis, l’escola ha generat sinergies amb empreses, entitats i altres escoles del territori, facilitant la participació de l’alumnat en projectes reals. Per exemple, hem col·laborat amb diversos dissenyadors, entre ells Xavi Grados o Miriam Ponsa en la 080 Barcelona Fashion, i estem presents al Nadal Marked col·laborant amb Disseny Marked d’Igualada, on s’han venut productes realitzats pels nostres estudiants del cicle de pell. A banda, tenim convenis amb un bon nombre d’empreses de reputació nacional i internacional com Tous, Texapel, Buff, Solutions Trilogi i també associa-

cions i entitats com Diables d’Igualada, Museu de la Pell d’Igualada, Vadefoodies o Mancomunitat d’Òdena. Dins d’aquests convenis, destaca el conveni de Formació en Entorn Professional (FEP), una modalitat de formació que permet a l’alumne esdevenir aprenent i combinar el temps de formació a l’escola amb el temps d’activitat en un centre de treball. La Gaspar va començar a impartir aquesta modalitat d’aprenentatge amb l’empresa Tous el curs 2017-18 per a l’alumnat del cicle formatiu d’Artesania de Complements de Cuir. Per altra banda us volem fer saber que aquest curs el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, segons la RESOLUCIÓ EDU/24/2021, d’11 de gener, relativa a la modificació d’ensenyaments del nostre centre educatiu, ens ha concedit l’ampliació amb el Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Audiovisual i el Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècniques Escultòriques en Pell. Els pròxims mesos treballarem juntament amb el nostre titular quan començarem a impartir aquests nous estudis en el nostre territori. En definitiva, a l’Escola Municipal

d’Art i Disseny La Gaspar oferim una proposta educativa de qualitat basada en la creativitat i la innovació a preus públics i assequibles. Situem el factor humà en el centre de les nostres actuacions. Per això, els estudis s’imparteixen sempre en grups reduïts amb l’objectiu de garantir una atenció i formació personalitzada a l’alumnat. L’equip docent del centre és un dels nostres punts forts: comptem amb un professorat en actiu, amb gran experiència en el món laboral i amb premis i reconeixements en l’àmbit nacional i internacional. Així doncs, si vols demanar cita prèvia per venir a la Jornada de Portes Obertes o ve prefereixes fer una visita virtual a la nostra escola, escaneja el codi QR i gaudeix del que descobriràs!

febrer/2021

dossier

febrer/2021

publicitat

a portada

febrer/2021

Eleccions 14F FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen Catalunya i l’Anoia el 14-F? Ens juguem moltes coses. Primer i de forma urgent, ens juguem si volem una política d’esquerres per lluitar contra la crisi provocada per la pandèmia de la COVID o bé una política continuista de caràcter liberal que mai pensa en les persones i si en el poder. En definitiva ens juguem si volem polítiques d’esquerres fortes i sense por. Volem liderar la revolució feminista?, Volem lluitar contra el canvi climàtic? Apostem per una sanitat i educacions públiques universals i de qualitat? Volem acabar amb les desigualtats? I òbviament també ens juguem la relació amb Espanya, continuem igual o obrim ponts de diàlegs d’una vegada? Avancem cap a un referèndum acordat? Ens juguem molt. Quines polítiques noves creu que cal implementar en la pròxima legislatura? Tenim 25 prioritats programàtiques. Jo en destacaria algunes com el pacte perquè la sanitat pública sigui 100% pública i es destini com a mínim el 7% del PIB. A més que el 25% del pressupost de sanitat sigui per a l’assistència primària. Volem crear un “escut social” i impulsar la renda bàsica universal a Catalunya. Pensem també a destinar l’1,5% del PIB a polítiques d’habitatge i obligar els grans propietaris a llogar els pisos buits. La nostra candidatura també vol garantir l’accés a la cultura com a bé essencial i aplicar la perspectiva de gènere a totes les polítiques.

“No volem destruir la natura amb polígons buits’” Rafa Moya Candidat anoienc d’En Comú Podem Per exemple: defensem un sistema públic de cures amb perspectiva de gènere. Pel que fa a l’apartat energètic, cal assolir l’Objectiu d’un model energètic 100% renovable i reduir els gasos d’efecte hivernacle fins al 65% el 2030. Això implica reindustrialitzar Catalunya per crear llocs de treball verds. També tenim a l’agenda promocionar les xarxes de consum de proximitat, distribució i venda km 0. I garantir el dret a la conciliació i al treball en condicions d’igualtat entre homes i dones. Al programa hi tenim impulsar una llei de drets sexuals i reproductius per exemple per garantir la interrupció voluntària de l’embaràs a tot el territori per la xarxa pública. I, és clar, impulsar el diàleg i la negociació com a únic camí per solucionar el problema territorial. Acordar un referèndum pactat amb l’estat. En Comú Podem i Unidos Podemos han arribat al govern de l’Estat, però hi ha qüestions com la reforma laboral del 2012 o darrerament el dràstic increment del preu de l’electricitat, que la seva presència a les institucions no ha servit per frenar. Això creu que

desmotiva el seu electorat? No. La política es fonamenta en el diàleg i la negociació. Nosaltres som conscients de les nostres forces i hem de lluitar per canviar el món amb polítiques d’esquerres. És evident que per estar al govern espanyol hem de renunciar a certes polítiques que potser el PSOE no comparteix i per tant no hem pogut arribar a un acord, però a canvi poden aplicar altres polítiques d’esquerres molt importants, per exemple, uns pressupostos més socials, la taula de diàleg, la llei de l’eutanàsia, la llei trans., i moltes altres que sense estar el govern no s’haguessin aconseguit. Quina combinació de partits preferiria per a un nou Govern? Qualsevol que apliqui unes polítiques d’esquerra, que sigui feminista, ecologista i que no practiqui un nacionalisme excloent espanyol o català. I no solament que ho digui sinó que també ho faci.

“

“El nostre objectiu és garantir una sanitat 100% pública.” “També volem garantir l’acdés a la cultura com a bé essencial i aplicar la perspectiva de gènere a totes les polítiques.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Rafa Moya

Quines accions pensa que són innegociables per a l’Anoia, els pròxims quatre anys? Moltes. Entre d’altres, voldria que s’establís un pla per millorar les

carreteres de l’Anoia, per exemple la carretera B-224 de CapelladesMartorell. És la carretera amb més risc d’accident greu de l’Anoia. Volem també impulsar l’eix Ferroviari Transversal que actualment està aturat des del 2010, o buscar alternatives com la millora en velocitat del tren actual. S’ha d’aconseguir que les mercaderies circulin per tren i no per carretera. Cal un suport real i efectiu a la digitalització de la indústria de l’Anoia. I per bé que no estem en contra de les energies renovables, no volem més parcs eòlics i futures plantes solars a l’Anoia. S’han de repartir per tot el territori nacional. Cal també aturar pedreres a la zona de Roques Blanques al Bruc. En aquest sentit est pot ampliar el PEIN (Pla d’Espai d’Interès Natural) de Montserrat o de l’Anoia. Pel que fa a la indústria és molt important, però pensem que hem de modificar o eliminar el PDUACO Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena. No volem destruir la natura amb polígons buits. En l’àmbit sanitari, volem més recursos per als CAPS de l’Anoia. Actualment hi ha alguns CAPS de pobles tancats com el de Castellolí o el del Bruc. També pensem a activar un pla estratègic d’habitatge per a l’Anoia i avançar cap a la Vegueria del Penedès. De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou president? Per sort, als que no vull veure no tenen opcions de ser-ho. Alejandro Fernández, Ignacio Garriga i Carlos Carrizosa. I m’agradaria que la nova presidenta fos una dona i a més d’esquerres.

