ANOIADIARI 57 (DESEMBRE 2020) by AnoiaDiari

Anoia

Comerç

Número 57 · Desembre del 2020 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Dossier

El comerç es reivindica en el Nadal de la COVID A portada P04

DOSSIER ANOIA COMERÇ Parlem amb representants d’institucions, ajuntaments i associacions de comerciants de l’Anoia

Baixen els grups escolars confinats mentre augmenten els ingressos per COVID-19 Societat P08

CARLES RAMOS

Les petites empreses, les més afectades per la COVID-19

Un 14,6% d’anoiencs es troben en situació d’ERTO o a l’atur

Malgrat el descens de facturació, els autònoms resisteixen la crisi

Hi ha 3.024 empreses, un 5,9% menys que el 2019. Les microempreses, que representen el 84% del total, són les més perjudicades, amb una davallada del 6,7%

Es va tancar el tercer trimestre amb 8.731 persones sense feina. Paral·lelament, hi ha registrades 2.186 persones en situació d’ERTO

Actualment hi ha 7.942 professionals autònoms registrats a l’Anoia, un 0,5% més que en el mateix període del 2019

Societat P10

Societat P16

editorial

desembre/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Solidaritat

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

’efecte del coronavirus ha estat situar-nos tots en un vaixell que es diu Urgència. Des del mes de març, gairebé tots els recursos de la societat i l’Administració s’han destinat a la trinxera contra la pandèmia. En el cas de l’Anoia, comarca amb un dèficit d’inversions perpetu i amb uns indicadors socioeconòmics que fan feredat des de fa dues dècades, ha suposat un agreujament de les condicions de vida de moltes persones. És possible que fins d’aquí a uns anys no es coneguin amb exactitud els efectes que ha tingut aquest enemic invisible que va entrar de glop a principis del 2020. Un any que deixem per fi enrere i que restarà entre les dates més tèrboles de la nostra història. A més dels col·lectius precaritzats i que la societat intenta inserir, la COVID-19 ha desfet les costures de molts sectors que després de contribuir i complir durant anys amb els seus deures ara s’han trobat abandonats de cop per l’administració. La Conca d’Òdena va fer durant el març i abril un esforç de solidaritat, amb el tancament perimetral, que només s’ha vist retribuït en part per les administracions superiors. El sacrifici del personal sanitari de l’Hospital Universitari o de

l’atenció primària ha tingut la retribució dels aplaudiments i poc més. Quan el coronavirus només sigui un record —record horrorós, sens dubte—, probablement aquestes persones encara seguiran amb l’ansietat extraordinària, crònica, que van patir durant la primavera del 2020 i els mesos següents. I la pandèmia també és econòmica. Les subvencions, els crèdits o les fórmules que han ofert als col·lectius professionals més afectats només són pal·liatius. Alguns negocis han arribat a estar tancats quatre mesos dels dotze d’aquest 2020. En la situació d’urgència permanent, de només mirar endavant, es van apartant totes les situacions crítiques que hem deixat enrere i les vides que queden enrere. Les festes de Nadal del 2020 seran les del risc de rebrot, l’índex de transmissió i un cúmul de xifres que emmascaren en part tot el que ja hem perdut. Ens queda exercir la solidaritat amb els nostres botiguers i botigueres, amb els establiments dels nostres carrers; mantenir la responsabilitat, com a reconeixement als professionals de la salut i sociosanitaris; i reconstruir i protegir el que tenim, que era molt més del que ens pensàvem.

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

“Les festes de Nadal del 2020 seran les del risc de rebrot, l’índex de transmissió i un cúmul de xifres que emmascaren en part tot el que ja hem perdut. Ens queda exercir la solidaritat amb els nostres botiguers i botigueres, amb els establiments dels nostres carrers; mantenir la responsabilitat, com a reconeixement als professionals de la salut i sociosanitaris; i reconstruir i protegir el que tenim, que era molt més del que ens pensàvem.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Aquesta campanya de Nadal, compraràs als comerços locals?

AMB EL SUPORT DE

SÍ, COM SEMPRE 54.9% SÍ, NO HO FAIG HABITUALMENT PERÒ ARA HEM DE DONAR SUPORT ALS COMERÇOS DE PROXIMITAT 5.9% ALTERNARÉ LES COMPRES ALS COMERÇOS LOCALS AMB ELS DE FORA O PER INTERNET 27.5% NO, HO COMPRO TOT A FORA O PER INTERNET 11.8%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

La cultura, és segura? 10 38,3% 9 8,3% 8 15% 7 6,7% 6 0,0% 5 6,7%

4 1,7% 3 10% 2 1,7% 1 1,7% 0 10%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

desembre/2020

publicitat

a societat

desembre/2020

societat

SUBSTISTÈNCIA Les associacions comercials, la restauració o la cultura assenyalen la voluntat de seguir oberts o l’orgull per salvar les seves activitats malgrat les pèrdues econòmiques. En l’àmbit dels espectacles, ‘Els Pastorets’ d’Igualada afronten un any anòmal on les quatre representacions barrejaran actors i projeccions. A Calaf, no n’hi haurà.

El Nadal de la pandèmia arriba amb restriccions, incerteses i una crida al consum de proximitat a l’Anoia Les festes se celebraran a l’Anoia sense molts dels seus actes, suspesos davant la volatilitat de la situació i les consignes del Departament de Salut. Els ajuntaments i les entitats comercials col·laboren per donar suport als establiments locals davant dels gegants de la venda electrònica FRANCESC VILAPRINYÓ

Les primeres festes de Nadal amb el coronavirus estan a punt de començar, amb moltes incògnites obertes. Per començar, l’agenda tradicional nadalenca a l’Anoia ja s’ha vist alterada en bona part per la pandèmia. No hi haurà ni cantada de nadales de corals, ni Pastorets de Calaf ni Saló de la Infància a Igualada, entre d’altres. La situació i les instruccions del Procicat (Pla de Protecció Civil de Catalunya) canvien en qüestió de dies, sobretot per les característiques de transmissió de la pandèmia. Les mesures aprovades el 12 de desembre permetran aixecar el confinament municipal dels caps de setmana i es permetrà la mobilitat entre les poblacions anoienques. És a dir, a

partir del pròxim cap de setmana finalitzarà la limitació municipal, que es va mantenir fa dues setmanes en vista que les dades no milloraven. Amb tot, l’empitjorament del risc de rebrot i l’increment de l’índex de transmissions les darreres hores fan que la Generalitat reconsideri aquestes mesures de relaxament. Al tancament d’aquesta edició, l’administració valorava imposar noves restriccions que condicionarien per complet les trobades familiars de les festes nadalenques. Amb la resolució publicada al DOGC, també es preveu l’obertura de centres comercials —amb un aforament màxim del 30%—, i que els equipaments d’arts escèniques i musicals, i també actes religiosos i cerimònies civils, puguin acollir fins a 1.000 persones sense superar

el 50% de l’aforament. En aquests últims casos, la resolució estableix que hauran de presentar una declaració responsable on s’informi de les característiques del sistema de ventilació i dels controls d’accés. Reptes del comerç Els grans municipis de l’Anoia han impulsat campanyes de cara a aquestes festes, amb la col·laboració de les seves entitats comercials, per donar oxigen a aquests establiments, que han estat molt castigats pels diferents episodis de la pandèmia. En el cas d’Igualada, si bé les dades dels comerços i establiments que han abaixat la persiana de manera definitiva no són significatives, sí que hi ha el convenciment —sobretot entre la restauració— que un nou tancament seria devas-

Restauració El sector de la restauració, el més afectat per la pandèmia, mostra la seva irritació per unes mesures preses “sense consens”, que tampoc no auguren un 2021 positiu

tador. Les associacions comercials consultades per AnoiaDiari coincideixen: l’alimentació ha sobreviscut sense problemes sensibles aquest 2020, però les botigues que venen béns de consum ho han patit molt més. La proclama a Igualada és explícita: “Per Nadal, fem pinya”. Des que l’Ajuntament va iniciar el 2014 campanyes ambicioses per mantenir els compradors i compradores d’Igualada a la ciutat, aquesta és la més atípica, però a la vegada la que més apel·la a la proximitat i a la consciència de protegir el teixit comercial local davant les potències electròniques. S’ha renunciat a la pista de gel i al tobogan, però s’anuncien altres atraccions, com una tirolina, al mateix espai de Cal Font. >>>>>

desembre/2020 ELS REIS Els Reis d’Orient d’Igualada no han formulat encara quin serà el seu format definitiu, tot i que des d’octubre s’han posat sobre la taula diverses possibilitats. Fins ara, ha transcendit que s’intentarà portar la festa a més districtes de la ciutat que la Cavalcada habitual i que es “limitaran aglomeracions”.

a portada

DIFERENT En el cas igualadí, les atraccions que hi havia des de 2014, com és el cas de la pista de gel, no hi seran enguany. L’Ajuntament ha decidit “descentralitzar” l’ambientació nadalenca i ha posat més lluminària a punts d’altres barris, més allunyats del Nucli Antic d’Igualada. En total, seran 10 quilòmetres.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

CARLES RAMOS

Més lluminària L’Ajuntament d’Igualada anunciava també que enguany, per estimular l’ambientació nadalenca, els llums de Nadal s’estendrien molt més enllà del centre de la ciutat. En total, preveu instal·lar un total de deu quilòmetres de llums nadalencs —es triplica la xifra habitual— i es portaran als eixos comercials de diferents sectors de la ciutat. A Vilanova del Camí, la campanya s’ha centrat a “vestir” l’època de Nadal. Els comerços s’han engalanat i s’ha derivat part dels diners que hi havia per organitzar la Fira de Nadal del municipi a aquesta nova caracterització. Resilència i adaptació Montbui sí que ha fet una campanya, a principi de desembre: la Setmana del Comerç, amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania les persones que posen cara al comerç de proximitat. És la continuació de l’esforç de l’entitat local, Unió d’Establiments de Montbui, que ja va iniciar durant el primer confinament de la primavera campanyes de lliurament de productes als seus

clients a domicili. La presidenta de l’entitat, Roser Valls, explica que la crisi ha posat a prova la resiliència d’aquest comerç tradicional, però que no es donen per vençuts, l’única recepta és l’optimisme: “La crisi de la COVID-19 a Montbui ens va arribar en un moment difícil. En general, la majoria d’establiments ja feia temps que feien malabars per adaptar els seus canals de comunicació, el seu producte, a les noves formes de comprar i als nous valors dels consumidors. Inicialment va semblar un cop inaguantable, però la realitat ha sigut una altra. Tenim establiments petits que no tenen càrregues econòmiques altes, i això ha fet que, després del cop inicial, ens adaptéssim.” Aquests comerços, com explica Albert Viscarri, de Vilanova Comerç, tenen ara el repte de digitalitzar-se per resistir i posicionar-se. Viscarri comenta que “el 2021 és un any en el qual tots haurem de fer un pas en el sentit que comentàvem, de la digitalització, de modernitzar-nos. Serà un any difícil, però el que volem la majoria és que acabi ja aquest 2020”.

La masquefina Hortènsia Rovira, presidenta de l’entitat local, creu que no hi ha més opció per als comerços petits que adaptar-se a les opcions tecnològiques. Apunta que “penso que el petit comerç cada vegada més haurà de promocionar-se a les xarxes socials i encaminar-se cap a la venda i distribució online per poder ser competitiu”. La presidenta de l’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca, Montse Esquius, coincideix que el 2021 serà un any complicat. Amb tot, també extreu una conclusió d’aquest 2020: “El comerç de proximitat en surt reforçat. S’ha demostrat que donem vida a la ciutat, una ciutat amb persianes abaixades és d’allò més trista. Trobar-se cara a cara es valora més i s’ha de continuar reivindicant.” Les entitats comercials coincideixen també que les administracions locals com els ajuntaments són les que més han reaccionat i han donat respostes a les crisis, mentre que el sistema d’ajudes de les administracions superiors, com és el cas de l’enrenou amb els autònoms, no han resolt gaire cosa.

Les crítiques provenen tant de la restauració com del comerç. Joan Boix, de l’associació Nou Centre, considera que “les decisions que s’estan prenent per part de les administracions no són les adequades, són contraproduents. Si no hi ha prou ajudes, que ens deixin treballar”. La petita empresa, en estat crític L’afectació de la crisi derivada de la pandèmia ha estat especialment dura amb les petites empreses. Segons Joan Domènech, president de la Unió Empresarial, les empreses de fins a deu treballadors, que són la majoria a la comarca, han disminuït un 6,7% en el tercer trimestre respecte de l’any passat. El col·lectiu dels autònoms també ha estat molt castigat, però les xifres es mantenen: “Són el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com a la del tercer trimestre del 2019 (+0,5%).” >>>>>

Adaptació El comerç de proximitat se sent reforçat pel discurs de responsabilitat i les ajudes en l’àmbit local, però s’evidencia que cal una adaptació a la realitat tecnològica.

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç La restauració, irritada El gran damnificat de l’any ha estat el sector hostaler, tan afectat pels tancaments de la primavera com per la segona onada, quan només es va permetre el format de menjar per emportar-se. Pere Santos, president del Gremi a l’Anoia, veu un escenari de cara a les pròximes setmanes gens positiu. Afirma que “tant pels horaris com pels màxims de persones que es permeten en una taula, serà un Nadal dolent i un 2021 similar. El 30% d’ocupació a l’interior és un hàndicap important. No pots mantenir l’estructura i la plantilla amb tan pocs ingressos. La gent aguanta per orgull o per donar servei, però no surt a compte”. Un altre motiu d’irritació, segons el representant del gremi, és que “ens van tancar d’un dia per l’altre. Teníem les neveres plenes i ens van perjudicar molt. Ens sentim culpabilitzats, sí, però no som pas culpables, que quedi clar. Ens van facilitar una estadística on deia que només un 3% dels contagis eren a la restauració. La corba de contagis ha seguit pujant amb la restauració tancada”.

Tancament de terrasses L’empitjorament de les dades aquesta setmana i l’alerta davant una tercera onada que coincidiria amb Nadal ha posat en guàrdia les autoritats. En aquest sentit, els ajuntaments també s’han decidit a actuar. Igualada anunciava aquest dimecres 16 que imposava dues sancions a establiments de restauració. Una d’aquestes mesures era retirar la llicència de terrassa a un establiment, per haver sobrepassat l’aforament permès, en el marc de les mesures de limitació. Una altra sanció ha estat el tancament, per dos dies, de l’interior d’un altre negoci de restauració, també per incomplir la normativa. Les escoles acaben el trimestre amb xifres baixes de contagis i aïllaments Pel que fa als entorns escolars, al tancament d’aquesta edició presentaven els números més baixos d’aïllaments i contagis des de l’inici del curs. Tot i la baixada de les temperatures les darreres setmanes, la xifra de classes aïllades és de només cinc a tota la comarca. En concret, aquest dijous 17 hi havia cinc grups

aïllats: dos en instituts —INS Badia i Margarit i INS Pla de les Moreres—, un a l’institut-escola dels Hostalets de Pierola i uns altres dos a la Mare del Diví Pastor d’Igualada. Les dades d’alumnes i de personal confinats en total són també de les més baixes d’aquest trimestre: 128 persones. Una xifra força baixa en una comarca que, pel que fa a alumnes d’infantil, primària i secundària, supera els 17.000. En els moments amb més incidència de la segona onada, a finals d’octubre i principis de novembre, els grups tancats van ser 45 i entre alumnes i docents, les persones confinades estaven entorn el miler. Amb algunes oscil·lacions, el nombre de grups aïllats i persones confinades ha anat a la baixa. El retorn de les activitats extraescolars a finals de novembre no va repercutir en un increment significatiu dels contagis. En tot cas, el Departament d’Educació preveu diferir un dia la tornada de les classes. La previsió inicial era el 8 de gener, un divendres, però per raons sanitàries s’ajornarà al dilluns 11 de gener del 2021. L’objectiu d’aquesta me-

Sancions Davant l’empitjorament de les dades aquesta tercera setmana de desembre, l’Ajuntament d’Igualada ha imposat a un establiment del centre de la ciutat la retirada de la llicència de terrassa, per incomplir amb els aforaments. Un altre negoci de restauració tindrà l’interior tancat.

sura és ampliar la separació entre els possibles contactes durant les celebracions d’aquestes festes i la tornada a les aules. Ensenyament i Salut confien que així es minimitzi el risc d’encomanar la COVID-19 en els centres educatius i el consegüent confinament de grups. Increment d’ingressos Els indicis de la tercera onada s’han fet notar a l’Hospital Universitari d’Igualada, que en una setmana va duplicar la xifra de persones ingressades. Es va passar de 14 persones el dimecres 9 de desembre, just després del pont, a 29 la setmana posterior. Les dades de persones hospitalitzades per COVID-19 es reduïen el dijous —eren 26— però hi havia una tercera persona a l’UCI respecte a la jornada anterior. L’increment d’aquesta setmana és el més important des de mitjans d’octubre, quan va esclatar la segona onada. Amb tot, aquest increment no s’ha traduït en un augment de víctimes mortals. La darrera setmana, segons les dades del Departament de Salut, no s’ha hagut de lamentar cap mort a l’Anoia.

