ANOIADIARI 49 (Desembre/2019) by AnoiaDiari

Societat P26

La Comissió d’estudi sobre la gestió de l’aigua a Igualada veta Aigua és vida Societat P28

Número 49 · Desembre del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Més de 3.400 famílies han patit execucions immobiliàries o desnonaments a l’Anoia

Llum verda per convertir el Kursal en un espai comercial amb habitatges socials Societat P30

S’inicia un procés participatiu no vinculant sobre el futur polígon de Can Morera Societat P32

Només un de cada deu matrimonis anoiencs passen per la vicaria Un 8,1% de propietaris o arrendataris han hagut d’abandonar la seva llar. Parlem amb una família que s’ha vist obligada a ocupar una vivenda

Societat P12

Societat P20

Societat P30

Dues persones han mort atropellades aquest any al Passeig Verdaguer Societat P30

L’Anoia viu les festes de Nadal amb agendes populars

Igualada reivindica la singularitat de la festa de Reis

Parcs infantils, activitats familiars, mercats, concerts... omplen les agendes dels municipis anoiencs per a aquestes festes

Comissió i Ajuntament repliquen les crítiques pel black face i apel·len a “mantenir la màgia de la històrica festa”

El trasllat del Servei d’Ocupació a Igualada, sense data

Per cap d’Any, no et perdis l’edició especial de l’AnoiaDiari amb

125 ANYS DE LA FESTA DE REIS D’IGUALADA + L’ANUARI 2019 Societat P24

Igualada es connecta a l’aigua de la Llosa del Cavall Amb aquest canvi, s’alleuja la pressió sobre l’aqüífer Carme-Capellades, altament explotat, i s’evitaran futures restriccions

Cultura P48

Parlem amb el músic igualadí Carles Viarnés que ha publicat el disc Nun

editorial

Cartes dels lectors A propòsit de l’enderroc de l’edifici de l’antic hospital

desembre/2019

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

TV3 no retransmetrà la Cavalcada d’Igualada pel blackface 03/12/2019

Carme Riera Igualada

Joan Valentí Detingut un veí d’Igualada en una batuda policial antidroga 20/11/2019

02 El meu vincle sentimental amb l’ “antic hospital” ve de lluny. De fet des de la meva infantesa. L’hospital ha sigut part de la vida de la meva família, des de sempre, diria jo. El pare hi va dedicar moltes, moltes, moltes hores. I no recordo haver-lo sentit mai exclamarse’n. Al contrari, estimava l’Hospital, la seva gent, la seva professió, la docència. Hi havia fet de professor de l’escola d’infermeria, hi havia fet guàrdies, hi va treballar de pediatre i m’hi va portar a mi durant els meus anys de formació com a metge. Així, mentre estudiava la carrera, vaig començar a conèixer i estimar l’Hospital. Un cop acabat el MIR, el meu primer contracte laboral com a metge, me’l va fer el Ferran Garcia Diez, traumatòleg i en aquell moment cap d’Urgències i que posteriorment va ser l’autor del llibre “Història de l’Hospital d’Igualada. Pobresa, salut i sanitat s. XIII-XXI que recull la història de l’hospital. Vaig començar a treballar-hi com a metge d’urgències i vaig viure’l d’una altra forma, més des de dins. En guardo molt bons records, també alguns moments de tensió, perquè no dir-ho, propis d’un servei d’urgències. Vaig aprendre, vaig créixer professionalment i sempre estaré agraïda al Ferran per l’oportunitat. En aquells dies vaig conèixer molts professionals, alguns dels quals encara en actiu i entre aquests al Fermí Capdevila, al qual sempre he admirat com a professional i amb qui ara compartim projecte de ciutat. I com qui no vol, el “nou hospital d’Igualada, ja plenament consolidat, ha celebrat el 10è aniversari el 2017. Quan Igualada va recuperar els estudis d’infermeria, aquest cop com universitat, em va fer molta il·lusió. Vaig pensar de seguida en el pare i de com n’estaria de satisfet. Era com que es feia justícia, que recuperàvem el que no hauríem d’haver perdut. I el passat mes de juny ja es va graduar la 1a promoció d’infermeres universitàries. Estudis que es beneficien del fet que en l’antic hospital, el març del 2015, s’hi va ubicar el Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut, conegut com el 4D Health que ofereix formació, serveis per a les empreses i aposta per la innovació tecnològica, demostrant visió de futur i sent una gran oportunitat per Igualada. I ara, fem un pas més, que comença amb l’enderroc de part de l’edifici de l’antic hospital i que de fet, és el que ha motivat aquestes reflexions que he volgut compartir. Enderrocar per construir, per renéixer en el marc del projecte de campus universitari en una clara aposta per al coneixement com una de les prioritats de la ciutat, i com a metgessa, estic especialment satisfeta que aquesta aposta es faci també relacionada amb l’entorn salut.

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al carrer de Sant Magí, 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1.000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicarlos o escurçar-los.

L’actor igualadí és el protagonista de “Mort a les cunetes”, una producció teatral que recorda les execucions extrajudicials per part de les forces feixistes d’uns veïns de Súria, el 1939. La peça i l’actor han estat premiats a la Mostra de Teatre de Barcelona .

Llum verda definitiva a transformar el Kursal en un bulevard 18/12/2019

Biel Rossell

Tinta Negra demana que “una festa inclusiva” sense persones pintades 10/12/2019

És un dels intèrprets joves amb més projecció de Catalunya i el seu paper a “La vida sense Sara Amat” li ha valgut aquest mes el premi al millor actor al Festival Ale Kino! de Polònia. L’igualadí comparteix protagonisme al film amb Maria Morera, també premiada.

Bon Preu obre el primer Esclat a Igualada 195/12/2019

Mireia Rubio 05

Castells defensa que la Festa de Reis “mai ha tingut cap connotació racista” 05/12/2019

L’escriptora i periodista vilanovina ha publicat “Lana de mamut”. Després de dues novel·les, Mireia Rubio fa una incursió ara en el camp de l’assaig i dels relats curts. Contes en els què explora gèneres com la intriga, l’acció o l’erotisme amb una òptica femenina i feminista.

El govern d’Òdena no té constància de cap interès de Tesla 11/12/2019

Maria Sayavera La batlle d’Òdena i el seu govern es posicionen en contra de fer un polígon industrial a la zona de Can Morera. Aquest mes han remarcat la decisió a la Generalitat, que enllesteix el Pla Director Urbanístic de la Conca.

editorial

desembre/2019

EDITA Cinquanta-set SL C/del Rec, 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Es pot canviar la història?

ANOIADIARI C/ de Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari. No es poden reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

i ha dos moments axials a l’agenda festiva dels igualadins i les igualadines. El primer és a l’agost, al voltant de Sant Bartomeu (no ens enfadarem ara); el segon, sense discussió, és el 5 de gener de cada any. A principis d’aquest segle, hi havia un debat —endogen— sobre com introduir les patgesses a la Festa de Reis. Ara, feliçment resolt el debat sobre les patgesses, i quan es parlava de manera incipient de si podia haver-hi reines o patgesses Faruk, entra un nou debat, però sobrevingut de manera al·lògena, el del blackface. La polèmica neix de si el Rei Baltasar i també els seus patges han de ser persones caracteritzades amb trets de pell fosca o bé persones de pell negra natural. Que hagi vingut de fora no vol dir que no sigui un debat necessari, però ha aterrat d’una manera inesperada a l’esfera pública igualadina. La Festa de Reis a Igualada té 125 anys d’història i és un dels principals emblemes i orgulls de la ciutat. La festa igualadina té una singularitat i uns trets que fan que no es pugui comparar amb la resta de celebracions de Reis a Catalunya, en les majoria de les quals han de contractar actors per fer el paper del rei Baltasar. A Igualada, a diferència també de la resta de municipis, la màgia de la festa fa que els patges reials —prop d’un miler— visitin totes les llars la nit del dia 5, i ho han de fer sense ser reconeguts pels infants. Es pot canviar la història? És clar, fins i tot és desitjable. I tal com era necessari facilitar l’entrada de les noies a la festa, ho és que el Rei Baltasar pugui ser una persona

de pell negra. Es pot canviar la història en quinze dies? És complicat. En un període de temps tan curt, canviar la història està a l’abast de ben pocs, i no depèn de la màgia dels Tres Reis. La intenció de caracteritzar els patges és primordialment pràctica, perquè les persones que ajuden els Tres Reis, d’una manera o l’altra, són igualadins i igualadines la resta de l’any i tenen contacte amb molts altres ciutadans, alguns dels quals són infants. D’altra banda, col·lectius com Tinta Negra tenen la percepció que les cavalcades en general perpetuen estereotips racistes. Per errònia que pugui semblar aquesta percepció en el cas d’Igualada, aquests col·lectius han d’empassar-se cada diumenge com un futbolista negre és insultat a camps de futbol i com les televisions passegen polítics racistes i xenòfobs. La qüestió del blackface no es pot resoldre només amb empatia entre les dues parts, però aquest exercici és imprescindible almenys per continuar avançant fins a trobar una entesa. Amb els pensaments en els Reis i el que portaran a cada municipi de l’Anoia, acaba un 2019 durant el qual s’ha alleugerit només una mica el flagell de l’atur, però amb altres indicis que no conviden a l’optimisme a les portes del que sembla una altra recessió. A més de les xifres econòmiques, les de les carreteres han fet basarda i, en espera de la reforma de l’A-2, la C-15 i la B-224, totes tres vies han estat escenaris altra vegada d’accidents mortals. I cal no oblidar els accidents laborals en què dues persones han perdut la vida. Hi ha moltes coses per demanar el 2020...

La qüestió del blackface no es pot resoldre només amb empatia entre les dues parts, però aquest exercici és imprescindible almenys per continuar avançant fins a trobar una entesa.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

La festa de Reis d’Igualada ha de continuar pintant el rei Baltasar i els patges de negre?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 83,1% NO 16,9%

La pista de gel és un bon reclam comercial per a Igualada? TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

SÍ 28,4% NO 71,6%

Quina llengua parlen majoritàriament els vostres fills al pati de l’escola? CATALÀ 59,1% CASTELLÀ 35,1% ALTRES LLENGÜES 5,8%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa en les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/ de Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

“

desembre/2019

En el moment en el què un preu mitjà de lloguer es situa als 500 euros al mes i les ajudes són de 400 euros mensuals hi ha un problema.

Les execucions immobiliàries i els desnonaments han afectat 3.437 llars de l’Anoia Un 8,1% de propietaris o arrendataris han hagut d’abandonar casa seva

ALBERT COMPTE RIBA

L’ocupació és un fenomen que s’ha incrementat en els darrers anys. Per mostrar part d’aquesta realitat, AnoiaDiari s’ha posat en contacte amb Alba Medina, treballadora social a Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra; Vicenç Bitrian i Yolanda Pacheco, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i una testimoni, mare de quatre fills i en situació d’ocupació, de la qual AnoiaDiari només fa referència a les inicials per preservar-ne la identitat. A manca de dades que reflecteixin el nombre de persones i famílies que han decidit marxar d’un habitatge abans de rebre cap ordre judicial, ni dels desnonaments d’habitatges ocupats o del nombre total de pisos ocupats a la comarca, la PAH ha facilitat a AnoiaDiari una documentació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que recull el nombre d’execucions hipotecàries des del 2001 i els desnonaments practicats des del 2013 al Jutjat de Primera Instància d’Igualada. Aquests documents permeten retratar part de l’entorn de la problemàtica. Què és l’ocupació? A.M.: Instal·lar-se en un habitatge

sense permís dels propietaris. Cal distingir l’okupació de l’ocupació. La primera, amb K, l’associem a una lluita contra la propietat privada, a persones vinculades a faccions més anarquistes, amb una determinada filosofia de vida. Quan parlem dels ocupes, amb C, serien persones que usurpen pisos particulars o generalment, ocupen pisos de bancs i grans propietats. V.B.: Ni des de Càritas, ni tampoc des de la PAH criminalitzarem cap de les dues realitats, però nosaltres parlem del que coneixem, l’ocupació amb C, la que s’ha generalitzat molt en els darrers anys, sobretot arran de la crisi immobiliària i l’apujada immensa del preu del lloguer. Quantes famílies o bé persones ocupen pisos a Igualada i a la Conca d’Òdena? A.M.: Aquest any s’ha multiplicat per dos, aproximadament. Segons Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, el nombre de persones o bé famílies ateses al territori que es troben en situació d’ocupació va ser d’11 unitats de convivència el 2017; 23 unitats de convivència el 2018, amb 38 persones o bé famílies acollides en domicilis particulars per falta d’habitatge i 21 unitats de convi-

Execucions “El total de parc immobiliari anoienc subjecte a processos judicials d’execució hipotecària ha estat del 6,9%.” 3 per setmana “Des del 2013 fins al 2017 s’han executat 828 desnonaments, xifra que suposa una mitjana de més de 3 desnonaments per setmana a l’Anoia.”

vència aquest 2019, amb 60 persones o bé famílies acollides en domicilis particulars, també per falta d’habitatge. Què és una unitat de convivència? A.M.: Quan fem referència a unitat de convivència, tenim en compte totes les persones que viuen en un

mateix habitatge, indiferentment del tipus de parentesc. Per exemple, a vegades viu una família en una habitació i una persona sola en una altra. Quins indicadors assenyalen una possible cronificació de la situació d’una persona? V.B.: La manca d’un contracte de

desembre/2019

publicitat

a portada

desembre/2019

Mobilitat feina, perquè no tens un ingrés fix. En el moment en el què un preu mitjà de lloguer es situa als 500 euros al mes i les ajudes són de 400 euros mensuals hi ha un problema. A.M.: La manca d’ingressos et limita a l’accés a un habitatge a partir del qual desenvolupar-te en altres àmbits de la vida. Sense habitatge, entres en una espiral en què no et pots desvincular de la precarietat, sense un espai digne on poder-te establir, compartint l’espai amb altres persones, sense intimitat ni condicions d’habitabilitat... Les preocupacions principals de famílies sense accés a una llar pròpia no són els cursos d’ocupació o, en el cas de les mares i pares, que els fills tinguin una bata en condicions per anar a l’escola, sinó on passaran la nit la setmana següent. Aquestes són algunes de les realitats que ens trobem a Càritas. La cadena de solidaritat té més èxit gestionada entre filles, mares i àvies? Y.P.: Tenir una família al darrere t’obliga a buscar més recursos, amb independència de si ets home o dona. Com a mare, lluitar em fa moure molt. V.B.: És important mantenir i cuidar la xarxa social per lluitar contra la criminalització que mantenen els mitjans i contra aquell discurs hegemònic que assenyala les persones en situació d’ocupació

Preocupació “Les preocupacions principals de famílies sense accés a una llar pròpia no són els cursos d’ocupació o, en el cas de les mares i pares, que els fills tinguin una bata en condicions per anar a l’escola, sinó on passaran la nit la setmana següent. Aquestes són algunes de les realitats que ens trobem a Càritas.”

com a gent que no ha buscat altres opcions. És important deixar clar que no es tracta tant de culpabilitats, sinó d’un engranatge del sistema que aboca molta gent a aquesta situació i les opcions per sortir-ne, ara mateix, són zero. Si ens trobem en aquesta situació és també, en part, perquè les polítiques d’habitatge vulneren drets. I és en aquest punt que l’ocupació esdevé un recurs legítim? A.M.: Totalment. V.B.: Des de la PAH considerem que la banca ha estat la gran causant de la situació d’un parc im-

mobiliari amb un elevat nombre de pisos buits. Considerem que no estan complint la seva funció i que els mantenen buits per especular amb l’increment del preu. A.M.: Segons el codi penal, ocupar el pis d’una societat és una usurpació; nosaltres no defensem l’ocupació d’un particular, la qual també al codi té la sanció de violació de domicili. Segons la Generalitat de Catalunya, un salari mínim digne comença a la franja dels 1.440€ al mes. De quines quantitats pot disposar una família en situació

d’exclusió social? A.M.: De rendes mínimes d’aproximadament 430 euros. Parlem de famílies amb dos o tres fills i que no tenen capacitat per cobrir un lloguer. De les famílies que atenc, un 50% cobren aquesta renda mínima i per a la resta de despeses que tenen es donen ajudes quinzenals de roba, per a la medicació, accés a energies com és el butà i ajudes en l’alimentació. V.B.: Hi ha moltes famílies. Amb 430 euros no cobreixes res. I si aquesta dada és certa, encara fa més palès que una família amb una renda mínima garantida no té cap opció per aconseguir un habitatge. I aquí cal tenir present gent amb salaris que no arriben als 1.000 euros, amb contractes precaris, que tampoc poden accedir al mercat immobiliari. A.M: Atenc a famílies que poden assolir els 1200 euros al mes, però han de pagar un pis, les despeses de llum, aigua i gas, no arriben, i s’endeuten i entren en una espiral d’exclusió, de privació material, de no poder encendre la calefacció o no poder menjar carn tres cops a la setmana; no tenen accés a coses molt bàsiques. I a nivell psicològic, la manca d’accés als serveis d’aigua calenta per banyar els fills, per exemple, genera molta frustració als pares i mares. S’esgoten. I s’està deixant de banda com afecta els fills a nivell psicològic, també. >>>>

desembre/2019

publicitat

El Nadal és una època per compartir amb la família i els amics. Dedica’ls tot el teu temps. Del menjar... ens n’ocupem nosaltres!

Bones Festes!!!

SERVEI A I DOMICIL GRATUÏT

Farcits variats / Pollastres de pagès / Ànecs / Capons / Cabrit del país / Xai i lletó dels Pirineus / Assortit de formatges i ibèrics... i molt més!!! De les millors granges us oferim les millors carns per als vostres plats!!!

1/2 hora gratuïta de pàrqu ing a la Plaç a de la Cre u

a portada

desembre/2019

A portada Com assenyala Salvador Busquets, Director de Càritas Diocesana de Barcelona, a l’informe La llar és la clau, “l’habitatge no és una simple mercaderia, sinó un bé que en ser habitat es transforma en llar i esdevé en una cosa personal i íntima que passa a formar part de la vida social, com a espai privilegiat de la vida humana”. Segons el mateix informe publicat el desembre del 2018, un 36% de les persones de la diòcesi de Barcelona es troben afectades per l’exclusió residencial. Quan l’habitatge no és una comoditat La congressista americana Alexandria Ocasio-Cortez assenyalava, en una de les seves intervencions en què parlava de l’accés a la seguretat social, que hi ha almenys dos tipus de béns: els bàsics i els entesos com a comoditats. No és el mateix comprar-se un nou model de telèfon — una comoditat— que poder accedir al preu dels medicaments de la Seguretat Social, o tenir atenció sanitària si perilla la nostra vida, perquè hom pagaria qualsevol preu per seguir vivint, per elevat que sigui. En aquesta categoria de béns de luxe és on es troben els habitatges, segons considera Bitrian, i és un dels motius pels quals la dificultat per accedir-hi és tan gran per a una part de la població. Segons fonts de la PAH, la qual ha facilitat a AnoiaDiari un document amb dades oficials del CGPJ on es detallen les execucions hi-

potecàries i els desnonaments a la comarca de l’Anoia, entre els anys 2001 i 2017 hi va haver un total de 2.903 execucions hipotecàries iniciades, de les quals 2.134 van ser resoltes i en van quedar 806 pendents. Sobre aquest document, cal detallar que no s’hi reflecteix la població de Masquefa, que és atesa als Jutjats de Martorell. Segons dades de l’Idescat del 2011, hi ha a l’Anoia 45.084 habitatges familiars principals de primera residència, xifra que davalla a 41.951 si es resten els habitatges de primera residència de Masquefa. Agafant les dades oficials d’ambdós organismes, entre els anys 2001 i 2017 el total de parc immobiliari anoienc subjecte a processos judicials d’execució hipotecària va ser del 6,9%. Si bé l’Estat espanyol va reconèixer el dret a un habitatge digne en acceptar la Carta Social Europea de 1961, no va signar la publicada el 1996. A la Constitució Espanyola de 1978 el dret a l’habitatge és regulat per l’article 47, el qual “no atorga als particulars un poder d’acció directa davant de l’Estat”, segons l’informe de Càritas, que recull també que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 4/2016, de 23 de desembre, d’empara de persones amb risc d’exclusió residencial. Per a Leilani Farha, relatora especial de les Nacions Unides sobre el dret a un habitatge digne i de la qual l’informe de Càritas recull el testimoni, “l’habitatge s’ha tractat més com una aspiració política que com un

dret fonamental, i això, comporta el trencament del seu vincle amb els valors centrals dels drets humans, la dignitat, la seguretat i el dret a la vida, que haurien exigit respostes basades en els drets i l’accés a la justícia”. Seguint amb les dades oficials de la DGPJ de la comarca, sobre el nombre de desnonaments per impagament d’hipoteca o lloguer, des del 2013 fins al 2017 s’han executat 828 desnonaments, xifra que suposa una mitjana de més de 3 desnonaments per setmana a l’Anoia. Els subjectes a impagament de lloguer han estat 534, els quals, sumats a les execucions immobiliàries, fan un total de 3.437 habitatges que han quedat sense residents. El total, doncs, s’incrementa fins al 8,1% de llars de tota la comarca que, sense Masquefa, s’han vist en tràmits judicials per impagament dels propietaris o arrendataris. L’empadronament. Quan encara no hi ha dades oficials per saber la realitat sobre l’ocupació Per a la PAH, el fet que no hi hagi dades oficials sobre persones en situació d’ocupació “és una excusa per no afrontar aquesta realitat”, comenta Bitrian. Segons fonts de Càritas, es van començar a fer passes per saber el nombre de persones que actualment ocupen un habitatge al juliol, quan es va iniciar un protocol per, a través d’una instància a l’ajuntament, demanar

un empadronament d’ofici per a cada persona que demanés suport a Càritas i es trobés ocupant un habitatge, assenyala Medina. Per llei, segons comenta el membre de la PAH, “s’han d’empadronar totes les persones que tinguin un habitatge, només comprovant que hi viuen. No es pot exigir que es demostri que hom és propietari d’un contracte de lloguer o d’hipoteca, i molts ajuntaments ho exigeixen. Com que no ho poden demostrar, no es poden empadronar. I això afecta l’accés a la sanitat, a l’ensenyament en el cas de tenir fills... El Síndic de Greuges ens va donar la raó i ha obligat els ajuntaments a empadronar de forma retroactiva les sol·licituds que teníem pendents, i també ens va confirmar que un silenci administratiu de tres mesos sobre la petició implicava una obligació d’empadronament per silenci positiu”. Segons Medina, l’Ajuntament d’Igualada, via comprovació de la Policia Local, o a través d’una visita de la treballadora social, està fent molta feina per detectar aquestes situacions, “però els tràmits són lents”, lamenta la treballadora social. Actuacions des de Càritas, una mesura proposada per la PAH i la plataforma Mediem de la Generalitat Des de Càritas comenten que “hem iniciat un projecte que tenim previst obrir en dos mesos per a homes, ja que en percentatges hi ha més homes que dones en aquesta

Exclusió Un 36% de les persones de la diòcesi de Barcelona es troben afectades per l’exclusió residencial. Execucions hipotecàries Entre els anys 2001 i 2017 hi va haver un total de 2.903 execucions hipotecàries iniciades, de les quals 2.134 van ser resoltes i en van quedar 806 pendents. Desnonaments Des del 2013 fins al 2017 s’han executat 828 desnonaments, xifra que suposa una mitjana de més de 3 desnonaments per setmana a l’Anoia.

desembre/2019

Publicitat

a portada

desembre/2019

A portada

Emancipar-se sense rercursos, un testimoni de l’ocupació La història de vida del testimoni amb qui ha pogut parlar AnoiaDiari, que respon a les inicials de C.V., va començar fa onze anys a l’Hospitalet de Llobregat. Mare de 4 fills —dues filles adultes i dos fills al seu càrrec—, va haver d’abandonar la casa dels seus pares per manca d’espai i, sense una renda que li permetés llogar un habitatge, es va veure obligada a trobar un sostre per a la seva família. Després d’ocupar diferents habitatges, la situació econòmica va empitjorar amb la pèrdua de feina, moment en el qual va accedir al subsidi d’atur de 426 euros mensuals durant 24 mesos, i va decidir desplaçar-se a Piera, municipi on resideix des de fa tres anys. Al cap de dos anys, C.V. va deixar de cobrar el subsidi, i en aquell moment, quan encara no feia un any que vivia a Piera, no va poder accedir a les ajudes que ofereix el Consell Comarcal de l’Anoia, perquè cal demostrar amb el certificat d’empadronament que fa un any que es resideix a la comarca. La C. V. va viure durant els primers mesos a Piera en una casa a Can Claramunt, habitatge que va ser objecte d’una compra-venda, “aleshores van venir els anticipa, els intermediaris entre entitat venedora i compradora, els quals ens ofereixen als ocupes una quantitat de diners per marxar de l’habitatge, ja que si jo estic ocupant ells no poden vendre la propietat a una altra entitat”. Segons explica a AnoiaDiari, va acceptar una quantitat de diners per marxar, però eren insuficients per accedir al mercat de lloguer de forma estable, situació que la va abocar a ocupar una segona casa a Can Claramunt, també perquè “per accedir a un lloguer ara et demanen avals, el dipòsit i un contracte fixe, molts requisits als quals no podem fer front. Aquesta nova casa la vaig arreglar i pintar perquè estava abandonada, plena d’escombraries, puces i formigues”. Avui el seu procés es troba pendent de resolució als Jutjats d’Igualada, “ja que el banc no ha accedit a fer lloguer social. Amb els consells de la regidora de Serveis Socials i Família de l’Ajuntament de Piera i l’assistent social, a les quals estic molt agraïda, vam poder presentar un informe als jutjats”. Aquest informe consta de dues parts: una primera en què es descriu la situació econòmica i social de la persona, i un document públic que assenyala que no hi ha habitatge social per a la damnificada, signat per l’Ajuntament de Piera i el Consell Comarcal. “Amb aquest document hem aturat el desnonament dues vegades, una el passat 1 d’octubre, una altra el 15 de novembre, i ara esperem la resolució que haurà de prendre el jutge el 29 de gener. Actualment, una de les dues filles majors de C.V. pateix de l’esquena i la parella de la segona es troba en situació de precarietat laboral, ja que “li donen contractes amb pròrroga diaris”. C.V. rep ara un darrer ajut de 426 euros per a persones majors de 45 anys, mentre espera la resolució per poder accedir a la renda mínima garantida, i viu pendent de la salut de la seva mare, que ja és gran i necessita atencions, però no pot accedir a un centre de dia per falta de recursos econòmics familiars.