Eleccions 14F FRANCESC VILAPRINYÓ

Què es juguen l’Anoia i Catalunya en les pròximes eleccions? Molt, evidentment. O estar com sempre, amb aquest descontentament per part de tothom, o fer un pas endavant. Ara, ningú està content, ni tan sols els independentistes. És una contesa electoral en què es decideix entre continuisme o nous aires. Nosaltres, des de C’s, proposem ser constructius, proactius i reactius davant els temps que corren. No volem que el país continuï barallat. Però que proposen per a la població que és independentista, més de dos milions de persones? La realitat és la que és. No pot ser la independència, no hi ha suport internacional. No poden seguir enganyant la gent. Hi ha altres autonomies que ens estan passant per davant. Catalunya ha de ser referent. Això no impedeix que es pugui tenir un sentiment català, però cal ser una economia pròspera i rica. És el que proposem. Cal incentivar a les empreses que tornin. Cal una Ca-

talunya millor dins una Espanya i Europa. Què aporta Espanya a Catalunya? Pel que fa a inversions, continuen endarrerint-se obres clau com la reforma de l’A-2 o la B-40. El que no és normal és que, en ple segle XXI, es tardi una hora i 40 minuts en anar d’Igualada a Barcelona en tren. A Igualada no tenim la via del tren soterrada. I això és responsabilitat de la Generalitat. No és més important això que l’estelada? Si parlem de les inversions de la Generalitat, no hi ha cap autovia fins a Vilafranca, però parlen de la Vegueria del Penedès. L’Anoia té molt potencial, però hem de fer valdre el que tenim. Per exemple, un aeròdrom infrautilitzat i els nostres polígons, mig buits. Té la Generalitat diners per fer això? Si té un programa espacial i ambaixades obertes... Són aspectes que ja els té desenvolupats l’Estat. Ara hi haurà diners amb els fons europeus i cal un bon gestor. Si cap partit assolirà la majoria

“No volem que el país continuï barallat’” Carmen Manchón Candidata anoienca de Ciutadans

“

“Tenim clar que caldran acords i cedir. No repetirem resultats, però cal garantir un govern constitucionalista.”

absoluta, quina combinació la convenç més per governar? Tenim clar que caldran acords i cedir. No repetirem resultats, però cal garantir un govern constitucionalista. Què ha fet C’s per estar lluny de les seves anteriors expectatives i resultats? El 2017 va anar a votar gent que mai hi havia anat. Això va canviar l’arc parlamentari. Ara hi ha hagut molts canvis, ha plegat Albert Ri-

vera també. La situació és diferent. Tenim difícil repetir els 36 escons. Però amb la representació que hem tingut hem presentat al Parlament una gran quantitat de propostes, tot i que els mitjans no ho han reflectit. Hem treballat molt i ho seguirem fent. De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou president de Catalunya? Laura Borràs. Està imputada.

societat

febrer/2021

societat

203

El risc de rebrot se situa al punt més baix des de l’inici de la tercera onada a l’Anoia. En el cas de la capital, Igualada, encara és més baix i és de 159. L’índex de transmissió és de 0,71 a la comarca i de 0,61 a Igualada

La tercera onada de la COVID-19 perd força després de provocar més víctimes mortals que els set mesos anteriors Des del 6 de gener, segons les dades de la Generalitat, han mort 56 anoiencs per la pandèmia. Mentrestant, ha començat la vacunació a les residències i el 93% dels usuaris ja ha rebut com a mínim la primera dosi

F. VILAPRINYÓ

La tercera onada es comença allunyar després de deixar a l’Anoia un balanç molt més luctuós que la segona. Les dades d’ingressos i víctimes mortals del gener s’han assemblat més a les de finals d’abril i principis de maig que a les de la tardor. L’escalada de casos que hi va haver després de festes es va traduir també en una afectació molt important als centres escolars, on els tancaments de grups es van enfilar en dues setmanes a més de 30, unes dades que a la tardor havien trigat quasi dos mesos a produir-se. Aquest dijous 11, hi havia un total de 22 grups confinats a la comarca i 479 persones entre alumnes, docents i altres professionals. L’afectació més important, a Montbui, on només a l’Institut hi havia vuit grups aïllats i 192 persones a casa. Un botó de mostra de la virulència d’aquesta tercera onada ha estat la pressió que hi ha hagut a l’Hospital Universitari d’Igualada. El centre anoienc —que assumeix la cobertura de pacients de gairebé tota la comarca i part de la Segarra—va arribar a tenir ingressats, a mitjan gener, a una vuitantena de persones entre els llits de planta i l’UCI. Uns ingressos que gairebé duplicaven els de la segona onada. Els anoiencs

Una usuària de la resdiència rep la primera dosi de la vacuna a Igualada.

ingressats per COVID-19 segons els darrers registres són 47. Pel que fa a les dades de víctimes mortals, segons les dades que ofereix el Departament de Salut, s’han superat les 600. Aquest dijous, el còmput complet eren 604. Gairebé un any després de l’esclat de la pandèmia, l’Anoia segueix sent de lluny el territori català amb un percentatge més elevat de morts per COVID-19. Per cada 10.000 habitants, la taxa estandarditzada de víctimes és 53,61 persones. Cap comarca del país s’atansa al balanç de l’Anoia. Darrere l’Anoia hi ha el Pla de l’Estany i Osona, aquesta de mida i població similars a la nostra comarca.

Ambdues tenen una taxa estandarditzada de 37 per 10.000. Una tercera onada que ha estat, doncs, letal. Durant el darrer mes, morien per coronavirus a l’Anoia tantes persones com en els set mesos anteriors. Del 6 de gener -dues setmanes després de Nadal- fins aquest 10 de febrer, el total de víctimes de la pandèmia a la comarca ha estat de 56 persones. De l’1 de juny fins al 6 de gener havien estat 46. Un balanç dramàtic que també es reflecteix a l’Hospital Universitari i l’àmbit del Consorci Sanitari. En sis setmanes, es passava de 167 víctimes mortals a 210.

VACUNES Un total de 2.402 persones amb veïnatge a l’Anoia han rebut la primera i la segona dosi de la vacuna. ALTA MORTALITAT L’Anoia es manté com la comarca amb una taxa estandarditzada de mortalitat més alta de Catalunya.

Indicadors a la baixa El mes de febrer ha arrencat amb uns indicadors del risc de transmissió i de rebrot més baixos en l’àmbit comarcal, tot i que encara més alts que els anteriors al pont de la Immaculada, que és quan es van gestar les condicions per aquesta tercera onada. Al tancament d’aquesta edició, el risc de rebrot a la comarca era de 203 punts i l’índex de transmissió de 0,71. Les dades de la capital, Igualada, encara eren més baixes, 159 i 0,61, respectivament. Les magnituds del risc de rebrot recomanables se situen als 100 punts i les proporcions actuals l’assenyalen encara com “molt alt”, però són les dades més bones de les sis setmanes d’aquest 2021. Les vacunacions a les residències, amb la primera dosi pràcticament completada Mentrestant, aquest gener es va començar la vacunació a les residències. Les dades que aporta el CatSalut apunten al fet que hi ha 3.168 persones que han rebut la primera dosi, un 2,5% de la població anoienca. A les residències, un 93% dels usuaris ja se’ls ha administrat la primera injecció. Aquest febrer, ja s’està administrant la segona dosi, que segons les xifres han rebut ja 2.402 anoiencs.

societat

febrer/2021

COVID-19

198 morts més en un any El 2020, l’any marcat per la pandèmia de la COVID-19, Funerària Anoia va realitzar 1.107 serveis, 198 més que l’any 2019