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Quan anem junts som més forts” Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia molts autònoms i pimes es quedaran pel camí, però els governs han de treballar una estratègia per tal de consolidar el màxim possible les nostres empreses.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en aquests nou mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID19? Definir tots aquests mesos convulsos, difícils i incerts no és cosa fàcil. Hem viscut situacions molt complexes, en tots els sentits. La situació sanitària, econòmica i empresarial generada per la pandèmia mundial del coronavirus ha afectat molt especialment a la nostra comarca i a la Conca d’Òdena. En primer lloc, per la mort i l’afectació de moltes persones a causa de la COVID-19; i en segon lloc, en l’àmbit empresarial i com a territori. Aleshores vàrem viure una casuística única, diferent i a la vegada, molt difícil: el confinament perimetral de la Conca d’Òdena que ens va afectar moltíssim. Aquesta conseqüència l’hem arrossegat durant mesos, com ho va ser per la manca de solucions respecte als treballadors i treballadores que no van poder accedir a la zona confinada i que no s’ha resolt fins gairebé nou mesos després; també en el seu moment, quan no hi havia suficients elements de protecció i EPI quan es va reprendre l’activitat empresarial. Així i tot, també m’agradaria destacar que durant el confinament, es va fer notori com els empresaris i empresàries varen poder revertir la situació tot i la seva complexitat, demostrant un gran compromís amb la societat: hem vist com empreses han replantejat la seva línia de producció i la seva estratègia per tal col·laborar i cooperar per ajudar als sanitaris o altres empreses. També n’hi ha hagut que s’uniren per crear sinergies, projectes i iniciatives que avui dia han sigut referència. Amb orgull puc dir que a l’Anoia s’han fabricat mascaretes, respiradors, pantalles, cortines separadores, gel hidroalcohòlic... Tot pel bé comú,

per la societat. Tot i això, una de les paraules que més m’emporto com a president i també com a empresari i que més ha sobresortit durant aquesta crisi generada per la pandèmia és la unitat: quan anem junts som més forts per fer front a la incertesa i també a l’adversitat. Semblarà una obvietat, però l’exemple ha estat i segueix sent com hem actuat davant la pandèmia. Les empreses han estat batallant -i segueixen fent-ho- per fer front a la situació econòmica i empresarial generada per la Covid-19. Vull destacar que tots aquests nou mesos de pandèmia, des de la UEA hem tingut més clar que mai quin és el nostre veritable exercici i també el nostre deure: escoltar i acompanyar a les empreses, sobretot davant aquesta situació sense precedents, diferent i difícil. I també hem tingut molt clars els nostres objectius i missió que és representar a les empreses associades a l’entitat: escoltar-les i acompanyar-les en tota aquesta situació sense precedents i difícils. Hem

treballat de valent per fer arribar als governs català i espanyol totes les demandes de les empreses amb reunions, cartes i manifestos. Sóc conscient que gestionar la crisi sanitària no és gens fàcil, i a l’inici de tot plegat, es podria entendre alguna mala gestió per part dels governs, però després de nou mesos és increïble que els governs encara estiguin improvisant amb els protocols i la creació del pla estratègic per consolidar l’economia. Els governs han d’estar dotats de líders o gestors professionals, tant per gestionar una crisi sanitària com una crisi econòmica. Estem parlant de dues coses molt diferents i a la vegada molt importants i per això han d’estar a l’altura: no pot ser que en l’àmbit econòmic estiguem tant lluny de països europeus que han donat importància rellevant a la salut i a l’economia, donant un suport directe a aquesta última, per tal de garantir la consolidació empresarial i també els llocs de treball. Hem de saber que vindran uns mesos molt durs, i segur que

Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? Els efectes de la pandèmia han estat molt rellevants en l’àmbit empresarial a la comarca. Les empreses han viscut i viuen una incertesa i preocupació molt grans. Les empreses i autònoms de l’Anoia afronten la nova normalitat davant setmanes de tancament, on molts sectors econòmics com el sector turístic i restauració, no se’ls hi ha donat les suficients alternatives de subsistència. Ara, és el torn d’un procés de desescalada i de reobertura, on ara més que mai, economia i salut han d’anar plegades per ferhi front i no causar més perjudicis dels necessaris. Segons un estudi recent de la Cambra de Comerç, la pandèmia ha comportat una destrucció del teixit empresarial, amb una reducció del 9,2% respecte a l’any passat. En aquest sentit, l’Anoia ha tancat el 3r trimestre amb un total de 3.024 empreses, el que suposa el 5,9% per sota de la del mateix trimestre de 2019. Tanmateix, les microempreses (fins a 10 treballadores i amb un pes del 84% de la comarca) són les que han patit més els efectes de la pandèmia, ja que ha disminuït un 6,7% el tercer trimestre en termes anuals, seguida de les empreses d’entre 11 a 50 treballadors, que ha disminuït un 2,1%. Destaca la recuperació de les empreses mitjanes (de 51 a 250 treballadores) que sumen quatre empreses més (+6,5%) respecte al segon trimestre de 2020. Els assalariats a la comarca s’estabilitzen en els 25.801 durant el tercer trimestre, un 0,6% més que el trimestre anterior. La xifra se situa

“

“La situació sanitària, econòmica i empresarial generada per la pandèmia mundial del coronavirus ha afectat molt especialment a la nostra comarca i a la Conca d’Òdena. En primer lloc, per la mort i l’afectació de moltes persones a causa de la Covid-19; i en segon lloc, en l’àmbit empresarial i com a territori. “ “Durant el confinament, es va fer notori com els empresaris i empresàries varen poder revertir la situació tot i la seva complexitat, demostrant un gran compromís amb la societat.” “Quan anem junts som més forts per fer front a la incertesa i també a l’adversitat.”

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç lleugerament per sota dels nivells previs a la pandèmia (-2,2%), però cal tenir present que aquesta dada recull els treballadors que estan en situació d’ERTO. En aquest sentit, l’última dada registrada que fa pública el Servei Públic d’Ocupació Estatal a data 30 d’octubre, exposa que hi ha 2.186 persones que reben una prestació per ERTO a la comarca de l’Anoia. Per últim, quant a les xifres d’atur, el nombre d’aturats registrats ha estat de 8.731 al setembre, un 23,7% més que el mateix mes del 2019 (amb 7.057 persones aturades). No s’assolia un volum similar des dels primers mesos del 2017. No podem obviar els professionals autònoms que són els que més han patit la crisi de la Covid-19. Un col·lectiu invisible i castigat, encara que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com la del tercer trimestre de 2019 (+0,5%). Aquesta evolució contrasta amb la de la mitjana catalana mostrant-se més dinàmica a la comarca, després d’una caiguda també més suau. En aquest sentit, com a Unió Empresarial de l’Anoia en diverses ocasions, hem posat en relleu que no només calia salvar a les empreses, sinó també als professionals autònoms. Un d’aquests exemples va ser la situació de caos que hi va haver per segon dia consecutiu davant els ajuts que es van destinar als autònoms per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Una línia d’ajuts que va ser insuficient i injusta, que semblava una broma de mal gust. Una nova mostra de la manca de previsió per part de l’executiu. Com preveu aquest desembre i la campanya de Nadal? S’està treballant més que la resta de l’any? Segurament la campanya de Nadal serà la salvació per tancar aquest any amb bons resultats, ja que ha sigut nefast per a molts autònoms i empreses, però encara que no salvi la situació, de ben segur que hi ajudarà. Aquí voldria destacar el gran su-

port que estan donant les administracions locals al comerç i la restauració, estant al costat d’aquest sector creant plataformes i campanyes de visibilitat. I vull donar un missatge a tots i cadascú de nosaltres, que ara és el torn, més que mai, per apostar pel nostre comerç, pels productes locals, pel consum de proximitat. I per a poder impulsar més aquesta campanya de Nadal, sí que voldria demanar que el confinament perimetral sigui coherent per número d’habitant perquè no pot ser que una comarca tan petita com la nostra la gent no pugui mobilitzar-se dins de la comarca. Tenint en compte que altres municipis amb un número d’habitant molt més gran de 100.000 es puguin moure dins de la seva població. D’altra banda, els negocis i establiments també tenen altres oportunitats que han de lluitar: apostar per la digitalització, i encara tenen una feina pendent molt d’ells i per sobreviure han de fer aquest salt. Sembla que la crisi de la COVID-19 assenyala el camí de relocalitzar certes branques de la producció. Ho està notant? És positiu per a l’Anoia? En efecte. Si podem extreure alguna altra cosa positiva d’aquesta pandèmia que ens ha afectat en tots els sentits seria la relocalització. Moltes empreses depenien de proveïdors de països asiàtics i donades les circumstàncies, han apostat per treballar amb productors de proximitat i ho han convertit en oportunitat. Un exemple més notori seria el tèxtil. També de tot això hi ha altres efectes positius, com per exemple, també tenim constància d’empreses que han subcontractat a d’altres del territori per poder fer front a volum de feina, sobretot, en el sector paperer i del packaging. També podem trobar altres efectes positius de l’impacte del coronavirus a les empreses anoienques: algunes han apostat per col·laborar per crear nous productes, d’altres per diversificar-se o algunes que s’han reinventat i que han apostat per sectors més competitius com l’alimentació, el tecnològic o el farmacèutic. Quins sectors són els més afectats per la crisi? I quins menys?

Els sectors més afectats per la crisi val a dir que han sigut els del comerç, la restauració, la cultura, l’hostaleria i també els que es dediquen a la producció i celebració d’esdeveniments, ja que ateses les circumstàncies, la seva activitat ha quedat minvada. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia ens hem unit per demanar mesures concretes i clares per aquests col·lectius que tant han patit aquesta crisi. Efectivament, com a tota crisi, hi ha hagut sectors que han sortit més ben parats o beneficiats. Amb això em refereixo a les empreses que s’han pogut reinventar i sobretot, l’alimentació, packaging, les que ofereixen serveis tecnològics o les logístiques. Però ara estem en una crisi sense precedents, i cal que els governs donen ajuts als sectors més afectats que s’han vist obligats a tancar, i que consolidi aquelles que estan fent esforços per sobreviure. El 2021 serà un any de recuperació o s’arrossegarà la llosa del 2020? M’agradaria destacar una altra part positiva de tota aquesta situació generada per la pandèmia i és el fet que empreses, sindicats, polítics i administració hem estat i seguim treballant per la recuperació econòmica i seguir impulsant mesures per reactivar i dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial del nostre territori. La unitat d’acció entre el món polític, econòmic i social és bàsic per dissenyar l’escenari post-COVID al territori, és fonamental un lideratge que unifiqui criteris i hem de seguir apostant per aquesta línia per tal del que el seu impacte sigui el mínim, perquè hem de ser conscient que seguiran sent mesos molt complicats. Tot i això, és molt difícil endevinar i saber què passarà. No podem fer cap pronòstic davant la incertesa actual. Aquest primer trimestre serà crucial per valorar i saber què succeirà en els mesos vinents, sobretot, davant que el pròxim 31 de gener s’acabaran els ERTO. Però el que no podem perdre de vista és que cal seguir treballant forts i units per recuperar la nostra economia. Com a UEA seguirem ajudant a les empreses a treballar per al seu valor competencial, per a la consolidació de les empreses del

“

“Després de nou mesos és increïble que els governs encara estiguin improvisant amb els protocols i la creació del pla estratègic per consolidar l’economia.” “Hem de saber que vindran uns mesos molt durs, i segur que molts autònoms i pimes es quedaran pel camí, però els governs han de treballar una estratègia per tal de consolidar el màxim possible les nostres empreses.” “Som una comarca treballadora i acostumada a superar reptes i aquesta vegada no serà diferent, i esperem poder seguir treballant junts, i defensant-nos com un col·lectiu fort i representatiu perquè junts ens en sortirem, i aquests mesos ho hem demostrat.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Joan Domènech

nostre territori i lluitar per evitar tancaments. No podem obviar que hi ha sectors i col·lectius molt tocats a causa de les mesures sanitàries que s’hi destinen per fer front a la pandèmia. I en aquest cas, reiterem que els governs han d’apostar pel binomi salut i economia i emmirallar-nos amb altres països europeus i adoptar mesures similars. S’ha de rescatar i posar-nos les piles en molts aspectes i evitar el tancament d’empreses. Per posar exemples, a Dinamarca, el govern està pagant pràcticament tot el que les empreses han deixat de facturar. Si no s’ha fet fins ara, cal que els governs es marquin un pla de recuperació pel 2021, perquè el necessitarem segur per tal de tenir l’impacte negatiu mínim possible. Fa mesos que fem cops de volant entre les normatives i les ajudes. El 2021 serà llarg, quines demandes fa als Reis de cara a l’administració? Com comentava anteriorment, cal que davant la situació en la qual estem, cal seguir treballant per recuperar la nostra economia. En aquest sentit, davant la nova incertesa que se’ns presenta aquest 2021, calen més ajudes a les empreses perquè l’impacte potser serà més fort. Cal que centrem tots els esforços aquí: que hi hagi resposta clara sobre si hi haurà la flexibilització dels ERTO, allargar-los també fins que la situació econòmica i empresarial millori. Necessitem que es prorroguin els crèdits ICO i ajuts a la digitalització i la innovació empresarial. Calen ajuts directes per rescatar el comerç de proximitat, els autònoms, els sectors que tant estan patint aquesta crisi com també ho són els de l’hostaleria, la restauració, els de la producció i celebració d’esdeveniments. Reduir la pressió fiscal ajornant els impostos, i fins i tot, condonant-los als sectors més afectats. Cal treballar perquè cap empresa i autònom tanqui, i els governs, ara més que mai, han d’estar a l’altura de les circumstàncies. I a banda de seguir demanant més ajudes directes, també afegiria que els governs actuïn amb previsió, prou improvisacions. Necessitem rebre informació clara, concisa i oficial, prou confusions.

publicitat

desembre/2020

Aquest Nadal, de la cuina ens n’ocupem nosaltres! Farcits variats / Pollastres de pagès / Ànecs / Capons / Cabrit del país / Xai i lletó dels Pirineus / Assortit de formatges i ibèrics... I molt més!!! De les millors granges us oferim les millors carns per als vostres plats!!!

Plaça Sant Joan, 8-9 · 08700 Igualada

ENTRANTS PER COMPARTIR Carpaccio de vedella amb encenalls de parmesà 7,5 €/Ració El nostre steak tàrtar de vedella tallat a Ganivet 9,50 €/Ració Panet de coca de vidre amb roast-beef de vedella , rucula i salsa tàrtara 4,50 €/Ració Assortit de fumats (salmó, bacallà, sardines i tonyina vermella) (per 2 persones) 20 € Assortit de formatges nacionals de vaca, cabra i ovella (per 4 persones) 25 € Assortit de formatges internacionals de vaca, cabra i ovella (per 4 persones) 35 €

Comandes per Nadal i Sant Esteve, encarregar abans del 21 de Desembre Comandes per Cap d’Any , encarregar abans del 28 de Desembre Servei a domicili sense cap mena de cost

CARNS Garrí de llet D.O NAVARRA a baixa temperatura i confitat amb fruites SENCER 120 €

½ 70 €

TERRINA 18 €/Ració

Cuixa cabrit rostida a la catalana 16,95 € ½ Espatlla de xai amb patata trufada i prunes 11,00 € Turnedó de xai farcit de botifarra de Calaf, pinyons i cansalada pebrada amb carbassa escalivada 12,50 €/ Ració Melós de xai rostit amb castanyes i pernil ibèric 13,50 € / Ració

PEIXOS Calamar farcit de carn 12'50 €/ Ració (de 2 unitats de calamar) Suquet de rap amb gambes i calamar 18,50 €/ Ració Llom de bacallà a la llauna amb llagostins 14,50 €/Ració

Terrina de xai rostida amb carxofes i ceps 13,50 €/ Ració Melós de vedella amb salsa de ceps i patates perfumades amb herbes del bosc, cuit a baixa temperatura 11 ,00 €/Ració Jarret de vedella sencer (ossobuco) amb cremós de parmesà 2 persones 20 €

CANELONS Tradicionals de rostit 1,15 €/ Unitat Tradicionals de rostit sense gluten 1,60 €/ Unitat Rap i gambes 2,50 €/ Unitat Brandada de bacallà 1,40 €/ Unitat Ceps i foie d'ànec 1,60 €/ Unitat Espinacs amb panses i pinyons 1,30 €/ Unitat Suplement de beixamel i formatge 0,35 €/ Unitat

4 persones 40 €

Fricandó de vedella tradicional amb bolets 9,50 €/Ració Peus porc ofegats amb peres al moscatell 9,95 €/Ració Cuixa d'ànec a la taronja amb parmentier 12,50 €/Ració Pollastre sencer rostit ( 1,800 Kg) farcit amb botifarra de Calaf i fruita dolça 15,00 € Pollastre de pagès ecològic rostit al forn ( 2,500 kg) 35,00 € Brou de Nadal (sense carn olla) 1/2 litre 3,95 €/ Ració Carn d'olla del brou de Nadal (patata,col,pastanaga,cigrons,1/4 de peu de porc,1/4 de pollastre, cansalada, botifarra blanca, negre i careta) 10,00 €/ Ració

Comandes al: 93.803.13.85 I WhatsApp : 660.61.09.38 I correu: carnisseria.gual@gmail.com

comerç

desembre/2020

Anoia Comerç FRANCESC VILAPRINYÓ

El Gremi d’Hostaleria de l’Anoia agrupa a una cinquantena d’establiments, la majoria d’Igualada. El seu president és Pere Santos, que també és el màxim responsable de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus establiments? Aquest any només hi ha hagut dos mesos bons, que puguem dir, el juliol i l’agost. La resta, ha estat un desastre. La gent, en la part anímica, està insegura. Ens sentim desatesos per l’Administració. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? A Igualada, un parell. És evident que si no canvia molt tot, l’any que ve serà pitjor i ens trobarem amb més tancaments. És una llàstima, perquè el Gremi s’estava expandint. Com serà aquest Nadal per al sector? Gens bo, tant pels horaris com pels màxims de persones que es permeten en una taula. Serà dolent. El 30% d’ocupació a l’interior és un hàndicap important. No pots mantenir l’estructura i la plantilla amb tan pocs ingressos. La gent aguanta

“Ens sentim desatesos per l’Administració” Pere Santos President del Gremi d’Hostaleria de l’Anoia

per orgull o per donar servei, però no surt a compte. Com veu el 2021, millor o pitjor? Ara se’m fa difícil veure el futur. Ens parlen de la vacuna per la COVID-19, que està a punt, i això significa esperança. Potser ens permetrà un canvi i que tot pugui ser més normal. Però no tenim certeses, és parlar per parlar.

socialitzar-se. Els agremiats m’expliquen que la gent, així que pot, va als seus establiments i comenten fins a quin punt han trobat a faltar que estigués obert. Fem una funció social poc valorada, però signifiquem contacte humà, proximitat, a vegades som l’únic contacte per a molta gent. Alimentem amb molt més que amb el menjar i la beguda, també alimentem l’ànima.

Han sentit el suport de la gent de l’Anoia? Sí. Va amb el nostre caràcter. La gent vol sortir al carrer, trobar-se,

Hi ha hagut negocis més afectats pel fet d’estar a la perifèria de l’Anoia? A Igualada es resisteix millor?

Sí, els establiments que són més lluny dels nuclis amb densitat de població ho han patit més. Si el client d’Igualada o la Conca no es pot traslladar, es nota més en aquests pobles. El sector de l’hostaleria —com el de la cultura— se ha posat al centre de l’huracà, se l’ha considerat un dels principals focus de contagi. Com ho valoren? Com els ha afectat? Ens van tancar d’un dia per l’altre. Teníem les neveres plenes i ens va perjudicar molt. Ens sentim culpabilitzats, sí, però no som pas culpables, que quedi clar. Ens van facilitar una estadística on deia que només un 3% dels contagis eren en la restauració. La corba de contagis ha seguit pujant amb la restauració tancada. Què li han semblat les ajudes? És gairebé ofensiu. Una empresa no es pot mantenir amb ajudes de 1.500 euros, i això dels autònoms ha estat una broma pesada. La comparativa amb altres països també és bastant feridora. El take away ha servit als restaurants per mantenir una mica la facturació? No podem viure del take away o el delivery, no som Barcelona. No tenim un mercat tan gran. Una cosa és portar pizzes, però la resta dels productes, gairebé res.

“

“La gent, en la part anímica, està insegura.” “Si no canvia molt tot, l’any que ve serà pitjor i ens trobarem amb més tancaments.” “Fem una funció social poc valorada, però signifiquem contacte humà, proximitat.” “Alimentem amb molt més que amb el menjar i la beguda, també alimentem amb l’ànima.” “Ens sentim culpabilitzats, sí, però no som pas culpables.”

espai patrocinat

desembre/2020

Anoia Comerç

Iguana tanca l’any amb un balanç positiu i amb l’objectiu de seguir connectant les persones Prop de 47.000 llars i empreses ja poden gaudir d’una fibra òptica de qualitat amb un servei de proximitat

Malgrat les adversitats d’aquest 2020, Iguana, l’operador de telecomunicacions amb seu a la nostra comarca, tanca l’any amb un balanç molt positiu i amb xarxa pròpia de fibra òptica de prop de 500 quilòmetres que va començar a desplegar el 2014. En només sis anys Iguana ha fet arribar més de 90 quilòmetres de xarxa troncal que permet fer arribar connexió a Internet d’alta qualitat als diferents municipis des de les capçaleres que l’operador té distribuïdes arreu de la comarca i més de 370 quilòmetres de xarxa de distribució que permeten fer arribar la connexió a llars, comerços i empreses del territori. En total Iguana dóna cobertura de la seva pròpia xarxa de fibra òptica a prop de 47.000 unitats immobiliàries. En el transcurs d’aquest any ha fet créixer la seva xarxa en un 41% i ha donat cobertura de fibra òptica a gairebé 14.000 habitatges i empreses noves. Aquest 2020 Iguana ha fet arribar la seva fibra òptica, i per tant un ample de banda d’alta qualitat amb un servei de proximitat, a les empreses dels Plans d’Arau, Òdena, a Can Parellada (Masquefa), La Beguda Alta, Vinyes el Turó (Sant Esteve Sesrovires), La Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí. Abans d’acabar l’any completarà el desplegament de Carme i Rubió. I començarà el 2021 completant el desplegament de Copons. Avui dia, Iguana és l’operador que ofereix un ample de banda més gran als municipis on té presència, amb una velocitat de fins a 1Gbps de baixada.