Padró Per llei, segons comenta el membre de la PAH, “s’han d’empadronar totes les persones que tinguin un habitatge, només comprovant que hi viuen. Recursos La Mesa d’emergència que ofereix la Generalitat de Catalunya no s’aprofita prou.

situació, amb sis habitatges que oferirem a sis persones, ampliables a 12”, assenyala Medina. Per a la PAH, la Mesa d’emergència que ofereix la Generalitat de Catalunya no s’aprofita prou. Es tracta d’una borsa de pisos socials amb lloguers baixos per evitar que una família es vegi obligada a viure al carrer, ja sigui per execució hipotecària o per no poder fer front al lloguer. Segons Bitrian, “el tràmit de les sol·licituds tardava 3 mesos, més tard en tardava 6, i ara mateix, segons ens consta, tarda més de mig any. En molts casos, quan s’ha acceptat la sol·licitud a la família ja se l’ha fet fora del pis, i les condicions per accedir a aquest recurs s’han endurit amb la nova condició que demana als sol·licitants de presentar un document d’empadronament en un mateix habitatge de mínim un any”. Des de la PAH consideren que és un recurs que podria oferir molt més habitatge “si es mobilitzés part del parc de pisos buits que té la banca”. Durant la segona setmana de desembre, la Generalitat de Catalunya presentava Mediem, un nou recurs ofert des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que es troba en procés d’estesa per tot el territori i que se suma a la xarxa d’oficines Ofideute, activa des de fa 10 anys. Mediem s’ha creat “per afavorir i potenciar la col·laboració entre els professionals que treballen en l’àmbit de la mediació en matèria d’habitatge”, segons s’apunta des del govern.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

societat

ARBRES. Un dels símbols d’aquest període de l’any són els arbres, que enguany seran vint repartits per diversos carrers d’Igualada: d’artificials i dos de naturals, els ubicats a la plaça de Cal Font i a la plaça de l’Ajuntament. Per tot Igualada hi ha 3.000 metres d’il·luminació nadalenca.

El Nadal a Igualada fa una aposta per la música i celebra els 125 anys dels Reis La novetat d’aquestes festes a la capital anoienca són les nadales itinerants, que ambientaran diferents punts del centre de la ciutat els divendres al vespre. L’Ajuntament consolida el tobogan al costat de la pista de gel de Cal Font. El Saló de la Infància, la Copa Nadal o els Pastorets de l’Esbart són les altres grans cites de l’agenda

ANOIADIARI

El Nadal 2019-2020 a Igualada té signe esportiu en la promoció i accent musical en la seva execució. I, com sempre, s’encomana als Reis d’Orient com a plat fort, en una edició que compleix el segle i quart de cavalcades. Des de fa unes setmanes es despleguen les activitas nadalenques, que ara arribaran a la plenitud. En consonància amb els darrers dies com una de les Ciutats Europees de l’Esport 2019, esportistes de diversos clubs i disciplines apareixen en els cartells de la campanya. Una campanya, de nou, ambiciosa i centrada a situar la capital de l’Anoia com a meca comercial per als compradors i consumidors de la comarca. Per això, novament, el govern ha fet apostes com la pista de gel o el tobogan sintètic (que repeteix després de l’any passat) i ha estrenat un altre arbre a Cal Font, que se suma a l’ambientació nadalenca del centre de la ciutat. La pista de gel i el tobogan estaran oberts fins al 12 de gener. L’any passat, van atreure uns 8.500 usuaris. D’altra banda, aquest diumenge finalitzava la Fira de Nadal de la plaça de l’Ajuntament, un dels reclams de l’arrencada de la campanya de festes a la ciutat, organitzada per Fira d’Igualada. Els paradistes i les activitats familiars han posat el primer vernís festiu al Nucli Antic.

L’ingredient de les nadales La música i les nadales són un element vertebrador de les celebracions d’aquestes dates. Es va encetar l’apartat musical amb la cantada de nadales a la plaça de l’Ajuntament i el concert de Nadal a la basílica de Santa Maria. Per davant, encara hi ha el tradicional concert de Nadal de la JOSA el dia

25 al Teatre Municipal l’Ateneu; el Concert de Sant Esteve del dia 26 a càrrec de la coral Mixta d’Igualada; el concert d’orgue de Joan Paradell i Solé el divendres 3 de gener, també a la basílica de Santa Maria, i, finalment, la gran gala de Cap d’Any, amb música i dansa que oferirà l’Orquestra Terres de Marca el dissabte 4 de gener al Teatre

125 ANYS La cavalcada més antiga de Catalunya és la igualadina, i les primeres evidències documentals daten del gener del 1896.

Municipal Ateneu. Serà el moment d’escoltar la imprescindible Marxa Radetzky, un dels himnes tradicionals a tots els concerts amb motiu del nou any. La novetat musical són les “Nadales en Marxa”. Aquestes festes, per primera vegada, diferents corals i grups musicals seran la banda sonora en viu dels carrers comercials del nucli antic. >>>>>

Els Pastorets d’Igualada van encendre l’Ajuntament per iniciar la campanya de les festes nadalenques d’enguany. AJUNTAMENT D’IGUALADA

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Nadal’19 Així, els divendres dia 27 de desembre i 3 de gener es repartiran de manera itinerant per 13 punts a les hores de més afluència comercial, de les 7 a 2/4 de 9. Interpretaran cançons nadalenques per omplir els carrers de l’esperit de les festes. Quan s’acabi l’activitat, alguns dels grups se sumaran a la cantada reivindicativa que els Músics per la llibertat fan diàriament a Igualada, al carrer de Garcia Fossas, des de fa més de dos anys, en suport als presos polítics catalans. El Saló de la Infància, més dels infants que mai El divendres 27 de desembre arrenca també el Saló de la Infància, que aquest any porta per títol “El Nostre Saló”, com a homenatge a tots els infants i per celebrar que a finals de l’any passat Igualada va rebre el segell de Ciutat Amiga de la Infància 2018-2022. En aquest format nadalenc, situat com els darrers anys a l’Escorxador, es recordarà els drets i deures recollits a la Convenció dels Drets de l’Infant, que celebra el 30è aniversari. El Saló estarà obert del 27 de desembre al 4 de gener, excepte la tarda del 31 de desembre i el dia de Cap d’Any. Els horaris seran de 2/4 d’11 del matí a 2/4 de 8 del vespre. S’hi mantenen la majoria de les activitats que es fan cada any, que inclouen la participació d’entitats de la ciutat, com la zona d’aventura, inflables, maquillatge, consoles, etc. Les representacions dels Pastorets Els Pastorets d’Igualada, que interpreta l’Esbart Igualadí, van tenir un paper important en l’arrencada de la campanya i l’encesa de llums, el darrer divendres de novembre. Aquest diumenge 22 van encetar les representacions. En total, seran sis funcions: la del 22, la clàssica de Sant Esteve, el diumenge 29, la matinal del diumenge 5 de gener —una excel·lent oportunitat per als pares per descansar o per als Reis, per comprar el que fa falta— i la darrera, el 12 de gener al Teatre Municipal l’Ateneu.

La pista de gel i el saló de la Infància atrauen milers de visitants a Igualada. AJUNTAMENT D’IGUALADA

Com és l’aigua a set graus centígrads? Aquesta pregunta la responen cada cop més persones el dia de Sant Esteve a Igualada, quan se celebra la Copa Nadal del Club Natació. Aquest cop arriba ja a la 81a edició. És la prova més antiga d’aquesta modalitat a Catalunya. Els participants, que acostumen a ser un centenar, nedaran els 25 metres

de la piscina descoberta, enguany amb la modalitat de relleus de 4×25 metres. La prova es disputarà a les 12 del migdia, a la piscina del Molí Nou. Abans, a les 11, també es jugarà un partit de pilota basca entre el CN Igualada i el CN Barcelona. I el millor ve d’Orient... Enguany, la festa dels Reis arriba als 125 anys d’història, amb activi-

tats commemoratives com “Scala Reis”, una exposició repartida en diversos espais de la ciutat amb els elements de la festa de Reis com a protagonistes. Els moments àlgids, com sempre, seran el 28 de desembre, el lliurament de cartes del primer dia de l’any i l’emblemàtica cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient la nit més màgica de l’any. >>>>>

SET I MIG Del 27 de desembre al 4 de gener, set dies i mig (el 31 de desembre tanca al migdia i l’1 és festa), l’Escorxador acull les activitats del Saló de la Infància.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Nadal’19

Les activitats familiars i esportives omplen l’agenda nadalenca a l’Anoia, en espera dels Reis d’Orient Nadal i Festa Major a Rubió Mentre comença el rigorós hivern a l’Alta Anoia, Rubió celebra també la Festa Major del Pla de Rubió. Serà amb l’entrada de l’any, amb la missa a la capella de Sant Macari, el dia 1 de gener, a les 12 del migdia. A les 7 de la tarda, hi haurà el Ball de Vetlla al local social del Pla, amb la Som-hi Band. En el mateix espai es podran veure dues exposicions: una d’organitzada per la gent gran del poble i una altra amb la mostra de fotografies de Marimon i Casulleras. El segon dia de l’any, el dijous 2, hi haurà també una missa a la capella de Sant Macari, a 2/4 de 12, en honor al mateix patró, Sant Macari. I aquest és el nom del patge de Rubió, que, seguidament, a 1/4 d’1 del migdia, arribarà al local Ssocial, acompanyat dels seus ajudants, per recollir les cartes dels infants. Capellades, esport i lleure A Capellades venen dies intensos.

Imatges de la cursa del Gall Dindi, a Capellades i de la Copa Nadal de natació, a la Pobla de Claramunt

Aquest dimarts 24, hi ha la Festa del Cagatió de Capellades Comerç, a 2/4 d’1 a la plaça de Verdaguer. A la nit, es farà la Missa del Gall a l’església i s’in-

augurarà l’exposició de pessebres, que es podrà visitar fins al diumenge 19 de gener. El dia 25 de desembre es farà la 40a edició de la Cursa del Gall Dindi,

30 Memorial Jaume Solé Quintana. Les inscripcions es poden fer fins al dia abans de la cursa. El dia 26 hi ha el tradicional Concert

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Nadal’19 de Sant Esteve de la Coral Noves Veus, a les 7 de la tarda al Teatre La Lliga. El dia 27, a les 4 de la tarda, s’obrirà el Saló de la Infància, que s’allargarà fins al dia 31 al matí al pavelló poliesportiu. Obrirà cada tarda, de 4 a 8, i estarà dedicat als viatges del món. A Capellades, durant aquestes festes, també es pot aprofitar per veure l’exposició de Casa Bas, “Art a 4 mans”, amb la pintura de Joan Calveras i la ceràmica de Sisco Aloy, que es podrà visitar fins al 5 de gener. I hi ha també obert el Taller del Pessebre, per mostrar els pessebres fets per Joan Escala —al carrer de Sant Francesc, 102—, els dies 25, 26 i 29 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. S’hi pot anar de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre, i el dia 5, de 12 a 2. Per Nadal, a nedar La Pobla de Claramunt és un dels municipis on se celebra des de fa dècades la Copa Nadal de natació. Els poblatans es llancen a l’aigua de la piscina municipal el dia 25 a les 12 del migdia. Aquesta ja serà la 48a edició d’aquesta trobada esportiva. Una altra tradició poblatana, el Pessebre Vivent, es podrà veure per Sant Esteve, a les 6 i a 2/4 de 8 del vespre. El dia dels Innocents, hi ha concert de Nadal a càrrec de la Coral La Lira, a 3/4 de 8 del vespre a l’església. I el Patge Faruk es planta a la Pobla el 29 de desembre a les 5. Per Cap d’Any, l’opció és la revetlla a l’Ateneu Gumersind Bisbal. I la traca final, és clar, és la cavalcada dels Reis, el 5 de gener a 2/4 de 7 de la tarda .

Nova carrossa als Hostalets Pel que fa als Hostalets de Pierola, els petits de la població frisen per veure com serà la nova carrossa amb què arribarà el Patge Txelín a recollir les cartes el 29 de desembre, que s’instal·larà a l’Auditori, a partir de 2/4 de 6. Però a banda dels més menuts, tota la població dels Hostalets té una notable agenda d’actes per seguir, que tindrà continuïtat després de Cap d’Any. El dimarts 24, a les 9 del vespre, se celebra la Missa del Gall. En acabar, hi ha una cita al Casal Català, amb la Cagatió Party, i set dies després, al mateix lloc, hi ha la Festa de Cap d’Any. El migdia del 25 serà el moment de la missa solemne, i en la jornada de Sant Esteve els petits agafen el protagonisme amb els cops de bastó per fer cagar el Tió, de 12 a 2 del migdia a la plaça del doctor Conde. El 28 de desembre, el darrer dia abans que vingui el patge, les famílies tenen una cita amb la darrera versió d’El Rey León a l’Auditori. I aquest mateix públic, a partir del 30 i fins el dia 4 de gener (amb l’excepció del dia 1), té la possibilitat d’anar a l’EcoParc de Nadal, a la pista poliesportiva. De 2/4 de 5 a les 8, s’ofereixen activitats dirigides a la família i en especial als infants de 3 a 12 anys, i activitats coordinades des del Punt Jove per als +12. Les darreres forces en aquesta atapeïda agenda de festes s’han de guardar per a la cavalcada dels Reis, que serà el diumenge 5 a 2/4 de 7 a la plaça Països Catalans.

DIMECRES 1 12:00h. Missa a la capella de Sant Macari 19:00h. Ball de Vetlla al Local Social del Pla amb: Al local social del pla dues Exposicions -mandales nadalenques, realitzades per la gent gran del municipi, -i exposició de fotografies,Marimon i Casulleras DIJOUS 2 11:30h. Missa a la capella de Sant Macari, en honor al patró, Sant Macari. 12:15h. Al Local Social del Pla de Rubió, Arribada del Patge MACARI acompanyat dels seus ajudants recollirà les cartes de tots els infants que ens acompanyin. Tot seguit: Pica-pica Tots els actes són gratuïts. Hi esteu tots convidats!

BONES FESTES ! ! ! Organitza: La Comissió de Festes i Departament de Cultura de l’Ajuntament de Rubió Nota: l’organització es reserva el dret de qualsevol canvi en el programa

desembre/2019

Publicitat

societat

desembre/2019

Tradicions

La Comissió de Reis defensa el model, tot i que obre la porta a canvis en el futur sobre el blackface L’edició d’aquestes festes estarà marcada pel debat sobre les caracteritzacions de rei negre i dels seus patges, que componen la majoria del seguici de la cavalcada. La Comissió és refractària a canvis immediats. Les converses amb entitats solidàries o d’afrodescendents continuen obertes, però des d’Igualada s’entén que estan fent plantejaments de màxims

FRANCESC VILAPRINYÓ

Des que es va saber que TV3 no retransmetria la cavalcada —decisió que ha obeït a diversos criteris i que va ser presa molt abans de la polèmica—, ha esclatat amb força el debat sobre si el model actual de la Cavalcada de Reis a Igualada ha de ser sotmès a canvis en la qüestió de les caracteritzacions del rei Baltasar i els seus patges, uns seguidors que són la immensa majoria del miler de persones que surten al carrer el dia 5 de gener. Les de-

mandes de canvis en la caracterització dels patges i el rei negre les impulsen col·lectius com Casa Nostra Casa Vostra o Tinta Negra, un grup d’artistes d’ascendència africana. La Comissió ha matisat que les peticions d’aquestes entitats són posar fi a pràctiques que tenen lloc a altres poblacions, “que no es contractin apersones per pintar-se de negre”, i insisteixen que el cas d’Igualada —centrat en el voluntariat— és força diferent. També diuen que “estan oberts a canvis, però que no es podran exe-

cutar d’avui a demà”. En concret, les entitats volen que no hi hagi cap persona caracteritzada o pintada de negre. Les posicions de les dues parts estan molt allunyades, ja que des d’Igualada no es contempla cap canvi immediat, però es valora que s’ha obert un canal per seguir dialogant en el futur i rebaixar la tensió entre les dues parts. #BaltasarDeVeritat De fet, ja l’any passat, Casa Nostra Casa Vostra va obrir la campanya #BaltasarDeVeritat, cque pretén

900 patges Tant Casa Nostra Casa Vostra com Tinta Negra plantegen un canvi dràstic del model per fer una “festa inclusiva”, amb l’eliminació de les caracteritzacions dels quasi 900 patges. a repartir regals.

que “totes les cavalcades de Catalunya prescindeixin del betum i tinguin un rei i uns patges de debò”. Amb això, es va aconseguir que a la majoria de capitals de comarca els reis negres no fossin persones pintades. Al costat de Tinta Negra, els impulsors de la campanya “Volem acollir” han convidat la ciutadania a “instar els seus ajuntaments a fer una festa inclusiva”. Segons els impulsors, el gener del 2019 “32 de les 42 capitals de comarca de Catalunya ja van prescindir del betum per a la figura de Baltasar”.

societat

desembre/2019

Tradicions Diuen que el blackface que es practica a les cavalcades és “una tradició” i que, “a Catalunya, el rei Baltasar l’han representat persones blanques pintades de negre, i habitualment n’han exagerat i ridiculitzat els trets facials”, fent, per exemple, els llavis molt grossos i vermells, i “donant-li un to de pell desmesuradament negre. Aquesta pràctica té un origen colonial”. Assenyalen que “això fa que moltes famílies catalanes amb nens i nenes negres no puguin portar els seus fills a les cavalcades. Hi ha una part de la població catalana que no té accés a una festa popular només pel color de la seva pell”. “Cal protegir la identitat dels patges” La Comissió de Reis s’ha esforçat a explicar la idiosincràsia i les particularitats de la festa igualadina, que, tal com van explicar a l’AnoiaDiari, “no tracta de caricaturitzar, sinó de protegir la identitat de cada persona”. Per part del govern igualadí, es remarcava la setmana passada que la festa emblemàtica “mai ha tingut connotacions de tipus racista”. L’entitat organitzadora de la Cavalcada és escèptica a fer canvis immediats —de fet, un dels portaveus, Eduard Creus, va dir que “cal esperar a la màgia del 5 de gener” per si hi hauria alguna modificació—, que són 125 anys de tradició, tot i que

Amagar la identitat La rèplica de la Comissió de Reis és que la pràctica de les caracteritzacions no és per simular o caricaturitzar trets racials, sinó un recurs per amagar la identitat de les persones que van casa per casa a Igualada a repartir regals.

