ANOIADIARI 64 (AGOST 2021) by AnoiaDiari

Número 64 · Agost del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Els boscos de l’Anoia, en perill

L’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia, que ha calcinat unes 1.700 hectàrees, ha deixat al descobert —una vegada més— el pèssim estat dels boscos de la comarca, una deixadesa que, juntament amb l’alerta per les altes temperatures, posen els terrenys forestals en una greu situació de risc. Els veïns, testimonis de la tragèdia, ens ofereixen la crònica del foc més devastador dels últims trenta-cinc anys Bosc calcinat a Tous (Toni Cortès)

P04

L’Anoia, de Festa Major (amb restriccions) P18

editorial

agost/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Cuidem la nostra pagesia

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita. Un pagès llaura els camps de conreus per evitar la progressió del foc, a Tous. JOAN VIDAL ALSINA

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Quina nota poses a l’estat dels boscos a l’Anoia?

AMB EL SUPORT DE

Excel·lent 3.9% Notable 1.6% Suficient 1.6%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Deficient 34.9% Molt deficient 58.1%

Alguns països volen implantar passaports COVID amb restriccions per a la gent no vacunada. Hi estàs d’acord? SÍ 53.5% Sí, però només quan tothom hagi pogut (o no) vacunar-se 19.1%

NO 27.4%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

agost/2021

publicitat

a portada

agost/2021

a portada

1.673

L’incendi iniciat el 24 de juliol a les Piles, a la Conca de Barberà, va calcinar 1.673 hectàrees. La majoria, 1.553, a Bellprat, Tous i Miralles. Un 75% de la zona cremada era superfície forestal, un 22% agrícola. També es van cremar 5 hectàrees urbanes.

2021

Vista aèria de la zona cremada a la Conca de Barberà i, principalment, a l’Anoia. AGENTS RURALS

L’incendi de Santa Coloma de Queralt deixa l’oest de l’Anoia orfe de bosc Un total de 1.552,91 hectàrees de Bellprat, Tous i Miralles, la majoria de bosc, queden cremades pel foc que va començar el 24 de juliol a la Conca de Barberà. L’incendi es va estendre per la serra de Miralles Queralt i va ser imparable FRANCESC VILAPRINYÓ

L’aspecte de la comarca ha canviat, almenys per a les dues pròximes generacions. L’incendi que va començar el 24 de juliol a Santa Coloma de Queralt i les Piles va cruspir-se un total de 1.673 hectàrees. D’aquest total, totes excepte unes 200, són en territori anoienc. A l’hora fatídica que es va tenir coneixement del foc, les 15.18, era inimaginable l’abast que agafarien les flames: era un foc agrícola. Però la jornada es va complicar i al vespre les flames avançaven per la Serra de Queralt. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, explicava davant els mitjans, a mig matí de diumenge, que “les dues pròximes hores serien crítiques per aturar el foc”. Malgrat els esforços de Bombers, ADF, Agents Rurals i

voluntaris —i més tard fins i tot la UME, cosa que ha remarcat molt el PSC—, la tarda del diumenge 25 el foc era gairebé imparable. Avançava com un puny cap a Miralles i Tous i calcinava bona part del terme municipal de Bellprat. La marinada va alimentar el foc. El tuf a cremat i les cendres arribaven a tota la Catalunya Central, mentre els boscos de la Serra de Queralt i Miralles es convertien en un record. Entre les imatges que queden del brutal incendi d’aquest juliol de 2021 hi ha el del castell de Queralt, que ha sobreviscut a l’incendi de miracle, però que ara està encerclat de boscos pelats i ennegrits. El desastre va tenir un nou episodi el diumenge a la tarda, quan es va formar un pirocúmul i va ocasionar l’anomenat “incendi de

El pitjor incendi Ha estat el pitjor foc a Catalunya aquest estiu. Es van haver d’evacuar diverses masies i cases a Bellprat, Miralles i Tous. Bellprat A Bellprat, l’incendi ha calcinat més d’un miler d’hectàrees. Representa un terç de la superfície del municipi.

sisena generació”. Amb la condensació de l’aigua per les altes temperatures, va sorgir un núvol gegantí, que escalava a uns 8.000 metres d’altura i que va obligar als efectius d’extinció a cercar una posició més segura. El cap de l’incendi s’havia bifurcat aquell diumenge al vespre i, després de Bellprat, Tous es va emportar la pitjor part. Més de 280 hectàrees de terme municipal han estat afectades pel foc. El nucli d’Aubareda va haver de ser evacuat, com diverses cases de Miralles (i el dia anterior a Bellprat). Les flames van baixar des de la serra amb vertigen, com explicava el jove Cesc Vidal: “i no hi havia gairebé ningú”. La marca del foc a Tous té una imatge desesperançadora, l’alzina de Cal Gol, que tenia centenars d’anys d’existència.

A Miralles, es van poder salvar les masies, però també es van perdre 236,71 hectàrees. A Bellprat han estat 1.034,44 i a Tous 281,76. En total, 1.552,91 hectàrees. L’incendi es donava per estabilitzat el dilluns 26 al migdia, després que la pluja se sumés a l’actuació dels cossos d’extinció. Les causes directes del foc s’han seguit investigant. Però les causes estructurals de l’incendi, segons molts dels col·lectius del territori, són clares i tothom hi coincideix: l’extensió de la massa forestal les últimes dècades acompanyada de la nul·la gestió i cura per part de les grans administracions. La conseqüència, segons temen alguns veïns i veïnes, pot ser que aquesta catàstrofe faciliti el boom de peticions d’instal·lacions renovables en un territori ara erm.

a portada

agost/2021

15.882

El 5 de juliol de 1986 va començar l’incendi més greu de la història recent a l’Anoia. Un foc devastador que, al llarg de quatre dies, va cremar prop de setze mil hectàrees. Es van evacuar unes tres-centes persones.

17.920

Des de l’incendi de Rubió del 1986 s’han cremat 17.920 hectàrees a l’Anoia. L’any amb més incendis va ser el 2013, quan se’n van registrar 47.

1986

Les columnes de foc i fum de l’incendi de Rubió del 1986 es veien des d’Igualada. ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

L’incendi més destructiu dels últims trenta-cinc anys Un incendi més destructiu que el de la Conca de Barberà-Anoia no es veia des de feia trenta-cinc anys a la comarca. Cal remuntar-se a 1986, quan a banda i banda de la C-1412, aleshores una carretera estreta i sinuosa, el bosc va desaparèixer i la marca encara es pot veure avui F.VILAPRINYÓ / ANOIADIARI

El foc que començava dissabte a la tarda a Santa Coloma de Queralt i que va afectar cinc municipis més, es va acarnissar amb l’Anoia. Tot i que les primeres flames van ser a la Conca de Barberà, les tres poblacions amb més superfície calcinada són anoienques: Bellprat, Tous i Miralles, per aquest ordre. L’últim recompte dels Agents Rurals era de 1.657 hectàrees cremades, de les quals 1.272 eren forestals. La majoria d’aquesta superfície forestal pertany a l’Anoia. La comarca no vivia un foc d’aquestes dimensions des del 1986, quan va ser molt pitjor: aquell any van ser 15.882,30 les hectàrees cremades. El foc es va encetar el 5 de juliol, al voltant de la C-1412. Un foc encès per uns ex-

cursionistes que preparaven una barbacoa va originar un incendi que s’escamparia ràpidament i voraç durant quatre dies. Les flames, que es veien des d’Igualada, es van estendre molt ràpidament i es va haver d’evacuar els Prats de Rei. Va ser un juliol nefast per a Catalunya, amb els parcs de Bombers buits i els efectius desbordats davant uns incendis que afectaven diverses comarques de manera simultània: Alt i Baix Penedès, Alt Camp, Bages i Anoia. Així que el foc avançava, es van evacuar unes 300 persones de 50 masies a pobles com Rubió, Veciana i Òdena. Ramats sencers van quedar calcinats. Els alcaldes de la zona van demanar que es declarés aquest sector de la comarca “zona catastròfica”. Pocs dies després del terrible

15.000 hectàrees El juliol de 1986, els boscos entre Jorba i Calaf van gairebé desaparèixer. Aquell any, segons les dades dels Agents Rurals, van cremar unes 15.000 hectàrees a l’Anoia.

incendi de Rubió, diversos incendis consecutius van afectar el massís de Montserrat, entre el 7 i el 18 d’agost de 1986, cremant més de 7.000 hectàrees de bosc i matolls i en què les flames van arribar a encerclar el monestir, que va arribar a estar incomunicat, amb un miler de persones al seu interior. Els focs, la majoria intencionats, van afectar un 41% de l’espai protegit. Des d’aquell 1986, els dos focs amb més afectació a la comarca van ser els de 1998 i els de 2015, el més greu, que començava just el dia 26 de juliol, sis anys abans que el recent incendi de la Conca de Barberà-Anoia. El de 1998 va calcinar mig miler d’hectàrees a l’Anoia, de les quals 343 van ser forestals. El percentatge de massa forestal cremada a l’Anoia el 2015 va ser superior, amb 618,82 hec-

tàrees, la immensa majoria del terme municipal del Bruc. Segons les dades de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals, amb registres que es remunten fins al 1986, de les sis comarques de la Catalunya Central, la que ha perdut més hectàrees de bosc pels incendis ha estat el Bages, amb 27.900 abans d’aquest 2020. Darrere hi ha el Berguedà, amb 20.254 hectàrees. Aquesta comarca, només amb els incendis de 1994 ja va perdre tanta superfície de bosc com l’Anoia aquests trenta-cinc anys. El total d’hectàrees de bosc perdudes a l’Anoia en aquestes tres dècades i mitja són 17.920. L’any amb més incendis a la comarca va ser 2013, amb 47, però la xifra d’hectàrees cremades es va limitar a una superfície de 7,34.

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

Els ajuntaments de la zona, consternats: “el nostre paisatge ha desaparegut” Bellprat ha perdut més d’un miler d’hectàrees a mans del foc. Tous, un dels seus paratges més emblemàtics i a Miralles les flames van arribar a tocar de les masies. Ara, aquests municipis, afronten una difícil recuperació

FRANCESC VILAPRINYÓ

Poques hores després que el foc arrasés gairebé una tercera part del municipi, el regidor de Bellprat Joan Carbó resumia en una sola frase les dues jornades d’incendi: “El nostre paisatge ha desaparegut del tot”. La majoria del que es va cremar a Bellprat era “bosc, sobretot la zona del castell, que és emblemàtic”. Els greuges que ha manifestat durant anys aquest petit ajuntament es tornen a fer presents ara: “tots els pobles petits estem abandonats, ens estem morint i no hi ha manera que arribi la fibra òptica, les línies elèctriques són tercermundistes”. El batlle Carles Pol ja reclamava mesos enrere, davant el gran nombre de peticions de centrals de renovables, que l’Ajuntament patia una manca de recursos per fer front a diverses casuístiques del dia a dia i demanava que es fes valdre el territori i la pagesia. A Tous, la superfície cremada va ser menor, 276 hectàrees, però des d’un primer moment de l’incendi l’alcalde David Alquézar ja es temia el pitjor: “quan el foc va arribar a la Serra de Miralles ja érem plenament conscients que era molt difícil podem extingir el foc en aquests terrenys. Estava a la porta de casa i seria molt difícil parar-lo”. Les característiques de la Serra de Miralles-Queralt van fer que “amb la marinada el foc avancés de

manera perpendicular. La nit de dissabte a diumenge es va fer molt bona feina i tot feia pensar, durant les primeres hores del dia 25, que l’evolució era positiva. Bellprat ja estava molt tocat, però semblava que l’afectació es podria controlar. El vespre de diumenge, amb el vent, el foc va entrar de ple a Tous i Miralles i es va eixamplar el cap de l’incendi”. Alquézar es mostra agraït “per la feina ingent dels bombers, les ADF i tots els voluntaris. Hem tornat a demostrar la nostra força com a poble. El treball dels pagesos per llaurar també va ser molt important”. Però hi va haver un factor contrari a l’extinció, la formació del pirocúmul acompanyat de vents “d’un centenar de quilòmetres per hora”. El balanç del dilluns 26 al matí era desolador, amb destrucció de punts com l’alzina de Cal Gol: “era un element molt significatiu de Tous, és una pèrdua de patrimoni molt dura”. El batlle de Tous espera “un plantejament de país sobre què fer amb la massa forestal” i retreu que “el Consell Comarcal no treballés amb el projecte que havíem engegat de biomassa. Un projecte emmirallat en el que ja existeix al Vallès Occidental, amb Boscos del Vallès” que es tracta d’un mercat de compravenda de biomassa forestal per aconseguir una millor gestió d’aquests recursos i a la vegada una protecció contra els incendis.

Contrast: el castell de Miralles, salvat de les flames, vist des de la serra de Tous, calcinada. TONI CORTÈS MINGUET

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

L’incendi a Miralles “era una mort anunciada” A la població temien que el foc arribés a les masies i creués la C-37. El pirocúmul va forçar a retirar els efectius d’extinció durant uns moments el vespre de diumenge. El regidor i membre de l’ADF, Joan Carles Santano, creu que “podria haver estat encara pitjor” FRANCESC VILAPRINYÓ

“Costa de creure, però podria haver estat pitjor”. És l’opinió que té Joan Carles Santano, membre de l’ADF de Miralles, i també regidor a l’ajuntament. El vent va fer que el foc avancés cap a Tous “i també perquè els mitjans aeris van intervenir i van actuar amb molta determinació a Miralles”. Fa uns mesos, hi va haver un foc que va afectar cinc hectàrees “però aquella vegada no hi havia cap altre incendi i això ens va ajudar, les dotacions dels Bombers van venir aquí” i la situació era diferent. Santano explica que “el foc va començar en una zona de conreu, havia de ser fàcil de controlar, però es va escapar, no s’hi van posar suficients medis potser. No es va aturar tampoc a Bellprat i quan les flames van arribar a la serra ja era impara-

ble. En aquells boscos, tan densos, amb aquell front per sobre de la serra, només es podia treballar als flancs. I hi havia massa combustible, amb alguns camps sense llaurar i amb molta palla a sobre”. A Miralles, l’incendi va afectar més de 230 hectàrees: “va sobrepassar els punts de control, estava a la cresta de la serra. La nit de dissabte a diumenge el foc ja era a l’Agulla Grossa” i amb dues llengües amenaçava el municipi i també Tous. A la reunió a Santa Coloma de Queralt amb els Bombers, el diumenge al matí, al centre de comandament, “ens van dir que aquell dia seria molt pitjor que l’anterior”. A Miralles, on el cap de l’incendi ja havia entrat, els mitjans aeris es van concentrar en evitar que el foc arribés a les masies. Joan Carles recorda que “teníem molta por que el foc travessés la C-37. Hagués estat

Sequera El pirocúmul és un dels efectes de la sequera i en poques setmanes, se n’han vist casos al foc de Castellví de Rosanes o aquest a l’Anoia-Conca de Barberà. Efectes Aquest fenomen va obligar a retirar els Bombers i els altres efectius durant uns instants, fins que es desplomés.

definitiu i la catàstrofe encara hauria estat més gran, ja que hi ha els boscos d’Orpí, Carme, la Llacuna...” El pirocúmul es va formar aquella tarda-vespre: “als Bombers, ADF i altres equips ens van fer tornar al punt de control, perquè allò era molt perillós i feia escampar el foc. Més a la nit es va poder actuar i ja el dilluns al matí, amb la pluja, es va avançar cap a l’estabilització”. Molts anys enrere hi havia hagut un foc en aquella zona de la Conca de Barberà, però Joan Carles Santano no recorda haver vist per experiència a l’Anoia cap incendi tan virulent: “a Òdena, el 2015, l’orografia era diferent, i això que va ser un foc important. Aquest que hem patit es va veure afavorit per petites valls i un territori molt trencat. A la zona del 2015, s’alternaven més el bosc i el camp”. Opina que “era una mort anun-

ciada. Cal una gestió forestal molt més curosa, perquè tots aquests boscos no estaven gens cuidats. Els propietaris dels boscos i les empreses de pèl·lets han de tenir canals per negociar i que sigui més rendible la gestió forestal”. Una “mort” que arriba acompanyada de projectes de renovables “que fa més d’un any que ens arriben als ajuntaments. L’Estat espanyol els hi dona carta blanca. Ara, amb aquesta serra neta, aquestes empreses sabran buscar els propietaris i els vendran la moto. Quan va venir el president Aragonès va assegurar que treballaria per la recuperació d’aquesta natura que teníem, ja que espero que així sigui, perquè els ajuntaments no podem fer gaire cosa. Hi ha molts altres llocs on hi ha vent i sol, però trien punts on hi ha nuclis habitats a la vora, perquè ja hi ha algunes vies de comunicació”.

