ANOIADIARI 76 (AGOST 2022)

Número 76 · Agost del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat P28P04 Marc Castells: “Som la ciutat que mai para” Un any de l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà P12 L’Anoia,defesta P38 Quim Morales: “L’humor és un codi, una manera d’expressar-se” Pàgines especials Festes Majors al Bruc, Capellades, Santa Maria de Miralles, Piera, Vallbona d’Anoia, Veciana i Vilanova del Camí TONI CORTÈS MINGUET

En cas de fer-ne: on passes aquest any les vacances? Al meu municipi -

Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita. DIFUSIÓ CONTROLADA PER MEMBRE DE AMB EL SUPORT DE TOTA L’ACTUALITAT DE www.anoiadiari.catL’ANOIA 02 agost/2022

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador Editorial Aquestes festes han de ser més segures que mai, especialment per a les dones. Els ajuntaments, els Mos sos d’Esquadra han de garantir que aquestes festes seran segures, com ho han de ser cada dia de l’any. I les nits. És la seva responsabilitat. I també és la nostra fer tot el possible perquè les nostres veïnes puguin gaudir, amb plena seguretat, la seva festa major. La seva festa. La nostra festa. C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada Ens trobem a:T’informemwww.anoiadiari.cata: T’escoltem609394628a: Et llegimcontacte@anoiadiari.cata: Estem en contacte a: @anoiadiari facebook.com/anoiadiari t.me/anoiadiari Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

L ’estiu és sinònim de vacances. També de festes majors. Tot i que alguns municipis anoiencs ja han celebrat la seva festa gran, la majoria celebren la seva festa ma jor aquest mes d’agost. En aquestes pàgines especials que teniu a les vostres mans, el periodista Quim Morales —que serà l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major d’Igualada—, ens explica en una entrevista que aquestes festes “són com una cloenda de la temporada, festiva, una demostració de mobilit zació social i cultural i de capacitat de fer un munt de coses. Una Festa Major és aquesta manera de tancar l’any i, en certa manera, començar-lo, és un punt d’inflexió a l’agenda de les persones.” Durant aquest estiu ens arriba “aquest punt d’in flexió” a molts anoiencs i anoienques. I ho fa després de dos anys sense poder fer-ho amb plenitud. Les restriccions per la COVID van provocar que, els dos últims estius, els municipis de l’Anoia no poguessin celebrar les festes majors com ho ha vien fet fins abans de la pandèmia. Els veïns no es van poder retrobar. Les entitats no van poder portar als carrers i places les seves activitats, ni lluir-les davant el públic. En aquestes mateixes pàgines també hem entrevistat diversos batlles i Festes majors segures

-

A Europa (incloent

del món -

A Catalunya - 25.8% Als Països Catalans -

A

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · DIRECCIÓIgualada Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat609394628 PUBLICITAT www.anoiadiari.catpublicitat@anoiadiari.cat609394628TEXTLEGAL

editorial

A un altre

-

Enquesta batlesses de la comarca que, a part de comentar l’actualitat i futurs projectes del seu municipi, han remarcat la importàn cia de poder tornar a viure, amb normalitat, la festa major del poble. L’Anoia necessita aquest “punt d’inflexió”. Tancar una etapa i començar-ne una altra. Carregar les piles. Amb alegria, gresca i xerinola. Baixar al carrer. Ballar. Jugar. Remullar-se. Córrer darrere el foc dels diables. Fer pinya amb els castellers. Fer ballar la geganta. Fer una rotllana. Passar-se el porró al sopar popular. Treure el mocador a les havaneres... Els batlles i batllesses coincideixen, també, en el fet que les festes ma jors són obertes a tothom. Tothom ha de tenir l’oportunitat de participar-hi, activament o com a espectadors. Tothom ha de poder trobar el seu espai i, sobretot, sentir-se bé, a gust, segur. Aquestes festes han de ser més segures que mai, especialment per a les dones. Els ajuntaments, els Mossos d’Esquadra han de garantir que aquestes festes seran segures, com ho han de ser cada dia de l’any. I les nits. És la seva responsabilitat. I també és la nostra fer tot el possible perquè les nostres veï nes puguin gaudir, amb plena seguretat, la seva festa major. La seva festa. La nostra festa. (*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628 22.6% municipi de l’Anoia 0% 14.5% Espanya) 32.3% la resta 4.8%

03publicitatagost/2022

1.657

MARC SOLER RIERA (Text i fotos) El Joan El Joan Vidal, de Sant Martí de Tous, és pagès i coordinador comarcal de la Unió de Pagesos a l’Anoia. Ell va viure l’incendi de primera mà. Com a pagès de la zona, la seva feina era agafar el tractor i cultivar els camps del voltant del foc i fer franges de protecció als habitatges i a les àrees més“Veurecrítiques.quecrema casa teva provoca un cúmul de sensacions, des d’impotència Els Agents Rurals van xifrar en 1.657 les hectàrees cremades en l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà, de les quals 1.272 eren de vegetació forestal, 380 agrícoles i 5 de sòl urbà. L’incendi es va iniciar el 24 de juliol i es va donar per extingit el 20 d’agost Un any de l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà

a portada 04 a portada agost/2022

Un incendi deixa rere seu centenars d’històries i protagonistes. Des d’Anoia Diari, hem parlat amb dues persones que van viure en primera persona l’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia de fa un any per recordar aquells dies tan intensos i per fer-ne reflexió borar en l’extinció de l’incendi de l’any passat i et planteges que si aquest any n’hi ha un altre i toca ajudar el gasoil val el doble. Nosaltres podem fer coses per ajudar, però no és gratuït”, afegeix. Després de les tasques que fan en el moment de l’emergència, la feina conti nua. Un cop el foc està controlat es dema na als pagesos que continuïn cultivant, que tinguin cura del bosc i que reomplin les bases d’aigua. Segons el Joan, l’admi nistració, quan els ho demana, els pro met que rebran una compensació, però ells encara l’estan esperant. a tristesa. Són moltes coses alhora. Des prés, si ho analitzes fredament, veus que això en un clima mediterrani passa. El lloc de l’incendi s’havia cremat fa 70 anys, per tant, també s’ha de tenir en compte el país en què vivim i amb el clima que vi vim. El foc és un element recurrent i hem de fer el possible perquè afecti el mínim. Sempre hi ha un risc que es produeixin incendis i hi hem de conviure”. M’explica que el que poden fer un cop ha començat l’incendi és, bàsicament, cultivar i segar els camps de la zona i ad ministrar aigua als bombers i la resta de cossos d’extinció. Tot i això, destaca que aquesta ajuda que ofereixen o que es de mana, suposa un cost i que, normalment, aquest cost acaba sortint tot de la butxa ca dels mateixos pagesos. “Un incendi demana col·laboració de la pagesia per cultivar camps, agafar ai gua de les basses, etcètera. Però aquesta col·laboració no té cap retorn per part de l’administració. Ens diuen que ens ho compensaran, però no ho fan mai. O, si més no, en el cas de l’any passat no ho van fer”,“Nocomenta.hemrebut res a canvi de col·la

S01 Connected per 2.890€ PLAN MOVES III inclòs 125 Prestacions com una 250cc CLASSE cc 0 EMISSIONSCO2 133 Homologada WMTC AUTONOMIA KM 100 VELOCITATMÀXIMA Km/h 3” 0-50 km/h SEGONS Tipus trolley BATERIA EXTRAÏBLE App “my Silence” CONNECTIVITAT APP Avda.MestreMontanerAvda.Balmes Ens trobaràs a l’avinguda Mestre Montaner 42 d’Igualada on podràs conèixer i probar les millors motos elèctriques del moment DECISIONRIDETHE Silence arasostenible,urbanamobilitatlídercatalanal’empresaenia Igualada 05publicitatagost/2022 Finançament 0% TIN SENSE INTERESSOS

Un any de l’incendi durant les hores de més calor ja parem l’activitat, és una pauta que vam pactar amb l’administració, però quan arriba un període de sequera ens prohibeixen fer la nostra feina i, per tant, tota aquella rela ció que teníem d’intentar ser proactius i treballar braç amb braç amb l’adminis tració se la carreguen”. Enfadat, afegeix que se senten crimi nalitzats per part de l’administració i que el malestar és general. Senten que quan els interessa els demanen col·laboració, però alhora no els deien fer la seva feina. “La nostra feina, que és tan important, no només no la sentim valorada sinó que la criminalitzen. Quan prohibeixes una activitat per risc d’incendis l’estàs cri minalitzant. Sí que algun incendi pot ser provocat per maquinària agrícola, però són un mínim del total. Si hem de traslla dar aquesta lògica fora del món agrícola s’hauria de prohibir el trànsit de gent durant els episodis de risc. Confinar-los a casa i que no circulin per camins ni ca rreteres. Tenen dues vares de mesurar diferents. Seria excessiu no deixar sortir a la gent de casa seva oi? Doncs segura ment també és excessiu prohibir l’activi tat agrícola encara que sigui de les 12 a les 6. Perquè ens trobem en plena campanya de feina i nosaltres no podem segar de nit. I, a més, això afegeix risc d’incendi, perquè tenim més dies la collita per re collir i risc de pèrdues per a nosaltres. Diuen que no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat i, per tant, hi ha Ens posem a parlar sobre la gestió fores tal i dels camps, em diu que, al cap i a la fi, la principal protecció davant d’un incen di, pel que fa a un camp, és tenir-lo segat i amb la palla fora, és a dir, net i treballat. “Que estigui tot més o menys endreçat, més o menys controlat”. Amb els boscos la cosa va diferent. El Joan reclama que fa uns quants anys que les polítiques de gestió forestal són errònies o, fins i tot, nul·les. “S’ha fet una gestió del bosc basada en la nogestió, és a dir, no fer-hi res i el bosc s’ha de treballar.” En aquest sentit, s’afanya a destacar la feina que va fer a la zona l’Associació de Propietaris de la Serra Miralles-Orpinell. “Justament la feina de l’associació va ser vital per aturar el foc, l’any passat”. Aquestes iniciatives, però, són privades dels ciutadans i en molts casos se senten abandonats per part de “Faltal’administració.unpasmésper part de tothom, tant de propietaris com de l’administra ció, que ha de posar-ho més fàcil. Tenim els boscos carregats de biomassa i se’n pot treure molta”. Quan estem acabant l’entrevista em demana si pot afegir una cosa més i em parla del malestar de la pagesia envers la Generalitat. Comenta que amb el decret que activa el Pla Alfa al nivell 3 es res tringeix l’activitat agrària des de les 12 del matí fins a les 6 de la tarda i això els dificulta molt la feina. “Nosaltres som conscients del risc i pressa per segar les collites i amb el nivell alfa 3 activat no ho podem fer”. Abans d’acabar del tot, sorprès per la contundència amb què em parla, li pre gunto què hi puc fer jo, i la gent a títol individual, per millorar aquesta situació i ajudar en la prevenció d’incendis com el de l’any passat o tants d’altres que anem veient cada vegada més sovint i em co menta que la solució demana consumir productes de proximitat. “Si consumeixes productes de proximi ta, vol dir que el territori té un rendiment i es pot fer una feina molt bona de neteja forestal, com que això no està passant, de ramats o de bestiar pràcticament ja no en queden a la nostra comarca. Si quan con sumim ho fem de proximitat això no pas saria. Per altra banda, com a propietaris s’ha de ser proactius en la gestió del bosc, que això ja s’està fent, però encara falta, hi ha zones on fa molts anys que no s’hi fa res. Treure biomassa del bosc seria una bona eina per tal de prevenir. Si hi ha un incendi d’aquests que ja he dit que són in evitables i que són cíclics i que algun dia arribaran, com a mínim que quan arribi ens agafi amb menys massa i que sigui més fàcil de controlar”.

de l’Anoia i la Conca de Barberà 06 a portada agost/2022

El Martí El Martí Vidal viu a Ca n’Aubareda, una masia al terme de Sant Martí de Tous, i és cap de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de Tous i vicepresident de l’Associació de Propietaris de la Serra de Miralles-Orpinell. Vaig a veure’l a la masia, em rep a la part de fora i parlem mirant en direcció a la zona cremada. Impressiona. Des d’on viu ell, la tarda del dissabte 24 de juliol de 2021, només es veia el fum i, com a ADF es van activar i van anar a la gasolinera de Miralles, lloc que feien servir com a punt de trobada amb la resta de voluntaris. Un cop allà esperaven ordres dels Bombers, anaven amb els tractors carregats d’aigua, però les ordres no arribaven. “Semblava que els fèiem nosa. Estàvem allà parats sense fer res”, explica. Passades dues hores ell i un company van decidir tornar a Tous per estar a l’aguait per si el foc avançava cap allà. No volen deixar la zona desprotegida. Va ser llavors quan tots els tractors dels vol tants van començar a llaurar els camps més propers al foc. Aquestes tasques preventives van durar tot el diumenge. A mesura que avançava el dia, els heli còpters anaven a buscar aigua de la bassa que hi ha situada al costat de la masia, però estava poc plena i van agafar els tractors i van intentar reomplir-la per què als Bombers no els faltés mai aigua. “En el moment que el foc va travessar la serra, que va ser a mitja tarda, vam córrer tots com formigues a punt de ser aixafa des. Vam veure que no podíem fer res i ens vam reunir tots davant de casa fins que es va formar el pirocúmul, que va ser aquí davant”, comenta mentre assenyala el bosc a pocs metres de la masia.

07publicitatagost/2022

Un any de l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà 08 a portada agost/2022 El Martí va tardar a adonar-se que les autoritats evacuaven la zona, ell estava portant aigua amb el tractor i va veure que la gent anava tota en direcció con trària. No entenia què passava i no tenia temps de mirar el mòbil, així que va se guir fins a la bassa. Un cop allà va veure quina era la situació, només quedaven els seus fills i uns bombers voluntaris que aquell dia no treballaven. “És una acció preventiva i s’ha de fer cas als que en saben més, però un piro cúmul és perillós si el núvol de cendra es desploma en una zona arbrada, però ho va fer allà on havíem llaurat els camps”, explica. “Si s’hagués desplomat aquí hauria estat un infern”, afegeix mentre assenyala la primera part de bosc que no es va “Erencremar.lesnou del vespre i el foc va arri bar a aquest camí”, diu ensenyant-me un camí bastant estret just davant la casa. “Per sort allà s’hi van fer bones tasques de prevenció l’any 2013 amb l’Associa ció de Propietaris de Miralles-Orpinell. Vam fer un pla de prevenció d’incendis i es va aclarir a banda i banda. Quan el foc hi va arribar va perdre força i no va avançar”.Enelmoment que el Martí va veure que el foc frenava va agafar el tractor i la cuba i, juntament amb l’equip de volun taris, van anar a l’inici de les flames per intentar apagar-lo. “No hi havia ni bom bers ni cap equip d’extinció. No hi havia ningú, ningú!”. A quarts d’onze de la nit recorda que van començar a arribar gra fs, bombers i altres vehicles especialit zats. Va ser llavors quan, ell i els volunta ris, van donar l’aigua que els quedava als bombers i es van retirar. Quan li pregunto sobre què les sensa cions del moment m’explica que va pa tir, però per la masia no. “Una casa que té mil anys ja n’ha vist molts, de focs. Aquesta zona ja es va cremar fa 70 anys, però llavors el bosc estava ben gestionat, no tenien tants mitjans, però el van saber aturar. No és el primer ni serà l’últim”. Mentre mirava la part que no s’havia cremat comentava: “la situació, però sap molt de greu. Jo plorava perquè pensava que mai més ho veuria verd, però gràcies a la feina que es va fer aquí es va poder aturar. I per la feina em refereixo la de prevenció i la nostra. Els helicòpters ve nien a agafar aigua aquí, però la tiraven a l’altra banda de la serra. Aquí no n’hi van tirar fins dilluns. Ningú es va preocupar per aquesta part”. El notava molest, em remarca que els pagesos, al cap i a la fi, són gent de la zona, que coneixen el territori i saben com arribar-hi i això creia que no sem pre es tenia en compte. “Els ADF dema nem als bombers que es deixin ajudar amb el que puguem fer nosaltres. No els volem prendre la feina, però alguna cosa podem fer”. El dia de l’incendi, els vo luntaris van aconseguir omplir una bas sa amb gairebé 220 litres d’aigua en mig dia. “Ajudem als bombers. No som apa gadors de focs, això ho tenim clar”. Tot i això, va acabar destacant la feinada que van fer els bombers que van treballar du rant la nit al perímetre de l’incendi. Finalment, li pregunto per la gestió dels boscos per part de l’administració, em respon que, de fet, un dels proble mes és que ens refiem que ha de ser l’ad ministració qui ha de fer aquesta tasca. “Abans, que no hi havia aquestes admi nistracions tan protectores, els boscos es gestionaven sols. Per què? Perquè te nien un valor econòmic. La gent del te rritori vivia dels fruits del bosc: el carbó, la pastura, feixos de llenya per cremar als forns, els pins, que eren útils per la cons trucció. Aquest valor feia que els boscos fossin gestionats sense ni un cèntim d’ajuts públics”. “A sobre, l’administració encara et posa traves, et demana un munt de per misos, un pla tècnic de gestió forestal, pagant-lo, és clar. Hi ha molts milers d’hectàrees a Catalunya, però les ajudes van gairebé sempre a la mateixa zona: el Montseny i els voltants”. “Ens hem convertit en un món tonto. Abans la cosa funcionava sola i ara ja no, ha de ser l’administració. Doneu-li valor al bosc, al seu producte”. Li pregunto exactament el mateix que al Joan, vull saber què hi podem fer. I la resposta és similar: “Consumir del bosc. El que es pugui avui en dia. La fusta de pi serveix per cremar. Doncs que l’admi nistració siguin els que donen exemple. Que posin calderes de biomassa a tots els equipaments públics. Que donin exem ple”.Un cop extingit l’incendi, l’associació de propietaris va aconseguir que la Di putació i la Generalitat destinessin aju des per fer tasques de recuperació de la zona cremada, però m’explica que és una feina que no dona benefici. “És una feina a pèrdues. A mi, que tota la vida la meva mentalitat i la del meu pare i el meu avi era que el bosc era una riquesa, això de tallar arbres, vendre’ls i perdre-hi calers, em costa molt d’entendre”. Acaba afegint que per poder tallar el bosc per netejar-lo has de pagar i que aquest és un dels motius pels quals no s’està fent una bona gestió del territori. “Hi ha una dita que diu que els focs s’apa guen a l’hivern, i no està passant”.

09publicitatagost/2022

MARC SOLER RIERA

Cronologia d’un incendi

Un any de l’incendi de l’Anoia i la Conca de Barberà 10 a portada agost/2022

Eren les tres i divuit de la tarda del 24 de juliol de 2021, els Bombers de la Genera litat de Catalunya rebien un avís d’un in cendi de vegetació prop del quilòmetre 25 de la carretera C-241d, a Santa Coloma de Queralt. Tres quarts d’hora més tard, a les quatre, els bombers informaven, a través del compte oficial de Twitter, que hi ha via 12 camions i 5 helicòpters treballant en l’extinció del foc. Menys de 20 minuts després, arribaven reforços i ja eren un total de 21 les dotacions terrestres i 7 les aèries que es trobaven a la zona amb el suport dels ADF i de dos tractors que llau raven els camps. Eren les quatre i dinou. Ben aviat els bombers demanaven el confinament del nucli de Sant Gallart i es tallaven les carreteres properes a l’in cendi. Els Mossos d’Esquadra es mobi litzaven a la zona per controlar-ne els accessos i el Sistema d’Emergències Mè diques ho feia de forma preventiva. El foc continuava avançant i, vora tres quarts de set de la tarda, el cap de l’incendi saltava la carretera B-220 i agafava massa forestal: començava l’infern. Les flames avançaven amb molta rapi desa i amenaçaven el municipi de Bell prat, les autoritats van decidir confinar-lo davant del perill que suposava, tant el fum com el foc en si. En aquest moment hi havia unes 153 hectàrees cremades co rresponents a Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Bellprat. El dispositiu d’extinció augmentava i el formaven 60 dotacions terrestres i 12 mitjans aeris dels Bombers, un hidroavió del Ministerio para la Tran sición Ecológica, el cos d’Agents Rurals, les Agrupacions de Defensa Forestal, el SEM i els Mossos d’Esquadra. La situació era complicada i ho seria encara més, passades les vuit de la tarda començava un altre incendi a Ventalló, a l’Alt Empordà, això obligava a redistribuir els recursos per apagar els dos incendis. A l’Anoia, el vent de ponent, molt sec i calent, escampava el foc a molta velo citat en direcció est, les flames s’havien propagat massa per la superfície forestal i havien generat nombrosos focus secun daris. Arribats a aquest punt, a petició dels Bombers, els Mossos d’Esquadra van evacuar 82 persones a banda i banda de la Serra de Queralt, entre les quals n’hi havia 50 de masos aïllats de la zona, 20 de Be llprat i un grup de 12 menors que acam paven a Sant Martí de Tous. El nombre d’hectàrees cremades ascendia a 807. S’acostava la nit i es preveia intensa, els mitjans aeris es retiraven per la falta de visibilitat i els Bombers volien assegurar el perímetre de la zona afectada per evi tar que la marinada compliqués més la situació. A més a més, feien una crida als pagesos de la zona perquè llauressin els camps a Tous i Santa Maria de Miralles per intentar que, quan hi arribés el foc, no quedés vegetació per fer créixer l’incendi. Cap a quarts de deu del vespre el foc engo lia el Castell de Queralt. Dia 25 de juliol, el foc feia més de 15 hores que cremava i no semblava que ha gués de parar. Per altra banda, l’incendi de Ventalló s’estabilitzava i els recursos es podien tornar a centrar en el de la Conca de Barberà i l’Anoia. Tot i això, la nit havia jugat a favor de les flames que ja havien cremat 1.100 hectàrees, l’àrea afectada era d’uns 10 quilòmetres de llarg per 2 d’am ple. L’inspector David Borrell, cap dels Bombers de la Generalitat, detallava que la intensitat de l’incendi era “lleugera ment inferior” a la del dia 24, però la gran dària del terreny afectat i la inestabilitat del foc feia que el nombre d’agents impli cats en la seva extinció augmentés. Aquell matí hi havia un centenar de dotacions terrestres i 15 d’aèries dels bombers i del Ministerio de Transición Ecológica, 26 dotacions de la Unidad Militar de Emer gencias, la Creu Roja, Protecció Civil, el SEM, els ADF i agricultors de la zona. Durant el dia les flames continuaven avançant i el cap de l’incendi presentava comportaments “molt violents”. Les més de 140 dotacions de bombers intentaven estabilitzar el perímetre del foc, però la marinada bufava amb intensitat i pre veien que ho faria fins al vespre. Hi havia, ja, 1.295 hectàrees cremades i s’havia ha gut d’evacuar més de 20 persones més, en total ja eren 110 els evacuats des del dia 24. La jornada avançava i la situació no mi llorava i al voltant de les vuit del vespre, amb l’aturada del vent i l’augment de la humitat, es formava un gran núvol de fum damunt la zona de l’incendi. Aquest fet, conegut com a pirocúmul, que pot provo car turbulències i vents que causen inten sitats del foc extremes, va obligar a retirar els efectius d’extinció de les zones segures i va fer que les flames recorreguessin 3,7 quilòmetres en mitja hora i consumissin 200 hectàrees més. Era el pirocúmul de caràcter convectiu més gran documentat a Catalunya.Aquellamateixa hora els Bombers de la Generalitat demanaven el desallotjament de Ca n’Aubareda i el confinament de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, declarava que els ciutadans d’aquests dos municipis “havien de quedar confinats, però disposarien de vehicles si fos neces sari fer algun tipus de transport”. Tan bon punt el núvol de fum es va des fer i la zona tornava a ser “segura” es van reprendre les tasques d’extinció i es va de cidir augmentar el nombre de dotacions terrestres que hi treballaven. Els Bom bers enfrontaven una “nit de treball dur” intentant crear eixos de confinament de l’incendi. Ja eren 1.372 les hectàrees cre mades, repartides de la següent manera: 1069,5 de Bellprat, 168,5 de Santa Maria de Miralles, 70 de Les Piles, 48,5 de Santa Coloma de Queralt, 13,5 de Sant Martí de Tous i 2 de L’endemà,Pontils.SantMartí de Tous es des pertava entre gotes de pluja amb un mo tiu per somriure, la nit va ser dura, però la lluita contra les flames va ser positiva i es va poder estabilitzar el 90% de l’in cendi. Les precipitacions a la zona, tot i que febles, van ser claus per ajudar en la feina dels bombers i la resta de persones implicades. Davant d’aquesta situació es va aixecar el confinament de Santa Maria de Miralles, de Bellprat i de Tous, tot i que es mantenien les evacuacions dels masos aïllats.Elconseller Elena recordava que “l’in cendi encara no s’havia acabat” i agraïa tots els treballadors públics que feia ho res ique estaven mplicats en les tasques d’extinció. En total, durant la nit del 25 i el matí del 26 de juliol, hi havien treba llat 100 dotacions terrestres, 8 helicòp ters bombarders, 7 avions de vigilància i atac, 2 helicòpters de comandament i un helicòpter de rescat amb operatius dels GRAE, per part dels Bombers, 3 hidroa vions i 5 helicòpters per part del Minis terio de Transición Ecológica, efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), de la Unidad Militar de Emergen cias (UME). Tots aquests amb la col·la boració dels Mossos d’Esquadra, Policies Locals, Agents Rurals, Protecció Civil, el SEM, la Creu Roja i voluntaris. Els Agents Rurals xifraven les hectàrees cremades en 1.657, de les quals 1.272 de vegetació forestal, 380 agrícoles i 5 de sòl urbà.Ales dues del migdia del dia 26 de juliol els Bombers donaven per estabilitzat l’in cendi. A aquella hora encara es treballava per perimetrar una zona del flanc esque rre, però el foc ja no creixia. Amb l’estabi lització de la situació s’aixecava l’ordre de desallotjament dels masos aïllats i, al cap d’unes hores, tothom podia tornar a casa. Tot i això, els efectius d’extinció d’incen dis continuaven treballant a la zona i es demanava a la població evitar circular per la zona cremada. A les vuit del vespre el donaven per Finalment,controlat.l’incendi s’extingia el dia 20 d’agost de 2021, gairebé un mes després de començar, i va ser el que va cremar més hectàrees de l’any 2021.