TCM

219

Cada dia, des del mes de març de l’any passat, les informacions vinculades amb la pandèmia de la COVID-19 porten associades diverses dades i indicadors. Índexs de risc de rebrot, de velocitat de transmissió o d’incidència acumulada en catorze dies, nombre de casos positius confirmats, nombre de vacunats, grups escolars confinats, nombre de pacients ingressats als centres hospitalaris, etc. Són xifres que prenen, cada dia, la temperatura a la crisi sanitària provocada per la pandèmia. Hi ha altres dades que, paral·lelament, prenen el pols a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi, com els comerços i empreses que han hagut de tancar, el nombre de persones que estan a l’atur o en situació d’ERTO, el nombre de persones que acudeixen als bancs de queviures... Una de les dades més impactants és, òbviament, la del nombre de morts. En el moment de tancar aquesta edició, Catalunya acumulava, segons dades del departament de salut, un total de 19.906 defuncions causades per la COVID-19, 595 a l’Anoia. L’any passat, un de cada cinc residents de les residències de l’Anoia van morir

195

2015

2016

2017

2018

2019

62 64

2020

2015

2016

2017

Març

2018

2019

2020

67 67 56

2015

2016

Abril

2017

2018

2019

2020

Maig

Defuncions dels mesos de març, abril i maig (2015-2020) Font: Funerària Anoia

infectats per la COVID-19. Una altra dada rellevant és la que facilita l’Hospital Universitari d’Igualada. Segons el centre, el 2020 van morir 606 persones a l’hospital igualadí, nou menys que l’any anterior, quan es van registrar 617 decessos. Del conjunt de defuncions acumulades l’any passat al centre, 138 eren positives de COVID-19. Dades dels serveis funeraris Disposem de dades del departament de Salut, de les residències,

Confinament perimetral de la Conca d’Òdena

219 195

de l’hospital. I les funeràries? Consultats per l’AnoiaDiari, Funerària Anoia ha explicat que l’any passat, marcat per l’impacte de la COVID-19, els serveis fan registrar un total de 1.107 defuncions, 189 més que l’any anterior, quan se’n van registrar 909. L’any passat, increment dels decessos es va concentrar els mesos de març i abril, en el període més crític de la pandèmia a l’Anoia, i més concretament, a la Conca d’Òdena. Durant aquests dos mesos, Funerària Anoia va realitzar 414 serveis, un 37,4 % del total de l’any. Durant el mateix període del 2019, van realitzar 153 serveis funeraris. El mes de març, quan la Conca d’Òdena va convertir-se en el primer territori confinat perimetralment de l’estat espanyol a causa de l’auge de casos positius i de defuncions, va ser el que es va saldar amb més víctimes.

ALT I BAIXOS A part dels mesos de febrer, març i abril, el període més crític de la pandèmia, quan es van registrar més defuncions respecte l’any anterior, a partir del mes de maigla mitjana mensual de defuncions del 2020 és inferior a la del 2019.

El mes de març de 2020 Funerària Anoia va registrar un total de defuncions en general, gairebé el triple que el mes de març de l’any anterior, quan la suma va pujar fins a 72; una xifra molt similar a la registrada durant el mateix període dels anys precedents: 71 defuncions el 2018; 77 el 2017, 87 el 2016 i 68 el 2015. El registre de defuncions del mes d’abril del 2020, com es mostra en les gràfiques que acompanyen aquest text, també és més elevat que el del 2019. Aquell mes es van registrar 195 defuncions, inferior a la xifra del mes de març però molt per damunt de la mitjana del mes d’abril dels darrers cinc anys: 69,2 decessos. Cal assenyalar que, tret dels mesos més crítics de la pandèmia (març, abril i maig), quan els serveis funeraris van registrar més defuncions que el mateix període de l’any anterior, en la resta de mesos els resultats són inversos. El gener del 2020 va registrar 87 defuncions, les mateixes que el 2019. Els mesos següents, de febrer a abril, la xifra de defuncions a l’Anoia s’eleva fins a 414, per damunt dels 245 del mateix període de l’any anterior. A partir del mes de maig, la mitjana mensual de defuncions registrades per Funerària Anoia el 2020 és inferior a la mitjana del 2019. De maig a desembre de 2019 es van realitzar 577 serveis, mentre que durant el mateix període del 2020 se’n van fer 506.

Relaxament de les mesures per les festes nadalenques Es decreta el toc de queda

Estat d’alarma general

100 86

67 56

2019

2020

Gener

2019

2020

Febrer

2019

2020

Març

2019

2020

Abril

2019

2020

Maig

74 63

2020

2019

2020

Juny

2019

Juliol

2020

2019

2020

Agost

Setembre

Defuncions mensuals (2019-2020) Font: Funerària Anoia

2019

2020

Octubre

2019

2020

Novembre

2019

2020

Desembre

societat

febrer/2021

Successos

Dues persones van morir en accidents de trànsit a l’Anoia el 2020, un 88% menys que l’any anterior El 2019 l’Anoia va ser la tercera comarca catalana amb més víctimes mortals per accidents de trànsit, 17. El Servei Català de Trànsit assenyala que la reducció de la sinistralitat -l’any passat es van registrar dues víctimes mortals a la xarxa viària de la comarca- es produeix en un context marcat per les restriccions de mobilitat per la pandèmia

TCM

El 2029 va ser un dels anys més tràgics a la xarxa viària de l’Anoia: es van registrar 17 víctimes mortals per accidents de trànsit, 12 en vies interurbanes i cinc dins la trama urbana. Unes xifres que van situar l’Anoia com la tercera comarca catalana amb més víctimes mortals en accidents de trànsit. El 2020 -tot i que es van registrar diversos decessos d’anoiencs produïts en sinistres fora de la xarxa de la comarca- la xifra de víctimes mortals a les carreteres i vies urbanes de l’Anoia va baixar dràsticament, un 88,24%. El balanç es redueix a dues víctimes mortals, ambdues en vies interurbanes. El primer accident mortal a la xarxa viària anoienca del passat 2020 es va produir el 16 d’octubre, a mitja tarda (els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 19.12 h.),

al punt quilomètric 565 de l’A-2, a Castellolí, en sentit Lleida, on es va produir una col·lisió per envestida entre un turisme i un camió. A conseqüència de l’accident, la passatgera davantera del turisme, M. M. R., de 57 anys i amb veïnatge a Barcelona, va morir. La conductora del turisme va resultar ferida en estat crític i va ser traslladada en helicòpter a l’hospital de Bellvitge. a l’accident hi van intervenir cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i cinc ambulàncies i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El segon sinistre mortal tingué lloc l’11 de novembre, a primera hora de la tarda (els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 16.48 h.), al punt quilomètric 51, de la C-1412a, dins el terme municipal de Copons. La víctima, Antoni de

Solà, de seixanta-quatre anys, expresident del Consell Comarcal de l’Anoia, i batlle de Pujalt durant trenta-sis anys, conduïa un turisme que va sortir de la via i va caure a la riera de Sant Pere de Copons. Quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van intervenir en el sinistre. El 2020, dins aquest descens de la mortalitat, cal destacar que no es va registrar cap víctima mortal dins la trama urbana i que no es van registrar víctimes mortals als sectors anoiencs de les carreteres C-15 i B-224, els punts negres de la xarxa els darrers anys. La mortalitat baixa gairebé un 40% a les carreteres catalanes Durant el 2020, un total de 105 persones van morir en 96 accidents

TRAMA URBANA El 2020 no es va registrar cap mort per accident de trànsit dins les trames urbanes. En canvi, el 2019, cinc persones van morir en sinistres produïts als carrers dels municipis de la comarca. PUNTS NEGRES Els dos accidents mortals del 2020 es van produir a l’A-2 i a la C-1412a. Els dos punts negres de la xarxa anoienca, la C-15 i la B-224, no van registrar cap víctima mortal.

de trànsit mortals a les carreteres catalanes, un 39,67% menys que el 2019. L’N-340 va ser la via que va registrar més víctimes mortals el 2020, amb un total de vuit. En segon lloc hi ha l’AP-7, amb sis. L’A-2, la C-58, l’N-260 i l’N-240 en van registrar quatre víctimes cadascuna. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, la franja que ha sumat més morts a la carretera és la de 35 a 44 anys, amb 26 víctimes, 3 més que el 2019. Les restriccions en la mobilitat per la pandèmia també han capgirat les xifres en el col·lectiu de més de seixanta-cinc anys. El 2019 hi va haver 43 morts en aquestes edats, mentre que el 2020 van ser 16. En el cas dels joves de 15 a 24 anys i de 25 a 34 anys, la reducció de morts respecte al 2019 és del 41% i 53%, respectivament, i del 73% i del 69% si ho comparem amb el 2010.