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

L’alzina de Can Gol, una de les més antigues de Catalunya i icona de Tous, calcinada. TONI CORTÈS MINGUET

“El pirocúmul ho va complicar tot i és un efecte del canvi climàtic” Els Bombers consideren que la situació podia haver empitjorat molt més “si hagués passat el foc cap a la Llacuna”. Joan Rovira, cap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud, lloa el treball de les ADF i els pagesos de la zona

FRANCESC VILAPRINYÓ

Joan Rovira, cap d’intervenció dels Bombers de l’incendi que va afectar gairebé 1.700 hectàrees de la Conca de Barberà i l’Anoia, ha parlat amb AnoiaDiari sobre aquells tres dies i quines circumstàncies es van produir perquè el foc tingués tanta repercussió. Una col·lisió de factors que només l’esforç dels seus efectius, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), voluntaris i altres cossos van evitar que fos encara pitjor. “El potencial del foc era de 5.000 hectàrees”, com es va dir el primer dia, el dissabte 24 de juliol. I Joan Rovira, cap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud, referma que la dificultat era “molt gran”. A més dels problemes d’accés a la serra, l’orografia o la divisió d’efectius, hi havia el foc del Ventalló, va tenir lloc el fenomen del pirocúmul (la nuvolada gegantina per la condensació d’aigua que provoca

del foc), “un dels efectes del canvi climàtic”. L’incendi va començar al costat de la carretera “i va calar en camps que encara no estaven llaurats” explica Joan Rovira. Hi va haver “dos moments que semblava que el podríem atrapar, però ens vam trobar amb què no podíem disposar de tots els efectius per actuar amb contundència i que també vam haver de desviar dotacions a protegir granges. També vam fer focs tècnics. Però l’incendi va arribar a Bellprat, a la massa forestal, i el comportament inestable del foc allà s’incrementa”. Van sorgir “focus secundaris” i que no hi hagués un front continu va “augmentar la complexitat”. Rovira resumeix aquell moment: “l’incendi anava més de pressa que la capacitat que teníem d’extinció. Des del primer moment vam tenir l’ajut de les ADF i els pagesos, però com diem, el comportament del foc era massa inestable. El nostre

esforç va ser evitar que es fes més ample, sobretot, encaixar-lo pels flancs, i en aquest cas ens en vam sortir. Però el cap del foc ja era a la carena”. Els efectius d’extinció es van trobar durant dos dies seguits amb un fenomen rar fins ara, el pirocúmul: “va aparèixer el dissabte i també el diumenge. I una setmana abans a Castellví de Rosanes, en un altre incendi”. Feia anys que els Bombers no combatien el foc en aquestes condicions. Cal anar enrere, “als anys 2003 i 2005, als incendis de Cardona i Sant Llorenç”. Amb el pirocúmul, “es genera molta energia, creix de manera vertical i és un moment crític, en el que has de garantir la seguretat de la teva gent”. Quan es va desplomar, “es van generar focus secundaris i això empitjorava la situació i feia més difícil ancorar el cap de l’incendi”. Les nits són un moment que el foc alenteix el seu avenç i “ens feia falta, les dotacions esta-

ven esgotades”. El matí del 26 de juliol, finalment, l’incendi es va poder estabilitzar. L’aparició d’aquest fenomen, segons Rovira, és un mal símptoma que evidencia “el canvi climàtic i la situació de sequera”. Factors que s’afegeixen a “les dificultats d’accés a la zona o l’orografia, sí, i el que anomenem combustibles forestals”. Poder parar el foc depèn “dels camins i dels punts d’aigua que hi hagi també, però és clar que no podem triar l’escenari. Partíem de 5.000 hectàrees de potencial o més i en van ser gairebé 1.700. El foc podia haver passat a la banda de la Llacuna. Pensem que vam salvar coses i, sobretot, vam salvar les vides de la gent i els seus habitatges”. El cap d’intervenció apunta també que “pel lloc on va començar el foc havíem de coordinar-nos amb la regió de Tarragona. I en aquest sentit, vam fer també una bona feina organitzativa”.

agost/2021

publicitat

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

“Teníem el cor encongit, trencat” Una setmana després de l’inici de l’incendi, la Conxita i el Ramon, veïns de l’Aubareda ens obren les portes de casa per compartir el seu testimoni. Una crònica d’unes hores angoixants. Els acompanya el Martí, president dels ADF de Tous, amb qui parlem sobre l’estat dels boscos i el paper de la pagesia en la prevenció dels incendis

TONI CORTÈS MINGUET

El dissabte 24 de juliol, al migdia, el Martí Vidal era a Vic, en una celebració familiar. El Martí és pagès, propietari forestal i president de l’ADF de Sant Martí de Tous. Allà va rebre l’avís, pel grup de Whatsapp dels ADF, que s’havia iniciat un foc a Les Piles. “En aquells moments vaig pensar que el foc era lluny i que no podria arribar a Tous, perquè seria estrany que els camps no el poguessin aturar”, recorda. Els seus veïns, la Conxita Bonjorn i el Ramon Pons, fa quaranta-cinc anys que viuen a l’Aubareda, al costat de la casa d’en Martí. Expliquen que “érem a casa, quan ens van dir que el foc era a les Piles i també, en aquells moments, confiàvem que el foc no vindria cap aquí. Pensàvem que aquí estàvem segurs”. “Més tard, a la tarda, la cosa va anar canviant. Es veia molt fum i la resplendor del foc, una tira vermella”, afegeix en Ramon. “Això va ser quan el foc va deixar els camps i va entrar al bosc. Llavors ja ens vam començar a posar nerviosos. Vaig marxar del dinar de Vic i vaig anar corrent cap a casa. S’havien de fer, sobretot, tasques de prevenció”, rebla en Martí. Hores més tard de l’inici del foc, i veient que avançava cap al terme de Sant Martí de Tous, des de l’ajuntament, Bombers i ADF van fer una crida als pagesos del poble i dels voltants perquè participessin en tasques preventives, llaurant els camps. “El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser dir-li al meu fill que enganxés el cultivador al tractor i que comencés a llaurar i fer perímetres als camps, i jo vaig enganxar la cuba de l’ADF al tractor i vaig anar a les Quatre carreteres amb un company. El foc era desproporcionat, immens. Hi havia confusió. Ens van dir que esperéssim allà per rebre instruccions. Vam esperar més d’una hora i en veure que no ens donaven indicacions d’on podíem portar l’aigua i que allí no podíem fer res, que el foc avançava, vam tornar cap a casa. Des de l’Aubareda vèiem la resplendor del foc, a l’altra banda, al darrere, però que no travessava. Sentíem com explotaven els obusos de la Guerra Civil que havien quedat amagats al bosc”, recorda en Martí. La Conxita afegeix que “tot era molt impressionant: aquella foscor, trencada per la vermellor del foc del darrere i els espetecs dels obusos.”

Els ADF, tal com explica en Martí, “estàvem sols a Tous, i vam ser evacuats. Jo, llavors, vaig tornar a casa i vaig veure que allà el foc cremava poc, que les grans flamerades eren metres més enllà, i allà jo no hi podia fer res. Perdre-hi la vida, potser. S’havia de deixar que el foc cremés. En canvi, allà on el foc cremava poc, allà sí que hi podíem actuar fins que arribessin els bombers.” En Ramon recorda que “dissabte a la tarda ens van evacuar a Tous, on vam estar unes hores, però vam poder tornar a casa. Hi va haver algun veí que no va voler deixar la seva llar”. La nit va ser molt llarga. La Conxita no va poder anar a dormir “fins a les quatre de la matinada. Sortíem de tant en tant a veure la resplendor, a voltes es veia, a voltes no. Cap a les quatre va deixar de veure’s i vaig pensar havien aturat el foc, i vaig anar a dormir tranquil·la”. En Martí apunta que “el foc no es veia… però hi era”. Ell va anar a dormir més aviat, “cap a les dotze, perquè sabia que l’endemà tindríem molta feina. Però em vaig anar llevant sovint, cada dues hores, per anar seguint l’evolució del foc, vigilant la carena i que el foc no saltés cap al cantó de Tous.” Aquella nit, la de dissabte a diumenge, no va fer molt vent. “Semblava que, amb les tasques que es van fer durant la nit i amb el poc vent, el foc frenava i que segurament el podrien controlar”, explica en Martí, assenyalant que “els pagesos vam continuar treballant els camps,

fent perímetres. Van anar arribant molts companys, tant del poble com de fora, per llaurar els camps. Vam estar tot el diumenge treballant, sense parar, per evitar que el foc pogués travessar cap a les cases. Aquesta feina que vam fer els pagesos, de protecció passiva, va ajudar molt. Donava tranquil·litat. Cap a primera hora de la tarda la situació es va complicar, el foc no tenia aturador, van començar a saltar flames per sobre la serra, va anar avançant, creixent, agafant força.” “Vèiem, des de casa, que ja saltaven flames cap a la nostra banda. Llavors va ser quan ens van evacuar al poble”, recorda en Ramon. Aquelles hores van ser molt intenses. “Jo encara ho porto a dins”, remarca la Conxita. En Ramon afegeix que “tot i la preocupació, no tenia por que es pogués arribar a cremar la casa. Amb els camps llaurats, amb la riera entremig, pensava que la nostra casa no corria perill, tot i que no podies estar-ne completament segur. Patia més per les cases de més a baix i que el foc no s’escapés cap a la Fou, que no pas el que pogués passar-nos a nosaltres.” La Conxita i el Ramon van anar a casa del seu fill Oriol, a Igualada, on passarien la nit. Una nit d’incertesa i neguits. “Des del balcó de casa de l’Oriol vam veure aquelles flames horroroses que avançaven molt ràpidament, i llavors vaig pensar que potser sí que podia perillar la nostra casa. Les flames avançaven ràpidament” recorda en Ramon.

“Aquelles hores van ser terribles”, recorda en Martí. “Amb tot el que es va cremar es va originar un pirocúmul, del qual no n’era conscient des d’allà, des de fora sí que es veia tota la seva dimensió. El pirocúmul era molt perillós i van ordenar evacuar la zona on estàvem”, afegeix. “Aquella nit va ser angoixant”, remarca. Amb el pas de les hores el foc va anar canviant el seu comportament. A banda de la millora de les condicions meteorològiques, va ser molt important la tasca feta pels pagesos als camps, que van frenar el foc quan aquest va deixar el bosc i va arribar als conreus. “Aquí es va fer una actuació fa vuit anys, el 2013, de neteja i aclarida, amb l’Associació de propietaris forestals de les serres Miralles-Orpinell, per fer una franja de baixa combustibilitat, d’entre 60-80 metres, a banda i banda, des d’aquest camí fins a sortir a la carretera de Miralles, abans de la Censada. Quan va arribar aquí, després d’haver passat tota aquella massa forestal tan densa, el foc va actuar com-

El foc, vist des de la casa de la Conxita i el Ramon a l’Aubareda i des de la casa del seu fill Oriol, a Igualada. FAMÍLIA PONS

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi acostumen a fer-ho. Si al cap de dos anys no es regenera, llavors s’haurà d’actuar. L’altre dia estàvem vigilant fumeroles i en una vora del camp vam veure un munt de llavors de pi que corrien pel vent i com les formigues les portaven d’una banda a altra. La natura, ja sigui amb les cendres, amb el vent, amb les formigues, enterra aquestes llavors i si plou bé, començaran a germinar. També s’ha de veure com rebroten altres arbres de filla caduca, roures, alzines... Estaria bé estudiar quin model de bosc volem, i que hi hagi mosaic amb les terres de conreus. Valorem el territori, com a nostre. Quan vinguin tots els tècnics per fer valoracions sobre com s’ha d’actuar, nosaltres hem de tenir veu. És bona aquesta voluntat en restaurar la zona cremada i recuperar el bosc, però la gent ha d’entendre que s’han de fer feines de prevenció, de protecció passiva.”

Els veïns de l’Aubareda observen la serra cremada, a pocs metres de casa. TONI CORTÈS

pletament diferent. El foc es va anar parant, es va frenar, cremant a poc a poc. A l’obaga de Can Gol el foc es va trobar tot el bosc verge, amb tot el sotabosc i tota l’energia acumulada de setanta anys, cremant-ho tot; en canvi, quan el foc va arribar a la franja que s’havia treballat, on s’havia actuat, va canviar completament” explica el president dels ADF de Tous”. Dilluns al matí, després d’una llarga nit, arribava la desitjada pluja. “Va ploure poc, però va ajudar a mullar la terra i fer refrescar l’ambient”, recorda en Martí, que afegeix que “llavors ja vam veure que ja li teníem el peu al coll, que el podíem controlar. Però el foc, fins i tot encara avui, no està extingit. S’està constantment vigilant, bombers i ADF, perquè no hi hagi revifalles, que n’hi ha hagut i s’han pogut apagar.” El paisatge En Martí Vidal ens explica com és el paisatge de Tous i el seu entorn. “És una serra amb un bosc molt dens i molt poc treballat. El peu del bosc, sobretot a la part més interior de l’obaga, és ple de feixes i molts racons. Més cap aquí a baix, davant la casa de l’Aubareda, hi ha camps més oberts, més planes. Cap a la banda de la Fou, més cap a l’est, es torna a tancar el bosc i ja tornem a estar en una zona forestal molt gran i densa. Vam patir perquè si el foc hagués entrat aquí, hauria avançat molt més.” Els boscos Fa setanta-tres anys, el mateix dia de Sant Jaume quan es va iniciar l’incendi d’enguany, Tous va patir el darrer gran incendi que es recorda. En Martí ens comenta que el seu pare li havia explicat que “l’incendi va iniciar-se en diferents punts i que devia haver estat intencionat”. Els boscos de fa setanta-tres anys eren diferents dels de l’actualitat. “Abans eren boscos que es treballaven, se’n treia profit. Era una font de recur-

sos naturals. Hi havia activitat. Hi havia vida. Hi pasturaven els ramats. Es feia llenya, es feien fogots, es feia carbó, els pins s’esporgaven... El pare deia que la feina que menys li agradava era anar a esporgar pins. S’enfilaven en escales fetes amb les mateixes branques dels pins i amb unes destrals els esporgaven. Cada any feien aquesta feina, durant un mes, a l’hivern. Això, dalt els arbres; a dessota, feien carbó. Hi havia carboneres. Veies sortir fum per tot arreu. Tot l’any. Els camps eren vinyes, més verd. També hi havia més aigua, hi havies rases i rieres, sempre hi havia més frescor. Tot era més net” remarca en Martí, afegint que “el bosc ara és molt diferent. El bosc s’ha de treballar, sinó queda en estat selvàtic i passa el que ha passat aquí. El bosc s’ha de gestionar”. La Conxita se suma a les seves paraules apuntant que “abans també plovia més que ara. Esperem que si plou, plogui bé, que sàpiga ploure, que no s’ho emporti tot. Ara no sap ploure... Aquelles pluges d’abans sí que eren bones...”. El Ramon assenyala que “nosaltres, quan vam venir a viure aquí, fa quaranta-cinc anys, tot havia tornat a ser verd, de nou. El pare ja ens havia explicat que s’havia cremat tot, però nosaltres ho vam conèixer tot verd, ja feia anys que s’havia regenerat el bosc.” El futur del bosc Poques hores després que l’incendi es donés per controlat, la Diputació de Barcelona va anunciar que activava el programa de recuperació de la zona afectada. Martí Vidal explica que “des de la Diputació s’està estudiant un pla estratègic per actuar en aquesta zona cremada, per veure quins treballs s’han de fer per recuperar el bosc, si s’ha de recuperar el que hi havia o s’ha de buscar un altre model, més mediterrani.” En aquest sentit, el president de l’ADF de Tous opina “que no s’ha de repoblar, que el bosc es regenerarà ell sol, com

La pagesia “Fa setanta-tres anys, quan es va cremar tot, quins camions de bombers hi havia? Quins helicòpters hi havia? Res. Només els pagesos” afirma contundent en Martí. La pagesia “ha tingut un paper molt important, pel que fa a la prevenció, en el moment de l’incendi però també durant tot l’any mantenint els camps cuidats. Som els gestors del territori. A

l’incendi vam viure una gran solidaritat. Van venir pagesos d’arreu, des de Castellolí fins als Prats de Rei. Des de l’ADF estem treballant per poder, com a mínim, cobrir les despeses que van tenir, almenys els que van venir de fora, perquè el gasoil val molts diners i molts pagesos van patir desperfectes en la seva maquinària” apunta. En Martí assenyala que “evidentment, treballem per treure’n un profit, ens hem de guanyar la vida... perquè si no hauríem de plegar.” En aquesta línia, en Ramon afegeix que “la gent només recorda els pagesos quan passen coses com aquesta. Després, anem a comprar a les grans superfícies en lloc de fer un consum de proximitat i donar suport a la nostra pagesia.” En Martí es quedaria més estona conversant amb els seus veïns, però ha de deixar-nos. Ha de continuar fent treballs als camps. Des de la porta de la casa de la Conxita i el Ramon, amb el seu fill Oriol i els seus néts, el Roc i l’Arlet, miren la zona cremada. “Teníem el cor encongit, trencat”, coincideixen tots. Fa una setmana de l’inici de l’incendi. Fins ara l’Oriol no havia gosat tornar a Tous. M’acompanya a veure l’alzina de Cal Gol i els boscos cremats. Els boscos de la seva infantesa.

El bosc de l’entorn de la Creu de Ferro, un altre espai simbòlic, com l’alzina de Can Gol, completament calcinat. TCM

L’Oriol observa els boscos calcinats, on jugava quan era petit i on darrerament sortia a caminar i córrer. TCM

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

Els boscos de la zona cremada a l’Anoia s’havien densificat els darrers anys Segons la investigadora igualadina del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Cristina Domingo, el seguiment per satèl·lit indica que a l’àrea incendiada s’havien abandonat alguns conreus les últimes dècades. Tot i ser un juliol sec, els darrers anys hi havia hagut precipitacions

F. VILAPRINYÓ

L’incendi del 24 al 26 de juliol, a Santa Coloma de Queralt i que va afectar sobretot a tres municipis anoiencs, ha estat fins ara el més destructiu d’aquest període estival 2021 a Catalunya. Abans que es produís, el seguiment meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indicava que “les zones amb més risc d’incendi per falta de pluja eren les de la part nord-est de Catalunya”. Aquestes previsions es fan a través del mapa d’anomalies pluviomètriques, explica la igualadina Cristina Domingo, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i membre del Grup de Recerca Grumets. Per tant, en aquest ventall de territoris, hi entraven Gironès, La Selva, part del Pla de l’Estany, àrea metropolitana de Barcelona, Vallès Oriental i Occidental, Garraf, Penedès i, també les ubicacions dels focs més devastadors: Empordà i Anoia. L’àrea que va patir l’incendi “és una zona de pineda de pi blanc en el qual gràcies a les ortofotos de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) es veuen alguns abandonaments de conreus dels últims setanta anys i una densificació de la zona forestal”. Gràcies al projecte DEBOSCAT, iniciat el 2012 i coordinat per la tècnica Mireia Banqué del CREAF, en el que es fa un seguiment de l’estat forestal i concretament “es registren episodis de sequera que provoquen decaïment forestal als boscos de Catalunya” s’han identificat dos anys “on hi ha hagut molta afectació per sequera, el 2012 i el 2016”. Les dades es recopilen cada setembre pels Agents Rurals que inspeccionen el territori. En concret, el 2012 es van registrar 888 hectàrees afectades per decaïment forestal que juntament amb les anteriors al 2012 fan un total de 3.369 hectàrees, un 9% de la superfície forestal de la comarca. Entre el 2013 i el 2015, segons Cristina Domingo, “vam tenir un règim de precipitació normal respecte la mitjana climàtica en el que algunes espècies afectades

El foc va canviar el seu comportament quan va saltar del bosc als camps, apropant-se a l’Aubareda. TONI CORTÈS MINGUET

“Fa molts anys que no es gestionen les boscos” Dissabte 24 de juliol a la tarda, poques hores després que s’iniciés l’incendi de Santa Coloma de Queralt, els Bombers i l’Ajuntament de Tous van fer una crida a la pagesia de l’entorn perquè acudissin amb els seus tractors a la zona limítrofa del foc per crear tallafocs als camps de conreus. Desenes de pagesos van participar en aquestes tasques, que s’han allargat durant hores. Un d’ells és el touenc Joan Vidal, coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, que ha explicat a AnoiaDiari les característiques del paisatge afectat per l’incendi. “És un mosaic agro-forestal”, amb zones de conreus, principalment de cereals, tot i que més al sud també trobem vinyes, que són un bon tallafoc. Aquestes zones de conreu estan envoltades, formant un mosaic, per zones forestals, per boscos, amb una massa forestal molt densa”, ens explica Joan Vidal. Aquests boscos, afegeix Vidal, són el principal problema, “ja que molt no han patit incendis i, sobretot, fa molts anys que no s’hi ha fet res, fa molts anys que no es gestionen. D’aquesta manera, tenen molt sotabosc i amb els anys acumulen una massa forestal molt densa i molt combustible. Tenen una altíssima capacitat de cremar. Hi ha molta caloria acumulada. I quan cremen, el foc té molta capacitat per donar-se aire a si mateix. D’altra banda, a part de ser un polvorí, aquesta alta densitat fa que sigui molt difícil accedir-hi i actuar-hi”. “La gran dificultat quan es treballa en l’extinció del foc és a dins al bosc. En canvi, als camps, tenim més facilitat i possibilitats per treballar-hi”, ha explicat Vidal.