11publicitatagost/2022 i estalvia cues! Fes la teva comanda on line carnisseria.gual@gmail.comwww.carnisseriagual.comObéatravésde:660 61 09 3893 803 13 85 1/2 hora gratuïta al pàrquing de la plaça de la Creu Servei a domicili gratuït Pl. Sant Joan 8-9 · IGUALADA Vine a buscar els canelons de Festa Major Gaudeix de la festa, nosaltres cuinarem per a tu! major!festabona

societat 12 societat agost/2022

>>>>> 130

Cercavila AJUNTAMENT D’IGUALADA

Després de dos anys marcats per la CO VID-19 (el 2020 es va haver de suspen dre completament i l’any passat es va celebrar amb restriccions), Igualada re cupera aquest agost el format tradicional de la Festa Major d’abans de la pandèmia. Seran vuit dies, del 22 al 29 d’agost, amb un programa amb més de 130 propostes per a tots els públics. La presentació del programa d’actes de la Festa Major d’Igualada es va fer al terrat de Cal Maco, l’emblemàtic edifici que albergarà, a partir de setembre, un punt d’atenció als visitants i un alberg per a peregrins, i que serà un dels espais que formarà part del recorregut de visi tes guiades de la Festa Major que aquest any ensenyarà terrats amb vistes privile giades de la ciutat. A l’acte de presentació, el batlle Marc Castells va explicar que el programa de la festa d’aquest any arriba “amb força i amb la voluntat recuperar i tornar a viure les millors èpoques i dies de ce lebració de la Festa Major de la nostra ciutat”. Castells també va detallar que des de l’ajuntament s’està treballant “per tenir una festa segura i amb espais lliures d’agressions”.

130 activitats per a tots els pú blics Per la seva banda, el regidor de Promo ció Cultural, Pere Camps, va explicar que aquest any, més que mai, “el programa és un mosaic per a tots els públics on no fal taran l’entreteniment, la cultura, l’oci ni la Entretradició”.els actes cal destacar les visites guiades, que enguany ofereixen una pro Després de dos anys marcats per la COVID-19 (el 2020 es van suspendre tots els actes i el 2021 es va fer amb moltes restriccions), aquest any Igualada recupera el format de la Festa Major d’abans de la pandèmia, amb vuit dies farcits de propostes per a tothom: amb un programa amb 130 actes

Igualada recupera la Festa Major d’abans de la pandèmia amb 8 dies de festa i 130 actes posta innovadora de visita a diferents terrats de la ciutat, i com nota destacada la visita del nou Alberg de Cal Maco. La conferència institucional anirà a càrrec del Dr. Josep M. Torras i Ribé que parlarà sobre el context històric en què Igualada va comprar per 3.000 lliures l’any 1622, el domini que el monestir de Sant Cugat tenia sobre la vila i passà a dependre de l’autoritat del rei i un batlle de la seva pròpia elecció, en substitució del que no menava el monestir. S’han programat 44 activitats musicals en què destaquen els concerts de La Pe gatina; el grup de versions Di-versiones, el “Va parir Tour de Flaix FM”, pel públic més adolescent i les Street Battle Show i Street Sessions Show; els populars Lá grimas de Sangre, seguit de la sessió de Djs We are the Ones al Parc Central amb els hits llatins del moment. També des taca el tribut a Lady Gaga, l’actuació del grup mític dels anys setanta Los Diablos i el concert de tarda i ball de nit amb La Principal de la Bisbal. Les sardanes se ran amb la Cobla Ciutat de Terrassa, les havaneres amb el grup Ultramar, swing amb Mon Petit Món, la cobla Almogava renca i el concert de la Banda de Música d’Igualada.Pelquefa als actes tradicionals, n’hi ha un total de setze, els principals amb la participació d’imatgeria de la ciutat. Destaquen la Processó del dimecres 24 d’agost, a les 19 h; La Cercavila Tradicio nal, el dissabte 27 d’agost, a les 18 h. La cercavila menuda el dilluns 29 d’agost a la tarda. Tornen també els Versots i el Ball parlat de la colla del Ball de Sant Mi quel i els Diables d’Igualada.

13publicitatagost/2022

Festa Major d’Igualada 2022 14 societat agost/2022

Tornen les Barraques També es recuperen després de dos anys sense fer-se, les Barraques de Festa Ma jor del divendres 26 al 28 d’agost al carrer Dr. Joan Mercader, amb el Tast al Rec el divendres, el Rrrrec Festival i el Festival Igualada Rock City 22,. Activitats infantils i familiars Les activitats infantils i familiars, comp ten amb 15 propostes, on destaquen el “Fili busters”, de la companyia Mortelo & Manzani (Xarxa); el “Bassal Rock”, de la companyia Ambauka, que en cas de restriccions per sequera, duran a terme l’espectacle “De cap per avall”, “La diffe rent orchestra” al carrer Sant Jordi, pro gramats per Xarxa Igualada. Més actes destacats Com a actes especials de la Capital de la Cultura Catalana, hi haurà la inaugu ració de la Petita Biblioteca del barri de Sant Agustí amb l’espectacle “La petita festa”, i els Diàlegs Capitals, també per Festa Major, en què es parlarà de la noció de tradició, amb els antropòlegs Manuel Delgado i la igualadina M. Àngels Trias. També es recuperen els actes dirigits a la gent gran que està en residències, els “Gegants i dracs visiten la Gent Gran”. Cal destacar l’exposició de la Biblioteca Central “Bas d’Igualada, estamper”, un recorregut per la vida i el treball de Pere Bas Vich, que va ser impressor d’Igua lada. La mostra estarà comissariada per Teresa Miret. Destaca també la produc ció de l’Ateneu Igualadí, “La Corte del Faraón” amb més de cent persones entre actors, cantants, ballarins i músics, que pugen a l’escenari del Teatre Municipal l’Ateneu Igualadí per celebrar la història de l’entitat i la ciutat.Operació Cigró AJUNTAMENT D’IGUALADA

Un correfoc molt participat i una exhibició castellera de luxe Aquest any el correfoc coordinat per Diables d’Igualada serà especial, amb més colles que mai: els Pixapólvora i el drac Bufarot; el Grup Mal Llamp amb el Flameus; els Diables d’Igualada amb la Víbria Jove d’Igualada; el Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada, amb les colles convidades del Ball de Diables de Tarragona i el Ball de Diables del Ven drell. El dissabte al vespre els Diables d’Igualada faran els seus versots i ball parlat a la plaça de l’Ajuntament. La Diada Castellera comptarà amb la Colla Joves Xiquets de Valls, Xiquets de Reus i Moixiganguers d’Igualada. Quim Morales, el pregoner El pregoner de la Festa Major serà el co municador, guionista i humorista amb vincles amb Igualada, Quim Morales, veu de “L’última hora” del programa El matí de Catalunya Ràdio, que des del balcó de l’Ajuntament farà lectura del pregó i do narà pas a l’espectacle de circ Koselig. El Priomusical Una de les novetats d’aquest any és el Piromusical Aqualata que retorna a l’Estadi de futbol de les Comes. Per des plaçar-s’hi hi haurà servei de bus gratuït directe des de diferents punts de la Ciu tat que es poden consultar al programa d’actes que es repartirà a totes les cases a partir de la setmana vinent.

15publicitatagost/2022

16 societat agost/2022

LLIURAMENT DEL PENÓ DE LA CIUTAT i DEL TABAL; PRESEN TACIÓ DE L’ESTAMPA DEL SANT i EL NOU VESTUARI DEL SALERO i EL SALERET El Tabal d’enguany és el Pau Sanuy Costa, percussionista de la JOSA i altres grups musicals; l’estampa és a càrrec de Roger Costa Campos i el nou vestuari és a càrrec de la Susanna Maldonado. L’entitat portadora del penó serà enguany l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, amb motiu del seu bicente nari. Al saló de sessions de l’Ajuntament 18.30 h TAST D’IMATGERIA i assaig obert a la ciutat. Ho coordinen: Associa ció Cultural Dessota amb la col·labora ció de la resta d’entitats participants Al pati de la Casa de la Festa del Museu de la Pell 19 h Inauguració de l’exposició: BAS D’IGUALADA, ESTAMPER. Un re corregut per la vida i l’obra de Pere Bas i Vich (1897-1975). Comissariada per M. Teresa Miret Solé. Ho organitzen: Ajun tament d’Igualada i Biblioteca Central amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. A la Biblioteca Central d’Igua lada 19.30 h DIÀLEGS CAPITALS: EL PA PER DE LA TRADICIÓ, amb Manuel Delgado i Àngels Trias. A l’auditori del Museu de la Pell 20 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSI CIÓ DEL 40è ANIVERSARI DE LA VEU DE L’ANOIA. A l’Espai Cub del Museu de la Pell 21 h CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA D’IGUALADA Al claustre de l’Escola Pia d’actes 21 h La PASSACALLE Fins a la 1 h. Acte amb foc. 22 h CINEMA SOTA ELS ESTELS: LES AVENTURES DE TINTÍN, EL SECRET DE L’UNICORN Al Parc Cen tral DIMECRES, 24 D´AGOST 8 h DIANA 10 h VISITES GUIADES, TERRATS I CAL MACO. Els terrats d’Igualada, més a prop del cel. Lloc de sortida: Ajunta ment d’Igualada 11 h CREACTIVA’T AL MUSEU: Les ombres que conten contes. Després es farà un taller familiar a partir de 4 anys. A càrrec de la companyia El geko con bo tas. Al Museu de la Pell 12 h PRESENTACIÓ LLIBRE: “El Rec d’Igualada. Un estudi socioeconò mic sobre la formació i el desenvolupa ment d’un barri industrial”, autors: Pere Pascual i Domènech, Gemma Estrada i Planell, Josep Riba i Gabarró, Carme Ferreras i Dalmau. Ho organitza: Centre d’Estudis Comarcal d’Igualada. Al saló de sessions de l’Ajuntament d’Igualada 18 h MISSA FESTIVA DE SANT BAR TOMEU A la Basílica de Santa Maria 19 h PROCESSÓ DE SANT BARTO MEU Acte amb foc. 21.30 h CONCERT DE LA COBLA ALMOGAVARENCA Fundada a Ca pellades l’any 2013 i dirigida per Xa vier Cassanyes. Amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista d’Igualada. Al claustre de l’Escola Pia 00 h CONCERT DI-VERSIONES Him nes dels 60’s, 70’s, 80’s i 90’s amb pinze llades de les cançons de ràdio fórmula dels últims anys. A la plaça de Cal Font 22 h CINEMA SOTA ELS ESTELS: ZOOTRÒPOLIS Al Parc Central DIMARTS, 23 D’AGOST 10 h VISITES GUIADES. Els terrats d’Igualada, més a prop del cel I EL NOU ALBERG DE CAL MACO Lloc de sortida: Ajuntament d’Igualada.

ACOMPANYA LA IMATGERIA FESTIVA Ho coordina: Associació Cul tural Dessota amb la col·laboració de la resta d’entitats participants. Recorre gut: carrer Dr. Joan Mercader, baixada de Sant Nicolau, plaça de la Creu, carrer de l’Argent i plaça de l’Ajuntament. Seguidament, ARRIBADA DE LA CERCAVILA D’IMATGERIA. Balls de lluïment. Ho coordina: Associació Cul tural Dessota amb la col·laboració de la resta d’entitats participants. A la plaça de l’Ajuntament 19 h VESPRES EN HONOR A SANT BARTOMEU i TOC DEL TABAL. Ho organitzen: Parròquia de Santa Maria i FESTHI. A la Basílica de Santa Maria 20 h VERSOTS I BALL PARLAT del Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igua lada. Acte amb foc. A la plaça de l’Ajun tament Tast d’imatgeria festiva AJUNTAMENT D’IGUALADA

ENGALANAMENT FESTIU DELS CARRERS A la rambla de Sant Isidre, rambla General Vives, carrer de l’Argent, plaça de Pius XII, i els barris del Sant Crist, Poble Sec, Fàtima, Montserrat i Xauxa.

18 h

Festa Major d’Igualada 2022 DILLUNS, 22 D’AGOST 6 h

11 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSI CIÓ: 24. GROSSA FESTA L’organitza: La FESTHI. A la Sala Municipal d’Expo sicions 11.40 h ENTREGA DEL FOC L’orga nitza: la FESTHI. A la Basílica de Santa Maria 12 h TRONADA a càrrec dels Voladors, trabucaires d’Igualada. Acte amb foc. A la rambla de Sant Isidre 12.30 h TRASLLAT DE SANT BAR TOMEU Ho organitza: La FESTHI. Acte amb foc. Recorregut: carrer del Ro ser, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc

12 h

Programa

17publicitatagost/2022

DIVENDRES, 26 D’AGOST 10 h VISITES GUIADES, TERRATS I CAL MACO. Els terrats d’Igualada, més a prop del cel. Lloc de sortida: Ajunta ment d’Igualada 12 h INAUGURACIÓ DE LA PETITA BIBLIOTECA LLIURE DEL BARRI DE SANT AGUSTÍ amb LA PETITA FESTA. A càrrec de Pitus i Gil Robert. Ho organitza: Ajuntament d’IgualadaBiblioteca Central. A la plaça Catarineu 12 h VISITA GUIADA a l’exposició Vi sions del disseny: com ho fèiem i com ho fem a l’Anoia A càrrec de Disseny=Igua lada. A la sala d’exposicions permanents del Museu de la Pell 16.15 h ELS GEGANTS VISITEN LA GENT GRAN Visites festives a les resi dències per a la gent gran, a càrrec dels Correfoc AJUNTAMENT D’IGUALADA

Festa Major d’Igualada 2022 18 societat agost/2022 DIJOUS, 25 D’AGOST 10 h VISITES GUIADES, TERRATS I CAL MACO. Els terrats d’Igualada, més a prop del cel. Lloc de sortida: Ajunta ment d’Igualada 11 h VISITA GUIADA a l’exposició: Paleoambients marins de l’Anoia. Una selecció dels fòssils més rellevants de la col·lecció Josep Llansana del Mu seu. Col·lecció paleontològica constituï da per un total de 1.532 invertebrats ma rins de l’Anoia corresponents al període de l’eocè. A càrrec del doctor en geolo gia Josep Romero Marsal.  Al vestíbul del Museu de la Pell.  12 h CONFERÈNCIA INSTITUCIO NAL: 400 anys de l’alliberament del do mini senyorial d’Igualada (1622-2022) Conferència a càrrec de Josep Maria To rras i Ribé, catedràtic d’història moder na. A la Biblioteca Central d’Igualada 17 h STREET BATTLE SHOW Batalles de freestyle per eliminatòries amb pre mi final. Ho organitza: Street Sessions Show. Al Parc Central 19 h LA CORTE DEL FARAÓN Estre na. Al Teatre Municipal l’Ateneu 19 h TABALADA MENUDA Ho coor dina: Grallers d’Igualada . Recorregut: plaça de Cal Font, carrer de Sant Magí, rambla de Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça de del Pilar, carrer del Born i plaça 20 h STREET BATTLE SHOW 1ª edi ció del festival musical Street Sessions Show, un esdeveniment únic enfocat en la cultura urbana amb artistes de re nom i locals com Kay Slaps, Poncelam, Kosekami, Solo K.OS, Pokito Paranoiko i molts més. Amb activitats com l’exhibi ció de break dance, photocall, sortejos i més sorpreses. Fins a les 2h. Ho organit za: Street Sessions Show. Al Parc Central 21 h LECTURA DEL PREGÓ DE FES El comunicador, guionista i humorista Quim Morales, veu de “L’última hora” d’El matí de Catalunya Ràdio, serà el protagonista del pregó de Festa Major. Des de la balconada de l’Ajuntament. Seguidament, l’espectacle KOSELIG de la Cia Capicua. Escenes plenes de circ, teatre, humor i màgia on es tracta de conviure i sobreviure, però sobretot de riure i viure. A la plaça de l’Ajuntament bles i Pixapólvora amb el drac Bufarot; el Grup Mal Llamp amb el Flameus; els Diables d’Igualada amb la Víbria Jove d’Igualada; el Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada, amb el Ball de Dia bles de Tarragona i el Ball de Diables del Vendrell. Coordina el correfoc: Diables d’Igualada. Acte amb foc. Recorregut: plaça Sant Miquel, carrer de Sant Roc, carrer de Sant Sebastià, plaça de la Creu, carrer Nou, plaça del Pilar, carrer Cus tiol, plaça Pius XII

19publicitatagost/2022

19 h OBERTURA DE LA FIRA D’ATRACCIONS Instal·lada a l’av. Ca talunya i carrer de França, a continuació del Parc Central, fins al 29 d’agost 19 h CONCERT DE GRALLES amb el grup de grallers Els Pelforts i el grup CANYA D’OR. Ho coordina: Aula de Mú sica Tradicional de l’Anoia (AMTA). A la plaça de l’Ajuntament 19 h LA CORTE DEL FARAÓN Adap tació de la coneguda sarsuela que l’Ate neu Igualadí ha preparat per celebrar la Festa Major 2022 i la Capitalitat de la Cultura Catalana 2022. 15 €. Al Teatre Municipal l’Ateneu 21 h TAST AL REC – BARRAQUES Les barraques 2022 estan gestionades per: Anoia Rugby Club, Associació Gats Igualada, Associació Manel Caro, As sociació Rock City, Adoptagat Iguala da, Rec on fire, Softball Club Igualada, Street Sessions Show, Unión Deportiva Montserrat d’Igualada. Fins a les 6h. Al carrer Dr. Joan Mercader 22 h CONCERT DE LOS DIABLOS Los Diablos és un grup de música pop amb més de 50 anys sobre l’escenari. Aquest 2022 celebren els 52 anys del seu ja mitic “Un rayo de sol”, els 51 de “Fin de semana”, els 50 de “Oh Oh July”. A la plaça de Cal Font 23 h 9è RRRREC FESTIVAL (km. 0) Les propostes de Things & Flowers obri ran la nit presentant el disc “Sempre viva”; Psychodrome (0.30 h) portarà a dalt de l’escenari el seu segon llarg, “La Infinidad del Mundo”; (02 h) la banda d’electropop Projecte Na! presentarà el seu treball inèdit; i la sessió a sis mans dels The Forest Shotgun Motorcycle (3.30 h) tancarà la nit del divendres. Al carrer Dr. Joan Mercader. Zona de barra ques. 23 h CONCERT DE LA PEGATINA Al Parc Central DISSABTE, 27 D’AGOST 9.45 h ELS GEGANTS VISITEN LA GENT GRAN Visites festives a les resi dències per a la gent gran, a càrrec dels Petits Diables d’Igualada amb el Drac Bufarot; els Diables d’Igualada amb el Drac d’Igualada; els Petits Gegants d’Igualada, els gegantons Pia i Tomeu i els Nanos d’Igualada, acompanyats pels grallers del Mal Llamp d‘Igualada i Ge gants del barri de Xauxa acompanyats dels musics del barri. Amb l’Associació Cultural Dessota, Petits Diables d’Igua lada, el Grup Mal Llamp, Diables d’Igua lada i la Colla Gegantera del Barri de Xauxa. A la Llar del Sant Crist, Pare Vila seca i Fundació Sanitària Sant Josep 10 h VISITES GUIADES, TERRATS I CAL MACO Els terrats d’Igualada, més a prop del cel. Lloc de sortida: Ajunta ment d’Igualada 10 h CAMPIONAT DE TENNIS DE TAULA Torneig de veterans. Ho orga nitza: Club Ping Pong Igualada Al pave lló nou de les Comes 10 h PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS FESTA MAJOR Ho organitza: Club Escacs Igualada. Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí 16 h 2n TORNEIG OBERT DE TEN NIS DE TAULA “CIUTAT IGUALA Els gegants visiten la gent gran AJUNTAMENT D’IGUALADA

Festa Major d’Igualada 2022 20 societat agost/2022 Bufarot; el Tonet i la Conxita juntament amb els seus fills, la Pia i el Tomeu; el Bisbalet, la Cinta i els Capgrossos Carme i Caterina, acompanyats dels músics de les diferents entitats. Amb l’Associació Cultural Dessota, Petits Diables d’Igua lada i la Colla Gegantera del Bisbalet. Al Centre de dia Montserrat, Residència Igualada i Residència Colisée

21

18 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR Partit del 1er equip femení amb rival a concretar. Organitza Club Futbol Igualada. A Les Comes

18 h CERCAVILA TRADICIONAL Exhibició dels diferents balls i grups de foc i imatgeria en arribar a la plaça. Amb Ball de celebració dels Gegants del Barri de la Font-Vella. Presentacions a càrrec del Salero i el Saleret i celebració dels 15è aniversari de l’Associació cultural Dessota i el 20è aniversari de la Colla Gegantera del Bisbalet. Ho coordina: Associació Cultural Dessota i els Diables d’Igualada amb la col·laboració de la res ta d’entitats participants. Acte amb foc. Recorregut: plaça de l’Ajuntament, plaça de Pius XII, carrer de Custiol, rambla de Sant Isidre, carrer de Garcia Fossas, plaça de la Creu, carrer de l’Argent, plaça de l’Ajuntament. 19 h PARTIT D’HOQUEI PATINS DE FESTA MAJOR Partit d’hoquei patins IGUALADA HOQUEI CLUB – GIRONA CLUB HOQUEI. Ho organitza: Igualada Hoquei Club. Al pavelló d’hoquei de les Comes 19 h JORNADA FESTIVA A L’ESPAI CREATIU La MaCa #10anysmanel caro. Jornada en record a Manel Caro, activista igualadí i ferm defensor del patrimoni industrial del barri del Rec, que comptarà amb activitats artístiques i musicals a La MaCa, seu de l’associació Manel Caro. Ho organitza: Associació Manel Caro. A La MaCa, c. St. Antoni de Baix, 33 19 h LA CORTE DEL FARAÓN Adap tació de la coneguda sarsuela que l’Ate neu Igualadí ha preparat per celebrar la Festa Major 2022 i la Capitalitat de la Cultura Catalana 2022. 15 €. Al Teatre Municipal l’Ateneu 20 h PARTIT DE FUTBOL UE MONT SERRAT DE FESTA MAJOR, Memo rial Dr.Botet. Trofeu Ciutat Igualada. Ho organitza: Unió Deportiva Montserrat. Al camp de futbol de Les Comes 22h VERSOTS I BALL PARLAT del ball de DIABLES D‘IGUALADA. Acte amb foc. A la plaça de l’Ajuntament.