Més que mai és important estar ben connectat

venis nous que s’incorporen als més d’una vintena que té vigents. Les noves col·laboracions d’aquest any són amb l’Associació Dany Cerebral Adquirit, amb el col·lectiu de professionals del CAP Urbà per a la Marató de TV3, amb l’acte esportiu i solidari Conca Amunt celebrat a Òdena a benefici de Creu Roja el 23 de juny, amb l’Agrupació Esportiva La Font del Bosc de Mediona, amb el Centre Cultural Recreatiu de Vilanova d’Espoia i amb la comissió de Reis d’Igualada per a la transmissió en streaming de la cavalcada. A més, Iguana ha ampliat la col·laboració amb Càritas amb qui manté un acord des de l’any 2015. Crear ocupació Un dels valors d’Iguana és la proximitat en l’atenció al client i això només és possible amb un creixe-

xarxa de fibra òptica i poderhi sumar més de 6.000 unitats immobiliàries més en cobertura de fibra òptica per fer arribar connexions d’alta qualitat arreu. És per això que Iguana ja ha iniciat els treballs per desplegar la seva xarxa a Copons, Orpí, Rubió, Veciana i a La Llacuna -on desplegarà, a més del nucli urbà, també Torrebusqueta i Rofes-, i també té previst per a la primera part de l’any, el desplegament de Sant Pau de la Guàrdia i Montserrat Parc al Bruc, que està pendent de permisos administratius. A més, Iguana també té previst el desplegament de Piera, el segon municipi més gran de la comarca de l’Anoia que té nombrosos nuclis disseminats. Regals de proximitat Iguana compta amb una botiga ubicada al carrer Santa Caterina,

Valoració positiva Des de la direcció de l’empresa s’assegura que malgrat la pandèmia i la important afectació que ha tingut en l’operativa diària i en la previsió sobre calendari dels objectius marcats, el tancament de l’any serà positiu i per tant, el balanç és molt bo. “Ha estat un any molt complicat, però hem complert les previsions i en un any com aquest, això és molt important”, assegura un dels socis fundadors, Aleix Solé. Inversió al territori Iguana aposta pel territori que l’acull i és per això que aposta per crear la seva pròpia xarxa de fibra òptica, una infraestructura que permet recosir i donar oportunitats a les comarques on té presència. Enguany ha invertit uns 600.000 euros. La inversió no és només econòmica, sinó que també col·labora amb el teixit cultural i associatiu. Tant és així que aquest any ha signat mitja dotzena de con-

Una de les coses que ha demostrat la pandèmia mundial que estem vivint és que la connexió a Internet és més important que mai i la qualitat de la connexió és fonamental. En ple primer Estat d’alarma, amb confinaments domiciliaris, les telecomunicacions van esdevenir un servei essencial i així va quedar recollit en el mateix decret del Govern espanyol. Tant és així que, malgrat el confinament perimetral d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena, Iguana va seguir al peu del canó amb totes les mesures de seguretat necessàries per a poder oferir connexions de qualitat als seus conciutadans per tal de garantir-los la comunicació amb els seus i amb les seves empreses, o escoles i instituts. Aquells primers dies de confiament estricte, el trànsit de la xarxa de fibra òptica d’Iguana va veure incrementat el trànsit en un 40%, sense cap mena d’afectació per als clients, demostrant-se que la xarxa està perfectament preparada per suportar increments com els del mes de març. Durant aquelles dures setmanes es van viure nombrosos casos crítics: des de persones que d’un dia per l’altre es van haver de posar a treballar a casa seva i que van passar a Iguana per poder gaudir d’una connexió a Internet d’alta qualitat suficient per poder, en molts casos, teletreballar i estudiar simultàniament; a empreses que van haver d’establir connexions segures i xifrades entre els treballadors que estaven a les seves llars i els servidors. Una altra de les intervencions que es van viure aquells dies van ser amb relació a la telefonia per a les empreses. Gràcies a les centraletes virtuals es van poder fer desviacions de trucades a telèfons fixes, mòbils i ordinadors, per tal que l’atenció al client de companyies i botigues, seguís funcionant de manera habitual malgrat tenir el personal a casa. “Van ser dies molt complicats, però es va posar en relleu la importància dels valors d’Iguana: vam ser pròxims, ràpids i àgils en la resolució de les diferents casuístiques de persones i empreses, que, com nosaltres, també estaven confinats al que fou anomenada la zona zero”, explica Solé. Amb l’aposta de connectar aquells que més t’importen, Iguana el 2021 treballant per seguir desplegant la seva pròpia xarxa de fibra òptica sense perdre, en cap cas, la seva essència: connexió a Internet de qualitat amb un servei de proximitat.

Més gigues al teu mòbil ment de l’equip. Aquest any, Iguana ha incorporat vuit persones noves a la seva plantilla estable, el que suposa un augment d’un 30%. La previsió per al 2021 és seguir creant ocupació al mateix ritme. Propers desplegaments L’objectiu d’Iguana per al 2021 és continuar ampliant la seva pròpia

32 d’Igualada que, a més de poder en persona qualsevol tràmit amb la companyia també és un bon lloc on trobar regals per aquestes festes. A la botiga d’Iguana s’hi poden trobar terminals mòbils, bateries externes, tauletes, rellotges, telèfons seminous, telèfons pensats per a persones grans, etc. L’equip d’Iguana t’assessorarà.

Aquestes festes Iguana t’ofereix 100 GB de dades per al mòbil per només 2 euros al mes. Dades per a poder compartir aquest Nadal amb els teus, des de la distància, però vivint tots els moments amb tota la il·lusió possible. Es tracta d’un bo de dades especial per al desembre i per al gener que pots afegir a la teva tarifa habitual de mòbil visitant la botiga del carrer Santa Caterina, 32, trucant al 93 803 55 09 o a través del xat de www.iguana.cat. Aprofita aquesta promoció i suma’t a Iguana!.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Els autònoms són els que més han patit la crisi de la COVID”

prioritzi i garanteixi els procediments dels ajuts per a la reactivació econòmica del teixit productiu, i en especial dels col·lectius com els autònoms i les pimes que seran els més afectats. L’Administració ha de fer tot el possible per donar-los ajudes directes. D’altra banda, quant a micropimes o autònoms que tenen personal a càrrec, és totalment necessari establir un pla d’acció, perquè aquestes empreses petites no tenen prou liquiditat per fer front als costos propis del negoci, ni tampoc als salaris i les cotitzacions. Per això, cal que hi hagi una perllongació dels ERTO. L’executiu ha de fer tot el possible per evitar més tancaments o possibles tancaments i la destrucció de llocs de treball.

que des de l’Administració facin tot el possible per evitar el tancament de negocis i la destrucció de llocs de treball. Calen ajudes directes, mesures compensatòries i l’allargament dels ERTO, reclamem una rebaixa de les cotitzacions socials, la congelació de la pressió fiscal, la reducció de l’IVA als sectors més castigats per l’aturada econòmica i estimular la inversió amb determinades deduccions fiscals. A més, si volem un teixit econòmic estable i fort, calen programes especials de consolidació per a aquest col·lectiu, calen programes com igualada mentoring, o SOS mentoring de la Diputació, que facin acompanyament i assessorament. En una situació de crisi com l’actual, moltes vegades s’agraeix més un bon consell, orientació i eines de treball, que no pas 1.000 euros. D’altra banda, sí que voldria dir als autònoms i micropimes (amb autònoms amb personal a càrrec) que si volen consolidar els seus negocis de cara al 2021 i de cara al futur, cal avançar, fins i tot en moments complicats, i bno deixar de treballar per la seva professionalització i especialització; cal transformar-se i millorar per poder competir i cooperar. Per resistir, és important sumar esforços amb altres autònoms o altres col·lectius i generar projectes conjunts, ser optimistes i cercar oportunitats per millorar. Des de la UEA estem treballant molt per aquest col·lectiu, i el 2021 farem un acompanyament i un seguiment més de prop perquè, ara més que mai, ens necessiten, i els animem a fer-nos arribar totes les seves propostes i necessitats per elaborar un bon pla de mesures i accions. Entre tots, podem fer que sigui un any molt millor del que esperem.

Com ha de ser el 2021 per a aquestes persones? No hi ha dubte que entre els més castigats per tota la crisi generada per la COVID-19 hi ha els treballadors autònoms i les micropimes o autònoms que tenen personal a càrrec, que són víctimes d’una injusta desprotecció en la primera i la segona fase de la pandèmia; la situació es veu molt difícil de millorar de cara al 2021. Tots sabem que s’acostarà un desastre per a autònoms, empreses i treballadors si no hi ha un pla urgent de mesures econòmiques. Cal que els governs creïn un pla d’ajuts per al 2021, un pla fins que s’acabi aquesta crisi. Serà un any molt complicat, i per això des de la UEA esperem que es tingui en compte aquest col·lectiu i

Quins sectors d’autònoms resisteixen millor? Tot i que hem vist sectors clarament molt afectats, com els d’ensenyaments no reglats (acadèmies d’idiomes, centres d’extraescolars, escoles de dansa i música...), gimnasos, hotels, restaurants, bars, cafeteries, cases rurals, esdeveniments, etc., els sectors més beneficiats han estat els que han ofert serveis d’assessorament i d’externalització, serveis professionals a l’empresa i TIC, principalment, i també els autònoms d’ofici: instal·ladors, fusters... I, d’altra banda, han resistit aquests autònoms i micropimes que, entre altres coses, han treballat per digitalitzar-se i s’han posicionat en el comerç digital.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Quin impacte han tingut les dues onades de la COVID-19 per als autònoms de la comarca? Els empresaris i professionals autònoms figuren entre els més afectats per l’aturada de l’activitat econòmica arran de la pandèmia de la COVID-19, i els efectes han estat especialment rellevants a la comarca, ja que en vàrem viure l’impacte abans que qualsevol altre territori català i espanyol. Els autònoms, durant els primers mesos, van patir un impacte molt gran, però a hores d’ara encara viuen amb incertesa i preocupació, i afronten amb dificultat la nova normalitat davant setmanes de tancament i restriccions. A molts sectors econòmics, com per exemple els de l’hostaleria i la restauració, no se’ls ha donat prou alternatives de subsistència. Ara és el torn d’un procés de desescalada i de reobertura en què, ara més que mai, economia i salut han d’anar plegades per fer-hi front i no causar més perjudicis dels necessaris. S’ha de garantir la salut i el benestar de les persones, una cosa sense l’altra no té cap sentit. Els autònoms són els que més han patit la crisi de la COVID-19. Un col·lectiu invisible i castigat, encara que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com a la del tercer trimestre del 2019 (+0,5%). Aquesta evolució contrasta amb la de la mitjana catalana i es mostra més dinàmica a la comarca. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia, conscients de la seva importància i necessitat amb la crisai actua, hem centrat i unit tots els nostres esforços per avaluar la situació, i recollir totes les aportacions que aquest col·lectiu necessita i ha necessitat per poder desenvolupar la seva activitat professional. En aquest sentit, ens vam trobar en els primers mesos de la pandèmia generada pel coronavirus, que el 54,2% dels autònoms enquestats afirmava que la seva facturació del mes d’abril i maig va caure més del 75%. També que durant aquest període, el 58,3% dels autònoms es va veure obligat/da a cessar l’activitat a partir del 13 de març a causa del Reial decret 463/2020. Quant als ajuts, els autònoms van mostrar una gran indignació perquè eren i són insuficients, i també per la mala gestió dels governs a l’hora d’atorgar les subvencions, que es donaven sense criteri gene-

Paula Arias Gerent de la Unió Empresarial de l’Anoia

rant un col·lapse infinit. A l’hora de recollir les inquietuds i peticions, el 87,5% va manifestar a l’entitat que s’hauria de suprimir la quota dels autònoms; el 41,7% deia que s’haurien de destinar ajuts per fer front als pagaments de subministraments com aigua, electricitat, etc..., i el 37,5% proposaven ajuts per al lloguer dels seus negocis. Per tot això, des de la patronal anoienca vam impulsar un manifest per demanar de forma reiterada als governs català i espanyol, tot un seguit de peticions per evitar el tancament de negocis. Hi ha càlculs de quants negocis hauran de tancar? En l’àmbit anoienc, no disposem d’aquesta xifra. Però, segons l’últim baròmetre publicat per la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el 84% dels autònoms té l’activitat aturada o té restriccions. Això posa de manifest que prop del 85% dels treballadors per compte propi han vist reduïda la facturació respecte a l’any anterior. Encara que de moment no hi hagi una previsió o un càlcul aproximat de quants autònoms hauran d’abaixar la persiana, sí que podríem entreveure que un dels problemes greus que pateix aquest col·lectiu i que n’afectarà la supervivència és la morositat. Hem de ser conscients que és i serà un col·lectiu que patirà l’impacte negatiu de la COVID-19, i per aquest motiu, donada la gravetat de la situació, cal que el govern

“

“Els autònoms són els que més han patit la crisi de la COVID-19. Un col·lectiu invisible i castigat, encara que sigui el teixit productiu més important del país.“ “Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com a la del tercer trimestre del 2019 (+0,5%). Aquesta evolució contrasta amb la de la mitjana catalana i es mostra més dinàmica a la comarca. “ “Un dels problemes greus que pateix aquest col·lectiu i que n’afectarà la supervivència és la morositat.” “S’acostarà un desastre per a autònoms, empreses i treballadors si no s’acompanya d’un pla urgent de mesures econòmiques. Cal que els governs creïn un pla d’ajuts per al 2021, un pla fins que s’acabi aquesta crisi.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa a Paula Arias

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Treballem perquè a principis del 2021 es pugui accedir de forma fàcil a tots els productes locals” ALBERT COMPTE RIBA

L’agricultura local a la comarca de l’Anoia desenvoluparà el pròxim any noves iniciatives en el marc del Parc Agrari de la Conca d’Òdena (PACO). D’una banda, a partir del gener se simplificarà la recollida i distribució de productes; de l’altra, a partir de la primavera es vol tenir preparada la centralització de comandes: “El producte local ha de tenir com a objectiu arribar, de forma transversal, a tants consumidors com sigui possible; no tan sols amb la venda de la cistella, sinó formant part d’una demanda recurrent, on hi hagi producte directe del camp, sí, però també aquell altre elaborat, com ho poden ser les salses a partir dels tomàquets o els torrons a partir de l’ametlla i la mel”. AnoiaDiari ha parlat amb Marc Talavera (Igualada, 1988), doctor en biologia i president del col·lectiu Eixarcolant, per saber com s’ha desenvolupat el sector agroalimentari del territori aquests mesos i com es valora el context d’alentiment actual de l’economia en pro de l’increment de consum del producte de proximitat.

La situació actual ha aportat millores al sector agroalimentari de proximitat? Feia moltes dècades que la societat vivia d’esquena al territori i la producció agrícola. Sembla que amb la pandèmia ens hàgim tornat més conscients sobre què consumim. Durant el març i l’abril, quan tothom tenia més temps per cuinar, vam veure un augment de l’interès per la producció local, amb demanda de productes com formatges, farines i horta. La pregunta ara és: què en quedarà? Hem notat que en el moment de major confinament hi havia més demanda i quan tot s’ha reobert, menys. Com han suplit la suspensió de fires i mercats? Des del punt de vista dels productors, es va veure que hi havia un públic a la vora que calia anar a buscar. La majoria s’ha espavilat com ha sabut i alguns han vist la importància de tenir una bona base de dades dels clients. A escala individual, hi ha hagut un sobreesforç per arribar a la gent amb els canals de comunicació que tenim, i entre tots treballem perquè a principis del 2021 —i gràcies al Parc Agrari de la Conca d’Òdena—, es pugui accedir de forma fàcil a tots els productes locals,

Marc Talavera Col·lectiu Eixarcolant amb una única comanda i en col·laboració amb el petit comerç. En què es basarà el projecte? Volem interpel·lar productors, consumidors i comerç amb el que entenem que serà una nova eina per a la producció i el consum responsable de proximitat. Hem estat dos anys treballant-hi i durant la primavera del 2021 es vol tenir preparada la centralització de comandes per a la compra d’horticultura de temporada, llavors, carn de proximitat i altres productes d’elaboració, com vins, mató i formatges, entre altres. La campanya de Nadal és bona per al productor de proximitat? Com es prepara, enguany? Depèn de cada sector. Per al productor de vins, cerveses, olis, formatges i embotits, vedella o xai és millor època que per a l’horticultor, que té més producte a partir de la primavera. Des d’Eixarcolant promovem un tipus de consum responsable també amb el Lot gran de la Conca d’Òdena, una proposta que defensa un tipus de producció i de consum, que dona visibilitat als productors del territori i alhora ofereix una alternativa als lots tradicionals. Perquè en alguns casos et pots trobar que el preu d’una ampolla de cava sigui d’1 euro. Qui s’hi pot guanyar la vida? És una explotació de la cadena de valor.

La crisi actual afecta també a grans competidors del sector, basats en grans extensions de monocultiu i exportacions massives. Creu que en podran treure partit l’agricultura i la producció local? No és cert que hagi afectat grans explotacions ni grans empreses. No han deixat d’arribar kiwis i alvocats, per exemple. La gran majoria de gent segueix anant a grans superfícies. Saber d’on és cada producte és un dels criteris de compra que cal que practiquem més. D’altra banda, el producte local ha de tenir com a objectiu arribar, de forma transversal, a tants consumidors com sigui possible; no tan sols amb la venda de la cistella, sinó formant part d’una demanda recurrent, on hi hagi producte directe del camp, sí, però també aquell altre elaborat, com ho poden ser les salses a partir dels tomàquets o els torrons a partir de l’ametlla i la mel. Contemplen algunes vetes de mercat provocades per la situació actual? Les vetes de mercat han de ser totes, començant per l’agricultura, que és la jardineria del paisatge, i han de valorar el retorn positiu que suposa el consum de productes locals de qualitat. Cal una cadena de valor potent i que un tant per cent de l’economia vagi lligada a tot el que es produeix al territori.

“

“Saber d’on és cada producte és un dels criteris de compra que cal que practiquem més.” “Durant la primavera del 2021 es vol tenir preparada la centralització de comandes.” “En alguns casos et pots trobar que el preu d’una ampolla de cava sigui d’1 euro. Qui s’hi pot guanyar la vida?.”

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Hi ha moltes ganes de fires” el suport de l’Ajuntament d’Igualada i les aliances amb altres institucions i entitats. Gràcies a la suma d’esforços hem pogut reactivar l’activitat.

Fira d’Igualada és una entitat sense ànim de lucre que neix l’any el 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç i la indústria d’Igualada i la seva comarca. Actualment dinamitza l’Antic Escorxador i organitza la Fira de Nadal al centre d’Igualada, la Fira multisectorial FiraAnoia, el Mercat mensual d’antiguitats, col·leccionisme, art i artesania, la Fira de Reis, el TastAnoia, l’Aerosport, la Fira Maqpaperi laFira Europea del Punt BSTIM - Best Solutions in TextileManufacturing. Fira d’Igualada ha decidit tirar endavant la Fira de Nadal. Ha estat decisiu que hi hagi les normatives de desescalada? Des del sector de les fires hem viscut amb incertesa els últims mesos fins a l’aprovació i publicació per part del PROCICAT del Pla sectorial de fires-mercats de Nadal per la COVID19 del passat 20 de novembre. Bàsicament dona continuïtat a les mesures de seguretat que vam veure a la Fira Multisectorial FirAnoia del passat mes de setembre. En aquest Pla s’autoritza l’organització de fires-mercat però no les fires professionals. El que les diferencia és que en les fires-mercat s’admet la venda directa amb retirada de mercaderia i que s’adreça al públic en general. Per aquest motiu podrem celebrar la Fira de Nadal i també el Mercat d’Antiguitats i la Fira de Reis, però en canvi, no podrem celebrar la Fira Bstim que hem hagut d’ajornar fins a la tardor. La participació és molt positiva: 30 parades. S’intentarà mantenir aquest nivell a les fires d’artesania i antiguitats durant els diumenges? És complicat? Els visitants podran comprar a la Fira de Nadal els productes tra-

I com veu el 2021? El veiem com un any incert, però amb l’esperança que torni certa normalitat i puguem fer les activitats previstes. I si no pot ser, intentarem adaptar-nos a la situació i no aturar-nos tal com hem fet el 2020. Cada dos per tres canvien les normatives i les previsions. Hi ha un principi de calendari firal per a l’any vinent? Si, el calendari que tenim previst seria el següent: al gener, la Fira de Reis; a l’abril, el TastAnoia; el maig, l’Aerosport; el juny, la Fira Multisectorial FirAnoia; el setembre, l’Automercat; l’octubre, la Bstim i el desembre, la Fira Nadal. I el Mercat d’Antiguitats, l’últim diumenge de cada mes.