Festa de Reis a Alcoi.

admet que no vol tancar cap porta al diàleg. “Facin una festa inclusiva” Actors i actrius del col·lectiu Tinta Negra, que protagonitzen l’espot de la campanya #BaltasarDeVeritat, afirmen que “el blackface és una caricatura”. Insisteixen que “quan tots els col·lectius organitzats de persones afrodescendents diuen que això és ofensiu, és per alguna

cosa”. L’especificitat d’Igualada és, però, que són 900 patges, la majoria caracteritzats com a seguidors del rei Baltasar, sobretot per protegir la seva identitat. Des de Tinta Negra es replica que “a moltes cavalcades han tingut un Baltasar de veritat, i de patges (negres), han tingut els que han pogut. Els que no, no els han pintat. La prioritat en qualsevol acte públic és que

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La Comissió demana “mantenir la màgia de com arribaran els Reis” en la polèmica del blackface

ningú se senti ofès per la seva integritat física i que tothom s’hi senti convidat. La prioritat hauria de ser intentar fer una festa inclusiva. La tradició no hauria de passar mai per davant de la moral”. “Una pràctica d’exclusió” Sobre els orígens del blackface, expliquen que “va sortir de la idea de voler representar les persones negres sense que aquestes hi poguessin participar, excloent-les. Però aquesta representació ens col·loca en un lloc de personatge irreal, fantàstic, exòtic i estrany. Estem creant un imaginari amb les imatges que reproduïm als nostres nens i nenes i hem de ser responsables”. Pel que fa a la campanya #BaltasarDeVeritat, opinen que “a tot arreu on ho han canviat per fer-ho bé ha millorat. Sigui per la campanya o no, el més important és que tenir un Baltasar de veritat amb els seus autèntics patges ho ha convertit en un acte públic en el qual tothom hi és convidat. Sense discriminacions ni exclusions”. Pel que fa a les reunions del col·lectiu Tinta Negra amb TV3, expliquen que “vam trobar molt necessari que la televisió pública de totes sabés que estava a punt de retransmetre una cavalcada que exclou i discrimina una part molt gran de la població. Una part de la població que segueix sent invisibilitzada i menystinguda”.

societat

desembre/2019

Societat

El Servei d’Inserció d’Àuria compleix 10 anys Empreses, tècnics i formadors han teixit una xarxa d’oportunitats i confiança mútua per inserir laboralment persones amb especials dificultats El Servei d’Inserció Especialitzat (SIE) és un servei d’orientació, acompanyament i suport en el procés de recerca de feina. Si bé en els seus inicis estava pensat per a persones amb discapacitat intel·lectual i problemes derivats de la salut mental, l’any 2013 es va ampliar a l’atenció de les persones amb discapacitat física i sensorial i, dos anys més tard, veien l’èxit dels programes de formació i inserció, es va ampliar a persones de col·lectius vulnerables, que va permetre obrir un nou punt d’actuació al Baix Llobregat Nord (Esparreguera). “Han estat deu anys de creixement, cohesió, arrelament, generació d’oportunitats, sorpreses, aprenentatges, extensió territorial i innovació...” explica Elisenda Mora, la coordinadora del servei que compta amb un equip de 9 tècnics formats en psicologia, pedagogia i treball social que desenvolupen les tasques de formadors, orientadors laborals i prospectors entre empreses del territori. Durant aquest temps, s’han atès 1.200 persones i s’han realitzat 24 formacions tècniques, sovint sota demanda del propi teixit empresarial, per inserir, després de la formació i les pràctiques, persones en el mercat labo-

ral ordinari. “El nostre objectiu és facilitar l’ocupació i la millora professional de les persones, mitjançant processos d’orientació al territori a través d’una xarxa d’empreses compromeses”, destaca Judith Alemany, prospectora entre les empreses que solen demanar assessorament i informació per a la contractació de personal amb discapacitat en compliment de la llei General de la Discapacitat, però també “per sensibilitat i des del convenciment que fomenten la igualtat d’oportunitats en el treball”. El programa també ofereix un ampli ventall d’accions per a les empreses com convenis de pràctiques, assessorament en matèria de legislació contractual, preselecció de candidats que s’ajustin als perfils requerits, anàlisi de les necessitats i suport un cop feta la inserció. Per a Alemany, “un dels trets distintius del SIE es la relació que mantenim amb les empreses, basada en la confiança mútua” i assegura que és fruit de “del compromís social de moltes empreses”. En aquest sentit, l’equip humà d’aquest servei –emmarcat en Àuria Fundació- “acompanyem les persones beneficiàries però també les empreses que decideixen formar part d’aquest projecte, escoltant les seves demandes

i poder dissenyar conjuntament les actuacions més acurades per poder fer una inserció laboral estable i de qualitat”. Aquest és precisament “el repte” assenyala Mora “la inserció de qualitat, que vol dir que el treballador pot optar a un contracte que li ofereixi estabilitat i seguretat i, per tant, un projecte de vida”. Però aquestes expectatives també s’han de complir per a les empreses per tal que puguin “trobar aquell perfil requerit, que proporcionis seguretat en una feina ben feta, compromís i estabilitat”. Alemany es mostra convençuda en aquesta línia que “l’èxit dels itineraris personals amb les persones que s’inserten rau en la flexibilitat del procés perquè mai parlem d’itineraris lineals”. Significa això que tots aquests processos són molt individualitzats i es tenen en compte les singularitats de cada persona, contemplant tota la dimensió de “interessos, coneixements, habilitats, capacitats i necessitats”. Però, sens dubte, el “tractament individual” és el que assegura que l’acompanyament vagi més enllà dels aspectes laborals i repercuteixi en la qualitat de vida final de les persones que són inserides. El creixement territorial i la consoli-

dació d’aquesta basta xarxa de complicitats és la clau de l’èxit del Servei que rep finançament de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la Unió Europea a través del Fons social europeu, el programa Incorpora de “la Caixa”, el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri de Treball i Seguretat Social. Amb més de 200 empreses visitades i coneixedores del programa i més de 930 contractes signats, l’objectiu és seguir creixent “escoltant el territori, adaptant-nos amb formacions que generin llocs de treball i seguir preparant a les persones amb processos de selecció cada vegada més digitals”, apunta Mora, que subratlla que el Servei d’Inserció “no es pot mesurar només amb dades perquè és ple de vivències del dia a dia i d’històries de vida que fan que la nostra feina cobri sentit: perquè acompanyem les persones en processos de superació, d’assoliment d’objectius, de transformació en situacions que requereixen empatia i compromís”. 10 anys d’implantació que permet augurar més creixement, sumar noves empreses i seguir transformant les necessitats en oportunitats.

Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull —ei, si pot ser—: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet.

I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau.

I un poc de pau.

Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem.

Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis.

Un xic de vent. I un poc de neu. I un poc de rou.

I un xic de niu.

I un poc de veu —i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball.

Un xic de pic i un poc de pac —o un xic de sou i un xic de xec.

Tirallonga de monosíl·labs Joan Oliver (Pere Quart)

I un poc de joc —tres reis, dos nous.

I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit un xic de cor i poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro. Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit. I un xic de gos. I un poc de gas. Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc.

I d’art. I d’or. Un poc de peix. I un poc de greix. I un xic de feix. I un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang; i un poc de pèl. I un poc de fang i un xic de pols. Un xic de flam i un poc de gel. Un poc de sant i un xic de drac. Un xic de risc i un poc de rès —i un poc de rus.

I un poc de mar i un xic de port. I un poc de llor. Un xic de lli i un poc de cuir i un poc de pell i un xic de fil. Un poc de lluc i xic de suc. I un poc de porc. I un xic de parc. Un poc de gust i un xic de rang. I a més del meu un poc del seu i un xic del llur. Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple? dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot. I a més, què vull?

I un tros de camp i un xic de fruit; un tros de clos prop de la llar amb aus i flors. I un poc de bosc amb pins i brins.

Un xic de seny.

I un xic de font. I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg.

I un poc de mort.

I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort.

I un poc de Vós. Ei, si pot ser.

Per un bon any nou. Ei, si pot ser.

societat

desembre/2019

Territori

Igualada evita les restriccions amb la connexió amb l’aigua de la Llosa del Cavall A més d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt es poden connectar en breu a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATL). El preu de l’aigua per als consumidors es mantindrà com a mínim els primers quatre anys. La capital de l’Anoia deixarà de dependre de l’aqüífer Carme-Capellades, que “respirarà” i es podrà reomplir amb un estavi d’almenys un milió de metres cúbics anuals

ANOIADIARI

La capital de l’Anoia estarà connectada des de l’1 de gener amb l’aigua de la Llosa del Cavall, al nord del Solsonès. Així ho va aprovar, per unanimitat, el ple d’aquest desembre. El conveni firmat amb Aigües Ter-Llobregat, que figurava a l’ordre del dia, implica que l’abastament d’aigua en alta —l’aigua que arriba als dipòsits —deixa de dependre de l’aqüífer Carme-Capellades. L’aigua vindrà del PrePirineu. Serà una aigua diferent, qualitativament millor, amb menys presència de calç. El batlle d’Igualada, Marc Castells, considera que amb aquest pas la ciutat s‘assegura que no tindrà cap ensurt per les sequeres i s’evitaran futures restriccions. Pel que fa a l’aqüífer, servirà per atenuar la sobreexplotació que pateix. De fet, “estava a uns nivells isomètrics més baixos que mai”. Segons Castells, “el fet que

una ciutat de més de 40.000 habitants es connecti a la xarxa de l’ATL provocarà un impacte molt positiu en aquest aqüífer”. Amb la connexió a la Llosa del Cavall, es deixarà de captar un milió de metres cúbics l’any de l’aqüífer. L’Ajuntament d’Igualada apunta que “signar aquest conveni ens garanteix l’aigua a la ciutat en el cas que l’ACA decretés un Pla de sequera. És molt important per evitar futures restriccions tant en l’àmbit del consum domèstic, com dels regants o de la indústria. “Reserva estratègica” Sobre l’efecte en l’aqüífer, Castells afegeix que “omplirem un banc d’aigua (l’aqüífer) que en el futur serà molt estratègic, no només per a la comarca de l’Anoia, sinó també per al país”. Destaca que “l’aigua de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica. Té una duresa molt inferior a la de l’aqüífer, de manera que es mi-

tigarà la presència de la calç que molts ciutadans detecten a les canonades i als filtres de casa”. El conveni Pel que fa a la negociació del conveni amb Aigües Ter-Llobregat, el govern d’Igualada parla d’una negociació difícil: “S’ha tardat temps. Tot i que la connexió estava feta, en les primeres reunions amb l’empresa se’ns demanava incrementar un 30% el preu.” Finalment, no hi haurà un augment en la factura de l’aigua, almenys en els pròxims quatre anys. Castells considera que amb aquest acord s’obre el camí i “Igualada dona exemple. En el debat sobre l’aigua, sempre se’ns ha dit que, com a capital, hauríem de donar exemple, i avui fem aquest primer pas, que és un pas molt important. Penso que n’hem d’estar orgullosos”. S’espera que en breu, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt facin el pas de connec-

CANVIS El projecte va començar a finals de la dècada passada, però per diferents motius s’ha retardat fins aquest 2019.

tar-se a la xarxa, i posteriorment Vallbona d’Anoia. La connexió amb l’embassament de la Llosa del Cavall és possible gràcies a la construcció d’una conducció de 71 quilòmetres que permet la millora del subministrament a l’Anoia, el Solsonès i el Bages. La connexió es realitza a partir del dipòsit de la xarxa regional situat al terme municipal d’Òdena, on poden arribar cabals procedents de l’artèria comarcal.

MÉS INFORMACIÓ

Castellolí, el primer municipi a connectar-se El primer municipi anoienc a connectar-se a la xarxa d’ATL va ser Castellolí, ja fa cinc mesos. L’Agència Catalana de l’Aigua el va prioritzar abans de l’estiu, ja que la població no estava connectada a cap gran xarxa supramunicipal, sinó que depenia de les captacions dels seus propis pous i en alguna ocasió havia hagut de fer restriccions.

www.anoiadiari.cat

Castells celebra que el conveni amb ATL evitarà futures “restriccions d’aigua.”

espai patrocinat

desembre/2019

Música

“El concert ‘A ritme de Vals’ no seria possible sense la voluntat de tots els músics i cantants que hi participaran” Albert Deprius Tenor i director d’orquestra ALBERT COMPTE RIBA

Les festes de Nadal arriben carregades de música i de bones vibracions, i el Casal de Calaf, juntament amb la Coral Ressons, ha apostat per un format innovador dins la tradició del cant coral que posa música a Nadal. AnoiaDiari ha pogut parlar amb Albert Deprius (Pineda de Mar, 1972), cantant d’òpera, tenor, director d’orquestra i la persona encarregada de conduir les quatre corals i l’orquestra simfònica de l’actuació “A ritme de vals”, el gran concert de Cap d’Any que reunirà en un mateix escenari el Cor i l’Orquestra Simfònica Harmonia de Calella, la Coral Mare de Déu del Portal, el CordHomes d’Osona i la Coral Ressons de Calaf. El concert, serà el dissabte 4 de gener a partir de les 7 del vespre al Casal de Calaf. Per què el vals queda tan bé a l es festes de Nadal? Ja a Viena es va crear aquest precedent, aquesta tradició. Pels volts de Cap d’Any les orquestres simfòniques organitzen aquest tipus de concert. En cap cas pretenem fer cap imitació, però hem creat un espectacle amb un format similar, on afegim un cor, i en el cas del concert de Calaf n’hi haurà quatre. En el repertori sonaran valsos de Strauss; la “Dansa Hongaresa” de Brahms o “En un mercat persa”, de Ketèlbey, entre moltes altres peces. És la primera vegada que oferiu aquest concert? És el primer any que portem el concert a Calaf i el cinquè consecutiu que oferim aquest concert a diferents poblacions. L’hem anat obrint a nous escenaris. Del repertori que presenteu, hi ha alguna peça que t’agradi especialment? Moltes! De la part amb orquestra, el vals “Sang vienesa” el trobo molt bonic. També és molt especial per a mi el vals “Sobre las olas”, de Juventino Rosas, potser perquè és una partitura que em va costar molt de trobar. També “En un mercat persa” és una composició molt interessant. I de la part en què intervé el cor, voldria destacar el recull de peces tradicionals catalanes, arranjades pel mestratge de Salvador Brotons, en què s’encadenen cançons com “El desembre

congelat”, “El noi de la mare”, el “Fum, Fum, Fum” i altres. El final ofereix una sorpresa: la part acaba amb una peça tradicional molt coneguda que li dona un acabament esclatant. El repertori és tot de caire religiós? Just aquesta darrera peça no és nadalenca, si bé “Santa Nit”, “Adeste Fideles” i altres nadales catalanes sí que tenen un component cristià. Però els valsos que presentem no tenen un caire ni una significació religiosa, formen part de la tradició vienesa que he comentat abans. Com es condueix un concert amb quatre directors? Durant el concert, totes les corals estaran sota la meva direcció, i això serà possible gràcies a la important tasca de les diferents corals, la Mare de Déu del Portal, el CordHomes d’Osona i la Coral Ressons, a també dels seus diferents directors, Mn. Jaume Casamitjana, Pere-Mateu Xiberta i Assumpta Cribillers, respectivament. Com us heu organitzat per poder assajar tants músics i cantants? Vaig repartir-los les partitures dels repertori, perquè cada director les treballés amb el seu cor. Després hem fet assaigs generals, tant amb les corals com també, de manera conjunta, amb l’Orquestra Simfònica Harmonia. El cant coral gaudeix de bona salut a la Catalunya central? No sóc metge (riu). Tenim molt bon teixit associatiu, moltes agrupacions que fan cant coral a Catalunya. És un àmbit que al llarg de l’any es manté amb la voluntat i l’altruisme de la tradició coral, i a vegades, es poden crear projectes més innovadors, com el que proposem per al 4 de gener a Calaf. És un concert amb un cert pes en infraestructura i que s’ha pogut portar a escena gràcies a la Fundació Privada Casal de Calaf, a tots els col·laboradors i patrocinadors. Però “A ritme de vals”, no seria possible sense la voluntat de tots els músics i cantants que hi participaran. És una època de l’any en què es fan molts concerts tradicionals, a capella, però també és una oportunitat per fer un pas més enllà i programar una proposta més gran, amb orquestra, amb grups instrumentals i amb solistes, per tal de celebrar aquestes dates tan singulars.

societat

desembre/2019

Territori

La comissió d’estudi sobre la gestió de l’aigua neix amb crítiques d’Aigua és Vida Quatre anys després que Aigua és Vida fes la seva aparició pública a l’Anoia, comencen els capítols decisius per tractar com es farà la municipalització del servei de l’aigua a Igualada. L’exclusió d’Aigua és Vida de la Comissió d’Estudi també provoca crítiques per part de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada. Abans del 15 d’abril, aquesta comissió, que formen 18 persones de diferents àmbits, emetrà l’informe sobre quin model de gestió de l’aigua considera més apropiat per a la ciutat

part de la Comissió d’Estudi”. Com a contrapartida, el govern de Junts per Igualada, amb el suport d’Igualada Som-hi, va crear una taula sectorial que acompanyarà el treball d’aquesta comissió. Aigua és Vida, però, ja ha rebutjat de formar-ne part.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Aquest mes de novembre s’ha constituït la Comissió d’Estudi que ha de confeccionar l’informe sobre el model de gestió és el més apropiat per a Igualada una vegada es constitueixi el servei municipal d’aigua. Aquest servei no estava regularitzat —és a dir, no hi havia cap concessió formalitzada i la normativa estipula que ha de ser l’Ajuntament el tinent del servei — i ara, per primer cop, hi haurà unes clàusules sobre la gestió de l’abastament municipal d’aigua. La incògnita és si serà una gestió pública directa o es farà a través d’una concessió. Aquesta és la tasca que ha de complir la comissió d’estudi, un grup format per 18 persones però en què

El Ple de novembre va aprovar la creació de la comissió que haurà d’estudiar la viabilitat de la municipalització de l’aigua. TCM

La Pobla de Segur, una porta al Pirineu Descobreix l’arquitectura modernista i la vila closa medieval, tasta la gastronomia pallaresa i observa els espectaculars paisatges de La Pobla de Segur en un viatge inoblidable que es pot iniciar amb el famós tren dels llacs. I és que en aquest municipi podràs gaudir de tradicions com les Falles i la festa dels Raiers així com del seu entorn natural on destaca Collegats, màxim exponent de la biodiversitat pallaresa, de gran valor ecològic, geològic i paisatgístic. Més info: www.lapobladesegur.cat

La Pobla de Segur

Experimenta la visita teatralitzada més original amb Microteatre a les Punxes Microteatre a les Punxes és la nova proposta de tardor de la Casa de les Punxes, amb la qual el visitant podrà descobrir la seva història d’una manera poc convencional: mitjançant una visita guiada teatralitzada i la superposició de diferents microescenes de teatre d’època al llarg del recorregut. Aquest tipus de visita permet que el públic gaudeixi del teatre en petit format, dins d’un espai privilegiat i amb la culminació d’una copa de cava en l’emblemàtic terrat. Més info: www.casadelespunxes.com/microteatre/

Microteatre a les Punxes

no hi són la PAH ni Aigua és Vida. Aquesta darrera entitat ha estat la més combativa aquests anys: el 2015 va ser la que va fer públic que no hi havia cap contracte que regulés la concessió de l’aigua, al llarg de tots aquests anys ha fet campanya perquè hi hagi una gestió directa del servei per part de l’Ajuntament d’Igualada. El fet de no haver estat inclosa dins la Comissió és per a la plataforma ecologista “una deslleialtat”. Els motius del “no” Des del govern, s’ha adduït que la Comissió té una composició basada en el Reglament Orgànic Municipal i que, “segons el dictamen dels serveis jurídics, els representants han de ser ens locals i usuaris de l’aigua. L’informe indica que les associacions (Aigua és Vida) no compleixen les condicions per formar

“L’exclusió és una vergonya” En explicitar la seva opinió sobre els criteris de composició de la Comissió, Aigua és Vida considera que “som l’única entitat local i comarcal dedicada, únicament i exclusiva, al problema de l’aigua i és una vergonya que des del govern de l’Ajuntament d’Igualada se’ns hagi deixat fora”. Esmenten que van ser ells els que van “destapar” la problemàtica i que “aquesta comissió ens fa fora, potser perquè no vol que qui més ha treballat en aquest sentit tingui ni veu ni vot”. Al ple on es va crear la Comissió d’Estudi, ERC i Poble Actiu es van arrenglerar amb Aigua és Vida. “Retorcen la llei” Sobre l’informe jurídic que els ha exclòs de la comissió, opinen que “no és correcte: un informe extern presentat al ple de l’Ajuntament per ERC Igualada i Poble Actiu recorda que, segons l’article 321-5 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya i l’article 22.3 de la Constitució Espanyola, una associació i la seva participació no es determina ni es limita en cap cas per la seva inscripció en un registre municipal”. Consideren que el govern de Marc Castells “retorça la llei per tal de deixar-nos fora, ja que han fet que una llei municipal quedi per sobre d’una llei autonòmica i estatal, cosa que no és correcta”.

El Priorat, sense presses… Recórrer el Priorat és endinsar-se en un territori amb caràcter. Aquesta terra de contrastos compta amb un paisatge típic de l’agricultura de secà i una geografia accidentada que amaga el seu encant entre vinyes, oliveres i marges de pedra seca. De nord a sud i d’est a oest, sota la mirada de la Serra de Montsant, declarada Parc Natural, es recomana conèixer la Xarxa de Camins ancestrals que us descobriran racons de bran bellesa. Més info: www.turismepriorat.org

Serra de Montsant (Joan Capdevila)

Aigua és vida amb els partits signants del Pacte Social per la gestió pública de l’aigua.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Comerç

Igualada dona el “sí” definitiu a convertir els cinemes Kursal en un espai comercial El carrer del Retir i el carrer de Sant Magí es connectaran amb un espai de vianants en forma de L, amb galeries comercials als baixos dels edificis i amb pisos de protecció oficial. Els antics cinemes estan abandonats des del 2014 i l’Ajuntament veu en aquest projecte una oportunitat per revifar comercialment aquesta part de la ciutat

EDIFICABILITAT El projecte preveu una edificabilitat de tres plantes addicionals, amb la meitat de pisos que seran de protecció oficial.

ANOIADIARI

El 2020 començarà un nou capítol en la història dels cinemes Kursal: passaran a ser un bulevard al centre d’Igualada. Una vegada que la Comissió d’Urbanisme va autoritzar el projecte de l’Ajuntament d’Igualada (només es van indicar unes correccions de caràcter tècnic en la memòria), sols quedava la llum verda del Ple, que ja ho havia fet de manera inicial el mes d’abril. El govern confia en aquest projecte per revifar un edifici que s’estava degradant i animar un entorn comercial. Així, en la sessió plenària de desembre, es va tirar endavant l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla general d’ordenació d’Igualada en relació amb la parcel·la en qüestió. El punt va tenir el suport del govern de Junts i Somhi, mentre que ERC, Poble Actiu i

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El ple igualadí dóna la llum verda definitiva a transformar el Kursal en un bulevard

C’s s’hi van abstenir. Aquesta parcel·la —la de l’edifici del Kursal, a la qual s’afegeix una finca del carrer del Retir— es con-

sidera un “sistema d’equipaments de titularitat privada” i es convertirà en un entorn de bulevard, amb una zona de vianants amb diverses

galeries comercials i pisos. Amb el projecte es connectaran, en un espai en forma de L, els carrers de Sant Magí i del Retir. Sis anys des del tancament Els cinemes Kursal, de tres sales, estan en desús des de fa gairebé sis anys, i a finals del 2018 es van tapiar per part de la propietat. En l’esmentat ple del mes d’abril, es va aprovar la requalificació de l’espai i el projecte quedava pendent de l’apr ovació de la Comissió d’Urbanisme. Es tracta d’una operació impulsada per l’empresa Anoia Neimor SL. Firmat pels arquitectes Albert Albareda i Carlos Pastor, aquest projecte preveu diverses galeries comercials als baixos i pisos de protecció oficial, amb un espai de vianants similar al que hi ha a les galeries de la Isabela, al carrer de Santa Caterina d’Igualada.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Territori

La Mancomunitat obrirà un procés participatiu sobre el nou polígon industrial de Can Morera Compromís entre els membres de l’ens supramunicipal per fer un procés participatiu a partir d’un document “de debat i objectius” del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’avenç del Pla director de la Conca d’Òdena (PDUCO) es farà públic el 2020. L’Ajuntament d’Òdena i entitats com Unió de Pagesos i Per la Conca subratllen que en cap cas Can Morera ha de ser on es faci el nou polígon

ANOIADIARI

El serial de Can Morera i el Pla director de la Conca d’Òdena continuarà el 2020. Aquests darrers mesos l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport d’entitats com Per la Conca i Unió de Pagesos, ha declarat per activa i passiva que no vol que la planificació supramunicipal de noves zones industrials afecti l’àrea de Can Morera, al costat de la carretera de les Maioles. Per part de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, que engloba Òdena i sis municipis més, entre els quals Igualada, fa anys que es demana la confecció d’un pla urbanístic que permeti la creació de sòl industrial de gran format. Ajuntaments com el d’Igualada veuen amb bons ulls l’opció de Can Morera. Ara, s’ha arribat a un acord per fer un procés participatiu als municipis de la Mancomunitat per preguntar a la ciutadania com i on ha de ser el polígon.