22 h CONCERT DE LAS KARAMBA Mescla multicultural entre Veneçuela, Cuba, Argentina, Panamà i Catalunya. A la plaça de Cal Font 22.45 h FESTIVAL IGUALADA ROCK CITY’22 El rock progressiu dels barce lonins Exxasens us faran viatjar fins a l’espai exterior sense moure-us d’Igua lada; (23.45 h) The Electric Alley porta ran el seu rock dels 70 i 80 en forma de “Hurricane”, el seu darrer treball; (00.45 h) els energics Ktulu, presents a la BSO de El día de la Bestia, us faran vibrar amb el seu metal industrial; (02 h) i la banda de punk-rock Crim portaran el seu acla mat “Pare Nostre que Esteu a l’Infern” a l’escenari de l’IRC. Horaris subjectes a canvis d’última hora. Al carrer Dr. Joan Mercader. Zona de barraques. 00 h BARRAQUES. Fins a les 7 h. Al ca rrer Dr. Joan Mercader 00 h CONCERT LÁGRIMAS DE SAN GRE Al Parc Central 2 h WE ARE THE ONES Fins a les 4h. Al Parc Central Cercavila tradicional AJUNTAMENT D’IGUALADA

Festa Major d’Igualada 2022 22 societat agost/2022 DA” Ho organitza: Club Ping Pong Igua lada. Al pavelló nou de Les Comes 18 h PARTIT DE FUTBOL AVI VETE RANS DE FESTA MAJOR, amb rival a concretar. Ho organitza: Agrupació Ve terans d’Igualada. Al camp de futbol de Les Comes

23publicitatagost/2022

10 h XX CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES ENTRE CLUBS DE CA TALUNYA Ho organitza: Club Bitlles Igualada. Al camp de bitlles del polies portiu Les Comes (davant de la piscina 10coberta)hOFICI SOLEMNE EN HONOR A SANT BARTOMEU A la Basílica de Santa Maria A la sortida, es farà el lliurament de l’ES TAMPA DE SANT BARTOMEU, obra de l’artista igualadí Roger Costa Campos Seguidament, TRADICIONALS ES PADATS a càrrec dels Moixiganguers d’Igualada amb els Grillats morats. RE PIC DE CAMPANES des de la Basílica i CERCAVILA D’ENTRADA A PLAÇA del seguici popular. Acte amb foc . Re corregut: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria i plaça de l‘Ajuntament.

9 h TORNEIG DE PETANCA FESTA MAJOR IGUALADA 2022 Ho organit za: Petanca Fàtima 2013. A les pistes de petanca del parc de Valldaura 9 h 1ª TROBADA VESPOGENES SCOOTER CLUB Els vehicles s’exposa ran a Cal Font abans i després de la ruta. Fins les 14 h. Ho organitza: Vespogenes Scooter Club. A la plaça de Cal Font 9.30 h CERCAVILA D’ANADA A OFI CI Ho coordina: Associació Cultural Dessota. Hi col·labora: FESTHI. Acte amb foc. Recorregut: rambla de Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça del Pilar, carrer del Born, plaça de l’Ajuntament, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc.

10 h LA FESTA MAJOR DEL RUG BI Ho organitza: Anoia Rugby Club. Al camp de futbol de Les Comes

12.15 h INICI DE LA DIADA CASTE LLERA DE FESTA MAJOR amb les colles: Colla Joves Xiquets de Valls, Xi quets de Reus i Moixiganguers d’Iguala da. Aigua de Rigat, empresa col·labora dora de la Festa, fa possible aquest acte. A la plaça de l’Ajuntament 18h BALLADA DE SARDANES a càrrec de l’orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Al carrer nou de Cal Font 18 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR del 1er equip masculí, amb ri val a concretar. Ho organitza Club Fut bol Igualada. Al camp de futbol de Les Comes 1 18.30 RETORN DEL SANT des de la Basílica de Santa Maria a l’església del Roser. Ho organitza: la FESTHI. Acte amb foc. Recorregut: plaça del Bruc, ca rrer de Santa Maria, plaça de Pius XII, carrer del Roser. 19 h ESPAI XARXA amb FILI BUS TERS, a càrrec de la Cia Mortelo & Man zani. Divertidíssima proposta de circ i pallasso, amb tècniques de circ. Ho coor dina: La Xarxa d’Igualada. Al carrer de Sant Jordi 19 h SWING AMB MON PETIT MÓN A la plaça de Cal Font 20 h ACTUACIONS DE LLUÏMENT I BALLS PARLATS del Ball de Bastons d’Igualada, Ball de Cercolets d’Igualada, Ball de Pastorets d’Igualada, Ball de Gi tanes i els Gegants Vells d’Igualada. Ho organitza: la FESTHI. A la plaça de Pius XII 20 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’ORQUESTRA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL A la plaça de l’Ajunta ment 20 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR, entre el SE ATENEU-Penya Blau Grana Igualada i equip a determi nar. Ho organitza: SE ATENEU-Penya Blau Grana Igualada. Al camp de futbol de Les Comes 1 LA REVETLLA POPULAR DE LES PLACES 23 h LA DIFFERENT ORQUESTRA La Gran Orchestra Internazionale Cu curella perd els seus músics abans del concert. Com si fossin les rates del Ti tànic han abandonat el vaixell al darrer moment i a l’hora del bolo només que den el pianista i el trompetista. Què han de fer? Suspendre’l? Tal com està el pati no poden abandonar. Hauran de reno var-se o morir. Ho coordina: La Xarxa d’Igualada. Al carrer de Sant Jordi 23 h TRIBUT A LADY GAGA A la plaça de Cal Font 23 h 9è RRRREC FESTIVAL #10anys manelcaro. Amb la presentació de “Mira enllà”, el primer disc de Daydream; Adrià Puntí (0:45 h) oferirà un repàs de la seva trajectòria i un tast del seu darrer treball “Benvingut d’esquena”; els gra nadins Apartamentos Acapulco (02 h) presentaran “El Año del Tigre”; Chaque ta de Chándal (3.30 h) portaran el seu disc protesta “Futuro, tú antes molabas”; i els Playback Maracas (05 h) tancaran la nit amb el seu directe immersiu i el seu treball debut, “Playback Maracas & The Electronic Moon Orchestra”. Al carrer Dr. Joan Mercader. Zona de barraques. 23 h BARRAQUES. Fins a les 7 h. Al ca rrer Dr. Joan Mercader 00 h BALL ORQUESTRA LA PRIN CIPAL DE LA BISBAL A la plaça de l’Ajuntament 00 h LA NOVA GIRA FLAIXBAC del VA PARIR TOUR Al xou musical del VA PARIR TOUR sonarà la millor música i l’escenari s’omplirà d’efectes visuals. La festa està garantida amb els locutors de FLAIXBAC: Carles Pérez, Mar Arans, Andreu Presas, Marc Frigola i l’humor del Gran Germán. No et perdis l’espec tacle més esperat, el definitiu, VA PARIR TOUR 2022. Fins a les 4 h. Al Parc Cen tral DILLUNS, 29 D´AGOST 11 h AMBAUKA amb l’espectacle BAS SAL ROCK Per passar un estiu ben fresc i divertit no hi ha res com una bona re mullada. Bassal Rock està creat especial ment per combatre la calor de la manera més original i festiva! Aquest espectacle uneix l’animació musical amb un seguit de recursos aquàtics dissenyats expres sament perquè cada gota d’aigua repar teixi un mar de felicitat! Bassal Rock està dissenyat amb sistemes que optimitzen Actuació castellera MOIXIGANGUERS D’IGUALADA

Festa Major d’Igualada 2022 24 societat agost/2022

DIUMENGE, 28 D’AGOST 8 h DIANA a càrrec dels Grillats morats, grallers dels Moixiganguers d’Igualada, amb la participació de grallers d’aquí i d’arreu. Ho coordina: Moixiganguers d’Igualada. Recorregut: plaça de l’Ajun tament, carrer de l’Argent, plaça de la Creu, carrer de Sant Simplici, plaça de Sant Joan, travessia del Vallès, rambla Nova, carrer de Santa Caterina, carrer de l’Aurora, carrer de Sant Magí, rambla de Sant Isidre.

25publicitatagost/2022

Festa Major d’Igualada 2022 26 societat agost/2022 i minimitzen la despesa d’aigua. Ho coordina la Xarxa d’Igualada. En cas de restriccions per sequera es durà a terme l’espectacle “De cap per avall”. A la plaça de l’Ajuntament 19 h CERCAVILA MENUDA i actua cions dels diferents grups en arribar a la plaça de l‘Ajuntament. Acte amb foc. Recorregut: plaça de l’Ajuntament, pl. de Pius XII, carrer de Custiol, rambla de Sant Isidre, carrer de Garcia Fossas, plaça de la Creu, carrer de l’Argent, plaça de l’Ajuntament. Seguidament, EL TONET I LA CONXI TA SE’N TORNEN A LA FEINA I ADEU-SIAU FESTA. Els acompanya ran tota la imatgeria que ha participat a la cercavila menuda. Des de la plaça de l’Ajuntament fins al Museu de la Pell 19.30 h CANTADA D’HAVANERES amb el grup ULTRAMAR A l’amfitea tre del parc de l’Estació Vella 20 h BALLADA DE SARDANES amb la COBLA CIUTAT DE TERRASSA. Amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanis ta d´Igualada. Al carrer nou del costat de la plaça de Cal Font 23 h PIROMUSICAL AQUALATA, a càrrec de Pirotècnia Turis. Hi haurà ser vei d’autobús fins al camp de futbol de les Comes. Al camp de futbol de les Comes

DIUMENGE 21 Jornada no-mixta (tarda): Taller Au todefensa, taller de pancartes, sopar, concert MAIO. Fins a les 2.30 h. PD DILLUNS 22 17h Tabalada (Cal Font, a càrrec de 19hProtons)Pregó (Pius XII) 20h Manifestació (Pius cap a Museu) Recorregut: plaça Pius XII, carrer del Roser, carrer Sant Jordi, rambla Ge neral Vives, carrer Òdena, carrer de l’Aurora, plaça de Cal Font, carrer Sant Magí, carrer Garcia Fossas, carrer de l’Argent, plaça de l’Ajuntament, plaça Pius XII. 21h Sopar de colles (Museu de la Pell) 22h Karaoke (Museu de la Pell) PD (Museu de la Pell) Fins les 2:30h DIMARTS 23 11h Coll@nadeta (Pius XII) 12h Vermut (Pius XII) 17h Jocs bèsties i Cursa de la síndria 19h Xerrada (Pius XII) 23h Rebuda Passacalle (plaça Pius 24hXII)Festa de la Passacalle (Museu de la Pell) Fins les 2:30h DIMECRES 24 12h Vermut Soundsystem (Museu de la 20.30hPell) Tria de les espurnes (Museu de la Pell) Fins les 2:20h Camionet de la Festa (surt del Museu de la Pell) Recorregut: carrer Dr. Joan Mercader, carrer del Sol, carrer de la Creueta, tra vessia de Sant Domènec, travessia del Vallès, rambla Nova, carrer de Santa Caterina, passeig Jacint Verdaguer, carrer d’Òdena, rambla de Sant Isi dre, rambla del General Vives, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei, carrer del Roser, plaça Pius XII, carrer del Cus tiol, carrer de la Concepció, passeig de les Cabres, plaça de la Creu, baixada de Sant Nicolau, plaça del Dr. Joan Merca der.

DIJOUS 25 11h Contacontes (Pius XII) 19h Taula Rodona (Pius XII) 21h Operació cigró (Museu de la Pell) A continuació Disco Cigró (Museu de la Pell) Fins les 4h DIVENDRES 26 12h Mercat de roba de 2ª mà (Pius 18hXII) O’Birring (surt de la Pius XII). Gimcana i cursa d’orientació per equips: amb inici i final a la plaça Pius XII i proves al Foment, a l’amfiteatre de l’Estació Vella i al carrer Dr Joan Mer 21hcader.Et falta tapa (Pius XII) 00h Concerts Apologia + Maluks (Pius XII) A continuació PD (Pius XII) Fins les 3/3:30h DISSABTE 27 12h Fes-ta el dinar (Rambla Sant Isi 19:30hdre) Tast de begudes de la terra (Pius XII) 21h Sopar Cercanit (Plaça Sant Mi 22hquel)Cercanit (Plaça Sant Miquel) Recorregut: plaça de Sant Miquel, ca rrer de Sant Jaume, carrer Custiol, plaça de Pius XII, carrer Custiol, carrer Nou, carrer Garcia Fossas, rambla Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça Pius XII 00h Concert Xillona (Pius XII) A continuació, PD (Pius XII) Fins les 6h DIUMENGE 28 00h Concerts Bredda i Ke te kalles (Pius XII) Fins les 7h PD (Pius XII) DILLUNS 29 00h Pujada de cadires al Clein (Ram bla Sant Isidre)

La Coll@nada

27publicitatagost/2022 Finançament 0% TIN SENSE INTERESSOS

/ DESSOTA 15 anys

Fa vint anys, un grup de famílies -veïns i veïnes del Barri de Santa Caterina, del Carme i de les seves tra vessies- van posar en marxa un projecte destinat a crear comunitat. Fer gran un barri al llarg i ample de la ciutat, representar barri i ciutat arreu dels Països Catalans. Aquí neix la Colla Gegantera del Bisbalet, una entitat oberta d’un barri de gent treballadora que ret home natge al geganter i escombriaire de la ciutat Jaume Bisbal. Som la colla que deu anys més tard incorporarà una geganta en forma pagesa anònima que ven bestiar al mercat de la plaça dels Porcs. I som -també- la colla que exporta el nom del barri en forma de capgrossos. Tota una declaració d’intencions, la forma d’entendre un barri que viu el seu dia a dia amb fal·lera per al seu veïnat, per la seva ciutat i pel seu país. Al llarg dels seus 20 anys d’història la colla dels caterinos ha vist passar persones nascudes arreu; assu mint la responsabilitat de mantenir viva aquesta flama d’un nosaltres que ens parla d’alguna cosa inexpli cable. Una fal·lera per la vida, per Igualada.

FESTHI Els 10 anys (i pico) de la FESTHI El maig de 2007 la selecció catalana de twirling és acceptada com a membre de ple dret. I és que el twirling és l’habilitat de fer girar d’una manera rítmica un bastó dissenyat per als jocs malabars. Com una majoret, el bastó vola cap al cel i veu els caps alçats veient les seves voltes. I és que, des del cel, tot es veu diferent i més petit, més reduït. Aquell mateix any, apareix un grup de gent que ho veu totalment al contrari. No veu les coses des de sobre sinó des “Dessota”. Neix la colla de portants de la imatgeria festiva de la ciutat. Un grup de músics, músiques, geganteres, geganters i portadores i portadors d’altres figures, que omplen els carrers i mos tren, de nou, que la vida sota de la imatgeria és alegre, festiva, familiar i divertida. Apareix, llavors, una entitat oberta, que es regeix per aquella màxima de “fal·lera, fal·lera, fal·lera gegan tera!”. Una entitat que sorgeix com un grup de grups, de colles d’amigues i amics que, des de petits, creixen junts i s’ho passen bé portant la imatgeria de la ciutat i fent sonar les seves músiques.

Des de la colla us convidem a viure aquesta Festa Major tan especial per a nosaltres amb aquesta fal·lera: a somriure, a ballar, a sentir-vos part d’Igualada. I quan toqui tornar a la feina, us demanem que no l’ente rreu del tot: us convidem a viure la ciutat amb ella, amb la nostra fal·lera! / COLLA GEGANTERA DEL BISBALET D’IGUALADA

20 anys de la colla gegantera del Bisbalet

Fal·lera f. [LC] Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc.

Festa Major d’Igualada 2022 28 societat agost/2022 El 2021 la FESTHI celebrava el seu 10è aniversari, però la pandèmia va obligar a posposar-ne el festeig. Un any més tard, es celebren els 10 anys (i pico) de l’entitat! Actualment són unes quantes les festes majors i altres esdeveniments festius a Catalunya reconeguts com a patrimonials. Festes reconegu des pel seu valor històric i tradicional, com les festes majors de Solsona, Reus, Tarragona, Vilafranca, Olot o Sitges. La ma jor part d’aquestes ciutats han bolcat els seus esforços per a mantenir els elements festius amb la dignitat que els seus an tecessors els han llegat. La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada pretén difondre i reivindicar aquest pas sat festiu tradicional d’Igualada segons criteris com: la fideli tat a la personalitat pròpia, el rigor en l’estudi dels documents i la seva anàlisi o interpretació, el coneixement d’una visió de context dins el panorama festiu global, la protecció dels prin cipals elements, etc. Ja des del seus inicis, la FESTHI ha generat un impacte positiu en la Festa Major amb la implicació del jovent, en el rescat del seguici i amb la recuperació de diversos actes i ele ments. La finalitat de la festa és lúdica i divulgativa, recuperar i treure el nostre passat local al carrer. Treballem per un mo del festiu d’arrel patrimonial per la ciutat d’Igualada amb una gran varietat d’elements del seguici representats amb cura i dedicació, un programa d’actes complet amb esdeveniments per a tothom, un incomptable nombre de col·laboradors, ba lladors, membres de colles, socis/es i resta de gent implicada amb un esforç incalculable, fet que considerem que li dona un pes molt gran dins el teixit associatiu de la ciutat. Construir la festa des del col·lectiu, teixint vincles i complicitats entre les entitats i les associacions de la ciutat és el bé més preu at que pot tenir una festa major. Precisament, la voluntat de fer partícips als ciutadans d’Igualada del projecte ha estat un dels eixos principals de la FESTHI. L’entitat, doncs, ha vetllat per a la recuperació del model festiu vertebrat al voltant de la Diada de Sant Bartomeu, per a la participació ciutadana a la Festa Major i per portar ponents tant locals com d’altres ciu tats per donar a conèixer els diferents models festius i els seus elements. /

Dessota mostra que la cultura popular té un recorregut vital, ja que les seccions estan formades per membres d’edats diferents, que s’adapten a les seves mides i capacitats, és per això que els infants, quan entren a l’entitat per fer ballar la imatgeria, comencen amb els Nanos (en Grouxo, la Nena, el Nen, la Iaia, el Pinxo i el Panxo); quan aquests infants comencen a entrar a l’adolescència, passen a portar els Petits Gegants d’Igualada; seguits dels Gegantons (Pia i Tomeu); els Capgrossos de la Ciutat (Petra l’Encanta dora, Rufus el Traginer, Martingales el Músic i Mosca l’Aviador); i, per últim, l’Àliga de la Ciutat, portada per joves que ja han arribat a la majoria d’edat. Quan els portadors i les portadores arriben, per dir-ho d’al guna manera, a l’edat adulta, passen a fer ballar els Gegants de la Ciutat, el Tonet el Blanquer i la Conxita la Teixidora. I totes aquestes figures, acompanyades dels músics: grallers, gralleres, tabalers i tabaleres. Dessota, durant aquests quinze anys, ha estat encapçalada per presidents de tot tipus, tots capficats per donar vida i continuació a la cultura popular, a l’associacionisme i en definitiva, a la passió per la imatgeria festiva. Sempre acompanyats de les persones que han format part de les juntes i que, amb molta il·lusió, han dedicat un gran esforç per fer, dia rere dia, una mica més gran aquesta família. Veure i viure la vida de “Dessota” afegeix un punt de vista més a tot plegat, ho redimensiona. Us es perem el primer divendres de mes al pati del Museu de la Pell. Canvia el punt de vista! Posa’t Dessota! de Dessota

29publicitatagost/2022

Una festa que podem gaudir amb els nostres pares però també amb els nostres fills. Quina invitació fa als igualadins i igualadines, també a la gent de fora, per gaudir d’aquests dies de festa? Aquest és l’any en què podrem recu perar la nostra Festa Major comple tament i, per tant, animo a tothom a viure-la al màxim. Segur que molts de nosaltres hem trobat a faltar, els darrers anys, alguns dels actes que vivíem habitualment, o també aquest punt social i de trobada en què es converteix per a molts igua ladins i igualadines la nostra festa Aquestgran. estiu hem vist, en els últims grans actes de la ciutat com l’Eu ropean Balloon Festival o l’Anòlia, que els igualadins i igualadines te nen ganes de tornar a participar i a gaudir d’aquestes activitats festives. Hem omplert més que mai els espais on s’han fet aquests esdeveniments amb públic d’Igualada i també del nostre entorn. Unes celebracions marcades pel civisme i el compor tament exemplar de tots els assis tents. Aquests darrers mesos, amb l’èxit de participació en la Mostra de Teatre, l’Anòlia o l’European Balloon Festival, entre altres, hem vist que Igualada torna a ser una ciutat d’esdeveniments? Sí. El passat Night Glow, amb el concert de Sopa de Cabra, és un dels esdeveniments més multitu dinaris que mai he vist a la ciutat. Pensem que aquesta Festa Major apunta cap a aquesta línia. Malgrat no tenir un acte puntual i únic sinó que en té moltíssims i diversos, ens permetrà veure que la ciutat no para gens. Som la ciutat que mai para, no només per Festa Major, ho som tot l’any.Aquest ha estat i continuarà sent un dels objectius del nostre govern, dinamitzar Igualada per què sigui la ciutat que que no s’atu ra i on cada cap de setmana hi hagi activitats diverses i per a tota mena de públic. En aquest aspecte hem convertit Igualada en una ciutat referent entre les ciutats mitjanes del nostre país, també pel que fa a esdeveniments i activitats. Aquest dinamisme comercial, esportiu, cul tural completa perfectament les po lítiques que com a ajuntament hem fet per promocionar i donar suport a aquests sectors. Estem convertint Igualada en un centre comercial a cel obert on no paren de passar co ses, activitats que fan més atractiva la nostra ciutat i fan que el comerç i la restauració es dinamitzin. També és positiu per les igualadines i Igua

TCM Després de dos anys marcats per la COVID, Igualada recupera una Festa Major amb el format d’abans de la pandèmia. Com serà la festa major d’enguany? Aquest any Igualada recupera una Festa Major de màxims, sense res triccions, amb 130 actes per a totes les edats i gustos. Per tant, serà una Festa Major que podem equiparar a les dels anys anteriors a la pandè Desprésmia. de dos anys marcats per la COVID —l’any 2020 no es va fer Fes ta Major i l’any 2021 es va fer, però amb restriccions—, volem que els igualadins i les igualadines puguin gaudir de nou la Festa Major de la ciutat amb els actes habituals, amb la cultura, la música i la diversió de sempre i també amb el civisme i la responsabilitat que ens ha carac teritzat aquests anys de pandèmia. Demanem que la gent sàpiga gaudir de la festa, però que ho faci amb res pecte i seny. Tenim la sensació que serà una Fes ta Major molt celebrada per la gent, molt participada, la gent s’abocarà al carrer i farà una immersió total en uns dies d’alegria i felicitat. La Festa Major d’aquest any serà, també, una oportunitat perquè co lles i entitats surtin de nou al carrer i puguin mostrar el treball i la fei na que no han deixat de fer durant aquest temps de restriccions, i per què puguin tornar a gaudir de la seva cultura i tradicions i puguin tornar a fer el que més els agrada que és ex hibir-ho als ciutadans, sobretot als més petits. Les associacions igua ladines es mereixen una gran Festa TambéMajor. cal remarcar, en aquest sen tit, que Igualada és aquest any Capi tal de la Cultura Catalana i la Festa Major servirà, també, per mostrar al territori el nostre múscul cultu ral farcit de tradicions lligades a una festa que compta amb entitats i as sociacions que són el veritable mo tor d’aquesta celebració. Què destacaria d’aquest progra ma d’actes que esmentava? Tots els actes són importants. Junt amb els actes més tradicionals no hi faltaran, per exemple, les visites guiades que cada any mobilitzen a molts igualadins i igualadines i que aquest any mostraran terrats amb vistes impressionants de diferents edificis de la nostra ciutat, un d’ells el de Cal Maco, que serà un dels punts centrals de la visita. Aquesta és una de les cireretes del programa. Els igualadins seran els primers que veuran aquesta recuperació d’un pa Marc Castells Berzosa Batlle d’Igualada trimoni de la ciutat que es convertirà en un centre d’atenció als visitants i, a la vegada, també acollirà les perso nes que vulguin hostatjar-se en un lloc molt digne d’Igualada, vinculat a aquesta tradició de ser ciutat de pas, en aquest cas del Camí de Sant Ignasi però també del Camí de Sant AJaume.aixòs’hi sumen actes tan diversos com l’obra de teatre amb un marcat accent igualadí amb l’aposta que fa aquest any l’Ateneu, la recuperació de les barraques, concerts per a tots els públics, el piromusical... També vull destacar l’aproximació de la Festa major als barris d’Igua lada amb l’engalanament de dife rents carrers, el repartiment dels domassos per col·locar als balcons i diferents actes com les matines que s’iniciaran des de diversos punts de la nostra ciutat.