Magí Senserrich President de Fira Igualada

dicionals com els pessebres i ornamentació nadalenca, arbres de Nadal, i productes artesans de cuir, joieria, porcellana, tèxtil, etc., i alimentaris com formatges, creps... Hi ha moltes ganes de fer fires per part dels expositors i paradistes perquè s’han cancel·lat moltes fires aquest 2020. Però això xoca amb les limitacions de PROCICAT i hem hagut de limitar a 30 parades i dir que no a algunes inscripcions. Per organitzar una fira o mercat amb les condicions actuals és més costós i requereix un esforç per part de l’organitzador, els expositors i els visitants.

L’últim diumenge de desembre tenim previst fer el Mercat d’Antiguitats si les condicions ho permeten i també haurem de limitar el nombre de parades. Igual que la Fira de Reis del gener. Quina valoració fa de l’any firal, tan accidentat? Un any diferent. Malgrat haver ajornat i cancel·lat fires, fem una valoració positiva tant per la resposta dels expositors i visitants, com per la resposta de tot l’equip de Fira d’Igualada a l’hora d’adaptar-nos als canvis i incerteses. També valorem molt positivament

Situacions com aquesta afecten el model tradicional “presencial” de fires? Afecta sobretot les fires professionals, perquè no tenen autorització. En canvi fires-mercat, es permeten. Per això fem la Fira de Nadal BSTIM queda per la tardor. Quines sensacions tenen per part dels expositors? Els expositors valoren l’esforç d’adaptació que s’està fent i estem treballant una edició que doni resposta a les necessitats del sector. Com hem comentat abans, dependrà si autoritzen fer fires Professionals. Quins sectors que acudeixen a les fires més afectades per la crisi? Tots en general. D’una manera o altra tothom l’afecta aquesta situació d’emergència sanitària i on estan restringides moltes activitats.

“

“Podrem celebrar la Fira de Nadal i també el Mercat d’Antiguitats i la Fira de Reis, però en canvi, no podrem celebrar la Fira Bstim que hem hagut d’ajornar fins a la tardor.” “Hi ha moltes ganes de fer fires per part dels expositors i paradistes perquè s’han cancel·lat moltes fires aquest 2020.” “El 2021 el veiem com un any incert, però amb l’esperança que torni certa normalitat i puguem fer les activitats previstes.”

espai patrocinat

desembre/2020

Anoia Comerç ALBERT RIBA COMPTE

Dues de les principals característiques sobre les quals Evvo Retail posa el focus per avaluar el comerç dels anys vinents són l’optimització dels recursos en la cadena de distribució i la comunicació entre usuari i grans superfícies, per garantir un producte fresc, sostenible i d’alta qualitat. Per aquest número de l’AnoiaDiari dedicat al comerç hem volgut saber de la mà de Pep Valls, membre de l’empresa de màrqueting amb seu a la capital anoienca, quines característiques dels supermercats del futur poden encaixar sobre el model de petit comerç de pobles i ciutats mitjanes, sobre quins productes tindrà més impacte la implantació de la tecnologia 5G, com seran les cadenes de distribució dels productes alimentaris o què se n’ha fet del plàstic en grans superfícies que s’han especialitzat amb la venda a granel. La pacificació del trànsit rodat en centres urbans es consolida. Poden tenir similituds un supermercat del futur i el petit comerç local de pobles i ciutats mitjanes? La tendència o la base de l’evolució del supermercat és la del supermercat de proximitat, aquell que resol les necessitats bàsiques, que és proper i que ofereix productes locals i ecològics. Hi ha camí a recórrer amb el producte de proximitat i el petit comerç. El que sí que passa a la botiga de proximitat és que hi ha una especialització, on es poden oferir amb el producte fresc consells per a una recepta o l’altra, preparació per a una elaboració, precuinats, en sectorització. I cal que deixem de banda el famós debat de comerç de proximitat o compra per internet a un gran distribuïdor. La compra per via tecnològica és innegable. Farem bé si unim la compra de proximitat amb les opcions de les noves tecnologies i ho conjuguem bé. De quines formes ens podrà ajudar la 5G en els hàbits de consum i també, des del punt de vista del venedor final? Les hipòtesis que desenvolupem a Evvo Retail és la d’un petit comerç i un supermercat que ofereixen producte Fresc, com les verdures, fruites, carns i peixos, on es cuida més la procedència i a on es

“Farem bé si unim la compra de proximitat amb les noves tecnologies” Pep Valls

Els supermercats i el petit comerç del futur vistos per Evvo Retail resolen elements de la cadena de distribució, com la sostenibilitat conjugada amb l’alta qualitat. Dos exemples poden ser Ametller Origen i Plus Fresc. El què anomenem producte Sec, com ho pot ser la brioixeria, les pastes o altres són un tipus d’alimentació on la 5G tindrà més a dir pel que fa a l’accés al producte i en el moment de fer una compra. En aquest món omnicanal els punts de venda tendeixen a ser interactius. Què vol dir omnicanal? És la suma de dos conceptes, la Connectivitat i el Lloc on es troba la persona. En el primer, podem parlar de com es sin-

cronitzen tots els gadgets que tenim per exemple, d’una aplicació de compra quan la consultem o una xarxa social quan hi naveguem i que es suma al segon, l’OnOff, que és o bé estar al punt de venda o bé no ser-hi. El què es tracta d’evitar és que els canals físics i els digitals operin per separat. Que els punts de venda siguin interactius. A l’estiu ens parlava d’una futura segmentació per sectors de les grans superfícies. Podem imaginar, per exemple, que una llotja de la costa obri una segona llotja en una ciutat d’interior? Amb l’exemple del peix no ens hem plan-

tejat un escenari com aquest. Ara bé, sí que sobre la segmentació cal dir que els supermercats són grans superfícies heterogènies per a un públic heterogeni i la tendència del mercat sempre és segmentar-se, sigui per públic o per producte. Amb les eines actuals pots crear un perfil d’usuari al qual van associats un seguit de productes. Aquesta segmentació objectiva per públic també es pot portar a la botiga petita amb l’omnicanalitat. Si alguna cosa pot combatre l’excés d’estoc, és una cadena de distribució més àgil i la venda al detall o a granel. Hi estaria d’acord? Quins altres elements caldria contemplar? El què no té sentit és la situació actual, on per no tocar la cadena d’estocs es sobre-emmagatzema. A mi m’agrada molt l’exemple del pa. Al forn en fan cada matí i al vespre ja no n’hi ha. I l’endemà al matí es torna a fer pa. Si al vespre vas a buscar una barra de quart i no n’hi ha, no passa res. En el món de l’e-comerç hi ha el paradigma de la immediatesa, però si et compres per internet un producte que ve de lluny i triga dies a arribar, la gent l’espera. Quina considera com a millor estratègia: que un petit comerç arribi als clients a través d’un intermediari com una gran plataforma digital o que es creï la seva pròpia botiga virtual? A priori, és un antagonisme parlar de petits productors i grans distribuïdors. Ens plantegem dos escenaris, el primer quan les botigues fomenten la seva pròpia xarxa de distribució. El segon és l’agrupació, sigui de productors o bé una cooperativa de compra, on un sol agent et porta la compra a casa. A Igualada hi ha diverses iniciatives d’aquestes característiques. Però el gran distribuïdor ofega al petit productor. Què cal fer amb el plàstic? Si es pot fer, generar-ne el menys possible i eliminar el plàstic d’un sol ús. I hem d’intentar que tot el procés de recollida i reciclatge millori, tant per part de l’usuari com pels intermediaris. La distribució industrial també hi té un paper important aquí. Tenim exemples francesos que no són petites botigues, sinó grans espais comercials de l’alimentació, com Biocoop. I a Barcelona hi ha el model de supermercat a granel Yes future. Però en general, ens queda encara un llarg camí a recórrer per a l’eliminació del plàstic.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca va néixer el 1996. La primera presidenta va ser Maria Àngels Solé. La va rellevar l’actual presidenta, Montse Esquius. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID19? Som essencials pel tipus de productes que oferim i, havent treballat més o menys per les circumstàncies, hem resistit. No treballem tant com voldríem. A l’estiu hi va haver una certa recuperació, semblava que ens recuperaríem. Ara hi ha més dubtes, però Nadal ha de ser una bona època. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? No hi ha hagut cap cas de tancament per la COVID-19, però sí que hi ha paradistes que han tancat per jubilació. A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? És evident. La gent vigila més quan i com compra. A les hores punta, les persones que vénen se separen més, hi ha més comandes per telèfon també. És una cosa que els compradors habituals ja feien, trucaven perquè els preparéssim

la bossa i venien a recollir-la. És un hàbit que s’ha reforçat. El comprador que ens coneix utilitza més que mai el telèfon. Hem procurat estar molt per la gent gran, que és la que té més dificultats per moure’s. La situació actual accelerarà, afectarà la implantació de les noves tecnologies, tant per als distribuïdors com en la venda? Ho estem treballant, la digitalització. Ens falta molt, però volem avançar en aquest sentit. És difícil, però caldrà una estratègia conjunta. Pel nostre tipus de producte, veurem com funciona. Com preveuen la campanya de Nadal? Veig a venir que, a diferència d’altres anys, anirem molt a darrera hora. Les limitacions de persones faran que no hi hagi el mateix consum dels altres anys. No hi haurà taules grans, però sí que esperem que hi hagi vendes. Com preveuen el 2021? Crec que serà més dur, serà quan es notarà més el que ha passat. Perquè la gent compri, ha de tenir diners, ha de poder treballar. S’aturarà molt tot. Em temo que no serà un any alegre i esperem que no tanquin gaires negocis. En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? El comerç de proximitat surt re-

“El comerç de proximitat surt reforçat” Montse Esquius

Presidenta de l’Associació de botiguers del Mercat de la Masuca d’Igualada

forçat pel que ha passat i s’ha demostrat que donem vida a la ciutat, una ciutat amb persianes abaixades és d’allò més trist. Trobar-se a cara a cara es valora més i s’ha de continuar reivindicant. Estem contents perquè l’Ajuntament d’Igualada ens va donar suport des del primer moment. Hi ha hagut sectors del mercat més desafavorits i altres més beneficiats? Dins les dificultats de l’any, les nostres parades són productes d’alimentació i hem pogut sortirnos-en.

Pròximament finalitzen les concessions als paradistes. Amb l’avinentesa, es preveu una remodelació del mercat de la Masuca. Quin és el futur del mercat? És una reforma necessària. Sabem que si la crisi de la COVID-19 dura molt, a alguns paradistes els faran més por les inversions. Però, en tot cas, el canvi és necessari, més enllà del manteniment. Veurem un mercat amb menys parades, però més diàfan, amb passadissos més amples, on es podran crear nous espais per activitats, com ja hi ha l’Aula de Cuina del Mercat.

“

“El comprador que ens coneix utilitza més que mai el telèfon. Hem procurat estar molt per la gent gran, que és la que té més dificultats per moure’s.” “Perquè la gent compri, ha de tenir diners, ha de poder treballar. S’aturarà molt tot. “ “Trobar-se a cara a cara es valora més i s’ha de continuar reivindicant.”

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Durant aquesta pandèmia la gent ha agafat consciència de la importància del comerç del poble” après quelcom de tot el que hem viscut per poder avançar-nos a tot el que vingui amb noves mesures, ajudes, campanyes… que puguin donar suport als nostres associats, tot i que és clar que depenem econòmicament del que puguem disposar de les administracions públiques, i en aquests moments encara no ho sabem. L’objectiu sempre ha de ser facilitar tot allò que ajudi els socis a adaptar-se a la situació en el present i sobretot en un futur a mitjà termini. No podem apagar focs, hem de mirar una mica més enllà.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La Unió d’establiments de Montbui (UEM) és una entitat petita que inclou serveis, restauració, comerços… i té un recorregut de gairebé 30 anys. Està formada per un tant per cent molt elevat dels establiments de Montbui, fet que la fa molt representativa del municipi. En aquests moments és una associació cada vegada més estructurada i amb una junta molt implicada, i això ens permet fer accions més importants, però sense perdre la proximitat amb els socis. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19? La crisi de la COVID-19 a Montbui ens va arribar en un moment difícil. En general, la majoria d’establiments ja feia temps que feien malabars per adaptar els seus canals de comunicació i el seu producte a les noves formes de comprar i als nous valors dels consumidors. Inicialment, va semblar un cop inaguantable, vam pensar que no ens en sortiríem, però la realitat ha estat una altra. La majoria d’establiments de Montbui no tenen càrregues econòmiques fixes gaire altes, són comerços petits, d’un o dos treballadors, amb locals de propietat o lloguers baixos. Tot això ha fet que, un cop superat el confinament inicial, no hagin necessitat gaire per aguantar la patacada i tornar a obrir els seus negocis. És clar que si hagués durat més temps, hauria estat insostenible; per això, que els que més han patit fins ara han estat els negocis de restauració, perquè les restriccions han estat més dures. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? No ha tancat cap establiment per la pandèmia, i fins i tot han obert algun negoci nou. No tenim co-

Roser Valls Presidenta de la Unió d’Establiments de Monbui neixement dels ERTO que s’han demanat. A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? Han canviat, i crec que a favor del comerç de proximitat. No sé si això es mantindrà en el temps, però vull pensar que sí. Durant aquesta pandèmia la gent ha agafat consciència de la importància del comerç del poble, i tot i que Amazon ha facturat més que mai a causa de la situació en què ens trobàvem, la ciutadania s’ha abocat molt en nosaltres i ha donat la possibilitat als nostres establiments d’ensenyar el que fem i d’oferir els nostres productes a nous clients que no havien vingut fins ara. La situació actual accelerarà o afectarà la implantació de les noves tecnologies, tant en els distribuïdors com pel que fa a la venda? L’any passat, la UEM ja va fer un programa d’assessorament digital

als comerços. És una lliçó que teníem tots pendent abans de la crisi, però clarament la pandèmia ha fet que molts establiments que creien que no era una necessitat hagin entès la importància de la digitalització a favor nostre per poder arribar al client final. La veritat és que és un dels punts positius que en podem treure, de tot plegat. Hem après en 6 mesos allò pel qual en unes altres circumstàncies hauríem necessitat 6 anys. Com preveuen la campanya de Nadal? L’afrontem amb optimisme, creiem que el comerç forma part de Nadal i que les famílies faran regals als més estimats. Tot i que serem pocs al voltant d’una taula, farem un gran àpat, i si fem cap d’any en “petit comitè” potser voldrem anar a la perruqueria o a l’esteticista. Crec que els nostres clients ens sorprendran en positiu. Com preveuen el 2021? Amb incertesa, esperant que hàgim

En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? Sempre ho ha estat, el que passa és que mai no ho havíem vist tan clar com fins ara. Fa mesos o anys que les associacions expliquem la funció social del comerç de proximitat i enumerem tot allò que aporta als nostres municipis, però sembla que fins ara cridàvem al buit. Per primera vegada els nostres veïns i veïnes han vist el que és una ciutat sense comerç i el que comporta. Es tracta d’escollir quin model de compra volem, però no per pena o per complicitat amb el comerciant, sinó perquè ofereix tot un ventall d’avantatges per al comprador i per al municipi que perdrem en funció de quina sigui la nostra elecció. Hi ha hagut sectors més desfavorits, perjudicats, i altres més beneficiats? Indiscutiblement, com en qualsevol crisi. Per exemple, la decisió de tancar bars i restaurants ha estat un gran perjudici per a aquest sector; en canvi, ha beneficiat algunes botigues alimentàries del poble, que han facturat més, perquè la gent feia els àpats a casa. Els més perjudicats han estat els comerços que venen articles que no són de primera necessitat i els bars o restaurants, acadèmies d’anglès, centres d’estètica…, per als quals el segon tancament ha estat realment difícil d’aguantar.

“

“La pandèmia ha fet que molts establiments que creien que no era una necessitat hagin entès la importància de la digitalització a favor nostre per poder arribar al client final.” “Esperem el 2021 amb incertesa, esperant que hàgim après quelcom de tot el que hem viscut per poder avançar-nos a tot el que vingui amb noves mesures, ajudes, campanyes.” “No podem apagar focs, hem de mirar una mica més enllà.”

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Som lluitadors i volem seguir endavant Paquita Bisbal Presidenta de Capellades Comerç F.V.

Capellades Comerç agrupa gairebé una seixantena de comerços i establiments, més de la meitat del centenar que té el municipi. La seva presidenta és Paquita Bisbal. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID19? No ha estat diferent dels altres llocs. L’alimentació se n’ha sortit prou bé i la resta ha intentat resistir. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? Pel que fa als comerços, no hi ha hagut cap tancament. A Capellades, però, un establiment de restauració ha abaixat la persiana per la COVID-19. Si ens tornen a confinar, segurament tancaran molts comerços, aquest cop sí. A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? És difícil de dir. S’ha generalitzat la por. Que hi hagi gent fent cua al carrer per entrar a una botiga, pel màxim de persones que hi caben a dins, no acompanya. Les normes no ens acompanyen, perquè aquests límits fan que sigui molt difícil que el client hi vulgui entrar. La situació actual accelerarà o afectarà la implantació de les noves tecnologies, tant per als distribuïdors com en la venda? En el meu cas, sí que estem digitalitzats, però en termes generals la

digitalització és per a qui li va bé. Els comerços tenen moltes altres prioritats, hi ha moltes factures a pagar abans que digitalitzar-se. Com preveuen la campanya de Nadal? I el 2021? No començarem a anar bé fins a l’estiu. Hi ha opinions diferents, és clar, però això és el que crec. Lluitarem pel comerç de proximitat, però la situació és molt difícil. En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? Això sí, hi ha aquesta idea, que els comerços i els veïns ens hem d’ajudar els uns als altres. Els comerços de Capellades sentim el suport dels clients, de molts clients. La gent comença a veure que no tot és comprar per comerç electrònic, a empreses que ni tan sols paguen els impostos aquí. Com valora les ajudes per part de l’Administració? Tant els comerços com els autònoms no hem tingut gaire suport per part de la Generalitat i l’Estat. Decepció total. En el cas dels crèdits, els bancs ens demanen una assegurança que ja costa molts diners al mes. Aquest sistema és fatal. Et fan tancar, però a més has de pagar els impostos. L’única ajuda ens ha vingut per part de l’Ajuntament de Capellades. Hi ha hagut sectors més desfavorits, perjudicats, i altres més beneficiats? Com he dit, l’alimentació és el que té millors perspectives. Però som lluitadors i volem seguir endavant.

“

“Si ens tornen a confinar, segurament tancaran molts comerços.” “S’ha generalitzat la por. Les normes no ens acompanyen.” “Els comerços de Capellades sentim el suport dels clients, de molts clients.” PAQUITA BISBAL

“Segurament l’hàbit de compra en línia s’ha accelerat a un ritme més elevat del que ja ho estava fent fins ara.” “El petit comerç cada vegada més haurà de promocionar-se a les xarxes socials i encaminar-se cap a la venda i distribució en línia per poder ser competitiu.” HORTÈNSIA ROVIRA

“Ara es comença a prendre consciència de la importància del petit comerç” Hortènsia Rovira Presidenta de l’associació de comerços i serveis de Masquefa F.V.