Aquest gener s’iniciarà el procés de participació que organitzarà la mateixa Mancomunitat de la Conca d’Òdena i serà “de caràcter no vinculant”. El Departament de Territori i Sostenibilitat, per la seva part, ha donat compte de l’avenç del Pla director a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. El procés participatiu es farà a partir d’un document de debat i objectius del Departament de Territori. En tot cas, la batlle d’Òdena, Maria Sayavera, ja va assenyalar a la Generalitat que no vol que en aquest document de debat hi entri Can Morera: “No cal que hi sigui.” L’Ajuntament d’Òdena considera innegociable la qüestió: la zona de l’Espelt afectada per l’anterior pla (que inclou terrenys de l’Incasòl, terrenys de particulars i terrenys de la família Singla) no pot ser objecte de la requalificació a zona industrial. De fet, diu que Josep Armengol, subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat

Urbà, va afirmar fa unes setmanes que “no s’inclourien els terrenys de Can Morera contra la voluntat del govern del municipi on són”. A més de la posició contrària expressada en el ple municipal, entitats com Unió de Pagesos o Per la Conca han insistit els darrers mesos que no s’afectessin els terrenys de naturalesa agrària situats a l’Espelt en aquest PDU. La previsió és que el document del procés de participació es lliuri el mes de maig al departament de Territori i Sostenibilitat, que enllestirà i publicarà l’avenç. Serà gairebé tres anys després del primer anunci de la Generalitat de la confecció d’un nou Pla director de la Conca. “Estem perdent oportunitats” A favor de la creació d’aquest sòl industrial hi ha insistit molt Marc Castells, el batlle d’Igualada. Defensa la necessitat de la reconver-

DEIXAR LA MANCOMUNITAT Algunes veus del municipi d’Òdena han reaccionat a les pressions perquè el polígon sigui a Can Morera amb la proposta que l’Ajuntament abandoni la Mancomunitat.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Òdena admet que pot deixar la Mancomunitat

sió d’una zona de Can Morera en sòl industrial per “combatre les elevades xifres d’atur a la comarca”. Malgrat l’oposició d’Òdena, Castells subratlla el fet que si no es fa res “estarem igual”, i assegura que el debat no s’ha d’encaminar cap aquí, sinó “cap al perfil d’indústria que atraurà el nou polígon”. “Una indústria sostenible i integrada”, afegeix. Sortida de la Mancomunitat Setmanes enrere, abans que es fes públic que hi haurà un procés participatiu, diverses veus a Òdena s’han posicionat per abandonar com a ajuntament la Mancomunitat si no es respecta la sobirania municipal. És el cas d’Òdena a Fons, l’agrupació d’electors que té un regidor decisiu al Ple, o Unió de Pagesos. El govern d’Òdena, amb Maria Sayavera, és més tebi i vol esperar a veure quin és el perfil definitiu de la proposta de Pla director.

desembre/2019

Publicitat

societat

desembre/2019

Societat

Només un de cada deu matrimonis a l’Anoia s’oficia segons el ritu catòlic Hi ha hagut un canvi diametral pel que fa a les dades de mitjans dels anys 70, quan els matrimonis per la via religiosa eren més del 99%. La davallada dels enllaços pel ritu catòlic s’ha produït en un marc en què s’han adoptat noves formes de convivència. El rector de Santa Maria d’Igualada, Xavier Bisbal, creu que “ara qui opta pel ritu religiós és un perfil que viu d’una manera molt propera l’activitat de la parròquia” FRANCESC VILAPRINYÓ

Les darreres dades de l’Idescat indiquen que només un de cada deu matrimonis a la comarca s’oficia segons el ritu catòlic. Es tracta d’una tendència que s’ha anat accentuant els darrers 20 anys. A finals del segle XX, el 72% dels matrimonis eren segons el ritu catòlic, però a partir del 2004-2005 (el moment àlgid en la xifra de matrimonis a la comarca), va canviar la correlació a favor dels enllaços exclusivament civils. En el darrer any complet del qual es tenen dades, el 2018, de 479 matrimonis registrats, només 46 van ser segons el ritu catòlic. Dels altres, 431 són civils, i n’hi va haver dos fets d’acord amb altres ritus religiosos. Un gran canvi cultural El rector de Santa Maria d’Igualada, Mossèn Xavier Bisbal, opina que “hi ha hagut un canvi cultural

molt profund els darrers 15 anys. Quan vaig ser ordenat, el 2010, la tendència d’una majoria de matrimonis civils ja s’havia consolidat. Pel que veiem, les persones que es casen per l’Església ara hi estan molt més vinculades; abans, encara que no fossin creients o practicants, es casaven per l’Església per tradició. La gent a la qual casem ara és més propera a la nostra parròquia”. Hi ha altres factors, però. També ha baixat la xifra total de matrimonis, ja que casar-se implica una despesa molt important. Així ho considera mossèn Bisbal: “els restaurants multipliquen el preu si es tracta d’un casament. I hi ha qui vincula la cerimònia religiosa a fer una gran festa.” En la seva opinió, “això no hauria de ser necessàriament així. Penso que com a Església hauríem d’oferir alguna solució perquè la despesa no fos tan important”.

Batejos d’infants amb pares que s’han casat pel civil El rector de Santa Maria d’Igualada, creu que, a més de “la descristianització”, hi ha altres factors, com ara que “es pensa en la cerimònia religiosa com quelcom que és un cop a la vida”, i en un context més líquid “molts tampoc veuen necessari ni urgent institucionalitzar el seu compromís”. Un altre factor és l’emplaçament de la cerimònia: “cada cop s’opta més per la platja o per espais oberts, on els capellans no podem fer-les. Tampoc ho poden fer els jutges de pau, almenys de manera oficial.” També hi ha un altre fenomen: “sovint hi ha pares que estan casats pel civil, però que demanen que bategem el seu fill. També he batejat fills de pares que no estan casats. Molta gent no percep una incoherència entre estar casat pel civil o no casat i batejar el fill.”

BATEJOS Segons el rector ‘in solidum’ de Santa Maria, mossèn Xavier Bisbal, hi ha pares que “tot i haver-se casat pel civil, opten per batejar els seus fills. No hi posem cap impediment”.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els matrimonis civils suposen quasi un 90% dels que es fan a l’Anoia; els catòlics, el 10%

“Tot i que els dic que per coherència no hauria de ser així, no hi ha cap impediment. És el món en el qual ens toca viure i ens hi hem d’adaptar d’alguna manera. Hi ha una nova cultura de les relacions que no té res a veure amb el passat, i això suposa un esforç pedagògic per part de l’Església”, comenta el rector de Santa Maria. Van ser un 99% Si es tenen en compte les dades més antigues, del 1976, aquell any es van registrar 587 casaments a la comarca i només un va ser de tipus civil, per tant, parlem de més d’un 99% de matrimonis per l’Església. Aquest percentatge es mantenia el 1978, i dos anys després era encara del 97% (357 matrimonis sobre 368). L’augment del percentatge de matrimonis civils sobre el total ha estat lent (el 82% el 1990 i el 72% el 2000).

espai patrocinat

desembre/2019

Consum

Campanya per al’ús no sexista de les joguines Comença la campanya de Nadal i de Reis i des de l’àrea d’Igualtat de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena -aquest any, amb especial suport de l’Ajuntament d’Igualada-, com a ens compromès amb el desplegament de polítiques d’igualtat, reflexionem sobre l’ús que fem de les joguines, tant sol·licitades en aquesta època de l’any. Els jocs i joguines formen part del procés de socialització i d’adquisició de valors per nenes i nens, ens ensenyen com actuar, a què dedicar-nos i què desitjar. I és precisament per aquest motiu que es poden convertir en un instrument molt eficaç de transmissió d’estereotips de gènere. Una socialització sexista facilitarà que els nens i les nenes es converteixin en persones adultes amb actituds masclistes i mostrarà un sol model social preestablert en funció del seu gènere. Educar en la igualtat des de la infància és la mesura fonamental per tal que les noves generacions creixin qüestionant els estereotips sexistes i desenvolupant capacitat crítica per posar en dubte els discursos masclistes normalitzats en el nostre dia a dia. Les persones adultes i la indústria de les joguines fem un ús sexista del joc quan facilitem a les criatures joguines que estableixen l’aprenentatge de determinats rols sexistes i quan posem obsta-

Recomenacions per a un ús no sexista de les joguines

cles a l’accés a la resta de jocs. A més, hem de tenir en compte que un ús no sexista de les joguines no consisteix a oferir a les nenes joguines “de nens” però de color rosa, sinó a eliminar la distinció de joguines per a nens i joguines per a nenes. Les nenes volen ser princeses Si bé és cert que les dones han accedit durant les últimes dècades al mercat laboral, fer una ullada a un catàleg de joguines deixa clar que les nenes troben més oferta per aprendre a cuidar nadons, netejar i a cuinar que per aficionar-se a la ciència i a l’esport. Revisant les principals joguines pensades per a nenes trobarem que compleixen els següents mites: - El mite de la bellesa: Jocs per pentinar-se i maquillar-se focalitzen la seva atenció en el fet d’estar guapes, segons

un model de bellesa únic. - Les dones com a objecte de desig: aquest mandat es transmet a través de l’oferta de nines amb mides impossibles i mitjançant referents de personatges presumits i seductors. - El mite d’amor romàntic: La disfressa de princesa segueix sent un dels predilectes de les nenes. Aprenen a sospirar per amor i somniar amb el seu príncep blau, com la majoria de princeses dels contes. Models que no afavoreixen que les nenes es converteixin en dones autònomes, capaces de negociar relacions igualitàries amb les seves parelles. - Maternitat obligatòria: L’oferta de joguines nadó dirigides a les nenes té un doble efecte. Per una banda, transmetre el mandat de la maternitat a les nenes i desanima en els nens el desenvolupament d’actituds de cura i tendresa.

- Els colors no tenen gènere. Tots els colors de l’arc de sant Martí pertanyen a totes les nenes o nens. - No hi ha jocs incompatibles per a nenes i per a nens. Cada joguina pot contribuir a desenvolupar una destresa o habilitat diferents i totes són importants. - Escull catàlegs igualitaris per facilitar que les eleccions de les nenes i dels nens es basin en els seus gustos i preferències, desvinculant-ho de missatges sexistes. - Pensa en quines habilitats i valors vols fomentar en aquell nen o nena, sempre hi haurien de ser presents la igualtat i el respecte a la diversitat. - No oblidis que moltes joguines segueixen la iconografia blau i rosa i utilitzen imatges sexistes. - Demana joguines en funció de l’edat, destreses o dels valors que vulguis inculcar, no en funció de si la persona que rebrà la joguina és nen o nena.

societat

novembre/2019

Successos FRANCESC VILAPRINYÓ

Aquest 2019 el Passeig Verdaguer d’Igualada ha estat escenari de dos atropellaments mortals, a més d’altres accidents on vianants han resultat ferits. El darrer sinistre va ser a mitjan de novembre, quan una motocicleta va envestir una persona de 82 anys al pas de vianants que hi ha davant del Casal de la Gent Gran. La víctima de l’accident no va poder recuperar-se i moria al cap d’unes hores. La qüestió va aparèixer en el darrer ple de la corporació municipal igualadina. El govern de Junts responia a la pregunta feta pel regidor Quim Roca (Som-hi), que qüestionava la possibilitat de reduir el nombre de passos de vianants en aquest vial. El regidor de Mobilitat, Miquel Vives, responia que “s’està revisant el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que inclou mesures per a tota la ciutat i en concret al Passeig”. Segons l’edil, “el Passeig és un vial que té trets molt especials” i, per això, “s’ha creat una taula amb els agents implicats i estem en contacte amb les escoles de la zona”. Les solucions que es plantegen també s’emmarquen dins l’aposta pels mecanismes de mobilitat intel·ligent. De fet, aquest mes l’Ajuntament va ser guardonat a l’Smart City Expo: figura entre els 11 municipis catalans reconeguts per les seves polítiques en aquest sentit. ”Massa velocitat” Les dues víctimes que han perdut la

Igualada revisa la mobilitat al passeig Verdaguer davant l’auge d’atropellaments L’Ajuntament de la ciutat planteja canvis en el marc del Pla Urbà de Mobilitat Sostenible. El 2019, dues persones han estat atropellades al vial, en ambdós casos en un pas de vianants. En el darrer cas, una motocicleta va envestir un home de 82 anys davant del Casal de la Gent Gran. La supressió d’alguns dels passos de vianants, una de les solucions que es proposen

VÍCTIMES El primer atropellament mortal va ser també d’una persona gran: una dona de 86 anys que va ser envestida el mes de febrer, a davant de l’Escola Mowgli. El segon va tenir lloc davant del Casal d’avis.

Pas per a vianants davant del casal d’avis, al passeig Verdaguer. TCM

vida en els atropellaments al Passeig eren persones d’edat avançada. La darrera, Pau, de 82 anys, era usuari del Casal de la Gent Gran, cap a on es dirigia en el moment de ser envestit. Els responsables del Casal de la Gent Gran assenyalen l’excés de velocitat en la majoria de vehicles que passen per aquesta zona. Per la seva part, Enric Senserrich, president de l’Associació de la Gent Gran, amb seu en aquest casal, considera que “posar els llums és una bona mesura, però hi ha altres factors. El cotxe que circulava per la via va parar, però la motocicleta que venia per darrere va voler evitar el cotxe i va acabar envestint a la víctima”. Senserrich opina que “també hi ha els autobusos. Es guien més pel semàfor que hi ha en l’encreuament amb el carrer de Sant Josep i no atenen prou al pas zebra. I si veuen el semàfor en verd, acceleren”. I també hi ha un fenomen nou: “els patinets elèctrics”, comenta Senserrich, “que passen a la mateixa velocitat que els cotxes per la vorera, a vegades. I hi ha l’interior del Passeig, on hi ha les bicicletes. Els vianants també han de ser responsables i entendre que el cotxe no frena de cop”. Conclou que “hi ha un excés de velocitat per part dels cotxes que passen per la calçada del Passeig. Cal una campanya de civisme, també adreçada als que caminem. I hem de reflexionar si hi ha massa passos de vianants. Aquest pas de vianants, tan a prop del semàfor amb el carrer Sant Josep, potser sobra. Esperem que l’Ajuntament ho estudiï”.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Educació

La matrícula viva de primària s’acosta a la paritat entre centres públics i concertats El repartiment dels alumnes que arriben a Igualada per raons de mobilitat dels pares, a partir del mes de juliol és un dels cavalls de batalla de les associacions de pares i mares de l’escola pública. Consideren que amb les xifres de la distribució a primària d’enguany —52% a la pública, 48% a la concertada— s’avança cap a un repartiment “més equitatiu”. Els propers mesos hi haurà un decret d’admissions per desenvolupar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya

FRANCESC VILAPRINYÓ

El balanç del repartiment dels alumnes de matrícula viva aquest curs a Igualada és més paritari que el curs passat. En el cas de la primària, és d’un 48,84% a la xarxa d’escoles concertades i d’un 51,16% als centres públics. Ja fa uns mesos, s’impulsava el Pacte contra la Segregació Escolar, amb l’apadrinament de la Fundació Jaume Bofill. El document reclamava una equiparació en el repartiment dels alumnes de matrícula viva —és a dir, els que arriben amb les inscripcions tancades o el curs començat i que acostumen a ser infants de nuclis familiars desafavorits— entre els centres públics i els concer-

tats de la capital de l’Anoia. Mentre s’espera un decret d’admissions que ha d’impulsar aquest pacte, hi comença a haver indicis del canvi de tendència. Fa un any, en el curs 2018-2019, la proporció era d’un 58% d’aquesta tipologia d’alumnat destinat als centres públics i d’un 42% a la concertada. En el cas del curs present, dels 86 alumnes de primària que van arribar entre juliol i setembre i van ser inscrits a Igualada, 44 van anar a parar a un centre públic i 42 a un centre concertat. La relació de l’oferta de places inicial en les preinscripcions és d’unes 550, gairebé 350 de les quals són en centres concertats. Les aspiracions de l’entitat Escoles Públiques d’Igualada és

que en breu l’oferta de places estigui equiparada entre ambdós models i el repartiment dels alumnes de matrícula viva també. A Igualada, a més, hi ha la probabilitat que el proper curs es comenci amb una nou centre públic, les Escoles de l’Ateneu, que s’han acollit a la possibilitat que ofereix la Generalitat de reconvertir centres concertats. Si les negociacions arriben a bon port, hi haurà 25 noves places per escolaritzar a la xarxa pública, tot i que no s’assoliria la paritat. El repartiment a secundària Pel que fa a secundària, dels 54 alumnes de matrícula viva, 21 van ser inscrits a la concertada (un 38,89%) i 33 a la pública (un

OFERTA L’oferta de places a Igualada en les preinscripcions és d’un 64% en escoles concertades i un 36% en públiques; en canvi, tradicionalment, els alumnes de matrícula viva”es reparteixen més en els centres públics.

61,11%). En tot cas, a secundària, el balanç de places entre centres concertats i públics és diferent de primària. En el curs 2018-2019, fins a principis d’octubre n’hi havia 57 casos. D’aquests, les escolaritzacions es derivaven en un 65% als centres públics. Nou decret, l’any vinent Els primers mesos del 2020 es preveu l’aprovavió del decret que desplegarà els punts del Pacte contra la Segregació Escolar. Les mesures es treballen amb el Síndic de Greuges i els ajuntaments. Contempla incrementar el nombre d’oficines municipals d’escolarització, les taules mixtes i els plans educatius d’entorn.

espai patrocinat

desembre/2019

Entorn

Aigua de Rigat, a l’avantguarda de la seguretat viària La companyia d’aigua va participar en la Jornada ‘Carta Europea de Seguretat Viària’ organitzada per la Fundació Mapfre a Madrid

AIGUA DE RIGAT, companyia gestora del cicle integral de l’aigua, és capdavantera en matèria de seguretat viària. Per aquest motiu va rebre el Premi Europeu d’Excel·lència en Seguretat Viària concedit per la Comissió Europea l’any passat, premi que l’ha dut a participar en la Jornada ‘Carta Europea de Seguretat Viària’ organitzada per la Fundació MAPFRE. L’objectiu de la trobada, que va tenir lloc el passat 26 de novembre a Madrid, va ser el d’analitzar i identificar les millors pràctiques en seguretat viària d’Espanya. Durant la jornada, que també estava organitzada per Vias Institute –coordinador de la iniciativa de la Comissió Europea ‘Carta Europa de la Seguretat Viària-, es va posar de manifest la importància de compartir experiències i aprenentatges en l’àmbit europeu com a via per a aconseguir l’objectiu de reducció del 50% del nombre de víctimes greus i mortals al continent. Mónica Porroche, responsable de sistemes de gestió d’Aigua de Rigat, va assenyalar durant la seva intervenció que el sistema de gestió de la seguretat viària de la companyia “és una eina integrada en la presa de decisions i en el dia a dia de la companyia, la qual cosa per-

met, en el camp de la seguretat viària, la prevenció d’accidents de trànsit dels nostres professionals i de la ciutadania, que es pot veure afectada per la nostra activitat, aportant un valor afegit a la nostra gestió”. Quatre projectes espanyols han rebut el Premi Europeu d’Excel·lència en Seguretat Viària aquests últims anys i tots ells van ser convidats a la jornada. L’Ajuntament de Narón (La Corunya) va ser guardonat pel seu projecte “Camins escolars segurs, Kiss&go i aparcaments dissuasoris” el 2018, el mateix any que Aigua de Rigat; el Col·legi Públic Miguel de Cervantes de Gijón ho va ser per l’activitat “Bici Escola” el 2016, i finalment, la mateixa Fundació MAPFRE ha rebut aquesta distinció aquest 2019 per ser una de les entitats més destacades d’Europa pel seu programa internacional dirigit a la seguretat viària. Durant les intervencions, tots els ponents van destacar que la seguretat viària és cosa de tots, de les administracions públiques, de les empreses, fundacions i associacions, i de tots els altres representants de la societat civil. També es va destacar que és fonamental crear consciència entre els més petits des dels centres educatius i des de casa.

La directora de Màrqueting i Comunicació del Vias Institute, Emily Coenegrachts, va presentar l’estat actual i les perspectives futures de la Carta Europa de Seguretat Viària, la plataforma que agrupa gairebé 4.000 entitats -de les quals 1.080 són espanyoles-, que duen a terme tot tipus d’iniciatives de seguretat viària amb l’objectiu de contribuir a la reducció de la sinistralitat viària. Jesús Monclús, director de prevenció i seguretat viària de la Fundació MAPFRE, va concloure que l’objectiu de zero víctimes mortals i greus “és perfectament possible, però hem de redoblar esforços i dedicar pressupostos en concordança amb la tragèdia humana i els costos socials que suposen la xifra de gairebé 25.000 morts a l’any a Europa, dels quals més de 1.800 són espanyols”. Segons l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre Seguretat Viària, els accidents de trànsit són una de les causes de mort més importants al món i la primera causa entre les persones de 15 a 29 anys. En resposta a aquesta situació, la Comissió Europa va crear la Carta Europa de la Seguretat Viària per comprometre governs i institucions amb la seguretat a les carreteres. L’any 2014 va crear els

premis amb la finalitat de posar en valor el gran nombre d’accions realitzades a tot el continent per part d’empreses i institucions per millorar la seguretat viària i evitar el major nombre possible d’accidents. El compromís d’Aigua de Rigat amb els sistemes de gestió de la seguretat i salut laboral, específicament amb la seguretat viària, es va veure recompensat amb el premi. La companyia ha implantat diverses mesures capdavanteres com ara la integració de noves tecnologies aplicades durant la conducció. Un exemple n’és la tecnologia Mobileye, que alerta de perill de col·lisió frontal en zones urbanes, monitora la distància de seguretat i alerta si el conductor se surt del carril. Aigua de Rigat va nomenar un gestor de mobilitat i va realitzar un diagnòstic exhaustiu per a poder definir un pla d’acció. Aquest pla va incloure la creació d’un control operacional per a poder realitzar un seguiment exhaustiu i una avaluació contínua. Totes aquestes mesures s’engloben dins l’estratègia més àmplia de la companyia per a complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i per contribuir a la millora de les comunitats on opera.

societat

desembre/2019

Ocupació

El trasllat de la seu del SOC a Igualada Salut segueix encallat i sense data El grup d’Igualada Som-hi carrega contra la gestió del Departament de Treball per pagar 4.700 euros mensuals des del març de 2018 sense que hi hagi encara cap projecte constructiu i no es faci explícit el termini del trasllat. El Departament de Treball replica que hi havia la previsió d’instal·lar també a l’edifici Cíclope la seu de la delegació territorial del Penedès i es va cancel·lar, un factor que ha condicionat l’obra

FRANCESC VILAPRINYÓ

Tot i que fa gairebé dos anys que se’n paga el lloguer, a raó de 4.700 euros mensuals, l’edifici del Servei d’Ocupació de Catalunya de l’Anoia a Igualada, que ha de substituir la seu actual a Vilanova del Camí, continua sense gaire novetats. Aquesta qüestió va sorgir al darrer ple d’Igualada com un cavall de batalla entre Esquerra, principal partit de l’oposició, per una banda, i el govern de Junts i el seu aliat habitual, Igualada Som-hi. De fet, es va aprovar una moció per exigir responsabilitats al Departament de Treball pel retard a activar aquest servei a Igualada. Un cost de 100.000 euros fins ara Va ser el grup municipal d’Igualada Som-hi qui va fer públic el cas.