Successos

La B-224 es manté com la carretera de més risc de l’Anoia L’estudi Eurorap, que elabora el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) no situa cap carretera de la comarca en la categoria de risc “alt” o “molt alt”. En l’apartat de trànsit de vehicles pesants, sí que l’A-2 apareix com una de les vies on hi ha més accidentalitat en camions

FRANCESC VILAPRINYÓ

La carretera on un automobilista té més risc de patir un accident de la comarca és la que uneix Capellades i Martorell, i passa per Vallbona, Piera i Masquefa: la B-224. Per segon any, l’estudi Eurorap l’ha situat com la carretera més perillosa de l’Anoia. Com en altres edicions d’aquest estudi, es conclou que no hi ha cap carretera de la comarca entre les deu més perilloses de Catalunya. De fet, la B-224 és la número 48 d’aquesta classificació i és considerada com

una via de “risc mitjà”. L’anàlisi de l’Eurorap es fa a partir de tots els accidents greus i mortals dels anys 2017, 2018 i 2019 a la xarxa viària catalana, en trams de carretera amb un mínim de longitud i aforament. Malgrat que l’Anoia va ser el 2019 la comarca amb més accidents mortals en zona interurbana —11 sinistres i 12 víctimes—, el 2020 el balanç va ser molt inferior, amb dues víctimes. Els resultats de l’Eurorap posen com a carreteres de risc “baix” els altres trams de l’Anoia analitzats. Són la C-37 (el tram de Montbui-Manresa), la

C-15 i els trams de l’A-2 fins a Jorba i de Jorba a Martorell. Amb tot, en aquests quatre trams hi ha hagut des de 2017 diversos accidents mortals. Pel que fa a la carretera entre Capellades i Martorell, el 2020 no va registrar cap accident mortal, però apareix a l’Eurorap amb la quarta mitjana més alta d’accidents amb ferits greus i morts del top 50 de carreteres perilloses. La posició final en aquesta classificació queda determinada també per la longitud del tram i per quants vehicles hi passen cada dia. Aquests dos

SINISTRES El 2020, no hi va haver cap accident mortal a la B-224 ni al tram anoienc de la C-15, les vies que altres anys havien registrat més sinistres, juntament amb l’A-2.

factors influeixen perquè la B-224 no estigui en una posició alta. La Panadella-Jorba: Sisè tram amb més accidents En l’anterior edició, el tram de l’A-2 entre la Panadella i Jorba no constava entre els deu trams amb més accidents de vehicles pesants. Enguany sí que aquests 13 quilòmetres tornen a figurar en aquest estudi, al lloc sisè. Té una intensitat mitjana diària de vehicles molt alta, 28.649, i un càlcul de 0,13 ferits greus i morts per quilòmetre.

societat

febrer/2021

Successos

Les bretolades del 2020 a Igualada: 30 contenidors cremats, la majoria en una nit Els aldarulls al Passeig Verdaguer contra les restriccions i el toc de queda, el 31 d’octubre, van provocar que es cremessin 21 contenidors en poques hores. Per aquells fets es van detenir a cinc persones i n’hi ha sis d’investigades

FRANCESC VILAPRINYÓ

El capítol de l’incivisme del 2020 a Igualada s’obre principalment per la pàgina de la nit del 31 d’octubre. El vespre d’aquell dia, desenes de joves van encetar uns aldarulls al Passeig Verdaguer de la capital anoienca. Aquestes persones protestaven contra les noves mesures anti-COVID, en el moment que s’encetava el toc de queda per la segona onada. En una sola nit, es van cremar 21 contenidors , es va incendiar també un vehicle i el foc també va afectar un parc de la ciutat. Les imatges van tenir un gran impacte a les xarxes, en un moment que es produïen aldarulls similars a altres punts. Els 21 contenidors cremats aquella nit suposen les dues terceres parts dels trenta que s’han hagut de substituir per bretolades al llarg de l’any 2020.

El cost per a les arques municipals d’Igualada d’aquests desperfectes és de 26.800 euros. És la factura habitual cada any pels danys a aquests elements i les tapes. El 2019 van ser una trentena els contenidors que es van reposar i el 2018, 26. Pel que fa als aldarulls del

darrer dia d’octubre, es van detenir quatre persones en aquell moment i una més la setmana posterior. A més, es van investigar sis dels presumptes participants. El consistori també ha iniciat accions legals contra les persones involucrades en els incidents.

COST La factura dels contenidors per al contribuent igualadí pujarà a 26.800 euros, una xifra similar a altres anys.

Gairebé 13.000 intervencions en un any Recentment, la tercera tinent de batlle d’Igualada, Carlota Carner, presentava el balanç anual d’actuacions de la policia municipal igualadina. En total, els agents igualadins van fer 12.823 intervencions i 99 detencions al llarg del 2020. Un any on gran part dels esforços del cos s’han hagut de focalitzar en el compliment de les restriccions contra la pandèmia en les diferents etapes de confinament i el toc de queda. Pel que fa a l’incompliment de les ordenances municipals, en el total de l’any, es van interposar 278 denúncies per l’incompliment de les ordenances municipals. D’aquest total, 151 (un 54%) van ser per consum d’alcohol a la via pública i 49 (un 18%) per portar gossos deslligats.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

societat

febrer/2021

Comunicació

L’AnoiaDiari, nou anys consecutius de lideratge El primer diari digital de l’Anoia va tancar el 2020 amb unes xifres rècord d’audiència: 65.000 usuaris i més d’1.700.000 visites

L’interès dels lectors de la comarca —i d’arreu del món— per estar al dia de l’actualitat sobre la pandèmia de la COVID-19, ha provocat un creixement de les xifres d’audiència del diari digital AnoiaDiari del passat 2020, unes xifres que ja havien anat creixent progressivament des del 2015, amb l’entrada del nou grup editor al capdavant del diari. L’AnoiaDiari, el primer diari digital de la comarca, va tancar el 2020 amb unes xifres rècord: 66.118 usuaris i 1.712.130 visites. Al llarg del 2020, el digital va registrar unA mitjana de 65.118 usuaris únics, 17.348 més que el 2019, quan van arribar fins a 47.770. L’Infoanoia va registrar 50.568 usuaris i Veuanoia, 47.404. L’AnoiaDiari també va liderar el nombre de visites, amb 1.712.130 (el 2019 en va sumar 1.134.451). Aquesta xifra representa una mitjana de 4.691 visites diàries. El mes de març de 2020, amb l’inici de la pandèmia, es van registrar 286.922 visites, la xifra més alta de la història del diari. Els mesos següents, abril (amb 233.615 visites) i maig (207.620) se situen en segon i tercer lloc del rànquing dels mesos amb més lectures, que tanquen l’octubre del 2017 (190.939), amb la informació sobre el referèndum; i el juliol de 2015 (155.988), quan vam informar sobre l’incendi d’Òdena. Durant el 2020, l’Infoanoia va registrar 1.526.924 visites, per davant de Veuanoia, que en va sumar 1.057.523. L’AnoiaDiari també va liderar el nombre de planes llegides, amb 2.983.327, seguit d’Infoanoia (2.254.154) i Veuanoia (1.904.468); i el de la durada de les lectures, amb 68 segons; seguit de Veuanoia (56,41 segons) i Infoanoia (46,5 segons). Líder per novè any consecutiu Des del 2012, quan va començar a auditar la seva audiència a través de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), l’AnoiaDiari ha estat, any rere any, el diari líder a l’Anoia. El 2014,els diaris Infoanoia i Veuanoia van començar a auditar també les seves dades. Aquell mateix any, l’entrada d’un nou grup editor, donava un impuls a la capçalera. Així, l’AnoiaDiari va passar de 25.379 usuaris el 2014 a 44.042 l’any següent. També després d’aquell any de canvi, es va passar de 656.509 visites el 2014 a 1.010.345 el 2015. Unes xifres que ha anat consolidant els darrers anys i que enguany s’han incrementat, com dèiem, pel tractament informatiu de la pandèmia.