TONI CORTÈS

poden recuperar-se del decaïment patit”. El 2016 va tornar a ser un any sec, “amb un episodi important de sequera”. Es van registrar unes 388 hectàrees de nova afectació. El 2017 i 2018, hi ha una treva de sequera, però “no s’observen recuperacions forestals clares fins al 2019. L’any passat, el 2020 vam tenir uns episodis de pluges excepcionals, com per exemple el Glòria, que van ajudar a recuperar els boscos”. “Ara la teledetecció ens ajudarà a fer un seguiment extensiu de l’evolució de l’incendi”, comenta Cristina Domingo. “Gràcies als satèl·lits com Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea, podrem analitzar l’estat forestal preincendi i veure com es recupera la zona”. Aquest tipus de recerques són valuoses per estudiar la capacitat de regeneració dels boscos i tenir més informació i eines de cara a futurs esdeveniments.

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

Els col·lectius contra l’”allau” de les renovables demanen protegir el territori després del foc Ja abans de l’incendi, Bellprat es destacava per ser un dels municipis on hi havia diverses peticions per fer centrals fotovoltaiques. A Tous, també hi ha la previsió del Parc Matacan. El veïnat i els pagesos demanen que el foc no alimenti més projectes

“Les grans zones urbanes també hi han d’apostar”, ha afegit. Així, s’ha mostrat partidari d’aprofitar altres zones com marges d’autopistes o polígons industrials.

F. VILAPRINYÓ / ANOIADIARI

“Som una comarca oblidada”. Amb aquesta frase en una carta a AnoiaDiari, una veïna de Tous s’adreçava al President de la Generalitat, Pere Aragonès, una vegada havia finalitzat l’incendi i el màxim mandatari del país s’havia atansat a la zona afectada. Aquest sentiment el compartien també desenes de persones que es van desplaçar a Bellprat el dijous 29, tres dies després que el foc s’estabilitzés, per protestar davant Aragonès per “l’allau” de projectes de renovables que hi ha en aquesta part de l’Anoia. Bellprat i Tous, els dos pobles que han patit més durament el foc, són dos municipis on les diverses empreses de renovables han posat la mira. Una veïna de Bellprat explicava que “ja se’ns ha cremat tota aquesta serra i ara ens volen omplir l’altra banda de plaques i molins. Ja en tenim prou amb una desgràcia”. Els manifestants van traslladar al President que “cal una moratòria” del decret de renovables a fi que els ajuntaments puguin preparar i ordenar urbanísticament el territori i protegir alguns dels terrenys on anirien a parar els molins. Aragonès va assegurar que la modificació del Decret 16/19, que prepara la Conselleria d’Acció Climàtica —la nova

Diverses plataformes ecologistes van manifestar-se durant la visita del president Aragonés a la zona cremada. ACN

configuració del Govern ha tret la responsabilitat dels parcs a Territori, que forma part del Departament de Polítiques Digitals— tindrà en compte aquestes demandes. Aragonès va contestar que “la coresponsabilitat de tots els ciutadans no pot recaure tot al territo-

ri. Les grans zones urbanes també han d’apostar per la generació d’energia.” També va assenyalar que la modificació del decret ha de servir per evitar la massificació i, en aquest sentit, ha assegurat que el pes de la transició energètica no pot recaure només en el territori.

Multinacionals Les plataformes recorden que “la destrucció del territori va en favor de les multinacionals de fora”

Les diverses plataformes de l’Anoia, com Salvem Tous, la Plataforma dels Afectats per la Concentració dels Aerogeneradors, Salvem la Serra de Freixes o Salvem Maçana i Serra Morena, mantenen les seves temences: “amb l’excusa de l’energia verda, es destrossa el territori amb l’excusa de l’energia verda, quan només s’enriqueixen multinacionals de fora”, lamentava Jordi Saumell, membre de la plataforma ‘Salvem Maçana i Serra Morena’. Una de les conclusions de la carta enviada a AnoiaDiari per Carola Ribaudí era “Que la transició energètica la farem, però ben feta. Surtin dels despatxos abans que tinguem les desgràcies a sobre, escoltin a la gent que viu a l’entorn rural i després podem començar, junts, a redactar les regles del joc”. A l’Anoia hi ha instal·lats 105 molins eòlics i 135 més de projectats, la majoria a la serra de Rubió i Pujalt. A més, si tiren endavant tots els macropojectes solars que hi ha sobre la taula, s’ocuparan 1.000 hectàrees de conreus amb plaques.

a portada

agost/2021

Els boscos de l’Anoia, després de l’incendi

Quan el foc “es va menjar mitja muntanya en un moment” Desolació a Tous i Bellprat. En el cas touenc, el municipi va patir especialment la segona jornada del foc i va cremar un element distintiu com l’alzina de Can Gol. Bellprat, per la seva part, perd els seus paratges i boscos de la Serra de Queralt

F. VILAPRINYÓ

Cesc Vidal, un jove pagès de Tous, va veure de primera mà com el foc es presentava a les portes de la seva llar. Més enllà de l’alleujament de quan l’incendi es va frenar, explicava que “sóc fill d’Aubareda –la zona de Tous evacuada— i ens vam trobar diumenge com l’incendi que semblava encara lluny va saltar muntanya avall. El foc es va menjar mitja muntanya en un no res. En aquell moment no hi havia efectius de Bombers en aquell punt, estàvem com deixats de la mà de Déu”. Sí que a la matinada “van venir unitats i es veu perfectament on van aturar el foc, quan anava a passar el camí de la Creu de Ferro”. El seu clam és el de molts: “la zona ha estat descuidada anys i anys, sense netejar, i el foc s’ho va menjar tot de cop”. Per a ell “el cop emocional va ser el dissabte, quan vaig arribar que era de nit i vaig veure el foc a la serra. Em vaig sentir molt petit, encara que les flames fossin lluny”. El diumenge al matí, ell i el seu pare treballaven per llaurar el camp i preparar-lo per si les flames s’atansaven: “vèiem avançar la fumarada, però era inimaginable el que passaria a la tarda”. Els boscos “que he vist tota la vida ja no hi són”. Quan sigui el moment de reforestar “el pi pot tornar a créixer en cinc o deu anys, hi ha espais no cremats del tot. Si la terra es llaura, es pot tornar a plantar. Però les coses s’hauran de fer d’una altra manera perquè no es repeteixi.”

Vistes de la zona cremada de Bellprat des del castell de Queralt, el 27 de juliol de 2021. MAR MARTÍ/ACN

L’inici de l’incendi era a Santa Coloma de Queralt. Pep, un pagès de Bellprat, va ser molt a prop i va viure de primera mà la gènesi d’aquest foc. Recorda que “venia de Blancafort i vaig veure com a Santa Coloma uns companys remullaven el foc. Ens estaven recomanant als pagesos que llauréssim per parar les flames. Sóc bomber voluntari i vaig anar amb els companys, mentre el meu nebot em trucava i m’explicava que el tractor no s’engegava i havien de marxar”. Recorda que “el foc s’escampava molt i molt ràpid. Les flames se’ls tiraven a sobre i vaig demanar permís per anar a ajudar la meva família al cap de Bombers. Quan vaig arribar a la masia, l’incendi no hi havia arribat encara i vam començar a treballar amb l’altre tractor que tenim, però crèiem que el que havia quedat enrere estava cremat. Vam salvar la finca del foc que s’estenia pel flanc dret”. Després va saber que el primer tractor no estava cremat. Se n’havia salvat per poc “amb bosc a banda i banda”. Tot i salvar aquests béns, Pep comenta que la situació és terrible pel que s’ha perdut a Bellprat, una de les zones amb més valor paisatgístic de la comarca: “és molt bonic i veure’l així és trist. Jo he anat a caçar per aquests boscos, hi he crescut, he fet senderisme. I ja no els tornaré a veure com eren. Quan era petit es va cremar la zona de Sant Magí de la Brufaganya i encara no s’ha regenerat ben bé del tot. La meva generació ja no veurà els boscos i la serra tal com eren”.

agost/2021

publicitat

opinió

“

agost/2021 “Hem de poder saber a quin poble i finca s’ha produït cada producte, com s’ha produït, i si pagès o ramader que hi ha al darrere s’hi pot guanyar dignament la vida o tot el contrari. Necessitem tenir eines per saber clarament a què estem contribuint amb el nostre consum, i que així deixin de prendre’ns el pèl.”

No n’aprenem!

abem, de fa anys, què els passa als boscos d’aquest país. Sabem que tenim un territori cada cop més vulnerable al canvi climàtic. Sabem que perdem biodiversitat a marxes forçades. Sabem que els pagesos es van fent grans i els pobles van quedant buits. Sabem que si no generem oportunitats laborals i de desenvolupament econòmic serà difícil que la gent jove s’hi quedi. Sí, ho sabem, però no fem res. Perquè només mirem més enllà de la bombolla urbana quan hi ha un incendi, una riuada, o un tornado. Aleshores tots a córrer a lamentar-nos, a enviar missatges encoratjadors, i a prometre suport i ajudes. Però tan sols dura unes hores, dies a tot estirar, i ràpidament tornem a la percepció del territori com un decorat de cartó pedra. I així anem repetint aquest cercle viciós. Desconeixement entremesclat amb hipocresia. Hem d’entendre d’una punyetera vegada, ciutadania i administracions, que l’incendi forestal de Santa Coloma de Queralt, igual que la resta de grans incendis que hem viscut i viurem, no és res més que un dels molts senyals d’alerta que alguna cosa no estem fent gens bé, des de fa dècades. Necessitem ser conscients que els boscos i camps no només són un escenari on tirar-se fotografies i un lloc on produir aliments. Són ni més ni menys que el 90% de la superfície de Catalunya, i resulten imprescindibles per al benestar, per a la vida de tots i totes, i si algú en dubta que busqui la definició de “serveis ecosistèmics”. Però actualment els pagesos i ramaders representen només l’1,4% de la població activa, tot i que han de gestionar el 90% del territori, del qual totes i tots depenem. Necessitem més pagesos i pageses, més ramaders i ramaderes. I perquè això passi necessitem, imperiosament, transformar el model agroalimentari:

MARC TALAVERA President del Col·lectiu Eixarcolant Doctor en Biologia

tot allò que passa amb relació a la producció, transformació, i distribució dels aliments que consumim. Només així hi podrà haver de nou més persones que visquin del territori i en vetllin. I és que les evidències cientificotècniques són molt clares. Només si construïm un model agroalimentari basat en petites i mitjanes explotacions agrícoles, molt diverses, amb la incorporació de nous cultius mitjançant espècies i varietats que actualment estan en desús, i gestionades de forma veritablement sostenible, aconseguirem que hi hagi més pagesos i ramaders al territori. Si seguim amb el model agroalimentari actual basat en la globalització, en la uniformització de l’alimentació i dels cultius, i en l’especulació econòmica, ja sabem el que ens espera: un territori buit, uniforme, empobrit, cada cop menys divers i cada cop més susceptible als grans incendis forestals. Canviem el model sota el qual produïm i consumim aliments perquè només així podrem ser més resilients al canvi climàtic, mantenir els paisatges i la biodiversitat, afrontar el despoblament rural, i genera noves activitats econòmiques lligades al territori. Reptes, tots ells majúsculs, totalment interrelacionats, inajor-

nables, i que depenen en última instància del que hi ha al darrere dels plats que cada dia posem a taula. L’administració ha de desenvolupar, ja, polítiques clares, concretes, i valentes per poder estimular i acompanyar els canvis necessaris en el model productiu i de consum. I ha de fer-ho des de la centralitat, i amb tot el coneixement tècnic necessari. De res serveixen ja campanyes de xapa i pintura. Necessitem tocar os. Cal ser ambiciosos, tenir una mirada de futur, i decidir amb determinació i celeritat, que aquesta se suposa que hauria de ser la feina dels representants públics després d’analitzar els arguments i les evidències. I en aquest cas tant els arguments com les evidències són inapel·lables. Per la part que ens pertoca, els consumidors i consumidores hem de deixar de ser hipòcrites. Una etiqueta verda amb la paraula ecològic, natural o sostenible, avui dia malauradament en moltes ocasions ja no vol dir res. Hem d’exigir conèixer si comprant llenties, formatge, farina, tomàquets o verdolagues estem ajudant a preservar l’activitat agrària i el territori o tot el contrari. Hem de poder saber a quin poble i finca s’ha produït cada producte, com s’ha produït, i si pagès o ramader que hi ha al darrere s’hi pot guanyar dignament la vida o tot el contrari. Necessitem tenir eines per saber clarament a què estem contribuint amb el nostre consum, i que així deixin de prendre’ns el pèl. I és que no podem quedar-nos més temps aturats. Organitzacions, ciutadania i administració hem de remar plegats per canviar urgentment un model caduc, que fa cinquanta anys que arrosseguem, i que ens porta a un carreró sense sortida. Canviem-ho ja, perquè és possible, que ningú en dubti, però tothom s’ho ha de creure i actuar en conseqüència.

Sabem, de fa anys, què els passa als boscos d’aquest país. Sabem que tenim un territori cada cop més vulnerable al canvi climàtic. Sabem que perdem biodiversitat a marxes forçades. Sabem que els pagesos es van fent grans i els pobles van quedant buits. Sabem que si no generem oportunitats laborals i de desenvolupament econòmic serà difícil que la gent jove s’hi quedi. Sí, ho sabem, però no fem res.

agost/2021

publicitat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Programa de la Festa Major d’Igualada DILLUNS, 23 D’AGOST 6 h ENGALANAMENT FESTIU DELS CARRERS A la rambla de Sant Isidre, rambla General Vives, carrer de l’Argent, plaça de Pius XII. 10.30 h PRESENTACIÓ DEL SALERO, TABAL, L’ESTAMPA DEL SANT, I LLIURAMENT DEL PENÓ DE LA CIUTAT L’estampa és a càrrec de Pep Valls. El Salero serà el Joan Pou Roca i el Saleret Guillem Pou Martorell. L’entitat portadora del Penó serà la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, amb motiu del seu 125è aniversari. El Tabaler d’enguany serà el Genís Baulida. Cal invitació. Aforament limitat. Al Saló de Sessions de l’Ajuntament. 12 h TRONADA D’INICI DE FESTA MAJOR A càrrec dels Voladors, trabucaires d’Igualada Aforament limitat amb tancament perimetral de l’espai. Acte amb foc A la rambla de Sant Isidre. 12.30 h TRASLLAT DE SANT BARTOMEU Ho organitza: La FESTHI. Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. En el cas que no es pugui dur a terme es celebrarà sense públic. Acte amb foc. Recorregut condicionat: carrer del Roser, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc . 18 h MOZARTLAND a càrrec de la Cia. Príncep Totilau Concert-espectacle que convida el públic a asseure’s a l’habitació de jugar del petit Mozart i la seva germana Nannerl. Allà, amb la música en directe del compositor a càrrec d’un quartet de corda i flauta, tres actors escenifiquen amb màscares els contes populars que més van divertir al petit geni de Salzburg. Preu: 6 euros. A partir de 3 anys. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal l’Ateneu. 19 h VESPRES EN HONOR A SANT BARTOMEU i TOC DEL TABAL A la Basílica de Santa Maria.

20 h OBERTURA DE L’EXPOSICIÓ: FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY I... MOIXIGANGUERS, de Pau Corcelles Hontoria. Fins al 12 de setembre. Ho organitza: Ajuntament d’Igualada Aforament limitat a 20 persones. A la Sala Municipal d’Exposicions. 20 h VERSOTS I BALL PARLAT del Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada. A càrrec del Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada. Acte amb tancament perimetral adaptat a les condicions del PROCICAT. L’ús de pirotècnia serà amb la distància de seguretat entre l’espectacle i el públic. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Acte amb foc. A la plaça de l’Ajuntament. 21 h “La PASSACALLE” Recorregut condicionat: plaça de l’Ajuntament, carrer de l’Argent, plaça de la Creu, carrer Garcia Fossas, rambla Sant Isidre, carrer Òdena, placeta de Sant Josep, carrer Sant Pau, carrer Esquiladors, carrer del Vidre, carrer Trinitat, carrer de la Soledat, plaça del Rei, carrer del Roser, plaça Pius XII, carrer Santa Maria i plaça del Bruc. 22 h CINEMA SOTA ELS ESTELS: No matarás, dins el Cicle Gaudí . (Thriller) 92 min. (versió en espanyol). Després de la mort del seu pare, el Dani decideix emprendre un llarg viatge, però l’aparició de la Mila el submergirà durant una sola nit, en un autèntic malson, on el Dani descobrirà alguna cosa més que el seu costat fosc. M. Piqué, corredoria tècnica d’assegurances, empresa col·laboradora de la Festa, fa possible aquest acte. Ho organitza: Ajuntament d’Igualada amb la col·laboració del Cineclub Ateneu Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati de l’Escola Pia.

DIMARTS, 24 D’AGOST 8 h DIANA Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT.

9.15 h i 11.15 h VISITES GUIADES AL FORT DE SANT MAGÍ Descobriu de la mà del David Martínez un lloc històric amb molt d’encant i que fins fa poc ha estat amagat a la gent d’Igualada, un edifici que es va aixecar durant la Primera Guerra Carlina al 1837, i la torre i el dipòsit de l’aigua de Rigat (1928). Visites diàries fins al dissabte 28 d’agost. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Accés pel carrer de la Salut, 40. 11 h CREACTIVA’T AL MUSEU. Farem un accessori dracorífic per lluir durant la Festa Major. Converteix-te en un drac i vine’ns a veure a la Casa de la Festa. Entrades a www.tiquetsigualada.cat. Aforament limitat a 40 persones. Al pati del Museu de la Pell. 12 h MOZARTLAND a càrrec de la Cia. Príncep Totilau Vegeu informació a la programació de dilluns 23 Al Teatre Municipal l’Ateneu. De 10 a 14 h VINE A LA CASA DE LA FESTA a visitar la imatgeria. Fins al 29 d’agost. Vine a visitar Els Nanos, els Petits Gegants de la Ciutat, els Capgrossos de la Ciutat, els Gegantons Pia i Tomeu amb els seus pares, el Tonet Blanquer i la Conxita Teixidora, els Gegants de la Ciutat i l’Àliga d’Igualada; els Gegants centenaris de la Font Vella, Botines i Pilar, els Gegants de la Font Vella, els Gegants de Sant Ignasi del Barri de Xauxa; el Drac d’Igualada i la Víbria Jove on descansen tot l’any fins a les dates de les actuacions. Aforament limitat. Si es permeten les cercaviles sense perimetrar la imatgeria estarà a l’Ajuntament del 25 al 30 d’agost. Al Museu de la Pell 18 h MIQUES. MICROTEATRE FORA DE L’AURORA Una adaptació de “Xiques”. Espectacles curts creats per artistes de l’Anoia i en espais a l’aire lliure. Preu: 20 €. Entrades per internet a www.teatreaurora.cat. Aforament limitat. 18 h MISSA CANTADA A la Basílica de Santa Maria

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada 19 h PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. La participació de les colles pot variar. En cas que no es pugui dur a terme es celebrarà de forma simbòlica sense públic. Acte amb foc. Recorregut condicionat: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria, plaça de Pius XII, carrer de Custiol, rambla de Sant Isidre, carrer de Garcia Fossas, plaça de la Creu, carrer de l’Argent, plaça de l’Ajuntament, carrer del Born i plaça del Bruc. 22 h CINEMA FAMILIAR SOTA ELS ESTELS: La Mia i el lleó blanc. (Aventures) 98 min. (versió en català) La vida de la Mia dóna un tomb de dalt a baix quan la seva família decideix marxar de Londres per dirigir una granja a Sud-àfrica on veurà néixer a Charlie, un cadell de lleó blanc. Una aventura èpica a través de la sabana. M. Piqué, corredoria tècnica d’assegurances, empresa col·laboradora de la Festa, fa possible aquest acte. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati Escola Pia.

DIMECRES, 25 D´AGOST 9.15 h i 11.15 h VISITES GUIADES AL FORT DE SANT MAGÍ Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilla del Teatre Municipal Ateneu (Consultar horaris). Aforament limitat. Accés pel carrer de la Salut, 40 18 h CERCAVILA MENUDA I ARRIBADA DE LA IMATGERIA FESTIVA Des de la Casa de la Festa a la plaça de l’Ajuntament. El Drac Xerric amb els Petits Diables i el Drac Bufarot amb els Pixapólvora d’Igualada; el Drac d’Igualada, la Víbria Jove d’Igualada i els Diables d’Igualada; el drac Mal Llamp, el Flameus, la Voraxcis, els diables Mal Llamp i Petits Mal Llamp; els Moixiganguers d’Igualada; els nanos acompanyats dels grallers d’Igualada; el Ball de Gitanes d’Igualada acompanyades del grup de músics MÚSX; Agrupació Folklòrica amb el Galop de la Gitana, acompanyats pels grallers Gallarda d’Igualada; els capgrossos de la ciutat acompanyats del Punt de Malura; gegantons Pia i Tomeu; Tonet Blanquer i Conxita Teixidora; Petits Gegants de la Ciutat, amb els músics de Dessota; el Bisbalet, la Cinta i els Capgrossos Carme i Caterina; els Gegants del Barri de Xauxa; Gegants de la ciutat, acompanyats dels grallers de Dessota, l’Àliga d’Igualada, el Salero i el Saleret. Recorregut condicionat: carrer Joan Mercader, baixada de Sant Nicolau, plaça de la Creu, carrer de Garcia Fossas, rambla Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça de l’Ajuntament. Tot Seguit BALLS DE LLUÏMENT i lliurament del ram a la geganta, per part de l’alcalde Marc Castells i Berzosa. Presentació a càrrec de la Salero i la Salereta. Acte pendent

d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. La participació de les colles pot variar. En cas que no es pugui fer l’itinerari pels carrers, es farà en un espai perimetrat al carrer Dr. Joan Mercader, en dues sessions a les 18 h i les 20 h. Aforament limitat. Entrada prèvia a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consulteu horaris). Acte amb foc.

història, a càrrec de Jordina Sales Carbonell, Doctora en Historia Antigua i Arqueologia. L’acompanyarà com a relatora Marta Bartrolí. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. La conferència es podrà seguir en directe al canal Youtube de Cultura Igualada. Al Teatre Municipal Ateneu.

18 h MIQUES. MICROTEATRE FORA DE L’AURORA Vegeu informació a la programació de dimarts 24

18 h MIQUES. MICROTEATRE FORA DE L’AURORA Una adaptació de “Xiques”. Espectacles curts creats per artistes de l’Anoia i en espais a l’aire lliure. Preu: 20 €. Entrades per internet a www.teatreaurora.cat. Aforament limitat.

19.30 h OBERTURA DE L’EXPOSICIÓ: LES LLINDES DE LA CIUTAT Una selecció d’imatges dels anys que es troben inscrits a les llindes, façanes, baranes, voltes, etc., dels edificis d’Igualada. Les fotografies són de Miquel Solà i Rossell i van acompanyades d’una imatge de les façanes i una breu ressenya històrica de l’edifici a partir del llibres de la col·lecció local de la Biblioteca Central d’Igualada. Aforament limitat 25 persones. Ho organitza: Ajuntament d’Igualada i Biblioteca Central. Sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada 20 h CONCERT DE LA JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ANOIA El programa constarà de la “Simfonia inacabada” de F. Schubert, la Suite del ballet “El trencanous” de P.I. Tchaikovsky i “La conga del fuego” d’A. Márquez. Sota la direcció de Josep Miquel Mindán. Preu: 8 euros. Menors de 25 anys, 5 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal l’Ateneu. 22 h CINEMA FAMILIAR SOTA ELS ESTELS: Jurassic World. El regne caigut (Aventura fantàstica) 128 min. (versió en català) Claire i Ownen tornen a l’illa Nublar per recuperar al velociraptor Blue i els dinosaures que van quedar-hi lliures després del tancament del parc temàtic Jurassic World. Ja a l’illa, un volcà latent amenaça d’entrar en erupció i descobriran una conspiració que podria pertorbar l’ordre natural de tot el planeta. M. Piqué, corredoria tècnica d’assegurances, empresa col·laboradora de la Festa, fa possible aquest acte. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Pati Escola Pia

DIJOUS, 26 D’AGOST 9.15 h i 11.15 h VISITES GUIADES AL FORT DE SANT MAGÍ Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Accés pel carrer de la Salut, 40. 12 h CONFERÈNCIA INSTITUCIONAL: Després de la plaga: episodis d’optimisme post-pandèmic al llarg de la

18 h i 20 h VISITA GUIADA AL REC DISTRICTE CULTURAL Visita comentada a l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació” i ruta guiada pel barri del Rec, on es podrà conèixer i visitar l’interior d’alguns dels espais recuperats. Organitza: Museu de la Pell. Recorregut: Museu de la Pell, Taller Lubochka, Espai Creatiu La MaCa. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat a 40 persones per grup. Al Museu de la Pell. 20 h CONCERT DE LA COBLA ALMOGAVARENCA Fundada a Capellades l’any 2013 i dirigida per Xavier Cassanyes. Amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista d’Igualada. Preu: 1 euro. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal Ateneu 21 h PREGÓ I BALL PARLAT DE DIABLES D’IGUALADA Espetec de foc a càrrec dels Petits Diables d’Igualada i els Mal Llamp d’Igualada. A continuació, el Pregó a càrrec dels Diables d’Igualada amb motiu del 25è aniversari de la colla, seguit del Ball Parlat dels Diables d’Igualada. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. L’ús de pirotècnia serà des de l’escenari, amb la distància de seguretat entre l’espectacle i el públic. Acte amb foc. Al Parc Central.

DIVENDRES, 27 D’AGOST 9.15 h i 11.15 h VISITES GUIADES AL FORT DE SANT MAGÍ Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Accés pel carrer de la Salut, 40. 12 h CONTES DE FESTA MAJOR: PITOS A DOJO. A càrrec de la Companyia La Botzina. Amb l’ajuda de mes d’una dotzena d’instruments de vent diferents, els artistes

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada

ens mostraran la seva música, els seus instruments i ens faran escoltar, cantar i gaudir d’una estona amena, divertida i plena de sorpreses. Des de la visita del professor Ventolera fins a la narració del conte dels 4 vents. Ho organitza: Biblioteca Central d’Igualada. Entrades per internet a www. tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Teatre Municipal de l’Ateneu. 18 h i 20 h VISITA GUIADA AL REC DISTRICTE CULTURAL Vegeu informació a la programació de dijous 27. Al Museu de la Pell. 18.30 h TABALADA MENUDA. Taller de percussió Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. En cas que l’activitat no s’autoritzi a la via pública, es farà el taller de percussió les grades del Museu de la Pell. Aforament limitat. Inscripció prèvia a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Recorregut condicionat: carrer Dr. Joan Mercader, plaça de la Creu, carrer de Garcia Fossas, rambla Sant Isidre, carrer Custiol, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça de l’Ajuntament. 19 h OBERTURA DE LA FIRA D’ATRACCIONS Instal·lada a la part frontal de l’av. Catalunya i carrer de França, a continuació del Parc Central, fins al 30 d’agost. Espai perimetrat i aforament limitat 20 h CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA D’IGUALADA Dirigida per Concepció Ramió, amb un repertori integrat per peces molt variades, clàssiques i modernes, originals per a banda i adaptades, música catalana i d’arreu, etc. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal Ateneu. 22 h CORREFOC PELS TERRATS Mireu cap al cel, els Mal-Llamp, Diables d’Igualada i Petits Diables d’Igualada faran un espectacle de foc en diferents terrats de la ciutat. 22.30 h K-LIU EN CONCERT Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati de l’Escola Pia 23 h ELS SÍREX, EN CONCERT Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Parc Central. 23 h MARIALLUÏSA, EN CONCERT Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati del Museu.

DISSABTE, 28 D’AGOST 9.15 h i 11.15 h VISITES GUIADES AL FORT DE SANT MAGÍ Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Accés pel carrer de la Salut, 40. 10 h 41è CAMPIONAT DE TENNIS DE TAULA Trofeu de Festa Major per a majors de 40 anys. Inscripcions fins dijous 26 al whatsapp 653219604 . Ho organitza: Club de Ping Pong Igualada. Al gimnàs del pavelló de les Comes. 10 h PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS FESTA MAJOR Partides ràpides d’escacs a 5 minuts per jugador, sense increment. Obert a tothom. Inscripcions fins dijous 22 a les 14 h al Servei d’esports de l’Ajuntament d’Igualada. Ho organitza: Club d’Escacs d’Igualada. Al mig del Passeig Verdaguer, davant del casal d’avis. 16 h 1r TORNEIG DE TENNIS DE TAULA “CIUTAT IGUALADA” Torneig absolut de Festa Major. Inscripcions fins dijous 26 whatsapp 653219604 (10€). Ho organitza: Club de Ping Pong Igualada. Al gimnàs del pavelló de les Comes. 18 h PARTIT DE FUTBOL FEMENÍ DE FESTA MAJOR Partit futbol entre el Club Futbol Igualada i equip a determinar. Ho organitza: Club Futbol Igualada. Al camp de futbol de Les Comes 1. 18 h FUTBOL: XVI TROFEU AVI FESTA MAJOR Partit entre l’Agrupació de Veterans Igualada i equip a determinar. Ho organitza: Agrupació de Veterans d’Igualada. Al Camp de Futbol de Les Comes 2. 18 h CERCAVILA TRADICIONAL El Drac Xerric amb els Petits Diables i el Drac Bufarot amb els Pixapólvora d’Igualada; el Drac d’Igualada, la Víbria Jove d’Igualada i els Diables d’Igualada; el drac Mal Llamp, el Flameus, la Voraxcis, els diables Mal Llamp i Petits Mal Llamp; els Moixiganguers d’Igualada; els nanos acompanyats dels Grallers d’Igualada; el Ball de Gitanes d’Igualada acompanyades del grup de músics MÚSX; Agrupació Folklòrica amb el Galop de la Gitana, acompanyats pels grallers Gallarda d’Igualada; els capgrossos de la ciutat acompanyats del Punt de Malura; gegantons Pia i Tomeu; Tonet Blanquer i Conxita Teixidora; Petits Gegants de la Ciutat, amb els músics de Dessota; el Bisbalet, la Cinta i els Capgrossos Carme i Caterina; els Gegants del Barri de Xauxa; Gegants de la ciutat, acompanyats dels Grallers de Dessota, l’Àliga d’Igualada i el Salero. L’Associació Cultural Dessota gestiona la imatgeria municipal no de foc. Els Diables d’Igualada són gestors de la imatgeria municipal de foc. Ho coordina: Associació Cultural Dessota amb la

col·laboració de totes les entitats participants. Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. La participació de les colles pot variar. En cas que l’activitat no s’autoritzi a la via pública, es farà la cercavila en dues sessions, a les 18 h i les 20 h, al carrer Dr. Mercader, perimetrat i amb aforament controlat. Aforament limitat. Entrada prèvia a www.tiquetsigualada. cat i a taquilles (consulteu horaris). Acte amb foc. Recorregut condicionat: carrer de Santa Maria, pl. De Pius XII, carrer del Roser, pl. Del Rei Neptú, carrer de Sant Jordi, rambla del General Vives, rambla de Sant Isidre, carrer de Garcia Fossas, pl. de la Creu, carrer de l’Argent i pl. de l’Ajuntament. 19 h TEATRE: BONA GENT AMB QUIM MASFERRER, del Teatre de Guerrilla. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle impossible de repetir, on el públic serà l’autèntic protagonista i on cada assistent escriurà un passatge de l’argument d’aquesta experiència única.Preus: 15, 18 o 20 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal l’Ateneu 20 h PARTIT DE FUTBOL – Memorial Drs. Botet. Trofeu Ciutat Igualada. Partit entre UD Montserrat i equip a determinar. Ho organitza: UD Montserrat Al camp de futbol de Les Comes 1 . 21.30 h Concert del SENYOR OCA + ITACA BAND Dos directes enèrgics i intensos que aposten per la reivindicació, la crítica i la transformació social a través de la música, el crit i la festa. Un doble concert per gaudir del “rap de la terra” que capitaneja Senyor Oca i la presentació del potent cinquè treball d’Itaca Band, “La léngua de los pájaros”. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Parc Central. 23 h Who’s That girl, tribut a Madonna Repertori amb cançons icòniques de la indiscutible reina del pop, com “Express Yourself”, “Like a Virgin”, “True Blue” o “Like a Prayer”. La cantant de la formació, Ssttella inunda l’escenari amb la seva enèrgica personalitat. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati de l’Escola Pia.

DIUMENGE, 29 D’AGOST 8 h DIANA A càrrec dels Grillats morats, grallers dels Moixiganguers d’Igualada, amb la participació de grallers d’aquí i d’arreu. Pel nucli antic de la ciutat Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada 9 h - 14h TORNEIG DE PETANCA FESTA MAJOR IGUALADA 2021 Ho organitza: Associació Petanca Fàtima 2013. A les pistes de petanca del Parc Valldaura. 9.30 h CERCAVILA D’ANADA A OFICI Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. Acte amb foc. Recorregut condicionat: rambla de Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça del Pilar, carrer del Born, plaça de l’Ajuntament, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc. 10 h - 12h LA FESTA MAJOR DEL RUGBY Trobada de rugby, amb partits de diferents categories i un espai amb activitats infantils. Ho organitza: Anoia Rugby Club. Al camp de futbol de les Comes 1. 10 h XIX CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES ENTRE CLUBS DE CATALUNYA Inscripcions una hora abans.Ho organitza: Club de Bitlles Igualada. Al camp de bitlles del poliesportiu les Comes (davant de la piscina coberta). 10 h OFICI SOLEMNE Ho coordina: Entitats de cultura popular i tradicional i Ajuntament d’Igualada. Aforament limitat. A la Basílica de Santa Maria. Seguidament TRADICIONALS ESPADATS a càrrec dels Moixiganguers d’Igualada. REPIC DE CAMPANES des de la Basílica i CERCAVILA D’ENTRADA A LA PLAÇA del seguici popular. Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid19 dictades pel PROCICAT. Acte amb foc. Recorregut condicionat: plaça del Bruc, c. de Santa Maria i plaça de l’Ajuntament. 12.15 h EXHIBICIÓ CASTELLERA amb els Moixiganguers d’Igualada. Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. En el cas que no s’autoritzi a la via pública es perimetrarà la plaça. Aforament limitat. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). A la plaça de l’Ajuntament. 12 h BAOBAB. UN ARBRE, UN BOLET i UN ESQUIROL A càrrec de la Cia La Pera Llimonera. Premi Mostra 2019. Un homenatge a totes aquelles persones a qui la violència dels conflictes armats els ha obligat a deixar la seva terra. Malgrat la seva temàtica, és un espectacle ple d’humor i diversió. Preu: 5 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Teatre Municipal l’Ateneu. 18 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR

entre el Club Futbol Igualada i equip a determinar. Ho organitza: Club de Futbol Igualada. Al camp de futbol de les Comes 1. 18 h ACTUACIONS DE LLUÏMENT I BALLS PARLATS del Ball de Gitanes, Ball de Bastons d’Igualada, Ball de Cercolets d’Igualada i Ball de Pastorets d’Igualada. Ho organitza: la FESTHI. Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT. En cas que no es pugui fer a la plaça de l’ajuntament es celebrarà al Museu de la Pell. En aquest cas caldrà entrades per Internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consulteu horaris). Aforament limitat. A la plaça de l’Ajuntament. 19.30 h RETORN DEL SANT Acte pendent d’autorització condicionat a les restriccions del Covid 19 dictades pel PROCICAT En el cas que no es pugui dur a terme es celebrarà sense públic. Acte amb foc. Recorregut condicionat: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria, plaça de Pius XII i carrer del Roser 19 h “A LA FRESCA”, d’Anna Confetti, a l’Espai Xarxa. Teatre còmic de carrer i obra nominada com a candidata al millor espectacle de carrer dels Premis Max de les Arts Escèniques. Tres personatges i una cadira gegant surten a prendre la fresca, provocant un munt de situacions còmiques, surrealistes i hilarants. Preu: 3 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. A la pista de l’Ateneu Igualadí. 19 h CONCERT METROPOL: ELS CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS Un concert que és tot un espectacle musical i visual, amb un final assegurat amb el Cant de la Senyera i la Santa Espina. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Parc Central. 20 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR Partit entre el SE ATENEU-Penya Blau Grana Igualada i equip a determinar. Ho organitza: SE ATENEU-Penya Blau Grana Igualada Al camp de futbol de les Comes 1. 22.30 h CONCERT METROPOL: VERSIONS DE MUSICA ACTUAL, Música disco amb els grans èxits de les sales de ball en un concert dinàmic i festiu on la banda gironina s’allunya del concepte tradicional d’orquestra. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Parc Central. 22.30 h LA COSA NOSTRA. Versions de rock, rumba, ska, punk , celta, juntament amb elements innovadors en el gènere de les versions. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris).

Aforament limitat. Al pati de l’Escola Pia. 23 h LA SÉPTIMA TRASTADA. Grup anoienc nascut l’any 2015. Volen contagiar la seva alegría y arte rumbero que tant els agrada fusionar amb altres estils, com el rock, el flamenco o el reggae. Preu: 1 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al pati del Museu de la Pell.