És, doncs, una Festa Major per a tothom? Sí, és una festa que s’allarga del 22 al 29 d’agost; són vuit dies amb una gran quantitat d’actes en què es ba rreja des de la veneració a Sant Bar tomeu fins a la voluntat de molta gent per divertir-se, fent una Festa Major que no para, dia i nit. La Fes ta Major és un espectacle per a to thom, en què tothom se senti acollit.

Festa Major d’Igualada 2022 30 societat agost/2022

“Les associacions igualadines es mereixen una gran Festa Major.”

“Som la ciutat que mai para”

“La Festa Major servirà, també, per mostrar al territori el nostre tothomsónsociacionslligadesculturalmúsculfarcitdetradicionsaunafestaquecomptaambentitatsias-queelveritablemotord’aques-tacelebració.”“LaFestaMajorésunespec-tacleperatothom,enquèsesentiacollit.”“Somlaciutatquemaipara,nonomésperFestaMajor,hosomtotl’any.”“HemconvertitIgualadaenunaciutatrefe-rententrelesciutatsmitja-nesdelnostrepaís,tambépelquefaaesdevenimentsiactivitats.”“Estemconver-tintIgualadaenuncentrecomercialacelobertonnoparendepassarcoses,activitatsquefanmésatrac-tivalanostraciutatifanqueelcomerçilarestauracióesdinamit-zin.TambééspositiuperlesigualadinesiIgualadinsqueviuenenunaciutatdinàmi-ca,atractivaionesviumoltbé.”“Estemcon-vençutsqueseràunafestasegura.” “

Simulació virtual del futur biollac del Parc Central AJUNTAMENT

D’IGUALADA Festa Major d’Igualada 2022 32 societat agost/2022

“Igualada és una ciutat on es viu molt bé, amb una alta qualitat de vida, amb un entorn magnífic on pots trobar diferents ambients i espais. Que Igualada no pari mai és bo per al comerç, per a la restau ració, per serveis...als” del“L’oberturacentrede visitants per metrà mostrar no només els d’Igualadaatractiussinótambéelsdela comarca, per què hem de ser i som la capital de la comarca. Tenim molts actius.” “Igualada és una deindustrialciutatiserveis, però nosal tres fermamentcreiem que també pot ser una ciutat turística.”

Sí, una de les nostres apostes clau ha estat que Igualada sigui ciutat uni versitària. Les obres del Campus Sa lut avancen a bon ritme. I el que ens semblava un somni, tenir un miler d’estudiants universitaris a Iguala da, serà una realitat el 2025. Quan veig entrar d’alcalde la UPC em va dir que tancaven i que, per tant, ens quedàvem sense res. Hem treballat intensament per capgirar la situació i veure complert, aviat, el somni de tenir mil estudiants universitaris a la ciutat. Abans ha esmentat la inaugura ció, el pròxim setembre, de Cal Maco. Què representarà aquest espai per a Igualada? Cal Maco ens permetrà obrir-nos al món, als ciutadans que ens vulguin conèixer, gràcies al centre de visi tants i a l’alberg de pelegrins. Els peregrins del segle XXI… Sí. Fa cinc-cents Sant Ignasi va passar per Igualada, on es va aturar per comprar un vestit. Això indica que algú va confeccionar aquest vestit i que, per tant, hi havia indústria; i que algú el va vendre, ja que hi havia comerç. Fa cinc-cents anys! No hi ha gaires ciutats que puguin dirho. Aquest també és un missatge de futur: els peregrins del segle XXI, a Igualada, es podran comprar roba, com va fer Sant Ignasi, de marques igualadines: sabatilles Munich, mi- tjons del Punto Blanco, sama rretes i pantalons tècnics de Tuga i els tubulars de Buff. Potser no hi ha cap ciutat al món on succeeixi això. Aquesta és una bona manera d’exhi bir i prestigiar el passat i, a la vegada, mostrar el present i el futur. Amb el Camí Ignasiàtindrem, a més, un element atractiu i potentíssim per explicar la nostra història i també el nostre futur que passa per la inno vació i per ser un territori d’acollida que cuida el seu paisatge i entorn.

“

ladins que viuen en una ciutat dinà mica, atractiva i on es viu molt bé. Després de l’aturada marcada per la COVID hem reprès aquesta activitat constant a la nostra ciutat. Ho hem vist en esdeveniments i també, dia a dia, al Parc Central, per exemple. Pròximament, amb la Festa Major, la Fira de Setembre o la inauguració de Cal Maco viurem de nou en una ciutat que no para i on sempre hi ha activitats atractives per fer i gaudir. Vostè demana civisme i respon sabilitat a la ciutadania. Serà una Festa Major segura? Som conscients de la percepció que tenen molts ciutadans sobre el tema de la seguretat. Des de l’ajuntament ja hem fet diverses reunions amb els cossos de seguretat, amb els Mos sos d’Esquadra i amb la Policia Lo cal, per tal de garantir que aquesta sigui la tònica dels actes de la Festa Major: espais segurs, lliures d’agres sions i on tothom pugui gaudir la festa. Volem que tothom se senti protegit i segur. Estem convençuts que serà una festa segura. També cal destacar els Punts liles, que ens mostren que tothom s’ha de sentir segur en aquesta Festa Major. Fem un repàs de l’actualitat? En quin moment es troba Igualada? Què està passant a Igualada ac tualment? El dinamisme comercial, cultural, esportiu... de la ciutat és evident. Igualada és una ciutat atractiva i molt activa. Hi ha gent que ve a viu re a Igualada o que ve a gaudir de la nostra ciutat. Aquesta és una dinà mica molt positiva. Els igualadins la podem gaudir els 365 dies de l’any i els que venen de fora, si volen gau dir de la gastronomia, del nostre comerç, etc., són molt benvinguts. Després de la COVID anem recupe rant amb rapidesa tota la potència que volem donar a la nostra ciutat. Igualada és una ciutat on es viu molt bé, amb una alta qualitat de vida, amb un entorn magnífic on pots trobar diferents ambients i espais. Que Igualada no pari mai és bo per al comerç, per a la restauració, per als serveis... El Govern de Catalun ya reconeixia fa poc que, junt amb Manresa, som un dels eixos comer cials més dinàmics del país. D’ara fins a Nadal hi haurà coses cada cap de setmana... No pararem. Una de les coses que passaran aviat serà la inauguració de Cal Maco… Estem a punt de veure els fruits de la nostra aposta per potenciar el tu risme d’Igualada. Aquest setembre inaugurarem l’alberg de peregrins de Cal Maco, que també acollirà un centre d’atenció als visitants, que serà el punt més visible d’aquesta voluntat de la ciutat d’obrir-se al món mostrant el seu patrimoni, his tòria, paisatges, gastronomia... Fins ara érem una ciutat amb una vocació de mostrar-se, de ser atrac tiva. L’obertura del centre de visi tants permetrà mostrar no només els atractius d’Igualada sinó també els de la comarca, perquè hem de ser i som la capital de la comarca. Tenim molts actius. Aposten, des del seu govern, pel turisme? Igualada és una ciutat industrial i de serveis, però nosaltres creiem fermament que també pot ser una ciutat turística. Hem fet un vídeo de ciutat ‘L’abraçada d’Igualada’, que vàrem encarregar a un grup de joves artistes de la ciutat, un vídeo que ja no ensenya sinó que insinua tot el que pot donar de si la nostra ciutat. Tenim clar que el que som i el que tenim ho hem de vendre. Ens hem de treure aquesta pulsió de timidesa que ens fa pensar que algú de Reus o de Girona no vol conèixer-nos. Som una ciutat molt interessant. Inte ressantíssima! Quins projectes destacaria dels que s’estan fent o es faran aviat a Igualada? Com a govern de la ciutat d’Igualada hem fet els deures i tenim engegats projectes de ciutat que faran que Igualada sigui més forta i destaqui en diversos àmbits. Són projectes molt importants, claus i vitals per al futur d’Igualada. Un d’aquests projectes són les obres de la connexió amb la Ronda Sud, que ja s’estan duent a terme i que canviaran la fisonomia de la nostra ciutat, millorant espectacularment la mobilitat de la ciutat; més de 4000 vehicles deixaran de creuar Igualada cada dia, ja que podran connectar amb l’autovia i l’eix diago nal de forma directa. Igualada és una ciutat ben connec tada pel nord, per l’est i l’oest... i molt mal connectada pel sud. De fet, es produeix una sobre dimensió de trànsit de vehicles entorn de l’avin guda Montserrat i de l’avinguda Ca resmar que es resoldrà amb l’enllaç a la ronda sud. Aquest agost han co mençat les obres de la connexió així com les del carrer Misericòrida fins al passeig, amb la qual cosa tindrem un eix que connectarà Igualada amb la ronda sud per poder enllaçar amb l’A2, la C15 o la C37. A més, s’estan fent les obres d’am pliació de la C15, que és la comuni cació vertebral del Penedès, unes obres molt beneficioses per a Igua Leslada.obres de la Ronda Sud són molt importants, especialment per treu re aquests 4.000 vehicles del centre. A tocar d’aquest enllaç s’estan fent les obres de construcció del nou Campus Salut. És aquest un dels altres grans projectes de la ciutat?

33publicitatagost/2022

Festa Major d’Igualada 2022 34 societat agost/2022 Parlant de paisatge i entorn, un altre projecte és el de l’Anella Verda. En quina situació es tro ba? Sí, bon exemple d’això que comen tava sobre la cura per l’entorn és el projecte de l’Anella Verda, que con necta la nostra ciutat amb la natura permetent-nos gaudir d’espais na turals a tocar de casa nostra. Espais cuidats que ens permeten fer salut. Estem a punt de tenir totalment connectats els 13 quilòmetres que conformen l’Anella Verda d’Iguala da. Ara licitarem el darrer tram, que va des de la carretera de les Maioles, seguint les antigues Guixeres, fins a l’escola Dolors Martí. És una mirada a un entorn privilegiat que tenim i que hem de mantenir i preservar. És un projecte molt ambiciós que vam iniciar fa deu anys i que ara tanca Enrem.aquest àmbit també hi ha el projecte de la Via Blava, en què la Diputació de Barcelona fa set anys que hi està treballant, essent jo un dels impulsors. L’Incasòl ja està fent les expropiacions i la Diputació ja ha licitat les obres de la Via Blava a l’Anoia, un projecte molt difícil tèc nicament. Aquesta és una bona no tícia. També s’han iniciat les obres d’ampliació del Parc Central, un dels grans projectes del seu go vern L’ampliació del Parc Central amb un parc d’skate i el biollac està, efecti vament, executant-se. Després de cinc anys d’èxit, des de la seva inau guració, ampliarem el Parc Central dotant-lo d’un parc d’skate, un pro jecte que es va fer gràcies a un pro cés participatiu que va comptar amb la col·laboració de més d’un miler de joves i adolescents d’Igualada. Serà un espai on fer esport, gaudir en família, amb zones per al joc infan til, i que també podrà acollir com peticions d’alt nivell. Aquest espai també posarà Igualada al mapa de l’esport mundial. Molts esportistes d’elit vindran a Igualada per prepa rar-se per als jocs olímpics de París del 2024 en què l’skate serà esport Aolímpic.banda, també tindrem un biollac de més de 1.500 m², que s’omplirà d’aigua freàtica i que serà un refu gi per a la biodiversitat. Alhora, el projecte contempla que aquest en torn esdevingui una illa climàtica, amb vegetació i arbrat, que ajudarà a rebaixar la temperatura de la zona. Aquest projecte d’ampliació farà del Parc Central un parc del segle XXI, esdevenint un referent pel que fa a la sostenibilitat i la biodiversitat i un punt on formar els nostres infants sobre el cicle de l’aigua, la cura dels animals i la diversitat d’espècies na turals. Ens envolta la natura i ara la posarem al mig de la ciutat perquè la gent la gaudeixi. Que els avis i àvies, els nets, les famílies… puguin gaudir d’un espai acollidor, una illa climàti ca de la ciutat. És un projecte d’una gran rellevància. Estic convençut que serà un èxit. Un projecte que ha suscitat algu nes veus crítiques… Cap gran projecte s’ha fet sense crí tiques. De fet, ja hi va haver crítiques quan vam fer el Parc Central i ara ningú en prescindiria. A aquestes veus crítiques els diria que confiïn en el projecte i que s’informin per tal de conèixer-lo. Les empreses que l’estan duent a terme fomenten els valors paisatgístics però alhora els valors de la sostenibilitat. Estan convençuts que serà una gran ri quesa per a la ciutat en biodiversitat i sostenibilitat. Les queixes es fan aprofitant la conjuntura que estem en una època de sequera. Ens diuen que es malgastarà aigua. No és veri tat. El biollac s’omplirà amb aigua freàtica, que és l’aigua que passa per sota la ciutat i que col·lapsa la depuradora de Vilanova del Camí. L’Agència Catalana de l’Aigua ens demana que resolguem aquest pro blema. Aquesta aigua la redirigirem per omplir el biollac. Només una vegada, després la mateixa aigua recircularà. El Parc Central també es rega amb aigua freàtica. L’aigua freàtica provoca molts problemes. Insisteixo, estic convençut que serà un projecte exitós i molt interes sant. Parlant de sequera... Quines mesures ha pres l’Ajuntament d’Igualada davant aquesta situa ció? Amb la connexió amb la xarxa de la Llosa del Cavall, l’any 2019, que permet l’abastiment d’aigua del Ter-Llobregat, Igualada va fer els deures i es va preparar per estar co berta davant d’episodis de sequera que facin reduir notablement els ni vells de l’aqüífer Carme-Capellades. Aquesta connexió permet reduir molt la demanda de l’aqüífer i per met anar recarregant i tornar a l’ús ambiental de l’aqüífer Carme-Cape llades, que fins ara patia problemes de sobreexplotació que també afec taven la qualitat de l’aigua. Per tant, amb aquestes noves connexions, vo lem la màxima qualitat de l’aigua de boca de la gent d’Igualada. Esperem que els municipis que encara no han fet aquest pas, es connectin a aques ta xarxa de subministrament per tal de permetre que aqüífer es reompli. Fins al moment les mesures que l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet activar a la ciutat d’Igualada afecten només a les fonts ornamentals que s’han buidat, a la neteja i al rec pú blic que es pot fer en hores de baix sol i amb aigua freàtica com sempre s’ha fet a la nostra ciutat.

Continuem treballant en l’acces sibilitat de carrers i places perquè el 2025 tots els passos de vianants siguin accessibles. Amb l’asfaltatge del Passeig també fem un pas més en la seguretat i pacificació d’aques ta via tan important de la ciutat. També s’han pres mesures pel que fa a la seguretat ciutadana. És cert que hi ha hagut una certa percepció en la ciutadania que hi ha algunes mancances o problemes en seguretat a la ciutat. Aquest és un tema seriós i que centra el nostre go vern. En el pressupost per al 2023, pel que fa a les polítiques de segu retat ciutadana, hem incrementat un 6% les partides, que destinarem a una major presència policial als carrers i a l’adquisició de nous vehi cles per a la policia local. Hem incre mentat en 15 els agents de la policia local; els últims 8 agents s’incorpo raran aquest mes d’octubre. També hem col·locat càmeres de seguretat, ampliant amb una vintena aquests dispositius que se sumen als ja exis tents. Aquestes càmeres s’ubiquen i s’ubicaran en entrades, sortides i zones de gran trànsit de persones i vehicles dins del projecte d’amplia ció i modernització de la seguretat d’Igualada. La competència en segu retat ciutadana és dels Mossos d’Es quadra i els hem demanat que facin més patrullatges a peu, que ja van fer a l’inici del seu desplegament i que van ser molt ben vistos per la ciutadania. Malgrat que les dades diuen que Igualada és una ciutat segura, si els ciutadans poden tenir algunes percepcions negatives, no saltres hem de fer accions com les que he esmentat per tal que la gent se senti bé. El seu govern ha presentat en els últims mesos diversos nous pro jectes de zones blanques. Nosaltres apostem per les zones blanques d’aparcament que perme ten estacionar en zones properes a punts d’interès, centres de serveis o zones comercials, deixar el vehi cle aparcat i accedir-hi a peu. Les zones blanques facilitaran l’esta cionament dels vehicles en aquests espais, evitant la contaminació de “Fins ara hem viscut sota un tel, sota una capa de timidesa que d’esquinçarhempermostrarcomsom.”“LaconnexióamblaRondaSudcanviarà la fisonomia blavaElconnectarmobilitatrantciutat,d’Igualadamillo-especta-cularmentladelaciutat;mésde4000vehiclesdeixarandecreuarIgua-ladacadadia,jaquepodranambl’autoviail’eixdiagonaldeformadirecta.”“Unadelesnostresapos-tesclauhaes-tatqueiguala-dasiguiciutatuniversitària.queenssem-unsomni,tenirunmilerd’estudiantsuniversitarisaIgualada,seràunarealitatel2025.”

Expliqui’ns més projectes… Un projecte que potser no és molt vistós, però que és molt important, és que Igualada es converteixi en una ciutat accessible al cent per cent. En aquest sentit, no parem.

“ Simulació virtual del soterrament de l’estació de ferrocarril AJUNTAMENT D’IGUALADA

35publicitatagost/2022

“ CO₂ dels cotxes que ara donen vol tes buscant un aparcament que no existia fins ara i fent molt més flui da i amable la mobilitat en les zones densificades de la nostra ciutat. Per ser una gran ciutat comercial hem de tenir aparcaments. No només per als igualadins, sinó tam bé per a la gent que vingui de fora, perquè això generarà una alta ofer ta. Volem ser un centre comercial a cel obert i per això són necessaris els aparcaments dissuasoris. Hem de facilitar que la gent vingui a Igua lada i que no la col·lapsi, que pugui aparcar còmodament. En aquests moments tenim dos projectes en marxa. Un, que està en fase de fi nalització, és a la zona del barri del Sant Crist i que també donarà servei al Tanatori, que es col·lapsa habi tualment. L’altre és el que hi haurà a ponent, entorn de l’Escorxador i de l’Asil del Sant Crist, i que donarà sor tida a una problemàtica que tenim amb els pares i mares que porten els fills a l’Escola Pia, amb la gent que es va renovar el passaport a la poli cia;, amb els mateixos usuaris de la llar del Sant Crist, amb els comerços de l’avinguda Balmes, que és un dels “Aquest projecte naquelesinfantsmarCentralfaràd’ampliaciódelParcunparcdelsegleXXI,esdevenintunreferentpelquefaalasos-tenibilitatilabiodiversitatiunpuntonfor-elsnostressobreelcicledel’aigua,lacuradelsani-malsiladiver-sitatd’espèciesnaturals.”“Continuemtreballantenl’accessibilitatdecarrersiplacesperquèel2025totselspassosdevianantssiguinaccessibles.”“MalgratquedadesdiuenIgualadaésunaciutatse-gura,sielsciu-tadanspodenteniralgunespercepcionsnegatives,nosaltreshemdeferaccionscomlesqueheesmentatpertalquelagentsesentibé.”“Volemseruncentrecomer-cialacelobertiperaixòsónnecessariselsaparcamentsdissuasoris.”“ElPladirec-torurbanísticdel’activitateconòmicadelaConcad’Òde-ésunprojecteclauperalfuturd’Iguala-daidelaConcad’Òdena.Senseaixònohihafutur.”“Hemdege-nerarllocsdetreball.Éselprincipalpro-blemaambquèenstrobemelsalcaldesdelaConcad’Òde-na.Hemdegenerarfeina,ilafeinas’acon-segueixenge-nerantespaisons’ubiquinempreses.Empresesque,amésvolenve-nir.Nopodemanarencontrad’això.”