65.118

Entra un nou grup editor al davant de l’AD

01. Actualització:

47.770 44.042

43.610 40.300

Les més llegides del 2020 206 morts per coronavirus a la Conca d’Òdena 8 d’abril

41.027

02.

25.552

24.354

L’Anoia és ara la segona comarca catalana en positius per COVID-19 8 de maig

25.379

03.

Confinada Març-Abril

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Evolució dels usuaris de l’AnoiaDiari (2012-2020) Font: OJD

04.

Teràpia de confinament: Ous al forn a l’estil de la Teresa. Recepta de l’Oriol Càlichs 11 de maig 1.712.130

05.

El balanç mortal del coronavirus: tres morts a Igualada 11 de març

Entra un nou grup editor al davant de l’AD

1.134.451 1.010.345 947.309

645.655

996.776

06.

Es mor l’empresari igualadí Amadeu Morros 1 de maig

977.833

656.509

558.825

2012

07.

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Evolució de les visites Total/any a l’AnoiaDiari (2012-2020) Font: OJD

Les mentides polítiques del confinament de la Conca. Article d’opinió de Juan Carlos González 23 de març

08.

La primera infermera detectada pel coronavirus acusa la conselleria de Salut de mentir sobre el seu cas 20 de març

ANOIADIARI

09.

Cascades d’aigua a Montserrat 13 d’agost

1.712.130

65.118

1.526.924 50.658

47.404

INFOANOIA

VEUANOIA

Usuaris (Mitjana mensual 2020) Font: OJD

1.057.523

ANOIADIARI

INFOANOIA

VEUANOIA

Visites (Total 2020) Font: OJD

09.

Salut confirma 12 morts a Igualada i un total de 85 positius 14 de març

societat

febrer/2021

Societat

Pugen els matrimonis entre dones Des que hi ha dades que contemplen unions del mateix sexe, mai s’havien registrat tants matrimonis entre dona i dona: onze. El 2019 la xifra total d’enllaços va anar a l’alça i va tornar a superar el mig miler

FRANCESC VILAPRINYÓ Segons l’Idescat, el 2019 —el darrer any del qual n’hi ha un registre— els matrimonis van anar a l’alça a l’Anoia. Van ser 514, la segona xifra més alta des de 2008. L’any anterior havien estat 482. L’important repunt de la xifra va venir acompanyat també de més casaments pel ritu religiós: 57, pels 47 de l’any anterior. El 2019 també va ser l’any amb més casaments entre dona i dona des que hi ha registres: 11. El volum de casaments entre persones del ma-

teix sexe va en augment els darrers anys. S’ha passat dels cinc enllaços d’aquest tipus el 2012 a la quinzena del 2019. El percentatge de casaments pel ritu religiós sobre el total era d’un 11% el 2019, dades similars a les de l’any anterior, 10,8%. En termes proporcionals, els matrimonis que es fan per la via civil tenen molt més pes sobre els religiosos, i més els darrers anys. El 2014, l’any d’aquest segle en què es van registrar menys matrimonis a l’Anoia -429-, la xifra de parelles que van passar per la vi-

caria van ser 69, i sumant altres confessions religioses, van ser 72 bodes, un 17% del total. Els mesos en els quals es van produir més casaments van ser setembre (82), juny (70) i juliol (61). Però aquells matrimonis que volien una cerimònia religiosa triaven abans el mes de juny -15 bodes- que el setembre -només cinc. Després de l’important repunt de casaments del 2019, les cancel·lacions de les quals s’ha fet ressò el sector de la restauració, a causa del coronavirus, apunten que el 2020 serà un any gasiu amb els casa-

RITU RELIGIÓS Els casaments per un ritu religiós són un 11% del total. Es mantenen en proporcions similars al 2018

ments (encara no hi ha xifres, ni tan sols provisionals). El mes de març, amb l’inici del confinament, ja es van ajornar molts enllaços, una de les primeres conseqüències d’una situació sobrevinguda. El mes de maig, encara en fase de desescalada, AnoiaDiari es va fer ressò d’un ajornament d’un enllaç previst per al juny i que va haver de passar a l’agost. El mes d’octubre, a l’Anoia es van celebrar, a cuitacorrents, alguns dels darrers casaments d’un any que no ha permès dir gaire “sí, vull”.

Territori

Municipis de l’Anoia cerquen mecanismes per frenar la “barra lliure” de parcs solars i eòlics En el cas de Bellprat, la ponència d’energies renovables ha obert el camí per instal·lar centrals solars de gran format. Junt amb Argençola i Santa Coloma de Queralt han demanat una moratòria en les llicències de renovables per elaborar una normativa municipal sobre aquest àmbit

FRANCESC VILAPRINYÓ A la part oest i nord de l’Anoia hi ha els municipis que més han patit el fenomen de la despoblació rural. En el cas de l’Alta Segarra, durant la primera dècada d’aquest segle, el paisatge es va començar a omplir de molins eòlics fins que la recessió va frenar els estímuls als grans projectes d’implantació. Ara, de resultes del Decret 16/2019 de la Generalitat de Catalunya, tornen a proliferar les propostes per implementar els aerogeneradors i, ara també, els parcs fotovoltaics. Els batlles de Bellprat i Argençola, Carles Pol i Gumersind Parcerisas, expliquen que les peticions han arribat en allau des del decret i són un maldecap davant els pocs mitjans que tenen els seus municipis. Una de les accions que s’ha aplicat ha estat la moratòria d’un any per elaborar una planificació urbanística que indiqui on es podran instal·lar renovables. És una de les decisions preses a Bellprat i Argençola, junt amb la veïna Santa Coloma. Volen triar ells com planificar el territori davant la ‘fal·lera’ de les renovables i per evitar que aquestes infraestructures deixin “cicatrius” al territori. Denuncien que amb els decrets de la Generalitat i l’Estat ara “hi ha gairebé barra lliure per aquests projectes”.

“Renovables al preu que sigui” Els batlles ressalten que “no estem en contra les de les energies renovables” però amb el decret de fa catorze mesos “la Generalitat ha decidit implantar aquestes energies al territori al preu que sigui”. Els objectius per implementar molts megawatts al territori al país per complir amb els estàndards europeus “ens recau als municipis petits”. A Bellprat, comenta Carles Pol, “hem estat molt temps on cada setmana ens entrava una petició nova” i “vam haver de llogar un bufet d’advocats especialitzats en temes paisatgístics” per veure com afectava la fesomia del municipi. Conclou que “hauríem de tenir una sola persona a l’ajuntament” —el poble amb menys habitants de l’Anoia, una setantena— per “gestionar totes aquestes peticions”. Tant Bellprat com Argençola, a més de l’activitat agrària, plantegen el seu territori com un actiu cultural i paisatgístic, i l’aterratge de parcs solars i grans aerogeneradors xoca amb les intencions dels ajuntaments. Carles Pol afegeix que “la pagesia que arrendava terres ara ho té més difícil, perquè molts propietaris poden obtenir molts més diners i a moltes dècades vista llogant-ho per a parcs solars”. A Bellprat hi ha dos projectes solars avançats “que suposarien perdre 100 hectàrees de conreu”.