DILLUNS, 30 D´AGOST 12 h “WET FLOOR”, de Cris-is, a l’Espai Xarxa. Una dona de la brigada de neteja és l’encarregada de condicionar un escenari. Una tasca senzilla, que es convertirà en missió impossible abocada al desastre. Ho coordina: La Xarxa d’Igualada Preu: 3 €. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. A la pista de l’Ateneu Igualadí. 18 h i 20 h BALLS SOLEMNES D’IMATGERIA Amb la participació de les bèsties dels Diables d’Igualada, el Drac d’Igualada, la Víbria d’Igualada i la Víbria Jove d’Igualada; el Flameus, bèstia dels Mal Llamp; els nanos; els capgrossos de la ciutat; els gegantons Pia i Tomeu; Tonet Blanquer i Conxita Teixidora; Petits Gegants de la Ciutat; gegants del Barri de Xauxa, el Bisbalet, la Cinta i els capgrossos Carme i Caterina, l’Àliga i Gegants de la ciutat. Ho coordina: Associació Cultural Dessota, amb la col·laboració dels Diables d’Igualada i Petits Diables d’Igualada Dues sessions. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Pati del Museu de la Pell. 19 h CANTADA D’HAVANERES AMB EL GRUP MAR I VENT Grup del barri d’Horta de Barcelona amb una trajectòria de vint-i-cinc anys pels diferents escenaris del món de l’havanera que oferirà un ampli repertori de cançons. Entrades per internet a www.tiquetsigualada.cat i a taquilles (consultar horaris). Aforament limitat. Al Pati de l’Escola Pia. 23 h CASTELL DE FOCS Aquest any per evitar aglomeracions, gaudeix del castell de focs des del teu carrer, el terrat, o un lloc elevat. Hi haurà tres punts de la ciutat de llançament. A càrrec de Pirotècnia Turis. Petromiralles, empresa col·laboradora de la Festa, fa possible aquest acte.

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada

“La bona gestió ens permetrà la rebaixa de l’IBI l’any vinent” Marc Castells Batlle d’Igualada

TONI CORTÈS MINGUET

L’any passat, a causa de la pandèmia, no es va celebrar la Festa Major d’Igualada. Enguany, hi haurà Festa Major, però condicionada a les restriccions. Com s’encara aquesta festa? Amb la il·lusió de saber que encara que no serà una Festa Major com les que tots recordem, però serà molt millor que l’any passat, que per la situació de pandèmia es va suspendre. Serà una Festa Major dimensionada a les mesures de seguretat i sanitàries, que complirem estrictament. No jugarem amb la salut dels ciutadans d’Igualada. Malgrat tot, el programa té més de setanta actes, amb una mitjana d’uns deu actes cada dia. Estem satisfets d’haver fet aquest esforç conjunt: ajuntament, entitats i ciutadania. He d’agrair a totes les entitats que han comprès que no és una situació de normalitat i vull desitjar a tots els igualadins que gaudeixin d’aquesta Festa Major, que esperem que sigui molt celebrada, amb civisme i amb responsabilitat. Els veïns d’Igualada es mereixen, després de tot el que han passat, una mica de “rauxa”? Quan el més fàcil era no fer res, vam intentar que la cultura no parés, perquè la cultura pot ser segura, i és segura. El Festival Anòlia va tenir una gran participació de gent, va ser un èxit. Es va fer en espais a l’aire lliure com el pati del Museu i el Parc Central, amb mesures de seguretat, i no va provocar cap anomalia en el nostre sistema sanitari. No es va fer com volíem, d’una manera massiva, perquè no podíem, però molta gent va poder gaudir d’aquest primer tastet d’una tornada a la pre-normalitat. Per tant, es pot fer i es pot fer bé. Així farem la Festa Major. Com dèiem, el 2020, l’Ajuntament d’Igualada va decidir suspendre la Festa Major. Una decisió difícil. Ara, quan ha passat un any, n’està satisfet? Va ser la decisió que tocava. S’havia de prendre. Estem convençuts que vam fer el millor per a la ciutadania. Era el que reclamava el sentit

comú. Pel que fa a la Festa Major d’enguany, pel carrer, en un mateix dia, m’he trobat una persona que em deia pobre de tu que no facis la Festa Major, i una altra que em deia pobre de tu que la facis... El posicionament ciutadà, depenent de les circumstàncies personals i de l’angoixa que ha patit, genera que alguns necessitin que hi hagi Festa Major i que altres creguin que és un error. Nosaltres hem de fer el que toca. Segurament no acontentarem del tot a uns ni a altres. Hem de fer el que, amb seguretat, sigui possible. Ho farem i convençuts, tal com en aquell moment ho vam fer, amb el coneixement i amb l’assessorament de la gent del món de la sanitat. Enguany també. Que tothom estigui tranquil. Si l’any passat es va haver de suspendre la Festa Major d’Igualada, en aquests moments, gràcies a la vacunació i a la immunització de bona part de la nostra societat, és segur fer el que farem. L’agost de l’any passat feia cinc mesos que Igualada i la Conca d’Òdena es convertien en el que es va anomenar la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya. Van ser uns mesos molt convulsos. Com els recorda? Van ser uns moments molt complicats. Vam seguir el lema que ens vam imposar: esperar el millor però preparar-nos per al pitjor. Això és el que vam fer. He d’agrair a tots els ciutadans que van fer el possible per tal que la ciutat funcionés. I en un moment d’extrema emergència, quan es necessitava el millor de tothom, hi va haver uns ciutadans, professionals essencials, però de tots els nivells, des dels comerços, botigues i supermercats que venien queviures o medicines, fins als serveis d’emergència, que ho van donar tot perquè ens en sortíssim. També he d’agrair l’alta disciplina de la ciutadania, en un moment de por i angoixa molt grans. Els alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena van estar on tocava. Set alcaldes i alcaldesses, de cinc forces polítiques diferents, que vam treballar pels interessos dels ciutadans d’una manera absolutament conjurada perquè tot sortís bé. Es va visibilitzar la unitat

d’acció entre les administracions i els professionals públics i altres serveis essencials que va permetre, amb un esforç extraordinari mitigar l’impacte d’una pandèmia que amb la perspectiva dels anys passarà a la història. Ara ja han passat disset mesos d’aquell març del 2020. En quina situació estem? Cal vacunar-se. No han de fer por les vacunes, ha de fer por la COVID. Aquest és el missatge principal. No ens en sortirem si no es vacuna tothom. Demano a la ciutadania no tan sols que es vacunin sinó que també ajudin a totes aquelles persones que no estan convençudes, perquè ho facin. Que s’assessorin en els centres d’atenció primària, als serveis mèdics, a les farmàcies, perquè sense la vacunació i la immunitat de grup no ens en sortirem, anirem arrossegant-nos. La situació actual, comparada amb la de fa un any i mig, és millor. Les afectacions que tenim a l’hospital o a les residències, gràcies a la vacunació, són mínimes. La cinquena onada ha impactat molt més a Igualada que la primera, en termes numèrics. Però l’afectació malgrat l’impacte a l’atenció primària i a l’Hospital ha estat menys del que podria haver estat gràcies al fet que la gent està vacunada. La vacuna és la solució. Tornem a la Festa Major. Hi ha algunes entitats i col·lectius que s’han queixat perquè volien una Festa Major “de màxims”. Què els diria? Els diria que es posessin en perspectiva històrica. Vist des de la tradició, m’imagino els veïns d’Igualada quan al segle XIV i al segle XVI hi va haver la pesta negra, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa. Quan al segle XIX hi va haver el còlera, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa. Quan el 1918 hi va haver la grip espanyola, quan va morir tanta gent com s’ha mort ara amb la COVID, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa... Per tant, posat també amb perspectiva històrica, s’ha d’entendre que vetllem per la seguretat de la gent, que és primordial. Tots tenim ganes de festa, jo el pri-

“

“Serà una Festa Major dimensionada a les mesures de seguretat i sanitàries, que complirem estrictament. No jugarem amb la salut dels ciutadans d’Igualada.”

“Que tothom estigui tranquil. Si l’any passat es va haver de suspendre la Festa Major d’Igualada, en aquests moments, gràcies a la vacunació i a la immunització de bona part de la nostra societat, és segur fer el que farem.” “No han de fer por les vacunes, ha de fer por la COVID. No ens en sortirem si no es vacuna tothom.”

mer. Hem de fer valdre que estem en una situació excepcional, i que amb la perspectiva històrica seria aberrant que nosaltres penséssim més en les nostres necessitats d’esplaiar-nos i divertir-nos que en tenir cura de gent que pot patir molt. La nostra obligació com a ajuntament és posar-nos en aquesta perspectiva i, per tant, la tornada a la normalitat, s’haurà de fer a poc a poc. Espero que l’any vinent, amb una vacunació massiva de la població, ja hi pugui tornar a haver a una certa normalitat. Per tant, demano paciència. Ja sé que és molt complicat, quan ets jove i tens ganes de festa i penses que t’han furtat una part de la teva joventut i de la teva diversió. Però, insisteixo, posem-ho en perspectiva històrica. També per respecte a tota la gent que ha patit i per respecte a tots els professionals que estan exhaustos de donar la cara per tots nosaltres en l’àmbit sanitari. Farem una Festa Major que ens podrem divertir molt, però amb mesures. Només demano això, responsabilitat, seny i posar-ho en perspectiva. Cada any, per la Festa Major, hi ha una mica de soroll… No recordo cap Festa Major sense polèmica. La polèmica és part de la tradició de la nostra Festa Major i això vol dir que està viva. El que toca és agrair a totes les entitats que, de manera desinteressada, fan possible que la nostra sigui una Festa Major participativa, alegre, divertida, comunitària... Només tinc paraules d’agraïment. La feina que es fa des de l’ajuntament és molt complexa. Hem de garantir les infraestructures, la seguretat, controlar l’incivisme, etc. Són les coses, segurament, menys agraïdes. La Festa Major no és només el concert que gaudeixes, hi ha moltes més coses al darrere.

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada sitari a l’antic hospital, on tindrem cinc-cents alumnes, i ens servirà per seguir augmentant el nombre d’estudiants universitaris a la nostra ciutat. Tenim la previsió que, amb l’augment de nous graus, ens permetran que el curs 2025-2026, segons la Universitat de Lleida, tinguem més de mil estudiants universitaris a Igualada. Per tant, el primer any del mandat la COVID ha marcat l’agenda; i el segon és l’any del gran salt universitari que fa Igualada. I, mirant endavant, què té damunt la taula per als pròxims dos anys? Els dos anys vinents seran els de la transformació verda i la connectivitat sostenible a Igualada. També seran l’inici de la moderació fiscal. La bona gestió que ha aconseguit retornar vint-i-dos milions de deute i sis milions d’interessos, ens permet ara iniciar la rebaixa, els pròxims anys, de l’IBI a Igualada. Aquesta és una gran notícia. Una esperada notícia pels ciutadans.

Demano capacitat d’empatitzar, també. Vull agrair la regidoria de Cultura, a tots els seus tècnics, la gran tasca que s’està fent. Són set dies d’una intensitat màxima. Estic convençut que, de mica en mica, amb els anys, tot això seguirà millorant. És complicat gestionar una Festa Major, tenint en compte que l’any passat es va suspendre, que aquesta es fa amb limitacions. Per tant, sóc capaç d’entendre també les inquietuds que puguin tenir algunes entitats i mirarem de seguir treballant perquè això vagi endavant. Aquestes entitats també critiquen desavinences amb el tracte des de la regidoria de Cultura i reclamen una millor gestió cultural. La capitalitat cultural pot ser una bona oportunitat? Què aportarà a Igualada ser, l’any vinent, Capital de la Cultura Catalana? La Capital de la Cultura Catalana és una gran oportunitat per exhibir el múscul cultural de la ciutat. Volem treballar en aquesta línia. A part, ens servirà com a eina de reflexió; de fet, ja ho està essent. Ha de ser una eina de reflexió, de participació, que ens permeti visibilitzar un mapa cultural d’un múscul extraordinari. Aquest pròxim any 2022, que serem Capital de la Cultura Catalana ens servirà per treballar en dos objectius. El primer és de cara enfora, exhibir el nostre potencial, posar Igualada al mapa cultural de Catalunya. I, per altra banda, definir quines són les línies i prioritats que han de determinar el futur cultural d’Igualada. Aquest és un exercici que hem de fer conjuntament amb les entitats, amb els ciutadans, amb tota la gent que té ganes d’aportar coses. Nosaltres mirarem de ser el catalitzador d’aquestes propostes,

aquest batec que és intens, i estem convençuts que aquesta capitalitat serà un èxit. I serà un èxit perquè serà molt participada, no només per la ciutadania sinó també per les entitats, que podran presentar propostes i projectes. Crec que tots els sectors culturals de la ciutat acabaran tenint el seu espai en aquest any extraordinari que ens espera el 2022. Hem creuat l’equador del mandat. Quin balanç en fa? El 2020 va ser l’any de la COVID. Que la ciutat funcionés no va ser un miracle, va ser gràcies a molta gent que hi ha deixat la pell. Per tant, cal fer valdre que va ser un any en què es va visibilitzar la potència de la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament, vàrem fer també tots els esforços per superar-ho, basant-se a ajudar els comerços, la restauració i impulsant iniciatives en l’àmbit social. Va ser un èxit col·lectiu que les escoles poguessin obrir amb una certa normalitat. He d’agrair tot l’esforç que va fer la comunitat educativa que va fer possible que durant aquest temps tots els nostres fills i filles hagin pogut anar a l’escola. Hem de valorar-ho molt. El 2021 ha sigut l’any del gran salt en l’àmbit universitari. Aquesta és una gran aposta de ciutat. Hem aconseguit que l’hospital s’acredités com a hospital universitari, que era un somni que teníem i que hem convertit en realitat. Això serà molt important en el futur de cara a completar tots els estudis en el camp de la salut. També hem aconseguit dotar de recursos el 4DHealth i així, aquesta aposta universitària es completa amb un centre de referència. Però, especialment, aquest és l’any que s’inicien, aquest mes de setembre, les obres del nou campus univer-

El 2022, com dèiem, Igualada serà Capital de la Cultura Catalana. La cultura serà un dels eixos del seu govern? La cultura serà una aposta troncal. L’acompanyament en l’àmbit educatiu també serà una de les apostes i reptes d’aquests dos darrers anys de mandat, en què seguirem exhibint la millora dels equipaments, dels entorns eductius, que permetin que l’escola, que és la base del futur de la comunitat dels millors ciutadans, serà una aposta del govern. I, urbanísticament, què veurem? L’any vinent serà el del desplegament del Planejament, en dos àmbits molt importants. El primer, la creació de parcs empresarials que ajudin a mitigar l’atur que pateix la Conca d’Òdena. No hi ha futur sense empreses. El desplegament del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena serà una gran aposta, com ho serà el del Planejament del Rec. Esperem que, abans d’acabar aquest any ja el podrem iniciar permetent que el barri Rec pugui exhibir el seu potencial de futur. I en l’àmbit de l’habitatge, desplegaran nous projectes? L’habitatge és una aposta estructural de la ciutat, amb quatre iniciatives municipals de creació d’habitatge: vint-i-quatre habitatges de l’Incasòl al terreny municipal del carrer Joan Serra i Constansó; trenta-sis habitatges al carrer de la Virtut, en sòl municipal i promoció de l’Incasòl; dotze habitatges al mercat de la Masuca fets per PHIMA, l’empresa municipal d’habitatges, i els nou habitatges que farà Aigua de Rigat al carrer Comarca. Vuitanta-un habitatges socials que es tiraran endavant amb promocions municipals. També hi ha una aposta, que hem fet i ha anat molt bé, per a la rehabilitació d’habitatges, que s’incorporaran durant uns anys al parc d’habitatges de l’Ajuntament

d’Igualada. Això suposa un increment del parc molt gran, que juntament amb la masoveria urbana, que també està funcionant molt bé, ens permetrà estructurar, amb el Pla local d’habitatge -que serà la corona que gestionarà tot aquest paquet d’inversions importants-, una gran aposta. Aquests pròxims anys veurem avenços en infraestructures pendents, sobretot de comunicacions? Aquest és un àmbit, el de les grans infraestructures entorn d’Igualada, que és poc conegut, però en què estem treballant des de fa molts anys de la mà de la Generalitat. Una és la Ronda Sud, que està pendent d’adjudicació imminent. Tot sembla indicar que les obres de 13,5 milions d’euros començaran passat l’estiu. Pel que fa a la C-15, el desdoblament està molt avançat i les obres, ens diuen, començaran abans d’acabar aquest any. La Via Blava, impulsada per la Diputació de Barcelona, unirà els municipis de Jorba i La Pobla de Claramunt seguint el curs de riu Anoia i després arribarà fins a Martorell. Actualment ja s’han iniciat els treballs previs per fer les expropiacions dels terrenys. Aquests seran grans projectes. N’hi ha un altre, en el qual jo era escèptic, però estic veient, amb els passos que s’estan fent per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que podrà ser una realitat, com és el soterrament del pas a nivell del tren a Igualada. A tot això sumem la portada d’aigua de la Llosa del Cavall, que garanteix l’aigua a Igualada en situacions d’alerta de sequera. Aquestes grans infraestructures, en les quals hem treballat des de fa anys, ara es poden convertir, per fi en una realitat. Quins projectes l’il·lusionen més? Tots, però m’il·lusiona molt la transformació verda i de connectivitat sostenible d’Igualada. Això està vinculat amb la creació de carrils bici, que es faran de manera imminent. També està relacionat amb l’ampliació del Parc Central, que no està acabat. Hi manca un carril bici, que s’instal·larà aviat. Ara actuarem en els terrenys que van des del Parc Central fins a l’Hospital Universitari: el Parc Onze de Setembre, de vint-i-cinc mil meres quadrats, on l’any vinent s’iniciarà la segona fase del Parc Central, que es convertirà en un dels espais infantils verds més grans de Catalunya. Darrerament hi ha hagut una polèmica sobre el quiosc del Parc Central. Vull deixar constància que el quiosc no ha tingut cap cost per a l’Ajuntament d’Igualada. L’ajuntament no ha pagat ni un euro, els ciutadans d’Igualada no han pagat ni un euro per aquest quiosc. Ha sigut tot d’iniciativa privada, a risc i ventura del concessionari. No només no ens ha costat res sinó que ens permet un ingrés, perquè aquest concessionari

“

“Tots tenim ganes de festa, jo el primer. Hem de fer valdre que estem en una situació excepcional, i que amb la perspectiva històrica seria aberrant que nosaltres penséssim més en les nostres necessitats d’esplaiar-nos i divertir-nos que en tenir cura de gent que pot patir molt.” “No recordo cap Festa Major sense polèmica, això vol dir que està viva. La polèmica és part de la tradició de la nostra Festa Major.” “Aquest pròxim any 2022 que serem Capital de la Cultura Catalana ens servirà per treballar en dos objectius. El primer és de cara enfora, exhibir el nostre potencial, posar Igualada al mapa cultural de Catalunya. I, per altra banda, definir quines són les línies i prioritats que han de determinar el futur cultural d’Igualada.” “Els dos anys vinents seran els de la transformació verda i la connectivitat sostenible a Igualada. També seran l’inici de la moderació fiscal.” “La cultura serà una aposta troncal. L’acompanyament educatiu també serà una de les apostes i reptes d’aquests dos darrers anys de mandat.” “No hi ha futur sense empreses.” “L’habitatge serà una aposta estructural de la ciutat.” “M’il·lusiona molt la transformació verda i de connectivitat d’Igualada.”

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Igualada té l’obligació de pagar 19.000 euros cada any, que dedicarem al manteniment del Parc Central. Aquests dos anys vinents, veurem completada l’Anella Verda? Sí, una de les apostes per al 2022 serà el tancament de l’Anella Verda. Ens queden algunes fases per fer. L’espai verd de la ciutat anirà guanyant protagonisme. Ens convertirem, probablement, en una de les ciutats, de la nostra mida, amb un entorn verd més importants del país. Hi ha municipis amb espais similars, però que tenen un terme municipal molt més gran que el d’Igualada. Nosaltres, amb de 8,2 km², generarem una transformació verda sense precedents. És un somni i un repte que tenim. Gràcies a la bona gestió podrem fer tot això i més, perquè trucarem, com hem fet sempre, les portes de totes les administracions, i podrem fer una rebaixa de l’IBI a la ciutat d’Igualada. Això és un somni per a un gestor. No només pots abaixar impostos sinó que pots fer més inversions i, alhora, tenir una ciutat on es viu molt bé i que té una gran qualitat de vida. La pandèmia ha provocat una crisi sanitària, molt greu, però també una segona crisi, econòmica. Sembla, segons les darreres dades, que s’inicia una certa reactivació. Com ho veu? La pandèmia ha provocat una crisi, però el passat mes de juliol hi va haver la disminució de l’atur més gran que es recordi, amb un 10% de rebaixa en un mes a Igualada. Són unes dades impressionants. Tot sembla indicar que la reactivació econòmica també ajudarà al fet que tornem a nivells prepandèmics

molt ràpidament. Això és molt important. Estem contents que diversos equipaments de la ciutat relacionats amb aquest àmbit es posin en marxa, com l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya, que estarà en funcionament aquest any i ens permetrà donar un millor servei a les persones que estan en atur. Vostè em demana pels objectius que tenim per als pròxims anys i li puc dir que el nostre objectiu prioritari és que ningú d’Igualada es quedi enrere. Segurament cap alcalde ho explica, però tots ho tenen al cap, que l’objectiu d’una ciutat és que cap ciutadà quedi enrere. Avui parlava amb la tinent d’alcalde, Carme Riera, i em deia que estava contenta perquè aquest estiu havien pogut donar beques a tots aquells nens i nenes que, per motius econòmics, no podien participar en activitats d’estiu municipals. Hem hagut d’ampliar el pressupost per poder donar beques a tota aquella canalla que ha pogut participar, malgrat els problemes econòmics de les famílies, en les activitats municipals. Això és fer una ciutat per a tothom, que és el que volem. I, mirant més enllà, més a mitjà i llarg termini, quins són els grans reptes d’Igualada? A mitjà termini un dels reptes és el de l’accessibilitat. Tenim una ciutat que s’ha construït al llarg de segles, durant els quals no es tenia en compte, per a res, que la ciutat fos accessible. Ens hem compromès que el 2025 Igualada sigui una ciutat amb tots els passos de vianants accessibles. Aquí hi ha molta feina per fer. La mobilitat sostenible és un repte molt important. D’altra banda, un altre dels reptes és convertir Igualada en una ciutat de serveis i

comercial de primer nivell. Això implica ser capaços d’atraure visitants. Això ho farem en l’àmbit del comerç però també en el del turisme. No volem atraure turistes, volem atraure visitants. Perquè Igualada és una ciutat on s’està bé, que té un nucli antic preciós, on hi ha diversos projectes per desenvolupar, que permeten gaudir d’un entorn privilegiat. Un altre objectiu que ens marquem com a ciutat és el desenvolupament del Rec, que ha de convertir-se en un barri híbrid, un barri on puguin conviure les indústries amb els habitatges, els equipaments públics, els serveis i els comerços. Quan el General Vives fa la seva coneguda conferència a l’Ateneu, posa dos deures a la ciutat per a les pròximes dècades, de manera visionària. Una s’ha complert, fa poc. L’altre encara no. El General Vives va dir que a la ciutat no hi podria faltar mai aigua. En aquest sentit, fa pocs dies parlava amb el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i em deia que estàvem de sort d’estar connectats a la Llosa del Cavall-ATLL, ja que començarien les restriccions perquè l’aqüífer està sota mínims. El repte que va marcar fa dècades Vives ja està aconseguit. I l’altre era el tren, hi estem treballant. Les institucions europees han creat l’instrument Next Generation, dotat amb 750.000 milions d’euros, per finançar projectes per a la transformació i modernització de l’economia. El sentit comú em fa pensar que hi haurà cinc possibles receptors principals dels fons Next Generation a Igualada. El primer hauria de ser el tren. El segon: les empreses, perquè hem de convertir les nostres empreses en empreses més competitives i

aquests fons donen eines per fer-ho, amb projectes com la recirculació de l’aigua. Reaprofitar l’aigua dels adobers, suposarà que no en gastaran tanta. Un gran pas a nivell de sostenibilitat que farà augmentar la competitivitat de les nostres empreses. És un win-win per a tothom. En aquest àmbit, també hi hauria d’haver una aposta per la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les empreses igualadines. Un tercer àmbit hauria de ser el dels ciutadans, amb tots els projectes de rehabilitació que permetin una millora energètica als habitatges. Un quart hauria de ser el barri Rec. I, finalment, un cinquè receptor hauria de ser l’Hospital i la Universitat. La millora de les instal·lacions hospitalàries i universitàries ha de ser una prioritat. Finalment, quina invitació fa als igualadins i igualadines per viure la Festa Major? Que la gaudeixin, amb civisme, amb alegria, amb la voluntat de fer comunitat, de retornar aquell caràcter que ens caracteritza del seny i la rauxa, que en moments determinats veus totes les colles que a la nit s’ho han passat bé i que l’endemà es posen en tensió perquè les seves activitats surtin bé, hem de saber combinar tot això. No serà una Festa Major normal. Que tothom es posi al cap que no serà una Festa Major com les anteriors al 2020, seria una equivocació, però que serà molt millor que la que no vam tenir l’any passat. Gaudir. Aquesta pandèmia m’ha ensenyat que s’ha de ser capaç de mirar el passat, però no massa; de pensar en el futur, que ja vindrà, però, sobretot, gaudir el moment. Aquest moment, per limitat que sigui, sempre serà un bon moment.

“

“Ens convertirem, probablement, en una de les ciutats, de la nostra mida, amb un entorn ver més importants del país.” “El nostre objectiu prioritari és que ningú d’Igualada es quedi enrere.” “Un altre dels reptes és convertir Igualada en una ciutat de serveis i comercial de primer nivell. Això implica ser capaços d’atraure visitants.” “Hem de convertir les nostres empreses en empreses més competitives.”

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb 219 comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. 195

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa,cuina i bany adaptat.

Darreres places disponiblestrucant al 93 804 74 16

agost/2021

publicitat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Capellades

“A Capellades la cultura és prioritària” L’any passat les festes majors a l’Anoia o es van haver de cancel·lar o van ser de mínims. Què hi ha preparat enguany? L’any passat vam haver de suspendre la Festa Major de Capellades, però a mesura que les normes marcades pel Procicat es van anar flexibilitat, no vàrem deixar de fer cultura. Moltes de les activitats culturals que s’havien de fer per la Festa Major es van reprogramar durant l’any. Aquesta edició encara no podrem dir que serà totalment normal, però hem preparat més de 40 actes variats per a totes les edats i gustos. Des de l’equip de govern apostem per tornar a gaudir de les activitats de música: concert d’orgue, el teatre, els concerts vermut. Per la cultura popular: trobada de diables i bestiari de foc, les sardanes. Les havaneres, l’exposició a Casa Bas i el partit de futbol de la Festa Major. Seguirem un any més amb la campanya “Estimo com Vull”, perquè les nostres festes siguin un espai lliure d’agressions masclistes. Les festes majors són un moment de retrobament. Aquest any serà diferent? Aquest any encara no la podrem viure en la seva màxima plenitud, però tenim l’oportunitat de retrobar-nos i poder celebrar-la amb els nostres veïns i veïnes i tots els visitants que ens acompanyaran del 14 al 17 d’agost. Hem de seguir les mesures Covid-19, amb distància, mascareta i control d’aforament i evitar la concentració de moltes persones. Per això a les activitats programades, preveient la gentificació, hem demanat que es faci reserva prèvia d’espai a la plataforma entrapolis.com Enguany estrenem dues activitats noves, estem molt il·lusionats i creiem que agradaran per aquestes festes: la proposta de la decoració de l’espai de la plaça Sant Miquel que han fet els nens i nenes del Consell d’Infants de les escoles de primària, on se centralitza tota l’oferta per als més joves de Capellades. L’altra novetat són les Nits de la Cinglera, unes passejades nocturnes per la passarel·la del Parc Neandertal els dies del 9 al 13 d’agost. Aquest any hem tornat a recuperar el pregó de la Festa Major i amb la millor pregonera que podíem tenir, la Pilar Salat, la infermera de referència de molts capelladins i capelladines, una persona molt implicada en la sanitat pública. Els actes festius i culturals són prioritaris. Amb la

Salvador Vives Batlle de Capellades

crisi de la COVID-19 s’hi poden dedicar els mateixos diners que abans? Tot aquest any hem tingut clar que a Capellades la cultura és prioritària i per això, sempre que les mesures ho han permès, hem continuat programant propostes culturals i de lleure per totes les edats. Aquesta Festa Major, ho seguim fent, seguim destinant una important despesa econòmica en diversificació de les activitats, en la seva qualitat i seguretatD’altra banda, són diferents els sectors econòmics que en aquests moments estan patint i des de l’Ajuntament hem impulsat diferents mesures com la reducció al 50% de la taxa d’ocupació de la via –per als firaires, per exemple- i hem anul·lat el cobrament de la taxa de les terrasses, per ajudar la nostra restauració. S’ha arribat a l’equador del mandat. Quina valoració en feu? Els altres dos anys vinents, esperem que sense la COVID, com es plantegen? Quins són els reptes més importants per al seu municipi?

Quins projectes espereu desenvolupar? Durant l’any 2019 el govern actual va amortitzar tot el deute que tenia acumulat. Aquesta reducció del deute a zero ens ha permès que en els pressupostos del 2020 i 2021 -tot i la pandèmia de la COVID-19 i amb menys ingressos recaptats-, s’hagin planificat algunes de les inversions i millores que teníem previstes per aquets mandat i posar al dia moltes instal·lacions on no s’invertia en el manteniment ni preventiu ni correctiu. La nostra feina s’està centrant a deixar Capellades tal com ha d’estar. Per això, per exemple, ara mateix s’està executant la primera fase de reforma de l’edifici de l’Ajuntament, hem millorat la seguretat i l’accessibilitat del carrer Dr. Fleming i ara acabem d’aprovar el projecte executiu per reformar el centre històric de la vila i esperem poder-lo executar l’any vinent. L’altre dels eixos del govern és el de la sostenibilitat -canvi de la il·luminació de carrer i places per leeds de baix consum-, millora de l’equipament de la neteja viaria -màquina escombradora nova-. Els dos pròxims anys continuarem treballant en altes projectes que ja tenim preparats o estem planificant. Un, és l’espai per a jover a l’antic Chups’s i l’altre és l’obertura del projecte del Parc del Neandertal de la Cinglera del Capelló. També estem treballant en un pla director per a la millora de la sectorització i el control de l’aigua pública de la nostra Vila. Per últim vull destacar que totes aquestes accions no ens fa oblidar la nostra màxima prioritat com a govern: l’atenció a les persones en tots els seus àmbits. En aquest sentit, la C15 és un dels punts negres de les carreteres a l’Anoia. Què reclameu des de l’ajuntament per a la millora d’aquesta via? La C-15 s’ha anat convertint en una via molt utilitzada, amb una circulació alta de vehicles. És cert que la velocitat ha provocat que hi hagi accidents, malauradament mortals en massa ocasions. Com a alcalde, el mes de juliol passat m’he posat en contacte amb el Delegat Territorial del Govern al Penedès, per documentar-me i saber en quin procés està el projecte de millora de la C-15 del tram que va des d’Igualada fins a Vilafranca. Segons el Delegat del Govern actualment s’està treballant des del parlament i estan en vies de poder realitzar millores importants de seguretat pròximament.

Una Festa Major diferent, però amb més de 40 actes previstos Una de les novetats d’enguany seran Les Nits de la Cinglera, una proposta que de dilluns a divendres, amb reserva prèvia, permetrà (re)descobrir aquest emblemàtic espai capelladí. Cal destacar també la participació un any més de les entitats capelladines. Això permetrà, per exemple, concentrar les activitats infantils a la plaça de Sant Miquel, on gràcies a la proposta del Consell d’Infants, s’hi farà les actuacions. S’inaugurarà el dia 14 amb Ho Peta Street Band i s’hi podrà veure teatre, màgia i música. Un altre espai on es concentrarà diverses actuacions, tant de concerts, com teatre, com el Matí de Cultura Popular el dia 15, és la Font Cuitora. En teatre hi haurà el Grup Teatral de Capellades presentant “4 en total. Píndoles d’una nit d’estiu” i en Peyu, amb “L’home orquestra”. I en música gaudirem amb el concert de rumba fusió de La Séptima Trastada, en Joan Colomo presentant “Disc Trist”, la Meritxell Neddermann o el grup de versions “Pelukas”.

La regidora de festes, Susana Moreno, avança com “ens trobem davant d’una festa major diferent, marcada per les restriccions actuals. Hem treballat incansablement per organitzar una programació que intenta englobar activitats per a totes les edats malgrat aquestes estiguin adaptades als requisits establerts des del PROCICAT que requereixen control d’aforament i repensar-les en el seu conjunt. Les restriccions actuals, malauradament, han limitat l’organització de moltes activitats (els sopars populars, el cuinem la bassa, la nit de barraques, el correfoc, el cercavila, el cercatasques...), i ha fet caure l’activitat d’entitats autogestionades com la FMP”. A la plaça de Catalunya s’hi viurà el dissabte 14 per la nit la Trobada de diables i bèsties de foc de la comarca, les sardanes del dia 15, el dilluns 16 el Concert jove amb 31 FAM, Flash Ice Cream i P.AW.N. Gang i el dimarts 17 les havaneres amb els Pescadors de l’Escala.

També cal destacar que enguany hem repartit el programa de la Festa Major de Capellades per totes les cases de la vila, de manera gratuïta, per tal que tothom estigui informat de tots els detalls. A més a més també es podrà conèixer tota la programació des de la pàgina web capellades.cat. Reserva prèvia La Festa Major de Capellades arriba encara sota les restriccions imposades per fer front a la COVID-19. Per controlar els aforaments i evitar la concentració de persones hi ha activitats de la festa que necessiten que hi hagi una reserva prèvia o bé una compra d’entrades. La reserva prèvia d’espai es fa a entrapolis.com Cal fer reserva pel Concert d’Orgue, les Nits de la Cinglera, la presentació del llibre sobre la Gemma Romanyà, el concert amb la Meritxell Nedermann, la Trobada de diables i bèsties de foc de la comarca, el partit de futbol de Festa Major, el concert de versions amb Pelukas,

el taller d’eines prehistòriques a l’Abric Romaní o el concert de capvespre amb Corc Drums&Organ. A la pàgina web podreu consultar també el lloc on es farà l’activitat i l’aforament previst. Aquesta Festa Major també tindrà diverses activitats de pagament –d’entre 5 i 10 euros- com el teatre “4 en total Píndoles teatrals d’una nit d’estiu” del Grup Teatral de Capellades (5€), el Concert de Festa Major amb l’Orquestra Marabú (6), el Concert insòlit amb Maria Jaume+Rodrigo Laviña y su combo (6), el Concert Jove amb 31 Fam+ Flash Ice Cream+ P.AW.N Gang (6) o el Teatre de Festa Major amb l’“Home Orquestra” del Peyu que valdrà 10 euros.

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE CAPELLADES www.capellades.cat

agost/2021

publicitat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Vilanova del Camí

“Hem trobat alternatives per fer una Festa Major per a tots” L’any passat les festes majors o es van haver de cancel·lar o van ser de mínims. Què hi ha preparat enguany a Vilanova del Camí? La regidora de Festes, Eva Vadillo, juntament amb el personal del departament de festes han estat treballant per preparar una Festa Major amb una programació de qualitat i que compta amb una trentena d’actes aproximadament. Una combinació d’artistes locals, d’artistes que van marcar una època musical, d’activitats infantils, per a joves i en família, actes protocol·laris, participació de les entitats i de la nostra comissió de festes. Vilanova sempre ha treballat en un programa pensat per a totes les edats, tot i que aquest any ha estat molt complicat poder configurar-lo, per les mesures restrictives que tenim actualment a causa de la pandèmia i que han estat totalment contemplades per poder oferir una Festa Major segura. La programació dels joves, cas de les barraques, serà una de les coses més complicades de fer? Quins escenaris hi ha previstos? Aquest any l’Embarraca’t tindrà un format exactament igual a la resta d’espais previstos. Els joves i el Consell de joves La Xispa són totalment conscients de les restriccions i hem treballat conjuntament per oferir alternatives musicals per aquest col·lectiu, havent de descartar aquells formats que no són viables, com per exemple el VPT, però trobant opcions perquè també els joves tinguin el seu espai a la Festa Major. Vilanova del Camí és un dels pobles que més ha patit la COVID-19. Això afecta la manera com es pensa la Festa Major? També en l’esforç econòmic? La Festa Major d’aquest any s’ha pensat de manera que s’evitin aglomeracions a les diferents ubicacions. Disposarem de quatre espais alternatius, amb perímetre, amb aforament limitat i amb reserva d’entrada prèvia a les actuacions. A més, s’oferiran de manera simultània per evitar la concentració massiva de persones en un sol espai. La ciutadania podrà decidir a quin espai acudir de les diferents opcions possibles. Vilanova va patir, com el resta de la Conca d’Òdena, uns moments molt durs amb la pandèmia que ens van portar a una nova forma de plantejar els diferents actes culturals, a reinventar-nos en definitiva. Actes i activitats que no hem pogut deixar d’oferir a la ciutadania, respectant sempre les mesures del Procicat, perquè entenem que la cultura és segura, i a més molt necessària, conceptes que hem traslladat a l’hora de dissenyar el programa de la nostra Festa Major. S’ha arribat a l’equador del mandat. Els altres dos anys, esperem que sense la COVID, com es plantegen? Han estat dos anys de dedicació intensa i ens hem enfrontat a situacions que no ens hauríem imaginat mai. Tenim alguns projectes i reptes al davant que esperem poder executar-los durant la resta del mandat, atès que la pandèmia ha fet que destinem tots els esforços i recursos disponibles a altres prioritats com reduir les desigualtats, rellançar l’economia, enfortir l’educació i la cultura... En aquest moment penso que hem de continuar treballant pel municipi, com hem fet fins ara. Per tant, buscarem les aliances necessàries per desenvolupar els projectes que tenim pendents. El PMur3 és el gran projecte del mandat. Ara que hi ha parc i s’ha urbanitzat, contemplen afegir-hi més serveis, supermercat a part? Des de l’Ajuntament treballarem per tal que aquest sector s’ompli de més serveis que permetin la dinamització econòmica i la creació d’ocupació al municipi, millorant