L’associació de comerços i serveis de Masquefa va néixer per dinamitzar el comerç local de Masquefa. Parlem amb la seva presidenta, Hortènsia Rovira. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19? En termes generals l’impacte és significatiu, tot i que em consta que el poble petit no és el que més pateix, però les vendes han baixat molt. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? El tancament al nostre municipi ha estat d’un 2%, de moment. No tenim dades concretes sobre els ERTO, però lògicament durant el tancament obligat el personal assalariat va haver d’acollir-s’hi. A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? Malauradament penso que sí, ja que segurament l’hàbit de compra en línia s’ha accelerat a un ritme més elevat del que ja ho estava fent fins ara. La situació actual accelerarà i afectarà la implantació de les

noves tecnologies, tant en els distribuïdors com en la venda? Efectivament, penso que el petit comerç cada vegada més haurà de promocionar-se a les xarxes socials i encaminar-se cap a la venda i distribució en línia per poder ser competitiu. Com preveuen la campanya de Nadal? Penso que les compres amb un major impacte econòmic es fan en línia, per tant, serà més fluix per a la resta del comerç. Com preveuen el 2021? El 2021 crec que serà difícil per la por a la pèrdua de llocs de treball. Malgrat això, tinc l’esperança que en el segon semestre millorarà la situació de la pandèmia de la COVID-19 i estarà més controlada. En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? Ara és quan es comença a prendre consciència de la importància del petit comerç, i en la situació actual és molt essencial. Hi ha hagut sectors més desfavorits, perjudicats, i altres més beneficiats? Per descomptat que sí. El més perjudicat ha estat el sector de la restauració i tot el comerç relacionat amb el turisme. Els grans beneficiats són els temuts gegants.

desembre2020

opinió

“

espai patrocinat

“El comerciant tindrà a la ment que un bon ús d’Internet i les eines que implica li obren la possibilitat d’accedir a un mercat més gran, fins i tot sense límits geogràfics” PAULINA JORDAN

Comerç digital, més de proximitat que mai

iguem sincers. Ara mateix si tens un negoci o comerç penses que digitalitzar-te és tenir una botiga en línia. Em sap greu, però no és així. Has de recordar que és molt important entendre el moment digital del teu negoci i l’actitud digital dels teus clients. Si no ho veus així, segurament fracassaràs.

les xarxes socials, la comunicació d’ofertes, el seguiment d’esdeveniments puntuals que poden suposar pics de compra...

Si ets comerciant, segur que ja has decidit que et cal invertir o millorar en tecnologia digital per no quedar enrere. Cal que el teu negoci sigui present a Internet, o bé d’aquí a poc temps ja no existirà.

Però si ens aturem i reflexionem una mica sobre la situació, ens adonarem que no és només el nostre moment digital el que importa de cara a l’estratègia a seguir, sinó que ho és sobretot el moment digital del nostre client. La crisi sanitària ha provocat una tendència de la gent a donar suport a la botiga de proximitat, potser per solidaritat, però potser també per necessitat d’una relació més propera enmig d’una consigna que posa en primer lloc la distància personal com a precaució.

Vista així, la digitalització pot semblar una amenaça per a l’ofici del comerç de proximitat de tota la vida, el que sap el nom del client que passa la porta, i també els seus gustos i necessitats. El procés lògic i habitual d’un comerç en la situació actual, condicionada pel COVID i per l’acceleració que ha provocat en els canvis d’hàbit de compra, és fer una diagnosi del seu moment digital, des dels recursos informàtics físics fins als dissenys gràfics associats a la marca, domini propi, web, botiga en línia, etc. Amb això, i prèvia definició d’objectius que s’hauran de quantificar al cap i a la fi en vendes, muntarà una estratègia que passarà per l’ús de

El comerciant tindrà a la ment que un bon ús d’Internet i les eines que implica li obren la possibilitat d’accedir a un mercat més gran, fins i tot sense límits geogràfics.

Doncs les eines digitals que tenim disponibles com a comerciants ens obren grans possibilitats per abordar aquesta diversitat en els nostres clients. El tracte personal post-COVID és el tracte a cada client segons el seu moment digital. Val la pena tenir-ho molt present a l’hora de definir l’estratègia tecnològica del comerç. Ara és el moment.

Les eines digitals que tenim disponibles com a comerciants ens obren grans possibilitats per abordar aquesta diversitat en els nostres clients. El tracte personal post-COVID és el tracte a cada client segons el seu moment digital. Val la pena tenir-ho molt present a l’hora de definir l’estratègia tecnològica del comerç. Ara és el moment.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“S’ha patit molt arreu, però també hi ha hagut resilència” FRANCESC VILAPRINYÓ

Vilanova Comerç va néixer fa cinc anys i compta ara amb més d’una cinquantena d’establiments adherits a l’entitat. El seu flamant president és Albert Viscarri, que fa tot just un mes i mig substituïa a qui va ser el president des de l’inici de l’entitat, Jordi Vilarrubias, que acabava el mandat. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID19? És un any en què ens hem hagut de sobreposar a circumstàncies molt diverses, moltes coses que ens han vingut de nou. Però hem de ser optimistes. S’ha patit molt,

arreu, però també hi ha hagut resiliència. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats? Havíem arribat a vora els 70 establiments... Almenys, hem perdut una desena d’associats. A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? Sí, és clar. Tot i que és diferent, els hàbits dels joves ja estaven canviant molt i la població de més edat és que la que encara opta pels formats de compra tradicionals. La situació actual accelerarà la implantació de les noves tecnologies, tant per als distribuï-

“

“Hi ha un altre vessant, la formació, que també ha de servir per donar més eines als comerciants.” “És positiu que la gent s’hagi conscienciat de la importància de fer compres al poble, abans que sortir a Igualada, Manresa o Barcelona.”

Albert Viscarri President de Vilanova Comerç

dors com en la venda? És un fet. Ens calen ajudes per part de les administracions superiors per fer aquest pas. Estem satisfets del cop de mà que ens ha donat l’Ajuntament de Vilanova del Camí, però les ajudes del Govern i de l’Estat haurien de ser més concretes. Cal una mica d’autocrítica de com s’ha ajudat al comerç: hi ha establiments que per fer el pas a la digitalització, no tenen prou recursos. I hi ha un altre vessant, la formació, que també ha de servir per donar més eines als comerciants de les possibilitats de la digitalització i que impulsin aquest àmbit. Com preveuen la campanya de Nadal? El novembre no ha estat bo, però pels contactes que fem amb els comerciants, sembla que serà una mica millor. Hem derivat els diners que hi havia per la Fira de Nadal de Vilanova, que no es farà, a la campanya de “vestir” les botigues, que impulsem amb l’Ajuntament. Sembla que amb les botigues i els establiments “vestits” de Nadal hi ha més escalf, molt necessari per animar a la gent a comprar a casa nostra. Com preveuen el 2021? Sóc optimista de mena i esperem que vagi a millor. Hem emprès

campanyes per guanyar associats, com també sortejos per fer forta l’associació i implantar les línies de treball. El 2021 tots haurem de fer un pas en el sentit que comentàvem, de la digitalització, de modernitzar-nos. Serà un any difícil, però la majoria el que volem és que ja acabi aquest 2020. En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? És positiu que la gent s’hagi conscienciat de la importància de fer compres al poble, abans que sortir a Igualada, Manresa o Barcelona. Han canviat els hàbits, com dèiem, i es compra molt en línia per part dels joves, però la gent gran continua fent l’aposta per estar a prop de casa. I aquí hi entra en joc el màrqueting digital, per fer més visible la botiga física també. Hi ha hagut sectors més desafavorits, perjudicats, i altres més beneficiats? El sector de l’alimentació i els hostalers que feien take away han sortit més ben parats. Les altres empreses hem crescut en alguns aspectes i d’altres hem patit més la crisi. L’hostaleria que no fa menjar per emportar, com era de preveure, és el sector més perjudicat.

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Si no hi ha prou ajuides, que ens deixin treballar” Joan Boix President de Nou Centre FRANCESC VILAPRINYÓ

L’associació Nou Centre reuneix a gairebé 80 establiments del nord d’Igualada, tant comerços com restauració o serveis de gestoria. El seu president és Joan Boix. Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en els seus comerços en aquests 9 mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19? És un any dolent, la majoria d’establiments han patit molt. Ens quedarà la visibilització i la reivindicació que s’ha fet des dels negocis locals durant aquest temps. Tenen coneixement del nombre de tancaments, ERTO, etc., dels seus establiments associats?

De tancaments, n’hi ha hagut un parell, per jubilació. I també un trasllat, d’un negoci majorista de fruita.

racional, gairebé, i l’han d’afrontar tant el petit comerç com els altres negocis.

A causa de la crisi, creu que estan canviant i canviaran els hàbits de compra? Entre els consumidors, els hàbits ja estan canviant, sí. La qüestió és que ens sapiguem adaptar als nostres clients.

Com preveuen la campanya de Nadal? La campanya de Nadal no serà bona, simplement subsistirem. En el cas de l’hostaleria, fins i tot serà dolenta.

La situació actual accelerarà o afectarà la implantació de les noves tecnologies, tant en els distribuïdors com en la venda? No estem prou al dia amb el que demana el mercat. La majoria de comandes o reserves ben aviat es faran per via telemàtica, ni tan sols telefònica, i hi hem de donar resposta. Queda molt camí per fer, en aquest sentit. Hi ha un canvi gene-

Com preveuen el 2021? Serà de continuïtat. La pandèmia ho condiciona tot, i les decisions que s’estan prenent per part de les administracions no són les adequades, són contraproduents. Si no hi ha prou ajudes, que ens deixin treballar. El model no s’entén: o s’opta per la via de Suècia, amb contagis progressius, o per la d’Irlanda, amb tot tancat però amb moltes ajudes. I això que Irlanda no és un país ex-

cessivament ric. El que es fa aquí no s’entén, i ens condiciona tot l’any.

“

En situacions com l’actual, el paper del comerç de proximitat és més essencial que mai? S’ha fet més visible i està bé. Nosaltres, amb part de les ajudes que hem rebut d’Ajuntament i MICOD, ja hem fet un plafó on s’indiquen tots els nostres establiments, per donar-nos a conèixer i reivindicar-nos. I potser ara hi ha més consciència entre la gent, però em temo que és conjuntural i que després s’optarà altre cop per les grans superfícies.

“Ens quedarà la visibilització i la reivindicació que s’ha fet des dels negocis locals durant aquest temps.”

Hi ha hagut sectors més desfavorits i altres més beneficiats? L’alimentació i els productes essencials són els que se’n surten millor.

“La campanya de Nadal no serà bona, simplement subsistirem.”

“No estem prou al dia amb el que demana el mercat.”

POBLE SEC, LES COMES I SET CAMINS MÉS DE

70 ESTABLIMENTS

AL TEU SERVEI

troba’ns a noucentreigualada. cat

SOM PROXIMITAT

SOM EL TEU COMERÇ

SOM CONFIANÇA

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Una ciutat no és ciutat sense comerç TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? Cal tenir en compte que la pandèmia no ha acabat i que, per tant, els efectes encara no es poden veure totalment. Encara no sabem quant temps durarà ni si tindrem més rebrots, i com seran de durs o quin impacte poden tenir. Sabem que molts comerços estan patint molt, tot i que també sabem que, en funció de sector, aquest impacte és menor o major. Cal esperar per poder mesurar l’impacte total de la pandèmia. La realitat és que hem vist tancaments de negocis, encara que el balanç és favorable, amb moltes més obertures. Teniu dades, indicadors d’aquest impacte? L’impacte és diferent segons el sector de què parlem. Tenim xifres de consum de targetes i les dades no són dolentes en sectors com l’alimentació i el bricolatge, que estan en xifres rècord, per sobre el 140% en relació amb el mateix període de l’any passat. I tenim sectors com la salut i l’atenció a les persones que mantenen xifres estables. I, per altra banda, tenim els sectors tradicionals com roba, complements i altres que, tot i estar per sota, en aquestes últimes setmanes estan obtenint bones xifres. Qui més nota els efectes negatius són els sectors de la restauració, l’hostaleria i el turisme, que estan en una situació límit. Sabem que molts no podran aguantar gaire més. Cal tenir en compte que s’acosten dates d’un increment de les compres o del consum de les famílies, i les

Jordi Marcé Regidor de Dinamització econòmica de l’Ajuntament d’Igualada restriccions de mobilitat entre comarques, en aquest sentit, ens són favorables, ja que impedeixen que la gent faci les compres fora de la ciutat. Quines mesures s’han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? Com a regidor de Comerç de l’Ajuntament d’Igualada, ja des del mes de març vaig començar a treballar amb tots els municipis de la Conca per poder actuar plegats i ajudar el comerç. En primer lloc, vam donar suport a aquells comerços essencials que donaven servei durant el confinament i vam dissenyar una campanya que, amb el lema “Ara més que mai, estem per tu”, volia fer-los un reconeixement per es-

tar al costat dels seus clients i de la ciutadania. També vam subministrar mascaretes i gels a les entitats de comerç perquè en poguessin fer distribució als comerços que aleshores estaven oberts. Quan va arribar l’obertura, vam reprendre la campanya de suport amb el lema “Ara més que mai, jo compro a casa”, la campanya de restauració “En tenim ganes” i el “Vens o vinc”. També vam crear un directori de comerços que permetia saber quins establiments estaven operatius durant l’estat d’alarma. Avui, aquest projecte s’amplia i es reforça amb més funcionalitats. Així mateix, hem liderat, des del departament de Comerç de l’Ajuntament, la creació de la plataforma www.concacomerç.cat, que

vol donar suport als serveis per al comerç, l’hostaleria, la restauració i els serveis professionals assimilats al comerç al detall. D’una banda, aquesta eina pretén reactivar i impulsar aquests sectors de la Conca d’Òdena i, de l’altra, encaminar-los cap a la transformació digital. Dins la plataforma, hem treballat amb el sector de la moda per crear Moda Online, i amb sector de la restauració per implantar els serveis en línia de comandes i de reserva de taula, com també el directori de comerços amb els seus serveis. Hem gestionat més de 700 sol·licituds d’ajudes econòmiques per als sectors del comerç i la restauració de la ciutat, obligats i no obligats a tancar; ajuts directes al sector de l’ensenyament: escoles d’anglès, dansa, repàs i similars; a empreses que es dediquen a la cultura o a l’espectacle, i ajuts directes, també, als centres d’estètica, teràpies naturals i tatuatges. Hem treballat molt intensament amb les associacions de comerç d’Igualada, com Igualada Comerç i Nou Centre, per poder augmentar les subvencions a aquestes entitats i per donar-los suport en aquesta campanya de Nadal. Hem creat el projecte Mapeig Comercial, que és un mapeig del 100% de tot el comerç, la restauració i els serveis de la ciutat, per poder tenir dades de tot el nostre comerç i poder elaborar un mapa estratègic per generar accions de suport més efectives. Hem ajudat el mercat de la Masuca en la creació del servei de “T’ho porto a casa” durant la pandèmia, i ara estem treballant amb el Marketplace dels paradistes del mercat, per implementar la seva botiga en línia. Hem augmentat el suport a la decoració del mercat, tant en la campanya de Nadal com durant tot l’any, hem adaptat l’aula de cuina a

“

“Hem vist tancaments de negocis, encara que el balanç és favorable, amb moltes més obertures.” “Qui més nota els efectes negatius són els sectors de la restauració, l’hostaleria i el turisme, que estan en una situació límit. Sabem que molts no podran aguantar gaire més.” “Hem gestionat més de 700 sol·licituds d’ajudes econòmiques per als sectors del comerç i la restauració de la ciutat, obligats i no obligats a tancar; ajuts directes al sector de l’ensenyament: escoles d’anglès, dansa, repàs i similars; a empreses que es dediquen a la cultura o a l’espectacle, i ajuts directes, també, als centres d’estètica, teràpies naturals i tatuatges.“

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç les mesures actuals i estem enregistrant programes per pujar-los al canal de YouTube del mercat, amb l’elaboració de receptes fetes per cuiners de la nostra ciutat, amb la col·laboració del Gremi de Restauració. I, per últim, hem engegat el projecte I-comerç, dirigit a totes aquelles activitats econòmiques de comerç al detall d’Igualada disposades a evolucionar i transformar-se digitalment. Es tracta d’una prova pilot i l’objectiu del programa és acompanyar amb la seva transformació digital a un màxim de deu comerços d’Igualada. Hem fet tot això i seguim treballant per fer realitat més projectes i més suport per al nostre comerç.

titucional, encara que no podem compartir les mesures de suport que acompanyen les decisions que les diferents administracions, tant de l’Estat com de la Generalitat, han anat prenent. Creiem que el suport als comerços ha estat nul i un despropòsit des del primer moment. No es pot prendre la decisió d’afectar o de tancar un sector sense l’acompanyament d’ajuts, o que arribin tard i malament. No es pot deixar l’Administració local sola amb l’obligació de donar aquest suport. Així i tot, des de l’Ajuntament ho hem fet i ho seguirem fent: estem al costat de la nostra gent, del nostre comerç i de les nostres empreses.

Com fan front a la situació amb el pressupost? Han hagut de fer modificacions o demanar crèdits o ajudes extraordinàries? En un primer moment sabíem que els ingressos disminuirien per les mesures que anàvem prenent, però tampoc sabíem quina dimensió agafaria la pandèmia. De mica en mica en vam veure l’impacte en el nostre pressupost i, per tant, vam fer una modificació de crèdit per poder fer front als primers ajuts. Després vam fer pressió per poder obtenir recursos d’altres administracions i poder donar més impuls a aquests ajuts, i així va ser. Vam aconseguir la quantitat d’1.500.000 € del Departament d’Empresa de la Generalitat, gràcies a la pressió dels set alcaldes i a la complicitat de la consellera en aquells moments, Àngels Chacón, a qui voldria agrair el suport que ens va donar en tot el període de confinament, i també després. A banda, hem anat treballant amb els recursos propis per poder implementar les mesures i els projectes que hem anat desenvolupant.

En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca i quin seria per a vostè el principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya? La campanya de Nadal, l’hem centrat en un element que hem utilitzat des del dia 12 de març i que ens ha ajudat a sortir d’aquestes condicions tan dures: fer pinya. Des del minut 0 de la pandèmia, hem fet pinya els alcaldes de la Conca, hem fet pinya els regidors de la Conca, les entitats, els gremis, les patronals, els sindicats i, per descomptat, la ciutadania, que ha fet pinya confinant-se a casa tants dies, sortint als balcons a aplaudir. Han fet pinya els sanitaris, que no han defallit en moments crítics, els serveis d’emergència, la policia local, els bombers... tots hem fet pinya. Per tant, aquest havia de ser, enguany, el lema de la campanya: “A Igualada, per Nadal, fem pinya”. I ara més que mai ho hem de fer per donar suport al nostre comerç, al comerç d’aquí, al comerç del Josep, al de la Maria, al Cinto, al del teu veí o al del teu amic o cunyat. Perquè són aquí, perquè som nosaltres, perquè és el nostre comerç.