Jordi Cuadras, portaveu dels progressistes, denunciava “el retard en les obres (encara no hi ha projecte constructiu) i el malbaratament”. Cuadras explicava que, des del març de 2018 s’han pagat uns 4.700 euros de les arques del SOC a pagar el lloguer d’aquest edifici, concretament de la seva planta baixa. En total, suposa uns 100.000 euros “per un edifici buit”. Si bé des del 2017 s’ha fet pública la intenció de portar la seu del Servei d’Ocupació de Catalunya al passeig Verdaguer, a l’edifici Cíclope, no se sap amb certesa quan es consumarà el trasllat. Jordi Cuadras lamentava que “durant tot aquest temps s’ha pagat sense que hi hagi ni projecte constructiu”. En responsabilitzen el conseller de Treball, Chakir el-Homrani. L’acusen de fer “una gestió pèssima d’aquest assumpte”.

El grup progressista denunciava “què hauríem pogut fer a Igualada i a l’Anoia si els 100.000 euros que el SOC ha destinat a pagar el lloguer d’un edifici buit s’haguessin destinat a polítiques actives d’ocupació? Quanta gent se n’hauria pogut beneficiar? És una falta de respecte absoluta a tota la gent que té dificultats per trobar una feina al nostre territori i per això ho denunciem”. La formació que agrupa PSC, Comuns i Igualada Oberta ho considera un senyal més “que Catalunya té un govern que no governa, i demana que el Departament d’Afers Socials doni les explicacions oportunes sobre aquest tema. És inadmissible que ens trobem en una de les ciutats i comarques amb més persones sense feina i que, en un any i mig, el Servei d’Ocupació de Catalunya hagi destinat 100.000

ATAC AL GOVERN Igualada Som-hi considera la qüestió de l’edifici del SOC com “una prova més que Catalunya té un govern que no governa”.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Treball replica que “cal seguir els terminis de la llei de contractació” per l’edifici del SOC

euros a pagar el lloguer d’un edifici buit”. Factors que han complicat l’obra El Departament de Treball, per la seva banda, ha respost que “tot i que és cert que l’edifici en la seva part inferior porta molt temps buit, aquest retard ve derivat de respectar els terminis. Els terminis per les diferents fases són llargs i cal ser garantistes”. La Conselleria assegura que hi ha hagut dificultats externes, com ara que “en aquest immoble hi havia d’haver les oficines de la delegació territorial del Penedès a Igualada, cosa que condicionava també la distribució de l’espai. Finalment, la delegació anirà a un altre edifici”. Aquests canvis “van obligar a refer els projectes constructius”.

societat

desembre/2019

Territori

La Generalitat demana que els regants moguin fitxa per poder donar un ús al pantà de Tous En declaracions a AnoiaDiari, el coordinador comarcal d’Unió de Pagesos reclama “més garanties” que no hi haurà pèrdues abans que el seu sector faci una inversió significativa en el regadiu. La presa gairebé mai ha tingut un funcionament regular des que es va inaugurar, el 1997. Agricultura, per la seva part, assegura que “amb més adhesions” es podrà posar en marxa amb normalitat

pluges l’omplissin més aquest any, però també lamenten que “no hi ha prou adhesions dels pagesos, i per tirar-ho endavant caldria més implicació per part dels regants”. El fet és que el nivell de l’embassament ara mateix no ha arribat al seu màxim, que se situa en 1,30 hectòmetres cúbics.

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’embassament per a usos agrícoles situat a l’oest de Sant Martí de Tous porta una dècada en via morta. L’ús per part dels regants abans de ser buidat el març del 2009 sempre va ser de mínims. Ara, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya assegura que no hi ha cap impediment tècnic per a l’ús i que són els regants els que han de moure fitxa. La infraestructura ja està a punt perquè els pagesos facin inversions de regadiu i des d’Agricultura consideren que “s’hi han d’implicar més”. Ja fa cinc anys que l’Administració va decidir tancar portes perquè es reomplís l’embassament, després d’unes tasques per comprovar les filtracions i pèrdues que hi havia. Les intervencions per part dels tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua es van eternitzar i des del govern local, amb el batlle David Alquézar, es va manifestar una altra possibilitat si no fructificava

El pantà de Tous, actualment. F.V.

l’ús agrícola de l’embassament que passés a tenir usos turístics. Però el departament ha insistit durant tot aquest període que ha de ser per al regadiu. Escepticisme entre els pagesos Entre els pagesos locals, però, continua l’escepticisme. El coordinador comarcal d’Unió de Pagesos,

Joan Vidal, diu que “la Generalitat ha d’omplir més la presa, més enllà del nivell actual, de manera que comprovem que no hi hagi fuites abans de fer una inversió significativa. Si l’embassament ja està a punt, com diuen, que l’acabin d’omplir i llavors hi haurà garanties per fer una aposta”. La visió de la Generalitat és una altra. Hi havia la previsió que les

MILIONS D’EUROS La inversió per a la construcció de la presa de Tous va ser d’uns 12 milions d’euros, 2.000 milions de pessetes de l’època.

Més de dues dècades L’embassament l’inaugurava el president Jordi Pujol el 1997, i havia d’abastir una superfície de més de 400 hectòmetres cúbics de regadiu. Els primers anys la resposta dels pagesos va ser discreta i smai va rendir més d’una tercera part del seu potencial. Més tard, el març del 2009, va haver de ser buidat perquè hi havia filtracions en el subsòl. Des d’aquell moment, l’Agència Catalana de l’Aigua va executar diversos estudis geotècnics per esbrinar la problemàtica i, a finals de 2014, es van tornar a tancar comportes. La presa està reomplerta parcialment, pendent que algú mogui fitxa.

societat

desembre/2019

Memòria històtica

“A l’única família a qui se li ha concedit recuperar el seu familiar del Valle de los Caídos ha estat precisament la que no el volia treure d’allà” Joan Pinyol Les despulles de Joan Colom, avi de l’autor del llibre Avi, et trauré d’aquí es troba a la llista dels 31 cossos que han de sortir properament del Valle de los Caídos ALBERT COMPTE RIBA

Fa uns mesos, AnoiaDiari commemorava 30 anys del moviment d’insubmissió que va acabar amb l’obligatorietat del servei militar, on alguns testimonis narraven els itineraris legals que el tribunal militar primer i el civil després els van obligar a recórrer, com a culpables de desobediència davant una legalitat, la de l’Estat espanyol, que xocava amb els tractats internacionals adoptats pel mateix Estat. Dissoldre una legalitat vigent és el que Joan Pinyol (Igualada, 1966), capelladí d’adopció des de ben petit, i actualment professor de Llengua i literatura catalana a l’institut Pere Vives Vich, duu a terme amb la voluntat de treure el seu avi, Joan Colom, del lloc on es troba enterrat. Joan Colom va ser un soldat republicà caigut al front de la Guerra Civil; va ser enterrat en una fossa a Lleida, i posteriorment exhumat i traslladat de nit al Valle de los Caídos per, literalment, omplir criptes d’un monument funerari que ha esdevingut nínxol de la ideologia feixista. La seva memòria ha estat recollida en el llibre de Pinyol, Avi, et trauré d’aquí, i el desenllaç per portar les despulles de Joan Colom a Capellades compten amb un procés administratiu i un doble procés judicial obert a nivell nacional i internacional — la via argentina. També, segons Pinyol, s’ha parlat amb abats de l’orde benedictina perquè intercedeixin en favor de la causa davant l’orde de l’Abadia de la Santa Cruz, comunitat religiosa que regeix el Valle. AnoiaDiari parla amb el net del republicà caigut a Lleida per saber en quin moment del procés d’exhumació es troba Joan Colom, i Pinyol ens cita a la Societat La Lliga de Capellades, on el trobem conversant amb uns amics sobre les presentacions que ha fet des del març arreu del territori.

Com respon el públic en les presentacions d’Avi, et trauré d’aquí? Vam començar-les al març i m’he adonat que la gent respon de forma diferent depenent de la zona. Si coincideix, per exemple, en territoris que van ser escenari de combats, com la Torre de Fontaubella, al Priorat, una zona amb encara moltes fosses comunes, de 130 habitants que té el poble, en van venir 70. En zones que van ser front de batalles t’adones que el sentiment està latent, que no és una cosa de fa anys, i la gent s’obre i t’explica el seu testimoni T’has plantejat recollir-los? He escoltat històries increïbles, de menysteniment, de repressió, i donaria per a un llibre sencer, sí. S’ha exhumat el cos del dictador Francisco Franco. Com va començar el procés d’exhumació de Joan Colom? Fa 11 anys, amb la comprovació de l’estat del cos i la sol·licitud d’una subvenció per a la memòria històrica, que ens van denegar. Què hauríeu pogut fer amb la subvenció? Tot va a parar al mateix lloc. Hauríem pogut tenir el pressupost necessari per actuar, identificar el cos a través de les proves d’ADN i reparar aquest greuge. Se’ns va comunicar que al setembre del 2010 es farien unes comprovacions per saber l’estat dels cossos enterrats. L’informe dels forenses va concloure que els cossos no es podien treure a causa del seu mal estat estat en què es trobàven i pels molts anys de filtracions d’aigua de les pluges. Però jo sé que l’estat de l’avi no és aquest, perquè a data d’avui sabem exactament en quina cripta hi ha el seu cos. Aquesta és la negativa que us la dona l’administració. Hem rebut negatives administratives i jurídiques. Se’ns ha respost que no hi havia protocols ni precendets per actuar en l’exhumació. Després hi ha hagut

també la negativa de la comunitat religiosa del Valle. Prèviament a l’exhumació del dictador, el setembre d’aquest any. es va publicar un informe de l’Institut de Toxicologia Antoni Torroja favorable a l’accés a les tombes. El Consejo de Administración del Patrimonio Nacional va autoritzar l’exhumació de 31 cossos, entre els quals hi ha el de Joan Colom. En aquest punt, es va anunciar el procés d’exhumació del dictador i després hi ha hagut les eleccions. Fa una setmana ens van convocar als familiars a Madrid, els dies 6, 7 i 8 de novembre, per anunciar-nos l’autorització. En el meu cas, la cita era el dia 7 a les 12 del migdia i el burofax que m’avisava va arribar a casa el mateix dia 7 a dos quarts d’1 del migdia. Pitjor impossible. Amb tot, ho vam resoldre per via telefònica. Quins passos heu de seguir? Ara tenim aprovada la tasca per entrar on es troba enterrat Joan Colom, comprovar l’estat dels cos-

sos, contrastar les proves d’ADN i entregar-nos el cos. El pressupost està fet, tenim l’autorització i ara se’ns dirà que s’han d’identificar els 502 cossos de Lleida que s’hi van portar en el seu moment. Durant el govern de Felipe González, a causa de les filtracions d’aigua, es va decidir traslladar d’un lloc a un altre els cossos: els van treure de la cripta esquerra del costat de l’altar i els van traslladar a la capella del Pilar. Per evitar-ne un deteriorament major, es van posar en caixes noves. Altres companys amb familiars enterrats en altres zones del Valle ho tindran més difícil per identificar les despulles dels seus familiars. Com valores el fet que calgui una identificació d’ADN per a l’exhumació del cos de Joan Colom? Les caixes que van traslladar amb nocturnitat i traïdoria duien la identificació dels cossos, però en cada caixa n’hi havia 8. Les van emplenar dels cossos com si fos a granel. És així de bèstia.

“.

“No s’explica que el Valle tingui una missa diària, cantada, concelebrada”

“A Gijón van buidar un cementiri sencer amb gent enterrada en el segle XIX.”

societat

desembre/2019

Memòria històtica Però no hi ha voluntat per part de l’administració per oferir les identificacions... Clar, tot és un despropòsit molt gran. Fins i tot algunes famílies dels seus Caídos por la Patria han demanat de treure’ls. Si el difunt era del bàndol guanyador, se’l traslladava en caixa individual, i si era del perdedor, se’n posaven 8 en cada caixa. Una discriminació que no s’explica. L’any 90 haurien pogut comunicar als familiars que les seves tombes es trobaven en mal estat, però van heretar les males formes de la dictadura franquista. És una deixadesa que s’ha anat perpetuant. Quan el 2010 vaig anar a veure les tombes, entre cripta i cripta hi havia una tíbia, allà tirada... No hi ha cap mena de mesura.

Deies que teniu les proves d’ADN fetes. Sí, les té el Banc d’ADN de la Generalitat de Catalunya. El govern espanyol ha obert també ara un Banc d’ADN, on haurem de dur les proves de la meva mare i la meva tieta. Ens resta esperar a les tasques de recuperació dels tècnics quan entrin a les tombes per saber quines dificultats es trobaran. Ara mateix, a nosaltres se’ns ha autoritzat demanar el cos de Joan Colom, que ja és molt! En l’àmbit administratiu, encara esperem, en el judicial, estic amb la via argentina. Estem pendents de l’exhort, i de reafirmar-me en la querella contra aquells que durant la dictadura de Franco van profanar la tomba del meu avi i aquells que durant la democràcia als anys 90 la van tornar a profanar per moure el cos de lloc. En el terreny religiós, em vaig entrevistar amb el pare abat de Montserrat, per si d’alguna forma es podia pressionar per la via benedictina, per resoldre la situació. Més que cap indemnització, demano poder recollir aquell cos i enterrar-lo al costat de la meva àvia, perquè descansin junts i en pau. Tens un prec a l’església, una demanda administrativa i una via judicial oberta. Estic a l’Agrupació de Familiars per l’Exhumació de Republicans del Valle de los Caídos, alguns d’Astúries, del País Basc, d’Aragó, d’Àvila... Fins no fa gaire tenia un advocat a qui havia atorgat poder notarial per fer els passos que calgués, però entenc devia ser un home de partit, potser, i després de dir-li de querellar-me contra Felipe González em va deixar de representar. Estic preparant una doble querella, per la via nacional i per la via internacional. Demano que el govern actuï, per la via que calgui. La filla gran del meu avi és molt gran, la meva mare té 89

anys i la meva tieta, 93. Tan de bo puguin recuperar el pare. Consideres que exhumar Franco és haver acceptat el símbol feixista que suposa ara com ara el Valle? És una anomalia immensa que se segueixi venerant un dictador genocida. No s’explica que el Valle tingui una missa diària, cantada, concelebrada. A l’única família a qui se li ha concedit recuperar el seu familiar del Valle de los Caídos ha estat precisament la que no el volia treure d’allà. És una paradoxa absoluta, però ha estat una forma de començar. Segueix sent un búnquer de la dictadura, amb simbologia feixista, amb una abadia benedictina que cobra 340.000 euros anuals que no ha de justificar i que també gestiona, a partir de donacions, els serveis que ofereix a l’Hospederia, un hostal on els visitants hi poden passar temporades, com si fos un paradís fiscal.

“.

“Si el volen mantenir com un homenatge a les víctimes, com a Mauthausen, en comptes de ser com és ara, un homenatge als botxins, als que van guanyar la guerra, ja s’ho faran. El meu objectiu és treure l’avi d’allà i amb això estem.”

Directament, com si fos una donació. Sí, no ho han de justificar enlloc, n’estan exempts. Una anomalia més. És un espai on la llei fiscal tampoc no actua. Quina funció donaries al Valle? Primer cal resoldre el greuge de tots aquells que van ser robats de les fosses i portats allà. No li podem canviar el cartell des de fora i dir que ara és el monument de la memòria històrica. Va ser ideat per donar record a uns vencedors d’una guerra que es van imposar per les armes i hi van portar cossos dels dos bàndols. Quan estiguin resoltes totes les demandes dels familiars aleshores potser et pots plantejar què fer amb el Valle. Jo ho tindria molt clar: el buidaria completament i tots els cossos que no siguin reclamats els portaria a un

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

S’autoritza exhumar del Valle de los Caídos les restes del capelladí Joan Colom

memorial neutral, diferent, en un altre lloc que fos un memorial de la Guerra Civil on hi hagués explicat tot el conflicte, parlant també del govern legítim republicà que hi va haver. Tota l’estructura del monument està en molt mal estat. Si el volen mantenir com un homenatge a les víctimes, com a Mauthausen, en comptes de ser com és ara, un homenatge als botxins, als que van guanyar la guerra, ja s’ho faran. El meu objectiu és treure l’avi d’allà i amb això estem. Per què creus que els partidaris de mantenir el Valle de los Caídos com està pensen que allò que pot tancar ferides és l’oblit del conflicte i no el retorn dels morts als seus familiars? Des de l’associació Defensa de los Caídos un dia em van dir que no s’oposaven al fet que jo tragués el meu familiar, però si per fer-ho calia tocar el cos d’un altre difunt, doncs no era correcte. Clar, després que l’hagin mogut de lloc dues vegades, que et diguin això, sabent que enterrat amb ell hi ha els 502 de Lleida... No crec que cap família ens digui que no podem tocar el seu difunt. Participen de la idea d’oblidar-se dels morts i preocupar-se dels vius. Aleshores gràcies, perquè aquesta és la nostra voluntat, la dels vius, treure al Joan Colom d’allà. L’operació del trasllat dels cossos de la forma que es va fer creus que té alguna simbologia? A Gijón van buidar un cementiri sencer amb gent enterrada en el segle XIX. Necessitaven cossos, materialment. Això sí, ho van registrar tot, el nom de l’empresa, les persones que van obrir la fossa, el lloc exacte on els deixaven, però no ho van dir a les famílies. Era una operació per justificar les despeses, però no ho comunicaven. Van robar els cossos.

societat

desembre/2019

Economia

“Cal atreure el talent a l’Anoia amb bones condicions, però també oferint el nostre bon nivell de vida” Joan Domènech

“

President de la Unió Empresarial de l’Anoia FRANCESC VILAPRINYÓ

Joan Domènech seguirà al capdavant de la Unió Empresarial de l’Anoia fins al 2023. Fins ara, de manera interina, havia compaginat el càrrec amb la presidència de Fira d’Igualada, tasca que deixa. Empresari del sector audiovisual, vinculat a productores com Rosebud o Boxcom (que aquest estiu va estrenar a TV3 Globus Sonda), ara ocupa amb una junta de 14 persones, la presidència de la patronal anoienca.

“Ens cal una harmonització de les diferents aspiracions de les empreses i un coneixement de les problemàtiques de tota la comarca per avançar.”

Com ha estat confeccionat, l’equip actual? Bé, és una junta que combina un 50% de continuïtat, amb persones amb coneixement adquirit, i una altra meitat de nous components, gent que pugui aportar idees noves.

“Ens cal terreny industrial per ser potents i diferenciar-nos d’altres territoris. Un espai com Can Morera, amb les seves característiques de terreny, és difícil de trobar. Fins ara, només hi ha aquest.”

L’equip representa els diversos sectors econòmics i la complexitat de la comarca? Les persones que confeccionen l’equip en formen part perquè saben treballar en grup, per la seva qualitat humana. No volíem només noms de grans empreses, sinó el seu tarannà. Quina paraula ha de determinar el futur empresarial de l’Anoia? Una, només? Jo parlaria de diàleg o potser de consens. Ens cal una harmonització de les diferents aspiracions de les empreses i un coneixement de les problemàtiques de tota la comarca per avançar. Si bé és cert que dins la junta hi ha pocs membres de fora de la Conca d’Òdena, a través de les sectorials englobem els diferents àmbits geogràfics de l’Anoia. Hi ha una comissió per a l’Alta, i una altra per a la Baixa Anoia. Som una junta sensible a la diversitat territorial. Hi ha quatre dones a la junta. Cercaran l’equiparació? Anem en aquest camí. A la junta anterior n’hi havia dues. No estem en paritat, però, com deia, no s’ha buscat la junta per noms. Les dones són presents a moltes comissions i, com sabeu, la majoria de les empleades de la UEA ho són. Igualada Comerç hauria de ser dins la Unió Empresarial? I a la

junta? Com dic, no s’ha format la junta des d’aquest punt de vista. Tampoc hi ha TIC Anoia, tot i que treballem intensament amb ells. No hi podem tenir gent de cada sector, per això hem aprofundit en les comissions sectorials. De fet, en volem impulsar més: en la gastronomia, el turisme, els recursos humans... No hi ha interessos contraposats entre les empreses dels diversos sectors territorials de la comarca? Tothom és representat en les diferents comissions i, a partir del que se n’extreu, toca prendre una decisió comuna i remar tots cap al mateix lloc. Hi ha les opinions perso-

nals i les d’equip. I preval el treball en equip. Hi ha desavantatge competitiu per a les empreses anoienques? Parlem de temes com les comunicacions o l’energia. Estem treballant molt en l’aspecte de la millora de les comunicacions. Pel que fa a l’energia, és cert que les empreses paguen el rescabalament de la subestació que es va col·locar aquí fa deu anys. Això té un efecte negatiu pel cost afegit que es repercuteix en les factures d’electricitat, tot i que, d’altra banda, el fet que la subestació sigui aquí, accessible, també atreu moltes empreses. I en matèria de connectivitat?

“No crec que es pugui parlar de crisi. Hi pot haver desacceleració pel tema polític català, estatal, el Brexit o la guerra Xina-Trump.”