El passat mes de juliol es va apro var el pressupost per al 2023. Quins punts en destacaria? En el context actual de sortida d’una de les situacions més complexes de la història recent, com ha estat la pandèmia de la COVID, i davant d’un escenari econòmic mundial marcat per la invasió d’Ucraïna, l’in crement de preus i possible reces sió, l’aprovació del pressupost per a l’any vinent garanteix que la ciutat d’Igualada continuï invertint en mi llores, no deixi ningú enrere i refer ma els projectes estratègics de futur amb l’objectiu de continuar exercint el lideratge entre les ciutats mitja nes del país la dècada vinent. El pressupost aprovat aquest ju

15% en la inversió en aquest àmbit, és un tema cabdal pel nostre govern.

nivell de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Igualada i la urba nització del traçat fins a l’estació terminal. Aquest és un projecte molt reclamat i esperat a Iguala da des de fa dècades. El veurem? És un projecte que sembla que avança a bon ritme —tot i que jo pugui ser una mica escèptic—, però sembla que va en la bona direcció. Personalment, hi he lluitat des de fa molts anys. M’ha desenganyat el Govern de Catalunya, en el passat, ja que no ha arribat mai. Ara, però, té una partida pressupostària con signada i han avançat en l’estudi informatiu. Ja només queda fer el projecte executiu i fer la licitació de l’obra. Suposarà un canvi radical. La gent s’ha d’imaginar que on ara hi ha l’estació hi haurà un gran parc, de més de cinc mil metres quadrats, que s’allargarà seguint el lateral del carrer del Carrilet i de l’escola Ga briel Castellà, creant un gran espai públic. Es generarà un gran espai urbà als barris de Montserrat i del Sant Crist, amb moltes oportuni tats de futur. Tindrà un aparcament de tres-centes places, que podrà Parlem d’habitatge, l’Ajunta ment segueix amb la campanya de subvencions per a la rehabi litació de pisos buits. Quina res posta ha tingut? Efectivament, actualment tenim obertes les sol·licituds per una nova edició d’aquesta campanya que fi nança fins a 20.000 € per rehabilitar pisos en desús i, a canvi, posar-lo du rant cinc anys a la borsa de lloguer assequible de l’Ajuntament. Aquest és un projecte d’èxit. Fixi’s, l’any passat vam comptar amb 52 sol·lici tuds que passaran a engrandir l’ofer ta de pisos de lloguer assequible de la nostra ciutat. Hem tingut un molt bon retorn del projecte per part dels propietaris que han pogut moder nitzar els seus habitatges i llogar-los amb la seguretat que aporta la bor sa municipal. Aquells propietaris que vulguin participar de l’edició d’aquest any del programa de re habilitació encara hi són a temps. A banda no oblidem altres projec tes com la masoveria urbana o la rehabilitació de façanes que com plementen les nostres polítiques d’habitatge. El pressupost de l’any vinent contempla un increment del liol situa un cop més les polítiques de Junts per Igualada al costat de les persones i les seves necessitats, destinant 5,7 milions d’euros per a polítiques socials i d’habitatge, i 6,1 milions d’euros en millores a tots els barris de la ciutat. Les actuacions més destacables, entre altres coses, són continuar millorant el dia a dia de la gent, treballar per a l’accessi bilitat i fer més amables les zones verdes i els espais urbans. Generar polítiques d’impuls del comerç, com la creació de noves zones d’aparca ment gratuïtes blanques i taronges que facilitin l’activitat econòmica de la ciutat i donin servei a veïns. I en aquest sentit, el pressupost també preveu, com apuntava abans, un in crement important en polítiques de seguretat: més agents de policia pa trullant al carrer i més recursos per ser encara més contundents contra l’incivisme. Finalment, li he de preguntar per un altre projecte que també ha provocat molt debat: el Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena. En quin punt es troba? És un projecte clau per al futur d’Igualada i de la Conca d’Òdena. Sense això no hi ha futur. Els set al caldes de la Conca d’Òdena fa anys que estem treballant per impulsar la creació de llocs de treballs, per tirar endavant iniciatives que permetin crear ocupació de manera intensiva. Nosaltres volem empreses indus trials. Ens agradaria que vinguessin empreses multinacionals, que facin indústria, que és el pal de paller d’un país que sigui pròsper, pels llocs de treball de qualitat que crea, pels sous que genera, per les pensions que venen vinculades després a aquests sous. Aquests parcs empre sarials que hem de crear a la Con ca d’Òdena són bàsics per al futur. També hi ha resistències. Com deia abans, tots els projectes que han tin gut una rellevància important per a la ciutat, tots han tingut veus en contra. Però estic convençut que és un projecte molt important per al futur d’Igualada i de la Conca d’Òde na. A la Conca d’Òdena tenim disset mil hectàrees de bosc, sis mil d’agrí coles i fins ara sis-centes d’indus trial. I en passarem a tenir set-cen tes. Per a la majoria dels ciutadans la màxima preocupació és la manca de feina, de llocs de treball. Hem de generar llocs de treball. És el princi pal problema amb què ens trobem els alcaldes de la Conca d’Òdena. Hem de generar feina, i la feina s’aconsegueixen generant espais on s’ubiquin empreses. Empreses que, a més volen venir. No podem anar en contra d’això. Ho hem de fer molt bé, amb tota l’harmonia paisatgís tica, cuidant el paisatge i l’entorn, que la gent se senti còmoda. Fins ara s’ha fet amb una gran delicadesa, en aquest sentit. Durant el procés d’exposició pública s’han presentat al·legacions que s’estan estudiant. Espero que a finals d’any s’aprovi definitivament el projecte que ens permetrà convertir-nos en un terri tori on es visqui molt bé. atractius comercials més potents de la ciutat. I ho farem d’una manera molt respectuosa, posant espècies arbustives, arbres que donaran om bra... També ampliem les zones ta ronja, que han tingut un gran èxit. Què ha provocat això? Doncs, per exemple, que l’entorn de la Sagrada Família i del Punto Blanco, un lloc on era difícil trobar una oferta co mercial gran i on també era molt di fícil aparcar, ara ja no queden gaire bé locals. Està pràcticament tot ple. Això és molt important. I nosaltres continuarem apostant per les zones blanques i taronges a la ciutat. Per què és un model que funciona. El passat 12 de juliol es va publi car al Diari Oficial de la Genera litat de Catalunya l’estudi infor matiu per a la supressió del pas a ser utilitzat per als ciutadans que vulguin anar als comerços i equipa ments de la zona i pels usuaris del CAP, per exemple. Resoldrem un problema del pas a nivell, que no té ca sentit al segle XXI. Tinc la sensa ció que ara va de bo… Parlant del tren, ha sortit a la llum la possibilitat que se su primeixi la línia directa des d’Igualada a Barcelona, amb un transbordament obligatori a Martorell. Què ens en pot dir? Tinc les garanties, per part de Fe rrocarrils de la Generalitat de Cata lunya, que això no succeirà. Mentre jo sigui alcalde, això no passarà. Ens han dit que només ho farien amb el consens dels municipis i ja els vaig avançar que el meu, de consens, no el tindran.

Festa Major d’Igualada 2022 36 societat agost/2022

37publicitatagost/2022

dio, tens una faceta de pregoner també? És el segon. Vaig ser pregoner de la Festa Major de Tavertet, que és un poble on estiuegem des de fa cator ze o quinze anys, a Osona. I m’ho va demanar l’alcalde deu fer sis anys i em va agradar molt l’experiència, tot i que conec molt més Igualada que Tavertet, però informant-me i parlant amb els veïns, mirant què fan i què t’expliquen del poble ho vaig poder fer. També ets guionista, per què? Jo sempre he sigut de fer coses creatives i poc serioses. Ja des de petit m’agradava escriure, m’agra

“Jo sempre he sigut de fer ceativescosesipocserioses”

MARC SOLER RIERA Què és per a tu la Festa Major d’un poble? No es pot dir poble aquí, no? (riu). Per habitants Igualada és una ciu tat, però per la vida social i la par ticipació dels habitants jo diria que sembla més un poble, esteu molt units i feu moltes coses. Jo, que soc de Badalona, no estava gaire acos tumat, fins que vaig començar a venir a veure la família de la meva dona aquí a Igualada, a viure tant una Festa Major. A Badalona és di ferent, ara s’hi deuen haver posat més les piles, però aquí a Igualada la Festa Major és com una cloenda de la temporada, festiva, una de mostració de mobilització social i cultural i de capacitat de fer un munt de coses que em sembla molt bonica i més aquí a Igualada que els actes duren gairebé una setmana sencera i n’hi ha per a tots els gus tos. Per a mi una Festa Major és aquesta manera de tancar l’any i, en certa manera, començar-lo, és un punt d’inflexió a l’agenda de les persones. Seràs el pregoner d’enguany, què significa per a tu? Em fa molta il·lusió perquè sempre he pensat que el fet de ser pregoner o pregonera és un reconeixement a la teva feina, a la teva implicació a la ciutat, a la teva projecció labo ral... I aquest any m’han triat a mi i m’il·lusiona molt. És posar veu a tot el que em genera i suggereix una Festa Major i tot el que em sugge reix Igualada que és una ciutat que m’estimo i que és la meva segona ciutat. Quina relació tens amb Iguala da? Estic casat amb una igualadina des de fa vint anys, però en fa vint-iset que ens coneixem i des de ben aviat que vaig començar a venir aquí els caps de setmana o tempo rades més llargues. Ara perquè els nostres tres fills tenen activitats, però abans pujàvem cada cap de setmana, de divendres a diumen ge i fèiem molta vida per aquí. He estat molt implicat en el que passa aquí sempre, gairebé més que amb la meva ciutat. Ens pots avançar alguna cosa sobre el pregó? Hi estic rumiant, perquè són els meus deures d’aquest estiu. Ja que sóc una persona que es dedica a l’entreteniment i a l’humor m’agra daria que el pregó fos una cosa dis tesa, sense perdre de vista el que ha de ser un pregó, però fer-ho en un format una mica original, amb un punt de vista diferent i una mica actualitzat. Que no sigui el clàssic toston de deu minuts sinó que sigui divertit i entretingut i que la gent que ho estigui seguint, que entenc que estaran pendents d’altres coses a part del que jo estic explicant, no se sentin decebuts i no s’avorreixin, sobretot. Ets conegut pel món de la rà Quim Morales Comunicador. Dirigeix i presenta L’última hora d’El matí de Catalunya Ràdio. Serà el pregoner de la Festa Major d’Igualada Festa Major d’Igualada 2022 38 societat agost/2022 dava dibuixar, inventar-me his tòries, escriure contes i això és el que he anat fent tota la vida. Vaig estudiar comunicació audiovisual amb la voluntat de ser director de cinema, però vaig conèixer en pro funditat la ràdio, que ja l’escoltava molt, i vaig començar a fer ràdio. I per a mi això significa fer entreteni ment, hi ha qui ho fa per informar i donar un servei social, jo crec que també és un servei públic entrete nir i fer riure a la gent durant una hora o dues o el temps que et donin en antena. I el fet de ser guionista va lligat al fet que m’agrada escriure i que, per exemple, quan vaig estar a la productora Minoria Absoluta que fèiem ràdio, un programa de tele per aquí, un altre per allà, tots acabàvem fent de tot i llavors vaig entrar en una faceta de guionista més constant. A internet et descriuen com a periodista, guionista i escriptor i tu a Twitter com a “aquell de la ràdio”... Sí, crec que és el més fàcil i és com em defineix la gent que em veu pel carrer a vegades. Ai mira, és aque ll de la ràdio. No saben no com em dic, ni a quina ràdio treballo, però com a mínim que els soni que soc de ràdio ja és molt. La memòria dels oients és una mica peculiar, sa ben qui ets, però no quina cara tens, ara ja ens veuen més, però no t’aca ben d’ubicar. Alguns encara diuen que m’escolten a RAC1 perquè m’hi van sentir un dia i es pensen que sempre és així. Per tant, aquell de la ràdio és la forma més planera de descriure qui soc. Amb la tele és diferent, però amb la ràdio la gent es confon més. A mi m’han dit Ro ger de Gràcia, Joan Maria Pou, ens confonen... A vegades dubto de si soc una altra persona. El 2010 vas ser escollit casteller d’honor, quina és la teva relació amb la cultura catalana? M’agrada. No soc casteller, ni de cap aplec, ni esbart, però m’interessa i m’agrada i els castells en concret són un espectacle que m’agrada molt veure tot el que implica: l’am bient que hi ha, les històries que t’expliquen de les colles, la rivali tat. I la cultura catalana és la meva i me la sento propera en molts es deveniments i actes culturals que m’agraden. Tota la teva carrera, programes musicals, columnista a l’Ara, la ràdio, l’has fet en clau d’humor? Jo crec que sí. En algun moment potser he escrit algun article se riós o sobre un tema seriós, però sempre se m’escapa, no la brometa, però potser una ironia o una mane ra menys ortodoxa d’explicar aque ll fet. Sempre em surt la part crea tiva perquè si no em sembla que no estic sent jo, és com penso. Sempre tendeixo a l’humor. Quina és la importància de l’hu mor a la vida? Moltíssima. Jo no entenc la gent que no té sentit de l’humor. Quan “Aquí a Igualada la Festa Major és com una cloenda de la creativahaaquíferdemostraciófestiva,temporada,unademobilit-zaciósocialiculturalidecapacitatdeunmuntdecosesqueemsemblamoltbonicaimésaIgualadaqueelsactesdurengairebéunasetmanasencerain’hiperatotselsgustos”.“Josemprehesigutdefercosescreativesipocserioses.”“Laculturacatalanaéslamevaimelasentoprope-raenmoltsesdevenimentsiactesculturalsquem’agra-den.”“Enalgunmomentpotserheescritalgunarticleseriósosobreuntemaseriós,peròsempresem’escapa,nolabrometa,peròpotserunaironiaounamaneramenysortodoxad’ex-plicaraquellfet.Sempreemsurtlapartperquèsinoemsem-blaquenoesticsentjo,éscompenso.Sempretendeixoal’humor”.“L’humorésuncodi,unama-nerad’expres-sar-se”.“Sit’hoprensambsentitdel’humor,buscantelcostatpositiuodivertitdetotallòqueetpas-sa,encaraquesiguidolent,crecquehoportesmillor,ésunamicalateràpiaqueensfemanosaltresmateixos”.“Semprequehihaunentre-bancalavidaelprimeroelsegonqueemsortiràseràunabroma”. “

39publicitatagost/2022

La Segona hora sí que va ser idea meva perquè aleshores érem la segona hora de Minoria Absoluta i quan va acabar-se Minoria Abso luta a RAC1 li vaig dir al director si podíem continuar dient-nos la segona hora perquè, a més, el pro grama era a la una que és la sego na hora del migdia i fet. Quan vam passar a RAC 105 el canvi era obvi, vam passar a ser la primera hora perquè fèiem un matinal. I aquesta última no era idea meva, me la va passar el cap de programes de Ca talunya Ràdio, a més som l’última hora d’El Matí de Catalunya Ràdio i té tot el sentit del món que gent que fa quinze anys que estem fent programes relacionats amb l’hora ens diguem així. I a mi ja m’agrada perquè la gent ho relaciona. Estem vinculats a l’hora i al rellotge que ja és quelcom molt radiofònic. Si t’entrevistessis a tu mateix, què et preguntaries? Ostres! Em preguntaria per què no estic a la muntanya pintant. Per què no he fet el cop de cap d’anar a fer una cosa que m’agrada molt com és pintar i dibuixar, tot i que no en sé gaire. Sempre penso que soc molt feliç fent ràdio i m’encan ta, però quan estic dibuixant qual sevol merda encara ho soc més. No m’he format mai en això i mai he fet el pas, però suposo que em pregun taria això. Potser et diria que per què no en sé prou. Per què no estàs a la muntanya pintant? Perquè penso que és una cosa que ja podré fer quan em jubili. Si estic bé de salut ja m’agafaré a aquesta afició que he tingut sempre. La rà dio és una feina que em vaig trobar a la universitat, que mai em vaig pensar que acabaria fent ràdio, tot i que n’escoltava molta, i m’hi he trobat molt còmode i és una feina que em surt de manera natural: en tendre un programa de ràdio, con duir-lo, ajudar els col·laboradors... Em va bé i m’ho passo bé i de mo ment he trobat feina, potser quan no em quedi més ràdio me n’aniré a pintar, però de moment espero seguir bastant de temps al món de la ràdio.

Festa Major d’Igualada 2022 40 societat agost/2022 tens la desgràcia de trobar-te amb algú pel món que no té sentit de l’humor i et toca treballar-hi a prop és molt difícil d’entendre-t’hi, és com si parlessis en una altra llen gua. L’humor és un codi, una mane ra d’expressar-se i, per sort, sé que no estic sol i sé que som uns quants els que ens prenem la vida així, per què si no la vida pot deixar de te nir sentit en qualsevol moment. Si t’ho prens amb sentit de l’humor, buscant el costat positiu o divertit de tot allò que et passa, encara que sigui dolent, crec que ho portes mi llor, és una mica la teràpia que ens fem a nosaltres mateixos. Algú al tre ho farà d’una altra manera, però a mi no se m’acudeix res millor que prendre-t’ho amb humor i tirar en davant. Sempre que hi ha un entre banc a la vida el primer o el segon que em sortirà serà una broma. Té límits, l’humor? És difícil de respondre perquè tot el que sigui limitar sempre sona lleig. Jo entenc que els límits de l’humor són quan faltes al respecte, quan ofens algun col·lectiu minoritari o quan abuses de poder, quan fas ser vir eines que no em semblen lícites per fer humor. Fer humor des de la superioritat, fer bromes dels més petits, fer sang gratuïta de segons què, això no m’agrada. Aquest seria el límit que hi posaria jo. I, també, un dia parlant-ho i analitzant-ho penso que com més t’aproximes als límits de l’humor, siguin quins siguin, menys gràcia fa. Arriba un moment que ja no és humor, que és generar incomoditat o criticar alguna cosa i es torna tot més agre i més desagradable. Hi ha gent que sap anar-hi i apropar-s’hi, però és difícil. Per tant, sí que en té, de lí mits. Però, són els meus i cadascú tindrà els seus i s’ha de tirar pel dret, si per a tu alguna cosa no és un límit, tira endavant, no et censuris. Ara que en parles, de censura i lligat a la repressió que hem vist en alguns casos, creus que cada cop s’ha d’anar més amb compte amb el que dius en antena? Sí, però, per l’experiència que tinc diguis el que diguis hi haurà algú que s’ofendrà. Malauradament és així. Treballant a la ràdio passa tot sovint, que penses: ostres n’hem dit una de grossa, i després ningú diu res i, en canvi, algú es queixa d’alguna ximpleria que has dit i surt algú indignadíssim. És per això que deia que ets tu el que s’ha de mar car els seus límits, si és que en vols posar i on els vols posar, i a partir d’aquí moure’t tranquil·lament, si no sempre pots estar trepitjant un ull de poll. Hi penses quan fas el programa? No ens limitem. En el cas de Cata lunya Ràdio, tant jo com els meus companys, som conscients d’on treballem, a quin mitjà de comu nicació estem, a quina hora fem el programa de ràdio, qui ens pot estar escoltant... Tot això, en el cas del Joel Díaz es veu molt clar, ell té el vessant més irreverent a La Sotana o al seu compte de Twitter i allà diu autèntiques bestieses, o veritats absolutes, que no es po den dir a Catalunya Ràdio i ell ho sap perfectament i sap que el pú blic no està esperant això. No ens autocensurem sinó que estem en un mode diferent, a vegades colles més a vegades menys, sempre hi ha una mica de marge, però tam poc pots moure’t molt quan treba lles per segons quina empresa, no ens oblidem que som treballadors d’una empresa pública i ens hem de cenyir una mica als paràmetres del mitjà de comunicació. Tenir en compte el context... Clar. Es poden dir moltes coses sense utilitzar vocabulari groller, sense passar-te de la ratlla... Quan diuen: es pot fer humor de tot? Jo crec que sí, el tema és com. Depèn de com el facis per a mi no seria vàlid, però crec que es pot fer bro ma de gairebé tot si trobes la mane ra i el canal per fer-ho. Quins són els teus referents hu morístics? En el seu moment vaig escoltar molt el Terrat de l’Andreu Buena fuente; el Toni Clapés, que estava fent el Versió Original a Catalunya Ràdio i també m’agradava molt el Miqui Moto, que feia el Pasta Gan sa, aquests són referents més hu morístics. A la tele també havia vist molt el Fliprim, el senyor Bachs, magazins que introduïen molt l’hu mor perquè tenien guionistes que eren humoristes, hi havia El Pe rich, hi havia gent molt bona escri vint allà i em va marcar molt. D’ara, més recents, el Berto Romero em fa molta gràcia i l’altre, més marcià, és el Miguel Noguera que és un humo rista excepcional, és la persona que em fa riure més de coses que mai m’hauria imaginat, té aquesta ca pacitat que té de sortir de la nostra realitat, de muntar un univers pa ral·lel i totes les coses que li bullen al cervell, és sensacional. I el Toni Soler, clar, que encara que l’hagi tingut de jefe abans ja l’havia vist al Malalts de tele, l’havia sentit a la ràdio i també m’agradava molt. Com d’important és que hi hagi humor en català? Súper important. Com tot. Tot el que pugui ser en català millor que millor. Si tenim quatre sèries a Netflix millor que zero. Tot el que puguem fer en català és súper im portant per la nostra llengua, i més amb una cosa que arriba tant a la gent. Si canviem de món, per exem ple en el de la música, ara hem vis cut l’èxit d’Eufòria que han cantat algunes cançons catalanes de tota la vida que segur que han arribat a algun jove que no les coneixia de res, ara els meus nens se les saben i això és un èxit per la llengua. Des prés hi ha qui et diu: oi és que has dit bueno o vale i ja t’ho tomben tot dient que no saps parlar, que tam poc és això. La cultura, l’entreteni ment i la música fets en català són importantíssims i, crec, que ara es tem vivint en un molt bon moment de l’humor en català, hi ha molts bons monologuistes, molts bons programes, molta ràdio d’entrete niment en català... Ara el Joel Díaz farà el late show en català, que el seu català també és peculiar i segur que algú es queixarà, però estarem debatent sobre la llengua i això ja és bo. En ràdio t’hem sentit a la Sego na hora, després a la Primera hora i ara a l’Última hora, ets fan del temps?

“Fer humor des de la pugui“Quannopetits,mestat,superiori-ferbro-delsmésfersanggratuïtadese-gonsquè,aixònom’agrada”.“Etstuelques’hademarcarelsseuslímits,siésqueenvolsposarionelsvolsposar,iapartird’aquímoure’ttran-quil·lament,sisemprepotsestartrepitjantunulldepoll.”diuen:espotferhumordetot?Jocrecquesí,eltemaéscom”.“Totelqueserencatalàmillorquemillor.Sitenimquatresèries a Netflix millor que zero. Tot el que puguem fer en català és súper important per la nostra llengua, i més amb una cosa que arriba tant a la gent.“

“La simsl’entretenimentcultura,ilamúsicafetsencatalàsónimportantís-i,crec,quearaestemvi-vintenunmoltbonmomentdel’humorencatalà,hihamoltsbonsmonologuistes,moltsbonspro-grames,moltaràdiod’entre-tenimentencatalà...“ “

Un projecte PODCAST de Ràdio Igualada www.4VIDES.cat i també a Policia Pol Esteller Periodista 'Diari ARA' Laia VicensXavier Bisbal Pacient oncològica Montse Sanou

42 societat agost/2022

ANOIADIARI L’any 1910 s’estrena al Teatro Eslava de Madrid l’obra “La Corte del Faraón”. Una sarsuela de tall sicalíptic, amb elements paròdics que recorden l’òpera “Aida” de Verdi. L’obra es va fer popular tan ràpi dament arreu de la península que les se ves cançons eren taral·lejades per obrers i menestrals sense haver-la vist. A Igua lada, l’empresari teatral de l’Ateneu es decideix a contractar per a la l’inici de la temporada 1910-1911- la de la reinau guració del teatre després d’un incendiuna de les companyies que portaven en el seu repertori “La Corte del Faraón”. La polèmica va estar servida. L’obra, con siderada un escàndol per les contínues referències sexuals i polítiques, va tenir a Igualada detractors i partidaris que van plasmar les seves opinions en els múlti ples setmanaris de l’època. Uns, ateneis tes moralistes i godonistes oportunistes, demanant la retirada de la Zarzuela de la programació. Els altres, republicans i joves modernistes, vibrant per la possi bilitat que fos representada a la ciutat. La Junta de l’Ateneu Igualadí finalment en va prohibir la representació. Avui, cent dotze anys després i aprofi tant la Capitalitat de la Cultura Catalana, l’Ateneu presenta i produeix per Festa Major 2022 “La Corte del Faraón”. En aquesta versió de la sarsuela, la del 2022, es combinen els temes musicals amb una comèdia que té com a prota Festa Major l’Ateneu Igualadí porta a escena La Corte del Faraón Una obra de Vicente Lleó prohibida per la junta de l’entitat el 1910

Festa Major d’Igualada 2022

Per

gonistes en els membres de la junta de l’any 1910, les forces vives de la ciutat i els membres de la companyia de l’obra i que representaran Maria Berenguer, Laia Borràs, Iris Cabré, Cesc Marginet, Joan Valentí, Marçal Gené, Sheila Grados, Francesc Mas, Mireia Moncunill i Abel Reyes. Sota la direcció escènica i dramatúr gia del director Pep Farrés, la direcció musical de Josep Miquel Mindán, la di recció coreogràfica de Mariona Camèlia i la direcció de cors de Laia Cuadras, el cos d’actors i ballarins, la JOSA i la coral Xalest s’han conjurat per portar sobre les taules del Teatre Municipal de l’Ateneu aquesta obra, una idea original del soci i historiador Pau Duran. Una producció que compta també amb la participació de Roser Cubí en el disseny de vestuari, Xavi Salo en l’escenografia i Rafael Roca en la Unil·luminació.exercicidecatarsi col·lectiva i ciu tadana que vol desfer la prohibició realit zada per la junta de l’entitat de l’any 1910 i vol fer reflexionar l’espectador sobre els marges de la censura i la llibertat d’ex pressió en la cultura. Una obra que es po drà gaudir els dies 25, 26 i 27 d’agost a les 19 h al Teatre Municipal de l’Ateneu i del que es poden adquirir entrades a Tickets Igualada. Els mitjans de comunicació locals van dir: “(...) pero en el cas present, es tal là fama lograda per l’ obra y tan populars, per desgrasia, les cansóns deia mateixa, que no hi cab ni remotament la sorpresa de la bona fe”. ( Pàtria, 24 de setembre de 1910)“Quasibé que tots vosaltres, Ileigidors amics, haure fruït aquest hermós espec tacle, sino al compás del ¡Ay ba! al del no menys delitós y vulgaríssim ¡qué te quie res tú apostar...!” (Jovent, 1 d´octubre de 1910)“Díjose que la Junta del Ateneo, Había prohibido la representación de La Corte de Faraón por considerarla indecente”. (El Independiente, Igualada, 29 de gener de 1911)

43publicitatagost/2022

Festa Major d’Igualada 2022

44 societat agost/2022

TCM L’11 de gener de 1922, fa cent anys, s’administrava per primera vegada una dosi d’insulina a un pacient de l’Hospital General de Toronto. Dies més tard, el 2 de febrer, arribava a les llibreries l’ Ulisses de James Joyce. Aquell mateix mes, el dia 28, Egipte s’inde penditzava d’Anglaterra. El 29 d’octubre, a Itàlia, Víctor Manuel III confiava el poder a Benito Mus solini. El 6 de desembre naixia l’Estat Lliure Irlan dès, que esdevindria més endavant la República d’Irlanda. El 30 de desembre, es fundava la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, l’URSS. A Catalunya, aquell mateix any, es posava la pri mera pedra del Camp de les Corts del Futbol Club Barcelona. Era el 19 de febrer. I, el 18 de juliol, Francesc Macià va fundar Estat Català. El 2 de gener de 1922, a Igualada, com recull Salvador Llopis a la Ressenya de la vida municipal d’Igualada de 1896 a 1927 (AMI-9587 ), l’ajunta ment va aprovar el pla d’urbanització dels terren ys “sitos en las forasterías de San Agustín”. El 6 de març, es van aprovar diversos acords per “afa vorir els famèlics russos”. En aquesta mateixa sessió es va aprovar canviar el nom del passeig de l’Alameda pel de Mossén Jacint Verdaguer. El mes de juny, es va autoritzar al batlle, Amadeu Biosca, d’ERC, “promover i gestionar cuanto fuese conducente a aconseguir el ensanche de Igualada”. A la sessió plenària del juliol es va debatre l’ordre “prohibitiva de mendigar pobres transeuntes”. Al setembre es va adjudicar el se gon tram de l’obra de la carretera entre Igualada i Manresa. El servei d’extracció de les latrines va encendre un calorós debat a la sessió del 25 de setembre. A l’octubre es va donar informació sobre els nombrosos casos de febre a Igualada. El mes de novembre, l’Ajuntament d’Igualada va aprovar “pel bé de la salut”, l’ebullició de la llet. I, finalment, l’11 de desembre de 1922, es va autoritzar a la Sociedad Anónima Riegos y Fuerzas del Ebro, instal·lar una línia de baixa tensió.Aquell 1922, fa cent anys, Igualada va cele brar la Festa Major del 23 al 27 d’agost. El pro Festa Major fa cent anys: gatzares, traques valencianes, vermuts i enlairament de montgolfiers

Obrera, el Círcol Mercantil, Industrial i Agrícola, el Centre Republicà, el Casino Foment, el Centre Ca tòlic d’Obrers, la Societat Bandera Negra, el Centre Tradicionalista, la Cooperativa la Econòmica, la Joventut Nacionalista, el Centre Gremial i la Congregació Mariana. Els “Festeigs públics” es van obrir “a primeres hores del dia” 23, amb una Fira de bestiar cabriu i de llana. A la tarda es va fer un “tritlleig general de campanes i estrepitosa salva de morterets” i va arribar la “recomanada” Banda del regiment d’Alcàntara, que va saludar la ciutadania amb un “airós pas-doble”. A la tarda es van cantar les Solemnes Completes a Santa Maria i a la nit es va fer una “extraordinària passada amb l’es mentada banda, precedida de la farola munici pal amb acompanyament dels típics Gegants de la Ciutat i dels populars bastoners de Sant Pere de L’endemàRiudevitlles.”24d’agost, durant el matí, les comparses van recórrer Igualada “executant ses pintoresques evolucions al so de llur gra lla i tamborí”. Al migdia es va celebrar l’Ofi ci, seguit d’una “extraordinària gatzara” i un “extraordinari concert” al passeig Verdaguer. Durant l’acte es va encendre “una xardorosa traca valenciana. A la tarda es va celebrar la “solemnial processó” i a la nit es va fer un cas tell de focs artificials, amenitzat per la Banda d’Alcàntara.Eldia25al matí les compreses van tornar a voltar pels carrers. Es van celebrar els “Di vins Oficis” en honor de Sant Faust. Des de Santa Maria es va fer una rua fins al passeig Verdaguer, amb la música de la Banda d’Al càntara, que va oferir un concert. Els actes van acabar amb una traca valenciana. Les societats van organitzar actes molt diversos als seus locals: audicions de sarda nes, vermuts sardanistes, partits de futbol, representacions teatrals, concerts, “serena des”, balls, il·luminació dels locals, jardins i envelats, enlairament de montgolfiers, dis pars de ramellets de focs artificials, sarsue les, operetes, etc. grama d’actes tenia dues parts: els “Festeig públics” i les “Diversions particulars” que organitzaven di verses societats locals: l’Ateneu Igualadí de la Classe

La

45publicitatagost/2022

ra i unes comissions per tota mena de concepte (per amortització anticipada, per reclamació d’impaga ment, despeses administratives pintoresques...) que ens poden portar a una situació financera molt com plicada.Hemde desconfiar d’aquells anuncis que ofereixen diners ràpids, sense documentació i sense dema nar-me gaire informació, acudint abans amb el meu advocat o assessor financer per evitar sorpreses, per què és fàcil que, si tinc dificultats per tornar els diners rebuts, em penedeixi de no haver-hi acudit al meu banc de tota la vida. Un altre exemple de finançament ràpid és el cas de les targetes revolving que, a diferència de la resta de targetes de crèdit, ens permeten finançar fins a quan titats superiors amb un pagament ajornat. Actual ment, molts són els consumidors que estan reclamant a les entitats emissores de la targeta pels interessos usuraris que els han arribat a cobrar. En definitiva, és recomanable acudir sempre a un banc, ja que estan regulats i supervisats d’una ma nera estricta, que acudir a prestadors desconeguts. I hem de tenir ben clar quines són les condicions de finançament; capital, tipus d’interès, despeses, ter mini, interès de demora i comissions, comparant amb altres ofertes.

Compte amb els préstecs digitals!

ció o ignorància en aquests temes, dels consumidors, i ofereixen quantitats no excessivament elevades, ge neralment des dels 1000 euros sense grans requisits i de forma molt ràpida. L’esquer que utilitzen és, per tant, la immediatesa i la mínima paperassa requerida. Aquests crèdits es poden convertir en un parany per a molts consumidors que no coneixen bé les condi cions del que contracten. És habitual que els que acudeixen a aquest tipus de finançament siguin els que tenen molt difícil sol·lici tar-ho a un banc tradicional, i tenint una situació d’ur gència, estan disposats a pagar més, així com famílies que no tenen capacitat per a despeses imprevistes pel seu elevat nivell d’endeutament, fins i tot qui té pro blemes de ludopatia o altres addiccions, que els exi geix disposar de diners immediatament. Els diners fàcils a través d’un crèdit ràpid implica els mateixos drets i obligacions que els altres productes bancaris, però la seva característica principal, la seva immediatesa, comporta habitualment una precipita ció que impedeix la reflexió adequada sobre la verita ble necessitat de contractar-los. Suposa un finançament amb uns interes sos altíssims, que en cas d’impagament es multipliquen amb els interessos de demo Opinió

Quantes vegades hem vist anuncis de crèdits fàcils, que a la TV o a internet, ens ofereixen sumes no gaire elevades per pagar petites des peses i capricis? La figura del préstec financer ha estat una eina in dispensable per facilitar l’adquisició de béns d’un cost elevat, i el préstec hipotecari és el més popular i útil per a l’adquisició d’un habitatge. Tot i això, per comprar productes informàtics, un cotxe o un electrodomèstic si bé podem utilitzar els nostres estalvis, també tenim la possibilitat de fi nançar-los amb un crèdit al consum. Aquesta opció sempre ha existit, però sempre, també, a un cost més alt.En els moments de retallada de l’accés al crèdit per part de la banca tradicional, s’incrementa sensible ment tant l’oferta com la concessió de préstecs perso nals en línia, movent mil milions d’euros a l’any segons l’Associació espanyola de Fintech i insurtech (AEFI). Molts consumidors busquen altres solucions, espe cialment a internet, on s’ofereix l’accés a microcrèdits, crèdits ràpids, al consum... de forma molt senzilla amb només uns clics. I mentre les entitats financeres tradicionals exi geixen uns requisits de solvència com a garantia, hi ha altres empreses que aprofiten la situació de desespera

46 pàgines especials agost/2022

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

47publicitatagost/2022

Festa Major de Piera 2022 48 societat agost/2022

Jaume

TCM Piera celebrarà, a principis de setembre i fins a la Diada, la Fes ta Major. Després de dos anys marcats per la pandèmia, com serà aquesta festa? Després d’aquests dos anys de res triccions estem convençuts que aquesta Festa Major serà molt par ticipada. Estem molt contents de poder obrir tots els actes a tothom. Hem estat molts mesos amb limi tacions, distàncies de seguretat, mascaretes… Hi ha hagut, tot aquest temps, molta gent que no ha pogut accedir als actes o esdeveniments. Això, aquesta vegada, ja no passarà. Quina crida fa als veïns de Piera —i d’altres municipis veïns— a participar en la Festa Major? Piera, com sabeu, és un municipi molt extens, amb uns cinquanta quilòmetres quadrats i amb dinou barris i nuclis que integren el muni cipi, amb una població dispersa. Són nuclis que ja fan la seva festa major al llarg de l’estiu i els veïns del nucli hi han assistit. Convido la gent de tots els nuclis que vinguin, i partici pin de la festa. És la festa major de tots. I més aquest any, que la farem amb normalitat i amb un munt d’ac tes per a tothom. Hem estat treballant per fer, sobre tot, una festa major inclusiva, per a tothom, especialment per a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda. Volem que to thom pugui gaudir de la festa i que tothom es vagi conscienciant que això és una realitat, perquè moltes vegades ho oblidem, potser perquè no tenim ningú al nostre entorn o perquè no ho vivim de primera mà. Però és una realitat. Hem organit zat els actes pensant que hi pugui participar tothom. També hi haurà franges horàries sense soroll, pre ferències d’accés habilitades per a persones amb mobilitat reduïda, pictogrames per fer més entenedors els missatges, etc. A part de la Festa Major, que es farà del 2 a l’11 de setembre, Pie ra començarà el curs amb molta activitat, amb la Diada, una nova edició del Piera Degusta i alguna novetat... Sí, i a més, aquest any el curs esco lars comença abans! Com deies, tenim la Festa Major i, d’uns anys ençà, organitzem el Piera Degusta, que és un esdeveniment molt apre ciat per tothom, on es barregen la gastronomia i la cultura i en què participa molta gent, des dels pro fessionals del sector de l’hostaleria i el públic en general. A més, aquest any farem la primera edició de la Fira del Conte, amb diverses activi tats, espectacles, tallers, entorn del món de les rondalles i els contes. Estem a uns deu mesos de les eleccions municipals. Quin ba lanç fa d’aquests primers tres anys del mandat, marcat per la pandèmia? Tots els municipis hem tingut un gran repte. Tots els ajuntaments Llopart Gardela Batlle de Piera

FaremMajoraquestavençutsrestriccionsdosd’aquests“Desprésanysdeestemcon-queFestaseràmoltparticipada.”“Elpròximmesdesetem-brelicitaremlesobresd’asfaltatgedecarrers,especialmentencarreteresprincipalsquevanalsbarris,quesónviesmolttransita-des.”“Elspròximsmesostambétiraremenda-vantlaurbanit-zaciódelcarrerdel’estació.uncarrertransitable,peralsvianants,d’unsolnivell,sensevoreres.

“Piera és un bon lloc viure”per

trànsit rodat per l’interior de Piera és un tema que ens preocupa. Des de la Generalitat ens informen que les obres ja estan adjudicades, només estan pendents d’alguna expropia ció, i que les obres començaran ben aviat. La variant ens obre les portes a moltes coses: podrem remodelar el tram interior de Piera, que ara mateix és una carretera, amb semà fors, amb una alta densitat de tràn sit de vehicles i tot el que això com porta. Aquest any encarregarem, per tenir-lo l’any vinent, un projecte de remodelació per fer aquest tram de la carretera per als vianants, més comercial, més amable, amb espais verds, voreres amples... Un altre projecte que tenim a l’agenda és la nova zona esportiva a Can Bonastre, on volem ubicar un pavelló amb tres pistes, una pista d’atletisme i un camp de futbol. És una aposta de futur important. Hem parlat amb tots els grups, de govern i oposició, perquè hi hagi un gran consens de tots perquè després de les pròximes eleccions aquest pro jecte no es quedi en un calaix, per què no és un projecte d’un o dos par tits sinó un projecte del municipi. Un tema important és el de la se guretat... Sí, la seguretat és un tema que ens preocupa, com a govern i com a ajun tament. És un tema que preocupa als veïns. Venim d’una mancança re llevant en efectius policials. De totes maneres, darrerament hem incor porat un nou sergent i dos agents més i tenim una convocatòria ober ta per a cinc agents més. Ens hem proposat arribar, abans del maig de l’any vinent, a tenir 21 agents poli cials en plantilla. A banda, d’alguna manera, hem de fer que, entre tots, amb civisme i la col·laboració de les persones, podem millorar aquest àmbit. Tenim un terme molt extens i és molt difícil i per molts agents que incorporem, costa molt arribar a tot arreu. Però reforçant la planti lla d’agents, ho millorarem. Fa anys que des de l’Interior i ens diuen que sí, reconeixen que no tan sols Piera sinó l’Anoia Sud és una de les zones on realment fa falta un reforç poli cial. Els hem ofert terrens on ubicar aquest servei. Però, realment, no veig que facin passos en aquest sen tit. D’alguna manera o altra s’haurà de materialitzar i que sigui, aviat, una realitat. És molt important per a la seguretat dels nostres veïns. Com s’imagina la Piera del fu tur? Com deia, Piera està formada per dinous barris i nuclis. Molts d’ells abans eren de segona residència i molts, ara, són primera residència. M’imagino Piera com un poble on viure molt bé, amb els serveis ade quats per a tots aquests barris. Res tem treballant perquè així sigui. I la millora en els serveis anirà acom panyada de més indústria. Estem treballant en el polígon de Can Cai rot, amb empreses interessades a ubicar-s’hi. Això donarà llocs de fei na al municipi. Piera és un bon lloc per viure, amb un bon entorn

També farem el projecte de la plaça de la Creu, després d’un procés de participació ciutadana amb els Iveïns.tenim partides importants per a la remodelació de parcs i jardins del municipi. En tenim cinquanta-dos, que és una xifra molt important. Enguany farem actuacions en onze, l’any passat vam fer obres de millora en Persis.a principis del 2023, farem el projecte de la nova oficina d’atenció al ciutadà. S’ubicarà a l’antic CAP, al carrer Piereta, en un espai munici pal molt cèntric i amb aquest nou espai volem millorar l’atenció a les Tambépersones.fem inversions importants en l’enllumenat i en altres àmbits com els vehicles de la brigada. Anem per molt bon camí, amb mol tes millores per al municipi. Amb dos anys hem invertit uns disset mi lions d’euros. Quan veiem la liqui dació total estarem sobre els quinze milions executats, és una xifra molt important. Això és degut al fet que som un ajuntament molt sanejat. Cada any hem fet estalvi. Quins són els principals reptes de futur per a Piera? Un dels principals reptes, que la Ge neralitat ja té damunt la taula, és la futura variant de Piera. El pas del

“

Dignificarem aquest espai i també millorarem la jectemésunmolt“Anemtat.”segure-perboncamí,ambmoltesmilloresperalmunicipi.Somajuntamentmoltsanejat.Cadaanyhemfetestalvi.”“Aquestanyencarregaremunprojectederemodelacióperferaquesttramdelacarreteraperalsvianants,comercial,mésamable,ambespaisverds,voreresamples...”“Unaltrepro-quetenimal’agendaéslanovazonaesportivaaCanBonastre.”“Enshempro-posatarribar,abansdelmaigdel’anyvinent,atenir21agentspolicialsenplantilla.”del país hem hagut de fer front a una pandèmia que no sabíem com havíem d’afrontar. Moltes vegades hem hagut d’improvisar perquè to cava fer-ho. Penso que s’ha fet una bona feina, l’administració ha es tat al peu del canó, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Piera han estat atenent a la gent i hem sabut trobar l’encaix per, mal grat tot, poder continuar treballant i desenvolupant nous projectes que milloren la vida a Piera. Quins projectes estan en marxa per als mesos vinents a Piera? Ara, des de l’equip de govern, te nim diversos projectes en dansa. El pròxim mes de setembre licitarem les obres d’asfaltatge de carrers. L’any passat ja vam invertir uns qua tre milions i mig d’euros en aquest àmbit i aquest any hi destinarem gairebé dos milions i mig. Inverti rem especialment en l’asfaltatge de carreteres principals que van als ba rris, són vies molt transitades. Els pròxims mesos també tirarem endavant la urbanització del carrer de l’estació. L’entorn de l’estació de ferrocarril és antic, té mancances d’enllumenat, asfalt, voreres... Fa rem un carrer transitable, per als vianants, d’un sol nivell, sense vo reres. Dignificarem aquest espai i també millorarem la seguretat.

49publicitatagost/2022

“La Festa derepresentaMajorelretrobamentveïnsiamicsquetornaranaajuntar-sedes-présd’aquestsdosanystandifícilsperatots.”“EsperemqueaquestaFestaMajorsiguimoltpartici-pativaiquetothomgau-deixidelsactespreparats.””Desquehanacabatlesrestriccionstothomtéga-nesdesortiripassarunsdiesgaudintdelanatura.”“Elprincipalatractiuquetéelnostrepobleésl’entornnatural(...)I,perdescomp-tat,lasevagent:amableigenerosa.”

“La Festa retrobamentrepresentaMajoreldeveïnsiamics”

Festa Major de Santa Maria de Miralles 2022 50 societat agost/2022

TCM Després de dos anys de restric cions per la COVID, els ajun taments recuperen els progra mes tradicionals de festa major d’abans de la pandèmia. Com serà, enguany, la festa de Santa Maria de Miralles? Doncs, enguany hem preparat, jun tament amb la Comissió de Festes un programa d’allò més complet i variat. Caminada popular, expo sició de fotografia, jocs infantils, concert pel jovent, discomòbil, ac tuació d’humor, ball i sopar de Fes ta Major Com l’esperen els veïns? Amb il·lusió i amb ganes de parti cipar. Què representa la Festa Major per al poble? La Festa Major representa el retro bament de veïns i amics que torna ran a ajuntar-se després d’aquests dos anys tan difícils per a tots. Com preveu que serà aquesta Festa Major? Com se la imagi na? Esperem que aquesta Festa Major sigui molt participativa i que to thom gaudeixi dels actes preparats. Imagino una plaça plena de gent, ballant, compartint i passant-s’ho d’allò més bé. Sempre des del res pecte i la cura pels altres i per l’en torn.

El turisme rural s’està consoli dant com un motor al municipi i al conjunt de l’Anoia. Com ho valora i com anirà aquesta tem porada? Ho valoro molt positivament per què és cert que des que han acabat les restriccions tothom té ganes de sortir i passar uns dies gaudint de la natura. La temporada segurament serà un èxit. Quins atractius ofereix Santa Maria de Miralles als visitants? El principal atractiu que té el nos tre poble és l’entorn natural, tota una xarxa de camins per fer amb bicicleta o caminant amb el caste ll de fons, que estem restaurant i aviat continuarem amb l’excavació arqueològica. I, per descomptat, la seva gent: amable i generosa. Un altre pilar és la pagesia. En quina situació es troba? La pagesia es troba en procés de desaparició. No hi ha relleu genera cional i davant la impossibilitat que el jovent visqui en el municipi per què no es poden construir habitat ges el futur es presenta molt negre.

Pere Argelich Pujadó Batlle de Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles va ser un dels termes afectats pel de vastador incendi de l’any passat. Un any després, com ho recor da? Ho recordo com un mal son. Cada vegada que miro la serra tens la nostàlgia d’haver-la vist plena de

“ Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16 Pisos de lloguer econòmic.

51societatagost/2022 Festa Major de Santa Maria de Miralles 2022 vida i verda. Ara és un paisatge erm i gris. Desitjo que pugui continuar mirant la resta de terme de Mira lles en tota la seva esplendor i no tornar a veure cap més bosc cre mat. Quina petjada ha deixat aquest incendi? Tones d’emissions de CO₂, pèrdua d’habitat d’espècies animals i vege tals d’alt valor ecològic i un panora ma desolador, gris i negre que no es recuperarà amb facilitat. Com es recupera el territori? S’han començat a fer els treballs de tala i neteja. La Diputació de Bar celona i la Generalitat, han atorgat subvencions perquè a través de l’Associació de Propietaris Fores tals de la Serra Miralles-Orpinell i propietaris particulars es puguin dur a terme aquestes tasques. De mica a mica estan rebrotant roures i alzines, i ja creixen pins i altres es pècies. Cada vegada més els incendis són una amenaça per al territo ri. Temen que es puguin repetir, que hi pugui haver més incen dis? Sí, és el més probable. Estem preparats? No. Davant d’un incendi, mai s’està preparat. Cada incendi és diferent i influeixen molts factors difícils de controlar. Què fa falta? Ens fa falta gestió dels boscos, conscienciació ciutadana i recur sos tant econòmics com humans. Quina valoració fa d’aquests tres anys? La pandèmia ens ha complicat encara més el treball dels ajunta ments. Ens hem hagut d’adaptar al teletreball i les gestions telemà tiques. L’atenció a la ciutadania ha estat més difícil perquè també han hagut d’adaptar-se ràpidament a l’administració i a les noves tecno logies, tot un repte, ja que al nostre municipi, encara no ens arriba co bertura de fibra òptica.

Quins són els principals reptes de futur per al municipi? Els reptes futurs seran els que es plantegi el nou equip de govern. “La pagesia es troba en procés de “TenimpodenpossibilitatNodesaparició.hiharelleugeneracionalidavantlaimqueeljoventvisquialmunicipiperquènoesconstruirhabitatges,elfuturespresentamoltnegre.”“Desitjopodercontinuarmirantlarestadetermeentotelseuesplendorinotornaraveurecapmésbosccremat.”“Ensfafaltagestiódelsboscos,conscienciacióciutadanairecursostanteconòmicscomhumans.”diversosprojectes,elmésimportantéselsubministramentd’aigua.” “

I ara, mirant endavant, estem a poc menys d’un any per a les eleccions municipals del 2023. Què passarà a Santa Maria de Miralles aquests pròxims me sos? No sabem què ens passarà, però sí que tinc la certesa que hem de con tinuar treballant com fins ara. Quins projectes té el govern da munt la taula? Tenim diversos projectes, el més important és el subministrament d’aigua al municipi. També tenim projectat de fer un magatzem mu nicipal i instal·lar plaques solars als edificis municipals. Tanmateix, sempre tenim petits projectes de millores de camins i diferents es pais del municipi. Quina és l’agenda de Santa Ma ria de Miralles per als pròxims anys? A mitjà termini assolir els projec tes que tenim sobre la taula. A llarg termini hem d’esperar el nou equip de govern que s’encarregarà de portar a terme els seus projectes.

l’equip de govern estem treballant per complir el pla de govern, tot i l’alentiment d’algun dels projectes per la pandèmia, per l’increment de preus i també per problemes amb la contractació. Els projectes més importants en reformes o in fraestructures estan acabats o en procés de finalització. Hem acabat la primera fase de la rehabilitació de la casa de la Vila; està acabada la reforma del magatzem dels ser veis municipals i també està acabat el Parc de la Cinglera del Capelló. A la tardor, finalitzarà l’espai jove que donarà servei als nostres jo ves. Hem de destacar que a finals d’aquest any, més del seixanta per cent de l’enllumenat públic serà de tecnologia led. La millora de quatre carrers i una plaça del nu cli antic està en procés de licitació, per acabar-la abans del desembre. No em vull deixar de comentar que tenim en procés la millora de la instal·lació de l’aigua calenta del poliesportiu, la millora del parc infantil de Sarrià de Ter i el canvi de gespa del camp de futbol muni cipal. I més a mitjà i llarg termini, quins projectes té per a Cape llades? Aquesta pregunta és complexa i àmplia, intentaré resumir. L’Ajun tament de Capellades ha de con tinuar treballant en l’elaboració d’un pla estratègic municipal de mig i llarg recorregut. En aquest mandat hem redactat i aprovat un Pla d’Acció Municipal i l’estem executant. És una eina de planifi cació útil i hi hem d’aprofundir. No podem anar a remolc del dia a dia. L’ajuntament ha de tenir projec tes al calaix i posar Capellades al dia. Necessitem projectes en tots els àmbits: en sostenibilitat, en in fraestructures de carrers i places, en les instal·lacions municipals i en tots els àmbits que siguin res ponsabilitat de l’Ajuntament. És important ampliar el treball en xarxa i de coordinació amb el teixit empresarial i comercial de la vila. Com a ajuntament, hem de millo rar i donar més valor econòmic i cultural a tot el nostre patrimo ni local, l’abric Romaní, el Museu Molí paperer i l’aqüífer Carme Ca pellades.

Falten uns deu mesos per a les eleccions municipals del 2023. Què passarà a Capellades aquests pròxims mesos? Quins projectes té el govern damunt la taula? Les eleccions encara són lluny, i Programa de la Festa Major de Capellades MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

“A finals del 2021 l’elaboracióvantgovern,redreçathemelpladelesaccionsprevistesdesempremirantendairecuperaraquesttempsperdut.”“L’AjuntamentdeCapelladeshadecontinuartreballantend’unplaestratègicmunicipaldemigillargrecorregut.”“Capellades,perlasevahistòriaeconòmicaicultural,continuaràsentunasocietatavançadaiemprenedora.”

mapping amb l’Eudald Carbonell i el seu equip de treball per celebrar el 40è aniversari de les excava cions de l’Abric Romaní. El dia 15, després de l’ofici solemne de Fes ta Major, els gegants i caps gros sos centenaris, gegantets, falcons i la banda de música començaran la cercavila fins a la Font Cuitora per acabar amb una nova edició de Cultura Popular. A part, hi ha una àmplia programació amb concerts, sopars populars, bingo, concerts vermut, sardanes, el partit de fut bol de la Festa Major, música en viu de diferents tipus per als joves i per als no tan joves, les havane res i la fi de festa a la plaça del dia 17. Vull recordar que un any més, des de l’Ajuntament, continuem promovent que les nostres festes siguin un espai lliure d’agressions masclistes. La pandèmia, a part de les fes tes i altres esdeveniments, tam bé ha marcat el dia a dia de la gestió dels ajuntaments. Quina valoració fa d’aquests tres anys passats de l’actual mandat? Quan es va declarar l’estat d’emer gència per la pandèmia, el març del 2020, vam deixar de fer molts dels serveis municipals de millores que estàvem planificant i executant. Els plans de treball de millora de diferents espais i instal·lacions de la Vila els vam haver d’aparcar per cobrir les necessitats bàsiques de la situació pandèmica. Durant uns llargs mesos només es van realitzar serveis bàsics de neteja, llum, aigua i de suport a les per sones més vulnerables, resumint, cobrint necessitats bàsiques de la Vila. La pandèmia ens ha marcat i encara estem patint els problemes en l’aturada en el pla de treball del període 2019-23, en algunes de les millores previstes hem perdut un any. A finals del 2021 hem redreçat el pla de les accions previstes de govern, sempre mirant endavant i recuperar aquest temps perdut.

TCM La pandèmia ha marcat les festes majors dels dos últims anys als municipis anoiencs. Enguany, tornen a celebrar-se, sense mascaretes, distàncies de seguretat ni restriccions. Com serà la festa Major de Capella des? Aquesta serà la primera Festa Ma jor després de la pandèmia que viu rem amb normalitat, com abans, sense restriccions d’aforament ni distàncies socials. Vull destacar, un any més, la gran implicació de moltes entitats de la vila que vo len ser-hi presents i col·laborar de manera activa. Per una vila com Capellades, el teixit associatiu és un capital humà i cultural que ens diferencia i que ens dona un valor afegit. Han estat uns anys d’atura da o en ralentí, però ara, de mica en mica, les coses tornen al seu lloc i, conseqüentment, la implicació i compromís dels capelladins amb les seves entitats s’està reactivant. Viurem la nostra festa grossa sor tint als carrers on trobarem pro postes molt variades pensades per a totes les edats. Els capelladins i les capelladines tenim moltes ganes de celebrar la Festa Major d’aquest 2022. Enguany vau fer la presentació del programa en un acte obert a la ciutadania. La festa d’aquest any serà molt participada? Sí, aquest any als Jardins de Casa Bas, s’ha fet per primer cop la pre sentació de les propostes que estan programades per la Festa Major. Hi haurà prop de 50 actes que es podran gaudir entre la prèvia, la Festa Major Popular i la Festa Ma jor. Vàrem començar amb la prèvia del dia 6 i tindrem el final de festa el 17 d’agost. Un any més hem re partit gratuïtament el programa de la Festa Major on s’han deta llat tots els actes d’aquests dies. D’aquesta manera, tots els veïns i veïnes tenen la programació i es tan informats de totes les activitats que s’han organitzat de la Festa Major. Vull destacar i agrair a les empreses, comerciants, botigues i altres professions que ens han aju dat econòmicament perquè sigui possible la distribució gratuïta del programa de la Festa Major. Com preveu que serà aquesta Festa Major? Aquests dies, passejant pel carrer, s’està notant que la gent té moltes ganes de celebrar la Festa Major com els anys anteriors, com abans de la pandèmia i, per tot això, crec que aquesta Festa Major serà una de les millors. Enguany, hem co mençat el diumenge 7 amb el con cert d’orgue “Memòria i Gratitud” en record als Germans Freixes Vivó i de l’enyorat Josep Xaubet. Farem la 6a edició del Capvespre d’art amb la participació d’un gran nombre d’artistes joves. Seguirem amb el correfoc infantil el dia 12 i el correfoc de Festa Major el dia 14. El dissabte dia 13 hi ha el pregó

“

“El teixit associatiu és un capital humà i cultural que ens diferencia i que ens dona un valor afegit”

Perser-hivilaentitatsmoltesdelaquevolenpresentsicol·laborardemaneraactiva.unavilacomCapelladestotaquestteixitassociatiuésuncapitalhumàiculturalqueensdiferenciaiqueensdonaunvalorafegit.”“Viuremlanostrafestagrossasortintalscarrersontrobarempropostesmoltvariadespensadesperatoteslesedats.”“Unanymés,desdel’Ajuntament,continuempromoventquelesnostresfestessiguinunespailliured’agressionsmasclistes.”

Quins són els principals reptes de futur de Capellades? Personalment, crec que Capella des, per la seva història econòmi ca i cultural, continuarà sent una societat avançada i emprenedora. En el futur, ha de ser capdavantera i estar el dia en tots els canvis que vindran entorn de la sostenibilitat i les millores tecnològiques, en tots els àmbits, sigui en l’àmbit munici pal o en els àmbits particulars de la seva gent. Evidentment, sense deixar de ser una Vila amb aquest gran teixit social, cultural, espor tiu que té actualment. I aconseguir que la majoria de capelladins i ca pelladines siguin proactius en la solidaritat, l’estimació i pertinença a Capellades. “Vull destacar, un any més, la gran implica ció de

Salvador Vives Alari Batlle de Capellades Festa Major de Capellades 2022 52 societat agost/2022

53publicitatagost/2022

Festa Major de

“Feia dos anys que no comsocialitzàvemensenguany”

2022 54 societat agost/2022

TCM El 24 d’agost Vallbona d’Anoia celebra la Festa Major. Després de dos anys marcats per les res triccions de la COVID-19, re cupera el format d’abans de la pandèmia. Els veïns tornaran a gaudir de la festa sense limita cions, com ja ho va fer el passat mes de juny amb la festa del Ro ser. Sí, la nostra “festa grossa” és el Roser. La vam celebrar el passat 6 de juny, coincidint amb la Pasqua Granada. La veritat és que la vam preparar en format normal, i la par ticipació i la rebuda van ser molt superiors a la que ens imaginàvem. Feia dos anys que no ens socialitzà vem com enguany, que no gaudíem d’unes festes normals. Tots els actes van ser molt participats, com mai, des de la inauguració de les exposi cions del primer dia, com els actes infantils, la presentació del llibre de la Pilarín Bayés de la Petita història de Vallbona d’Anoia, el correbars amb més de 200 packs de tiquets venuts, el concert de dissabte a la nit, el teatre (que vam haver d’anar a buscar cadires arreu per encabir la gent), el dilluns del Roser amb el tradicional treure ball, les sar danes, el ball de gala... La gent en teníem ganes, la vam fruir, ens ha deixat un molt i molt bon sabor de boca. La festa Major com a tal és el 24 d’agost per St. Bartomeu, sovint més petita perquè coincideix també amb la d’Igualada, tot i que crec que la gent té moltes ganes de festa! Com serà aquesta festa major? Esperem que la gent la gaudeixi al màxim. La preparació serà en aquest sentit. Hem preparat acti vitats tant per la canalla, com per als adults, per gaudir a l’aire lliure d’aquests moments de retrobament i serà pel cap de setmana del 27 i 28 d’agost. La pandèmia, a part de les fes tes, també ha marcat el funcio nament dels ajuntaments. Qui na valoració fa d’aquests tres anys passats de l’actual mandat a l’alcaldia de Vallbona d’Anoia? Realment, han estat uns anys com plicats, a tots nivells. Ara, amb la Meritxell Baqué Batllessa de Vallbona d’Anoia Vallbona d’Anoia educatius, en l’àmbit de la igualtat, actuacions urbanístiques, etc. Estem a poc menys d’un any per a les eleccions municipals del 2023. Què passarà a Vallbona d’Anoia aquests pròxims mesos abans de les eleccions? En els mesos vinents ens que da molta feina per fer, no parem màquines en cap moment. De fet, hem estat treballant intensa ment aquests darrers tres anys i no afluixarem. Tenim moltes coses engegades, heretades d’antics go verns que per les turbulències mu nicipals que hi va haver no es van poder acabar i la nostra intenció és fer-ho, com ara el polígon del Carol, la construcció de l’institut defini tiu, la urbanització de Vallbonica... I n’hi ha d’altres que són més a llarg termini, hem de dibuixar i dotar el nostre poble dels serveis adequats, plantejar un creixement ordenat de la població i resoldre necessitats que van apareixent. A llarg termini passa per una renovació del consis tori i, en tot cas, serà la ciutadania qui decidirà qui vol que governi, partint de quins projectes i quin ti pus de polítiques volen que es facin a Vallbona. Quins són els principals reptes de futur per a Vallbona d’Anoia? Suposo que cada grup té diferents projectes. Nosaltres creiem que cal, en primer lloc, acabar tot allò que hem començat des de fa anys i que encara no està resolt, sobretot en l’àmbit urbanístic com ja he dit (urbanització del polígon Carol, urbanització de Vallbonica...), però cal abordar altres problemes com la manca d’habitatge, sobretot per al col·lectiu de joves, seguir amb polí tiques socials, feministes, cohesio nar la gent del poble treballant de nou amb les entitats, ja que la pan dèmia ha fet molt mal i ha canviat hàbits... S’imagina com serà Vallbona d’Anoia d’aquí a uns anys? La imaginació és una cosa... la rea litat una altra. Espero i desitjo que treballem i treballi molt, tothom, per una societat més justa, iguali tària, amb valors i per un poble més cohesionat i solidari.

“La nostra festa grossa és el Roser, que vam celebrar el passat 6 de juny. La vam preparar en for mat normal, i la participació i la rebuda van ser molt superiors a la que socials,laquecomsocialitzàvemFeiaimaginàvem.ensdosanysquenoensenguany,nogaudíemd’unesfestesnormals.”“Aquestsanysmarcatsperlapandèmia,comasocietat,hemhagutdeviure-hototesplegadesihohemfetdelamillormaneraquehempogutohemsabut.”“Hemdedotarelnostrepobledelsserveisadequats,plantejaruncreixementordenatdelapoblacióiresoldrenecessitatsquevanapareixent.”“Calacabartotallòquehemcomençatdesdefaanysiqueencaranoestàresolt,sobretotenl’àmbiturbanístic.Peròcalabordaraltresproblemescommancad’habitatge,sobretotperalcol·lectiudejoves,seguirambpolítiquesfeministes,cohesionarlagentdelpobletreballantdenouamblesentitats.” “

perspectiva, si miro enrere, pen so que és increïble tot el que hem viscut i hem hagut de gestionar, a correcuita, sense experiència en el tema... Però penso que, aquests darrers anys marcats per la pandè mia, com a societat, hem hagut de viure-ho totes plegades i ho hem fet de la millor manera que hem pogut o hem sabut. Aquests tres anys de mandat han sigut molt intensos i trepidants. A més, per a nosaltres, eren els primers a la política muni cipal, sense haver passat per l’opo sició... Així que ha estat com un salt al buit, però ens hem adaptat i hem posat tots els nostres esforços per donar servei i atenció a la ciu tadania, sobretot en els primers moments, per a tota aquella gent que no podia sortir de casa, portant menjar, medicaments, creant ajuts socials de lloguer i despeses ener gètiques per a famílies, ajuts per als autònoms del nostre municipi, per a la restauració, que va ser un sector molt tocat... I amb aquesta gestió del dia a dia, seguir amb projectes

55publicitatagost/2022

social.contacteAquestanyseràmoltparticipada”

Festa Major del Bruc 2022 56 societat agost/2022 petites, com és la instal·lació d’un punt de recàrrega de cotxes elèc trics que acabem d’estrenar, com seguir amb el procés de canvi d’en llumenat públic a led, instal·lacions de plaques fotovoltaiques i insistir en el treball d’eficiència energètica dels edificis públics i els programes de sensibilització social. També te nim per davant dues compres més d’edificis que esperem tancar en aquest període, mentre esperem que comenci el treball de la licitació de les obres de l’escola que inclourà un pavelló esportiu. En aquests moments estem licitant la instal·lació de vuit càmeres de lectura de matrícules en els nuclis habitats del municipi connectada amb Mossos d’Esquadra, una ac tuació de seguretat ciutadana que respon a una demanda dels veïns i veïnes del municipi i que donarà suport a la tasca de Mossos al poble. Ara que acaba el mandat ha quedat pendent fer un pas definitiu i cada dia més necessari per a la millora de les dues urbanitzacions que te nen dèficits en el nostre munici pi, un gran repte de poble i de país que no hem pogut avançar com ens havíem proposat, i actuar en la tan reclamada pista coberta de la zona esportiva, que creiem imprescindi ble construir per a la dinamització de la vida esportiva i comunitària del municipi, només hem arribat a fer un avantprojecte. I més a mitjà i llarg termini, qui na és l’agenda del Bruc? Quins són els principals problemes que ha d’afrontar? I els reptes de futur? Els principals problemes del Bruc seran els que ja tenim sobre la taula i estem afrontant des del municipi i des del país. Veig importantíssim resoldre el tema de les urbanitza cions amb dèficits per avançar. A aquests temes hi haurem d’afegir com atenem l’envelliment de la po blació i garantim la seva mobilitat, com protegim definitivament el comerç local per garantir la vita litat del poble i l’economia local i com continuem creant comunitat de poble en una realitat que ten deix a l’individualisme i ens em peny a ser un poble dormitori. Per tot això acabem de fer el Balanç del Bé Comú, som el segon municipi de Catalunya que ha fet aquesta anàli si. Creiem que entre les accions proposades d’aquest balanç, les ac cions del pla local de salut i les del PAESC, anirem en la bona direcció per afrontar aquests problemes.

eficient.”

TCM Després de dos anys de restric cions per la pandèmia, com serà la Festa Major d’enguany? Una Festa Major és alegria i con tacte social. Després de dos anys de restriccions i mesures, tots tenim moltes ganes d’una Festa Major en majúscules. Això es nota amb les ac tivitats que hem organitzat aquest estiu, com la Ruta de la Tapa i el cap de setmana d’activitats esportives i de joventut. Durant aquests tas tets de Festa Major, ens ha sorprès l’alt nivell de participació, tot i que moltes persones estan de vacances. Hem preparat una Festa Major amb activitats per a tothom i hem inten tat que tot sigui de fàcil accés. Per tot això, sabem que aquesta Festa Major serà molt participada. Si és molt participada, segur que serà un èxit. Quins atractius ofereix El Bruc als visitants? El Bruc té molts atractius turístics. Tres dels principals són el Parc Natural de Montserrat, els esde veniments històrics de les Batalles del Bruc de 1808 i l’experiència gas tronòmica local. Una quarta part del nostre terme municipal està dins del Parc Natural. El nostre ter me municipal arriba fins al cim de l’agulla de Sant Jeroni, el punt més alt de la comarca, i inclou altres in drets singulars de la muntanya com són la Roca Foradada i el laberint de roques de la Regió d’Agulles, l’en torn salvatge del Torrent del Mig dia i el Montgròs i l’espectacular i oculta bauma de la Cova de l’Arca da. Racons únics de Montserrat que els visitants cada dia coneixen més, si hem de fer cas a les imatges de l’Instagram, segurament per la bona feina que s’està fent des del Punt d’Informació de Can Maçana i del Refugi Vicenç Barber d’Agulles. Per altra banda, tenim molts res taurants locals que fa molts anys que estan treballant i que tenen el seu públic fidel. Parlis amb qui par lis que conegui El Bruc, sempre aca ba mencionant el seu restaurant de referència. La Festa del Timbaler i el Camí de les Batalles fins al coll de Can Maçana ens recorden els fets històrics del 1808, uns fets amb els quals tenim una forta vinculació i que ens han posat al mapa de Cata lunya amb la llegenda del Timbaler. Però encara tenim més coses que hem treballat aquesta legislatu ra com és la creació d’una marca d’oleoturisme, una gimcana vir tual per conèixer la biodiversitat del parc, la promoció de les curses ciclistes al municipi i voltants, la cursa corrent de Les Batalles i la recent certificació de destí de tu risme sostenible Biosphere, que ens ha de posar al mapa del turisme sostenible europeu. També hem de manat al Patronat de la Muntanya de Montserrat que iniciï el treball per aconseguir la Carta de Turisme Sostenible pel Parc Natural, hi hem de ser perquè aquest és el futur d’un turisme compatible amb el benes tar dels veïns i veïnes i del territori.

Com s’imagina El Bruc d’aquí a uns anys? M’agrada imaginar un poble cohe sionat, solidari i amb vida comuni tària, un poble més resilient davant dels reptes que vindran. El Bruc del futur l’estem dibuixant en el pre sent. Tot allò que no fem ara o no ho tindrem en el futur o no ens per metrà afrontar tan bé la realitat del futur què vingui. La meva manera de pensar és projectar en el present allò que penso que tindrà sentit en el futur i en això treballem. “Una Festa Ma jor és alegria i contacte social. Després de dos anys de restric cions i mesures, tots tenim mol tes ganes d’una Festa Major esdevenimentsMontserrat,moltsmajúscules.”en“ElBructéatractiusturístics.TresdelsprincipalssónelParcNaturaldeelshistòricsdelesBatallesdelBrucde1808il’experiènciagastronòmicalocal.”“Aquestanyfaremquatreactuacionsmoltimportantsalaxarxad’aiguapotableperfer-lamés

“Una Festa Major és alegria i

“Acabem de fer el Balanç del Bé Comú, som el aquestssadesaccionsanàlisi.haCatalunyamunicipisegondequefetaquestaCreiemqueentrelespropod’aquestbalanç,lesaccionsdelplalocaldesalutilesdelPAESC,aniremenlabonadireccióperafrontarproblemes.”“M’agradaimaginarunpoblecohesionat,solidariiambvidacomunitària,unpoblemésresilientdavantdelsreptesquevindran.” “

Bàrbara Ortuño Escriu Batllessa del Bruc

La pandèmia també ha marcat el dia a dia dels ajuntaments de la comarca. Quina valoració fa d’aquests tres anys passats de l’actual mandat? Aquests anys han estat molt durs, perquè hem hagut d’atendre l’emer gència d’una crisi sanitària que ha afectat a tot el món, però també perquè ho hem fet des de la nostra realitat política local que no és fàcil. Amb tot, hem fet moltíssima feina en àmbits claus com són els ser veis a la ciutadania com l’aigua, la finalització i recepció de les obres d’urbanització de Mas Grau, l’aten ció a col·lectius de persones grans i la infància i la joventut, la transició energètica i altres temes més terri torials i de model de poble. Com accions destacades d’inver sió, hem comprat un edifici històric modernista annex a l’edifici consis torial de Can Casas i ens hem posat a treballar per posar-hi un consul tori mèdic més adequat i modern, al mateix temps que avui dia s’està redactant el projecte executiu de l’ampliació i reforma de l’Escola El Bruc. Millores importants en sani tat i educació, dues mancances que venen de molts anys enrera i que deriven principalment de la pressió demogràfica del Bruc, els atractius de l’entorn natural combinats amb una bona comunicació i proximi tat a l’Àrea Metropolitana de Bar celona fan que la població del Bruc creixi cada any. Sortim de la crisi amb un Ajunta ment més eficient i ben engreixat. Tot i que entenem i lamentem que hi hagi més necessitats que recur sos disponibles per atendre-les. I ara, mirant endavant: estem a poc menys d’un any per a les eleccions municipals del 2023. Què passarà al Bruc aquests pròxims mesos? Quins projectes té el govern damunt la taula? Hi ha moltíssima feina per fer i es tem treballant a contrarellotge, després d’aquests dos anys que ha alentit tantes coses, anem accele rats. Tenim en marxa licitacions i obres que hem de finalitzar en un any Aquestvista.any farem quatre actua cions molt importants a la xarxa d’aigua potable per fer-la més efi cient. Una d’elles és la primera fase d’instal·lació de comptadors d’aigua de lectura telemàtica. L’aigua es devé més que mai una prioritat de present i de futur, i no es pot perdre ni un dia. L’altre tema rellevant és continuar treballant per a la tran sició energètica del municipi, això ens obliga a fer des d’actuacions

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat Programal’entrevistaLlegeixcompletaaBàrbaraOrtuñode la Festa Major d’El Bruc

“El repte de municipis com el nostre és el de mantenir la seva essència i qualitat de vida”

TCM Del 19 al 21 d’agost Veciana tor na a celebrar, amb normalitat, la seva Festa Major. En teniu mol tes ganes? Si bé el 2020 es va anul·lar total ment la festa, l’any passat es va fer una petita festa major amb els actes en els quals es poguessin complir les mesures de seguretat instaura des per la Generalitat amb motiu de la pandèmia. Enguany, amb una situació totalment normalitzada, torna la festa major en el seu format tradicional de tres dies plens d’actes per a tots gustos i edats. Els veïns ja tenien ganes de tornar a gaudir de la festa major en el seu format complet i amb tota normalitat. En aquests municipis on els veïns viuen tan es campats en petits nuclis de cases i masies tots els actes festius són mo tiu de trobada i celebració màxima. El turisme és un motor impor tant per al municipi. Com ho va lora i com anirà aquesta tempo rada? El municipi de Veciana disposa de les cases de colònies del Molí de la Roda, la casa de recés del Casal dels Germans de la Salle, el restaurant de Cal Llobet al nucli de Santa Maria del Camí i l’allotjament de Cal Co dina. Tots ells han vist com, de mica en mica, han tornat a la normalitat després de la pandèmia. Han sigut dos anys complicats per a ells, però sembla que actualment s’està re conduint la situació cap a positiu. Per donar-los suport des de l’ajun tament treballem constantment en la millora del patrimoni cultural i natural del municipi per tal de fer-lo més atractiu i incentivar les visites de persones de fora. Alhora també organitzem propostes culturals per atraure a la gent que no coneix el municipi. Quins atractius ofereix Veciana per al visitant? Per la seva rica història, Veciana és un municipi amb un interessant pa trimoni i espais naturals. Així, tro bem que actualment es pot gaudir de l’església romànica de Sant Pere del Vim, totalment restaurada, i que conserva unes pintures murals úniques a la comarca. No menys interessant és l’església romànica de Santa Maria de Veciana, també totalment restaurada, que compta amb una reproducció de la talla de la Mare de Déu original conserva da al museu episcopal de Vic. En la zona nord de l’exterior de l’església hi ha un jaciment arqueològic que després de tres campanyes de re cerca i estudi realitzades pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada els anys 2020, 2021 i 2022 han deixat a la vista una interessant necròpo li visigòtica i diversos paraments d’una edificació de l’època medieval. Actualment, també s’està finalitzant la restauració del castell de Segur el qual fou enderrocat l’any 1616 i re cuperat des de l’any 2014 per part de l’Ajuntament de Veciana per con vertir-lo en un atractiu cultural i tu rístic de la zona nord de la comarca.

Jordi Servitje Turull Batlle de Veciana Major de Veciana 2022 eleccions municipals del 2023. Quins projectes té el govern da munt la taula? A Veciana, en els pròxims mesos, passarà el que ha passat en els darrers quinze anys que estic a l’Ajuntament, un ritme constant de millores al poble i d’activitats per promoure la vida cultural i social. Tot i la parada tècnica de la pandèmia tancarem el mandat amb un regust de boca molt positiu. L’any passat vam inaugurar el Centre Cultural de Cal Pesseta erigit en el centre neuràlgic de la vida cultural i social del municipi. En un municipi de 180 habitants dispersos en 38,98 km² és bàsic un punt de trobada confortable, ampli i accessible per realitzar-hi tota mena d’activitats i fer-hi vida de poble. La passada primavera ja vam poder programar una agenda d’activitats per a tota mena de gustos i edats gràcies a tenir aquest magnífic edifici. Aquesta tardor continuarem amb una agenda on hi haurà classes de gimnàstica, spinning, tallers de memòria, cursets de treballs manuals, concerts, tallers infantils, dinars de germanor i moltes altres activitats que enriqueixen i enforteixen la vida social del municipi. Crec que és el projecte més gran, important i necessari fet al municipi en els darrers anys. També per aquesta tardor està prevista la inauguració del Castell de Segur i el centre de recepció de visitants. Després de vuit anys de treballs continuats ha arribat el moment d’obrir-ho al públic perquè esdevingui un punt d’interès cultural i turístic on s’expliqui la història del poble de Segur i el seu castell. A part d’aquestes dues obres, que són les rellevants del mandat, no hem deixat de banda les obres de millora de camins, xarxes d’aigua, telecomunicacions, vials públics i la instal·lació de fanals solars a les masies que es farà aquesta tardor. Per tant, tot i que ha sigut un mandat estrany, podem dir que el tanquem amb els objectius assolits gràcies a la ingent feina que s’ha fet diàriament. Quins són els principals reptes de futur de Veciana? Sempre he dit que el repte de muni cipis com el nostre és el de mantenir la seva essència i qualitat de vida. Veciana és conegut per moltes per sones com un poble bonic i tranquil on anar a passejar i a omplir-se de salut. No podem perdre aquest va lor. El fet de ser fidels a aquesta línia estratègica ens ha fet atractius en tots els nivells. Cada any incremen tem persones que venen a visitar el nostre patrimoni. Per altra banda, trobem que el fet de treballar en la millora de les comunicacions i co moditats fa que actualment s’han reobert masies tancades des de fa anys on viuen nous veïns que tele treballen des de casa. Ara és el mo ment de mantenir aquest equilibri entre agricultors, ramaders, nou vinguts i tota la gent que dia a dia fa de Veciana un municipi on es viu bé.

Festa

En l’àmbit natural, el municipi té racons molt interessants i bonics com per exemple el Molí de la Roda, antiga casa senyorial dels barons de Segur i paratge on neix el riu Anoia. Si a l’interès patrimonial dels edifi cis que conserva el municipi hi su mem la ingent tasca de recuperació i restauració que ha fet l’Ajuntament durant els darrers catorze anys te nim que, actualment, el municipi presenta un important atractiu que fa, per exemple, que el passat mes de juny fos lloc de presentació de la co munitat e-bike gràcies a les magnífi ques rutes i llocs d’interès a visitar. Un altre pilar és la pagesia. En quina situació es troba? L’agricultura és un del sector més castigat pel canvi climàtic. És sabut que el canvi climàtic ha escurçat les estacions i ha esgavellat la meteoro logia d’una forma molt evident. Les pluges constants de tardor i prima vera que, en un passat, feien néixer i créixer els sembrats de cereal s’han convertit en pluges aïllades, escas ses i amb efectes negatius a causa de l’agressivitat de les tempestes. El pagès cada tardor sembra sense saber si farà el temps propici per què les seves collites siguin bones. És per això que cada vegada s’estan diversificant més cap a la ramaderia per trobar-hi els ingressos necessa ris per anar subsistint i poder con tinuar vivint en les seves masies. El futur del pagès que només viu de la terra és molt incert, però més incert és el futur de la societat que menja del que cull el pagès. Quina valoració fa d’aquests tres anys passats de l’actual mandat a l’Ajuntament de Veciana? Tot i que la pandèmia i el corres ponent confinament en municipis com Veciana on la població viu en masies aïllades i petits nuclis es van poder viure d’una forma més tran quil·la i diferent que a les ciutats el resultat és que la parada tècnica que va suposar a escala general de país ha afectat a tots els ajuntaments. Jo crec que molts alcaldes coincidi ran amb mi que aquesta vegada no haurem tingut un mandat de quatre anys. Amb la pandèmia hem perdut més d’un any i mig de funcionament normal de les administracions i que ens ha obligat, en el moment en què s’ha normalitzat la situació, a aug mentar el ritme de feina per arribar als objectius fixats des dels consis toris. I ara, mirant endavant: estem a poc menys d’un any per a les MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat l’entrevistaLlegeixcompleta a Jordi Servitje

58 societat agost/2022

“En ralperenelsmunicipisaquestsonveïnsviuentanescampatspetitsnuclisdecasesimasiestotselsactesfestiussónmotiudetrobadaicele-braciómàxi-ma.““Treballemconstantmentenlamilloradelpatrimoniculturalinatu-raldelmunicipitaldefer-lomésatractiuiincentivarlesvisitesdeper-sonesdefora.”“Perlasevaricahistòria,Vecianaésunmunicipiambuninteressantpatrimoniiespaisnaturals.”“Elfuturdelpagèsquenomésviudelaterraésmoltincert,peròmésincertéselfuturdelasocietatquemenjadelquecullelpagès.”“L’anypassatvaminaugurarelCentreCultudeCalPessetaerigitenelcentreneuràlgicdelavidaculturalisocialdelmunicipi.Éselprojectemésgran,importantinecessarifetalmunicipienelsdarrersanys.”“Araéselmomentdemanteniraquestequilibrientreagricultors,ramaders,nouvingutsitotalagentquediaadiafadeVecianaunmunicipionesviubé.” “

Veciana, on el silenci se sent

Ajuntament de Veciana

Entre valls, altiplans i carenes plenes a vessar de castells, masies i esglésies s’estén el municipi de Veciana. Una contrada que cada dia sent néixer el riu Anoia en les entranyes del Molí de la Roda. Un indret on els pagesos pinten de verd els camps a la primavera, de groc a l’estiu i de color terra a la tardor. Un poble on la seva gent canta per Nadal i balla per Pasqua i la Festa Major. Un lloc tranquil on perdre’s en la immensitat de la calma. Un lloc on el silenci se sent. Segur Molí de la rodaCapella de Sant Gabriel Sant Pere del Vim Santa Maria de Veciana

59publicitatagost/2022

60 societat agost/2022

ciutadaniaretrobamentdemoltesperatsperladesprésdelsmesosdepandèmiaviscuts”

la construcció de la zona de restau ració del parc fluvial i les pistes de pàdel, la remodelació de la plaça Vilarrúbies, la urbanització de l’úl tim tram de carrer de Santa Llúcia, continuem amb la supressió de ba rreres arquitectòniques, la millora de parcs i zones d’esbarjo (com la plaça Catalunya i la plaça Gertrudis Artigal). També estem treballant en altres projectes com l’inici de la remodelació del Rovy com a espai cultural, en un local per a les enti tats i un projecte del nucli antic del Himunicipi.had’altres actuacions impor tants pel nostre municipi, tot i que no són competència directa de l’ajuntament, fem seguiment i re clamem de manera constant per a la seva execució a la Generalitat de Catalunya. Establim contactes amb la Direcció d’Infraestructures i Mobilitat per tal que es desenvolu pi l’enllaç de la Ronda Sud. També amb el Departament d’Educació per la necessària ampliació de l’es cola Pompeu Fabra. Una altra de manda reiterada constantment a l’Agència Catalana de l’Aigua és la neteja del parc fluvial. D’altra banda, treballem de mane ra conjunta amb la Generalitat de Catalunya per a la implantació d’un servei de centre de dia per a la nos tra gent gran i també amb l’Agència d’Habitatge per tal de disposar d’un pla d’habitatge de lloguer social i Aaccessible.llargtermini vindrà determinat per la voluntat de la ciutadania, si dona suport al nostre equip per continuar treballant com ho estem fent fins ara. Quins són els principals reptes de futur de Vilanova del Camí? Definir noves propostes per millo rar el municipi, tenim nous pro jectes en ment, però sempre estem oberts a les propostes que ens fan els nostres veïns i veïnes. És molt important conèixer la seva opinió per dissenyar la Vilanova que volem entre tothom i per donar cobertura a les diferents demandes i necessi Destats. del govern treballarem per mi llorar els serveis, la dinamització econòmica i la creació d’ocupació al municipi amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Com serà Vilanova del Camí d’aquí a uns anys? Com se la ima gina? M’imagino una Vilanova que apos ti per la ciutadania. Una Vilanova oberta, emprenedora, cosmopoli ta, sostenible, amb un espai públic de qualitat. Una Vilanova educa dora, que atregui talent, diversa, tolerant, amable i feminista. Una Vilanova que tingui cura i fomenti l’autonomia de les persones grans. Una Vilanova que no oblidi el seu passat per projectar el seu futur. Viure a Vilanova és garantia d’una bona qualitat de vida. Tot això serà possible gràcies a l’esforç dels veïns i veïnes i al lideratge del govern mu nicipal. “Els veïns i veïnes del mu nicipi esperen amb il·lusió una nova edició de la festa, que és molt launadesprésnecessàriadelsdifícilsmomentsviscuts.Bensegurquehihauràimplicacióiparticipacióciutadana.”“Hemmantingutlafestaenlasevaessènciaoriginal,seràcombinaciód’artisteslocals,d’artistesquevanmarcarunaèpocamusicalitambéd’artistesmésactuals,d’activitatsinfantils,perajovesienfamília,actesprotocol·laris,participaciódelesentitatsidenostracomissiódefestes.““Hempogutexecutarelscompromisosquevamadoptaramblaciutadania.Elspròximsmesoscontinuaremtreballantcom

“

TCM Els ajuntaments van recuperant els formats i programes de Festa Major d’abans de la pandèmia. Com serà, enguany, la festa de Vilanova del Camí? Com l’espe ren els seus veïns? La regidora de festes, Eva Vadillo, juntament amb el personal munici pal, han estat treballant per prepa rar una Festa Major amb una pro gramació de qualitat. És veritat que enguany no hi ha mesures restric tives a causa de la pandèmia i això ens permetrà desenvolupar una festa més tradicional, tal com la co neixíem fins ara. Els veïns i veïnes del municipi esperen amb il·lusió una nova edició de la festa, que és molt necessària després dels difícils moments viscuts. Ben segur que hi haurà implicació i participació ciu tadana en els actes programats per aquests dies. Què heu preparat des de l’Ajun tament de Vilanova del Camí? Hem mantingut la festa en la seva essència original, serà una com binació d’artistes locals, d’artistes que van marcar una època musical i també d’artistes més actuals, d’acti vitats infantils, per a joves i en famí lia, actes protocol·laris, participació de les entitats i de la nostra comis sió de festes. Ens fa especial il·lusió que Carlos Gómez sigui el pregoner d’enguany, un noi del municipi que està fent la seva carrera musical amb molt d’esforç i és la millor re presentació que pot tenir la joven tut de Vilanova del Camí. Vilanova sempre ha treballat en un programa pensat per a tots tipus de públic, i és el que veurem reflectit a les activitats programades per aquests dies. Podrem gaudir d’ac tuacions com la Decada Prodigiosa, The Talent, el Va parir Tour i també el concert de Demarco. També gau direm dels actes més tradicionals com la proclamació de les pubilles i l’hereu, la diada castellera o la tro bada d’agermanament amb els mu nicipis agermanats amb Vilanova del Camí, cal destacar que enguany celebrem el 20é aniversari amb el municipi d’Amilly. Podrem gaudir d’una festa com les que havíem fet fins que va arribar la COVID. La Festa Major són dies de retrobament amb els amics, famí lia, veïns i veïnes molt esperats per la ciutadania després dels mesos de pandèmia viscuts. La pandèmia també ha marcat el dia a dia dels ajuntaments de la comarca d’aquests darre res anys. Quina valoració fa d’aquests tres anys passats de l’actual mandat? Han estat tres anys de dedicació intensa i ens hem enfrontat a situa cions que no ens hauríem imaginat mai. Vilanova va patir, com la resta de municipis de la Conca d’Òdena, uns moments molt complicats amb la pandèmia, que ens van portar a plantejar la gestió municipal d’una altra manera. Ha estat difícil, però hem estat a l’altura per atendre les Noemí Trucharte Cervera

hem fet fins ara, les elec cions munici pals no canvia ran la llorarl’objectiutotalaquerestuar.maneranostrad’acNohihamésbonictreballaraciutatonviulagentqueestimes,enlaquehascrescutihasdeciditviure.”“Ésmoltimportantconèixerl’opiniódelsveïnsiveïnesperdissenyarlaVilanovaquevolementretothomiperdonarcoberturaalesdiferentsdemandesinecessitats.”“Desdelgoverntreballarempermillorarelsserveis,ladinamitzacióeconòmicailacreaciód’ocupacióalmunicipiambdemilaqualitatdevidadelsnostresveïnsiveïnes.”

Batllessa de Vilanova del Camí Vilanova del Camí 2022

necessitats de cada moment i adap tar-nos a les circumstàncies. Grà cies a l’equip de govern i el personal al servei de l’administració hem aconseguit continuar amb l’activi tat municipal i amb els projectes planificats, malgrat els impedi ments sobrevinguts. I ara, mirant endavant: què pas sarà a Vilanova del Camí aquests pròxims mesos? Quins projectes té el govern damunt la taula? Des de l’equip de govern, com no pot ser d’una altra manera, conti nuarem treballant per a la millora dels serveis del municipi. Encara hi ha alguns projectes que estem enllestint per donar compliment al nostre programa electoral. Es tem contents que hem pogut opti mitzar els recursos municipals per desenvolupar gairebé la totalitat d’actuacions que teníem previstes per aquest mandat, així que hem pogut executar els compromisos que vam adoptar amb la ciutadania. Els pròxims mesos continuarem treballant com hem fet fins ara, les eleccions municipals no canviaran la nostra manera d’actuar. No hi ha res més bonic que treballar a la ciu tat on viu tota la gent que estimes, en la que has crescut i has decidit viure. I més a mitjà i llarg termini, qui na és l’agenda de Vilanova del Camí? L’agenda per aquests mesos és con cloure tots els projectes que tenim en marxa, però també iniciar-ne d’altres. Estem treballant en la substitució de la gespa del camp de futbol municipal, la renovació dels vestuaris del camp de futbol,

“La Festa Major són dies

Festa Major de

61publicitatagost/2022

Turísticament, tenim la ruta blava i la ruta vermella de les barraques de pedra seca o la ruta de les fonts de Castellolí que realment són magnífi ques i et permet descobrir una part d’aquest oceà.

Batlle de Castellolí “Hem executat el 80% de les propostes que havíem promès en el perreptes“Unelectoral”.programadelsgransdefuturCastellolíéscrearhabitat-gesocialpelsjoves”.

Anoia 62 societat agost/2022

L’alcalde de Castellolí, Joan Se rra, explica els reptes de futur d’aquest municipi de l’Anoia i re lata com és la vida al poble A menys d’un any per les pròxi mes eleccions, quina valoració fa del mandat? El balanç és molt positiu. El dia d’avui hem executat el 80% del que havíem promès. Malgrat les dificul tats afegides per la pandèmia, hem complert i fins i tot hem fet més co ses de les que teníem previstes.

“ més serveis, equipaments i el factor pandèmia també ha influït en el fet que ara els joves vulguin quedar-se al poble, buscant més qualitat de vida. Però penso que quan fas bé les coses, quan crees un clima i un eco sistema enriquidor, fa que la gent vulgui viure aquí. Com és la vida associativa del po ble? Castellolí és un poble amb moltes associacions i entitats. La vida asso ciativa ens funciona perquè els veïns i veïnes de Castellolí són molt actius i tenen molt entusiasme per tre ballar pel poble i per compartir les seves aficions. Des del punt de vis ta cultural teníem entitats que fan molt bona feina, fan que molts nens i nenes del poble facin música i tea tre. Però també en l’àmbit esportiu, les bicicletes, motos... l’entorn ens acompanya! Parlant de l’entorn... Castellolí té atractiu turístic? És un bon lloc per descobrir. Jo sem pre dic que Castellolí és com un oceà, la major part està per descobrir. Un dels privilegis que tenim, a banda del patrimoni històric i cultural, és el patrimoni natural. Un patrimoni natural que és viu i canviant i això ho fa màgic. Estem envoltats de bosc, riera, paratges increïbles, coves...

“Castellolí té un patrimoni molt ric, animo a tothom a descobrir-lo“

Joan Serra Muset

Hi havia pendent de resoldre problemes en infraestructures bàsiques... Sí, com el subministrament de l’ai gua. De fet, hem sigut el primer po ble de l’Anoia que ha dut a terme la connexió de l’abastament a la xarxa d’aigua de la Llosa del Cavall. També hem fet millores importants a la pis cina, al castell i l’església vella, hem condicionat la rectoria, la connexió de la fibra òptica a tots els barris del poble, hem creat els pressupostos participatius, hem impulsat el servei d’autobús perquè la gent gran pugui anar al mercat, hem fet un projecte de vehicle compartit elèctric Mobi co, hem format la gent gran perquè puguin fer servir mòbils i tauletes i trencar l’aïllament de la pandèmia... Però la principal actuació en l’àmbit urbanístic començarà ara, que és el projecte de millora de l’avinguda de la Unió, vianalitzant el centre. El nou Pump Truck porta gent d’arreu de la comarca a Castellolí Del Pump Truck n’estem molt orgu llosos i no ens esperàvem el valor que ha acabat aportant a Castellolí. Com ens ha passat amb el ParcMotor, que ha fet que Castellolí es conver teixi en un referent amb mobilitat connectada, amb el Pump Truck ha passat similar. En ser el primer que hi ha a la comarca, s’ha convertit en un punt d’atracció pel poble. S’hi ha celebrat el primer campionat d’Es panya i ve molta gent de fora que al final, acaba visitant el poble. També en l’àmbit esportiu hem fet un gim nàs municipal, fruit dels pressupos tos participatius, igual que el servei de videovigilància. Actualment, es tem en ple procés dels pressupostos participatius d’aquest any, que ja se ran els tercers i estem molt contents perquè els hem complert tots. Quins reptes de futur té Castello lí? Doncs n’hi ha dos de molt impor tants. El primer és el tema de la re forma de l’autovia A-2. Castellolí guanyaria molta qualitat de vida si aconseguim fer zones d’esponja ment, allunyar les cases del traçat de l’autovia. Ja hem fet al·legacions al Ministeri. I el segon gran repte pel poble és l’habitatge. Pràctica ment, no hi ha espai disponible i els joves que es voldrien quedar a viure al poble es veuen obligats a marxar. Per tant, la solució és crear habitatge social per la gent del poble. Cada vegada més els joves volen quedar-se a viure al municipi? Sí, abans no era així, però ara hi ha

Renting des de 250€ al mes Renting des de 225€ al mes