Reben el suport d’administracions com la Generalitat o el Gobierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes administracions per fer costat al comerç de proximitat? En general, compartim les mesures que s’han pres en matèria de salut i hi donem suport per lleialtat ins-

Creu que aquesta situació pot motivar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciutadania, que poden afectar el comerç de proximitat? Hem vist com durant el confina-

ment han augmentat les xifres de venda per canals en línia i d’operadors com Amazon. Aquests canals ja registraven xifres d’augments, lents però constants, i durant la pandèmia estan incrementant molt les seves operacions. D’altra banda, també és cert que vèiem com disminuïen les xifres de venda de les grans superfícies, dels grans centres comercials, vèiem com els més petits d’aquests centres i els que estaven fora de les grans capitals o fora de les més importants concentracions comercials disminuïen els seus resultats, i prova d’això era l’increment de centres comercials de mitjana capacitat que estaven en venda o amb locals desocupats. En contraposició, sabem que una part del consumidor està disposat a apostar pel producte de proximitat, el producte de km 0, els productes ecològics, productes de més qualitat. És una tendència que també havíem observat i que tenia un lent creixement. Crec que la pandèmia està accelerant aquest procés de modificació d’aquests hàbits de consum. Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Pot accelerar-ne la modernització? Els comerços s’han de posar al dia? S’han de reinventar, en alguns casos? El comerç de proximitat ha d’establir estratègies diferents de les que està aplicant fins ara. Cal que s’adapti a aquests nous canvis d’hàbits i aquestes noves necessitats dels seus clients. Crec que ha d’adoptar estratègies per apropar-se al client, escoltar-lo i valorar elements com la confiança, la proximitat, el km 0, la professionalitat, l’especialització, i fer una aposta ferma per la digitalització. Cal apostar per estratègies offline i online. Crec que és el moment de fer-ho, ja sabíem que aquests canvis anaven venint i la pandèmia ha accelerat aquests nous escenaris i els ha posat en el present, no en el futur. Crec que també és una gran oportunitat perquè el comerç de les nostres ciutats posi sobre el taulell tots aquests valors i demostri que pot adaptar-se a aquestes

circumstàncies. No sobreviu ni el més dèbil ni el més fort, sinó el que és capaç d’adaptar-se. Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? Durant els primers dies de confinament Igualada era deserta; bé, quasi deserta. Jo cada dia anava a treballar al despatx de l’Ajuntament. Sabeu què era veure els carrers de la nostra ciutat buits? Era una imatge del tot terrible. Vam veure com seria la nostra ciutat sense vida. El nostre comerç no tan sols cobreix les necessitats dels seus clients o dels ciutadans, el nostre comerç aporta llum als carrers, aporta vida, aporta aquell acompanyament que molta gent necessita quotidianament. És un actor fonamental per a la cohesió de barris i un element imprescindible per a la consolidació de les ciutats, a més de ser-ne un dels motors econòmics. Una ciutat no és ciutat sense comerç. Pel que fa al comerç del seu territori: veu llum al final del túnel? Com serà el 2021? Soc optimista per naturalesa, crec que la pandèmia està en vies de solució, tenim a prop la vacuna i, per tant, el final del túnel és a tocar. Una altra cosa seran les conseqüències d’aquest llarg període que haurem passat. Tenim moltes incògnites per resoldre, els ERTO, la taxa d’atur, l’estalvi de les famílies, la consolidació dels nous hàbits de consum, els nous models de treball, l’afectació d’altres sectors del teixit productiu, etc. Crec que podem tenir més rebrots en el primer semestre del 2021 i espero que en el segon trimestre puguem iniciar la recuperació. Nosaltres no descansarem i estarem al peu del canó per donar el màxim suport als nostres ciutadans, comerços, autònoms i empreses. Crec que el que és important ara és que seguim lluitant, que seguim les recomanacions i, sobretot, que apel·lem a l’autoresponsabilitat i a l’autoprotecció de tots nosaltres. Si tu et protegeixes, protegeixes els altres.

“

“El suport (de les administracions superiors) als comerços ha estat nul i un despropòsit des del primer moment.“ “Aquest havia de ser, enguany, el lema de la campanya: “A Igualada, per Nadal, fem pinya”. I ara més que mai ho hem de fer per donar suport al nostre comerç, al comerç d’aquí, al comerç del Josep, al de la Maria, al Cinto, al del teu veí o al del teu amic o cunyatPerquè són aquí, perquè som nosaltres, perquè és el nostre comerç.” “El nostre comerç no tan sols cobreix les necessitats dels seus clients o dels ciutadans, el nostre comerç aporta llum als carrers, aporta vida, aporta aquell acompanyament que molta gent necessita quotidianament. És un actor fonamental per a la cohesió de barris i un element imprescindible per a la consolidació de les ciutats, a més de ser-ne un dels motors econòmics. “

espai patrocinat

desembre/2020

Anoia Comerç

Les joguines són sexistes? S’apropen de nou les festes de Nadal i amb elles la tradició de regalar il·lusió i presents als més petits i petites de la família. Ja fa dies que per les cases corren els tradicionals catàlegs de joguets de les principals botigues del territori. Des de l’Àrea d’Igualtat de gènere i LGTBI de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena un any més us volem fer reflexionar en relació a aquests catàlegs i quins missatges poden transmetre implícitament. Com ja sabeu els jocs i les joguines són una eina de socialització dels infants. És des de ben petits que el joc ens transmet tot una sèrie de valors, rols, desitjos, maneres de fer i en definitiva de ser. Les joguines són, doncs, una eina fonamental que ajudaran als nostres infants a créixer i a desenvolupar-se. Heus aquí la importància de reconèixer tots els missatges implícits que poden transmetre els usos estereotipats i sexistes de les joguines. Es detecta, en els catàlegs, joguines destinades principalment a les nenes i joguines per als nens per les imatges que apareixen o per l’ús estereotipat dels colors. Una socialització sexista faci-

Les nenes volen ser princeses

GOLDIEBLOX

litarà que els nens i les nenes es converteixin en persones adultes amb actituds masclistes i mostrarà un sol model social preestablert en funció del seu gènere. Educar en la igualtat des de la infància és la mesura fonamental per tal que les noves generacions creixin qüestionant els estereotips sexistes i desenvolupant capacitat crítica per posar en dubte els discursos masclistes normalitzats en el nostre dia a dia.

Les persones adultes i la indústria de les joguines fem un ús sexista del joc quan facilitem a les criatures joguines que estableixen l’aprenentatge de determinats rols sexistes i quan posem obstacles a l’accés a la resta de jocs. A més, hem de tenir en compte que un ús no sexista de les joguines no consisteix a oferir a les nenes joguines “de nens” però de color rosa, sinó a eliminar la distinció de joguines per a nens i joguines per a nenes.

Si bé és cert que les dones han accedit durant les últimes dècades al mercat laboral, fer una ullada a un catàleg de joguines deixa clar que les nenes troben més oferta per aprendre a cuidar nadons, maquillar-se, netejar i a cuinar que per aficionar-se a la ciència i a l’esport. Revisant les principals joguines pensades per a nenes trobarem que compleixen els següents mites: - El mite de la bellesa: Jocs per pentinar-se i maquillar-se focalitzen la seva atenció en el fet d’estar guapes, segons un model de bellesa únic. - Les dones com a objecte de desig: aquest mandat es transmet a través de l’oferta de nines amb mides impossibles i mitjançant referents de personatges presumits i seductors. - El mite d’amor romàntic: La disfressa de princesa segueix sent un dels predilectes de les nenes. Aprenen a sospirar per amor i somniar amb el seu príncep blau, com la majoria de princeses dels contes. Models que no afavoreixen que les nenes es converteixin en dones autònomes, capaces de negociar relacions igualitàries amb les seves parelles. - Maternitat obligatòria: L’oferta de joguines nadó dirigides a les nenes té un doble efecte. Per una banda, transmetre el mandat de la maternitat a les nenes i desanima en els nens el desenvolupament d’actituds de cura i tendresa.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“El comerç local dona vida a les places i carrers, i això no ho podem perdre” dania, que poden afectar el comerç de proximitat? Totalment, i ja ho hem pogut comprovar. Per una banda, s’incrementa la venda en línia, però la part positiva és que també els comerços locals que han pogut incrementar vendes amb eines com WhatsApp o Instagram. Per altra banda, es percep una major consciència en la compra de productes de proximitat, sobretot pel que fa a l’alimentació i els productes artesans.

TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? L’impacte que ha rebut el teixit comercial fruit de la crisi de la COVID-19 ha estat i està sent molt dur, per a uns sectors més que per a d’altres. En general, per als comerços de Vilanova l’impacte és negatiu, sobretot per a restaurants, bars, cafeteries i centres d’estètica, que han hagut de tenir tancat durant més d’un mes. Teniu dades, indicadors d’aquest impacte? De dades concretes no en tenim, més enllà del que ens transmeten els comerciants i restauradors. Per als primers, és difícil competir amb el comerç en línia, i als segons els ha afectat molt el fet de no haver pogut obrir o de fer-ho amb un aforament tan reduït, per no parlar del take away, que si bé tenim restauradors que ho fan i ciutadans que en consumeixen, en general no som una societat acostumada al menjar per endur-se. Quines mesures han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? Des de Promoció econòmica, primer vam posar a disposició dels comerços una ajuda directa de 350 € per poder adquirir materials desinfectants, mampares, etc., i posteriorment una ajuda de 1.300 € per pal·liar una part de les pèrdues generades durant el tancament del primer confinament. També vam posar a disposició dels comerços una opció de préstecs de fins a 4.000 € al 0% d’interès amb un any de carència, per poder fer front a despeses corrents, inversions, etc. A més, des de l’Ajuntament de Vilanova també hem bonificat el 100% de la taxa de les terrasses de bars, cafeteries i restaurants durant tot el 2020, i el 100% de la taxa dels vivers d’empreses del Centre d’Innovació. També hem dut a terme la campanya comercial “Vilanova té premi”, en què s’ha fet un sorteig amb 80 premis: 30 caps de setmana en cases rurals de la comarca de l’Anoia i 50 vals descompte de 100 € cadascun per gastar en algun dels comerços que han participat en la campanya. D’aquesta manera, hem buscat incentivar l’augment de compres a Vilanova per participar en el sorteig. També hem fet una injecció de 5.000 € en vals descompte directe als nostres comerços.

Jordi Barón Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova del Camí A banda, hem posat a disposició dels comerços tres recursos per poder afrontar i gestionar amb major garanties tota la situació postCOVID-19. Concretament: un servei de creació de material audiovisual de cada comerç perquè el puguin utilitzar per a promocions, xarxes socials, etc.; un servei d’assessorament personalitzat en la transformació digital del comerç perquè puguin adaptar-se a la nova situació i incrementar vendes en línia, i finalment un recurs personalitzat de gestió emocional aplicat a les vendes comercials. Com fan front a la situació amb el pressupost? Sortosament, durant aquest 2020 hem tingut marge per modificar partides del pressupost i poder donar resposta als nostres comerços, gràcies també a les aportacions extraordinàries rebudes per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. No obstant això, per a aquest 2021 sí que veurem com algunes partides d’ingressos se’ns reduiran, sobretot les corresponents a les taxes i preus públics. Reben el suport d’administracions com la Generalitat o el Gobierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes administracions per fer costat al comerç de proximitat? Hem rebut ajuda sobretot del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, per part de la consellera Àngels Chacón, que en tot moment es va posar a disposició dels ajuntaments per ajudar en tot allò que necessitéssim; d’aquí, vam aconseguir l’ajuda dels

1.300 € per comerç. A banda, també hem rebut suport de la Diputació de Barcelona. No obstant això, creiem que les ajudes des de la Generalitat han estat del tot insuficients, sobretot en aquesta segona onada, ja que la majoria dels restauradors i centres d’estètica no han pogut acollir-s’hi. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca i quin seria per a vostè el principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya? Més que mai crec que la població té molt clar que cal comprar productes de proximitat i donar suport als nostres comerciants. En aquest aspecte, sí que es nota un canvi de consciència per part de la població, i així ens ho manifesten els comerciants. Per la campanya nadalenca, esperem que els comerços puguin esgotar els estocs, i enguany, des de l’Ajuntament, hem reforçat la il·luminació de les places i els carrers, i hem incrementat el fil musical d’ambientació dels principals eixos comercials de Vilanova. A més, des de Vilanova Comerç es durà a terme una campanya perquè els comerços siguin més visibles, amb una catifa vermella davant l’entrada dels establiments i un arbre de Nadal. I, com cada any, organitzem el concurs d’aparadors per incentivar la guarnició nadalenca dels comerços i premiar els que estiguin més ben aconseguits i treballats. Creu que aquesta situació pot motivar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciuta-

Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? En pot accelerar la modernització? Els comerços s’han de posar al dia? S’han de reinventar, en alguns casos? En molts casos s’han de reinventar i molts ja ho estan fent de forma accelerada des del primer confinament. Així i tot, falta molta feina per fer, i per això des de la regidoria de Promoció econòmica posem ajudes i recursos tècnics a l’abast de tots els comerços perquè puguin fer aquests processos de transformació. Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? Durant tot el període de confinament, el comerç ha estat al costat de la població donant servei en tot moment, i això és quelcom que la ciutadania agraïm. En molts casos, la nostra socialització es duia a terme a les botigues quan anàvem a comprar, que era l’únic espai on podíem anar. I també per això crec que la població, més que mai, prenem consciència de la importància de poder disposar d’una bona xarxa de comerç local i de proximitat, perquè al final és el que ens dona vida a les places i als carrers, i això no ho podem perdre. Pel que fa al comerç del seu territori: Veu llum al final del túnel? Com serà el 2021? De moment sembla que no s’està produint una desacceleració del consum, i això és molt positiu. Esperem que es mantingui aquesta tendència i que la ciutadania pugui seguir consumint com fins ara. El més important en aquest moment és que no tornem a patir un altre confinament i tancament de sectors comercials, perquè això sí que afecta molt negativament la salut del comerç, fins i tot posant-lo en perill, en molts casos. Per tant, confiem que ara sí que puguem veure la llum al final del túnel, que no ens tornin a confinar i que el conjunt de l’economia pugui desenvolupar-se amb normalitat, que és el que tots i totes necessitem.

“

“L’impacte que ha rebut el teixit comercial fruit de la crisi de la COVID-19 ha estat i està sent molt dur.” “Per aquest 2021 sí que veurem com algunes partides d’ingressos se’ns reduiran sobretot les corresponents a les taxes i preus públics.” “Més que mai crec que la població té molt clar que cal comprar productes de proximitat i donar suport als nostres comerciants.” “S’incrementa la venda en línia, però la part positiva és que també els comerços locals han pogut incrementar vendes amb eines com WhatsApp o Instagram.” “Es percep una major consciència en la compra de productes de proximitat, sobretot pel que fa a l’alimentació i els productes artesans.” “La població, més que mai, prenem consciència de la importància de poder disposar d’una bona xarxa de comerç local i de proximitat, perquè al final és el que ens dona vida a les places i carrers, i això no ho podem perdre.”

mercat

desembre/2020

La cuina que no podem perdre

’acosten les festes de Nadal, tocarà fer escudella, rostits varis i canelons. Però a petit comitè, que totes les autoritats sanitàries ens estan avisant que la cosa no està bé i sonen campanes que anirem enrere amb les restriccions. Aquest mal bitxo ens està robant totes les festes i festetes de l’any. La cultura, el comerç i l’hostaleria estan mal ferides sense les ajudes econòmiques necessàries per aguantar tants tancaments provocats per la pandèmia. Cada cop hi ha més famílies en situació de vulnerabilitat. Segueixen produint-se desnonaments criminals amb policies i mossos carregant violentament contra la ciutadania indefensa. Polítics criminalitzant les víctimes d’una nau ocupada a Badalona, jutges franquistes saltant-se dictàmens del Tribunal dels drets Humans i el rei dels lladres, “Campechano I”, de vacances amb les despeses i escorta pagada. El panorama pandèmic i el de país és magre, la feina inacabada i sembla que no hi ha voluntat política per acabar-la. Per anar passant com puguem unes festes sense família us proposo la recepta d’una de les postres més fàcils de fer. Està i ha estat a quasi totes les cartes de restaurants, i l’hem demanat tant per acabar àpats que ja comença a semblar el cunyat pesat. Sobretot els prefabricats congelats que els escalfen al microones. Normalment, quan els porten a taula, de coulant no en queda res, més aviat sembla una magdalena o un Tigreton eixut i calent sense crema ni melmelada. Sí senyor, heu llegit Coulant de xocolata. No és ni una recepta antiga, ni de la nostra

Coulant de xocolata rica tradició gastronòmica, però crec que bé s’ho val de dedicar-hi un article. Com totes les receptes de pastisseria s’han de seguir els passos fil per randa i, per tenir un bon resultat, s’ha de treballar amb producte de qualitat. Compreu bona xocolata de cobertura al petit comerç. També us recomano que compreu motlles o flameres d’alumini o d’acer inoxidable o, especials per coulants i que us absteniu de les d’un sol ús d’alumini. Per fer-ho més fàcil, he buscat una recepta ben simple, sense complicacions i per ser just, us diré que l’he trobat a la web www.pequerecetas.com Per a poder-los fer, us farà falta: 250 gr. de xocolata negra de 64 o 70% de cacau 200 gr. de mantega 6 ous 150 gr. de sucre 130 gr. de farina Sal, mantega i cacau en pols sense sucre per encamisar els motlles Poseu a desfer la xocolata al bany maria dins un bol. Un cop sigui desfeta afegiu-hi la mantega i aparteu el bol del recipient amb aigua calenta. Remeneu-ho bé fins que la mantega s’hagi incorporat bé i la barreja sigui homogènia. Mentre feu aquest pas, blanquegeu els ous amb el sucre i un pessic de sal amb l’ajuda d’una batedora elèctrica. Penseu, que han de triplicar el seu volum. Un cop estiguin ben muntats afegiu a poc a poc la barreja de xocolata i mantega sense deixar de batre. Tot seguit, incorporeu la farina tamisada

a la barreja, remenant de baix cap dalt amb delicadesa per evitar que caigui el volum. Encamiseu els motlles. Primer unteu-los amb mantega i després empolvorareu-los amb cacau en pols. Quan estiguin arreglats ja els podeu omplir amb la massa, deixant més o menys un dit per omplir. Heu de comptar que durant la cocció pujarà, i no volem que acabi vessant per les vores. I ara ve la mare dels ous. Com que són unes postres que haurien de ser cuites i menjades, si us l’heu de menjar l’endemà

o, al cap d’uns dies, us aconsello que filmeu els motlles i els guardeu a la nevera. Si els heu fet per tenir-los a punt per a qualsevol bona ocasió, filmeu-los i cap al congelador. A l’hora de coure’ls, pre-escalfeu el forn a 190°, traieu el film dels motlles i quan arribi a la temperatura els poseu dins del forn i abaixeu la temperatura a 180°. Si els poseu freds o a temperatura ambient deixeu-los coure uns 8 minuts i, si són congelats deixeu-los coure uns 15 minuts. Un cop passada l’estona indicada, traieu els motlles del forn i deixeu-los reposar uns minuts, així els podreu desemmotllar millor. La cocció també depèn molt de la mida del motlle o sigui que jo, de vosaltres, doblaria la fórmula i en faria una prova de cocció. Un cop cuit i desemmotllat, quan el partiu, la massa de dins ha de ser encara crua i, ha de regalimar com si fos lava. Per això també rep el nom de volcanet. Si per contra us ha quedat massa cru o massa cuit, ja sabeu què us toca, a la següent coure’ls durant un o dos minuts més o menys. El podeu aromatitzar barrejant a la massa taronja ratllada, canyella en pols o cardamom molt al morter. I perquè sigui sublim, acompanyeu-los amb una boleta de gelat de nata o vainilla, triomfareu segur. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“És moment de sumar esforços” TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? Ha tingut un impacte molt gran sobretot durant el confinament del març. Hem de pensar que durant molts dies els comerços no van poder facturar res i això va costar molt. Per sort el múscul del teixit comercial del nostre municipi és bo i van poder aguantar aquests dies. A la primera onada ningú es va quedar enrere. Pel que fa a la resta de l’any s’ha jubilat una botiga, tenim una altra en traspàs -que ja estava programat abans-, però en canvi se n’estan obrint de noves, pròximament la quarta obertura d’aquest període. Això ens dóna esperança per encarar el futur amb optimisme. També és cert que podria ser que un establiment de restauració acabi plegant, però ja veurem. Quines mesures han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? Des de l’inici hem treballat incansablement per donar solucions als problemes que anaven sorgint per culpa del confinament. Mai en la meva vida havia fet tantes reunions i tan llargues. Vam dormir molt poquet. Pensa que també sóc regidor de seguretat ciutadana... Ens van tancar i ens van deixar una mica de la mà de Déu els primers dies. Hem de pensar que teníem els serveis bàsics treballant i tenien problemes per abastir-se. Després vàrem donar suport en les tramitacions i

Jordi Bòria Regidor de Promoció Econòmica, Comerç, Turisme, Ocupació i Seguretat de l’Ajuntament de Montbui ajudes que anaven sortint. També hem dut terme una feina constant amb les noves mesures de desescalada que sortien, informant els comerços i empreses del municipi. Més tard vàrem aprovar una partida de 100.000 euros per ajudar-los. També vàrem treballar conjuntament amb la Mancomunitat per canalitzar les ajudes que venien de la Generalitat. Per últim, ara a finals d’any traurem una altra línia d’ajuda. També hem treballat conjuntament amb la Unió d’Establiments de Montbui i la Mancomunitat per fer una campanya de sensibilització de comerç de proximitat, i sembla que va funcionant. En aquest punt vull agrair a l’equip de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, a Secretaria, a Intervenció, als agents de seguretat ciutadana de la Policia Local, a la Brigada, a la UEM i a tot l’equip de persones de l’Ajuntament de Montbui, perquè sumant entre totes i tots hem fet pinya per tirar els projectes i actuacions endavant. Com fan front a la situació amb el pressupost? Per sort, hem pogut fer modificacions de crèdit entre regidories, ja que era a principis d’any i els pressupostos encara no estaven executats. Gran part del crèdit va venir del departament de Festes, a qui li

hem d’agrair també la solidaritat. Com ja he dit abans, també vam rebre l’ajuda de la Generalitat que es va articular des de la MICOD. Reben el suport d’Administracions? En aquest punt he de ser un pèl crític. No veig una línia clara d’actuació per cap de les administracions. Pensava que farien una campanya més gran incentivant el comerç de proximitat. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca? Doncs per a nosaltres és ben clar: Compra a casa, compra a Montbui. Intentem que el missatge arribi i es quedi a dintre nostre. Per altra banda, hem posat més il·luminació nadalenca i hem ampliat la megafonia per fer caliu nadalenc. El dia 19 de desembre també tenim previst de fer diverses actuacions a l’eix comercial. Creu que aquesta situació pot modificar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciutadania, que poden afectar el comerç de proximitat? Espero que pugui sortir enfortit. Durant els pitjors moments de la pandèmia, els montbuiencs i montbuienques van poder veure

“

“Per sort el múscul del teixit comercial del nostre municipi és bo i van poder aguantar aquests dies (de confinament).” “No veig una línia clara d’actuació per cap de les administracions. Pensava que farien una campanya més gran incentivant el comerç de proximitat.” “Compra a casa, compra a Montbui. Intentem que el missatge arribi i es quedi a dintre nostre.”

què seria del nostre municipi sense comerç, i em sembla que no els hi va agradar gens. Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Pot accelerar la seva modernització? Hem de tenir en compte que el comerç local té un potencial o valor afegit que les grans plataformes digitals no tenen ni tindran mai. Quan entres al comerç local et tracten pel nom, saben els teus gustos, i moltes vegades fins i tot són terapèutics. Són part de la nostra vida social. Si vols estar al dia de les novetats municipals, només cal que entris a comprar al comerç local. Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? Amb el confinament municipal el cap de setmana només pots comprar al teu municipi. En aquest sentit aquesta mesura afavoreix el comerç local. Com serà el 2021? Sempre sóc optimista en aquest sentit. Potser a primers d’any encara hi haurà alguna recaiguda, per ens en sortirem i sortirem reforçats de tot plegat. No és la primera crisi econòmica que toca a la Conca d’Òdena i de totes n’hem sortit. Aquesta vegada no serà diferent. La clau serà treballar conjuntament totes les administracions, i més que mai, les de la Conca d’Òdena. El que va bé per Igualada, Vilanova, Òdena, etc. va bé per a Montbui. Però també hem de ser solidaris i ser capaços d’arribar a acords. És moment de sumar esforços.

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“El comerç local també fa una tasca social molt important” Ajuntament d’Òdena Regidoria de Promoció Econòmica

TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? En el context del teixit comercial del municipi, qui més ha patit la crisi derivada de la pandèmia han estat restauradors i comerç no alimentari. Si bé el petit comerç de venda de comestibles ha pogut seguir amb la seva activitat, aquell comerç que s’ha vist obligat a tancar de forma temporal sí que ha patit una davallada econòmica important, fet que afecta una part de la població que viu d’aquesta activitat i també a la vida social del mateix municipi, perquè fa perillar l’existència de comerç sent ja una activitat minoritària. Quines mesures s’han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? L’ajuntament d’Òdena va obrir el 15 de juny de 2020 una línia d’ajuts directes en forma de subvenció per valor de 18.446,11 euros, adreçada al petit comerç, les empreses amb activitats no essencials i el sector de la restauració, totes elles afectades per l’estat d’alarma. S’ha tingut en compte les despeses ocasionades pel tancament i caiguda de l’activitat, com una manera de donar un impuls per a la reobertura i la tornada a la normalitat de l’activitat co-

mercial. Hi ha hagut 14 beneficiaris. D’altra banda, els comerços odenencs també han pogut demanar la devolució d’un terç de la taxa de residus comercials corresponent al període de la caiguda d’activitat. Durant l’estat d’alarma, l’ajuntament d’Òdena va posar a disposició dels comerços d’alimentació i de la farmàcia el seu personal de brigada per a realitzar el servei de transport de les mercaderies al veïnatge del municipi. A més, el teixit comercial d’Òdena també ha rebut un total de 24.000 euros de l’aportació que la Generalitat de Catalunya ha destinat a la reactivació econòmica de la Conca d’Òdena i que ha gestionat la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena, essent-ne beneficiaris 16 establiments odenencs. Finalment, de cara a la campanya de Nadal de 2020 s’ha dut a terme la darrera actuació amb la intenció de promoure el consum local en aquestes dates; enguany els lots de Nadal deL personal funcionari i laboral i dels representants polítics de l’Ajuntament consisteixen en uns vals per import de 30 euros que s’hauran de gastar en aquells comerços que s’hi hagin volgut adherir a la campanya, suposant una despesa per les arques municipals de 1.650,00 euros més. Reben el suport d’altres administracions? Hem rebut suport a través de la

Generalitat, vehiculat a través de la MICOD. Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes Administracions per fer costat al comerç de proximitat? Creiem que són actuacions imprescindibles a causa de les restriccions imposades a aquest col·lectiu. És cert que pel que fa a les ajudes, sempre és bo augmentar-les, perquè la situació és crítica, però en fem una valoració positiva. La situació ideal, però, seria poder garantir al petit comerç i la restauració la represa de la seva activitat normal i fer una aposta per part de tota la societat a aquestes activitats. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca? Com indicàvem a l’inici, Òdena no té una gran xarxa de comerç local, més enllà del comerç alimentari i la restauració, dels quals valorem moltíssim la seva activitat i per això creiem que és clau treballar per mantenir-la i si es pot, fomentar-ne de nova. Pel que fa a la campanya de Nadal, hem creat una iniciativa en el marc intern de l’ajuntament, ja que aquest any en lloc d’entregar lot de Nadal a tots els empleats municipals, els lliurarem un xec regal per gastar en diferents establiments del municipi. D’aquesta manera, incentivarem la compra al poble. És imprescindible poder tenir un comerç de proximitat proper, que ofereix un servei de qualitat i molt persona-

litzat, pel que creiem que és clau el suport de la ciutadania al nostre comerç i restauració, per tal de poder dinamitzar l’activitat econòmica del municipi i crear una xarxa de treball forta. Creu que aquesta situació pot motivar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciutadania? Creiem que el comerç en línia i de grans plataformes d’Internet s’ha imposat en un moment en què s’ha reduït moltíssim la mobilitat de les persones i això ha afectat al petit comerç de proximitat. Per això és clau, apostar per als hàbits de compra del comerç més proper, per ajudar a pal·liar els efectes d’una crisi que afecta la societat de base. Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Segurament, la situació actual farà replantejar la manera de treballar de molts comerços, i molts es veuran obligats a apostar per canvis cap a la compra en línia. Però creiem que també és important donar valor a aquell comerç més proper que dona una atenció personalitzada, amb totes les mesures de seguretat, i que ja avui en dia facilita molt la compra, sigui amb transport a casa o bé mitjançant comandes pel canal de Whatsapp. És molt difícil que el petit comerç competeixi amb igualtat de condicions amb grans plataformes de venda en línia.

“

“És imprescindible poder tenir un comerç de proximitat proper, que ofereix un servei de qualitat i molt personalitzat, pel que creiem que és clau el suport de la ciutadania al nostre comerç i restauració, per tal de poder dinamitzar l’activitat econòmica del municipi i crear una xarxa de treball forta.” “És clau, apostar per als hàbits de compra del comerç més proper, per ajudar a pal·liar els efectes d’una crisi que afecta la societat de base.” “És important donar valor a aquell comerç més proper que dona una atenció personalitzada.”

Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi? Ens ha fet veure que tenim de tot i molt a prop de casa. Que apostem per petits negocis que donen feina de qualitat a diversos nuclis familiars i que això porta a una reinversió de l’economia local, dona vida al municipi i crea xarxa. A més, fan també una tasca social molt important. Com serà el 2021? Veu llum al final del túnel? La situació actual fa molt difícil de predir què passarà en els pròxims mesos. Evidentment, mirem el futur amb optimisme, perquè això ens ha de permetre replantejar-nos la situació actual i estudiar quines polítiques ens portaran a una societat millor, sempre des d’una visió crítica, però la voluntat ha de ser de tots, conjunta, cal sumar esforços.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa

espai patrocinat

desembre/2020

Anoia Comerç

La Mancomunitat de la Conca d’Òdena destina un total de 1,5 M d’euros per a la reactivació del comerç i la restauració A l’Anoia hi ha hagut 527 víctimes mortals des del març. El director assistencial hospitalari a Igualada, Jordi Monedero, assenyala que el centre ha fet canvis substancials per preparar el nou escenari. La incertesa de cara als propers mesos afecta també la Festa dels Reis, que es farà amb un programa de “màxims” dins les restriccions que hi hagi

Arrel de la pandèmia i la crisi provocada en el sector del comerç i la restauració, la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’ Òdena (MICOD) ha treballat durant tots aquests mesos centrada en pal·liar aquesta situació a través de diferents accions com han estat l’atorgació de subvencions directes, plans de formació i campanyes de promoció del comerç. 1 milió d’euros en subvencions directes Així, la MICOD va sol·licitar a la Generalitat de Catalunya una subvenció per a la reactivació del comerç i dels serveis de la Conca tant fortament afectats durant el confinament. El Departament d’Empresa i Coneixement va transferir al Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), ens competent de promoció i l’impuls del sector comercial, la quantitat d’1.500.000 d’euros, per destinar-lo a la reactivació del comerç dels 7 municipis que integren la MICOD. Del total de la subvenció, es vadestinar un milió d’euros a subvencions directes als comerços i activitats d’hostaleria i restauració de la

Conca d’ Òdena, a fi de compensar els efectes negatius derivats del COVID-19; beneficiant a un total de 773 comerços de la Conca, dels quals 173 perquè es van veure obligats a tancar i 10 perquè van veure reduïda dràsticament la seva facturació. El mig milió restant de la subvenció es va destinar a altres actuacions per tal d’ajudar a la represa, recuperació i reactivació de les seves activitats econòmiques; que s’estan duent a terme per part de la mateixa Mancomunitat, els 7 Ajuntaments de la Conca d’ Òdena i les Entitats de l’àmbit del comerç del nostre territori. Campanyes de promoció del comerç local S’han creat campanyes dirigides a promocionar el comerç local i la restauració, campanyes que s’han anat

adaptant a la situació i mesures marcades, amb el missatge “Ara més que mai, jo compro a casa” a fi de sensibilitzar a la població sobre la importància de la compra de proximitat. Davant les mesures de tancament dels bars i restaurants, es va activar l’acció amb el lema “Vens o Vinc” per promoure els serveis de lliurament a domicili i per emportar-se de l’oferta culinària dels restaurants de la Conca. Conca Comerç, una web d’ecomerç local Paral·lelament a les campanyes, s’ha treballat en la web concacomerç.cat, una plataforma de serveis, en què el comerciant pot donar visibilitat i promocionar el seu negoci, i la ciutadania pot consultar els diferents comerços de la Conca, les seves promo-

AJUDES DIRECTES Un milió d’euros es destina íntegrament a subvencions directes als comerços i activitats d’hostaleria i restauració Es desenvolupen un gran paquet d’accions com la web Concacomerç, plans de formació per autònoms i comerços i campanyes de promoció del comerç de proximitat

cions i esdeveniments. També inclou una àmplia oferta de restauració i un apartat amb propostes d’oci, cinema, actes culturals, activitats lúdiques, entre d’altres. La plataforma Conca Comerç, que es va posar en marxa el juny de 2020, va fer un pas endavant al mes de setembre i va incloure serveis online. La nova oferta es tracta que es pugui reservar taula o fer comandes per internet als bars i restaurants adherits a través d’un únic portal. A més d’aquest servei, i en la mateixa línia, el web ofereix una secció de moda online. D’aquesta manera, l’espai virtual s’ha anat adaptant a les noves necessitats creades per l’actual situació de crisi sanitària i dona la possibilitat als establiments d’introduir-se al procés de digitalització. Formació per a autònoms i comerços A més, una altre de les accions realitzades, ha estat la formació. En aquest sentit també s’han dut a terme diferents cursos en línia gratuïts adreçats als comerciants i emprenedors locals. S’hi ha tractat temes com els nous models de comerç i les eines digitals.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Si volem comerç de proximitat i restauració als pobles, hem de viure amb ells i comprar-hi” dania, que poden afectar el comerç de proximitat? Sí, i aquest tema s’ha de treballar molt bé des de les administracions. Entenc que és molt còmode comprar des de casa, però també hem d’entendre que si aquests hàbits segueixen en el temps, acabarem amb el comerç de proximitat.

TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? El teixit comercial del nostre municipi està patint un fort impacte econòmic, sobretot pel que fa a la restauració. Aquest sector està en crisi i són els més afectats a causa dels tancaments que s’han anat succeint en aquests mesos i amb la incertesa de què passarà en un futur pròxim. Quines mesures s’han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? L’ajuntament de la Pobla, com a integrant de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, va tramitar els ajuts al comerç i a la restauració que van ser finalment atorgats en el passat mes d’octubre i que van assistir d’aquesta manera a aquells que van haver de tancar o que els va baixar la facturació en més d’un 70% durant els primers mesos de pandèmia. D’altra banda, hem iniciat un projecte de suport al teixit comercial, incentivant que els visitants que rep la Pobla per visitar el Castell de Claramunt, visitin també el nucli antic del municipi, passejant pel nostre poble i, d’aquesta manera, comprant també a les botiges o parant a dinar o sopar al restaurant que tenim. Ja s’està treballant en aquest projecte i el tindrem finalitzat el gener del 2021. Com fan front a la situació amb el pressupost? Han hagut de fer modificacions o demanar crèdits o ajudes extraordinàries? Aquest any estem patint una sacsejada a tots nivells i el pressupost municipal no se n’escapa. Molts dels serveis que estaven projectats finalment no s’han pogut complir, i ens han servit per poder realitzar modificacions de crèdit per aportar una partida a les ajudes COVID-19 a les famílies a les quals hem fet seguiment durant aquest any. Per altra banda, vam sol·licitar també una aportació a la Diputació de Barcelona, que va ser acceptada per 40.000 €, que ens serveix per pal·liar els sobre costos que estem tenint en el municipi, sobretot en l’àmbit de la neteja d’edificis municipals arran dels protocols que ens arriben des del PROCICAT. Reben el suport d’administracions com la Generalitat o el Go-

Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Pot accelerar-ne la modernització? Els comerços s’han de posar al dia? S’han de reinventar, en alguns casos? Si i de fet ja ho hem vist. Comerç que et porta els productes a casa, o restaurants que obren la carta a xarxes socials i ho pots recollir a la porta per menjar a casa. Els comerços s’estan reinventant per tirar endavant els seus negocis, com també estan integrant molt bé a l’estructura de les seves empreses la incorporació de xarxes socials amb la visibilitat que els donen per arribar a la ciutadania. Aquest és un fet clau i que ha de mantenir-se més enllà de la crisi COVID-19.

Antoni Mabras Batlle de la Pobla de Claramunt bierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes administracions per fer costat al comerç de proximitat? Sincerament, i malaurada, he de dir que des de la Generalitat o des del Govern Central no s’està tenint en compte la realitat que viu el petit comerç de proximitat com tampoc el sector de la restauració. Entenc que les mesures del PROCICAT són les correctes davant la crisi sanitària que estem patint, però aquestes han d’anar acompanyades d’ajudes directes a aquelles empreses afectades per pal·liar així el perjudici econòmic que pateixen. Quan parles amb el petit comerç i la restauració, et diuen que estan farts d’escoltar promeses que no arriben, mentre ells segueixen pagant els impostos quan toca i com toca. És inacceptable i les ad-

ministracions superiors han de començar a treballar en aquest sentit tan aviat com es pugui. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca i quin seria per a vostè el principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya? Tots hem d’entendre que si volem comerç de proximitat i restauració als pobles hem de viure amb ells i comprar-hi. Sent així, i encara més en aquests dies de festes nadalenques, hem de sortir al carrer i fer aquelles compres que siguin possibles en el nostre municipi, i fer vida als pobles. Creu que aquesta situació pot motivar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciuta-

Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? Molta més de la que ens imaginem, i ara més que mai ho hem viscut. Per exemple, aquí a la Pobla no disposem de cap supermercat, i en els moments de confinament els poblatans i poblatanes ens trobem sense espais on adquirir alguns productes bàsics i necessaris en el dia a dia. Hem tingut la sort que s’han generat iniciatives de petits comerços propers que et portaven els productes a casa, o altres on el grup de voluntaris que es va formar a la Pobla duien aquests productes bàsics a veïns i veïnes del municipi. Tot i això des de l’ajuntament de la Pobla estem treballant des de fa mesos amb l’arribada de nous comerços que esperem que es consolidin de seguida, com també amb la creació d’un mercat municipal setmanal. Pel que fa al comerç del seu municipi: veu llum al final del túnel? Com serà el 2021? El 2021 es presenta amb moltes incerteses que fan que sigui difícil per un petit comerç preveure com anirà passat festes. Tot i això sembla que ens arriben bones notícies sobre l’esperada vacuna contra la COVID-19 i esperem que es converteixi en realitat, ja que si finalment és així ajudarà i molt al fet que l’economia es reactivi.

“

“El teixit comercial del nostre municipi està patint un fort impacte econòmic, sobretot pel que fa a la restauració.” “Sincerament, i malauradament, he de dir que des de la Generalitat o el Govern Central no s’està tenint en compte la realitat que viu el petit comerç de proximitat com tampoc el sector de la restauració.” “Entenc que és molt còmode comprar des de casa, però també hem d’entendre que si aquests hàbits segueixen en el temps, acabarem amb el comerç de proximitat.” “Els comerços s’estan reinventant per tirar endavant els seus negocis.”

desembre/2020

publicitat

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“Només amb il·lusió i empenta se superen els obstacles” sum i de compra en la ciutadania que poden afectar el comerç de proximitat? Sí, ja ho ha fet. Tots sortim menys i més a prop. També a l’hora de comprar. I això ens ha de beneficiar a municipis com Capellades, que sense ser molt gran té de tot i pot retenir la nostra gent i atraure la de municipis petits del nostre entorn que forçosament han de sortir perquè els manquen certes botigues. Hi ha també, però, canvis potencialment perillosos. Hi ha un perfil de comprador que cada cop compra més des de casa i amb el confinament aquesta és una manera de comprar que molta gent necessàriament ha conegut i el petit comerç no pot ignorar-ho.

TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? Parlem d’una crisi d’abast mundial i, evidentment, tots n’hem patit l’impacte i el teixit comercial no podia escapar-se’n. D’una banda, hi ha l’afectació dels mesos que certs establiments han hagut de tancar obligatòriament o reduir la seva activitat amb la consegüent reducció d’ingressos que això suposa. D’altra banda, hi ha gent que ha perdut la feina; treballadors en situació d’ERTO cobrant menys, tard i malament i, fins i tot, entre la gent amb feines estables que no ha vist perdudicats els seus ingressos es va instal·lar, sobre tot a l’inici del confinament, una certa por més que comprensible al futur que feia —i encara fa— que ajornessin o suprimissin qualsevol despesa que consideressin no essencial. Tot plegat fa que, per molt bé que facin la seva feina els nostres comerciants —que la fan—, com que objectivament de diners per a comprar n’hi ha menys, el calaix forçosament se’n ressent. També cal dir que hi ha sectors i sectors. Hi ha necessitats bàsiques que no es poden ajornar, com l’alimentació, que no han patit la mateixa afectació que altres. Tot i que no compensa ni de bon tros els efectes negatius, hi ha un aspecte positiu que crec important destacar. El temps en què no ens hem pogut desplaçar ha “obligat” a descobrir o a redescobrir el comerç capelladí a un tipus de comprador més client de gran superfície que de botiga de proximitat i els nostres comerciants han tingut l’oportunitat de seduir i fidelitzar aquest client i ho estan fent. Quines mesures han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? En primer lloc destacaria que s’ha mantingut en tot moment una relació fluïda i estable amb Capellades Comerç, l’associació que agrupa el gran gruix del nostre comerç. Són ells qui més hi entenen i qui més ho viuen i és, per tant, amb ells amb qui treballem per consensuar les possibles accions. Ho fèiem amb anterioritat a la COVID-19 i ho hem continuat fent en tot moment. Possiblement la més destacada és la convocatòria de 30.000 euros en subvencions per als establiments que van haver de tancar forçosament la seva activitat amb un màxim de 600 euros per establiment. Hi ha també mesures que, tot i no tenir un cost econòmic elevat, van ser força ben acollides, precisament perquè reforcen aquest sentiment de pertinença, d’arrelament que tan bé

Àngel Soteras Primer tinent de batlle de l’Ajuntament de Capellades representa el comerç de proximitat. Així, des de l’Ajuntament vam coordinar voluntaris que s’oferien per a fer la compra i dur-la a les persones que no podien sortir dels seus domicilis i vam editar i publicitar directoris d’establiments amb telèfons de contacte i condicions amb què es podien fer aquestes compres (lliurament a domicili, etc.). Pel que fa a la restauració, vam aprovar la suspensió del pagament de la taxa de terrasses i hem autoritzat l’ampliació de superfície per compensar d’alguna manera la reducció d’aforament que en cada moment els ha estat requerida. Finalment, esmentar també la signatura d’un conveni a 3 bandes Diputació de Barcelona-Capellades Comerç-Ajuntament de Capellades per valor de 15.000 a raó de 5.000 per part de cada un dels membres. Com fan front a la situació amb el pressupost? Com partida específica i sobrevinguda hi ha els 30.000 per a ajuts a establiments de què ja hem parlat. Va requerir la corresponent modificació de crèdit i des de l’Ajuntament vam decidir renunciar a altres despeses que teníem previstes en considerar que aquest ajut extraordinari passava a ser una prioritat. D’altra banda, ja amb anterioritat a la COVID-19 preveiem sempre partides considerables per a dinamització comercial, fires, ambientació nadalenca, etc. i prioritzem aquest àmbit en les sol·licituds de subvencions a la Diputació, amb la qual cosa aconseguim alguna aportació extraordinària al llarg de l’any. Reben el suport d’Administra-

cions com la Generalitat o el Gobierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes Administracions per fer costat al comerç de proximitat? No especialment. Podem “rascar” puntualment subvencions per a accions com fires, formació, senyalització, urbanisme que afecti el comerç, etc. però res estable. Insuficients. Només cal parlar amb el propi comerç. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca? La consolidació d’elements introduïts els darrers anys com el tió gegant a la plaça Verdaguer i petits tions en altres espais per no limitar el Nadal institucional només al centre i l’extensió de l’ambientació nadalenca a nous carrers. El principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya és el mateix que ens hi ha de fer comprar tot l’any: que venen bo i que venen bé. Podem anar-hi per primera vegada per qualsevol raó, però el que ens hi fa tornar és la qualitat i el bon tracte. És evident que aquest any hi ha motius afegits, que el comerç ho està passant molt malament, que sort en vam tenir durant el confinament i que van mostrar una voluntat de servei que va molt més enllà del simple negoci, etc. Etc. Tot això és veritat i, per tant, en certa manera els ho devem, però no pot ser la raó. Hi hem d’anar perquè hi ha qualitat i bon tracte quan és Nadal i la resta de l’any. Creu que aquesta situació pot modificar canvis en els hàbits de con-

Els comerços s’han de posar al dia? Possiblement, però no és res nou. De sempre el comerç necessita adaptar-se als canvis i, com a col·lectiu. ho fa encara que sempre –en època de bonança també- pateixi algunes baixes. Aquest modernitzar-se i reinventar-se depèn de cada cas i cal respectar els ritmes de cadascú, que al capdavall és qui millor coneix el seu propi negoci. Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? Tota. A Capellades, amb més o menys cua, en els pitjors moments del confinament, hem pogut anar a comprar el pa, el diari, el peix, el famós paper higiènic, la carn, medicaments, la fruita... Tot el realment necessari i fins i tot alguna coseta que no tant. A peu... I a qui li ha calgut, li han portat a casa. Pensem en quants llocs això no ha estat possible i aprendrem a valorar aquest exèrcit de formiguetes que en molts casos ja estan posant el gènero a punt quan nosaltres amb prou feina ens acabem de llevar i encara endrecen i fan números quan ja som al sofà amb la tele. Com serà el 2021? Sí, sempre, sóc optimista de mena perquè, suposo que com tothom, he vist tancar molts negocis –més per jubilació i falta de relleu que perquè no sortissin els números, tot s’ha de dir-, però també n’he vist obrir i créixer molts, en moments bons i no tan bons. El 2021 serà complicat, ho sabem i dir una altra cosa seria riure’s de la gent. Segur que cauran comerços i ens sabrà greu, però com a regidor he pogut tractar amb assiduïtat aquests darrers 5 anys prou comerciants per aprendre que el sector és dinàmic de mena i se’n sortirà. Al capdavall, qui munta un negoci és algú amb coneixements, sí, però sobretot amb il·lusió i empenta i és només amb il·lusió i empenta que se superen els obstacles.

“

“El temps en què no ens hem pogut desplaçar ha “obligat” a descobrir o a redescobrir el comerç capelladí a un tipus de comprador més client de gran superfície que de botiga de proximitat i els nostres comerciants han tingut l’oportunitat de seduir i fidelitzar aquest client i ho estan fent.” “Tots sortim menys i més a prop. També a l’hora de comprar. I això ens ha de beneficiar a municipis com Capellades, que sense ser molt gran té de tot i pot retenir la nostra gent i atraure la de municipis petits del nostre entorn que forçosament han de sortir perquè els manquen certes botigues.” “Aquest modernitzar-se i reinventar-se depèn de cada cas i cal respectar els ritmes de cadascú, que al capdavall és qui millor coneix el seu propi negoci.” “Sóc optimista de mena perquè, suposo que com tothom, he vist tancar molts negocis –més per jubilació i falta de relleu que perquè no sortissin els números, tot s’ha de dir-, però també n’he vist obrir i créixer molts, en moments bons i no tan bons.”

espai patrocinat

desembre/2020

Anoia Comerç

Capellades, ple de propostes per Nadal Aquestes seran unes festes excepcionals, marcades per unes circumstàncies particulars que esperem no es repeteixin més. Des de Capellades es prepara un nadal ple de propostes. Els carrers llueixen guarnits i amb una música nadalenca per totes les zones comercials que també s’han guarnit amb els arbrets de Capellades Comerç i els aparadors ben decorats. Les activitats combinaran l’oferta proposada des del consistori amb la de Capellades Comerç. Concerts El tret de sortida serà el Concert de Nadal, que arriba emmarcat dins la cinquena edició del Festival d’Orgue de Capellades. Jonatan Carbó tornarà a Capellades, en aquesta ocasió acompanyat del contratenor Oriol Rosés. Els diners que es recullin amb aquesta actuació del dia 20 de desembre a les 6 de la tarda a l’església de Santa Maria es destinaran a La Marató de TV3. El dia de Sant Esteve el Teatre La Lliga acollirà un concert de “Valsos i polques” que farà l’Orquestra Terres de Marca. En aquesta ocasió els diners recollits amb les entrades també es destinaran a La Marató de TV3. Capellades Comerç també ha preparat una fantàstica panera que se sorteja el dia 19 a les 12 del migdia El Tió El dia 24 de desembre la canalla podrà fer Cagar el Tió que presideix el Bosc de tions que estarà totes les festes instal·lat a la plaça Verdaguer. Novament Capellades Comerç ha organitzat aquest

acte que començarà a les 12 del migdia. Aquesta associació també repeteix el sorteig entre els usuaris que facin les seves compres aquestes dates a la vila. Serà el 16 de gener, a les 12 davant el Racó de Sant Jordi. Se sortejaran vals de compra de diferents quantitats, que en total sumaran 1.000 euros, per gastar a les botigues associades. La Missa del Gall També el dia 24, però a les 8 del vespre, es farà la tradicional “Missa del Gall” a l’església de Santa Maria de Capellades. Cursa del Gall Dindi i Travessa de la Bassa, suspeses Aquest any no es podrà fer la tradicional Cursa del Gall Dindi i la Travessa a la

Bassa, ja que les actuacions condicions prohibeixen les curses esportives. Setmana de la Infància i la Joventut El dilluns 28 comença la Setmana de la Infància i la Joventut. Hi haurà dues activitats: a les 12, Taller de Rap per a joves amb Versembrant Escola Popular. Cal fer inscripcions al 679 96 46 84. A la tarda, a dos quarts de 7, projecció de la saga Star Wars, “Els últims Jedi”, al Teatre La Lliga. Al vestíbul hi haurà un diorama Lego sobre aquesta temàtica. El dimarts 29 també hi ha dues activitats. Al matí a les 12, xerrada del Canal Malaia amb influencers per parlar precisament sobre “Jo també vull ser influencer!”. A la tarda se seguirà amb la saga

Star Wars, amb “L’ascens d’Skywalker”. El dimecres 30 també tindrà propostes per a dos públics. Pel matí a les 12 es farà un espectacle familiar organitzat des de Xarxa: “On vas, Moby Dick?”, del Centre de Titelles de Lleida. L’entrada general val 6 euros i per als socis de La Lliga, 4.5. El mateix dia encara, els joves –de 12 a 18 anys- podran passar-ho bé amb un paint ball amb Els Maquis que es farà a la Font Cuitora al migdia. El 31, és previst un acte per als més petits. A les 12, la companyia Alquímia Musical presentarà “La lluna, la terra i el sol, contes musicats si”. També cal treure l’entrada a 6 euros, excepte socis de La Lliga a 4,5€. Tots aquests actes, excepte el Paintball, es fan al Teatre La lliga. Les entrades es treuen a entrapolis.com.

societat

desembre/2020

Anoia Comerç

“El comerç local ha tingut un paper molt important” TCM

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi? A banda del que va suposar el tancament perimetral dels municipis de la Conca, seguit del tancament generalitzat, un fet que sí que està impactant i en aquest cas negativament en el comerç local són aquests tancaments de cap de setmana que hi ha hagut aquests darrers dos mesos i que ha suposat que gent de municipis propers no es poguessin desplaçar a comerços o restaurants que tenim a Jorba. Quines mesures han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial? D’una banda es va rebre una ajuda directa a través de la MICOD a totes les activitats que van disminuir la seva facturació o que van haver de tancar durant el confinament. Des de l’ajuntament es van crear uns ajuts propis per facilitar el retorn a l’activitat econòmica d’autònoms i petites i mitjanes empreses del municipi afectades per les mesures establertes arran de la pandèmia de COVID-19. L’import total de la convocatòria va ser de 8.000 euros, i preveia una dotació màxima individual de 3.000 per empresa o autònom.

“

Com fan front a la situació amb el pressupost? Han hagut de fer modificacions o demanar crèdits o ajudes extraordinàries? Es va fer una modificació pressupostària

“Un fet que sí que està impactant i en aquest cas negativament en el comerç local són aquests tancaments de cap de setmana que hi ha hagut aquests darrers dos mesos i que ha suposat que gent de municipis propers no es poguessin desplaçar a comerços o restaurants que tenim a Jorba.”

Reben el suport d’Administracions com la Generalitat o el Gobierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes Administracions per fer costat al comerç de proximitat? Des del govern de la Generalitat es va rebre a través de la MICOD. Tenim coneixement que des de la Diputació també s’està treballant en algun ajut pel comerç, però, encara ens falta conèixer els detalls. En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca i quin seria per a vostè el principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya? El comerç local ha tingut un paper important sobretot en els mesos de tancament que proveïen d’aquells productes essencials. Ara doncs és moment de seguir i mantenir de forma sostinguda en el temps aquests hàbits. Des de l’Ajuntament no hem realitzat cap campanya Nadalenca en concret. Creu que aquesta situació pot modificar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciutadania, que poden afectar el co-

David Sànchez Batlle de Jorba merç de proximitat? Si és possible, especialment per la compra en línia de productes, però alhora també intensificant la cerca del producte o servei de proximitat que ofereix el comerç local. Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Pots accelerar la seva modernització? Els comerços s’han de posar al dia? S’han de reinventar en alguns casos? Evidentment s’ha de considerar aquesta crisi també com una nova oportunitat sobretot en la modernització d’algunes activitats i especialment en el comerç. Ja hem vist algun exemple de reinventar-se amb els restaurants oferint els menjars a domicili o per emportar i amb els comerços la possibilitat de fer compra en línia o diversificar el seu ventall d’oferta. Aquí a Jorba ha sigut el cas del forn que a més del pa i pasta ha proveït de fruita i verdura. A més, des de la MICOD s’està treballant aquesta modernització. Concretament al nostre municipi s’està treballant de cara a primers d’any, gràcies a l’ajut que es va rebre per part de la Mancomunitat, poder dur a terme alguna actuació que permeti realitzar aquesta tasca

de modernització del comerç local. Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament? L’abastament de proximitat. Poder sortir de casa i proveir-se d’aquells productes i serveis necessaris. Pel que fa al comerç del seu municipi: Veu llum al final del túnel? Com preveu que serà el 2021? No tinc cap bola de vidre per preveure com anirà aquest 2021, com afectarà l’arribada de la vacuna i aquesta tercera onada amb la pujada de casos. Sigui com sigui ens hem d’adaptar a la situació, a aquest context sanitari diferent que té una derivada econòmica i que per això, a mesura que els indicadors ho permeten, s’estan restablint aquells serveis i activitats que havien patit tancament. Es fa difícil preveure que representarà aquest any, un 2021 ple d’incertesa, però no impedeix que hem de seguir treballant i així ho fem també des de l’Aliança de la Conca, on 25 representants del món socioeconòmic de la nostra comarca, estem treballant en diferents mesures i actuacions per restablir l’economia i el mercat de treball.

“El comerç local ha tingut un paper important sobretot en els mesos de tancament que proveïen d’aquells productes essencials.” “S’ha de considerar aquesta crisi també com una nova oportunitat sobretot en la modernització d’algunes activitats i especialment en el comerç.” “Sigui com sigui ens hem d’adaptar a la situació, a aquest context sanitari diferent que té una derivada econòmica i que per això, a mesura que els indicadors ho permeten, s’estan restablint aquells serveis i activitats que havien patit tancament.”

economia

desembre/2020

economia

La proliferació excessiva d’apartaments turístics a una zona o barri pot ocasionar grans molèsties als veïns que el legislador ha volgut regular i minimitzar. Doncs si bé en la seva llar un pot fer el que cregui convenient, el que no pot fer el propietari és donar-li a l’immoble la destinació que desitgi.

Ha regulat la seva comunitat l’ús d’apartaments turístics?

questa qüestió que avui els plantejo té una gran importància en els últims temps, i la tindrà més amb el pas dels anys. Tots hem sentit de comunitats de veïns que pateixen els efectes no desitjables de l’incorrecte ús dels apartaments turístics. Aquesta situació la pot regular i limitar la mateixa Comunitat de Propietaris. Durant anys l’auge turístic ha suposat una font d’ingressos i riquesa per al país. Turistes de diferents països i condicions has visitat la nostra terra gaudint de sol, la platja, la gastronomia i l’extraordinària riquesa cultural que ens envolta. No obstant això la forma en què aquests turistes ens visiten ha evolucionat en els últims deu anys de manera sorprenent. L’aparició de línies aèries low cost ha permès a milions de persones arribar a la nostra terra a un preu moderat i aquesta enorme quantitat de nous turistes han buscat allotjament a un preu assequible. Però la majoria de ciutats no està preparada per donar cabuda a hotels a tants visitants. Han aparegut els apartaments turístics com una opció que ofereix grans avantatges, tant en el preu com en ubicació o en capacitat, permetent d’altra banda a qui disposava d’un immoble buit donar-li rendibilitat. Si bé cal tenir en compte que els apartaments han de reunir uns requisits mínims. A més d’una llicència de l’ajuntament, qui pot fins i tot limitar les zones en què s’estableixin aquests negocis, es necessita disposar d’una cèdula d’habitabilitat i que es trobi en perfecte estat d’higiene. Han de posar un telèfon les 24 hores del dia a disposició del turista allotjat per resoldre dubtes o problemes que sorgeixin i de la mateixa manera que els hotels, recopilaran una sèrie de dades sobre els clients que remeten a les autoritats. La proliferació excessiva d’apartaments turístics a una zona o barri pot ocasionar grans molèsties als veïns que el legislador ha volgut regular i minimitzar. Doncs si bé en la seva llar un pot fer el que cregui convenient, el que no pot fer el propietari és donar-li a l’immoble la destinació que desitgi. La Llei de Propietat horitzontal (LPH) determina que qualsevol propietari o ocupant no poden desenvolupar en l’habitatge activitats prohibides en els estatuts i que puguin resultar

perilloses o danyoses per a la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives o il·lícites . Els estatuts poden regular la instal·lació d’oficines, de bars o restaurants, gimnasos o qualsevol altra activitat que pugui resultar molesta als veïns. Lògicament aquestes activitats no han de ser il·lícites; n’hi ha prou que la Comunitat no vulgui assumir els inconvenients que de les mateixes es derivin. La reforma que va tenir lloc de la LPH el març de 2019 permet que “l’acord pel qual es limiti o condicioni l’exercici de l’activitat (...) en els termes que estableix la normativa sectorial turística, suposi o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts, requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total de propietaris que, al seu torn, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació”. És a dir, que desapareix l’obligatorietat de la unanimitat que s’exigia en el règim de propietat horitzontal fins llavors, per facilitar el control o limitació de l’activitat turística en edificis d’habitatges, permetent fins i tot que, d’autoritzar-aquesta activitat, s’incrementin fins a un 20% les quotes corresponents a aquells departaments en què es desenvolupi aquesta activitat. No obstant això no es pot acordar per la comunitat la retroactivitat d’aquesta norma, de manera que si ja venia desenvolupant-se ni prohibir ni pujar la quota a aquests departaments. L’òrgan sobirà de la comunitat ho és la Junta de propietaris, que podrà ser convocada per a l’estudi i decisió sobre aquest tema. D’adoptar-se alguna decisió al respecte hauran de modificar els estatuts, i el certificat expedit s’ha d’elevar a públic, el que es farà en la Notaria, i s’haurà d’inscriure en el Registre de la Propietat perquè tingui efectes davant de tots, vinculant propietaris i tercers. Si la seva comunitat no té encara decidit res al respecte, potser és en moment de fer-ho, avançant-se a futurs problemes... No oblidi que estem a la Toscana catalana!

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org