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Joan Domènech és reelegit president de la Unió Empresarial

Som optimistes. El món va ràpid i les empreses que estenen la fibra òptica s’espavilen. Nosaltres farem tota la força possible i rebem els inputs que les operadores volen arribar arreu. La polèmica per Can Morera és ben viva. Quina posició tenen sobre la qüestió dels polígons? L’Ajuntament d’Òdena no vol que el facin allà. Ens cal terreny industrial per ser potents i diferenciar-nos d’altres territoris. Un espai com Can Morera, amb les seves característiques de terreny, és difícil de trobar. Fins ara, només hi ha aquest. Si hi ha més opcions, benvingudes. També quan parlem de comunicacions, si hi hagués una gran empresa que fes pressió a les administracions, seria més fàcil tenir carreteres o fibra. Els darrers mesos algunes veus del món econòmic alerten de l’arribada d’una nova crisi. Què copsen des de la Unió Empresarial? No crec que es pugui parlar de crisi. Hi pot haver desacceleració pel tema polític català, estatal, el Brexit o la guerra Xina-Trump. Des de la crisi de 2008 hi ha molta sensibilitat i vivim en una alarma permanent. Vivim en una època molt fluctuant, un període en què ens pot la immediatesa. Que aquesta conjuntura ens afecti més o menys dependrà dels sectors. Crec que estem més preparats que fa deu anys. La crisi pot ser relativa. Hi ha molta població anoienca que ara viu fora de la comarca. Hi ha fuga de cervells? Es paga prou a persones qualificades? És un fenomen que es va fer important arran de la crisi de 2008. Des de la UEA, volem crear una taula de recursos humans i estar atents a aquestes realitats. Cal crear talent i saber-lo retenir. També, si es detecta que cal un perfil concret de treballador, cal impulsar cursos d’especialització que siguin específics, un o dos anys, i cobrir el perfil que toqui. Un altre punt de debat és per què no pot venir talent. Som a un bon lloc per viure. Ens hem d’esforçar perquè els sous siguin els que toquen, però cal promoure també el que ofereix l’Anoia en qualitat de vida. No tothom vol treballar a Barcelona.

desembre/2019

publicitat

societat

desembre/2019

Identitats Mossèn Josep Còdol va ser el transformador i l’ànima de la pastoral igualadina durant pràcticament tota la segona meitat del segle passat. La seva humanitat, la seva generositat, el seu altruisme, el seu caràcter optimista i afable, el seu esperit obert i progressista, la seva constància i tenacitat en treballar, humilment i discreta, per als altres, han fet que mossèn Còdol també deixés una empremta ingent i inesborrable en la ciutadania. Mossèn Còdol va morir fa 25 anys, però el pas del temps no ha esborrat la petjada que va deixar també en altres àmbits més enllà de l’eclesiàstic, com tota la tasca que va fer per la societat, per la llengua i la cultura catalanes i pel seu estimat país, Catalunya. Algunes obres són tangibles, com els “pisos de mossèn Còdol”, pels quals diverses generacions l’han conegut popularment; altres són immaterials, com els bons consells que sempre va donar a tothom, vingués d’on vingués, pensés com pensés. Tasca pastoral Josep Còdol i Margarit va néixer el 16 de setembre de 1916, fill de Pau Còdol i Puig i de Felícia Margarit Pons, i tercer de quatre germans. Va estudir a les Escoles Pies d’Igualada. De jove, amb 16 anys, va entrar a militar, des dels seus inicis, a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, institució en què va participar de manera entusiasta durant la seva joventut i que va desvetllar moltes vocacions sacerdotals al nostre país. L’herència del seu pas per la Federació de Joves Cristians de Catalunya va forjar la seva tasca pastoral posterior. En aquesta època jovenívola, descobreix i se sent atret per l’obra de Sant Francesc d’Assís; l’amor desinteressat pel proïsme, la germanor universal, l’esperit de llibertat... esdevindran pilars fonamentals de la seva obra pastoral, una obra que començava tardanament. Acabats els estudis obligatoris, el pare el posà a treballar a l’adoberia familiar. Tanmateix, a causa de les seves inquietuds i de l’afany per formar-se, es preparava d’amagat per accedir al Seminari, on va entrar tornant del servei militar, amb trenta anys. Són els primers anys de l’obscurantisme de la dictadura franquista, i mossèn Còdol, amb el llegat fejocista, és conscient que la jerarquia eclesiàstica de l’època, que maldava per una església i un apostolat exclusivament espiritualistes, estava molt allunyada de la societat, de la

Mossèn Còdol.

Mossèn Còdol: vida, obra i llegat realitat dels pobles i, òbviament, del país. D’aquesta manera, mossèn Còdol, entre altres iniciatives, reestructura l’organització Acció Catòlica, per influir en la societat a través d’activitats temporals, i promou la creació del Casal Interparroquial, el Casal, que esdevindrà, amb el pas del temps, un instrument cohesionador essencial i una eina indispensable

per a l’activitat pastoral, cultural i social igualadina. Aquí sorgiren o s’albergaren entitats com el Rex, Càritas, l’Obra Atlètica Recreativa, la revista Vida, el moviment escolta, Pax Christi, l’Associació de Vídues, el grup de Convivència, etc., en la majoria de les quals mossèn Còdol fou consiliari. Exercí com a vicari a l’església de la Soledat, al barri de Fàtima, on va romandre 15 anys i va deixar una petjada inesborrable i una gran estima dels veïns, i a la parròquia de Santa Maria. Fou professor de Religió al Taller Escola de l’Obra Sindical de Formació Professional i a l’Escola Superior d’Adoberia, la Teneria. El seu interès pels costums i les tradicions igualadines i la seva fervent devoció pel Sant Crist l’impulsaren a crear la Fundació del Sant Crist d’Igualada, amb el propòsit de propagar i difondre la figura i la festa del Sant, així com d’impulsar obres solidàries i missions i col·laborar-hi. Mossèn Còdol fou propagador i benefactor de diverses missions locals i de països en vies de desenvolupament. Tasca social Mossèn Còdol ha deixat una empremta inesborrable en la nostra societat. Una de les facetes per les quals és més conegut popularment, és per la construcció

d’habitatges socials. Les grans onades migratòries dels anys seixanta van provocar l’arribada de centenars de famílies de diverses regions d’una Espanya pobra i deprimida, que acabava de sortir d’una guerra civil i vivia els inicis d’una dictadura. Catalunya va rebre amb els braços oberts aquestes famílies que arribaven amb una mà al davant i l’altra al darrere. Igualada, amb una indústria llavors pròspera i puixant, va atraure i acollir moltes d’aquestes famílies, la majoria de les quals van començar una nova vida, carregada d’il·lusions, però en uns habitatges en pèssimes condicions i en molts casos en barracons. Davant aquesta situació, mossèn Còdol va promoure la construcció de pisos de caire social. I ho va fer com un autèntic constructor: buscant terrenys, realitzant projectes, encarregant plànols, buscant arquitectes, mà d’obra, etc. També tenia cura de tota la burocràcia i, especialment, de cercar finançament, donacions i avals. Mossèn Còdol va promoure la construcció de 375 habitatges, alguns a través del foment del cooperativisme, al barri del Sant Crist i a l’entorn de la Sagrada Família, a Igualada; també a Sant Bartomeu, a Santa Margarida de Montbui, i a Santa Olga, a Òdena. Eren uns habitatges coneguts popularment com “els pisos de mossèn Còdol”. També va impulsar, promoure i finançar, en part, la residència Pare Vilaseca d’Igualada, inaugurada el 1986. Una residència modèlica on el mossèn va viure la els darrers dies de la seva vida. L’educació va ser una de les grans preocupacions de mossèn Còdol. Entre altres tasques i projectes, a mitjans dels anys seixanta, veient les dificultats socials que patien moltes famílies igualadines, especialment les migrades, va demanar el trasllat al barri de Fàtima. Allí va crear una llar d’infants i una escola de primària. En l’àmbit educatiu, també cal destacar la creació del Taller de Jesús Obrer, primícia de la formació professional, i el suport que va donar a entitats i projectes educatius com, per exemple, el grup Convivència o l’Escola Nocturna Femenina, dedicats a la formació de les dones, bàsica en plena dictadura franquista. Va col·laborar amb diverses entitats i obres socials. Càritas Interparroquial, l’escola de disminuits físics, les llars d’infants, la Llar del Jubilat i l’Associació de Vídues, en són alguns exemples. Mossèn Còdol era, també, un gran benefactor: feia difusió de les missions i dels projectes socials, creava beques i ajudes, i feia aportacions econòmiques amb el seu patrimioni o cercant recursos i donacions de tercers. Mossèn Còdol fou un home d’esperit obert, progressista i dialogant. Home d’una gran humanitat, sempre tenia les portes obertes per atendre tothom que necessités tant un consell —sobretot els joves, de qui era molt proper—, com ajudes econòmiques o materials. Mossèn Còdol tenia una atenció especial envers les persones més desfavorides, com els afectats per una malaltia llavors desconeguda que irrompia mortalment en la nostra societat, la sida; i també pels afectats per malalties en general, drogoaddictes, etc. Mossèn Còdol també visitava homes i dones que estaven emprersonats, motiu pel qual també era conegut com el “mossèn de la presó”.

societat

desembre/2019

Identitats Tasca cultural Paral·lelament a la seva activitat pastoral, mossèn Còdol va desenvolupar una intensa i fructífera tasca en l’àmbit de la cultura. Home culte i lletraferit, va envoltar-se, ja des de la seva joventut, d’amics intel·lectuals, amb els quals compartia la seva passió per la llengua i les diverses manifestacions culturals. Fou a través dels mitjans de comunicació que el mossèn va poder manifestar més obertament i àmplia les seves inquietuds espirituals, socials i també culturals. Mossèn Còdol deixà una gran petjada en els mitjans de comunicació locals. Va col·laborar en diversos periòdics comarcals, com La Veu de l’Anoia, on va signar molts articles sobre temes pastorals i unes originals missives, dins la secció “Carta oberta”, que dirigia a conegudes personalitats locals i mundials, des d’un polític igualadí fins al president dels Estats Units. També va signar diversos articles d’opinió en altres mitjans i publicacions de la comarca. Als anys seixanta i setanta, va signar amb el pseudònim Pedrafina (còdol), els articles de la secció “Vivències”, dins el Full Diocesà. També va escriure a la revista Antena, publicada per Acció Catòlica, adreçada als soldats igualadins durant la guerra. Les seves paraules també van passar de la màquina d’escriure a les ones, i es van poder escoltar durant anys a través de les emissores Radio Nacional de España i, més endavant, Anoia Ràdio. Va ser amb la publicació Vida...: revista de la família igualadina on mossèn Còdol va excel·lir en l’àmbit periodístic a la comarca. Pocs anys després de la seva fundació, el 1946, nascuda dins el context de les publicacions catòliques vinculades a les parròquies locals i amb informació essencialment parroquial, se li encarregà a mossèn de dirigir-la, tasca que realitzà fins al 1988. Sota la seva direcció, la publicació va ampliar els seus horitzons, i es va convertir en un setmanari d’informació, fent contrapunt als mitjans oficials afins al Movimiento. Des de la revista Vida, mossèn Còdol feu una aferrissada i tenaç defensa de la cultura i la llengua catalanes, que va ser reprimida i castigada pel règim. Des d’aquesta històrica capçalera, també tutelà i forjà diverses generacions de joves periodistes igualadins. Mossèn Còdol va escriure diversos opuscles i separates, la gran majoria dedicats a la imatge i la festa del Sant Crist d’Igualada. Fou premiat en els Jocs Flo-

Els “pisos de mossèn Còdol”.

rals del IV Centenari l’Espòs de Sang, entre altres premis. També cal assenyalar el treball documental Igualadins K.O, que “el capellà de la presó”, com també se’l coneixia, va escriure recollint testimonis de drogoaddictes, delinqüents, malalts de sida, etc. Dins l’àmbit de la cultura, va fundar el Cercle de Cultura Torras i Bages, des d’on organitzava, durant la dictadura, conferències obertes al públic en llengua catalana, entre més activitats. Des d’aquest ens, organitzà l’Homenatge Nacional al poeta Carles Riba, que aplegà a Igualada il·lustres personalitats de la cultura catalana, com Salvador Espriu, Joan Sales, Josep Romeu i Joan Triadú, entre altres. Fou un dels impulsors, juntament amb els seus amics, del moviment escolta a Igualada, un moviment mal vist i perseguit per la dictadura franquista. Mossèn Còdol, que més endavant en seria Cconsiliari, va ser un gran difusor, defensor i protector d’aquest moviment juvenil tan arrelat a la societat igualadina. Fidel al lema “mens sana in corpore sano”, també fou Consiliari i col·laborador de les Joventuts de l’OAR d’Acció Catòlica, agrupació que, entre altres facetes, fou la precursora de portar, en relleus, la Flama de la festa de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans. Tasca de país En la seva joventut, Mossèn Còdol fou un entusiasta militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), un moviment juvenil promogut als anys trenta, fins a l’esclat de la guerra, i que aplegà molts joves —com un jove Josep,

amb 16 anys— que formaven grups molt arrelats a les parròquies, on, sota el guiatge d’un capellà amic dels joves, duien a terme diverses activitats formatives i de lleure. Els dos pilars fonamentals de la Federació de Joves Cristians de Catalunya eren l’amor per l’Església i l’estimació a la pàtria catalana. La lletra de l’himne d’aquesta entitat proclamava: “Som cristians i catalans, que és com dir herois dues vegades”. Mossèn Còdol, com a bon fejocista, impregnat dels ideals de la federació, va ser fidel a aquests principis, per això va dedicar la seva vida a Déu i al seu magisteri social, i a Catalunya, la seva terra, la seva llengua i la seva cultura. Durant la dictadura, mossèn Còdol va fer front al sentiment anticatalà que es va estendre al bàndol dels vencedors i, també, en una part de la jerarquia eclesiàstica espanyola, i va defensar la llengua i cultura catalanes de la persecució i la repressió del règim franquista. Mossèn Còdol va expressar i exercir activament el seu amor per Catalunya en el seu dia a dia, a les escoles, als carrers, a les entitats, etc., i, molt especialment, a través dels seus escrits. La majoria, publicats a Vida…: revista de la família igualadina, que dirigí durant 35 anys, molts dels quals fou l’únic setmanari al país escrit pràcticament tot en català, “atreviment” que provocà pressions, censura i tancaments temporals per part del Movimiento. També va ser perseguit el moviment escolta, del qual el mossèn fou promotor als seus inicis a Igualada. Fundà el Cercle de Cultura Torras i Bages, des d’on s’organitzaven xerrades públiques en llengua catalana, prohibides

pel règim. També organitzà conferències eminentment catalanes al Casal Interparroquial. Va ser un dels dirigents de la comissió Abat Oliba, que organitzà l’entronització de la imatge de la Verge de Montserrat al seu cambril. En aquestes i diverses entitats, treballà per a la normalització de la llengua catalana. Organitzà i promogué certàmens literaris, tallers, cursos, debats, conferències, etc. Fou el promotor de les primeres ballades de sardanes a Igualada, i de les primeres parades de llibres que arrencà, gairebé clandestinament, a la rambla igualadina, connectant les bombetes a l’electra del seu domicili familiar. En aquest àmbit, organitzà i promogué la Fira del llibre Català, les Santjordiades i el Cercle de Cultura Torres i Bages. Mossèn Còdol va exercir guiatge entre els joves que, més endavant, esdevindrien líders polítics, especialment vinculats a UDC i a CDC. Tot i la seva pública i manifesta vocació patriòtica, el mossèn era estimat pels seus feligresos i per la ciutadania, independentment de quina fos la seva ideologia. Tenaç home d’acció i de servei, va treballar pels seus ideals fins al darrer moment de la seva vida. Mossèn Josep Còdol va morir el 19 de febrer de 1994, fa 25 anys, a la Residència Pare Vilaseca, que ell mateix va promoure i fundà anys enrere. A la residència, envoltat dels seus, va dir missa a primera hora del matí, poques hores abans de la seva expiació. El 1992, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció del país.

opinió

“

desembre/2019 “Revolut, beneïda Revolut. Sens dubte, una de les aplicacions anomenades “bancs virtuals” que, a mesura que utilitzo més, més em meravella per tot el que m’aporta, per la quantitat de diners que m’he estalviat en comissions i per la facilitat d’ús. Coneguem-la una mica.”

Revolut

evolut, beneïda Revolut. Sens dubte, una de les aplicacions anomenades “bancs virtuals” que, a mesura que utilitzo més, més em meravella per tot el que m’aporta, per la quantitat de diners que m’he estalviat en comissions i per la facilitat d’ús. Coneguem-la una mica. Revolut és una aplicació que entra dins del sector Fintech (tecnologies financeres), amb seu britànica i llicència bancària pròpia des del novembre del 2018, que ofereix serveis bancaris i financers gratuïts per a particulars. Hi ha la versió per a empreses, però això ja ho detallarem en un altre article. Les prestacions principals quan tenim un compte Revolut són: a) Disposem d’un compte IBAN d’origen GB, del tipus: GB66 REVO XXXX XXXX XXXX XX, amb el corresponent BIC. Per tant, podrem rebre ingressos de transferències i, és clar, fer transferències a altres comptes. Totes les transferències que fem, sigui quin sigui el destí, té comissió 0 €. b) Podem enviar i rebre diners de diferents maneres: - Entre usuaris que tinguin compte a Revolut, tipus Bizum: en el moment que un usuari dels teus contactes disposa d’aquesta aplicació, t’apareix a la llista de contactes (dins de l’app) el nom de la persona amb una R al costat. Si un usuari no té la R, vol dir que no té l’aplicació i, en comptes de rebre-ho directament, se li pot enviar un enllaç que el convidarà a instal·lar-la per tal de poder rebre els diners. - Mitjançant un enllaç de pagament: aquest enllaç s’envia a la persona en qüestió i, d’aquesta manera, podem sol·licitar o enviar diners. Si la persona que ha de pagar no té Revolut, pot fer-ho mitjançant la seva targeta, com si fos un TPV en línia. - Per proximitat: quan dos usuaris són a prop geogràficament, i sempre que hagin entrat en l’apartat d’enviar o rebre diners, tenen l’opció de detectar-se i fer les operacions pertinents. - Totes aquestes operacions tenen també una comissió de 0 € Les targetes Un cop has creat un compte de Revolut, tens la possibi-

ROBERT CLAPÉS Assessor en noves tecnologies

litat, amb l’opció gratuïta, de tenir dos tipus de targeta. Una de física i una altra de digital. La física té un cost de 6 €, que és el preu de crear-la i enviar-la al teu domicili. Normalment, els bancs cobren una mitjana de 24 € per cada targeta. I en canvi, la virtual és una targeta que jo personalment l’utilitzo per a les compres en línia. Característiques de cada tipus de targeta. a) Física: - Compatible amb Google Pay: pots fer pagaments directament des del mòbil, apropant-lo al datàfon. - Congelar targeta: en cas de pèrdua, podem congelar la targeta i queda completament inutilitzable. - Veure el PIN. - Desbloquejar el PIN després de 3 intents fallits: és a dir, si algú introdueix malament el PIN de la targeta, després de 3 intents es bloqueja; amb aquesta opció ,podem desbloquejar-la. - Desactivar Contactless: si no volem pagar apropant la targeta a un datàfon. - Seguretat basada en la localització: utilitza la teva ubicació GPS per afegir una cap de seguretat en cas de pèrdua. - Desactivar/activar la retirada en caixers. - Desactivar/activar les compres online. b) Virtual: - Targeta completament virtual i gestionada des de la pròpia aplicació. - Compatible amb Google Pay: pots fer pagaments directament des del mòbil apropant-lo al datàfon. - Congelar targeta en cas de pèrdua. - Bloquejar el CVV (card verification value – Codi verificació de la targeta – 3 xifres): com que la targeta virtual no té PIN (no es pot utilitzar ni en caixers ni datà-

fons), després de tres intents es bloqueja el CVV, i aquí tens l’opció de restablir-lo. - Límit de despesa mensual. - Opció d’esborrar la targeta virtual i crear-ne una altra. Instal·lació de Revolut Més fàcil no podria ser: s’instal·la com una app normal i corrent, tan t per a Android com per a Iphone. Primer de tot, Revolut ofereix als usuaris un enllaç (que té un validesa de 20 dies), a través del qual et regala 6 € a si compleixes tots els passos: instal·lació de l’app, verificació, ingrés de 10 € i demanar una targeta física (ara ho expliquem). De fet, l’aplicació regala 6 € a la persona que se l’instal·la i 6 € més a la persona que li ha enviat l’enllaç. D’aquesta manera, el cost de la targeta física és gratuït. Per tant, intenta aconseguir algun enllaç d’algú del teu voltant que tingui Revolut. S’ha de tenir present un petit detall: si tota la interfície del mòbil la tenim en llengua catalana, Revolut apareix en anglès (malauradament, a dia d’avui no està implementada la traducció en la nostra llengua); en canvi, si tenim el mòbil en castellà, Revolut apareixerà completament en castellà. Dit això, el procés és senzill, només hem de seguir amb l’assistent, que demana: - Dades personals. - Verificació de la identitat: són dues fotos d’ambdues cares del nostre DNI i un selfie. Aquest pas és per evitar el blanqueig de capital. - Vincular la targeta bancària del banc amb el qual actualment treballem per fer la primera càrrega de 10 €. Un dels requisits de Revolut és fer un càrrega mínima de 10 € a través d’una targeta que tinguem. Si no volem o no podem introduir cap targeta, tenim dues opcions: fer una transferència al compte que acabem de crear o bé que alguna persona propera ens enviï aquesta quantitat per un dels mètodes explicats anteriorment. - Sol·licitar una targeta física, en el cas que la vulguem: com hem dit, el cost de la targeta física té un preu de 6 €, que és el cost de creació i enviament al domicili. Un cop tenim tot això enllestit ja podem gaudir d’aquesta meravellosa aplicació i sense comissions!

Revolut és una aplicació que entra dins del sector Fintech (tecnologies financeres), amb seu britànica i llicència bancària pròpia des del novembre del 2018, que ofereix serveis bancaris i financers gratuïts per a particulars. Hi ha la versió per a empreses, però això ja ho detallarem en un altre article.

opinió

Mai estem d’acord Els articulistes no necessàriament comparteixen les idees que argumenten. Els temes han estat triats conjuntament amb l’AnoiaDiari, però la tesi que ha de defensar cadascun d’ells s’ha fet a la sort. L’objectiu és fer-te reflexionar i que et formis la teva pròpia opinió

Una empresa municipal que faci aigües? No!

Igualada s’ha reobert el debat de si cal municipalitzar el servei d’abastament d’aigua, de si convé crear una empresa pública com la de Terrassa, de qui han de ser els interlocutors... El mullader va començar al mandat anterior, quan la CUP va destapar la situació irregular en què Aigua de Rigat presta el servei a la ciutat (sense contracte, cosa que caldria regularitzar), a Vilanova del Camí i a la Pobla de Claramunt. El tema, a més, va esquitxar tres tinents d’alcalde, Jordi Pont, Àngels Chacón i Jordi Batalla, per les suculents xifres que s’enduien per anar a les reunions del consell d’administració de l’empresa: 18.000 €/any el primer i 9.000 els altres dos. A Aigua de Rigat li devia fer consciència i va prendre l’absurda decisió de patrocinar l’Hoquei Igualada per netejar la seva imatge. Però ara que el regidor Miquel Vives ha dit que els regidors que formin part del consell de la companyia no tindran cap retribució per aquesta “responsabilitat”, queda tancada una de les qüestions més polèmiques. Anem al següent punt: qui ha de tenir veu i vot en el debat. L’Ajuntament ja ha donat el vistiplau a una comissió en què no figura Aigua és Vida. Igualada Somhi, amb bon criteri, considera aigualida una comissió en la qual no hi hagi la presumpta associació que més s’ha mullat en la matèria fins ara. Agafant-se a les raons d’Aigua és Vida, abans de les eleccions, les forces d’esquerres —amb matisos— van defensar la necessitat de municipalitzar el servei d’aigua, ateses les pràctiques antisocials de les utilities com Agbar (Aigua de Rigat pertany al grup Agbar que alhora forma part del grup francès Suez), que tallen el subministrament a qui no el pot pagar. Ja sabem que l’objectiu de les empreses no és fer d’ONG; per això, ja munten fundacions! L’altre argument a favor de la intervenció pública en la gestió de l’aigua era que, si l’empresa guanya tants diners, és millor que sigui pública per així poder abaixar el preu del servei. Això és una fal·làcia, entre altres motius, perquè cal demostrar que el sector públic és un bon gestor quan vol d’intervenir en sectors que no domina. L’hemeroteca és plena de casos nefastos en què els mandataris han volgut ficar el nas on no tocava, com les autopistes fallides de Madrid impulsades pels aires de grandesa del president Aznar (que sàpigues que cadascú dels de casa teva disposarà de 80 euros menys per Reis a causa del nyap popular). També el president Zapatero va tenir el caprici de construir un dipòsit de gas a la costa mediterrània, i tardarem 25 nadals més a pagar la pífia socialista del Castor, fins al 2044. I a Igualada pagarem quasi fins a l’infinit unes instal·lacions esportives de nyigui-nyogui. Dit això, quina capacitat de fer grans inversions tindria una petita empresa municipal d’aigua? Quines possibilitats tindria d’aplicar economies d’escala? Quants diners podria destinar a R+D+i per oferir-nos sempre un servei punter i de primera? ¿Els clients ens hauríem de conformar amb un servei de segona o bé hauríem d’exigir a la companyia que pagués —a multinacionals especialitzades en la gestió d’aigua, com Agbar o Suez— per beneficiar-nos dels últims avenços? Si fos així, l’empreseta municipal podria oferir tarifes més barates? En resum, paper mullat. Tant de bo aquest cop em pugui estalviar de dir: “Ho veieu? Jo ja us havia avisat.”