Noemí Trucharte Batllessa de Vilanova del Camí

la qualitat de vida dels veïns i veïnes del municipi. No depèn exclusivament de l’administració, atès que hi ha d’haver l’impuls per part de la iniciativa privada per a la seva execució. La urbanització d’aquesta zona ha permès una millora indiscutible, i a més permet gaudir d’un gran espai de lleure per la ciutadania. Han estat dos anys de dedicació intensa i ens hem enfrontat a situacions que no ens hauríem imaginat mai. Tenim alguns projectes i reptes al davant que esperem poder executar-los durant la resta del mandat, atès que la pandèmia ha fet que destinem tots els esforços i recursos disponibles a altres prioritats com reduir les desigualtats, rellançar l’economia, enfortir l’educació i la cultura... En aquest moment penso que hem de continuar treballant pel municipi, com hem fet fins ara. Per tant, buscarem les aliances necessàries per desenvolupar els projectes que tenim pendents. La piscina es va acabar, però hi ha timing per afegir-hi els serveis aquest mandat? La pandèmia ens ha canviat les prioritats de govern

de manera forçada, i alguns dels projectes han quedat pendents de desenvolupament. Ara que sembla que comença a haver-hi una mica més d’estabilitat i dedicarem tots els esforços en acabar de desenvolupar i duu a terme el projecte d’urbanització de la zona esportiva. La Generalitat ha complert amb la Ronda Sud. Esperen acabar el mandat amb les connexions satisfactòries i alguna millora més? Des de l’Ajuntament es mantenen converses amb la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat per tenir coneixement de l’estat de tramitació d’aquest projecte. S’ha avançat en la seva tramitació i s’ha aprovat el projecte per part de la Generalitat de Catalunya, però encara no ens han confirmat les dates d’execució. Ens reiterem, però aquesta pandèmia té conseqüències molt més enllà de les que afecten el sistema sanitari i a la salut de les persones. Ara, cal gaudir d’aquests dies d’estiu, sense abaixar la guàrdia i prenent les mesures necessàries per garantir la contenció de la pandèmia.

agost/2021

publicitat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major El Bruc

“La Festa Major del Bruc sempre ha estat una festa molt participativa” Bàrbara Ortuño Batllessa del Bruc El Bruc creix cada cop més en població. La Festa Major és una oportunitat per integrar aquestes persones? El Bruc és un poble molt ben comunicat per carretera i proper a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un entorn rural amb un gran atractiu natural com és el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el PEIN de Roques Blanques amb la riera de Pierola i la zona de les masies de Sant Pau de la Guàrdia. Aquest entorn natural fa que el nostre poble sigui molt atractiu per a moltes famílies que, des de fa anys, segueixen escollint El Bruc com el poble a on viure. Com molts altres pobles rurals i propers a Barcelona, aquest interès s’ha incrementat després de la crisi sanitària de la COVID-19. La Festa Major del Bruc sempre ha estat una festa molt participativa, amb actes propers i tradicionals per a totes les edats. Actes en què el protagonista és el veí i la veïna. Tot i la intensa vida associativa del poble, no cal dir que la Festa Major sempre és una gran oportunitat per a totes aquelles persones nouvingudes de relacionar-se amb tothom, ja sigui participant en els esdeveniments que se celebren o participant en la Comissió de Festes, que sempre està oberta a noves incorporacions.

El Bruc, portal de Montserrat www.bruc.cat

Cada setmana canvien les previsions del Procicat. És un maldecap quan has d’organitzar una Festa Major? Des del moment en què es va començar a treballar en l’organització de la Festa Major d’aquest any, la Festa s’ha dissenyat tenint en compte les condicions i mesures que hi havia a finals de mes de maig. A mesura que han anat passant les setmanes, el criteri ha estat mantenir la programació inicial fins al darrer moment. Fa un any i mig de crisi sanitària i pensem que una celebració, com la Festa Major, en clau totalment local i aplicant totes les mesures de seguretat sectorials, és més necessària que mai pel benestar dels veïns i veïnes, que han estat sostenint aquest temps d’incertesa que ha creat cansament i tensió al conjunt de la població del país, en més o menys grau. També és el moment de donar suport a les empreses del sector cultural que han patit aquesta crisi de manera especial. Si una cosa ens ha demostrat aquesta crisi, és que la cultura no és un luxe, sinó que és absolutament necessària per al benestar de tothom, en totes les seves expressions i formats. La festa sempre és un moment de retrobament per a la gent del poble que viu fora o per obrir-lo als visitants. Aquest any, és diferent? Tot i que la Festa Major del Bruc se celebra a mitjans d’aquest mes, coincidint amb la celebració de la Mare de Déu del 15 d’agost, tradicionalment són moltes les persones que viuen o han viscut al Bruc que planifiquen les vacances per poder gaudir d’aquests dies al poble. Aquest any no sabem exactament si rebrem les visites de les persones que viuen fora, el què si volem és que, com ja vam fer amb el Dia del Timbaler del Bruc, aquesta celebració sigui pel gaudi dels veïns i veïnes que actualment viuen al Bruc. Són ells i elles els qui més poden beneficar-se i valorar aquesta celebració de la vida comunitària i que aquest any han de gaudir com mai de la festa. La COVID-19 fa que part dels diners que hi ha per

a festes i cultura s’hagin de derivar a altres finalitats? El 2020 vam derivar 30.000 € del pressupost de festes a necessitats sorgides de la situació de la COVID-19. Aquest any el criteri de la Regidoria de Festes ha estat crear un calendari d’activitats durant tot l’estiu per no concentrar totes les activitats en les tres festes més emblemàtiques del poble. L’objectiu d’aquesta proposta és crear més espais que descongestionin la participació més massiva dels esdeveniments de la Festa Major i facilitar que tothom pugui gaudir i retrobar-se al llarg de l’estiu. Com administració local, tenim l’obligació i la responsabilitat d’apostar per la vida i el benestar dels veïns i veïnes del poble i la cultura és una aposta que creiem necessària com a consistori. Amb la celebració d’algunes activitats com són la Ruta de la Tapa del mes de juliol, el cinema a la piscina municipal, el concert de versions del grup Kobe a la piscina, i l’espectacle humorístic d’en Peyu, també dinamitzem l’activitat econòmica, en concret, la dels restaurants i comerços del poble. La promoció de la cultura té un component de dinamització local que hem d’aprofitar. Com avança el projecte del Parc Rural de Montserrat? El Bruc té un vessant turístic que es pot combinar amb aquesta iniciativa? El Parc Rural del Montserrat és una gran plataforma territorial que potencia i articula la nostra realitat rural de principis del segle XXI amb una mirada respectuosa cap a l’entorn natural. El fet de treballar des de l’associació de municipis del Parc Rural ens permet definir reptes i objectius comuns, ens permet tenir més impacte actuant conjuntament i ens facilita l’execució de les accions i el seu impacte al compartir recursos de la Diputació de Barcelona. Qualsevol desenvolupament turístic ha de basar-se obligatòriament en aquesta realitat, la de la ruralitat i la de l’entorn natural. Des de l’Ajuntament, apostem per un turisme slow, de petit format, un posicionament natural que ens ha animat a treballar per obtenir la certificació internacional Biosphere com a destí de turisme sostenible. Aquest darrer any hem tingut una afluència excepcional de persones al Parc Natural com a destí de proximitat que som, i ens alegrem de veure com cada vegada són més les persones que escullen El Bruc com la seva porta d’accés a la muntanya. Hem de pensar que els nostres visitants, que cada dia són més i més diversos, venen a veure un entorn i un patrimoni totalment vinculat a la marca Montserrat, una marca compartida per tots, una marca que cada poble ha d’expressar des de la seva singularitat i també d’aquelles compartides en la proximitat. En aquest sentit, per exemple, estem treballant en una Ruta de l’Oli que agrupa a tres municipis veïns com són Collbató, Piera i El Bruc. Creiem que allà on sigui que vulguem arribar com a Parc Rural en el terreny del turisme, és millor si hi anem tots junts.

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DEL BRUC www.bruc.cat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Vallbona d’Anoia

“Cal fer coses perquè s’ha de mantenir viva la cultura” Meritxell Baqué Batllessa de Vallbona d’Anoia L’any passat les festes majors o es van haver de cancel·lar o van ser de mínims. Què hi ha preparat enguany? Tant el Roser, que és la festa gran de Vallbona, com la Festa Major d’estiu s’han preparat en format COVID. També els actes puntuals. S’ha fet tot amb reserva prèvia, i sempre amb totes les garanties sanitàries per a la comunitat. Les festes majors són un moment de retrobament? Aquest any serà diferent? No es pot fer tal com voldrien, no hi haurà sopars ni barres, no hi haurà la mateixa interacció social. Tindrem actes infantils, familiars i per a adults, la majoria a l’aire lliure. Fem alguna cosa perquè s’ha de mantenir viva la cultura. Els actes festius i culturals són prioritaris? Amb la crisi de la COVID-19 s’hi poden dedicar els mateixos d≠iners que abans? La Festa del Roser no es va poder fer amb tots els seus actes i sí que hem derivat algunes de les ajudes a finalitats socials. L’any passat en ajudes al lloguer i a subministraments; enguany per a petits autònoms i empreses que per la COVID han hagut de tancar i s’han vist afectats. S’ha arribat a l’equador del mandat. Els altres dos anys, esperem que sense la COVID, com es plantegen? Sobretot que la COVID no interfereixi tant en la gestió, però no sabem com evolucionarà. Hem engegat moltes coses, projectes de gran envergadura: urbanització del Querol, el porta a porta que hem aprovat, les obres del PUOSC. El 2022 i el 2023 hi ha obres que també s’encetaran. Hi ha molta feina per fer. Com és governar amb un ajuntament tan fragmentat? És difícil assolir consensos? Des del primer dia del mandat sabíem que no seria fàcil. Vam fer la roda de consultes per veure quins consensos podíem tenir. Des que estem governant ho hem anat fent, en alguns moments amb uns o altres aliats. Hi ha projectes que es van començar altres mandats i que no eren només nostres. Això vol dir parlar-ne molt, dedicar molt temps i, sí, desgast personal. Vallbona fa anys que espera la reforma de la B-224. Tindran novetats aquest mandat? Sí, el primer estiu ja ens vam reunir amb la Generalitat per la variant. Ens van dir que la idea era que aquest mandat es redactés el projecte. Aquest any, ens hem reunit de nou amb el Departament de Territori. Ens van fer arribar una proposta d’inici de redacció de projecte, però no acabava d’encaixar amb el que creiem que és millor per Vallbona. Els vam fer una contraproposta i l’estan valorant. A partir d’això faran el projecte. Però la veiem més a prop i esperem que aquest mandat ja es faci.

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE VALLBONA D’ANOIA

www.vallbonadanoia.cat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Montmaneu

Aquestes vacances, visita Montmaneu!

“Estem treballant per aconseguir un futur polígon industrial, que juntament amb el residencial, seran molt importants per al futur de Montmaneu i de l’entorn” Àngel Farré Batlle de Montmaneu L’any passat les festes majors o es van haver de cancel·lar o van ser de mínims. Què hi ha preparat enguany a Montmaneu? Sí, l’any passat vam ser un dels molts municipis que van cancel·lar la festa major. No era oportú fer-la davant la situació que hi havia, no volíem assumir riscos. Jo mateix vaig estar ingressat per COVID a l’Hospital General de Catalunya. Enguany hem organitzat una festa major que estarà molt bé i agradarà als veïns, sempre seguint les mesures que dicten les autoritats sanitàries. Òbviament, serà una festa major marcada per les restriccions de prevenció de contagi de la pandèmia. Alguns actes no es podran fer, hem decidit no programar-los, i altres es faran amb mesures preventives. Hem tret del programa els actes més multitudinaris. Hem anul·lat actes com el sopar popular, que aplegava unes cinc-centes persones. Aquest era un acte molt important, ja que era un punt de trobada entre veïns, de gent que potser feia temps que no es veia, hi havia tertúlia... Per evitar aglomeracions, tampoc hem programat actes com els balls -tot i que hi haurà concerts-, ni correfoc, ni sardanes, ni cercavila... Els actes es faran, com deia, seguint totes les mesures, amb la gent asseguda, amb mascaretes, mantenint les distàncies, etc. Les festes majors són un moment de retrobament per molta gent del poble. Aquest any serà diferent? Sí, tot i que, com deia, no farem actes com el sopar popular, que era un acte molt significatiu, la festa major és molt important per al municipi. La gent es retrobarà pels carrers, als actes. Volem que la gent surti i gaudeixi de la festa, amb precaució. Serà una festa major per a tothom, per a petits i grans, i estem convençuts que tots s’ho passaran molt bé. Amb la crisi de la COVID-19 podreu dedicar el mateix pressupost a la festa major i a la cultura en general? A l’agenda de Montmaneu tenim dues cites molt importants per al municipi: la Festa de la Caldera i la festa Major. Hem hagut d’anul·lar, com dèiem, els actes més multitudinaris de la Festa Major, però hi dediquem el pressupost que assignàvem habitualment.

! m e r e p s e T’hi “Tots fem Montmaneu”

www.montmaneu.cat

S’ha arribat a l’equador del mandat. Quina valoració en feu? Els altres dos anys vinents, esperem que sense la COVID, com es plantegen? Quins són els reptes més importants per al seu municipi? Quins projectes espereu desenvolupar? Des de l’equip de govern estem molt satisfets del treball que hem fet i que estem fent. Darrerament, davant tota la situació provocada per la COVID, hem estat treballant perquè Montmaneu no s’aturi, perquè no trobi res a faltar. Entre altres projectes, hem dedicat 30.000 euros pels camins de l’entorn dels camps de conreu. En el marc de la Festa Major, i amb la presència de la diputada anoienca Maria Sayavera i de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marin, inaugurarem l’ampliació i remodelació de l’ajuntament. També estem a punt d’executar les obres d’asfaltatge de carrers del poble i l’arranjament de la plaça major i de la plaça de l’església.

Igualment, tenim a punt les obres de millora de la teulada del local polivalent; el projecte per a la construcció de l’edifici social a “Cal Tiet Vell” i la construcció d’un mur de contenció a la sortida de Sant Guim, per fer-la més digna. Hi ha dos grans projectes que esperem tancar aquests dos pròxims anys del mandat. Un és la portada d’aigua des del Canal Segarra-Garrigues, ja que tenim poca aigua i de deficient qualitat. El segon gran projecte de futur en què estem treballant és el del polígon industrial, que pot portar la implantació d’empreses al nostre municipi. Ja hi ha hagut empreses que han mostrat el seu interès. Això serà molt important per al futur de Montmaneu i de l’Anoia i la Segarra. Parlant de futur... Un estudi de la UdL assenyala que Montmaneu és un dels set municipis de l’Anoia (un dels 200 de Catalunya) en perill de despoblament. Què es pot fer per fer-hi front? Som molt conscients de qui som i d’on som. És cert que tenim una població envellida. La gent jove ha marxat de Montmaneu per anar a treballar a la ciutat. Això ens ha afectat molt. Com deia, el projectes del polígon industrial serà molt important per a apaivagar aquesta situació i, paral·lelament, també tenim aprovat el projecte de polígon residencial, amb el qual construirem una cinquantena de cases. Estem en una situació molt estratègica, estem molt ben situats i comunicats. Estem al peu de l’A2, a deu minuts d’Igualada i a deu de Cervera. Tenim l’eix que va a Lleida i a Girona a cinc minuts. Tenim un clima molt bo. Tenim tots els serveis i ara ens ha arribat la fibra òptica, que és molt important, sobretot per tota aquella gent que es plantegi venir a viure i, tal com estem ara, fer teletreball. Els polígons industrial i residencial seran molt importants per al futur de Montmaneu. No volem, però, que es converteixi en un poble molt gran, però tampoc volem que es perdi.

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE MONTMANEU www.montmaneu.cat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Santa Maria de Miralles

“Tenim al davant molts reptes, el despoblament i la gestió forestal són els més importants” L’any passat les festes majors o es van haver de cancel·lar o van ser de mínims. Què hi ha preparat enguany? L’any passat es van cancel·lar tots els actes de festa major, però l’Ajuntament va voler tenir un detall amb els veïns i els vam obsequiar amb un Vermut, que els vam fer arribar a casa i que van agrair molt. Per aquest any, tot i la nova onada que estem patim, i seguint amb els consells i restriccions de les autoritats sanitàries, volem que els veïns i veïnes del nostre poble s’hi retrobin, per això hem preparat un concert de Festa Major amb l’Orquestra Venus pel dia 13 d’agost i una caminada popular pel dia 15 d’agost. Les festes majors són un moment de retrobada. Aquest any serà diferent? Com he dit anteriorment, aquest any volem que sigui una retrobada, no només pels mirallencs i mirallenques, sinó per aquelles persones que any rere any han gaudit de les festes del nostre poble. Sens dubte serà una festa molt diferent on després de més d’un any lluitant amb la COVI-19 ens podem tornar a veure. Amb la crisi de la COVID-19, podeu dedicar a les festes i a la cultura els mateixos diners que abans? Durant aquest any hem aconseguit tirar endavant iniciatives culturals com el Cicle Gaudí de Cinema Català, l’Aplec del Castell amb la primera Fira Medieval del Castell de Miralles, les visites guiades al Castell de Miralles i en tenim més propostes per abans que acabi aquest any: el 3r. Festival de Jazz o un concert de Blues

dintre del circuit del Festival Itinera. Així com veus hem pogut anant fent coses, més que un problema de pressupost, que sempre el tenim, però que trobem la manera de reinventar-nos, és un problema de la Covid-19 per les restriccions que hem patit. S’ha arribat a l’equador del mandat. Quina valoració en feu? Quins són els reptes més important per al seu municipi? La valoració que faig del mandat és molt positiva, tot i que aquest any i mig ha sigut un any molt difícil per tothom, hem pogut treballar al servei del nostre poble amb certa normalitat. Com a micropoble tenim al davant molts reptes, el despoblament i la gestió forestal son els més importants. Un dels principals objectius des de l’inici de la legislatura és aconseguir un subministrament d’aigua potable pel poble, ja fa tres anys que hi treballem en la construcció d’un pou i espero que en el pròxim any es pugui fer realitat. Santa Maria de Miralles és un dels 200 municipis de Catalunya en perill de despoblament. Què es pot fer per fer-hi front? Evitar el despoblament es pot fer si els pobles petits tinguéssim les mateixes oportunitats que els pobles més grans. Santa Maria de Miralles no compta amb unes infraestructures mínimes com la xarxa de fibra òptica, un sistema eficient de transport, escola o metge. Comptar amb parc d’habitatges que permeti atraure noves famílies a viure al nostre poble és primordial per assolir aquests reptes.

Pere Argelich Batlle de Santa Maria de Miralles Després de l’incendi d’aquests darrers dies, què relcameu des de l’Ajuntament per a la millora de la gestió dels boscos? Què reclameu? La gestió de boscos és l’assignatura pendent d’aquest país, Santa Maria de Miralles compta amb 1700 hectàrees de bosc de les quals 1100 són espai protegit, i la seva major part no són gestionats. La gestió forestal pot significar una oportunitat per la creació de llocs de treball i cal un pla que compti amb l’administració i els propietaris. Crear una xarxa d’economia circular que permeti aprofitar els recursos dels nostres boscos permetrà la seva conservació i la creació de negoci per la gent del territori així es donaria resposta al problema.

Activitat cancel·lada

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Calaf

“A Calaf tindrem una Festa Major de proximitat” Mercè Biosca Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Calaf En altres anys, sabíem amb força antelació els grans noms de la Festa Major de Calaf. Com ha canviat el calendari i la planificació? La planificació hi és. Vindran formacions que havien de venir l’any passat i hi aportem coses noves. Però sobretot és una Festa Major que estarà condicionada a les mesures del Procicat, per això hem fet molt poca publicitat. I pensem que la majoria d’actes, amb les restriccions actuals, acabarien a 2/4 d’1 de la matinada. De quins artistes i activitats parlem? Tenim molt clar que ha de ser una Festa Major de proximitat i de poble. La majoria d’artistes seran de Calaf i comarca. Apostem pel petit format perquè no volem actes de masses, ni que vingui gaire gent. Per al públic de més edat, un dels col·lectius més afectats, sí que portem un plat fort, l’Orquestra Selvatana. Estan atents a com van les altres festes majors per acabar de tancar detalls? És clar, com també de la normativa que fixi el Procicat per aquell moment. Tenim voluntat de fer Festa Major, però no posarem en risc als vilatans i vilatanes. Algunes activitats com les barraques o els balls,

per exemple, no es podran fer. La programació cultural de l’Alta Segarra s’ha vist molt afectada per la COVID. Què es podrà fer la resta d’aquest 2022? Aquest 2021 hem anat fent activitats culturals de petit format. Haurem d’anar pas a pas i mirar l’evolució de la pandèmia. Un cop s’hagi estabilitzat la pandèmia sí que hem de reprendre el pols de la nostra vida cultural, però com a capital de l’àrea també hem de ser responsables i no estendre els contagis fins que hi hagi més garanties. L’última onada s’ha notat força. Sense escola ni institut oberts, era més complicat saber com evolucionaven els contagis de la població jove. Hem patit molt. Per això serà una Festa Major, però sense aires de festa. Entre els actes hi haurà un homenatge a la vila de Calaf, per reconèixer als que han fet un esforç i recordar als que ens han deixat. Tindrem Pastorets? Els volem fer. Enguany, però, preparem un projecte de Pastorets únics, que barregin els adults i els Pastorets infantils. Dependrà de com estigui tot aleshores.

Calaf té molt mercat Aquestes vacances escapa’t a Calaf. A prop de casa trobaràs espais naturals per fer excursions a peu o en bicicleta, antigues botigues convertides en museu i un extraordinari patrimoni arquitectònic. També hi trobaràs una gran oferta comercial i gastronòmica per arrodonir la teva escapada.

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Veciana

Veciana, on el silenci se sent

“La gran feina feta en millores al municipi ha frenat el seu despoblament” Jordi Servitje Batlle de Veciana Què hi ha preparat enguany, a Veciana, després que l’any passat no pogués celebrar-se la Festa Major Sí, l’any passat, en veure com anava tot i que en molts actes s’apleguen multitud de persones, moltes d’elles grans d’edat, vam decidir suspendre la festa major. Aquest any farem només els actes que puguem complir les mesures de seguretat covid i que justament coincideixen en els que de normal fem el diumenge de festa major i que és la missa i concert de tarda. El format normal de la festa són tres dies i en canvi aquest any serà només un de sol esperant que l’any vinent ja s’hagi restablert la situació i puguem tornar a la durada normal. Quins actes no es podran fer, enguant, per la Festa Major? Per exemple la Sardinada, que en alguns anys ha reunit entre 300 i 400 persones. Es feia els divendres. El ball de dissabte a la nit, tampoc podrà ser aquest any. La Missa de diumenge es farà a la Sala Polivalent, amb més capacitat, i farem també un concert a la plaça. Actes on la gent pugui estar asseguda son els que podem garantir. La normalitat, doncs, queda pendent per a l’any vinent? Sí, aquest any volíem almenys fer alguna cosa per tornar-nos a veure. L’any que ve, esperem que sigui ja de tres dies. Aquest any tot serà a mitges.

! m e r e p s e T’hi www.veciana.cat

En quina situació es troba Veciana, pel que fa a despoblament? S’ha moderat la tendència. Moltes cases ara tenen gent i s’han reobert. Moltes eren cases de cap de setmana i ara s’hi viu dia a dia. Sovint els hem d’explicar, a persones que busquen casa, que de moment no hi ha res disponible. Des del 2009 el poble té cobertura de mòbil i ha millorat les connexions. I amb el confinament, molta gent ha vist el valor dels pobles. No podem créixer, però les poques coses que fem, les fem bé i tenim personalitat. Veciana té la Festa Major, però també molt patrimoni cultural. El volen explotar d’alguna manera? Sí. De fet, cada juny fèiem un cicle de concerts de música coral i de cambra, que porta dos anys sense

poder-se fer. Tenim una església restaurada, preciosa, on es poden fer aquests actes. I mica en mica, volem recuperar l’activitat. A l’església de Segur també reprendrem visites. I l’any que ve finalitzarà la restauració del castell de Segur. Com queda el tema de les vegueries. A quina aniria Veciana? La nostra capital és Igualada. Pel demés, en aquesta situació, parlem de vegueries?

societat

juny-juliol/2021

L’Anoia, de Festa Major Copons

Aquestes vacances, ens trobem a Copons!

“Tenim sort de tenir bons espais a l’aire lliure per fer la Festa Major” Àlex Prehn Faura Batlle de Copons

Què hi ha preparat per aquesta Festa Major. Estaran pendents dels protocols fins a darrera hora? A Copons hi ha una Comissió de Festes molt activa que és qui organitza la Festa Major. Enguany també s’ha preparat un programa molt complet amb activitats per a totes les edats que seguiran en tot moment els protocols de seguretat establerts. Des d’alcaldia mantenim periòdicament reunions amb la secretaria d’atenció sanitària per estar al corrent de les noves mesures que traslladem puntualment a la comissió. La Festa Major de Copons se celebrarà del 7 al 16 d’agost i s’ha preparat un programa d’actes ben divers amb espectacles infantils per la canalla, activitats esportives com la cursa de trail al Pi de Quildo o la caminada nocturna. També hi haurà concerts amb l’orquestra New Marabú i la Mitjanit per als més joves i a més comptarem amb actes ja tradicionals com el concert de sardanes entre molts d’altres. Hi ha ganes de Festa Major? Evidentment, enguany, tot i les restriccions també hi ha moltes ganes de celebrar-la. Malauradament no es podrà fer com tots voldríem, però encara que sigui amb les mesures actuals, tothom té ganes de participar-hi, ja que la Festa Major també suposa el retrobament amb la gent que té vincles amb el poble. Com es troba la gent d’un poble petit amb les constants prohibicions d’aquest any i les restriccions? La gent del poble és molt conscient de les restriccions tot i que les mesures es porten molt millor en un poble petit que en una gran ciutat. A Copons som poc més de 300 habitants i per tant no hi ha aglomeracions ni els aforaments se sobrepassen en els espais públics. A més tenim la gran sort de gaudir d’un entorn natural que ens permet fer moltes activitats a l’aire lliure.

www.copons.cat

Copons és dels pobles anoiencs petits on la població segueix sent prou jove. Com treballen perquè la gent segueixi vivint al poble? Copons no disposa de gaire habitatge per vendre o llogar. En la situació de pandèmia hi ha hagut peticions de gent que volien viure al poble i no s’han pogut atendre, per tant hi ha dificultats perquè els joves puguin trobar habitatge per quedar-s’hi. Per aquest motiu des de l’Ajuntament hem rehabilitat dos habitatges de propietat municipal, un dels quals ja s’ha finalitzat, i que es destinaran a habitatge de lloguer per a joves a un preu assequible. La reforma d’aquests pisos ha estat possible gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona. Aquest mes d’agost ja sortiran publicades les bases del concurs per accedir al primer d’aquests pisos que estaran destinats a joves de 20 a 35 anys i que compleixin els requisits que establirà la convocatòria. Els aerogeneradors que es col·loquen indiscriminadament són un dels maldecaps de l’admi-

nistració. Passada la consulta, com treballen en aquest aspecte? Aquests darrers dies hem finalitzat la consulta. Veritablement s’ha vist que els coponencs i coponenques no estaven a favor dels projectes de les grans companyies i el no als parcs de Serra Morena i Vilella es va imposar entre els participants a la consulta ciutadana. També es van plantejar opcions alternatives per afrontar un nou model energètic i majoritàriament es va apostar per l’opció de la comunitat energètica per auto abastir les necessitats del municipi com a alternativa més valorada en aquest procés. Des de l’Ajuntament treballarem d’acord amb els resultats que, encara que ens hagués agradat més participació, demostren que la població de Copons és partidària d’un nou model energètic i de custòdia del territori i des del consistori hem de treballar per ferho possible. Actualment, amb el nou govern de la Generalitat, hi ha hagut una paralització de llicències per part del Departament d’acció climàtica alimentació i agenda rural i esperem que això suposi un replantejament de la instal·lació indiscriminada de parcs eòlics en el nostre territori.

agost/2021

publicitat

societat

agost/2021

L’Anoia, de Festa Major Castellfollit de Riubregós

“Amb el teletreball, hi ha més famílies que venen a viure a Castellfollit” Jordi Cases Batlle de Castellfollit de Riubregós La Festa Major de Castellfollit de Riubregós es podrà fer en el context actual? I com? Tenim la Festa Major preparada. Estava pensada amb sardanes, sopar popular i altres activitats amb aforaments importants, però la normativa al llarg d’aquest estiu ha anat canviant i s’han suspès moltes coses. Canviarem havaneres per sardanes, per exemple. Els plans han quedat trastocats i hem de reajustar el que fem: per exemple, com que tenim una pista gran, augmentar les distàncies entre taules. Com va anar l’any passat? Es va fer també, amb unes condicions similars a les que sembla que tindrem aquest any. Però no van ser celebracions normals. Per exemple, no vam tenir pregó. Aquest any, no podrà ser gaire diferent. No podem fer activitats amb gaire aforament i haurà de ser en petit comitè. Altres festes majors ha pujat gent d’Igualada. El pressupost s’haurà vist reduït. Sí. Quan el nostre equip de govern va entrar el 2019 ja vam reduir a la meitat el pressupost de la Festa Major. De fet, el cost de la Festa Major era pràcticament el 10% del total del pressupost del poble per a tot l’any i era excessiu. Aquesta reducció del pressupost per a la Festa Major es manté, perquè un poble com el nostre no pot fer una setmana d’activitats. El format ha de ser de tres dies. El despoblament és el maldecap de molts pobles. Quina és la situació de Castellfollit? Jo soc optimista. Darrerament han vingut a viure dues famílies al poble i ara estem a punt de restaurar un altre habitatge, que també serà ocupat. El teletreball permet que moltes famí-

lies d’altres punts del país vinguin a viure a pobles com el nostre. Quina ocupació té l’escola ara? Havíem tingut només cinc alumnes i ara són dotze. Per al curs 2022-2023 podrien ser dos més. Espero que amb la pandèmia hi hagi un canvi de xip. El camp també ha de poblar-se, el país sencer no pot viure amb feines de davant l’ordinador. Un altre dels trets de l’Alta Segarra són els molins de vent. Quina opinió en té? Com a ciutadà no en soc partidari, però a la consulta que es va fer al poble, va sortir que la població donava suport a que se n’implantessin. El que hem de procurar és que s’instal·lin amb mesura i de manera sostenible. I els beneficis han de revertir més en el territori. Les altes administracions ens tenen abandonats i tenim pocs recursos: aquest any, ni tan sols han passat a netejar els vorals de camins i carreteres.

Aquestes vacances... escapa’t a Castellfollit! www.riubregos.cat

economia

agost/2021

economia

La Generalitat repartirà els recursos al voltant de quatre línies estratègiques. La més destacada seran les inversions en infraestructures que presten serveis bàsics als ciutadans. També hi haurà inversions destinades a la compra i millora de productes i serveis per a la salut, de suport a les inversions que contribueixin una economia més digital i a. La resta seran per a les tasques d’assistència tècnica dels fons.

Catalunya rebrà 1.023 MEUR provinents del fons de recuperació Next Generation fins al 2023 El país també percebrà 683 MEUR del Fons Social Europeu (FSE) per reactivar l’economia després de la pandèmia Catalunya rebrà 1.023 milions d’euros provinents dels recursos React-EU, corresponents al fons de recuperació Next Generation, fins a l’any 2023. El programa, que ja compta amb el vistiplau de la Comissió Europea, tindrà com a objectiu “afavorir la reparació de la crisi en el context de la pandèmia de la covid-19 i preparar una recuperació verda, digital i resilient de l’economia”, segons ha informat la Generalitat aquest divendres a través d’un comunicat A banda d’aquests recursos, el país també percebrà 683 MEUR del Fons Social Europeu (FSE). D’aquesta manera, el Govern podrà desplegar actuacions per una inversió total de 1.706 durant els tres pròxims anys. La Generalitat repartirà els recursos al voltant de quatre línies estratègiques. La més destacada seran les inversions en infraestructures que presten serveis bàsics als ciutadans, amb una assignació de 426,8 MEUR. També hi haurà inversions destinades a la compra i millora de productes i serveis per a la salut (305,6 MEUR), de suport a les inversions que contribueixin una economia més digital (200 MEUR) i a aquelles iniciatives centrades en la transició cap a una economia verda (75 MEUR). La resta (16 MEUR) seran per a les tasques d’assistència tècnica dels fons. Pel que fa a les inversions en infraestructures, la Generalitat detalla que destinarà bona part dels fons a finançar la construcció i ampliació de centres escolars per “donar resposta a les necessitats d’escolarització de manera definitiva”. Dins aquesta línia també s’inclouen actuacions de rehabilitació i millores en els centres per adequar-los als estàndards europeus de sostenibilitat energètica i qualitat de l’aire. L’altra pota d’aquest apartat són les inversions en infraestructures sanitàries, les quals necessiten “transformacions profundes en temps rècord per donar resposta a l’emergència actual”, segons ha subratllat la Generalitat. En aquest sentit, l’arribada dels fons s’utilitzarà per reformar i ampliar hospitals públics, millorar les instal·lacions de blocs quirúrgics i reformar centres

d’atenció primària. Per altra banda, la Generalitat proposa la creació d’una unitat de prontoteràpia i l’adquisició d’un sincrotró per dur a terme medicina nuclear. Quant a la inversió en productes i serveis per a la salut, destaquen actuacions dirigides a reforçar l’atenció per hospitalització de persones malaltes de covid-19. També es contempla un major subministrament de proves PCR, noves fórmules per millorar la coordinació d’unitats de cures intensives o el desplegament d’un sistema de bugaderia adaptada al context de la pandèmia. A banda, es pretenen adoptar nous mètodes logístics per optimitzar els processos de vacunació i gestionar els estocs de material per a la prestació de servei assistencial i per a la protecció dels professionals. En relació amb les inversions lligades al foment de l’economia digital, la Generalitat indica que el seu objectiu és “millorar la connectivitat vinculada als seus públics amb infraestructures de telecomunicacions de nova generació” i “impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels serveis públics”. Garantir l’accés a la fibra òptima a tots els municipis del país, per exemple, és una de les propostes més rellevants. “Això permetria millorar la competitivitat de les empreses catalanes i vertebrar digitalment tot el territori”, destaca el comunicat. En el camp de l’economia verda, la Generalitat assenyala que portarà a terme actuacions dirigides al transport públic. Els objectius són incrementar la cobertura de la xarxa de metro, adaptar-la als col·lectius amb mobilitat reduïda i incidir en la digitalització del sistema. Per altra banda, s’inclouen una sèrie d’operacions dirigides a la construcció de vies ciclistes per impulsar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport públic. Els recursos que rebrà la Generalitat formen part del paquet de 750.000 MEUR dels fons Next Generation EU, que la Unió Europea ha posat a disposició de tots els països membres per fer front als efectes de la pandèmia. ACN

Qui es quedarà amb el meu pis, després de la meva mort, si no faig testament?

uan som propietaris d’un habitatge, en algun moment o altre ens fem aquesta pregunta, i no li donem importància. El problema és que moltes vegades la propietat del pis no anirà a parar a quinosaltres creiem o, de vegades, no sabem els problemes futurs que poden plantejar-se. Sobre quina decisió és millor, que heretin els fills, la parella de fet o el marit/dona, lògicament aquest és un tema privat, però és important tenir en compte que, en cas de no fer testament, hom ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei. El Codi Civil català estableix un ordre de situacions en el cas de no existir testament: 1. Fills i néts: En primer lloc els fills, o en el cas de defunció d’algun d’ells, als fills del difunt (néts), per parts iguals. 2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important que a aquests efectes a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual, a la parella que convisquin junts i a més a més si complex alguns dels següents requisits: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs. b) Si durant la convivència tenen un fill comú, i c) Si formalitzen la relació en escriptura pública. És a dir, encara que una persona no vulgui contraure matrimoni, pels motius que siguin, la mateixa llei, considera amb idèntics drets a heretar a la parella de fet que al cònjuge. 3. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents a parts iguals. 4. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables els germans, fills de germans i, si no n’hi ha, cosins germans (o col·laterals fins al 4t grau) 5. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament, estant obligada la Generalitat de Catalunya a destinar els béns heretats a establiments d’assistència social o a institucions de cultura. Pagaré més o menys impostos si faig testament? Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent el testament es pot planificar millor l’herència futura i amb un correcte assessorament reduir el pagament futur d’impostos. Seran més complicats els tràmits quan mori en cas de no haver fet testament? Els tràmits són bastant similars, però s’haurà de fer una declaració notarial d’hereus; aportant una sèrie de documents per tal de provar qui són els hereus legals (Llibre de Família, testimonis, certificats d’empadronament..., etc.), la qual cosa suposa un tràmit addicional. Quin tipus de testament convé fer? Cada testament difereix segons les necessitats del testador i de la seva situació, per exemple: A) Parelles de mitjana edat amb fills: habitualment és millor el clàssic testament “de l’un per l’altre”, i així no dependre en un futur dels fills en cas de decidir possibles vendes d’immobles. B) Parelles amb fills menors d’edat: el més normal és afavorir el cònjuge o parella de fet i regular en cas de defunció els possibles problemes d’administració i disposició de béns dels menors, entre altres molts temes. C) Persones divorciades: habitualment s’intenta regular l’administració i disposició dels béns que els fills en cas de defunció essent menors d’edat i els problemes amb les seves exparelles. Cada persona té les seves inquietuds sobre la seva futura herència i mitjançant el testament s’intenta resoldre-les i a la vegada anticipar possibles futurs problemes en la seva herència i resoldre’ls de la manera més eficaç possible.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org