Les instal·lacions de renovables estan condicionades a la tipologia de sòl agrari (que té diverses categories), però la pressió sobre les terres creix. Carles Pol afegeix que “les granges necessiten superfícies per abocar els purins. Si es va perdent i restant sòl agrari per a centrals eòliques i solars, creix la pressió sobre altres zones”. Preocupació per les imposicins de l’Estat El batlle de Bellprat argumenta, però, que “és encara més preocupant els macroparcs que pot impulsar l’Estat espanyol”, que són d’una mida superior al format del decret de la Generalitat: més de 50 megawatts. Les quantitats de 50 megawatts o superiors són competència exclusiva estatal i si un promotor vol fer un projecte d’aquesta mena ho ha de demanar al Ministeri competent. Serien macroparcs de grans dimensions i els municipis encara tindran menys capacitat de decidir. Aquesta és una de les queixes del territori. Gumersind Parcerisas explica que “la suspensió de llicències que hem fet” és “una manera de protegir-nos de “l’agressió’” de l’allau de peticions de centrals eòliques. Parcerisas comenta que “per moments, hi ha una situació de desbordament” però que és una problemàtica compartida a tota la

PREOCUPACIÓ El batlle de Bellprat, Carles Pol, mostra la seva preocupació per les tramitacions de parcs i centrals que fa l’Estat espanyol directament i que “són encara més grans i difícils de frenar”

Catalunya interior. Apunta que “no només és tenir molins de grans dimensions, és que la línia d’evacuació també significa tenir cicatrius afegides al territori”. Unes cicatrius que, com manifesten els alcaldes, no reverteixen cap als pobles. Els beneficis pel municipi “són la llicència d’obres i punt” i l’energia que es genera se’n va cap a les grans ciutats. “No volem aquest model” Els promotors també miren a altres municipis anoiencs com Tous. L’alcalde David Alquézar comenta que “el model que s’imposa ara no és el nostre. Preferim un model de consum i producció de proximitat”. Considera que “sí que treballem per impulsar un model local, un model cooperatiu on el que es generi es consumeixi al municipi, però tal com és la llei és difícil”. Demana que “si s’impulsa, intentem que sigui respectant els veïns”. En el cas de Tous, les iniciatives que arriben a l’Ajuntament són fotovoltaiques. Alquézar aposta perquè el municipi tingui els seus projectes amb plaques fotovoltaiques a edificis municipals. Conclou que “plantar cara és difícil. Quan les grans companyies tenen la llum verda del propietari, tens poques eines per frenar-ho. Ens ha passat amb una antena de 5G que hem lluitat per no tenir durant deu anys i s’ha acabat fent”.

febrer/2021

publicitat

societat

febrer/2021

Cultura

“El circ ha estat considerat una activitat que busca sempre el més difícil encara, la superació. I moltes vegades la superació comporta risc” ALBERT COMPTE RIBA

“El circ a Igualada (18832020)” neix del treball de tota una vida de recollir programes, entrades i propaganda que Josep Elias (Igualada, 1931) guardava any rere any, sense saber massa bé d’on li venia aquest afany de col·leccionista. Més tard, amb l’exercici periodístic i una passió pel món del circ que no va perdre mai, les cròniques i memòries van anar completant una col·lecció personal que va fer pública el 2019, en el marc de la Festa Major, amb l’exposició “Que comenci la funció! El circ a Igualada (1883-2018)” a la Biblioteca Central d’Igualada. Explica Elias que la història d’un lloc no s’explica amb un sol llibre. “Estic molt satisfet de la tasca de recerca que s’ha fet per poder publicar el llibre i que tota aquesta memòria es pugui consultar, sigui a l’Arxiu o a la Biblioteca. A Igualada en tenim molts, com el que explica la història de la Coral La Llàntia, de l’Igualada Hoquei Club, de diferents escoles, carrers i altres. Doncs aquest serà el que expliqui el capítol de la història del circ. És el que humilment he intentat fer”. Equilibrista, malabarista, funambulista... N’ha estat mai? No, no. Mai he participat en un espectacle. M’ha agradat molt veure circ, però mai l’he practicat. Ni sortint d’un espectacle, intentant imitar algun dels artistes? Això era típic de la canalla. Com quan anàvem a veure al cinema una pel·lícula de “tiros” o sortíem d’un espectacle de circ i volíem fer rodar els plats..., n’havíem trencat més d’un! Però a vostè el circ l’atrapa d’una manera diferent. Quan el meu pare m’hi portava ja vivia una emoció que no sentia davant d’una pel·lícula, perquè el cinema són històries que estan muntades, en canvi el circ és real, perquè l’exercici que es veu mostra sempre la realitat de la persona que el realitat. Això el cinema no ho té. Si convé, es fa un tall i es munta la pel·lícula. El circ és sempre de cara al públic. En un moment del llibre recull un capítol del circ a la televisió.

L’arxiu i memòries relacionades amb el món del circ a Igualada que el periodista guardava des de petit prenen forma en un llibre que explica una part poc coneguda de la història de la ciutat

domadora de tigres Marffa la Corse. Per fer un espectacle cal domar a un tigre? Mira, considero que és una feina de mestre. Ensenyen a un animal a fer coses. Hi ha un corrent d’opinió que diu que els animals són maltractats o se’ls alimenta malament. Però normalment, l’artista que viu de la companyia i dels exercicis que fa aquella bèstia, és que tracta l’animal a cor què vols! Si l’animal no es troba bé, el primer que fan quan arriben a una ciutat és buscar un veterinari perquè se’l miri. Perquè ells en viuen dels animals. A tot arreu hi pot haver una persona que no faci les coses de forma correcta, però pensar que els maltracten és una fal·làcia que s’ha fet córrer. Els artistes que treballen amb animals són els que els tracten més bé. Creu que es pot entendre el circ sense risc? El circ ha estat considerat una activitat que busca sempre el més difícil encara, la superació. I moltes vegades la superació comporta risc.

Josep Elias Farré Creu que es va saber aprofitar l’aparició de la televisió per part del món del circ o es va preferir mantenir el directe? Des del circ es preferia mantenir el directe, si bé la televisió permetia una difusió molt més gran. A la vegada va ser contraproduent perquè números especials que no s’havien vist mai, la televisió mostrava els més nous i espectaculars. Anava bé pels artistes, perquè en difonia els seus espectacles, però de la mateixa forma, això anava en detriment del fet d’anar al circ, perquè la gent veia les actuacions des de casa. Com ha estat la tasca de recollir la informació per editar el llibre? Des de petit, no sé per què em va agafar com un esperit de col·leccionista i ho guardava tot, propaganda, entrades, programes i altres. Amb els anys, tot ho tenia mig escampat. Ho vaig anar posant per ordre i classificar. Un bon dia vaig anar a veure la directora de la Biblioteca, la Montse Lobato per mostrar-li el material, per si es podia exposar algun dia i així es va fer durant la Festa Major del 2019, tota molt

ben ambientada. La meva sorpresa va ser quan l’alcalde Marc Castells va dir que se’n faria un llibre. Gràcies a l’Ajuntament d’Igualada tot aquest material ja no es perdrà i n’estic agraït. Vostè va cobrir i anunciar molts dels circs que van fer parada a Igualada. Quan venia el circ per la Festa Major es convertia en un acte més del programa. Una de les coses que la gent feia durant aquells dies era anar al circ. Hi anava lligat. Al circ s’hi anaven a veure coses que no s’havien vist mai o pallassos per riure una bona estona. També recorda l’anècdota del periodista igualadí Joan Armengol entrevistant a Luigi Gerardi dins d’una gàbia. Com ho va viure? Amb una certa expectativa perquè clar, ens coneixíem des de petits. I és que no era per menys. Dos anys després, a Copenhaguen, a Gerardi un lleó se li va tirar a sobre. Vol dir que aquells animals no estaven tan domats. Aquí, a Igualada, ambé van haver d’ingressar a l’hospital a la

“

“El cinema són històries que estan muntades, en canvi el circ és real.” “Els Raluy em parlaven amb la il·lusió i l’esperança d’aquell qui creu que el seu esforç té un mèrit.”