Quina capacitat de fer grans inversions tindria una petita empresa municipal d’aigua? Quines possibilitats tindria d’aplicar economies d’escala?

sss

sss ALBERT ROSSELL FARRÉ Periodista, escriptor i DirCom @albertrossell

desembre/2019

La gestió de l’aigua. Ha de ser pública o D privada?

PEP SOLÉ VILANOVA Baixant de l’Espelt @pepsoleV

Enriquir-se amb la gestió de l’aigua hauria de ser rebutjat per la societat

L’hemeroteca és plena de casos nefastos en què els mandataris han ficat el nas on no tocava, com les autopistes fallides de Madrid impulsades pels aires de grandesa d’Aznar, o bé el caprici de Zapatero de construir un dipòsit de gas a la costa mediterrània; tardarem 25 nadals més en pagar la pífia del Castor.

Als pobles petits, amb cost de gestió del servei elevat, el servei no interessa a les companyies i, en canvi, a ciutats d’una certa dimensió hi ha negoci a fer. Els polítics sucumbeixen cedint a tercers, que en fan negoci.

e mitjana, el pes d’un home està format per un 60% d’aigua i el d’una dona, per un 50%. No m’enredaré ara a debatre aquesta diferència de proporció entre homes i dones perquè segur que acabaré mal parat. En el que sí que estarem tots d’acord és en la importància que té l’aigua en la nostra vida. Pel control de l’aigua hi ha hagut guerres, i probablement el canvi climàtic n’accelerarà més, a banda de grans migracions. Per què, doncs, un bé aparentment tan simple, tan conegut per nosaltres, que cau del cel gratuïtament, o que surt de l’aixeta a doll, esdevé un bé imprescindible? Doncs perquè l’aigua és vida, i ho és en el sentit més literal de la paraula. L’article 26 de la Llei 7/1985 diu que tots els municipis han de prestar el servei domiciliari d’aigua potable. Aquests serveis mínims, que la llei preveu que han de prestar TOTS els pobles, no haurien de ser prestats per privats, i menys fer-hi negoci. Aigua és Vida dona nom a una plataforma formada per organitzacions de la societat civil i té per objectiu que tota la gestió del cicle de l’aigua sigui realitzada des del sector públic. Aquesta plataforma va ser la que el 2016 va aixecar la llebre sobre la manca de contracte entre l’Ajuntament Igualada i la companyia subministradora. Aigua és Vida ho té clar: “L’aigua és un dret humà i un servei bàsic i públic, no una mercaderia. Per tant, la seva gestió ha d’estar fora de lleis del mercat, interessos privats o mans privades amb interessos comercials.” “Els serveis públics de l’aigua es regeixen per paràmetres d’eficàcia social, ambiental i econòmica, i han de promoure la participació i el control social i una gestió transparent.” Algunes dades: a les 4 capitals catalanes, tenim que a Lleida la gestió és privada, i a Girona, Barcelona i Tarragona és mixta (pública/privada). De les 4 capitals de la nostra Vegueria Penedès, a Vilafranca i a Vilanova és pública, a el Vendrell és mixta i a Igualada, privada. En l’àmbit català, la mitjana de preus en municipis gestionats de forma privada és un 25% més alta que la mitjana dels municipis amb gestió pública. A Catalunya hi ha 506 municipis gestionats públicament, 394 gestionats de forma privada i 45 de forma mixta. A l’Anoia, la gestió és curiosa. Als pobles petits com Rubió, Orpí, Veciana, Miralles, Bellprat, Calonge, Castellolí, Prats o Montmaneu, la gestió és pública. A Calaf, Vilanova, Montbui, Piera, Masquefa o Igualada la gestió és privada. Podríem concloure que als pobles petits, amb cost de gestió del servei elevat, el servei no interessa a les companyies i, en canvi, a ciutats d’una certa dimensió hi ha negoci a fer. Els polítics sucumbeixen cedint a tercers, que en fan negoci, la gestió de tan preuat líquid. Potser la culpa és dels ciutadans, poc exigents, ja que l’únic que volem és que ragi l’aixeta, sense pensar que a cada factura engreixem les butxaques d’uns aprofitats. I aquest és el drama. Fer negoci, repartir-se beneficis prestant un servei de primera necessitat em sembla una anomalia. Una anomalia que cal arreglar, no només a Igualada, sinó arreu de Catalunya, per garantir un dret bàsic irrenunciable. Anant un punt més enllà, m’atreviria a proposar que tothom hauria de tenir un mínim de m³ d’aigua garantits i gratuïts, però potser això ja seria un segon pas.

En l’àmbit català, la mitjana de preus en municipis gestionats de forma privada és un 25% més alta que la mitjana dels municipis amb gestió pública

cultura

“

cultura

desembre/2019

“La fe és una cosa fràgil i a diferència de l’esperança, on un espera que passi alguna cosa, amb l’acte de fe senzillament creus, i si no tens fe, no creus.”

“En les nostres vides hi ha molt de soroll, però hi ha una essència, com una cançó que perdura, i és aquesta essència la que té valor” Carles Viarnés El músic anoienc desgrana peça a peça els detalls de les composicions de Nun, el seu tercer treball en solitari

ALBERT COMPTE

A mitjan de novembre el pianista, compositor i professor Carles Viarnés publicava el seu tercer disc en solitari, Nun (Bankrobber, 2019). Algunes peces del treball compten amb l’acompanyament d’Oriol Solé, i també del trio de corda format per Romain Boyer, Miquel Córdoba i Pep Massana, que l’ajuden a reflectiridees, vivències i conceptes que orbiten al voltant del temps, d’un temps efímer, fugisser, que ja ha passat, i d’un temps transcendent, que va més enllà de l’experiència quotidiana. Viarnés se serveix d’instruments com el theremin, de cànons estètics en la composició, de loops i de l’ús dels silencis, entre altres recursos, per retratar despertars, paisatges sonors i un temps cíclic. D’aquesta manera, transforma el moment quotidià de l’audició del disc, en

una experiència sonora singular.

Penso que no va anar tan bé. Depèn del pub.

Vas fer un dels concerts de presentació de Nun al Konvent Puntzero. Com va anar? Sí, el concert va ser el 23 de novembre i vaig arribar al Konvent tres dies abans per preparar-lo. Hi havia molta gent i es va crear un silenci dmolt potent durant el concert. Hi vaig repassar principalment les peces de Nun. Moltes de les cançons van ser creades al Konvent, en una estada que hi vaig fer fa un temps. Ha estat com tancar un cercle.

Què has volgut transmetre amb el theremin a la cançó d’obertura? El theremin surt en un moment central de “Mira gestorum” enmig d’un bucle, en un moment de tensió, i la seva inclusió és com un despertar, trenca la tensió i allibera el loop. És un instrument amb molta presència.

És un disc per portar en un pub? Si el portes al Hot Blues, hi ha un públic habituat a escoltar música, s’hi fa silenci i es crea una comunió molt guapa. Però em van convidar a tocar en una edició passada del Primavera Sound en un pub, i pel que sigui, molt públic no atenia al que estava passant durant el concert, altres anaven i venien de fora...

Per què aquest treball de greus a “Fides”? És el so d’un sintetitzador de la casa Moog, es diu Minitaur; i estic enamorat d’aquest so. El recurs contrasta molt amb la cançó, una peça amb aguts i sense un tempo fixe. Em va agradar incloure uns greus eteris, que interpel·lessin com en un diàleg els aguts de la cançó. Fides vol dir “fe”. Quin diàleg hi vols expressar?

“

“Hem de ser conscients que som el centre de la nostra perspectiva, però les generacions passen i el món avança”.

La peça no té ritme estable, inclou girs en la melodia, arabescos, buscant freqüències etèries. D’aquí el nom de Fides. La fe és una cosa fràgil i a diferència de l’esperança, on un espera que passi alguna cosa, amb l’acte de fe senzillament creus, i si no tens fe, no creus. Per això la considero fràgil. A la peça expresso aquesta fe en les freqüències agudes i l’acompanyo amb aquests baixos que representen tot allò terrenal. L’ús de sonoritats greus per expressar elements terrenals és un recurs? És bastant intuïtiu, podríem dir que forma part d’un cànon. Tot el que són greus, baixos o el ritme es relacionen amb l’esperit concupiscible, el de les baixes passions, aquí hi ha els greus. Per contra, si vull expressar una cosa fràgil o lluminosa me’n vaig cap als aguts. És un tema de freqüències, com passa amb la llum.

desembre/2019

“

“Tot el que són greus, baixos o el ritme es relacionen amb l’esperit concupiscible, el de les baixes passions, aquí hi ha els greus. Per contra, si vull expressar una cosa fràgil o lluminosa me’n vaig cap als aguts. És un tema de freqüències, com passa amb la llum.”

el temps torna al seu estat inicial, a com era al principi. “Samsara” és un concepte cíclic, però sembla que aquí l’harmonia es transformi en no res. En el darrer fragment de la cançó, després de diverses existències, cada una amb els seus matisos, hi ha una sublimació, un final. “Samsara” és el cicle de la reencarnació, però després hi ha el cicle de la il·luminació, l’alliberament hindú o mokxa, el que en el budisme és el nirvana. A “Kirchein” treballes d’una forma diferent el silenci? Sí, hi jugo afegint-lo de forma sobtada, traient-lo, utilitzant-lo després de començar una frase que creix i, de cop, aturant la progressió per continuar-la més tard. El silenci a vegades pot dir moltes coses.

“

“Tot el que són greus, baixos o el ritme es relaciona amb l’esperit concupiscible, el de les baixes passions”.

El músic igualadí Carles Viarnés. ALBERT COMPTE

La cançó “Collige Virgo Rosas” va guanyant matisos a mesura que avança. És el pom de roses que la verge va collint, que es va fent gran? Són experiències que la verge va acumulant a partir d’una innocència primera, més original. Des de la corda que comença sola obrint la cançó. Després apareixen els bucles de piano i la peça va creixent. La cançó, al final, agafa amplada, envergadura, com si hagués madurat una mica. Com es plasma la idea de la fi del temps a la composició “Alpha”? El loop que hi ha a “Alpha” és com un cercle, sense principi ni final. M’agrada perquè s’hi sent el mecanisme del piano i és com l’engranatge. La cançó té uns primers dos minuts molt estàtics i després sí, hi ha una obertura. Però quan s’acaba el moment central, retorna al principi, suggerint aquesta idea que encara que hi vagis afegint coses,

“Continuum” és una peça amb dues parts molt marcades, i en la segona es trenca tota l’estètica que el disc té fins aquí. Aquest fragment va estar a punt d’anar fora. La primera part de la cançó és molt pausada, amb un compàs de 7x4. La segona, tot i tenir el mateix compàs, és molt més ràpida, amb el tempo més accelerat; la sonoritat s’ha filtrat amb sintetitzadors, conté més efectes i el caràcter pausat de la primera part, amb sons que s’arrosseguen, aquí desapareix. La primera part és molt clàssica; la segona, més de la dècada dels 70. Quin temps has volgut retratar amb la peça “Ars Longa”? La primera idea va ser fer-la molt més extensa de com s’ha publicat. La composició s’allarga i s’allarga com si no hagués d’acabar. Significa que pot desaparèixer gent pel camí, però l’art continua. Hem de ser conscients que som el centre de la nostra perspectiva, però les generacions passen i el món avança. La creació digital perdurarà o la nostra serà una generació de buit històric?

“

cultura

“A vegades penso en els imperis: l’Imperi romà va caure, l’americà caurà, l’imperi tecnològic de Google i Facebook també poden caure”.

Creus que això pot passar?

Bé, hi ha qui ha advertit que confiar a desar-ho tot en un espai digital dona l’opció que pugui ser esborrat. A vegades penso en els imperis: l’Imperi romà va caure, l’americà caurà, l’imperi tecnològic de Google i Facebook també poden caure. Tots els excessos tenen les seves conseqüències. Confiar en el núvol que tot ho desa i en el qual tots confiem pot ser delicat, però no m’havia plantejat mai que la música pogués desaparèixer i crear un

buit, també. Fa bastant pànic, però tampoc seria descabellat. La cançó que tanca el disc pot ser una revisió del cicle del samsara? “All flesh is grass” comença amb un embolcall de soroll i per sota la composició del trio de cora. Al final, l’embolcall desapareix i es pot llegir com si fos un samsara, un final de cicle, o també que en les nostres vides hi ha molt de soroll, però hi ha una essència, com una cançó que perdura, i és aquesta essència la que té valor.

ecomomia

desembre/2019

economia

462

De les 462 fires previstes per al 2020 a Catalunya, 47 seran d’àmbit internacional i estatal i 415 d’àmbit català, comarcal o local. Per sectors, el 28,6% seran multisectorials, el 24,2% dedicades a l’alimentació, i el 16,5% seran fires d’artesania

L’Anoia acollirà un total de 14 fires el 2020 A Catalunya es faran 462 activitats firals, la majoria (28,6%), multisectorials

Catalunya acollirà el 2020 un total de 462 fires, segons va avançar la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, en el marc del 26è Congrés de Fires de Catalunya, celebrat a Sabadell. Vilalta, acompanyada del president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), Ramón Ferrando, va presentar el calendari firal per a l’any vinent, que inclou la celebració de 47 fires d’àmbit internacional i estatal i 415 d’àmbit català, comarcal o local. A L’any que ve l’Anoia tindrà fins a 14 cites firals, 2 més que aquest 2019. Segons va explicar Vilalta, “les dades posen de manifest que les fires es mantenen com a eina potent i instrument eficaç de promoció econòmica, i com a tractor d’innovació”. Així mateix, va ressaltar que “Catalunya és referent internacional, no només en fires, sinó també en congressos, i això incrementa l’atractiu comercial i atrau nous esdeveniments”. De la seva banda, va destacar que “és un vector que genera connexions amb altres esdeveiments firals d’àmbit comarcal i local”. Evolució a l’alça del sector firal

a Catalunya: Increment net de l’11,6% del 2018 al 2020 Vilalta va destacar que “en els darrers tretze anys, el sector firal a Catalunya s’ha evidenciat com a molt resistent”. En la sèrie històrica —del 2008 al 2020—, l’increment net d’activitat firal ha estat del 11,6% (de 414 al 2008 a 462 al 2020). Analitzat per àmbits, les fires internacionals i estatals han pujat encara de manera més significativa, un 17,5% en aquest període, mentre que les de caràcter local, comarcal i català s’han incrementat un 10,9%. En relació al 2019 (any rècord en celebració de fires), l’any que ve se celebraran 23 fires menys (un 4,7% menys), un descens que s‘explica, en bona part, perquè hi ha més fires internacionals i estatals de caràcter biennal que se celebren en anys senars, i no parells, i per les normals oscil·lacions del calendari. Segons va assenyalar la directora general de Comerç, “tenint en compte aquest factor estructural, si es compara 2020 amb 2018 —l’any parell anterior—, en el qual es van celebrar 458, les fires previstes per al 2020 representen un augment

del 0,9%”. Així, d’acord amb les dades facilitades pels diferents organitzadors firals, l’any 2020 Catalunya acollirà un total de 462 esdeveniments firals, una xifra rècord per a “un any firal parell”. Pel que fa al territori, l’àmbit metropolità de Barcelona és el que acollirà el major nombre de fires, 131 (el 28,35% del total); seguit de les comarques de Girona, amb 94 fires (20,35%); Catalunya Central, amb 85 fires (18,4%); les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, amb 81 fires (17,53%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (8,23% del total); i Camp de Tarragona, amb 33 fires (el 7,14% del total). Si bé se celebren fires al llarg de tot l’any, el major nombre es continua celebrant durant la primavera i la tardor. Destaquen especialment el mes d’octubre amb 90 fires (un 19,5%) i el mes de maig amb 68 (un 14,7% del total) seguit del mes de novembre amb 50 ( un 10,8%), i el mes d’abril amb 42 ( 9,1%). El quart trimestre és el que concentrarà major nombre de fires l’any vinent, amb 180 esdeveniments (el 39% del total), seguit del segon trimestre, amb 150 fires

(el 32,5% del total). El primer i tercer trimestres l’activitat firal es redueix tot i que en major o menor grau, és present al llarg de l’any. Les fires multisectorials, de l’alimentació i les artesanes suposen 2/3 parts del total de les fires de 2020 Pel que fa als sectors, les fires multisectorials, amb un total de 132 activitats (el 28,6% del total) són les més nombroses. Les segueixen les fires dedicades a l’alimentació, amb 112 (el 24,2% del total) i les fires d’artesania que, en les seves dues variants (artesania/ceràmica i artesania artística i d’ofici) celebraran 76 fires (el 16,5% del total). Aquests tres sectors representen 2/3 parts de les fires previstes per al 2020. Després d’aquests 3 grans àmbits, se situa un grup de 5 sectors que celebren entre 15 i 25 fires anuals: automoció (24 fires); lleure, esport i turisme (21); ramaderia, avicultura (20); serveis diversos (17); i serveis personals (15). Així mateix, hi ha altres sectors amb menor presència firal: sanitat, medi ambient (10); l’agricultura (8); i antiquaris i art (5 fires).

economia

desembre/2019

1373

La Fira de Reis és una de les fires més antigues de les que es celebren a Catalunya. La concessió del privilegi de celebració de fires i mercats era una prerrogativa reial, el 1373 Pere III el Cerimoniós concedí a Igualada el privilegi de celebrar una Fira, que començà en la festa de l’Epifania del Senyor i de durada els quinze dies següents, origen de la tradicional Fira de Reis.

Les fires de l’Anoia 2020 Fira de Reis Igualada , 6 de gener de 2020 Planters i eines agrícoles, artesania, antiguitats. Expositors darrera edició: 220 Superfície neta d’exposició: 4000 m2 Primera edició: 1373 Fira d’Igualada www.firaigualada.org Fira del Camí Ral Vilanova del Camí , 12 de gener 2020 Art, artesania i antiguitats. Expositors darrera edició: 90 Superfície neta d’exposició: 8000 m2 Primera edició: 1999 Ajuntament de Vilanova del Camí www.vilanovadelcami.cat Fira de Sant Sebastià - Fira dels Torrons Òdena , 26 de gener 2020 Productes tradicionals i d’alimentació. Primera edició: 1984 Ajuntament d’Òdena www.odena.cat Maqpaper Igualada, març de 2020 (Biennal) Maquinària, accessoris, vestidures, productes químics, tallers per a la indústria productora de paper, pasta i cartró. Expositors darrera edició: 60 Visitants darrera edició: 1000 Superfície neta d’exposició: 2000 m2 Primera edició: 1999 Fira d’Igualada www.firaigualada.org Mercat Figueter de Capellades Capellades, 8 de març de 2020 Alimentació, artesania, automoció, serveis. Expositors darrera edició: 200 Superfície neta d’exposició: 1200 m2 Primera edició: Segle XVIII Ajuntament de Capellades www.capellades.cat Enric Molner Closas Eco-Fira - Fira Ecològica de l’Alta Segarra i l’Anoia Calaf , 5 d’abril de 2020 Productes i serveis ecològics Expositors darrera edició: 50 Superfície neta d’exposició: 1500 m2 Primera edició: 2016 Ajuntament de Calaf Web: www.calaf.cat Aerosport. Fira d’Aeronàutica Esportiva Igualada , 9 - 10 de maig de 2020 Aviació esportiva i lleugera. Expositors darrera edició: 40 Visitants darrera edició: 10000 Superfície neta d’exposició: 4000 m2 Primera edició: 1992 Entitat organitzadora: da www.firaigualada.org

FirAnoia Igualada, 5 - 7 de juny de 2020 Industrial, comercial i agrícola en general, alimentació, informàtica i serveis. Expositors darrera edició: 200 Superfície neta d’exposició: 4000 m2 Primera edició: 1943 Fira d’Igualada www.firaigualada.org Agro Alta Segarra Calaf , 4 - 5 de setembre de 2020 Maquinària i serveis agrícoles Expositors darrera edició: 20 Superfície neta d’exposició: 80000 m2 Primera edició: 2016 Ajuntament de Calaf www.calaf.cat Fira Automercat Igualada , 19 - 20 de setembre de 2020 Vehicles d’ocasió. Expositors darrera edició: 13 Superfície neta d’exposició: 8000 m2 Primera edició: 2002 Fira d’Igualada Web: www.firaigualada.org . Fira de la Vinyala Òdena, 20 de setembre de 2020 El cargol vinyala i productes relacionats. Primera edició: 2011 Ajuntament d’Òdena www.firadelavinyala.cat Tastanoia Igualada, 2 - 4 d’octubre de 2020 Vins, caves i productes alimentaris artesans i de restauradors de la comarca de l’Anoia. Expositors darrera edició: 30 Superfície neta d’exposició: 500 m2 Primera edició: 2013 Fira d’Igualada www.tastanoia.org Mostra la Llacuna, Terra d’Embotits i Vins d’Alçada La Llacuna, 10 - 11 d’octubre de 2020 Vins, caves, embotits, formatges i pastisseria Expositors darrera edició: 112 Primera edició: 2008 Ajuntament de la Llacuna Web: www.lallacuna.cat Fira de Sant Andreu La Llacuna, 6 de desembre de 2020 Embotits, formatges, bijuteria, objectes artesans Expositors darrera edició: 50 Primera edició: 1337 Ajuntament de la Llacuna www.lallacuna.cat

Ven la teva casa i queda-t’hi a viure

aps que pots vendre el teu pis, o casa, i quedar-t’hi a viure? Pensaràs, en un primer moment, en seguir vivint amb un contracte de lloguer, però hi ha altres opcions que et permeten aquesta possibilitat. Tots hem sentit a parlar de les hipoteques inverses, que és una opció, regulada el 2007, que permet obtenir finançament bancari. Amb aquest contracte, el banc ens pagarà una quota mensual que ens permetrà complementar la pensió, durant un termini màxim preestablert o fins a la nostrea defunció, si aquesta té lloc amb anterioritat. Serà llavors quan els nostres hereus retornaran l’import total rebut del banc, amb els interessos i altres condicions que vam pactar en el moment de signar l’escriptura. No obstant això, no és a aquesta possibilitat, mitjançant la qual seguim sent propietaris de l’immoble fins a la nostra mort, a la qual volia fer especial esment, sinó a la d’una venda pròpiament dita de l’immoble. Però, com podem vendre el pis i seguir vivint-hi com a propietaris? Doncs, no venent la plena propietat sinó només la nua propietat. En primer lloc, hem d’explicar una cosa per entendre-ho, i és la diferència entre els dos elements que integren la plena propietat; la nua propietat i l’usdefruit. Mentre la nua propietat és el domini que tenim sobre la cosa, l’usdefruit és el dret d’ús d’aquesta. Per tant, quan som titulars només de la nua propietat, no ostentem la possessió sobre la mateixa, ja que pertany a una altra persona. Es tracta, d’aquesta manera, de conservar el dret d’usar i gaudir l’immoble (usdefruit), i desprendre’ns de el domini que exercim sobre el mateix (nua propietat). Lògicament, els més interessats en aquesta font d’ingressos són els propietaris de pisos i cases, siguin de primera o segona residència, amb una edat avançada, habitualment majors de 75 anys, que desitgen complementar la seva renda, per escassa, per fer front a la seva jubilació. Davant el propietari se situa l’inversor que, disposant d’estalvis que desitja rendibilitzar, fa una inversió a llarg termini amb dues variables que determinaran la rendibilitat final de el projecte; en primer lloc, l’edat del venedor, que queda com usufructuari de l’habitatge, sent l’esperança de vida superior en dones que en homes; i el segon factor ve determinat pels vaivens del valor de l’immoble, que segons el moment i la zona, podran variar substancialment aquesta rendibilitat. El preu de venda dependrà, no només de la valor de mercat de l’immoble, sinó de l’edat de qui vagi a ocupar el pis fins a la seva defunció. Suposa, en definitiva, una opció per obtenir un ingrés important, amb el qual es odran afrontar les necessitats del venedor, i una possible inversió rendible per al comprador. El notari li podrà prestar ajuda, com en una altra compravenda, amb el seu assessorament imparcial i control de la legalitat, autoritzant l’escriptura en la qual es deixarà clar reflex de la voluntat de les parts.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notarid’Igualada d’Igualada Notari carloscalatayud@notariado.org carlosjimenez@notariado.org

aula

desembre/2019

3-4 anys

Algunes joguines adequades per a aquesta edat poden ser els puzles, cotxes, ninots/nines i accessoris i material que permetin la creativitat, com pintar o construir.