Ha viatjat mai per assistir o seguir algun espectacle? No, de jove no podia i més tard vaig tenir altres prioritats. He pogut anar als festivals de Girona, de Figueres i als considerats millors espectacles de Barcelona, com quan venia el “Festival Mundial del Circo” al Palau d’Esports de Barcelona, on vaig poder veure actuar a la trapezista Pinito del Oro o els números amb 44 cavalls i 13 elefants del circ alemany dirigit per Franz Althoff. Amb un moviment de fuet feia aixecar els 44 cavalls enlaire a dues potes. Això es va poder veure una vegada i crec que no es veurà mai més. Recorda en especial algun moment en què va veure que el circ li suposava alguna cosa més que un espectacle? Uns quants! Però sobretot perquè vaig tenir molta relació personal amb els germans Raluy, ja que la seva mare era d’Igualada. Això em va permetre apropar-me a les persones del món del circ, conèixer la seva faceta més humana i veure com n’estaven d’enamorats del circ. Els Raluy em parlaven amb la il·lusió i l’esperança d’aquell qui creu que el seu esforç té un mèrit. Totes aquestes emocions me les van transmetre i penso que les transmetien en els espectacles.

mercat

febrer/2021

La cuina que no podem perdre

uinar no només és coure aliments, també els infusionem, o macerem, o els fem fermentar. Tots aquests processos també intervenen en l’elaboració de begudes alcohòliques, des de cerveses fins a begudes espirituoses. I normalment hi intervenen més d’una d’aquestes tècniques. La recepta d’aquest mes va d’això, de “cuinar” una beguda alcohòlica per la sobretaula. I, de passada, reivindicaré la utilització de la paraula ratafia per anomenar tot un reguitzell de licors que es fan a partir de la maceració d’alguna fruita o herba en un aiguardent. S’entén com a “ratafia” o “ratafia catalana” la que s’elabora a partir de la maceració de nous verdes i diferents herbes i espècies en un aiguardent. Per tant, la resta de licors aromatitzats que no duguin nous verdes es poden anomenar ratafia del que sigui. En aquest cas, “Ratafia de taronja”. Aquesta ratafia l’elaborava l’Elisenda Mestre i Costas, una àvia que va morir massa d’hora i que segur que moltes persones la coneixíeu. Va ser mestra de l’Escola Mowgli durant molts anys. A part d’una bona professional era alegre i generosa, no és estrany que fos estimadíssima per mestres, alumnes i la gent que vam tenir la sort de conèixer-la. Jo, a casa, encara tinc una ampolla d’aquest meravellós licor, que va fer en la seva última producció, i que em va regalar l’Íngrid (la seva filla). Només la trec quan ve la sogra a dinar. Cada vegada que en beu és com si fes un petit homenatge a la seva companya i amiga. Ja veureu, la recepta és molt senzilla, només hi ha una dificultat. Trobar alcohol de 96 graus pel consum, costa molt. La venda d’aquest producte només està destinada a fabricants de licors, ja que l’aiguardent pel consum humà no pot passar dels 50° i n’està prohibida la venda al públic en general. On sí que en podeu trobar fàcilment és a Andorra, però ara no és moment per moure’ns. Us podeu emportar una

Ratafia de taronja multa i si arribeu a la frontera, no teniu massa números de poder creuar-la. Si teniu alguna manera per fer-vos-en baixar endavant, si no, haureu de buscar i preguntar (diuen que qui busca troba). Si n’aconseguiu heu de tenir en compte que sempre s’ha de rebaixar amb aigua i sucre. S’ha de fer un almívar abans de consumir per evitar una intoxicació o altres lesions a l’aparell digestiu. I no compreu alcohol de farmàcia que aquest segur que no és apte pel consum de cap de les maneres. Per fer la Ratafia de taronja us farà falta: 2 taronges senceres i ben netes ½ litre d’alcohol de 96° ½ litre d’aigua mineral 750 grams de sucre 1 branca de canyella 1 pot gros o una garrafa de vidre amb el broc gros Desfeu el sucre amb l’aigua a foc baix fins que aquest s’hagi desfet del tot, i deixeu-lo refredar. Poseu les dues taronges senceres i netes i el canó de canyella dins el pot o garrafa de vidre i aboqueu-hi l’almívar (la barreja de sucre i aigua) i l’alcohol. Tapeu el pot o la garrafa i deixeu que maceri en un lloc fresc i fosc durant dos mesos. Al cap de dos mesos ja podreu colar la ratafia, i si cal, filtreu-la amb un filtre de cafè. Després embotelleu-la en ampolles de vidre ben tapades. Jo, de vosaltres, un cop embotellada la deixaria reposar uns dos mesos més abans de començar-la a consumir. Us recomano que la primera vegada que la tasteu brindeu a la salut de les vostres àvies i avis, que són un tresor de saviesa. Jo també ho faré en record de l’Elisenda i el seu marit, en Joan. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

ecomomia

febrer/2021

economia

“Catalunya té 537.900 aturats, 31.300 més que el trimestre anterior (+6,2%) i 132.100 més que fa un any (32,6%)” explica el director de l’Àrea de Treball de PIMEC, Josep Ginesta. En aquest sentit, ha alertat que “no Es tenia un valor tan alt en un quart trimestre des del 2016, amb 558.500 persones a l’atur.” JOSEP GINESTA

PIMEC constata l’arrossegament progressiu de la destrucció d’ocupació El director de l’Àrea de Treball de la patronal destaca la importància que tindran les polítiques actives d’ocupació i la necessitat de més ajudes directes i d’injecció de liquiditat a les empreses

El director de l’Àrea de Treball de PIMEC, Josep Ginesta, ha fet una valoració de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) sobre el darrer trimestre de 2020: “Portem tres trimestres consecutius de caiguda interanual de la població ocupada que es manifesta també en sectors no estrictament afectats per les restriccions, com la indústria. Per això, les polítiques actives d’ocupació tindran una importància vital”. A més, ha destacat la necessitat de més ajudes directes i d’injecció de liquiditat a les empreses”, així com una aposta ferma per facilitar mecanismes de digitalització al teixit productiu. Ginesta ha parlat sobreel perfil dels desocupats, tot comentant que “a Catalunya un 61.2% té un nivell formatiu que no garanteix la trobada de feina amb certa rapidesa”. Davant aquest fet, ha avisat que “cal una inversió que garanteix una millor eficiència del mercat de treball i una millora de l’orientació de les polítiques públiques envers la formació i l’ocupació”. També ha destacat en relació a la tendència del teletreball que “s’han multiplicat per quatre els treballadors que practiquen el treball a distància a Catalunya, passant de 157.800 a 596.900 les persones que treballaven més de la meitat de la jornada al seu domicili”. Atur El director de l’Àrea de Treball de PIMEC ha constata que “Catalunya té 537.900 aturats, 31.300 més que el trimestre anterior (+6,2%) i 132.100 més

L’Anoia tanca el 2020 amb 8.934 persones a l’atur Són 1.800 persones aturades més que el desembre del 2019 El balanç de persones que s’han donat d’alta i de baixa al SOC de l’Anoia, aquest desembre, és de 317. És la dada més alta des dels tres mesos de la primavera, quan l’atur va enfilar-se amb els tancaments del confinament total i l’Estat d’Alarma. Amb aquest increment de desembre -un mes on habitualment no hi havia descensos de relleu, per les contractacions de la campanya nadalenca-, el total de demandants de feina a l’Anoia es torna a acostar a 9.000. Ara són 8.934. Els darrers tres mesos, la xifra de persones inscrites al SOC havia anat caient de manera moderada, però ara ha repuntat de nou. Els aturats i aturades creixen a totes les poblacions de més de 1.500 habitants: a Igualada són 81, Montbui 45, Vilanova 44, Piera 35 i Masquefa 34. L’increment també és molt sensible a La Torre de Claramunt, que suma 15 vilatans més inscrits al SOC. El 8.934 aturats i aturades no són la pitjor xifra de l’any -el juny se superava els 9.000- però signifiquen un increment de quasi 1.800 persones de desembre a desembre. La capital, Igualada, ha estat la població gran més castigada i té 700 aturats més en un any. És un 14,63% d’atur registral, la dada amb relació a la població activa. Els percentatges d’aturats més alts de la comarca, entorn el 20%, són a Montbui, Cabrera d’Anoia i Bellprat.

que fa un any (32,6%)”. En aquest sentit, ha alertat que “no és tenia un valor tan alt en un 4r trimestre des del 2016, amb 558.500 persones a l’atur”. Sobre la taxa d’atur ha comentat que és del 13,9%, 0,6 punts més que el

trimestre anterior i 3,4 menys que fa un any, mentre que a Espanya és del 16,1%; 2,3 punts percentuals superior que la de Catalunya. Per sexes, la taxa d’atur en els homes és del 12,85% i del 14,97% en el cas de les dones. Això su-

posa un augment interanual en el homes del 2,9% i en les dones del 4%. Per durada, hi ha 191.400 persones que fa més d’un any que busquen feina (el 37,9% dels aturats) i són 43.000 persones més que el trimestre anterior (29,16%) i 34.600 més que fa un any (22,1%). Ocupació Josep Ginesta ha explicat que Catalunya té 3.340.600 ocupats, xifra que suposa 16.700 ocupats més que el trimestre anterior (0,5%), però 137.500 menys que fa un any (-4,0%). En relació a la taxa d’ocupació, ha indicat que és del 52,7%. Aquesta dada suposa un augment de 0,2 punts percentuals en relació al trimestre anterior i una caiguda interanual de -2,5 punt percentuals. Dels ocupats, 2.865.900 ho són a temps complet (85,8%); 7.500 menys que el trimestre anterior (-0,3%) i 90.400 menys que fa un any (-3,1%). Mentre que 474.700 ho són a temps parcial (14,2%), 24.200 més que el trimestre anterior (+5,4%) però 47.100 menys que fa un any (-9,0%). D’altra banda, els assalariats són 2.814.600 persones, 7.200 més que el trimestre anterior (+0,3%), però 131.700 més que fa un any (-4,5%). D’aquests, 2.256.900 són indefinits (80,2%) i 557.700 temporals (19,8%). Per sectors d’activitat, l’agricultura ha registrat 43.300 ocupats (-4.700 en comparació amb la darrera EPA), la indústria 580.000 (-3.300), la construcció (+2.500), 205.200 i els serveis 2.512.100 (+22.200).

economia

febrer/2021

“La clau en l’aplicació de la moratòria està en l’extraordinària dificultat per al pagament, que s’ha d’acreditar complint els requisits establerts per trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica, aportant la documentació que així ho demostri.” CARLOS CALATAYUD

“Amb aquestes mesures s’intenta pal·liar la incertesa econòmica que patim des de fa un any i que afecten més de 600.000 persones a tot l’Estat, que han perdut els seus llocs de treball o vist reduïts els seus ingressos d’una manera considerable, alleujant la càrrega financera de les famílies.” CARLOS CALATAYUD

Sobre les moratòries dels préstecs, conseqüència de la pandèmia COVID-19

ls últims mesos hem sentit en els mitjans de comunicació diverses informacions sobre la possibilitat d’obtenir una moratòria dels préstecs que anàvem pagant i que, a hores d’ara, a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la COVID-19, tenim serioses dificultats per atendre.El govern ha vingut aprovant una sèrie de reials decrets Llei durant 2020, amb la finalitat de fer front a aquesta realitat, evitant en part la situació que durant l’anterior crisi econòmica es va produir i que va acabar amb innombrables execucions hipotecàries i veritables drames en les famílies que es veien impossibilitades per fer front als pagaments de les quotes dels préstecs sol·licitats. Aquesta moratòria, que es podia sol·licitar inicialment fins a finals de setembre passat, es prorrogarà fins al 31 de març pròxim. La clau en l’aplicació de la moratòria està en l’extraordinària dificultat per al pagament, que s’ha d’acreditar complint els requisits establerts per trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica, aportant la documentació que així ho demostri. Les primeres mesures adoptades han estat centrades en els préstecs hipotecaris. Per a aquests es preveu una carència total, és a dir, deixar de pagar tant el capital com els interessos del préstec durant el període d’aplicació. El termini es va fixar inicialment per tres mesos, ampliable per acord de Consell de Ministres, i que com ja hem dit ho serà fins a 31 de març de

2021, que suposa al seu torn una ampliació del termini total del préstec pel mateix període de temps que es concedeixi la carència. Aquests préstecs mantindran el seu rang hipotecari, tindrà plens efectes davant els creditors intermedis inscrits al Registre, encara que no comptin amb el consentiment d’aquests. I s’exigeixen uns requisits: el principal, suposa acreditar una extraordinària dificultat per atendre el pagament del préstec hipotecari que em van concedir i amb el que vaig adquirir el meu habitatge habitual. També inclou aquells préstecs amb els quals s’hagués refinançat l’anterior, de manera que podem entendre que en la pràctica comprèn qualsevol préstec o crèdit que gravi l’habitatge habitual del deutor, amb independència de la finalitat per a la qual s’hagi concedit, ja que en l’esperit de la norma està el fet de garantir el dret a l’habitatge dels deutors hipotecaris en situació d’especial vulnerabilitat. En el supòsit en què, en el préstec, hagués intervingut una altra persona com a fiadora o avalador, en tractar-se d’una moratòria legal, no podrà negar-se a la pròrroga derivada d’aquesta. La formalització de la novació del préstec hipotecari davant notari podrà ser unilateral per part de l’entitat de crèdit, ja que es tracta d’una moratòria legal amb efectes automàtics i taxats que afavoreixen el deutor. A

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

més gaudirà de l’exempció de l’impost d’Actes Jurídics Documentats. Amb posterioritat es va incloure en aquesta regulació tant als préstecs personals com als leasing (arrendament financer), de manera que podrien obtenir dues moratòries simultàniament sempre que es complissin els requisits legals. Les entitats de crèdit, a través de les seves organitzacions, també han adoptat acords, denominats sectorials, dirigits a aquelles famílies que no compleixin les condicions per a acollir-se a la moratòria legal i tinguin greus dificultats per complir les seves obligacions. Els efectes són diferents dels anteriors, ja que la manca estipulada suposa un ajornament en el pagament del capital, però se seguiran pagant els interessos meritats, per un termini màxim de 12 mesos en els préstecs hipotecaris i de 6 per als personals. Es podrà allargar el termini total del préstec o tornar el capital en el mateix període de temps, amb el consegüent augment de la quota a pagar. S’aplica als préstecs personals i als hipotecaris sobre immobles afectes a l’activitat d’un autònom. Amb aquestes mesures s’intenta pal·liar la incertesa econòmica que patim des de fa un any i que afecten més de 600.000 persones a tot l’Estat, que han perdut els seus llocs de treball o vist reduïts els seus ingressos d’una manera considerable, alleujant la càrrega financera de les famílies.