Què és i com evitar la síndrome del nen hiperregalat el proper Nadal

S’acosta el Nadal, i amb ell la il·lusió dels nens per tot el que aquesta època implica: carrers il·luminats, cases decorades, moments de festes familiars, cançons, temps per jugar i també, regals. A mesura que s’aproximen les festes nadalenques els nens comencen a pensar en les celebracions que els esperen i en la seva carta per al Pare Noel o els Reis Mags, enumerant amb emoció els regals que els agradaria rebre. Es tracta de moments molt especials que són viscuts amb gran expectació i, en la majoria de casos, envoltats de màgia. És normal que en aquesta època els nens es mostrin nerviosos i entusiasmats. En aquesta època de tanta il·lusió per als més petits, és important que els pares acompanyin els nens en la seva emoció, però també han de saber guiar-los i orientar-los de manera adequada, com a part de l’educació socioemocional que necessiten els nens. És important planificar i pensar bé no només què regalar sinó també quants regals fer. Per a això, s’ofereixen alguns suggeriments: Quants regals han de rebre? Avui en dia els nens estan exposats a elevades dosis de publicitat i a un món en què el consum està molt normalitzat. A més, en algunes ocasions, la manca de temps que els adults dediquen als nens pot fer que s’intenti contrarestar aquesta manca de temps amb una major quantitat de regals. No obstant això, regalar massa pot ser més perjudicial del que pensem. De fet, cada vegada es parla més de la “síndrome de l’infant hiperregalat” o “sobrerregalat”, que es refereix al fet que

molts nens tenen massa de tot, més del que poden realment atendre. Aquest excés de regals pot tenir implicacions negatives, com dificultar el desenvolupament d’una adequada tolerància a la frustració, ja que estan acostumats a tenir sempre el que volen i no se’ls dóna l’oportunitat d’aprendre que de vegades no poden tenir alguna cosa. L’excés pot també fer que el nen valori poc les seves coses i que es potenciï el materialisme i consumisme. D’altra banda, l’excés de joguines no ajuda a afavorir el desenvolupament de la imaginació i creativitat de l’infant. Tenint en compte aquesta problemàtica, és difícil determinar quin és el millor nombre de regals que un nen ha de rebre. En general, és important pensar en els regals que més il·lusió puguin fer a l’infant, els que realment vol o necessita, prioritzant la qualitat del regal abans que la quantitat. Fins als dos anys, pot estar bé fer dos regals. Els nens d’aquesta edat tenen poca capacitat d’atenció i tenir dos regals facilita que es puguin centrar bé en ells. Després, segons els experts, l’ideal seria fer quatre o cinc regals per Nadal, depenent del tipus de regal. Una possible orientació és el que alguns psicòlegs i educadors diuen la “regla dels quatre regals”, que estableix que, a partir dels quatre anys, la millor opció és limitar-se a quatre regals. A més de regalar alguna cosa que faci molta il·lusió a l’infant, es recomana regalar alguna cosa que sigui útil i es donen certes orientacions: Una cosa que realment desitgi: podem pensar en alguna cosa que realment vul-

gui el nen i que li faci il·lusió. Pot ser una joguina o alguna cosa que esperi amb moltes ganes. Si a l’infant li agrada, és bo relacionar-lo amb l’activitat física, com ara un patinet, una bicicleta, patins, etc. Un objecte que pugui portar: : pot ser una peça de roba, unes sabatilles esportives, una dessuadora o algun accessori, com una motxilla per a l’escola o un rellotge. Una cosa educativa: els regals educatius poden ser molt estimulants i fer que el nen s’il·lusioni i es diverteixi molt. Es pot regalar una cosa amb la qual pugui aprendre, com a material per fer manualitats, puzles, llibres per a iniciació de la lectura o material per fer experiments. Una cosa que realment necessiti: podem pensar en alguna cosa que el nen necessiti, com algun accessori per a les seves activitats extraescolars, alguna cosa per a la seva habitació o material escolar. Quines característiques ens hem de fixar en els regals? Afavorir creativitat o altres habilitats A l’hora de triar un regal, pot ser recomanable pensar en joguines o objectes que ajudin a afavorir la creativitat. Els nens gaudeixen més amb regals que els permeten crear, experimentar o inventar que amb joguines que ja ho donen tot fet. També es pot pensar en regals que afavoreixin altres habilitats específiques, com l’atenció, la memòria o la psicomotricitat fina o gruixuda. Afavorir relacions socials Hi ha regals que ajuden a afavorir les re-

lacions socials i les habilitats interpersonals. Jocs que impliquin jugar amb amics de forma cooperativa o en equip poden ajudar al desenvolupament d’habilitats socials mentre gaudeixen jugant junts. Alguns exemples serien jocs de taula o objectes per fer esport en grup. Valors positius Molts regals afavoreixen valors positius, com la solidaritat o l’atenció als altres. És important aturar-se a pensar en els valors que transmet el regal, ja que en moltes ocasions pot ser l’agressivitat i violència. Temps per gaudir junts El millor regal pot ser el temps que passem amb els nostres fills. Podem pensar en jocs o activitats que impliquin passar temps junts, amb el nen. Poden ser objectes amb els quals es pugui jugar de forma interactiva a casa o fer junts activitats en llocs que els agradi molt, com a la muntanya o en algun lloc de la ciutat. Materials i seguretat Sempre que sigui possible, i segons el tipus de regal, es recomana optar per materials naturals, amb textures agradables i que siguin atractius per als nens. La seguretat és un aspecte que estan relacionats amb l’edat, ja que certs joguines de grans poden ser perillosos per als més petits. Font: María Ángeles Mairena García de la Torre. Doctora i Psicòloga Clínica. Servei de Psiquiatria i Psicologia / FAROS Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

aula

desembre/2019

6-8 anys

Els agraden joguines que afavoreixin la motricitat, el joc simbòlic, instruments musicals, contes, jocs cooperatius de taula, jocs d’experiments, microscopis...

Joguines adequades segons l’edat Els nens aprenen jugant i per això és important pensar que les joguines estimulen el seu desenvolupament i que han de ser adequades per a la seva edat. Com s’ha comentat en fer referència a la seguretat, en ocasions un regal de nens grans pot ser perillós per als més petits. També pot ser contraproduent pel fet que podria ser frustrant, en el qual cas de no saber utilitzar-lo. D’altra banda, regalar una joguina de nens petits a un nen gran pot resultar avorrit. Algunes orientacions relacionades amb l’edat són: Entre l’any d’edat i els dos anys, es dóna un gran desenvolupament motor (comencen a caminar), del llenguatge i de la capacitat representativa. Algunes de les joguines que més agraden solen ser blocs de construcció, peces encaixables, pilotes, cotxes, ninots/nines, material per pintar, plastilina, instruments musicals o cubs. Entre els 3 i els 4 anys, els nens mostren més destresa a nivell de motricitat fina i gruixuda, més habilitats cognitives (com raonament o creativitat) i posen en pràctica les seves habilitats socials i emocionals. Algunes joguines adequades per a aquesta edat poden ser els puzles, cotxes, ninots/nines i accessoris i material que permetin la creativitat, com pintar o construir. Entre els 6 i els 8 anys, continua el desenvolupament en les àrees anteriors i augmenta l’interès pels iguals. Els agraden joguines que afavoreixin la motricitat gruixuda (bicicleta, pilotes, cordes de saltar ...) i fina ( joguines de construcció, material per pintar o manualitats, puzles ...), el joc simbòlic (ninots/ nines, disfresses, joguines per a jocs de rols), instruments musicals, contes, jocs cooperatius de taula, jocs d’experiments, microscopis... Entre els 9 i els 11 anys, els agraden més activitats complicades, com jocs d’estratègia, reflexió o experimentació. També gaudeixen de complements audiovisuals, electrònics o esportius o d’entrades per a espectacles. Entre els 12 i els 14 anys, hi ha un gran desenvolupament de la identitat i la intimitat, i van buscant el seu espai. Guanyen importància els amics i, amb freqüència, el món de la tecnologia. Normalment gaudeixen amb llibres, música, entrades per a espectacles, complements per esports o tecnologia (videojocs, ordinador). Finalment és important recordar que el millor regal pot ser el temps que passem amb els nens i que aquestes dates poden permetre que hi hagi més moments per compartir experiències i emocions. Acompanyar els infants en el procés i crear, jugar i descobrir sensacions amb ells pot enriquir molt l’experiència. És un temps per gaudir junts de la il·lusió i la màgia. Font: María Ángeles Mairena García de la Torre. Doctora i Psicòloga Clínica. Servei de Psiquiatria i Psicologia / FAROS Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

9-11 anys

Els agraden activitats complicades, com jocs d’estratègia, reflexió o experimentació. També gaudeixen de complements audiovisuals, electrònics o esportius.

mercat

desembre/2019

BOLETS Són un aliment amb un baix contingut calòric. Des del

mercat És temps de...

punt de vista nutricional són molt semblants a les verdures, ja que contenen molta aigua (90%), una baixa proporció d’hidrats de carboni (4%), fibra (2%), molt poca proteïna(2%) i pràcticament gens de greix. Pel que fa a minerals, destaca el seu contingut en iode, fòsfor i en potassi. Destaquen les vitamines B2 i B3 i A.

El celler de l’Anoia L’harmonia i la suavitat d’un Brut Nature amb caràcter Salvatge Brut Nature Collita 2013 Macabeu (66%), Xarel·lo (29%) i Parellada 5%) Nadal. Can Nadal de la Boadella, Torrelavit 19 €

Carxofes La carxofera (Cynara Cardunculus) és la planta de la qual en consumim la seva flor, la carxofa. Té unes tiges gruixudes i unes fulles molt llargues i cobertes d’una fibra blanquinosa al revers, pertany a la mateixa família que d’altres espècies com l’enciam i l’endívia de les quals ens mengem les fulles i el card del qual és comestible la tija. Les varietats de carxofes s’agrupen segons la seva denominació geogràfica: Blanca de Tudela, Madrilenya, Violeta de Provença... A Catalunya destaca la Carxofa del Prat, i al Delta del Llobregat s’està treballant per obtenir el distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Aquesta hortalissa és originària del nord d’Àfrica, molt probablement d’Egipte, els grecs i els romans ja la coneixien. Posteriorment a l’edat mitjana varen ser els àrabs els qui en van estendre el seu consum i per això es creu que la paraula carxofa deriva del terme àrab (al-kharshûf ) que significa “llengüetes de mar” per la peculiar forma dels seus pètals. De la carxofa només és comestible el 36% del seu total. Conté un 88% d’aigua, 7,5% d’hidrats de carboni, 2% de fibra, 2,3% de proteïnes i 0,1% de lípids. En la carxofa, els hidrats de carboni es troben en forma de inulina que absorbim en forma de fructosa i això fa que sigui una verdura molt recomanable per als diabètics doncs la fructosa no necessita insulina per ser assimilada. La fibra que conté és bona per regular el trànsit intestinal, reduir l’absorció de colesterol i alentir l’absorció dels hidrats. A més a més conté substàncies que estimulen la producció de bilis i ajuden a digerir els greixos, esterols vegetals que redueixen l’absorció del colesterol, tanins que tenen efectes antiinflamatoris, vitamina B1 i potassi. Les carxofes es poden menjar crues (el cor de la carxofa es talla a làmines fines i es serveix amanit amb oli i sal) o cuites, a la brasa, al forn, bullides, arrebossades o formant part de receptes més elaborades com arrossos, estofats o truites. Aquest hivern quan aneu al mercat recordeu-vos de les carxofes i prepareules com més de gust us vingui, totes les possibilitats són bones!/ DIBA

Vivim temps de canvis, i un canvi de temps ha començat també al Penedès amb la creació de CORPINNAT, que és una marca col·lectiva de la Unió Europea nascuda amb la voluntat de distingir i projectar els grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès, a partir de raïm 100% ecològic, collit a mà i vinificat íntegrament a la propietat. La paraula la componen dos conceptes: COR, el bressol on fa més de 130 anys van començar a bategar els primers vins escumosos de l’Estat espanyol, PIN que prové de l’arrel etimològica Pinnae que fa referència a l’origen del topònim Penedès, documentat al segle X com a Penetense i NAT que vol dir NASCUT i/o NATURAL alhora. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna, que significa penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori rocallós. No serà fàcil, en el nostre context actual, popularitzar Corpinnat; quan molta gent gran encara parla ara de xampany i encara que no es refereixi al producte francès, i el cava fa tant temps que és al mercat, amb encerts i errades certament, però era necessari, a parer meu, diferenciar i reconèixer l’excel·lència. Una de les bodegues familiars més emblemàtiques i reconegudes del Penedès que ha impulsat, amb d’altres, la marca CORPINNAT, és la Nadal, l’exemple d’una clàssica bodega que sempre ha elaborat productes especialment singulars i de molta qualitat. El Salvatge Brut Nature, que rep aquest nom, per cert, perquè la collita de 1984 va proporcionar vins “salvatges”, amb molta estructura i caràcter, molt frescos i aromàtics i perquè la llarga criança a la cava els atorga suavitat i noblesa. Elaborat amb la trilogia varietal habitual i amb les proporcions següents; Macabeu 66%, Xarel·lo 29% i Parellada 5%, el Salvatge és un dels millors exemples de l’elegància en boca, perquè resulta equilibrat, fresc i com no, també, salvatge, pel potencial aromàtic amb intenses notes de fruits secs i brioixeria. Marida, és a dir, combina a la perfecció, amb els millors àpats i menjars que tothom vol i fa a casa per les festes, per això us el recomano avui. Bones festes amb el Nadal Salvatge, salut i corpinnat! Salut i vi!

POPETS AMB XARXOFES

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

Ingredients per a quatre persones 500 g de popets 8 cors de carxofa de llauna 2-3 gots de fumet de peix 2 cullerades soperes d’oli d’oliva Sal Pebre Preparació prèvia Bulliu els popets amb una mica de sal per estovar-los. Netegeu els cors de carxofa amb aigua suficient per treure’ls l’acidesa de la conserva i talleulos a trossets petits. Elaboració Talleu els popets a trossets petits i salteu-los amb oli d’oliva. Afegiu els cors de carxofa als popets. Salteu-ho tot junt. Afegiu-hi sal i pebre al gust. Afegiu-hi el fumet de peix i deixeu-ho coure uns 40 minuts fins que quedi una mica espès. Presentació Presenteu-ho en un bol o en un plat fondo. / DIBA

mercat

desembre/2019

REMOLATXA És una valuosa font de nutrients.

Després de l’aigua, el seu component majoritari són els hidrats de carboni. També destaca pel seu contingut en fibra, (que li confereix un efecte laxant i ajuda a prevenir el restrenyiment), minerals (sobretot potassi) i vitamines. A més a més, conté antioxidants.

COLS Ens aporta fibra, vitamines i minerals però la col a més a més destaca per les seves propietats antioxidants i protectores de l’envelliment cel·lular i per això pot ajudar-nos a prevenir malalties com el càncer. A més a més, la col fermentada o xucrut és una font de flora intestinal fantàstica.

La cuina que no podem perdre

Nadal sense galets, no és Nadal

stem a les portes de les festes de Nadal, una època de l’any durant la qual, poc o molt, ens descontrolem i comprem desmesuradament i, moltes vegades, fem regals sense cap mena de criteri, és el regal pel regal. A vegades, sembla que sigui més important que tothom del nostre entorn proper tingui un regal, que no pas que el regal els aporti alguna cosa de profit. Crec que és important que hi reflexionem una mica. Estaria molt bé planificar els regals que farem per Nadal o la Nit de Reis i si no sabeu que regalar a algú, feu-li una abraçada, que són reconfortants i cada vegada van més escasses. Per aquest motiu, us vull proposar un regal que no val gaires cèntims i, alhora, és útil per a tota la família, és pedagògic, saludable, gastronòmic, ecologista i solidari. Regalant el “Calendari del bon consumidor” del Col·lectiu Eixarcolant, fem un regal útil. Qualsevol casa té més d’un calendari. És pedagògic per a petits i grans perquè, mes a mes, ens informa de quins productes d’horta són de temporada; i si recomana productes alimentaris saludables de temporada, també es pot considerar un regal gastronòmic, oi? A més, promou l’ecologisme, perquè ens dona consells genèrics de consum i sostenibilitat, i aquests tres aspectes van estretament lligats. I, per acabar de reblar el clau, comprant aquest calendari fem una aportació econòmica al Col·lectiu Eixarcolant, entitat que treballa i promou la recuperació d’unes espècies vegetals alimentàriament oblidades i la recuperació d’horts i terrenys agrícoles. Per tant, promou un impacte positiu al paisatge de la comarca. I ara, anem de cara a la teca. Posem-nos a lloc. Dia de Nadal, a 2/4 d’una del migdia, la cuina atapeïda d’estris acabats de rentar i d’altres que esperen passar per la pica. L’olla amb el brou de la sopa arrencant a bullir, la safata amb les verdures del brou i la carn d’olla acabada de tallar i deixada en un racó perquè, no saps on posar-la. La cassola del rostit ben tapada, a punt de posar al forn perquè s’escalfi i, la taula a mig parar. Com cada dia especial, la canalla esverada cridant pel pis, i tu atrafegat o atrafegada, perquè t’agrada complicar-te la vida, farcint galets. I per què? Perquè seran boníssims i et tiraran floretes (a tothom ens agrada que ens tirin floretes). I més els val, perquè fa dos dies que estàs tancat o tancada a la cuina fent preparacions. Ho acabo de pintar molt caòtic, però no m’escapo massa de la realitat de qualsevol dia amb una celebració a casa, i fer els galets farcits per Nadal no és tan complicat i donen molt bon resultat. Com sempre, cal planificació, la cuina vol temps i ordre. La meva recomanació és que us hi poseu a mig matí, així que quan arribin els convidats tindreu els galets farcits i només s’hauran d’acabar de

coure dins la sopa i, finalment, servir. Per mig kg de galets grossos ens caldran 300 gr. de carn picada de porc i vedella, un parell de dents d’all mitjanes picades, una mica de julivert picat, la molla d’una llesca de pa de barra remullada amb llet i un ou mitjà. Si això mateix ho féssim amb els galets gegants, segurament ens faria falta més carn per fer el farcit. Col·locarem tots els ingredients en un bol, hi afegirem sal i pebre al gust i els barrejarem amb l’ajuda d’una forquilla aixafant la molla de pa perquè es desfaci i es barregi amb la resta. Quan tots els ingredients estiguin ben barrejats els posarem dins una màniga pastissera amb el cornet rodó o, si és d’un sol ús, li farem un tall a la punta, no massa gros. Al mateix moment, ja estarem coent els galets. Haurem posat una olla al foc amb aigua i brou de Nadal a parts iguals, així no gastarem tant brou per a la primera cocció dels galets. Un parell de litres i mig de tot plegat, aproximadament. Hi afegirem sal i, un cop bulli, hi evocarem els galets, que retirarem un cop hagin passat uns 8-9 minuts bullint, més o menys. Es tracta de no perdre el brou, per tallar-los la cocció utilitzarem una escumadora i els passarem en un bol amb aigua i gel. Els galets han d’haver crescut però encara han de ser crus. Un cop freds i eixuts, els anirem farcint un a un amb l’ajuda de la màniga, la pilota crua ha de quedar ben pressionada dins dels galets perquè si no, en acabar de coure’ls, s’escaparia el farcit. Un cop vulguem acabar de coure els galets, haurem d’afegir brou normal al brou de la primera cocció. Pot ser que no tingui la potència de gust que cal a un brou de Nadal, però heu de comptar que la pilota del farcit dels galets ja li aportarà més potència de gust quan es cogui. Un cop bulli, hi afegirem els galets ja farcits i a mitja cocció, tastarem el brou i rectificarem de sal. Al cap d’uns 4-5 minuts ja els tindrem a punt. No us passeu de cocció perquè es començaran a trencar i perdran l’encant. Parem el foc i ja els podrem servir. Us asseguro que us posareu a tota la família i als convidats a la butxaca. A aquesta pilota hi podem afegir botifarra negra picada, li donarà molt bon gust. Tot i que jo encara no ho he tastat, fins i tot podríem barrejar la carn picada amb la botifarra part dels peus de porc o morro de la cocció, tot ben picat també. Només de pensar-hi ja salivo. Si us hi atreviu, feu una primera prova un dia d’aquests, només per trobar els punts de cocció i així anireu més segurs el dia de Nadal. Desitjo que passeu unes bones festes de Nadal i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs